Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95085 | Creu de Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-21 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | Li ha caigut la part frontal del segment vertical superior. Es creu què ha passat recentment, perquè els dos trossos són a peu de la creu. | <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Tordera. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> | 08155-230 | Polígon Sector Riera Roquet s/n | 41.6916737,2.7231784 | 476964 | 4615581 | 2007 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95085-creu-de-terme-limit-amb-tordera.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-10-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Agraz i Nene | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92665 | Can Roquet o el Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roquet-o-el-mas-roquet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Roquet és una masia de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes. Ha estat ben reformada modernament. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>El portal d'arc de mig punt és adovellat amb brancals i les finestres estan envoltades per carreus de pedra ben escairats, tenen llinda recta amb rebaix, encara d'estil goticista. La finestra principal, amb l'ampit recolzat sobre la dovella. Aquesta finestra recorda el tipus gòtic de les darreres construccions, que es podrien considerar del segle XVI. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals amb llinda recta i rebaix d’arc conopial. L’estructura de l’edifici actual és del segle XVIII, tot i que la casa està documentada anteriorment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La masia està aixecada en un petit turó, damunt de la zona industrial, té la vista del riu. La façana mira cap a llevant, cap al castell de Palafolls i Sant Genís. La masia té un entorn enjardinat.</p> <p>L'arrebossat de les parets està pintat de color blanc. Davant de la façana i al voltant té un mur de protecció i seguretat. </p> | 08155-12 | Polígon sector Riera Roquet | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències les trobem al capbreu del 1502, quan Esteve Roquet era propietari útil del mas. Pertany a la parròquia de Sant Esteve de Tordera i al terme del Castell de Palafolls.</p> <p>La Francisca, vídua d'Antoni Roquet, capbrevava el 1583 la finca al Pla de la Mollera, i declarava ser-ne també propietaris útils del mas Terrades.</p> <p>Al següent capbreu que tenim, el del 1681, Miquel Roquet encara declarava tenir la peça al Pla de la Mollera com a senyor útil del mas Roquet.</p> <p>El 1711 es documentava un masover, Esteve Ros. El 1732 Esteve Roquet és propietari del mas Roquet, mas Terrades, mas Hospital, mas Poncet (derruït i integrat dins el mas Hospital) i el mas Enveja (derruït).</p> <p>El Jaume Roquet el 1789 capbrevava com a senyor útil del mas Roquet. </p> <p>El 1806 un cabaler de la casa, en Cristòfol Roquet, feia un bon casament amb la pubilla del mas Gelmar de la Torre, de Tordera, Gràcia Gelmar de la Torre Serra, filla del Perfecte i la Rosa.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, Jaume Roquet era propietari de 67 'fanegas', 48 de bosc, 7 d'erm i 12 de secà. En Jaume no va tenir descendència i el mas va passar a mans del seu germà Ramon.</p> <p>Als primers padrons tenim informació dels qui vivien a la casa. El 1857 vivien amb la família diversos servents, Lluís Molins Caballer de 26 anys, Joan Vinyoles de 20, Llorenç Vidal de 18, Llorenç Martorell de 16, Joaquima Molins Caballer de 17, Joaquima Badia de 20 i Caterina Munda de 16. El 1866 Pere Viver de 62 anys, Joan Viñolas Viver de 26, Francesc Tortós Prats de 16 i Maria Grimal de 17, tots de Tordera.</p> <p>En aquests dos anys 1857 i 1866 vivien al mas també amb la família un parent advocat, Pere Roquet Aulet, del qual en desconeixem la relació familiar.</p> <p>El 1911 ens constava una família de masovers vivint amb els Roquet, els Ribes Puig.</p> | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 1578 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92665-can-roquet-7.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Abans tenia ús agropecuari. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 94655 | Rellotge de sol del Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> | 08155-215 | Polígon sector Riera Roquet | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 93222 | Col·lecció del Molí d'en Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert | <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> | Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. | <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> | 08155-64 | Gorg el moli de Puigvert, 1 | 41.6882300,2.7388300 | 478265 | 4615195 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 92670 | Masia de Can Puigvert o Puigverd, Mas Puigvert o Mas Bossagay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-puigvert-o-puigverd-mas-puigvert-o-mas-bossagay | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XVIII | <p>Can Puigvert té els orígens més antics. Va ser reconstruïda en època barroca. Ha estat reformada i transformada en els darrers temps. S'ha canviat el coronament de la façana, on el cos central és, en aquests moments, més alt i més recte. S'han conservat les obertures originals: el portal adovellat amb brancals i les finestres de llinda recta, amb ampit i brancals de pedra. Al costat de la casa hi ha la pallissa, amb coberta a dos aiguavessos.</p> <p>En aquests moments és una masia que la trobem en un petit turó sobre els conreus del cantó de la ribera de Palafolls. Hi ha al costat un complex industrial de nova construcció. L'edifici té tres cossos de baixos i pis, i el cos central construït amb una golfa. Pel cantó de la façana principal es fa complicat veure el caràcter originari de la masia, ja que està coberta d'una capçalera barroca (com succeeix en altres masies que hi ha al Maresme) tot respectant el portal rodó dovellat. Aquesta masia fou una de les més importants de Palafolls. Amb igual nom trobem l'edifici de l'antic molí d'aigua de la zona.</p> <p>L'arrebossat està pintat d'un color grogós. Destaca un rellotge solar, de nova fàbrica, en la façana principal. </p> | 08155-17 | Carrer Mas Can Puigvert | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas les trobem el 1401 quan la Cúria de Palafolls va donar deu dies a Antoni Paradera per presentar documentació de l'heretament del mas Bossagay, a instància de Pere Sahoner prevere i senyor directe del mas com a claver de l'església de Sant Genís. El 1439 el propietari útil era Antoni Bossagay, quan ell i la muller Antònia heretaven a la seva filla Angelina amb 60 lliures pel dot del casament amb Jaume Conill, de Vidreres, fill de Francesc i Eulàlia.</p> <p>Al capbreu de 1502 del Terme del castell de Palafolls, Francesc Bossagay, propietari del mas, declarava tenir sota domini del vescomte de Cabrera una feixa al pas d'en Dalmau d'un jornal, una feixa d'un jornal i una de mig jornal al Pla de Bossagay, una peça de mig jornal vora el riu, un quadró de mig jornal a la Sangonera, a Reixach un tros de tres jornals i un boscós de tres jornals, de les quals prestava la tasca i delme.</p> <p>Francesc fou succeït pel seu fill Salvador Bossagay i aquest feia hereu al fill Joan, que el 7-11-1531 els seus tutors capbrevaven el mas.</p> <p>Ja a principis del segle XVII, el 1624, era titular del mas la família Puigvert, desconeixem el motiu del canvi de família, si fou per venda o per herència.</p> <p>Al capbreu de 1666 els Puigvert ampliaven les seves terres, a part de les terres capbrevades pels Bossagay havien comprat el mas Ferran, el mas Vives del Camí i el mas Riera i les seves terres.</p> <p>El 1735 Genís Puigvert capbrevava pel Priorat de Rocarrossa el mas Riera i les seves terres, més una peça de cultiu a les masoveres del mas Bossagay.</p> <p>Es disposa d'un inventari del mas fet el 1772. Acabat el segle XVII amb el capbreu fet per Esteve Puigvert al Duc de Medinaceli, on confessa ser propietari útil dels masos Puigvert, mas Ferran, mas Riera, mas Vives del Camí (derruït) i les seves terres, més una peça plantada de vinya amb una barraca i casa.</p> <p>La bona dotació de legítimes als seus fills havia de ser fruit d'una bona gestió de la política matrimonial del mas, com veiem quan l'Esteve reclamava a l'avi, el Perfecte Jelmar de la Torre, de la seva jove, la Serafina Roquet Jelmar de la Torre, 600 lliures, part del dot acordat el 9-11-1801.</p> <p>El 1850 Joaquim Puigvert feia hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>Als primers padrons del 1866 i 1880 el mas estava dividit en dos habitatges, en un hi vivien els senyors i en l'altre la família de masovers. Al registre d'habitatges de 1921 era propietat d'Agustí Navines i Isidre Alsina, la nissaga dels Puigvert s'hauria extingit amb Antoni Puigvert Ruscalleda que va morir sense fills, i van passar a ocupar la casa dues famílies de masovers, segons ja està documentat a partir del padró de 1911.</p> | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-mas-bossegai-o-can-puigvertinvarquitalexvilardell.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial - productiu | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest edifici era anomenat en els seus orígens Mas Bossagay, quan era propietat de la família del mateix nom. Actualment, és propietat de l'Ajuntament i està sota concessió d'ús per cinquanta anys d'una empresa química de la zona que es va fer càrrec de la restauració. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94653 | Rellotge de sol de Can Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert | XX | <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> | 08155-213 | Carrer Mas Can Puigvert | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||||
| 92707 | Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p> | 08155-42 | Molí d'en Puigverd | 41.6874500,2.7438100 | 478679 | 4615107 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93783 | Mas Reixach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reixach | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El Mas Reixach conserva diversos elements que ens corroboren l'antiguitat documentada als arxius. Es pot veure un portal de pedra amb llinda recta i diverses finestres de pedra.</p> <p>D'ençà del nou traçat del camí reial al segle XVIII, de Malgrat a Tordera, que va allunyar-se del nucli de les Ferreries per on passava, va estar a peu d'aquest camí reial fins a la segona meitat del segle XX, quan es va redreça la carretera N-II quedant en el que seria un carrer de la futura urbanització.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primera planta. La porta principal té un petit porxo. L'edifici està pintat amb color groc. En la façana trobem un rellotge de sol.</p> | 08155-100 | Avinguda Mas Reixach, 24. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències del mas són al capbreu del 1502 quan Antoni Reixach, propietari útil del mas, descriu clarament la seva pertinença territorial, i així va ser en tots els capbreus, parròquia de Tordera i terme del Castell de Palafolls. </p> <p>El 1583 Esteve Reixach capbrevava el mas, ara però, havia doblat els jornals.</p> <p>El Pere Reixach capbrevava el mas el 1664.</p> <p>El Miquel Reixach va fer testament el 5-3-1708 al seu fill Esteve, el fill d'aquest, el Pere, capbrevava el mas el 1789.</p> <p>Sabem del dot que va cobrar Francesc Reixach, fill d'en Pere, pels capítols acordats amb Maria Parera, filla de Joan Parera de Santa Susanna, que ascendia a 400 lliures.</p> <p>Al llibre d''Apeo' de 1818, Francesc Reixach era propietari a Palafolls d'una casa, 7,25 'fanegas' de secà, 9,33 de bosc, 2,66 de vinya i 2,66 d'erm.</p> <p>El mas tenia masoveria, annexa al mas, una petita casa la qual en tenim notícies ençà els primers padrons, quan el 1866 hi vivia la família formada per Antoni Suris Anglès, d'Arbúcies, i la Maria Massó, de Fogars, amb quatre fills. Al següent padró, el 1880 hi havia una nova família, els Català Barrera, que hi van estar fins al 1940.</p> <p>A finals del segle XIX la família Reixach es va extingir. El mas fou adquirit per Francesc Bofill Garriga, aquest no hi visqué i hi va tenir masovers també al casal principal, la família Plana Pons, les dues cases de la propietat van estar ocupades per masovers. Els Plana Pons havien vingut de can Santpere, de la qual n'eren propietaris, on deixaren uns nebots de masovers. El mas Reixach era un mas amb moltes possibilitats i can Segimon un petit mas amb poca terra. El 1945, els Plana compraren tota la propietat de can Reixach i els Català deixaren la masoveria annexa.</p> <p>El 1866 constava una serventa vivint amb la família Reixach, Maria Freixes de quinze anys, i el 1936 amb la família Plana hi vivia un mosso de Santa Coloma de Farners, Joan Coral Font, de quaranta-sis anys.</p> | 41.6873350,2.7206330 | 476750 | 4615101 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-6.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El mas ha format sempre part del terme del Castell de Palafolls, pel que respecta a la jurisdicció civil, però eclesiàsticament ha format part de la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Des dels orígens del terme del castell el seu territori no coincidia amb el de la parròquia de Sant Genís, el mas Reixach i dos masos al límit nord, tenien un peu a cada banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93791 | Can Tap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tap | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Tap és una casa molt senzilla, sense cap element destacable, ja al primer document que ens parla de la casa, al capbreu del 1789, es defineix com una petita casa d'una habitació, en una finca, separada del mas Bosch, de dos jornals, propietat d'Anton Camps.</p> <p>Té el sostre amb teules a dues aigües, però de diferent nivell (sembla que la part occidental s'hagi pogut realçar, en aquesta veiem una cantonera feta en pedra). Hi ha planta baixa i primer pis. Està pintada de blanc tot i que està quedant un blanc trencat amb el pas del temps. Corona la teulada una xemeneia. La façana principal té finestres i porta d'accés de nova fàbrica (aquesta té una visera realitzada en teules en sentit diagonal).</p> | 08155-108 | Veïnat de Casanons | <p>El 1818, el titular era Josep Camps i tenia 3,25 'fanegas' de terra, dues de secà i una i quart de bosc.</p> <p>Passada la Guerra Civil la casa seguia sent propietat de la família Camps.</p> | 41.6869988,2.7248645 | 477102 | 4615062 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92671 | Molí d'en Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | XIX | <p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p> | 08155-18 | Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls | <p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p> | 41.6858400,2.7441084 | 478704 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-04 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92669 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta fissures, esquerdes i pèrdues en façana. El seu interior sembla estar aturat en el temps, els seus últims masovers no tenien ni tan sols aigua corrent ni llum elèctrica als anys setanta del passat segle, per tant manté un estat força original en el seu interior. | <p>El Mas Roig és una casa de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos. Està situat proper a Can Sureda i Can Mas. És una construcció d'un sol cos. En la façana destaca un finestral gòtic i un portal rodó, molt auster. En el seu davant trobem una era rodona i un pou que ha patit reformes modernes.</p> <p>Manté el portal adovellat amb brancals i les finestres originals, totes d'estil goticista. La central, més gran, es caracteritza per la llinda trilobulada.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té quatre finestres o finestrals destacables. Una amb arc lobulat, dues amb permòdols i llinda recta, i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té planta baixa i primer pis. El sostre és a dues aigües. La façana d'arrebossat gris deixa veure (per esquerdes, forats i fissures en el parament) les pedres originàries. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-16 | Camí de Tordera a Palafolls. | <p>Segons Salicrú (2018) la casa va ser pairal dels Roig, nissaga que va veure créixer un famós personatge com Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624- Barcelona 1694) religiós i cronista de la història de Catalunya. El temps ha anat descobrint que algunes de les seves cròniques eren fruit de la seva imaginació.</p> <p>Les primeres dades del mas són del 1503 quan és propietari útil del mas Antoni Roig, ell capbrevava diverses peces sota domini del senyor del castell de Palafolls, en aquell moment el vescomte de Cabrera. </p> <p>El mas, l'any 1681, era propietat de Francesc Sala i Alemany, hereu dels Alemany Florit de Blanes que havien emparentat amb els Sala d'Arenys de Munt, i els seus descendents es varen casar amb els Sans d'Arenys també.</p> <p>El 1791, el Ramon Sans, senyor útil del mas, tenia una peça on hi havia hagut el molí anomenat de la Ginesta.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Bonaventura Sans era propietari del mas i de 12 'fanegas' i mitja de terra al terme de Palafolls.</p> <p>Als primers padrons encara consta la propietat de la família Sans; la família mai havia viscut al mas Roig, al segle XIX consten domiciliats a Barcelona, per tant, sempre hi trobem diferents famílies de masovers. No serà fins al registre d'habitatges de 1921 on detectem un canvi de propietat, en aquest registre consta com a propietari Joan Monfulleda, d'Arenys de Mar.</p> <p>Amb la família Torrent documentats de masovers a finals del segle XIX, consta l'any 1866 una serventa anomenada Carme Agustí March de tretze anys i de Fogars. I els Torrent el 1880 tenen un fill, el Joan fent el servei militar a Amèrica.</p> <p>A principis del segle XX hi tenim la família Comes Romaguera i a partir dels anys vint els Martori.</p> | 41.6858320,2.7386650 | 478251 | 4614928 | 08155 | Palafolls | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92669-mas-roig-7.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93789 | Can Peipoch, Mas Tortós d'en Mas Roig o Can Patacano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peipoch-mas-tortos-den-mas-roig-o-can-patacano | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Actualment Can Peipoch té dos habitatges, un al costat de l'altre, amb la façana a la mateixa línia i mirant cap a migdia. El conjunt té una teulada a dues aigües.</p> <p>Dels dos habitatges, el més antic està mig enrunat. Degut a l'acumulació de diferents materials davant la façana i els voltants de l'edifici resulta difícil apropar-se o fins i tot tenir una visual complerta de l'exterior. Es pot observar un arrebossat de color gris.</p> | 08155-106 | Disseminats Can Peipoch | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del llibre d''Apeo' del 1818 quan Josep Prats tenia una casa en una finca de mitja 'fanega', i no va ser fins als primers padrons que tenim més notícies de la casa, quan eren propietaris el matrimoni format per Jaume Prats i Rosa Rossell. Ja el 1921 fou propietari Manel Alabern, de Calella. </p> <p>L'actual nom Peipoch és el cognom dels actuals propietaris i la denominació de 'Mas Tortós d'en mas Roig' es documentaria al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>Estaria lligat a Llorenç Torrent, gendre de la casa, que hauria estat masover del mas Roig un cop ja casat amb la pubilla, on constaven el 1880 de masovers al mas Roig; al padró de 1866 vivien en aquesta casa.</p> <p>A partir d'aquest moment passaren diferents masovers, els Salvat documentats al padró de 1880, els Romaguera i el 1924 els Llopart Pons emparentats amb els Romaguera.</p> | 41.6843930,2.7297660 | 477510 | 4614771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93790 | Can Romà o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-o-can-casas | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'edifici actual té planta baixa i primera planta. El sostre és horitzontal. Està pintada de color groc, tot i que ha perdut capa cromàtica. Edifici senzill i de línies molt sòbries. </p> <p>No ha mantingut cap element original. Porta, finestres i obertures són de nova fàbrica. El sostre, fet amb teules, és horitzontal.</p> | 08155-107 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és de 1788 quan Pere Casas, treballador de Palafolls, tenia una peça que havia estat el mas Bosch on tenia una casa.</p> <p>Seguint la pista de la casa fins als primers padrons, s'arriba al 1861 quan era propietat de Jacint Mir, casat amb la pubilla de la casa.</p> <p>A principis del segle XX hi passaren diferents famílies per la casa. El 1911 hi trobem a Ramon Torrent Prats amb la seva dona, Carme Turon Vila i dos fills. El 1924 quan era propietat de Ramon Salichs Burgada hi vivia la família formada per Francisco Guixé Duran i Joaquima Brunet Ribes. A partir del 1930 Ramon Salichs Burgada, àlies Romà, visqué a la casa amb la muller i dos fills. El Ramon fou assassinat el 10 de setembre de 1936, durant la repressió al bàndol republicà per milicians descontrolats del Comitè de Palafolls, a Hortsavinyà on s'havia amagat.</p> | 41.6840582,2.7302098 | 477546 | 4614734 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93790-can-casas.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93794 | Mas Pruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pruna | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Exteriorment, el Mas Pruna conserva pocs elements que corroborin l'antiguitat dels documents, només un portal amb llinda de pedra amb data de 1689.</p> <p>L'edifici actual té la teulada a dues aigües. Té planta baixa, primera planta i golfes. El color que caracteritza la casa és el gris. Té, també, una xemeneia que sobresurt de l'edifici. La façana combina l'arrebossat gris amb la pedra vista.</p> | 08155-111 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas es troben el 1388 quan Berenguer Pruna s'asservia a Sibil·la de Reixach, priora de Valldemaria, per haver entrat al mas Pruna.</p> <p>El 1439 Jaume Albó, àlies Pruna, pel matrimoni amb Joana Pruna, propietària útil del mas, entrava al mas i asservia a la priora de Valldemaria, Beatriu de Balbs.</p> <p>En el capbreu del 1502, al senyor del terme de Palafolls, ens dona més informació de les propietats dels Pruna. .</p> <p>Es perd el rastre del mas fins al 1681 quan era propietat d'Anton Ruscalleda, en aquell moment el mas estava deshabitat. Es torna a perdre el rastre i no és fins al capbreu del 1795 quan era propietat de Joan Estrach, pagès, i Margarida Estrach Badia Vives i Calses, cònjuges. </p> <p>Ja entrat el segle XIX, el mas Pruna era propietat del mas Puigvert.</p> <p>Els Puigvert hi tenien masovers al mas, el 1866 i 1880 la família Fàbregues i el 1911 els Vinyoles.</p> | 41.6840530,2.7349290 | 477939 | 4614732 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93794-can-pruna-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93794-can-pruna.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93749 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.</p> <p>Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.</p> | 08155-95 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.</p> <p>De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.</p> <p>El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.</p> | 41.6839701,2.7173674 | 476478 | 4614727 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92666 | Can Mas, Cal Vigilant, Can Pujol, Ca l'Aldrofeu, Mas Aldrofeu, Mas Vives del Camí o de Gassanons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mas-cal-vigilant-can-pujol-ca-laldrofeu-mas-aldrofeu-mas-vives-del-cami-o-de-gassanons | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>La masia és de planta rectangular i coberta realçada a dos aiguavessos. Conserva el portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista. Dues d'elles tenen la llinda trilobulada. <span lang='CA'>Té dues finestres amb arc lobulat i una amb permòdols.</span></p> <p>És una masia de grans dimensions què ha mantingut l'aspecte original tant per dins com per fora.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana té un color terrós clar. </p> <p>L'interior manté les escales i algunes estances amb l'estructura original. </p> | 08155-13 | Camí Tordera, 13. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del 1388 quan Eulàlia Vives, propietària útil del mas, i el seu marit Bernat Coma, venen a Bernat Dalmau una peça al clos de n'Arimbau per 10 florins. El 1439 Francesc Vives i la seva esposa Francesca, del veïnat de Gassanons, heretaven tot el mas Vives de Gassanons.</p> <p>Joan Vives, el 1503, capbrevava pel vescomte de Cabrera.</p> <p>Al següent capbreu del 1585 mantenien les mateixes finques, però no va ser per massa temps. Sembla que a partir del 1600 la família van passar per dificultats econòmiques.</p> <p>Al segle XVII, al capbreu del 1613 del Monestir de Sant Daniel de Girona, el document ens diu que eren hereus del Francesc Vives que havia capbrevat el mas el 9-5-1411, com a home propi i soliu del monestir de Vallmaria.</p> <p>El capbreu que fa Anna Vives el 1665, filla d'Esteve Vallouri, àlies Vives, i Elisabet Vives, i propietària del mas Vives de Gassanons, diu tenir pel monestir el mas de tres jornals i del que presta la tasca i el delme, que afronta a orient amb una peça seva que té pel senyor del terme, a migdia amb en Rupià, a ponent amb una peça seva i al nord amb una peça seva també que és part de la quintana del mas Roig.</p> <p>El 1673 ens consta que a part d'haver-se venut totes les peces que tenia el mas, el casal estava en estat ruïnós i deshabitat. No se sap res més fins a l'any 1746, quan Antoni Torrent jove pagès masover del mas, fill d'Aleix, vidu de Maria Riera, i també masover del mas, es casava amb Estasia Llorens, filla de Francesc Llorens, de Caldes de Malavella i de Maria Boada, vídua.</p> <p>No se sap, en aquell moment, qui era el propietari del mas, els Vives sembla que ja no ho eren i entrarien en joc el Ruscalleda de Tordera, que ja el 1818 podem confirmar com a propietaris del mas Vives, tot i que en aquell moment ja no es coneix com a tal. Els Ruscalleda no hi viuran mai i sempre hi haurà masovers, el 1866 i 1880 la família Vendrell i el 1911 els Pedemonte.</p> | 41.6837900,2.7373670 | 478142 | 4614702 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92666-ca-laldrofeu-12.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93788 | Can Bonosi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonosi | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'aspecte actual de Can Bonosi està molt canviat del que fou en els seus orígens. Se li ha donat una silueta de masia, afegint-hi portalada i finestres de pedra, tot de nova fàbrica.</p> <p>La casa original, pel testimoni de veïns, era una casa senzilla de pagès sense cap element destacable.</p> <p>El terra, en forma d'era de davant de la casa, és de nova construcció.</p> <p>És un edifici de planta basilical. En destaca el cos central i té el sostre a dues vessants, a dues aigües. La part central té planta baixa i primer pis. Destaca la pedra vista que li dona un aire rústic. L'edifici cerca l'harmonia, la simetria i l'equilibri.</p> | 08155-105 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1750 quan Bonosi Carreres tenia una casa en una peça del mas Bosch de quatre jornals on hi havia establert el 21-9-1745 el Jaume Tortós, jove treballador, fill de Sebastià Tortós, en una finca provinent del mas Rupià. </p> <p>En Ramon Carreres, fill del Bonosi, capbrevava la casa el 1788, declarant el mateix que el seu pare l'any 1750.</p> <p>El Josep Carreres no va tenir fills i el mas va passar a mans de Jaume Tosses, de Canet, que no hi visqué i on varen passar diferents masovers. Primer els Pica Fàbregues, seguits dels Puig Grimal, i a partir del 1920 els Romaguera Llopart. El 1921 fou propietat de Josep Mercader Bigues que tampoc hi visqué.</p> | 41.6832800,2.7303300 | 477556 | 4614647 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93795 | Mas Romaguera, Casa d'en Salvi Cases, Can Pere Xerraire o Cal Malcasat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romaguera-casa-den-salvi-cases-can-pere-xerraire-o-cal-malcasat | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Els Mas Romaguera ha sofert diferents reformes i ampliacions al llarg del temps, però encara es deixen entreveure alguns elements interessants, un portal de pedra amb llinda recta i alguna finestra de pedra.</p> <p>La casa conserva vinyes i elabora el vi tradicionalment, com s'havia fet fins no fa massa anys totes les masies del terme.</p> <p>L'edifici té la teulada a dues aigües. Amb el temps s'hi han anat afegint diferents cossos. El cos més alt té planta baixa, primera planta i golfes. Hi ha parts que trobem amb la façana arrebossada de ciment i parts en les quals es poden veure pedres o maons.</p> | 08155-112 | Casanons, 15 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és del 1788 quan és propietat del Pere Gibert i és coneguda com a Casa d'en Salvi Cases. El document ens diu que és una finca de tres quarteres que havia format part d'una de més gran on hi havia construït el mas Bosch. </p> <p>El 1799 el fill d'en Pere, en Joan Gibert Fors, va fer capítols matrimonials amb la Teresa Soliva, de Tordera, filla d'en Miquel, vidu de Magdalena Lacor.</p> <p>Josep Gibert Fors va cedir la finca a la seva neboda Maria Caimel, muller de Benet Mates.</p> <p>Al primer padró, de 1861, apareix com a propietari del mas en Benet Mates, de Tordera, muller de Maria Caimel Gibert. Els Maters mai visqueren a la casa. Varen tenir diferents masovers fins a la seva venda. Els Romaguera seran uns dels masovers que acabaran comprant la finca.</p> | 41.6831428,2.7324441 | 477732 | 4614631 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Coneguda, també, com a can Romaguera, cognom dels actuals propietaris, i com a cal Malcasat.Segons el propietari, un avi seu que vivia a la casa sol, primer de masover i després com a propietari, es volia casar amb la seva àvia, i com que no ho va poder fer per falta de papers mentre es demanava una dispensa matrimonial, van viure junts sense passar per l'església, i una dona sola que vivia a una casa veïna ara desapareguda, a orient de cal Tap, els va posar el mot. Més antigament al registre d'habitatges de 1921 s'esmenta la casa com a can Pere Xerraire. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92667 | Can Sureda o Mas Rupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sureda-o-mas-rupia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV-XV/ XVI-XVII | La façana i parets tenen manca d'arrebossat. Es deixen veure esquerdes, fissures i forats en façana i parets. | <p>Can Sureda és una masia antiga molt transformada amb el pas del temps. Una ampliació d'època moderna va realçar un dels vessants de la teulada (banda oriental), que en aquests moments és recte. Té planta baixa i primer pis. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Té dues finestres o finestrals interessants. Una amb arc conopial (d'estil goticista) i una de llinda recta amb pedres laterals superiors de tots dos brancals guarnides amb flors (finestra que possiblement ha estat transformada en algun moment).</span></span></span></span></span></span></p> <p>Les restauracions que s'hi ha fet han canviat l'estructura originària de la casa. Té teulada a dos aiguavessos. En un s'hi ha afegit un cos amb teulada d'una sola vessant.</p> <p>És destacable, a la porta d'accés principal, una obertura adovellada amb llinda (de forma rectangular i cert classicisme), molt utilitzada a les finestres de les masies de la zona, però inusual al portal.</p> <p>Destaca el color blanc al voltant de les finestres i de la zona de la llinda i brancals de la porta d'accés. La resta de la façana i parets tenen o mantenen un color terrós, en gran manera per la manca d'arrebossat. </p> <p>Hi ha un cos afegit en la banda oriental de la façana. També trobem davant aquesta una antiga era. </p> | 08155-14 | Camí del Molí d'en Puigvert. Veïnat de Casanons. | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència que tenim del mas és al capbreu del 1502 quan fou capbrevat per Gaspar Rupià, al capbreu del 1435 del qual només en tenim el llistat dels capbrevadors, ens hi consta Vicença Rupià.</p> <p>Del següent capbreu conservat, el del 1583, fet per Joan Rupià, sabem que tenien pel vescomte de Cabrera, com a senyor del terme de Palafolls, una feixa d'un jornal al Molí de la Ginesta, a la Coma una de sis jornals, als Canals un jornal, al pla de la Ginesta tres jornals, de les quals prestava la tasca i el delme.</p> <p>El 1613 Pere Rupià capbrevava el mas, pel monestir de Vall de Maria, de setze jornals. </p> <p>Al capbreu del 1667 el mas era propietat dels Tortós, no sabem en el moment ni el motiu del canvi de titularitat, tot i que el 1627 encara era de Pere Rupià.</p> <p>Així, el 1681 era capbrevat per Sebastià Tortós, i el 1752 del seu fill en Jaume. Però al següent capbreu del 1791 era propietari útil Fèlix Bosch Fàbregues, domiciliat a Barcelona.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 en Fèlix hi constava com a foraster amb casa al municipi i amb 13,49 'fanegas' de terra, 8,91 de secà, 6,25 de bosc i 0,33 de ribera.</p> <p>Als primers padrons, de la segona meitat del segle XIX, tot i ser propietat dels Bosch Fàbregues, a la casa hi havia masovers, una família de cognom Tortós, que no sabem si tenien relació amb els Tortós propietaris. Ja a principis del segle XX, al padró de 1911, els masovers eren la família Pedemonte Ribes, després d'ells, ja passada la Guerra Civil, hi va arribar la família Sureda que va comprar la finca. </p> | 41.6829325,2.7394420 | 478314 | 4614606 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92667-can-sureda-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. Històricament coneguda com a Mas Rupià. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 93753 | Mas Planas o Can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-planas-o-can-planas | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Planes té un aspecte molt restaurat amb tancaments moderns i parets exteriors arrebossades, no conserva pràcticament cap element original, com ara finestres o portes de pedra. Pel testimoni dels propietaris les pares eren de pedra.</p> <p>Actualment, presenta un sostre a dues aigües i està pintada de blanc. Finestres, obertures i portes són de nova factura. </p> <p>Trobem el nom 'Can Planas' en la façana lateral amb lletres realitzades en ferro forjat.</p> | 08155-99 | Disseminats, 18 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera menció de la casa és de l'any 1807, quan era propietat de Josep Planas Nualart. No en tornem a tenir notícia fins als primers padrons conservats a l'Ajuntament.</p> <p>El 1880 hi vivia Narcís Planas i Francisca Oms. No van tenir fills i els va substituir en la propietat la germana de Narcís, Teresa Planas, casada amb Francesc Oms. El 1920 era propietat de Rosa Marsaneda i hi vivia la parella formada per Josep Mongé Noet i la Maria Serres Nonell.</p> | 41.6828890,2.7199220 | 476690 | 4614607 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93787 | Cal Vidu Petit o Pobre, o Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-petit-o-pobre-o-mas-lledo | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>L'aparença actual de Cal Vidu Petit prové d'unes reformes de finals del segle XX, quan es construïren portal i finestres de nova fàbrica. Les parets del mas, ara de pedra vista, tenen una aparença força antiga. No en destaca cap element arquitectònic que ens corrobori l'antiguitat que sí que queda reflectida a la documentació.</p> <p>L'edifici presenta coberta a dos aiguavessos, portal i finestres (de nova fàbrica). El portal té dovelles i carreus en forma de brancals, la finestra presenten carreus en forma de brancals. </p> <p>El nom que rep la casa en l'actualitat, cal Vidu Pobre o Petit, està lligat a la família Pujol, i ja el trobaríem a finals del segle XIX, tot i que encara al padró del 1866 s'esmenta al cap de casa amb el nom de Josep Pujol Lledó, tot i que no era el seu cognom. Hem de pensar que eren coneguts encara per l'antic topònim de la casa, és molt habitual en aquests tipus de documents posar com a cognom el motiu de la casa o família. Els Pujol venen la casa a mitjans del segle XX a la família Rodiera, que li donen l'aspecte actual.</p> | 08155-104 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions del mas les hem de buscar al capbreu de 1502 quan Nicolau Ledo, senyor útil del mas Ledo, capbrevava tres peces que tenia sota el domini del Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1623 Elisabet Vives Lledó, vídua de Joan Casalins Vives Lledó pagès i el Joan Vives Lledó, clergue de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, fill i hereu del matrimoni, vengué una peça de dues quarteres de forment prop de la capella de Sant Pere de Vivelles a Sebastià Bofill de la Vilanova per catorze lliures.</p> <p>Pere Jovanet era el propietari útil del mas al capbreu del 1681, no tenim documentat el canvi de cognom en la propietat de la finca. En Pere capbrevava les mateixes finques que el seu predecessor el Nicolau Lledó. Tenim constància del fill del Pere, Joan Jovanet, que venia el 1711 un camp de pertinences del mas Burch de quatre jornals a Jaume Pere Martí Bigas, del mas Roig Bitllot, fill i hereu de Joan Bigas.</p> <p>Caterina Jovanet va continuar capbrevant el 1750 les mateixes finques que els seus avantpassats. I el mateix va fer el 1791 pels Ducs de Medinaceli en Francesc Cadars, pagès, i Margarita Pujol i Jovanet, capbrevant les mateixes peces.</p> <p>El 1856 el Josep Pujol era propietari del mas, quan la finca estava registrada amb el número 39, aquí ja no es fa referència al nom del mas, la propietat tenia 1,08 quarteres de cereal i 1,08 quarteres de vinya.</p> <p>Ens constava vivint amb la família Pujol l'any 1857 un mosso, el Rafel Ribot de dotze anys.</p> | 41.6827962,2.7306496 | 477583 | 4614594 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92668 | Can Tortós o Mas Tortós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tortos-o-mas-tortos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII-XVIII | <p>Can Tortós és una masia originària del segle XIV. Ha estat reformada, en els darrers temps, conservant l'estructura i aspecte originals.</p> <p>La masia té la coberta a dos aiguavessos. La seva part més antiga té tres cossos perpendiculars a la façana principal més dos cossos a l'esquerra i un pati entre aquest i la casa. La façana principal té el portal rodó ben treballat, i les finestres segueixen les directrius de l'arquitectura del segle XVII. En el cantó oriental de la casa observem una capelleta i el pou.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té dues finestres o finestrals destacables amb rebaix d’arc gòtic senzill. </span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span><span>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de façana i parets és de color blanc. Té un cos realçat en la zona de la capçalera realitzat pedra vista.</span></span></span></span></p> | 08155-15 | Finca can Tortós s/n. Camí de Tordera a Palafolls. Veïnat de Casanons. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas, sempre sota el domini del Priorat de Rocarossa, són de la segona meitat del segle XIV, quan al 1388 Pere Tortós, propietari de l'útil del mas, s'asservia a favor del prior de Rocarossa i al 1390 ho feia la seva muller Guilleuma.</p> <p>Al capbreu del 1503 els propietaris del mas, eren Pere Roig àlies Tortós i la seva muller Joana Tortós.</p> <p>El 1614 el mas capbrevava pel monestir de Sant Daniel quatre feixes a la Ferrrera d'un jornal cadascuna, que havien estat del mas Roig de Gassanons.</p> <p>Al segle XVII els propietaris del mas, els Tortós havien adquirit moltes noves peces.</p> <p>El 1723 ens consten al mas un masover, Esteve Mates, i aquell mateix any Francesc Tortós Vives, l'hereu del mas, feia donació del mas i del mas Rupià i totes les terres al seu fill Sebastià, reservant-se una habitació i dues feixes davant el mas Tortós, per viure-hi. </p> <p>Francesc Vives i Tortós i Sebastià Vives i Tortós, pare i fill, van vendre el mas Tortós i les seves terres, que el tenien com hereus de Salvador Tortós, que havia capbrevat el 2-5-1634, a Feliu Orench, negociant, i Bruno Orench, sastre, pare i fill de la Vila de Blanes, davant notari de Tordera el 4-8-1724, i aquests el dia 25-8-1724 el revenien davant la notaria de Vilanova de Palafolls, a Manel Lacreu.</p> <p>Ja l'any 1735 Manel Lacreu, capbrevava el mas de vuit jornals al Priorat de Rocarrossa.</p> <p>El 1761 hi tenim documentats, com a masovers de la casa, la família Prats.</p> <p>Josep Anton Lacreu, doctor en medicina i domiciliat a la vila de Blanes, fill d'en Manel, capbrevava diferents peces de terra sota el duc de Medinaceli, com a senyor de Palafolls, el 1791. Finques pertanyents al mas Tortós i al mas Mateu Costa, capbrevades el 1681, i afegeixen el mas Vallouri.</p> <p>La filla de Josep Anton Lacreu, Manela Lacreu es va casar amb en Joaquim Ruyra Miralbell, i el net d'aquest, l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms constava com a propietari del mas al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>En aquell moment, el 1921, i ja documentats el 1911, hi havia una nova família de masovers, els Dalmau Centener, i l'any 1930 la família Colldeforns Juli.</p> | 41.6826881,2.7410565 | 478449 | 4614579 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92668-mas-tortos-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-02 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es troba al vessant nord-oest del Castell de Palafolls. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92664 | Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV-XIX | <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> | 08155-11 | Camí del Castell | <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> | 41.6825539,2.7312478 | 477632 | 4614566 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93786 | Mas Xalandric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> | 08155-103 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> | 41.6822700,2.7162440 | 476383 | 4614539 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93750 | Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> | 08155-96 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> | 41.6821192,2.7157151 | 476340 | 4614522 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93752 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La propietària del Mas Martí ens diu que el mas té varis centenars d'anys, tot i que no hi ha documents que ho acreditin. </p> <p>La casa, de grans dimensions, té un sostre a dues aigües. Es poden veure, amb dificultat, finestres i portes que mantenen l'estructura original. La façana es troba farcida de vegetació verda.</p> | 08155-98 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la finca són el 1818 quan era propietat del Martí Planas, que sembla d'on podria provenir el nom, tot i que no ens hi consta cap edificació, en el document diu que en Martí era de Tordera, el descriu com a foraster, per tant, hem de suposar que no hi vivia. </p> <p>El 1860 Francesc Planas, titular de la casa, creava un cens de 170 reals.</p> <p>Al padró de 1880, quatre fills dels vuit que tenia en Narcís Planas i Maria Urpí, Esteve, Narcís, Joan i Jaume constaven residents a Amèrica. A la segona meitat del segle XIX molta gent va marxar cap a Argentina i Cuba, alguns d'ells van tornar amb fortunes, els coneguts 'indians', aixecant grans residències i activant les economies dels seus pobles, d'altres es van quedar allà i mai més tornaren, es desconeix la sort que varen fer els germans Planas.</p> <p>La casa continuà essent propietat dels Planas fins al 1930, quan consta que la família havia marxat i hi vivia el Pau Vilà Bota i família, provinents de Ramió; la filla d'en Pau es va casar amb Joan Pimàs Pera seguint a la casa.</p> | 41.6812820,2.7181570 | 476543 | 4614428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93784 | Mas Tos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> | 08155-101 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> | 41.6809393,2.7210970 | 476787 | 4614390 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93748 | Can Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre-1 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>L'antiga casa va ser enderrocada entorn de 1940 quan la va comprar la família Sarsanedes, que en va construir una de nova al mateix lloc. Fins aquell moment sempre havien viscut a la casa els masovers. </p> <p>La casa, actualment, té un sostre a dues aigües, amb aixecament basilical de la façana. Està pintada de color groc.</p> <p>Finestres, portes i obertures són de nova factura. Les portes de fusta tenen visera. Les finestres presenten reixes de protecció.</p> | 08155-94 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència és de 1818, en una peça de 0,66 'fanegas' propietat del Segimon Prats, al primer padró, 1866, era propietat de Rosa Prats, i hi vivien de masovers Maria Fors Roda de setanta-sis anys i la seva filla Rosa Pascual Fors de cinquanta-dos anys.</p> <p>El 1880 hi havia la família formada per Josep Muñoz Cruz de trenta-vuit anys i la seva muller, la Francisca Ruscalleda Sirarols, de trenta-set anys i filla de Vidreres, i quatre fills. En aquell moment la casa era propietat del fill de la Rosa, Joaquim Prats, i anys més tard, al registre d'habitatges de 1921, fou propietat de Miquel Mates, de Tordera, el traspàs dels Prats als Mates no sabem si va per ser herència o per venda. </p> <p>A partir del padró de 1911 localitzem la família Brunet que s'hi va estar fins a la Guerra Civil. L'any 1936 vivia amb la família una neboda, Maria Guixé Brunet de vint-i-cinc anys, i al padró de 1940 estava deshabitada i fou el moment que la va comprar la família Sarsanedes.</p> <p>Durant la primera meitat del segle XX va servir de taverna, on se servien àpats, la seva situació a peu de l'antic traçat de la carretera a França ho va propiciar; alhora també era el punt de trobada dels veïns de Vallplana i zones properes.</p> | 41.6805486,2.7211386 | 476790 | 4614347 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93748-can-nofre-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93793 | Mas Garso o Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garso-o-cal-pastor | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa actual té planta baixa i primera planta. La façana té el sostre a dues aigües. L'edifici està pintat de color groc. Les finestres i porta són de nova construcció. L'edifici té volums clarament horitzontals. </p> <p>No s'hi pot veure cap element arquitectònic destacat, que aporti detalls de la seva antiguitat.</p> | 08155-110 | Disseminats cal Garso | <p>Segons Salicrú (2018) hi ha poques referències d'aquesta casa. Les primeres dades són al planell del 1856, on ja hi ha una casa ubicada, en aquell moment era propietat de Marià Puigvert, del mas Puigvert.</p> <p>Hi ha documents de diferents masovers. El 1866 hi vivia la família Prats Nadal, el 1880 una altra família, els Batlle Guilana.</p> <p>A principis del segle XX la va comprar la família Burgada i va passar a residir-hi com es pot veure als padrons. Això serà fins als anys trenta quan la família Burgada va marxar a viure a Barcelona. Hi van ornar a viure masovers, el 1930 hi vivia la família Valls Torrent.</p> | 41.6791140,2.7453410 | 478804 | 4614180 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del nom de cal Garso no se sap res, i ningú ha pogut donar cap informació. La propietat actual informa que la casa s'havia anomenat, anteriorment, can Rosés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92706 | Jaciment del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p> | IX-XIX | S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació. | <p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p> | 08155-41 | Carrer Camí del Castell, 28-54 | 41.6789700,2.7351000 | 477952 | 4614168 | 800-1879 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-18 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 93746 | Can Jesús de Baix o Can Jaume Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-de-baix-o-can-jaume-gras | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | <p>Can Jesús de Baix en l'actualitat és un allotjament rural, molt transformat de l'edifici originari, les primeres dades són del primer padró de 1861 quan era propietat de Joan Planes Mundó, fill de can Planes. <span lang='CA'><span><span><span><span>Igual que passa amb can Jesús de Dalt, la casa</span></span></span></span></span> no surt al mapa del parcel·lari de 1856.</p> <p>La façana principal té forma basilical amb sostre a dues aigües. Tant portes com finestres han perdut el caràcter original. Manté una era molt reformada davant la zona d'entrada. L'edifici és de grans dimensions. Està pintat de color blanc.</p> | 08155-92 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) el 1881 Joan Planes va fer donació al creditor d'uns deutes que no podia assumir, a Llorença Beneit Camps, soltera de Palafolls, de la casa situada al paratge conegut llavors com la Coma d'en Roig. </p> <p>El 1880 en Segimon Planes, fill del Joan, era soldat a Manila.</p> <p>Al registre d'habitatges del 1921 s'anomenava com a Jaume Gras. També del testimoni escrit d'una passejada de mossèn Fèlix Paradera de l'any 1923, digué que la casa també era coneguda amb aquest nom i, va afegir que un avantpassat de qui hi vivia llavors havia tocat la coixinera. En aquell moment habitava la casa Jaume Solà Basart amb la seva primera muller, Maria Vilà Pons.</p> | 41.6789220,2.7197921 | 476677 | 4614166 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93078 | Turó del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p> | 08155-51 | Camí del Castell | 41.6789200,2.7351100 | 477952 | 4614162 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 92660 | Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | X-XII/ XI-XV | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació. | <p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p> | 08155-9 | Camí del Castell | <p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p> | 41.6788078,2.7350512 | 477947 | 4614150 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92663 | Capella del castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | X-XII | <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> | 08155-10 | Castell de Palafolls | 41.6787547,2.7357164 | 478003 | 4614143 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93814 | Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet | <p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut. | <p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p> | 08155-122 | Plaça de Mas Tit | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p> | 41.6783720,2.7295260 | 477488 | 4614102 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval. | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92659 | Mas Carbó, Mas Muntaner o Mas Iglesies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-carbo-mas-muntaner-o-mas-iglesies | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>El mas Carbó és una masia instal·lada prop del castell de Palafolls. Ha sofert reformes i canvis en ser transformada en restaurant. Conserva bona part de l'estructura original i elements antics com les finestres, emmarcades en pedra.</p> <p>Té coberta de dos aiguavessos i està pintada de color blanc. Té, també, un rellotge solar en la façana de nova fàbrica. </p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. La part occidental de la façana principal ha sofert un realçament.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Té, també, un</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> rellotge solar de nova fàbrica en la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08155-8 | Urbanització Mas Carbó. | <p>Segons Salicrú (2018) al llarg de la història el mas ha anat canviant de nom seguint el cognom dels seus propietaris.</p> <p>Les primeres dades que trobem del mas són del 1439. En aquestes l'hereu del mas és tutelat per Llorença Pellicer, i ella en nom de l'hereu i com a gestora dels seus béns lloga per sis anys, a Pere Tortós l'usdefruit d'un camp al costat del molí de Goday per 110 sous. </p> <p>El mas, sota domini directe del senyor del terme, és capbrevat per Margarita Muntaner el 1502. </p> <p>El 6-9-1531 el mas és capbrevat per Narcisa, vídua de Bertran Muntaner. </p> <p>Perdem el rastre fins al padró del 1664, quan Pere Iglesias es declara propietari del mas Muntaner, però diu que ara s'anomena mas Carbó. </p> <p>El 1750 Miquel Iglesias capbreva el mas. Una part del casal havia estat venuda a Pere Camps. </p> <p>Fins al 1771 no hi ha un document que lligui els Carbó a la propietat.</p> <p>El 1880 la finca és de Josep Gelpí, de Blanes. Al registre d'habitatges de 1921 és de Bertomeu Gelpí. </p> | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92659-mas-carbo-4.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94654 | Rellotge de sol del Mas Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> | 08155-214 | Urbanització Mas Carbó | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 93736 | Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> | 08155-91 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> | 41.6780966,2.7139550 | 476192 | 4614077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93785 | Mas Vinyals o Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> | 08155-102 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> | 41.6780860,2.7139550 | 476192 | 4614075 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 95057 | Font del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-0 | XX | Presenta pèrdues. No hi raja aigua. Està semisoterrada. | <p>En queda la placa de ciment amb el brollador de sortida. Hi ha un petit canó metàl·lic. No hi raja aigua. Queda un esglaó al cantó esquerre, mentre que la part dreta està semisoterrada. </p> <p>Al voltant hi ha alguna taula rodona de ciment sense bancs. L'espai està poc conservat.</p> | 08155-224 | Can Vinyals. Veïnat de Vallplana. | <p>Segons Salicrú (2023) el nom de cal Bolet ve de quan era propietari, a la segona meitat del segle XIX, de la finca el Pau Ribas, àlies el Bolet. La deu d'aigua que nodria la font era agafada més amunt i a través d'una canalització era portada fins a la casa de can Vinyals, encara en queda alguna resta.</p> | 41.6775417,2.7076561 | 475667 | 4614016 | 1935 | 08155 | Palafolls | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93747 | Can Jesús o Can Jesús de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-o-can-jesus-de-dalt | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>D'origen era una casa molt senzilla sense cap element destacable, actualment ha estat engrandida i molt transformada.</p> <p>L'edifici actual presenta planta baixa i primera planta amb volums horitzontals. No ha mantingut cap element original. Està pintada de color carn.</p> <p>Finestres, obertures i portes són de nova factura.</p> | 08155-93 | C. Vallplana, 38 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa no són fins del padró de 1866 quan hi vivia el propietari, Esteve Vilaseca. No tenim dades anteriors, en el mapa parcel·lari fet el 1856 no hi constava cap casa a la finca propietat de l'Esteve.</p> <p>L'Esteve es va casar amb Gertrudis Bassedes, però no van tenir fills; va continuar la nissaga un fill que van adoptar. Aquest va comprar la casa coneguda com a can Jesús de Baix que va deixar al seu segon fill.</p> | 41.6773340,2.7195500 | 476657 | 4613990 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93747-dscf9285.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Encara es dediquen al conreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93387 | Cal Sastre, Mas Sastre, Mas Torrent, Mas Nualart o Mas Pellicer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-mas-sastre-mas-torrent-mas-nualart-o-mas-pellicer | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Cal Sastre és una masia amb teulada a dues aigües. Es poden distingir diferents etapes constructives al llarg dels segles. La casa conté un portal de pedra amb una llinda de considerables dimensions, diverses finestres de pedra, a la façana i als laterals.</p> <p>A l'interior hi ha una escala de pedra i portalades de pedra que distribueixen a la cuina i al menjador un sostre de volta de mocador, i un fet molt curiós és que el forn es troba sota l'escala, això és un signe de l'ampliació de la casa, a la cuina es conserva un escó taula que tenia la particularitat que sostenia la campana de la llar de foc, al celler hi ha un cup de grans dimensions amb una premsa grandiosa datada el 1741.</p> <p>L'entrada al túnel que portaria, segons el testimoni del seu propietari, fins a dins del castell. El propietari el recorda ja sempre mig enrunat, a uns 30 m de la casa. </p> | 08155-71 | Disseminat Cal Sastre | <p>Segons Salicrú (2018) la primera data del mas és al capbreu de 1502, quan Genís Pellicer, fill i hereu de Llorenç Pellicer que havia capbrevat el mas el 1435, declarava tenir un mas de cent jornals.</p> <p>El 1585 el mas es va tornar a capbrevar, ara per Bernat Pellicer, fill d'en Genís. </p> <p>El mas, el 2-10-1597 fou venut a l'encant per la Cúria de Palafolls. En desconeixem els motius pels quals la família Pellicer perd el mas. El comprava Pere Albertí, i el seu fill, Bernat Albertí, el va vendre el 24-8-1614 a Joan Florit.</p> <p>Al següent capbreu, el de 1682, el mas era propietat de Jaume Torrent, que l'havia comprat a Joan Florit, ell capbrevava les mateixes finques que es declaren el 1563.</p> <p>Josep Nualart, sastre i el seu fill Antoni, varen vendre el 1750 una peça a les hortes del Castell de nou quarteres.</p> <p>L'any 1788, Esteve Nualart i Valls, fill d'Antoni capbrevaven el mas Torrent, ara de vuit quarteres.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Antonio Nualart tenia una casa, 5,5 'fanegas' de secà, 4,75 de bosc, 1,33 d'erm, en total 11,58 'fanegas'.</p> <p>La pubilla de la casa, Joaquima Nualart, es va casar el 25-4-1866 amb Bonaventura Pla Graupera, fill de Calella i indià vingut de Cuba, on va deixar una fàbrica de puros a càrrec d'un germà. </p> <p>A partir d'aquell moment la família ja no va viure al mas, la mare de la Joaquima, Teresa Borrell Arbós, vídua, es va casar el mateix dia que la seva filla amb el Joan Serra Mascaró, senyor del mas Serra del Massans, de Tordera. </p> <p>Pel mas hi varen passar diferents masovers. El 1880 el matrimoni format per Segimon Pou Marcó, de Blanes, i Susanna Duran Ros, de Tordera, i quatre fills, el Josep, el Francesc, la Maria i el Salvi, de 22, 17, 20 i 15 anys respectivament. El 1911 ens hi consta el matrimoni Pere Morell Gelmà i la Teresa Agell Pibernat, de Tordera tots dos amb el masover anterior, en Segimon Pou.</p> <p>El 1918 agafava la masoveria la família Serra provinent de Tordera. Al padró de 1924 hi trobem la parella formada per Francesc Serra Carbó, de quaranta-vuit anys, i Enriqueta Agell Pibernat de quaranta-cinc anys i els fills Miquel, Josep, un altre Josep i el Salvi, ells i els seus descendents seran l'última família que s'estarà al mas fins als anys seixanta, a partir de llavors només servirà d'estiueig a la família Pla, encara actuals propietaris del mas.</p> | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94659 | Rellotge de sol de Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> | 08155-217 | Disseminat Cal Sastre | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 94247 | Capella de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-0 | XIII-XIV | S'ha perdut gran part de l'estructura original. Pèrdues importants d'argamassa i pedres originals. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2019) quan es passa la Ciutadella i se segueix el camí que ens porta cap al castell, abans de passar per sobre de cal Sastre, es troben les restes del que s'anomena la Capella de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les restes situades en un petit replà del pendent de la muntanya, al turó del Castell, ocupen una superfície 54 </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>m2. Són<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> de planta rectangular amb una amplada de 6 m per una longitud de 9 m, i es troben orientades d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la paret que mira al sud és on es troba més parament conservat, hi ha un tros de paret d'1,8 m de llargada on interiorment fa 2 m d’alçada i exteriorment, pel desnivell del terreny, 3 m, hi ha a mitjana alçada una petita obertura de 20 x 10 cm. La resta de parets conservades, en la zona nord i oest no sobrepassen els trams conservats de 70 cm d’alçada La paret est ha desaparegut completament a causa de l’erosió del terreny. El gruix de tots els murs se situa entre els 80 i 90 cms.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>No es pot distingir per on es feia l’accés a l’edifici, es descarta la paret de ponent per la conservació de la base de tots els paraments, la paret sud és de difícil accés pel pendent, la nord es pot descartar per la seva mala orientació i la paret que mira l’est és la que tindria més possibilitats tot i que l’erosió del terreny i la desaparició del pany de paret fa impossible ubicar-la.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Diverses fonts parlen de la capella de Sant Andreu a la muntanya del Castell i pròxim a ell, però cap tant orals com escrites no s'ha pogut contrastar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-203 | Passat el camí de la Ciutadella, direcció al Castell de Palafolls | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Només s'ha tingut ocasió de localitzar un document d’època medieval que en parla. Es tracta d'una llicència a Berenguer de Palafolls, cavaller, on la cúria de Girona dona llicència el dia 14 d’abril 1344 per traslladar els altars de Sant Andreu i Sant Longinus d’una capella situada al terme de Palafolls a la capella del Castell de Palafolls, on es tindrà més cura de les llànties. És probable que la capella no fos massa concorreguda i s'acabés abandonant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6762000,2.7375600 | 478155 | 4613859 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-6.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93873 | Can Jordi o Ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi-o-ca-lestiu | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Jordi està molt reformada, no conserva cap element destacable de l'antic mas.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. Està pintat de color groc. </p> <p>Destaca una zona d'accés porxada. Les teulades es troben a diferents alçades i en la més alta sobresurt una xemeneia. Part de la teulada és a dues aigües tot i que hi ha una part de teulada amb superfície horitzontal. </p> <p>El contorn de l'arc de la porxada s'ha revestit amb pedra vista, així com algunes finestres acabades en línia corva o altres acabades en línia recta. </p> <p>Totes aquestes transformacions han fet que hagi perdut el caràcter original. </p> | 08155-138 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que parlen dels Estiu de Sant Pere són de 1806, quan Ramon Valls Pruna restituïa i tornava a Jordi Estiu, treballador de Sant Pere de Vivelles i fill de Francesc Estiu, un tros d'una quartera a Vallplana anomenat la Coma del mas Roig o del mas Reixach que tenia per la pabordia de Tordera, que fou venut a carta de gràcia per Francesc Estiu i Agnès Torrent.</p> <p>El 1818 ja apareix la casa documentada. El seu propietari era el Jordi Estiu. </p> <p>Al registre de 1921 apareix com a propietari de la masia el Joan Estiu Ribes, tot i que, entre 1924 i 1936 hi visqué el seu germà Jaume.</p> | 41.6759871,2.7244465 | 477064 | 4613839 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94129 | Passera de ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-lestiu | XX | L'estructura metàl·lica està arrovellada. Hi ha brutícia i petites pèrdues en els maons. | <p>La passera de Ca l'Estiu (de pas estret) serveix per passar per damunt de la riera, situada a la zona de ca l'Estiu. Realitzada en ferro i peus en maó massís i argamassa. Es forma una estructura en forma de 'pont' marcada per una barra de ferro horitzontal i dos peus en línia vertical. </p> <p>És un dels pocs exemples que queden del segle XX, al municipi de Palafolls, d'aquests petits ponts o passeres per salvar les pujades de cabal d'aigua. La família dels Estiu la construeix, per passar d'un cantó a l'altre de la riera, en cas de grans precipitacions, i per facilitar el pas entre les dues bandes de la riera. </p> <p>El lloc està envoltat de canyes i canyissars.</p> | 08155-153 | Riera de Can Jordà | 41.6758008,2.7245765 | 477075 | 4613818 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94129-passera-ca-lestiu.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 92704 | Monument 'L'altra història' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-39 | Carrer Roig i Jalpí, 28 | 41.6754572,2.7501305 | 479202 | 4613774 | 1991 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Antoni Selvaggi i Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93877 | Casa de l'ermità de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lermita-de-sant-pere-de-vivelles | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Trobem pèrdues, fissures i esquerdes en la totalitat de l'edifici. La teulada corba ha patit despreniments notables. | <p>El seu estat actual és dolent a l'igual que la capella.</p> <p>La caseta està adossada a la capella. És un habitatge mot petit, amb un portal amb brancals de pedra acabats amb permòdols i llinda de fusta. </p> <p>És una construcció d'una sola planta.</p> | 08155-142 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) la tradició oral diu que aquesta capella estava custodiada per un ermità, però l'única constància que en tenim és de finals del segle XIX.</p> <p>Segons el padró de 1866 hi vivien Francisco Bosch de quaranta-tres anys, Agustina Alsina de quaranta anys, amb els nens Leonard de set anys i Segimon de cinc anys, tots dos de pares incògnits, i Joan Alsina Comes de dos anys.</p> <p>L'any 1880 hi vivien Jacint Santvicens Bonet, de seixanta anys i fill d'Oristà, Maria Fontdeglòria Poch, de seixanta-dos anys i de Tordera, i Jaume Coch, de setanta-dos anys i nascut a Maçanet.</p> | 41.6752068,2.7224461 | 476897 | 4613753 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93877-sant-pere-de-vivelles.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92658 | Capella de Sant Pere de Vivelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-de-vivelles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2023). 'Mn. Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls', Vilelles n3. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 24-31.</p> <p> </p> <p> </p> | XVII | Perilla l'existència de l'edifici ja que el seu estat i el de l'entorn és força ruïnós. Una part de la volta de la coberta està ensorrada. | <p>La capella de Sant Pere de Vivelles va ser reconstruïda o reformada l'any 1667 per proposta de la família dels Montcada. En l'actualitat, té d'una sola nau, amb un cos unit més tard separat per un tipus de contrafort. Probablement és la casa el sagristà. La coberta amb volta de canó s'articula a la façana en la qual destaca l'espadanya del campanar. El portal està fet amb dovelles i brancals. A sobre hi ha una finestra emmarcada amb pedra. En la llinda d'aquest hi ha apuntat l'any.</p> <p>La façana és senzilla amb porta principal d'arc amb pedres adovellades com les portes de moltes masies de la zona. Segons sembla, existia un magnífic altar d'estil plateresc i una taula de rajoles esmaltades de colors representant a Sant Pere en actitud de beneir.</p> <p>La teulada pràcticament no té teules. S'ha obert, esquerdat i té grans forats. Part de la coberta ha desaparegut. L'arrebossat de la façana principal i les altres parets presenta notables fissures, esquerdes i forats que deixen veure la pedra originària. </p> | 08155-7 | Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. | <p>La primera referència què hi ha de la capella, és una llicència del bisbe del 20 d’agost de 1349 als parroquians de Sant Genís per celebrar missa a l’altar de Sant Pere construït a la capella de Vilella.</p> | 41.6751877,2.7224206 | 476895 | 4613751 | 1667 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92658-sant-pere-de-vivelles_0.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.