Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
90119 | Fonts per a l’estudi històric d’Òrrius a l’Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-per-a-lestudi-historic-dorrius-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2008)</span><em><span> El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona</span>. <span>Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2015) </span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, vol I. Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>. </span><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2021) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona. </span></em><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX-XXI | <p><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona compta amb unes valuoses fonts documentals per a l'estudi de la història d'Òrrius. Entre les que destaquen:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><span>L’</span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum,</span></em><span> és un manuscrit realitzat per Antoni Campillo i Mateu, arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, entre els anys 1721 i 1778. Aquest treball, que consta de cinc volums, és un element</span> <span>indispensable per a la recerca sobre l’evolució històrica dels pobles i parròquies de l'antiga diòcesi de Barcelona. És un recull de l'historial dels beneficis, capellanies i altres fundacions. </span><span>Pel que fa a </span><span>Òrrius, es troba en el volum 3, foli 237. </span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><a><span>El </span></a><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, obra de Josep Maria Martí Bonet, actual director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, realitzada</span> <span>l’any 2017. </span><span>És una actualització de l’anterior, que consta de tres volums corresponents als tres bisbats actuals en els quals s’ha dividit l’antiga diòcesi. Òrrius es troba en el volum 1, entre les pàgines 500 i 503.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Visites pastorals:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental molt important per a l’estudi de la història quotidiana de les parròquies. També inclouen els inventaris de béns, que són de gran utilitat per documentar els elements artístics que es trobaven en les esglésies al llarg del temps i, especialment, pels que hi havia abans de la guerra civil (1936-1939) i que es van perdre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les visites pastorals es poden consultar a les següents obres:</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex, </span></em><span>realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2015. A les pàgines 244 i 245 es troben totes les referències (volum i foli) a les visites pastorals fetes a Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>, realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017, que recull</span><span> la transcripció íntegra de totes les visites pastorals realitzades pel bisbe Ponç de Gualba, entre els anys 1303 i 1330.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona,</span></em><span> realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2021, que recull </span><span>les visites del bisbe Francesc Climent l’any 1421.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Elenchus. </span></em><span>És una visita pastoral</span> <span>de Ramon Guillamet i Coma, bisbe de Barcelona,</span> <span>que es va fer l’any 1921. Òrrius es troba en el volum 17, foli 232.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Parròquies:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>És un</span><span>a sèrie formada per documentació diversa i de diferent cronologia, organitzada per parròquies. La documentació corresponent a Òrrius es troba a la caixa 553.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Tresor Artístic de la diòcesi de Barcelona: </span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>És un manuscrit </span></em><span>elaborat per Mossèn Manuel Trens, el primer director del Museu Diocesà de Barcelona i responsable del patrimoni de la diòcesi durant bona part del segle XX. El volum es va fer durant la visita pastoral del bisbe l’any 1926, i és molt important des del punt de vista patrimonial perquè es documenten, uns anys abans de la guerra civil, obres d’art que posteriorment es van perdre. La referència a Òrrius es troba en els folis 216 i 217.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Arranjaments parroquials:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental formada per informes, d’especial interès per les referències als</span><span> fets succeïts en esclatar la guerra civil. El llibre <em>El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona, obra de</em></span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017</span><span> recull el contingut d’aquests informes. La informació referent referent a Òrrius es troba a les pàgines 213 i 214. </span></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> | 08153-31 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C. del Bisbe, 5, 08002, Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90119-31jpg0.png | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Recull d’informacions i imatges facilitades per Joana Alarcón de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.Les fotografies corresponen als folis de l’Speculum Titulorum Ecclesiasticorum que fan referència a Òrrius. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90517 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-11 | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic municipal es troba situat a l’Ajuntament. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d’arxivadors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida d’ Òrrius: masies, vistes del poble, festes, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.).</span></span></span></span></p> | 08153-47 | Ajuntament. Pl. de l'Església, 5. | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
90520 | Fotografies d’Òrrius a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-a-la-memoria-digital-de-catalunya | <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 30 imatges del terme municipal d’Òrrius procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 31 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-48 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
90524 | Fotografies d’Òrrius al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vintena de fotografies del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l’església de Sant Andreu i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són, majoritàriament, en blanc i negre i estan datades entre inicis del segle XX i la dècada dels anys setanta.</span></span></span></span></p> | 08153-49 | C. Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
90528 | Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-maresme-acm | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Òrrius:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACM70-339: Agrupació Comarcal de CDC. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-5: Ajuntament d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-1: Ajuntament de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-116: Bans, edictes, crides, proclames i pregons procedents d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-30: Cambra Agrària Local d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-110: Cartografia del terme municipal d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-247: Col·lecció d'impresos de diversa procedència.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-202: Col·lecció de cartells i gravats de diversa procedència. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-243: Col·lecció de pergamins de la Universitat de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-172: Col·lecció de pergamins i documents en paper del Mas Vallmajor de Dosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-215: Col·lecció de programes de Festa Major dels pobles del Maresme.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-50: Cusachs, comerciants. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-3: Districte notarial de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-343: Família Boter de Palau.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-58: Josep de C. Tuñí i Falguera, procurador.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-342: Junta Electoral del Districte de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-21: Jutjat de Pau d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-242: Mas Lladó - Modolell (Cabrera de Mar).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-2: Ofici i comptadoria d'Hipoteques de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-357: Patronat de la Fundació Pública Municipal Masia museu can Magarola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-320: Ricard Bonamusa Argelaga, periodista, 1960-2018.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-50 | Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), inaugurat l'any 1997, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Maresme. Es troba en l’edifici can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre la documentació custodiada en destaca l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010), el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), els fons de les cambres agràries, i les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90532 | Arxiu Municipal d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dorrius | <p>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>El fons de l’arxiu municipal d’Òrrius es conserva majoritàriament a l’Arxiu Comarcal del Maresme (FONS ACM70-5), en concret el que abasta cronològicament des de l’any 1845 al 1960. La documentació posterior es conserva a les dependències de l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament d’Òrrius, que tramet la informació d’un terme de població tradicionalment agropecuari, fet que queda palès en els documents dels censos de propietat rústica, en els inventaris d’animals i la seva tributació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els conjunts documentals més destacats són: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); i patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).</span></span></span></span></p> | 08153-51 | Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>L’any 2015, l’Ajuntament d’Òrrius va acordar cedir la documentació municipal fins a l’any 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
90545 | Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi d’Òrrius són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547:</span> <span>Agència Catalana de l’Aigua. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-253: Alexandre Galí. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1243: Arxiu de la família Fortuny, barons d’Esponellà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-633: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-707: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-500: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439:</span> <span>Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296:</span> <span>Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134:</span> <span>Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-283: Departament de la presidència de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera- Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-552: Llinatge Picó. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604:Noies i Nois Escoltes (NINE).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Povincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1144: TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.)</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-52 | Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I núm. 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
90546 | Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-de-la-corona-darago | <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al XVIII, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> | 08153-53 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, núm. 77, 08018, Barcelona. | <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90547 | Fons documental d’Òrrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm | XVI-XIX | <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius, amb una cronologia des del segle XVI al XIX. La relació de documents és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Can Cunill (1790) / Censals / Francesc Cunill, 'Llevador de las rendas y escripturas antigas y modernas ' (1790-1887).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Ballot d'Argentona (1673) / Capítols / Bertomeu Ridemeia, Carpeta 2/3.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Inventaris (1646) / Inventari / Jaume Prats, mas Prats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1842) / Testament / Pau Vinyamata Cucurull, Capsa 4, Còpia del document de 1769.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1848 ) / Testament / Pere Vinyamata Mayolas, Capsa 4, Fill de Pau i Serafina. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1621) / Requesta / Jaume Altafulla, Pau Morot.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1624) / Requesta / Antoni Altafulla, Antoni Casalins, pagès Cabrils.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Testaments (1743) / Testament / Pere Moner, fill de Jaume i de Jerònima.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Reniu i Padró (1588) / Benefici / Arnau, Gabriel Monserrat / Benefici fundat a la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius / 1813 / Concòrdia / Fidel Vinyamata.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-54 | C. de la Beata Maria, 3, 08301, Mataró. | <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria és una institució creada l’any 1946, sota l'impuls de l'arxiver Lluís Ferrer i Clariana, per a gestionar el patrimoni cultural de la parròquia de Santa Maria. El seu Arxiu conserva una important documentació relacionada amb Mataró i la comarca del Maresme, des de finals de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per l’Equip del Museu Arxiu. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
91181 | Arxiu Parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu parroquial de Sant Andreu d’Òrrius està format per diversos volums entre llibres i carpetes, característics del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits.</span> <span>També hi ha testaments i llibres de confraries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cronologia dels documents comprèn des del segle XVII al XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment no està classificat ni microfilmat; únicament s'han escanejat els llibres sacramentals.</span> <span>Està dipositat en un armari dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit.</span></span></span></span></p> | 08153-105 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | 41.5551900,2.3546300 | 446181 | 4600592 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg0.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90123 | Goigs de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, durant l’aplec. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut vos feu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot lo Apostolát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amàt</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de Patria Galiéo</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Assia Predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo Cel vos féu per empleo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou lo escrit de Sant Mateu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát,</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la India Citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont mostràreu ab fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>á molts lo camí del Cel:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan hoí la vostra veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per la Arménia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obráreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y allí grans treballs passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la Fé del Redemptor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Demostrant ab tot lo obrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que teniau molt de Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la Ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Arménia, un Idol habia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que á tot lo Poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat ab traça igual:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero ab vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany luego s’desfeu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la Iglesia el tragué</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostra poderosa ma,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y lo Temple que deixà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al instant aparegué;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per un, y altre costat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guarnit de una y altre Creu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La Princesa atormentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Dimoni cruelment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>curáreu encontinent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deixant la Ciutat pasmada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt del Regne es batejat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab los prodigis que veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mostrantse l’Rey agrahit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rich present vos emviá;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes no deixantvos trobar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo posáreu en olvit:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donantli ja per passat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo mateix present queus féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jescucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En altre Regne passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins Arménia prop de aquell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont vos llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la Fé predicáreu:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paga de altre Rey ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que voliau pera Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort seguida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dels Gentils lo Cos fou pres;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y al Mar sumergit despres</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab caixade plom vestida:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero l’altre Magestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Lipari eixir lo féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Las Reliquias de allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Napols son trasladadas,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en Roma després portades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont Temple sels erigí:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Y allí es vostre Cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab lo modo, y forma s’ veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la gran Oració</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit, y dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quant en est sigle estigéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja lo galardó:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En lo Cel, ahont heu gozát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deu sempre, y gozáreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant en la Gloria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot seus es otorgát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> | 08153-32 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5624100,2.3432600 | 445239 | 4601401 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90123-90123-32jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90136 | Festa Major d'Estiu de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-sant-abdo-i-sant-senen | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Estiu d’Òrrius es celebra anualment el darrer cap de setmana de juliol, en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén (anomenats popularment Sant Nin i Sant Non).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com balls, sardanes, concerts, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies de la festa en destaca l'ofici religiós en honor als copatrons, amb la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> | 08153-33 | Nucli urbà | 41.5554600,2.3547200 | 446189 | 4600622 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'Ajuntament d'Òrrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90137 | Goigs de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-abdo-i-sant-senen | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Abdó i Sant Senén es canten durant l'ofici religiós que es celebra el darrer cap de setmana de juliol, durant a Festa Major d'Estiu, en honor als copatrons. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Màrtirs de Déu molt amats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>germans Abdón i Senén:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Setze anys apenes complíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vós Abdón, d'edat major,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i ja del bon Déu l'amor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a lo del món preferíreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com danyoses avorríreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>les més altes dignitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pels quinze anys tot just corria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sant Senén, germà menor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que amb sa tendresa seguia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ja els passos del Redemptor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>O germans de gran valor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>igualment il·luminats!</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A Pèrsia el naixement</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del pares nobles tinguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb grans virtuts confonguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els vicis d’aquella gent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I així fóreu promptament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a cristians acusats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóren en va les fineses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deci, l’emperador;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no fent cas de ses promeses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>responeu amb gran valor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que adoreu el Creador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i no els ídols falsejats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per no sofrir la constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el tirà, i vostres raons,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordena que sens tardança</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sigueu llançats als lleons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les feres amb submissions</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es postren humiliats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Indignat, amb mà atrevida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Valerià el President,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per acabar vostra vida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i finir tant de turment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mana que puntualment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tots dos sigueu degollats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Després del martiri obràreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles els més estranys:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cecs, muts, esguerrats curàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurant-los de molts danys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I després, al cap d’uns anys,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóreu de Déu revelats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres relíquies sagrades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>són del Papa concedides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i dintre urnes transferides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>foren a Arlès portades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Allí queden venerades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent prodigis continuats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els hortolans us venereu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us aclament per Patró;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu mil gràcies esperen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la vostra intercessió</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i reben protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en totes necessitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els d'Orrius i son poblat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us veneren amb amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i esperen plens de fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que els beneïu de bon grat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Guardeu a tot el veïnat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a ses vinyes i sembrats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix de glòria coronats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfeu eternament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08153-34 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5553300,2.3547900 | 446195 | 4600608 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90137-90137-34jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90141 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-11 | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS: <a href='https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius'>https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius</a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent d’Òrrius es celebra el dia 29 de desembre,</span> <span>al Camí del Pessebre Vivent. Es tracta d’un recorregut que consta de 23 quadres. Es comença a la plaça del Maig, amb l'escena de l'Anunciació de l'Àngel a Maria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals, com l'Anunciació, els pastors, el fuster, el forjador, les rentadores o el naixement.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.500 persones. L'organització va a càrrec dels Amics del Pessebre.</span></span></span></span></p> | 08153-36 | Camí del Pessebre Vivent | <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent és la representació escènica del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, aprofitant un entorn rústic i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Catalunya, aquesta tradició es va reprendre l’any 1959</span>, <span>quan es va realitzar el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Òrrius es celebra des de l’any 1999, a excepció d’alguns anys, que per diversos motius no ha estat possible.</span></span></span></span></p> | 41.5557400,2.3531100 | 446055 | 4600654 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg1.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de la Setzena edició del Pessebre Vivent, realitzades per Andreu Sorrosal, extretes del web del PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS (https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius).L’entrada al Pessebre Vivent té un cost de 4€ pels adults, 2€ pels infants fins a 7 anys i gratuït pels menors de 3 anys. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
90142 | Aplec de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> | 08153-37 | Ermita de Sant Bartomeu | 41.5624300,2.3432800 | 445241 | 4601403 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90152 | Peixos de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peixos-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 234.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Els Peixos de Sant Andreu són unes pastes dolces, fetes de brioix, que tenen forma de peix. Estan relacionades amb Sant Andreu, germà de Sant Pere, patró dels pescadors.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una tradició pastissera molt arrelada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Únicament s’elaboren durant la Festa Major d’Hivern i es venen a la sortida de l’ofici religiós en honor al Sant.</span></span></span></span></p> | 08153-38 | Sant Andreu d'Òrrius | 41.5553800,2.3547100 | 446188 | 4600614 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90152-38jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web de l’Ajuntament d’Òrrius (https://www.orrius.cat/). | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90153 | Festa Major d'Hivern de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FESTES.ORG: </span><a href='http://www.festes.org/articles.php?id=401'><span>http://www.festes.org/articles.php?id=401</span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Hivern d’Òrrius es celebra anualment el cap de setmana més proper al 30 de novembre,</span> <span>en honor al seu patró, Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La festa arrenca amb l’ofici solemne a la sala parroquial, on també es dona el premi a l’orrienc de l’any.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen,</span> <span>l'espectacle pirotècnic 'Jo te l'encendré' a la plaça de la Constitució, que culmina amb l'encesa de la lluminària de les Festes de Nadal i l’ofici religiós en honor a Sant Andreu, a la sortida del qual es compren els tradicionals peixos de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> | 08153-39 | Nucli urbà d'Òrrius | 41.5554700,2.3548200 | 446197 | 4600623 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90422 | Plantada del Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-maig | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1980)</span><span> “Mitologia popular. Les plantes”.</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. 3: Costums i Creences. </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p.1088-1114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES, J. (2011) [1952</span><span>] (ed.) “Maig”. </span><em><span>Costumari Català</span></em><span>, El curs de l’any, vol. III. </span><span>Barcelona: Salvat Editores.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVETO, E.; ROCA, M. (2015) <em>Tallar-lo per després plantar-lo: aproximació etnogràfica a la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): </span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC'><span><span>https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC</span></span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Plantada del Maig es celebra a Òrrius cada segon dissabte de maig. L'organització és completament lliure i popular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjanit, els joves del poble</span> <span>(homes i dones entre 15 i 40 anys) van a buscar un pollancre (“el Poll”), que s’ha localitzat i tallat amb motoserra a la tarda, als boscos de l’entorn de la vila i el carreguen a braços fins a la plaça del Maig. En aquesta plaça hi ha un forat que durant l'any està tapat amb sorra i una tapa,</span> <span>on insereixen l’arbre i el posen dret (el planten), amb l’ajuda d’escales i cordes.</span> <span>L’arbre es poda i es guarneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabar, es fa un sopar popular i alguns participants agafen tot tipus d’objectes dels patis de les cases del poble i els posen al voltant de l’arbre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge al matí, els veïns han d’anar a recollir a la plaça tot allò que els han agafat durant la nit.</span></span></span></span></p> | 08153-44 | Pl. del Maig, s/n. | <p><span><span><span><span>Es desconeixen els orígens de la plantada del Maig a Òrrius però, segons la tradició oral, s’ha fet sempre i mai s’ha deixat de fer. La plantada del Maig es feia d’amagat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament, era una festa només d’homes. </span></span></span></span></p> | 41.5554600,2.3547200 | 446189 | 4600622 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament d'Òrrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
90709 | Dita: “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-argentona-venen-oli-a-cabrera-venen-sal-a-dosrius-venen-vinagre-i-a-orrius-fan | <p><span><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 248.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany geogràfic “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam”</span> <span>fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Òrrius és un poble de tradició pagesa i, segons la tradició oral, de gent eixerida, com fa palès aquesta dita.</span></span></span></span></p> | 08153-64 | Òrrius | 41.5555600,2.3547400 | 446191 | 4600633 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90710 | Dita: 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sant-pere-de-clara-de-vius-es-dargentona-i-de-morts-es-dorrius | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona però és més proper a Òrrius i pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquí ve el refrany 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.</span></span></span></span></p> | 08153-65 | Òrrius | 41.5574300,2.3605400 | 446676 | 4600837 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
90713 | La Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-les-encantades | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 97.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>SERRAS i COROMINAS, E. (1996) <em>D'Òrrius estant</em>. Argentona: L'Aixernador, p. 24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 119-120.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, a la zona de les Encantades al turó Rodó, hi havia una cova artificial que havia estat excavada per extreure ganga de plata. L’entrada estava formada per una galeria que es ramificava en moltes altres, com un laberint. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els que havien entrat no havien pogut arribar mai al seu final i, segons expliquen, se sentien sorolls i remors estranys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels veïns de la zona, entrar a la cova portava malastrugança. </span></span></span></span></p> | 08153-67 | Turó Rodó | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La llegenda de la cova de les Encantades és probable que faci referència a la cova del turó Rodó. | 119|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90718 | El Pare Esmè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pare-esme | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1950)</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>. <em>Rondallística. Rondalles-Tradicions-Llegendes.</em> </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 876.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, al Montseny hi vivia un gegant anomenat el Pare Esmè. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era tan gran que, en fer les passes, posava un peu a les Agudes, un altre al turó de l’Home i seguia cap al turó Gros de Céllecs, caminant pels diferents cims.</span></span></span></span></p> | 08153-72 | Céllecs | 41.5569200,2.3387700 | 444860 | 4600795 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90719 | La serp gegant de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-gegant-de-cellecs | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 40.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 96.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 116-117.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La serp gegant de Céllecs és una de les llegendes més populars de la contrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, a les muntanyes de Céllecs s’havia vist, en diverses ocasions, una serp gegantina que, segons deien, duia bigoti. En aquella època es va trobar una pell de serp de més de 18 pams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns anys més tard, cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, es va veure una altra serp gegantina de color negre que, segons alguns testimonis, duia cabellera. Es desconeix si era la mateixa serp que la primera. Aquesta serp plantava cara a tothom qui trobava i els impedia el pas.</span></span></span></span></span></p> | 08153-73 | Céllecs | 41.5579700,2.3389400 | 444875 | 4600911 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90748 | Les bruixes d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> | 08153-74 | Òrrius | <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> | 41.5585600,2.3532600 | 446070 | 4600967 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90061 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. <em>Bloc Mataroní</em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS CANDI, F. (1891)<em> Argentona històrica</em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2000) <em>Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme</em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2002) </span><em><span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme</span></em><span>. Argentona: La Comarcal edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I.</span> <span>; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. </span><em><span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.</span></em><span> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | X-XV/ XVIII | <p><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple</span> <span>d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, </span><span>situada entre el campanar i el mur sud, </span><span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.</span></span></span></span></p> | 08153-1 | Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,</span> <span>al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.</p> | 41.5552900,2.3548100 | 446196 | 4600603 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 91|92|93|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90062 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-20 | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 240.</p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.112.</p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba annexat a l'església parroquial de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. Presenta un portal adovellat i dues finestres a cada costat amb llinda plana; sobre el portal hi ha un balcó i dues finestres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En destaquen la font adossada i el rellotge de sol de granit de la façana principal, ambdós de factura recent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-2 | C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la sala-teatre, on des d'antic es fan les representacions i espectacles del poble i també l’antic celler, on s’elaboraven bona part dels vins del celler de l’Estanc.</span></span></span></span></p> | 41.5552000,2.3546100 | 446180 | 4600594 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90063 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> | 08153-3 | Sant Bartomeu de Cabanyes | <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 41.5624000,2.3433100 | 445243 | 4601400 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90064 | Can Blanc de la Riera o la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-de-la-riera-o-la-casa-blanca | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, J. (2017) “Josep Puig i Cadafalch i Òrrius: notícia d'una documentació inèdita”. <em>Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell</em>, núm. 70. Argentona: Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, p. 32-35.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada: s’hi obren quatre finestres i un portal rodó d'onze dovelles. Al costat del portal hi ha un petit contrafort. En destaca un antic rellotge de sol restaurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-4 | Ctra. Argentona, 6. | <p><span><span><span><span>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XVI, quan els germans Blanc, procedents de la Cerdanya es van instal·lar a Òrrius (ROQUÉ, 2016:219). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la casa va ser reformat per l'arquitecte modernista</span> <span>Josep Puig i Cadafalch. La masia va ser propietat de la família de Puig i Cadafalch fins que la van vendre a un constructor local. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5545400,2.3551600 | 446225 | 4600520 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg1_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90065 | Can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunill | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, amb barri tancat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos consten de planta baixa i una planta pis. La teulada és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada, de disposició regular: a la planta baixa s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres rectangulars; al primer pis, tres balcons; i al pis superior, tres finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos lateral hi ha una galeria porxada de sis arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats, amb pedres cantoneres.</span></span></span></span></p> | 08153-5 | Pg. de les Oliveres, 2-10. | <p><span><span><span><span>L’antic portal adovellat podria ser aprofitat d’una edificació anterior.</span></span></span></span></p> | 41.5562100,2.3535000 | 446088 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90066 | Can Macià o can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-o-can-jordi | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) </span></span></span><em><span>La Gent d'Òrrius a través de la història</span></em><span><span><span><span><span>. Òrrius: l'autor, p.</span></span></span></span></span> 25.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span>Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició irregular, majoritàriament de pedra treballada. El portal és d’arc de mig punt adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i emblanquinats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos original s’hi annexen d’altres cossos de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08153-6 | C. Aquença, 24. | <p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la casa, de la que es té coneixement, és del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5570600,2.3604200 | 446666 | 4600796 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90073 | Ca l'Andreu o l'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-o-lestanc | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148.</p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 31.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Masia formada per diverses edificacions, que formen una planta en “L”, fruit de les diferents fases constructives al llarg del temps. Consta de planta baixa i una planta pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades dels diferents cossos són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, rectangulars, a excepció del cos situat a l’oest, que també presenta obertures d’arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal, que es troba orientada a migdia, hi ha un rellotge de sol, de factura recent.</span></span></span></span></p> | 08153-12 | Ctra. Argentona, 14. | <p><span><span><span><span>Antigament, a ca l’Andreu es venia sal, tabac i d’altres productes. En destacaven els vins elaborats per Bartomeu Prat, que eren exportats principalment a la regió de Stuttgart (Alemanya). </span></span></span></span></p> | 41.5542000,2.3561600 | 446308 | 4600482 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90075 | Can Janer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes.</span> <span>És d'estil noucentista.</span> <span>La coberta és de teula àrab a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els primer pis presenta un balcó, amb barana de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-14 | Pg. de les Oliveres, 2. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5561500,2.3543900 | 446162 | 4600699 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90076 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-7 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, composta de diverses vessants, amb ampli voladís. És una gran torre d'estiueig d'estil noucentista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. En destaca la galeria del primer pis sustentada per dues columnes salomòniques de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-15 | Pg. de les Oliveres, 6. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5562100,2.3541700 | 446144 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90078 | Can Viladevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladevall | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, format per planta baixa i sotacoberta, amb un petit jardí a la part frontal. És d'estil noucentista i consta de dos habitatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars i disposició regular; les finestres presenten reixes de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana principal és simètrica, amb motius decoratius de línies corbes i punts.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-17 | C. Major, 16-18. | 41.5560500,2.3546400 | 446183 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90079 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-28 | <p><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El carrer Major està format, majoritàriament, per petits edificis de dues plantes, amb les cobertes de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la línia del carrer. Algunes de les cases han estat refetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer desemboquen el conjunt de cases situades a l’entorn de l’església de Sant Andreu, que formen part del veïnat de la Plaça.</span></span></span></span></p> | 08153-18 | C. Major (nucli urbà). | <p>Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble durant les primeres dècades del segle XX.</p> <p>A l'inici del carrer, hi havia l'antiga botiga de queviures de cal Truc, centre neuràlgic i popular del poble.</p> | 41.5557827,2.3546219 | 446181 | 4600658 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90081 | Forn de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cunill | XVIII-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat a l'inici del camí del Forn, a tocar del marge i a les proximitats de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular i maons, lligats amb morter de calç, de planta quadrangular. Es troba, en part, excavada en el sòl del pendent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur orientat a l'est presenta una obertura d'accés a la sala de combustió, per on s'introduïa el material que es volia cremar. L’obertura és de volta de canó, de maó.</span></span></span></span></p> | 08153-20 | Can Cunill | <p><span><span><span><span><span><span>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva localització en aquest indret, a tocar del nucli urbà, fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a moltes de les cases del poble.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5557900,2.3530500 | 446050 | 4600660 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90083 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-8 | <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148 i 192.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil situada en un edifici cantoner, que consta d'una sola nau de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> | 08153-22 | C. Argentona, 4. | <p><span><span><span><span>Va ser la primera indústria d'Òrrius. A la fàbrica elaboraven teixits de popelín.</span></span></span></span></p> | 41.5547800,2.3549700 | 446209 | 4600547 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90083-22jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90094 | Pont de l'Àgora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lagora | XX | <p><span><span><span><span>Pont d’un ull que uneix la plaça de l’Església amb el carrer de Montserrat, salvant el pas del torrent de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És d'una extrema senzillesa, de formigó armat. Fa aproximadament uns 45 m de llargada, uns 2 m d’amplada i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No té interès per sí mateix com a element patrimonial, però sí per ser ja un referent identitari del nucli d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 08153-25 | Nucli urbà | 41.5549200,2.3542200 | 446147 | 4600563 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90094-25jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90096 | Passeig de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-oliveres | XX | <p><span><span><span><span>Les cases del passeig de les Oliveres corresponen, majoritàriament, a grans torres d'estiueig de </span></span></span></span>principis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span>En destaquen les torres de can Janer i de can Torres i també l’antiga masia de can Cunill.</span></span></span></span></p> | 08153-27 | Pg. de les Oliveres (nucli urbà) | <p>Algunes de les cases que formen el passeig de les Oliveres es van construir a principis del segle XX, relacionades amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5560500,2.3540700 | 446135 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90101 | Pont de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-0 | XX | <p><span><span><span><span>Pont d'un ull que salva el torrent</span> <span>de Riudameia al seu pas per la ctra. BV-5106. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 4 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït en pedra i maó, amb doble filada de maó als pilars d'entrada, i l'arc de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una protecció feta amb una gran planxa d’acer patinable a uns dels laterals, i una aleta de reforç a una de les boques.</span></span></span></span></p> | 08153-28 | Ctra. BV-5106 | 41.5543500,2.3558500 | 446282 | 4600498 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
90105 | Pont de cal Bocu o de can Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bocu-o-de-can-torrelles | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 194.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont de dos ulls que salva el torrent de Céllecs al pas del carrer del Pont. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Construït en pedra i maó, amb filades de maó a plec de llibre a les boques d'entrada i l'arc també de totxo. Presenta una barana compacta de ciment amb una placa on costa: “Pont construït el 1953 cedit per Ramon Torrellas Boba al poble d’Òrrius”.</span></span></span></span></p> | 08153-29 | C. del Pont, s/n. | <p><span><span><span><span>Tal com consta a la placa que hi ha instal·lada a la barana del pont, va ser construït l’any 1953 i cedit al poble d’Òrrius per Ramon Torrellas Boba.</span></span></span></span></p> | 41.5544900,2.3548500 | 446199 | 4600515 | 1953 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
90493 | Abric de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> | VII aC- V dC | Ha estat objecte d’espoli per part d’afeccionats a l’arqueologia. | <p><span><span><span><span>L’abric de Sant Bartomeu es troba en un pendent amb força desnivell,</span><span> a les proximitats </span><span>de l'empresa Granits Barbany.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un gran abric rocós i d'altres més petits, situats en una àrea d’uns 20 m al seu voltant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'abric més gran està format per una gran roca d'uns 7 m d'alçada, que fa de coberta, recolzada sobre tres roques. Presenta una cambra interior de 2,5 m de llarg per 1,5 m d'ample i 1 m d’alçada. Als espais entre les roques hi ha petits murs de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els altres abrics també conserven murets de pedra seca a les obertures de les roques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jaciment va ser descobert arran de les troballes de</span> <span>fragments de ceràmica ibèrica i romana al seu interior, per part d’afeccionats a l’arqueologia. Malauradament, aquestes intervencions clandestines van malmetre la seva estratigrafia i estructures.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de la ceràmica recollida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions, fet que impedeix determinar la seva funcionalitat, i només una intervenció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-45 | Sant Bartomeu de Cabanyes | 41.5596500,2.3467600 | 445529 | 4601093 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg0.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90497 | Al nord-oest d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-46 | Nord-oest d’Òrrius | 41.5596900,2.3483300 | 445660 | 4601096 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
90548 | Sender de gran recorregut GR-92 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-92-0 | <p><span><span><span><span>FEEC FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: </span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/gr-92-etapa-16/'><span>https://senders.feec.cat/etapa/gr-92-etapa-16/</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El GR-92 és un sender de gran recorregut, conegut com a Sender Mediterrani, que transcorre per tot el litoral mediterrani peninsular, des de Catalunya fins a Andalusia.</span> <span>Forma part del sender europeu E-10 (mar Bàltic-Mediterrani).</span> <span>El tram de Catalunya és de 561 km.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El GR-92 travessa el terme municipal d’Òrrius en la seva etapa 16. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'etapa 16, de 23,093 km, uneix el coll de Can Bordoi amb el coll de la Font de Cera, travessant les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Transcorre per la Serralada Litoral, transitant per la part més elevada i allunyada de la costa. El paisatge és de bosc mediterrani. </span></span></span></span></p> | 08153-55 | Travessa de nord a sud, a l'extrem oest del terme municipal. | 41.5532600,2.3428926 | 445201 | 4600386 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90548-55jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90548-55jpg1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
90549 | Ruta Temàtica 6 o RT 6 - Meridià Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-tematica-6-o-rt-6-meridia-verd | <p><span><span><span><span>COSTA DE BARCELONA MARESME: <a href='https://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/natura/rutes-i-senderisme/itineraris-pel-parc-serralada-litoral/meridia-verd-de-la-roca-del-valles'>https://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/natura/rutes-i-senderisme/itineraris-pel-parc-serralada-litoral/meridia-verd-de-la-roca-del-valles</a></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>La Ruta Temàtica 6 o el RT 6 - Meridià Verd, segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de París, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest itinerari, permet creuar transversalment, de nord a sud, el Parc de la Serralada del Litoral, en la seva darrera etapa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu pas pel terme municipal d’Òrrius, el GR-92 i la ruta temàtica RT-6: Meridià Verd coincideixen en la major part del seu recorregut.</span></span></span></span></p> | 08153-56 | Travessa de nord a sud, a l'extrem oest del terme municipal. | <p>L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés fer el recorregut a peu en la seva totalitat.</p> | 41.5526000,2.3427900 | 445192 | 4600312 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90549-56jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90574 | Can Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-4 | <p><span><span><span><span><span>AA.DD. (1982) <em>Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 20.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) <em>Vías y poblamiento romano en el área Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MALUQUER DE MOTES, J. (1986) <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 78.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, </span><span>p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) <em>La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. 1</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 654 - 655.</span></span></span></span></span></p> | VII-I aC | Ha estat objecte d’actuacions d'afeccionats. | <p><span><span><span><span>El jaciment de can Genís es troba</span> <span>entre el turó de Gironella i el coll de Porc, al voltant de la masia de can Genís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament rural iberoromà,</span> <span>emmarcat entre els segles II i I aC, amb estructures d'habitació i sitges, del que es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, l’any 1952, es localitzaven una gran quantitat de fragments de ceràmica en superfície i restes estructurals, corresponents a diverses habitacions, tot i que ja es trobaven en mal estat de conservació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També va donar la notícia que, pels volts de l’any 1930, el Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils, hi havia excavat una sitja amb materials iberoromans</span><span>, dels quals Ribas va poder </span><span>documentar la seva entitat i l'abundància de ceràmica ibèrica i romana (terra sigil·lada, campaniana i comuna).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La localització del jaciment en una zona de muntanya respon al tipus d'hàbitat ibèric, però els materials recuperats infereixen una cronologia tardana, fet que el relacionaria amb el moment previ al fenomen de poblament de la plana litoral, fruit de la romanització intensa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, no va permetre trobar cap fragment de ceràmica i únicament es va localitzar alguna alineació de pedres, que podria correspondre a l’assentament, fet dificulta la seva ubicació precisa.</span></span></span></span></p> | 08153-57 | Can Genís | 41.5428700,2.3580200 | 446454 | 4599223 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90574-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90574-57jpg0.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90578 | Can Tarascó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarasco | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | XX-VII aC / III-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952) es van trobar restes romanes indeterminades al sud-oest del poble d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un lloc proper a Can Tarascó que no ha estat possible localitzar, es troba la Cova de les Heures, descoberta i excavada per membres del Museu de Vilassar de Dalt. Segons un dels l’arqueòleg Pau Ubach, seria una cova eneolítica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-58 | Can Tarasacó | 41.5524600,2.3410900 | 445050 | 4600298 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90578-58jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90578-58jpg0.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti (PREVOSTI,1981) situa el jaciment a l'esquerra de la carretera que va de cal Camat a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, en el vessant sud-est del turó de les Encantades (massís de Céllecs). | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
90582 | Forn de can Vinyamata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-vinyamata | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un possible forn</span> <span>de producció incerta i cronologia desconeguda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser localitzat l’any 2008, durant les prospeccions arqueològiques a la zona, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, gràcies a les notícies proporcionades pels veïns de can Vinyamata sobre l'existència de sepulcres megalítics a la zona.</span> <span>Les prospeccions no van permetre documentar cap tipus de restes prehistòriques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura consta d’una àrea ovalada retallada al subsol, d'uns 5 per 2 m, amb un entrant tallat al subsol, amb un conducte, que presenta una volta. Aquest, comunica amb una petita cambra, d'1 per 0'5 m, coronada per pedres que emmarquen el retall. </span></span></span></span></p> | 08153-59 | Can Vinyamata | 41.5710300,2.3538200 | 446127 | 4602352 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90582-59jpg0.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són de l'indret on es localitza el forn. Actualment l'accés al forn és difícil a causa dels treballs forestals que s'hi han dut a terme recentment. | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
90583 | Sobre Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-orrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952), és una troballa aïllada d'època romana, en un indret situat sobre el poble d'Òrrius, al començament de la riera de Pins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-60 | Nord d'Òrrius | 41.5632900,2.3507800 | 445867 | 4601494 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90583-60jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Deri, entre la masia d'aquest nom i la pedrera, gairebé tocant el mas (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
90584 | Jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>FLÓREZ, M. (2008) <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques al Vallès Oriental. Campanya 2008.</em> Mem. núm.: 9740. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> | VII-I aC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>El jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba en una petita elevació boscosa,</span> <span>al sud del pla de l’ermita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament ibèric del qual es té coneixement per Marià Ribas, que va localitzar fragments de ceràmica en superfície (a torn, grollera i grisa de la costa catalana) i estructures muràries que s'estenien, segons l'autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins a Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, hi ha indicis de l'existència d'un assentament en aquest indret, per la seva situació estratègica, ja que hi passa el camí que comunica el Vallès amb el Maresme i per la ceràmica ibèrica localitzada. Tanmateix, el topònim “cabanyes', podria indicar la presència d'un antic establiment ibèric.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, va permetre documentar ceràmica comuna ibèrica, a la pista forestal que envolta el turó al sud de Sant Bartomeu, i es va localitzar alguna estructura susceptible de ser ibèrica. </span></span></span></span></p> | 08153-61 | Sant Bartomeu de Cabanyes | 41.5601300,2.3425300 | 445176 | 4601149 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90584-61jpg0.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc