Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56348 | Albelló de Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-cal-soteres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX - XX | Aquest Albelló el trobem ubicat a tocar del camí que surt de Cal Soteres en direcció nord-est, a uns 600 metres de la casa, i abans d'arribar a una cruïlla de camins. Es troba ubicat en el pendent del camí. Està fet amb unes parets formades per blocs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. El sostre està format per lloses planes i la base està formada per la roca mare, però podria estar format també per lloses planes ( no es pot apreciar). No destaca per les seves dimensions amb uns 2,5 metres de llarg, 1 d'alçada i 1 d'amplada. Gran part es troba cobert de vegetació. | 08152-89 | Cal Soteres | Els albellons també són construccions fetes amb pedres i relacionats amb l'aigua però en aquest cas per evacuar-la i no per aprofitar-la. L'albelló es construïa en aquells indrets on era necessari que l'aigua tingués una sortida, ja que quan plovia se'n podia acumular molta quantitat. Altres cops el que passava era que es feia alguna construcció tipus caseta, mas, ermita o d'altres en llocs on l'aigua de la pluja acostumava a córrer i per evitar danys a la construcció es realitzava l'albelló amb unes conduccions soterrades amb entrada i sortida per l'aigua. En alguns marges també trobarem aquest tipus de construccions que recullen l'aigua uns metres més amunt del marge per conduir-la fora del marge per la seva part més baixa. | 41.5307400,1.5602400 | 379889 | 4598678 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La gent de l'entorn l'anomena ' Cloaca o Claveguera'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56383 | Aplec de les Bresques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-les-bresques | XX | Aquest aplec es celebra sempre a finals d'abril. El programa de l'aplec es caracteritza per celebrar-se una missa i una ballada de sardanes, i al migdia sempre hi ha un dinar popular. Durant tota la diada s'hi realitza una mostra d'arts i oficis vinculats al món de les abelles, la mel, i els productes derivats; un mercat de productes de la mel; i un taller d'elaboració d'espelmes amb cera verge d'abella. Paral·lelament es realitzen altres actes per animar la diada. | 08152-124 | Santa Càndia | És la fira dedicada a la mel més antiga de la comarca de l'Anoia. Desconeixem la seva antiguitat, però el 1935 ja es realitzava tal com podem observar en una de les fotos que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5221800,1.5749800 | 381103 | 4597707 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56391 | Barraca Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-coll-dorpi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-132 | Coll d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5123200,1.5584000 | 379701 | 4596635 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56391-foto-08152-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba al límit amb el terme de Santa Maria de Miralles. Es troba a l'inventari de la Wikipedra amb Codi: 6879 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56319 | Barraca de Feixes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 45 | 08152-60 | Feixes | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5116000,1.5865500 | 382049 | 4596516 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2585 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56320 | Barraca de Feixes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 52 | 08152-61 | Feixes | 41.5135900,1.5826900 | 381731 | 4596743 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2584 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56311 | Barraca de Marge de Can Balcells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-de-can-balcells | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | S'hauria de consolidar l'estructura, i netejar l'entorn. | Barraca de pedra seca, situada a uns 100 metres a l'est de Can Balcells, per l'antic camí que portava a Cal Bufó. Està integrada pràcticament en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta lleugerament apuntada. L'entorn de la barraca es troba descuidat, i al seu interior hi podem observar deixalles. En estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08152-52 | Can Balcells | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del mateix marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs o costeruts. | 41.5237000,1.5908800 | 382432 | 4597854 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56313 | Barraca de Marge les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-les-comes | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba coberta de vegetació. | Vegeu fitxa 52 | 08152-54 | Can Balcells - les Comes | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5234300,1.5928900 | 382600 | 4597821 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56315 | Barraca de Marge sota Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-sota-cal-cintet | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | S'hauria de consolidar l'estructura. Es troba envoltada de vegetació. | Vegeu fitxa 52 | 08152-56 | Cal Cintet | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5214700,1.5889300 | 382266 | 4597609 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56305 | Barraca de Vinya II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar algun problema en la coberta. | Vegeu fitxa 45 | 08152-46 | Can Bufó - Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5249900,1.5951500 | 382791 | 4597991 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56305-foto-08152-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56306 | Barraca de Vinya III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar problemes en l'estructura. | Vegeu fitxa 45 | 08152-47 | Can Bufó - Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5250700,1.5932400 | 382632 | 4598003 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56306-foto-08152-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56307 | Barraca de Vinya IV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-iv | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença a presentar problemes en l'estructura. | Vegeu fitxa 45 | 08152-48 | Entre Cal Bufó i Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5254800,1.5969900 | 382945 | 4598043 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56307-foto-08152-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56308 | Barraca de Vinya V | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-v | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Comença haver-hi desprendiments de la coberta i algun lateral. | Vegeu fitxa 45 | 08152-49 | Entre Cal Bufó i Can Balcells | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5256200,1.5976300 | 382999 | 4598058 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56308-foto-08152-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56312 | Barraca de Vinya VI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba coberta de vegetació, fet que dificulta la seva localització. | Vegeu fitxa 45 | 08152-53 | Pla de les Comes - Pedrera | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5237000,1.5944800 | 382733 | 4597849 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Costa de localitzar a primera vista pel fet que es troba coberta de vegetació. Tot i això la seva localització és fàcil, en mig d'un camp, pròxim al marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56318 | Barraca de Vinya VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-viii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es conserva l'estructura, però s'hauria de consolidar. L'entorn és ple de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-59 | Zona Santa Càndia | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5267300,1.5751700 | 381127 | 4598212 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba en una zona boscosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56309 | Barraca de Vinya de Cal Llenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-llenc | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-50 | Cal Llenç | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5173900,1.5531900 | 379276 | 4597205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56310 | Barraca de Vinya dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-solans | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Un sector de la barraca s'ha esfonsat, i es possible que a curt termini s'acabi d'esfonsar tota la barraca. | Vegeu fitxa 45 | 08152-51 | Els Solans. Zona nord-est del municipi | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5393700,1.5974000 | 383005 | 4599585 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | L'accés és complicat. Es surt de Carme direcció a Collbàs, i aproximadament a uns 700 metres s'agafa un trencall a l'esquerra. Aquest camí a mesura que s'avança és cada vegada menys transitable. Al final del camí s'arriba un camp el qual deixarem a l'esquerra per travessar un petit barranc. Uns 100 metres endavant, trobem la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56316 | Barraca de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba pràcticament ensorrada. | Vegeu fitxa 45 | 08152-57 | Pedrera d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5196300,1.6012200 | 383288 | 4597388 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56304 | Barraca de vinya I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura es manté dempeus, però la vegetació a envaït l'entorn. | Barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda. | 08152-45 | Entre Cal Balcells i Can Bufó | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5249000,1.5963600 | 382892 | 4597980 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56304-foto-08152-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56317 | Barraca de vinya VII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Està envoltada de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-58 | Pla de la Creu | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5326900,1.6028500 | 383447 | 4598836 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56314 | Barraca sota Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-cal-cintet | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba cobert de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-55 | Cal Cintet | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5219300,1.5896300 | 382325 | 4597659 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56344 | Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat-0 | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XVIII-XX | Les estructures estan en bon estat de conservació però les nombroses modificacions que ha patit l'edifici li donen un estat permanent d'inacabat. | Està situat a uns 300 metres a l'oest del nucli de Sant Càndia, des d'on es surt per arribar-hi. L'edifici es troba a tocar de la riera de Carme i per tant dins d'un bosc de ribera tal com es pot observar. A l'entorn hi trobem un barranc que deriva a la riera de Carme. L'edifici que ha estat molt modificat com es pot observar en les façanes, és de planta rectangular i consta de tres plantes: soterrani, planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de materials diferents a causa de les ampliacions i canvis d'usos que ha tingut l'edifici, entre aquests podem trobar murs d'obra nova amb maons i encofrats de formigó, però també amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. La coberta és a tres vessants ( nord-est-oest) amb teula àrab. Exteriorment les modificacions que ha patit l'edifici amb l'ús de materials d'obra recents, fan que hagi perdut l'estètica primitiva, i que aquesta actualment no presenti cap interès. Tot i això a l'interior de l'edifici a l'espai del soterrani encara es conserva un espai amb un gran interès patrimonial. Aquest espai que també ha patit intervencions més recents, sembla la cambra d'un molí. Es pot observar encara el canal de desguàs de l'aigua i l'arrencada d'una volta de canó. Aquest espai es troba en la part més baixa de l'edifici i aprofita part de la roca com a fonaments. Al costat d'aquest espai, actualment s'hi poden trobar les bombes que bombaven l'aigua de les mines i pous. Davant de la façana est, hi trobem un barranc per on normalment hi circula aigua. Aquest barranc es pot travessar per una passarel·la i ens condueix a una zona on hi havia un safareig, actualment desaparegut. Davant de la façana oest, es pot observar encara el perímetre d'una bassa que devia alimentar d'aigua al molí. Encara és visible part del mur sud d'aquesta bassa i el canal que li portava aigua des d'una resclosa situada uns 500 metres a l'oest dins la riera de Carme. | 08152-85 | Santa Càndia | La història d' Orpí en relació a l'explotació de les seves aigües es resumeix amb el cognom de dues famílies que van obtenir els drets sobre les aigües del municipi des de les primeres dècades del segle XX: Els Homs i els Artés, apareixent com a figura predominant en la delimitació d'aquest primer tram el cognom Homs, en l'ús i explotació de les aigües de Santa Càndia. La família Homs va obtenir el dret sobre l'ús de les aigües de Santa Càndia a principis de segle XX, període en què s'inicia l'etapa d'explotació d'aquests terrenys, de gran riquesa pel que fa a les aigües superficials i subterrànies, mitjançant l'excavació de diferents pous al tram de la riera que passa per Santa Càndia i que van permetre l'explotació dels manantials que albergava aquesta zona d'Orpí, anomenats des de llavors 'manantials i fonts Homs'. Aquest primer capítol de la consolidació de la família Homs com a empresària i propietària de les fonts i manantials de Santa Càndia s'enfoca fins a la dècada de 1970 des de la perspectiva ambiciosa de dur a terme un projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada que pretenia donar aquest servei a la ciutat (amb l'objectiu d'augmentar el cabal transportat, ja que Igualada gaudia del subministrament d'aigua des de 1901) a partir de la conducció de les aigües de Santa Càndia (on s'hi trobaven els manantials Homs). Aquest primer projecte que es va intentar dur a terme per part de la família Homs tenia com a precedent un antic projecte datat de finals de segle XIX. L'any 1927 es va intentar donar efectivitat a l'antic projecte amb el suport de la família Homs i l'ajuntament d'Igualada per a solucionar els problemes d'aigua que havia tingut des de sempre la ciutat, fou llavors quan els veïns d'Orpí i municipis propers com Carme i la Pobla de Claramunt, es van manifestar en contra del projecte presentant-se com els principals afectats de les conseqüències que els portaria com a usuaris directes de la riera de Carme. Aquestes manifestacions van suposar l'abandonament del projecte coincidint amb la caiguda del règim de Primo de Rivera i la finalització del govern de Josep Roca com a alcalde d'Igualada. Aquest fet no va suposar l'abandonament dels Homs en el seu objectiu d'aprovar un projecte que suposava una inversió sens dubte molt rendible sinó que durant l'etapa de 1950 i 1960 van tornar a intentar donar efectivitat a un nou projecte presentat per Joan Homs Valentí, el qual estava al capdavant de l'explotació dels manantials Homs, i que pretenia novament abastir la població d'Igualada mitjançant la conducció d'aigua dels manantials Homs de Santa Càndia fins a la ciutat, tot i això aquest projecte finalment no va suposar el futur de l'abastament d'aigua de la població d'Igualada, ja que la ciutat actualment és abastida pel projecte que fa uns anys va dur a terme Aigües Artés, assentada a Can Bou, on explota les aigües del manantial de la 'obaga de Cal Cundo' La creació de l'empresa Font Bona | 41.5218000,1.5715000 | 380812 | 4597669 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Conegut també com a Aigües Santa Càndia ( toponímia de l'ICC)(Continuació història): La trajectòria empresarial de la família Homs a Orpí no es redueix a la fita d'aprovar un projecte de portada d'aigua a Igualada sinó que va més enllà, els Homs obtingueren al llarg dels anys bona part de les aigües de Santa Càndia, ubicant noves mines i pous a la zona i aprofitant el despoblament progressiu que va rebre el poble de Santa Càndia al llarg dels anys així com la finalització de les protestes i manifestacions en les quals s'havien pronunciat els veïns en defensa de les seves aigües. A la vora de la riera de Carme, tocant amb el poble de Santa Càndia, s'hi ubicava un antic molí ( dedicat a les filatures, i amb el nom del Molinot de Santa Càndia) que va adquirir la família Homs i on hi va ubicar la casa d'estiueig, s'estima que la casa es va construir vora l'any 1960 i rebia el nom de Cal Amat, fou just al costat de la casa del senyor Homs on s'ubicava l'antic safareig de Santa Càndia, un dels llocs de trobada habituals dels habitants de Santa Càndia, ja que aquests es beneficiaven de les aigües del safareig on hi realitzaven tasques domèstiques tan quotidianes com fer la bogada en un moment històric en què no es gaudia d'instal·lació elèctrica ni es canalitzava aigua a les cases (estem parlant del període que compren la dictadura franquista, aproximadament fins a la dècada de 1980). El safareig actualment és inexistent a causa de l'apropiació de les aigües que l'empresari Homs va dur a terme a la zona, una tasca que finalitzà donant com a resultat el fet que els 'manantials Homs' fossin anomenats en conjunt 'els manantials Font Bona' a partir de la dècada de 1980 quan va aconseguir distribuir l'aigua de Santa Càndia mitjançant la creació d'una empresa d'aigua embotellada anomenada Font Bona. Aquests manantials van representar la font i origen de la creació de l'empresa, la qual l'any 1987 va ser distribuïda com a marca a partir de la creació de la societat Font d'Abaix S.L. L'empresa Font Bona, va tenir la llicència d'explotació de les aigües procedents dels diferents pous i manantials de Santa Càndia fins al seu tancament l'any 2009, també fou fins a la seva finalització que els descendents de la família Homs van estar al comandament de l'empresa, tancant un cicle que van iniciar els seus avantpassatsL'enllaç familiar amb el municipi pel que fa a l'àmbit personal, es veu reflectit en la intenció que va tenir la família de construir-se una casa d'estiueig prop de la població de Santa Càndia, aquesta casa és la que hem esmentat anteriorment, anomenada Cal Amat, projecte que no va tenir continuïtat i com a conseqüència actualment no trobem cap membre descendent que visqui i representi les fites de la família Homs en aquesta població. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56381 | Ca l'Eduard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leduard-0 | XIX | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la segona casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici amb funcions d'habitatge, amb un cos adossat a cada lateral. Es troba tancat per murs. Ha estat completament restaurat. Edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Tot i que no es pot observar ( ja que està totalment arrebossada), els murs deuen estar fets amb carreus irregulars de pedra amb filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem observar diferents finestres i un balcó a la planta de pis. La façana est, té un cos adossat, on cal destacar-hi una gran entrada amb arc de mig punt a la planta baixa de la façana nord, i que dóna també accés a l'edifici principal. La façana nord compateix amb l'est un gran porxo cobert a la planta pis. Finalment destacar-hi en aquest cos dues finestres bessones a la façana sud. La façana nord de l'edifici principal cal esmentar el gran nombre de finestres que hi trobem, un total d'onze. Finalment la façana oest, presenta un altre cos adossat amb coberta a una vessant ( oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada amb arc de mig a la planta baixa de la façana nord. | 08152-122 | Ca l'Eduard. 08787. Orpí. | 41.5230200,1.5510200 | 379105 | 4597833 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56297 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver-0 | XX | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Tot just abans d'arribar a Cal Bufó. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Al tractar-se d'un edifici de mitjans del segle XX, els materials constructius són més moderns, amb l'ús de maons industrials lligats amb ciment, i les parets arrebossades. Té un cos adjunt a la façana oest, per on s'accedeix a l'edifici principal. La façana d'ingrés a l'edifici no és una de les més destacades, ja que presenta un cos adjunt que serveix d'accés per l'interior a l'edifici. Aquest cos és d'una sola planta, i presenta l'entrada a la façana sud amb un arc escarser amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la planta de pis de la façana oest, hi podem observar tres finestres seguides de mig punt. La façana sud, presenta dues finestres a la planta baixa, una d'elles amb arc escarser. S'hi observa una altra finestra a la planta de pis. La façana est és la que presenta els elements més interessants, ja que a la planta de pis hi trobem una galeria porxada amb tres obertures amb arc de mig punt. A la planta baixa, hi trobem dues finestres senzilles. A diferència de les altres façanes, en aquesta, a coberta presenta un ràfec d'una filada. La façana nord presenta un cos adjunt a la planta baixa que també permet accedir a l'edifici principal. En aquest cos s'hi observen diverses entrades senzilles, així com finestres. Pel que fa a l'edifici principal, s'hi observa una finestra senzilla a la planta de pis. L'entorn més immediat, està començant a ser envaït per la vegetació. | 08152-38 | Ca l'Oliver. 08787. Orpí | Construïda a l'entorn dels anys 70 del segle XX. | 41.5266900,1.6011900 | 383298 | 4598172 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56297-foto-08152-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56287 | Ca la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-magina | XIX-XX | Tot i que l'estructura de l'edifici principal, així com la coberta es conserva, la manca de manteniment accelerarà el seu procés d'enrunament. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. L'accés es realitza per la façana sud a través d'un portal amb arc escarser i brancals de maons, i un mur que tanca l'espai entre la façana d'accés a l'edifici i un pati. El sector oest d'aquest mur es troba mig caigut. L'accés a l'interior de l'edifici es realitza per la façana sud, on trobem una entrada arc escarser fet de maons i brancals fets del mateix material, a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem dues finestres senzilles. La façana oest, presenta diferents obertures repartides en diferents nivells. Cal destacar les de la planta baixa, on solament la central no ha patit cap modificació. Com a element destacable d'aquesta, hi trobem l'arc escarser fet de maons. Les que trobem a cada costat es pot observar que han estat modificades, ja que les llindes amb arcs rebaixats, es situen a força més alçada que l'entrada. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc escarser de maons. La façana nord, no hi ha elements destacables, solament unes finestres senzilles a la planta de pis. En un extrem d'aquesta façana, hi trobem el cup de vi d'estructura semicircular. La façana oest, dóna a les edificacions annexes. Cal esmentar que en aquest punt la vegetació és molt densa, i no s'hi pot accedir per observar possibles elements d'interès. | 08152-28 | Ca la Magina. 