Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56340 | Forn de calç del Coll de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-coll-de-la-portella | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX-XX | Solament es conserva l'espai que ocupava. Es troba envoltat de vegetació. | Les restes d'aquest forn de calç es troben en una zona bosca a tocar del camí que puja des de la BV- 2131 ( al límit del municipi) fins al Coll de la Portella. De planta circular, té uns 3 metres de diàmetre i uns 4 d'alçada. La boca del forn es trobava al sud, i això ens ho indica l'esvoranc que hi trobem en aquest part. A la resta de parets hi podem observar restes de roca calcària. L'interior es troba cobert de vegetació. Es va construir aprofitant el pendent que hi en aquesta zona. | 08152-81 | Coll de la Portella | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.5237800,1.5426800 | 378411 | 4597929 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56340-foto-08152-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56340-foto-08152-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56340-foto-08152-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56295 | La Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-censada-nova | XIX | Es troba situada a l'extrem oest del terme municipal, al límit al terme veí de Santa Maria de Miralles. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra de la carretera BV - 2131 al km 12.5, quasi al final del terme. Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Entre l'edifici principal i alguns d'annexos formen un petit patí tancat, al qual s'hi accedeix per un portal. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, es de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. Totes les façanes estan arrebossades. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la seva esquerra hi trobem una finestra senzilla, i la seva dreta un banc d'obra recent. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó amb elements interessants com pot ser la barana amb balustres d'arc de ferradura. A la seva esquerra una finestra senzilla, i a la dreta una finestra que s'ha reconvertit en un accés a un terrat ( coberta d'una edificació annexa). A la part superior de la façana, hi trobem tres finestres senzilles. La façana nord presenta un cos adjunt, i que representa una ampliació de l'edifici. Aquest cos té una finestra senzilla a la planta baixa de la façana nord, i un altra a la planta de pis de la façana oest. La coberta segueix la mateixa orientació que la del edifici principal. La façana oest no presenta cap obertura, i l'est una finestra senzilla a la planta de pis. Davant la façana oest, tenim una edificació annexa amb forma de 'L', i coberta a una vessant ( nord) amb teula àrab, que actualment s'utilitza per guardar-hi la llenya. Davant d'aquesta, en trobem un altra on s'hi guarden animals per a l'autoconsum. Cal destacar, annex a la façana est de l'edifici principal el cup de vi d'estructura circular i a l'interior folrat amb les rajoles de ceràmica tant característiques. | 08152-36 | La Censada Nova. 08787. Orpí | La Censada nova es va construir a finals del segle XIX ( 1880), quan s'hi van traslladar des de la Censada de Santa Margarida de Montbui ( fitxa 102 del Mapa de Patrimoni Cultural de Santa Margarida de Montbui). | 41.5196600,1.5444800 | 378553 | 4597470 | 1880 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56295-foto-08152-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56294 | Cal Llens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llens | XIX-XX | Ha estat restaurada recentment. | Està situada al peu d'un camí que arriba a la Censada Nova des d'Orpí, al límit sud-oest del municipi. Es tracta d'un conjunt format per l'edifici original i un edifici de recent construcció i que s'anomena Cal Llenç Nou. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, i consta de planta baixa i planta de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser amb els contorns motllurats. A cada lateral hi té una finestra. A la planta de pis al centre hi trobem un balcó i a cada lateral una finestra. La façana oest, presenta una finestra de petites dimensions a la planta baixa, i una més gran a la planta de pis. La façana nord dóna al camí, hi trobem una entrada amb graons de pedra i dues finestres senzilles a l'alçada de la planta de pis. Davant d'aquesta façana, hi trobem un pou. La façana est, presenta un cos adjunt que cobreix pràcticament la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant ( est) i teula àrab, presenta una entrada amb arc escarser a la façana sud. Uns 30 metres al sud, hi trobem Cal Llenç nou, un edifici de nova planta. | 08152-35 | Cal Llens. 08787. Orpí | 41.5174700,1.5454400 | 378629 | 4597225 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56294-foto-08152-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | També s'anomena Cal Llenç. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56335 | Jaciment de Can Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tino | III-I aC | Es troba en una zona bosca i amb una densa vegetació que impossibilita l'observació dels elements del jaciment. | El jaciment està situat en un petit turó al nord de a tocar del camí que porta de la BV-2131 al límit del terme d'Orpí i direcció nord cap al Coll de la Portella. En aquest indret s'han observat restes de parets en la part alta, en el vessant sud del turó, així com varis murs al voltant. Pel que fa als materials arqueològics, s'han documentat ceràmiques ibèriques oxidades, de vernís negre, parets fines, àmfora ibèrica. Destaca l'absència de materials romans. Per aquest fet es proposa una cronologia entre els segles III i I aC. | 08152-76 | Coll de la Portella | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5274100,1.5454200 | 378646 | 4598329 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56341 | Cal Tuixén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixen | XIX | Solament es conserven dempeus alguns murs. | Està situat a l'oest del municipi, a sobre d'un turó situat a uns 300 metres al nord de la carretera BV - 2131 al km 12.5. L'accés per arribar-hi es difícil, ja que s'ha perdut el camí que hi arribava. Cal Tuixén, es troba actualment en ruïnes, solament resten dempeus alguns murs, i tant l'espai interior com l'exterior, es troben envaïts per la vegetació. De planta rectangular, constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estaven fets de carreus irregulars de pedra disposats principalment en filades horitzontals i rejuntats amb argamassa. Pel que es pot observar en una de les façanes, les cantoneres estaven fetes amb carreus de pedra de grans dimensions, però poc treballats. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser i brancals de rajol. A la planta de pis, s'observa una gran finestra amb les mateixes característiques que l'entrada. L'altra façana que es conserva és l'oest, i solament hi ha una petita finestra a la part superior de la façana. Tant la façana est com la nord no es conserven, això ens permet veure l'interior de l'edifici, on s'aprecia la compartimentació a la planta baixa i la planta de pis. Cal destacar un cup de vi ben conservat adossat entre les façanes nord i oest. És un cos semicircular i tenia l'accés orientat al sud. | 08152-82 | Cal Tuixén. 08787. Orpí | El nom ve atribuït pels seus propietaris, que a finals del segle XIX van venir des de la població de Tuixén ( Josa i Tuixén), situada a la comarca de l'Alt Urgell. | 41.5241400,1.5458700 | 378678 | 4597965 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56336 | Jaciment Passat Can Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-passat-can-tino | Zona boscosa amb una densa vegetació. | En el primer turó a la dreta de la carretera BV - 2131 al km 12, passat Can Tino, es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada. Possiblement, aquest jaciment està relacionat amb el de Can Tino. | 08152-77 | Carretera BV - 2131 km 12. | Jaciment descobert per Ramon Farrés i Josep Serra l'any 1999. | 41.5232600,1.5466800 | 378744 | 4597866 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56369 | Cova de la Censada Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-censada-nova | BENEITO, A.; BORRÀS, J. (1983).- ' Dades per al coneixement d'una interessant cavitat (Cova de laSensada)'. Sota Terra (4): 4-5. GES ' CM Barcelonès. MONTORIOL, J.; ANDRÉS, O. (1961).- 'Estudio de una cavidad de origen quimioclástico'. Noticias y comunicaciones del Instituto Geológico y Minero de España (61): 235-244. Madrid. Coordenades, fotografies i altres dades extretes del blog: Espeleobloc (posts dels dies 20-3-2009 i 17-9-2012) http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1813 | Al poc de passar el mas de la Censada Nova, a l'esquerra surt un ample camí que s'enfila cap a la carena de la Muntanya de Cal Poc o Serra de Can Virella (o Vidella), a la part alta del vessant esquerre de la riera de Carme. A uns 500 metres de l'inici del camí, a la seva dreta i al pla superior es troba la boca la cavitat. L' entrada és una boca rectangular de 2 per 1 metres i oberta al peu d'un ressalt de 2 metres, tot donant pas a una única galeria descendent totalment ocupada per materials clàstics. Aquesta galeria arriba a presentar en alguns punts una amplada de 55 metres i el sostre manté una alçada d'entre 2 i 4 metres a la part central, mentre que en ambdós costats laterals de la galeria el sostre baixa sensiblement i es poden trobar alguns conductes que poden semblar independents, però que no són més que trams de la galeria principal separats d'ella per amuntegament de blocs. Tota la cavitat es desenvolupa molt propera a la superfície, podent observar algunes arrels penjades del sostre. L'absència de formes reconstructives (espeleotemes) és total. En l'extrem final de la galeria existeix un petit conducte descendent entre blocs i en el fons del qual s'assoleix el punt de màxima fondària. La morfologia actual apunta que la seva gènesi és deguda a un escorriment dels materials afavorit pel capbussament de l'anticlinal on es situa. El substrat sobre el qual s'assenten les calcàries és constituït per margues i guixos del Keuper i la seva plasticitat va facilitar el desplaçament de les calcàries. Les infiltracions van provocar una pèrdua de volum suficient per desencadenar un procés d'ensorrament, donant lloc a aquest singular fenomen quimioclàstic. Topografia i espeleometria: Les dues topografies publicades de la cavitat no disposen de planta i resten simplificades a un alçat general i algunes seccions transversals. Aquí adjuntem dues topografies inèdites (SIE, 1971 i 1977) que sí tenen la planta dibuixada. Establir un recorregut total en una cavitat d'aquestes característiques és sempre una mica subjectiu. J. Borràs (1982) li atorga 150 metres (segurament seguint del criteri de discontinuïtat); altres autors han estimat el recorregut en 300 i 350 metres. Si atenem a les dades de la topografia del 1977 (de la que tenim les dades preses in situ) i seguint el criteri de continuïtat tenim que, si sumem la poligonal boca-fons (per l'itinerari habitual i lògic), més la poligonal de les galeries inferiors, més les distàncies que hi ha des de la poligonal principal per accedir a les petites galeries laterals i la longitud d'aquestes, el total del recorregut real ens dóna un resultat de 265 metres. | 08152-110 | La Censada Nova | Sembla que l'entrada de la cavitat es va produir a la dècada dels anys 1920 durant els treballs d'extracció de pedra per a la construcció de la carretera. Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna en la seva guia excursionista: Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles, Centre de Lectura, Reus (1934), fan menció de la Cova gran de la Sensada Vella d'Orpí i diuen que té uns 80 metres de profunditat, encara que tot sembla que parlen per referències d'altri. El 25 de març del 1934, Francesc Español (possiblement acompanyat pel Dr. Ricardo Zariquiey) visita la cavitat en les seves recerques biospeleològiques, a manca de més informació l'anomenen amb el topònim del lloc: Cova de la Serra de Can Virella. A partir de l'any 1949 es produeixen les primeres visites del GES ' CMB i des d'aleshores es converteix en una cavitat prou coneguda de la comarca. | 41.5187700,1.5469500 | 378758 | 4597367 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56369-foto-08152-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56333 | Jaciment de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt | Zona bosoca plena de vegetació. | Aquest jaciment està situat en una zona lleugerament aturonada, al nord d'un conjunt de tres cases, entre elles Can Claramunt, que es troben a la dreta de la carretera BV-2131 que de la Pobla de Claramunt porta a Santa Maria de Miralles. A l'oest d'aquest conjunt de cases, gairebé a tocar, surt un camí molt embrossat que mena als camps de conreu situats al nord d'aquestes cases. A mà dreta del camí hi ha un petit turó cobert de bosc i erosionat per profunds xaragalls on se situa el jaciment. Aquest jaciment no mostra cap resta constructiva visible a nivell superficial; tan sols es veuen algunes filades de pedres que, per l'aspecte que mostren, probablement són restes d'antigues marjades. Pel costat de migdia del turó, uns xaragalls erosionen profundament el terra. El tall que aquests xaragalls han produït en el jaciment, com si es tractés d'una secció, deixa veure alguns indicis interessants. En el límit SE del jaciment, el tall mostra una taca de terra fosca i amb carbonets on apareix gran quantitat de ceràmica. Aquesta taca presenta una forma de semicercle invertit, amb una base d'uns 80 cm i una alçada d'aproximadament 1 m. Sembla que es tracta d'una sitja. En un altre punt, situat al SO del jaciment, al costat del xaragall més profund, es veuen en el tall del terreny uns estrats amb carbonets i gran abundància de ceràmica. Els materials recollits superficialment en aquest jaciment apunten a un moment cronològic ben precís: -Un fragment de vora d'àmfora itàlica de llavi triangular, una Dressel 1A, pròpia del segle II aC. -Un fragment de ceràmica Campaniana A corresponent a una forma Lamboglia 25, amb una cronologia d'exportació que va de principis del segle II a mitjans del segle I aC. -Un fragment informe d'imitació local de ceràmica Campaniana, de molt mala qualitat. -Un fragment de gerreta bitroncocònica de ceràmica gris de la costa catalana. Aquest tipus de ceràmica es produeix entre mitjans del segle IV i el segle I aC. Dins del grup de les ceràmiques ibèriques oxidades, s'ha recollit: -Diferents vores exvasades corresponents a peces de mida mitjana. -Un fragment de vora amb el llavi acanalat, corresponent a un recipient de gran tamany i boca ample. -Una base d'amforeta i un fragment de base de fons reentrat, propi d'algunes formes ibèriques destinades al transport com els 'vocals' o gerres ibèriques amb una nansa. -Quatre fragments de nansa de secció circular. -Dos fragments informes de ceràmica ibèrica pintada amb semicercles concèntrics de color vermell clar. -Vuit fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta tova i color ataronjat, un d'ells presenta un engalbe gris fosc a la superfície exterior. A més, s'han localitzat en aquest indret alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, amb algunes vores exvasades de llavi arrodonit, i fragments amb diverses formes de decoració: decoració de cordons amb digitacions o amb incisions, decoració de mugrons o peces amb la superfície polida i lleugerament brillant. També s'hi han trobat tres esclats de sílex i un fragment de destral de basalt polida. L'estudi d'aquests materials i la significativa absència d'àmfora ibèrica entre els nombrosos fragments recollits, situa el jaciment en un horitzó cronològic concret: ibèric final romano/republicà (segles II-I aC). Aquest jaciment correspondria a les restes d'un hàbitat del període esmentat, de dimensions mitjanes, segons es pot deduir de l'àrea de dispersió de materials. | 08152-74 | Cal Cintet | 41.5241900,1.5491000 | 378947 | 4597966 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495. | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56380 | Cal Jaume Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-cintet | XX | No presenta problemes en l'estructura, però les façanes nord de tots els cossos s'hi hauria de fer alguna intervenció de manteniment. | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la primera casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici que tenia funcions d'habitatge amb un cos annexat que havia tingut funcions agrícoles i ramaderes. Edifici de planta rectangular, i que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana nord està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta de pis. A cada lateral hi té una finestra. A la darrera planta de pis, hi trobem tres finestres senzilles. La façana est, té un petit cos adossat que representa una ampliació de l'edifici. S'hi poden observar diferents finestres, i un accés a l'interior a la façana sud. La façana nord, és la que conserva pràcticament el seu aspecte original amb la façana sense arrebossar i els carreus a la vista. Cal destacar-hi les cantoneres amb carreus de dimensions més grans. Com a tret característic, les obertures presenten llinda de rajol. La façana oest, presenta un cos de grans dimensions adossat, que tenia funcions agrícoles i ramaderes. Aquest cos presenta elements interessants, com les grans entrades a la façana sud, o els elements constructius de l'oest, amb carreus de pedra irregular a la part inferior, i maons a la superior. Té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab. | 08152-121 | Cal Jaume Cintet. 08787. Orpí. | Pels materials constructius emprats, es podria datar a inicis del segle XX. | 41.5229200,1.5506300 | 379073 | 4597823 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56380-foto-08152-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56381 | Ca l'Eduard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leduard-0 | XIX | Està situada a peus de la BV-2131 al Km 12. És la segona casa que hi trobem, en el conjunt de Ca l'Eduard i Cal Tino. Es tracta d'un edifici amb funcions d'habitatge, amb un cos adossat a cada lateral. Es troba tancat per murs. Ha estat completament restaurat. Edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Tot i que no es pot observar ( ja que està totalment arrebossada), els murs deuen estar fets amb carreus irregulars de pedra amb filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem observar diferents finestres i un balcó a la planta de pis. La façana est, té un cos adossat, on cal destacar-hi una gran entrada amb arc de mig punt a la planta baixa de la façana nord, i que dóna també accés a l'edifici principal. La façana nord compateix amb l'est un gran porxo cobert a la planta pis. Finalment destacar-hi en aquest cos dues finestres bessones a la façana sud. La façana nord de l'edifici principal cal esmentar el gran nombre de finestres que hi trobem, un total d'onze. Finalment la façana oest, presenta un altre cos adossat amb coberta a una vessant ( oest) amb teula àrab. Presenta una gran entrada amb arc de mig a la planta baixa de la façana nord. | 08152-122 | Ca l'Eduard. 08787. Orpí. | 41.5230200,1.5510200 | 379105 | 4597833 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56381-foto-08152-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56347 | Cal Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tino | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV-2131 al km 12, envoltat de dues masies més i camps de conreu. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs no es poden observar per què la façana està arrebossada i pintada, però segurament que estaven fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals, i lligats amb morter. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al sud i presenta una senzilla entrada a la planta de pis. A la seva esquerra s'hi observa una altra entrada senzilla. A la part superior de la façana hi ha un balcó central i una finestra a cada lateral. A la resta de façanes més enllà de les finestres, no s'hi observen elements d'interès. Cal destacar un cos adossat a la façana est, i que representa una ampliació de l'edifici principal. L'accés a la façana principal, es troba tancat per un mur i una tanca corredora. La façana oest i nord es troben dins dels murs de tancament de Cal Cintet. | 08152-88 | Cal Tino. 08787. Orpí | 41.5228800,1.5513200 | 379130 | 4597817 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56309 | Barraca de Vinya de Cal Llenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-llenc | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-50 | Cal Llenç | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5173900,1.5531900 | 379276 | 4597205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56309-foto-08152-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56339 | Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poch | XVII-XX | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi. Es situa a peus de la carretera BV – 2131 al km 11.5. Cal Poch és un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. La vegetació ha envaït l'entorn del conjunt. L'edifici principal el trobem a l'oest del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. L'accés el trobem per la façana est, en un cos de construcció més recent, i que representa una ampliació de l'edifici. L'entrada que es troba a la planta baixa és de rectangular i reformada recentment. Com a element interessant, hi trobem una finestra que just a sobre té un arc adovellat. A la façana nord hi trobem bastants finestres repartides a diferents nivells, i un cup de vi. A la façana oest, hi trobem adossat un cos més modern. A la façana sud s'hi poden observar diferents finestres, i una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A uns 30 metres davant de la façana d'ingrés a l'edifici principal, hi trobem una gran edificació annexa que tenia funció agrícola i ramadera. Com es pot observar ha patit diverses modificacions al llarg dels temps, sobretot a mitjans del segle XX, amb la utilització d'elements constructius més moderns com el totxo. | 08152-80 | Cal Poch. 08787. Orpí | És una de les cases més antigues del municipi, possiblement del segle XVI, però no es descarta que tingui uns precedents més antics. La trobem citada el 1574 en l'homenatge dels homes del Castell d'Orpí juntament amb altres cases importants com són de les Feixes o Can Balcells. En els segles posteriors la trobem tant en arxius notarials com en els parroquials. Moltes de les cases de l'entorn com les que trobem davant, havien estat possessions d'aquesta casa. Des del segle XVI fou habitada fins a l'entrada del segle XXI quan va morir l'ultima persona que hi habitava. | 41.5236900,1.5557600 | 379502 | 4597901 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es tracta d'un edifici força modificat exteriorment. Tot i això i segons les fonts orals, els elements d'interés es troben a l'interior, on es poden trobar diferents voltes apuntades. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56331 | Jaciment de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-poch | Cobert totalment de vegetació | Aquest jaciment està situat en una zona boscosa al nord de Cal Soteras. De la descripció que s'extreu de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, no s'ha pogut confirmar les dades que esmenta. Segons aquest durant les intervencions realitzades van trobar-hi: abundants materials ibèrics en superfície, escampats en una àmplia àrea, però a nivell superficial no hi ha cap indici de l'existència d'estructures soterrades. Entre la ceràmica ibèrica recollida cal esmentar: -Diversos fragments de vores exvasades de ceràmica oxidada, dues amb el llavi apuntat, la tercera amb el llavi arrodonit i una quarta amb el llavi acanalat. -Una vora reentrant de llavi arrodonit i cocció oxidant que correspon a una forma de bol de ceràmica oxidada. -Un fons amb peu anular pertanyent a un recipient de gran tamany cuit en ambient oxidant. -Tretze fragments de nanses generalment de secció arrodonida en ceràmica oxidada. -Nombrosos fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta generalment toba i color ataronjat. En alguns fragments la cocció de les peces els ha proporcionat el característic efecte bicolor. -Quatre vores d'àmfora ibèrica de la costa catalana, algunes amb el llavi arrodonit i altres amb el llavi acanalat. -Set fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana. -Un fragment informe de ceràmica grisa ibèrica. -Alguns fragments informes d'àmfora ibèrica feta a mà, un d'ells decorat amb dos mugrons impresos. Cal ressenyar la troballa d'altres materials no ceràmics, com dos fragments d'escòria de ferro i nou esclats de sílex. Després de l'estudi d'aquests materials és possible afirmar que en aquest jaciment hi ha les restes d'un hàbitat ibèric de tamany considerable, probablement un poblat, del que no queden estructures visibles en superfície. L'ocupació d'aquest hàbitat probablement es va iniciar en algun moment de l'Ibèric Antic i va perdurar durant l'Ibèric Final. Aquesta última suposició es basa en l'absència de ceràmica campaniana, troballa habitual en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca. En aquest jaciment també es troben uns pocs fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze que testimonien que en aquesta època es va realitzar en aquest indret algun tipus d'activitat impossible de precisar. A causa de la manca de formes és impossible concretar la fase del Bronze a què corresponen als materials. Tan sols s'hi ha trobat: -Un fragment de la base d'un recipient de fons pla. -Dos fragments decorats amb cordons, un d'ells amb petites incisions en diagonal. -Sis fragments informes. També s'ha recollit en aquest jaciment un petit conjunt de ceràmiques grises medievals consistent en dos fragments informes i tres vores lleugerament exvasades, dues de llavi arrodonit i la tercera amb una acanaladura interior per a encaixar-hi la tapadora. | 08152-72 | Al nord de Cal Soteras | 41.5277800,1.5560300 | 379532 | 4598355 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot i anomenar-se de Cal Poch, es troba situat a tocar de Cal Soteras. Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-462 i M-533. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56275 | Font de la Rasa de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rasa-de-cal-poch | XIX | Tot i que l'estructura de la font es conserva, l'accés és difícil per la gran quantitat de vegetació que hi ha. | En l'extrem sud d'un camp situat sota el Mas d'en Bosch, hi trobem aquesta petita font, amagada pràcticament entre la vegetació. Es troba inserida en un marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra i una petita canalera per on desguassa l'aigua. Actualment encara hi brolla l'aigua. Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 08152-16 | Mas d'en Bosch | Aquesta font era utilitzada principalment per al consum humà, però també per regar els horts que antigament hi havia en aquesta zona a finals del segle XIX i fins a mitjans del segle XX. | 41.5227900,1.5563200 | 379547 | 4597800 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56275-foto-08152-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56280 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV - 2131 al km 11.5, a tocar de Cal Poc i Cal Ceferino. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats tant en vertical com en horitzontal, i arrebossat. Presenta una coberta a doble vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A sobre d'aquesta un teuladeta feta d'obra. A cada lateral de l'entrada, hi trobem una finestra senzilla. A la planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó amb barana de forja, i una finestra a cada lateral. La façana est, presenta una finestra a la planta baixa i una altra a la planta de pis. Cal esmentar que a la planta baixa, part de l'arrebossat s'ha perdut. La façana nord dóna a la carretera BV - 2131. Hi trobem tres finestres juntes a la planta de pis. La façana oest, no presenta cap element destacable. Hi trobem diferents edificacions annexes amb funcions diverses. Cal destacar-hi en un extrem de la façana principal, un pou. | 08152-21 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | La casa fou construïda pels propietaris de la masia de Mas d'en Bosc situada a tocar de Can Virella, sota la serra de Feixes. | 41.5237300,1.5567000 | 379581 | 4597904 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56280-foto-08152-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56324 | Cal Ceferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceferino | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2131 al km 11.5, al costat de Mas d'en Bosch i Cal Poch. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. La façana d'ingrés es situa al sud, i es troba tancada per un portal senzill amb murs que creen un patí interior davant la façana. Presenta una entrada a la planta baixa i diverses finestres repartides per la façana. De la meitat oest de la façana hi ha un cos adjunt que forma una terrassa a la planta de pis de l'edifici. Aquest cos, té una gran entrada a la planta baixa. La façana est, presenta una finestra a cada planta de pis i es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana nord, presenta dues senzilles finestres a la part superior. La façana oest, presenta un cos adjunt on hi trobem el cup de vi. Davant la façana principal hi trobem diferents construccions de petites dimensions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. | 08152-65 | Cal Ceferino. 08787. Orpí | Fou edificada pels propietaris de Cal Soteres a inicis del segle XX. | 41.5238200,1.5570700 | 379612 | 4597914 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56274 | Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-soteres | XVIII | Tot i que no presenta problemes en les estructures, seria recomanable alguna intervenció en les façanes. | Conjunt arquitectònic format l'edifici principal, ampliacions d'aquest, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Està situat a tocar del km 11 de la BV - 2131, de la qual s'agafa un camí per arribar-hi. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa. A la resta de la façana hi podem trobar diferents finestres repartides per les plantes, i una latrina a la planta de pis, que comparteix amb l'edificació annexa. La façana oest, només hi trobem dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, es troba coberta per un cos que representa l'ampliació del mateix edifici. La façana nord, es troba coberta per edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Al vèrtex entre les façanes oest i sud de l'edifici principal, hi trobem adjunt un edifici de dimensions similars, també amb funció d'habitatge, i que es construí posteriorment com una ampliació de la casa. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Tot i tenir una entrada a la planta baixa de la façana est, l'accés a l'edifici es feia per la façana principal del primer edifici. No hi ha elements destacables a les façanes. Al nord i est del conjunt, hi trobem diverses edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaders, on hi podem destacar un cup de vi. Es troba envoltat de camps de conreu i oliveres. | 08152-15 | Cal Soteres. 08787. Orpí | La primera referència que trobem del cognom Soteras és de l'any 1718 quan es documenta en un procés de Ludovic Ortí paraire contra Josep Soteras d'Orpí. Durant el segle XIX és constant l'aparició del cognom en la documentació. | 41.5255600,1.5579000 | 379684 | 4598106 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56274-foto-08152-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56391 | Barraca Coll d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-coll-dorpi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | L'estructura s'hauria de consolidar. | Vegeu fitxa 45 | 08152-132 | Coll d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5123200,1.5584000 | 379701 | 4596635 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56391-foto-08152-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba al límit amb el terme de Santa Maria de Miralles. Es troba a l'inventari de la Wikipedra amb Codi: 6879 | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56279 | Pont de la Rasa de Cal Poc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-de-cal-poc | XIX-XX | No sembla pas que s'hagi d'enfonsar, però s'observen certes deficiències en l'estructura. Cal afegir també l'abundant vegetació que hi ha, i l'acumulació de sediments a l'interior de l'ull del pont. | Està situat a l'extrem est del camp que trobem just sota el Mas d'en Bosch. Aquest pont possiblement es devia construir per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, per accedir d'un camp a un altre. El pont és d'una extrema senzillesa, i obrat amb elements construccions com maons i morter de calç. Només és visible per la cara oest, i observa part de la part superior de l'ull que formava un arc escarser, i la part superior feta amb maons disposats tant en vertical com en horitzontal. La resta d'elements no són visibles perquè es troben coberts per la vegetació i el terreny. | 08152-20 | Mas d'en Bosch | Per la seva tipologia constructiva, aquest pont es devia construir al primer quart del segle XX, moment on l'activitat agrícola era important a la zona. La seva construcció es fa realitzar per salvar el torrent de la Rasa de Cal Poc, que tot i que la majoria de l'any no devia portar aigua, quan hi devia haver alguna torrentada ( tot i que seria minso el nivell d'aigua) impedia creuar-lo). Per la seva situació actual, deu fer dècades que no s'utilitza. | 41.5236700,1.5588000 | 379756 | 4597895 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56279-foto-08152-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56276 | Pou de Cal Poc I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-poc-i | XIX-XX | Es desconeix l'estat de conservació del pou, ja que la vegetació que el cobreix no permet fer-hi cap aproximació al mateix. | En un camp situat a uns 200 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Tot i que pràcticament no es pot observar la seva estructura ja que es troba cobert quasi en la seva totalitat per vegetació. Segurament correspon a la tipologia constructiva d'altres pous que trobem en aquesta mateixa zona. | 08152-17 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos mes quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5230900,1.5592400 | 379791 | 4597830 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56276-foto-08152-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es coneix que és un pou, ja que els veïns el coneixien. La vegetació que el cobreix totalment, impedeix veure'l. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56277 | Pou de la Rasa de Cal Poc II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poc-ii | XIX-XX | Tot i que no presenta problemes en les estructures, l'arrebossat exterior de formigó, s'està perdent. | En un camp situat a uns 300 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en línia recta de l'altre pou situat en aquest camp. Pou de planta circular amb el parament fet de blocs de pedra lligats amb morter, i arrebossat posteriorment amb formigó. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada a l'est i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta fusta en mal estat cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra i recoberta amb formigó. A l'entorn hi trobem dues petites piques de pedra ben treballades. | 08152-18 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5233100,1.5603800 | 379887 | 4597853 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56277-foto-08152-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56348 | Albelló de Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-cal-soteres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX - XX | Aquest Albelló el trobem ubicat a tocar del camí que surt de Cal Soteres en direcció nord-est, a uns 600 metres de la casa, i abans d'arribar a una cruïlla de camins. Es troba ubicat en el pendent del camí. Està fet amb unes parets formades per blocs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. El sostre està format per lloses planes i la base està formada per la roca mare, però podria estar format també per lloses planes ( no es pot apreciar). No destaca per les seves dimensions amb uns 2,5 metres de llarg, 1 d'alçada i 1 d'amplada. Gran part es troba cobert de vegetació. | 08152-89 | Cal Soteres | Els albellons també són construccions fetes amb pedres i relacionats amb l'aigua però en aquest cas per evacuar-la i no per aprofitar-la. L'albelló es construïa en aquells indrets on era necessari que l'aigua tingués una sortida, ja que quan plovia se'n podia acumular molta quantitat. Altres cops el que passava era que es feia alguna construcció tipus caseta, mas, ermita o d'altres en llocs on l'aigua de la pluja acostumava a córrer i per evitar danys a la construcció es realitzava l'albelló amb unes conduccions soterrades amb entrada i sortida per l'aigua. En alguns marges també trobarem aquest tipus de construccions que recullen l'aigua uns metres més amunt del marge per conduir-la fora del marge per la seva part més baixa. | 41.5307400,1.5602400 | 379889 | 4598678 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La gent de l'entorn l'anomena ' Cloaca o Claveguera'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56278 | Pou de la Rasa de Cal Poch III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rasa-de-cal-poch-iii | XIX-XX | No sembla tenir problemes en les estructures. El principal problema per la seva conservació és l'abundant vegetació que hi ha a l'entorn. | En un camp situat a uns 400 metres al sud-est del Mas d'en Bosch, hi trobem aquest pou. Es troba a uns 100 metres en nord-est de l'altre pou situat en aquest camp. Pràcticament es troba cobert de vegetació, però es pot accedir amb certes dificultats a la boca del pou. És de planta circular, i les parets estan revestides amb pedra a la part inferior, i amb maons a la part superior. La boca del pou es troba orientada al nord, i presenta una senzilla obertura rectangular amb una porta de fusta. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada a manera de falsa cúpula feta amb lloses planes de pedra. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. | 08152-19 | Mas d'en Bosch | Aquest pou, com la resta que trobem en aquesta zona devia servir per proporcionar aigua a les masies que trobem en aquest entorn per als usos més quotidians. L'entorn on s'ubica estava ple de vinyes. | 41.5240700,1.5614100 | 379974 | 4597935 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56278-foto-08152-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba cobert totalment per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56293 | Cal Virella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virella | XVI | La major part de les estructures es troben en ruïna i en envaïdes per la vegetació. | Està situat entre la riera de Carme i el Mas d'en Bosch. S'hi arriba per un camí que neix direcció sud-est del camí que va de Can Riba a la Censada Nova. Es tractava d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment la major part del conjunt es troba en ruïnes i envoltat de vegetació, fet que dificulta la interpretació dels elements. L'edifici principal se situa més a l'oest, i és el primer que veiem quan venim pel camí d'accés. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, tot i que no es pot observar les seves característiques pel fet que està coberta per la vegetació. A la planta de pis hi podem observar una finestra senzilla. A la resta de façanes, no hi ha elements a destacar. Davant de la façana est, a primera vista s'observa un pati obert, però que originalment hi havia un cos, tal com ens demostra els forats de les bigues de l'edificació principal. S'hi observen elements d'obres posteriors com columnes fetes de maons, que tancaven un espai delimitat per murs de pedra. Uns 30 metres a l'est, trobem un altre edifici de dimensions similars al primer. Es tractava d'un altre habitatge, però amb funcions agrícoles i ramaderes a la planta baixa. Gran part està envoltat de vegetació i solament es conserva dempeus la part situada a l'oest, on es poden observar diverses obertures amb brancals de maons. Es pot observar la utilització de murs de tàpia en algunes parts d'aquest edifici. | 08152-34 | Cal Virella. 08787. Orpí | És una de les masies antigues del municipi. El trobem en la documentació amb diferents variants del nom: Virella, Vidella o Vilella. En la documentació de l'Arxiu Parroquial, ja ens surt esmentat l'any 1574 amb el nom del seu propietari: Bartolmé Vilella del mansi Monferrer del molí ( possiblement Monferrer era el nom original i que va evolucionar cap al cognom del propietari). L'any 1625 torna a sortit citat, aquest cop a la documentació de l'Arxiu Notarial d'Igualada. És interessant un document de final de segle XVIII ( que es conserva a casa d'un particular), on es cita Can Virella. Aquest document engloba diferents operacions que els propietaris de Can Virella realitzen en les seves propietats: Compravenda d'un molí de la seva propietat als Aguilera d'Òdena, construccions de cases, escriptures d'emfiteusi. Aquest document es revela dues dades interessants, en primer lloc, dóna força a la hipòtesi que Can Virella s'havia pogut dir Mansi Monferrer ( tal com s'esmenta el 1574), ja que hi cita un molí, i en aquest document de dos segles després, el torna a citar. S'abandona als anys 70 del segle XX. | 41.5186500,1.5636100 | 380148 | 4597331 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56376 | Gorgs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-de-santa-candia | <p>La riera de Carme, per salvar els dos-cents metres de desnivell entre la Plana de Miralles i el Riu Anoia, s'encaixa profundament en els materials calcaris que formen la Serra de Feixes i la Censada. El treball d'erosió del riu ha excavat un gorg després de cada saltant, formant un extraordinari esglaonat de petites cascades i basses sobre la pedra. Les basses, als estius secs són un refugi fonamental per a la fauna, que podrà recolonitzar la riera durant les primeres pluges de la tardor. El recorregut molt apreciat pels especialistes en barrancs està temporitzat entre 1 hora i 2 hores de descens segons el grup. El tram dels Estrets de Can Virella comença amb un ressalt i un ràpel de 10 m que també es pot substituir per dos salts de 4 i 5 m. El recorregut segueix per un passadís que desemboca en una part més oberta amb un ressalt i un tobogan per l'esquerra que desemboca a una bassa balmada. A continuació un passadís que s'estreny dirigeix a una profunda bassa. En aquest punt hi ha l'únic ràpel obligat del recorregut (9 m). Un cop fet el descens, es recomana per salvar el següent salt grimpar fins a una lleixa des de la qual saltar a al següent gorg (salt de 10 m). A continuació se succeeixen un salt 6 m (8 si es fa des d'una cornisa a la dreta) i dos tobogans petits que tanquen el descens. A l'estiu, l'indret és concorregut per molts banyistes. Sobretot a la part final, des de la base del ràpel de 9 m cap avall. L'època més recomanable per fer el descens és la tardor i la primavera. A l'estiu l'escassetat d'aigua pot acabar deixant sec bona part del recorregut. Alçada d'inici: 460 m Alçada final: 400 m Longitud: 800 m Desnivell: 60 m Tipus de roca: Calcària</p> | 08152-117 | Santa Càndia | 41.5199300,1.5642600 | 380204 | 4597472 | 08152 | Orpí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56376-foto-08152-117-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56273 | Cal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-montserrat-0 | XIX | L'estat de conservació és millorable, sobretot en les façanes. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Està situat als peus de la carretera BV- 2131 al km 11. L'edifici principal es troba al centre del conjunt, i les seves façanes pràcticament es troben cobertes per edificacions adjuntes. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta actualment és a una vessant ( oest) amb teula àrab, ja que l'altra vessant la van enderrocar per fer-hi un terrat als anys 70 del segle XX aproximadament. La façana d'ingrés està situada a l'est, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la resta de la façana s'hi troben diferents finestres distribuïdes en diferents nivells. A la part superior, i trobem la terrassa, amb una barana o mur fet d'obra. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament diverses finestres distribuïdes per les diferents plantes. Davant de la façana d'ingrés hi trobem un passadís format per diverses edificacions annexes que originalment tenien funcions agrícoles i ramaderes. Algunes d'aquestes edificacions presenten obertures amb arcs rebaixats i de mig punt de rajol. Adossada a l'extrem oest de l'edifici, hi trobem un altre que possiblement fos una ampliació de l'edifici, sobretot a partir de la planta de pis. Finalment, cal destacar-hi un edifici situat a uns 10 metres a l'oest. És de planta rectangular, i presenta planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra rogenca, i inicialment estava arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, amb una senzilla entrada a la planta baixa. | 08152-14 | Cal Montserrat. 08787. Orpí | Es coneixen poques dades d'aquesta casa. Surt esmentada en el capbreu de 1707 quan el seu propietari era Francesc Jover. El 1860 es realitza una escriptura pública de la casa a través del notari Raurés d'Igualada. | 41.5243900,1.5663900 | 380390 | 4597964 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56273-foto-08152-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56292 | Mas d'en Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosch | XVIII-XIX | Es troba en estat de ruïna. Molts murs estan ensorrats, i la vegetació cobreix l'entorn. | Es troba situat en un petit turó enmig d'un camp de conreu, al qual s'hi accedeix des del camí que va de Cal Riba a la Censada Nova. Es podria tractar d'un edifici de grans dimensions segons l'emplaçament on es troba situat. Tot fa indicar que es tractava d'un edifici de planta quadrangular. Actualment es troba pràcticament en ruïnes i envaït per la vegetació. Són visibles encara alguns elements com poden ser finestres, espitlleres i la boca d'un forn de pa. L'entorn del que havia estat l'edifici, es troba ple d'enderroc i de vegetació. | 08152-33 | Mas d'en Bosch. 08787. Orpí | Es troba citat en un document de compravendes de terrenys de Can Virella, de finals del segle XVIII. | 41.5143400,1.5669900 | 380422 | 4596847 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56292-foto-08152-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56345 | Conjunt resclosa, canal i bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-resclosa-canal-i-bassa | XVIII-XX | La resclosa no pateix problemes en les estructures, però es troba totalment coberta de vegetació. El canal tot i que es visible el procès de degradació de l'entorn l'acabarà cobrint a la llarga. Finalment la bassa es troba coberta de vegetació i sediments. | Es tracta de diferents elements vinculats amb l'antic molí que hi havia a Ca l'Amat: la bassa del molí, el canal i la resclosa. D'aquests tres elements el que es conserva millor és la resclosa, ja que encara té aquesta funció. La resclosa és situa a la riera de Carme i es troba a uns 500 metres de Ca l'Amat. Es tracta d'una estructura semicircular d'uns 10 metres d'ample i coberta completament de vegetació. Això provoca que no puguem veure els materials emprats en la seva construcció, però possiblement fossin carreus de pedra ben treballats en filades horitzontals. No descartem però, que més recentment s'hagués fet alguna modificació amb formigó. De la resclosa neix el canal que va seguint el camí fins arribar a la bassa. Si tenia alguna estructura de pedra l'ha perdut, i solament es conserva la pròpia cavitat del canal, que es troba coberta de sediments i vegetació. La fondària màxima deuria rondar sobre el mig metre i l'ampla unes xifres similars. En un tram del camí hi ha un petit pontet ( d'uns dos metres) o aqüeducte per salvar el desnivell d'un barranc. Finalment el canal mor a la bassa a tocar de Ca l'Amat. Aquesta bassa era d'estructura rectangular i es pot distingir bé l'espai, solament es conserva part del mur sud. Possiblement al llarg del temps ha estat reomplerta, ja que el nivell respecte l'exterior és molt baix. | 08152-86 | Santa Càndia | Possiblement que tota aquesta infraestructura anés lliga a l'antic molí que trobem a l'interior de Ca l'Amat, que tot i que podria tenir uns precedents més antics, el podríem situar entorn al segle XVIII. Així doncs, ho podríem vincular aquesta període tot i que caldria investigar-ho amb detall. La riera de Carme ha estat aprofitada des d'antic per a usos industrials, i en ella es ben visible una gran quantitat de rescloses. Aquestes servien per acumular l'aigua i derivar-la cap a un canal que després podia utilitzar-se per als molins o per als horts. En aquest cas, aquest canal arribava fins a la bassa situada a tocar del molí que trobem a l'interior de Ca l'Amat. | 41.5209100,1.5677700 | 380499 | 4597576 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56345-foto-08152-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56345-foto-08152-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56345-foto-08152-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56325 | Cabana al nord de la Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-nord-de-la-font-bona | XX | Ha perdut la coberta i part de l'accés. | Està situada a uns 100 metres al nord de la carretera BV- 2131 a l'alçada de la Font Bona. Es tracta d'una petita cabana de planta quadrada feta amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. Actualment té la coberta d'uralita amb una vessant ( sud). L'accés el trobem a la façana est. Cal remarcar que part de la façana nord està formada per la roca, en la qual es recolza per acabar de fer el mur. Es troba envoltada de camps de conreu i bosc. | 08152-66 | La Font Bona | 41.5254100,1.5690600 | 380615 | 4598074 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56346 | Horts de Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-ca-lamat | XX | L'espai es troba envaït per la vegetació. | Antics horts situats entre Ca l'Amat i el camí que baixa des de la Font Bona. Actualment solament hi ha una zona arbrada i amb vegetació, i res queda del que havien estat aquests horts, exceptuant una bassa quadrada que és situada al nord dels horts. | 08152-87 | Ca l'Amat | Aquests horts es van començar a utilitzar a principis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.5217200,1.5701200 | 380697 | 4597663 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56375 | Aqüífer Carme-Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquifer-carme-capellades-0 | Es troba sobreexplotat. | És una formació geològica i hidrològica que constitueix el principal recurs d'aigua potable de qualitat no només per als municipis que hi són a sobre sinó també per als municipis veïns. Les seves sortides principals són la Riera de Carme, la Bassa de Capellades i les Deus de Sant Quintí. El conjunt s'alimenta de la pluja de les serres situats als límits de l'aqüífer. Aquesta aigua s'acumula en tres formacions geològiques parcial o totalment superposades en el que s'anomena aqüífer multicapa cada una aflorant en surgències diferents. L'aqüífer Carme - Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: S'inicia a la carretera comarcal Igualada - Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles. Continua vers el nord-est pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme. Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell - Igualada).Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia. Segueix la Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes -Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida. Els termes municipals inclosos totalment dins l'aqüífer de Carme - Capellades són els següents: − Orpí. − Carme. − Mediona. Els termes municipals inclosos parcialment dins del mateix són: − La Pobla de Claramunt. − Capellades. − Cabrera d'Anoia. − Font-rubí. − La Llacuna. − Santa Maria de Miralles. − Torrelles de Foix. − La Torre de Claramunt. | 08152-116 | Orpí i altres municipis de l'Anoia i l'Alt Penedès | Les seves aigües han proporcionat aigua des de sempre a les fonts de tots els municipis on està situat. Ha proporcionat aigua a tota la indústria de la zona, des dels molins medievals, a les papereres, i fins a la indústria actual. A més a més proporciona aigua potable a més del 60% de la població de l'Anoia. Des de l'any 1988 està protegit. | 41.5201000,1.5705200 | 380727 | 4597482 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56375-foto-08152-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56344 | Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat-0 | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XVIII-XX | Les estructures estan en bon estat de conservació però les nombroses modificacions que ha patit l'edifici li donen un estat permanent d'inacabat. | Està situat a uns 300 metres a l'oest del nucli de Sant Càndia, des d'on es surt per arribar-hi. L'edifici es troba a tocar de la riera de Carme i per tant dins d'un bosc de ribera tal com es pot observar. A l'entorn hi trobem un barranc que deriva a la riera de Carme. L'edifici que ha estat molt modificat com es pot observar en les façanes, és de planta rectangular i consta de tres plantes: soterrani, planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de materials diferents a causa de les ampliacions i canvis d'usos que ha tingut l'edifici, entre aquests podem trobar murs d'obra nova amb maons i encofrats de formigó, però també amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. La coberta és a tres vessants ( nord-est-oest) amb teula àrab. Exteriorment les modificacions que ha patit l'edifici amb l'ús de materials d'obra recents, fan que hagi perdut l'estètica primitiva, i que aquesta actualment no presenti cap interès. Tot i això a l'interior de l'edifici a l'espai del soterrani encara es conserva un espai amb un gran interès patrimonial. Aquest espai que també ha patit intervencions més recents, sembla la cambra d'un molí. Es pot observar encara el canal de desguàs de l'aigua i l'arrencada d'una volta de canó. Aquest espai es troba en la part més baixa de l'edifici i aprofita part de la roca com a fonaments. Al costat d'aquest espai, actualment s'hi poden trobar les bombes que bombaven l'aigua de les mines i pous. Davant de la façana est, hi trobem un barranc per on normalment hi circula aigua. Aquest barranc es pot travessar per una passarel·la i ens condueix a una zona on hi havia un safareig, actualment desaparegut. Davant de la façana oest, es pot observar encara el perímetre d'una bassa que devia alimentar d'aigua al molí. Encara és visible part del mur sud d'aquesta bassa i el canal que li portava aigua des d'una resclosa situada uns 500 metres a l'oest dins la riera de Carme. | 08152-85 | Santa Càndia | La història d' Orpí en relació a l'explotació de les seves aigües es resumeix amb el cognom de dues famílies que van obtenir els drets sobre les aigües del municipi des de les primeres dècades del segle XX: Els Homs i els Artés, apareixent com a figura predominant en la delimitació d'aquest primer tram el cognom Homs, en l'ús i explotació de les aigües de Santa Càndia. La família Homs va obtenir el dret sobre l'ús de les aigües de Santa Càndia a principis de segle XX, període en què s'inicia l'etapa d'explotació d'aquests terrenys, de gran riquesa pel que fa a les aigües superficials i subterrànies, mitjançant l'excavació de diferents pous al tram de la riera que passa per Santa Càndia i que van permetre l'explotació dels manantials que albergava aquesta zona d'Orpí, anomenats des de llavors 'manantials i fonts Homs'. Aquest primer capítol de la consolidació de la família Homs com a empresària i propietària de les fonts i manantials de Santa Càndia s'enfoca fins a la dècada de 1970 des de la perspectiva ambiciosa de dur a terme un projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada que pretenia donar aquest servei a la ciutat (amb l'objectiu d'augmentar el cabal transportat, ja que Igualada gaudia del subministrament d'aigua des de 1901) a partir de la conducció de les aigües de Santa Càndia (on s'hi trobaven els manantials Homs). Aquest primer projecte que es va intentar dur a terme per part de la família Homs tenia com a precedent un antic projecte datat de finals de segle XIX. L'any 1927 es va intentar donar efectivitat a l'antic projecte amb el suport de la família Homs i l'ajuntament d'Igualada per a solucionar els problemes d'aigua que havia tingut des de sempre la ciutat, fou llavors quan els veïns d'Orpí i municipis propers com Carme i la Pobla de Claramunt, es van manifestar en contra del projecte presentant-se com els principals afectats de les conseqüències que els portaria com a usuaris directes de la riera de Carme. Aquestes manifestacions van suposar l'abandonament del projecte coincidint amb la caiguda del règim de Primo de Rivera i la finalització del govern de Josep Roca com a alcalde d'Igualada. Aquest fet no va suposar l'abandonament dels Homs en el seu objectiu d'aprovar un projecte que suposava una inversió sens dubte molt rendible sinó que durant l'etapa de 1950 i 1960 van tornar a intentar donar efectivitat a un nou projecte presentat per Joan Homs Valentí, el qual estava al capdavant de l'explotació dels manantials Homs, i que pretenia novament abastir la població d'Igualada mitjançant la conducció d'aigua dels manantials Homs de Santa Càndia fins a la ciutat, tot i això aquest projecte finalment no va suposar el futur de l'abastament d'aigua de la població d'Igualada, ja que la ciutat actualment és abastida pel projecte que fa uns anys va dur a terme Aigües Artés, assentada a Can Bou, on explota les aigües del manantial de la 'obaga de Cal Cundo' La creació de l'empresa Font Bona | 41.5218000,1.5715000 | 380812 | 4597669 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Conegut també com a Aigües Santa Càndia ( toponímia de l'ICC)(Continuació història): La trajectòria empresarial de la família Homs a Orpí no es redueix a la fita d'aprovar un projecte de portada d'aigua a Igualada sinó que va més enllà, els Homs obtingueren al llarg dels anys bona part de les aigües de Santa Càndia, ubicant noves mines i pous a la zona i aprofitant el despoblament progressiu que va rebre el poble de Santa Càndia al llarg dels anys així com la finalització de les protestes i manifestacions en les quals s'havien pronunciat els veïns en defensa de les seves aigües. A la vora de la riera de Carme, tocant amb el poble de Santa Càndia, s'hi ubicava un antic molí ( dedicat a les filatures, i amb el nom del Molinot de Santa Càndia) que va adquirir la família Homs i on hi va ubicar la casa d'estiueig, s'estima que la casa es va construir vora l'any 1960 i rebia el nom de Cal Amat, fou just al costat de la casa del senyor Homs on s'ubicava l'antic safareig de Santa Càndia, un dels llocs de trobada habituals dels habitants de Santa Càndia, ja que aquests es beneficiaven de les aigües del safareig on hi realitzaven tasques domèstiques tan quotidianes com fer la bogada en un moment històric en què no es gaudia d'instal·lació elèctrica ni es canalitzava aigua a les cases (estem parlant del període que compren la dictadura franquista, aproximadament fins a la dècada de 1980). El safareig actualment és inexistent a causa de l'apropiació de les aigües que l'empresari Homs va dur a terme a la zona, una tasca que finalitzà donant com a resultat el fet que els 'manantials Homs' fossin anomenats en conjunt 'els manantials Font Bona' a partir de la dècada de 1980 quan va aconseguir distribuir l'aigua de Santa Càndia mitjançant la creació d'una empresa d'aigua embotellada anomenada Font Bona. Aquests manantials van representar la font i origen de la creació de l'empresa, la qual l'any 1987 va ser distribuïda com a marca a partir de la creació de la societat Font d'Abaix S.L. L'empresa Font Bona, va tenir la llicència d'explotació de les aigües procedents dels diferents pous i manantials de Santa Càndia fins al seu tancament l'any 2009, també fou fins a la seva finalització que els descendents de la família Homs van estar al comandament de l'empresa, tancant un cicle que van iniciar els seus avantpassatsL'enllaç familiar amb el municipi pel que fa a l'àmbit personal, es veu reflectit en la intenció que va tenir la família de construir-se una casa d'estiueig prop de la població de Santa Càndia, aquesta casa és la que hem esmentat anteriorment, anomenada Cal Amat, projecte que no va tenir continuïtat i com a conseqüència actualment no trobem cap membre descendent que visqui i representi les fites de la família Homs en aquesta població. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56291 | Forn de Calç vora Cal Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-vora-cal-riba | XIX-XX | El trobem situat en una zona de bosc, a peu d'un camí que surt de Can Riba i que s'enfila direcció oest. Es troba al nord del camí, i és ben visible des d'aquest. Es tracta d'un forn de calç diferent dels que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Es pot observar que està dividit en diferents espais, que podrien correspondre a diferents boques del forn, però el que és més curiós, és que sol hi ha una boca de forn amb arc escarser, tapiada i amb una nova obertura tancada per una porta metàl·lica. No es pot observar cap element interior. Uns 10 metres a l'oest, hi ha un petit cos en ruïnes, que estava associat al forn. Possiblement era la caseta on feia nit l'encarregat del forn. | 08152-32 | Camí d'Orpí a la Censada Nova | Al municipi d'Orpí, hi ha una llarga tradició de forns de calç i carboneres, sobretot en aquesta dels boscos pròxims a Feixes. La construcció d'aquest forn, més sofisticat que la resta que trobem en l'entorn, podria respondre a algun augment de la demanda de calç sobre el ¼ del segle XX aproximadament. | 41.5156800,1.5733700 | 380957 | 4596987 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56291-foto-08152-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 56303 | Tina d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dorpi | XIX-XX | Ha perdut la coberta, i l'interior és ple de runa. | Està situat a uns 100 metres al sud-oest del Castell d'Orpí, i s'hi arriba per un camí en aquesta direcció. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular i amb coberta a una vessant ( est) amb teula àrab ( tot i que no es conserva). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars disposats en filades horitzontals. Cal destacar-hi a la part superior un cup de vi amb el revestiment interior fet amb cairons de ceràmica vidriada de color roig. Aquest cup comunica amb l'espai interior de dimensions més grans, que actualment és cobert per runa, però on encara podem observar parts d'una premsa de vi i les obertures que comunicaven amb el cup. A l'exterior encara s'hi pot trobar l'estructura d'una premsa metàl·lica. | 08152-44 | Orpí | Les vinyes havien estat molt presents al municipi d'Orpí. En aquest cas, aquesta tina pertanyia a una de les cases que formaven part de l'entorn del castell d'Orpí. | 41.5183700,1.5745400 | 381059 | 4597284 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56303-foto-08152-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56272 | Font de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-candia | XIX | Sembla que ha estat restaurada recenment. | Ubicada a l'oest del nucli de Santa Càndia, just davant de la pista que baixa fins a la Riera de Carme, hi trobem aquesta font. El bon estat de la font i els materials emprats, ens indica que ha estat restaurada recentment. Consta d'un mur de pedra irregular i lligada amb ciment, que reposa sobre el terreny. El brollador aprofita un tub metàl·lic per què l'aigua surti. Cal esmentar que aquest es troba al centre d'un bloc de pedra ben treballat, on s'hi pot llegir la inscripció ' FUENTE DEL MUN DE SANTA CANDIA'. Completa l'estructura, una pica o bassa rectangular de pedra. Actualment no hi raja aigua. | 08152-13 | Santa Càndia. 08787. Orpí | 41.5219400,1.5746300 | 381073 | 4597681 | 1885 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56272-foto-08152-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56270 | Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-candia | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIII-XIV | Fou restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1985. | És una construcció del segle XIV que es va basar en els fonaments d'un antic temple romànic que finalment no es va bastir mai i que estava format per un absis semicircular amb una única nau. L'art representat és el gòtic tardà o flamíger seguint una estructuració basada en una nau rectangular i absis pentagonal, el portal d'accés es situa a migdia. El portal és una de les parts de l'església que presenta una ornamentació treballada que centra la seva atenció en la imatge en la imatge de Santa Càndia realitzada al timpà i envoltada per. L'estructura interior destaca les pilastres que suporten la coberta i on descansen dues voltes de creueria amb els seus corresponents arcs. | 08152-11 | Santa Càndia. 08787. Orpí | No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV. Tot i que aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions arqueològiques dutes a terme per la Diputació de Barcelona han demostrat que l'actual edifici gòtic té uns precedents romànics. El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s'han descobert, la fonamentació de l'absis romànic i altres estructures del moment. Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l'actual església gòtica, documentada des de l'any 1368. Les obres del temple es prolongaren fins al segle XV. Segons una visita pastoral de l'any 1414 la capella es trobava atesa per un ermità. Santa Càndida fou des del segle XIV un centre molt important de devoció religiosa dins la parròquia de Sant Miquel d'Orpí. En l'actualitat les antigues funcions parroquials de Sant Miquel d'Orpí es desenvolupen a Santa Càndida, que fou restaurada per la Diputació de Barcelona en dues etapes entres els anys 1970 i 1985. | 41.5222800,1.5748600 | 381093 | 4597718 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56270-foto-08152-11-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 56271 | Cal Morei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morei | XV-XVIII | Es poden fer diferents anàlisis de l'estat de conservació del conjunt. En primer lloc, l'edifici situat més al sud no presenta problemes en l'estructura, però el seu abandó es fa palès en l'estat de conservació general de l'edifici.Per altra banda, l'edifici situat a l'est, els darrers s'està treballant per adequar-lo a usos turístics. Aquest procés de restauració, tot i permetre la conservació de l'edifici, ha significat un canvi radical en el mateix, ja que s'ha prescindit de l'arrebossat i s'ha deixat a pedra vista, desvirtuant-lo de la seva estètica original, que és la mateixa que l'edifici situat al sud. | Cal Morei és un gran conjunt arquitectònic que es caracteritza per tenir tres espais ben diferenciats: dos grans edificis i un patí tancat per un mur que els uneix i diferents edificacions annexes. L'edifici situat més al sud consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular, o es troben arrebossats, tot i que les façanes est i oest pràcticament l'han perdut. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta a la façana sud, un cos adjunt que representa una ampliació de l'habitatge. D'aquesta façana neix un mur de tancament amb l'edificació del costat. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi destaquen dos balcons. Finalment a la part superior, hi trobem diverses finestres senzilles. La façana oest, no presenta elements destacables, solament una finestra a la planta superior. La façana sud, té un cos adossat que representa una ampliació de l'edifici, i és on trobem un els dels elements més interessants: una galeria porxada amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior de la façana. A la façana de l'edifici principal, s'hi poden observar diferents finestres senzilles distribuïdes pels diferents pisos. Possiblement, hi hagi un accés a la planta baixa que doni al pati tancat pels murs ( tot i que no s'ha pogut comprovar, al no poder-hi accedir). La façana est, no presenta cap element destacable, solament una edificació annexa que possiblement sigui un cup de vi. L'altre edifici, també de grans dimensions, se situa a l'est del nucli de Santa Càndia. Actualment està en procés de restauració, però fins no fa gaires anys els elements constructius eren els mateixos que l'altre edifici. Consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, i a diferència de com era originalment ( arrebossat), ara són a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Exceptuant la façana nord, a totes cal destacar-hi grans finestrals. Els elements més interessants es troben a la façana sud, la que dóna al patí interior. En aquesta hi podem observar dues grans entrades a la planta baixa amb arc de rajol, i dues finestres bessones amb arc de mig de rajol a cada lateral de la façana. De la segona planta de pis, surt una escala d'obra que arriba fins al pati ( desconeixem si originalment n'hi havia una, o s'ha fet actualment pels nous usos de l'edifici). Cal esmentar, que a la façana nord, hi trobem un cos adjunt que forma part de l'edifici. Entre aquests dos edificis, hi trobem el patí tancat per murs i diferents edificacions annexes, entre elles un cup de vi. | 08152-12 | Cal Morei. Santa Càndia. 08787. Orpí | Es poca la informació documental que es troba d'aquest edifici. En el mateix indret, s'esmenta al 1400, el Mas de Santa Cana. Segles després ens torna a sortir referenciat, i ja amb el nom actual, Morey. Cal Morey, es convertí en un hostal fins ben entrat el segle XX. En ple segle XXI, tornarà a tenir uns usos similars als que va tenir en el passat, ja que s'hi esta construïnt un allotjament rural. | 41.5219600,1.5749000 | 381096 | 4597683 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56271-foto-08152-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. INSITU SCP | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56383 | Aplec de les Bresques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-les-bresques | XX | Aquest aplec es celebra sempre a finals d'abril. El programa de l'aplec es caracteritza per celebrar-se una missa i una ballada de sardanes, i al migdia sempre hi ha un dinar popular. Durant tota la diada s'hi realitza una mostra d'arts i oficis vinculats al món de les abelles, la mel, i els productes derivats; un mercat de productes de la mel; i un taller d'elaboració d'espelmes amb cera verge d'abella. Paral·lelament es realitzen altres actes per animar la diada. | 08152-124 | Santa Càndia | És la fira dedicada a la mel més antiga de la comarca de l'Anoia. Desconeixem la seva antiguitat, però el 1935 ja es realitzava tal com podem observar en una de les fotos que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5221800,1.5749800 | 381103 | 4597707 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56383-foto-08152-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56366 | Goigs de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-candia | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XVIII-XX | Tots els goigs són de paper de diferents qualitats però d'unes dimensions molt estables de 32 x 22 cm la fulla. Són impresos a una cara, amb tinta a 1 color. Els més moderns havien utilitzat algun color en les il·lustracions. La lletra diu En lo Cel Intercessora/sou de Orpí Candida Santa:/Ohiu al Devot que'us canta/vostres virtuts Protectora./Dins lo regne de Inglaterra/en temps d'Ursúla nasquereu/baix quals Banderas volguereu/allistarvos per er guerra:/la puresa sacrosanta, /Un exercit de Donsellas/en numer de once mil,/fou juntat per un fi vil,/contra la voluntat d'ellas:/mes ab la ma vencedora/de Deu, ninguna se espanta,/De la tormenta marina/vos librá lo Criador:/pero no del gran furer/de la barbarie butxina:/es est Sacrifici implora/la gracia final, y santa, /Entre las mans de un Tirá/acabáu la vida tierna/pera conseguir la eterna/despresiau lo mundá/al instant merexedora/ foreu vos de gloria tanta,/ Ora pro nobis Beata Candida/En temps del Emperador/de Romans Valentiniá/vostre martiri passá/ab gran constancia, y valor: /en lo Cel sou moradora/del any quatrecents sinquanta,/Vostre Imatge fou trovada/en est Lloch per un Pastor,/y luego ab gran fervor/per nosaltres venerada:/Tutelár, y defensora/sou del qui en vos su fé planta,/Lo Terme d'Orpí ditxós/per Patrona/‘os elegí/y en vostre nom erigí/un Temple magestuós:/en ell compungit adora/de Vos la/Reliquia Santa,/Asistiu sempre Advocada/al qiu'us reclama de cor/y ab particular amor,/al de la vista danyada:/de afligits consoladora/sou per vostra virtut tanta,/En lo Cel Intercessora/sou de Orpí/candida Santa/Ohiu al devot que'us canta/ vostres virtuts protectora. | 08152-107 | Santa Càndia | Els goigs en honor a Santa Càndia es canten el dia de la seva festivitat, el 4 de setembre. Se'n conserven vint-i-set versions. La versió més antiga està datada l'any 1739. Amb estampa de Joan Pi Ferrer. Es poden trobar exemplars originals a la Biblioteca de Catalunya. La darrera impressió dels Goigs a Santa Càndia van ser fets l'any 1985, amb lletra d'Antoni Malats i el dibuix de Marcial Fernàndez i Subirana. El document va ser publicat pels Amics dels Goigs dels Centres d'Estudis Comarcals d'Igualada: Caixa d'Estalvis de Catalunya , 1985 i imprès per Gràfiques Anoia. Se'n va fer el tiratge d'una sèrie en paper de fil amb alguns exemplars acolorits a mà i una altra sèrie en paper corrent. Posteriorment es féu també una reedició facsímil l'any 1997 dels goigs editats a finals del s. XVIII i inicis del s. XIX amb motiu de l'Aplec de les Bresques de Santa Càndia. Existeixen 27 impressions de goigs a Santa Càndia editats a partir de 1739 fins a l'actualitat. Alguns dels estampadors van ser Francisco Vilalta, Estamper i llibreter de Vilafranca entre el 1783-1833. Posteriorment, l'estampé i llibreter Joaquim Abadal d'Igualada entre 1832-1858 i que posteriorment prengué el nom d'impremta de la Viuda i fills d'Abadal (Igualada) 1858-1868. I pocs anys després és renombrar com a Impremta de la Vª Abadal è hijo (1868-79). A partir de 1882-1960 trobem edicions de N. Poncell d'Igualada. De la barcelonina Tipogràfica Católica (1890) o Impressions Miranda d'Igualada (1922-72). | 41.5223300,1.5749900 | 381104 | 4597724 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56366-foto-08152-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56318 | Barraca de Vinya VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-viii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es conserva l'estructura, però s'hauria de consolidar. L'entorn és ple de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-59 | Zona Santa Càndia | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5267300,1.5751700 | 381127 | 4598212 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba en una zona boscosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56365 | Llegenda del pí de les pinyes d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-pinyes-dor | http://www.llegendesdecatalunya.cat/10/el-pi-de-les-pinyes-dor | Aquesta llegenda s'ha transmès de generació en generació, i actualment és molt coneguda al municipi, però també a tota la comarca i la resta de Catalunya. S'hi poden trobar moltes versions i adaptacions. En algunes d'elles no es cita pas el Castell d'Orpí, tot i que s'esmenta que és una adaptació de l'original. Ens hauríem de remuntar molts segles enrere per explicar aquesta història. Ho hauríem de fer i ho farem. Imagineu-vos una època de castells, grans extensions de terra cultivada, ciutats emmurallades, batalles i conquestes. En una d'aquestes ciutats, un poble més aviat, una família benestant feia diverses generacions que ocupava un castell, el castell d'Orpí. Aquest castell encara es conserva avui en dia i es dedica a la pagesia. Si el visiteu, podreu veure la seva torre de l'homenatge sisavada original i una portalada dovellada a la façana nord. La resta, són afegitons posteriors. Però no ens desviem del tema. El castlà governava les seves terres amb responsabilitat: abaixava i apujava els tributs segons les possibilitats de cadascú, escoltava les demandes de la població i aplicava una justícia justa de debò. No era com tots els nobles, és veritat; però sí que era com totes les persones: possible de temptar. I la fortuna ho va fer. Era pels volts de la primavera quan el castlà passejava per la muntanya. Li agradava molt sortir dels camins i passejar camp a través per les seves terres. Mai no saps què pots trobar allà on no has anat mai abans. Aquell dia en concret, va passejar entre les seves vinyes, que ja gaudien de bon raïm; però aviat se'n va cansar i va decidir passejar per una extensa pineda. Va colpejar una de les pinyes amb el peu i la fiu rodolar uns quants metres. La seguí amb la mirada. No s'hi havia fixat gaire, però li havia semblat veure un reflex a la pinya. S'hi apropà i, a pocs centímetres, veié una pedreta daurada. La pedreta resultà ser un dels pinyons. I el pinyó, una pelleta d'or pur. El castlà va mirar-se incrèdul aquell pinyó d'or i en va buscar més. Resultà que tots els pinyons d'aquella pinya eren d'or, i encara en va trobar algunes més d'iguals. Les arreplegà totes abans de tornar al castell i mai res no tornà a ser el mateix al castell d'Orpí. Cada any, per les mateixes dates, el pi deixava caure unes quantes pinyes amb pinyons d'or i, doncs, el castlà era més ric a cada nova primavera. Va redecorar l'interior de castell amb noves cortines, mobles, vaixella de porcellana, portes de fusta noble, canelobres d'argent… Va contractar una modista que li feia roba a mida amb les millors teles. També va contractar més personal de servei per a la casa: majordoms, cuineres, personal de neteja, cuidadors pels cavalls i, fins i tot, un pintor al seu servei. Per molt que tingués, mai no en tenia prou. La cobdícia va ser més forta que ell i qui havia estat un home íntegre i just, va convertir-se en l'avarícia en persona: va apujar els tributs a tothom fins que gairebé ningú en tenia prou per menjar, no va tornar a escoltar les demandes de ningú i la justícia ja no li interessava, si no era en benefici propi. Es va obsessionar tant amb l'or, que va ordenar a deu dels seus homes que vigilessin per torns el pi. I per tal que no revelessin on era, els va tallar la llengua! Un dia qualsevol després de molts anys, va rebre una carta amb el segell del rei Jaume I. El rei li demanava diners i homes per iniciar la conquesta de Mallorca. Però al castlà no li interessaven ni les guerres ni les conquestes, només el seu or. Així que només va enviar un cofre d'or al rei i cap soldat que servís en batalla. | 08152-106 | Castell d'Orpí | 41.5187400,1.5753600 | 381128 | 4597324 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56365-foto-08152-106-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | (Cont. Descripció): Anys més tard, conquerides ja Mallorca i València, un missatger reial arribà al castell amb un missatge personal del rei. El rei en persona i trenta membres del seu seguici s'instal·larien durant una setmana al seu castell abans de continuar el seu viatge cap al nord. El castlà tenia ben poques ganes d'hostatjar ningú a casa seva i, molt menys, un rei i tota aquella gentada. Però no s'hi podia negar i va començar amb els preparatius. Arribat el dia, el servei instal·là cadascú a la seva habitació. D'altra banda, les cuineres preparaven una nova delícia a cada àpat. No faltaven mai a taula les millors fruites i verdures ni, per suposat, vi fet amb el raïm de les vinyes del castell. El rei Jaume I estava tan satisfet que les felicitava personalment cada dia.Al final de la setmana, quan tothom havia acabat de dinar aquell dia, el rei va fer retirar tothom de la sala. Volia parlar a soles amb el castlà.-Té vos un servei excel·lent.-Gràcies, sa majestat.-El que no puc saber és com us ho podeu permetre. - Inquirí.-No sap, sa majestat, tots els esforços que hem fet per poder-li oferir aquesta estança.-Té raó, no ho sé. I tampoc sé perquè no va fer el mateix esforç quan el seu país el necessitava. - El castlà no sabia què dir - Molts nobles van aportar molt més or que vostè i no m'han pogut oferir ni la meitat de luxes dels que disposa vostè.-Sa majestat, vostè s'ho mereix tot i més.-I el seu poble també! Expliquen els llogarrencs que amaga vos un pi molt especial que cada any fa pinyes d'or. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56338 | Jaciment de Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-dorpi | SEGUÉS I PEÑA, E., Memòria d'intervenció arqueològica a l'església i rectoria de Sant Miquel d'Orpí (Orpí, Anoia). Camp de treball d'arqueologia. nº reg. 7880 | XI-XIX | El jaciment està format per dos construccions, l'església, amb un nucli romànic i reformes posteriors, i la rectoria, construïda sobre l'antic cementiri al llarg del segle XVII. La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels parament d'ambdós edificacions de manera que es va poder plantejar la successió cronològica de construcció tant per a l'església com per a la rectoria. La part més antiga de l'església la formen la nau amb la torre del campanar situada al nord, i la capçalera amb absis semicircular (tot i que la fonamentació és quadrangular) de decoració llombarda. L'eix de la nau es desvia lleugerament respecte al del presbiteri. S'interpreta que podrien existir dos fases constructives, abastant el primer romànic i la transició cap al segon. La cripta formaria també part d'aquests dos horitzons. Al segle XVI es construeix una capella de grans dimensions annexa al nord, fet que obliga a practicar una obertura al mur septentrional. Ja al segle XVII es duen a terme noves reformes, ampliant la porta original i rebaixant el nivell de circulació. Al llarg de la mateixa centúria es construeix un nou campanar barroc que dóna una aparença més monumental, a l'angle SO. Del mateix moment daten dues capelles més, una de les quals aprofita l'espai de l'antic campanar. Una darrera restauració es produí al segle XIX. Al costat de l'església, dins l'espai de sagrera i al lloc on actualment està ubicada la rectoria, s'hi ha localitzat tres inhumacions en tombes de llosa, aparentment datades cap als segle XI o XII. Es tracta de l'antic cementiri d'Orpí, abandonat cap al segle XVII i parcialment destruït pel rebaixament dels terrenys que es produí amb l'edificació de la rectoria el segle XVII. | 08152-79 | Orpí | La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels paraments d'ambdues edificacions. | 41.5191900,1.5753700 | 381130 | 4597374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56302 | Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-dorpi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana | XI-XXI | Des de l'any 1875 s'ha anat restaurant, sobretot en el segle XXI. Algunes de les intervencions han estat realitzades per voluntaris sense la supervisió de cap professional, fet que pot haver provocat la pèrdua d'informació en no conèixer els resultats d'aquestes intervencions. També s'ha primat molt en aquestes intervencions un acabat estètic que podria no correspondre amb la realitat. | Està situada al sud del nucli d'Orpí, a tocar del Castell d'Orpí. L'església, forca modificada, es troba incorporada dins la rectoria al qual resta totalment supeditada, cosa que es fa ben palesa a la capçalera, on l'absis sembla que sigui una dependència més del casal. A desgrat d'aquest encotillament, encara es destria i es distingeix perfectament l'estructura de l'església, que respon a un edifici d'una sola nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, enfilat, a causa del desnivell del terreny, sobre un alt pedestal obrat amb blocs de pedra poc o molt arrenglerats. La unió entre la nau i l'absis es fa mitjançant un ampli espai presbiteral que alhora marca la degradació entre tots dos cossos d'edifici. La nau, enguixada, és coberta amb una volta de canó de mig punt reforçada amb arcs torals. L'enlluïment que ha estat objecte, priva de veure'n l'estructura, com també de saber si realment és l'original o bé si ha estat reestructurada, cosa que també es pot dir de la volta de mig punt que cobreix l'espai presbiteral. L'absis, per la seva banda, accepta una volta d'un quart d'esfera. Aquesta composició tan simple és complicada per l'obriment d'una capella quadrangular a l'inici del mur nord, al costat de la qual, a tocar de l'absis, encara s'hi adossa una sagristia. D'altra banda, a l'angle sud-oest s'alça un feixuc campanar de torre, afegit, com la capella lateral i la sagristia, a l'edifici posteriorment. També els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades disposades a manera de capelles, que amplien lleugerament la superfície de la nau. La porta d'accés, amb data de l'any 1653, s'obre al mur sud, probablement al mateix lloc on era situada la porta primitiva. Llevat d'uns fragments de cornisa situats al mur sud, els elements decoratius es fan patents a l'absis on, sota una cornisa, es desenrotlla un fris d'arcuacions cegues distribuïdes en tres grups de dues entre bandes llombardes, fetes amb pedra tosca, material que es repeteix a la finestra central, oberta amb doble esqueixada i rematada amb un arc de mig punt, de la qual pren model una obertura al capdavall del mur nord. L'aparell de l'edifici ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, només escantonats però disposats en filades horitzontals forca desencaixades, que s'accentuen a l'absis amb la desarticulació parcial de les bandes llombardes. L'edifici, que tal com hem vist acusa un seguit de transformacions que afecten especialment el cos de la nau, remodelat i ampliat posteriorment, sembla que obeeix a una construcció alçada al final del segle XI, o a tot estirar al principi del XII, data que també pot concordar amb les característiques generals de la construcció, a desgrat de la decoració llombarda present a la capçalera. Els remodelatges que desfiguraren i desarticularen parcialment la primitiva estructura, probablement hi foren introduïts, si més no en bona part, durant el segle XVII, data que consta al nou portal. Una inscripció als peus de l'entrada ens diu que fou restaurada l'any 1875. | 08152-43 | Orpí | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell d'Orpí, tocant al mateix castell. Molt aviat degué assumir les funcions parroquials del terme, que encara conserva en l'actualitat. El terme d'Orpí es troba documentat a partir de l'any 978, quan el papa Benet VII confirma al bisbe Fruià de Vic el bisbat i les possessions episcopals, entre les quals figurava el castell de Montbui, que afrontava amb els confins d'Orpí (Auripino). L'església és esmentada l'any 1099, mentre que l'any 1198, en el seu testament, Ramon de Vilademáger féu una deixa per a l'obra de Sant Miquel d'Orpí. Ramon de Guàrdia, que era senyor del castell, en el seu testament de l'any 1205 deixà deu sous a Sant Miquel d'Orpí. Actualment continua tenint culte, però les funcions parroquials es desenvolupen a l'església de Santa Càndida, en un lloc molt més avinent que no pas la capella del castell. | 41.5192000,1.5753800 | 381131 | 4597375 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56302-foto-08152-43-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 56301 | Castell d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-dorpi | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana ROCA CATALÀ, P. (1976) 'Orpí' a Castells Catalans. Vol.V. Ed. Dalmau.</p> | X-XV-XX | Ha estat restaurat recentment. Tot i que no es conserva cap element d'interès més enllà de la mateixa torre poligonal. La façana sud de l'edifici contigu, s'hauria de restaurar. | <p>Estat situat al nucli d'Orpí, on el veiem només arribar-hi. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, i actualment té funcions d'habitatge, restaurant i allotjaments rurals. Formen el conjunt la torre i diverses edificacions. Del Castell d'Orpí actualment solament es conserva una torre poligonal, ben restaurada, integrada en un gran casalot. La torre té sis cares però amb dues cares quasi fusionades i de forma curvilínia, les quals al mateix temps, conjuntament amb el fragment que les uneix, mostren un aparell diferenciat amb relació a les altres cares. Constava de tres pisos separats amb voltes de pedra i que actualment no es conserven. L'aparell de la meitat sud, corresponent a la part netament poligonal, és fet amb carreus de pedra de mides mitjanes, ben carejats i disposats en filades horitzontals. L'aparell de la meitat nord, on els murs adopten formes arrodonides, a diferència de l'altre, ha estat obrat amb carreus més petits, poc devastats i col·locats de manera irregular. Envoltant la torre, trobem un conjunt d'edificis on cal destacar-hi l'ubicat a l'est i al nord del conjunt d'una alçada considerable i amb una gran quantitat de finestres ( algunes d'elles obertes en la restauració recent). Cal esmentar els grans contraforts situat a l'est i el gran portal adovellat situat a la façana nord. Aquesta façana tal com es pot observar, ha patit diverses modificacions que han desfigurat l'estètica de l'edifici. La resta d'edificacions que trobem a l'ala oest, són de construcció més recent i donant un aspecte històric que crea certa sintonia en el conjunt, amb l'ús d'arcs mig punt en les obertures i passadissos interiors. A l'interior de l'edifici, no trobem cap element visible que ens recordi l'arquitectura primitiva del mateix.</p> | 08152-42 | Castell d'Orpí. 08787. Orpí | <p>El terme d'Orpí es troba documentat ja el 978, quan apareix en la confirmació que féu Benet VII al bisbe Fruià de Vic del seu bisbat. Les primeres notícies del castell d'Orpí són de l'any 987, en què apareix com una de les afrontacions en un document de donació d'unes terres situades dins el terme del castell de Miralles, feta pel comte Borrell a l'església de Sant Pere de Vic. Torna a sortir esmentat el 1005, quan la vescomtessa Geriberga dóna al monestir de Sant Cugat del Vallès una sèrie d'alous situats al castell d'Orpí. El 1095 surt esmentat de nou en l'acta de donació que fa Deodat de Claramunt a la seva muller, Beatriu, del castell de Miralles. Al final del segle XII trobem de nou el castell d'Orpí com un dels límits territorials per indicar el terme de la fortalesa de Miralles en un document de concòrdia signat entre Guillem de Claramunt i la seva muller, Adalaida, sobre les castlanies de l'esmentat castell de Miralles. Segons l'historiador E. Fort i Cogul, posseïa la castlania de la fortalesa d'Orpí des de l'any 1199 fins a mitjan segle XIII una família cognominada Castellar. El 1205 tenia uns certs drets sobre l'esmentat castell Ramon Guardia, marit de Saurina de Claramunt, ja que en testà juntament amb altres possessions al seu fill, Guillem. El 1264 és Guillem d'Aguiló el que ven a Ramon de Castellolí els drets que ell té sobre el terme i el castell d'Orpí. El 1222, Ponç d'Orpí va vendre el castell de la Roqueta, o una castellania d'ell, a Ramon d'Avinyó. Sembla ésser, però, que podem resoldre que la família Orpí era la que exercia la castlania major d'aquest castell, a la vegada que els vescomtes de Cardona —entroncats amb els Claramunt— gaudien de la senyoria de l'indret. De fet, Orpí, com Claramunt i una munió de castells i feus, constituïen el vescomtat de Cardona quan, el 1314, Ramon Folc subjectà els dominis del casal dels Cardona, prohibint-ne l'alienació, ni amb transmissions familiars, ni de cap manera, deixant vinculats els seus territoris. Els excessos el cavaller Ramon Tor, senyor del castell d'Orpí, comportaren la intervenció reial l'any 1320 amb la destrucció parcial del castell arribant a ser reconstruït ben aviat amb l'aixecament de l'actual torre conservada. Quan, el 1375, el rei Pere el Cerimoniós erigí el comtat de Cardona, anomenà les localitats que estarien subjectes al nou comte on no hi manca la menció del «castrum de Orpino». El 30 d'agost del 1400, el sobirà (Martí l'Humà) prometia que diversos llocs o castells —entre ells, Orpí— que solien ésser de la sotsvegueria d'Igualada, no serien mai alienats d'aquesta sotsvegueria ni de la vegueria de Barcelona. El 1677 juntament amb el terme, és adquirit per Juan Serrals a la família aragonesa d'Ortal per 9.500 lliures catalanes. Els Serrals i els seus descendents, els Padró, ho van mantenir fins a la finalització de l'època senyorial. Finalment, el nom del castell d'Orpí sona amb motiu de la campanya de les forces catalanes en l'any crucial 1714: el marquès del Poal hi havia disposat l'allotjament de tropa. Orpí fou, en aqueixa guerra de Successió, bombardejat per les forces borbòniques. El Castell fou restaurat a inicis del segle XXI.</p> | 41.5187500,1.5754500 | 381136 | 4597325 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56301-foto-08152-42-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-01 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 92|93|98|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||
| 56351 | Premsa de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-riba | XIX - XX | Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. La premsa es subjectava a la part superior amb una biga horitzontal de fusta que s'encaixava al mur. | 08152-92 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177000,1.5759500 | 381176 | 4597208 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56350 | Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba | XVIII-XX | Està situada al sud del Castell d'Orpí, i s'hi arriba per la carretera BV-2132 que va de Can Bou a Orpí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i actualment repicats. Es troba arrebossada, tot i que amb una estètica singular mostra alguns dels carreus repartits per la façana. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una filada. La casa s'ha dividit en dos habitatges, un de més petit situat al sud-oest i l'altre més gran que ocupa la resta de l'edifici. Aquesta compartició ha provocat que hi hagi dues façanes: una situada a la façana sud i una altra a la nord. La situada al sud permet l'entrada a l'habitatge més petit, i presenta una doble entrada, una primera amb un arc rebaixat amb petits carreus de pedra que dóna a un porxo cobert on hi ha l'altra entrada a l'immoble. En aquest mateix espai hi podem observar una premsa de vi. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides a diferents nivells. La façana est, presenta un cos rectangular que solament deixa al descobert la part superior de la façana, on hi ha diferents finestres senzilles. Aquest cos adjunt presenta planta baixa i planta de pis, i té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab, i ràfec d'una filada. Té un accés a la façana sud, un altre a la façana est i a la sud, així com diferents finestres. Gran part es troba cobert per una heura força densa. La façana nord, cal destacar-hi un portal adovellat de mig punt, que es podria haver obert recentment. A la resta de la façana hi trobem tres finestres. La façana oest, només destacar-hi diverses finestres. A uns 50 metres al sud hi trobem un cobert agrícola, un pou i un gran safareig de pedra. | 08152-91 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177900,1.5760000 | 381180 | 4597218 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56353 | Embaladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embaladora | XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquesta embaladora, empaquetadora de palla o premsa d'embalar de palla ( la terminologia varia segons la zona). Es tracta d'una embaladora estàtica de grans dimensions amb una base de pedra on es recolzava en la base de la pròpia embaladora i que estava adaptada a la caixa d'embalar. En aquesta no hi ha la caixa, que com en altres embaladores podria es caracteritzava per una caixa de fusta amb una cremallera als costats més estrets d'on sortien uns braços llargs de més de dos metres que enxampaven una tapa, o barret, que duia la premsa i que, per la cremallera, comprimien la palla. A la cara més ampla, i de mitja premsa cap a terra, hi havia una porta per on sortia la bala ja lligada, operació que es feia des de fora estant per uns forats estratègics pels quals s'introduïa una agulla enfilada amb filferro, de metre de llargada, per anar d'una banda a l'altra els tres o quatre tombs que l'operació demanava. A la part superior hi veiem una biga de fusta on s'encaixava la caixa i el sistema d'engranatge. El sistema per fer bales de palla era el següent: Per una banda un home punxava amb l'agulla i, per l'altra, n'hi havia un altre que lligava els caps amb unes tenalles i una bona estrebada de genoll. Un cop lligada la bala els dos embaladors aixecaven el barret i, cada un amb un ganxo, enretiraven la bala fora de la premsa. El que és rellevant d'aquesta embaladora és la seva tipologia, ja que normalment les embaladores eren mòbils, però aquesta no ho és. Alguns dels museus dedicats a la vida rural que trobem al nostre país han confirmat aquesta excepcionalitat. | 08152-94 | Can Riba. 08787. Orpí | En les zones cerealístiques aquesta era una eina important. Les embaladores sempre es situaven a les eres de les masies o si aquesta es trobava lluny del camp, doncs a tocar del camp. S'usaven en l'època de batre on es reunia una gran quantitat de gent per aquesta cerimònia. Cal ubicar-la a inicis del segle XX, entre els anys 20 i 30 d'aquest segle. Als anys 60 del segle XX amb la mecanització del camp, es deixaren d'usar per altres més modernes. | 41.5174800,1.5761000 | 381188 | 4597184 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56354 | Pou de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-riba | XX | Es troba situat a tocar de l'era de Can Riba, just al costat del camí que puja cap a Feixes. Es tracta d'un pou d'estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al nord, i té una porta de fusta. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. Es troba en un bon estat de conservació, ja que ha estat restaurat. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. | 08152-95 | Can Riba. 08787. Orpí | Proporcionava aigua a la masia de Can Riba. | 41.5172300,1.5761200 | 381189 | 4597156 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml