Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
91179 Pi de la Pallota https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-pallota <p><span><span><span><span>Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) centenari situat al final del camí de la Pallota.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc i una gran alçada.</span></span></span></span></p> 08153-103 La Pallota 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90585 Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs <p><span><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) <em>Carta arqueológica de España</em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. <em>Limes, Revista d'Arqueologia</em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1955) <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. <em>Ampurias</em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÀMIES, A. (1983) <em>Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) <em>Els íbers</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes,</em> 0.</span> <span>Cerdanyola del Vallès:</span> <span>Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, </em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) <em>Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).</em> Mem. núm.: 131.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. <em>Forma Conventus Tarraconensis </em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931</em></span>, <span>VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> IV-II aC Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès</span> <span>establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es documenten dues fases constructives:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l'estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-62 Turó Gros de Céllecs <p><span><span><span><span>Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l'assentament amb dades més precises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.</span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5568100,2.3386600 444851 4600782 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg Legal Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Cultural Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90718 El Pare Esmè https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pare-esme <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1950)</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>. <em>Rondallística. Rondalles-Tradicions-Llegendes.</em> </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 876.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 38.</span></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, al Montseny hi vivia un gegant anomenat el Pare Esmè. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era tan gran que, en fer les passes, posava un peu a les Agudes, un altre al turó de l’Home i seguia cap al turó Gros de Céllecs, caminant pels diferents cims.</span></span></span></span></p> 08153-72 Céllecs 41.5569200,2.3387700 444860 4600795 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90712 Cova del turó Rodó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> 08153-66 Turó Rodó <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> 41.5530200,2.3388200 444861 4600362 08153 Òrrius Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90713 La Cova de les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-les-encantades <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 97.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>SERRAS i COROMINAS, E. (1996) <em>D'Òrrius estant</em>. Argentona: L'Aixernador, p. 24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 119-120.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, a la zona de les Encantades al turó Rodó, hi havia una cova artificial que havia estat excavada per extreure ganga de plata. L’entrada estava formada per una galeria que es ramificava en moltes altres, com un laberint. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els que havien entrat no havien pogut arribar mai al seu final i, segons expliquen, se sentien sorolls i remors estranys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels veïns de la zona, entrar a la cova portava malastrugança. </span></span></span></span></p> 08153-67 Turó Rodó 41.5530200,2.3388200 444861 4600362 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González La llegenda de la cova de les Encantades és probable que faci referència a la cova del turó Rodó. 119|98 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90715 Serralada de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> 08153-69 Céllecs 41.5544800,2.3388900 444868 4600524 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90719 La serp gegant de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-gegant-de-cellecs <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 40.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 96.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 116-117.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>La serp gegant de Céllecs és una de les llegendes més populars de la contrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, a les muntanyes de Céllecs s’havia vist, en diverses ocasions, una serp gegantina que, segons deien, duia bigoti. En aquella època es va trobar una pell de serp de més de 18 pams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns anys més tard, cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, es va veure una altra serp gegantina de color negre que, segons alguns testimonis, duia cabellera. Es desconeix si era la mateixa serp que la primera. Aquesta serp plantava cara a tothom qui trobava i els impedia el pas.</span></span></span></span></span></p> 08153-73 Céllecs 41.5579700,2.3389400 444875 4600911 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90972 Sender de Petit Recorregut PR-C 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-petit-recorregut-pr-c-36 <p><span><span><span><span><span>FEEC FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: <a href='https://senders.feec.cat/etapa/pr-c-36-sender-de-granollers/'><span><span>https://senders.feec.cat/etapa/pr-c-36-sender-de-granollers/</span></span></a></span></span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span><span>El PR-C 36 és un sender de petit recorregut, conegut com a Sender</span> <span>prehistòric de Céllecs, que transcorre des del municipi de Granollers fins al de la Roca, passant per les comarques del Vallès Oriental i del Maresme. Té una distància de 24,106 km. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es troba a la serra de Marina i travessa per paisatges de gran bellesa natural</span> <span>de bosc mediterrani.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Òrrius el sender passa per la zona de Sant Bartomeu de Cabanyes i de Céllecs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Des dels punts més elevats del sender, es pot contemplar la plana del Vallès i la costa del Maresme.</span></span></span></span></span></p> 08153-82 Sant Bartomeu de Cabanyes 41.5494864,2.3398193 444941 4599969 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90972-82jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González L’entitat promotora del sender és l’Agrupació Excursionista de Granollers. 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90107 Zona d’escalada de Céllecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> 08153-30 Serralada de Céllecs 41.5549200,2.3401100 444970 4600572 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90714 Parc de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> 08153-68 Òrrius <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> 41.5546400,2.3406900 445018 4600540 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90578 Can Tarascó https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarasco <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> XX-VII aC / III-V dC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952) es van trobar restes romanes indeterminades al sud-oest del poble d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un lloc proper a Can Tarascó que no ha estat possible localitzar, es troba la Cova de les Heures, descoberta i excavada per membres del Museu de Vilassar de Dalt. Segons un dels l’arqueòleg Pau Ubach, seria una cova eneolítica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-58 Can Tarasacó 41.5524600,2.3410900 445050 4600298 08153 Òrrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90578-58jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90578-58jpg0.jpg Legal Edats dels Metalls|Romà|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Marta Prevosti (PREVOSTI,1981) situa el jaciment a l'esquerra de la carretera que va de cal Camat a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, en el vessant sud-est del turó de les Encantades (massís de Céllecs). 79|83|78 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90984 Molí de vent de can Tarascó https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-tarasco <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 72.</span></span></span></span></p> XIX-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>El molí de can Tarascó es troba a pocs metres al nord-est de la casa, a tocar de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de les restes d’un molí de vent, antigament utilitzat per a pujar aigua de pou per a l’abastiment de can Tarascó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està format per una habitació de planta quadrada, aproximadament de 2 m per 2 m d’amplada, i una torre adossada de planta rodona. El diàmetre aproximat de la torre és d'1,30 m</span> <span>a la part alta, i d’1m a la part del pou.</span></span></span></span></p> 08153-93 Can Tarascó 41.5514533,2.3421948 445141 4600185 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90984-93jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90983 Pou de can Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-cabanyes <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p. 136.</span></span></span></span></p> XVIII-XX En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>El pou de can Cabanyes es troba a poca distància al sud-oest de l'ermita de Sant Bartomeu, a tocar del marge del sender i d’un antic mur de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una estructura aïllada de planta circular, feta de pedra lligada amb morter. Presenta un brocal per protegir l'entrada i un sector fet de lloses. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A banda i banda, hi ha dos grans pilars verticals on descansava el suport de la corriola o algun altres tipus de mecanisme, avui desaparegut.</span></span></span></span></p> 08153-92 Sant Bartomeu de Cabanyes <p><span><span><span><span>En aquest indret hi havia l’antiga casa de can Cabanyes.</span></span></span></span></p> 41.5609900,2.3424600 445171 4601244 08153 Òrrius Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90983-92jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90983-92jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90584 Jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-bartomeu-de-cabanyes <p><span><span><span><span>FLÓREZ, M. (2008) <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques al Vallès Oriental. Campanya 2008.</em> Mem. núm.: 9740. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> VII-I aC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>El jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba en una petita elevació boscosa,</span> <span>al sud del pla de l’ermita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament ibèric del qual es té coneixement per Marià Ribas, que va localitzar fragments de ceràmica en superfície (a torn, grollera i grisa de la costa catalana) i estructures muràries que s'estenien, segons l'autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins a Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, hi ha indicis de l'existència d'un assentament en aquest indret, per la seva situació estratègica, ja que hi passa el camí que comunica el Vallès amb el Maresme i per la ceràmica ibèrica localitzada. Tanmateix, el topònim “cabanyes', podria indicar la presència d'un antic establiment ibèric.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, va permetre documentar ceràmica comuna ibèrica, a la pista forestal que envolta el turó al sud de Sant Bartomeu, i es va localitzar alguna estructura susceptible de ser ibèrica. </span></span></span></span></p> 08153-61 Sant Bartomeu de Cabanyes 41.5601300,2.3425300 445176 4601149 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90584-61jpg0.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 81 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91088 Can Cot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cot-2 XVIII <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars, de pedra treballada i de disposició irregular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-101 Disseminat Veïnat de la Plaça, 16. 41.5573000,2.3427300 445191 4600834 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101pg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91088-101jpg0.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90549 Ruta Temàtica 6 o RT 6 - Meridià Verd https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-tematica-6-o-rt-6-meridia-verd <p><span><span><span><span>COSTA DE BARCELONA MARESME: <a href='https://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/natura/rutes-i-senderisme/itineraris-pel-parc-serralada-litoral/meridia-verd-de-la-roca-del-valles'>https://www.costadebarcelonamaresme.cat/ca/natura/rutes-i-senderisme/itineraris-pel-parc-serralada-litoral/meridia-verd-de-la-roca-del-valles</a></span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span>La Ruta Temàtica 6 o el RT 6 - Meridià Verd, segueix el recorregut de la línia vertical del Meridià de París, que té l'inici a Dunkerque, a França, i acaba al Masnou (Maresme).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest itinerari, permet creuar transversalment, de nord a sud, el Parc de la Serralada del Litoral, en la seva darrera etapa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al seu pas pel terme municipal d’Òrrius, el GR-92 i la ruta temàtica RT-6: Meridià Verd coincideixen en la major part del seu recorregut.</span></span></span></span></p> 08153-56 Travessa de nord a sud, a l'extrem oest del terme municipal. <p>L'any 2000, en commemoració del 200è aniversari de l'establiment del Sistema Mètric Decimal i l'amidament de la longitud del meridià Dunkerque-París-Barcelona, diverses entitats cíviques franceses i catalanes, amb el suport de les administracions d'ambdós països, van crear la Ruta del Meridià Verd, que permetés fer el recorregut a peu en la seva totalitat.</p> 41.5526000,2.3427900 445192 4600312 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90549-56jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90548 Sender de gran recorregut GR-92 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-92-0 <p><span><span><span><span>FEEC FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA: </span><a href='https://senders.feec.cat/etapa/gr-92-etapa-16/'><span>https://senders.feec.cat/etapa/gr-92-etapa-16/</span></a></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>El GR-92 és un sender de gran recorregut, conegut com a Sender Mediterrani, que transcorre per tot el litoral mediterrani peninsular, des de Catalunya fins a Andalusia.</span> <span>Forma part del sender europeu E-10 (mar Bàltic-Mediterrani).</span> <span>El tram de Catalunya és de 561 km.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El GR-92 travessa el terme municipal d’Òrrius en la seva etapa 16. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'etapa 16, de 23,093 km, uneix el coll de Can Bordoi amb el coll de la Font de Cera, travessant les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Transcorre per la Serralada Litoral, transitant per la part més elevada i allunyada de la costa. El paisatge és de bosc mediterrani. </span></span></span></span></p> 08153-55 Travessa de nord a sud, a l'extrem oest del terme municipal. 41.5532600,2.3428926 445201 4600386 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90548-55jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90548-55jpg1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90123 Goigs de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu XX <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, durant l’aplec. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut vos feu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot lo Apostolát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amàt</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de Patria Galiéo</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Assia Predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo Cel vos féu per empleo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou lo escrit de Sant Mateu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát,</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la India Citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont mostràreu ab fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>á molts lo camí del Cel:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan hoí la vostra veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per la Arménia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obráreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y allí grans treballs passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la Fé del Redemptor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Demostrant ab tot lo obrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que teniau molt de Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la Ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Arménia, un Idol habia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que á tot lo Poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat ab traça igual:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero ab vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany luego s’desfeu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la Iglesia el tragué</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostra poderosa ma,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y lo Temple que deixà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al instant aparegué;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per un, y altre costat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guarnit de una y altre Creu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La Princesa atormentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Dimoni cruelment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>curáreu encontinent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deixant la Ciutat pasmada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt del Regne es batejat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab los prodigis que veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mostrantse l’Rey agrahit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rich present vos emviá;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes no deixantvos trobar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo posáreu en olvit:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donantli ja per passat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo mateix present queus féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jescucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En altre Regne passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins Arménia prop de aquell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont vos llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la Fé predicáreu:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paga de altre Rey ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que voliau pera Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort seguida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dels Gentils lo Cos fou pres;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y al Mar sumergit despres</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab caixade plom vestida:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero l’altre Magestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Lipari eixir lo féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Las Reliquias de allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Napols son trasladadas,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en Roma després portades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont Temple sels erigí:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Y allí es vostre Cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab lo modo, y forma s’ veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la gran Oració</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit, y dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quant en est sigle estigéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja lo galardó:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En lo Cel, ahont heu gozát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deu sempre, y gozáreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant en la Gloria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot seus es otorgát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> 08153-32 Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> 41.5624100,2.3432600 445239 4601401 08153 Òrrius Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90123-90123-32jpg.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2022-06-13 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90142 Aplec de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> 08153-37 Ermita de Sant Bartomeu 41.5624300,2.3432800 445241 4601403 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada accessible Religiós/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. 119 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90063 Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> XII <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> 08153-3 Sant Bartomeu de Cabanyes <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 41.5624000,2.3433100 445243 4601400 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg Legal Romànic Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 92 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91302 Camí ramader transversal de la Serralada Litoral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-transversal-de-la-serralada-litoral <p><span><span><span><span><span><span>MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93.</span></span></span></span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span><span>El camí ramader transversal de la Serralada Litoral feia la funció de distribuïdor dels ramats que arribaven al Maresme procedents dels Pirineus, a través del Vallès. També era utilitzat per a desplaçar el bestiar des dels pobles del Vallès i del Maresme cap el Barcelonès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El camí parteix del santuari del Corredor (Dosrius) i, seguint el traçat del sender de llarg recorregut GR-92, entra al Vallès Oriental pel turó del Vent, travessa la carretera BV-5103 de Llinars del Vallès a Dosrius, segueix pel mig de la urbanització de Sant Carles i entra de nou a la comarca del Maresme. Es dirigeix cap al coll de Parpers, passa pel turó de Montcau, on creua la carretera C-60, i transcorre per la carena, per sobre de can Rovira, can Riudameia, can Vinyamata i cal Gravat. A I'alçada de can Riudameia, el camí ramader abandona el traçat del GR-92 i segueix la carena, passant pel puig d'Ameia i el puig Guinard. El camí descendeix fins a la carretera BV-5003 de la Roca del Vallès a Òrrius i, després de travessar-la, segueix pel coll de Sant Bartomeu pel traçat del GR-92, pels vessants del turó de Céllecs i del turó Rodó. Des d’aquí, segueix a I’esquerra de can Tarascó, per sobre de ca la Mort, de ca I'Elies i de cal Camat Vell i es dirigeix cap al coll de Porc. Poc abans d'arribar-hi, es desvia per la carena a la dreta del turó d'en Torres i de ca I'Arcís. Passa pel pla de can Boquet, per I'esquerra del turó de Banús, de la Roca de can Toni i del turó d'en Roure. Segueix per la cruïlla del pi de la Creu de Boquet, a I'esquerra del camí de can Boquet, I’ermita de Sant Salvador, les urbanitzacions de Cabrils i Vilassar de Dalt i per la dreta del camí a Vallromanes pel torrent d'en Cuquet. El camí ramader, però, segueix la carena a la dreta del turó de Pedrells i del de can Bernadó i arriba a can Riera i a Sant Mateu. Des de can Riera, alguns ramats baixaven fins a Teià.</span></span></span></span></p> 08153-108 Travessa el municipi des de l'extrem nord fins al de migdia <p><span><span><span><span><span><span>Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.</span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres ni tampoc dels ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5625201,2.3434210 445253 4601413 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91302-108jpg0.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98|85 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90820 Can Triador https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-triador <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> XV <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb dovelles, </span><span>una finestra amb llinda recta i una de reduïdes dimensions. A la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra amb ampit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa ha estat restaurada, però conserva l’estil original.</span></span></span></span></p> 08153-81 Veïnat del Prat 41.5570100,2.3454500 445417 4600800 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90820-81jpg0_0.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de Joan Maria Arenaza. Consorci de Turisme del Maresme. 119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90493 Abric de Sant Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-sant-bartomeu <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> VII aC- V dC Ha estat objecte d’espoli per part d’afeccionats a l’arqueologia. <p><span><span><span><span>L’abric de Sant Bartomeu es troba en un pendent amb força desnivell,</span><span> a les proximitats </span><span>de l'empresa Granits Barbany.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un gran abric rocós i d'altres més petits, situats en una àrea d’uns 20 m al seu voltant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'abric més gran està format per una gran roca d'uns 7 m d'alçada, que fa de coberta, recolzada sobre tres roques. Presenta una cambra interior de 2,5 m de llarg per 1,5 m d'ample i 1 m d’alçada. Als espais entre les roques hi ha petits murs de pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els altres abrics també conserven murets de pedra seca a les obertures de les roques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El jaciment va ser descobert arran de les troballes de</span> <span>fragments de ceràmica ibèrica i romana al seu interior, per part d’afeccionats a l’arqueologia. Malauradament, aquestes intervencions clandestines van malmetre la seva estratigrafia i estructures.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es desconeix la cronologia precisa de la ceràmica recollida.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions, fet que impedeix determinar la seva funcionalitat, i només una intervenció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-45 Sant Bartomeu de Cabanyes 41.5596500,2.3467600 445529 4601093 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90493-45jpg0.jpg Legal Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|83|79 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90973 Pou de can Moneret https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-moneret XIX-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Restes d'un pou aïllat situat per sobre de can Moneret; es troba a peu de la pista.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pou de planta circular, d’1,3 m de diàmetre, que presenta una bona part enrunada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, en sec.</span></span></span></span></p> 08153-83 Can Moneret 41.5543500,2.3476400 445598 4600504 08153 Òrrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90973-83jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91278 Cal Camat Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camat-vell XVII-XX <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants, una de les quals sobreaixecada, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures de la planta pis són de pedra treballada. Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta un edifici annex, de factura contemporània.</span></span></span></span></p> 08153-106 Cal Camat 41.5420100,2.3477800 445599 4599133 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91278-106jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91278-106jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90497 Al nord-oest d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> III aC-V dC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-46 Nord-oest d’Òrrius 41.5596900,2.3483300 445660 4601096 08153 Òrrius Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90583 Sobre Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-orrius <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> III aC-V dC El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952), és una troballa aïllada d'època romana, en un indret situat sobre el poble d'Òrrius, al començament de la riera de Pins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> 08153-60 Nord d'Òrrius 41.5632900,2.3507800 445867 4601494 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90583-60jpg0.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Deri, entre la masia d'aquest nom i la pedrera, gairebé tocant el mas (PREVOSTI, 1981: 213). 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91027 Cal Gravat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat-3 XV-XVIII <p><span><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada. En destaca l’antic portal adovellat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú; la façana principal és arrebossada i pintada de blanc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></span></p> 08153-97 Zona de la Pedrera Blava 41.5665600,2.3520600 445976 4601856 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91027-97jpg.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91027-97jpg0.jpeg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies font: Ajuntament d’Òrrius. 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90806 Can Femades https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-femades <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIPOLL MASFERRER, R. <em>Elements de la casa tradicional</em>. Brau, p. 123.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 24 i 96.</p> <p> </p> XIV-XVII <p><span><span><span><span>Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra granítica treballada. La planta baixa presenta un portal d’arc de mig punt, amb grans dovelles i finestres rectangulars a ambdós costats; a la planta pis s’hi obre, sobre el portal, una finestra d’arc conopial amb motllures esculpides i, a cada costat, finestres amb llinda recta. A tocar de la finestra principal s’intueix un antic rellotge de sol, gairebé desaparegut.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior conserva la distribució típica d'aquestes cases; en destaca la llar de foc i fogons arrambats en dues parets.</span></span></span></span></p> 08153-79 Veïnat del Prat, 10. <p><span><span><span><span>El document més antic que fa referència al nom Femades és de l’any 1266, on costa un tal Guillem Femades.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser objecte d’obres de reforma durant el segle XVI; moment de construcció del portal de mig punt amb grans dovelles, sobre el que hi ha una finestra conopial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa va pertànyer a la família Femades fins al segle XVII, quan van enllaçar per matrimoni amb els Riudemeia.</span></span></span></span></p> 41.5537100,2.3523900 445993 4600430 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90806-79jpg_1.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 de Xavier Roqué. 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91149 Can Ramos https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramos-0 XX <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal es troba orientada al sud-est. Al cantó de migdia presenta un pis més, a mode de torre, amb coberta de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> 08153-102 Camí de Sant Bartomeu, 1. 41.5571044,2.3523496 445993 4600806 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91149-102jpg0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90981 Pedra d’en Guineu o Pedra del Llamp https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-den-guineu-o-pedra-del-llamp <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 209.</span></span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span>La Pedra d’en Guineu o Pedra del Llamp es troba</span> <span>al camí d'Òrrius a cal Camat i al coll de Porc, a pocs metres a l'est de la casa de la Lledona, a l'interior de la finca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita estela de pedra, que presenta la següent inscripció: “JF, Mor De un Llam 1868”.</span></span></span></span></p> 08153-90 La Lledona <p><span><span><span><span>Es va realitzar en record a Josep Font de can Guineu, que va ser abatut per un llamp en aquest indret, l’any 1868. </span></span></span></span></p> 41.5463900,2.3529600 446035 4599617 1868 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90981-90jpg0.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90081 Forn de can Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cunill XVIII-XX En estat ruïnós. <p><span><span><span><span>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat a l'inici del camí del Forn, a tocar del marge i a les proximitats de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular i maons, lligats amb morter de calç, de planta quadrangular. Es troba, en part, excavada en el sòl del pendent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur orientat a l'est presenta una obertura d'accés a la sala de combustió, per on s'introduïa el material que es volia cremar. L’obertura és de volta de canó, de maó.</span></span></span></span></p> 08153-20 Can Cunill <p><span><span><span><span><span><span>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva localització en aquest indret, a tocar del nucli urbà, fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a moltes de les cases del poble.</span></span></span></span></span></span></p> 41.5557900,2.3530500 446050 4600660 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90141 Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-11 <p><span><span><span><span>AJUNTAMENT D’ÒRRIUS: </span><a href='https://www.orrius.cat/'><span>https://www.orrius.cat/</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS: <a href='https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius'>https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius</a></span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent d’Òrrius es celebra el dia 29 de desembre,</span> <span>al Camí del Pessebre Vivent. Es tracta d’un recorregut que consta de 23 quadres. Es comença a la plaça del Maig, amb l'escena de l'Anunciació de l'Àngel a Maria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els racons d'aquesta part del poble s'omplen amb quadres escènics de caràcter bíblic i estampes que evoquen els oficis i costums tradicionals, com l'Anunciació, els pastors, el fuster, el forjador, les rentadores o el naixement.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El públic assistent ve majoritàriament dels pobles veïns, però també d'arreu de Catalunya. Ronda una mitjana d'unes 1.500 persones. L'organització va a càrrec dels Amics del Pessebre.</span></span></span></span></p> 08153-36 Camí del Pessebre Vivent <p><span><span><span><span>El Pessebre Vivent és la representació escènica del naixement de Jesús de Natzaret segons els evangelis de Lluc i Mateu, aprofitant un entorn rústic i que tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Catalunya, aquesta tradició es va reprendre l’any 1959</span>, <span>quan es va realitzar el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A Òrrius es celebra des de l’any 1999, a excepció d’alguns anys, que per diversos motius no ha estat possible.</span></span></span></span></p> 41.5557400,2.3531100 446055 4600654 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg0.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90141-36jpg1.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies de la Setzena edició del Pessebre Vivent, realitzades per Andreu Sorrosal, extretes del web del PESSEBRE VIVENT D’ÒRRIUS (https://pessebreorrius.wixsite.com/pessebreviventorrius).L’entrada al Pessebre Vivent té un cost de 4€ pels adults, 2€ pels infants fins a 7 anys i gratuït pels menors de 3 anys. 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90074 Camí del Pessebre Vivent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pessebre-vivent <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El camí del Pessebre Vivent és l’indret on cada any es representa el pessebre, a tocar del nucli antic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un espai natural privilegiat que s’utilitza com a escenari, on es poden veure algunes de les petites construccions per a les diferents escenes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest recorregut pel bosc s’inicia al davant de can Cunill.</span></span></span></span></p> 08153-13 Nucli urbà 41.5555918,2.3532004 446062 4600638 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90748 Les bruixes d’Òrrius https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> 08153-74 Òrrius <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> 41.5585600,2.3532600 446070 4600967 08153 Òrrius Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90080 Creu de terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-15 <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 245.</span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>La creu de terme es troba al passeig de les Oliveres, a tocar de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una base de forma rectangular, a mode de columna, feta de pedres mínimament desbastades i lligades amb morter.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre la base hi ha col·locada una creu de forja.</span></span></span></span></p> 08153-19 Pg. de les Oliveres, s/n (davant de can Cunill). <p>Segons Josep Montserrat (vegeu bibliografia), la creu és centenària i no es troba situada en el seu emplaçament original.</p> 41.5560800,2.3533500 446075 4600692 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg_1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91303 Corral de can Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-can-cunill-0 <p><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 22.</span></span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span><span>El corral es troba adossat a la casa de can Patau, a pocs metres de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una petita edificació de planta rectangular, que consta d’una única planta disposada a dos nivells diferenciats. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est. El nivell superior queda completament obert, amb un pilar de maó al centre. Ha estat recentment reconstruïda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta dos portals rectangulars, el principal, emmarcat amb pedra treballada i llinda de maó i un a la façana lateral, emmarcat en maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú,</span> <span>amb pedres cantoneres i conserven l’antic arrebossat, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-109 C. Vista al Montseny, 1. <p><span><span><span><span>El corral de can Cunill va estar en ús durant bona part del segle XX. Era utilitzat per en Pere, un pastor de Ribes de Freser que hi tancava el seu ramat durant la transhumància.</span></span></span></span></p> 41.5562985,2.3533950 446079 4600716 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91303-109jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90065 Can Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunill <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></span></p> XVII <p><span><span><span><span>Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, amb barri tancat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos consten de planta baixa i una planta pis. La teulada és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada, de disposició regular: a la planta baixa s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres rectangulars; al primer pis, tres balcons; i al pis superior, tres finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos lateral hi ha una galeria porxada de sis arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats, amb pedres cantoneres.</span></span></span></span></p> 08153-5 Pg. de les Oliveres, 2-10. <p><span><span><span><span>L’antic portal adovellat podria ser aprofitat d’una edificació anterior.</span></span></span></span></p> 41.5562100,2.3535000 446088 4600706 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90982 Font safareig de can Cunill https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-de-can-cunill <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 279.</p> <p><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span></span></span><span><span><span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> XVIII-XX En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La font i safareig de can Cunill es troben adossats a la casa de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d'una font de mina que omplia un petit safareig de planta quadrada, construït amb pedra lligada amb morter de calç i pedres rentadores</span> <span>de pedra granítica treballada. El seu interior conserva restes del revestiment de morter lliscat per a impermeabilitzar-lo.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la font és seca, el safareig està molt deteriorat i el seu interior està colgat de sediments.</span></span></span></span></p> 08153-91 Can Cunill <p><span><span><span><span>Era el safareig públic utilitzat per les dones del poble per a fer la bugada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Popularment s'anomenava també com a abeurador dels cavalls i com el 'mentider' oficial del poble (</span></span></span></span>MONTSERRAT, 2010: 279).</p> 41.5560000,2.3538000 446113 4600683 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90982-91jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90982-91jpg0.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90582 Forn de can Vinyamata https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-vinyamata <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> Desconegut <p><span><span><span><span>Es tracta d’un possible forn</span> <span>de producció incerta i cronologia desconeguda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser localitzat l’any 2008, durant les prospeccions arqueològiques a la zona, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, gràcies a les notícies proporcionades pels veïns de can Vinyamata sobre l'existència de sepulcres megalítics a la zona.</span> <span>Les prospeccions no van permetre documentar cap tipus de restes prehistòriques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura consta d’una àrea ovalada retallada al subsol, d'uns 5 per 2 m, amb un entrant tallat al subsol, amb un conducte, que presenta una volta. Aquest, comunica amb una petita cambra, d'1 per 0'5 m, coronada per pedres que emmarquen el retall. </span></span></span></span></p> 08153-59 Can Vinyamata 41.5710300,2.3538200 446127 4602352 08153 Òrrius Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90582-59jpg0.jpg Inexistent Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Les fotografies són de l'indret on es localitza el forn. Actualment l'accés al forn és difícil a causa dels treballs forestals que s'hi han dut a terme recentment. 80 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90093 Monument a l'Onze de Setembre https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-2 XXI <p><span><span><span><span>Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha les quatre barres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es llegeix la següent inscripció: 'GLÒRIA, CATALANS CANTEM, CANTEM AMB L’ÀNIMA, UN CRIT I UNA SOLA VEU VISCA LA PÀTRIA”.</span></span></span></span></p> <p>Va ser realitzat l'any 2000 per en Jordi Barbany (Granits Barbany).</p> 08153-24 C. de Montserrat, s/n (intersecció amb el pont de l'Àgora). 41.5548100,2.3540300 446131 4600551 2000 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90093-24jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Jordi Barbany (Granits Barbany) 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90096 Passeig de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-oliveres XX <p><span><span><span><span>Les cases del passeig de les Oliveres corresponen, majoritàriament, a grans torres d'estiueig de </span></span></span></span>principis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span>En destaquen les torres de can Janer i de can Torres i també l’antiga masia de can Cunill.</span></span></span></span></p> 08153-27 Pg. de les Oliveres (nucli urbà) <p>Algunes de les cases que formen el passeig de les Oliveres es van construir a principis del segle XX, relacionades amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> 41.5560500,2.3540700 446135 4600688 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg_1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90077 Oliveres del passeig de les Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-passeig-de-les-oliveres <p><span><span><span><span>Conjunt arbori format per diversos peus d'olivera <em>(Olea europaea)</em> disposades en filera, en un passeig pavimentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de soques molt velles amb troncs entortolligats. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. Les seves proporcions són similars i les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida.</span></span></span></span></p> 08153-16 Passeig de les Oliveres, s/n. 41.5560300,2.3541300 446140 4600686 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90076 Can Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-7 XX <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, composta de diverses vessants, amb ampli voladís. És una gran torre d'estiueig d'estil noucentista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. En destaca la galeria del primer pis sustentada per dues columnes salomòniques de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> 08153-15 Pg. de les Oliveres, 6. <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> 41.5562100,2.3541700 446144 4600706 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg1.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-06-23 00:00:00 Virgínia Cepero González 106|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90094 Pont de l'Àgora https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lagora XX <p><span><span><span><span>Pont d’un ull que uneix la plaça de l’Església amb el carrer de Montserrat, salvant el pas del torrent de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És d'una extrema senzillesa, de formigó armat. Fa aproximadament uns 45 m de llargada, uns 2 m d’amplada i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No té interès per sí mateix com a element patrimonial, però sí per ser ja un referent identitari del nucli d’Òrrius.</span></span></span></span></p> 08153-25 Nucli urbà 41.5549200,2.3542200 446147 4600563 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90094-25jpg0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90075 Can Janer https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer XX <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes.</span> <span>És d'estil noucentista.</span> <span>La coberta és de teula àrab a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els primer pis presenta un balcó, amb barana de forja.</span></span></span></span></p> 08153-14 Pg. de les Oliveres, 2. <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> 41.5561500,2.3543900 446162 4600699 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg0.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 106|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
91018 Ca la Xica https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xica XV-XVIII <p><span><span><span><span>Masia urbana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada. En destaca el gran portal adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de color groguenc, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> 08153-94 C. de l'Església, 1. 41.5552700,2.3544600 446167 4600601 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/91018-94jpg_0.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|119|85 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90071 Bústia del pont de l'Àgora https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-del-pont-de-lagora XXI <p><span><span><span><span>La Bústia del pont de l'Àgora es troba a l'inici del pont, a tocar amb el carrer de l'Església. És obra d'en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany), realitzada l'any 2007.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una estructura de pedra granítica, en forma de prisma de quatre cares, similar a una columna, amb base, fust i capitell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part frontal superior presenta una petita obertura per a dipositar les cartes i, a la part central, un relleu amb l'escut oficial d'Òrrius.</span></span></span></span></p> 08153-11 Pont de l'Àgora <p><span><span><span><span>Jaume Anglada Balada,</span></span></span></span> primer alcalde d'Òrrius de la democràcia,<span><span><span><span> va ser el fundador de l’Àgora del Pont, projecte de comunicació, opinió i expressió, creat amb l’objectiu de que tothom que hi volgués participar, pogués escriure poemes, col·laborar i opinar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En va recopilar un recull dels escrits l’any 2007, propietat de la família Anglada (a l'Ajuntament hi ha una còpia de l'exemplar).</span></span></span></span></p> 41.5551000,2.3545200 446172 4600583 2007 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90071-11jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90071-11jpg_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González Pitu i Jordi Barbany de Granits Barbany (bústia) / Jaume Anglada Balada (fundador de l’Àgora del Pont). 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90095 Passeig de ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-ribera <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span><span>El passeig de ribera és un espai natural, a tocar del nucli urbà, que transcorre per l’entorn de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta passejada d’uns 350 m, compatibilitza els usos hidrològics de la llera amb el pas de persones i la preservació del paisatge de ribera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba senyalitzada amb unes grans planxes d’acer patinable situades a l’inici, al final i al punt d’accés des de la plaça Puig i Cadafalch i compta amb una zona de pícnic.</span></span></span></span></p> 08153-26 Nucli urbà <p><span><span><span><span>El projecte del Passeig de Ribera d´Òrrius va ser dissenyat per l’enginyer Oriol Bassa i Vila i realitzat l’any 2011.</span></span></span></span></p> 41.5548200,2.3545300 446173 4600551 2011 08153 Òrrius Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90095-26jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90095-26jpg1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-05-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Oriol Bassa i Vila, disseny del projecte. 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
90974 Font de Sant Eloi o de la Pallota https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-eloi-o-de-la-pallota <p><span><span><span><span>CONTY, R. (2007) <em>Les Fonts d’Òrrius</em> (inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ORRIUS TEAM (BLOG): </span><a href='http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html'><span>http://orriusteam.blogspot.com/2016/06/les-fonts-dorrius.html</span></a></span></span></span></p> XX En estat d'abandó. <p><span><span><span><span>La font de Sant Eloi o de la Pallota es troba al mig del torrent de ca l'Elies, a prop de la confluència amb el torrent de les Palomeres. S’hi accedeix per uns graons que baixen al torrent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era una font mínimament arranjada, amb un broc que sortia directament del rocam de la llera del torrent. Actualment, és una font abandonada i a l’indret on es trobava el broc hi ha una plana sorrenca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva el mur de pedra que feia de resclosa.</span></span></span></span></p> 08153-84 Torrent de ca l'Elies 41.5515100,2.3545800 446174 4600184 08153 Òrrius Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90974-84jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90974-84jpg0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús Inexistent 2022-05-26 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml