Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56371 | Pollancres de Cal Cundo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-de-cal-cundo | Situats a uns 200 metres al sud-est de Cal Cundo, i a tocar de la riera de Carme, trobem aquests pollancres. Són de grans dimensions amb 37 m d'alçada x 2,18 de capçada. Es troba entre els arbres més alts de Catalunya. Es troba en un bon estat de conservació. | 08152-112 | Cal Cundo | 41.5277000,1.6088000 | 383935 | 4598274 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56371-foto-08152-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56363 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-2 | Cens d'Arxius de l'Anoia. 2011-2012 Fitxa del fons documental de l'Ajuntament d'Orpí. Barcelona: Diputació de Barcelona, Xarxa d'Arxius Municipals. | XIX-XX | La documentació antiga de l'arxiu municipal d'Orpí es troba molt malmesa. En un trasllat temporal va patir greus problemes d'humitat i fongs que el van afectar. Abans de la classificació feta per la Diputació de Barcelona, molta de la documentació estava apilada sense cap mena d'unitat d'instal·lació. Al febrer de 2015 es va enllestir la neteja i desinfecció, de tota la documentació. | L'Arxiu Municipal d'Orpí compta amb un inventari amb 618 registres que abasta des de 1852 fins a l'actualitat. L'Arxiu està format per 226 unitats d'instal·lació que ocupen 26 metres lineals. El dipòsit de l'arxiu es troba a la segona planta de l'edifici de l'Ajuntament. Tot l'arxiu està ubicat en la mateixa sala de 21m2 i col·locat en prestatgeries metàl·liques fixes en bon estat de conservació. | 08152-104 | Plaça Sant Jordi nº4, Orpí (Can Bou) | Durant el període de construcció del nou edifici de l'Ajuntament la documentació de l'arxiu es va separar en diferents dipòsits, entre ells la parròquia on la documentació va patir una inundació. No se sap si va tornar a les dependències municipals tota la documentació L'any 2010 l'Oficina de Patrimoni Cultural ja va elaborar un informe per avaluar l'estat crític de conservació i d'abandonament que presentaven els fons documentals ubicats a l'Ajuntament d'Orpí. La redacció del mapa de patrimoni, ha coincidit en el temps amb el procés d'organització i classificació de tot l'arxiu per part de la Xarxa d'Arxius Municipals de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Després de dos mesos de tractament arxivístic, al febrer de 2015 s'ha enllestit la neteja, desinfecció, organització, descripció i instal·lació de la documentació municipal d'Orpí. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56363-foto-08152-104-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56367 | Fons Documental d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XV-XX | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) d'Igualada. Consta de sis fons independents i 182 unitats documentals relacionades amb diversos aspectes del municipi d'Orpí. En concret es tracta de llibres i documents damunt de suport paper, escrits en llatí, castellà i català. Aquests fons procedeixen de sis entitats diferenciades: Ajuntament d'Igualada, Cambra Agrària Local d'Orpí, Fons Daniel Canals Sanabra, Districte Notarial d'Igualada, Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada i Parròquia de Santa Maria d'Igualada. El fons procedent de la parròquia de Santa Maria d'Igualada (API) està format per 127 registres diferents, que en gran part estant formats pels processos judicials que afectaren diversos veïns d'Orpí, entre els anys 1447 i 1791. D'aquests documents destaquen, entre d'altres, dos pergamins (Bernat i Maria Cretes de Barcelona, venen el mas dels Balcells, d'Orpí, a Pere Ferrer també d'Orpí (1447) i el Testament de Jaume Febrer a Sant Miquel d'Orpí (1476)). També és interessant una còpia de la capbrevació de la casa de Joan Bou de Puigderdela, possessió del terme d'Orpí (1520). Pel que fa als documents de l'Ofici i Comptadoria d'Hipoteques d'Igualada, cal dir que són els llibres de Translació de domini de finques rústiques i urbanes d'Orpí entre els anys 1845 i 1862. Quant al fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí hi ha la documentació de l'organització administrativa de la cambra entre els anys 1969-1987. El darrer fons singular és el fons personal de Daniel Canals el qual es compon d'impresos menors, festes i activitats d'Orpí i Santa Maria de Miralles entre els anys 1915/1968. En darrer terme, cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40.</p> | 08152-108 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) custodia una part de la documentació de la comarca des de la seva creació l'any 1986. El fons documental de la Cambra Agrària Local d'Orpí fou ingressat a l'ACAN a partir de l'any 1995.</p> | 41.5285700,1.6068400 | 383773 | 4598373 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56367-foto-08152-108-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56372 | Col·lecció d'objectes arqueològics d'Orpí al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-arqueologics-dorpi-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d'Orpí. S'hi poden trobar materials de diferents cronologies, des de prehistòria fins a medieval. Els jaciments del municipi d'Orpí amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Poch amb referència M-462 i M-533. A llevant de Cal Palet amb referència núm. M-534. Can Claramunt amb referència núm. M-495. Església de Santa Càndia amb referència: M-338. Desviació de la carretera de Santa Càndia amb referència: M-45 i M-332. Can Tino amb referència: Núm. de referència: M-495. | 08152-113 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | Arran de les excavacions que es van anar realitzant les excavacions en aquests jaciments, els materials es van portar al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5286100,1.6068300 | 383772 | 4598377 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | Legal i física | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 80|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56373 | Creu de terme de terme de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-terme-de-santa-candia | XIV | <p>Creu llatina de pedra amb els braços de secció prismàtica. Presenta els extrems decorats amb el motiu d'una fulla similar a les del roure o el card. Els braços estan units a la zona del creuer per motllures calades que recorden traceria gòtica formant un rosetó. Per la part superior del braç transversal, unint-se amb el tram superior de la creu, les motllures de traceria han estat substituïdes per dues figuretes, probablement d'àngels custodis, la postura dels quals s'adapta al lloc que ocupen tot contorsionant el cos. La magolla és un bloc octogonal decorat amb dos escuts heràldics i sis personatges. Mesures. 129x75x32</p> | 08152-114 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | <p>Creu conservada prop la població d'Orpí fins a la guerra civil espanyola. Posteriorment passà a formar part del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia, d'Igualada, amb el número d'inventari: 29</p> | 41.5286300,1.6067800 | 383768 | 4598380 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56373-foto-08152-114-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Descripció de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | 93|85 | 52 | 2.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 56377 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal-0 | XX | Estan digitalitzades | L'ajuntament disposa un fons fotogràfic digitalitzat de poc més de 190 fotografies. Es tracta d'una col·lecció creada a partir de la col·laboració d'un grup de 17 famílies del terme municipal els quals les van cedir temporalment per ser digitalitzades. Les imatges mostren escenes familiars de vida quotidiana al poble, festes i celebracions, retrats de família i algunes vistes d'espais i elements d'interès del poble. La cronologia és molt variada. Les més antigues, la major part d'elles són retrats familiars, o de festes de família, les podríem situar al 1er terç del segle XX. No obstant, la major part d'elles correspondrien al període que es compren entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Un dels elements més interessants de la col·lecció, és que el 100% de les imatges han estat identificades i contextualitzades (persones, esdeveniments, llocs, etc.) esdevenint una interessant vista fotogràfica del poble al llarg del segle XX. Les famílies que han aportat imatges al fons són: Famílies que han col·laborat amb les seves fotografies: - Cal Palet - Cal Suso - Cal Vilarases - Família Claret-Soteres - Família Tort-Farré - Cal Perelló - Família Alemany-García - Cal Pere Poch - Família Valls - Família Gallart-Pons - Cal Montserrat - Família Soteres - Família Tort-Calaf - Família Linares - Família Maria Teresa Senserich - Família Vic - Cal Mestre Xic | 08152-118 | Ajuntament d'Orpí. 08787. Orpí. | El recull d'imatges es va realitzar durant l'any 2012, i es varen presentar a l'abril de 2013 durant l'Aplec de les Bresques. | 41.5285800,1.6068400 | 383773 | 4598374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56377-foto-08152-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Seria interessant aclarir per quin motiu es van recollir i l'any en què es va fer. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56378 | Fons documental de la Parròquia de Sant Miquel al Bisbat de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-miquel-al-bisbat-de-sant-feliu | XV-XXI | <p>Fons documental d'Orpí dipositat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Sota el capítol d'Arxiu Parroquial Miralles, Sta Maria d'Orpí trobem 28 entrades de registre. Tractant-se d'un arxiu parroquial la documentació més destacada fa referència als llibres sacramentals de baptismes, matrimoni i òbits. Els llibres de baptisme segueixen una sèrie correlativa completa de 1746 fins a 1874 en 4 llibres. Els llibres de matrimonis és interessant per l'antiguitat del registre, ja que hi ha registre des de l'any 1575 fins a l'any 1905. La sèrie està dividida en 3 llibres, tot i que el primer 1575-1750 no està enquadernat. Finalment pel que fa als òbits, per mitjà de 2 llibres es compren el període 1746-1859. Vinculat a les defuncions també està registrat el llibre de drets i uncions de difunts de 1845, i el Llibre Status Animarum que compren els anys immediats a la Guerra Civil (1939, 1944 (Miralles,Orpí), 1948 (Miralles-Orpí)). Menys habituals són els llibres de confirmacions ( 1772-1958). Existeix altra documentació prou interessant i que compren un període històric prou interessant: escriptures (1682-1875), testaments-actes-capítols (1728-1862), visites pastorals (1945-58 a Miralles i 1952-58 a Orpí). Per últim, trobem documentació vinculada a l'economia de la parròquia: llibres de comptes (1814-1935), comptes de culte i fàbrica (1939-1974) i algunes factures sense enquadernar. El més interessant per l'antiguitat i característiques del document és una miscel·lània que compren tares i vendes de la rectoria (1520-1804), testaments (1574-1800) i capbreus (s.XV-XVI).</p> | 08152-119 | Carrer del Bisbe 5. 08002 Barcelona | <p>La parròquia de Sant Miquel d'Orpí formava part de la Diòcesi de Barcelona fins que l'any 2004 es va crear el Bisbat de Sant Feliu i va ser absorbida per aquest. Tot i això, actualment tot el fons documental encara es troba a Barcelona a l'espera de ser transferit a Sant Feliu de Llobregat.</p> | 41.5285300,1.6068400 | 383773 | 4598369 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56378-foto-08152-119-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La documentació pertany al Bisbat de Sant Feliu, però encara es troba a l'Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona, a l'espera del trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56379 | Taules del Retaule de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taules-del-retaule-de-santa-candia | <p>JORBA I SERRA, Xavier. Pintors i escultors de retaules anoiencs, segles XVI i XVII (segona part). Revista d'Igualada . núm. 30, Anoia, desembre de 2008 INVENTARI DEL MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA</p> | XVII | <p>Abans del 1936 a l'església de Santa Càndia hi podíem trobar quatre retaules: El retaule Major, el retaule del Roser, el retaule de la Puríssima i el retaule de Sant Roc i Sant Sebastià. Es conserven diferents taules tan al Museu Diocesà de Barcelona, com a la Rectoria de Carme, però desconeixem si totes pertanyien al mateix retaule o als diferents que hi havia a l'església. Les taules estan fetes d'oli sobre taula i representen les següents escenes: Sant Pere Sant Pau Martiri de Sant Sebastià Lapidació de Sant Esteve Martiri de Santa Caterina d'Alexandria Martiri de Santa Caterina Coronació de la Immaculada Concepció Trinitat Sant Antoni de Pàdua Sant Joan Evangelista Solament es conserven aquestes taules, la resta d'elements decoratius i ornamentals del retaule, no en tenim constància, però segurament es van perdre. Entre aquestes pèrdues hi ha la imatge gòtica de Sant Càndia.</p> | 08152-120 | Avinguda de la Catedral, 4, 08002 Barcelona | <p>Retaule barroc de l'any 1630 fet pel pintor napolità Andrea Pavonio i el pintor igualadí Salvador Martí que van signar l'any 1630 una concòrdia amb els representants del castell d'Orpí Joan Pujades, rector; Pere Borràs, de Santa Càndia; i Joan Bou, del mas de les Oliveres, per a la realització del retaule de l'església de Santa Càndia. Els pintors van prometre als jurats daurar i pintar tot el retaule en el termini d'un any i mig. La tècnica utilitzada va ser a l'oli «pintar de bon pincell ab oli tots los taulons de dit retaule». La tasca de Pavonio era la de pintar a l'oli les taules, els pedestals i les figures dels sants que el rector i jurats havien acordat plasmar, mentre que la feina de Martí era la de daurar tot el retaule, pintar les fruites «colorides conforme les colors requerexen», i daurar-hi un escut d'armes del senyor Miquel de Bendicho y Brescó, i una custòdia de nostra Senyora del Roser. Els jurats es reserven el dret de visurar l'obra davant l'elevat preu del treball a realitzar: 225 lliures. Una quantitat força elevada si tenim en compte que la parròquia d'Orpí només tenia en el fogatge de 1553, onze focs, i el 1717, vint-iun focs. D'aquesta quantitat, el senyor Miquel de Bendicho n'aportarà 50 lliures. La resta, 175 lliures, serà pagada pels habitants del terme, repartida en tres terminis, al llarg de dos anys. L'any 1936 com succeí a tot el país durant l'inici de la Guerra Civil espanyola, quasi tots els elements de l'església de Santa Càndia foren cremats, exceptuant aquestes taules. Desconeixem però, com es van poder salvar de la destrucció. Al cap dels anys, aquestes taules es van dipositar al Museu Diocesà de Barcelona i a la Rectoria de Carme, on hi són actualment.</p> | 41.5285200,1.6068000 | 383769 | 4598367 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56379-foto-08152-120-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Número d'inventari al Museu Diocesà de Barcelona Sant Pere (MDB 747) Sant Pau (MDB 748) Martiri de Sant Sebastià (MDB 756) Lapidació de Sant Esteve (MDB 757) Martiri de Santa Caterina d'Alexandria (MDB 758) Martiri de Santa Caterina (MDB 759) Coronació de la Immaculada Concepció (MDB 760) Trinitat (MDB 761) Sant Antoni de Pàdua (MDB 762) Sant Joan Evangelista (MDB 763) | 96|94 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56382 | Fons Fotografic d'Orpí a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-dorpi-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XX | Cal fer esment de la col·lecció d'imatges fotogràfiques d'Orpí que es troben a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Es tracta d'un total de 46 imatges de diversos punts i elements relacionats amb el municipi. Algunes són en suport de vidre. Relació de temes: - Font de Santa Càndia - Manifestació per l'aigua - Imatges religioses - Esglésies - Orpí - Aplec de les Bresques - Visites governador civil - Brolladors de l'Homs - Riera de Carme - Safareig Santa Càndia | 08152-123 | Plaça de la Creu, 18, 08700, Igualada | Totes les imatges es van anar incorporant als fons municipals en el moment que foren fetes. Destaca les fotografies fetes per Llucià Procopi a mitjans dels anys 30 i 40. | 41.5285300,1.6068800 | 383776 | 4598368 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56382-foto-08152-123-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56260 | Pont d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dorpi | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | L'estructura del pont es troba en un bon estat de conservació. L'entorn però, presenta una vegetació abundant. | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2132, en el seu inici, direcció cap a Orpí. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-1 | Carretera BV - 2132 km 3. | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.6026000 | 383419 | 4598356 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56260-foto-08152-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró Ferrer. IN SITU SCP | Diputació de Barcelona | Es pot accedir a la part baixa del pont, per un camí que neix a la banda sud del pont. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56263 | Pont de la Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-resclosa-del-rec-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-4 | Carretera BV-2131 Km 8.5 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatant4es obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retards amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283700,1.5891800 | 382299 | 4598375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56263-foto-08152-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La vegetació entorn del pont és abundant, i dificulta la visió d'altres elements d'aquest. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56266 | Pont de Cal Marrós Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-marros-lluny | XX | Pont construït sobre el torrent de Cal Palet i que salva el gran desnivell que presenta el torrent en aquest indret. Es tracta d'un pont d'uns 30 metres de llarg, 10 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. És difícil concretar en la descripció de l'element, pel fet que es troba pràcticament cobert per la vegetació de l'entorn. Tot i això, s'intueix que es tracta d'un pont d'un sol ull, amb arc rebaixat. El material visible utilitzat en l'exterior són maons. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-7 | Cal Marrós Lluny. 08787. Orpí | 41.5336000,1.5913200 | 382487 | 4598952 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56266-foto-08152-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Exceptuant la part superior, la resta es troba pràcticament cobert per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56384 | Pont de la Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-carme | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | XX | Pont construït sobre de la riera de Carme i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Davant de la resclosa del Rec de Carme. Es tracta d'un pont d'uns 45 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont de dos ulls, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. Els ulls consten d'arcs rebaixats reforçats amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment, i un pilar central amb un esperó semicircular. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-125 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5283500,1.5891700 | 382298 | 4598372 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56384-foto-08152-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56384-foto-08152-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56386 | Pont del Torrent de la Rasa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-rasa-fonda | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Inventari de Ponts i Pontons, (consulta: 2014). DIPUTACIÓ DE BARCELONA (n.d): Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Obtinguda al 2014. | Pont construït sobre el Torrent de la Rasa Fonda i que forma part de la carretera BV-2131. Està situat al punt quilomètric 8,5 d'aquesta carretera. Es situa a tocar d'un dels ponts de la riera de Carme, on desemboca el torrent. Es tracta d'un pont d'uns 7 metres de llarg, 6 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont d'un sol, fet a base de blocs quadrangulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull consta d'arc de mig punt reforçat amb formigó i amb carreus de pedra als exteriors. El pont es recolza sobre els estreps laterals, fets la part exterior amb carreus irregulars de pedra i lligats amb ciment i amb contraforts a la part de més pendent. La part superior del pont, el paviment està asfaltat, i presenta proteccions laterals metàl·liques, que s'assenten sobre un petit voladís que sobresurt de l'estructura del pont. | 08152-127 | Riera de Carme. Carreterera BV-2131 | L'any 1893 la Diputació de Barcelona va iniciar les gestions per tal de dur a terme la carretera que avui coneixem com a BV-2131. El projecte era conegut com 'Camino de Carmen a la Pobla de Claramunt'. El document deia el següent: 'Aunque nuestra misión se limite, hoy por hoy, a satisfacer las necesidades de Carme, que ha de ser por esta causa uno de los extremos de nuestro trazado, es preciso recordar que el pueblo de Orpí, aunque ha desistido de sus propósitos ha intentado mejorar el camino que l pone en comunicación con Carme, siendo de suponer que en plazo más o menos próximo este camino haya de ser prolongado. Por esta causa al determinar el punto de partida de nuestro camino ha debido partirse de un punto que no sólo permitiera la comunicación fácil y directa con el pueblo sino que consienta en su día prolongarlo hacia Orpí, cuando llegue la oportunidad. En el plano general se indica la dirección que habrá de tomar el camino en el cortísimo trayecto en que dos o tres casas obligarían a dejarlo algo estrecho lo que tratándose de un camino vecinal no tendría gran inconveniente.' 14 anys després el projecte sembla que es comença a executar i es fa una descripció del mateix: 'Lo accidentado del terreno que se cruza al trazado, obliga a emplazar gran número de obras de fábrica para dejar libres los desagües naturales, se han supuesto necesarias 33 tajeas, 4 alcantarillas, 6 pontones, 1 sifón 2 puentes. En total 46 obras. ' Longitud del trazado 8.960 kilómetros. Presupuesto de la contrata 211.895,56 pts. Coste km : 23649,06 pts Després de la Guerra Civil española, es fa un inventari on es descriu l'estat dels ponts després del conflicte. Aquest inventari esmenta: 'En el camino de orpí, fueron voladas por los rojos cinco imporatantes obras de fàbrica: tres puentes sobre la rierar de careme, elos kms 5,400, 8,500, y 8,600 y dos pontones, un en el km 5,900 que salva el barranco Escodinas, y otro en el km 8700 para el paso del torrente Escots. Estas obras figuran respectivamente con los números 138, 140, 141, 139 y 142 en la Relación de averias producidas por la Guerra. El puente del km 5400, era de dos arcos rebajados de 9,20 m de luz y 1,20 metros de flecha, con una altura de rasante de 5,30 m. Fue volado totalmente, no quedando restos de la superestructura y únicamente los cimientos podrá aprovecharse. El puente del km 8500 estaba constituido por un arco de 12 metros de luz rebajado a 1/8 siendo de 6,15 metros su altura de rasante y como el anterior con cuerpos salientes en los estribos y muros de acompañamiento. La voladura afectó toda la boveda des de la línea de arranques alcanzando la parte superior de los cuerpos salientes. El último puente, tiene una altura de rasantes de 5,45 metros y está formado por dos arcos de 10 metros de luz, también rebajados, con 1,20 metros de flecha; el estribo izquierdo con muros en ala y el derecho de acompañamiento. De este puente fue volada parte de las bóvedas, quedando el resto agrietado, por lo que será preciso reconstruirlas desde los arranques. La pila muestra señales de haber sufrido movimiento con la explosión, apareciendo grietas en algunos puntos y es de prever que será necesario rehacerla. Los dos pontones estaban constituíos por bóvedas de medio punto y muros de acompañamiento, con una altura de rasante de 6,20 metros. El del km 5500, de 5 metros de luz, quedó por efecto de la voladura destruido por completo, no que dando ni restos de los muros, y será preciso reconstruirlo a partir de línea de cimientos. Del otro pontón, de 4 metros de luz, fue volada la bóveda y una buena parte de los muros de acompañamiento. ' El projecte el signa el 30 d'abril de 1940, l'Enginyer Eduardo Peña. Tingué un cost de 175.117,67 pts. Fou adjudicat a un empresari local Pedro Palet Calaf. Les obres van patir retarts amb replantejaments diversos, i una parada a l'hivern de 1940-41 degut al fred. El 1941 el termini es va ampliar a través d'un decret de Presidència de la Diputació. | 41.5282400,1.5880200 | 382202 | 4598362 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56386-foto-08152-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56368 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme | <p>REBOLLAR MARTÍ, MARTA (2014). La qualitat de l'aigua de la Riera de Carme. Treball de recerca sense publicar.</p> | En el tram d'Orpí, la qualitat de l'aigua és bona. Durant la realització del mapa ( estiu), el cabal era mínim. S'hi podien observar crancs de riu americans, serps d'aigua i amfibis. Pel que fa l'entorn més immediat, la vegetació ocupa gran part de l'espai durant els transcurs de la riera. | <p>La Riera de Carme és l'afluent més llarg del riu Anoia i és d'aigua fresca i clara. El seu naixement es troba al Coll d'Esblada, i es troba a 20 quilòmetres del punt de desembocadura en línia recta. El seu recorregut és de 22 quilòmetres en total. Passa per Miralles, Santa Càndia i Carme. Les seves principals fonts són els afloraments de l'aqüífer Carme-Capellades, que té una extensió subterrània de 157 km². Al llarg del riu trobem des de trams de basses fins a zones d'aigües més ràpides, fet que ha permès, per exemple, la formació dels Gorgs de Santa Càndia o, al contrari, planes al·luvials amb vinyes, camps i arbredes. Pel que fa a la fauna trobem: una gran diversitat de peixos, com els autòctons barb cua-roig i bagra; amfibis, com la granota verda o la salamandra i rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El bosc de ribera, a banda i banda de la riera, és frondós i s'hi troben més de 40 espècies diferents llenyoses. Creix aprofitant l'aigua subterrània i dels vessants. Destaquen formacions com les salzedes de sarga, les omedes amb heura i alberedes litorals. A la riba podem trobar canyissars i bogars, que formen petits aiguamolls. Aquest bosc forma una galeria ombrívola que fa possible que hi trobem herbes florides, bolets i falgueres. Al llarg del seu recorregut s'hi localitzen onze molins paperers, quatre dels quals pertanyen al terme d'Orpí. La riera de Carme forma part del PEIN Sistema Prelitoral Central (PRC 107).</p> | 08152-109 | Per varis municipis de les comarques de l'Alt Camp i l'Anoia | <p>Fins al segle XVIII, la riera de Carme era coneguda amb el nom de riera de Noya o d'Anoia, i actualment també es coneix amb el nom de Riera de Miralles. Durant segles al seu entorn es van construir molins de diferents característiques, sobretot paperers, així com indústries d'explotació d'aigua. Actualment és coneguda pels seus gorgs i barrancs que s'utilitzen per activitats vinculades amb l'oci. Els PEIN (Plans d'Espais d'Interès Natural) conformen el sistema de zones protegides de Catalunya i es basen en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic. Les normes del PEIN, decretat l'any 1992 pel Govern de la Generalitat, estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim pot completar-se en cada espai o conjunt d'espais mitjançant la formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, o bé la declaració d'espais de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves o parcs naturals), que fa que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per a preservar-los i potenciar-los.</p> | 41.5226800,1.5804900 | 381564 | 4597755 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56368-foto-08152-109-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56369 | Cova de la Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-censada-nova | BENEITO, A.; BORRÀS, J. (1983).- ' Dades per al coneixement d'una interessant cavitat (Cova de laSensada)'. Sota Terra (4): 4-5. GES ' CM Barcelonès. MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1961).- 'Estudio de una cavidad de origen quimioclástico'. Noticias y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España (61): 235-244. Madrid. Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012) http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1813 | Al poc de passar el mas de la Censada Nova, a l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can Virella (o Vidella), a la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme. A uns 500 metres de l'inici del camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat. L' entrada és una boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs. Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total. En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària. La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el qual s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries. Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic. Topografia i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada. Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre una mica subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres. | 08152-110 | La Censada Nova | Sembla que l'entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles, Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat, encara que tot sembla que parlen per referències d'altri. El 25 de març del 1934, Francesc Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de Can Virella. A partir de l'any 1949 es produeixen les primeres visites del GES ' CMB i des d'aleshores es converteix en una cavitat prou coneguda de la comarca. | 41.5187700,1.5469500 | 378758 | 4597367 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56383 | Aplec de les Bresques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-les-bresques | XX | Aquest aplec es celebra sempre a finals d'abril. El programa de l'aplec es caracteritza per celebrar-se una missa i una ballada de sardanes, i al migdia sempre hi ha un dinar popular. Durant tota la diada s'hi realitza una mostra d'arts i oficis vinculats al món de les abelles, la mel, i els productes derivats; un mercat de productes de la mel; i un taller d'elaboració d'espelmes amb cera verge d'abella. Paral·lelament es realitzen altres actes per animar la diada. | 08152-124 | Santa Càndia | És la fira dedicada a la mel més antiga de la comarca de l'Anoia. Desconeixem la seva antiguitat, però el 1935 ja es realitzava tal com podem observar en una de les fotos que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5221800,1.5749800 | 381103 | 4597707 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56392 | Festa de la matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc-0 | http://ca.wikipedia.org/wiki/Matan%C3%A7a_del_porc | Festa que es celebra cada tercer diumenge del mes de març. S'ha recuperat la festa sense el sacrifici de lanimal ( tradicionalment es feia tot el procés). La diada comença amb l'arribada de l´animal, es preparen totes les carns , es tallen, es couen i es fan les butifarres, fresca, blanca i negra. Es fa un esmorzar i després el posterior dinar amb els productes elaborats durant la jornada. | 08152-133 | Pl. Sant Jordi, Can Bou | La matança del porc era una activitat tradicional a la Catalunya rural. En molts llocs l'11 de novembre, dia de Sant Martí, era un dels dies preferits per la matança. En aquesta època tothom a la granja, mas o alqueria prenia part a l'activitat. Normalment eren els homes els que mataven i tallaven els animals i les dones (matanceres) les que posteriorment preparaven els diversos productes. Aquests darrers es dividien entre els que calia menjar aviat, i els que eren per conservar per a consumir durant la resta de l'any com els embotits o els fumats. La matança del porc és una experiència molt arrelada en la cultura catalana. Es troba en perill d'extinció a causa de certes normes sanitàries molt estrictes de la Comunitat Europea, així com de les noves actituds envers el tractament animal. Cal recordar que l'actual Llei de Protecció dels Animals de Catalunya, prohibeix expressament matar l'animal en públic. Actualment que es troben tot tipus d'aliments a totes les èpoques de l'any, cal fer un esforç per comprendre la importància de la matança en el passat. Cal tenir present però que la carn provinent de la tradicional festivitat de la matança era l'única carn que moltes llars rurals menjaven en el transcurs de l'any, ja que llavors no hi havia carnisseries. | 41.5287100,1.6068500 | 383774 | 4598389 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56392-foto-08152-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado (OPC) | És primordial la col·laboració dels veïns i veïnes del municipi i de tot el que hi vulgui participar, ja que tot i ser una jornada festiva totes les tasques les realitzen gent voluntària. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56323 | Rellotge de Sol de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-palet | XX | Al centre de la façana sud de l'edifici principal hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. | 08152-64 | Cal Palet. 08787. Orpí | 41.5342400,1.5805800 | 381592 | 4599038 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56323-foto-08152-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56351 | Premsa de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-riba | XIX - XX | Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. La premsa es subjectava a la part superior amb una biga horitzontal de fusta que s'encaixava al mur. | 08152-92 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177000,1.5759500 | 381176 | 4597208 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56352 | Safareig de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-riba | XIX - XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquest safareig de pedra. Aquest safareig es caracteritza per un bloc de pedra rectangular on es va buidar l'interior i es van afegir les lloses inclinades en dos dels laterals. Aquestes dues lloses actualment es recolzen en unes columnes d'obra nova. L'interior hi trobem un enrajolat ceràmic. En una de les cares hi podem observar l'obertura per on es buidava. El safareig s'assenta sobre un paviment de pedra relativament recent. | 08152-93 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5175000,1.5762300 | 381199 | 4597186 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot fa indicar que la seva ubicació original no era aquesta i que en traslladar-lo aquí es va adequar tant el safareig com l'espai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56353 | Embaladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embaladora | XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquesta embaladora, empaquetadora de palla o premsa d'embalar de palla ( la terminologia varia segons la zona). Es tracta d'una embaladora estàtica de grans dimensions amb una base de pedra on es recolzava en la base de la pròpia embaladora i que estava adaptada a la caixa d'embalar. En aquesta no hi ha la caixa, que com en altres embaladores podria es caracteritzava per una caixa de fusta amb una cremallera als costats més estrets d'on sortien uns braços llargs de més de dos metres que enxampaven una tapa, o barret, que duia la premsa i que, per la cremallera, comprimien la palla. A la cara més ampla, i de mitja premsa cap a terra, hi havia una porta per on sortia la bala ja lligada, operació que es feia des de fora estant per uns forats estratègics pels quals s'introduïa una agulla enfilada amb filferro, de metre de llargada, per anar d'una banda a l'altra els tres o quatre tombs que l'operació demanava. A la part superior hi veiem una biga de fusta on s'encaixava la caixa i el sistema d'engranatge. El sistema per fer bales de palla era el següent: Per una banda un home punxava amb l'agulla i, per l'altra, n'hi havia un altre que lligava els caps amb unes tenalles i una bona estrebada de genoll. Un cop lligada la bala els dos embaladors aixecaven el barret i, cada un amb un ganxo, enretiraven la bala fora de la premsa. El que és rellevant d'aquesta embaladora és la seva tipologia, ja que normalment les embaladores eren mòbils, però aquesta no ho és. Alguns dels museus dedicats a la vida rural que trobem al nostre país han confirmat aquesta excepcionalitat. | 08152-94 | Can Riba. 08787. Orpí | En les zones cerealístiques aquesta era una eina important. Les embaladores sempre es situaven a les eres de les masies o si aquesta es trobava lluny del camp, doncs a tocar del camp. S'usaven en l'època de batre on es reunia una gran quantitat de gent per aquesta cerimònia. Cal ubicar-la a inicis del segle XX, entre els anys 20 i 30 d'aquest segle. Als anys 60 del segle XX amb la mecanització del camp, es deixaren d'usar per altres més modernes. | 41.5174800,1.5761000 | 381188 | 4597184 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56354 | Pou de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-riba | XX | Es troba situat a tocar de l'era de Can Riba, just al costat del camí que puja cap a Feixes. Es tracta d'un pou d'estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al nord, i té una porta de fusta. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. Es troba en un bon estat de conservació, ja que ha estat restaurat. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. | 08152-95 | Can Riba. 08787. Orpí | Proporcionava aigua a la masia de Can Riba. | 41.5172300,1.5761200 | 381189 | 4597156 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56374 | Premsa de vi de Cal Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-cal-sant-antoni | XX | L'estat de conservació és millorable. Es nota el desgast del pas del temps i de trobar-se a l'exterior en els materials de fusta i metàl·lics. | Es troba ubicada a la finca de Cal Sant Antoni. Possiblement no sigui aquesta la seva ubicació original, i que s'hagi col·locat com a decoració. Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola metàl·lica. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. | 08152-115 | Cal Sant Antoni. 08787. Orpí. | 41.5275500,1.6033400 | 383479 | 4598264 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56374-foto-08152-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Possiblement aquesta premsa no sigui d'aquesta casa. | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56390 | Foc de rotllo de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-rotllo-de-cal-palet | CLOSA I CORTADA, ESTER (2012). Els Valors artístics, arquitectònics i constructius de la masia. Treball final de grau -- Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Departament de Composició Arquitectònica. | XVIII | A la planta baixa de la masia de Cal Palet, hi trobem aquest foc de rotllo força ben conservat. Es troba ben delimitat en un espai quadrat, i tot, i que ha sofert petits canvis, encara és ben visible la seva estructura original. El foc de rotllo, es caracteritza per tenir el 'colguer' separat de la paret, amb la campana a sobre, i els bancs o escons al seu entorn. Cal destacar els acabats amb fusta de l'espai de la campana, i la decoració dels espais formant figures irregulars. S'ha substituït l'antic foc, per una estufa més moderna que realitza la mateixa funció. Encara es conserva en una de les parets, la cendrera, que és on es dipositava la cendra que després servia per fer la bugada. Un altre dels elements originals, que forma part del mobiliari, una taula desplegable que s'obria a l'hora dels àpats. Podem observar encara la caldera, que era un vas de metall gros i rodó, amb dues nanses, que servia per escalfar o bullir aigua o fer qualsevol altra cocció. | 08152-131 | Cal Palet. 08787. Orpí | Possiblement, que sigui contemporani a la construcció de la mateixa masia. Era la disposició més antiga de la llar de foc, provinent de les primitives cabanyes amb foc central. Aquest tipus de llar rep els noms de foc rodó al Berguedà i al Cardener, foc de rotllo al Penedès i Anoia i llar de mig a la Garrotxa i a l'Empordà. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56390-foto-08152-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56390-foto-08152-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56390-foto-08152-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56261 | Antiga Fàbrica de Paper de Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-paper-de-cal-serra | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI INDUSTRIAL DE CATALUNYA. Inventari 16. Edificis industrials. | XVIII-XX | No perilla l'estructura, però seria convenient alguna intervenció en les façanes. | Situada a tocar de la carretera BV-2131, davant del trencall que mena a Orpí, es troba l'antiga Fàbrica Serra. Tot i conservar les estructures originals, al conjunt s'hi ha afegit edificacions més modernes que contrastem amb l'original. Les edificacions originals, responen a la tipologia tradicional de les papereres de finals del segle XVIII i principis del segle XVIII. El conjunt consta de dues edificacions de planta rectangular, l'edificació principal ubicada a l'est del conjunt, i una adjunta per l'extrem oest d'aquesta. La principal, és el molí pròpiament dit, consta de quatre parts ben diferenciades: el soterrani ( a nivell inferior de terra, i no visible des de l'exterior), la planta baixa ( on es triava i s'empaquetava el paper, i part d'habitatge), la planta de pis (l'habitatge), i les plantes superiors o miradors ( on s'assecava el paper). Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular amb morter i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. Les façanes es troben arrebossades, exceptuant les parts inferiors, on en algunes zones s'ha perdut. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) i actualment amb uralita. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada amb arc escarser fet amb carreus de pedra i brancals. A la dovella central, hi trobem l'escut de la família Serra, representat per una serra i la data de fundació del molí, l'any 1790. A cada lateral, hi trobem una finestra senzilla amb l'ampit de pedra. Cal esmentar, que a la part inferior de la façana, es poden observar unes petites obertures, que corresponen al soterrani. A la planta de pis, hi trobem tres balcons, que es corresponen a l'habitatge. A la part superior de la façana, hi trobem repartits en tres nivells diferents, unes vint obertures, que eren les finestres o 'ventades' del mirador o assecador del molí. La façana sud, a la part central de la planta baixa, presenta una edificació més moderna adjunta a la façana, i diferents finestres. A la planta de pis, hi trobem un seguit de finestres ( algunes d'elles amb ampit), i finalment a la part superior, les finestres de l'assecador. Cal esmentar també, la presència d'un transformador elèctric modern. La façana nord, presenta edificacions de maons més modernes, així com maquinària industrial, adossada a la façana de la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem la mateixa tipologia de finestres que a les altres façanes. Finalment a la planta superior, no es repeteix la disposició de finestres de l'assecador, en gran part de per les modificacions que sofert aquesta façana, on es pot observar algun 'pedaç' de maons. Cal esmentar, que aquesta façana, és la que es troba en un estat de conservació més deficient. La façana oest, es troba coberta totalment per l'edificació annexa. Aquesta edificació, de planta rectangular, és de grans dimensions i alçada, i té coberta a dues vessants ( est-oest), amb uralita. La tipologia constructiva és la mateixa que l'edifici principal, però amb signes evidents a les façanes d'haver sofert moltes transformacions, tal com es pot observar en totes les obertures, i en la utilització de materials constructius diferents, com poden ser els maons. A l'interior, aquesta transformació és més evident, tal com es pot observar amb les bigues de formigó que separen les plantes. Aquest cos es va construir a finals del segle XIX i s'utilitzà per als processos paperers més mecanitzats. | 08152-2 | Carretera BV - 2131. Km 7 | Possiblement derivat d'una concessió anterior per a molí draper, va adquirir la seva fisonomia i importància paperera com a propietat de Joan Serra, paperer de Capellades. Es va mantenir en funcionament relacionat amb aquesta família amb la fabricació de paper de barba, fins al tombant del segle XX. Posteriorment la producció paperera va estar a càrrec de diverses empreses com a fàbrica de paper higiènic i sanitari. A inicis del segle XXI estigué tancada, però a data de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural ( 2014), s'estaven realitzant les gestions per reobrir-lo. | 41.5287300,1.6021400 | 383381 | 4598397 | 1790 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56261-foto-08152-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | No s'ha pogut descriure amb detall l'interior, al no poder-hi entrar. Actualment és coneix per Paper 3, SL. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 56262 | Resclosa del Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-rec-de-carme | XIII | No s'observen deficiències en l'estructura. Solament cal esmentar l'acumulació de sediments en aquesta. | Just davant d'un dels ponts de la riera de Carme, ubicat a la carretera BV-2131 al km 8,5, hi trobem aquesta resclosa. Actualment per culpa dels sediments que hi ha en l'estructura, no es pot observar amb quins materials està feta, però possiblement siguin carreus de pedra ben treballats i lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 8 metres d'amplada i uns 2 metres d'alçada. Normalment si el nivell de l'aigua és baix, aquesta torna al riu per una obertura situada en un extrem de la resclosa, on se situa també l'inici del canal per on deriva l'aigua. Aquest canal, és conegut com el Rec de Carme. | 08152-3 | Riera de Carme | Es desconeix amb exactitud la data exacta en què es va construir la resclosa, però tot faria indicar que en aquest indret ja hi havia una resclosa, al segle XIII, ja que hi trobem una menció al Rec de Carme de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner. Es desconeix però, si posteriorment s'hi va fer algun tipus de modificació o reconstrucció. | 41.5282300,1.5891600 | 382297 | 4598359 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56262-foto-08152-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56264 | Rec de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-carme | XIII-XX | El propi canal es troba en bon estat de conservació, no així l'entorn en alguns dels trams. | El rec de Carme s'origina en una resclosa que s'ubica a la Riera de Carme, just a l'alçada del Km 8,5 de la carretera BV - 2131. En aquesta resclosa es pot observar el seu naixement, amb una estructura de pedra que deriva l'aigua cap al canal. Durant 6 km travessa el municipi d'Orpí, i entra a Carme, per tornar a desguassar l'aigua a la Riera de Carme, al nucli de Carme. Es pot observar durant el corregut que presenta una amplada que no arriba a 2 metres, i una fondària que deu arribar a 1 metre. En la major part del recorregut no s'observa estructura de pedra, sinó que és directament excavat al sòl. Presenta algunes estructures més modernes per a regular l'aigua, i per a derivar-la a altres recs. Tot i això, encara es poden trobar vestigis populars de construccions de pedra al seu entorn. Cal esmentar, l'abandó de l'entorn del Rec, durant el seu recorregut pel municipi d'Orpí. | 08152-5 | Paral·lel a la riera de Carme | La primera menció coneguda del Rec de Carme és de l'any 1214, quan Ramon de Claramunt donà llicència per l'establiment d'un molí fariner, tot i que es pensa que els orígens d'aquesta infraestructura hidràulica poden ser anteriors. El 1790 en els qüestionaris de Francisco de Zamora del municipi d'Orpí, no es fa cap menció al Rec, però si en el municipi Veí de Carme, on el Rec de Carme hi entra des d'Orpí. Madoz declara: 'El agua que se bebe en este lugar es de muchas fuentes que la circundan abundantemente, y como el agua que va a los molinos y fábricas de papel pasan por una assequia por el arrabal y por el pueblo, allí abreban y laban sus ropas con facilidad'. Però es possible que quan parla de la Riera de Carme, indirectament parli del Rec, ja que aquest també era utilitzat per als molins. ·El arroyo Carme da movimiento en los pueblos que recorre a un gran número de fábricas y Molinos, correspondiendo al término de Orpi 2 fábricas de papel, 1de hilados de lana, 1 Batan y 1 Molino de harina'. Les seves aigües, també servien per regar les hortes, o per a usos domèstics com rentar la roba o els estris i eines de les activitats econòmiques de les famílies. Actualment encara s'utilitza per regar algunes finques. Al municipi d'Orpí no s'hi ha pogut donar cap altre ús, a diferència de Carme, on s'ha fet una adequació per a un ús lúdic. | 41.5280700,1.5892600 | 382305 | 4598341 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56264-foto-08152-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56281 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula-2 | XIX-XX | Tot i que l'estructua no semba tenir problemes, s'hauria de fer una neteja de l'entorn. | Es troba ubicada a tocar de la riera de Carme a l'alçada del revolt de Cal Botey. S'hi accedeix per un camí que és ben visible a peu de la carretera BV - 3121. L'accés a la font és complicat degut a la densa vegetació que hi ha. La font està formada per una estructura de volta lleugerament apuntada amb carreus de pedra ben treballats, exceptuant la part on hi ha la mina d'aigua, i la part inferior d'una de les parets, on hi ha la roca, que és on s'assenta tota l'estructura. S'observa una part de formigó on hi ha un conducte per on surt l'aigua de l'estructura. A l'entrada de la font podem observar la utilització de petits maons que van resseguint la volta. Tot i que no es pot apreciar correctament degut a la vegetació, es pot observar un mur de pedra al costat de la font, fet que ens podria indicar que hi hagués altres estructures al voltant d'aquesta per altres aprofitaments de l'aigua. Direcció cap a la riera, es pot observar com s'ha adequat el terreny en pendent per tal que l'aigua de la font desguassi cap a la riera. En aquest punt, hi ha un brollador metàl·lic d'on surt l'aigua que va a la riera. | 08152-22 | Riera de Carme | En aquesta zona hi trobem diverses masies, possiblement proporcionava aigua amb aquestes. Els murs de pedra que hi trobem a l'entorn no ens descartarien que hi hagués hagut altres usos en aquesta font, com podria ser algun safareig. | 41.5274500,1.5973500 | 382979 | 4598261 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56281-foto-08152-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56270 | Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-candia | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIV | Fou restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1985. | És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d'un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L'art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d'accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l'església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L'estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs. | 08152-11 | Santa Càndia. 08787. Orpí | No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV. Tot i que aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme per la Diputació de Barcelona han demostrat que l'actual edifici gòtic té uns precedents romànics. El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s'han descobert, la fonamentació de l'absis romànic i altres estructures del moment. Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l'actual església gòtica, documentada des de l'any 1368. Les obres del temple es prolongaren fins al segle XV. Segons una visita pastoral de l'any 1414 la capella es trobava atesa per un ermità. Santa Càndida fou des del segle XIV un centre molt important de devoció religiosa dins la parròquia de Sant Miquel d'Orpí. En l'actualitat les antigues funcions parroquials de Sant Miquel d'Orpí es desenvolupen a Santa Càndida, que fou restaurada per la Diputació de Barcelona en dues etapes entres els anys 1970 i 1985. | 41.5222800,1.5748600 | 381093 | 4597718 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56300 | Cementiri d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dorpi | XIX-XX | Es va restaurar i ampliar el 2012. | Es troba força allunyat de qualsevol nucli habitat i envoltat de bosc. S'hi accedeix per un trencall a la dreta que neix de la carretera BV -2132 passat el km 1. 500 metres per una pista ens hi porten. Té planta rectangular i amida uns 370 m2. S'hi accedeix per una entrada amb forja situada a l'oest del conjunt. Les sepultures són totes en forma de nínxol. Ha estat ampliat i arranjat recentment per la qual cosa presenta un estat de conservació molt bo. No té ni capella ni dipòsit. No presenta elements arquitectònics ni escultòrics remarcables. Cal destacar-hi una placa on hi ha la següent inscripció 'rogad a Dios por el alma de José Calaf Palet, muerto violentamente el 9 de abril de 1909 a la edad de 40 años'. Fa referència a uns successos ocorreguts l'any 1909 en unes masies del municipi. | 08152-41 | A la zona del Castell d'Orpí. | El cementiri cal situar-lo a cavall de finals del segle XIX i principi del segle XX. El 2012 es va fer una intervenció per a la seva restauració i ampliació a través del programa PUOSC de la Generalitat de Catalunya. | 41.5204600,1.5789900 | 381434 | 4597510 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56300-foto-08152-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56300-foto-08152-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56302 | Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dorpi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana | XI-XXI | Des de l'any 1875 s'ha anat restaurant, sobretot en el segle XXI. Algunes de les intervencions han estat realitzades per voluntaris sense la supervisió de cap professional, fet que pot haver provocat la pèrdua d'informació en no conèixer els resultats d'aquestes intervencions. També s'ha primat molt en aquestes intervencions un acabat estètic que podria no correspondre amb la realitat. | Està situada al sud del nucli d'Orpí, a tocar del Castell d'Orpí. L'església, forca modificada, es troba incorporada dins la rectoria al qual resta totalment supeditada, cosa que es fa ben palesa a la capçalera, on l'absis sembla que sigui una dependència més del casal. A desgrat d'aquest encotillament, encara es destria i es distingeix perfectament l'estructura de l'església, que respon a un edifici d'una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, enfilat, a causa del desnivell del terreny, sobre un alt pedestal obrat amb blocs de pedra poc o molt arrenglerats. La unió entre la nau i l'absis es fa mitjançant un ampli espai presbiteral que alhora marca la degradació entre tots dos cossos d'edifici. La nau, enguixada, és coberta amb una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. L'enlluïment que ha estat objecte, priva de veure'n l'estructura, com també de saber si realment és l'original o bé si ha estat reestructurada, cosa que també es pot dir de la volta de mig punt que cobreix l'espai presbiteral. L'absis, per la seva banda, accepta una volta d'un quart d'esfera. Aquesta composició tan simple és complicada per l'obriment d'una capella quadrangular a l'inici del mur nord, al costat de la qual, a tocar de l'absis, encara s'hi adossa una sagristia. D'altra banda, a l'angle sud-oest s'alça un feixuc campanar de torre, afegit, com la capella lateral i la sagristia, a l'edifici posteriorment. També els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades disposades a manera de capelles, que amplien lleugerament la superfície de la nau. La porta d'accés, amb data de l'any 1653, s'obre al mur sud, probablement al mateix lloc on era situada la porta primitiva. Llevat d'uns fragments de cornisa situats al mur sud, els elements decoratius es fan patents a l'absis on, sota una cornisa, es desenrotlla un fris d'arcuacions cegues distribuïdes en tres grups de dues entre bandes llombardes, fetes amb pedra tosca, material que es repeteix a la finestra central, oberta amb doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt, de la qual pren model una obertura al capdavall del mur nord. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats però disposats en filades horitzontals forca desencaixades, que s'accentuen a l'absis amb la desarticulació parcial de les bandes llombardes. L'edifici, que tal com hem vist acusa un seguit de transformacions que afecten especialment el cos de la nau, remodelat i ampliat posteriorment, sembla que obeeix a una construcció alçada al final del segle XI, o a tot estirar al principi del XII, data que també pot concordar amb les característiques generals de la construcció, a desgrat de la decoració llombarda present a la capçalera. Els remodelatges que desfiguraren i desarticularen parcialment la primitiva estructura, probablement hi foren introduïts, si més no en bona part, durant el segle XVII, data que consta al nou portal. Una inscripció als peus de l'entrada ens diu que fou restaurada l'any 1875. | 08152-43 | Orpí | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell d'Orpí, tocant al mateix castell. Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l'actualitat. El terme d'Orpí es troba documentat a partir de l'any 978, quan el papa Benet VII confirma al bisbe Fruià de Vic el bisbat i les possessions episcopals, entre les quals figurava el castell de Montbui, que afrontava amb els confins d'Orpí (Auripino). L'església és esmentada l'any 1099, mentre que l'any 1198, en el seu testament, Ramon de Vilademáger féu una deixa per a l'obra de Sant Miquel d'Orpí. Ramon de Guàrdia, que era senyor del castell, en el seu testament de l'any 1205 deixà deu sous a Sant Miquel d'Orpí. Actualment continua tenint culte, però les funcions parroquials es desenvolupen a l'església de Santa Càndida, en un lloc molt més avinent que no pas la capella del castell. | 41.5192000,1.5753800 | 381131 | 4597375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56366 | Goigs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-candia | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Tots els goigs són de paper de diferents qualitats però d'unes dimensions molt estables de 32 x 22 cm la fulla. Són impresos a una cara, amb tinta a 1 color. Els més moderns havien utilitzat algun color en les il·lustracions. La lletra diu En lo Cel Intercessora/sou de Orpí Candida Santa:/Ohiu al Devot que'us canta/vostres virtuts Protectora./Dins lo regne de Inglaterra/en temps d'Ursúla nasquereu/baix quals Banderas volguereu/allistarvos per er guerra:/la puresa sacrosanta, /Un exercit de Donsellas/en numer de once mil,/fou juntat per un fi vil,/contra la voluntat d'ellas:/mes ab la ma vencedora/de Deu, ninguna se espanta,/De la tormenta marina/vos librá lo Criador:/pero no del gran furer/de la barbarie butxina:/es est Sacrifici implora/la gracia final, y santa, /Entre las mans de un Tirá/acabáu la vida tierna/pera conseguir la eterna/despresiau lo mundá/al instant merexedora/ foreu vos de gloria tanta,/ Ora pro nobis Beata Candida/En temps del Emperador/de Romans Valentiniá/vostre martiri passá/ab gran constancia, y valor: /en lo Cel sou moradora/del any quatrecents sinquanta,/Vostre Imatge fou trovada/en est Lloch per un Pastor,/y luego ab gran fervor/per nosaltres venerada:/Tutelár, y defensora/sou del qui en vos su fé planta,/Lo Terme d'Orpí ditxós/per Patrona/‘os elegí/y en vostre nom erigí/un Temple magestuós:/en ell compungit adora/de Vos la/Reliquia Santa,/Asistiu sempre Advocada/al qiu'us reclama de cor/y ab particular amor,/al de la vista danyada:/de afligits consoladora/sou per vostra virtut tanta,/En lo Cel Intercessora/sou de Orpí/candida Santa/Ohiu al devot que'us canta/ vostres virtuts protectora. | 08152-107 | Santa Càndia | Els goigs en honor a Santa Càndia es canten el dia de la seva festivitat, el 4 de setembre. Se'n conserven vint-i-set versions. La versió més antiga està datada l'any 1739. Amb estampa de Joan Pi Ferrer. Es poden trobar exemplars originals a la Biblioteca de Catalunya. La darrera impressió dels Goigs a Santa Càndia van ser fets l'any 1985, amb lletra d'Antoni Malats i el dibuix de Marcial Fernàndez i Subirana. El document va ser publicat pels Amics dels Goigs dels Centres d'Estudis Comarcals d'Igualada: Caixa d'Estalvis de Catalunya , 1985 i imprès per Gràfiques Anoia. Se'n va fer el tiratge d'una sèrie en paper de fil amb alguns exemplars acolorits a mà i una altra sèrie en paper corrent. Posteriorment es féu també una reedició facsímil l'any 1997 dels goigs editats a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX amb motiu de l'Aplec de les Bresques de Santa Càndia. Existeixen 27 impressions de goigs a Santa Càndia editats a partir de 1739 fins a l'actualitat. Alguns dels estampadors van ser Francisco Vilalta, Estamper i llibreter de Vilafranca entre el 1783-1833. Posteriorment, l'estampé i llibreter Joaquim Abadal d'Igualada entre 1832-1858 i que posteriorment prengué el nom d'impremta de la Viuda i fills d'Abadal (Igualada) 1858-1868. I pocs anys després és renombrar com a Impremta de la Vª Abadal è hijo (1868-79). A partir de 1882-1960 trobem edicions de N. Poncell d'Igualada. De la barcelonina Tipogràfica Católica (1890) o Impressions Miranda d'Igualada (1922-72). | 41.5223300,1.5749900 | 381104 | 4597724 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56267 | Cal Violant. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-violant | XVIII-XX | Ha estat restaurat tot lo conjunt. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Al voltant del conjunt hi trobem una petita zona boscosa integrada en aquest. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment, i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A cada lateral, hi té una finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó central, i dues finestres als laterals. Finalment a la part superior de la façana, hi trobem la mateixa distribució, però amb una gran finestra amb arc de mig punt al centre. La façana oest, presenta diferents finestres a nivells diferents, i un cos adjunt en un extrem format per dues parts amb cobertes coincidents a una vessant. La façana nord, es troba totalment ocupada per una edificació adjunta de grans dimensions, que presenta coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada a la façana oest amb llinda de fusta. La façana est, es troba pràcticament ocupada per una edificació annexa, que en una reforma posterior, s'ha convertit en el nou accés a l'edifici. Amb aquest nou accés, s'hi accedeix per una escalinata de pedra que ens condueix fins a peu del camí. Les obertures que trobem en aquesta façana, són senzilles finestres amb llinda de fusta. Al nord-est del conjunt, hi trobem un portal d'entrada al conjunt. Cal esmentar que la major de l'entorn de la casa, es troba pavimentat. | 08152-8 | Cal Violant. 08787. Orpí | 41.5297500,1.5943400 | 382732 | 4598521 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56267-foto-08152-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56269 | Cal Cens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cens | XIX-XX | Masia situada a tocar de la carretera BV-2131 al km 8,5. Està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos més moderns que han desvirtuat l'edifici primitiu. L'edifici original que se situa al centre del conjunt d'edificacions, ha estat molt modificat, i solament façana sud, conserva el seu aspecte original. És de planta quadrada, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, disposats de manera desigual. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés original s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. Sobre l'entrada, hi ha una teuladeta d'obra nova. A la planta de pis, hi trobem tres finestres amb llinda de rajol. Finalment a la part superior de la façana, cal destacar-hi al centre, dues finestres bessones amb arc de rajol de mig punt. Les façanes est i oest, es troben ocupades per edificacions més modernes, que representen ampliacions de l'habitatge i per a usos d'emmagatzematge. La façana nord, es troba pràcticament coberta per heures, tot i això es poden observar diferents finestres, i una entrada nova a l'edifici. Aquesta façana es troba totalment arrebossada. | 08152-10 | Cal Cens. 08787. Orpí | 41.5263100,1.5860600 | 382035 | 4598150 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56269-foto-08152-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'esmenta com a Cal Cenç | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56274 | Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soteres | XVIII | Tot i que no presenta problemes en les estructures, seria recomanable alguna intervenció en les façanes. | Conjunt arquitectònic format l'edifici principal, ampliacions d'aquest, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Està situat a tocar del km 11 de la BV - 2131, de la qual s'agafa un camí per arribar-hi. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem trobar diferents finestres repartides per les plantes, i una latrina a la planta de pis, que comparteix amb l'edificació annexa. La façana oest, només hi trobem dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, es troba coberta per un cos que representa l'ampliació del mateix edifici. La façana nord, es troba coberta per edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Al vèrtex entre les façanes oest i sud de l'edifici principal, hi trobem adjunt un edifici de dimensions similars, també amb funció d'habitatge, i que es construí posteriorment com una ampliació de la casa. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Tot i tenir una entrada a la planta baixa de la façana est, l'accés a l'edifici es feia per la façana principal del primer edifici. No hi ha elements destacables a les façanes. Al nord i est del conjunt, hi trobem diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaders, on hi podem destacar un cup de vi. Es troba envoltat de camps de conreu i oliveres. | 08152-15 | Cal Soteres. 08787. Orpí | La primera referència que trobem del cognom Soteras és de l'any 1718 quan es documenta en un procés de Ludovic Ortí paraire contra Josep Soteras d'Orpí. Durant el segle XIX és constant l'aparició del cognom en la documentació. | 41.5255600,1.5579000 | 379684 | 4598106 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56295 | La Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada-nova | XIX | Es troba situada a l'extrem oest del terme municipal, al límit al terme veí de Santa Maria de Miralles. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra de la carretera BV - 2131 al km 12.5, quasi al final del terme. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Entre l'edifici principal i alguns d'annexos formen un petit patí tancat, al qual s'hi accedeix per un portal. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, es de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la seva esquerra hi trobem una finestra senzilla, i la seva dreta un banc d'obra recent. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó amb elements interessants com pot ser la barana amb balustres d'arc de ferradura. A la seva esquerra una finestra senzilla, i a la dreta una finestra que s'ha reconvertit en un accés a un terrat ( coberta d'una edificació annexa). A la part superior de la façana, hi trobem tres finestres senzilles. La façana nord presenta un cos adjunt, i que representa una ampliació de l'edifici. Aquest cos té una finestra senzilla a la planta baixa de la façana nord, i un altra a la planta de pis de la façana oest. La coberta segueix la mateixa orientació que la del edifici principal. La façana oest no presenta cap obertura, i l'est una finestra senzilla a la planta de pis. Davant la façana oest, tenim una edificació annexa amb forma de 'L', i coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab, que actualment s'utilitza per guardar-hi la llenya. Davant d'aquesta, en trobem un altra on s'hi guarden animals per a l'autoconsum. Cal destacar, annex a la façana est de l'edifici principal el cup de vi d'estructura circular i a l'interior folrat amb les rajoles de ceràmica tant característiques. | 08152-36 | La Censada Nova. 08787. Orpí | La Censada nova es va construir a finals del segle XIX ( 1880), quan s'hi van traslladar des de la Censada de Santa Margarida de Montbui ( fitxa 102 del Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui). | 41.5196600,1.5444800 | 378553 | 4597470 | 1880 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56298 | Cal Cristino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristino | XVIII | S'està restaurant. | Està situat a tocar de la carretera BV-2132 que porta a Orpí. S'hi accedeix per un camí que neix d'aquesta carretera, abans d'arribar al Km 1. Es passa per davant de Cal Balcells. Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Un mur tanca la façana sud de l'edifici. L'edifici principal se situa al sud del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa i una planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana sud de l'edifici es troba en un pati tancat per murs al qual s'hi accedeix per un portal amb arc escarser de maons situat a l'est. Tot i que no ho podem observar ( no s'ha pogut accedir a l'interior), a la planta baixa hi deu haver l'accés a l'interior. A la planta de pis, hi trobem dues finestres. A la façana oest, s'hi poden observar dues petites obertures. A la façana est, no s'hi troba cap obertura, però si un forn de grans dimensions. La façana nord es troba ocupada per un cos que representa una ampliació de l'habitatge tant en horitzontal com en vertical ( guanyant un pis més). Està fet amb els mateixos materials que l'edifici principal, i la coberta en la mateixa inclinació. Presenta un accés a l'interior per la façana est amb una entrada amb arc escarser i brancals de maons. A la seva dreta i a la planta de pis hi trobem unes senzilles finestres. Tant a les façanes nord com l'oest, no hi ha elements a destacar. Uns 30 metres al nord, hi trobem un conjunt d'edificis junts, o estances d'un mateix que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi les entrades amb arc escarser i brancals de maons situats al sud, i la tina situada al nord. La tina està formada per una estructura exterior cilíndrica construïda amb murs de maçoneria de pedra amb morter i coberta amb teulada d'una vessant, i amb una cavitat interior cilíndrica. El revestiment interior està fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. També conserva l'accés superior de la tina tancat amb una porta de fusta on es trepitjava el raïm. | 08152-39 | Cal Cristino. 08787. Orpí | 41.5224600,1.5882400 | 382210 | 4597720 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56298-foto-08152-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56299 | Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-0 | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recenment. | Està situat a tocar de la carretera BV - 2132 al Km 1, abans d'arribar al nucli d'Orpí. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix. Tots els cossos de la façana est estan units per graons de pedra que salven el desnivell. L'edifici principal es troba al nord del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. La Coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta de pis ( ampliacions i reformes posteriors van fer que s'ubiqués en aquesta planta a causa del cobriment de la planta baixa per un altre cos). Per accedir aquesta façana cal travessar un portal amb llinda de fusta que dóna a un petit patit entre aquest i la façana. A la resta de façanes no presenta obertures, exceptuant una situada a la façana oest a la planta de pis. Davant de la façana principal trobem tres cossos junts formant una mateixa unitat. El més situat a l'est és d'una sola planta i té funció de magatzem a la planta baixa on s'hi accedeix per una entrada amb arc escarser de maons. La coberta és plana, i s'utilitza com a terrassa ( és el pati de la façana principal de l'edifici). El cos central té dues plantes i la coberta a una vessant ( est), amb teula àrab. Té una entrada amb arc escarser de maons a la planta baixa i dues finestres tant a la façana sud com a l'est, amb llinda de fusta i ampit de rajol. El darrer cos és de grans dimensions i consta de planta baixa i planta de pis i golfes. Té la coberta a una vessant ( oest), amb teula àrab. Té una entrada senzilla a la planta baixa de la façana sud i dos contraforts als seus laterals. A la planta de pis, hi trobem una finestra amb llinda de fusta i ampit de rajol. Finalment, a la part superior de la façana, hi trobem una petita finestra. La façana presenta un petit cos adjunt, una finestra a la planta de pis i una a la part superior de la façana. Com a element destacable hi trobem el cup de vi, que actualment s'utilitza com a dipòsit d'aigua. | 08152-40 | Cal Cintet. 08787. Orpí | Possiblement es remunti a inicis del segle XIX. | 41.5212100,1.5869900 | 382103 | 4597583 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56299-foto-08152-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56301 | Castell d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorpi | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana ROCA CATALÀ, P. (1976) 'Orpí' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau.</p> | X-XV-XX | Ha estat restaurat recentment. Tot i que no es conserva cap element d'interès més enllà de la mateixa torre poligonal. La façana sud de l'edifici contigu, s'hauria de restaurar. | <p>Estat situat al nucli d'Orpí, on el veiem només arribar-hi. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals. Formen el conjunt la torre i diverses edificacions. Del Castell d'Orpí actualment solament es conserva una torre poligonal, ben restaurada, integrada en un gran casalot. La torre té sis cares però amb dues cares quasi fusionades i de forma curvilínia, les quals al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell diferenciat amb relació a les altres cares. Constava de tres pisos separats amb voltes de pedra i que actualment no es conserven. L'aparell de la meitat sud, corresponent a la part netament poligonal, és fet amb carreus de pedra de mides mitjanes, ben carejats i disposats en filades horitzontals. L'aparell de la meitat nord, on els murs adopten formes arrodonides, a diferència de l'altre, ha estat obrat amb carreus més petits, poc devastats i col·locats de manera irregular. Envoltant la torre, trobem un conjunt d'edificis on cal destacar-hi l'ubicat a l'est i al nord del conjunt d'una alçada considerable i amb una gran quantitat de finestres ( algunes d'elles obertes en la restauració recent). Cal esmentar els grans contraforts situat a l'est i el gran portal adovellat situat a la façana nord. Aquesta façana tal com es pot observar, ha patit diverses modificacions que han desfigurat l'estètica de l'edifici. La resta d'edificacions que trobem a l'ala oest, són de construcció més recent i donant un aspecte històric que crea certa sintonia en el conjunt, amb l'ús d'arcs mig punt en les obertures i passadissos interiors. A l'interior de l'edifici, no trobem cap element visible que ens recordi l'arquitectura primitiva del mateix.</p> | 08152-42 | Castell d'Orpí. 08787. Orpí | <p>El terme d'Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que féu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d'Orpí són de l'any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d'unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell a l'església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d'alous situats al castell d'Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l'acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles. Al final del segle XII trobem de nou el castell d'Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l'esmentat castell de Miralles. Segons l'historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d'Orpí des de l'any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar. El 1205 tenia uns certs drets sobre l'esmentat castell Ramon Guardia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testà juntament amb altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d'Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d'Orpí. El 1222, Ponç d'Orpí va vendre el castell de la Roqueta, o una castellania d'ell, a Ramon d'Avinyó. Sembla ésser, però, que podem resoldre que la família Orpí era la que exercia la castlania major d'aquest castell, a la vegada que els vescomtes de Cardona —entroncats amb els Claramunt— gaudien de la senyoria de l'indret. De fet, Orpí, com Claramunt i una munió de castells i feus, constituïen el vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramon Folc subjectà els dominis del casal dels Cardona, prohibint-ne l'alienació, ni amb transmissions familiars, ni de cap manera, deixant vinculats els seus territoris. Els excessos el cavaller Ramon Tor, senyor del castell d'Orpí, comportaren la intervenció reial l'any 1320 amb la destrucció parcial del castell arribant a ser reconstruït ben aviat amb l'aixecament de l'actual torre conservada. Quan, el 1375, el rei Pere el Cerimoniós erigí el comtat de Cardona, anomenà les localitats que estarien subjectes al nou comte on no hi manca la menció del «castrum de Orpino». El 30 d'agost del 1400, el sobirà (Martí l'Humà) prometia que diversos llocs o castells —entre ells, Orpí— que solien ésser de la sotsvegueria d'Igualada, no serien mai alienats d'aquesta sotsvegueria ni de la vegueria de Barcelona. El 1677 juntament amb el terme, és adquirit per Juan Serrals a la família aragonesa d'Ortal per 9.500 lliures catalanes. Els Serrals i els seus descendents, els Padró, ho van mantenir fins a la finalització de l'època senyorial. Finalment, el nom del castell d'Orpí sona amb motiu de la campanya de les forces catalanes en l'any crucial 1714: el marquès del Poal hi havia disposat l'allotjament de tropa. Orpí fou, en aqueixa guerra de Successió, bombardejat per les forces borbòniques. El Castell fou restaurat a inicis del segle XXI.</p> | 41.5187500,1.5754500 | 381136 | 4597325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56322 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet | Està situat al nord del municipi, i s'hi arriba per un camí que surt de la BV - 2131 al Km 8 ( a l'alçada del Molí Vell aproximadament). Aquest camí passa per Cal Violant, i en 2 km hi arriba. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i les seves ampliacions amb funcions d'habitatge, i diverses edificacions de caire agrícola i ramader. Edifici de planta quadrada que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Presenta un ràfec d'una filada. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat amb ciment de portland. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i la trobem tancada per murs i un portal formant un pati interior. Aquest portal és rectangular i presenta una coberta petita a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En aquesta façana s'hi va afegir un cos de dues plantes ( que no acaba de cobrir la façana de l'edifici principal, deixa un pis descobert), que representa una ampliació de l'edifici. Presenta una entrada senzilla a la planta baixa, i dues finestres a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem dues finestres de grans dimensions. Pel que fa a l'edifici principal, hi podem observar una finestra a la planta superior. La façana sud, presenta dues obertures amb contorns motllurats a cada planta a manera de finestres, exceptuant a la primera planta de pis, on una d'aquestes obertures és un balcó de forja senzilla. Al centre hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. La façana oest, presenta diferents finestres senzilles a la planta de pis, i s'observa que està perdent l'arrebossat, que no ha estat restaurat com a la façana sud. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos adjunt, exceptuant la part superior de la façana, on s'observa una petita finestra. Aquest cos adjunt a la façana nord és de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a una vessant ( nord) amb teula àrab. Com a elements interessants trobem a la façana nord tres obertures amb arc escarser i brancals de maons. A la façana oest s'hi observa una entrada coberta. Entre aquests dos cossos, hi trobem un altre de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Presenta la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Aquest cos és una ampliació de l'edifici principal amb funcions d'habitatge. La tipologia constructiva és similar a la de l'edifici principal. S'hi poden observar diferents finestres repartides per les plantes. Té un accés a la planta baixa amb una senzilla entrada. A la planta de pis s'hi observa un balcó, finalment a la part superior de la façana, una finestra senzilla. A l'interior cal destacar-hi l'antic celler, i un antic foc de rotllo situat en l'actual sala d'estar, a la planta baixa. Al voltant del conjunt hi trobem diverses granges i camps de conreu. | 08152-63 | Cal Palet. 08787. Orpí | Es tracta d'una de les masies històriques del municipi. Ja s'esmenta al capbreu de 1707 ( tot i que és possible que tingui uns precedents més antics). Posteriorment és habitual trobar-la en la documentació històrica. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56324 | Cal Ceferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceferino | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2131 al km 11.5, al costat de Mas d'en Bosch i Cal Poch. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. La façana d'ingrés es situa al sud, i es troba tancada per un portal senzill amb murs que creen un patí interior davant la façana. Presenta una entrada a la planta baixa i diverses finestres repartides per la façana. De la meitat oest de la façana hi ha un cos adjunt que forma una terrassa a la planta de pis de l'edifici. Aquest cos, té una gran entrada a la planta baixa. La façana est, presenta una finestra a cada planta de pis i es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana nord, presenta dues senzilles finestres a la part superior. La façana oest, presenta un cos adjunt on hi trobem el cup de vi. Davant la façana principal hi trobem diferents construccions de petites dimensions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. | 08152-65 | Cal Ceferino. 08787. Orpí | Fou edificada pels propietaris de Cal Soteres a inicis del segle XX. | 41.5238200,1.5570700 | 379612 | 4597914 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56339 | Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poch | XVII-XX | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi. Es situa a peus de la carretera BV – 2131 al km 11.5. Cal Poch és un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. La vegetació ha envaït l'entorn del conjunt. L'edifici principal el trobem a l'oest del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. L'accés el trobem per la façana est, en un cos de construcció més recent, i que representa una ampliació de l'edifici. L'entrada que es troba a la planta baixa és de rectangular i reformada recentment. Com a element interessant, hi trobem una finestra que just a sobre té un arc adovellat. A la façana nord hi trobem bastants finestres repartides a diferents nivells, i un cup de vi. A la façana oest, hi trobem adossat un cos més modern. A la façana sud s'hi poden observar diferents finestres, i una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A uns 30 metres davant de la façana d'ingrés a l'edifici principal, hi trobem una gran edificació annexa que tenia funció agrícola i ramadera. Com es pot observar ha patit diverses modificacions al llarg dels temps, sobretot a mitjans del segle XX, amb la utilització d'elements constructius més moderns com el totxo. | 08152-80 | Cal Poch. 08787. Orpí | És una de les cases més antigues del municipi, possiblement del segle XVI, però no es descarta que tingui uns precedents més antics. La trobem citada el 1574 en l'homenatge dels homes del Castell d'Orpí juntament amb altres cases importants com són de les Feixes o Can Balcells. En els segles posteriors la trobem tant en arxius notarials com en els parroquials. Moltes de les cases de l'entorn com les que trobem davant, havien estat possessions d'aquesta casa. Des del segle XVI fou habitada fins a l'entrada del segle XXI quan va morir l'ultima persona que hi habitava. | 41.5236900,1.5557600 | 379502 | 4597901 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es tracta d'un edifici força modificat exteriorment. Tot i això i segons les fonts orals, els elements d'interés es troben a l'interior, on es poden trobar diferents voltes apuntades. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56342 | El Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-vell | TORRAS I RIBÉ J (1979). La revolució industrial a la comarca d'Anoia. Rafael Dalmau Editor, Col·lecció Episodis de la Historia TORRAS I RIBÉ J (1984). Trajectòria d'un procés d'industrialització frustrat. Miscellanea Aqualatensia, núm2. | XVIIII-XX | El conjunt de l'edifici es troba en bon estat de conservació. Si ens referim a l'edifici primitiu, no es conserva pràcticament res. | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, en un revolt d'aquesta carretera. Poc en queda del que havia estat l'edifici del molí, ja que ha sofert moltes transformacions, perdent així la seva estètica primitiva. Actualment, solament alguns elements ens fan indicar que havia estat un molí, i aquests elements no es trobem precisament en l'edifici, sinó en el seu entorn. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de grans dimensions i que actualment consta de planta baixa i dues plantes de pis. Totes les parets estan arrebossades i pintades fet que impedeix conèixer les característiques del mur. Tot fa indicar però que respongui a la tipologia arquitectònica tradicional de la zona amb carreus irregulars en filades horitzontals. Tot i això, i a causa de les reformes efectuades es possible que no tots els murs segueixen sent com en el seu origen. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb uralita. L'accés es situa a una de les plantes de pis de la façana est, i presenta un arc adovellat de mig punt ( és possible que aquesta entrada no estigués en aquesta alçada, i en les reformes fetes s'aprofités d'alguna altra part de l'edifici). A la resta de façanes de l'edifici, no es conserva cap altre element d'interès, si més no que sigui visible. L'interior de l'edifici no conserva cap element de l'antic molí. Trobem però travessant pel nord de l'edifici l'antic canal que proporcionava aigua a la bassa i al molí. Encara es pot observar algun dels ponts per on passa l'aigua, obrats amb carreus de pedra ben treballats formant un arc de mig punt. Davant de la façana oest, s'hi conserva encara la bassa, tot i que no es pot observar-hi res perquè es troba coberta de vegetació. Al sud, l'edifici dóna a la riera de Carme. No s'hi ha pogut accedir, però es possible que encara es conservi alguna estructura del molí entre la vegetació. | 08152-83 | El Molí Vell. 08787. Orpí | Aquest antic molí el podem situat entorn mitjans del segle XVIII. Cal esmentar que la informació històrica sobre aquest molí és molt difusa, ja que en cap moment en la documentació del segle XVIII se'l cita com a Molí Vell. En els seus inicis es tractava d'un molí draper i és possible que fos propietat de Segismon Borrull, paraire d'Igualada. Això cal englobar-ho en el context que els mestres paraires d'igualada decideix construir els seus propis molins situats sobretot a la conca de la riera de Carme per al seu ús particular. Aquestes operacions consten a l”'Arxiu Notarial de la contracció d'establiments emfitèutics per a usos industrials en una propietat del terme d'Orpí.' Concretament, el sistema seguit per a l'edificació de les instal·lacions industrials consistia en l'establiment emfitèutic d'una parcel·la de terra per edificar i al mateix temps l'establiment de l'ús d'aigües pel consum del molí draper. La referència cadastral més antiga que trobem correspon a 1760 i és possible o que coincideixi amb la construcció d'aquest molí amb aquesta data o encara pugui ser més antic i que ens aproparia a la data 23 d'abril de 1753 on trobem el següent contracte: Establiments sobre Vi jornal de terra del terme d'Orpí per construir un molí bataner i sobre l'aprofitament d'aigües a Segimon Borrall, paraire d'Igualada. Una altra important que cal esmentar, i que va afectar el molí, fou a la dècada dels anys 70 del segle XX quan es va voler construir una residència. Les obres provocaren la destrucció dels elements patrimonials més importants i una transformació important en l'estètica de l'edifici. Finalment aquesta residència no es va posar en funcionament i actualment hi resideix una família. | 41.5282300,1.5959900 | 382867 | 4598350 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56343 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, al davant del Molí Vell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals i rejuntats amb ciment. A les cantoneres s'observen carreus de dimensions més grans sense treballar. Algunes de les obertures s'observa la utilització de rajol. La coberta és a dues vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual és troba orientada a l'est i presenta dues senzilles entrades rectangulars a la planta de pis( aquestes dues entrades corresponen actualment a dos habitatges diferents). Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana nord presenta a la planta baixa, una entrada rectangular de grans dimensions, i dues finestres a la planta de pis ( una d'elles amb llinda i brancals de rajol). Finalment a la part superior de la façana hi trobem una obertura a mode balcó interior amb arc de mig i brancals de rajol, i a la seva esquerra una senzilla finestra. A la façana oest, hi podem observar un cos rectangular que cobreix tota la planta baixa de la façana i que part de la coberta d'aquest serveix com a terrassa a la planta de pis. En aquesta planta es poden observar algunes obertures amb brancals i arc de rajol, així com algunes d'aquestes tapiades. Finalment a la part de les golfes, un seguit de petites finestres amb arc de mig punt de rajol. Finalment, la façana sud, presenta una senzilla entrada a la planta baixa, i una finestra a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem un balcó i dues finestres a la seva dreta ( una d'elles amb brancals i llinda de rajol). Finalment a les golfes dues petites obertures amb arc de mig punt de rajol. | 08152-84 | Ca la Mariona. 08787. Orpí | 41.5280900,1.5968300 | 382937 | 4598333 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml