API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93089	Fons documental Can Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-can-ribas	<p>Jesús Rodríguez. Documentació de l'Arxiu. </p>			<p>En aquest fons hi trobem:</p> <h3><span><span><span><span>Fons en pergamí </span></span></span></span></h3> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1389, abril, 16 Blanes <em>R-1/// </em><strong>Venda </strong>atorgada per Bernat Fonoyeda, de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Guillem Riba de la mateixa parròquia d'una terra en part conreada i en part erma al lloc dit 'Senfores' o 'Ses àmfores' i altra dita 'Corals' i ja llindant amb el mateix Riba i amb terres d'en Moner, tinguda sota domini directe del noble Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. Segueix trasllat del lluïsme cobrat per Guillem Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls com a representant del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Jaume de Puig, notari públic del terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='2'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1429, gener, 17 . Vilanova de Palafolls <em>R-2/// </em><strong>Establiment </strong>emfitèutic atorgat per Guillem des Clapers, com a procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera segons consta amb un poder fet a Blanes al 1428, a favor de Jaume Mestre (a) Spasa sobre una feixa de terra al lloc dit pla de Goday, al terme de Palafolls i que al nord llinda amb terres de mas Carbó. <em>Escrivà: Antoni des Clapers, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='3'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1436, març, 29 Vilanova de Palafolls R-3/// <strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Pere Sa Roca, donzell i procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, a favor de Pere Ribes, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, sobre una terra al Pla, prop del riu Tordera, amb els pactes acostumats i cens perpetu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='4'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1452, juny, 18 Parròquia de St. Genis de Palafolls R-4/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bartomeu Carreres i la seva dona Joana del mas Carreres de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pinyols, a favor de Joan Jordà Moresc, de la mateixa parròquia, tinguda sota domini directe de Violant de Cabrera en el nom del seu marit el vescomte Bernat Joan de Cabrera. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='5'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1477, novembre, 27 Vilanova de Palafolls R-5 ///</span></span><strong><span lang='CA'><span>Venda</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgada per Melcior Mestre, pagès i propietari útil del mas Mestre a la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor de Genis Fonoyeda, de la mateixa parròquia, d’una terra de 7 jornals de bous al lloc dit mas Rossinyol, a prop de mas Gelabert, tinguda sota domini directe els senyor del castell de Palafolls, ara Bertran d'Armendaris, amb el cens perpetu acostumat. <em>Escrivà: Mateu Simón, notari del terme del Castell de Palafolls però posat en pública forma pel notari del mateix terme Antoni Pujades als 11 d'octubre de 1518. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='6'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1512, setembre, 20 Monestir de Sant Salvador de Breda R-6/// <strong>Establiment</strong> atorgat per fra Martirià Prats, del monestir de St. Salvador de Breda procurador de l'abat fra Miquel Sampsó, a favor de Joan Mestre, pagès de la parròquia de St. Genis sobre una terra en part erma i en part boscosa i en part plantada de vinya ja vella que es troba prop del mas Riba. Segueix el pagament del lluïsme. <em>Escrivà: Antoni Jover, notari públic d'Hostalric i tot el Vescomtat i autoritzat a lliurar els documents del Monestir de Breda, sota autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='7'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1539, març, 28 Terme del castell de Palafolls R-7/// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, ara esposa de Joan Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius i filla i hereva de Joan i Francesca Mestre, propietària del mas Mestre a la Burgada dins de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pla de Goday a favor de Joan Tió, pagès de St. Esteve de Tordera a fi de pagar un debitori contret pels dits Mestre amb els hereus del mas Fonoyeda de la mateixa parròquia de St. Genis. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu de la venda.<em> Escrivà: Pere Llavanera, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='8'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1559, maig, 22 Sant Feliu de Guíxols R-8 /// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, viuda de Joan Perasbert i el seu fill hereu Montserrat Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius, a favor d Antoni Viader, (a) Ribas, casat amb Margarida Ribas, de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una terra al terme de Palafolls, coneguda com a mas Mestre i tinguda sota domini directe del monestir de St. Salvador de Breda. Segueix època de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Bernat Ros, notari públic de St. Feliu de Guíxols, per l'autoritat de l'abat. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='9'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1568, setembre, 28 Vilanova de Palafolls R-9/// <strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades per Jaume Jordà, sabater i propietari del mas Jordà a Palafolls en favor de la seva filla Elisabet de part una i de part altra Joan Riba, fill de Antoni Viader (a) Riba i de Margarida Riba, de la mateixa parròquia de St. Genis, en contemplació del seu matrimoni amb els pactes acostumats de dot i escreix i legítimes maternals i paternals. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Pergamí tallat per ABC.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='10'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1573, setembre, 7 Sant Feliu de Guíxols R-10/// <strong>Venda</strong> atorgada per Antoni Cabanyes, mercader de Lloret i ara resident a St. Feliu, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos del veïnat de Burgada al terme de Palafolls com a garants i fermances d’un censal mort de 70 lliures, contret per Miquel Vives del Castell, del veïnat de Gassanons, Joan Moner de la Burgada i Antoni Ferrer, ferrer de les Ferreries, actuant en nom de tots els veïns. <em>Escrivà: Joan Andreu, notari públic de la vila i terme de St. Feliu de Guíxols per l'autoritat de l'abat del monestir. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='11'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1575, maig, 1 Terme de Palafolls R-11 ///<strong>Apoca</strong> atorgada per Pere Mas, mestre d'aixa a la Vilanova de Palafolls, juntament amb Esteva Tria, pagès del veïnat de Mata a la parròquia de Sta. Maria de Mataró com a tutors i curadors dels fills de Galceran Clapers, pagès del terme de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, pagès del mas Riba al mateix terme, per haver rescatat un censal mort de 12 lliures contret al 1573. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='12'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1581, maig, 11 Vilanova de Palafolls R-12/// <strong>Apoca</strong> atorgada per Miquel Esteva Palomeres Oliver Duran, mercader de Sant Genis de Palafolls i procurador de Caterina Vila, viuda d’Antica Vila mercader de la Vilanova de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos de la parròquia de St. Genis, per haver pagat el preu d'una feixa de terra al lloc dit camp de bossom o 'fossalba' a prop del mas Puigvert del mateix terme. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='13'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1583,??, 14 Blanes R-13 /// <strong>Establiment</strong> emfitèutic confirmat i atorgat per Pere d'Aymerich, governador general del Vescomtat, sobre les terres del mas Ribes que son capbrevades a favor del Vescomte de Cabrera pels hereus de Bartomeu Ribas i això suposa el reconeixement del domini directe i la prestació de censos en diners i espècie. <em>Escrivà: Bernat Boscà, notari públic i reial per a tot el territori del principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Pergamí parcialment retallat que impedeix llegir tot el seu contingut. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='14'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1589, octubre, 10 Vilanova de Palafolls. R-14/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bernat Jordà, propietari del mas Jordà a la parròquia de Palafolls a favor d'Antoni Viader (a) Riba, d'una terra la lloc dit pujols a prop del mas Jordà i tinguda sota domini directe en part del monestir de Breda i en part del Senyor del castell de Palafolls, aleshores Marques d'Aitona. Segueix apoca de la mateixa data pèl lliurament del preu. I al 1590 dels lluïsme. <em>Escrivà: Jaume Bofill, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='15'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>??, febrer, 11 Blanes R-15 ///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Elisabet Camps i el seu marit Nicolau Bruguera (a) Camps. Pergamí retallat intencionalment a fi de servir de coberta i no permet conèixer més dades del seu contingut, fora que la lletra el situà inequívocament a finals del segle XVI.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='16'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1601,??,?? Vilanova de Palafolls R-16/// <strong>Apoca</strong> d'una venda a l'encant a favor d'Antoni Ribas, pagès de la parròquia de Palafolls d'una terra de 8 jornals en part juncosa. Escrivà: Pere Llavanera, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Molt mal estat de conservació per taques d’humitat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='17'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17/// <strong>Donació de dot</strong> atorgada pel germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d'Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les <strong>Capitulacions matrimonials</strong> de Guillem Bernadet i d'Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Corris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='18'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls R-18///<strong>Servitud de pas</strong> creada per Bernat Parera, del veïnat de les Ferreries a favor de Joan Puigverd, pagès del veïnat de Gassanons, d'Antoni Ribas i la seva dona Mariana i el fill d'aquests Jaume, sobre un camí que porta a una terra del mas Ribas al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='19'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes R-19///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas i la seva dona Mariana, pagesos de Palafolls a favor del seu fill fadrí Jaume en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i de Caterina, de la vila de Blanes, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari de la vila i terme del castell de Blanes. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='20'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes. R-20/// <strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, pagès del mas Ribas de la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor del seus pares Antoni Ribas i Mª Anna per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i Caterina Vila de Blanes. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari públic substitut de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='21'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, juny, 17 Girona R-21///<strong>Apoca de violari</strong> atorgada per Francesc Sala, procurador del jutge ordinari Joan Sala, canonge de l'església de Tarragona, a favor de Cint. Ribas, pagès del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls al bisbat de Girona, en pagament del censal contret per Antoni Ribas, pare del dit Jacint Ribas al 1622 i que havia estat en propietat de Berna Sala i Alemany, hereu d'Esteve Alemany. <em>Escrivà: Joan Ruirany, notari públic de Girona. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='22'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribes. Palafolls. R-22///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Mª Anna Ribes a favor del seu pare Antoni Ribes, per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, pagès de la mateixa parròquia. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='23'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribas. Palafolls R-23///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas a favor de la seva filla Mª Anna, en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, de la mateixa parròquia amb els pactes acostumats i a més 100 lliures i una terra al pla de Goday. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='24'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 22 Palafolls R.-24///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Pere Ribas, pagès, fill d Antoni Ribas i de Mariana, a favor del seu germà heretat Cint. Ribas, per haver rebut els drets maternals i paternals legítimament constituïts. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='25'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1639, maig, 3 Sant Genis de Palafolls R-25///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Jacint Ribes pagès propietari del mas Ribes, a la parròquia de St. Genis a favor de Margarida Podarosa, viuda de Gabriel Podarosa, sobre un torç de terra al lloc dit -----, tingut sota directe domini del senyor del castell de Palafolls aleshores Marqués d'Aitona i que ja anteriorment havia estat establert el dit Gabriel. No ve posat en pública forma. </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='26'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, març, 22 St. Daniel de Girona.R-26///<strong>Venda</strong> atorgada per l'abadessa del convent de monges de St. Daniel, Cecília Miró, la seva priora Albina d’Alemany i el consentiment de les seves monges a favor de Cint. Ribes pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls que el dia 16 de març de 1622 havia dipositat a la Taula de Canvis de la ciutat de Girona 20 lliures per tenir la redempció de un censal mort que havia estat contret per Joan Ribas i que gravava les terres de dit mas. Segueix apoca de la priora Albina d'Alemany a favor de Cint. Ribes. <em>Escrivà: Ramon Garau (o Grau) notari públic de la ciutat de Girona. .</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>FONS EN PAPER</span></span></span></a> <span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLIGALL I.A</span></span></span></span></span></span></p> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Capbrevació</span></span></span></span></span></span></h4> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Es el Nº17 del fons de Pergamins </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17///<strong>Donació </strong>de dot atorgada pels germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d’Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les Capitulacions matrimonials de Guillem Bernadet i d’Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Coris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Blanes///<strong>Capbrevació </strong>atorgada per Segismon Ribas, pagès de Palafolls a favor del Sr. Marquès d’Aitona com a Vescomte de Cabrera i senyor directe del mas Ribas i particularment la casa, quintà i hort. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari de la vila i terme del castell de Blanes. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1435, octubre, 26 Palafolls///<strong>Capbrevació</strong> atorgada al Vescomte de Cabrera com a senyor directe del mas Ribas per Pere Ribas, pagès de dit mas i propietari útil. Segueix la Capbrevació pel mas Mestre en bona part sota domini directe del Monestir de St. Salvador de Breda. (Hi ha 2 exemplars). <em>Escrivà: Mateu Simón, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Son còpies fetes per notari de Blanes Francesc Galí. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Cint. Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1652, març, 15 Sant Genis de Palafolls///<strong>Capitulacions </strong>matrimonials atorgades per Esteve Riera, de la parròquia de St. Genis de part una i de part altra Margarida Ribas, filla de Cint. Ribas, pagès del veïnat de la Burgada de la mateixa parròquia. Segueix definició de drets atorgada per Margarida a favor del seu pare per haver rebut els drets. <em>Escrivà: Joan des Clapers, notari del terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1655, octubre, 21. Blanes///<strong>Definició </strong>de drets i comptes de la curadoria dels pubills Riera, atorgada per Esteva Riera a favor del seu sogre Cint. Ribas i altres tutors com Antoni Tapiola o Jaume Castellà. Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes. Apoca de la mateixa data i tutoria a favor de Cint. Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Segismon Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9///<strong>Establiment</strong> atorgat per Segismon Ribas a favor de Jacint Bes, treballador de Blanes, d'una terra al pla d'en Roig també dita Pas d'en Roig.<em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1662, desembre, 23///<strong>Lluïció de violari</strong> atorgada per Pere Orench de Blanes a favor de Segismón Ribes per haver pagat i lluït un violari contret per Cint. Ribas. Segueix Lluïció de censal atorgada pels honrats jurats de la vila de Blanes com administradors de les rendes de l'Hospital a favor de Cint. Ribas amb data de 1652, novembre, set dies, a la vila de Blanes. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1660, gener, 7 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Esteve Riera a favor del seu sogre Segismon Ribas de Palafolls <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1677, març, 13 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Mariana Ribas, filla de Segismón Ribas i d Elisabet de la parròquia de St. Genis de Palafolls i Pere Joan Padrer, de Tordera, amb els pactes acostumats. Segueix amb la mateixa data definició de drets atorgada per Mariana a favor dels seus pares Segismon i Elisabet per haver rebut com a dot els seus drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vial i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 26 St. Genis de Palafolls///<strong>Apoca</strong> de fi atorgada per Jaume Ribas, treballador a favor del seu germà hereu Segismón Ribas per haver rebut els drets maternals i paternals.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Segismon Ribas. </span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de Pergamí Coberta de pergamí reaprofitat:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1645,??,?? ///<strong>Nomenament de notari</strong> atorgat per Lluís XIII rei de França i entre 1641 i 1652 Comte de Barcelona i Rosselló i Cerdanya, per mitjà del seu governador general a favor de Joan Desclapers, com a notari públic i reial per a tota Catalunya. E<em>scrivà: Joan Pi notari públic de Barcelona. Retallat i esborrat intencionalment a les formulés de clausura. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Segueixen en paper:</span></span></em></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664, març, 29 Blanes///<strong>Establiment emfitèutic</strong> atorgat per Segismón Ribes, pagès de Palafolls a favor de Francesc Antoni Joan, de la mateixa parròquia sobre un torç de terra que abans havia estat del mas Ullastre i ara Ribes, prop del lloc dit mas Mestre. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 19 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Pere Joan Padrer, treballador de Tordera a favor del seu sogre Segismon Ribas per haver pagat el dot de Mariana Ribas, filla del dit Segismon. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, desembre, 12 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Esteve Riera, pagès del veïnat de les Ferreries al terme de Palafolls a favor del seu cunyat <strong>Segismon Ribas</strong> per haver donat dues caixes, llençols, tovalles, estovalles , etc. com a dot de la seva germana Margarida Ribas. Segueix amb la mateixa data, definició de drets del dit Esteve Riera a favor de Segismon Ribas.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, gener, 27 Blanes///<strong>Encarregament</strong> de censal mort atorgat per Miquel Serra del Pla, pagès propietari del mas Serra del Pla al veïnat de Camós, a la parròquia de Pineda, a favor de Segismón Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, senyor útil i propietari del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>5. Llibres i llibretes de censos i censals</span></span></span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibre imprès: <em>Doctrina d'EL CRISTIÀ,</em> Santoral de novembre desembre.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pàgines 1 fins 8; 13 fins 156 i 159 fins 418. És llibre de lectures pietoses, en català. Resulten interessants els gravats . Segle XVIII o començament del XIX <em>Quasi complet. Coberta de pergamí a la dreta. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>b) </span></span></strong><span lang='CA'><span>Llibre Imprès:<em> DOCTRINA CRISTIANA</em>, llibre de Preguntes i respostes a tall de catecisme. Pàgines 26 a 119. incomplet. Segle XIX començament. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de censos o Llevador de la casa Ribas de diversos propietaris.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Cantoral de gregorià. (Segle XII ?)</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span> </span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.B</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> Segle XVII</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1609, maig, 18 Mas Ribas. Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, fill de Josep i Anna Ribas, del mas Ribas a la parròquia de St. Genis i de part altra, Francesca Pagès i Lesheres, filla d'Isidre Pagès, del lloc de Galliners, a la diòcesi de Girona. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1623, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Antoni i Mª Anna Ribas, i el seu fill hereu Jaume, tots del mas Ribas a Palafolls, a favor de Joan Puigverd, del mas Puigverd, al veïnat de Gassanons, d'una terra al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Es còpia notarial atorgada per Joan Valldejuli als 18 d'agost de 1725.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, setembre, 17 Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per el cambrer del monestir de Breda a favor de Josep i Jaume Ribas, pagesos del mas Ribas a la parròquia de St. Genis, pel pagament del censos deguts al dit monestir. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 12 Vilanova de Palafolls.///<strong>Testament </strong>atorgat per Eulàlia Vidal, muller d’Antoni Vidal, mariner de Malgrat i pare de Mariana Vida, esposa de Segismón Ribes, hereu del mas Ribes al terme de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Roc Oller, prevere i vicari de la parroquial església de Malgrat </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1638, gener, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Antoni Llobera i el seu fill Joan, Ollers de la Vilanova i Peronella esposa del dit Joan Llobera, a favor del mossèn Miquel Valldejuli, prevere obtentor del benifet de Nª Sra. De la Pietat a la parròquia de St. Genis. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. És còpia notarial atorgada per Antoni Figuerola i Valldejuli a l'any 1727.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1648, octubre, 25 Vilanova de Palafolls///<strong>Heretament </strong>atorgat per Jacint Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas, a favor del seu fill Segismon Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Mariana Vidal i Xorric, de la Vilanova de Palafolls, filla d'Antoni i d'Eulàlia Vida. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, setembre, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca </strong>atorgada pe Bernat Font i Aragall, de la Vilanova a favor de Jacint Ribes per haver pagat i lluït un censal mort que grava terres del mas Ribes. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1657, octubre, 24 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per Bartomeu Comas i Antoni Ruyra, administradors del bens de l'hospital de pobres de Palafolls a Malgrat, a favor de Cint. Ribas per haver lluït i quitament un censal contret per Joan Ribas. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Pineda///<strong>Capbrevació </strong>prestada per Segismón Ribas per les terres i capmàs del mas Ribas a favor del Marques d'Aitona com a senyor directe de dit mas en la part principals. <em>Parcialment ratat però és original.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664,març,29 Blanes///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Segismón Ribas, senyor útil i propietari del mas Ribas a favor de Francesc Antoni Joan sobre unes terres al lloc dit mas Ullastre o mas Mestre, a prop del mas Ribas de Palafolls. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, gener, 22 Palafolls///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Pere Toses, a favor de Mariana Ribas, esposa de Segismon com a usufructuària dels bens del seu marit, sobre l'establiment a una terra al lloc dit mas Ullastre. <em>Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari públic del terme de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9 Blanes///<strong>Establiment </strong>atorgat per Segismon Ribas, pagès, propietari útil del mas Ribas a favor de Jaume Poderós, sobre una terra al lloc dit pla del Grau. És confirmació. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, febrer, 16 -///<strong>Sub-Establiment</strong> atorgat per Francesc Antoni Joan, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Pere Toses, treballador de la mateixa parròquia sobre una peça de terra que havia estat del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1673, març, 27 Vilanova de Palafolls.///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Francesc Antoni Joan a favor de Segismon Ribas i els seus hereus sobre una peça de terra del dit Ribas al lloc dit Ullastre o mas Mestre. <em>Segueix apoca de la mateixa data pel preu. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1679, agost, 20 Tordera///<strong>Definició</strong> de drets i reducció de ½ tasca atorgada per l'abat de Breda a favor de Mariana Ribas com a usufructuària dels bens del mas Ribas per haver rebut una compensació en metàl·lic. <em>Escrivà: Bernabé Thos, notari públic d Hostalric i tot el Vescomtat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, gener, 7 terme de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgada entre Mª Àngela Ribas, filla de Mariana i de Segismón Ribas, ja difunt, del mas Ribas a Palafolls i de part altra, Joan Puig fill d'Antoni i de Maria , veïns de la mateixa parròquia. <em>Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu del dot. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, octubre, 30 Girona///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, fill del difunt Segismon i de Mariana , del mas Ribas de St. Genis de Palafolls i de part altra Anna Gibert, filla de Jaume Gibert, pagès del poble d'Aiguaviva, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Garriga, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1687, setembre, 3 Vilanova de Palafolls///<strong>Testament</strong> atorgat per Mariana Ribas, viuda de Segismon Ribas amb disposició de darreres voluntats i fent hereu a Jaume i en el seu defecte a Josep Ribas. <em>Escrivà: Josep Oller, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1689, juny, 5 Blanes///<strong>Donació de legítima</strong> com heretament atorgat per Josep Ribas, pagès del mas Ribas a Palafolls a favor del seu germà Miquel, fills tots dos de Segismon i Marinada. <em>Escrivà: Joan Mota i Ribas, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1692, maig, 6 Barcelona///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas al terme de Palafolls i parròquia de St. Genis a favor del prevere Joan Ramon Passapera, beneficiat de la casa pia fundada per Bartomeu Teulada, mercader de St. Pere de Pineda o de Riu a l'església de St. Genis de Palafolls, avaluat en 127 lliures i amb fermances per part del Joan Comas pagès del mateix veïnat i parròquia. <em>Segueix l'autorització de la Cúria de Girona. Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de la ciutat de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1694, març, 27 Barcelona///<strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada per Ramon Bigas, carreter de la parròquia de St. Genis actuant com a administrador dels bens de Bartomeu Teulada, comerciant, a favor de Josep Ribas, pagès de Palafolls per haver pagat el censal de 61 lliures i 12 sous de pensió. <em>Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.C</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> 2. SEGLE XVIII</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> <strong>Llibreta de censos i censals</strong> de Francesc Ribas entre 1785 fins 1810 i els beneficiaris són Antoni Oms de Blanes, Mn. Miquel Bonet, beneficiat del St. Crist de la parròquia de Malgrat i la Confraria del Roser de l'església de St. Genis de Palafolls i l'altar de St. Pere de Vivelles. Segueixen els comptes de la malaltia de Francesc Ribas amb l'apotecari de Malgrat Bruno Català, fet efectius per Pere Rivas* entre 1812 fins 1830. Esporàdicament apareixen notes de Joan Ribas entre 1852 i 53. <em> És l'únic cop que hem detectat que el cognom s’escriu '<strong>Rivas' </strong>Coberta de pergamí</em></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Llibreta de censals</span></span></strong><span lang='CA'><span> i censos de mas Ribas prestats i pagats per Josep Ribas entre 1768 fins 1780, Francesc Ribas entre 1773 a 1792 i Pere Ribas entre 1807 fins 1820, tenint com a beneficiaris a Cal Oms de Blanes, la Comunitat de preveres d’Hostalric i el Monestir de Breda. Incorpora una nota de la declaració del Real Cadastre: 2 bous, 1 burro, porcs, 3 ovelles, 2 xais, 3 quarteres de 1ª, 4 de 2ª i 6 de 3ª i vinya i d'hort 5 quarteres de 2ª classe i 6 cortans d’olivers i bosc i erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Plec de rebuts</span></span></strong><span lang='CA'><span>:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Apoca de Jaume Ribas al 1751 pel terç del cadastre i les pensions de censals de 1733 a 1740 fetes davant els regidor de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Pensió pagada per Josep Ribes el 1741 fins 1744 a l'església de Malgrat, la comunitat de preveres de Sta. Maria de Blanes i el Monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Nota privada d’una venda a carta de gràcia feta al 3 de febrer de 1589 a favor d’Antoni Puig de la Burgada , d'un camp dit de les Peres o Sentfores (o Ses àmfores), sota domini directe del monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1711 (?) Reclamació presentada pels regidors de Palafolls i Santa Susanna sobre les contribucions extraordinàries de 990 dobles i la presència i allotjament de tropes al seu terme. Incomplet: manca la portada.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h3><span><span><span><span><a>LLIGALL II</a> </span></span></span></span></h3> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Actes de Josep Ribas 1710-29</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1710, gener, 20 Pineda///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, pagès de Palafolls i el seu fill heretat Jaume, a favor de la seva filla i germana respectivament Anna en contemplació al seu matrimoni amb Josep Missé, pagès de Pineda. Segueixen les definicions de drets atorgada per Anna a favor del seu pare per haver rebut els drets com a dot avaluada en 250 lliures. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Inventari de les terres</span></span></strong><span lang='CA'><span> del Mas Desclapers i Estornell cap el 1706-25</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1729///<strong>Protesta del Regidors</strong> de 1729 i actuació per a que els regidors anterior paguen tot allò pendent del Cadastre de 1729 presentada per Francesc Alsina contra Miquel Vall, Jaume Bigas, Pau Pujol i Miquel Pedrer i Vila, regidor sortints.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Actes de Jaume i Josep Ribas. 1727- 1777</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1727, març, 23 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Teodoro Costa , treballador de la vila de Blanes de part una i de part altra Maria Ribas , filla de Josep Ribas i d’Anna, amb consentiment del seu germà hereu Jaume que aporten un dot de 225 lliures. <em>Escrivà: Marià Arquer i de Portell, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, octubre, 3 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, jove fill de Jaume Ribas i de Francesca ja difunta que el converteixen en hereu del mas Ribas i de la part altra Gertrudis Sala i Puig, filla de Francesc Sala, pagès de Lloret amb els pactes acostumats. <em>Segueix un violari per garantir el cobrament del dot a 1 de desembre de 1737. Escrivà: Joan Casellas, notari de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, novembre, 27 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Narcís Macià, treballador de Lloret i Anna Ribas, filla de Jaume Ribas i Francesca i germana de Josep Ribas que actuant com a hereu li atorga 125 lliures de dot. <em>Escrivà: Josep Rovira notari públic al terme de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, desembre, 21 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Josep i Narcís Macià, pare i fill respectivament de Lloret a favor de Jaume Ribas i el seu fill heretat Josep, per haver pagat el dot d'Anna Ribas, esposa de Narcís Macià i avaluat en 125 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic a la vila i terme de Blanes i substitut a Lloret</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1740, agost, 31 Lloret<strong>- ///Apoca de fi de dot</strong> atorgada per Narcís Macià treballador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, de Palafolls per haver pagat el dot i escreix d'Anna, la seva esposa i filla i germana respectivament dels dits Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic al terme Blanes i substitut a Lloret. Aquest document es còpia autèntica atorgada el 1783 pel notari Josep Antoni Rodés.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Capitulacions matrimonials</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgades entre Pere Pla, jove, fill de Joan Pla, masover a Tordera i de l'altra part Francesca Ribas, filla de Jaume Ribas i de Francesca Sesheres, de St. Genis de Palafolls, que la doten amb 150 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes. El document és còpia autentica feta pel també notari Josep Antoni Rodes al 1794.</em></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1741, octubre, 22 Girona <strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada pel benifet del St. Apòstols Pau i Jaume a l'església de Malgrat, a favor de Josep Ribas per haver pagat un censal de 200 lliures que gravava el seu mas al terme de Palafolls, creat al 1736<em>. Escrivà: Jaume Casanova, notari públic de la cúria de la seu de Girona</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1736, maig, 29 Girona///<strong>Encarregament i cessió</strong> de censal mort atorgada per Joan Xurric, de Malgrat fill de Joan Xurric a favor del prevere Joan Gelabert, canonge de St. Feliu de Girona i obtentor del benifet creat per Pau Gelabert a l’església de Malgrat sota l’advocació de St. Pau i St. Jaume, que grava al mas Ribas de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Andreu Ferrer, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1697, setembre, 28 Vilanova de Palafolls ///<strong>ce</strong><strong>nsal mort</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis a favor de Joan Xurric, pescador de la Vilanova de Palafolls, per haver de pagar el dot de Mariana Vidal i Xorric, casada en temps amb Cint. Ribas. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1746, març, 24 Pineda///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per par de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, octubre, 11 Pineda///<strong>Lluïció de censal</strong> atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d’aquell censal avaluat en 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, abril, 21 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, del mas Ribas al veïnat del Castell de Palafolls amb fermances de Pere Corses i Coma, Antoni Reixach i Dalmau, del mateix aveïnat a favor de Ramon Valls i Teulada, pagès administradors del benifet creats per Mn. Pere Teulada i Bartomeu Teulada, negociant de St. Pere de Riu, amb un capital de 50 lliures. <em>Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748,juny,16 Vilanova de Palafolls///<strong>Retrovenda atorgada</strong> per Genis Monpió i Esquerra, llaurador de St. Genis de Palafolls a favor de Jaume i Josep Ribas, pare i fill, d'una peça de terra al pla del Grau, lloc dit 'les anfores', a prop del riu Tordera, per un preu de 26 lliures. Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748, novembre,20 Vilanova de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, jove, fill de Jaume Ribas i germà de Josep Ribas, hereu del mas Ribas a Palafolls i de part altra Rosa Reixach i Dalmau ,fill de Miquel i d’Àngela, pagesos del mateix terme, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1749, març, 9 Malgrat///<strong>Escreix o increment</strong> de l'aixovar atorgat per Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, a favor del seu fill i germà respectivament Jaume Ribas jove en 80 lliures pel casament amb Rosa Reixach i Dalmau. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, juliol, 23 -/// <strong>Certificat de defunció</strong> de Francesca Pla, expedit pel rector de St. Genis de Palafolls Dalmau Costa. És còpia feta al 2 d octubre de 1817.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, abril, 27 -///<strong>Resum</strong> de l'establiment fet al 1667 per Segismon Ribas a favor de Cint. Bes, jornaler de la mateixa parròquia sobre un torç de terra del mas Ribas, davant el notari Llàtzer Galí i ara capbrevat per Jaume i Josep Ribas. <em>És una còpia privada sense formalitats notarials. Es conserva l’establiment original.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, setembre, 27 Malgrat///<strong>Apoca de censal</strong> mort atorgada pels administradors de la causa fiança fundada pel negociant de la ribera de St. Pol, Bartomeu Teulada, a favor de Jaume i Josep Ribas pagesos de St. Genis per haver redimit dit censal de 127 lliures. <em>Escrivà: Antoni Figuerola i Valldejuli, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1751, març, 7 Lloret.///<strong>Apoca de fi</strong> de dot atorgada per Narcís Macià, llaurador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, sogre i cunyat respectivament per haver pagat tot el dot de la seva esposa Anna Maria Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de Lloret. És còpia feta al 1794 pel notari Josep Antoni Rodes, del mateix terme.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, novembre, 27 Hostalric///<strong>Definició de dret</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva germana Rosa, casada amb Joan Domènec, mariner de Lloret pel suplement del dot en 80 lliures com a part dels drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Ramon Thos, notari públic d'Hostalric</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1761, gener, 23 Breda///<strong>Capbrevació</strong> atorgada per Josep Ribas, com a propietari útil del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor del Monestir de St. Salvador de Breda, per la part del capmàs, quintant del mas Ribas, mas Ullastre i mas Mestre. <em>Escrivà: Francesc Arquer, notari amb l'autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, abril, 11 Malgrat///<strong>Apoca de debitori</strong> atorgada per Josep Comas, a favor de Josep Ribas per haver saldat un deute. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova i terme de Palafolls. Es troba ratat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, març, 4 Hostalric///<strong>Apoca de cens</strong> atorgada per l Abat de Breda a favor de Joan Puig de la Burgada per haver pagat els deu vuitens d'ordi que presta per la terra dit Camp d'en Pares, o Anfores.<em> Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1767, maig, 4 Barcelona///<strong>Plet mogut</strong> pel capítol de canonges de Girona, l’església de Solsona com hereva del Priorat de Rocarrossa i el Marquès d’Aitona com a principals delmari de Blanes, Malgrat i Palafolls contra l ajuntament i veïns de Palafolls sobre els delmes de grans i llegum i sobre el com delmar els pesos i el blat de moro. <em>Escrivà: Melcior Pallós, notari públic a Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1769, octubre, 10 Hostalric///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva filla Maria per el temps del seu matrimoni. <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1770, maig, 4 Hostalric///<strong>Debitori de venda</strong> a carta de gràcia, atorgada per Josep Ribas, propietari útil del mas Ribas a favor de Joan Girons, comerciant, d’una terra a prop del quintà del mas Ribas <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d’Hostalric.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Actes de Francesc Ribas. 1774- 1795</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1774, març, 20 Calella///<strong>Debitori </strong>atorgat per Francesc Ribas a favor de Pere Placies familiar del St. Ofici de la Inquisició i botiguer de Calella per 32 lliures de generós comprats pel seu pare Josep Ribas com a dot per a Maria Ribas, germana del dit Francesc i esposa de Tomàs Iglesias, pagès de la parròquia de Breda. <em>Escrivà: Francesc Aromir i Placies, notari de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, abril, 25 Blanes///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de Joan Girons i Valldejuli, comerciant , d'una terra al quintà de Mas Ribas per afegir a altra que ja posseeix des dels 1770. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30, Blanes///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Margarida Iglesias i Barlet, viuda de Joan Iglesias pagès de Breda i el seu fill heretat Tomàs Iglesias a favor del comerciant de la Vilanova de Palafolls, Joan Girons i Valldejuli per haver pagat en efectiu el dot de Maria, com a resultat d una venda a carta de feta per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas a favor del dit Joan Girons. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30 Blanes///<strong>Apoca atorgada</strong> per Margarida Iglesias i Barlet i el seu fill heretat Tomàs, de la parròquia de Breda a favor de Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i de Francesc Ribas el seu fill per haver pagat el dot de Maria, esposa de Tomàs i filla i germana respectivament dels dits Ribas. Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1782, gener ,9 Riudarenes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Francesc Ribas, jove pagès de Palafolls i fill de Caterina Sala i de Josep Ribas ja difunt, i de part altra Margarida Remilans i Mir, filla de Francesc Remilans, pagès de Riudarenes. <em>Escrivà: Joan Serra i Horta, notari de la vila de Cassà de la Selva. Documentació retallada.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1785, agost, 7 Lloret de Mar///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, fill d un altre Jaume Ribas i de Caterina Bigas, treballador a Lloret i natural de Palafolls a favor del seu nebot Francesc Ribas, per haver rebut els drets que li pertocaven de la casa Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Lloret. Una mica ratat el paper.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1795, març, 9 Calella.///<strong>Increment</strong> de preu en venda a carta de gràcia atorgada per Francesc Ribas a Jaume Girons i Valldejuli per les vendes de terres a prop del quintà de mas Ribas. Escrivà: Francesc Aromir, notari públic de Calella.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Actes de Pere Ribas i Joan Ribas. 1810- 1875</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Llibretes de censos i comptes</span></span></strong><span lang='CA'><span> de Pere Ribas entre 1810-12; per pagaments de la contribució rústica entre 1820 i 34 i com administrador dels bens de Joan Noer, juntament amb el seu fill Joan Ribas entre 1839 i 1849, cobren els censos que paga Joan Crosses. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 8 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de fi de dot atorgada per Sebastià Ribas com usufructuari dels bens de Cristina Ribas, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet tot el dot de Cristina Ribas, tia seva i germana del pare del dit Ribas, Francès. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 29 -///<strong>Retrovenda </strong>atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, comerciant a favor de Pere Ribas de part de les terres del quintà de mas Ribes, vengudes a carta de gràcia i tingudes sota domini directe del senyor del castell de Palafolls, ara el Duc de Medinaceli com hereu del Marquès d'Aitona i aquest del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Raimon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1817, setembre, 27 Malgrat///<strong>Plet</strong> entre Ramon Turró i la seva esposa MªÀngels Roberts i Ribas, de Malgrat contra Pere Ribas, pagès de Palafolls com a hereu de la casa Ribas sobre el bens que li pertocaven a Francesca Ribas, àvia de MªÀngels i germana de l’avi de Pere Ribas i casada amb Pere Pla el 6 d'octubre de 1740. <em>Advocats Sauri i Fornés</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1820, gener, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per MªÀngels Robert, esposa de Ramon Turró de Malgrat, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet en part el dot de l'àvia de MªÀngels Francesca Ribas, esposa que fou de Pere Pla, de la Vilanova de Palafolls i germana de l'àvia del dit Pere Ribas, Josep Ribas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1837, febrer, 19, Terme de Palafolls///<strong>Apoca</strong> i definició de drets atorgada per Joan Pagès i la seva esposa Gertrudis Ribas, treballadors de la parròquia de Palafolls a favor del seu germà i cunyat respectivament Pere Ribas del mateix lloc per haver rebut 180 lliures com a legitima maternal i paternals dels seus pares Francesc Ribas i Margarida Remilanas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1839, maig, 12 Blanes///<strong>Arbitratge</strong> atorgat per Narcís Moner, en nom de Pere Ribas i Josep Prats en nom de Joaquim Ruyra i la seva esposa Antònia Alsina Batlle i Costa, sobre la disputa de la partió entre el mas Batlle i el mas Ribas a propòsit d’una tala d’arbres. Incorpora una acta d’una altra divisòria feta al 1768 entre Josep Ribas, representat per Francesc Bruch i Joan Batlle, representat per Joan Godars, fixant la partió per un torrent. <em>Escrivà: Joan Oliver, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1842, març, 13 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Jacint Llureda, pagès de la vila de Tordera a favor de Pere Ribas per haver pagat el dot de la seva germana Teresa Ribas, esposa de l'atorgant. <em>Escrivà: Narcís Rodes, notari de la vila de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, octubre, 1 Llagostera///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Joan Ribas, fill de Pere Ribas i d'Antònia Fallo, pagesos a Palafolls i de part altra Teresa Pagès, filla de Pere Pagès i de Maria Vallamanya, de la parròquia de Llagostera, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Tomàs Vidal i Llobet, notari del terme de Llagostera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, novembre, 13 Tordera///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Francesc Girons i Frigola, comerciant de Malgrat a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls sobre una terra d’una quartera de sembradura davant del quintà del mas Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari de la vila de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen el següents documents lligats:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1816, setembre, 10 Malgrat///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat a favor de Pere Ribas d'una quartera i mitja venuda en el seu temps per Gertrudis Sala, esposa que fou de Josep Ribas avi de dit Pere Ribas. Escrivà: Josep Rodés li va donar forma pública ja que el document és còpia feta el 1827.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 17 Blanes///<strong>Venda </strong>a carta de gràcia de dos quarteres i mitja davant del quintà del mas Ribas i tingudes sota directe domini del Duc de Medinaceli, atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i el seu fill hereu Francesc Ribas, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 22 Hostalric///<strong>Lluïció de censal</strong> mort atorgada pel Reverent administrador de la Comunitat de Preveres d Hostalric, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat que actua en nom de Gertrudis Sala i del seu fill hereu Francesc Ribas, pagesos al mas Ribas a Palafolls per lluir i quintar un censal mort contret al 1760 per Josep Ribas, espòs de la dit Gertrudis.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, març, 12 Palafolls///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas i la seva esposa Gertrudis i el seu fill hereu Franceses, tots de Palafolls, a favor de la comunitat de Preveres d'Hostalric i que grava terres del mas Ribas. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1850, febrer, 21 Tordera///<strong>Debitori</strong> avaluat en 209 lliures atorgat per Pere i Joan Ribas i Fallo, pare i fill, pagesos de Palafolls a favor de Teresa Ribas i Josep Ribas, mare i fill naturals de Llagostera, com a hereus de Joan Ribas, marit de Teresa i germà i oncle dels atorgant respectivament. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari públic de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, setembre, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per Francesc Ribas i Delemus, a favor del seu oncle Pere Ribas i Mir, fill de Francesc Ribas i Margarida (Remilans) i Mir per haver rebut els drets legitimaria. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom , notari públic de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, desembre, 31 Tordera///<strong>Cancel·lació</strong> de debitori atorgat per Teresa i Josep Ribas i Maimir, de la parròquia de Llagostera, a favor del seu cunyat i oncle respectivament Pere Ribas i Joan Ribas i Fallo, pagesos de Palafolls per haver pagat tot el deute de 209 lliures contret amb el marit de Teresa Maimir, Joan Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés , notari de la vila de Tordera. Existeix duplicat de dit document.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1858, juliol, 4 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Antoni Fallo i Ferran, filla de Joan Fallo i Rosa Ferran de la vila de Blanes ja difunts i esposa de Pere Ribas, pagès de Palafolls amb les mandés acostumades i convertint en hereu al seu fill Joan Ribas i Fallo. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1864, febrer, 11 Malgrat///Inventari dels bens que foren de Francesc Ribas, pagès de Palafolls pres pel seu fill Pere Ribas i Mir. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, febrer, 11 Malgrat///<strong>Debitori</strong> atorgat per Pere Ribas i Mir de 79 anys a favor de Joan Ribas i Vallmanya, resident a L'Esparra, solter de 39 anys, per haver rebut 70 lliures que serveixen per pagar el dot de Llúcia Ribas i Fallo, filla del dit Pere Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Josep Estiu i Sensat de la parròquia de Palafolls. Segueix: Apoca atorgada per Josep Estiu i Sensat, veí de Palafolls a favor del seu sogre Pere Ribas i Mir i de Joan Ribas i Vallmanya per haver rebut part del dot promès a la seva esposa Llúcia Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, maig, 2 Malgrat///<strong>Testament</strong> de Joan Ribas i Fallo, de 50 anys, fill de Pere Ribas i Antònia, pagès de Palafolls nomenant usufructuària i marmessora a la seva esposa Teresa Pagès i hereu al fill d’ambdós Jaume Ribas i Pagès. Segueixen les mandés acostumades. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>5. Actes de Jaume Ribas . 1875-1917</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, març, 7 Blanes///<strong>Apoca de drets atorgada</strong> per Jaume Ribas i Fallo a favor de la seva cunyada Teresa Pagès vídua de Joan Ribas i Fallo i el seu fill hereu Jaume Ribas i Pagès per haver rebut els seu drets legitimaria maternals i paternals. <em>Escrivà: Bonosi Bernat, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, juliol, 5 Malgrat///<strong>Apoca </strong>de fi de debitori atorgada per Joan Ribas i Vallmanya, llaurador de L'Esparra, a favor de Jaume Ribas i Pagès de 25 anys per haver pagat el debitori contret per l’avi del dit Jaume, Pere Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, maig, 20 Palafolls///<strong>Certificació</strong> atorgada per l’alcalde de Palafolls Ramon Ruhi sobre les finques que havien estat propietat de Pere Ribas, a petició del seu nét Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari de l'Ajuntament de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, abril, 3 Malgrat///<strong>Certificat</strong> metge atorgat pels doctors Jaume Salvador i Salvador Forroll, a favor de Francesc Ribas i Pagès per patir palpitacions de cor i contraccions de l’epigàstri a fi de ser declarat no apte pel servei militar. <em>Signatures de Jaume Salvador i Salvador Forroll.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 Palafolls///<strong>Certificat</strong> de defunció de Joan Ribas i Fallo, marit de Teresa Pagès i pare de Jaume Ribas i Pagès, de Joan , Francesc, Mª Anna i Pere que va morir als 53 anys, demanat per Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Testimoni de malaltia</strong> atorgat per l'alcalde Antoni Roura a favor de Jaume Ribas i Pagès de 28 anys per patir sordesa, a fi d'evitar el servei militar. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Tes</strong><strong>timoni de malaltia</strong> atorgat per Mn. Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls, Vicent Bigas, pagès i Joan Pujol, mestre d'escola a favor de Jaume Ribas per patir sordesa. <em>Escrivà: Joan Alsina, jutge de pau municipal.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1878, desembre, 2 Cassà de la Selva///<strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades entre Jaume Ribas i Pagès de 28 anys, propietari a Palafolls i de part altra Francesca Pagès i Lloveras de 22, filla de Josep i Rosa, del poble de Llagostera que rep el dot de 300 lliures (800 P) del seu germà hereu Pere Pagès i Lloveras i segueixen els pactes acostumats. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1879, maig, 19 Palafolls///<strong>Certificat</strong> d’inscripció al Registre civil de matrimonis atorgat pel jutge de pau Joan Alsina a favor de Jaume Ribas i la seva esposa Francesca Pagès per haver demanat les dispenses eclesiàstiques per parentiu de 2ón. grau i la resta de tràmits. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1883, setembre, 23 Cassà de la Selva///<strong>Apoca</strong> atorgada per Joan Ribas i Pagès, solter, a favor del seu germà heretat Jaume Ribas, pagès a Palafolls per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals avaluats en 530,33 pts. fets efectius en moneda de plata. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1891, novembre, 3 Blanes///<strong>Apoca</strong> i carta de pagament, atorgada per Francesc Ribas, treballador a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls, per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals estipulats en 530,33 pts. pagats en moneda de plata. <em>Escrivà: Manel Bellido i Mescias, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 22 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Mª Anna, coneguda com a Maria Ribas, casada amb Joan Pedemonte i Santanach, a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls per haver pagat els drets legitimaries estimats en 533, 33 pts. pagats en moneda de plata o bitllets de banc. <em>Escrivà: Joan Cama i Cirés, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 19 Lloret///<strong>Cancel·lació</strong> d'hipoteca de 1100 pts. atorgada per Vicens Vila i Vidal, de Lloret a favor de Jaume Ribas i Pagès que l havia contret als 10 d’octubre de 1902, posant com a garantia el mas Ribas i les seves 10 Hectàrees, 58 àrees i 94 centiàrees. <em>Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales, notari de la vila de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>6. Actes de Josep Ribas i Pagès 1927- 1946</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1927,desembre,16///<strong>Acceptació d’herència</strong> atorgada entre Josep Ribas i Pagès i els seus germans Joan. Elvira i Teresa, en funció de les clàusules del testament del llur pare Jaume Ribas. Segueix còpia simple del Testament de Jaume Ribas i Pagès atorgat a Blanes els 22 de març de 1900. Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1931, octubre, 13 Calella///<strong>Apoca</strong> o carta de pagament atorgada per Josep Ribas, de Palafolls a favor de les seves germanes Elvira Ribas, casada amb Joan Pol i Teresa Ribas casada amb Enric Xaubet, de Pineda, per haver pagat els drets maternals i paternals avaluats en 532 pts. A cadascuna. <em> Segueix definició de drets a favor de Josep Ribas i acceptació de posar sobre aquesta qüestió 'silencio y callamiento perpetuo' a fi d’evitar plets. Escrivà: Julio Cardenal, notari a la vila de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1945, Maig, 26 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Josep Ribas i Pagès de 62 anys, casat amb Maria Torrent i Mercadal, disposant com a hereu a Joan Ribas i Torrent i la resta de drets a les seves filles Josepa i Mercè, avaluats en 1500 pts. <em>Segueix còpia simple del certificat de defunció expedit el 1964 Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, febrer, 5 Malgrat///<strong>Conveni i pacte</strong> entre Josep Ribas i Pagès d'una part i Antoni Bracons i Serrafossa i Trinitat Garcés de Mingo, en raó del que Josep Ribas cedeix un terrenys de la seva propietat per fressa una casa petita de planta baixa per part del dit Bracons amb les obligacions de no vendre ni hipotecar sense consentiment exprés del propietari que cedeix dret de pas i aigua, a canvi a la mort del matrimoni Bracons i Garcés, la casa retornarà a propietat d'en Ribas. <em>Escrivà: Manel Corchon, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, novembre, 16 Malgrat///<strong>Procura o poders</strong> atorgats per Josep Ribas i Pagès , de Palafolls a favor de Frederic Quintana i Colomer i Lluís Castelló i Molas i Narcís Baronet i Coll, davant els tribunals d'Arenys; a Barcelona, a Carles Clauxet i Pardo i Climent Vidal i Solà i a Madrid a Ruperto Ascua i Alfonso de Palma, per raó del plet que té contra Fèlix Ribas i Tomàs. Escrivà: Aurelio Fernández Anadon.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>7. Actes de Joan Ribas i Torrent 1964-1999</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1968, febrer, 2 Malgrat///<strong>Apoca o carta</strong> de pagament atorgada per Josepa i Mercè Ribas i Torrent a favor del seu germà heretat Joan Ribas i Torrent per haver pagat les legitimes avaluades en 10.000 pts. <em>Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1975, setembre, 24 Malgrat///<strong>Venda atorgada</strong> per Joan Ribas i Torrent a favor de l'Ajuntament de Palafolls representat per Miquel Roca i Vilamitjana com Alcalde i Àngel Alpuente com a secretari municipal d'una parcel·la de 800 m2 per fer un dipòsit d'aigua, amb servitud d'un camí de 4 m. d'amplada. <em>Escrivà: Vicent Lázaro i Ventura, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1964, juny, 10 Malgrat -///<strong>Inventari dels bens</strong> de Josep Ribas i Pagès, atorgat per la seva viuda Maria Torrent i Mercadal i el seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Insereix la segregació d una peça venuda J. Turon i Montserrat Quer de 230 m2. <em>Escrivà: Ramon Fons i Esteve, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970, gener, 21 Malgrat///<strong>Cancel·lació d’ usdefruit</strong> atorgat per testament de Josep Ribas a favor de la seva esposa Maria Torrent, a causa de la seva mort els 10 de novembre de 1969, demanat pel seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1991, agost, 6 Malgrat///<strong>Addició d'herència</strong> atorgada per Joan Ribas i Torrent per afegir com herència no inventariada una parcel·la de 200 m2 per l'edificació d'una casa de planta baixa que havia estat d'Antoni Barcons i Trinitat Garcés per haver retornat a la propietat d'en Ribas segons constava els pactes i convenis de 1946 entre l'esmentat matrimoni i Josep Ribas, pare de Joan Ribas. <em>Escrivà: Francesc Xavier Piera, notari públic a Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>ANNEX</span></span></a></span></span></span></p> <h2><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació feta el dimecres 26 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></h2> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació o reconeixement de domini per Pere Riba, pagès del mas Riba al terme del castell de Palafolls a favor del vescomte de Cabrera representat per l’honrat Francesc Puig per les terres i cases que posseeix en nom de dit Vescomte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> Són: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes propis, solius i afocats, sotmesos als “mals usos” d’intèstia, exòrquia i remença. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Ribas llindant a orient amb Mas Joia, a sud amb Mas Rossell i en part amb terres de Moner i en amb camí públic; a ponent Mas Mestre (àlies) Spaza i en part amb terres del mateix mas Ribas però depenents del Monestir de St. Salvador de Breda i a Nord amb terres de Mas Ullastre. Dins del quintà dit Mas Ullastre té una terra petita sota directe domini del Vescomte de Cabrera i paga per St. Pere i St. Feliu d’agost 2 vuitens d’ordi.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Senfores o Sentfores de 6 jornals, tocant a orient amb terres de Burch i un camí a sud amb el mateix Burch i part amb Puig i en part Moner i a ponent, amb Moner i a N. Amb Buhch i en part Mas Sabater (avui Comas).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Pas de la Tordera que dona a llevant amb el riu i a migdia amb terres d’Albaric i a ponent i tramuntana en part amb terres de Sastre i en part amb Coll i amb una terra del mas Ribas tinguda sota directe domini de la casa aloera de St. Julià al terme de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de mig jornal de bous, al lloc dit Parols que llinda a llevant amb el Riu i a Sud amb terres d’en Feliu i a ponent amb terres d’Alfos i a N. Amb terres de Mas Roig dels Prats.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra d’un jornal al lloc dit Pujols llindant a llevant amb Batlle, a migdia amb terres d’en Padrer i en part amb Valldejuli de Vall i a ponent amb Roig i a tramuntana amb terres d’en Jordà.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dos quadrons de terra a lloc Pujols que fan ½ jornal i afronten a Ièsta amb terres de Trapelli, a S. Amb terres del Mas Ribas i a ponent amb terres d’en Roig a i tramuntana amb terres de mas Moner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>½ jornal al lloc dit Pont de Lambert i afronta a llevat amb terres de Gilabert, a ponent amb terres de Fonolleda i Bages i a Sud amb terres de Marsal i a N. Amb terres de mas Joan.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un camp de dos jornals al lloc dit Corals, que afronta a llevant amb Fonolleda i a ponent amb Baiuls migdia amb Feliu i a N. Amb Viader.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una terra de dos jornals al lloc dit Rabanera que llinda a llevant amb Planes, a ponent amb oliver, a migdia amb Baiuls i a tramuntana amb Puig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues feixetes al lloc dit Cruquelles que afronten a llevant amb el mas Mestre, a ponent amb mas Trapalli, a migdia amb terres del noble Hug des Colomers i a Tramuntana amb terres del Mas Crosa.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un quadró al puig de Tomàs que llinda a llevant amb Palou, o ponent amb Bayut i a migdia amb Bruguet i a tramuntana amb el mateix Bayut.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un jornal de terra al lloc dit Estanys que llinda amb Mestre, a ponent amb Mateu, a migdia amb Sabater i a tramuntana amb terres de Carbó.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Els censos que per dites terres fa i deu fer tots els anys el “mas Ribas” al Vescomte de Cabrera són:</span></span></span></strong></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal 2 gallines pel reconeixement</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per la tasca, un onze de la collita de grans</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal una gallina i dos ous pels serveis de guaita i militars</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua quatre ous per les pastures</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Per St. Pere i St. Feliu cinc octaus d’ordi pel blat d’acaptes i el dret d’hoste i cavalcada que el Vescomte té sobre dit Mas. I a més ¼ de porc senglar.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>En les vendes o alienacions, pagarà sempre lluïsmes pel terç de la venda </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>A més com a cristians, pagaran els delmes, el 10% de la collita en brut, segons sia acostumat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span lang='CA'><span>Van ser testimonis Joan Llorens i Antoni Desclapers, del mateix terme de Palafolls i Notari Francesc Gali, notari de la vila de Blanes, fa les còpies segons art notarial seguint les escriptures originals lliurades pel notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, Mateu Simón </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació atorgada el dilluns 31 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació feta i atorgada per Jaume Mestre, (a) Spaza , pagès al mas Mestre al terme del castell de Palafolls a favor del Vescomte de Cabrera com principal senyor directe de les seves terres i al monestir se <span>St. Salvador de Breda,</span> senyor en certa part:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Mestre amb la seva casa i pertinences sota domini directe del monestir de Breda i afronta a llevant amb el Mas Ullastre i amb el Mas Ribas a migdia amb camí públic i a occident amb el Mas Bigas i part amb el mas Roig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dotze jornals de terra al lloc dit Pla de Goday que llinda a llevant amb Mas Croses i el rec del molí, a sud amb el Mas Roig, a ponent el Mas Pellicer i a N. Amb el Mas Fonoyeda</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al veïnat de Gassanons, que afronta a llevant amb Mas Vives, a ponent i sud amb terres del monestir de Valldemaria i a nord amb Mas Sabater.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Altra feixa a Gassanons que toca a llevant amb Mas Pallicer, a sud amb la riera de Goday a occident amb Mas Sabater i nord amb terres del monestir de Valldemaria.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Corals que afronta a orient amb Riembau a sud Mas Massach i a ponent amb Mas Dalmau de St. Genis i a nord amb terres d’en Poch.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Mieres que toca a orient amb terres de Valouri, a ponent en terres de Joan, a nord en Bagès i a la riera de la Burgada.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra depenent del monestir de Valldemaria al lloc dir Gassanons que es a pro del rec de Lladó i el Mas Roig Billot.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Són els pagaments deguts per raó del directe domini:</span></span></span></em></strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Tasca de 1’onzé i delme com es corrent.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Nadal 12 gallines pel domini directe del Mas.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>St Pere i St. Feliu una punyera de blat, 1 gallina 3/8 d’ordi i 4 ous</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per les guaites militars una quartera de civada.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua 4 ous de gallina i 1 pollastre de cada 10</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Pels drets d’hoste i cavalcada ¼ de porc senglar.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'><span>El notari original és Mateu Simón notari de la Vilanova i terme del Castell de Palafolls però el document es una còpia feta pel notari de Blanes, Francesc Gali.</span></span></span></span></p>	08155-62	Can Ribas. Camí del Castell.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Ribas apareix a la documentació de la casa al 1389 i es continua el 1429 i 1435 i sembla un típic mas que ha superat la terrible escomesa de la pesta negra de 1348, 1362, 1374 i les onades cícliques des del 1381 que van escombrar entre un terç i la meitat de la població de Catalunya i van obrir la porta a la brutal guerra civil entre 1462 i 1472. La guerra era producte en part de la pesta i la despoblació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nobles volien lligar a la terra als pagesos en condicions de franca servitud per no perdre l'escassa mà d'obra o donar llibertat a canvi de perdre la terra o estendre els contractes agraris a curt termini (5 anys) com ja passava a Castella; és la famosa qüestió 'remença', o de la redempció els pagesos conscients de la seva nova vàlua, volen aprofitar la situació per disposar de total llibertat personal i tenir la plena propietat de la terra o com a mal menor, mantenir per norma general els contractes a perpetuïtat (l’emfitèusi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sembla que els Ribas es van defensar bé: apareixen al 1435 amb una capbrevació de terres encara són serfs per la banda del senyor laic, el Vescomte de Cabrera però no per la banda dels senyor eclesiàstic, el monestir de St. Salvador de Breda. El mas era de dimensions relativament reduïdes ja que no poden esbrinar cap incorporació d'altres masos abandonats per la mort dels seus ocupants i com era típic a l'època tenia les parcel·les molt disperses i més aviat petites, com mostra la Capbrevació de 1435. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data de consolidació se'ns escapa: la meitat del segle XV no disposen de documentació i en canvi conserven la de del Mas Mestre, un petit mas incorporat definitivament entre 1539 i 1559, sota el guiatge d'Antoni Viader (a) Ribas. Aquesta incorporació significa el tancament de la llarga crisi medieval: el 1486, els pagesos han obtingut una victòria sobre els senyors a la sentència arbitral de Guadalupe. El compromís, és que pagaran censos perpetus als senyors però a canvi són lliures i no poden ser desnonats de la terra que conreaven i no pagaran més per la terra que han afegit a llurs explotacions a causa del despoblament. El pagament col·lectiu per la seva llibertat (3 florins d'or per mas remesa) es va perllongar fins els anys 20 del segle XVI. Però el mas <strong>Ribas</strong> apareix ja definit clarament: les terres s'han reagrupat al voltant del capmàs, la casa pairal posant fi a la dispersió medieval. La casa, el seu quintà, les terres del voltant inclòs el mas Mestre formen una unitat de vida i conreu amb camp, bosc, erm (terra de reserva) i les seves afrontacions ja esdevindran quasi definitives: el mas Joyà (<em>ara Batlle</em>) a Llevant, les terres de mas Moner a Migdia, les terres de can Bigas a Ponent i les terres de mas Ullastre a Tramuntana. Diem quasi definitives ja que són les actuals fora el cas del mas Ullastre que no ha pervingut fins els nostres dies. Això és tota una mostra de la victòria de la pagesia que va poder estabilitzar els seus patrimonis contra l'intent de la noblesa d'imposar els contractes a curt termini i el canvi freqüent d'arrendataris per obtenir més rendes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'Antoni i Margarida Riba el tronc principal de la casa sembla no haver-se interromput. Les causes d'aquesta successió de més de 12 generacions semblen ser una prudent política matrimonial: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Els enllaços són amb famílies de nivell similar i relativament properes però sense ser massa tancades. Entre els matrimonis troben gent de Palafolls com Elisabet Jordà o Bernat Parera o Esteve Riera; de Blanes com Esperança Vila; de Lloret com Narcís Macià o Gertrudis Sala o de Malgrat com Anna Vidal Xorric i excepcionalment de més lluny com Francesca Pagès de Galliners o Anna Gibert d'Aiguaviva. La prova per afirmar que són casaments prudents és que no generen plets a causa del pagament dels dots o despeses excessives. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una política de consolidació d'un patrimoni relativament compacte al voltant del mas i el seu quintà, les peces de mas Mestre i les terres del Pla de Godall. Els patrimonis continus eren de més fàcil administració i vigilància i per tant relativament més rendibles per l'estalvi de temps, desplaçaments, contractes a mossos o en el cas de grans propietaris donar masoveries o subestabliments. El treball directe dels propietaris ha estat una constant des del començament del mas, defugint de formes de vida i treball dites de 'senyors'. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un recurs a formes poc oneroses d'endeutament: Censals morts que per la seva condició de perpetus tenien 'pensions', o sigui l’interès anual baix, i es podia rescatar el capital prestat ('principal') sense penalització o vendes a carta de gràcia que per definició permetien la recompra pel preu pactat a la venda a carta de gràcia. Excepcionalment hem trobat un violari al 1630 i altre al 1662 que per la seva característica de préstec a curt termini, com a màxim, la vida d’una persona era més exigent a les condicions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una atenció al canvis que es produeixin al seu voltant: per exemple, el segle XVIII són més freqüents els matrimonis amb gent de Lloret (Gertrudis Sala, Narcís Macià, Joan Domènec) o de la costa en general (Josep Misse de Pineda, Teodor Costa de Blanes, etc.). Això era una conseqüència de l’atracció que exercien aquestes poblacions a causa de la demanda americana: tenir relacions personals i familiars bones era una ocasió de millorar i a vegades una necessitat de no restar al marge dels grans tràfics mercantils. Per contra, en moments particularment durs con la conjuntura de 1648 (Guerra dels Segadors entre 1648 fins 1659), els enllaços matrimonials son restringits a l’àrea més propera a la pròpia parròquia de St. Genís.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avançament i replegament són estratègies calculades de supervivència en un món canviant i molt condicionat pel paper de Catalunya com a frontera i terra de pas i guerra amb massa freqüència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La documentació de l’arxiu familiar no permet veure grans trasbalsos dins d’aquests grans eixos però els esdeveniments sempre deixen rastre: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1711, el poble protesta per imposició d’una contribució extraordinària després de molts anys de guerra i de trànsit de tropes. Una forma de captar el que suposava per molts la guerra de successió. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1767, la casa s’afegeix als plets contra la seu de Girona, la de Solsona i el Marqués d’Aitona per l’assumpte dels de més antics i sobre els 'nous' productes com el blat de moro i els pèsols. És una mostra dels canvis de mentalitat que preparen els canvis al capitalisme i al liberalisme al segle XIX: allò que per segles s’havia vist com a normal i justificat, els delmes, ara comencen a ser vistos com arbitrarietats injustificables.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'>El canvi de segle al XIX sembla tranquil però no ho és: La guerra del francès és un trasbals absolut cap a l’any 1811 Palafolls és sotmès a la discreció militar per no haver entregat la palla demanada per la cavalleria de Milans dels Bosch, dit d’una altra manera es saquejat 'legalment' o el 1813 es requisa bestiar. Malgrat tot continua la tendència a l’obertura ja que Francesc Ribas es casa a Riudarenes, lloc d’activitats més segures.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Els grans canvis del XIX seran vistos per Pere Ribas, d’una longevitat extraordinària per a la seva època ja que va complir més de 79 anys i havia nascut el 1796 i va portar el pes de la casa fins els anys 70 del segle ja que va sobreviure al seu fill hereu Joan Ribas, mort als 53 anys. En aquesta operació sembla tenir l’ajuda de la seva jove i la família d’aquesta Teresa Pagès vinguda de Llagostera i al mateix temps no s’interrompien els lligams amb Riudarenes com mostra la presència d’un Jaume Ribas i Vallmanya a la població de l’Esparreguera ajudant a pagar un dot al 1842 en uns anys especialment difícils ja que la 1ª guerra carlina, havia acabat tot just i els estralls i fins i tot assassinats a la contrada de Palafolls eren molt nombrosos ja que el poble era lloc de pas entre els carlins de Tordera Montseny i els liberals vinguts de la Costa, particularment Blanes i la Milícia de Malgrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El guiatge de Pere Ribas sembla fort i desacatament pot recuperar terres alienades a carta de gràcia per Gertrudis Sala en la llarga minoritat de Francesc Ribas, el seu pare i pagar deutes i Censals llargament arrossegats. Els grans eixos es continuen: el lloc privilegiat de casament es manté en el nucli de Llagostera i això evita la dispersió de contactes o el tracte amb perfectes desconeguts; l’activitat principal de la casa sembla ja fixada en la normalitat: treball, matrimonis i pagament de legitimes a les filles externes de la casa, tasses que normalment fan els hereus.</span></span></span></p>	41.6743100,2.7466200	478909	4613647		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-10.jpg	Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Cultural	Inexistent	2024-01-09 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Fons documental consultable a Arxius en línia		56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
93169	Fons documental de Can Camps	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-camps	<p> </p> <p> </p>	XVI		<p>El document de Can Camps està datat el 21 de juliol de 1564, en el Terme del castell de Palafolls. </p> <p>Consisteix en una venda atorgada per Antoni Tomàs, pagès senyor útil i propietari de mas Tomàs de la Serra i mas Puig Gorri, rònec i derruït, al veïnat de Vivelles o del Castell, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls, a favor d'Esteve Camps, oriünd de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà i la seva dona Bertomeva, ara habitants a la dita parròquia de Palafolls, de tot el mas Puig Gorri i totes les seves pertinences amb quintana i 14 jornals de terra erma i boscosa.</p> <p>Can Camps afronta a llevant amb Ferran de Capdebou per mitjà d'un torrent; a migdia, part amb la propietat d'Antoni Tomàs que havia estat d'en Vives i part amb una terra que havia estat de mas Puig per mitjà d'un torrent; a ponent, amb la resta de la propietat del venedor per mitjà del dit torrent i a tramuntana, part amb terra del dit venedor que havia estat de mas Puig Gorri i part amb l'esmentat Ferran de Capdebou.</p> <p>El preu ha estat 40 lliures, 20 al comptat i altres vint pel pagament d'un censal mort de 20 lliures de principal i 20 sous de pensió que pagava el venedor. Havia estat comprat per Salvi Tomàs, antecessor del dit Antoni Tomàs, per venda a l'encant a la cúria del terme del castell de Palafolls a 13 de setembre de 1533 davant el notari Antoni Pujades i era tingut sota domini directe del senyor del castell de Palafolls pagant, a 22 d'abril 2 sous 6 diners, 5 octaus de forment per Sant Pere i Sant Feliu d'agost, 3 octaus de mill per Sant Miquel de setembre i per Nadal, 2 gallines i 1 fogassa de fàbrega. Inclou un pacte amb el vescomte de Cabrera per la quintana, aprofitament dels torrents i la possibilitat de fer o refer les cases ara enrunades. I també 1/4 d'això al monestir de Breda per una part de la terra boscosa. Segueix àpoca de la mateixa data pel preu de la venda. Inclou el lluïsme signat per Gregorio de Salazar, governador del vescomtat i d'Antoni Negrell, clavari del mateix. Testimonis: Rafel Xirau, regint la batllia de Palafolls i Pere Tortós, pagès del terme esmentat. Escrivà: Salvador Puig, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, substitut pels hereus de Jaume Joan Manresa, notari i senyor útil d'aquesta notaria.</p>	08155-63	Carrer d'en Palau, 32 (Mataró)		41.6670233,2.7491757	479120	4612837	21 de juliol de 1564	08155	Palafolls	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2023-12-19 00:00:00	Àlvar Saéz Puig		[Nota dorsal: En el capbreu de l'abat de Sant Salvador de Breda, en poder de Bernat Homs, notari, a 10 de maig de 1563, la senyoria de l'abat sobre la terra de mas Puig de Vivelles].El fons està format per 42 unitats documentals, que abasten des del segle XV fins al s. XX, dividits en diferents àmbits:- Documentació personal i familiar: inclou donacions i àpoques de dot, testaments i heretaments.- Documentació patrimonial: inclou vendes, debitoris, àpoques, censals morts i establiments emfitèutics.- Documentació administrativa i comptable: inclou àpoques.- Altra documentació: pàgina librària inclou un fragment del segon llibre del tractat De Complexionibus, de Galè.- Documentació sense classificar: pergamins.Fons documental consultable a Arxius en línia.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92708	Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat	<p> </p> <p> </p>	XX		<p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p>	08155-43	Ajuntament de Palafolls		41.6671500,2.7491800	479120	4612852		08155	Palafolls	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2023-11-08 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis		2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92713	Festa Major petita	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-2	<p> </p> <p> </p>	XX		<p>Destaquen les següents activitats: Activitats infantils, cercaviles, concert jove, plantada gegants, xocolatada, elecció de pubilla, dinar popular.</p> <p>S'han vinculat els actes festius a la recuperació i difusió de les tradicions catalanes. En aquest marc festiu hi tenen cabuda des de ballada de sardanes a actuacions de les formacions musicals de l'Escola Municipal de Música i Dansa o a la proclamació de la pubilla i la celebració de cercaviles per part de la Colla de Diables i la Colla de Gegants.</p> <p>Se celebra per Pasqua Florida. </p>	08155-48	Ajuntament de Palafolls		41.6671500,2.7491800	479120	4612852		08155	Palafolls	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic/Cultural		2023-09-19 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Organitza: Ajuntament de Palafolls juntament amb entitats (Diables folls, colla gegantera, escola de música i dansa).		2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92714	Festa Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-46	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 254-271.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>			<p>Palafolls celebra la seva Festa Major el dia 8 de setembre. Com cada any, el municipi organitza tot un seguit d'activitats lúdic-culturals que conviden a la ciutadania el poble i dels municipis del voltant a passar uns dies de gresca.</p> <p>La Festa Major s'acostuma a allargar fins a la Diada Nacional, i té diversos moments àlgids i molt esperats per tots els palafollencs: el pregó n'és un. Any rere any, ajuntament i entitats espremen la seva capacitat creativa per oferir un espectacle amb la participació del poble que converteix aquest moment d'inici de festes en un moment singular i diferenciador respecte d'altres pobles.</p> <p>Gràcies a la bona relació de l'ajuntament amb els seus pobles agermanats, i a l'existència d'una Comissió d'Agermanament, els palafollencs poden gaudir durant tres vesprades de la varietat dels sopars a la fresca amb paradetes gestionades per gent d'aquests pobles d'Ax-les-Thermes, Poppi, del Senegal, Polònia o altri.</p> <p>L'altre gran moment de la Festa Major són les Barraques i els concerts de l'AlterFesta, com també la resta de concerts que es fan per públics de totes les edats a la carpa situada al costat del Palauet. Els concerts apleguen multitud de gent d'arreu de la zona, i que permeten gaudir d'aquest darrer respir de l'estiu que a poc a poc s'escola.</p> <p>La Festa Major compta també amb altres moments en els quals la cultura popular n'és totalment protagonista, amb els Geganters, els Diables i altres representacions arrelades al nostre municipi, que completen una festivitat que a Palafolls s'espera durant tot l'any i que se celebra amb el màxim orgull de poble quan arriba.</p> <p>Actes a destacar: Activitats infantils, balls, dinars, activitats tradicionals (diables i gegants) barrakes, tabalades, sopars a la fresca cada nit, concerts.</p>	08155-49	Ajuntament de Palafolls	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Palafolls es celebra el 8 de setembre, dia de les verges trobades. Amb la finalització de la construcció de l’església de les Ferreries el 1908, el 8 de setembre, que ja se celebrava com a festiu, va esdevenir el dia de la Festa Major de les Ferreries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys la festa consistia, bàsicament, en una gran missa solemne, una ballada de sardanes i un ball. Progressivament, la festa va esdevenir més lúdica amb el creixement econòmic entre els anys 1950-1970, amb la introducció de concerts lírics, atraccions de fira, la gimcana de motocicletes o la festa del pubillatge, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Principal de la Bisbal era l’orquestra que amenitzava la Festa Major de cada any.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6671300,2.7491400	479116	4612850		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92714-festamajorpalafolls.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-09-19 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Els programes de Festa Major es poden consultar a Arxius en linia	119	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
93405	Festa de Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-4		XVII		<p>La promesa de misses i processons en honor de Sant Sebastià es continua fent 370 anys més tard, però amb un caire més festiu i completada amb altres activitats en el que és considerat la Festa Major Petita de Sant Genís.</p> <p>Aquest és un dels sants invocats pels habitants de Sant Genís l’any 1652 quan la pesta assotava tot Catalunya. Per demanar protecció al sant els veïns van fer un vot de vila amb la intenció de renovar-lo anualment com agraïment. Es fa la renovació del vot de vila en un acte religiós a la parròquia romànica de Sant Genís en la que hi assisteixen les autoritats locals i que, a més, compta amb la presència de la Coral Palatiolo.</p> <p>Des de ja fa uns anys, però, al voltant de la renovació del vot de vila s’han agrupat altres activitats festives convertint-se així en la festa petita de Sant Genís.</p>	08155-75	Sant Genís de Palafolls	<p>L’any 1652, els vilatans de Sant Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”.</p> <p>A canvi de la curació, el poble de Sant Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor.</p>	41.6671100,2.7491600	479118	4612847	1652	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Lúdic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			98\|119\|94	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
93406	Contrapàs de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-sant-genis	<p>- Ajuntament de Palafolls. (2021). Vilelles. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Nº 1. Palafolls.</p> <p>- AMADES I GELATS, Joan (1946). <em>Cançons populars històriques i de costums.</em> Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2021). 'El contrapàs de Sant Genís de Palafolls'<em>,</em> dins<em> Vilelles</em> 1. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. 2021. p. 28-39. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVII		<p>El contrapàs és una dansa popular catalana de caràcter solemne que va sorgir durant el segle XVII al Principat i al Rosselló. S’interpretava al so d’una cobla de tres quartans (flabiol i tamborí, cornamusa i tarota). Els dansaires es donen les mans en rengle i són guiats per dos o tres balladors (el cap, el mitjaner i la cua). Hi ha dos passos principals: els <em>curts </em>i els <em>llargs</em>.<br /> La música alterna fragments amb ritme binari (2/4 i 6/8) i ternari (3/4, 3/8, 9/8) els més antics són de caràcter modal amb reminiscències al cant pla.</p> <p>El contrapàs apareix en paral·lel amb la sardana curta, i aquesta darrera acabarà evolucionant en la sardana que es balla al so de la cobla avui en dia. D’aquí que a vegades es digui que la sardana ve del contrapàs, però és erroni, ja que ambdues danses van aparèixer en paral·lel.</p> <p>Els contrapassos es van difondre amb fluïdesa per tradició oral (tant la dansa com la música) fins ben bé la meitat del segle XIX. Aleshores van aparèixer noves formacions i balls que van anar substituint les danses de tradició oral (cal tenir en compte que el 1850 Pep Ventura reformà la cobla i s’establí ja l’estructura de «la sardana» que es balla actualment al so d’aquesta formació, que ja interpreta partitures d’autor, no pas melodies de tradició oral). Això va fer que els contrapassos entressin en crisi, però es van mantenir en llocs més rurals, on les «novetats» hi arribaven diferides, com és el cas de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>A Sant Genís de Palafolls, a principis del segle XX s’hi conservava ja en decadència una variant del contrapàs <span lang='CA'><span><span><span><span>que es ballava per carnestoltes i</span></span></span></span></span> que s’ha perpetuat amb el seu nom: <em>el contrapàs de Sant Genís de Palafolls. </em>Cal tenir en compte, però, que aquesta variant no es ballava exclusivament allà, sinó que es ballava a tota l’anomenada Selva Marítima, que comprèn llocs com Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella i Santa Susanna.</p>	08155-76	Sant Genís de Palafolls		41.6671500,2.7491800	479120	4612852		08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-012salicru.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-028salicru.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Cultural	Inexistent	2023-10-12 00:00:00			Els contrapassos foren ballats en una àrea geogràfica molt extensa: a l’Empordà, a la Selva, a la Garrotxa, al Ripollès, al Berguedà, a Andorra, a la Plana de Vic, al Maresme, al Lluçanès, al Moianès, a la Cerdanya, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i al Vallespir. Al Cançoner Popular de Catalunya de Joan Amades (una recerca que es dugué a terme a partir del 1921) es parla del contrapàs, i específicament d’aquesta variant, que apareix amb el nom de Contrapàs de Pineda i de Sant Genís de Palafolls (pàgina 185). Sempre en passat, s’hi expliquen tres figures d’aquest contrapàs: el pont, el cargol i la serp. En cito un fragment:«Tant la tonada del contrapàs de Pineda com la de Sant Genís de Palafolls, són fragments curts, més o menys ben conservats, del contrapàs llarg. Aquest contrapàs, la figura del qual té de semblant amb la del contrapàs llarg només el fet de posar-se els balladors en una tira en començar a dansar, fou ballat a Pineda fins més ençà de 1870. Era ballat per parelles en nombre indeterminat, i, a més, un ballador solt. Les parelles s’arrengleraven agafades de la mà, quedant un home al cap i un a la cua, puix amb el ballador solt hi havia sempre un home més que el nombre de dones que ballaven. […] Feien després diverses figures, començant pel pont, que consistia en anar passant les parelles, sense desfer-se de les mans, per dessota els braços alçats de cadascuna d’elles, fins a fer que totes les noies quedessin d’esquena a l’espectador, amb els braços creuats davant el pit: aleshores, fent a la inversa la maniobra, desfeien la figura fins a tornar a formar el rengle primitiu, tots de cara. […] Altra figura era el caragol, que, com el nom indica, consistia en enrotllar-se en espiral tot puntejant, i en desfer després el caragol. També feien una figura que podríem anomenar la serp, que consistia en anar fent zig-zag, amb ondulacions molt accentuades. A Sant Genís de Palafolls recorden que el contrapàs s’acabava amb una sardana curta […] (LLORENS. Cançoner de Pineda) «Als anys 40, alguns folkloristes com en Josep Maria Castells anaren a Sant Genís per recollir la melodia i el ball d’aquest contrapàs. De la bona feina que feren aquests folkloristes begué el moviment dels esbarts nascut als anys 50, àmbit en el qual es començà a ballar el contrapàs de Sant Genís. La formació que toca amb un esbart és una cobla (flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns i contrabaix).Els esbarts, balladors professionals que ballen per un públic, lògicament modifiquen els passos dels balls per fer les coreografies més vistoses i pulcres. Per tant, canvien l’esperit d’aquest ball, un ball que es ballava a plaça i on tota la gent s’hi unia per participar-hi activament, no s’entén amb la finalitat que el miri un públic, sinó que és pel mateix plaer dels balladors.Amb les ganes de recuperar aquest esperit originari, Carles Mas, flabiolaire i dansaire molt reconegut per la seva tasca en la recuperació i difusió de balls de tradició oral, anà als anys 80 a Sant Genís de Palafolls amb l’objectiu de beure de la font primera: els avis que encara havien ballat de ben petits el contrapàs a les primeres dècades del segle XX.Seguint els seus passos, l’Associació de cultura i entorn Vivelles, de Sant Genís, inicià uns cursos per ensenyar a ballar el contrapàs, amb la finalitat que hi hagués un nucli de la població que el conegués pogués unir-se a ballar-lo espontàniament en un àmbit de festa del poble. Aquests cursos s’impartiren durant uns 10 anys consecutius fins el 2017, gràcies a la iniciativa de l’historiador Xavier Salicrú, molt compromès amb el patrimoni cultural de Sant Genís i el seu entorn, amb l’ajuda de l’associació i altres personatges com la musicòloga Anna Maria Anglada, del poble adjacent de Malgrat de Mar. Aquests cursos anaven lligats a una Festa del Contrapàs que se celebrava cada any. Venia a tocar i a ensenyar a ballar en Carles Mas, tant als cursos com a la festa.Paral·lelament, hi ha hagut altres moviments de recuperació del Contrapàs, com ara la Contrapassada. Aquí una notícia referida a aquesta trobada on es ballen el Contrapàs de Prats de Molló, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls, el Contrapàs de Moià, el Contrapàs de Prats de Lluçanès i el Contrapàs Llarg de Ripoll, el Contrapàs Llarg de Banyoles i el Contrapàs Cerdà de Ripoll.	119\|94	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
94125	Llegenda de la Montserrada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada		XVI		<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	08155-149	Carretera de Sant Genís s/n		41.6602700,2.7224000	476888	4612095		08155	Palafolls	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Religiós		2023-09-29 00:00:00	Àlvar Sáez Puig				61	4.3		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
94648	Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert		XX		<p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p>	08155-210	Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89		41.6579200,2.7215020	476812	4611834	1954 (de l'edició)	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Pere Clarà	Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.	119	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
94651	Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-nostra-senyora-de-palafolls		XX		<p>Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls. Hi ha escrit: 'venerada llarg temps a la Capella de Vivelles i ara a l'església parroquial de Sant Genís de Palafolls, escrits l'any 1683 pel Doctor Sebastià Pla. Rector de la dita Parròquia'. L'exemplar que tenim fou imprès el 1933, en una edició especial de 30 exemplars en paper de fil d'Els Amics dels Goigs. Any 1933. Imprenta La Renaixensa. Barcelona. </p> <p>Els Goigs comencen:</p> <p>'De gràcies sou adornada</p> <p>i de les virtuts més belles,</p> <p><em>Verge pura intitulada</em></p> <p><em>Mare de Déu de Vivelles</em>.</p> <p>De gràcia fou aquell dia</p> <p>principi de nostre bé</p> <p>quan de l'alta jerarquia</p> <p>Gabriel a Vós vingué,</p> <p>Ave Maria, us digué,</p> <p>plena de gràcies molt belles..'.</p>	08155-211	Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686.		41.6751877,2.7224206	476895	4613751	1933 (de l'edició)	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94651-vivelles-palafolls.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-09-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.	119	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
95058	Goigs a la Mare de Déu de les Ferrereries	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-les-ferrereries		XX		<p>En aquests Goigs hi trobem escrit:</p> <p>'Tota pulcra i beneïda</p> <p>nada sou del trono d'Adam</p> <p>i li dareu nova vida</p> <p>de la soca fins al ram.</p> <p>Laudatòries lletanies</p> <p>us endreci el cor humà.</p> <p> </p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.</em></p> <p> </p> <p>Cada poble de la terra</p> <p>com a seva us posa nom,</p> <p>us en posa cada serra,</p> <p>cada lloc, cada tocom.</p> <p>Seves vostres fesomies</p> <p>vol la pols, que us infantà.</p> <p> </p> <p>Nat tot just petit vilatge</p> <p>dins el pla de Palafolls,</p> <p>vostre eximi patronatge</p> <p>implorava de genolls.</p> <p>Les ventures i alegries</p> <p>sap que són a vostre mà.</p> <p> </p> <p>Sota vostra guarda santa</p> <p>el vilatge anà creixent.</p> <p>És encara xica planta</p> <p>mes ja bada flors al vent.</p> <p>Flors d'amor i cortesies,</p> <p>temples bells us dedicà.</p> <p> </p> <p>Nostres cases benamades</p> <p>presserveu de torbs i llamps</p> <p>i allunyeu les pedregades</p> <p>que desolen nostres camps.</p> <p>Pestilències i heretgies</p> <p>no deixeu pas arribar.</p> <p> </p> <p>Que l'amplíssima Tordera,</p> <p>plena d'aigua bogejant,</p> <p>dins la gola un llamp de fera,</p> <p>va les mates assaltant.</p> <p>Ses terribles correnties</p> <p>aparteu del nostre pla.</p> <p> </p> <p>Si del ferro, que s'hi obrava,</p> <p>nostra vila nom cullí,</p> <p>feu que forta sa gent brava</p> <p>com el ferro es pugui dir</p> <p>en treballs i gallardies</p> <p>i en la fe del cristià.</p> <p> </p> <p>Nostre pa de cada dia</p> <p>bé l'havem de menester,</p> <p>el de l'alta Eucaristia</p> <p>i l'humil de blat groller.</p> <p>Junti'ns l'un amb el Messies,</p> <p>sigui'ns l'altre, aliment sa.</p> <p> </p> <p>Nostres barris i masies</p> <p>us veneren d'anys enllà.</p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.'</em></p> <p>Són escrits per Joaquim Ruyra i enviats al mestre Cumellas el 23-I-1916 i publicats a <em>La Veu de Catalunya</em> el 5-I-1922.</p>	08155-225	Església parroquial de Santa Maria Assumpta. Carrer Major, 24		41.6681914,2.7493555	479135	4612967	1916	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95058-goigs-mare-de-deu-de-les-ferreries.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Joaquim Ruyra	Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.	119	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
95059	Goigs de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-1		XX		<p>Goigs en lloança del Màrtir Sant Genís. Patró de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Pere Ribot, rector de Riells del Montseny. Datat el 25 d'agost del 1976. En aquest moment Mn. Manuel Boadas era l'ecònom de la Parròquia. </p> <p>L'entrada és:</p> <p>'Per la vostra vida breu </p> <p>i la fe sempre en combat,</p> <p>deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu.'</p> <p>La tornada és:</p> <p>'A la terra feu adéu</p> <p>vestit d'immortalitat.</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu'.</p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Cantem amb goig que no mor</p> <p>en Déu, la vostra victòria</p> <p>perquè és digna de memòria</p> <p>i serva-la en nostre cor.</p> <p>Déu en vós l'home refeu,</p> <p>sóu espiga de bon blat</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu...'.</p>	08155-226	Església parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís.		41.6601614,2.7224314	476890	4612083	1976 (data de l'edició)	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95059-thumbnailimg20231004155415.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-02 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Mn Pere Ribot	Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.Dels Goigs de Sant Genís existeix una versió més antiga (Arxiu de Calella).	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
95060	Goigs de Sant Pere de Vivelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-de-vivelles		XX		<p>Goigs a Lloança de l'Apòstol Sant Pere que es venera a la Capella de Sant Pere de Vivelles de Palafolls. </p> <p>Impremta Montalt. Malgrat de Mar. Edició del 1924. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Puix del Cel sou destinat</p> <p>en l'Iglesia per Pastor</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat...'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Quan el Senyor indignat</p> <p>vol castigá el pecador</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat'.</p>	08155-227	Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. Capella de Sant Pere de Vivelles.		41.6751877,2.7224206	476895	4613751	1924 (any de l'edició)	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95060-goigs-de-sant-pere-de-vivelles_1.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-10-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.	119	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
95061	Goigs de Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-8	<p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p>	XX		<p>Goigs a llaor de Sant Sebastià Gloriós que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Josep Rodó, pvre, rector. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós..'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós'.</p>	08155-228	Església Parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís.	<p>El seu autor, Mn. Josep Rodó, va estar de rector a Sant Genís entre el 1928 i 1936.</p>	41.6601614,2.7224314	476890	4612083		08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95061-goigs-de-sant-sebastia.jpeg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig	Mn Josep Rodó		119	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92651	Església parroquial de Santa Maria Assumpta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-assumpta	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. </em>Palafolls. Edicions del Roig. Pàg. 52-53. </p> <p>- <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p>L'església parroquial de Palafolls la trobem al carrer Major fent xamfrà amb l'avinguda de la Costa Brava, davant del Carrer Francesc Macià. De grans dimensions, és una obra de finals del segle XIX i es caracteritza per donar continuïtat als cànons de l'arquitectura religiosa barrejant-hi el caràcter historicista, el que dona un tarannà eclèctic a l'edifici. Les façanes estan construïdes amb pedra irregular, té un absis semicircular i un campanar de torre.</p> <p>Hi ha una nau de quatre trams coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i en la capçalera un absis semicircular. En una banda i altra s'hi obren capelles laterals a través d'arcs de punt rodó; l'absis està cobert per una volta de quart d'esfera damunt quatre gruixuts nervis. El cor damunt bigues horitzontals té una barana de balustres senzills de fusta. Està treballada amb murs de maçoneria marronosos. Una motllura de maó vermell a tall de cornisa recorre totes les façanes. A la de ponent, la principal, hi ha un portal rectangular que separa l'atri de la nau per una vidriera. Damunt el portal hi ha un frontó envoltat d'una motllura composta semicircular de maó vermell; al damunt s'obren cinc finestres d'arc de mig punt i una nova motllura horitzontal que recorre tota la façana. En la part superior observem una gran finestra semicircular rodejada d'una gran franja de maó.</p> <p>Les seves dimensions són de 27 m de llargada, 12 m d'amplada x 13,51 m d'alçada. La llargada suma els 2,35 m de l'atri; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 10,79 m.</p> <p>El campanar és de finals deI segle XIX, principis del segle XX. Té planta rectangular de 2,74 x 5,44 m. Es divideix en dos cossos per una motllura, el superior o cel·la té els caires aixamfranats i està obert amb finestres allargassades i estretes d'arc de mig punt, una a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i una coberta horitzontal. Una torre flanqueja l'ala dreta del frontis; no està finalitzada i sobresurt escassos centímetres de la teulada; no hi ha cap escala interior per accedir-hi. El campanar, a la dreta, té una escala enganxada als murs amb un ull central; el seu primer tram és de graons de pedra i barana d'obra enguixada; a partir del nivell del cor no té barana; el seu sostre, igual que el de la cel·la, és de volta de canó de maó. Hi ha una sola campana de la finestra frontal.</p> <p> </p>	08155-1	Carrer Major, 24	<p>Miquel Garriga i Roca (Alella, 1804-Barcelona 1888) va ser l’arquitecte del projecte tècnic, de l’església de Santa Maria Assumpta, al veïnat de Ferreries. Es va construir en dues fases: els fonaments entre 1865-75 i la resta entre 1896-1908. No es troba cap dada de l’arquitecte que es va fer càrrec d’aquesta obra desprès de la seva mort.</p> <p>L'obra més famosa de Miquel Garriga i Roca fou la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1845, sobre un antic convent trinitari que es va inaugurar l'abril de 1847.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els terrenys, originàriament, havien format part de la quintana del mas Joanysacreu. Entre 1865 i 1875 es construïren els fonaments, que va iniciar el rector Josep Jordà. Entre 1896 i 1908 es va construir l’edifici, durant el rectorat de Pere Vila Vilardell, i es va inaugurar el 9 de setembre de 1908. No serà fins al primer de gener de 1929 que es va constituir com a nova parròquia. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Segons Salicrú (2016) la rectoria es trobava l'any 1921 al costat de l'església. L'any 1911 encara no estava construïda. El vicari destinat a l'església vivia a la casa més pròxima a ella, a can Jordà, amb la família Martori, mossèn Josep Diviu Imbert amb la seva mare, la senyora Imbert Suñé. </span></span></span></span></span></p>	41.6681914,2.7493555	479135	4612967	1888-1910	08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92651-esglesia-de-santa-maria-assumpta.jpg	Legal	Contemporani\|Eclecticisme\|Historicista	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BPU	2023-10-05 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Miquel Garriga Roca	Dins de l'església trobem una talla gòtica. Joaquim Ruyra, molt vinculat a Palafolls, hi feu els goigs.	98\|102\|116	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92653	Església parroquial de Sant Genís de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p>	XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p>	08155-2	Carrer de Sant Genís	<p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p>	41.6601614,2.7224314	476890	4612083		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg	Legal i física	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			92\|93\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92654	Can Florit de Sant Genís	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV		<p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p>	08155-3	Carrer de Sant Genís		41.6601484,2.7210258	476774	4612082		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92655	Can Gibert o Mas Jaubert	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p>	08155-4	Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p>	41.6577923,2.7216894	476828	4611820		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Productiu	BPU	2024-01-15 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92656	Can Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV, XVI-XVII		<p>Masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Té una torre al costat de forma cilíndrica i funció defensiva, amb merlets per tal de prevenir atacs de les ràtzies dels corsaris turcs freqüents al segle XVI.</p> <p>El mas ha estat restaurat, mantenint l'estructura i detalls originals, tot i que es va perdre la capella, situada a la façana nord, i el nou mas noucentista aixecat a principis del segle XX. Cal posar en relleu el finestral gòtic, d'arc conopial lobulat i el portal adovellat, de punt rodó. El conjunt, molt ben preservat, es completa amb un pou de pedra.</p> <p>És una casa situada a la banda d'ombra de la Serra litoral, al cantó oposat de Malgrat i Pineda. És, també, una casa restaurada i molt ben conservada, de tres cossos, baixos i pis. Té el portal rodó adovellat i tres finestres gòtiques. Les façanes són de construcció de pedra aparellada vista (anteriorment a la restauració, la paret de migjorn era de tàpia).</p> <p>Hi ha una zona porxada (de nova construcció) en el cantó occidental de la façana principal, amb quatre pilars.</p>	08155-5	Vall de Sant Genís	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1251 quan era propietat dels Palafolls i era habitat per Pere Valldejuli.</p> <p>El 1388 Joan Valldejuli d'Avall i la seva dona Maria, propietària útil del mas, van vendre un censal mort de 14 sous i 4 diners per 10 lliures a Eulàlia Llibertina, de Blanes.</p> <p>Bertomeu Valldejuli va capbrevar el 1502 diverses peces pel vescomte de Cabrera. </p> <p>En el següent capbreu conservat que fa Joan Valldejuli de 1583, es va començar a nomenar el mas com a Valldejuli de la Torre, això vol dir que la torre ja era construïda. </p> <p>Joan Valldejuli de la Torre va fer testament davant el rector l'1-9-1594 i deixava el mas i les seves terres a la seva neta Anna Valldejuli, i ella el 8-11-1648 al seu net Francesc Valldejuli que va capbrevar el 1672 diverses peces. </p> <p>Francesc Valldejuli el 1732 va capbrevar pel Priorat de Rocarrossa. </p> <p>El 1736 el mas tenia setanta jornals i estava sota la Candela de la Seu de Girona. A la mort de Francesc Valldejuli es va fer un inventari del mas.</p> <p>Josepa Valldejuli, pubilla del mas, va signar capítols matrimonials el 1759 amb Francisco Torrent, de Santa Susanna, fill de Francesc, ja difunt, i Francisca Mallol, el seu germà Ramon era l'hereu del mas Torrent del Mas, de Santa Susanna. El net de la parella, Joaquim Torrent Vidal, notari de Calella, va vendre tota la finca a Ramon de Manresa i Castell, notari de Barcelona. Joaquim havia fet edificar el nou casal on van passar a viure; els Manresa ja no van viure a Sant Genís, utilitzaven la finca com a segona residència.</p> <p>Joaquim Torrent Vidal va establir el 1860 la Societat La Amistad amb l'objectiu de construir una foneria de ferro que hauria d'extreure el material de les mines que hi havia a la finca i que explotava Clement Tauler. El president de la societat era Mariano de Creeft. El 1862 la societat va fer una crida a captar nous socis; el 1880 la societat que s'havia extingit i la foneria, ja sense ús, retornava a Joaquim Torrent.</p> <p>Fins que no es va construir el nou casal, els Torrent vivien amb masovers conjuntament a l'antic mas, entre 1857 i 1866 hi ha la família Freixes. El 1911 i 1924 hi havia la família Martí Bonet; llavors els propietaris ja estiuejaven al nou casal.</p>	41.6572477,2.7263085	477212	4611758		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92656-can-valldejuli-5.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIN	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	46	1.2	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92657	Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p>	08155-6	Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís.	<p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p>	41.6573334,2.7264192	477222	4611767		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIN	2023-10-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92658	Capella de Sant Pere de Vivelles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p>	XVII	Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada.	<p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p>	08155-7	Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686.	<p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p>	41.6751877,2.7224206	476895	4613751	1667	08155	Palafolls	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BPU	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			96\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92659	Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p>	08155-8	Urbanització Mas Carbó.	<p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p>	41.6783080,2.7294675	477483	4614096		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92660	Castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p>	X-XII/ XI-XV	Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació.	<p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p>	08155-9	Camí del Castell	<p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p>	41.6788078,2.7350512	477947	4614150		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Cultural	BCIN	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles.	92\|93\|85	46	1.2	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92663	Capella del castell de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	X-XII		<p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p>	08155-10	Castell de Palafolls		41.6787547,2.7357164	478003	4614143		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	BCIN	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre.	92\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92664	Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XV-XIX		<p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p>	08155-11	Camí del Castell	<p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p>	41.6825539,2.7312478	477632	4614566		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			94\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92665	Can Roquet o el Mas Roquet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p>	08155-12	Polígon sector Riera Roquet	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p>	41.6912310,2.7250790	477122	4615531	1578	08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Abans tenia ús agropecuari.	119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92666	Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p>	08155-13	Camí Tordera, 13.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p>	41.6837900,2.7373670	478142	4614702		08155	Palafolls	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			94\|119\|93	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92667	Can Sureda o Mas Rupià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIV-XV/ XVI-XVII	La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets.	<p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p>	08155-14	Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons.	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p>	41.6829325,2.7394420	478314	4614606		08155	Palafolls	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg	Legal	Gòtic\|Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià.	93\|94\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92668	Can Tortós o Mas Tortós	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tortos-o-mas-tortos	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII-XVIII		<p>Can Tortós és una masia originària del segle XIV. Ha estat reformada, en els darrers temps, conservant l'estructura i aspecte originals.</p> <p>La masia té la coberta a dos aiguavessos. La seva part més antiga té tres cossos perpendiculars a la façana principal més dos cossos a l'esquerra i un pati entre aquest i la casa. La façana principal té el portal rodó ben treballat, i les finestres segueixen les directrius de l'arquitectura del segle XVII. En el cantó oriental de la casa observem una capelleta i el pou.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té dues finestres o finestrals destacables amb rebaix d’arc gòtic senzill. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de façana i parets és de color blanc. Té un cos realçat en la zona de la capçalera realitzat pedra vista.</span></span></span></span></p>	08155-15	Finca can Tortós s/n. Camí de Tordera a Palafolls. Veïnat de Casanons.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas, sempre sota el domini del Priorat de Rocarossa, són de la segona meitat del segle XIV, quan al 1388 Pere Tortós, propietari de l'útil del mas, s'asservia a favor del prior de Rocarossa i al 1390 ho feia la seva muller Guilleuma.</p> <p>Al capbreu del 1503 els propietaris del mas, eren Pere Roig àlies Tortós i la seva muller Joana Tortós.</p> <p>El 1614 el mas capbrevava pel monestir de Sant Daniel quatre feixes a la Ferrrera d'un jornal cadascuna, que havien estat del mas Roig de Gassanons.</p> <p>Al segle XVII els propietaris del mas, els Tortós havien adquirit moltes noves peces.</p> <p>El 1723 ens consten al mas un masover, Esteve Mates, i aquell mateix any Francesc Tortós Vives, l'hereu del mas, feia donació del mas i del mas Rupià i totes les terres al seu fill Sebastià, reservant-se una habitació i dues feixes davant el mas Tortós, per viure-hi. </p> <p>Francesc Vives i Tortós i Sebastià Vives i Tortós, pare i fill, van vendre el mas Tortós i les seves terres, que el tenien com hereus de Salvador Tortós, que havia capbrevat el 2-5-1634, a Feliu Orench, negociant, i Bruno Orench, sastre, pare i fill de la Vila de Blanes, davant notari de Tordera el 4-8-1724, i aquests el dia 25-8-1724 el revenien davant la notaria de Vilanova de Palafolls, a Manel Lacreu.</p> <p>Ja l'any 1735 Manel Lacreu, capbrevava el mas de vuit jornals al Priorat de Rocarrossa.</p> <p>El 1761 hi tenim documentats, com a masovers de la casa, la família Prats.</p> <p>Josep Anton Lacreu, doctor en medicina i domiciliat a la vila de Blanes, fill d'en Manel, capbrevava diferents peces de terra sota el duc de Medinaceli, com a senyor de Palafolls, el 1791. Finques pertanyents al mas Tortós i al mas Mateu Costa, capbrevades el 1681, i afegeixen el mas Vallouri.</p> <p>La filla de Josep Anton Lacreu, Manela Lacreu es va casar amb en Joaquim Ruyra Miralbell, i el net d'aquest, l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms constava com a propietari del mas al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>En aquell moment, el 1921, i ja documentats el 1911, hi havia una nova família de masovers, els Dalmau Centener, i l'any 1930 la família Colldeforns Juli.</p>	41.6826881,2.7410565	478449	4614579		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-2.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-11-02 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls.	94\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92669	Mas Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior.	<p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p>	08155-16	Camí de Tordera a Palafolls.	<p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p>	41.6858320,2.7386650	478251	4614928		08155	Palafolls	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIN	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92670	Masia de Can Puigvert o Puigverd, Mas Puigvert o Mas Bossagay	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-puigvert-o-puigverd-mas-puigvert-o-mas-bossagay	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII-XVIII		<p>Can Puigvert té els orígens més antics. Va ser reconstruïda en època barroca. Ha estat reformada i transformada en els darrers temps. S'ha canviat el coronament de la façana, on el cos central és, en aquests moments, més alt i més recte. S'han conservat les obertures originals: el portal adovellat amb brancals i les finestres de llinda recta, amb ampit i brancals de pedra. Al costat de la casa hi ha la pallissa, amb coberta a dos aiguavessos.</p> <p>En aquests moments és una masia que la trobem en un petit turó sobre els conreus del cantó de la ribera de Palafolls. Hi ha al costat un complex industrial de nova construcció. L'edifici té tres cossos de baixos i pis, i el cos central construït amb una golfa. Pel cantó de la façana principal es fa complicat veure el caràcter originari de la masia, ja que està coberta d'una capçalera barroca (com succeeix en altres masies que hi ha al Maresme) tot respectant el portal rodó dovellat. Aquesta masia fou una de les més importants de Palafolls. Amb igual nom trobem l'edifici de l'antic molí d'aigua de la zona.</p> <p>L'arrebossat està pintat d'un color grogós. Destaca un rellotge solar, de nova fàbrica, en la façana principal. </p>	08155-17	Carrer Mas Can Puigvert	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas les trobem el 1401 quan la Cúria de Palafolls va donar deu dies a Antoni Paradera per presentar documentació de l'heretament del mas Bossagay, a instància de Pere Sahoner prevere i senyor directe del mas com a claver de l'església de Sant Genís. El 1439 el propietari útil era Antoni Bossagay, quan ell i la muller Antònia heretaven a la seva filla Angelina amb 60 lliures pel dot del casament amb Jaume Conill, de Vidreres, fill de Francesc i Eulàlia.</p> <p>Al capbreu de 1502 del Terme del castell de Palafolls, Francesc Bossagay, propietari del mas, declarava tenir sota domini del vescomte de Cabrera una feixa al pas d'en Dalmau d'un jornal, una feixa d'un jornal i una de mig jornal al Pla de Bossagay, una peça de mig jornal vora el riu, un quadró de mig jornal a la Sangonera, a Reixach un tros de tres jornals i un boscós de tres jornals, de les quals prestava la tasca i delme.</p> <p>Francesc fou succeït pel seu fill Salvador Bossagay i aquest feia hereu al fill Joan, que el 7-11-1531 els seus tutors capbrevaven el mas.</p> <p>Ja a principis del segle XVII, el 1624, era titular del mas la família Puigvert, desconeixem el motiu del canvi de família, si fou per venda o per herència.</p> <p>Al capbreu de 1666 els Puigvert ampliaven les seves terres, a part de les terres capbrevades pels Bossagay havien comprat el mas Ferran, el mas Vives del Camí i el mas Riera i les seves terres.</p> <p>El 1735 Genís Puigvert capbrevava pel Priorat de Rocarrossa el mas Riera i les seves terres, més una peça de cultiu a les masoveres del mas Bossagay.</p> <p>Es disposa d'un inventari del mas fet el 1772. Acabat el segle XVII amb el capbreu fet per Esteve Puigvert al Duc de Medinaceli, on confessa ser propietari útil dels masos Puigvert, mas Ferran, mas Riera, mas Vives del Camí (derruït) i les seves terres, més una peça plantada de vinya amb una barraca i casa.</p> <p>La bona dotació de legítimes als seus fills havia de ser fruit d'una bona gestió de la política matrimonial del mas, com veiem quan l'Esteve reclamava a l'avi, el Perfecte Jelmar de la Torre, de la seva jove, la Serafina Roquet Jelmar de la Torre, 600 lliures, part del dot acordat el 9-11-1801.</p> <p>El 1850 Joaquim Puigvert feia hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>Als primers padrons del 1866 i 1880 el mas estava dividit en dos habitatges, en un hi vivien els senyors i en l'altre la família de masovers. Al registre d'habitatges de 1921 era propietat d'Agustí Navines i Isidre Alsina, la nissaga dels Puigvert s'hauria extingit amb Antoni Puigvert Ruscalleda que va morir sense fills, i van passar a ocupar la casa dues famílies de masovers, segons ja està documentat a partir del padró de 1911.</p>	41.6882216,2.7393770	478311	4615193		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-mas-bossegai-o-can-puigvertinvarquitalexvilardell.jpg	Legal	Barroc\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Residencial - productiu	BPU	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		Aquest edifici era anomenat en els seus orígens Mas Bossagay, quan era propietat de la família del mateix nom. Actualment, és propietat de l'Ajuntament i està sota concessió d'ús per cinquanta anys d'una empresa química de la zona que es va fer càrrec de la restauració.	96\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92671	Molí d'en Puigvert o Puigverd	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p>	XIX		<p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p>	08155-18	Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls	<p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p>	41.6858400,2.7441084	478704	4614928		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2023-11-04 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92672	Can Ribes o Can Ribas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes.	<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p>	08155-19	Camí del Castell. Veïnat del Castell.	<p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p>	41.6741730,2.7465400	478902	4613632		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg	Legal	Modern\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Sáez Puig		La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia.	94\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92673	Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets.	<p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p>	08155-20	Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p>	41.6722356,2.7476804	478997	4613417		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92686	Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV	Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals.	<p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p>	08155-21	Carrer de la Font del Ferro.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p>	41.6703510,2.7418060	478507	4613209		08155	Palafolls	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig			93\|119\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92687	Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVII		<p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p>	08155-22	Veïnat del Castell	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p>	41.6723190,2.7429060	478600	4613427		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92688	Ca l'Oller, Can Oller, Masia Can Oller, Mas Bages o Mas Bages d'Amunt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-can-oller-masia-can-oller-mas-bages-o-mas-bages-damunt	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI-XVIII		<p>Can Oller és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. En la part central de la façana trobem el portal de punt rodó, de tretze dovelles i brancals, i la finestra principal, de llinda recta, amb rebaix d'estil gòtic, i ampit i brancals de pedra, possiblement del segle XVII.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La casa té una estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols. Hi ha la boca del forn i un festejador a la finestra principal de la façana. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta masia té teulades a dos vessants als quatre cossos que hi ha. La façana principal mostra la disposició del portal i finestres treballades, com es feia al segle XVIII. La finestra principal té una creueta de tradició gòtica a la llinda de la pedra. La masia, de petites dimensions, no funciona com a habitatge. A poca distància els propietaris han construït un nou edifici. S'ha conservat l'era originària. Al costat del mas hi ha dues cases construïdes a la segona meitat del segle XX. </p> <p>L'edifici antic té planta baixa i primer pis. La façana combina arrebossat de color terrós amb la pedra vista. El cantó oriental de la façana ha tingut una transformació (respecte al projecte antic), ja que si pot veure un cos de nova fàbrica. </p>	08155-23	Camí de La Ciutadella, 52	<p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1385 quan Francesca, filla de Jaume Bages i dona de Pere Marata, barquer de Lloret, i abans dona del difunt Francesc Saulina, de Tordera, demanava al seu pare rebre tot el dot que va aportar el seu primer marit.</p> <p>El 1435 capbrevava el mas Bages, l'Elionor, muller de Guillem Poch. </p> <p>Ja a la capbrevació de Joan Bages, el 1502 tenim més dades del mas de tres jornals.</p> <p>El Jaume Bages feia capbrevació el 1581. Quatre anys més tard, el 1585, el mas era capbrevat pel pubill Pau Comes de Munt, de Pineda, de qui en desconeixem el motiu com va adquirir la finca, podríem pensar en una compra. En Pere Comes, descendent del Pau, va vendre el mas i les seves terres a l'Anton Oller el 8-12-1724. </p> <p>El fill de l'Anton, Sebastià Oller, capbreva el mas el 1751, anomenant-lo mas Bages de Munt. Francesc Tortós i Maria Oller firmava el 8-2-1807 un debitori de quatre-centes vint-i-cinc lliures a Quirze Bigas, familiar del Sant Tribunal de la Inquisició, amb promesa de tornar-les en cinc anys o fer venda a carta de gràcia, de les quals dues-centes quaranta-quatre lliures, catorze sous i nou diners les van destinar per obtenir la revenda a Quirze Placies de tres trossos de terra firmats a favor del senyor Placies, una per Antoni Poch i Oller i Maria Poch i Oller segons acta del dia 14-4-1764 a la notaria de Pineda, l'altre per Sebastià Oller signada el 27-2-1767.</p> <p>La parella reconeix que es trobaven impossibilitats de tornar la quantitat i van concedir a Quirze Bigas una peça de nou quartans de sembra, que era part d'una peça major al Pla de Grau, sota el marquès d'Aitona, subjecte al delme i la tasca, a canvi del deute. Peça que pertanyia a la Maria Oller, com a filla i hereva de Marianna Oller i Poch, segons testament de 9-12-1793.</p> <p>El 1818 en Francesc Tortós era titular del mas i té 1,75 'fanegas' de secà.</p> <p>Jaume Tortós Juany va vendre el 27-2-1917, segons acta feta a la notaria de Blanes, a Jaume Murgalleda Parès, la casa amb una hectàrea, nou àrees i setanta-quatre centiàrees, i declarava tenir com a hereu i fill a Fèlix Tortós Oller per testament de 30-11-1871.</p> <p>L'any 1936 la família propietària era la Ribot Murgalleda.</p>	41.6730190,2.7429785	478606	4613505		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-4.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Ara és un establiment de turisme rural.	119\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92689	Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XIII-XV/ XIV-XVI		<p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p>	08155-24	Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5	<p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p>	41.6739752,2.7525835	479405	4613609		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig			93\|85	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92690	Plaça Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-16	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p>	XVIII	Dins la reforma de 1988, també es va restaurar l'Ajuntament, deixant la pedra vista.	<p>La plaça Major està al nucli de les Ferreries. És el lloc on es troben el carrer Major i el camí vell de Sant Genís. Hi ha l'Ajuntament, un edifici construït en pedra<span lang='CA'><span><span><span><span>, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>on a la portalada hi porta la data de l'any</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> 1701.</span></span></span></span></span> També hi trobem una gran quantitat de cases de planta i pis d'inicis del segle XX. El 1988 es va reformar la plaça i s'hi va col·locar una font, que reutilitzava <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>les lloses de pedra de les antigues voreres.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p>Vista en perspectiva aèria agafa forma de triangle. Esdevé un dels llocs de trobada i socialització de la població de Palafolls.</p>	08155-25	Plaça Major		41.6669877,2.7493460	479134	4612834		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-4.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Social	BPU	2023-09-19 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|94	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92691	Can Oms, Ca N'Oms, Casa Oms, Casa de Sant Julià o Mas Farners	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-oms-ca-noms-casa-oms-casa-de-sant-julia-o-mas-farners	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVII-XX		<p>L'antiga masia gòtica va ser convertida en un edifici residencial modernista. Més tard ha estat convertida en un restaurant. De l'antic edifici es preserva el portal adovellat i algunes finestres d'estil goticista.</p> <p>La casa en aquests moments, no s'assembla a l'edifici originari. Pel cantó de ponent hi ha afegit un altre cos amb llinda que està datada el 1668. Al cos principal de la casa s'ha afegit una edificació de tipus modernista amb porta porxada, arrebossat i amb guardapols d'estil neogòtic a les finestres. El conjunt modernista està rodejat per un jardí amb barri de ferro forjat. <span lang='CA'><span><span><span><span>L'antiga masia tenia una capella que va quedar integrada dins l’ampliació modernista. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Observem dues finestres amb arc lobulat i una amb arc conopial. Can Oms és un exemple de diversos canvis i reformes. A principis del segle XX en comptes de destruir la casa vella es va optar per fer una ampliació construint una nova façana i mantenint l’antiga. El conjunt té dos estils distanciats en el temps per cinc-cents anys. Aquesta casa fou l'antiga domus de Sant Julià, casal dels Julià, petita noblesa local.</span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>L'edifici té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana està pintat amb dues tonalitats vermelloses. Les llindes d'algunes finestres, les columnes del porxo d'entrada, part de la cornisa i un doble rivetejat de la façana estan pintats de color grogós. Hi ha, també, elements de ceràmica blava en les llindes d'algunes finestres i en els merlets de la cornisa superior. </span></span></span></span></p>	08155-26	Carretera de Palafolls a Malgrat de Mar, 98.	<p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa (quan n'és propietària Brunisenda de Camós l'any 1301) ja ens constava una capella. A mitjan segle XIV era propietari Guillem de Blancàs, a finals del XIV tenim notícia dels Sant Julià, on la pubilla, Blanca de Sant Julià, es casava amb Joan Guerau Albertí, hereu de la casa de Belladona de Vallcanera, la unió de dues nissagues de la petita noblesa de la zona.</p> <p>A partir del segle XV la família va començar a despendre's de propietats i drets, tot i que la família continuava amb una bona política de casaments, van casar la filla, la Caterina Albertí i de San Julià amb el segon fill de Guillem II de Belloch, Pere de Belloch.</p> <p>Joan Guerau i Albertí, com a senyor de la casa de Sant Julià, capbrevava el 1503 diferents peces que tenia sota el senyor del terme de Palafolls.</p> <p>Al següent capbreu que van fer els senyors de la casa de Sant Julià, Frederic de Farners, cavaller de Santa Coloma de Farners i propietari útil de la casa de Sant Julià i net de Guillem de Belloch i de Farners, el 1584, capbrevava el mas Arquimbau i diverses peces.</p> <p>Les propietats de Frederic les va heretar el seu fill, Ramon de Farners i el net, el Ramon de Farners i Cartellà, i aquests ho van vendre el 7-7-1656 a Joan Oms, Ciutadà Honrat de Barcelona i veí de Blanes. El seu fill Agustí Oms capbrevava el 1682 les peces del Farnes, el mas Arquimbau i una peça de sis jornals on hi havia construït el mas Albarich, ara derruït.</p> <p>El 1668 ens consta de masover en Pere Comes, que alhora era propietari d'una part de la propietat del mas Albarich, i el 1705 ens hi consta el seu fill, Josep Comes.</p> <p>Amb la família Oms com a propietaris de la casa i residents a Blanes i masovers que hi vivien arribem al segle XIX, al llibre d''Apeo' del 1818 constava propietari Ignasi Oms, on té 80 'fanegas' de terra de cultiu.</p> <p>La casa seguia en mans de la família Oms fins passada la Guerra Civil, quan era propietat de Trinitat Oms i la seva neboda Lluïsa, totes dues solteres. La finca va passar a una comunitat de monges.</p>	41.6633084,2.7527538	479416	4612425	1686/ 1888-1910	08155	Palafolls	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92691-can-oms-4.jpg	Legal	Contemporani\|Modernisme\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2023-08-28 00:00:00	Àlvar Saez Puig			98\|105\|119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92692	El Palauet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p>	XX		<p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p>	08155-27	Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró.		41.6695400,2.7509000	479264	4613117	1991-1996	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic	BPU	2023-10-16 00:00:00	Àlvar Sáez Puig	Arata Isozaki	Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014).	98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92693	Biblioteca Enric Miralles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p>	XXI		<p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p>	08155-28	Parc de les Esplanes	<p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p>	41.6705897,2.7527833	479421	4613233	2006	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Cultural	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Àlvar Saez Puig	Enric Miralles i Benedetta Tagliablue		98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92694	Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p>	XVIII		<p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p>	08155-29	Plaça Major, 11	<p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p>	41.6671100,2.7491600	479118	4612847	1701	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Administratiu	BCIL	2023-09-06 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92695	Conjunt de cases al Carrer Joaquim Ruhi o Carrer de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-joaquim-ruhi-o-carrer-de-dalt	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- RIBOT, A.; ROBERT, M. (2018). El carrer de Dalt. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p>	XVIII		<p>El conjunt de cases al carrer Joquim Ruhí és de planta baixa (la majoria) amb balcó i primer pis. Una gran quantitat de les cases encara tenen un pati a l'altra banda de la vorera.</p> <p>L'ordenació de les cases del carrer no és recte sinó que forma diverses corbes. En els seus inicis, restava apartat del nucli, al voltant de la masia de Can Calau.</p> <p>Antigament era conegut com a carrer de Dalt. En uns inicis se sap que només hi havia cases amb eixida en un sol cantó del carrer. </p> <p>Entre les cases destaquen: Can Calau, Can Mateu, Ca l'Elies, Cal Barber, Can Martí, Ca l'Esperança. Can Florenci, Can Xacó, Can Garriga, Cal Pinyonaire. Cal Homedes. Can Santané, Can Quim, Ca la Quica Santanera, Ca l'Aparicio, Can Pere d'en Batlle, Can Muts. Ca la Maria Baltassar, Can Muts i Can mas Roig. Can Cabiroles. Can Salvi Carrerets.</p>	08155-30	Carrer Joaquim Ruhi	<p>Segons Salircú (2016) el carrer, anomenat històricament de Dalt, va ser format a la segona meitat del segle XVIII. Originàriament, només hi havia cases a una banda de carrer, a l'altra banda hi tenien les eixides, ara moltes també convertides en noves cases. El carrer té una forma sinuosa pel fet que segueix el traçat d'un camí que creuava la finca originària propietat de la família Mateu. Aquesta va començar a establir el 1762 tota una sèrie de cossos donant origen al carrer.</p> <p>Les façanes de les cases es van fer a peu de l'antic camí, quedant els cossos partits en dos, casa a una banda i eixida a l'altra. La peça del Mateu procedia de la venda a parts de la quintana del mas Tossell de les Boïgues, venut a part a finals del segle XVII. La masia també fou venuda i dividida en tres parts, donant a dues cases actuals, ara molt transformades, can Mateu i can Calau. Aquesta última encara conserva l'era de l'antic mas Tossell de les Boïgues, últim vestigi del mas.</p> <p>No trobem fins al padró del 1930 el nom nou, carrer Joaquim Ruhí. El nom del carrer prové de l'homenatge al Joaquim Ruhí Ribas, fill i veí del carrer, secretari de l'Ajuntament de Palafolls. Aquest home destacava per la seva bonhomia i bon fer en els assumptes municipals. Popularment, se'l coneix com a carrer de Dalt.</p>	41.6694197,2.7465071	478898	4613104		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-6.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-10-12 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment.	119\|94	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92697	Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can	<p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX (inicis)		<p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p>	08155-32	Plaça Major	<p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p>	41.6670700,2.7494600	479143	4612843		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|98	46	1.2	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92698	Cooperativa Agrícola o Sindicat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p>	XX (mitjans)		<p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p>	08155-33	Carrer Sindicat, 3	<p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p>	41.6672888,2.7504967	479230	4612867		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Social	BCIL	2023-08-31 00:00:00	Àlvar Saez Puig			119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92699	Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p>	XX (mitjans)		<p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p>	08155-34	Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3	<p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	41.6682000,2.7487900	479088	4612968		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural	BCIL	2023-09-07 00:00:00	Àlvar Saez Puig		Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major.	106\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92700	Can Riudarenes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudarenes	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX (inicis)		<p>Can Riudarenes és un edifici que es troba al carrer Major. És de planta rectangular amb la coberta a un vessant i de dues plantes (primer pis i planta baixa). Els baixos tenen quatre obertures: dues entrades o portes i dues finestres amb reixa.</p> <p>El primer pis també té quatre eixos d'obertura: presenta un balcó que té dues finestres i una finestra més petita a cada cantó. A dalt de tot trobem una balustrada ornamentada amb motius geomètrics i amb quatre cràteres.</p> <p>En la part superior, de la façana, hi ha la representació d'una Immaculada Concepció realitzada en 24 peces de ceràmica. Damunt de la composició hi ha una visera triangular. </p> <p>La planta baixa mostra un petit encoixinat de color terrós. El primer pis està pintat de color rosat i coronat amb una cornisa de pedra.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha actualment una farmàcia. </span></span></span></span></span></p>	08155-35	Carrer Major, 15	<p>Segons Salicrú (2016) Joan Moner Alsina s'instal·lava a la casa tan punt fou feta, als primers anys del segle XX, possiblement a l'entorn del 1908. Mentre no va ser feta la casa van viure al mas Montràs.</p> <p>Al padró del 1897 encara ens constava vivint amb la seva dona la Maria Mas Ruscada, filla de l'Esparra, i una filla, la Teresa de set anys, al mas Montràs. I ja al 1911 constava amb dos fills més, el Narcís i el Jaume, vivint en aquesta casa.</p>	41.6678067,2.7488995	479097	4612925		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes-1.jpg	Legal	Eclecticisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			102\|119\|98	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92701	Can Prats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XX (inicis)		<p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p>	08155-36	Carrer Major, 34	<p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p>	41.6688887,2.7492056	479123	4613045	1900	08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg	Legal	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-07-10 00:00:00	Àlvar Saez Puig			102	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
92702	Can Calau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0	<p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p>	XVI		<p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p>	08155-37	C. Joaquim Ruhi, 1	<p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p>	41.6696750,2.7457410	478834	4613133		08155	Palafolls	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2023-11-01 00:00:00	Àlvar Saez Puig			98\|119\|94	45	1.1	1761	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús