Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94187 | Del seu silenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/del-seu-silenci | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Del seu silenci' és un relleu fet en terracota. És obra de Pere Aldama i recull part d'un poema de Miquel Martí i Pol. </p> <p>Hi trobem la inscripció 'Del seu silenci al nostre hi ha l'espai d'un somni. Miquel Martí i Pol.' La composició, de 50 per 50 cm, conté 14 rajoles de terracota i mida petita -què estan trencades-, agafant la forma d'un mapa o territori.</p> | 08155-183 | Cementiri Municipal | 41.6606200,2.7378600 | 478175 | 4612130 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pere Aldama | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 94188 | Geometria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Geometria' és una estructura metàl·lica realitzada per Arata Isozaki, l'arquitecte del Palauet de Palafolls. </p> <p>En la part del sostre del Palauet trobem aquesta estructura de caràcter geomètric, en forma de doble malla o xarxa, de grans dimensions. </p> <p>Es crea un tot que combina volums, línies horitzontals, verticals i diagonals. Entrants i sortints juguen amb les ondulacions tant exteriors com interiors. </p> <p>L'espai dóna sensació de moviment i d'equilibri. Presenta un disseny avantguardista. </p> | 08155-184 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró | 41.6694400,2.7509400 | 479267 | 4613106 | 1990-1996 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94188-geometries-isozaki-palauet.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | BPU | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92653 | Església parroquial de Sant Genís de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-genis-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- ANGLADA i MAS, Anna Maria, Mn (2023). 'Fèlix PARADEDA, pioner en la història de Palafolls' Vilelles 3, Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls.</p> <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> | XI/ XIII-XV/ XV-XVI/ XVIII-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El nucli de Sant Genís està regit per l'església del mateix nom. Aquesta apareix documentada l'any 947, quan estava supeditada al monestir de Sant Pere de Rodes. Va ser consagrada l'any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré, de Girona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la part romànica hi ha la nau principal, coberta amb volta de canó i arcs torals. Al mur de migdia es poden observar les arcuacions llombardes i el perfil de la porta original, en aquests moments tapiada, i l’absis, convertit en sagristia, que té una finestreta. Al s. XIII es va ampliar l’església que va passar a tenir forma de creu llatina. Va ser reformada a inicis del segle XV, època en la qual es va construir les dues capelles gòtiques que localitzem en el cantó de migdia i al cantó nord, així com el campanar. Aquest i la torre rodona centren la porta principal, que és del s. XVI. Aquesta és construïda amb tretze grans dovelles, adornades amb un guardapols que es tanca amb mènsules esculpides. A sobre trobem un Sant Crist de pedra, molt desgastat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En l'angle de tancament sud-est de l'església hi ha la torre de defensa del segle XVI de planta circular, amb la base lleugerament inclinada i tres espitlleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant els segles XVIII-XIX es va destruir la capçalera antiga, per allargar-la amb un nou absis i es va afegir una nau al costat nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Destaca la dovella del mig en la qual es pot veure la inscripció: <em>Johan Desclapes balla dona aqest portal lany MDII.</em></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-2 | Carrer de Sant Genís | <p>En aquesta església s'hi venerava la Mare de Déu de les Dones, talla romànica que procedia del castell de Palafolls i que va desaparèixer l'any 1957.</p> <p>La parròquia era esmentada al precepte de Lluís, Rei de França, a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, l'any 947 com: 'Sancti Genesi, in comitatu gerundense in coca qui dicitur Pineta cum acodio de Palatiolo'.</p> <p>L'església romànica és del segle XI i fou consagrada el 1079 pel Bisbe Berenguer de Girona.</p> | 41.6601614,2.7224314 | 476890 | 4612083 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-9_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92653-esglesia-sant-genis-37.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 92|93|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 92672 | Can Ribes o Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-o-can-ribas | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | La façana presenta pèrdues, fisures i petites esquerdes. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Can Ribes és un casal ja documentat des de l’any 1385, la mida de la porta central amb dovelles i brancals ja denota la seva antiguitat. </span></span></span></span></span></span>La casa és de planta rectangular amb coberta realçada a dos aiguavessos. Té dos cossos paral·lels a la façana principal amb frontó i tres cossos perpendiculars a ella.</p> <p>La masia ha patit moltes transformacions. La finestra principal, que podria haver estat gòtica, fou canviada per una altra de formigó. Hi ha, així i tot, les finestres gòtiques de les habitacions laterals. Té tres finestres o finestrals interessants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols i llinda recta, i una desapareguda d'arc lobulat a sobre el portal adovellat. </span></span></span></span></span></span></p> <p>En la part interior observem els rentaments de pedra, els festejadors de les finestres, el faldar i la llar de foc.</p> <p>El portal és adovellat, de punt rodó. A l'era de la casa hi ha un pou molt antic, amb pica i abeurador de pedra al costat. La façana s'ha realçat. Aquesta combina l'arrebossat de color terrós amb les pedres vistes. </p> <p>Gran part de les estances interiors s'han reformat i transformat. Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana (de color terrós i grisós) deixa veure les pedres originals mitjançant fissures, esquerdes i forats.</p> | 08155-19 | Camí del Castell. Veïnat del Castell. | <p>Segons Salicrú (2018) poques masies conserven el mateix cognom en els seus propietaris actuals d'ençà del segle XIV. Aquesta i la de can Gibert de Sant Genís en serien les dues úniques. </p> <p>La masia conserva un gran fons documental (consultable a Arxius en línia). La primera informació del Riba és de l'any 1389 quan Guillem Riba comprava a Bernat Fonolleda dues peces, una a les Santfores i l'altra als Corals. Al fons del mas Ribes hi tenim una còpia del capbreu de l'any 1435 fet per Pere Riba, representat pel Francesc Puig, que confessava ser home propi, soliu i afocat i sotmès als 'mals usos' d'intestia, eixorquia i remença.</p> <p>El 1502 tenim una altra capbrevació feta per Bertomeu Riba, les afrontacions no havien variat respecte a l'anterior.</p> <p>Al 1585 capbrevava en Joan Riba, net de Bertomeu Riba, declarava que el mas té 13 jornals. En Joan va fer testament el 15-1-1592, on feia hereu del mas i les seves terres al seu fill Antoni, aquest segons el seu testament del 12-4-1627 ho va deixar al seu fill Jacint Ribas, i aquest segons testament del 25-10-1648 ho feia al seu fill Segimon Ribas.</p> <p>El 1664 el mas fou capbrevat per Segimon Ribas, on declarava que presta la tasca i el delme pel mas i la quintana a excepció d'un quadró a la part nord, una feixa de terra a la part d'occident que prestava la tasca, una feixa de terra que fou del mas Ullastre que prestava als hereus del mas Tortós de Gassanons i una peça de dos jornals que prestava el delme a l'Abat de Breda.</p> <p>El 1696 el propietari era Josep Ribas.</p> <p>El final del XVIII ens porta una nova capbrevació, el 1790, Francisco Ribas capbrevava cases, era, hort i clos i quintà de 16 jornals, i encara especifica 3 jornals que foren del mas Mestre.</p> <p>El 1818 encapçalava el mas Pere Ribas. Sabem que en aquell moment les propietats que tenia en Pere a Palafolls eren, el casal del mas, 5,3 'fanegas' de secà, 1,75 de bosc i 2,66 d'erm, un total de quasi 10 'fanegas'.</p> <p> </p> | 41.6741730,2.7465400 | 478902 | 4613632 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92672-can-ribas-10.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La masia conserva un gran fons documental consultable a Arxius en línia. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 94247 | Capella de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-andreu-0 | XIII-XIV | S'ha perdut gran part de l'estructura original. Pèrdues importants d'argamassa i pedres originals. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2019) quan es passa la Ciutadella i se segueix el camí que ens porta cap al castell, abans de passar per sobre de cal Sastre, es troben les restes del que s'anomena la Capella de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Les restes situades en un petit replà del pendent de la muntanya, al turó del Castell, ocupen una superfície 54 </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>m2. Són<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> de planta rectangular amb una amplada de 6 m per una longitud de 9 m, i es troben orientades d’est a oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la paret que mira al sud és on es troba més parament conservat, hi ha un tros de paret d'1,8 m de llargada on interiorment fa 2 m d’alçada i exteriorment, pel desnivell del terreny, 3 m, hi ha a mitjana alçada una petita obertura de 20 x 10 cm. La resta de parets conservades, en la zona nord i oest no sobrepassen els trams conservats de 70 cm d’alçada La paret est ha desaparegut completament a causa de l’erosió del terreny. El gruix de tots els murs se situa entre els 80 i 90 cms.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>No es pot distingir per on es feia l’accés a l’edifici, es descarta la paret de ponent per la conservació de la base de tots els paraments, la paret sud és de difícil accés pel pendent, la nord es pot descartar per la seva mala orientació i la paret que mira l’est és la que tindria més possibilitats tot i que l’erosió del terreny i la desaparició del pany de paret fa impossible ubicar-la.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Diverses fonts parlen de la capella de Sant Andreu a la muntanya del Castell i pròxim a ell, però cap tant orals com escrites no s'ha pogut contrastar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-203 | Passat el camí de la Ciutadella, direcció al Castell de Palafolls | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Només s'ha tingut ocasió de localitzar un document d’època medieval que en parla. Es tracta d'una llicència a Berenguer de Palafolls, cavaller, on la cúria de Girona dona llicència el dia 14 d’abril 1344 per traslladar els altars de Sant Andreu i Sant Longinus d’una capella situada al terme de Palafolls a la capella del Castell de Palafolls, on es tindrà més cura de les llànties. És probable que la capella no fos massa concorreguda i s'acabés abandonant.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6762000,2.7375600 | 478155 | 4613859 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94247-capella-sant-andreu-6.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94125 | Llegenda de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada | XVI | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-149 | Carretera de Sant Genís s/n | 41.6602700,2.7224000 | 476888 | 4612095 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 93816 | Can Serrats, Can Monràs o Casa dels Ferrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrats-can-monras-o-casa-dels-ferrari | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p><span><span>Actualment -tot i que ha estat molt reformada-, podem intuir el seu passat de masia. La seva ubicació no està alineada al carrer. Té un pati de grans dimensions en la zona d'entrada. </span></span></p> <p><span><span>És una casa a quatre vents. La façana té un portal adovellat i es pot veure, encara, la part de dalt. Damunt del portal hi ha una visera vertical feta en teules. </span></span></p> <p><span><span>Té la teulada a dues aigües. Hi ha un cos amb planta baixa i primera planta. En la banda occidental de la façana hi ha un cos d'una sola planta de dues plantes amb teulada feta en teules. L'arrebossat està pintat d'un color taronja clar.</span></span></p> | 08155-124 | Veïnat de les Ferreries | <p><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són incertes, el 1585 fou capbrevada per Leonor Ferrari, vídua d'Antoni Ferrari. Declarava tenir la casa en una peça plantada de vinya de sis jornals que havia format part del mas Boïgues. </span></span></p> <p><span><span>A continuació declarava tenir la ferreria. Aquesta ferreria seria la primera edificació de la plaça i que va donar el punt de partida d'un nou nucli al terme, el que fou el futur nucli de Palafolls. La llicència per instal·lar la ferreria es va concedir, el 1501, a Pere Orench.</span></span></p> <p><span><span>El 1665 la casa era capbrevada per Isidre Tosell, que li pertanyia per compra del 27-2-1650 a Jacint Ferrer, pagès de Llagostera, fill de Montserrat Ferrari.</span></span></p> <p><span><span>El 1750 la vídua d'Isidre Tosell, Francisca Montràs, propietària, conjuntament amb els cònjuges usufructuaris Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell i Montràs, capbrevaven la casa i dues peces.</span></span></p> <p><span><span>La casa fou heretada pel fill de Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell Montràs, en Josep Tosell Montràs.</span></span></p> <p><span><span>El 1788 Josep Dellunder Montràs començava a fer establiments al que seria el carrer Passada, actualment carrer Major. Aquell any va establir en un cos de setanta pams a Jaume Pedrer.</span></span></p> <p><span><span>El 1792 capbrevaven la casa Miquel Comes Montràs i Anton Comes Montràs, pare i fill, desconeixem el parentiu amb el Josep Tosell Montràs, anterior propietari de la casa. Ara la finca tenia vuit jornals.</span></span></p> <p><span><span>Antoni Comes Montràs continuava establint gent al carrer Passada l'any 1797, establia a Joan Pedrer en un cos de seixanta pams.</span></span></p> <p><span><span>El 1853 Josep Comes Bellvert creava un censal sobre la casa a la comunitat de Germans de Blanes. El Josep Comes no va poder fer front al censal i va adquirir la casa el Jaume Prats, com constava al padró del 1866. La seva vídua va vendre la casa a Joan Moner Alsina per 8.500 pessetes l'any 1884 quan hi vivia de masovers la família Vendrell Perramon. Als padrons del 1911 i 1924 hi vivia la família Riera Llaurador i continuava sent propietat dels Moner, en aquell moment era coneguda com a can Constanci, segons el registre d'habitatges de 1921.</span></span></p> | 41.6670000,2.7479200 | 479015 | 4612835 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93750 | Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> | 08155-96 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> | 41.6821192,2.7157151 | 476340 | 4614522 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 92708 | Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p> | 08155-43 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 93789 | Can Peipoch, Mas Tortós d'en Mas Roig o Can Patacano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peipoch-mas-tortos-den-mas-roig-o-can-patacano | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Actualment Can Peipoch té dos habitatges, un al costat de l'altre, amb la façana a la mateixa línia i mirant cap a migdia. El conjunt té una teulada a dues aigües.</p> <p>Dels dos habitatges, el més antic està mig enrunat. Degut a l'acumulació de diferents materials davant la façana i els voltants de l'edifici resulta difícil apropar-se o fins i tot tenir una visual complerta de l'exterior. Es pot observar un arrebossat de color gris.</p> | 08155-106 | Disseminats Can Peipoch | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del llibre d''Apeo' del 1818 quan Josep Prats tenia una casa en una finca de mitja 'fanega', i no va ser fins als primers padrons que tenim més notícies de la casa, quan eren propietaris el matrimoni format per Jaume Prats i Rosa Rossell. Ja el 1921 fou propietari Manel Alabern, de Calella. </p> <p>L'actual nom Peipoch és el cognom dels actuals propietaris i la denominació de 'Mas Tortós d'en mas Roig' es documentaria al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>Estaria lligat a Llorenç Torrent, gendre de la casa, que hauria estat masover del mas Roig un cop ja casat amb la pubilla, on constaven el 1880 de masovers al mas Roig; al padró de 1866 vivien en aquesta casa.</p> <p>A partir d'aquest moment passaren diferents masovers, els Salvat documentats al padró de 1880, els Romaguera i el 1924 els Llopart Pons emparentats amb els Romaguera.</p> | 41.6843930,2.7297660 | 477510 | 4614771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93849 | Molí de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pedrera | <p>- GÁLVEZ DE LA O, Cristina (2018). <em>Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls</em> (TFG del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona), Girona.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | Hi ha fissures, pèrdues d'arrebossat, esquerdes, pintades en les parets, les teulades han perdut teules i hi ha grans forats. Ha patit ocupacions humanes. Està en estat d'abandonament. | <p>Actualment és un edifici de grans dimensions en estat d'abandonament. Abans havia estat un restaurant. Té un aire castellívol. Del molí i edifici original no se sap gairebé res, ni se'n conserva cap element del seu interior. </p> <p>L'edifici té pintades en graffitis com es pot veure en la façana principal i en els seus interiors. </p> <p>En el seu moment presentava una imatge de majestuositat i senyorial. </p> <p>L'edifici presenta tres nivells. El darrer nivell o segon pis coronat amb merlets de caire medievalista, també el segon nivell presenta falsos merlets.</p> <p>Hi ha finestres o obertures acabades, en la part de dalt, amb arc de mig punt i altres en forma horitzontal. La majoria estan tapiades. La teulada també té línies horitzontals. </p> <p>Tot el cos mostra un gran volum horitzontal. Part de les teulades tenen forats i manca de teules.</p> | 08155-131 | Carretera de Malgrat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del molí apareixen com a molí del Padrosell el primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va atorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera referència com a molí d'en Puigvert és de 1854, moment en què també tenim documentat el molí d'en Puigvert i el rec que els unia. En aquell moment el propietari havia estat Pompeu Serra, així com del d'en Puigvert. Aquell any les propietats de Pompeu passaren a la seva filla Rita. D'aquell moment tenim una breu descripció del molí fariner, on diu que era un molí de cinc cossos, és a dir de cinc pedres per moldre, i un alt, intuïm un pis per viure els moliners, en una finca de set quarteres.</p> <p>Hi ha documentats alguns moliners; el 1857 la família Prat, on pare i fill feien de moliners més tres mossos catalogats de moliners també, Salvador Lacomba, de vint-i-cinc anys, Ramon Roure, de vint-i-tres i Josep Mora de vint, i una serventa Josepa Basseda, de vint-i-quatre anys. Els Prats tenien uns quants fills, els tres més grans i l'hereu feien de moliners i dos, de tretze i onze anys, que eren estudiants. Això ens fa suposar, que una família que tenia dos fills d'aquella edat estudiant, tenia un cert nivell econòmic tot i no ser propietaris. </p> <p>El 1880 continuava la família Prats al capdavant del molí, sent el gendre d'Antonio Prat qui estava al capdavant. L'hereu, tot i haver estat al capdavant segons el padró del 1866 havia marxat i havia agafat el relleu el seu cunyat casat amb la filla gran dels Prats. Hi havia, llavors, diversos mossos llogats al molí, Felip Prujà Faig, de quaranta-set anys i moliner de Sant Martí Sasserra, Josep Maset Ros, de vint-i-un i de Salitja, Josep Iglesias Espelt de vint-i-tres i de Sant Feliu de Buixalleu, Jaume Clarivia Fors, de dinou i de Vidreres, Josep Vila Surbau, de dinou i de Riudarenes, i Joan Puigdemunt Planas, de cinquanta anys i de Campmajor.</p> <p>El 1911 hi era al capdavant en Ramon Ronqué Boada de quaranta-un anys, fill de Montràs i moliner d'ofici amb la seva muller, Maria Soler Formatger de trenta-vuit anys i filla de Salt. Si tenien treballadors no constava que visquessin al molí. I a partir del 1924 estava al capdavant la família Bassols Amat. El 1936 hi tenen vivint amb ells el mosso Teodoro Bayo Rahona de vint-i-sis anys i fill de Fuentilayos, Burgos.</p> | 41.6611830,2.7568890 | 479760 | 4612187 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93849-moli-vell-la-pedrera-10.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93868 | Ca l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Està en estat ruïnós. Manca teulada i gran part de les parets. | <p>Actualment, Ca l'Oli està derruït i ara es troba dins la propietat del mas Alsina. Era una casa de petites dimensions sense cap element destacable. </p> <p>Gran part de la teulada ha desaparegut. Les finestres que es mantenen presenten estructures amb llindes. </p> <p>Les parets tenen parts amb pedra vista i parts en la que es pot veure l'arrebossat en ciment. </p> <p>L'edifici presenta planta baixa i primer pis. El sostre era a dues aigües. Amb l'aspecte actual costa fer-se idea de com havia estat originàriament.</p> | 08155-133 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la masia són de 1789 quan Joan Mateu, treballador de Palafolls, tenia una peça de quatre jornals de vinya.</p> <p>Els Mateu ho varen vendre a Lluís Fermín Antònia i a la seva muller Rosa Droguer Ribes, de Riudarenes, que foren els propietaris entre 1911 i 1921. Aquesta parella no va tenir fills i van adquirir la finca els Tuset. Els germans Tuset tampoc no van tenir descendència i la casa va ser annexionada pel mas Alsina.</p> | 41.6650400,2.7167000 | 476415 | 4612626 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93868-img20230506103208.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93876 | Can Reig o Mas Aygues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-reig-o-mas-aygues | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Actualment, Can Reig conserva la mateixa quintana que tenim documentada al segle XVI, quan encara no existia la casa. La casa ha estat reformada respectant els elements antics del mas.</p> <p>En destaca un pou amb entrada a dos nivells, un portal d'arc rebaixat coronat amb una espitllera i amb brancals de grans carreus. Hi ha un contrafort a la façana de migdia de grans dimensions.</p> <p>L'edifici és de planta baixa i primer pis. Està pintat d'un color terròs clar. La teulada actual és de superfície horitzontal. Hi ha també alguna finestra amb brancals i llinda de pedra. Té un sostre a dues aigües fet amb teules.</p> | 08155-141 | Carrer Sant Genís, 23 | <p>Segons Salicrú (2018) els orígens de la casa es troben a la primera meitat del segle XVII en una família de teixidors de lli, ofici que varen mantenir fins a finals del segle XIX. Encara Teresa Sensat Reig, que va morir el 1943, recordava haver vist els telers situats a la gran entrada que hi havia a la casa. Al padró de 1861, hi constava com a cap de casa Miquel Reig. També s'hi esmentava com a Miquel Vetes, fet que podria significar que Vetes tingués a veure amb la fabricació d'algun tipus de material fet amb lli.</p> <p>La finca havia format part del mas Tomàs Rourell, el 1503 ja era propietat dels Valldejuli de Munt, aquell any és capbrevada per Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, tutor dels hereus de Joan Miró, àlies Valldejuli de Munt. La peça fou capbrevada el 1585 per Baltasar Valldejuli de Munt i estava sota el domini de la casa de Sant Julià.</p> <p>Els Valldejuli establiren la finca entorn de 1628 al Martí Aygues, teixidor de lli de Cassà de la Selva i la seva muller Antiga, que hi va construir la casa.</p> <p>El seu fill, Jaume Aygues, capbrevava la casa i la quintana el 1665. La seva filla es va casar amb Pau Reig, germà de l'últim propietari útil del mas Reig abans de la seva venda a l'encant. En Pau va continuar amb l'ofici del seu sogre, teixidor de lli.</p> <p>El 26-12-1789 Miquel Reig vengué a carta de gràcia una peça de terra de cinc quartans, part de cultiu i part de vinya al lloc del Crestí, a Ramon Pla i Burguet que recuperava per quaranta lliures el 1798.</p> <p>Miquel Reig rebé el 14-8-1843 vint-i-cinc lliures del dot de Maria Rossell, de les tres-centes acordades pel casament amb el seu fill. El seu net, també anomenat Miquel, rebé de Narcís Camps tres-centes lliures i una calaixera pel casament amb Serafina Camps, segons els capítols matrimonials fets el 17-7-1828.</p> <p>El 1831 se signaren capítols matrimonials entre Cinta Reig, d'onze anys, amb Miquel Sensat, de nou. El matrimoni no es va dur a terme fins a la majoria d'edat de tots dos. Quan es casaren, el pare d'ella, Miquel Reig, i la mare d'ell, Teressa Lacomba, que eren vidus també es casaren. Les dues parelles s'establiren a can Reig. Els Sensat Lacomba tenien una petita propietat amb casa a Gassanons, anomenada can Sensat, on a partir de llavors van tenir masovers.</p> | 41.6598082,2.7211426 | 476783 | 4612044 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93876-mas-reig-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93087 | El lledoner del camí de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-del-cami-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Al camí de Sant Genís de Palafolls, es troba aquest lledoner, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-60 | Camí de Sant Genís de Palafolls | 41.6667147,2.7483146 | 479047 | 4612803 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93087-lledoner-cami-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 93814 | Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet | <p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut. | <p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p> | 08155-122 | Plaça de Mas Tit | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p> | 41.6783720,2.7295260 | 477488 | 4614102 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval. | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94238 | Alineació de fanals Alvar Aalto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacio-de-fanals-alvar-aalto | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Alineació de fanals d'Alvar Aalto (imitant les realitzades en 1930 per aquest arquitecte i dissenyador). N'hi ha diverses fetes en metall pintat i vidre. </p> <p>Tenen un peu metàl·lic de gran longitud. La part de dalt està coronada per una visera rectangular i angulada que reflecteix la llum del fanal. </p> <p>Es pot dir, també, fanal de peu. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-194 | Plaça de les Valls d'Ax | 41.6691100,2.7521800 | 479370 | 4613069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Alvar Aalto, disseny (imitació o còpia) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 93792 | Placa ceràmica Carrer de Pi i Margall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-carrer-de-pi-i-margall | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta petites pèrdues de material i de la tonalitat de la capa cromàtica. | <p>Antiga placa de ceràmica de denominació de carrer de Pi i Margall. Era l'antic carrer del Mig. La ceràmica és blanca amb sanefa blava.</p> <p>La placa està dividida en sis peces. En les tres peces de dalt hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: 'Carrer de Pi i Margall' i en les sis peces de sota hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: '(Antic Carrer del Mig)'.</p> | 08155-109 | Carrer Pi i Margall, 25. Antic Carrer del Mig. | 41.6696900,2.7474500 | 478977 | 4613134 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93950 | Mina o mines de can Valldejuli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-o-mines-de-can-valldejuli | XIX | La mateixa natura i la manca de conservació fa que es vegin pèrdues, esquerdes i fissures en aquesta construcció. | <p>Antigament, hi havia una mina de ferro semblant a les de Malgrat de Mar.</p> <p>Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses, relacionades amb uns nivells, possiblement silúrics, rics en sulfurs de ferro. Els minerals presents són goethita, hematites; pirolusita, calcita, siderita i quars.</p> <p>Encara s'hi pot accedir dins i veure part de les galeries que anaven cap a zones més subterrànies. També es poden trobar restes de minerals.</p> <p>Hi havia dues boques d'entrada que semblaria que no es comuniquen. La que veiem a les imatges té maçoneria sòlida i llinda recta. Es troba excavada en la pedra. </p> <p>L'accés, en el seu primer nivell, té forma circular en la part de dins. </p> | 08155-146 | Vall de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2017), el 20 de juliol de 1860 -amb escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques-, Joaquim Torrent Vidal era propietari del mas Valldejuli de la Torre. Hi va establir la Societat La Amistad, en una peça de terra amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro. <br /> <br /> <span>Segon</span><span>s not</span><span>a de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España per Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 (localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria és la situada a Can Valldejuli de Sant Genís. <br /> <br /> Sorprèn que aquest document situï la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta al fet que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement, situar la societat a Malgrat, podia fer més fàcil la captació de nous socis, que fer-ho a Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.<br /> <br /> I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /> <br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.<br /> <br /> Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral, que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “fàbrica de la ferrera” localitzat, segons l'època, al veïnat de Sant Genís. Poca cosa es coneix, gairebé res, tant podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6573600,2.7264600 | 477225 | 4611771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94155 | Banc del Parc de les Esplanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-parc-de-les-esplanes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc fet amb fulls de fusta i ciment. N'hi ha varis de la mateixa tipologia. </p> <p>Banc semicircular de 3 m de longitud per 60 cm d'alçada i per 60 cm de profunditat. El seient està fet amb barres planes de fusta i el respatller i el sota seient amb ciment.</p> | 08155-161 | Parc de les Esplanes | 41.6701300,2.7523700 | 479386 | 4613182 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pol Agustí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94154 | Banc de pneumàtics i ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pneumatics-i-ferro | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc que conté pneumàtics i ferro. Estaria format per 17 pneumàtics desconstruïts que prenen forma de seient i una estructura metàl·lica amb quatre peus i que agafa la forma de banc de gran longitud. </p> <p>El banc fa uns 3 m de longitud per 70 cm d'alçada i 50 cm de profunditat. </p> <p>El trobem dins del recinte del pavelló esportiu El Palauet. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-160 | Carrer Ramón Turró, 53 | 41.6695100,2.7506200 | 479240 | 4613113 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miralda i Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94175 | Banc de trencadís blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-trencadis-blanc | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Banc realitzat en trencadís blanc. És un banc de grans dimensions. El terra està decorat, també, amb la tècnica del trencadís. </p> <p>Les tessel·les del terra són de color blanc i color terrós, mentre que les del peu, seient i respatller del banc són de color blanc.</p> <p>Trobem la inscripció 'N. R. 3. 95' fent referència a Narcís Ribas i el març de 1995. </p> <p>Recorda a la tècnica gaudiniana del trencadís i als antics mosaics romans.</p> | 08155-180 | Plaça de la Pau/ Avinguda Pau Casals | 41.6703774,2.7491248 | 479116 | 4613210 | 1995 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 94240 | Bosc de llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llums | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Bosc de llums realitzats en ferro galvanitzat i fluorescents. Tenen la part del peu feta amb una certa torsió o angle a mesura que ascendeix. També en podem dir fanals de peu. La part de dalt la corona el fluorescent. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars molt propers els uns als altres, fent la sensació de bosc.</p> | 08155-196 | Parc de les Esplanes | 41.6706700,2.7530990 | 479447 | 4613242 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94240-fanals-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 94193 | Cadira humanomorfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-humanomorfa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX (finals) | <p>Cadira o cadires (hi ha diversos exemplars) humanomorfes. Realitzades en fusta i ferro. Seients que es poden utilitzar per als usuaris de la biblioteca. </p> <p>La cadira té quatre peus i el sota seient de ferro. La part del seient i el respatller són de fusta. No té reposabraços. </p> <p>Mesura 90 cm d'alçada, 40 cm de longitud i 40 cm de profunditat.</p> <p>Com indica el seu nom, la part del respatller té forma humana. Presenta un disseny minimalista i avantguardista.</p> | 08155-189 | Parc de les Esplanes s/n | 41.6708400,2.7527300 | 479416 | 4613261 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94193-cadira-humanomorfa-biblioteca-enric-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94193-cadira-humanomorfa-biblioteca-enric-miralles.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | EMBT (Enric Miralles-Benedetta Tagliabue) Architects | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93870 | Cal Bolet o Can Gibertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolet-o-can-giberto | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Cal Bolet és actualment una masia molt reformada de la qual no en sabem massa cosa.</p> <p>Presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. El conjunt està pintat de color blanc. En la part oriental es veu un cos porxat amb una successió d'arcs de mig punt. </p> <p>L'edifici, de grans dimensions, dona una sensació senyorial. No s'aprecia cap element destacable, si un espai de grans volums.</p> | 08155-135 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són de 1818, del llibre d''Apeo', quan hi havia una casa propietat d'Eudald Salichs, que era propietari d'1,41 'fanegas' de terra, 0,75 de secà i 0,66 d'erm.</p> <p>El 1866 ens constava vivint amb la família Salichs un mosso, en Gaspar Orench, de vint-i-cinc anys. Quan els propietaris eren la família Salichs es coneixia com a can Gibertó.</p> <p>Al padró de 1911, era propietat dels Martorell igual que al registre d'habitatges de 1921. En Joan Martorell Puig no va tenir fills, i va deixar la casa al seu nebot Joan que s'estava de masover a can Vinyals, i arrossegava el motiu Bolet, que havia estat el motiu de Pau Ribes propietari de can Vinyals.</p> | 41.6701730,2.7227600 | 476921 | 4613194 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93870-mas-bolet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93387 | Cal Sastre, Mas Sastre, Mas Torrent, Mas Nualart o Mas Pellicer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-mas-sastre-mas-torrent-mas-nualart-o-mas-pellicer | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Cal Sastre és una masia amb teulada a dues aigües. Es poden distingir diferents etapes constructives al llarg dels segles. La casa conté un portal de pedra amb una llinda de considerables dimensions, diverses finestres de pedra, a la façana i als laterals.</p> <p>A l'interior hi ha una escala de pedra i portalades de pedra que distribueixen a la cuina i al menjador un sostre de volta de mocador, i un fet molt curiós és que el forn es troba sota l'escala, això és un signe de l'ampliació de la casa, a la cuina es conserva un escó taula que tenia la particularitat que sostenia la campana de la llar de foc, al celler hi ha un cup de grans dimensions amb una premsa grandiosa datada el 1741.</p> <p>L'entrada al túnel que portaria, segons el testimoni del seu propietari, fins a dins del castell. El propietari el recorda ja sempre mig enrunat, a uns 30 m de la casa. </p> | 08155-71 | Disseminat Cal Sastre | <p>Segons Salicrú (2018) la primera data del mas és al capbreu de 1502, quan Genís Pellicer, fill i hereu de Llorenç Pellicer que havia capbrevat el mas el 1435, declarava tenir un mas de cent jornals.</p> <p>El 1585 el mas es va tornar a capbrevar, ara per Bernat Pellicer, fill d'en Genís. </p> <p>El mas, el 2-10-1597 fou venut a l'encant per la Cúria de Palafolls. En desconeixem els motius pels quals la família Pellicer perd el mas. El comprava Pere Albertí, i el seu fill, Bernat Albertí, el va vendre el 24-8-1614 a Joan Florit.</p> <p>Al següent capbreu, el de 1682, el mas era propietat de Jaume Torrent, que l'havia comprat a Joan Florit, ell capbrevava les mateixes finques que es declaren el 1563.</p> <p>Josep Nualart, sastre i el seu fill Antoni, varen vendre el 1750 una peça a les hortes del Castell de nou quarteres.</p> <p>L'any 1788, Esteve Nualart i Valls, fill d'Antoni capbrevaven el mas Torrent, ara de vuit quarteres.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Antonio Nualart tenia una casa, 5,5 'fanegas' de secà, 4,75 de bosc, 1,33 d'erm, en total 11,58 'fanegas'.</p> <p>La pubilla de la casa, Joaquima Nualart, es va casar el 25-4-1866 amb Bonaventura Pla Graupera, fill de Calella i indià vingut de Cuba, on va deixar una fàbrica de puros a càrrec d'un germà. </p> <p>A partir d'aquell moment la família ja no va viure al mas, la mare de la Joaquima, Teresa Borrell Arbós, vídua, es va casar el mateix dia que la seva filla amb el Joan Serra Mascaró, senyor del mas Serra del Massans, de Tordera. </p> <p>Pel mas hi varen passar diferents masovers. El 1880 el matrimoni format per Segimon Pou Marcó, de Blanes, i Susanna Duran Ros, de Tordera, i quatre fills, el Josep, el Francesc, la Maria i el Salvi, de 22, 17, 20 i 15 anys respectivament. El 1911 ens hi consta el matrimoni Pere Morell Gelmà i la Teresa Agell Pibernat, de Tordera tots dos amb el masover anterior, en Segimon Pou.</p> <p>El 1918 agafava la masoveria la família Serra provinent de Tordera. Al padró de 1924 hi trobem la parella formada per Francesc Serra Carbó, de quaranta-vuit anys, i Enriqueta Agell Pibernat de quaranta-cinc anys i els fills Miquel, Josep, un altre Josep i el Salvi, ells i els seus descendents seran l'última família que s'estarà al mas fins als anys seixanta, a partir de llavors només servirà d'estiueig a la família Pla, encara actuals propietaris del mas.</p> | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93389 | Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-mas-batlle-o-mas-joia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre. </p> <p>La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda). </p> <p>La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.</p> | 08155-73 | c/ Les Vilanes / Camí del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.</p> <p>Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.</p> <p>El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.</p> <p>Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.</p> <p>La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666. </p> <p>El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni. </p> <p>Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.</p> <p>El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.</p> <p>Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 'fanegas'. En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.</p> <p>Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.</p> <p>A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.</p> | 41.6738400,2.7485700 | 479071 | 4613595 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-4-municipal.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 93388 | Can Bigas, Can Bigues, Mas Bigues o Mas Roig Bitllot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigas-can-bigues-mas-bigues-o-mas-roig-bitllot | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Bigas té el mas, ara mot reformat, ha perdut els elements característics de l'antic casal. Tan sols conserva una sitja al seu interior, però la documentació ens dóna fe de la seva antiguitat.</p> <p>El mas de grans dimensions, amb teulada a dues aigües, té la façana i les parets laterals arrebossades amb guix de color grisenc. La porta principal manté dovelles antigues. Les finestres i les seves obertures s'han fet noves.</p> | 08155-72 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) el mas era conegut com a mas Roig Bitllot. La primera referència als Roig Bitllot és del 1434 quan tenim documentada a Eulàlia, dona pròpia i soliua de l'Hospital de Pobres, muller de Pere Roig Bitllot, i aquest Pere el tenim documentat al capbreu de 1435. </p> <p>Però la primera notícia del mas és al capbreu del 1502, quan Joan Roig Bitllot declarava tenir el mas de cinc jornals pel senyor del terme, el Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1531 capbrevava el mas en Pere Roig Bitllot i no tindrem més notícies del casal fins al 21-10-1643 quan Bernat Bigas fa hereva la seva muller, Catarina Puig.</p> <p>Catarina va transmetre el mas al seu fill Joan Bigas, i aquest segons testament de 20-11-1665 el va deixar al seu fill també dit Joan, que al capbreu de 1665 es declarava senyor útil i propietari del mas Roig Bitllot.</p> <p>En Joan, net de la Catarina, capbrevava també una peça al Goday de quatre jornals, una peça als Pujols de dotze jornals i un altre mas anomenat mas Carbó, del qual no en tenim cap més referència. No tindria res a veure amb el que ara coneixem com a mas Carbó, que en aquell moment era conegut com a mas Muntaner.</p> <p>Al capbreu de 1750 tornem a trobar el mas capbrevat pel Jaume Pere Màrtir Bigas i el 1790 pel Genís Bigas. </p> <p>El 1818 el cap de casa continuava essent Genís Bigas. </p> <p>Vivint amb els propietaris hi trobem algun servent; al 1857 Teresa Sureda de vint-i-vuit anys i Francesca Tió de tretze. Al padró de 1866 hi trobem encara Teresa Sureda.</p> <p>La propietat es mantindrà fins el dia d'avui en mans dels descendents dels Bigas.</p> | 41.6744610,2.7423830 | 478556 | 4613665 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-6.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93800 | Can Bigorra o Can Palomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-can-palomo | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Bigorra ha estat molt reformada segons el testimoni d'antics masovers, la casa antiga era de petites dimensions. Ara la casa té afegida una petita torre, de nova factura, de caràcter medievalista rematada amb merlets. </p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És una construcció de planta baixa i primera planta. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-114 | Veïnat de Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades són del padró del 1861 quan era propietat de Jaume Alsina Santigosa, la casa fou propietat de la família Alsina fins al 1945, quan la van vendre a Fèlix Ribas Tomàs, i aquest el mateix any la va revendre a Julio Palomo Nogués.</p> <p>Abans de la venda els Alsina ja no visqueren a la casa. Al padró de 1924 hi trobem vivint a la casa uns masovers, la família de Manel Pol, aquest era fill de can Pol. A la dècada de 1930 i de 1940 la casa estava deshabitada.</p> | 41.6660660,2.7355060 | 477981 | 4612735 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-palomo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93731 | Can Bigorra o Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-cal-drapaire | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Bigorra és part de l'antic casal Burch.</p> <p>La casa conserva una sitja que s'endinsa a la casa del costat, a can Morell. El motiu Bigorra estaria lligat a la família Alsina, una altra masia anomenada també Bigorra o can Palomo hauria estat propietat d'aquesta família.</p> <p>La façana ha estat molt reformada. Ha perdut gran part de l'aspecte original. Trobem una teulada a dues aigües i les parets pintades de blanc. Finestres i porta destaquen per la llinda superior feta en fusta.</p> | 08155-86 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) Joan Bigas, marmessor dels Tapiola, va comprar una part de l'antic mas Burch al 27-7-1681, ell va ser qui es va encarregar de la venda del mas Burch.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1750, la casa i el mig jornal és propietat de Jaume Bigas, fill de Joan Bigas.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1789, Florentina Bigas, casada amb Francesc Avert i vídua de Genís Alsina, capbrevava la casa</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Perdem el rastre de la família fins als primers padrons, quan sabem que el 1866 era propietat dels Alsina, descendents dels Bigas, i hi continuaven vivint, però fou per poc. Al padró de 1880 vivien a Santa Susanna i la casa restava deshabitada. A partir d'aquí hi passaren diferents masovers; el 1911 la casa tornava a estar habitada amb la família Mates Freixes, el 1924 la família Puigdefàbregues Pagès i el 1930 els Torrentó Parés.</p> <p>El 1926 Salvador Alsina Cases va fer testament al seu fill i aquest la va vendre al cap d'uns anys a la família Guinart.</p> | 41.6737560,2.7413360 | 478469 | 4613588 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Té una sitja antiga per guardar el gra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93732 | Can Borra, Ca l'Estanyol o Mas Borra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borra-ca-lestanyol-o-mas-borra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Borra és una part de l'antic mas Burch. </p> <p>Actualment, està totalment transformada i s'ha convertit en dos habitatges, el que en queda de l'antic mas és una sitja per al gra l'interior d'una de les cases. El motiu Estanyol prové de l'origen dels actuals propietaris, la família Güell, provinents de la població anomenada igual. </p> <p>La teulada és a dues aigües. L'arrebossat de la paret està pintat de color gris. Finestres i porta són de nova factura.</p> | 08155-87 | Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera notícia de la casa amb dos jornals de terra, separada del mas Burch, fou en la compra a l'encant públic per Francesc Planet, d'origen francès, el 26-7-1681.</p> <p>Al segle XVII, especialment, hi havia una gran arribada de població occitana a Catalunya que marxaven de la seva terra per guerres religioses i per l'alt poblament que patien. En Francesc n'era un clar exemple.</p> <p>El 1750 Pere Planet, fill de Francesc, i Jaume Planet, treballadors, capbrevaven la casa que havia comprat Francesc.</p> <p>La mateixa casa i peça de dos jornals fou capbrevada el 1788 per Pere Vila, treballador de Sant Genís. No sabem com es va produir el canvi dels Planet als Vila, tot fa suposar que per venda.</p> <p>El 1818 va constar com a titular de la casa Francisca Vila, àlies Roig, amb una casa i una 'fanega' de terra de secà.</p> <p>No és fins als primers padrons que retrobem la casa, quan trobem vivint i essent propietaris la família Pagès, desconeixem la relació amb els Vila, però els Pagès també foren coneguts amb l'àlies Roig. I aquests Pagès van vendre la casa i van comprar la masia de can Pinadella, i fou a partir de la seva arribada a la nova casa quan s'anomenà a partir de llavors can Roig.</p> <p>Els Pagès van vendre la casa a Josep Pou Duran a principis del segle XX. Els Pou també van comprar la casa del costat (de la part de migdia) coneguda com a can Morell.</p> | 41.6703460,2.7371940 | 478123 | 4613210 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93390 | Can Borrell o Mas Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII | <p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p> | 08155-74 | Disseminat Can Borrell | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p> | 41.6576910,2.7169610 | 476434 | 4611810 | 1254 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93871 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-1 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Brunet està molt reformada. Ha sofert diverses transformacions.</p> <p>L'edifici té planta baixa, primer pis i sostre a dues aigües. Les parets estan pintades de color blanc. Les finestres del primer pis estan coronades per llindes de fusta. En la primera planta trobem la porta principal amb arc rebaixat i tres finestres amb reixa i visera. </p> <p>Presenta el sostre a dues aigües. Hi ha altres cossos afegits a l'edifici principal.</p> <p> </p> | 08155-136 | Carretera del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1818 quan Miquel Brunet n'era propietari en una finca d'una 'fanega'.</p> <p>Sabem poca cosa de la finca; no podem seguir la traça dels seus habitants ni propietaris. Al padró del 1924 hi constaven vivint com a masovers Miquel Colomer, nascut el 1896, i Maria Alsina Cuní, nascuda en 1899.</p> <p>La finca la va comprar Esteve Tries Burcet i que s'hi va instal·lar durant els anys trenta. El fill d'aquest, Jaume, la va vendre a Antoni Guix Serrallonga, propietari del mas Jordà, al llarg dels anys cinquanta del segle XX.</p> | 41.6626850,2.7191770 | 476621 | 4612364 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93871-can-brunet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93621 | Can Camps o Mas Puiggorri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-mas-puiggorri | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Camps és una masia amb mur que envolta el seu pati, i que els propietaris en diuen muralla, amb espitlleres.</p> <p>A la porta d'accés al pati clos, encara es conserva la data de l'antiga porta, 1882, el mur podria ser fet llavors, en aquell moment era el cap de la casa en Pau Camps Bonet, quan la propietat viuria el moment més esplendorós. </p> <p>La casa, de grans dimensions, és fruit de moltes ampliacions i reformes al llarg dels segles. En destaca al primer pis una galeria porxada amb arcades vora l'entrada principal i un portal de pedra amb arc rebaixat. De la part exterior de l'edifici en destaquen diverses finestres amb llinda, protegides en reixa, com si fos una fortificació. </p> <p>Hi ha, també, una era de grans dimensions.</p> | 08155-80 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) fou coneguda com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom: d'una banda el mas Puiggorri de Sant Genís, i d'una altre el de sota el castell. El de Sant Genís s’havia anomenat fins al XVII mas Carreres.</p> <p>La història del mas és una història d'èxit, el que va començar essent un petit i derruït mas, on s'instal·laren els Camps, vinguts d'Hortsavinyà, va ser al segle XIX un dels grans masos de Palafolls.</p> <p>La família conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria. </p> <p>La primera notícia que tenim del mas és un pergamí del 1533 on en Salvi Tomàs comprava a l'encant públic el mas Puiggorri derruït per vint-i-sis lliures a Esteve Desclapers, com a batlle de Vilanova. El mas havia estat d'Eulàlia, vídua d'Antoni Puiggorri. </p> <p>El 21-7-1564 Antoni Tomàs establia, al mas Puiggorri derruït de catorze jornals, l'Esteve Camps, pagès d'Hortsavinyà, per quaranta lliures.</p> <p>En el capbreu del 1665 -que va fer en Pere Camps-, ja s'anomenava mas Camps. </p> <p>El 1722, Joan Camps signava capítols matrimonials amb Magdalena Comes, del mas Comes, ella va aportar un dot de 300 lliures al mas, i les germanes del Joan van ser dotades amb 20 lliures per a quan es casessin. </p> <p>Hi hagué, el 1773, un altre bon casament. Narcís Camps es va casar amb Teresa Bigas Viader, del mas Roig Bitllot. Ella va aportar 300 lliures. Es van casar a la capella de Sant Pere de Vivelles.</p> <p>La casa va continuar rebent bons dots. El 1863, Narcís Camps Moner va rebre de Josep Bonet Perich 400 lliures, a compte de les 800 lliures de dot que varen pactar pel casament amb la seva filla Paula Bonet.</p> | 41.6739360,2.7301560 | 477539 | 4613610 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-43.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | La masia conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria, que es pot consultar a Arxius en línia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93801 | Can Cigala, Can Nan o Forn d'en Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cigala-can-nan-o-forn-den-moner | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Cigala és una construcció de petites dimensions, protegit per dues grans alzines centenàries, una d'elles conegudes per l'alzina del Carlí.</p> <p>Manté part de l'estructura original de quan havia estat un forn de rajoles. L'edifici és de planta baixa i de teulada a dues aigües. És un petit habitacle. Presenta maons vistos i en moltes zones de les façanes ha perdut part de l'arrebossat.</p> | 08155-115 | Veïnat de les Ferrreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa (sembla que havia estat un forn de rajols) són de 1862, quan Narcís Puig de la Burgada la tenia per herència de la seva mare. D'aquells anys se sap que era una casa en un tros de terra de ceps i cultiu. </p> <p>Als padrons del 1861 i 1866 no hi surt, per tant, deduïm que no hi vivia ningú. Al del 1880 era propietat de Pere Moner Llobet, propietari de can Moner, i hi vivia una família de masovers, els Masferrer. El 1911 i 1924 hi vivia la família Vendrell Oliver.</p> | 41.6707440,2.7414322 | 478476 | 4613252 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-forn-den-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-alzina-al-costat-alzina-del-carli.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93736 | Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> | 08155-91 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> | 41.6780966,2.7139550 | 476192 | 4614077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 92689 | Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV/ XIV-XVI | <p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p> | 08155-24 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | <p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p> | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93384 | Can Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-daniel | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Daniel era una masia o mas. El seu aspecte exterior té l'aparença d'una casa de principis del segle XX. Ha sofert moltes transformacions. </p> <p>La casa ha tingut diverses reformes per donar una aparença senyorial. S'ha afegit una porxada. Tant finestres com portes són de nova construcció. </p> <p>Té el sostre a dues aigües i està pintada d'un color terrós.</p> | 08155-68 | Camí de can Grinyola | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas Figueres, desconeixem si existia la casa ja, són del 28-4-1618, quan Antoni Cellent, propietari útil del mas Cellent, va fer sessió de la peça al beneficiat Salvador Clapers, aquest va heretar la seva cosina Maria Forest, segons testament el 20-6-1646, i ella va heretar el seu fill Rafel Forest, i el fill d'aquest, Jaume Forest, pagès de la Vilanova, va vendre el 1682 la peça de vint-i-cinc jornals, al masover del mas Xuclar, Jaume Brunet, per 175 lliures.</p> <p>El 1746 el propietari de la finca era Daniel Brunet, fill de Jaume Brunet. </p> <p>Les primeres notícies de la finca amb una casa són de 1818, quan Francesc Brunet, àlies Daniel, era propietari de la casa i de 2,5 'fanegas' de terra i 1 de bosc.</p> <p>El 1856 el cap de la casa era Pau Torrent Estiu, àlies Moles, que s'havia casat amb la pubilla de la casa. Els Torrent i els seus descendents van continuar vivint a la casa, el 1921 el propietari era Josep Torrent Salichs.</p> | 41.6665470,2.7230870 | 476948 | 4612792 | 1818 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93384-can-daniel-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93803 | Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florenci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Florenci és ara un equipament municipal destinat a seu del Casal de la Dona. Quan va adquirir la finca l'Ajuntament es va restaurar de manera curosa, respectant els elements originaris. La masia té una aparença que ens fa situar en els seus orígens al segle XIX.</p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És destacable la construcció en pedra vista. La porta d'entrada, feta en fusta, presenta un arc rebaixat. Té planta baixa, primera planta i golfes. Els interiors han mantingut part de l'aspecte original tot i que s'han adaptat a noves funcions com poden ser les lúdiques i les culturals. Els tres nivells estan clarament delimitats, per una línia horitzontal feta en doble rajola fina que divideix les tres plantes. </p> <p>En la façana es veu un rellotge de sol però sense dibuix. Només hi ha la placa i l'agulla (gnòmon).</p> | 08155-116 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | <p>Segons Salicrú (2018) en el padró del 1861 el propietari era Josep Bonet. En aquest padró del qual només es conserva una còpia parcial dels propietaris de cada casa, alguns d'ells no surten amb el seu cognom sinó amb el motiu pel qual eren coneguts com a Bonet, perquè vivien a can Bonet de Santa Susanna.</p> <p>El 1866 hi vivia la família Balmes Riera i s'hi van estar almenys fins al 1890. Ja a inicis del segle XX hi vivia en Florenci Soley, provinent de can Oms, que encara li dona el nom a la casa. </p> <p>El 1880 era propietat de Catalina Vila, de Malgrat.</p> | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-4.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per la seva situació sembla que la casa hauria estat construïda en terres que havien estat del mas Joanysacreu, tot i que no en tenim cap document que ho corrobori, la seva presència a la documentació coincidiria amb la desfeta i venda a parts de totes les terres del mas Joanysacreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92673 | Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets. | <p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p> | 08155-20 | Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p> | 41.6722356,2.7476804 | 478997 | 4613417 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 92686 | Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals. | <p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p> | 08155-21 | Carrer de la Font del Ferro. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p> | 41.6703510,2.7418060 | 478507 | 4613209 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93872 | Can Grinyola o Can Mateuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grinyola-o-can-mateuet | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Grinyola ha estat restaurada, adequant-la a les necessitats dels propietaris, però ha conservat els seus elements històrics, diverses finestres de pedra amb llinda recta i brancal i un portal de pedra amb llinda recta i brancal, de grans carreus, subjecte amb permòdols. Davant la casa es conserva l'antiga era.</p> <p>El conjunt està pintat de color blanc. L'edifici principal presenta planta baixa, primer pis i teulada a dues aigües. Per la porta principal s'accedeix mitjançant 4 esglaons, presenta una visera realitzada en vidre i ferro. </p> <p>El cos principal es troba arrebossat i pintat de blanc. Hi ha, però, un cos que manté la pedra vista i part de la seva estructura original. Hi trobem espitlleres. </p> <p>Part de l'interior, com poden ser les escales i algunes estances, mantenen part de l'estat original.</p> | 08155-137 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) tot i que l'arquitectura de la casa és d'època més antiga, se sap que el 1790 n'era el propietari Sebastià Mateu, que abans havia estat dels Alsina de la Cals, i que havia format part d'una peça més gran anomenada la Coma d'en Rabassa.</p> <p>Ja el 1853, Joan Mateu Suñé hipotecava la casa amb terra al lloc conegut com al Camp Mateu a favor de Miquel Reig per 1.120 reals. </p> <p>Al registre d'habitatges de 1921 apareixia com a propietat de Francesc Mateu Ruhí, qui pagava un cens als Mateu del carrer de Dalt el 1916.</p> <p>Es desconeix la relació que tenen els Mateu d'aquesta casa amb el Mateu del carrer de Dalt, però es pot suposar que els primers eren descendents dels segons.</p> | 41.6679130,2.7227600 | 476921 | 4612943 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93872-can-grinola-15.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93746 | Can Jesús de Baix o Can Jaume Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-de-baix-o-can-jaume-gras | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | <p>Can Jesús de Baix en l'actualitat és un allotjament rural, molt transformat de l'edifici originari, les primeres dades són del primer padró de 1861 quan era propietat de Joan Planes Mundó, fill de can Planes. <span lang='CA'><span><span><span><span>Igual que passa amb can Jesús de Dalt, la casa</span></span></span></span></span> no surt al mapa del parcel·lari de 1856.</p> <p>La façana principal té forma basilical amb sostre a dues aigües. Tant portes com finestres han perdut el caràcter original. Manté una era molt reformada davant la zona d'entrada. L'edifici és de grans dimensions. Està pintat de color blanc.</p> | 08155-92 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) el 1881 Joan Planes va fer donació al creditor d'uns deutes que no podia assumir, a Llorença Beneit Camps, soltera de Palafolls, de la casa situada al paratge conegut llavors com la Coma d'en Roig. </p> <p>El 1880 en Segimon Planes, fill del Joan, era soldat a Manila.</p> <p>Al registre d'habitatges del 1921 s'anomenava com a Jaume Gras. També del testimoni escrit d'una passejada de mossèn Fèlix Paradera de l'any 1923, digué que la casa també era coneguda amb aquest nom i, va afegir que un avantpassat de qui hi vivia llavors havia tocat la coixinera. En aquell moment habitava la casa Jaume Solà Basart amb la seva primera muller, Maria Vilà Pons.</p> | 41.6789220,2.7197921 | 476677 | 4614166 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93873 | Can Jordi o Ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi-o-ca-lestiu | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Jordi està molt reformada, no conserva cap element destacable de l'antic mas.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primer pis. Està pintat de color groc. </p> <p>Destaca una zona d'accés porxada. Les teulades es troben a diferents alçades i en la més alta sobresurt una xemeneia. Part de la teulada és a dues aigües tot i que hi ha una part de teulada amb superfície horitzontal. </p> <p>El contorn de l'arc de la porxada s'ha revestit amb pedra vista, així com algunes finestres acabades en línia corva o altres acabades en línia recta. </p> <p>Totes aquestes transformacions han fet que hagi perdut el caràcter original. </p> | 08155-138 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que parlen dels Estiu de Sant Pere són de 1806, quan Ramon Valls Pruna restituïa i tornava a Jordi Estiu, treballador de Sant Pere de Vivelles i fill de Francesc Estiu, un tros d'una quartera a Vallplana anomenat la Coma del mas Roig o del mas Reixach que tenia per la pabordia de Tordera, que fou venut a carta de gràcia per Francesc Estiu i Agnès Torrent.</p> <p>El 1818 ja apareix la casa documentada. El seu propietari era el Jordi Estiu. </p> <p>Al registre de 1921 apareix com a propietari de la masia el Joan Estiu Ribes, tot i que, entre 1924 i 1936 hi visqué el seu germà Jaume.</p> | 41.6759871,2.7244465 | 477064 | 4613839 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93873-can-jordi.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93383 | Can Jordà, Mas Ramis o Can Jordi Casanova. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda-mas-ramis-o-can-jordi-casanova | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Jordà és una masia de 353 m2. </p> <p>La casa ha estat molt transformada. Pel testimoni dels seus propietaris era una casa senzilla sense cap element destacable. Havia format part del mas Berga.</p> | 08155-67 | Camí de Can Jordà | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són de 1583, quan Magdalena era hereva universal del seu marit Miquel Tomàs, propietari útil del mas. Magdalena Tomàs filla i hereva de Magdalena i Miquel Tomàs, es va casar amb Joan Jordà.</p> <p>El 1624 hi havia un masover, Joan Mas, casat amb Bertomeua, que tenen una filla que va casar amb Joan Mabali Sagós de Sant Antoni de Freixenet.</p> <p>El 1666 Bernat Jordà era el propietari del mas i pagès de Vilanova, segons el testament de la seva mare Magdalena fet el 22-7-1619.</p> <p>El 1788 era propietari Francesc Freixa Jordà.</p> <p>Perdem la pista de la finca fins als primers padrons, el 1861 era propietari Joan Mateu, el 1866 i 1880 la casa estava deshabitada, i no va ser fins al 1911 quan hi trobem Francisco Terrades Iglesies, de cinquanta-vuit anys i de Gualba, i Joan Burgada Terrades de trenta-un anys i de Pineda.</p> <p>El 1924 vivien a la casa Francesc Roig Torrent i Maria Rocosa Castella, amb diversos fills.</p> <p>El 1931 van comprar la finca Antoni Guix Serrallonga, d'Osor i la seva muller Caterina Bayer Artigues, de Sant Martí Sapresa, però no van venir a viure a la casa fins el 1933.</p> | 41.6635496,2.7169653 | 476437 | 4612460 | 1583 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93383-can-jorda-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92687 | Can Monner, Can Moner, Can Munné, Mas Monne o Mas Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monner-can-moner-can-munne-mas-monne-o-mas-moner | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Moner és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Manté el portal adovellat amb brancals i finestres tardo-gòtiques, possiblement d'inicis del segle XVI. Prop de la casa trobem un pont de pedra molt antic, damunt del qual encara hi passa el camí. Té planta baixa i primer pis. Hi ha altres cossos afegits. </p> <p>Té quatre finestres o finestrals importants. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues amb permòdols, una amb arc sencer i una amb llinda recta amb rebaix d’arc conopial. A l’interior hi trobem una porta amb llinda recta amb permòdols i una porxada de gran valor arquitectònic amb arcs de totxo i columnes de pedra. Encara es poden veure les restes d’obra on es recollia l’aigua per abastir un molí que hi havia a la masia. Destaquen en el mur occidental espitlleres. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El mas Moner és una de les masies més austeres de la zona. Manté en el seu interior algunes parts de la cuina, l'escala i alguns festejadors de les finestres. La masia conserva el nom des de fa més de tres o quatre generacions.</p> <p>La façana principal s'ha realçat. L'arrebossat és de color gris terrós.</p> | 08155-22 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és l'any 1401, quan en Pere Moner va comprar a Bernat Fonolleda una peça vora el mas Moner per 34 lliures sota el domini de Bernat Joan de Cabrera. </p> <p>El Francesc Moner propietari útil del mas prestava, segons capbrevació feta el 1502 al vescomte de Cabrera.</p> <p>El 1583 el titular del mas era l'impúber Joan Moner.</p> <p>El 1665 Anna Moner era la propietària útil del mas. </p> <p>El propietari útil del mas el 1750 era Pere Moner.</p> <p>El 1818 Francesc Moner tenia la casa del mas i altres peces.</p> <p>El 1853 Narcís Moner Verdalet feia donació al seu fill Baldiri Moner Llobet de la casa amb era i altres peces.</p> <p>El 1880 la família Moner ja no vivia al mas i s'havia desplaçat a Malgrat. </p> | 41.6723190,2.7429060 | 478600 | 4613427 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92687-can-moner-15.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/