Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
90067 Alzina de can Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-jordi <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina <em>(Quercus ilex)</em>, de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Jordi. Destaca per la seva densa i arrodonida capçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre monumental.</span></span></span></span></p> 08153-7 Can Jordi. C. Aquença, 24. 41.5569800,2.3605900 446680 4600787 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90067-7jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90068 Olivera de can Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-jordi <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'olivera <em>(Olea europaea)</em> centenària. Presenta un gran diàmetre del tronc i una alçada considerable. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre de molta antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era a can Jordi i es va traslladar a tocar de les lletres d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 08153-8 C. Aquença, s/n (a tocar de les lletres d'Òrrius). <p><span><span><span><span>L’olivera era propietat del Josep Puig, de can Jordi, que la va cedir a l’Ajuntament. L’Esteve i en Dani Martínez, que eren germans i treballadors de la brigada, van ser els encarregats de fer el trasllat i replantar-la a la nova ubicació.</span></span></span></span></p> 41.5565700,2.3602700 446653 4600742 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90068-8jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2022-05-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90069 Alzina del passeig de ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-passeig-de-ribera <p><span><span><span><span>Es tracta d'una alzina <em>(Quercus ilex)</em> de grans dimensions, situada al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar del pi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És ben visible des del pla de Puig i Cadafalch, i destaca per la seva gran alçada.</span></span></span></span></p> 08153-9 Bell-lloc 41.5539200,2.3555000 446253 4600451 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90069-9jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90070 Pi del passeig de ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-passeig-de-ribera <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pi pinyer </span></span></span></span>(<em>Pinus pinea</em>) <span><span><span><span>de grans dimensions, situat al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar de l’alzina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva gran alçada i pel conjunt que forma amb l’alzina.</span></span></span></span></p> 08153-10 Bell-lloc 41.5539300,2.3553800 446243 4600452 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90070-10jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90077 Oliveres del passeig de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-passeig-de-les-oliveres <p><span><span><span><span>Conjunt arbori format per diversos peus d'olivera <em>(Olea europaea)</em> disposades en filera, en un passeig pavimentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de soques molt velles amb troncs entortolligats. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. Les seves proporcions són similars i les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida.</span></span></span></span></p> 08153-16 Passeig de les Oliveres, s/n. 41.5560300,2.3541300 446140 4600686 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90107 Zona d’escalada de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-30 Serralada de Céllecs 41.5549200,2.3401100 444970 4600572 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90714 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> 08153-68 Òrrius <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> 41.5546400,2.3406900 445018 4600540 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90715 Serralada de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> 08153-69 Céllecs 41.5544800,2.3388900 444868 4600524 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90717 Turó d’Aquença https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-daquenca <p><span><span><span><span>El turó d’Aquença, de 375 m d'altitud, es troba entre els termes</span> <span>d'Argentona i d'Òrrius, a les proximitats del nucli urbà d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest turó i els seus contraforts separen les aigües que van a parar a la riera de Riudemeia,</span> <span>al nord, i a la riera de Clarà, al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un referent geogràfic de la zona.</span></span></span></span></p> 08153-71 Aquença 41.5600500,2.3609200 446710 4601128 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90717-71jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91179 Pi de la Pallota https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> 08153-103 La Pallota 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91180 Alzina de can Merla https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-merla <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Merla. Destaca per la seva gran capçada arrodonida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre singular.</span></span></span></span></p> 08153-104 Can Merla. Veïnat de Clarà, 22. 41.5564200,2.3582400 446483 4600727 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91180-104jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90582 Forn de can Vinyamata https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-vinyamata <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> Desconegut <p><span><span><span><span>Es tracta d’un possible forn</span> <span>de producció incerta i cronologia desconeguda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser localitzat l’any 2008, durant les prospeccions arqueològiques a la zona, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, gràcies a les notícies proporcionades pels veïns de can Vinyamata sobre l'existència de sepulcres megalítics a la zona.</span> <span>Les prospeccions no van permetre documentar cap tipus de restes prehistòriques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura consta d’una àrea ovalada retallada al subsol, d'uns 5 per 2 m, amb un entrant tallat al subsol, amb un conducte, que presenta una volta. Aquest, comunica amb una petita cambra, d'1 per 0'5 m, coronada per pedres que emmarquen el retall. </span></span></span></span></p> 08153-59 Can Vinyamata 41.5710300,2.3538200 446127 4602352 08153 Òrrius Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90582-59jpg0.jpg Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Les fotografies són de l'indret on es localitza el forn. Actualment l'accés al forn és difícil a causa dels treballs forestals que s'hi han dut a terme recentment. 80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90497 Al nord-oest d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> III aC-V dC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-46 Nord-oest d’Òrrius 41.5596900,2.3483300 445660 4601096 08153 Òrrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90583 Sobre Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-orrius <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> III aC-V dC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952), és una troballa aïllada d'època romana, en un indret situat sobre el poble d'Òrrius, al començament de la riera de Pins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-60 Nord d'Òrrius 41.5632900,2.3507800 445867 4601494 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90583-60jpg0.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Deri, entre la masia d'aquest nom i la pedrera, gairebé tocant el mas (PREVOSTI, 1981: 213). 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90585 Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs <p><span><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) <em>Carta arqueológica de España</em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. <em>Limes, Revista d'Arqueologia</em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1955) <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. <em>Ampurias</em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÀMIES, A. (1983) <em>Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) <em>Els íbers</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes,</em> 0.</span> <span>Cerdanyola del Vallès:</span> <span>Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, </em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) <em>Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).</em> Mem. núm.: 131.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. <em>Forma Conventus Tarraconensis </em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931</em></span>, <span>VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> IV-II aC Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès</span> <span>establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es documenten dues fases constructives:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l'estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-62 Turó Gros de Céllecs <p><span><span><span><span>Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l'assentament amb dades més precises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.</span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5568100,2.3386600 444851 4600782 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90586 Turó de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella-0 <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) “La Laietania ibèrica”. </span><em><span>Estudi d'arqueologia i d'història</span></em><span>, 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, p.654 - 655.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> VI-I aC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment iberoromà, del qual es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48), on dona la notícia de les excavacions a l’indret, pels volts de l’any 1930, per part del Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, es localitzaven restes d’un nucli d’hàbitat i una gran quantitat de fragments de ceràmica ibèrica en superfície. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, degut a la inexistència de dades exhaustives sobre els materials recollits i de les estructures antigament documentades, no és possible determinar la tipologia i adscripció cronològica concreta del jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2009, va permetre documentar un mur en estat força precari, sense poder determinar si es tractava d'un mur de feixa o d'una estructura arqueològica de major entitat.</span></span></span></span></p> 08153-63 Coll de Gironella <p><span><span><span><span>Durant la dècada dels anys 30 del segle passat, el jaciment va ser objecte d’excavacions realitzades pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi van detectar actuacions de clandestins i furtius.</span></span></span></span></p> 41.5446200,2.3643400 446982 4599413 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg0.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90493 Abric de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-sant-bartomeu <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> VII aC- V dC Ha estat objecte d’espoli per part d’afeccionats a l’arqueologia. <p><span><span><span><span>L’abric de Sant Bartomeu es troba en un pendent amb força desnivell,</span><span> a les proximitats </span><span>de l'empresa Granits Barbany.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un gran abric rocós i d'altres més petits, situats en una àrea d’uns 20 m al seu voltant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'abric més gran està format per una gran roca d'uns 7 m d'alçada, que fa de coberta, recolzada sobre tres roques. Presenta una cambra interior de 2,5 m de llarg per 1,5 m d'ample i 1 m d’alçada. Als espais entre les roques hi ha petits murs de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els altres abrics també conserven murets de pedra seca a les obertures de les roques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jaciment va ser descobert arran de les troballes de</span> <span>fragments de ceràmica ibèrica i romana al seu interior, per part d’afeccionats a l’arqueologia. Malauradament, aquestes intervencions clandestines van malmetre la seva estratigrafia i estructures.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de la ceràmica recollida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions, fet que impedeix determinar la seva funcionalitat, i només una intervenció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-45 Sant Bartomeu de Cabanyes 41.5596500,2.3467600 445529 4601093 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg0.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|83|79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90805 Materials d’Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-vilassar-de-dalt VII aC-XVII dC <p><span><span><span><span>Al Museu de Vilassar de Dalt es custodien un gran nombre de materials que provenen del terme municipal d’Òrrius, majoritàriament del poblat ibèric de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Registres 1000-1127 / 550-638 / 640 / 642-666 / 726-993 / 996-999: fragments de gerra, <a>ceràmica, </a>tapadora, àmfora, tovot, pedra, còdol, kalathos, gerreta, pàtera, carbó, escòria (registres 1008-1030 zona torre del cavall / registres 1054-1086 zona habitació paviment = recinte IV). Segle III-I aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 1905-1907 / 308-327 / 330-344 / 513-515 / 518 i 519 / 521-524 / 641 / 994: fragments de ceràmica, fusaiola, pes de teler, fitxa, carbó, ferro, còdol, tenalla, bol, olla (registres 1905-1907 zona torre del cavall / registres 310-313 i 513-515 zona recinte IV Céllecs / registre 314 zona recinte III Céllecs / registres 320-322 excavació any 1980). Ibèric. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 312 / 319 / 441: ceràmica, tenalla, olla. Edat del bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 328 i 329 / 344 / 346 / 525: destral, ceràmica, rascadora. Prehistòria.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 374 / 693-725: projectil, ferro, ossos, ceràmica, tapadora. Indeterminada.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 3959: molí. Romana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 450: cossi. Medieval.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 553: ceràmica. Moderna.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 639: bol. Hallstat.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-78 Museu de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 (can Banús). 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). 79|81|83|85|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90574 Can Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-4 <p><span><span><span><span><span>AA.DD. (1982) <em>Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 20.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) <em>Vías y poblamiento romano en el área Metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MALUQUER DE MOTES, J. (1986) <em>Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 78.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, </span><span>p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) <em>La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. 1</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 654 - 655.</span></span></span></span></span></p> VII-I aC Ha estat objecte d’actuacions d'afeccionats. <p><span><span><span><span>El jaciment de can Genís es troba</span> <span>entre el turó de Gironella i el coll de Porc, al voltant de la masia de can Genís.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament rural iberoromà,</span> <span>emmarcat entre els segles II i I aC, amb estructures d'habitació i sitges, del que es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, l’any 1952, es localitzaven una gran quantitat de fragments de ceràmica en superfície i restes estructurals, corresponents a diverses habitacions, tot i que ja es trobaven en mal estat de conservació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També va donar la notícia que, pels volts de l’any 1930, el Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils, hi havia excavat una sitja amb materials iberoromans</span><span>, dels quals Ribas va poder </span><span>documentar la seva entitat i l'abundància de ceràmica ibèrica i romana (terra sigil·lada, campaniana i comuna).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La localització del jaciment en una zona de muntanya respon al tipus d'hàbitat ibèric, però els materials recuperats infereixen una cronologia tardana, fet que el relacionaria amb el moment previ al fenomen de poblament de la plana litoral, fruit de la romanització intensa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, no va permetre trobar cap fragment de ceràmica i únicament es va localitzar alguna alineació de pedres, que podria correspondre a l’assentament, fet dificulta la seva ubicació precisa.</span></span></span></span></p> 08153-57 Can Genís 41.5428700,2.3580200 446454 4599223 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90574-57jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90574-57jpg0.jpg Inexistent Romà|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 83|81 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90584 Jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-bartomeu-de-cabanyes <p><span><span><span><span>FLÓREZ, M. (2008) <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques al Vallès Oriental. Campanya 2008.</em> Mem. núm.: 9740. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> VII-I aC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>El jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba en una petita elevació boscosa,</span> <span>al sud del pla de l’ermita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament ibèric del qual es té coneixement per Marià Ribas, que va localitzar fragments de ceràmica en superfície (a torn, grollera i grisa de la costa catalana) i estructures muràries que s'estenien, segons l'autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins a Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, hi ha indicis de l'existència d'un assentament en aquest indret, per la seva situació estratègica, ja que hi passa el camí que comunica el Vallès amb el Maresme i per la ceràmica ibèrica localitzada. Tanmateix, el topònim “cabanyes', podria indicar la presència d'un antic establiment ibèric.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, va permetre documentar ceràmica comuna ibèrica, a la pista forestal que envolta el turó al sud de Sant Bartomeu, i es va localitzar alguna estructura susceptible de ser ibèrica. </span></span></span></span></p> 08153-61 Sant Bartomeu de Cabanyes 41.5601300,2.3425300 445176 4601149 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90584-61jpg0.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 81 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90760 Materials d’Òrrius al Museu d’Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-darqueologia-de-catalunya VII-I aC <p><span><span><span><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>6 caixes de materials arqueològics de Céllecs (núm. registre: MACBCN 047604).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 caixa de materials prehistòrics provinents de l’estació a l’aire lliure anomenada can Tarascó (núm. registre: MACBCN 047558).</span></span></span></span></li> </ul> 08153-75 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Barcelona. 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Edats dels Metalls|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per al qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historicoartístics. 79|81 53 2.3 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90798 Materials d’Òrrius al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-granollers <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></a></span></span></span></p> VII-I aC <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers disposa de materials arqueològics procedents de la zona Céllecs, tot i que consten com a pertanyents al municipi de la Roca del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Del poblat ibèric de Céllecs:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 2828: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 5463: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span> </li> </ul> </li> </ul> <p><span><span><span><span>Ambdues bosses, que són producte de prospecció, contenen material rodat d’època ibèrica, principalment fragments de ceràmica informes a torn.</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>De Céllecs (no precisa que es tracti del poblat):</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 6259: fragment de sivella de bronze ibèrica. Publicat a PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6615: punta de sageta (lític), amb aletes i peduncle.</span> <span>Donació de Josep Estrada. Està informada com a neolítica, però també podria ser calcolítica. Publicada a ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6616: destral o aixa prehistòrica. Donació de Josep Estrada.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ul> 08153-77 Museu de Granollers. C. Anselm Clavé, 40, Granollers. <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de Céllecs està inventariat com a pertanyent a la Roca del Vallès. </span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Marc Guàrdia (Museu de Granollers). 81 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90061 Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. <em>Bloc Mataroní</em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS CANDI, F. (1891)<em> Argentona històrica</em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2000) <em>Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme</em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2002) </span><em><span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme</span></em><span>. Argentona: La Comarcal edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I.</span> <span>; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. </span><em><span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.</span></em><span> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> X-XV/ XVIII <p><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple</span> <span>d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, </span><span>situada entre el campanar i el mur sud, </span><span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.</span></span></span></span></p> 08153-1 Pl. de l'Església, s/n. <p><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,</span> <span>al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.</p> 41.5552900,2.3548100 446196 4600603 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 91|92|93|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90138 Tresoret d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresoret-dorrius <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982)</span><span> “Troballa de diners comtals a Òrrius (Maresme)”. <em>L’arqueologia a Catalunya avui</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982) “Els Diners de Berenguer Ramon I (1018 - 1035): una important troballa en els límits del Vallès”. <em>Arrahona</em>, II època, núm. 13. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p. 41-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAMPO, M.; ESTRADA-RIUS, A.; CLUA, M. (2004). <em>Guia numismàtica</em>. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), p. 78-80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. </span><em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. </span><span>499-501.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> XI <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius és un conjunt de monedes antigues, trobades l’any 1981, durant les obres de restauració de la de la Capella de Nostra Senyora del Roser, a l’església de Sant Andreu d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de 216 diners d’argent o de billó ric, acunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes. És probable que haguessin estat amagades per tal de protegir-les d’una possible ràtzia, entre els anys 1032 i 1041.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben classificades en tres grups:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer grup, format per 211 monedes datades pels volts de l’any 1035, en època de Berenguer Ramon I (1018-1035). A l’anvers presenten un bust amb el cap cobert per un mocador, una diadema i la mà alçada, amb la llegenda “BARCHINONA CIV”. En el revers hi ha una creu amb braços amb la llegenda “B-E_G_CO” (Berengarius comes).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon grup, format per una sola moneda de tipologia inèdita fins al moment, molt malmesa. En l’anvers hi ha una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda “[...]NGER CO[...]” (Berengarius comes). Al revers hi ha una creu amb la llegenda “[...]CINON [..]” (Barchinona). És una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tercer grup, format per 4 diners episcopals de Girona, datats pels volts de l’any 1030. A l’anvers hi ha un bust de la Mare de Déu i la llegenda “S.M” (Sancta Maria). En el revers hi ha un element vegetal amb la llegenda “CIVITAS GIRVNDA”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la col·lecció de numismàtica (MNAC/GNC 302276-302473).</span></span></span></span></p> 08153-35 Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. 41.5550400,2.3547700 446193 4600576 1032-1041 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA: https://www.museunacional.cat/ 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90063 Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> XII <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> 08153-3 Sant Bartomeu de Cabanyes <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 41.5624000,2.3433100 445243 4601400 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg Legal Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 92 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90806 Can Femades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-femades <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIPOLL MASFERRER, R. <em>Elements de la casa tradicional</em>. Brau, p. 123.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 24 i 96.</p> <p> </p> XIV-XVII <p><span><span><span><span>Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra granítica treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb grans dovelles i finestres rectangulars a ambdós costats; a la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc conopial amb motllures esculpides i, a cada costat, finestres amb llinda recta. A tocar de la finestra principal s’intueix un antic rellotge de sol, gairebé desaparegut.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior conserva la distribució típica d'aquestes cases; en destaca la llar de foc i fogons arrambats en dues parets.</span></span></span></span></p> 08153-79 Veïnat del Prat, 10. <p><span><span><span><span>El document més antic que fa referència al nom Femades és de l’any 1266, on costa un tal Guillem Femades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’obres de reforma durant el segle XVI; moment de construcció del portal de mig punt amb grans dovelles, sobre el que hi ha una finestra conopial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va pertànyer a la família Femades fins al segle XVII, quan van enllaçar per matrimoni amb els Riudemeia.</span></span></span></span></p> 41.5537100,2.3523900 445993 4600430 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg_1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 de Xavier Roqué. 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91302 Camí ramader transversal de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-transversal-de-la-serralada-litoral <p><span><span><span><span><span><span>MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.</span></span></span></span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span><span>El camí ramader transversal de la Serralada Litoral feia la funció de distribuïdor dels ramats que arribaven al Maresme procedents dels Pirineus, a través del Vallès. També era utilitzat per a desplaçar el bestiar des dels pobles del Vallès i del Maresme cap el Barcelonès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El camí parteix del santuari del Corredor (Dosrius) i, seguint el traçat del sender de llarg recorregut GR-92, entra al Vallès Oriental pel turó del Vent, travessa la carretera BV-5103 de Llinars del Vallès a Dosrius, segueix pel mig de la urbanització de Sant Carles i entra de nou a la comarca del Maresme. Es dirigeix cap al coll de Parpers, passa pel turó de Montcau, on creua la carretera C-60, i transcorre per la carena, per sobre de can Rovira, can Riudameia, can Vinyamata i cal Gravat. A I'alçada de can Riudameia, el camí ramader abandona el traçat del GR-92 i segueix la carena, passant pel puig d'Ameia i el puig Guinard. El camí descendeix fins a la carretera BV-5003 de la Roca del Vallès a Òrrius i, després de travessar-la, segueix pel coll de Sant Bartomeu pel traçat del GR-92, pels vessants del turó de Céllecs i del turó Rodó. Des d’aquí, segueix a I’esquerra de can Tarascó, per sobre de ca la Mort, de ca I'Elies i de cal Camat Vell i es dirigeix cap al coll de Porc. Poc abans d'arribar-hi, es desvia per la carena a la dreta del turó d'en Torres i de ca I'Arcís. Passa pel pla de can Boquet, per I'esquerra del turó de Banús, de la Roca de can Toni i del turó d'en Roure. Segueix per la cruïlla del pi de la Creu de Boquet, a I'esquerra del camí de can Boquet, I’ermita de Sant Salvador, les urbanitzacions de Cabrils i Vilassar de Dalt i per la dreta del camí a Vallromanes pel torrent d'en Cuquet. El camí ramader, però, segueix la carena a la dreta del turó de Pedrells i del de can Bernadó i arriba a can Riera i a Sant Mateu. Des de can Riera, alguns ramats baixaven fins a Teià.</span></span></span></span></p> 08153-108 Travessa el municipi des de l'extrem nord fins al de migdia <p><span><span><span><span><span><span>Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.</span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres ni tampoc dels ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5625201,2.3434210 445253 4601413 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg0.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98|85 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90073 Ca l'Andreu o l'Estanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-o-lestanc <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148.</p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 31.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span>Masia formada per diverses edificacions, que formen una planta en “L”, fruit de les diferents fases constructives al llarg del temps. Consta de planta baixa i una planta pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades dels diferents cossos són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, rectangulars, a excepció del cos situat a l’oest, que també presenta obertures d’arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal, que es troba orientada a migdia, hi ha un rellotge de sol, de factura recent.</span></span></span></span></p> 08153-12 Ctra. Argentona, 14. <p><span><span><span><span>Antigament, a ca l’Andreu es venia sal, tabac i d’altres productes. En destacaven els vins elaborats per Bartomeu Prat, que eren exportats principalment a la regió de Stuttgart (Alemanya). </span></span></span></span></p> 41.5542000,2.3561600 446308 4600482 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90981 Pedra d’en Guineu o Pedra del Llamp https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-guineu-o-pedra-del-llamp <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 209.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span>La Pedra d’en Guineu o Pedra del Llamp es troba</span> <span>al camí d'Òrrius a cal Camat i al coll de Porc, a pocs metres a l'est de la casa de la Lledona, a l'interior de la finca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita estela de pedra, que presenta la següent inscripció: “JF, Mor De un Llam 1868”.</span></span></span></span></p> 08153-90 La Lledona <p><span><span><span><span>Es va realitzar en record a Josep Font de can Guineu, que va ser abatut per un llamp en aquest indret, l’any 1868. </span></span></span></span></p> 41.5463900,2.3529600 446035 4599617 1868 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90981-90jpg0.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91031 Inscripció de la plaça de la Constitució https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-la-placa-de-la-constitucio <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 186.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span>Un dels carreus del contrafort de l’església de Sant Andreu</span> <span>que mena a la plaça del Maig (antiga plaça de la Constitució), presenta la següent inscripció, gravada en pedra granítica: “Plasa de la Constitucion”.</span></span></span></span></p> 08153-100 Pl. del maig, s/n. <p><span><span><span><span>Aquesta inscripció es va fer probablement en honor a la Constitució de l’any 1876 (MONTSERRAT, 2010:186).</span></span></span></span></p> 41.5553597,2.3547855 446195 4600611 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91031-100jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90083 La Fàbrica https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-8 <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148 i 192.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil situada en un edifici cantoner, que consta d'una sola nau de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> 08153-22 C. Argentona, 4. <p><span><span><span><span>Va ser la primera indústria d'Òrrius. A la fàbrica elaboraven teixits de popelín.</span></span></span></span></p> 41.5547800,2.3549700 446209 4600547 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90083-22jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90532 Arxiu Municipal d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dorrius <p>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>El fons de l’arxiu municipal d’Òrrius es conserva majoritàriament a l’Arxiu Comarcal del Maresme (FONS ACM70-5), en concret el que abasta cronològicament des de l’any 1845 al 1960. La documentació posterior es conserva a les dependències de l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament d’Òrrius, que tramet la informació d’un terme de població tradicionalment agropecuari, fet que queda palès en els documents dels censos de propietat rústica, en els inventaris d’animals i la seva tributació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els conjunts documentals més destacats són: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); i patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).</span></span></span></span></p> 08153-51 Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. <p><span><span><span><span>L’any 2015, l’Ajuntament d’Òrrius va acordar cedir la documentació municipal fins a l’any 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90748 Les bruixes d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> 08153-74 Òrrius <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> 41.5585600,2.3532600 446070 4600967 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90973 Pou de can Moneret https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-moneret XIX-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Restes d'un pou aïllat situat per sobre de can Moneret; es troba a peu de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pou de planta circular, d’1,3 m de diàmetre, que presenta una bona part enrunada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, en sec.</span></span></span></span></p> 08153-83 Can Moneret 41.5543500,2.3476400 445598 4600504 08153 Òrrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90984 Molí de vent de can Tarascó https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-tarasco <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 72.</span></span></span></span></p> XIX-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El molí de can Tarascó es troba a pocs metres al nord-est de la casa, a tocar de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí de vent, antigament utilitzat per a pujar aigua de pou per a l’abastiment de can Tarascó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està format per una habitació de planta quadrada, aproximadament de 2 m per 2 m d’amplada, i una torre adossada de planta rodona. El diàmetre aproximat de la torre és d'1,30 m</span> <span>a la part alta, i d’1m a la part del pou.</span></span></span></span></p> 08153-93 Can Tarascó 41.5514533,2.3421948 445141 4600185 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90709 Dita: “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam” https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-argentona-venen-oli-a-cabrera-venen-sal-a-dosrius-venen-vinagre-i-a-orrius-fan <p><span><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 248.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany geogràfic “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam”</span> <span>fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Òrrius és un poble de tradició pagesa i, segons la tradició oral, de gent eixerida, com fa palès aquesta dita.</span></span></span></span></p> 08153-64 Òrrius 41.5555600,2.3547400 446191 4600633 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90710 Dita: 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sant-pere-de-clara-de-vius-es-dargentona-i-de-morts-es-dorrius XIX-XXI <p><span><span><span><span>Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona però és més proper a Òrrius i pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquí ve el refrany 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.</span></span></span></span></p> 08153-65 Òrrius 41.5574300,2.3605400 446676 4600837 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91297 Campanes de Sant Andreu d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-andreu-dorrius <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Andreu d’Òrrius té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, creada a la fàbrica de Buenaventura Pallés i Armengol, l’any 1889.</span><span> Presenta una garlanda concèntrica, al cap, i l’escut coronat de Barcelona, a la panxa i anses decorades amb caps humans.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana 2, es desconeix el taller on va ser fosa i la seva cronologia, probablement és del segle XX. És decorada amb tres orles epigràfiques al cap, en disposició concèntrica i, a la part baixa, una creu flanquejada per branques d’olivera.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Ernesta Anna, fosa l’any 2001. És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Dolors, fosa l’any 2001.</span><span> És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu. </span></span></span></span></li> </ul> 08153-107 Església de Sant Andreu d'Òrrius. Pl. de l'Església, s/n. <p><span><span><span><span>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església de Sant Andreu d'Òrrius i van fer caure una de les campanes, per a endur-se-la i fondre-la com a material de guerra.</span></span></span></span></p> 41.5552652,2.3548834 446202 4600601 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg1.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90066 Can Macià o can Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-o-can-jordi <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) </span></span></span><em><span>La Gent d'Òrrius a través de la història</span></em><span><span><span><span><span>. Òrrius: l'autor, p.</span></span></span></span></span> 25.</span></span></span></p> XV <p><span><span><span><span>Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició irregular, majoritàriament de pedra treballada. El portal és d’arc de mig punt adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i emblanquinats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos original s’hi annexen d’altres cossos de factura contemporània.</span></span></span></span></p> 08153-6 C. Aquença, 24. <p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la casa, de la que es té coneixement, és del segle XVIII.</span></span></span></span></p> 41.5570600,2.3604200 446666 4600796 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg1.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90820 Can Triador https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-triador <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> XV <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb dovelles, </span><span>una finestra amb llinda recta i una de reduïdes dimensions. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra amb ampit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa ha estat restaurada, però conserva l’estil original.</span></span></span></span></p> 08153-81 Veïnat del Prat 41.5570100,2.3454500 445417 4600800 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg0_0.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. 119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91020 Can Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-7 <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.29, 49-55.</p> XV-XVII <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a l’oest.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada i de disposició regular. La planta baixa presenta un portal rodó amb dovelles de pedra granítica, amb una finestra a cada costat: la de l'esquerra és petita i la de la dreta és amb llinda recte. Al primer pis s’hi obren tres finestres més.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al costat del portal d'entrada hi ha un banc de pedra i un cavalcador. En un dels angles de la teulada hi ha una garita de vigilància, amb la base emmotllurada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant</span> <span>a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa es troba envoltada per un pati que fa d’era.</span></span></span></span></p> 08153-96 Veïnat de Prat, 15. <p><span><span><span><span>Segons consta a la documentació antiga, l’any 1635 n'era propietari Salvador Prats. </span></span></span></span></p> 41.5512300,2.3552400 446229 4600152 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91020-96jpg1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91018 Ca la Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica XV-XVIII <p><span><span><span><span>Masia urbana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada. En destaca el gran portal adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de color groguenc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-94 C. de l'Església, 1. 41.5552700,2.3544600 446167 4600601 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg_0.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91027 Cal Gravat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-3 XV-XVIII <p><span><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada. En destaca l’antic portal adovellat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú; la façana principal és arrebossada i pintada de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></span></p> 08153-97 Zona de la Pedrera Blava 41.5665600,2.3520600 445976 4601856 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91027-97jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91027-97jpg0.jpeg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies font: Ajuntament d’Òrrius. 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90716 Nucli d'Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dorrius XV-XX <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta del conjunt arquitectònic i urbanístic, de perímetre irregular, que conforma el nucli antic d’Òrrius.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es va desenvolupar a redós de l'església parroquial de Sant Andreu, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions entre mitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis.</span></span></span> <span><span><span>També són característiques diverses cases aïllades i algunes masies urbanes. La majoria presenten cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes mantenen una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El parament de la façana acostuma a ser arrebossat i pintat de blanc, amb decoració molt austera.</span></span></span></span></span></span></p> 08153-70 Nucli urbà <p><span><span><span><span><span><span>La història del nucli antic d'Òrrius és molt remota i es troba vinculada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, a redós de la qual es va desenvolupar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Cristòfol s’esmenta ja a la documentació de l’any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre a Guadalt l’església de Sant Andreu d’Òrrius pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></span></span></p> 41.5549200,2.3548200 446197 4600562 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg1.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González En destaquen les cases del carrer del Pont núm. 1 i 2, de la carretera d’Argentona núm. 1 i 2, del carrer Sant Andreu núm. 1 i 2 i del carrer Major núm. 8, entre moltes d’altres. 94|98|119|85 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90064 Can Blanc de la Riera o la Casa Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-de-la-riera-o-la-casa-blanca <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, J. (2017) “Josep Puig i Cadafalch i Òrrius: notícia d'una documentació inèdita”. <em>Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell</em>, núm. 70. Argentona: Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, p. 32-35.</span></span></span></span></p> XVI <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada: s’hi obren quatre finestres i un portal rodó d'onze dovelles. Al costat del portal hi ha un petit contrafort. En destaca un antic rellotge de sol restaurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-4 Ctra. Argentona, 6. <p><span><span><span><span>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XVI, quan els germans Blanc, procedents de la Cerdanya es van instal·lar a Òrrius (ROQUÉ, 2016:219). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la casa va ser reformat per l'arquitecte modernista</span> <span>Josep Puig i Cadafalch. La masia va ser propietat de la família de Puig i Cadafalch fins que la van vendre a un constructor local. </span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5545400,2.3551600 446225 4600520 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg1_1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90819 Can Vinyamata https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyamata <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.31.</p> XVI <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal adovellat d’arc de mig punt i dues finestres rectangulars</span> <span>amb llindes rectes. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc d'estil gòtic i relleus escultòrics i, a cada costat, una finestreta, una amb llinda recta i l'altra amb arcs a diferents nivells.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, de pedra vista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de tres cossos. </span></span></span></p> 08153-80 Zona de la Pedrera Blava <p>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XV.</p> 41.5681300,2.3548500 446210 4602029 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90819-80jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90819-80jpg0_0.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. 119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90547 Fons documental d’Òrrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm XVI-XIX <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius, amb una cronologia des del segle XVI al XIX. La relació de documents és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Can Cunill (1790) / Censals / Francesc Cunill, 'Llevador de las rendas y escripturas antigas y modernas ' (1790-1887).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Ballot d'Argentona (1673) / Capítols / Bertomeu Ridemeia, Carpeta 2/3.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Inventaris (1646) / Inventari / Jaume Prats, mas Prats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1842) / Testament / Pau Vinyamata Cucurull, Capsa 4, Còpia del document de 1769.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1848 ) / Testament / Pere Vinyamata Mayolas, Capsa 4, Fill de Pau i Serafina. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1621) / Requesta / Jaume Altafulla, Pau Morot.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1624) / Requesta / Antoni Altafulla, Antoni Casalins, pagès Cabrils.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Testaments (1743) / Testament / Pere Moner, fill de Jaume i de Jerònima.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Reniu i Padró (1588) / Benefici / Arnau, Gabriel Monserrat / Benefici fundat a la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius / 1813 / Concòrdia / Fidel Vinyamata.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-54 C. de la Beata Maria, 3, 08301, Mataró. <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria és una institució creada l’any 1946, sota l'impuls de l'arxiver Lluís Ferrer i Clariana, per a gestionar el patrimoni cultural de la parròquia de Santa Maria. El seu Arxiu conserva una important documentació relacionada amb Mataró i la comarca del Maresme, des de finals de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per l’Equip del Museu Arxiu. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90546 Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-de-la-corona-darago <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> XVI-XVIII <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al XVIII, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> 08153-53 Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, núm. 77, 08018, Barcelona. <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural BCIN 2025-02-28 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90062 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-20 <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 240.</p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.112.</p> XVII <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba annexat a l'església parroquial de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. Presenta un portal adovellat i dues finestres a cada costat amb llinda plana; sobre el portal hi ha un balcó i dues finestres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En destaquen la font adossada i el rellotge de sol de granit de la façana principal, ambdós de factura recent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-2 C. de l'Església, 1-8. <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la sala-teatre, on des d'antic es fan les representacions i espectacles del poble i també l’antic celler, on s’elaboraven bona part dels vins del celler de l’Estanc.</span></span></span></span></p> 41.5552000,2.3546100 446180 4600594 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg_2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90065 Can Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunill <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></span></p> XVII <p><span><span><span><span>Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, amb barri tancat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos consten de planta baixa i una planta pis. La teulada és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada, de disposició regular: a la planta baixa s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres rectangulars; al primer pis, tres balcons; i al pis superior, tres finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos lateral hi ha una galeria porxada de sis arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats, amb pedres cantoneres.</span></span></span></span></p> 08153-5 Pg. de les Oliveres, 2-10. <p><span><span><span><span>L’antic portal adovellat podria ser aprofitat d’una edificació anterior.</span></span></span></span></p> 41.5562100,2.3535000 446088 4600706 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5