Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90061 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. <em>Bloc Mataroní</em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS CANDI, F. (1891)<em> Argentona històrica</em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2000) <em>Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme</em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2002) </span><em><span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme</span></em><span>. Argentona: La Comarcal edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I.</span> <span>; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. </span><em><span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.</span></em><span> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | X-XV/ XVIII | <p><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple</span> <span>d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, </span><span>situada entre el campanar i el mur sud, </span><span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.</span></span></span></span></p> | 08153-1 | Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,</span> <span>al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.</p> | 41.5552900,2.3548100 | 446196 | 4600603 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 91|92|93|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90070 | Pi del passeig de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-passeig-de-ribera | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pi pinyer </span></span></span></span>(<em>Pinus pinea</em>) <span><span><span><span>de grans dimensions, situat al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar de l’alzina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva gran alçada i pel conjunt que forma amb l’alzina.</span></span></span></span></p> | 08153-10 | Bell-lloc | 41.5539300,2.3553800 | 446243 | 4600452 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90070-10jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 91031 | Inscripció de la plaça de la Constitució | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-de-la-placa-de-la-constitucio | <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 186.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Un dels carreus del contrafort de l’església de Sant Andreu</span> <span>que mena a la plaça del Maig (antiga plaça de la Constitució), presenta la següent inscripció, gravada en pedra granítica: “Plasa de la Constitucion”.</span></span></span></span></p> | 08153-100 | Pl. del maig, s/n. | <p><span><span><span><span>Aquesta inscripció es va fer probablement en honor a la Constitució de l’any 1876 (MONTSERRAT, 2010:186).</span></span></span></span></p> | 41.5553597,2.3547855 | 446195 | 4600611 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91031-100jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 91088 | Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-2 | XVIII | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i de disposició irregular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-101 | Disseminat Veïnat de la Plaça, 16. | 41.5573000,2.3427300 | 445191 | 4600834 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101pg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 91149 | Can Ramos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramos-0 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal es troba orientada al sud-est. Al cantó de migdia presenta un pis més, a mode de torre, amb coberta de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-102 | Camí de Sant Bartomeu, 1. | 41.5571044,2.3523496 | 445993 | 4600806 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 91179 | Pi de la Pallota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota | <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-103 | La Pallota | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||||||
| 91180 | Alzina de can Merla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-merla | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Merla. Destaca per la seva gran capçada arrodonida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre singular.</span></span></span></span></p> | 08153-104 | Can Merla. Veïnat de Clarà, 22. | 41.5564200,2.3582400 | 446483 | 4600727 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91180-104jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 91181 | Arxiu Parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | XVII-XX | <p><span><span><span><span>L’Arxiu parroquial de Sant Andreu d’Òrrius està format per diversos volums entre llibres i carpetes, característics del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits.</span> <span>També hi ha testaments i llibres de confraries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cronologia dels documents comprèn des del segle XVII al XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment no està classificat ni microfilmat; únicament s'han escanejat els llibres sacramentals.</span> <span>Està dipositat en un armari dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit.</span></span></span></span></p> | 08153-105 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | 41.5551900,2.3546300 | 446181 | 4600592 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg0.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 91278 | Cal Camat Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat-vell | XVII-XX | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, una de les quals sobreaixecada, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures de la planta pis són de pedra treballada. Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un edifici annex, de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08153-106 | Cal Camat | 41.5420100,2.3477800 | 445599 | 4599133 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91278-106jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91278-106jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 91297 | Campanes de Sant Andreu d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Andreu d’Òrrius té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, creada a la fàbrica de Buenaventura Pallés i Armengol, l’any 1889.</span><span> Presenta una garlanda concèntrica, al cap, i l’escut coronat de Barcelona, a la panxa i anses decorades amb caps humans.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana 2, es desconeix el taller on va ser fosa i la seva cronologia, probablement és del segle XX. És decorada amb tres orles epigràfiques al cap, en disposició concèntrica i, a la part baixa, una creu flanquejada per branques d’olivera.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Ernesta Anna, fosa l’any 2001. És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Dolors, fosa l’any 2001.</span><span> És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu. </span></span></span></span></li> </ul> | 08153-107 | Església de Sant Andreu d'Òrrius. Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església de Sant Andreu d'Òrrius i van fer caure una de les campanes, per a endur-se-la i fondre-la com a material de guerra.</span></span></span></span></p> | 41.5552652,2.3548834 | 446202 | 4600601 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 91302 | Camí ramader transversal de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-transversal-de-la-serralada-litoral | <p><span><span><span><span><span><span>MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.</span></span></span></span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span><span>El camí ramader transversal de la Serralada Litoral feia la funció de distribuïdor dels ramats que arribaven al Maresme procedents dels Pirineus, a través del Vallès. També era utilitzat per a desplaçar el bestiar des dels pobles del Vallès i del Maresme cap el Barcelonès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El camí parteix del santuari del Corredor (Dosrius) i, seguint el traçat del sender de llarg recorregut GR-92, entra al Vallès Oriental pel turó del Vent, travessa la carretera BV-5103 de Llinars del Vallès a Dosrius, segueix pel mig de la urbanització de Sant Carles i entra de nou a la comarca del Maresme. Es dirigeix cap al coll de Parpers, passa pel turó de Montcau, on creua la carretera C-60, i transcorre per la carena, per sobre de can Rovira, can Riudameia, can Vinyamata i cal Gravat. A I'alçada de can Riudameia, el camí ramader abandona el traçat del GR-92 i segueix la carena, passant pel puig d'Ameia i el puig Guinard. El camí descendeix fins a la carretera BV-5003 de la Roca del Vallès a Òrrius i, després de travessar-la, segueix pel coll de Sant Bartomeu pel traçat del GR-92, pels vessants del turó de Céllecs i del turó Rodó. Des d’aquí, segueix a I’esquerra de can Tarascó, per sobre de ca la Mort, de ca I'Elies i de cal Camat Vell i es dirigeix cap al coll de Porc. Poc abans d'arribar-hi, es desvia per la carena a la dreta del turó d'en Torres i de ca I'Arcís. Passa pel pla de can Boquet, per I'esquerra del turó de Banús, de la Roca de can Toni i del turó d'en Roure. Segueix per la cruïlla del pi de la Creu de Boquet, a I'esquerra del camí de can Boquet, I’ermita de Sant Salvador, les urbanitzacions de Cabrils i Vilassar de Dalt i per la dreta del camí a Vallromanes pel torrent d'en Cuquet. El camí ramader, però, segueix la carena a la dreta del turó de Pedrells i del de can Bernadó i arriba a can Riera i a Sant Mateu. Des de can Riera, alguns ramats baixaven fins a Teià.</span></span></span></span></p> | 08153-108 | Travessa el municipi des de l'extrem nord fins al de migdia | <p><span><span><span><span><span><span>Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.</span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres ni tampoc dels ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5625201,2.3434210 | 445253 | 4601413 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg0.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 91303 | Corral de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-cunill-0 | <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 22.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span>El corral es troba adossat a la casa de can Patau, a pocs metres de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita edificació de planta rectangular, que consta d’una única planta disposada a dos nivells diferenciats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. El nivell superior queda completament obert, amb un pilar de maó al centre. Ha estat recentment reconstruïda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta dos portals rectangulars, el principal, emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó i un a la façana lateral, emmarcat en maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú,</span> <span>amb pedres cantoneres i conserven l’antic arrebossat, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-109 | C. Vista al Montseny, 1. | <p><span><span><span><span>El corral de can Cunill va estar en ús durant bona part del segle XX. Era utilitzat per en Pere, un pastor de Ribes de Freser que hi tancava el seu ramat durant la transhumància.</span></span></span></span></p> | 41.5562985,2.3533950 | 446079 | 4600716 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90071 | Bústia del pont de l'Àgora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-del-pont-de-lagora | XXI | <p><span><span><span><span>La Bústia del pont de l'Àgora es troba a l'inici del pont, a tocar amb el carrer de l'Església. És obra d'en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany), realitzada l'any 2007.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una estructura de pedra granítica, en forma de prisma de quatre cares, similar a una columna, amb base, fust i capitell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part frontal superior presenta una petita obertura per a dipositar les cartes i, a la part central, un relleu amb l'escut oficial d'Òrrius.</span></span></span></span></p> | 08153-11 | Pont de l'Àgora | <p><span><span><span><span>Jaume Anglada Balada,</span></span></span></span> primer alcalde d'Òrrius de la democràcia,<span><span><span><span> va ser el fundador de l’Àgora del Pont, projecte de comunicació, opinió i expressió, creat amb l’objectiu de que tothom que hi volgués participar, pogués escriure poemes, col·laborar i opinar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En va recopilar un recull dels escrits l’any 2007, propietat de la família Anglada (a l'Ajuntament hi ha una còpia de l'exemplar).</span></span></span></span></p> | 41.5551000,2.3545200 | 446172 | 4600583 | 2007 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90071-11jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90071-11jpg_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pitu i Jordi Barbany de Granits Barbany (bústia) / Jaume Anglada Balada (fundador de l’Àgora del Pont). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 91447 | Mina i aqüeducte de can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-aqueducte-de-can-llado | XX | En estat d'abandó. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un petit aqüeducte d'arc de mig punt, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de can Lladó. Conduïa l'aigua del rec que sortia d’una mina, situada a poca distància al sud-est de l’aqüeducte, fins al dipòsit d’aigua que abastia la casa, a l’altre costat del torrent. És una construcció allargada i estreta, feta de</span> <span>de paredat comú, amb pedres lligades amb morter de calç i volta de mig punt de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La mina és aïllada semisoterrada, bastida en un dels talussos del terreny, al mig del bosc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, la mina i l’aqüeducte es troben en estat d’abandó.</span></span></span></span></p> | 08153-110 | Can Lladó | 41.5594100,2.3568000 | 446366 | 4601060 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91447-110jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Tasio Llerena. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90073 | Ca l'Andreu o l'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-o-lestanc | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148.</p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 31.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Masia formada per diverses edificacions, que formen una planta en “L”, fruit de les diferents fases constructives al llarg del temps. Consta de planta baixa i una planta pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades dels diferents cossos són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, rectangulars, a excepció del cos situat a l’oest, que també presenta obertures d’arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal, que es troba orientada a migdia, hi ha un rellotge de sol, de factura recent.</span></span></span></span></p> | 08153-12 | Ctra. Argentona, 14. | <p><span><span><span><span>Antigament, a ca l’Andreu es venia sal, tabac i d’altres productes. En destacaven els vins elaborats per Bartomeu Prat, que eren exportats principalment a la regió de Stuttgart (Alemanya). </span></span></span></span></p> | 41.5542000,2.3561600 | 446308 | 4600482 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90074 | Camí del Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pessebre-vivent | <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El camí del Pessebre Vivent és l’indret on cada any es representa el pessebre, a tocar del nucli antic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un espai natural privilegiat que s’utilitza com a escenari, on es poden veure algunes de les petites construccions per a les diferents escenes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest recorregut pel bosc s’inicia al davant de can Cunill.</span></span></span></span></p> | 08153-13 | Nucli urbà | 41.5555918,2.3532004 | 446062 | 4600638 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90075 | Can Janer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes.</span> <span>És d'estil noucentista.</span> <span>La coberta és de teula àrab a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els primer pis presenta un balcó, amb barana de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-14 | Pg. de les Oliveres, 2. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5561500,2.3543900 | 446162 | 4600699 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90076 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-7 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, composta de diverses vessants, amb ampli voladís. És una gran torre d'estiueig d'estil noucentista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. En destaca la galeria del primer pis sustentada per dues columnes salomòniques de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-15 | Pg. de les Oliveres, 6. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5562100,2.3541700 | 446144 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90077 | Oliveres del passeig de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-passeig-de-les-oliveres | <p><span><span><span><span>Conjunt arbori format per diversos peus d'olivera <em>(Olea europaea)</em> disposades en filera, en un passeig pavimentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de soques molt velles amb troncs entortolligats. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. Les seves proporcions són similars i les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida.</span></span></span></span></p> | 08153-16 | Passeig de les Oliveres, s/n. | 41.5560300,2.3541300 | 446140 | 4600686 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 90078 | Can Viladevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladevall | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, format per planta baixa i sotacoberta, amb un petit jardí a la part frontal. És d'estil noucentista i consta de dos habitatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars i disposició regular; les finestres presenten reixes de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana principal és simètrica, amb motius decoratius de línies corbes i punts.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-17 | C. Major, 16-18. | 41.5560500,2.3546400 | 446183 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90079 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-28 | <p><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El carrer Major està format, majoritàriament, per petits edificis de dues plantes, amb les cobertes de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la línia del carrer. Algunes de les cases han estat refetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer desemboquen el conjunt de cases situades a l’entorn de l’església de Sant Andreu, que formen part del veïnat de la Plaça.</span></span></span></span></p> | 08153-18 | C. Major (nucli urbà). | <p>Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble durant les primeres dècades del segle XX.</p> <p>A l'inici del carrer, hi havia l'antiga botiga de queviures de cal Truc, centre neuràlgic i popular del poble.</p> | 41.5557827,2.3546219 | 446181 | 4600658 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90080 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-15 | <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 245.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La creu de terme es troba al passeig de les Oliveres, a tocar de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una base de forma rectangular, a mode de columna, feta de pedres mínimament desbastades i lligades amb morter.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre la base hi ha col·locada una creu de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-19 | Pg. de les Oliveres, s/n (davant de can Cunill). | <p>Segons Josep Montserrat (vegeu bibliografia), la creu és centenària i no es troba situada en el seu emplaçament original.</p> | 41.5560800,2.3533500 | 446075 | 4600692 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90062 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-20 | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 240.</p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.112.</p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba annexat a l'església parroquial de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. Presenta un portal adovellat i dues finestres a cada costat amb llinda plana; sobre el portal hi ha un balcó i dues finestres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En destaquen la font adossada i el rellotge de sol de granit de la façana principal, ambdós de factura recent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-2 | C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la sala-teatre, on des d'antic es fan les representacions i espectacles del poble i també l’antic celler, on s’elaboraven bona part dels vins del celler de l’Estanc.</span></span></span></span></p> | 41.5552000,2.3546100 | 446180 | 4600594 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90081 | Forn de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cunill | XVIII-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat a l'inici del camí del Forn, a tocar del marge i a les proximitats de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular i maons, lligats amb morter de calç, de planta quadrangular. Es troba, en part, excavada en el sòl del pendent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur orientat a l'est presenta una obertura d'accés a la sala de combustió, per on s'introduïa el material que es volia cremar. L’obertura és de volta de canó, de maó.</span></span></span></span></p> | 08153-20 | Can Cunill | <p><span><span><span><span><span><span>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva localització en aquest indret, a tocar del nucli urbà, fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a moltes de les cases del poble.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5557900,2.3530500 | 446050 | 4600660 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90082 | Gegant Andreu de Scéllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-andreu-de-scellecs | <p><span><span><span><span>TRENCH, A. (2013) “Andreu de Scéllecs, gegant d’Òrrius”. <em>Maresme Gegant</em>, nº 20, any VI. Vilassar de Mar: Coordinadora de Geganters del Maresme (ACGC), p. 7.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>L’Andreu de Scéllecs, el gegant d’Òrrius, representa la figura al·legòrica d’un pagès, arrelada als costums culturals i a les tradicions del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser construït l’any 2013 per iniciativa de l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pesa 80 kg i fa 3,98 m d'alçada. Els seus elements representatius són:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>El nom d’Andreu, per l’església parroquial i de Scéllecs, inspirat en les muntanyes de Céllecs, amb l’afegit d’uns “S” inicial per tal de fer la paraula capicua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El barret de caçador, pel fet que Òrrius ha estat històricament un espai de caça abundant.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El pergamí, com a símbol dels privilegis que Jaume I va concedir a alguns orriencs.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>L’escut antic d’Òrrius, que es troba a la clau de volta al cor de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El fusó i l’esclopet, com a símbols de la pagesia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El saquet de monedes, en record de la troballa de les monedes comtals dins l’església de Sant Andreu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El peix, com a símbol de Sant Andreu, patró d’Òrrius.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-21 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>L’any 1981 hi havia una parella de gegants a Òrrius, en Morro Negre i l’Aquensa, que va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2012 l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius va voler recuperar aquests gegants, però es va haver de descartar la idea, a causa del seu mal estat de conservació, pel que es va decidir construir un nou gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La creació històrica del personatge és obra de Josep M. Roqué, el disseny artístic i fabricació d’una primera maqueta, de l’escultor Manuel Cusachs i els treballs definitius en fibra i pintat, de Lluís Torner.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El vestit, els complements, la música i ball propi, són creacions de molts orriencs (hi van col·laborar més de 50 persones).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom va ser escollit en votacions populars i la seva presentació es va realitzar durant la Festa Major d’estiu, l’any 2013.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En paral·lel a la creació del gegant, va néixer la Colla Gegantera i Grallera de l'Andreu de Scéllecs.</span></span></span></span></p> | 41.5551581,2.3546563 | 446184 | 4600589 | 2013 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90082-21jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Cusachs (disseny artístic), Josep M. Roqué (creació històrica del personatge), Lluís Torner (treballs en fibra i pintat). | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 90083 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-8 | <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148 i 192.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil situada en un edifici cantoner, que consta d'una sola nau de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> | 08153-22 | C. Argentona, 4. | <p><span><span><span><span>Va ser la primera indústria d'Òrrius. A la fàbrica elaboraven teixits de popelín.</span></span></span></span></p> | 41.5547800,2.3549700 | 446209 | 4600547 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90083-22jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90090 | Lletres d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-dorrius | XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta de les lletres gegants que formen el nom del municipi, situades a la carretera BV-5106, a l’entrada del poble. Van ser realitzades l'any 2005 per en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són de granit i es recolzen sobre una base de formigó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les lletres embelleixen l’accés al municipi i donen la benvinguda als visitants.</span></span></span></span></p> | 08153-23 | Ctra. BV-5106, cantonada amb c. Aquença (entrada d'Òrrius). | 41.5564800,2.3603000 | 446655 | 4600732 | 2005 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90090-23jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pitu i Jordi Barbany (Granits Barbany) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90093 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-2 | XXI | <p><span><span><span><span>Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha les quatre barres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es llegeix la següent inscripció: 'GLÒRIA, CATALANS CANTEM, CANTEM AMB L’ÀNIMA, UN CRIT I UNA SOLA VEU VISCA LA PÀTRIA”.</span></span></span></span></p> <p>Va ser realitzat l'any 2000 per en Jordi Barbany (Granits Barbany).</p> | 08153-24 | C. de Montserrat, s/n (intersecció amb el pont de l'Àgora). | 41.5548100,2.3540300 | 446131 | 4600551 | 2000 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90093-24jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Barbany (Granits Barbany) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90094 | Pont de l'Àgora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lagora | XX | <p><span><span><span><span>Pont d’un ull que uneix la plaça de l’Església amb el carrer de Montserrat, salvant el pas del torrent de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És d'una extrema senzillesa, de formigó armat. Fa aproximadament uns 45 m de llargada, uns 2 m d’amplada i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No té interès per sí mateix com a element patrimonial, però sí per ser ja un referent identitari del nucli d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 08153-25 | Nucli urbà | 41.5549200,2.3542200 | 446147 | 4600563 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90094-25jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90095 | Passeig de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-ribera | <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>El passeig de ribera és un espai natural, a tocar del nucli urbà, que transcorre per l’entorn de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta passejada d’uns 350 m, compatibilitza els usos hidrològics de la llera amb el pas de persones i la preservació del paisatge de ribera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba senyalitzada amb unes grans planxes d’acer patinable situades a l’inici, al final i al punt d’accés des de la plaça Puig i Cadafalch i compta amb una zona de pícnic.</span></span></span></span></p> | 08153-26 | Nucli urbà | <p><span><span><span><span>El projecte del Passeig de Ribera d´Òrrius va ser dissenyat per l’enginyer Oriol Bassa i Vila i realitzat l’any 2011.</span></span></span></span></p> | 41.5548200,2.3545300 | 446173 | 4600551 | 2011 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90095-26jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90095-26jpg1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Oriol Bassa i Vila, disseny del projecte. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 90096 | Passeig de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-oliveres | XX | <p><span><span><span><span>Les cases del passeig de les Oliveres corresponen, majoritàriament, a grans torres d'estiueig de </span></span></span></span>principis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span>En destaquen les torres de can Janer i de can Torres i també l’antiga masia de can Cunill.</span></span></span></span></p> | 08153-27 | Pg. de les Oliveres (nucli urbà) | <p>Algunes de les cases que formen el passeig de les Oliveres es van construir a principis del segle XX, relacionades amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5560500,2.3540700 | 446135 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90101 | Pont de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-0 | XX | <p><span><span><span><span>Pont d'un ull que salva el torrent</span> <span>de Riudameia al seu pas per la ctra. BV-5106. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 4 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït en pedra i maó, amb doble filada de maó als pilars d'entrada, i l'arc de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una protecció feta amb una gran planxa d’acer patinable a uns dels laterals, i una aleta de reforç a una de les boques.</span></span></span></span></p> | 08153-28 | Ctra. BV-5106 | 41.5543500,2.3558500 | 446282 | 4600498 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90105 | Pont de cal Bocu o de can Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bocu-o-de-can-torrelles | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 194.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont de dos ulls que salva el torrent de Céllecs al pas del carrer del Pont. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Construït en pedra i maó, amb filades de maó a plec de llibre a les boques d'entrada i l'arc també de totxo. Presenta una barana compacta de ciment amb una placa on costa: “Pont construït el 1953 cedit per Ramon Torrellas Boba al poble d’Òrrius”.</span></span></span></span></p> | 08153-29 | C. del Pont, s/n. | <p><span><span><span><span>Tal com consta a la placa que hi ha instal·lada a la barana del pont, va ser construït l’any 1953 i cedit al poble d’Òrrius per Ramon Torrellas Boba.</span></span></span></span></p> | 41.5544900,2.3548500 | 446199 | 4600515 | 1953 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 90063 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> | 08153-3 | Sant Bartomeu de Cabanyes | <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 41.5624000,2.3433100 | 445243 | 4601400 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90107 | Zona d’escalada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-30 | Serralada de Céllecs | 41.5549200,2.3401100 | 444970 | 4600572 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90119 | Fonts per a l’estudi històric d’Òrrius a l’Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-per-a-lestudi-historic-dorrius-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2008)</span><em><span> El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona</span>. <span>Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2015) </span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, vol I. Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>. </span><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2021) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona. </span></em><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX-XXI | <p><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona compta amb unes valuoses fonts documentals per a l'estudi de la història d'Òrrius. Entre les que destaquen:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><span>L’</span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum,</span></em><span> és un manuscrit realitzat per Antoni Campillo i Mateu, arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, entre els anys 1721 i 1778. Aquest treball, que consta de cinc volums, és un element</span> <span>indispensable per a la recerca sobre l’evolució històrica dels pobles i parròquies de l'antiga diòcesi de Barcelona. És un recull de l'historial dels beneficis, capellanies i altres fundacions. </span><span>Pel que fa a </span><span>Òrrius, es troba en el volum 3, foli 237. </span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><a><span>El </span></a><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, obra de Josep Maria Martí Bonet, actual director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, realitzada</span> <span>l’any 2017. </span><span>És una actualització de l’anterior, que consta de tres volums corresponents als tres bisbats actuals en els quals s’ha dividit l’antiga diòcesi. Òrrius es troba en el volum 1, entre les pàgines 500 i 503.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Visites pastorals:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental molt important per a l’estudi de la història quotidiana de les parròquies. També inclouen els inventaris de béns, que són de gran utilitat per documentar els elements artístics que es trobaven en les esglésies al llarg del temps i, especialment, pels que hi havia abans de la guerra civil (1936-1939) i que es van perdre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les visites pastorals es poden consultar a les següents obres:</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex, </span></em><span>realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2015. A les pàgines 244 i 245 es troben totes les referències (volum i foli) a les visites pastorals fetes a Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>, realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017, que recull</span><span> la transcripció íntegra de totes les visites pastorals realitzades pel bisbe Ponç de Gualba, entre els anys 1303 i 1330.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona,</span></em><span> realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2021, que recull </span><span>les visites del bisbe Francesc Climent l’any 1421.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Elenchus. </span></em><span>És una visita pastoral</span> <span>de Ramon Guillamet i Coma, bisbe de Barcelona,</span> <span>que es va fer l’any 1921. Òrrius es troba en el volum 17, foli 232.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Parròquies:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>És un</span><span>a sèrie formada per documentació diversa i de diferent cronologia, organitzada per parròquies. La documentació corresponent a Òrrius es troba a la caixa 553.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Tresor Artístic de la diòcesi de Barcelona: </span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>És un manuscrit </span></em><span>elaborat per Mossèn Manuel Trens, el primer director del Museu Diocesà de Barcelona i responsable del patrimoni de la diòcesi durant bona part del segle XX. El volum es va fer durant la visita pastoral del bisbe l’any 1926, i és molt important des del punt de vista patrimonial perquè es documenten, uns anys abans de la guerra civil, obres d’art que posteriorment es van perdre. La referència a Òrrius es troba en els folis 216 i 217.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Arranjaments parroquials:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental formada per informes, d’especial interès per les referències als</span><span> fets succeïts en esclatar la guerra civil. El llibre <em>El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona, obra de</em></span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017</span><span> recull el contingut d’aquests informes. La informació referent referent a Òrrius es troba a les pàgines 213 i 214. </span></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> | 08153-31 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C. del Bisbe, 5, 08002, Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90119-31jpg0.png | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Recull d’informacions i imatges facilitades per Joana Alarcón de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.Les fotografies corresponen als folis de l’Speculum Titulorum Ecclesiasticorum que fan referència a Òrrius. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90123 | Goigs de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, durant l’aplec. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut vos feu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot lo Apostolát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amàt</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de Patria Galiéo</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Assia Predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo Cel vos féu per empleo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou lo escrit de Sant Mateu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát,</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la India Citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont mostràreu ab fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>á molts lo camí del Cel:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan hoí la vostra veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per la Arménia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obráreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y allí grans treballs passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la Fé del Redemptor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Demostrant ab tot lo obrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que teniau molt de Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la Ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Arménia, un Idol habia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que á tot lo Poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat ab traça igual:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero ab vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany luego s’desfeu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la Iglesia el tragué</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostra poderosa ma,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y lo Temple que deixà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al instant aparegué;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per un, y altre costat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guarnit de una y altre Creu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La Princesa atormentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Dimoni cruelment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>curáreu encontinent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deixant la Ciutat pasmada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt del Regne es batejat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab los prodigis que veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mostrantse l’Rey agrahit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rich present vos emviá;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes no deixantvos trobar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo posáreu en olvit:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donantli ja per passat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo mateix present queus féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jescucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En altre Regne passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins Arménia prop de aquell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont vos llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la Fé predicáreu:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paga de altre Rey ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que voliau pera Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort seguida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dels Gentils lo Cos fou pres;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y al Mar sumergit despres</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab caixade plom vestida:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero l’altre Magestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Lipari eixir lo féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Las Reliquias de allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Napols son trasladadas,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en Roma després portades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont Temple sels erigí:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Y allí es vostre Cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab lo modo, y forma s’ veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la gran Oració</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit, y dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quant en est sigle estigéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja lo galardó:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En lo Cel, ahont heu gozát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deu sempre, y gozáreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant en la Gloria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot seus es otorgát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> | 08153-32 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5624100,2.3432600 | 445239 | 4601401 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90123-90123-32jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90136 | Festa Major d'Estiu de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-sant-abdo-i-sant-senen | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Estiu d’Òrrius es celebra anualment el darrer cap de setmana de juliol, en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén (anomenats popularment Sant Nin i Sant Non).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com balls, sardanes, concerts, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies de la festa en destaca l'ofici religiós en honor als copatrons, amb la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> | 08153-33 | Nucli urbà | 41.5554600,2.3547200 | 446189 | 4600622 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'Ajuntament d'Òrrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90137 | Goigs de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-abdo-i-sant-senen | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Abdó i Sant Senén es canten durant l'ofici religiós que es celebra el darrer cap de setmana de juliol, durant a Festa Major d'Estiu, en honor als copatrons. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Màrtirs de Déu molt amats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>germans Abdón i Senén:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Setze anys apenes complíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vós Abdón, d'edat major,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i ja del bon Déu l'amor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a lo del món preferíreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com danyoses avorríreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>les més altes dignitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pels quinze anys tot just corria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sant Senén, germà menor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que amb sa tendresa seguia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ja els passos del Redemptor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>O germans de gran valor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>igualment il·luminats!</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A Pèrsia el naixement</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del pares nobles tinguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb grans virtuts confonguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els vicis d’aquella gent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I així fóreu promptament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a cristians acusats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóren en va les fineses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deci, l’emperador;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no fent cas de ses promeses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>responeu amb gran valor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que adoreu el Creador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i no els ídols falsejats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per no sofrir la constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el tirà, i vostres raons,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordena que sens tardança</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sigueu llançats als lleons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les feres amb submissions</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es postren humiliats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Indignat, amb mà atrevida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Valerià el President,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per acabar vostra vida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i finir tant de turment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mana que puntualment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tots dos sigueu degollats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Després del martiri obràreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles els més estranys:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cecs, muts, esguerrats curàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurant-los de molts danys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I després, al cap d’uns anys,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóreu de Déu revelats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres relíquies sagrades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>són del Papa concedides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i dintre urnes transferides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>foren a Arlès portades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Allí queden venerades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent prodigis continuats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els hortolans us venereu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us aclament per Patró;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu mil gràcies esperen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la vostra intercessió</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i reben protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en totes necessitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els d'Orrius i son poblat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us veneren amb amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i esperen plens de fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que els beneïu de bon grat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Guardeu a tot el veïnat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a ses vinyes i sembrats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix de glòria coronats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfeu eternament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08153-34 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5553300,2.3547900 | 446195 | 4600608 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90137-90137-34jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90138 | Tresoret d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresoret-dorrius | <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982)</span><span> “Troballa de diners comtals a Òrrius (Maresme)”. <em>L’arqueologia a Catalunya avui</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982) “Els Diners de Berenguer Ramon I (1018 - 1035): una important troballa en els límits del Vallès”. <em>Arrahona</em>, II època, núm. 13. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p. 41-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAMPO, M.; ESTRADA-RIUS, A.; CLUA, M. (2004). <em>Guia numismàtica</em>. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), p. 78-80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. </span><em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. </span><span>499-501.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> | XI | <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius és un conjunt de monedes antigues, trobades l’any 1981, durant les obres de restauració de la de la Capella de Nostra Senyora del Roser, a l’església de Sant Andreu d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de 216 diners d’argent o de billó ric, acunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes. És probable que haguessin estat amagades per tal de protegir-les d’una possible ràtzia, entre els anys 1032 i 1041.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben classificades en tres grups:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer grup, format per 211 monedes datades pels volts de l’any 1035, en època de Berenguer Ramon I (1018-1035). A l’anvers presenten un bust amb el cap cobert per un mocador, una diadema i la mà alçada, amb la llegenda “BARCHINONA CIV”. En el revers hi ha una creu amb braços amb la llegenda “B-E_G_CO” (Berengarius comes).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon grup, format per una sola moneda de tipologia inèdita fins al moment, molt malmesa. En l’anvers hi ha una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda “[...]NGER CO[...]” (Berengarius comes). Al revers hi ha una creu amb la llegenda “[...]CINON [..]” (Barchinona). És una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tercer grup, format per 4 diners episcopals de Girona, datats pels volts de l’any 1030. A l’anvers hi ha un bust de la Mare de Déu i la llegenda “S.M” (Sancta Maria). En el revers hi ha un element vegetal amb la llegenda “CIVITAS GIRVNDA”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la col·lecció de numismàtica (MNAC/GNC 302276-302473).</span></span></span></span></p> | 08153-35 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 1032-1041 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del web del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA: https://www.museunacional.cat/ | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 90141 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-11 | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS: <a href='https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius'>https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius</a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent d’Òrrius es celebra el dia 29 de desembre,</span> <span>al Camí del Pessebre Vivent. Es tracta d’un recorregut que consta de 23 quadres. Es comença a la plaça del Maig, amb l'escena de l'Anunciació de l'Àngel a Maria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals, com l'Anunciació, els pastors, el fuster, el forjador, les rentadores o el naixement.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.500 persones. L'organització va a càrrec dels Amics del Pessebre.</span></span></span></span></p> | 08153-36 | Camí del Pessebre Vivent | <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent és la representació escènica del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, aprofitant un entorn rústic i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Catalunya, aquesta tradició es va reprendre l’any 1959</span>, <span>quan es va realitzar el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Òrrius es celebra des de l’any 1999, a excepció d’alguns anys, que per diversos motius no ha estat possible.</span></span></span></span></p> | 41.5557400,2.3531100 | 446055 | 4600654 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg1.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de la Setzena edició del Pessebre Vivent, realitzades per Andreu Sorrosal, extretes del web del PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS (https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius).L’entrada al Pessebre Vivent té un cost de 4€ pels adults, 2€ pels infants fins a 7 anys i gratuït pels menors de 3 anys. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 90142 | Aplec de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> | 08153-37 | Ermita de Sant Bartomeu | 41.5624300,2.3432800 | 445241 | 4601403 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90152 | Peixos de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peixos-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 234.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Els Peixos de Sant Andreu són unes pastes dolces, fetes de brioix, que tenen forma de peix. Estan relacionades amb Sant Andreu, germà de Sant Pere, patró dels pescadors.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una tradició pastissera molt arrelada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Únicament s’elaboren durant la Festa Major d’Hivern i es venen a la sortida de l’ofici religiós en honor al Sant.</span></span></span></span></p> | 08153-38 | Sant Andreu d'Òrrius | 41.5553800,2.3547100 | 446188 | 4600614 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90152-38jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies extretes del web de l’Ajuntament d’Òrrius (https://www.orrius.cat/). | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90153 | Festa Major d'Hivern de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-andreu | <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FESTES.ORG: </span><a href='http://www.festes.org/articles.php?id=401'><span>http://www.festes.org/articles.php?id=401</span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Hivern d’Òrrius es celebra anualment el cap de setmana més proper al 30 de novembre,</span> <span>en honor al seu patró, Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La festa arrenca amb l’ofici solemne a la sala parroquial, on també es dona el premi a l’orrienc de l’any.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen,</span> <span>l'espectacle pirotècnic 'Jo te l'encendré' a la plaça de la Constitució, que culmina amb l'encesa de la lluminària de les Festes de Nadal i l’ofici religiós en honor a Sant Andreu, a la sortida del qual es compren els tradicionals peixos de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> | 08153-39 | Nucli urbà d'Òrrius | 41.5554700,2.3548200 | 446197 | 4600623 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-06-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 90064 | Can Blanc de la Riera o la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-de-la-riera-o-la-casa-blanca | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, J. (2017) “Josep Puig i Cadafalch i Òrrius: notícia d'una documentació inèdita”. <em>Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell</em>, núm. 70. Argentona: Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, p. 32-35.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada: s’hi obren quatre finestres i un portal rodó d'onze dovelles. Al costat del portal hi ha un petit contrafort. En destaca un antic rellotge de sol restaurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-4 | Ctra. Argentona, 6. | <p><span><span><span><span>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XVI, quan els germans Blanc, procedents de la Cerdanya es van instal·lar a Òrrius (ROQUÉ, 2016:219). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la casa va ser reformat per l'arquitecte modernista</span> <span>Josep Puig i Cadafalch. La masia va ser propietat de la família de Puig i Cadafalch fins que la van vendre a un constructor local. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5545400,2.3551600 | 446225 | 4600520 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg1_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90172 | El nen de Manuel Cusachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nen-de-manuel-cusachs | <p><span><span><span><span>MANUEL CUSACHS: <a href='http://www.manuelcusachs.cat/'>http://www.manuelcusachs.cat/</a></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>Escultura de pedra de granit que representa un nen ajagut en actitud expectant. És obra de l'escultor Manuel Cusachs i Xivillé, en col·laboració amb en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany) i realitzada l'any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba sobre un pedestal de granit, en forma de columna prismàtica de base escalonada, fust de blocs de granit i capitell simple, també de granit.</span></span></span></span></p> | 08153-40 | Plça. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>Manuel Cusachs i Xivillé</span> <span>(Mataró, 1933-2019). </span></span></span></span><span><span><span><span>Va ser un destacat escultor català</span> <span>que va iniciar la seva formació artística en dibuix i pintura a l’escola de dibuix de Mataró, però va acabar decantant-se professionalment per l’escultura. Va realitzar un gran nombre de retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres, com Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983) i Miquel Martí i Pol (1995). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva obra va ser exposada en diferents ciutats d’arreu del món com Boston, Estrasburg o Roma. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2001, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi com a distinció per la seva contribució a l’art català. És fill adoptiu d’Òrrius, on tenia el seu taller.</span></span></span></span></p> | 41.5554700,2.3547900 | 446195 | 4600623 | 2000 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90172-40jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-17 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Cusachs i Xivillé | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 90173 | Font de la parada de bus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parada-de-bus | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> | XX | Actualment no raja l'aigua. | <p><span><span><span><span>Típica font urbana de ferro forjat de producció industrial, molt comuna a molts indrets de Catalunya. Es troba connectada a la xarxa urbana d’aigua, tot i que actualment no brolla.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser instal·lada en l’època de creació de la zona industrial i va acabar quedant emplaçada al costat de la parada de bus.</span></span></span></span></p> | 08153-41 | C. Lleida, s/n (a tocar de la parada de bus). | 41.5560000,2.3551600 | 446226 | 4600682 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90173-41jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 90174 | Font de l’hort de Puig i Cadafalch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-puig-i-cadafalch | <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La font de l’hort de Puig i Cadafalch és una font urbana, de factura contemporània, que es troba a l’indret on hi havia l’hort de can Blanc, antiga propietat de la família Puig i Cadafalch. No té interès per si mateixa com a element patrimonial, però sí per l’indret on es troba.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una estructura de forma ogival, de maó, d'obra vista. A la part superior hi ha un</span> <span>plafó de ceràmica on consta el nom de la font.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica semicircular de maó.</span></span></span></span></p> | 08153-42 | Hort de Puig i Cadafalch | 41.5543400,2.3552600 | 446233 | 4600498 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90174-42jpg_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 90313 | Font de Sant Andreu o de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-andreu-o-de-la-rectoria | <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>La font de Sant Andreu es troba adossada a la façana principal de la Rectoria. Presenta un</span> <span>broc de cop.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua raja per la boca d’un petit cap de lleó ceràmic, de color verd, emmarcat en un mosaic de rajoles verdes i groguenques, i cau a una pica semicircular de pedra de granit, sustentada per una columneta del mateix material. A la part superior hi ha una imatge de Sant Andreu, feta de rajoles ceràmiques, dins d’una petita fornícula rectangular. La imatge mostra els atributs iconogràfics del sant: la barba, el llibre i la creu en forma d'aspa (crux decussata).</span></span></span></span></p> | 08153-43 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una font de factura recent, reconstruïda en l’indret de l’antiga font de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues fonts són molt similars, tot i que l’antiga presentava un relleu en pedra de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> | 41.5551400,2.3546900 | 446186 | 4600587 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90313-43jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Social | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Barbany (Granits Barbany), pica. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 90422 | Plantada del Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-maig | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1980)</span><span> “Mitologia popular. Les plantes”.</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. 3: Costums i Creences. </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p.1088-1114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES, J. (2011) [1952</span><span>] (ed.) “Maig”. </span><em><span>Costumari Català</span></em><span>, El curs de l’any, vol. III. </span><span>Barcelona: Salvat Editores.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVETO, E.; ROCA, M. (2015) <em>Tallar-lo per després plantar-lo: aproximació etnogràfica a la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): </span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC'><span><span>https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC</span></span></a></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>La Plantada del Maig es celebra a Òrrius cada segon dissabte de maig. L'organització és completament lliure i popular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjanit, els joves del poble</span> <span>(homes i dones entre 15 i 40 anys) van a buscar un pollancre (“el Poll”), que s’ha localitzat i tallat amb motoserra a la tarda, als boscos de l’entorn de la vila i el carreguen a braços fins a la plaça del Maig. En aquesta plaça hi ha un forat que durant l'any està tapat amb sorra i una tapa,</span> <span>on insereixen l’arbre i el posen dret (el planten), amb l’ajuda d’escales i cordes.</span> <span>L’arbre es poda i es guarneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabar, es fa un sopar popular i alguns participants agafen tot tipus d’objectes dels patis de les cases del poble i els posen al voltant de l’arbre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge al matí, els veïns han d’anar a recollir a la plaça tot allò que els han agafat durant la nit.</span></span></span></span></p> | 08153-44 | Pl. del Maig, s/n. | <p><span><span><span><span>Es desconeixen els orígens de la plantada del Maig a Òrrius però, segons la tradició oral, s’ha fet sempre i mai s’ha deixat de fer. La plantada del Maig es feia d’amagat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament, era una festa només d’homes. </span></span></span></span></p> | 41.5554600,2.3547200 | 446189 | 4600622 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament d'Òrrius. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc