Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 92663 | Capella del castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | X-XII | <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> | 08155-10 | Castell de Palafolls | 41.6787547,2.7357164 | 478003 | 4614143 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92690 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-16 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XVIII | Dins la reforma de 1988, també es va restaurar l'Ajuntament, deixant la pedra vista. | <p>La plaça Major està al nucli de les Ferreries. És el lloc on es troben el carrer Major i el camí vell de Sant Genís. Hi ha l'Ajuntament, un edifici construït en pedra<span lang='CA'><span><span><span><span>, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>on a la portalada hi porta la data de l'any</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> 1701.</span></span></span></span></span> També hi trobem una gran quantitat de cases de planta i pis d'inicis del segle XX. El 1988 es va reformar la plaça i s'hi va col·locar una font, que reutilitzava <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>les lloses de pedra de les antigues voreres.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p>Vista en perspectiva aèria agafa forma de triangle. Esdevé un dels llocs de trobada i socialització de la població de Palafolls.</p> | 08155-25 | Plaça Major | 41.6669877,2.7493460 | 479134 | 4612834 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-4.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92692 | El Palauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p> | 08155-27 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró. | 41.6695400,2.7509000 | 479264 | 4613117 | 1991-1996 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92696 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-9 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XXI | <p>El monument a Lluís companys presenta una estructura amb dimensió àuria realitzada en formigó, ceràmica i tubs d'acer inoxidable. Com a textos, inscrits damunt ceràmica, apareixen: 'El 15 d'octubre de 1940 de matinada al fosar de Montjuich morí afusellat el President de Catalunya Lluís Companys i Jover', 'President Lluís Companys i Jover' i 'Per Catalunya'. </p> <p>Mesura 2 m d'alçada, 80 cm de longitud i 80 cm de profunditat. L'obra és de Jaume Marés. </p> | 08155-31 | Plaça Saló Mas Pedrer, 20 | 41.6654164,2.7471044 | 478946 | 4612660 | 2007 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Jaume Marès | Import de la factura 2.976,00€ | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92704 | Monument 'L'altra història' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-39 | Carrer Roig i Jalpí, 28 | 41.6754572,2.7501305 | 479202 | 4613774 | 1991 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Antoni Selvaggi i Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92706 | Jaciment del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p> | IX-XIX | S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació. | <p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p> | 08155-41 | Carrer Camí del Castell, 28-54 | 41.6789700,2.7351000 | 477952 | 4614168 | 800-1879 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-18 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92707 | Forns de Can Puigvert o Forns del Molí d'en Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-can-puigvert-o-forns-del-moli-den-puigverd | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- OLESTI VILA , O. (1995). <em>El territori del Maresme en època republicana (s. III-I aC.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. </em>Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana.</p> | XVIII-XX | Parcialment destruït. | <p>Gràcies a la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes de tres forns en una de les seccions de la planta depuradora. Aquestes restes han quedat al descobert fruit de les obres d'adequació de la carretera de Tordera a Palafolls.<br /> <br /> Les restes documentades corresponen a tres forns treballats amb maons, lligats amb morter de calç, excavats al tal·lus, de funcionalitat i cronologia indeterminades. La conservació d'aquests tres forns és desigual, presentant un d'ells un alt grau d'arrasament, mentre que els altres dos, situats més a l'est es conserven gairebé del tot.<br /> <br /> Segurament, aquests forns tenien relació amb la masia de Can Puigverd.</p> | 08155-42 | Molí d'en Puigverd | 41.6874500,2.7438100 | 478679 | 4615107 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5871.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92707-img5876.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92708 | Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p> | 08155-43 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 92710 | Cases Barri de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barri-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 148-152. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> | XX | <p>Cases de planta baixa que són l'origen del nou veïnat de Santa Maria. Algunes es troben en conjunt i altres de manera aïllada. Algunes tenen terrat amb barana i altres finalitzen la planta baixa en la teulada. </p> <p>Les podem trobar en diversos carrers del veïnat. En alguns municipis s'entenen com a 'cases barates'. Es van realitzar entre els anys 1960-1980, anys de creixement demogràfic de Palafolls, per acollir nouvinguts. </p> <p>La majoria estan pintades de blanc o de colors grogosos. No hi destaquen ni les finestres ni les portes que són molt simples.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Abans de transformar-se en l’actual nucli, hi havia un seguit de masos, alguns dels quals encara es mantenen com Can Crosas o can Comas, o d’altres que van desaparèixer per la pressió urbanística com el Mas Tit, que va ser enderrocat a inicis dels anys vuitanta del segle XX. Ara, hi trobem una plaça que conserva el seu nom.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>De mica en mica, el barri de Santa Maria va anar creixent amb edificacions irregulars i autoconstruïdes per les mateixes famílies, amb l’ajut dels veïns/es. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-45 | Veïnat de Santa Maria | 41.6742000,2.7503530 | 479219 | 4613634 | 1940-50 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92710-cases-barri-santa-maria-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92711 | Fanalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanalets | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>Fanalets realitzats en fullola i ferro que es troben al vestíbul del Casal de la Dona, dins la Masia de Can Florenci. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars, mitja dotzena. Aquests pengen del sostre. </p> <p>La fullola presenta una estructura acanalada i de volums geomètrics.</p> | 08155-46 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci. | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92711-fanalets.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 92712 | Fanal Torre de Guaita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XX | <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> | 08155-47 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Manolo Medina | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92713 | Festa Major petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-2 | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Destaquen les següents activitats: Activitats infantils, cercaviles, concert jove, plantada gegants, xocolatada, elecció de pubilla, dinar popular.</p> <p>S'han vinculat els actes festius a la recuperació i difusió de les tradicions catalanes. En aquest marc festiu hi tenen cabuda des de ballada de sardanes a actuacions de les formacions musicals de l'Escola Municipal de Música i Dansa o a la proclamació de la pubilla i la celebració de cercaviles per part de la Colla de Diables i la Colla de Gegants.</p> <p>Se celebra per Pasqua Florida. </p> | 08155-48 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Organitza: Ajuntament de Palafolls juntament amb entitats (Diables folls, colla gegantera, escola de música i dansa). | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 93078 | Turó del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p> | 08155-51 | Camí del Castell | 41.6789200,2.7351100 | 477952 | 4614162 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93079 | Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p> | 08155-52 | Carretera de Tordera a Palafolls | 41.6606333,2.7016926 | 475164 | 4612140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV. | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93085 | El lledoner de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-puig | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>Davant de can Puig, es localitza el lledoner de can Puig, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol mena de terreny.</p> | 08155-58 | Carrer Camí de la Font de Ferro. | 41.6706300,2.7444900 | 478730 | 4613239 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93085-lledoner-de-can-puig-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | La fusta de lledoner és flexible i dura alhora. Era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp. És molt comú trobar lledoners davant les masies. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 93087 | El lledoner del camí de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-del-cami-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Al camí de Sant Genís de Palafolls, es troba aquest lledoner, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-60 | Camí de Sant Genís de Palafolls | 41.6667147,2.7483146 | 479047 | 4612803 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93087-lledoner-cami-de-sant-genis-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93088 | Les Rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p> | 08155-61 | 41.6710600,2.7095300 | 475820 | 4613296 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 93169 | Fons documental de Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-camps | <p> </p> <p> </p> | XVI | <p>El document de Can Camps està datat el 21 de juliol de 1564, en el Terme del castell de Palafolls. </p> <p>Consisteix en una venda atorgada per Antoni Tomàs, pagès senyor útil i propietari de mas Tomàs de la Serra i mas Puig Gorri, rònec i derruït, al veïnat de Vivelles o del Castell, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls, a favor d'Esteve Camps, oriünd de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà i la seva dona Bertomeva, ara habitants a la dita parròquia de Palafolls, de tot el mas Puig Gorri i totes les seves pertinences amb quintana i 14 jornals de terra erma i boscosa.</p> <p>Can Camps afronta a llevant amb Ferran de Capdebou per mitjà d'un torrent; a migdia, part amb la propietat d'Antoni Tomàs que havia estat d'en Vives i part amb una terra que havia estat de mas Puig per mitjà d'un torrent; a ponent, amb la resta de la propietat del venedor per mitjà del dit torrent i a tramuntana, part amb terra del dit venedor que havia estat de mas Puig Gorri i part amb l'esmentat Ferran de Capdebou.</p> <p>El preu ha estat 40 lliures, 20 al comptat i altres vint pel pagament d'un censal mort de 20 lliures de principal i 20 sous de pensió que pagava el venedor. Havia estat comprat per Salvi Tomàs, antecessor del dit Antoni Tomàs, per venda a l'encant a la cúria del terme del castell de Palafolls a 13 de setembre de 1533 davant el notari Antoni Pujades i era tingut sota domini directe del senyor del castell de Palafolls pagant, a 22 d'abril 2 sous 6 diners, 5 octaus de forment per Sant Pere i Sant Feliu d'agost, 3 octaus de mill per Sant Miquel de setembre i per Nadal, 2 gallines i 1 fogassa de fàbrega. Inclou un pacte amb el vescomte de Cabrera per la quintana, aprofitament dels torrents i la possibilitat de fer o refer les cases ara enrunades. I també 1/4 d'això al monestir de Breda per una part de la terra boscosa. Segueix àpoca de la mateixa data pel preu de la venda. Inclou el lluïsme signat per Gregorio de Salazar, governador del vescomtat i d'Antoni Negrell, clavari del mateix. Testimonis: Rafel Xirau, regint la batllia de Palafolls i Pere Tortós, pagès del terme esmentat. Escrivà: Salvador Puig, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, substitut pels hereus de Jaume Joan Manresa, notari i senyor útil d'aquesta notaria.</p> | 08155-63 | Carrer d'en Palau, 32 (Mataró) | 41.6670233,2.7491757 | 479120 | 4612837 | 21 de juliol de 1564 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-12-19 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | [Nota dorsal: En el capbreu de l'abat de Sant Salvador de Breda, en poder de Bernat Homs, notari, a 10 de maig de 1563, la senyoria de l'abat sobre la terra de mas Puig de Vivelles].El fons està format per 42 unitats documentals, que abasten des del segle XV fins al s. XX, dividits en diferents àmbits:- Documentació personal i familiar: inclou donacions i àpoques de dot, testaments i heretaments.- Documentació patrimonial: inclou vendes, debitoris, àpoques, censals morts i establiments emfitèutics.- Documentació administrativa i comptable: inclou àpoques.- Altra documentació: pàgina librària inclou un fragment del segon llibre del tractat De Complexionibus, de Galè.- Documentació sense classificar: pergamins.Fons documental consultable a Arxius en línia. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93222 | Col·lecció del Molí d'en Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert | <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> | Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. | <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> | 08155-64 | Gorg el moli de Puigvert, 1 | 41.6882300,2.7388300 | 478265 | 4615195 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93243 | El Cafè de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p> | 08155-66 | C. Francesc Macià, 1 | 41.6681674,2.7487707 | 479086 | 4612965 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93406 | Contrapàs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls. (2021). Vilelles. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Nº 1. Palafolls.</p> <p>- AMADES I GELATS, Joan (1946). <em>Cançons populars històriques i de costums.</em> Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2021). 'El contrapàs de Sant Genís de Palafolls'<em>,</em> dins<em> Vilelles</em> 1. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. 2021. p. 28-39. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p>El contrapàs és una dansa popular catalana de caràcter solemne que va sorgir durant el segle XVII al Principat i al Rosselló. S’interpretava al so d’una cobla de tres quartans (flabiol i tamborí, cornamusa i tarota). Els dansaires es donen les mans en rengle i són guiats per dos o tres balladors (el cap, el mitjaner i la cua). Hi ha dos passos principals: els <em>curts </em>i els <em>llargs</em>.<br /> La música alterna fragments amb ritme binari (2/4 i 6/8) i ternari (3/4, 3/8, 9/8) els més antics són de caràcter modal amb reminiscències al cant pla.</p> <p>El contrapàs apareix en paral·lel amb la sardana curta, i aquesta darrera acabarà evolucionant en la sardana que es balla al so de la cobla avui en dia. D’aquí que a vegades es digui que la sardana ve del contrapàs, però és erroni, ja que ambdues danses van aparèixer en paral·lel.</p> <p>Els contrapassos es van difondre amb fluïdesa per tradició oral (tant la dansa com la música) fins ben bé la meitat del segle XIX. Aleshores van aparèixer noves formacions i balls que van anar substituint les danses de tradició oral (cal tenir en compte que el 1850 Pep Ventura reformà la cobla i s’establí ja l’estructura de «la sardana» que es balla actualment al so d’aquesta formació, que ja interpreta partitures d’autor, no pas melodies de tradició oral). Això va fer que els contrapassos entressin en crisi, però es van mantenir en llocs més rurals, on les «novetats» hi arribaven diferides, com és el cas de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>A Sant Genís de Palafolls, a principis del segle XX s’hi conservava ja en decadència una variant del contrapàs <span lang='CA'><span><span><span><span>que es ballava per carnestoltes i</span></span></span></span></span> que s’ha perpetuat amb el seu nom: <em>el contrapàs de Sant Genís de Palafolls. </em>Cal tenir en compte, però, que aquesta variant no es ballava exclusivament allà, sinó que es ballava a tota l’anomenada Selva Marítima, que comprèn llocs com Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella i Santa Susanna.</p> | 08155-76 | Sant Genís de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-012salicru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-028salicru.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Els contrapassos foren ballats en una àrea geogràfica molt extensa: a l’Empordà, a la Selva, a la Garrotxa, al Ripollès, al Berguedà, a Andorra, a la Plana de Vic, al Maresme, al Lluçanès, al Moianès, a la Cerdanya, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i al Vallespir. Al Cançoner Popular de Catalunya de Joan Amades (una recerca que es dugué a terme a partir del 1921) es parla del contrapàs, i específicament d’aquesta variant, que apareix amb el nom de Contrapàs de Pineda i de Sant Genís de Palafolls (pàgina 185). Sempre en passat, s’hi expliquen tres figures d’aquest contrapàs: el pont, el cargol i la serp. En cito un fragment:«Tant la tonada del contrapàs de Pineda com la de Sant Genís de Palafolls, són fragments curts, més o menys ben conservats, del contrapàs llarg. Aquest contrapàs, la figura del qual té de semblant amb la del contrapàs llarg només el fet de posar-se els balladors en una tira en començar a dansar, fou ballat a Pineda fins més ençà de 1870. Era ballat per parelles en nombre indeterminat, i, a més, un ballador solt. Les parelles s’arrengleraven agafades de la mà, quedant un home al cap i un a la cua, puix amb el ballador solt hi havia sempre un home més que el nombre de dones que ballaven. […] Feien després diverses figures, començant pel pont, que consistia en anar passant les parelles, sense desfer-se de les mans, per dessota els braços alçats de cadascuna d’elles, fins a fer que totes les noies quedessin d’esquena a l’espectador, amb els braços creuats davant el pit: aleshores, fent a la inversa la maniobra, desfeien la figura fins a tornar a formar el rengle primitiu, tots de cara. […] Altra figura era el caragol, que, com el nom indica, consistia en enrotllar-se en espiral tot puntejant, i en desfer després el caragol. També feien una figura que podríem anomenar la serp, que consistia en anar fent zig-zag, amb ondulacions molt accentuades. A Sant Genís de Palafolls recorden que el contrapàs s’acabava amb una sardana curta […] (LLORENS. Cançoner de Pineda) «Als anys 40, alguns folkloristes com en Josep Maria Castells anaren a Sant Genís per recollir la melodia i el ball d’aquest contrapàs. De la bona feina que feren aquests folkloristes begué el moviment dels esbarts nascut als anys 50, àmbit en el qual es començà a ballar el contrapàs de Sant Genís. La formació que toca amb un esbart és una cobla (flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns i contrabaix).Els esbarts, balladors professionals que ballen per un públic, lògicament modifiquen els passos dels balls per fer les coreografies més vistoses i pulcres. Per tant, canvien l’esperit d’aquest ball, un ball que es ballava a plaça i on tota la gent s’hi unia per participar-hi activament, no s’entén amb la finalitat que el miri un públic, sinó que és pel mateix plaer dels balladors.Amb les ganes de recuperar aquest esperit originari, Carles Mas, flabiolaire i dansaire molt reconegut per la seva tasca en la recuperació i difusió de balls de tradició oral, anà als anys 80 a Sant Genís de Palafolls amb l’objectiu de beure de la font primera: els avis que encara havien ballat de ben petits el contrapàs a les primeres dècades del segle XX.Seguint els seus passos, l’Associació de cultura i entorn Vivelles, de Sant Genís, inicià uns cursos per ensenyar a ballar el contrapàs, amb la finalitat que hi hagués un nucli de la població que el conegués pogués unir-se a ballar-lo espontàniament en un àmbit de festa del poble. Aquests cursos s’impartiren durant uns 10 anys consecutius fins el 2017, gràcies a la iniciativa de l’historiador Xavier Salicrú, molt compromès amb el patrimoni cultural de Sant Genís i el seu entorn, amb l’ajuda de l’associació i altres personatges com la musicòloga Anna Maria Anglada, del poble adjacent de Malgrat de Mar. Aquests cursos anaven lligats a una Festa del Contrapàs que se celebrava cada any. Venia a tocar i a ensenyar a ballar en Carles Mas, tant als cursos com a la festa.Paral·lelament, hi ha hagut altres moviments de recuperació del Contrapàs, com ara la Contrapassada. Aquí una notícia referida a aquesta trobada on es ballen el Contrapàs de Prats de Molló, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls, el Contrapàs de Moià, el Contrapàs de Prats de Lluçanès i el Contrapàs Llarg de Ripoll, el Contrapàs Llarg de Banyoles i el Contrapàs Cerdà de Ripoll. | 119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93407 | Espai de dol perinatal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-de-dol-perinatal | XXI | <p>L'espai de dol perinatal, gestacional i neonatal es troba dins el Cementiri Municipal.</p> <p>Ocupa una parcel·la rectangular i en destaquen un banc realitzat en formigó i un plafó vertical i acabat en angle, fet en ferro, on hi ha retallades les formes d'estels.</p> <p>Hi ha una placa commemorativa basada en el disseny de la jove palafollenca Laia Vives Salcedo, que va presentar aquesta realitat amb molta sensibilitat. Les plaques contenen, també, un fragment de la cançó 'Et faig un lloc' del grup Xiula, dedicada al dol perinatal, gestacional i neonatal, i un poema de la coneguda escriptora Rosa Leveroni. En aquestes, s'hi pot trobar també uns codis QR explicatius per als visitants.</p> | 08155-77 | Cementiri de Palafolls | 41.6609860,2.7375376 | 478149 | 4612171 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93407-espai-dol-perinatal-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta d'una iniciativa conjunta amb l'Associació A Contracor, que treballa per eliminar tabús i donar visibilitat a aquesta realitat. Portada a terme el 2022. El Govern palafollenc havia estat treballant per fer realitat el compromís expressat en l'Acord de Ple del 16 desembre de 2021 per tenir un espai de dol perinatal, gestacional i neonatal al Cementiri de Palafolls, després que el plenari donés suport per unanimitat a una moció impulsada a tot el país per l'Associació A Contracor. El dissabte 15 d'octubre de 2022 i coincidint amb el Dia Internacional de la mort gestacional, perinatal i neonatal, es va realitzar l'acte d'inauguració d'aquest espai que consisteix en una zona habilitada en un dels parterres de la part nova del cementiri, on hi ha la fossa comuna ja habilitada per aquests casos. L'espai, que està ben diferenciat de la resta del cementiri, es va dignificar amb la descoberta de dues plaques commemoratives, un banc i un ametller. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93409 | Gorg de Xon Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig | <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> | 08155-78 | Zona del Parc per a gossos. | 41.6704675,2.7564579 | 479727 | 4613219 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93792 | Placa ceràmica Carrer de Pi i Margall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-carrer-de-pi-i-margall | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta petites pèrdues de material i de la tonalitat de la capa cromàtica. | <p>Antiga placa de ceràmica de denominació de carrer de Pi i Margall. Era l'antic carrer del Mig. La ceràmica és blanca amb sanefa blava.</p> <p>La placa està dividida en sis peces. En les tres peces de dalt hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: 'Carrer de Pi i Margall' i en les sis peces de sota hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: '(Antic Carrer del Mig)'.</p> | 08155-109 | Carrer Pi i Margall, 25. Antic Carrer del Mig. | 41.6696900,2.7474500 | 478977 | 4613134 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93947 | Font de can Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabreta | XX | Presenta pèrdues, esquerdes i verdet en les parets del recinte i en la pròpia font. | <p>En la Font de Can Cabreta, al segle passat s’hi va posar unes rajoles dedicades a Sant Sebastià, sant que es venera a Sant Genís des d’antic quan el poble li va demanar protecció per la pesta que assolava aquestes terres, a mitjan segle XVII.</p> <p>La font, amb brocada metàl·lica, té una estructura realitzada en pedra. L'espai del seu davant està construït amb de pedra a banda i banda. Aquestes guien el camí fins a la font. </p> <p>Damunt de la font hi ha una placa de ceràmica feta amb vuit peces on apareix Sant Sebastià. Trobem la inscripció 'Sant Genís de Palafolls. Agraït a Sant Sebastià en el seu vot de poble (1681). Ciutat Jardí, setembre 1973'.</p> | 08155-145 | Veïnat de Sant Genís, urbanització de Ciutat Jardí. | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93947-font-can-cabreta-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93959 | Parada de bus Mias Architects | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-bus-mias-architects | XXI | <p>La parada d'autobús està composta per una estructura d'acer i per dues bigues que formen una creu. Aquesta estructura cerca l'equilibri i es converteix en el suport de les diferents finestres. Els marcs de fusta s'organitzen sobre les bigues d'acer en diferents formes. La parada té com a funció protegir la gent de la pluja i el sol. Durant la nit s'il·lumina.</p> <p>Les finestres es pleguen i organitzen sobre una estructura metàl·lica buscant un espai amb diferents funcions: descans, esperar l'autobús, llegir o socialitzar-se. La localització també ha estat pensada: el contacte del camp amb el món més urbà. </p> <p>Hi ha un banc realitzat en formigó a terra i l'estructura de la parada serveix d'aixopluc per deixar passar la llum. Es combinen quatre materials: la fusta, l'acer, el formigó i el vidre. L'estructura dona sensació de moviment.</p> | 08155-148 | Avinguda Costa Brava | 41.6683690,2.7507950 | 479255 | 4612987 | 2013 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93959-parada-autobusos.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Mias Arquitectes | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94125 | Llegenda de la Montserrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-montserrada | XVI | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú, la Montserrada, filla del mas Estornell, era una noia que va morir assassinada quan tenia disset anys al segle XVI. Va ser atacada per uns joves amb la intenció d'agredir-la sexualment, ella es va resistir, i per no ser descoberts els seus agressors la varen matar i tirar dins d’un pou. Fou enterrada al cementiri de l’església de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Després de setanta anys es van fer reformes a l’església, algunes tombes s’hagueren de canviar d’ubicació, i la tomba de la Montserrada fou una d’elles. Quan exhumaren el cadàver veieren que el cos estava incorrupte. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Gràcies a aquest extraordinari fet traslladaren el cos a un lloc més important, cap a vora l’altar major. Amb motiu de la troballa es va dibuixar al costat de la seva inscripció de defunció en el llibre d’òbits, un lliri com a símbol de puresa. Tots aquests llibres es van conservar fins al juliol del 1936 quan la totalitat de l’arxiu parroquial va cremar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys més tard, en unes altres reformes van tornar a canviar de lloc la ja anomenada Santa i continuava incorrupte. D’aquest moment constava una acta que es va aixecar on es descrivien unes ferides al coll i al ventre on encara hi havia els draps utilitzats per tapar-les.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-149 | Carretera de Sant Genís s/n | 41.6602700,2.7224000 | 476888 | 4612095 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 94126 | Barraca d'en Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-cerda | XX | Presenta brutícia i petites pèrdues en les parets. Una de les parets té una esquerda remarcable. Ha patit ocupacions humanes que han embrutat l'interior. | <p>La Barraca d'en Cerdà és una barraca de vinya realitzada en formigó. Presenta forma de caixa quadrada tot i que amb sostre elevat. Ens recorda el passat del cultiu lligat a la vinya. </p> <p>Aquest sostre té una superfície corba o voltada. Té una sola porta d'entrada de línies verticals. Encara manté, força bé, l'estructura original.</p> | 08155-150 | Veïnat de Sant Genís | 41.6638460,2.7287230 | 477415 | 4612491 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ha patit ocupacions humanes. El propietari era de Malgrat. Hi passaven el dia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94129 | Passera de ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-lestiu | XX | L'estructura metàl·lica està arrovellada. Hi ha brutícia i petites pèrdues en els maons. | <p>La passera de Ca l'Estiu (de pas estret) serveix per passar per damunt de la riera, situada a la zona de ca l'Estiu. Realitzada en ferro i peus en maó massís i argamassa. Es forma una estructura en forma de 'pont' marcada per una barra de ferro horitzontal i dos peus en línia vertical. </p> <p>És un dels pocs exemples que queden del segle XX, al municipi de Palafolls, d'aquests petits ponts o passeres per salvar les pujades de cabal d'aigua. La família dels Estiu la construeix, per passar d'un cantó a l'altre de la riera, en cas de grans precipitacions, i per facilitar el pas entre les dues bandes de la riera. </p> <p>El lloc està envoltat de canyes i canyissars.</p> | 08155-153 | Riera de Can Jordà | 41.6758008,2.7245765 | 477075 | 4613818 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94129-passera-ca-lestiu.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94141 | MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mid | XXI | <p>El MiD és un equipament municipal en el qual s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, i les Àrees d'Educació i Cultura de l'Ajuntament. </p> <p>El MiD compta amb diverses sales: un auditori, una sala amb miralls per fer dansa, sales més petites que serveixen d'aula o sales de reunions, una sala d'exposicions i alguns despatxos.</p> <p>L'edifici, de nova planta, presenta diferents cossos en forma de cubicles i rectangles. Es posiciona com a arquitectura racionalista que combina el vidre en la part de baix i les parets blanques en el nivell superior. </p> <p>La teulada presenta una superfície horitzontal. Es troba, en el terrat superior, un piano que contextualitza l'edifici com a espai musical. Fou inaugurat el 2002. </p> | 08155-155 | Fòrum Palatiolo s/n | 41.6690300,2.7488500 | 479093 | 4613061 | 2002 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Meritxell Inaraja | Si poden trobar les àrees d'Educació i Cultura on es realitzen:- Activitats relacionades amb la promoció de la música i de la dansa.- Aules d'assaigs per a instruments individuals o per a grups (instrumentals o vocals).- Sala d'exposicions temporals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94143 | Passera de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-lluis | XXI | <p>La Passera de Sant Lluís és un pont que uneix el barri de Sant Lluís i el de les Ferreries. La passera està situada sobre la carretera B-682. </p> <p>És una passera de secció triangular, de perfils tubulars, sustentada per pilars en branques que creen la imatge que observem. Les formes geomètriques ajuden a equilibrar els esforços de torsió, flexió i tallant. Els materials emprats són el vidre, el ciment i el ferro. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-157 | Rambla de les Ferreries amb sector de Can Jordà | 41.6640077,2.7473706 | 478968 | 4612504 | 2010-2014 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Josep Miàs Gifré | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94152 | Arbre pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-pilona | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>N'hi ha varis. Realitzats en ferro policromat. Mesuren uns 3 m d'alçada. El tronc està pintat de color marró i les fulles de color verd. Simulen un arbre molt esvelt. </p> <p>L'obra d'art o disseny és de caràcter minimalista i de formes molt sòbries. Aquestes pilones presenten un disseny avantguardista. </p> | 08155-158 | Carrer Major | 41.6682800,2.7490000 | 479105 | 4612977 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94152-arbret-davant-esglesia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94153 | Escó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esco | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XIX | <p>Escó fet en fusta. Donació de can Vinyals. </p> <p>L'escó mesura 1m d'alçada (el respatller) per 2 m de llargària (seient) i 50 cm de profunditat. </p> <p>També es pot dir banc escó per la seva longitud. Té dos reposabraços, un a cada punta.</p> | 08155-159 | Plaça Major, 11 | 41.6670500,2.7491600 | 479118 | 4612841 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94153-banc-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94153-banc-ajuntament-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94154 | Banc de pneumàtics i ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pneumatics-i-ferro | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc que conté pneumàtics i ferro. Estaria format per 17 pneumàtics desconstruïts que prenen forma de seient i una estructura metàl·lica amb quatre peus i que agafa la forma de banc de gran longitud. </p> <p>El banc fa uns 3 m de longitud per 70 cm d'alçada i 50 cm de profunditat. </p> <p>El trobem dins del recinte del pavelló esportiu El Palauet. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-160 | Carrer Ramón Turró, 53 | 41.6695100,2.7506200 | 479240 | 4613113 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miralda i Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94155 | Banc del Parc de les Esplanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-parc-de-les-esplanes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc fet amb fulls de fusta i ciment. N'hi ha varis de la mateixa tipologia. </p> <p>Banc semicircular de 3 m de longitud per 60 cm d'alçada i per 60 cm de profunditat. El seient està fet amb barres planes de fusta i el respatller i el sota seient amb ciment.</p> | 08155-161 | Parc de les Esplanes | 41.6701300,2.7523700 | 479386 | 4613182 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pol Agustí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94156 | Bancs de l'Hort del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-de-lhort-del-rector | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Es tracta de tres bancs. Originàriament tots estaven pintats de color vermell. Ara cadascun és de diferent color. Són butaques individuals realitzades en fusta policromada.</p> <p>Bancs individuals, destinats a una sola persona, de diferents colors: vermell, blau i blanc.</p> <p>Fets en fusta. Mesuren 90 cm d'alçada, 70 cm d'amplada i 60 cm de profunditat. </p> <p>Respatller, seient, reposabraços i peus fets amb barres planes de fusta. </p> | 08155-162 | Avinguda Costa Brava | 41.6682200,2.7496500 | 479159 | 4612970 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94156-bancs-de-lhorta-del-mossen-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94156-bancs-de-lhorta-del-mossen-esglesia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94157 | Bancs dobles model Hyde Park | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-dobles-model-hyde-park | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Els bancs dobles model Hyde Park estan realitzats en fusta policromada. N'hi ha diversos exemplars. </p> <p>És un banc doble on caben quatre persones. El seient, respatller, potes i reposabraços són fets en barra de fusta plana.</p> <p>Mesuren 1 m d'alçada, 2,40 m de longitud i 60 cm de profunditat. Estan pintats de color vermell.</p> | 08155-163 | Plaça Joaquim Ruyra, Carrer Mas Pinell amb carrer Costa Brava | 41.6684400,2.7514300 | 479307 | 4612994 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94157-bancs-hyde-park.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94158 | Columna Fòrum Palatiolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna-forum-palatiolo | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Columna del Fòrum Palatiolo està realitzada en ciment i ceràmica.</p> <p>És una columna cilíndrica feta amb ciment. La zona de ceràmica porta inscrita 'Palatiolo'. Porta tres argolles fetes en ceràmica. Mesura 2,50 m d'alçada i 50 cm de diàmetre. Pot recordar les columnes de les victòries romanes.</p> | 08155-164 | Plaça Fòrum Palatiolo | 41.6684100,2.7488200 | 479090 | 4612992 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94158-columna-forum-de-mares-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marès | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94159 | Bust Dante Alighieri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-dante-alighieri | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>El bust de Dante Alighieri està realitzat en pedra picada. Porta la inscripció 'Celio. Poppi. 1998'. </p> <p>Es compon de peanya i bust de caràcter realista. Dante és representat amb un barret d'època renaixentista. La peanya té de quatre cubicles i el bust és exempt. És una escultura naturalista seguint les directrius clàssiques. </p> <p>Mesura 1,90 m d'alçada, 70 cm d'amplada i 70 cm de profunditat.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Va ser fet a la localitat italiana de Poppi (Arezzo, regió de la Toscana), pel mateix autor que va fer d'altres busts de Dante que es poden trobar en aquella localitat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-165 | Plaça de Poppi | 41.6680800,2.7480200 | 479024 | 4612955 | 1998 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Celio | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94160 | Font del safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-safareig-2 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Font del safareig realitzada amb antigues pedres de la vorera. Emprant el reciclatge de materials constructius. </p> <p>De forma rectangular les 12 pedres, reutilitzades de l'antiga vorera, simulen la taula o llosa de pedra on es colpejava la roba amb la mà o la pala de rentar. </p> <p>Mesura 40 cm d'alçada, 2,40 m de longitud i 1 m de profunditat. </p> <p>El trobem davant l'Ajuntament de Palafolls.</p> | 08155-166 | Plaça Major | 41.6669500,2.7493300 | 479132 | 4612829 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94160-font-del-safareig-placa-major0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94161 | Font oberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-oberta | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Font oberta per la seva forma de cercle trencat o obert. Realitzada en formigó envellit.</p> <p>Destaca una base circular feta amb dovelles. Als peus de la font hi ha quatre lleons jacents, asseguts. La característica més important de la font és l'obertura o trencament del cubicle circular d'aquesta.</p> <p>Mesura 50 cm alçada i 1 m de radi.</p> | 08155-167 | Carrer Major amb Avinguda Costa Brava | 41.6682500,2.7491100 | 479114 | 4612974 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94161-font-oberta-esglesia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Xavier Agraz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94162 | Fontana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Fontana realitzada en marbre blanc. Reproducció de <em>La Città Ideale. </em>De Piero della Francesca. </p> <p>Es caracteritza per 4 esglaons -que conformen la peanya-, en forma octogonal. Cerca les característiques renaixentistes de les simetries, geometria, càlculs matemàtics exactes i proporció àuria. </p> <p>Mesura 80 cm d'alçada per 2 m de longitud i amplada. </p> <p>Porta gravada la inscripció 'Plaça de Poppi'.</p> | 08155-168 | Plaça de Poppi | 41.6681200,2.7479100 | 479014 | 4612960 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94162-fontana-marbre-placa-del-poppi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94162-fontana-marbre-placa-del-poppi-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 99|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94163 | La Porta del Cel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porta-del-cel | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>La Porta del Cel és un monument realitzat amb encofrat, ferro i caragols. Presenta una estructura geomètrica de grans dimensions. Agafa la forma de rectangle vertical. Presenta un disseny avantguardista i minimalista. </p> <p>Es caracteritza per dos peus de gran longitud, dos travessers i una 'llinda' superior duts a terme amb barres quadrades d'encofrat. </p> <p>L'espai està envoltat per un entorn natural.</p> | 08155-169 | Parc de la Tordera, Gorg dels Cans | 41.6704300,2.7569600 | 479768 | 4613214 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94163-la-porta-del-cel-ferro-formigo.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marès | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94164 | Palmeres verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-verdes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Les palmeres verdes estan realitzades en ferro pintat.</p> <p>Són palmeres d'uns 3 m d'alçada. Decoren la part del davant, de les façanes de les cases del carrer del Mig. </p> <p>Presenten un tronc verd i tres fulles cadascuna. El disseny és de caràcter minimalista i avantguardista.</p> | 08155-170 | Carrer del Mig. Carrer Pi i Margall, 4 | 41.6690900,2.7471500 | 478951 | 4613068 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94164-palmeres-verdes-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94165 | Utshuroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/utshuroi | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | Originalment hi havia un elements d’acer inoxidable que estaven col·locats a mode de cintes que s’iniciaven en un pilar i finalitzaven en el següent, donant a l’escultura un aspecte circular ondulat. Amb el pas del temps, aquestes cintes es van fer malbé i es van retirar, i no es van substituir. | <p>UTSHUROI és una escultura d'acer sobre pilars de formigó. Realitzada per Aiko Miyawaki. Parella d'Arata Isozaki. </p> <p>Va ser un regal de l'artista al municipi. Manca la part d'acer què es va treure per contaminació o soroll acústic. </p> <p>Els pilars de formigó tenen forma cilíndrica i mesuren uns 2,5 m d'alçada.</p> <p>Hi ha una estreta relació amb el concepte de canvi, moviment, espai buit i espai ple, etc. És una mostra de disseny avantguardista.</p> | 08155-171 | Plaça Feixetes dels León | 41.6678900,2.7495900 | 479154 | 4612934 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aiko Miyawaki | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 94166 | Piano sobre el MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piano-sobre-el-mid | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Piano situat a la teulada de l'edifici MiD, Escola Municipal de Música i Dansa. Està realitzat en ferro pintat.</p> <p>El piano, de grans dimensions, es presenta com una escultura damunt d'una peanya (el MiD).El piano, de tres potes, es apareix amb la tapa oberta.</p> <p>També pot tenir diverses interpretacions com la música portada a grans alçades, o la música que toca el cel.</p> | 08155-172 | Plaça Forum Palatiolo | 41.6686800,2.7487600 | 479085 | 4613022 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/