08787. Orpí | Ca la Magina va molt lligada a la història de la Casa Alta i Cal Calaf. A finals del segle XIX es varen construir tres cases una al costat de l'altre en aquesta zona:, cal Jaume, ca la Magina i cal Jepet. Es varen construir per tal que hi visquessin en casar-se els fills de Cal Calaf. Ca la Magina i Cal Jepet eren les dues cases dels dos germans Calaf( que provenien de Cal Calaf). Els de cal Jaume es van morir cap als anys trenta, i els de ca la Magina se la van quedar. Fins als anys 70 del segle XX hi va viure gent, però tot seguit s'abandonà. | 41.5100300,1.5803800 | 381531 | 4596351 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56287-foto-08152-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56343 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, al davant del Molí Vell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals i rejuntats amb ciment. A les cantoneres s'observen carreus de dimensions més grans sense treballar. Algunes de les obertures s'observa la utilització de rajol. La coberta és a dues vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual és troba orientada a l'est i presenta dues senzilles entrades rectangulars a la planta de pis( aquestes dues entrades corresponen actualment a dos habitatges diferents). Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana nord presenta a la planta baixa, una entrada rectangular de grans dimensions, i dues finestres a la planta de pis ( una d'elles amb llinda i brancals de rajol). Finalment a la part superior de la façana hi trobem una obertura a mode balcó interior amb arc de mig i brancals de rajol, i a la seva esquerra una senzilla finestra. A la façana oest, hi podem observar un cos rectangular que cobreix tota la planta baixa de la façana i que part de la coberta d'aquest serveix com a terrassa a la planta de pis. En aquesta planta es poden observar algunes obertures amb brancals i arc de rajol, així com algunes d'aquestes tapiades. Finalment a la part de les golfes, un seguit de petites finestres amb arc de mig punt de rajol. Finalment, la façana sud, presenta una senzilla entrada a la planta baixa, i una finestra a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem un balcó i dues finestres a la seva dreta ( una d'elles amb brancals i llinda de rajol). Finalment a les golfes dues petites obertures amb arc de mig punt de rajol. | 08152-84 | Ca la Mariona. 08787. Orpí | 41.5280900,1.5968300 | 382937 | 4598333 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56325 | Cabana al nord de la Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-nord-de-la-font-bona | XX | Ha perdut la coberta i part de l'accés. | Està situada a uns 100 metres al nord de la carretera BV- 2131 a l'alçada de la Font Bona. Es tracta d'una petita cabana de planta quadrada feta amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. Actualment té la coberta d'uralita amb una vessant ( sud). L'accés el trobem a la façana est. Cal remarcar que part de la façana nord està formada per la roca, en la qual es recolza per acabar de fer el mur. Es troba envoltada de camps de conreu i bosc. | 08152-66 | La Font Bona | 41.5254100,1.5690600 | 380615 | 4598074 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56321 | Cabana de teula de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-la-pedrera | XX | Ha perdut la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada a l'oest de la part baixa de la pedrera, a tocar de la carretera BV-2132. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, d'una sola planta i amb coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab ( tot i que la coberta no es conserva). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra de diferents dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu més ben escairats. La façana d'accés s'orienta al sud amb una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Es troba envoltada de vegetació. | 08152-62 | Pedrera d'Orpí | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5241400,1.5961600 | 382874 | 4597896 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56321-foto-08152-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56329 | Cabana del Pla de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pla-de-la-creu | XX | No conserva la coberta. | Està situada en mig d'un camp de conreu a tocar del camí que va de Can Bou a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( nord) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. La resta de façanes tenen una petita obertura a mode d'espitllera. | 08152-70 | El Pla de la Creu | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5323200,1.6002900 | 383233 | 4598798 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56328 | Cabana del Solans II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-solans-ii | XX | No conserva la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. La trobem al nord-oest d'aquest camp, amagada quasi en l'inici del bosc. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( nord) i amb teula àrab. L'accés se situa al sud i destaca per l'entrada amb arc escarser de maons. No s'observen elements d'interès a l'interior. Es troba envoltada de la vegetació del bosc. | 08152-69 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5382400,1.5966700 | 382942 | 4599460 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56326 | Cabana dels Solans I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-solans-i | XX | No conserva la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | Està situada en Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al final d'aquest camp, es puja uns 100 metres al nord i la trobem entre la vegetació. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( sud) i amb teula àrab. L'accés es situa al sud i destaca per la seva llinda de pedra. Es troba envaïda per la vegetació. | 08152-67 | Els Solans | 41.5394800,1.5963600 | 382918 | 4599598 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56296 | Cal Bufó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bufo | XIX | La façana principal ha estat restaurada. L'entorn de la resta de façanes, es troba envoltada de vegetació. | Està situat al peu de l'antic camí fins a Can Balcells. S'hi arriba per un camí que surt de la BV-2132, tot just passat el revolt del pont que porta a Orpí. Es passa Ca l'Oliver, i s'hi arriba. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge, amb una ampliació pel nord, i diverses edificacions annexes amb funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn es troba força deixat i amb abundant vegetació. De planta rectangular, presenta planta baixa i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat parcialment, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana est, es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada rectangular i senzilla a la planta baixa. A la seva dreta s'hi observa una finestra. A la planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles, i un rellotge de sol modern. A la planta superior, s'hi poden observar quatre finestres de mig punt i amb una bonica reixa de forja cada una. La façana oest presenta un petit cos annexat a la planta, i una finestra de mig punt a la planta de pis. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos que representa una ampliació de l'habitatge. Aquest cos respon a la mateixa tipologia constructiva que l'edifici principal, però amb la coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab. Presenta diferents finestres a les façanes. La façana est, es troba tancada per una edificació annexa a la qual s'hi accedeix per una entrada amb arc de mig punt. Presenta una finestra a la planta de pis. | 08152-37 | Cal Bufó. 08787. Orpí | Cal situar-la a mitjans del segle XIX. El 1859 surt esmentada a la documentació del Notari Raurés d'Igualada 'Partida de tierras pertenecientes a Can Bufó del termino de Orpí. Una venta escritura pública'. A fins del segle XX, fou parcialment restaurada. | 41.5263400,1.5994600 | 383153 | 4598135 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56296-foto-08152-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56286 | Cal Calaf de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf-de-feixes | XVIII-XIX | L'estat de ruïna de tot el conjunt, cal afegir-hi la densa vegetació que el cobreix. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. La trobem a peu del camí. Com la majoria de cases que trobem a la zona de Feixes, es troba en un estat de conservació deficient. Constava de l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal era de planta quadrangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana d'ingrés s'orientava al sud, i presenta un arc adovellat escarser, on a la dovella central s'hi pot observar emmarcat 'MC 1879'. En aquesta mateixa façana encara són visibles dues finestres a la part superior. La resta de façanes no es poden observar els elements a causa de la poca alçada dels murs existents, i a la gran vegetació que els cobreix. A tocar de la façana nord ( a peu del camí), hi trobem una edificació annexa que conserva dempeus els murs, però sense cap element d'interès. | 08152-27 | Cal Calaf. 08787. Orpí | És complicat detallar la data exacta en què es va construir Cal Calaf. Principalment per què la casa important de la zona ( la Casa Alta), també era habitada pels Calaf, que eren parents de la casa de Cal Calaf, i la informació documental sempre cita a la Casa Alta ( manso Calaf, Calaff del Mansi de Feixes, Cal Calaf de Feixes, etc..). Tot i això, és possible que Cal Calaf fos de finals del segle XVIII o primera meitat del segle XIX. La inscripció que trobem a la dovella central de l'entrada 'MC 1879', però podria desmentir-nos la primera hipòtesi, i que fos construïda en aquesta època, moment en el qual l'activitat agrícola era important i es registra un augment demogràfic al municipi, i per extensió a la família Calaf, que necessitaria doncs una altra edificació propera per a la família. Les inicials que trobem a la dovella central, correspondrien possiblement a Manel Calaf i Valls. | 41.5142900,1.5882500 | 382196 | 4596813 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56324 | Cal Ceferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceferino | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2131 al km 11.5, al costat de Mas d'en Bosch i Cal Poch. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. La façana d'ingrés es situa al sud, i es troba tancada per un portal senzill amb murs que creen un patí interior davant la façana. Presenta una entrada a la planta baixa i diverses finestres repartides per la façana. De la meitat oest de la façana hi ha un cos adjunt que forma una terrassa a la planta de pis de l'edifici. Aquest cos, té una gran entrada a la planta baixa. La façana est, presenta una finestra a cada planta de pis i es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana nord, presenta dues senzilles finestres a la part superior. La façana oest, presenta un cos adjunt on hi trobem el cup de vi. Davant la façana principal hi trobem diferents construccions de petites dimensions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. | 08152-65 | Cal Ceferino. 08787. Orpí | Fou edificada pels propietaris de Cal Soteres a inicis del segle XX. | 41.5238200,1.5570700 | 379612 | 4597914 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56299 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-0 | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recenment. | Està situat a tocar de la carretera BV - 2132 al Km 1, abans d'arribar al nucli d'Orpí. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix. Tots els cossos de la façana est estan units per graons de pedra que salven el desnivell. L'edifici principal es troba al nord del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. La Coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta de pis ( ampliacions i reformes posteriors van fer que s'ubiqués en aquesta planta a causa del cobriment de la planta baixa per un altre cos). Per accedir aquesta façana cal travessar un portal amb llinda de fusta que dóna a un petit patit entre aquest i la façana. A la resta de façanes no presenta obertures, exceptuant una situada a la façana oest a la planta de pis. Davant de la façana principal trobem tres cossos junts formant una mateixa unitat. El més situat a l'est és d'una sola planta i té funció de magatzem a la planta baixa on s'hi accedeix per una entrada amb arc escarser de maons. La coberta és plana, i s'utilitza com a terrassa ( és el pati de la façana principal de l'edifici). El cos central té dues plantes i la coberta a una vessant ( est), amb teula àrab. Té una entrada amb arc escarser de maons a la planta baixa i dues finestres tant a la façana sud com a l'est, amb llinda de fusta i ampit de rajol. El darrer cos és de grans dimensions i consta de planta baixa i planta de pis i golfes. Té la coberta a una vessant ( oest), amb teula àrab. Té una entrada senzilla a la planta baixa de la façana sud i dos contraforts als seus laterals. A la planta de pis, hi trobem una finestra amb llinda de fusta i ampit de rajol. Finalment, a la part superior de la façana, hi trobem una petita finestra. La façana presenta un petit cos adjunt, una finestra a la planta de pis i una a la part superior de la façana. Com a element destacable hi trobem el cup de vi, que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua. | 08152-40 | Cal Cintet. 08787. Orpí | Possiblement es remunti a inicis del segle XIX. | 41.5212100,1.5869900 | 382103 | 4597583 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56359 | Cal Cintet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-de-la-creu | XIX | Està situat al camí asfaltat que baixa de la BV-2131 fins a Santa Càndia. És la primera casa que trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides per les diferents plantes. A la façana nord, hi trobem finestres repartides per les diferents plantes, així com unes petites obertures a la zona de golfes. La façana oest, hi trobem un cos adossat fet de maons que s'utilitza com a magatzem. Finalment, a la façana est, hi trobem un cos adossat de construcció posterior que s'utilitza com a magatzem a la planta baixa i terrassa i habitatge a la planta de pis. Annex aquest cos, hi ha un edifici de planta rectangular amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i la coberta amb teula àrab a una vessant. Cal esmentar també la presència d'un pou a uns 15 metres al sud-est de l'edifici. | 08152-100 | Cal Cintet de la Creu. 08787. Orpí | Cal situar-la entorn de mitjans del segle XIX. La casa va passar per diferents mans, i fou el penúltim propietari qui realitzà la reforma que deixà la casa tal com la coneixem actualment. El nom de la casa ve donat per què abans de la Guerra Civil espanyola ( 1936-1939) hi havia una creu de terme propera a la casa, i el propietari d'aquesta es deia Jacinto. | 41.5251400,1.5763300 | 381221 | 4598034 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56298 | Cal Cristino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristino | XVIII | S'està restaurant. | Està situat a tocar de la carretera BV-2132 que porta a Orpí. S'hi accedeix per un camí que neix d'aquesta carretera, abans d'arribar al Km 1. Es passa per davant de Cal Balcells. Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Un mur tanca la façana sud de l'edifici. L'edifici principal se situa al sud del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana sud de l'edifici es troba en un pati tancat per murs al qual s'hi accedeix per un portal amb arc escarser de maons situat a l'est. Tot i que no ho podem observar ( no s'ha pogut accedir a l'interior), a la planta baixa hi deu haver l'accés a l'interior. A la planta de pis, hi trobem dues finestres. A la façana oest, s'hi poden observar dues petites obertures. A la façana est, no s'hi troba cap obertura, però si un forn de grans dimensions. La façana nord es troba ocupada per un cos que representa una ampliació de l'habitatge tant en horitzontal com en vertical ( guanyant un pis més). Està fet amb els mateixos materials que l'edifici principal, i la coberta en la mateixa inclinació. Presenta un accés a l'interior per la façana est amb una entrada amb arc escarser i brancals de maons. A la seva dreta i a la planta de pis hi trobem unes senzilles finestres. Tant a les façanes nord com l'oest, no hi ha elements a destacar. Uns 30 metres al nord, hi trobem un conjunt d'edificis junts, o estances d'un mateix que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi les entrades amb arc escarser i brancals de maons situats al sud, i la tina situada al nord. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08152-39 | Cal Cristino. 08787. Orpí | 41.5224600,1.5882400 | 382210 | 4597720 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56361 | Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cundo | EMPRESA AIGÜES ARTÉS, catàleg: 100 anys d'aigües Artés GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XIX | No presenta problemes en les estructures, però si en les façanes que s'haurien de tornar arrebossar i pintar per donar-li un aspecte millor. | El trobem ubicat sota el nucli de Can Bou, a peus de la carretera BV-2131, on hi ha el cartell d'Aigües Artés. Es troba quasi unit amb la Fàbrica Nova, i això li proporciona una estètica d'un gran conjunt. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici amb funcions d'habitatge, les ampliacions d'aquests, diferents construccions annexes ( on hi podem trobar un assecador de paper), un safareig, un pont i un aqüeducte que travessen la riera de Carme, i els diferents espais d'esbarjo que disposava la casa d'estiueig. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i amb les façanes arrebossades. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Hi podem veure a l'entrada una inscripció amb la data de 1851. A la planta de pis hi té una altra entrada a la qual s'hi accedeix per unes escales que es recolzen a l'edifici annex. A la seva esquerra i a la part superior de la façana hi trobem unes finestres senzilles. Gran part de la façana, es troba coberta per un edifici annex. La façana nord hi podem observar diferents finestres, i part de la façana a pedra vista. Cal esmentar que part de la façana es troba coberta pel recinte de la Fabrica Nova. La façana oest presenta diferents obertures i un cos adjunt de dues plantes i amb coberta a una vessant ( oest). La façana sud es troba pràcticament ocupada per una ampliació feta l'any 1958, quan la casa es va convertir en casa d'estiueig dels seus propietaris. El material constructiu s'observa que és diferent del cos primitiu sobretot pels murs, fets amb maons. Aquest cos és de la mateixa alçada que l'edifici principal, amb una planta baixa i dues plantes de pis. Té una estructura basilical amb grans finestrals i terrasses amb balustrada. Aquest cos presenta també un altre cos afegit, formant una gran terrassa a la planta de pis de l'anterior, amb la mateixa tipologia de balustrada dels abans esmentats. A la planta baixa forma un gran porxo, amb quatre grans obertures de mig punt, i una rectangular al centre, que donen accés al porxo. A l'interior del porxo, hi trobem l'entrada a l'edifici, també de mig punt. Davant del porxo hi ha un gran espai obert amb paviment de formigó. Sota aquest patí hi trobem un petit espai on encara és visible el safareig, i l'espai on hi havia l'antiga piscina. Des d'aquí també s'accedeix al pont que travessa la riera de Carme en direcció a una de les mines d'aigua. Finalment cal esmentar un edifici situat a l'est de l'edifici principal. És de grans dimensions, de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Entre moltes de les funcions que ha tingut, havia estat un assecador de paper. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals, i coberta a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta un arc escarser amb brancals de pedra. a la planta de pis hi trobem balcons i finestres senzills, alguns d'aquests aprofitant les antigues obertures del mirador. A la resta de façanes encara són ben visibles aquestes obertures reconvertides en noves finestres o tapiades. | 08152-102 | Cal Cundo. 08787. Orpí. | La història de Cal Cundo va lligada a dos moments processos industrials diferents: Com a molí paperer i com a manantial d'aigua. Del molí paperer ens queda visible l'edifici situat a l'est del conjunt, que tot i certes modificacions encara conserva en les façanes les finestres de l'assecador de paper. Bartomeu Costas fou el seu fundador aproximadament a mitjans del s. XIX, però no descartem que prèviament hi hagués hagut algun altre molí paperer o bataner. Aquest consta com a propietari ja el 1853 i data que ens aproxima a la de 1851 que hi trobem a l'entrada. Continuà sent el propietari fins a inicis del s. XX, quan es adquirit per Joan Forn Tomàs. El molí continuarà funcionat fins ben entrada la Guerra Civil per la mateixa familia. Tot i això a partir de 1925 entra en joc un altre punt important de la història de Cal Cundo. Antoni Artés fou el fundador de l'empresa Aigües Artés i l'artífex de la compra de la finca de Cal Cundo l'any 1925, data a partir de la qual es portaria a terme un nou projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada. Antoni Artés va néixer l'any 1853 a Santa Coloma de Gramenet, fou un home emprenedor que es va buscar la vida des de jove i que formà el seu caràcter i ambició empresarial per si mateix, ja que era fill d'una família que s'havia dedicat durant tota la seva vida a pagès. Aquest esperit emprenedor es veu reflexat en la importància que va assolir com a empresari Igualadí i català, dedicant-se al camp de l'obra pública i sent l'home que va fer possible la portada del ferrocarril a Igualada a més del fundador de l'empresa que actualment segueix mantenint el seu cognom. Es traslladà a Igualada per motius de salut de la seva esposa Carme Verdaguer i s'instal·là a la casa coneguda com a Torre de l'Artés. L'any 1897 va canalitzar l'aigua que havia trobat en una deu situada prop del trencall de la Tossa fins a la torre Artés, fet que suposaria l'inici de la seva inclinació empresarial cap a l'explotació d'aigües. Desprès d'adquirir la propietat de diverses finques juntament amb les seves aigües, l'any 1901 decideix efectuar el primer projecte que donaria abastament potable a Igualada. Finalment l'any 1925 decideix donar efectivitat a un ambiciós projecte que suposaria l'augment del cabal de la ciutat a partir de la compra de Cal Cundo, tot i això finalment va morir l'any 1927 sense poder realitzar aquest projecte. El projecte que va empènyer a Antoni Artés a adquirir la finca de Cal Cundo va ser finalment realitzat per la seva filla i el seu gendre, Salvador Murt i Rosa Artés, hereus del patrimoni empresarial d'Antoni Artés. Els nous administradors d'Aigües Artés van continuar la tasca del fundador, que havia excavat diversos pous i havia instal·lat mines a Cal Cundo per aconseguir la major explotació possible de les aigües de l'Obaga de Cal Cundo o també anomenades manantials de les fonts de Creixent. Tot i això, al mateix temps que Antoni Artés proposava aquest projecte ho feia també la família Homs, propietària de les aigües de Santa Càndia i promotora d'un projecte que pretenia assolir el mateix objectiu, el resultat de les obres i excavació de pous a Cal Cundo va ser la justificació d'un cabal prou abundant com per iniciar les obres que canalitzarien les aigües des de Can Bou fins a Igualada, fet que representà la victòria de l'empresa Artés. Tot i això, la portada d'aigües s'havia projectat per l'any de la compra de la finca i no fou fins set anys més tard (com a conseqüència dels aldarulls i protestes que la gent d'Orpí havia organitzat en contra del projecte) quan es va poder aconseguir fer-ho possible. Les obres es van finalitzar l'any 1934 quan el projecte va esdevenir efectiu i la conducció d'aigua va entrar en funcionament. | 41.5276900,1.6072500 | 383805 | 4598275 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56361-foto-08152-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Continuació història:) El recorregut de l'aigua obtinguda de Cal Cundo fins a Igualada seria canalitzada primerament fins al dipòsit de Coll Bas, situat a la serra de Coll Bas a la localitat propera de Carme, i posteriorment distribuïda fins a Igualada. A mitjans dels anys 50 del s. XX, es crea la casa d'estiueig de la família Artés a Cal Cundo, efectuant obres i ampliacions a l'edifici, i que es poden observar sobretot a la façana sud. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56380 | Cal Jaume Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-cintet | XX | No presenta problemes en l'estructura, però les façanes nord de tots els cossos s'hi hauria de fer alguna intervenció de manteniment. | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la primera casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge amb un cos annexat que havia tingut funcions agrícoles i ramaderes. Edifici de planta rectangular, i que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana nord està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta de pis. A cada lateral hi té una finestra. A la darrera planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles. La façana est, té un petit cos adossat que representa una ampliació de l'edifici. S'hi poden observar diferents finestres, i un accés a l'interior a la façana sud. La façana nord, és la que conserva pràcticament el seu aspecte original amb la façana sense arrebossar i els carreus a la vista. Cal destacar-hi les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Com a tret característic, les obertures presenten llinda de rajol. La façana oest, presenta un cos de grans dimensions adossat, que tenia funcions agrícoles i ramaderes. Aquest cos presenta elements interessants, com les grans entrades a la façana sud, o els elements constructius de l'oest, amb carreus de pedra irregular a la part inferior, i maons a la superior. Té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab. | 08152-121 | Cal Jaume Cintet. 08787. Orpí. | Pels materials constructius emprats, es podria datar a inicis del segle XX. | 41.5229200,1.5506300 | 379073 | 4597823 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56271 | Cal Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morei | XV-XVIII | Es poden fer diferents anàlisis de l'estat de conservació del conjunt. En primer lloc, l'edifici situat més al sud no presenta problemes en l'estructura, però el seu abandó es fa palès en l'estat de conservació general de l'edifici.Per altra banda, l'edifici situat a l'est, els darrers s'està treballant per adequar-lo a usos turístics. Aquest procés de restauració, tot i permetre la conservació de l'edifici, ha significat un canvi radical en el mateix, ja que s'ha prescindit de l'arrebossat i s'ha deixat a pedra vista, desvirtuant-lo de la seva estètica original, que és la mateixa que l'edifici situat al sud. | Cal Morei és un gran conjunt arquitectònic que es caracteritza per tenir tres espais ben diferenciats: dos grans edificis i un patí tancat per un mur que els uneix i diferents edificacions annexes. L'edifici situat més al sud consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular, o es troben arrebossats, tot i que les façanes est i oest pràcticament l'han perdut. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta a la façana sud, un cos adjunt que representa una ampliació de l'habitatge. D'aquesta façana neix un mur de tancament amb l'edificació del costat. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi destaquen dos balcons. Finalment a la part superior, hi trobem diverses finestres senzilles. La façana oest, no presenta elements destacables, solament una finestra a la planta superior. La façana sud, té un cos adossat que representa una ampliació de l'edifici, i és on trobem un els dels elements més interessants: una galeria porxada amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior de la façana. A la façana de l'edifici principal, s'hi poden observar diferents finestres senzilles distribuïdes pels diferents pisos. Possiblement, hi hagi un accés a la planta baixa que doni al pati tancat pels murs ( tot i que no s'ha pogut comprovar, al no poder-hi accedir). La façana est, no presenta cap element destacable, solament una edificació annexa que possiblement sigui un cup de vi. L'altre edifici, també de grans dimensions, se situa a l'est del nucli de Santa Càndia. Actualment està en procés de restauració, però fins no fa gaires anys els elements constructius eren els mateixos que l'altre edifici. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a diferència de com era originalment ( arrebossat), ara són a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Exceptuant la façana nord, a totes cal destacar-hi grans finestrals. Els elements més interessants es troben a la façana sud, la que dóna al patí interior. En aquesta hi podem observar dues grans entrades a la planta baixa amb arc de rajol, i dues finestres bessones amb arc de mig de rajol a cada lateral de la façana. De la segona planta de pis, surt una escala d'obra que arriba fins al pati ( desconeixem si originalment n'hi havia una, o s'ha fet actualment pels nous usos de l'edifici). Cal esmentar, que a la façana nord, hi trobem un cos adjunt que forma part de l'edifici. Entre aquests dos edificis, hi trobem el patí tancat per murs i diferents edificacions annexes, entre elles un cup de vi. | 08152-12 | Cal Morei. Santa Càndia. 08787. Orpí | Es poca la informació documental que es troba d'aquest edifici. En el mateix indret, s'esmenta al 1400, el Mas de Santa Cana. Segles després ens torna a sortir referenciat, i ja amb el nom actual, Morey. Cal Morey, es convertí en un hostal fins ben entrat el segle XX. En ple segle XXI, tornarà a tenir uns usos similars als que va tenir en el passat, ja que s'hi esta construïnt un allotjament rural. | 41.5219600,1.5749000 | 381096 | 4597683 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU SCP | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56322 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet | Està situat al nord del municipi, i s'hi arriba per un camí que surt de la BV - 2131 al Km 8 ( a l'alçada del Molí Vell aproximadament). Aquest camí passa per Cal Violant, i en 2 km hi arriba. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i les seves ampliacions amb funcions d'habitatge, i diverses edificacions de caire agrícola i ramader. Edifici de planta quadrada que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Presenta un ràfec d'una filada. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat amb ciment de portland. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i la trobem tancada per murs i un portal formant un pati interior. Aquest portal és rectangular i presenta una coberta petita a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En aquesta façana s'hi va afegir un cos de dues plantes ( que no acaba de cobrir la façana de l'edifici principal, deixa un pis descobert), que representa una ampliació de l'edifici. Presenta una entrada senzilla a la planta baixa, i dues finestres a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem dues finestres de grans dimensions. Pel que fa a l'edifici principal, hi podem observar una finestra a la planta superior. La façana sud, presenta dues obertures amb contorns motllurats a cada planta a manera de finestres, exceptuant a la primera planta de pis, on una d'aquestes obertures és un balcó de forja senzilla. Al centre hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. La façana oest, presenta diferents finestres senzilles a la planta de pis, i s'observa que està perdent l'arrebossat, que no ha estat restaurat com a la façana sud. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos adjunt, exceptuant la part superior de la façana, on s'observa una petita finestra. Aquest cos adjunt a la façana nord és de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a una vessant ( nord) amb teula àrab. Com a elements interessants trobem a la façana nord tres obertures amb arc escarser i brancals de maons. A la façana oest s'hi observa una entrada coberta. Entre aquests dos cossos, hi trobem un altre de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Presenta la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Aquest cos és una ampliació de l'edifici principal amb funcions d'habitatge. La tipologia constructiva és similar a la de l'edifici principal. S'hi poden observar diferents finestres repartides per les plantes. Té un accés a la planta baixa amb una senzilla entrada. A la planta de pis s'hi observa un balcó, finalment a la part superior de la façana, una finestra senzilla. A l'interior cal destacar-hi l'antic celler, i un antic foc de rotllo situat en l'actual sala d'estar, a la planta baixa. Al voltant del conjunt hi trobem diverses granges i camps de conreu. | 08152-63 | Cal Palet. 08787. Orpí | Es tracta d'una de les masies històriques del municipi. Ja s'esmenta al capbreu de 1707 ( tot i que és possible que tingui uns precedents més antics). Posteriorment és habitual trobar-la en la documentació històrica. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56349 | Cal Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perico | XIX | Resten dempeus poques estructures. | Les restes del que havia estat Cal Perico es troben en una zona boscosa a tocar dels Escots, un camp situat a uns 600 metres al sud-oest de Cal Palet. De Cal Palet surt un camí que ens porta al camp dels Escots, aquest s'ha de travessar fins al final en direcció oest fins a trobar un altre camí que continuarem uns 50 metres fins a trencar a l'esquerra, on hi ha Cal Perico. De l'edifici només en queden alguns murs a poca alçada, que estaven fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals, però això ens permet apreciar la seva planta que era rectangular i amb diferents compartiments. Al sector nord encara es conserva el cup de vi. Es troba en una zona de bosc, i la vegetació ha envaït les ruïnes de l'edifici. | 08152-90 | Cal Perico. 08787. Orpí | Davant la manca de documentació trobada amb el topònim 'Perico', es planteja la següent hipòtesi que hauria de ser contrastada per estudis posteriors. En un document de l'any 1574 de l'Arxiu Parroquial d'Igualada s'esmenta 'Pere Oriol Perco ( podria fer menció a Perico) del mansi de les Olmenes' . Posteriorment les Olmenes no torna a constar en cap document, però si ' les Oliveres' que es contemporani a les Olmenes ( 1520, 1539, 1620, 1632, 1633). Més endavant, però, ja no es torna a citar i és possible que canvies de nom. | 41.5301800,1.5760200 | 381204 | 4598594 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56339 | Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poch | XVII-XX | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi. Es situa a peus de la carretera BV – 2131 al km 11.5. Cal Poch és un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. La vegetació ha envaït l'entorn del conjunt. L'edifici principal el trobem a l'oest del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. L'accés el trobem per la façana est, en un cos de construcció més recent, i que representa una ampliació de l'edifici. L'entrada que es troba a la planta baixa és de rectangular i reformada recentment. Com a element interessant, hi trobem una finestra que just a sobre té un arc adovellat. A la façana nord hi trobem bastants finestres repartides a diferents nivells, i un cup de vi. A la façana oest, hi trobem adossat un cos més modern. A la façana sud s'hi poden observar diferents finestres, i una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A uns 30 metres davant de la façana d'ingrés a l'edifici principal, hi trobem una gran edificació annexa que tenia funció agrícola i ramadera. Com es pot observar ha patit diverses modificacions al llarg dels temps, sobretot a mitjans del segle XX, amb la utilització d'elements constructius més moderns com el totxo. | 08152-80 | Cal Poch. 08787. Orpí | És una de les cases més antigues del municipi, possiblement del segle XVI, però no es descarta que tingui uns precedents més antics. La trobem citada el 1574 en l'homenatge dels homes del Castell d'Orpí juntament amb altres cases importants com són de les Feixes o Can Balcells. En els segles posteriors la trobem tant en arxius notarials com en els parroquials. Moltes de les cases de l'entorn com les que trobem davant, havien estat possessions d'aquesta casa. Des del segle XVI fou habitada fins a l'entrada del segle XXI quan va morir l'ultima persona que hi habitava. | 41.5236900,1.5557600 | 379502 | 4597901 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es tracta d'un edifici força modificat exteriorment. Tot i això i segons les fonts orals, els elements d'interés es troben a l'interior, on es poden trobar diferents voltes apuntades. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56284 | Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pons-0 | XVI-XX | Solament es conserven algunes estructures dempeus. Es troba cobert per la vegetació. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat, i castells de l'entorn com el de Claramunt o Miralles. Es tractava d'unes de les cases més importants del municipi, conjuntament amb la Casa Alta, situada a un centenar de metres. Poc queda del que havia estat aquesta casa, solament hi resta un mur amb una certa alçada, la resta no arriben al metre. Es troba totalment envaïda per la vegetació. Sorprèn la dimensió de l'edificació, ja que segons la documentació històrica, va molt lligada a la Casa Alta, tot i això, les dimensions de Cal Pons no és ni 1/3 que la Casa Alta. La primera referència documental on trobem mencionat la Casa de Cal Pons és l'any 1574 on surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Continua sortint en la documentació dels segles posteriors, sobretot en la documentació d'Arxius Parroquials. La casa s'abandona als anys 70 de segle XX. | 08152-25 | Cal Pons. 08787. Orpí | La primera referència documental on trobem mencionat la Casa de Cal Pons és l'any 1574 on surten mencionats diferents persones de Feixes, en l'homenatge als senyors del Castell d'Orpí. Dos dels cognoms mencionats, Calaf i Pons, són dos de les dues cases que hi trobem a Feixes. Continua sortint en la documentació dels segles posteriors, sobretot en la documentació d'Arxius Parroquials. La casa s'abandona als anys 70 de segle XX. | 41.5156900,1.5934000 | 382628 | 4596961 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56284-foto-08152-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56370 | Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-antoni | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2132, just passat el pont sobre la riera de Carme on comença aquesta via. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal que té funcions d'habitatge, l'antic paller que actualment també s'utilitza com a habitatge, i petites edificacions annexes. La carretera divideix la finca, restant la majoria d'edificacions amb l'edifici principal a un costat de la carretera i l'antic paller a l'altra. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. Té un petit cos adjunt en un extrem de la façana. A la resta de la façana hi podem observar un balcó i diferents finestres. La façana nord presenta una finestra a cada planta de pis, a la planta baixa amb llinda de fusta, a la planta de pis amb llinda de formigó, i la darrera amb brancals de maons, com a elements més destacats. La façana oest, té diferents cossos auxiliars que la pràcticament la cobreixen. No s'observa cap obertura. Finalment, la façana sud hi trobem l'accés actual a l'edifici. Està situat a la planta de pis, i es caracteritza per la seva forma rectangular. A sobre, a la darrera planta hi té una senzilla finestra amb llinda de fusta. Davant de la façana sud de l'edifici, hi podem observar una altra edificació de petites dimensions, i que té utilitats diverses. A l'altre costat de la carretera, hi trobem l'antic paller i corral. Actualment s'utilitza com a habitatge. És de planta rectangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, rejuntats recentment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Té la façana d'ingrés orientada al nord. | 08152-111 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5274500,1.6033300 | 383478 | 4598253 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56370-foto-08152-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml