Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
90067 Alzina de can Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-jordi <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina <em>(Quercus ilex)</em>, de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Jordi. Destaca per la seva densa i arrodonida capçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre monumental.</span></span></span></span></p> 08153-7 Can Jordi. C. Aquença, 24. 41.5569800,2.3605900 446680 4600787 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90067-7jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90069 Alzina del passeig de ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-passeig-de-ribera <p><span><span><span><span>Es tracta d'una alzina <em>(Quercus ilex)</em> de grans dimensions, situada al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar del pi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És ben visible des del pla de Puig i Cadafalch, i destaca per la seva gran alçada.</span></span></span></span></p> 08153-9 Bell-lloc 41.5539200,2.3555000 446253 4600451 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90069-9jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90070 Pi del passeig de ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-passeig-de-ribera <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pi pinyer </span></span></span></span>(<em>Pinus pinea</em>) <span><span><span><span>de grans dimensions, situat al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar de l’alzina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva gran alçada i pel conjunt que forma amb l’alzina.</span></span></span></span></p> 08153-10 Bell-lloc 41.5539300,2.3553800 446243 4600452 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90070-10jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90712 Cova del turó Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> 08153-66 Turó Rodó <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> 41.5530200,2.3388200 444861 4600362 08153 Òrrius Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90714 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> 08153-68 Òrrius <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> 41.5546400,2.3406900 445018 4600540 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90715 Serralada de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> 08153-69 Céllecs 41.5544800,2.3388900 444868 4600524 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90717 Turó d’Aquença https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-daquenca <p><span><span><span><span>El turó d’Aquença, de 375 m d'altitud, es troba entre els termes</span> <span>d'Argentona i d'Òrrius, a les proximitats del nucli urbà d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest turó i els seus contraforts separen les aigües que van a parar a la riera de Riudemeia,</span> <span>al nord, i a la riera de Clarà, al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un referent geogràfic de la zona.</span></span></span></span></p> 08153-71 Aquença 41.5600500,2.3609200 446710 4601128 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90717-71jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91179 Pi de la Pallota https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> 08153-103 La Pallota 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91180 Alzina de can Merla https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-merla <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Merla. Destaca per la seva gran capçada arrodonida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre singular.</span></span></span></span></p> 08153-104 Can Merla. Veïnat de Clarà, 22. 41.5564200,2.3582400 446483 4600727 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91180-104jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90119 Fonts per a l’estudi històric d’Òrrius a l’Arxiu Diocesà de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-per-a-lestudi-historic-dorrius-a-larxiu-diocesa-de-barcelona <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2008)</span><em><span> El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona</span>. <span>Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2015) </span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, vol I. Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>. </span><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2021) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona. </span></em><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> XVIII-XX-XXI <p><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona compta amb unes valuoses fonts documentals per a l'estudi de la història d'Òrrius. Entre les que destaquen:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><span>L’</span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum,</span></em><span> és un manuscrit realitzat per Antoni Campillo i Mateu, arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, entre els anys 1721 i 1778. Aquest treball, que consta de cinc volums, és un element</span> <span>indispensable per a la recerca sobre l’evolució històrica dels pobles i parròquies de l'antiga diòcesi de Barcelona. És un recull de l'historial dels beneficis, capellanies i altres fundacions. </span><span>Pel que fa a </span><span>Òrrius, es troba en el volum 3, foli 237. </span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><a><span>El </span></a><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, obra de Josep Maria Martí Bonet, actual director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, realitzada</span> <span>l’any 2017. </span><span>És una actualització de l’anterior, que consta de tres volums corresponents als tres bisbats actuals en els quals s’ha dividit l’antiga diòcesi. Òrrius es troba en el volum 1, entre les pàgines 500 i 503.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Visites pastorals:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental molt important per a l’estudi de la història quotidiana de les parròquies. També inclouen els inventaris de béns, que són de gran utilitat per documentar els elements artístics que es trobaven en les esglésies al llarg del temps i, especialment, pels que hi havia abans de la guerra civil (1936-1939) i que es van perdre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les visites pastorals es poden consultar a les següents obres:</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex, </span></em><span>realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2015. A les pàgines 244 i 245 es troben totes les referències (volum i foli) a les visites pastorals fetes a Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>, realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017, que recull</span><span> la transcripció íntegra de totes les visites pastorals realitzades pel bisbe Ponç de Gualba, entre els anys 1303 i 1330.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona,</span></em><span> realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2021, que recull </span><span>les visites del bisbe Francesc Climent l’any 1421.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Elenchus. </span></em><span>És una visita pastoral</span> <span>de Ramon Guillamet i Coma, bisbe de Barcelona,</span> <span>que es va fer l’any 1921. Òrrius es troba en el volum 17, foli 232.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Parròquies:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>És un</span><span>a sèrie formada per documentació diversa i de diferent cronologia, organitzada per parròquies. La documentació corresponent a Òrrius es troba a la caixa 553.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Tresor Artístic de la diòcesi de Barcelona: </span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>És un manuscrit </span></em><span>elaborat per Mossèn Manuel Trens, el primer director del Museu Diocesà de Barcelona i responsable del patrimoni de la diòcesi durant bona part del segle XX. El volum es va fer durant la visita pastoral del bisbe l’any 1926, i és molt important des del punt de vista patrimonial perquè es documenten, uns anys abans de la guerra civil, obres d’art que posteriorment es van perdre. La referència a Òrrius es troba en els folis 216 i 217.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Arranjaments parroquials:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental formada per informes, d’especial interès per les referències als</span><span> fets succeïts en esclatar la guerra civil. El llibre <em>El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona, obra de</em></span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017</span><span> recull el contingut d’aquests informes. La informació referent referent a Òrrius es troba a les pàgines 213 i 214. </span></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> 08153-31 Arxiu Diocesà de Barcelona. C. del Bisbe, 5, 08002, Barcelona. 41.5550400,2.3547700 446193 4600576 08153 Òrrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90119-31jpg0.png Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Recull d’informacions i imatges facilitades per Joana Alarcón de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.Les fotografies corresponen als folis de l’Speculum Titulorum Ecclesiasticorum que fan referència a Òrrius. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90138 Tresoret d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresoret-dorrius <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982)</span><span> “Troballa de diners comtals a Òrrius (Maresme)”. <em>L’arqueologia a Catalunya avui</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, p. 180.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1982) “Els Diners de Berenguer Ramon I (1018 - 1035): una important troballa en els límits del Vallès”. <em>Arrahona</em>, II època, núm. 13. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p. 41-51.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CAMPO, M.; ESTRADA-RIUS, A.; CLUA, M. (2004). <em>Guia numismàtica</em>. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), p. 78-80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. </span><em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. </span><span>499-501.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> XI <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius és un conjunt de monedes antigues, trobades l’any 1981, durant les obres de restauració de la de la Capella de Nostra Senyora del Roser, a l’església de Sant Andreu d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de 216 diners d’argent o de billó ric, acunyades amb algunes tipologies monetàries desconegudes. És probable que haguessin estat amagades per tal de protegir-les d’una possible ràtzia, entre els anys 1032 i 1041.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troben classificades en tres grups:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer grup, format per 211 monedes datades pels volts de l’any 1035, en època de Berenguer Ramon I (1018-1035). A l’anvers presenten un bust amb el cap cobert per un mocador, una diadema i la mà alçada, amb la llegenda “BARCHINONA CIV”. En el revers hi ha una creu amb braços amb la llegenda “B-E_G_CO” (Berengarius comes).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El segon grup, format per una sola moneda de tipologia inèdita fins al moment, molt malmesa. En l’anvers hi ha una roseta de set pètals dins de cercles i la llegenda “[...]NGER CO[...]” (Berengarius comes). Al revers hi ha una creu amb la llegenda “[...]CINON [..]” (Barchinona). És una emissió del Rosselló del comte Guislabert (991-1013).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tercer grup, format per 4 diners episcopals de Girona, datats pels volts de l’any 1030. A l’anvers hi ha un bust de la Mare de Déu i la llegenda “S.M” (Sancta Maria). En el revers hi ha un element vegetal amb la llegenda “CIVITAS GIRVNDA”. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El tresoret d´Òrrius s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), a la col·lecció de numismàtica (MNAC/GNC 302276-302473).</span></span></span></span></p> 08153-35 Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona. 41.5550400,2.3547700 446193 4600576 1032-1041 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del web del MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA: https://www.museunacional.cat/ 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90585 Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs <p><span><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) <em>Carta arqueológica de España</em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. <em>Limes, Revista d'Arqueologia</em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1955) <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. <em>Ampurias</em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÀMIES, A. (1983) <em>Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) <em>Els íbers</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes,</em> 0.</span> <span>Cerdanyola del Vallès:</span> <span>Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, </em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) <em>Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).</em> Mem. núm.: 131.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. <em>Forma Conventus Tarraconensis </em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931</em></span>, <span>VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> IV-II aC Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès</span> <span>establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es documenten dues fases constructives:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l'estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-62 Turó Gros de Céllecs <p><span><span><span><span>Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l'assentament amb dades més precises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.</span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5568100,2.3386600 444851 4600782 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90760 Materials d’Òrrius al Museu d’Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-darqueologia-de-catalunya VII-I aC <p><span><span><span><span>Al Museu d’Arqueologia de Catalunya es custodien materials que provenen del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>6 caixes de materials arqueològics de Céllecs (núm. registre: MACBCN 047604).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 caixa de materials prehistòrics provinents de l’estació a l’aire lliure anomenada can Tarascó (núm. registre: MACBCN 047558).</span></span></span></span></li> </ul> 08153-75 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, 39-41, Barcelona. 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Edats dels Metalls|Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural BCIN 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Antoni Palomo (Museu d'Arqueologia de Catalunya).Aquesta col·lecció és considerada BCIN pel Decret 474/1962, de l'1 de març, per al qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historicoartístics. 79|81 53 2.3 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90798 Materials d’Òrrius al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-granollers <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></a></span></span></span></p> VII-I aC <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers disposa de materials arqueològics procedents de la zona Céllecs, tot i que consten com a pertanyents al municipi de la Roca del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Del poblat ibèric de Céllecs:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 2828: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 5463: bossa de material arqueològic.</span></span></span></span> </li> </ul> </li> </ul> <p><span><span><span><span>Ambdues bosses, que són producte de prospecció, contenen material rodat d’època ibèrica, principalment fragments de ceràmica informes a torn.</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>De Céllecs (no precisa que es tracti del poblat):</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Registre 6259: fragment de sivella de bronze ibèrica. Publicat a PANOSA, M.I (2012) <em>Els ibers del Vallès Oriental</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 30, Fig. 17.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6615: punta de sageta (lític), amb aletes i peduncle.</span> <span>Donació de Josep Estrada. Està informada com a neolítica, però també podria ser calcolítica. Publicada a ESTRADA, J. (1993) <em>Granollers a l’antiguitat</em>. Granollers: Tarafa, editora de publicacions, p. 27.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 6616: destral o aixa prehistòrica. Donació de Josep Estrada.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ul> 08153-77 Museu de Granollers. C. Anselm Clavé, 40, Granollers. <p><span><span><span><span>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de Céllecs està inventariat com a pertanyent a la Roca del Vallès. </span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Marc Guàrdia (Museu de Granollers). 81 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90805 Materials d’Òrrius al Museu de Vilassar de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-dorrius-al-museu-de-vilassar-de-dalt VII aC-XVII dC <p><span><span><span><span>Al Museu de Vilassar de Dalt es custodien un gran nombre de materials que provenen del terme municipal d’Òrrius, majoritàriament del poblat ibèric de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La relació és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Registres 1000-1127 / 550-638 / 640 / 642-666 / 726-993 / 996-999: fragments de gerra, <a>ceràmica, </a>tapadora, àmfora, tovot, pedra, còdol, kalathos, gerreta, pàtera, carbó, escòria (registres 1008-1030 zona torre del cavall / registres 1054-1086 zona habitació paviment = recinte IV). Segle III-I aC.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 1905-1907 / 308-327 / 330-344 / 513-515 / 518 i 519 / 521-524 / 641 / 994: fragments de ceràmica, fusaiola, pes de teler, fitxa, carbó, ferro, còdol, tenalla, bol, olla (registres 1905-1907 zona torre del cavall / registres 310-313 i 513-515 zona recinte IV Céllecs / registre 314 zona recinte III Céllecs / registres 320-322 excavació any 1980). Ibèric. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 312 / 319 / 441: ceràmica, tenalla, olla. Edat del bronze.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 328 i 329 / 344 / 346 / 525: destral, ceràmica, rascadora. Prehistòria.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registres 374 / 693-725: projectil, ferro, ossos, ceràmica, tapadora. Indeterminada.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 3959: molí. Romana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 450: cossi. Medieval.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 553: ceràmica. Moderna.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Registre 639: bol. Hallstat.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-78 Museu de Vilassar de Dalt. C. Marquès de Barberà, 9 (can Banús). 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Enric Ortega (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt). 79|81|83|85|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90141 Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-11 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS: <a href='https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius'>https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius</a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent d’Òrrius es celebra el dia 29 de desembre,</span> <span>al Camí del Pessebre Vivent. Es tracta d’un recorregut que consta de 23 quadres. Es comença a la plaça del Maig, amb l'escena de l'Anunciació de l'Àngel a Maria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals, com l'Anunciació, els pastors, el fuster, el forjador, les rentadores o el naixement.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.500 persones. L'organització va a càrrec dels Amics del Pessebre.</span></span></span></span></p> 08153-36 Camí del Pessebre Vivent <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent és la representació escènica del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, aprofitant un entorn rústic i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Catalunya, aquesta tradició es va reprendre l’any 1959</span>, <span>quan es va realitzar el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Òrrius es celebra des de l’any 1999, a excepció d’alguns anys, que per diversos motius no ha estat possible.</span></span></span></span></p> 41.5557400,2.3531100 446055 4600654 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg1.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de la Setzena edició del Pessebre Vivent, realitzades per Andreu Sorrosal, extretes del web del PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS (https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius).L’entrada al Pessebre Vivent té un cost de 4€ pels adults, 2€ pels infants fins a 7 anys i gratuït pels menors de 3 anys. 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90172 El nen de Manuel Cusachs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nen-de-manuel-cusachs <p><span><span><span><span>MANUEL CUSACHS: <a href='http://www.manuelcusachs.cat/'>http://www.manuelcusachs.cat/</a></span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span>Escultura de pedra de granit que representa un nen ajagut en actitud expectant. És obra de l'escultor Manuel Cusachs i Xivillé, en col·laboració amb en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany) i realitzada l'any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba sobre un pedestal de granit, en forma de columna prismàtica de base escalonada, fust de blocs de granit i capitell simple, també de granit.</span></span></span></span></p> 08153-40 Plça. de l'Església, s/n. <p><span><span><span><span>Manuel Cusachs i Xivillé</span> <span>(Mataró, 1933-2019). </span></span></span></span><span><span><span><span>Va ser un destacat escultor català</span> <span>que va iniciar la seva formació artística en dibuix i pintura a l’escola de dibuix de Mataró, però va acabar decantant-se professionalment per l’escultura. Va realitzar un gran nombre de retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres, com Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983) i Miquel Martí i Pol (1995). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva obra va ser exposada en diferents ciutats d’arreu del món com Boston, Estrasburg o Roma. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2001, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi com a distinció per la seva contribució a l’art català. És fill adoptiu d’Òrrius, on tenia el seu taller.</span></span></span></span></p> 41.5554700,2.3547900 446195 4600623 2000 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90172-40jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural Inexistent 2023-10-17 00:00:00 Virgínia Cepero González Manuel Cusachs i Xivillé 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90422 Plantada del Maig https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-maig <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1980)</span><span> “Mitologia popular. Les plantes”.</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>, vol. 3: Costums i Creences. </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p.1088-1114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES, J. (2011) [1952</span><span>] (ed.) “Maig”. </span><em><span>Costumari Català</span></em><span>, El curs de l’any, vol. III. </span><span>Barcelona: Salvat Editores.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CERVETO, E.; ROCA, M. (2015) <em>Tallar-lo per després plantar-lo: aproximació etnogràfica a la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius</em>. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>INVENTARI DEL PATRIMONI ETNOLÒGIC (IPEC): </span><a href='https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC'><span><span>https://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/inventari-del-patrimoni-etnologic/consultaIPEC</span></span></a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>La Plantada del Maig es celebra a Òrrius cada segon dissabte de maig. L'organització és completament lliure i popular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjanit, els joves del poble</span> <span>(homes i dones entre 15 i 40 anys) van a buscar un pollancre (“el Poll”), que s’ha localitzat i tallat amb motoserra a la tarda, als boscos de l’entorn de la vila i el carreguen a braços fins a la plaça del Maig. En aquesta plaça hi ha un forat que durant l'any està tapat amb sorra i una tapa,</span> <span>on insereixen l’arbre i el posen dret (el planten), amb l’ajuda d’escales i cordes.</span> <span>L’arbre es poda i es guarneix.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En acabar, es fa un sopar popular i alguns participants agafen tot tipus d’objectes dels patis de les cases del poble i els posen al voltant de l’arbre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El diumenge al matí, els veïns han d’anar a recollir a la plaça tot allò que els han agafat durant la nit.</span></span></span></span></p> 08153-44 Pl. del Maig, s/n. <p><span><span><span><span>Es desconeixen els orígens de la plantada del Maig a Òrrius però, segons la tradició oral, s’ha fet sempre i mai s’ha deixat de fer. La plantada del Maig es feia d’amagat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Antigament, era una festa només d’homes. </span></span></span></span></p> 41.5554600,2.3547200 446189 4600622 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90422-44jpg_2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per l'ajuntament d'Òrrius. 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90517 Fons fotogràfic municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-11 XX-XXI <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic municipal es troba situat a l’Ajuntament. Les fotografies estan dipositades en àlbums de fotos i/o en sobres, a dins de caixes i d’arxivadors.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les imatges pertanyen a diferents dècades del segle XX i XXI, i reflecteixen una gran diversitat de llocs i temes de la vida d’ Òrrius: masies, vistes del poble, festes, inauguracions, aplecs, dinars populars, etc. Les fotografies actualment no es troben inventariades, ni van acompanyades de cap tipus de dades (autor, any, procedència, descripció, etc.).</span></span></span></span></p> 08153-47 Ajuntament. Pl. de l'Església, 5. 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90520 Fotografies d’Òrrius a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-a-la-memoria-digital-de-catalunya <p><span><span><span><span><span><span>MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA:</span></span></span> <a href='https://mdc1.csuc.cat/'>https://mdc1.csuc.cat/</a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya disposa de 30 imatges del terme municipal d’Òrrius procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 31 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX.</span></span></span></span></span></span></p> 08153-48 Memòria Digital de Catalunya (MDC) <p><span><span><span><span><span><span>La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes.</span></span></span><br /> <span><span><span>L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.).</span></span></span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90524 Fotografies d’Òrrius al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vintena de fotografies del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l’església de Sant Andreu i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són, majoritàriament, en blanc i negre i estan datades entre inicis del segle XX i la dècada dels anys setanta.</span></span></span></span></p> 08153-49 C. Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90528 Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-comarcal-del-maresme-acm <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> XVII-XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) custodia els següents fons i col·leccions que fan referència a Òrrius:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ACM70-339: Agrupació Comarcal de CDC. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-5: Ajuntament d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-1: Ajuntament de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-116: Bans, edictes, crides, proclames i pregons procedents d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-30: Cambra Agrària Local d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-110: Cartografia del terme municipal d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-247: Col·lecció d'impresos de diversa procedència.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-202: Col·lecció de cartells i gravats de diversa procedència. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-243: Col·lecció de pergamins de la Universitat de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-172: Col·lecció de pergamins i documents en paper del Mas Vallmajor de Dosrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-215: Col·lecció de programes de Festa Major dels pobles del Maresme.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-50: Cusachs, comerciants. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-3: Districte notarial de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-343: Família Boter de Palau.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-58: Josep de C. Tuñí i Falguera, procurador.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-342: Junta Electoral del Districte de Mataró. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-21: Jutjat de Pau d'Òrrius. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-242: Mas Lladó - Modolell (Cabrera de Mar).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-2: Ofici i comptadoria d'Hipoteques de Mataró.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-357: Patronat de la Fundació Pública Municipal Masia museu can Magarola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ACM70-320: Ricard Bonamusa Argelaga, periodista, 1960-2018.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-50 Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. <p><span><span><span><span>L'Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), inaugurat l'any 1997, forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya i és gestionat pel Consell Comarcal del Maresme. Es troba en l’edifici can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre la documentació custodiada en destaca l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987), l’Arxiu Municipal de Mataró (1454/2010), el fons de la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862), els fons de les cambres agràries, i les col·leccions de la hemeroteca local i comarcal, de cartells, de pergamins i de patents de sanitat.</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90532 Arxiu Municipal d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-dorrius <p>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: <a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</a></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>El fons de l’arxiu municipal d’Òrrius es conserva majoritàriament a l’Arxiu Comarcal del Maresme (FONS ACM70-5), en concret el que abasta cronològicament des de l’any 1845 al 1960. La documentació posterior es conserva a les dependències de l’Ajuntament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta del fons històric i bona part de l'administratiu de l'Ajuntament d’Òrrius, que tramet la informació d’un terme de població tradicionalment agropecuari, fet que queda palès en els documents dels censos de propietat rústica, en els inventaris d’animals i la seva tributació. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els conjunts documentals més destacats són: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); i patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).</span></span></span></span></p> 08153-51 Arxiu Comarcal del Maresme. C. d'en Palau, 32, 08301, Mataró. <p><span><span><span><span>L’any 2015, l’Ajuntament d’Òrrius va acordar cedir la documentació municipal fins a l’any 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90545 Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: </span><a href='http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/'><span>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/</span></a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi d’Òrrius són els següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>ANC1-547:</span> <span>Agència Catalana de l’Aigua. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-253: Alexandre Galí. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1243: Arxiu de la família Fortuny, barons d’Esponellà.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-633: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-707: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Habitatge. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-488: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Hisenda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-515: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri d’Indústria i Energia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-500: Delegació provincial a Barcelona del Ministeri de Comerç i Turisme. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-492: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-439:</span> <span>Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-296:</span> <span>Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-134:</span> <span>Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-283: Departament de la presidència de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1145: Fundació Concepció Rabell, vídua Romaguera- Estudi de la Masia Catalana.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-667: Joan Triadú. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-737: Josep Puig i Cadafalch. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-552: Llinatge Picó. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-612: Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-604:Noies i Nois Escoltes (NINE).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-691: Prefectura Povincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d’Obres Públiques. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>ANC1-1144: TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.)</span></span></span></span></li> </ul> 08153-52 Arxiu Nacional de Catalunya. C. Jaume I núm. 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. <p><span><span><span><span>L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric.</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90546 Fons documental d’Òrrius a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-a-larxiu-de-la-corona-darago <p><span><span><span><span>ARXIU CORONA D’ARAGÓ: </span><a href='http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago'><span><span>http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/arxiu-de-la-corona-darago</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: </span><a href='http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html'><span>http://pares.culturaydeporte.gob.es/inicio.html</span></a></span></span></span></p> XVI-XVIII <p><span><span><span><span>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XVI al XVIII, a les següents unitats:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Reial Audiència de Catalunya. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>- Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. </span></span></span></span></p> 08153-53 Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, núm. 77, 08018, Barcelona. <p><span><span><span><span>La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics.</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural BCIN 2025-02-28 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90547 Fons documental d’Òrrius al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (MASMM) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dorrius-al-museu-arxiu-de-santa-maria-de-mataro-masmm XVI-XIX <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal d’Òrrius, amb una cronologia des del segle XVI al XIX. La relació de documents és la següent:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Can Cunill (1790) / Censals / Francesc Cunill, 'Llevador de las rendas y escripturas antigas y modernas ' (1790-1887).</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Ballot d'Argentona (1673) / Capítols / Bertomeu Ridemeia, Carpeta 2/3.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Inventaris (1646) / Inventari / Jaume Prats, mas Prats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1842) / Testament / Pau Vinyamata Cucurull, Capsa 4, Còpia del document de 1769.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius (1848 ) / Testament / Pere Vinyamata Mayolas, Capsa 4, Fill de Pau i Serafina. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1621) / Requesta / Jaume Altafulla, Pau Morot.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Requestes (1624) / Requesta / Antoni Altafulla, Antoni Casalins, pagès Cabrils.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Notaria: Testaments (1743) / Testament / Pere Moner, fill de Jaume i de Jerònima.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Els Reniu i Padró (1588) / Benefici / Arnau, Gabriel Monserrat / Benefici fundat a la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Patrimoni: Pere Pasqual Rius / 1813 / Concòrdia / Fidel Vinyamata.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-54 C. de la Beata Maria, 3, 08301, Mataró. <p><span><span><span><span>El Museu Arxiu de Santa Maria és una institució creada l’any 1946, sota l'impuls de l'arxiver Lluís Ferrer i Clariana, per a gestionar el patrimoni cultural de la parròquia de Santa Maria. El seu Arxiu conserva una important documentació relacionada amb Mataró i la comarca del Maresme, des de finals de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.</span></span></span></span></p> 41.5550500,2.3547100 446188 4600577 08153 Òrrius Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per l’Equip del Museu Arxiu. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90083 La Fàbrica https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-8 <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148 i 192.</span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil situada en un edifici cantoner, que consta d'una sola nau de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> 08153-22 C. Argentona, 4. <p><span><span><span><span>Va ser la primera indústria d'Òrrius. A la fàbrica elaboraven teixits de popelín.</span></span></span></span></p> 41.5547800,2.3549700 446209 4600547 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90083-22jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90094 Pont de l'Àgora https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lagora XX <p><span><span><span><span>Pont d’un ull que uneix la plaça de l’Església amb el carrer de Montserrat, salvant el pas del torrent de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És d'una extrema senzillesa, de formigó armat. Fa aproximadament uns 45 m de llargada, uns 2 m d’amplada i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No té interès per sí mateix com a element patrimonial, però sí per ser ja un referent identitari del nucli d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 08153-25 Nucli urbà 41.5549200,2.3542200 446147 4600563 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90094-25jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90101 Pont de la carretera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-0 XX <p><span><span><span><span>Pont d'un ull que salva el torrent</span> <span>de Riudameia al seu pas per la ctra. BV-5106. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 4 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït en pedra i maó, amb doble filada de maó als pilars d'entrada, i l'arc de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una protecció feta amb una gran planxa d’acer patinable a uns dels laterals, i una aleta de reforç a una de les boques.</span></span></span></span></p> 08153-28 Ctra. BV-5106 41.5543500,2.3558500 446282 4600498 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2022-05-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90105 Pont de cal Bocu o de can Torrelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bocu-o-de-can-torrelles <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 194.</p> XX <p><span><span><span><span>Pont de dos ulls que salva el torrent de Céllecs al pas del carrer del Pont. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Construït en pedra i maó, amb filades de maó a plec de llibre a les boques d'entrada i l'arc també de totxo. Presenta una barana compacta de ciment amb una placa on costa: “Pont construït el 1953 cedit per Ramon Torrellas Boba al poble d’Òrrius”.</span></span></span></span></p> 08153-29 C. del Pont, s/n. <p><span><span><span><span>Tal com consta a la placa que hi ha instal·lada a la barana del pont, va ser construït l’any 1953 i cedit al poble d’Òrrius per Ramon Torrellas Boba.</span></span></span></span></p> 41.5544900,2.3548500 446199 4600515 1953 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91303 Corral de can Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-cunill-0 <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 22.</span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span>El corral es troba adossat a la casa de can Patau, a pocs metres de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita edificació de planta rectangular, que consta d’una única planta disposada a dos nivells diferenciats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. El nivell superior queda completament obert, amb un pilar de maó al centre. Ha estat recentment reconstruïda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta dos portals rectangulars, el principal, emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó i un a la façana lateral, emmarcat en maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú,</span> <span>amb pedres cantoneres i conserven l’antic arrebossat, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-109 C. Vista al Montseny, 1. <p><span><span><span><span>El corral de can Cunill va estar en ús durant bona part del segle XX. Era utilitzat per en Pere, un pastor de Ribes de Freser que hi tancava el seu ramat durant la transhumància.</span></span></span></span></p> 41.5562985,2.3533950 446079 4600716 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90107 Zona d’escalada de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-30 Serralada de Céllecs 41.5549200,2.3401100 444970 4600572 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90074 Camí del Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pessebre-vivent <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El camí del Pessebre Vivent és l’indret on cada any es representa el pessebre, a tocar del nucli antic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un espai natural privilegiat que s’utilitza com a escenari, on es poden veure algunes de les petites construccions per a les diferents escenes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest recorregut pel bosc s’inicia al davant de can Cunill.</span></span></span></span></p> 08153-13 Nucli urbà 41.5555918,2.3532004 446062 4600638 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90082 Gegant Andreu de Scéllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-andreu-de-scellecs <p><span><span><span><span>TRENCH, A. (2013) “Andreu de Scéllecs, gegant d’Òrrius”. <em>Maresme Gegant</em>, nº 20, any VI. Vilassar de Mar: Coordinadora de Geganters del Maresme (ACGC), p. 7.</span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span>L’Andreu de Scéllecs, el gegant d’Òrrius, representa la figura al·legòrica d’un pagès, arrelada als costums culturals i a les tradicions del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser construït l’any 2013 per iniciativa de l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pesa 80 kg i fa 3,98 m d'alçada. Els seus elements representatius són:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>El nom d’Andreu, per l’església parroquial i de Scéllecs, inspirat en les muntanyes de Céllecs, amb l’afegit d’uns “S” inicial per tal de fer la paraula capicua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El barret de caçador, pel fet que Òrrius ha estat històricament un espai de caça abundant.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El pergamí, com a símbol dels privilegis que Jaume I va concedir a alguns orriencs.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>L’escut antic d’Òrrius, que es troba a la clau de volta al cor de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El fusó i l’esclopet, com a símbols de la pagesia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El saquet de monedes, en record de la troballa de les monedes comtals dins l’església de Sant Andreu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El peix, com a símbol de Sant Andreu, patró d’Òrrius.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-21 Rectoria. C. de l'Església, 1-8. <p><span><span><span><span>L’any 1981 hi havia una parella de gegants a Òrrius, en Morro Negre i l’Aquensa, que va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2012 l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius va voler recuperar aquests gegants, però es va haver de descartar la idea, a causa del seu mal estat de conservació, pel que es va decidir construir un nou gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La creació històrica del personatge és obra de Josep M. Roqué, el disseny artístic i fabricació d’una primera maqueta, de l’escultor Manuel Cusachs i els treballs definitius en fibra i pintat, de Lluís Torner.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El vestit, els complements, la música i ball propi, són creacions de molts orriencs (hi van col·laborar més de 50 persones).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom va ser escollit en votacions populars i la seva presentació es va realitzar durant la Festa Major d’estiu, l’any 2013.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En paral·lel a la creació del gegant, va néixer la Colla Gegantera i Grallera de l'Andreu de Scéllecs.</span></span></span></span></p> 41.5551581,2.3546563 446184 4600589 2013 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90082-21jpg0.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Lúdic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Manuel Cusachs (disseny artístic), Josep M. Roqué (creació històrica del personatge), Lluís Torner (treballs en fibra i pintat). 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90136 Festa Major d'Estiu de Sant Abdó i Sant Senén https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-sant-abdo-i-sant-senen <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Estiu d’Òrrius es celebra anualment el darrer cap de setmana de juliol, en honor als copatrons Sant Abdó i Sant Senén (anomenats popularment Sant Nin i Sant Non).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com balls, sardanes, concerts, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies de la festa en destaca l'ofici religiós en honor als copatrons, amb la cantada dels goigs.</span></span></span></span></p> 08153-33 Nucli urbà 41.5554600,2.3547200 446189 4600622 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90136-33jpg_0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per l'Ajuntament d'Òrrius. 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90152 Peixos de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/peixos-de-sant-andreu <p><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 234.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Els Peixos de Sant Andreu són unes pastes dolces, fetes de brioix, que tenen forma de peix. Estan relacionades amb Sant Andreu, germà de Sant Pere, patró dels pescadors.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una tradició pastissera molt arrelada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Únicament s’elaboren durant la Festa Major d’Hivern i es venen a la sortida de l’ofici religiós en honor al Sant.</span></span></span></span></p> 08153-38 Sant Andreu d'Òrrius 41.5553800,2.3547100 446188 4600614 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90152-38jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies extretes del web de l’Ajuntament d’Òrrius (https://www.orrius.cat/). 119 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90153 Festa Major d'Hivern de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-andreu <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FESTES.ORG: </span><a href='http://www.festes.org/articles.php?id=401'><span>http://www.festes.org/articles.php?id=401</span></a></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>La Festa Major d'Hivern d’Òrrius es celebra anualment el cap de setmana més proper al 30 de novembre,</span> <span>en honor al seu patró, Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La festa arrenca amb l’ofici solemne a la sala parroquial, on també es dona el premi a l’orrienc de l’any.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es duen a terme activitats festives com concerts, balls, àpats populars, activitats infantils, etc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’entre les activitats pròpies i singulars de la festa en destaquen,</span> <span>l'espectacle pirotècnic 'Jo te l'encendré' a la plaça de la Constitució, que culmina amb l'encesa de la lluminària de les Festes de Nadal i l’ofici religiós en honor a Sant Andreu, a la sortida del qual es compren els tradicionals peixos de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> 08153-39 Nucli urbà d'Òrrius 41.5554700,2.3548200 446197 4600623 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2022-06-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90068 Olivera de can Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-jordi <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'olivera <em>(Olea europaea)</em> centenària. Presenta un gran diàmetre del tronc i una alçada considerable. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre de molta antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era a can Jordi i es va traslladar a tocar de les lletres d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 08153-8 C. Aquença, s/n (a tocar de les lletres d'Òrrius). <p><span><span><span><span>L’olivera era propietat del Josep Puig, de can Jordi, que la va cedir a l’Ajuntament. L’Esteve i en Dani Martínez, que eren germans i treballadors de la brigada, van ser els encarregats de fer el trasllat i replantar-la a la nova ubicació.</span></span></span></span></p> 41.5565700,2.3602700 446653 4600742 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90068-8jpg0.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2022-05-27 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90077 Oliveres del passeig de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-passeig-de-les-oliveres <p><span><span><span><span>Conjunt arbori format per diversos peus d'olivera <em>(Olea europaea)</em> disposades en filera, en un passeig pavimentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de soques molt velles amb troncs entortolligats. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. Les seves proporcions són similars i les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida.</span></span></span></span></p> 08153-16 Passeig de les Oliveres, s/n. 41.5560300,2.3541300 446140 4600686 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90090 Lletres d'Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-dorrius XXI <p><span><span><span><span>Es tracta de les lletres gegants que formen el nom del municipi, situades a la carretera BV-5106, a l’entrada del poble. Van ser realitzades l'any 2005 per en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són de granit i es recolzen sobre una base de formigó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les lletres embelleixen l’accés al municipi i donen la benvinguda als visitants.</span></span></span></span></p> 08153-23 Ctra. BV-5106, cantonada amb c. Aquença (entrada d'Òrrius). 41.5564800,2.3603000 446655 4600732 2005 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90090-23jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Pitu i Jordi Barbany (Granits Barbany) 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90977 Font de la Placeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placeta <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Font urbana de ferro forjat, situada al nucli urbà d’Òrrius, al parc infantil. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una estructura semicircular motllurada, amb ornaments frontals. Presenta una cara central d'on surt el broc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La pica, també motllurada, és de planta hexagonal.</span></span></span></span></p> 08153-86 Parc 'Vell' 41.5555164,2.3550960 446221 4600629 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90977-86jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90061 Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. <em>Bloc Mataroní</em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS CANDI, F. (1891)<em> Argentona històrica</em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2000) <em>Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme</em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2002) </span><em><span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme</span></em><span>. Argentona: La Comarcal edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I.</span> <span>; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. </span><em><span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.</span></em><span> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> X-XV/ XVIII <p><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple</span> <span>d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, </span><span>situada entre el campanar i el mur sud, </span><span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.</span></span></span></span></p> 08153-1 Pl. de l'Església, s/n. <p><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,</span> <span>al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.</p> 41.5552900,2.3548100 446196 4600603 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 91|92|93|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90062 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-20 <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 240.</p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.112.</p> XVII <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba annexat a l'església parroquial de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. Presenta un portal adovellat i dues finestres a cada costat amb llinda plana; sobre el portal hi ha un balcó i dues finestres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En destaquen la font adossada i el rellotge de sol de granit de la façana principal, ambdós de factura recent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-2 C. de l'Església, 1-8. <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la sala-teatre, on des d'antic es fan les representacions i espectacles del poble i també l’antic celler, on s’elaboraven bona part dels vins del celler de l’Estanc.</span></span></span></span></p> 41.5552000,2.3546100 446180 4600594 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg_2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90063 Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> XII <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> 08153-3 Sant Bartomeu de Cabanyes <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 41.5624000,2.3433100 445243 4601400 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg Legal Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 92 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90123 Goigs de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu XX <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, durant l’aplec. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut vos feu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot lo Apostolát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amàt</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de Patria Galiéo</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Assia Predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo Cel vos féu per empleo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou lo escrit de Sant Mateu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát,</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la India Citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont mostràreu ab fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>á molts lo camí del Cel:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan hoí la vostra veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per la Arménia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obráreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y allí grans treballs passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la Fé del Redemptor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Demostrant ab tot lo obrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que teniau molt de Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la Ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Arménia, un Idol habia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que á tot lo Poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat ab traça igual:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero ab vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany luego s’desfeu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la Iglesia el tragué</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostra poderosa ma,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y lo Temple que deixà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al instant aparegué;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per un, y altre costat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guarnit de una y altre Creu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La Princesa atormentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Dimoni cruelment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>curáreu encontinent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deixant la Ciutat pasmada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt del Regne es batejat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab los prodigis que veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mostrantse l’Rey agrahit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rich present vos emviá;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes no deixantvos trobar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo posáreu en olvit:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donantli ja per passat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo mateix present queus féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jescucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En altre Regne passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins Arménia prop de aquell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont vos llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la Fé predicáreu:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paga de altre Rey ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que voliau pera Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort seguida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dels Gentils lo Cos fou pres;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y al Mar sumergit despres</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab caixade plom vestida:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero l’altre Magestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Lipari eixir lo féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Las Reliquias de allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Napols son trasladadas,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en Roma després portades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont Temple sels erigí:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Y allí es vostre Cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab lo modo, y forma s’ veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la gran Oració</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit, y dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quant en est sigle estigéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja lo galardó:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En lo Cel, ahont heu gozát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deu sempre, y gozáreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant en la Gloria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot seus es otorgát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> 08153-32 Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> 41.5624100,2.3432600 445239 4601401 08153 Òrrius Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90123-90123-32jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2022-06-13 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90137 Goigs de Sant Abdó i Sant Senén https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-abdo-i-sant-senen XX <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Abdó i Sant Senén es canten durant l'ofici religiós que es celebra el darrer cap de setmana de juliol, durant a Festa Major d'Estiu, en honor als copatrons. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Màrtirs de Déu molt amats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>germans Abdón i Senén:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Setze anys apenes complíreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vós Abdón, d'edat major,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i ja del bon Déu l'amor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a lo del món preferíreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com danyoses avorríreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>les més altes dignitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Pels quinze anys tot just corria</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sant Senén, germà menor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que amb sa tendresa seguia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ja els passos del Redemptor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>O germans de gran valor,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>igualment il·luminats!</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>A Pèrsia el naixement</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del pares nobles tinguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i amb grans virtuts confonguéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els vicis d’aquella gent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I així fóreu promptament</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com a cristians acusats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Fóren en va les fineses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deci, l’emperador;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>no fent cas de ses promeses</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>responeu amb gran valor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que adoreu el Creador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i no els ídols falsejats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per no sofrir la constància</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>el tirà, i vostres raons,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ordena que sens tardança</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>sigueu llançats als lleons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les feres amb submissions</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>es postren humiliats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Indignat, amb mà atrevida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Valerià el President,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per acabar vostra vida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i finir tant de turment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mana que puntualment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tots dos sigueu degollats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Després del martiri obràreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>miracles els més estranys:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>cecs, muts, esguerrats curàreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deslliurant-los de molts danys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>I després, al cap d’uns anys,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fóreu de Déu revelats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostres relíquies sagrades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>són del Papa concedides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i dintre urnes transferides</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>foren a Arlès portades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Allí queden venerades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fent prodigis continuats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els hortolans us venereu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i us aclament per Patró;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Déu mil gràcies esperen</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la vostra intercessió</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i reben protecció</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en totes necessitats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Els d'Orrius i son poblat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>us veneren amb amor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>i esperen plens de fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que els beneïu de bon grat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Guardeu a tot el veïnat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>a ses vinyes i sembrats.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Puix de glòria coronats</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>triomfeu eternament:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Us preguem tots humilment</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>siau nostres advocats.</span></span></span></span></p> <p> </p> 08153-34 Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> 41.5553300,2.3547900 446195 4600608 08153 Òrrius Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90137-90137-34jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2022-06-13 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91181 Arxiu Parroquial de Sant Andreu d'Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-andreu-dorrius XVII-XX <p><span><span><span><span>L’Arxiu parroquial de Sant Andreu d’Òrrius està format per diversos volums entre llibres i carpetes, característics del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits.</span> <span>També hi ha testaments i llibres de confraries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La cronologia dels documents comprèn des del segle XVII al XX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment no està classificat ni microfilmat; únicament s'han escanejat els llibres sacramentals.</span> <span>Està dipositat en un armari dins un espai propi destinat a l'arxiu, amb accés restringit.</span></span></span></span></p> 08153-105 Rectoria. C. de l'Església, 1-8. 41.5551900,2.3546300 446181 4600592 08153 Òrrius Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91181-105jpg0.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d'Òrrius. 98|94 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90142 Aplec de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> 08153-37 Ermita de Sant Bartomeu 41.5624300,2.3432800 445241 4601403 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. 119 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91297 Campanes de Sant Andreu d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-andreu-dorrius <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>El campanar de l'església de Sant Andreu d’Òrrius té quatre campanes, que es toquen a través de moderns sistemes electrònics. Es tracta de les següents:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Campana 1, creada a la fàbrica de Buenaventura Pallés i Armengol, l’any 1889.</span><span> Presenta una garlanda concèntrica, al cap, i l’escut coronat de Barcelona, a la panxa i anses decorades amb caps humans.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana 2, es desconeix el taller on va ser fosa i la seva cronologia, probablement és del segle XX. És decorada amb tres orles epigràfiques al cap, en disposició concèntrica i, a la part baixa, una creu flanquejada per branques d’olivera.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Ernesta Anna, fosa l’any 2001. És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campana Dolors, fosa l’any 2001.</span><span> És decorada amb una orla al cap, de disposició concèntrica. Presenta el nom, a la panxa, i una inscripció commemorativa, sobre el peu. </span></span></span></span></li> </ul> 08153-107 Església de Sant Andreu d'Òrrius. Pl. de l'Església, s/n. <p><span><span><span><span>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església de Sant Andreu d'Òrrius i van fer caure una de les campanes, per a endur-se-la i fondre-la com a material de guerra.</span></span></span></span></p> 41.5552652,2.3548834 446202 4600601 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91297-107jpg1.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Àlex Marzo, rector de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90064 Can Blanc de la Riera o la Casa Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-de-la-riera-o-la-casa-blanca <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, J. (2017) “Josep Puig i Cadafalch i Òrrius: notícia d'una documentació inèdita”. <em>Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell</em>, núm. 70. Argentona: Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, p. 32-35.</span></span></span></span></p> XVI <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada: s’hi obren quatre finestres i un portal rodó d'onze dovelles. Al costat del portal hi ha un petit contrafort. En destaca un antic rellotge de sol restaurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-4 Ctra. Argentona, 6. <p><span><span><span><span>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XVI, quan els germans Blanc, procedents de la Cerdanya es van instal·lar a Òrrius (ROQUÉ, 2016:219). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la casa va ser reformat per l'arquitecte modernista</span> <span>Josep Puig i Cadafalch. La masia va ser propietat de la família de Puig i Cadafalch fins que la van vendre a un constructor local. </span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5545400,2.3551600 446225 4600520 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg1_1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/