Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
56310 | Barraca de Vinya dels Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-dels-solans | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Un sector de la barraca s'ha esfonsat, i es possible que a curt termini s'acabi d'esfonsar tota la barraca. | Vegeu fitxa 45 | 08152-51 | Els Solans. Zona nord-est del municipi | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5393700,1.5974000 | 383005 | 4599585 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56310-foto-08152-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | L'accés és complicat. Es surt de Carme direcció a Collbàs, i aproximadament a uns 700 metres s'agafa un trencall a l'esquerra. Aquest camí a mesura que s'avança és cada vegada menys transitable. Al final del camí s'arriba un camp el qual deixarem a l'esquerra per travessar un petit barranc. Uns 100 metres endavant, trobem la barraca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
56311 | Barraca de Marge de Can Balcells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-de-can-balcells | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | S'hauria de consolidar l'estructura, i netejar l'entorn. | Barraca de pedra seca, situada a uns 100 metres a l'est de Can Balcells, per l'antic camí que portava a Cal Bufó. Està integrada pràcticament en el marge. Alçada amb petits carreus irregulars de pedra, presenta una volta lleugerament apuntada. L'entorn de la barraca es troba descuidat, i al seu interior hi podem observar deixalles. En estar integrada al marge, normalment, estaven situades sota de la feixa o bancal superior el qual s'hi treballava. | 08152-52 | Can Balcells | La barraca de marge té com a principal tret diferenciador de les altres barraques el fet d'estar construïda dins d'un marge. Per tant, la seva construcció anava lligada a la construcció del mateix marge. És habitual aquest tipus de barraca en indrets més muntanyencs o costeruts. | 41.5237000,1.5908800 | 382432 | 4597854 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56311-foto-08152-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56312 | Barraca de Vinya VI | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vi | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba coberta de vegetació, fet que dificulta la seva localització. | Vegeu fitxa 45 | 08152-53 | Pla de les Comes - Pedrera | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5237000,1.5944800 | 382733 | 4597849 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56312-foto-08152-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Costa de localitzar a primera vista pel fet que es troba coberta de vegetació. Tot i això la seva localització és fàcil, en mig d'un camp, pròxim al marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
56313 | Barraca de Marge les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-les-comes | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba coberta de vegetació. | Vegeu fitxa 52 | 08152-54 | Can Balcells - les Comes | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5234300,1.5928900 | 382600 | 4597821 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56313-foto-08152-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56314 | Barraca sota Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-cal-cintet | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba cobert de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-55 | Cal Cintet | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5219300,1.5896300 | 382325 | 4597659 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56314-foto-08152-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56315 | Barraca de Marge sota Cal Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-sota-cal-cintet | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | S'hauria de consolidar l'estructura. Es troba envoltada de vegetació. | Vegeu fitxa 52 | 08152-56 | Cal Cintet | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5214700,1.5889300 | 382266 | 4597609 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56315-foto-08152-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56316 | Barraca de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-pedrera | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es troba pràcticament ensorrada. | Vegeu fitxa 45 | 08152-57 | Pedrera d'Orpí | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5196300,1.6012200 | 383288 | 4597388 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56316-foto-08152-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56317 | Barraca de vinya VII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-vii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Està envoltada de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-58 | Pla de la Creu | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5326900,1.6028500 | 383447 | 4598836 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56317-foto-08152-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56318 | Barraca de Vinya VIII | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-viii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Es conserva l'estructura, però s'hauria de consolidar. L'entorn és ple de vegetació. | Vegeu fitxa 45 | 08152-59 | Zona Santa Càndia | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5267300,1.5751700 | 381127 | 4598212 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56318-foto-08152-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es troba en una zona boscosa | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
56319 | Barraca de Feixes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 45 | 08152-60 | Feixes | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme d'Orpí en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins a l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de cereals. | 41.5116000,1.5865500 | 382049 | 4596516 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56319-foto-08152-60-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2585 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56320 | Barraca de Feixes II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-feixes-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt | XIX-XX | Vegeu fitxa 52 | 08152-61 | Feixes | 41.5135900,1.5826900 | 381731 | 4596743 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56320-foto-08152-61-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Codi 2584 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56321 | Cabana de teula de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-la-pedrera | XX | Ha perdut la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada a l'oest de la part baixa de la pedrera, a tocar de la carretera BV-2132. Es tracta d'un petit edifici de planta rectangular, d'una sola planta i amb coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab ( tot i que la coberta no es conserva). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra de diferents dimensions units amb argamassa de fang i morter de calç. Als angles que formen les façanes s'observen carreu més ben escairats. La façana d'accés s'orienta al sud amb una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Es troba envoltada de vegetació. | 08152-62 | Pedrera d'Orpí | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5241400,1.5961600 | 382874 | 4597896 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56321-foto-08152-62-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56322 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet | Està situat al nord del municipi, i s'hi arriba per un camí que surt de la BV - 2131 al Km 8 ( a l'alçada del Molí Vell aproximadament). Aquest camí passa per Cal Violant, i en 2 km hi arriba. Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i les seves ampliacions amb funcions d'habitatge, i diverses edificacions de caire agrícola i ramader. Edifici de planta quadrada que consta de planta baixa, i dues plantes de pis. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. Presenta un ràfec d'una filada. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat amb ciment de portland. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i la trobem tancada per murs i un portal formant un pati interior. Aquest portal és rectangular i presenta una coberta petita a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En aquesta façana s'hi va afegir un cos de dues plantes ( que no acaba de cobrir la façana de l'edifici principal, deixa un pis descobert), que representa una ampliació de l'edifici. Presenta una entrada senzilla a la planta baixa, i dues finestres a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem dues finestres de grans dimensions. Pel que fa a l'edifici principal, hi podem observar una finestra a la planta superior. La façana sud, presenta dues obertures amb contorns motllurats a cada planta a manera de finestres, exceptuant a la primera planta de pis, on una d'aquestes obertures és un balcó de forja senzilla. Al centre hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. La façana oest, presenta diferents finestres senzilles a la planta de pis, i s'observa que està perdent l'arrebossat, que no ha estat restaurat com a la façana sud. La façana nord es troba pràcticament coberta per un cos adjunt, exceptuant la part superior de la façana, on s'observa una petita finestra. Aquest cos adjunt a la façana nord és de planta rectangular i consta de dues plantes. La coberta és a una vessant ( nord) amb teula àrab. Com a elements interessants trobem a la façana nord tres obertures amb arc escarser i brancals de maons. A la façana oest s'hi observa una entrada coberta. Entre aquests dos cossos, hi trobem un altre de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Presenta la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Aquest cos és una ampliació de l'edifici principal amb funcions d'habitatge. La tipologia constructiva és similar a la de l'edifici principal. S'hi poden observar diferents finestres repartides per les plantes. Té un accés a la planta baixa amb una senzilla entrada. A la planta de pis s'hi observa un balcó, finalment a la part superior de la façana, una finestra senzilla. A l'interior cal destacar-hi l'antic celler, i un antic foc de rotllo situat en l'actual sala d'estar, a la planta baixa. Al voltant del conjunt hi trobem diverses granges i camps de conreu. | 08152-63 | Cal Palet. 08787. Orpí | Es tracta d'una de les masies històriques del municipi. Ja s'esmenta al capbreu de 1707 ( tot i que és possible que tingui uns precedents més antics). Posteriorment és habitual trobar-la en la documentació històrica. | 41.5344000,1.5805900 | 381593 | 4599056 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56322-foto-08152-63-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
56323 | Rellotge de Sol de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-palet | XX | Al centre de la façana sud de l'edifici principal hi trobem un rellotge de sol del tipus declinant vertical amb les línies horàries de 6 a 5 i sense les franges de les mitges hores. Té orientació sud-est. A la part superior conserva el gnòmon. Es tracta d'un rellotge esgrafiat i policromat amb el fons blanc i la resta de decoració en color marró. | 08152-64 | Cal Palet. 08787. Orpí | 41.5342400,1.5805800 | 381592 | 4599038 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56323-foto-08152-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
56324 | Cal Ceferino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceferino | XIX-XX | Està situat a peus de la carretera BV-2131 al km 11.5, al costat de Mas d'en Bosch i Cal Poch. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. La façana d'ingrés es situa al sud, i es troba tancada per un portal senzill amb murs que creen un patí interior davant la façana. Presenta una entrada a la planta baixa i diverses finestres repartides per la façana. De la meitat oest de la façana hi ha un cos adjunt que forma una terrassa a la planta de pis de l'edifici. Aquest cos, té una gran entrada a la planta baixa. La façana est, presenta una finestra a cada planta de pis i es troba arrebossada i pintada de blanc. La façana nord, presenta dues senzilles finestres a la part superior. La façana oest, presenta un cos adjunt on hi trobem el cup de vi. Davant la façana principal hi trobem diferents construccions de petites dimensions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. | 08152-65 | Cal Ceferino. 08787. Orpí | Fou edificada pels propietaris de Cal Soteres a inicis del segle XX. | 41.5238200,1.5570700 | 379612 | 4597914 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56324-foto-08152-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56325 | Cabana al nord de la Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-al-nord-de-la-font-bona | XX | Ha perdut la coberta i part de l'accés. | Està situada a uns 100 metres al nord de la carretera BV- 2131 a l'alçada de la Font Bona. Es tracta d'una petita cabana de planta quadrada feta amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. Actualment té la coberta d'uralita amb una vessant ( sud). L'accés el trobem a la façana est. Cal remarcar que part de la façana nord està formada per la roca, en la qual es recolza per acabar de fer el mur. Es troba envoltada de camps de conreu i bosc. | 08152-66 | La Font Bona | 41.5254100,1.5690600 | 380615 | 4598074 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56325-foto-08152-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56326 | Cabana dels Solans I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-dels-solans-i | XX | No conserva la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | Està situada en Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al final d'aquest camp, es puja uns 100 metres al nord i la trobem entre la vegetació. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( sud) i amb teula àrab. L'accés es situa al sud i destaca per la seva llinda de pedra. Es troba envaïda per la vegetació. | 08152-67 | Els Solans | 41.5394800,1.5963600 | 382918 | 4599598 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56326-foto-08152-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56327 | Caseta del Solans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-solans | XX | Ha perdut part de la coberta, i les façanes presenten problemes importants. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. Al centre d'aquest camp la trobem. Es tracta d'un petit edifici de planta quadrada i que constava de dues plantes. La coberta que no es conserva, era a un vessant ( sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La façana d'ingrés se situava al sud i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la façana est, hi trobem una petita obertura a la planta superior. Trobem una altra entrada, en aquest cas a la planta de pis de la façana nord. La façana oest que es troba quasi ensorrada, s'hi pot observar una petita finestra a la planta baixa. | 08152-68 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5371700,1.5969000 | 382959 | 4599341 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56327-foto-08152-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56328 | Cabana del Solans II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-solans-ii | XX | No conserva la coberta, i es troba envaïda per la vegetació. | Està situada entre Cal Morrós, Carme i Collbàs. S'hi arriba sortint de Carme direcció a Collbàs. Passats uns 500 metres es trenca a l'esquerra i s'agafa un camí fins al final d'aquest que ens porta a un gran camp de conreu. La trobem al nord-oest d'aquest camp, amagada quasi en l'inici del bosc. Es tracta d'una construcció rectangular, de dimensions petites i d'una sola planta. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. No conserva la coberta, però aquesta era a una vessant ( nord) i amb teula àrab. L'accés se situa al sud i destaca per l'entrada amb arc escarser de maons. No s'observen elements d'interès a l'interior. Es troba envoltada de la vegetació del bosc. | 08152-69 | Els Solans | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5382400,1.5966700 | 382942 | 4599460 | 08152 | Orpí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56328-foto-08152-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56329 | Cabana del Pla de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-pla-de-la-creu | XX | No conserva la coberta. | Està situada en mig d'un camp de conreu a tocar del camí que va de Can Bou a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( nord) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una senzilla entrada rectangular. La resta de façanes tenen una petita obertura a mode d'espitllera. | 08152-70 | El Pla de la Creu | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5323200,1.6002900 | 383233 | 4598798 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56329-foto-08152-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56330 | Caseta nord de Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-nord-de-can-bou | XX | Ha perdut la coberta, i l'interior es troba cobert de vegetació. | La trobem ubicada a uns 100 metres al nord de Can Bou, pel camí que porta a Cal Violant i Cal Palet. Es tracta d'una petita construcció de planta quadrada i d'una sola planta. La coberta que no es conserva era a una vessant ( sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i lligats amb morter. S'observa que estava arrebossada, però gran part s'ha perdut. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una senzilla entrada rectangular amb llinda de fusta. Cal destacar-hi alguns elements que es veuen a l'interior, entre ells dues piques d'una cuina. | 08152-71 | Can Bou | Aquesta caseta agrícola la podríem datar en la primera meitat del segle XX. Va ser utilitzada per guardar eines agrícoles i altres estris pels seus propietaris, que conreaven els camps dels voltants. | 41.5309900,1.6049600 | 383620 | 4598644 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56330-foto-08152-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56331 | Jaciment de Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-poch | Cobert totalment de vegetació | Aquest jaciment està situat en una zona boscosa al nord de Cal Soteras. De la descripció que s'extreu de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, no s'ha pogut confirmar les dades que esmenta. Segons aquest durant les intervencions realitzades van trobar-hi: abundants materials ibèrics en superfície, escampats en una àmplia àrea, però a nivell superficial no hi ha cap indici de l'existència d'estructures soterrades. Entre la ceràmica ibèrica recollida cal esmentar: -Diversos fragments de vores exvasades de ceràmica oxidada, dues amb el llavi apuntat, la tercera amb el llavi arrodonit i una quarta amb el llavi acanalat. -Una vora reentrant de llavi arrodonit i cocció oxidant que correspon a una forma de bol de ceràmica oxidada. -Un fons amb peu anular pertanyent a un recipient de gran tamany cuit en ambient oxidant. -Tretze fragments de nanses generalment de secció arrodonida en ceràmica oxidada. -Nombrosos fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta generalment toba i color ataronjat. En alguns fragments la cocció de les peces els ha proporcionat el característic efecte bicolor. -Quatre vores d'àmfora ibèrica de la costa catalana, algunes amb el llavi arrodonit i altres amb el llavi acanalat. -Set fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana. -Un fragment informe de ceràmica grisa ibèrica. -Alguns fragments informes d'àmfora ibèrica feta a mà, un d'ells decorat amb dos mugrons impresos. Cal ressenyar la troballa d'altres materials no ceràmics, com dos fragments d'escòria de ferro i nou esclats de sílex. Després de l'estudi d'aquests materials és possible afirmar que en aquest jaciment hi ha les restes d'un hàbitat ibèric de tamany considerable, probablement un poblat, del que no queden estructures visibles en superfície. L'ocupació d'aquest hàbitat probablement es va iniciar en algun moment de l'Ibèric Antic i va perdurar durant l'Ibèric Final. Aquesta última suposició es basa en l'absència de ceràmica campaniana, troballa habitual en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca. En aquest jaciment també es troben uns pocs fragments de ceràmica de l'Edat del Bronze que testimonien que en aquesta època es va realitzar en aquest indret algun tipus d'activitat impossible de precisar. A causa de la manca de formes és impossible concretar la fase del Bronze a què corresponen als materials. Tan sols s'hi ha trobat: -Un fragment de la base d'un recipient de fons pla. -Dos fragments decorats amb cordons, un d'ells amb petites incisions en diagonal. -Sis fragments informes. També s'ha recollit en aquest jaciment un petit conjunt de ceràmiques grises medievals consistent en dos fragments informes i tres vores lleugerament exvasades, dues de llavi arrodonit i la tercera amb una acanaladura interior per a encaixar-hi la tapadora. | 08152-72 | Al nord de Cal Soteras | 41.5277800,1.5560300 | 379532 | 4598355 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56331-foto-08152-72-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot i anomenar-se de Cal Poch, es troba situat a tocar de Cal Soteras. Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-462 i M-533. | 80|81|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56332 | Jaciment a Llevant de Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-llevant-de-cal-palet | La vegetació i un camp de conreu cobreixen el jaciment. | La Carta Arqueològica diu el següent: A nivell superficial s'entreveuen unes restes de murs fets de blocs de pedra sense escairar i possiblement travats amb fang. La part de l'estructura que es veu amb major claredat són dues cantonades, la NO i la NE i la paret nord que les uneix, de 6,9 m, amb una orientació E-0. Pel relleu del terreny i algunes pedres que afloren en superfície, es pot deduir la forma de la planta. Aquesta estructura devia tenir forma rectangular, amb una llargada de 6,9 m i una amplada de 6 m. A uns 10 m de la cantonada SE de l'estructura, hi ha un amuntegament artificial de pedres, amb forma circular, el significat del qual no és gens clar. Els materials arqueològics que es troben superficialment en aquest jaciment i dels quals s'ha recollit un mostreig representatiu, corresponen a dos períodes cronològics diferents: 1. Ceràmiques de l'Edat del Bronze: -Vora de llavi pla i amb unes petites incisions perpendiculars a la paret exterior del llavi. Aquest tipus de vora correspon a una forma d'urna datable en el Bronze Antic-començaments del Bronze Mitjà. -Una vora exvasada d'urna amb decoració de cordó amb impressions digitals aplicat en el punt d'inflacció del coll amb cos del recipient. Aquest tipus de vora és pròpia del Bronze Final IIIA / IIIB. -Un fragment de nansa d'orelleta. -Un fragment amb decoració de cordó normal i altres amb decoració de cordó múltiple. Així doncs, el jaciment devia tenir un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze. Sembla indubtable que les restes constructives que afloren en aquest indret no corresponen a aquesta fase. 2. Ceràmiques del període ibèric fins al món romà: *Ceràmiques ibèriques fetes a mà: -Un fragment de vora exvasada de ceràmica ibèrica feta a mà de llavi arrodonit i parets no gaire gruixudes. -Quatre fragments informes amb decoració de cordons. -Un fragment informe amb les superfícies polides. -Cinc fragments informes i sense decoració. *Ceràmiques ibèriques fetes a torn i cuites en ambient oxidant: -Cinc fragments de vores exvasades, tres amb el llavi arrodonit i dues amb el llavi acanalat. -Un fragment de vol carenat de vora reentrant. -Una vora de recipient de gran tamany, boca àmplia i parets mitjanament gruixudes. -Una nansa pertanyent a un gerro en forma de cistella. -Quatre nanses de secció plana i set de secció circular. -Un fragment informe amb decoració de semicercles pintats de color vermellós. -Un fragment de broc i vuit fragments informes. *Ceràmiques ibèriques a torn grises: -Tres fragments de base, dues amb peus anulars i la tercera correspon a un bol similar a una pàtera. -Diversos fragments informes. -Alguns fragments de ceràmica grisa emporitana o de la costa catalana: tres fragments informes i dues vores de gerretes. Aquestes produccions es daten entre el segle IV i el segle I aC. *Àmfora ibèrica de la costa catalana: -Quatre fragments de vora d'àmfora de vora ibèrica de llavi engruixit. -Onze fragments informes d'àmfora ibèrica, quatre d'ells amb les superfícies de tonalitat grisa fosc. *Ceràmiques campanianes i imitacions: -Dos fragments informes sense decoració de ceràmica campaniana B. -Dos fragments d'imitació de ceràmica campaniana. Es tracta d'uns productes d'imitació local molt poc aconseguits. *Ceràmica 'Sigillata': -Un petit fragment de peu de 'Sigillata' hispànica, probablement pertanyent a una forma Draguendorff 27, és a dir, a un bol amb peu i les parets formades per una doble corba. La cronologia d'aquesta forma s'estén des del segle I dC al segle III dC. En aquest jaciment es detecta un primer moment d'ocupació durant l'Edat del Bronze del qual, aparentment, no es conserven estructures i un segon moment amb un hàbitat de petites dimensions i estructures rectangulars que probablement perdurarien des de l'Ibèric Antic o Ple fins al món romà i que finalitza vers el segle I dC, un cop ja han arribat els primers exemplars de 'Sigillata' hispànica. | 08152-73 | Els Solans | 41.5384400,1.5979000 | 383045 | 4599481 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56332-foto-08152-73-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-534.Per accedir a aquest jaciment cal agafar el camí nou que del carrer de Les Codines de Carme porta a Collbàs. Cal continuar per un trencall, a mà esquerra del camí, que circula en direcció oest entre camps de cereals i de vinya. Aquest camí mena a un gran camp de conreu. En el límit nord d'aquest camp, en una posició un xic elevada, a la falda de la Serra de Collbàs, es troba el jaciment. A la Carta Arqueològica es menciona la presència d'estructures visibles, però en la visita a camp no s'ha pogut constatar aquesta informació. Cal esmentar que la zona en qüestió, és una zona boscosa i amb una densa vegetació. | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56333 | Jaciment de Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt | Zona bosoca plena de vegetació. | Aquest jaciment està situat en una zona lleugerament aturonada, al nord d'un conjunt de tres cases, entre elles Can Claramunt, que es troben a la dreta de la carretera BV-2131 que de la Pobla de Claramunt porta a Santa Maria de Miralles. A l'oest d'aquest conjunt de cases, gairebé a tocar, surt un camí molt embrossat que mena als camps de conreu situats al nord d'aquestes cases. A mà dreta del camí hi ha un petit turó cobert de bosc i erosionat per profunds xaragalls on se situa el jaciment. Aquest jaciment no mostra cap resta constructiva visible a nivell superficial; tan sols es veuen algunes filades de pedres que, per l'aspecte que mostren, probablement són restes d'antigues marjades. Pel costat de migdia del turó, uns xaragalls erosionen profundament el terra. El tall que aquests xaragalls han produït en el jaciment, com si es tractés d'una secció, deixa veure alguns indicis interessants. En el límit SE del jaciment, el tall mostra una taca de terra fosca i amb carbonets on apareix gran quantitat de ceràmica. Aquesta taca presenta una forma de semicercle invertit, amb una base d'uns 80 cm i una alçada d'aproximadament 1 m. Sembla que es tracta d'una sitja. En un altre punt, situat al SO del jaciment, al costat del xaragall més profund, es veuen en el tall del terreny uns estrats amb carbonets i gran abundància de ceràmica. Els materials recollits superficialment en aquest jaciment apunten a un moment cronològic ben precís: -Un fragment de vora d'àmfora itàlica de llavi triangular, una Dressel 1A, pròpia del segle II aC. -Un fragment de ceràmica Campaniana A corresponent a una forma Lamboglia 25, amb una cronologia d'exportació que va de principis del segle II a mitjans del segle I aC. -Un fragment informe d'imitació local de ceràmica Campaniana, de molt mala qualitat. -Un fragment de gerreta bitroncocònica de ceràmica gris de la costa catalana. Aquest tipus de ceràmica es produeix entre mitjans del segle IV i el segle I aC. Dins del grup de les ceràmiques ibèriques oxidades, s'ha recollit: -Diferents vores exvasades corresponents a peces de mida mitjana. -Un fragment de vora amb el llavi acanalat, corresponent a un recipient de gran tamany i boca ample. -Una base d'amforeta i un fragment de base de fons reentrat, propi d'algunes formes ibèriques destinades al transport com els 'vocals' o gerres ibèriques amb una nansa. -Quatre fragments de nansa de secció circular. -Dos fragments informes de ceràmica ibèrica pintada amb semicercles concèntrics de color vermell clar. -Vuit fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada, de pasta tova i color ataronjat, un d'ells presenta un engalbe gris fosc a la superfície exterior. A més, s'han localitzat en aquest indret alguns fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, amb algunes vores exvasades de llavi arrodonit, i fragments amb diverses formes de decoració: decoració de cordons amb digitacions o amb incisions, decoració de mugrons o peces amb la superfície polida i lleugerament brillant. També s'hi han trobat tres esclats de sílex i un fragment de destral de basalt polida. L'estudi d'aquests materials i la significativa absència d'àmfora ibèrica entre els nombrosos fragments recollits, situa el jaciment en un horitzó cronològic concret: ibèric final romano/republicà (segles II-I aC). Aquest jaciment correspondria a les restes d'un hàbitat del període esmentat, de dimensions mitjanes, segons es pot deduir de l'àrea de dispersió de materials. | 08152-74 | Cal Cintet | 41.5241900,1.5491000 | 378947 | 4597966 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56333-foto-08152-74-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495. | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56334 | Jaciment de Desviació de la Carretera de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-desviacio-de-la-carretera-de-santa-candia | El terreny es troba molt erosionat. | Estació superficial ubicada en el Km. 9,8 de la carretera de Carme, en un turó situat al peu mateix de la carretera i en el seu costat dret en direcció a Santa Maria de Miralles, en un context de bosc de pins i en un terra argilós i molt erosionat. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap tipus d'estructura en superfície i sí que diversos fragments de ceràmica ibèrica. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. Es van identificar alguns esclats de sílex, diversos fragments de parets d'àmfores ibèriques de la costa catalana de pasta bicolor, ceràmica ibèrica feta a mà de fons pla i algun fragment decorat amb cordó horitzontal amb incisions, amb desgreixant de quars i mica daurada. També van aparèixer fragments de gerres ovoides sense coll fetes a torn i d'ús comú. És possible afirmar que molt possiblement es tracti d'un habitacle del qual no n'han quedat indicis constructius a causa de la forta erosió del lloc. La seva cronologia es fa difícil de precisar, ja que no han aparegut materials amb cronologia concreta. Tanmateix, podria correspondre a un Ibèric Final. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen observar que a nivell superficial s'hi trobaven algunes restes de ceràmica ibèrica. Indicaven que el jaciment es veu afectat per una forta erosió que dificulta el creixement d'una cobertura vegetal, que arrossega la terra i amb ella els vestigis arqueològics que pugui contenir. | 08152-75 | Santa Càndia | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1970. | 41.5260800,1.5765100 | 381238 | 4598138 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56334-foto-08152-75-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-45 i M-332. | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56335 | Jaciment de Can Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-tino | III-I aC | Es troba en una zona bosca i amb una densa vegetació que impossibilita l'observació dels elements del jaciment. | El jaciment està situat en un petit turó al nord de a tocar del camí que porta de la BV-2131 al límit del terme d'Orpí i direcció nord cap al Coll de la Portella. En aquest indret s'han observat restes de parets en la part alta, en el vessant sud del turó, així com varis murs al voltant. Pel que fa als materials arqueològics, s'han documentat ceràmiques ibèriques oxidades, de vernís negre, parets fines, àmfora ibèrica. Destaca l'absència de materials romans. Per aquest fet es proposa una cronologia entre els segles III i I aC. | 08152-76 | Coll de la Portella | Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | 41.5274100,1.5454200 | 378646 | 4598329 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56335-foto-08152-76-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-495 | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56336 | Jaciment Passat Can Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-passat-can-tino | Zona boscosa amb una densa vegetació. | En el primer turó a la dreta de la carretera BV - 2131 al km 12, passat Can Tino, es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada. Possiblement, aquest jaciment està relacionat amb el de Can Tino. | 08152-77 | Carretera BV - 2131 km 12. | Jaciment descobert per Ramon Farrés i Josep Serra l'any 1999. | 41.5232600,1.5466800 | 378744 | 4597866 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56336-foto-08152-77-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56337 | Jaciment de Santa Càndia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-candia | Informe 1983 i documentació administrativa: Arxiu Servei d'Arqueologia. López Mullor, A. (1984): Memòria de les excavacions realitzades a l'església de Santa Càndida d'Orpí. Mem. Núm.: 222 DIPUTACIÓ DE BARCELONA. 'Església de Santa Càndia d'Orpí, Anoia, ( I fase)'. Arrel. 9. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. ÀREA DE CULTURA. 'Memòria 1983. 1380-1980. Sis segles de protecció del patrimoni arquitectònic'. Catalunya. | Camp de sitges situat a l'interior de l'església de Santa Càndia d'Orpí. Fou localitzat durant unes excavacions arqueològiques dutes a terme pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona els anys 1983 i 1984. L'església és propietat del Bisbat de Barcelona i està situada a prop de la carretera B.V. 2131. L'església està ubicada en un turonet, on els segles XI o XII es bastiren els fonaments d'un temple romànic que no es va confirmar. En el segle XIV, s'hi va construir una capçalera poligonal gòtica. A finals del segle XV, continuà l'obra amb la construcció d'un tram de la nau amb voltes de creueria, clau de volta i portada. Però no seria fins a finals del segle XVI quan es completaria l'església amb el mur de ponent, l'escala de caragol i l'espanyada. Durant els segles XVII i XIX, el temple va sofrir una sèrie de transformacions estructurals. Les excavacions van afectar l'interior de l'església i la façana sud. A l'interior hi va sortir un camp de sitges per a emmagatzemar cereals, ja que van aparèixer restes de blat. Segons els excavadors, possiblement eren ibèriques, ja que hi havia fragments de ceràmica d'aquest tipus enganxats a l'interior. Aquestes sitges foren partides per les obres de la capella romànica del segle XII i van ésser amortitzats a finals del segle XII. Finalment, van quedar partits pel mur gòtic del segle XIV. Es tracta, doncs, d'un camp de sitges possiblement ibèric i en relació amb els indicis d'habitacle localitzats sobre la carretera (els quals estan corresponentment documentats a la Carta Arqueològica). Aquestes sitges van ésser tallades per les obres romàniques del segle XII, però foren reutilitzades a l'Alta Edat Mitjana, amb ceràmica grisa medieval de la primera meitat del segle XII. També s'hi van identificar, en el decurs de l'excavació, els forats dels pilars de fusta de les bastides per a la construcció de l'església gòtica. Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs varen visitar el jaciment i el seu entorn i varen constatar que no havia sofert cap modificació en els darrers anys. | 08152-78 | Santa Càndia | Durant la dècada dels 60, el Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va practicar unes obres de condicionament interior. Del 1983 al 1985, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi practicà una intervenció completa, amb la corresponent excavació arqueològica. | 41.5238700,1.5761400 | 381203 | 4597893 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56337-foto-08152-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56337-foto-08152-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56337-foto-08152-78-3.jpg | Física | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Els materials trobats, es troben al Museu de la Pell d'Igualada, i Comarcal de l'Anoia amb els núms. De referència: M-338 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56338 | Jaciment de Sant Miquel d'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-dorpi | SEGUÉS I PEÑA, E., Memòria d'intervenció arqueològica a l'església i rectoria de Sant Miquel d'Orpí (Orpí, Anoia). Camp de treball d'arqueologia. nº reg. 7880 | XI-XIX | El jaciment està format per dos construccions, l'església, amb un nucli romànic i reformes posteriors, i la rectoria, construïda sobre l'antic cementiri al llarg del segle XVII. La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels parament d'ambdós edificacions de manera que es va poder plantejar la successió cronològica de construcció tant per a l'església com per a la rectoria. La part més antiga de l'església la formen la nau amb la torre del campanar situada al nord, i la capçalera amb absis semicircular (tot i que la fonamentació és quadrangular) de decoració llombarda. L'eix de la nau es desvia lleugerament respecte al del presbiteri. S'interpreta que podrien existir dos fases constructives, abastant el primer romànic i la transició cap al segon. La cripta formaria també part d'aquests dos horitzons. Al segle XVI es construeix una capella de grans dimensions annexa al nord, fet que obliga a practicar una obertura al mur septentrional. Ja al segle XVII es duen a terme noves reformes, ampliant la porta original i rebaixant el nivell de circulació. Al llarg de la mateixa centúria es construeix un nou campanar barroc que dóna una aparença més monumental, a l'angle SO. Del mateix moment daten dues capelles més, una de les quals aprofita l'espai de l'antic campanar. Una darrera restauració es produí al segle XIX. Al costat de l'església, dins l'espai de sagrera i al lloc on actualment està ubicada la rectoria, s'hi ha localitzat tres inhumacions en tombes de llosa, aparentment datades cap als segle XI o XII. Es tracta de l'antic cementiri d'Orpí, abandonat cap al segle XVII i parcialment destruït pel rebaixament dels terrenys que es produí amb l'edificació de la rectoria el segle XVII. | 08152-79 | Orpí | La primera intervenció arqueològica data del 2004, quan es rebaixaren els nivells superficials de terra a la planta baixa de la rectoria, delimitant i netejant quatre àmbits. Es descobrí també una estança sota el presbiteri de l'església, que s'acabaria confirmant com una cripta. El 2007 es continuaren els treballs iniciats en la campanya anterior, junt amb un estudi dels paraments d'ambdues edificacions. | 41.5191900,1.5753700 | 381130 | 4597374 | 08152 | Orpí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56338-foto-08152-79-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56339 | Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poch | XVII-XX | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi. Es situa a peus de la carretera BV – 2131 al km 11.5. Cal Poch és un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. La vegetació ha envaït l'entorn del conjunt. L'edifici principal el trobem a l'oest del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. L'accés el trobem per la façana est, en un cos de construcció més recent, i que representa una ampliació de l'edifici. L'entrada que es troba a la planta baixa és de rectangular i reformada recentment. Com a element interessant, hi trobem una finestra que just a sobre té un arc adovellat. A la façana nord hi trobem bastants finestres repartides a diferents nivells, i un cup de vi. A la façana oest, hi trobem adossat un cos més modern. A la façana sud s'hi poden observar diferents finestres, i una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A uns 30 metres davant de la façana d'ingrés a l'edifici principal, hi trobem una gran edificació annexa que tenia funció agrícola i ramadera. Com es pot observar ha patit diverses modificacions al llarg dels temps, sobretot a mitjans del segle XX, amb la utilització d'elements constructius més moderns com el totxo. | 08152-80 | Cal Poch. 08787. Orpí | És una de les cases més antigues del municipi, possiblement del segle XVI, però no es descarta que tingui uns precedents més antics. La trobem citada el 1574 en l'homenatge dels homes del Castell d'Orpí juntament amb altres cases importants com són de les Feixes o Can Balcells. En els segles posteriors la trobem tant en arxius notarials com en els parroquials. Moltes de les cases de l'entorn com les que trobem davant, havien estat possessions d'aquesta casa. Des del segle XVI fou habitada fins a l'entrada del segle XXI quan va morir l'ultima persona que hi habitava. | 41.5236900,1.5557600 | 379502 | 4597901 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es tracta d'un edifici força modificat exteriorment. Tot i això i segons les fonts orals, els elements d'interés es troben a l'interior, on es poden trobar diferents voltes apuntades. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56340 | Forn de calç del Coll de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-coll-de-la-portella | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX-XX | Solament es conserva l'espai que ocupava. Es troba envoltat de vegetació. | Les restes d'aquest forn de calç es troben en una zona bosca a tocar del camí que puja des de la BV- 2131 ( al límit del municipi) fins al Coll de la Portella. De planta circular, té uns 3 metres de diàmetre i uns 4 d'alçada. La boca del forn es trobava al sud, i això ens ho indica l'esvoranc que hi trobem en aquest part. A la resta de parets hi podem observar restes de roca calcària. L'interior es troba cobert de vegetació. Es va construir aprofitant el pendent que hi en aquesta zona. | 08152-81 | Coll de la Portella | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.5237800,1.5426800 | 378411 | 4597929 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56340-foto-08152-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56340-foto-08152-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56340-foto-08152-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56341 | Cal Tuixén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixen | XIX | Solament es conserven dempeus alguns murs. | Està situat a l'oest del municipi, a sobre d'un turó situat a uns 300 metres al nord de la carretera BV - 2131 al km 12.5. L'accés per arribar-hi es difícil, ja que s'ha perdut el camí que hi arribava. Cal Tuixén, es troba actualment en ruïnes, solament resten dempeus alguns murs, i tant l'espai interior com l'exterior, es troben envaïts per la vegetació. De planta rectangular, constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estaven fets de carreus irregulars de pedra disposats principalment en filades horitzontals i rejuntats amb argamassa. Pel que es pot observar en una de les façanes, les cantoneres estaven fetes amb carreus de pedra de grans dimensions, però poc treballats. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa amb arc escarser i brancals de rajol. A la planta de pis, s'observa una gran finestra amb les mateixes característiques que l'entrada. L'altra façana que es conserva és l'oest, i solament hi ha una petita finestra a la part superior de la façana. Tant la façana est com la nord no es conserven, això ens permet veure l'interior de l'edifici, on s'aprecia la compartimentació a la planta baixa i la planta de pis. Cal destacar un cup de vi ben conservat adossat entre les façanes nord i oest. És un cos semicircular i tenia l'accés orientat al sud. | 08152-82 | Cal Tuixén. 08787. Orpí | El nom ve atribuït pels seus propietaris, que a finals del segle XIX van venir des de la població de Tuixén ( Josa i Tuixén), situada a la comarca de l'Alt Urgell. | 41.5241400,1.5458700 | 378678 | 4597965 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56341-foto-08152-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56342 | El Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-vell | TORRAS I RIBÉ J (1979). La revolució industrial a la comarca d'Anoia. Rafael Dalmau Editor, Col·lecció Episodis de la Historia TORRAS I RIBÉ J (1984). Trajectòria d'un procés d'industrialització frustrat. Miscellanea Aqualatensia, núm2. | XVIIII-XX | El conjunt de l'edifici es troba en bon estat de conservació. Si ens referim a l'edifici primitiu, no es conserva pràcticament res. | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, en un revolt d'aquesta carretera. Poc en queda del que havia estat l'edifici del molí, ja que ha sofert moltes transformacions, perdent així la seva estètica primitiva. Actualment, solament alguns elements ens fan indicar que havia estat un molí, i aquests elements no es trobem precisament en l'edifici, sinó en el seu entorn. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de grans dimensions i que actualment consta de planta baixa i dues plantes de pis. Totes les parets estan arrebossades i pintades fet que impedeix conèixer les característiques del mur. Tot fa indicar però que respongui a la tipologia arquitectònica tradicional de la zona amb carreus irregulars en filades horitzontals. Tot i això, i a causa de les reformes efectuades es possible que no tots els murs segueixen sent com en el seu origen. La coberta és a dues vessants ( est-oest) i amb uralita. L'accés es situa a una de les plantes de pis de la façana est, i presenta un arc adovellat de mig punt ( és possible que aquesta entrada no estigués en aquesta alçada, i en les reformes fetes s'aprofités d'alguna altra part de l'edifici). A la resta de façanes de l'edifici, no es conserva cap altre element d'interès, si més no que sigui visible. L'interior de l'edifici no conserva cap element de l'antic molí. Trobem però travessant pel nord de l'edifici l'antic canal que proporcionava aigua a la bassa i al molí. Encara es pot observar algun dels ponts per on passa l'aigua, obrats amb carreus de pedra ben treballats formant un arc de mig punt. Davant de la façana oest, s'hi conserva encara la bassa, tot i que no es pot observar-hi res perquè es troba coberta de vegetació. Al sud, l'edifici dóna a la riera de Carme. No s'hi ha pogut accedir, però es possible que encara es conservi alguna estructura del molí entre la vegetació. | 08152-83 | El Molí Vell. 08787. Orpí | Aquest antic molí el podem situat entorn mitjans del segle XVIII. Cal esmentar que la informació històrica sobre aquest molí és molt difusa, ja que en cap moment en la documentació del segle XVIII se'l cita com a Molí Vell. En els seus inicis es tractava d'un molí draper i és possible que fos propietat de Segismon Borrull, paraire d'Igualada. Això cal englobar-ho en el context que els mestres paraires d'igualada decideix construir els seus propis molins situats sobretot a la conca de la riera de Carme per al seu ús particular. Aquestes operacions consten a l”'Arxiu Notarial de la contracció d'establiments emfitèutics per a usos industrials en una propietat del terme d'Orpí.' Concretament, el sistema seguit per a l'edificació de les instal·lacions industrials consistia en l'establiment emfitèutic d'una parcel·la de terra per edificar i al mateix temps l'establiment de l'ús d'aigües pel consum del molí draper. La referència cadastral més antiga que trobem correspon a 1760 i és possible o que coincideixi amb la construcció d'aquest molí amb aquesta data o encara pugui ser més antic i que ens aproparia a la data 23 d'abril de 1753 on trobem el següent contracte: Establiments sobre Vi jornal de terra del terme d'Orpí per construir un molí bataner i sobre l'aprofitament d'aigües a Segimon Borrall, paraire d'Igualada. Una altra important que cal esmentar, i que va afectar el molí, fou a la dècada dels anys 70 del segle XX quan es va voler construir una residència. Les obres provocaren la destrucció dels elements patrimonials més importants i una transformació important en l'estètica de l'edifici. Finalment aquesta residència no es va posar en funcionament i actualment hi resideix una família. | 41.5282300,1.5959900 | 382867 | 4598350 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56342-foto-08152-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56343 | Ca la Mariona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-mariona | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV- 2131 al km 7.5, al davant del Molí Vell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars en filades horitzontals i rejuntats amb ciment. A les cantoneres s'observen carreus de dimensions més grans sense treballar. Algunes de les obertures s'observa la utilització de rajol. La coberta és a dues vessant ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual és troba orientada a l'est i presenta dues senzilles entrades rectangulars a la planta de pis( aquestes dues entrades corresponen actualment a dos habitatges diferents). Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc. La façana nord presenta a la planta baixa, una entrada rectangular de grans dimensions, i dues finestres a la planta de pis ( una d'elles amb llinda i brancals de rajol). Finalment a la part superior de la façana hi trobem una obertura a mode balcó interior amb arc de mig i brancals de rajol, i a la seva esquerra una senzilla finestra. A la façana oest, hi podem observar un cos rectangular que cobreix tota la planta baixa de la façana i que part de la coberta d'aquest serveix com a terrassa a la planta de pis. En aquesta planta es poden observar algunes obertures amb brancals i arc de rajol, així com algunes d'aquestes tapiades. Finalment a la part de les golfes, un seguit de petites finestres amb arc de mig punt de rajol. Finalment, la façana sud, presenta una senzilla entrada a la planta baixa, i una finestra a la seva esquerra. A la planta de pis, hi trobem un balcó i dues finestres a la seva dreta ( una d'elles amb brancals i llinda de rajol). Finalment a les golfes dues petites obertures amb arc de mig punt de rajol. | 08152-84 | Ca la Mariona. 08787. Orpí | 41.5280900,1.5968300 | 382937 | 4598333 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56343-foto-08152-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
56344 | Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamat-0 | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XVIII-XX | Les estructures estan en bon estat de conservació però les nombroses modificacions que ha patit l'edifici li donen un estat permanent d'inacabat. | Està situat a uns 300 metres a l'oest del nucli de Sant Càndia, des d'on es surt per arribar-hi. L'edifici es troba a tocar de la riera de Carme i per tant dins d'un bosc de ribera tal com es pot observar. A l'entorn hi trobem un barranc que deriva a la riera de Carme. L'edifici que ha estat molt modificat com es pot observar en les façanes, és de planta rectangular i consta de tres plantes: soterrani, planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de materials diferents a causa de les ampliacions i canvis d'usos que ha tingut l'edifici, entre aquests podem trobar murs d'obra nova amb maons i encofrats de formigó, però també amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter. La coberta és a tres vessants ( nord-est-oest) amb teula àrab. Exteriorment les modificacions que ha patit l'edifici amb l'ús de materials d'obra recents, fan que hagi perdut l'estètica primitiva, i que aquesta actualment no presenti cap interès. Tot i això a l'interior de l'edifici a l'espai del soterrani encara es conserva un espai amb un gran interès patrimonial. Aquest espai que també ha patit intervencions més recents, sembla la cambra d'un molí. Es pot observar encara el canal de desguàs de l'aigua i l'arrencada d'una volta de canó. Aquest espai es troba en la part més baixa de l'edifici i aprofita part de la roca com a fonaments. Al costat d'aquest espai, actualment s'hi poden trobar les bombes que bombaven l'aigua de les mines i pous. Davant de la façana est, hi trobem un barranc per on normalment hi circula aigua. Aquest barranc es pot travessar per una passarel·la i ens condueix a una zona on hi havia un safareig, actualment desaparegut. Davant de la façana oest, es pot observar encara el perímetre d'una bassa que devia alimentar d'aigua al molí. Encara és visible part del mur sud d'aquesta bassa i el canal que li portava aigua des d'una resclosa situada uns 500 metres a l'oest dins la riera de Carme. | 08152-85 | Santa Càndia | La història d' Orpí en relació a l'explotació de les seves aigües es resumeix amb el cognom de dues famílies que van obtenir els drets sobre les aigües del municipi des de les primeres dècades del segle XX: Els Homs i els Artés, apareixent com a figura predominant en la delimitació d'aquest primer tram el cognom Homs, en l'ús i explotació de les aigües de Santa Càndia. La família Homs va obtenir el dret sobre l'ús de les aigües de Santa Càndia a principis de segle XX, període en què s'inicia l'etapa d'explotació d'aquests terrenys, de gran riquesa pel que fa a les aigües superficials i subterrànies, mitjançant l'excavació de diferents pous al tram de la riera que passa per Santa Càndia i que van permetre l'explotació dels manantials que albergava aquesta zona d'Orpí, anomenats des de llavors 'manantials i fonts Homs'. Aquest primer capítol de la consolidació de la família Homs com a empresària i propietària de les fonts i manantials de Santa Càndia s'enfoca fins a la dècada de 1970 des de la perspectiva ambiciosa de dur a terme un projecte d'abastament d'aigua a la ciutat d'Igualada que pretenia donar aquest servei a la ciutat (amb l'objectiu d'augmentar el cabal transportat, ja que Igualada gaudia del subministrament d'aigua des de 1901) a partir de la conducció de les aigües de Santa Càndia (on s'hi trobaven els manantials Homs). Aquest primer projecte que es va intentar dur a terme per part de la família Homs tenia com a precedent un antic projecte datat de finals de segle XIX. L'any 1927 es va intentar donar efectivitat a l'antic projecte amb el suport de la família Homs i l'ajuntament d'Igualada per a solucionar els problemes d'aigua que havia tingut des de sempre la ciutat, fou llavors quan els veïns d'Orpí i municipis propers com Carme i la Pobla de Claramunt, es van manifestar en contra del projecte presentant-se com els principals afectats de les conseqüències que els portaria com a usuaris directes de la riera de Carme. Aquestes manifestacions van suposar l'abandonament del projecte coincidint amb la caiguda del règim de Primo de Rivera i la finalització del govern de Josep Roca com a alcalde d'Igualada. Aquest fet no va suposar l'abandonament dels Homs en el seu objectiu d'aprovar un projecte que suposava una inversió sens dubte molt rendible sinó que durant l'etapa de 1950 i 1960 van tornar a intentar donar efectivitat a un nou projecte presentat per Joan Homs Valentí, el qual estava al capdavant de l'explotació dels manantials Homs, i que pretenia novament abastir la població d'Igualada mitjançant la conducció d'aigua dels manantials Homs de Santa Càndia fins a la ciutat, tot i això aquest projecte finalment no va suposar el futur de l'abastament d'aigua de la població d'Igualada, ja que la ciutat actualment és abastida pel projecte que fa uns anys va dur a terme Aigües Artés, assentada a Can Bou, on explota les aigües del manantial de la 'obaga de Cal Cundo' La creació de l'empresa Font Bona | 41.5218000,1.5715000 | 380812 | 4597669 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56344-foto-08152-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Conegut també com a Aigües Santa Càndia ( toponímia de l'ICC)(Continuació història): La trajectòria empresarial de la família Homs a Orpí no es redueix a la fita d'aprovar un projecte de portada d'aigua a Igualada sinó que va més enllà, els Homs obtingueren al llarg dels anys bona part de les aigües de Santa Càndia, ubicant noves mines i pous a la zona i aprofitant el despoblament progressiu que va rebre el poble de Santa Càndia al llarg dels anys així com la finalització de les protestes i manifestacions en les quals s'havien pronunciat els veïns en defensa de les seves aigües. A la vora de la riera de Carme, tocant amb el poble de Santa Càndia, s'hi ubicava un antic molí ( dedicat a les filatures, i amb el nom del Molinot de Santa Càndia) que va adquirir la família Homs i on hi va ubicar la casa d'estiueig, s'estima que la casa es va construir vora l'any 1960 i rebia el nom de Cal Amat, fou just al costat de la casa del senyor Homs on s'ubicava l'antic safareig de Santa Càndia, un dels llocs de trobada habituals dels habitants de Santa Càndia, ja que aquests es beneficiaven de les aigües del safareig on hi realitzaven tasques domèstiques tan quotidianes com fer la bogada en un moment històric en què no es gaudia d'instal·lació elèctrica ni es canalitzava aigua a les cases (estem parlant del període que compren la dictadura franquista, aproximadament fins a la dècada de 1980). El safareig actualment és inexistent a causa de l'apropiació de les aigües que l'empresari Homs va dur a terme a la zona, una tasca que finalitzà donant com a resultat el fet que els 'manantials Homs' fossin anomenats en conjunt 'els manantials Font Bona' a partir de la dècada de 1980 quan va aconseguir distribuir l'aigua de Santa Càndia mitjançant la creació d'una empresa d'aigua embotellada anomenada Font Bona. Aquests manantials van representar la font i origen de la creació de l'empresa, la qual l'any 1987 va ser distribuïda com a marca a partir de la creació de la societat Font d'Abaix S.L. L'empresa Font Bona, va tenir la llicència d'explotació de les aigües procedents dels diferents pous i manantials de Santa Càndia fins al seu tancament l'any 2009, també fou fins a la seva finalització que els descendents de la família Homs van estar al comandament de l'empresa, tancant un cicle que van iniciar els seus avantpassatsL'enllaç familiar amb el municipi pel que fa a l'àmbit personal, es veu reflectit en la intenció que va tenir la família de construir-se una casa d'estiueig prop de la població de Santa Càndia, aquesta casa és la que hem esmentat anteriorment, anomenada Cal Amat, projecte que no va tenir continuïtat i com a conseqüència actualment no trobem cap membre descendent que visqui i representi les fites de la família Homs en aquesta població. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
56345 | Conjunt resclosa, canal i bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-resclosa-canal-i-bassa | XVIII-XX | La resclosa no pateix problemes en les estructures, però es troba totalment coberta de vegetació. El canal tot i que es visible el procès de degradació de l'entorn l'acabarà cobrint a la llarga. Finalment la bassa es troba coberta de vegetació i sediments. | Es tracta de diferents elements vinculats amb l'antic molí que hi havia a Ca l'Amat: la bassa del molí, el canal i la resclosa. D'aquests tres elements el que es conserva millor és la resclosa, ja que encara té aquesta funció. La resclosa és situa a la riera de Carme i es troba a uns 500 metres de Ca l'Amat. Es tracta d'una estructura semicircular d'uns 10 metres d'ample i coberta completament de vegetació. Això provoca que no puguem veure els materials emprats en la seva construcció, però possiblement fossin carreus de pedra ben treballats en filades horitzontals. No descartem però, que més recentment s'hagués fet alguna modificació amb formigó. De la resclosa neix el canal que va seguint el camí fins arribar a la bassa. Si tenia alguna estructura de pedra l'ha perdut, i solament es conserva la pròpia cavitat del canal, que es troba coberta de sediments i vegetació. La fondària màxima deuria rondar sobre el mig metre i l'ampla unes xifres similars. En un tram del camí hi ha un petit pontet ( d'uns dos metres) o aqüeducte per salvar el desnivell d'un barranc. Finalment el canal mor a la bassa a tocar de Ca l'Amat. Aquesta bassa era d'estructura rectangular i es pot distingir bé l'espai, solament es conserva part del mur sud. Possiblement al llarg del temps ha estat reomplerta, ja que el nivell respecte l'exterior és molt baix. | 08152-86 | Santa Càndia | Possiblement que tota aquesta infraestructura anés lliga a l'antic molí que trobem a l'interior de Ca l'Amat, que tot i que podria tenir uns precedents més antics, el podríem situar entorn al segle XVIII. Així doncs, ho podríem vincular aquesta període tot i que caldria investigar-ho amb detall. La riera de Carme ha estat aprofitada des d'antic per a usos industrials, i en ella es ben visible una gran quantitat de rescloses. Aquestes servien per acumular l'aigua i derivar-la cap a un canal que després podia utilitzar-se per als molins o per als horts. En aquest cas, aquest canal arribava fins a la bassa situada a tocar del molí que trobem a l'interior de Ca l'Amat. | 41.5209100,1.5677700 | 380499 | 4597576 | 08152 | Orpí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56345-foto-08152-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56345-foto-08152-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56345-foto-08152-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56346 | Horts de Ca l'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-ca-lamat | XX | L'espai es troba envaït per la vegetació. | Antics horts situats entre Ca l'Amat i el camí que baixa des de la Font Bona. Actualment solament hi ha una zona arbrada i amb vegetació, i res queda del que havien estat aquests horts, exceptuant una bassa quadrada que és situada al nord dels horts. | 08152-87 | Ca l'Amat | Aquests horts es van començar a utilitzar a principis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.5217200,1.5701200 | 380697 | 4597663 | 08152 | Orpí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56346-foto-08152-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56347 | Cal Tino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tino | XIX-XX | Està situat a tocar de la carretera BV-2131 al km 12, envoltat de dues masies més i camps de conreu. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs no es poden observar per què la façana està arrebossada i pintada, però segurament que estaven fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals, i lligats amb morter. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al sud i presenta una senzilla entrada a la planta de pis. A la seva esquerra s'hi observa una altra entrada senzilla. A la part superior de la façana hi ha un balcó central i una finestra a cada lateral. A la resta de façanes més enllà de les finestres, no s'hi observen elements d'interès. Cal destacar un cos adossat a la façana est, i que representa una ampliació de l'edifici principal. L'accés a la façana principal, es troba tancat per un mur i una tanca corredora. La façana oest i nord es troben dins dels murs de tancament de Cal Cintet. | 08152-88 | Cal Tino. 08787. Orpí | 41.5228800,1.5513200 | 379130 | 4597817 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56347-foto-08152-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
56348 | Albelló de Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-cal-soteres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX - XX | Aquest Albelló el trobem ubicat a tocar del camí que surt de Cal Soteres en direcció nord-est, a uns 600 metres de la casa, i abans d'arribar a una cruïlla de camins. Es troba ubicat en el pendent del camí. Està fet amb unes parets formades per blocs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. El sostre està format per lloses planes i la base està formada per la roca mare, però podria estar format també per lloses planes ( no es pot apreciar). No destaca per les seves dimensions amb uns 2,5 metres de llarg, 1 d'alçada i 1 d'amplada. Gran part es troba cobert de vegetació. | 08152-89 | Cal Soteres | Els albellons també són construccions fetes amb pedres i relacionats amb l'aigua però en aquest cas per evacuar-la i no per aprofitar-la. L'albelló es construïa en aquells indrets on era necessari que l'aigua tingués una sortida, ja que quan plovia se'n podia acumular molta quantitat. Altres cops el que passava era que es feia alguna construcció tipus caseta, mas, ermita o d'altres en llocs on l'aigua de la pluja acostumava a córrer i per evitar danys a la construcció es realitzava l'albelló amb unes conduccions soterrades amb entrada i sortida per l'aigua. En alguns marges també trobarem aquest tipus de construccions que recullen l'aigua uns metres més amunt del marge per conduir-la fora del marge per la seva part més baixa. | 41.5307400,1.5602400 | 379889 | 4598678 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La gent de l'entorn l'anomena ' Cloaca o Claveguera'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56349 | Cal Perico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perico | XIX | Resten dempeus poques estructures. | Les restes del que havia estat Cal Perico es troben en una zona boscosa a tocar dels Escots, un camp situat a uns 600 metres al sud-oest de Cal Palet. De Cal Palet surt un camí que ens porta al camp dels Escots, aquest s'ha de travessar fins al final en direcció oest fins a trobar un altre camí que continuarem uns 50 metres fins a trencar a l'esquerra, on hi ha Cal Perico. De l'edifici només en queden alguns murs a poca alçada, que estaven fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals, però això ens permet apreciar la seva planta que era rectangular i amb diferents compartiments. Al sector nord encara es conserva el cup de vi. Es troba en una zona de bosc, i la vegetació ha envaït les ruïnes de l'edifici. | 08152-90 | Cal Perico. 08787. Orpí | Davant la manca de documentació trobada amb el topònim 'Perico', es planteja la següent hipòtesi que hauria de ser contrastada per estudis posteriors. En un document de l'any 1574 de l'Arxiu Parroquial d'Igualada s'esmenta 'Pere Oriol Perco ( podria fer menció a Perico) del mansi de les Olmenes' . Posteriorment les Olmenes no torna a constar en cap document, però si ' les Oliveres' que es contemporani a les Olmenes ( 1520, 1539, 1620, 1632, 1633). Més endavant, però, ja no es torna a citar i és possible que canvies de nom. | 41.5301800,1.5760200 | 381204 | 4598594 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56349-foto-08152-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
56350 | Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riba | XVIII-XX | Està situada al sud del Castell d'Orpí, i s'hi arriba per la carretera BV-2132 que va de Can Bou a Orpí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i actualment repicats. Es troba arrebossada, tot i que amb una estètica singular mostra alguns dels carreus repartits per la façana. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i presenta un ràfec d'una filada. La casa s'ha dividit en dos habitatges, un de més petit situat al sud-oest i l'altre més gran que ocupa la resta de l'edifici. Aquesta compartició ha provocat que hi hagi dues façanes: una situada a la façana sud i una altra a la nord. La situada al sud permet l'entrada a l'habitatge més petit, i presenta una doble entrada, una primera amb un arc rebaixat amb petits carreus de pedra que dóna a un porxo cobert on hi ha l'altra entrada a l'immoble. En aquest mateix espai hi podem observar una premsa de vi. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides a diferents nivells. La façana est, presenta un cos rectangular que solament deixa al descobert la part superior de la façana, on hi ha diferents finestres senzilles. Aquest cos adjunt presenta planta baixa i planta de pis, i té la coberta a una vessant ( est) amb teula àrab, i ràfec d'una filada. Té un accés a la façana sud, un altre a la façana est i a la sud, així com diferents finestres. Gran part es troba cobert per una heura força densa. La façana nord, cal destacar-hi un portal adovellat de mig punt, que es podria haver obert recentment. A la resta de la façana hi trobem tres finestres. La façana oest, només destacar-hi diverses finestres. A uns 50 metres al sud hi trobem un cobert agrícola, un pou i un gran safareig de pedra. | 08152-91 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177900,1.5760000 | 381180 | 4597218 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56350-foto-08152-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
56351 | Premsa de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-can-riba | XIX - XX | Premsa del tipus gàbia formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s'assenta damunt d'una cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d'emmagatzematge. Damunt la gàbia hi ha el fusell el qual s'enroscava a una planxa de ferro que servia per a prémer la brisa. La premsa es subjectava a la part superior amb una biga horitzontal de fusta que s'encaixava al mur. | 08152-92 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5177000,1.5759500 | 381176 | 4597208 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56351-foto-08152-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
56352 | Safareig de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-riba | XIX - XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquest safareig de pedra. Aquest safareig es caracteritza per un bloc de pedra rectangular on es va buidar l'interior i es van afegir les lloses inclinades en dos dels laterals. Aquestes dues lloses actualment es recolzen en unes columnes d'obra nova. L'interior hi trobem un enrajolat ceràmic. En una de les cares hi podem observar l'obertura per on es buidava. El safareig s'assenta sobre un paviment de pedra relativament recent. | 08152-93 | Can Riba. 08787. Orpí | 41.5175000,1.5762300 | 381199 | 4597186 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56352-foto-08152-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Tot fa indicar que la seva ubicació original no era aquesta i que en traslladar-lo aquí es va adequar tant el safareig com l'espai. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56353 | Embaladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embaladora | XX | Davant de l'edifici de Can Riba trobem aquesta embaladora, empaquetadora de palla o premsa d'embalar de palla ( la terminologia varia segons la zona). Es tracta d'una embaladora estàtica de grans dimensions amb una base de pedra on es recolzava en la base de la pròpia embaladora i que estava adaptada a la caixa d'embalar. En aquesta no hi ha la caixa, que com en altres embaladores podria es caracteritzava per una caixa de fusta amb una cremallera als costats més estrets d'on sortien uns braços llargs de més de dos metres que enxampaven una tapa, o barret, que duia la premsa i que, per la cremallera, comprimien la palla. A la cara més ampla, i de mitja premsa cap a terra, hi havia una porta per on sortia la bala ja lligada, operació que es feia des de fora estant per uns forats estratègics pels quals s'introduïa una agulla enfilada amb filferro, de metre de llargada, per anar d'una banda a l'altra els tres o quatre tombs que l'operació demanava. A la part superior hi veiem una biga de fusta on s'encaixava la caixa i el sistema d'engranatge. El sistema per fer bales de palla era el següent: Per una banda un home punxava amb l'agulla i, per l'altra, n'hi havia un altre que lligava els caps amb unes tenalles i una bona estrebada de genoll. Un cop lligada la bala els dos embaladors aixecaven el barret i, cada un amb un ganxo, enretiraven la bala fora de la premsa. El que és rellevant d'aquesta embaladora és la seva tipologia, ja que normalment les embaladores eren mòbils, però aquesta no ho és. Alguns dels museus dedicats a la vida rural que trobem al nostre país han confirmat aquesta excepcionalitat. | 08152-94 | Can Riba. 08787. Orpí | En les zones cerealístiques aquesta era una eina important. Les embaladores sempre es situaven a les eres de les masies o si aquesta es trobava lluny del camp, doncs a tocar del camp. S'usaven en l'època de batre on es reunia una gran quantitat de gent per aquesta cerimònia. Cal ubicar-la a inicis del segle XX, entre els anys 20 i 30 d'aquest segle. Als anys 60 del segle XX amb la mecanització del camp, es deixaren d'usar per altres més modernes. | 41.5174800,1.5761000 | 381188 | 4597184 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56353-foto-08152-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56354 | Pou de Can Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-riba | XX | Es troba situat a tocar de l'era de Can Riba, just al costat del camí que puja cap a Feixes. Es tracta d'un pou d'estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al nord, i té una porta de fusta. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. Es troba en un bon estat de conservació, ja que ha estat restaurat. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. | 08152-95 | Can Riba. 08787. Orpí | Proporcionava aigua a la masia de Can Riba. | 41.5172300,1.5761200 | 381189 | 4597156 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56354-foto-08152-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56355 | Mas Rosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rosset | Valls, Anna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi d'Orpí (sense publicar). | XIX | Fou restaurat als anys 80 del segle XX. | Està situada a peus de la pista asfaltada que baixa des de la BV - 2131 fins a Santa Càndia, és la segona que hi trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té un cos annexat de construcció posterior i dimensions més grans que representa una ampliació de l'habitatge, però també espais que tenien ús ramader i agrícola. La façana d'ingrés se situa al sud i presenta una senzilla entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem una finestra. A la façana oest. S'hi poden observar dues finestres a la planta de pis. Cal destacar-hi un cos afegit posteriorment, quan es va construir el lavabo de la casa. Al nord de la façana, hi trobem el cup de vi. La façana nord, no presenta cap element d'interès. La façana est, presenta un cos de dimensions més gran al principal, i representava una ampliació de l'habitatge, però també noves estances per als usos ramaders i agrícoles. Els materials i la tipologia constructiva és la mateixa que la del cos principal. En les façanes d'aquest cos solament podem destacar-hi la presència de finestres. | 08152-96 | Mas Rosset. 08787. Orpí | La podem situar entorn de 1810, i sempre ha estat habitada per la família Valls. Cinc generacions de la família Valls han viscut a Cal Masrosset, concretament fins a l'any 1973 quan la família es trasllada a Capellades, període a partir del qual seguiran sent propietaris del mas i cuidant-se de l'hort i la masia tot i no viure-hi. Existeix un estudi força ampli sobre la vida en aquesta masia realitzat per una periodista de Can Bou, l'Anna Valls, i que es pot consultar a l'ajuntament. Un estudi fet a través d'entrevistes a membres de la quarta generació de la família Valls sobre el dia a dia i la quotidianitat dels habitants d'aquesta casa. | 41.5238400,1.5761300 | 381202 | 4597890 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56355-foto-08152-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56355-foto-08152-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56355-foto-08152-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
56356 | Camí de Feixes a Santa Margarida de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-feixes-a-santa-margarida-de-montbui | Hi ha trams perduts i altres que s'hi ha d'accedir amb 4x4. | Tot i que el camí venia provenia pel sud del terme de la Llacuna i no moria pas a Santa Margarida de Montbui, hem agafat el tram de referència pel municipi d'Orpí. Des de Feixes fins a Orpí era un tram del camí on es podien trobar nombroses carboneres i forns de Calç. Passava de Can Riba i continuava fins al Castell d'Orpí i l'Església de Sant Miquel. El camí descendia fins a arribar a la riera de Carme i arribar al nucli de Santa Càndia on hi havia l'Església de Santa Càndia i Cal Morei com a elements més destacables, tot seguit el camí passava per la Casa Blanca, Mas Rosset i Cal Cinto de la Creu, (on antigament hi havia una creu de terme) travessava l'actual carretera BV-2131 i continuava direcció nord fins a arribar a un pont que encara es conserva en molt mal estat. És en aquest punt des de la BV-2131 fins a quasi Cal Palet que el camí es troba quasi desaparegut, sigui per l'ocupació de camps o per la vegetació. Passat Cal Palet el camí ja enfilava cap a la serra direcció al terme de Santa Margarida de Montbui. | 08152-97 | Atravessa el municipi de Sud a Nord | Era un dels camins més ràpids per accedir a la zona de Santa Margarida de Montbui, i connectar també ja amb Igualada. Amb la construcció de la carretera BV-2131 es va deixar d'utilitzar fins que s'ha anat perdent. Actualment només és transitable el tram de la BV-2131 fins a Feixes. | 41.5273100,1.5807500 | 381594 | 4598269 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56356-foto-08152-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56356-foto-08152-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56356-foto-08152-97-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56357 | Pont de la Rasa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-rasa-fonda | XX | Es troba en un estat de conservació deficient, ha perdut gran part de l'estructura, i amenaça en enderrocar-se a curt termini. | Aquest pont està situat en l'antic camí de Feixes a Santa Margarida de Montbui, en el tram comprès des de la BV - 2131 fins a Cal Perico. Serveix per salvar el barranc de la Rasa Fonda. Es tracta d'un pont d'uns 10 metres de llarg, 5 metres d'alçada i uns 5 metres d'amplada de pas. Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt de maons, fet a base de carreus irregulars de pedra, formant un aparell regular de filades horitzontals lligats amb morter. A la part superior del pont s'hi va afegir maons per a reforçar-ho. Es recolza sobre els laterals del barranc. Es troba en un estat de conservació deficient, ha perdut gran part de l'estructura, i amenaça en enderrocar-se a curt termini. | 08152-98 | Cal Perico | 41.5282800,1.5804800 | 381573 | 4598377 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56357-foto-08152-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56357-foto-08152-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56357-foto-08152-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
56358 | Brolladors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors | En el camí que va des de la BV-2131 a davant del encreuament a Santa Càndia en direcció nord-oest i després d'un revolt, trobem aquesta zona humida on hi trobem aigua estancada. Entorn d'aquesta hi trobem vegetació típica de zones humides. A simple vista es podria tractar d'un bassal creat per les pluges, però els veïns ens han informat que en aquest punt sempre s'hi troba aigua. A uns metres hi trobem una barraca de pedra seca. | 08152-99 | Zona nord de Santa Càndia | 41.5266600,1.5747600 | 381093 | 4598205 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56358-foto-08152-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
56359 | Cal Cintet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cintet-de-la-creu | XIX | Està situat al camí asfaltat que baixa de la BV-2131 fins a Santa Càndia. És la primera casa que trobem. Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i arrebossats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A la resta de la façana hi trobem finestres repartides per les diferents plantes. A la façana nord, hi trobem finestres repartides per les diferents plantes, així com unes petites obertures a la zona de golfes. La façana oest, hi trobem un cos adossat fet de maons que s'utilitza com a magatzem. Finalment, a la façana est, hi trobem un cos adossat de construcció posterior que s'utilitza com a magatzem a la planta baixa i terrassa i habitatge a la planta de pis. Annex aquest cos, hi ha un edifici de planta rectangular amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals i la coberta amb teula àrab a una vessant. Cal esmentar també la presència d'un pou a uns 15 metres al sud-est de l'edifici. | 08152-100 | Cal Cintet de la Creu. 08787. Orpí | Cal situar-la entorn de mitjans del segle XIX. La casa va passar per diferents mans, i fou el penúltim propietari qui realitzà la reforma que deixà la casa tal com la coneixem actualment. El nom de la casa ve donat per què abans de la Guerra Civil espanyola ( 1936-1939) hi havia una creu de terme propera a la casa, i el propietari d'aquesta es deia Jacinto. | 41.5251400,1.5763300 | 381221 | 4598034 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56359-foto-08152-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/