Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
94238 | Alineació de fanals Alvar Aalto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alineacio-de-fanals-alvar-aalto | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Alineació de fanals d'Alvar Aalto (imitant les realitzades en 1930 per aquest arquitecte i dissenyador). N'hi ha diverses fetes en metall pintat i vidre. </p> <p>Tenen un peu metàl·lic de gran longitud. La part de dalt està coronada per una visera rectangular i angulada que reflecteix la llum del fanal. </p> <p>Es pot dir, també, fanal de peu. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-194 | Plaça de les Valls d'Ax | 41.6691100,2.7521800 | 479370 | 4613069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94238-fanals-placa-vallees-daix.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Alvar Aalto, disseny (imitació o còpia) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
92709 | Antiga Escola Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> | 08155-44 | Carrer Sant Genís | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6601300,2.7216000 | 476821 | 4612079 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
92699 | Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p> | XX (mitjans) | <p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p> | 08155-34 | Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6682000,2.7487900 | 479088 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
94152 | Arbre pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-pilona | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>N'hi ha varis. Realitzats en ferro policromat. Mesuren uns 3 m d'alçada. El tronc està pintat de color marró i les fulles de color verd. Simulen un arbre molt esvelt. </p> <p>L'obra d'art o disseny és de caràcter minimalista i de formes molt sòbries. Aquestes pilones presenten un disseny avantguardista. </p> | 08155-158 | Carrer Major | 41.6682800,2.7490000 | 479105 | 4612977 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94152-arbret-davant-esglesia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
94154 | Banc de pneumàtics i ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-pneumatics-i-ferro | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc que conté pneumàtics i ferro. Estaria format per 17 pneumàtics desconstruïts que prenen forma de seient i una estructura metàl·lica amb quatre peus i que agafa la forma de banc de gran longitud. </p> <p>El banc fa uns 3 m de longitud per 70 cm d'alçada i 50 cm de profunditat. </p> <p>El trobem dins del recinte del pavelló esportiu El Palauet. Presenta un disseny avantguardista.</p> | 08155-160 | Carrer Ramón Turró, 53 | 41.6695100,2.7506200 | 479240 | 4613113 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94154-banc-miralda-mares-pneumatic.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miralda i Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
94175 | Banc de trencadís blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-de-trencadis-blanc | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Banc realitzat en trencadís blanc. És un banc de grans dimensions. El terra està decorat, també, amb la tècnica del trencadís. </p> <p>Les tessel·les del terra són de color blanc i color terrós, mentre que les del peu, seient i respatller del banc són de color blanc.</p> <p>Trobem la inscripció 'N. R. 3. 95' fent referència a Narcís Ribas i el març de 1995. </p> <p>Recorda a la tècnica gaudiniana del trencadís i als antics mosaics romans.</p> | 08155-180 | Plaça de la Pau/ Avinguda Pau Casals | 41.6703774,2.7491248 | 479116 | 4613210 | 1995 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94175-banc-de-trencadis-blanc-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
94155 | Banc del Parc de les Esplanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-del-parc-de-les-esplanes | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Banc fet amb fulls de fusta i ciment. N'hi ha varis de la mateixa tipologia. </p> <p>Banc semicircular de 3 m de longitud per 60 cm d'alçada i per 60 cm de profunditat. El seient està fet amb barres planes de fusta i el respatller i el sota seient amb ciment.</p> | 08155-161 | Parc de les Esplanes | 41.6701300,2.7523700 | 479386 | 4613182 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94155-banc-parc-esplanes-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Pol Agustí | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
94173 | Banc Mesquita de Córdoba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banc-mesquita-de-cordoba | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta pèrdues de maons i argamassa. | <p>El banc Mesquita de Córdoba està realitzat en rajoles i tova. N'hi ha diversos exemplars de diferents longituds. N'hi ha d'un pont, dos ponts i tres ponts. Segons la quantitat de ponts tenen dos peus, tres peus o quatre peus. </p> <p>La part de baix agafa la forma d'arc de mig punt. Seient, respatller i reposabraços són dels mateixos materials: rajola plana i tova.</p> | 08155-179 | Plaça de Sant Genís | 41.6600400,2.7213400 | 476800 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94173-banc-mesquita-de-cordoba-sant-genis-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
94156 | Bancs de l'Hort del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-de-lhort-del-rector | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Es tracta de tres bancs. Originàriament tots estaven pintats de color vermell. Ara cadascun és de diferent color. Són butaques individuals realitzades en fusta policromada.</p> <p>Bancs individuals, destinats a una sola persona, de diferents colors: vermell, blau i blanc.</p> <p>Fets en fusta. Mesuren 90 cm d'alçada, 70 cm d'amplada i 60 cm de profunditat. </p> <p>Respatller, seient, reposabraços i peus fets amb barres planes de fusta. </p> | 08155-162 | Avinguda Costa Brava | 41.6682200,2.7496500 | 479159 | 4612970 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94156-bancs-de-lhorta-del-mossen-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94156-bancs-de-lhorta-del-mossen-esglesia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
94157 | Bancs dobles model Hyde Park | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-dobles-model-hyde-park | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Els bancs dobles model Hyde Park estan realitzats en fusta policromada. N'hi ha diversos exemplars. </p> <p>És un banc doble on caben quatre persones. El seient, respatller, potes i reposabraços són fets en barra de fusta plana.</p> <p>Mesuren 1 m d'alçada, 2,40 m de longitud i 60 cm de profunditat. Estan pintats de color vermell.</p> | 08155-163 | Plaça Joaquim Ruyra, Carrer Mas Pinell amb carrer Costa Brava | 41.6684400,2.7514300 | 479307 | 4612994 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94157-bancs-hyde-park.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
94127 | Barraca de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner | XX | <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> | 08155-151 | Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner | <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> | 41.6611971,2.7266977 | 477246 | 4612197 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
94126 | Barraca d'en Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-cerda | XX | Presenta brutícia i petites pèrdues en les parets. Una de les parets té una esquerda remarcable. Ha patit ocupacions humanes que han embrutat l'interior. | <p>La Barraca d'en Cerdà és una barraca de vinya realitzada en formigó. Presenta forma de caixa quadrada tot i que amb sostre elevat. Ens recorda el passat del cultiu lligat a la vinya. </p> <p>Aquest sostre té una superfície corba o voltada. Té una sola porta d'entrada de línies verticals. Encara manté, força bé, l'estructura original.</p> | 08155-150 | Veïnat de Sant Genís | 41.6638460,2.7287230 | 477415 | 4612491 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94126-barraca-den-cerda.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ha patit ocupacions humanes. El propietari era de Malgrat. Hi passaven el dia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
92693 | Biblioteca Enric Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> | XXI | <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> | 08155-28 | Parc de les Esplanes | <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.6705897,2.7527833 | 479421 | 4613233 | 2006 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Enric Miralles i Benedetta Tagliablue | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
94240 | Bosc de llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-llums | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Bosc de llums realitzats en ferro galvanitzat i fluorescents. Tenen la part del peu feta amb una certa torsió o angle a mesura que ascendeix. També en podem dir fanals de peu. La part de dalt la corona el fluorescent. </p> <p>N'hi ha diversos exemplars molt propers els uns als altres, fent la sensació de bosc.</p> | 08155-196 | Parc de les Esplanes | 41.6706700,2.7530990 | 479447 | 4613242 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94240-fanals-biblioteca-miralles.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
94159 | Bust Dante Alighieri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-dante-alighieri | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>El bust de Dante Alighieri està realitzat en pedra picada. Porta la inscripció 'Celio. Poppi. 1998'. </p> <p>Es compon de peanya i bust de caràcter realista. Dante és representat amb un barret d'època renaixentista. La peanya té de quatre cubicles i el bust és exempt. És una escultura naturalista seguint les directrius clàssiques. </p> <p>Mesura 1,90 m d'alçada, 70 cm d'amplada i 70 cm de profunditat.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Va ser fet a la localitat italiana de Poppi (Arezzo, regió de la Toscana), pel mateix autor que va fer d'altres busts de Dante que es poden trobar en aquella localitat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-165 | Plaça de Poppi | 41.6680800,2.7480200 | 479024 | 4612955 | 1998 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Celio | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93643 | Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-mas-alsina-mas-alsina-de-la-casanova-o-mas-descoll-llaurador | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. </p> <p>L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.</p> | 08155-81 | Camí del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. </p> <p>Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.</p> <p>Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. </p> <p>El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.</p> <p>Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. </p> <p>El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. </p> <p>De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.</p> <p>Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. </p> | 41.6662850,2.7179260 | 476518 | 4612764 | 1585 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-can-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93796 | Ca l'Oca o Can Pau Maspoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loca-o-can-pau-maspoch | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada; pel testimoni dels seus propietaris la masia no tenia cap element destacable, simplement hi havia parets de pedra i tapia, moltes d'elles encara conservades a l'estructura actual.</p> | 08155-113 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències de la casa no les trobem fins al 1861 quan era propietat del mas Puig de la Burgada, i hi vivien la família de Pau Pol Maspoch: en Pau era fill de Can Pol, casa amb la qual afrontava pel nord.</p> <p>No sabem si en casar-se, el 1854, ja es va instal·lar a la casa. El que sí que se sap és que al padró del 1866 ja hi era. En Pau i el seu germà Damià es van casar amb dues germanes, Maria i Marianna.</p> <p>Els Pol s'hi va estar fins a la dècada de 1890. El 1911 i 1924 hi vivien els Pica Perpiñà quan la casa encara fou de la família Puig. Al padró de 1930 constava deshabitada.</p> | 41.6676320,2.7437410 | 478667 | 4612906 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93796-caloca-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93868 | Ca l'Oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loli | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Està en estat ruïnós. Manca teulada i gran part de les parets. | <p>Actualment, Ca l'Oli està derruït i ara es troba dins la propietat del mas Alsina. Era una casa de petites dimensions sense cap element destacable. </p> <p>Gran part de la teulada ha desaparegut. Les finestres que es mantenen presenten estructures amb llindes. </p> <p>Les parets tenen parts amb pedra vista i parts en la que es pot veure l'arrebossat en ciment. </p> <p>L'edifici presenta planta baixa i primer pis. El sostre era a dues aigües. Amb l'aspecte actual costa fer-se idea de com havia estat originàriament.</p> | 08155-133 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la masia són de 1789 quan Joan Mateu, treballador de Palafolls, tenia una peça de quatre jornals de vinya.</p> <p>Els Mateu ho varen vendre a Lluís Fermín Antònia i a la seva muller Rosa Droguer Ribes, de Riudarenes, que foren els propietaris entre 1911 i 1921. Aquesta parella no va tenir fills i van adquirir la finca els Tuset. Els germans Tuset tampoc no van tenir descendència i la casa va ser annexionada pel mas Alsina.</p> | 41.6650400,2.7167000 | 476415 | 4612626 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93868-img20230506103208.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
92688 | Ca l'Oller, Can Oller, Masia Can Oller, Mas Bages o Mas Bages d'Amunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loller-can-oller-masia-can-oller-mas-bages-o-mas-bages-damunt | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVIII | <p>Can Oller és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. En la part central de la façana trobem el portal de punt rodó, de tretze dovelles i brancals, i la finestra principal, de llinda recta, amb rebaix d'estil gòtic, i ampit i brancals de pedra, possiblement del segle XVII.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span>La casa té una estructura del segle XVIII. A l’interior es conserven sitges a terra i una porta de llinda recta amb permòdols. Hi ha la boca del forn i un festejador a la finestra principal de la façana. </span></span></span></span></p> <p>Aquesta masia té teulades a dos vessants als quatre cossos que hi ha. La façana principal mostra la disposició del portal i finestres treballades, com es feia al segle XVIII. La finestra principal té una creueta de tradició gòtica a la llinda de la pedra. La masia, de petites dimensions, no funciona com a habitatge. A poca distància els propietaris han construït un nou edifici. S'ha conservat l'era originària. Al costat del mas hi ha dues cases construïdes a la segona meitat del segle XX. </p> <p>L'edifici antic té planta baixa i primer pis. La façana combina arrebossat de color terrós amb la pedra vista. El cantó oriental de la façana ha tingut una transformació (respecte al projecte antic), ja que si pot veure un cos de nova fàbrica. </p> | 08155-23 | Camí de La Ciutadella, 52 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1385 quan Francesca, filla de Jaume Bages i dona de Pere Marata, barquer de Lloret, i abans dona del difunt Francesc Saulina, de Tordera, demanava al seu pare rebre tot el dot que va aportar el seu primer marit.</p> <p>El 1435 capbrevava el mas Bages, l'Elionor, muller de Guillem Poch. </p> <p>Ja a la capbrevació de Joan Bages, el 1502 tenim més dades del mas de tres jornals.</p> <p>El Jaume Bages feia capbrevació el 1581. Quatre anys més tard, el 1585, el mas era capbrevat pel pubill Pau Comes de Munt, de Pineda, de qui en desconeixem el motiu com va adquirir la finca, podríem pensar en una compra. En Pere Comes, descendent del Pau, va vendre el mas i les seves terres a l'Anton Oller el 8-12-1724. </p> <p>El fill de l'Anton, Sebastià Oller, capbreva el mas el 1751, anomenant-lo mas Bages de Munt. Francesc Tortós i Maria Oller firmava el 8-2-1807 un debitori de quatre-centes vint-i-cinc lliures a Quirze Bigas, familiar del Sant Tribunal de la Inquisició, amb promesa de tornar-les en cinc anys o fer venda a carta de gràcia, de les quals dues-centes quaranta-quatre lliures, catorze sous i nou diners les van destinar per obtenir la revenda a Quirze Placies de tres trossos de terra firmats a favor del senyor Placies, una per Antoni Poch i Oller i Maria Poch i Oller segons acta del dia 14-4-1764 a la notaria de Pineda, l'altre per Sebastià Oller signada el 27-2-1767.</p> <p>La parella reconeix que es trobaven impossibilitats de tornar la quantitat i van concedir a Quirze Bigas una peça de nou quartans de sembra, que era part d'una peça major al Pla de Grau, sota el marquès d'Aitona, subjecte al delme i la tasca, a canvi del deute. Peça que pertanyia a la Maria Oller, com a filla i hereva de Marianna Oller i Poch, segons testament de 9-12-1793.</p> <p>El 1818 en Francesc Tortós era titular del mas i té 1,75 'fanegas' de secà.</p> <p>Jaume Tortós Juany va vendre el 27-2-1917, segons acta feta a la notaria de Blanes, a Jaume Murgalleda Parès, la casa amb una hectàrea, nou àrees i setanta-quatre centiàrees, i declarava tenir com a hereu i fill a Fèlix Tortós Oller per testament de 30-11-1871.</p> <p>L'any 1936 la família propietària era la Ribot Murgalleda.</p> | 41.6730190,2.7429785 | 478606 | 4613505 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92688-ca-lolle-4.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Ara és un establiment de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
94193 | Cadira humanomorfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-humanomorfa | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX (finals) | <p>Cadira o cadires (hi ha diversos exemplars) humanomorfes. Realitzades en fusta i ferro. Seients que es poden utilitzar per als usuaris de la biblioteca. </p> <p>La cadira té quatre peus i el sota seient de ferro. La part del seient i el respatller són de fusta. No té reposabraços. </p> <p>Mesura 90 cm d'alçada, 40 cm de longitud i 40 cm de profunditat.</p> <p>Com indica el seu nom, la part del respatller té forma humana. Presenta un disseny minimalista i avantguardista.</p> | 08155-189 | Parc de les Esplanes s/n | 41.6708400,2.7527300 | 479416 | 4613261 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94193-cadira-humanomorfa-biblioteca-enric-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94193-cadira-humanomorfa-biblioteca-enric-miralles.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | EMBT (Enric Miralles-Benedetta Tagliabue) Architects | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93869 | Cal Bessó o Can Sidró Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso-o-can-sidro-cuni | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha quedat integrada dins la urbanització Ciutat Jardí com una parcel·la més. Havia estat una masia senzilla sense cap pretensió.</p> <p>L'edifici presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. En la part oriental es va afegir un cos de teulada horitzontal i pintat de color blanc, com tot el conjunt. </p> <p>Presenta porta principal i finestres de línies horitzontals amb porticons de fusta. Avui en dia no presenta cap element destacable.</p> | 08155-134 | Avinguda dels Arbres 2005P | <p>Les primeres dades són de 1818, al llibre d''Apeo', en el qual Isidre Cuní apareixia com a propietari de la casa.</p> <p>El motiu Bessó es troba, per primer cop, al registre de finques de 1856. </p> | 41.6618670,2.7076140 | 475657 | 4612276 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93869-cal-besso-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93870 | Cal Bolet o Can Gibertó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bolet-o-can-giberto | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Cal Bolet és actualment una masia molt reformada de la qual no en sabem massa cosa.</p> <p>Presenta una teulada a dues aigües, primer pis i planta baixa. El conjunt està pintat de color blanc. En la part oriental es veu un cos porxat amb una successió d'arcs de mig punt. </p> <p>L'edifici, de grans dimensions, dona una sensació senyorial. No s'aprecia cap element destacable, si un espai de grans volums.</p> | 08155-135 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són de 1818, del llibre d''Apeo', quan hi havia una casa propietat d'Eudald Salichs, que era propietari d'1,41 'fanegas' de terra, 0,75 de secà i 0,66 d'erm.</p> <p>El 1866 ens constava vivint amb la família Salichs un mosso, en Gaspar Orench, de vint-i-cinc anys. Quan els propietaris eren la família Salichs es coneixia com a can Gibertó.</p> <p>Al padró de 1911, era propietat dels Martorell igual que al registre d'habitatges de 1921. En Joan Martorell Puig no va tenir fills, i va deixar la casa al seu nebot Joan que s'estava de masover a can Vinyals, i arrossegava el motiu Bolet, que havia estat el motiu de Pau Ribes propietari de can Vinyals.</p> | 41.6701730,2.7227600 | 476921 | 4613194 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93870-mas-bolet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93620 | Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p> | 08155-79 | C. Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p> | 41.6703500,2.7370000 | 478107 | 4613210 | 1885 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
95047 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-15 | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Exemple de casa de cos del segle XVIII que manté ben conservada l'estructura original. </p> <p>Resta una petita part de l'antic edifici. Es pot observar una paret arrebossada i pintada de blanc. Hi ha una porta d'entrada a l'esquerra amb una visera damunt i una petita finestra rectangular.</p> <p>Hi ha una construcció nova en la part dreta i un edifici enganxat al costat esquerre.</p> | 08155-221 | Carrer Nou, 23 | <p>Segons Salicrú (2016) el 12-7-1786 la Josepa Puigvert i el seu gendre, el Francesc Torrent, establiren al Pau Nualart Forn en un cos que formava part de la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1788 confessava al capbreu que ja tenia part de la casa construïda. </p> <p>El 1859 constava com a propietari el Josep Salichs Canovas, casat amb la Marianna Talleda. Als padrons del 1866 i 1880 no hi vivia ningú. </p> <p>Al registre del 1921 el propietari era el Josep Salichs Font. Hi vivia el matrimoni format per l'Isidre Salichs Dalmau i la Dolors Buscarons Coll.</p> | 41.6600300,2.7198200 | 476673 | 4612069 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93387 | Cal Sastre, Mas Sastre, Mas Torrent, Mas Nualart o Mas Pellicer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-mas-sastre-mas-torrent-mas-nualart-o-mas-pellicer | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Cal Sastre és una masia amb teulada a dues aigües. Es poden distingir diferents etapes constructives al llarg dels segles. La casa conté un portal de pedra amb una llinda de considerables dimensions, diverses finestres de pedra, a la façana i als laterals.</p> <p>A l'interior hi ha una escala de pedra i portalades de pedra que distribueixen a la cuina i al menjador un sostre de volta de mocador, i un fet molt curiós és que el forn es troba sota l'escala, això és un signe de l'ampliació de la casa, a la cuina es conserva un escó taula que tenia la particularitat que sostenia la campana de la llar de foc, al celler hi ha un cup de grans dimensions amb una premsa grandiosa datada el 1741.</p> <p>L'entrada al túnel que portaria, segons el testimoni del seu propietari, fins a dins del castell. El propietari el recorda ja sempre mig enrunat, a uns 30 m de la casa. </p> | 08155-71 | Disseminat Cal Sastre | <p>Segons Salicrú (2018) la primera data del mas és al capbreu de 1502, quan Genís Pellicer, fill i hereu de Llorenç Pellicer que havia capbrevat el mas el 1435, declarava tenir un mas de cent jornals.</p> <p>El 1585 el mas es va tornar a capbrevar, ara per Bernat Pellicer, fill d'en Genís. </p> <p>El mas, el 2-10-1597 fou venut a l'encant per la Cúria de Palafolls. En desconeixem els motius pels quals la família Pellicer perd el mas. El comprava Pere Albertí, i el seu fill, Bernat Albertí, el va vendre el 24-8-1614 a Joan Florit.</p> <p>Al següent capbreu, el de 1682, el mas era propietat de Jaume Torrent, que l'havia comprat a Joan Florit, ell capbrevava les mateixes finques que es declaren el 1563.</p> <p>Josep Nualart, sastre i el seu fill Antoni, varen vendre el 1750 una peça a les hortes del Castell de nou quarteres.</p> <p>L'any 1788, Esteve Nualart i Valls, fill d'Antoni capbrevaven el mas Torrent, ara de vuit quarteres.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 Antonio Nualart tenia una casa, 5,5 'fanegas' de secà, 4,75 de bosc, 1,33 d'erm, en total 11,58 'fanegas'.</p> <p>La pubilla de la casa, Joaquima Nualart, es va casar el 25-4-1866 amb Bonaventura Pla Graupera, fill de Calella i indià vingut de Cuba, on va deixar una fàbrica de puros a càrrec d'un germà. </p> <p>A partir d'aquell moment la família ja no va viure al mas, la mare de la Joaquima, Teresa Borrell Arbós, vídua, es va casar el mateix dia que la seva filla amb el Joan Serra Mascaró, senyor del mas Serra del Massans, de Tordera. </p> <p>Pel mas hi varen passar diferents masovers. El 1880 el matrimoni format per Segimon Pou Marcó, de Blanes, i Susanna Duran Ros, de Tordera, i quatre fills, el Josep, el Francesc, la Maria i el Salvi, de 22, 17, 20 i 15 anys respectivament. El 1911 ens hi consta el matrimoni Pere Morell Gelmà i la Teresa Agell Pibernat, de Tordera tots dos amb el masover anterior, en Segimon Pou.</p> <p>El 1918 agafava la masoveria la família Serra provinent de Tordera. Al padró de 1924 hi trobem la parella formada per Francesc Serra Carbó, de quaranta-vuit anys, i Enriqueta Agell Pibernat de quaranta-cinc anys i els fills Miquel, Josep, un altre Josep i el Salvi, ells i els seus descendents seran l'última família que s'estarà al mas fins als anys seixanta, a partir de llavors només servirà d'estiueig a la família Pla, encara actuals propietaris del mas.</p> | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93387-cal-sastre-can-nualart-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93787 | Cal Vidu Petit o Pobre, o Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-petit-o-pobre-o-mas-lledo | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>L'aparença actual de Cal Vidu Petit prové d'unes reformes de finals del segle XX, quan es construïren portal i finestres de nova fàbrica. Les parets del mas, ara de pedra vista, tenen una aparença força antiga. No en destaca cap element arquitectònic que ens corrobori l'antiguitat que sí que queda reflectida a la documentació.</p> <p>L'edifici presenta coberta a dos aiguavessos, portal i finestres (de nova fàbrica). El portal té dovelles i carreus en forma de brancals, la finestra presenten carreus en forma de brancals. </p> <p>El nom que rep la casa en l'actualitat, cal Vidu Pobre o Petit, està lligat a la família Pujol, i ja el trobaríem a finals del segle XIX, tot i que encara al padró del 1866 s'esmenta al cap de casa amb el nom de Josep Pujol Lledó, tot i que no era el seu cognom. Hem de pensar que eren coneguts encara per l'antic topònim de la casa, és molt habitual en aquests tipus de documents posar com a cognom el motiu de la casa o família. Els Pujol venen la casa a mitjans del segle XX a la família Rodiera, que li donen l'aspecte actual.</p> | 08155-104 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions del mas les hem de buscar al capbreu de 1502 quan Nicolau Ledo, senyor útil del mas Ledo, capbrevava tres peces que tenia sota el domini del Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1623 Elisabet Vives Lledó, vídua de Joan Casalins Vives Lledó pagès i el Joan Vives Lledó, clergue de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, fill i hereu del matrimoni, vengué una peça de dues quarteres de forment prop de la capella de Sant Pere de Vivelles a Sebastià Bofill de la Vilanova per catorze lliures.</p> <p>Pere Jovanet era el propietari útil del mas al capbreu del 1681, no tenim documentat el canvi de cognom en la propietat de la finca. En Pere capbrevava les mateixes finques que el seu predecessor el Nicolau Lledó. Tenim constància del fill del Pere, Joan Jovanet, que venia el 1711 un camp de pertinences del mas Burch de quatre jornals a Jaume Pere Martí Bigas, del mas Roig Bitllot, fill i hereu de Joan Bigas.</p> <p>Caterina Jovanet va continuar capbrevant el 1750 les mateixes finques que els seus avantpassats. I el mateix va fer el 1791 pels Ducs de Medinaceli en Francesc Cadars, pagès, i Margarita Pujol i Jovanet, capbrevant les mateixes peces.</p> <p>El 1856 el Josep Pujol era propietari del mas, quan la finca estava registrada amb el número 39, aquí ja no es fa referència al nom del mas, la propietat tenia 1,08 quarteres de cereal i 1,08 quarteres de vinya.</p> <p>Ens constava vivint amb la família Pujol l'any 1857 un mosso, el Rafel Ribot de dotze anys.</p> | 41.6827962,2.7306496 | 477583 | 4614594 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
92664 | Cal Vidu Ric, Mas Ferran Garangou o Mas Mitjà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-ric-mas-ferran-garangou-o-mas-mitja | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV-XIX | <p>L'any 1929 Cal Vidu Ric va ser molt reformada. La casa va perdre l'aspecte que tenia d'antiga masia. Es va ampliar cap a ponent, on hi ha l'habitatge actual. La casa antiga va quedar destinada al bestiar i a eines. Davant la casa es conserva l'antiga era. </p> <p>Trobem una bassa. Pels testimonis dels propietaris, a uns 150 m de la casa hi havia uns deu d'aigua i per darrere la casa passava un corriol que anava del pla de la Ginesta fins a la plaça de les Bruixes. </p> <p>Té el sostre a dues aigües cobert de teules. No s'observa ni cap porta ni finestra destacable.</p> | 08155-11 | Camí del Castell | <p>El mas està documentat al segle XV, quan Francesc Ferran i Genís Ferran, pare i fill són propietaris del mas Ferran Garangou al 1439.</p> <p>En el capbreu de 1667 el mas ha canviat de propietaris i reduït considerablement. Ara és capbrevat per Isidre Burgada, vidu d'Eulàlia Mitjà, en aquell moment anomenat mas Mijà.</p> <p>No hi ha dades de quan es comença a dir Cal Vidu Ric.</p> | 41.6825539,2.7312478 | 477632 | 4614566 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92664-cal-vidu-ric-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93389 | Can Batlle, Mas Batlle o Mas Joia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-mas-batlle-o-mas-joia | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Batlle és una antiga masia molt reformada amb teulada a dues aigües. Presenta façanes fetes amb vidre, manté esquelet original. Té una gran lluminositat a causa de les grans obertures i l'ús del vidre. </p> <p>La casa conserva diversos elements, portal adovellat i unes quantes finestres també de pedra, una d'elles amb permòdols (la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa. Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda). </p> <p>La façana i les parets tenen un arrebossat amb color terrós.</p> | 08155-73 | c/ Les Vilanes / Camí del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) la memòria dels més grans recorda les estades que hi feia la família Ruyra, on passava temporades a l'estiu, propietaris també de Can Florit.</p> <p>Les primeres notícies de la família Joia ja apareixen a la capbrevació del 1435 amb Constança, muller de Llorenç Joia. No podem afirmar que va capbrevar el mas, només tenim el llistat dels qui declaren. El 1502 Antoni Joia es declarava propietari útil del mas de trenta jornals.</p> <p>El 8-7-1531 capbrevava el mas el Pere Joia, fill d'Antoni. Al 14-6-1600 els Joia venien el mas a Antoni Moner. I el 1613 aquest capbrevava al Monestir de Sant Daniel una peça de cultiu i bosc a les Gassoneres que té pel monestir de Valldemaria.</p> <p>Ell va fer hereu el seu fill, anomenat també Antoni, i aquest ho va vendre al 25-6-1619 a Geroni Batlle, que va fer testament el 9-7-1637 al seu fill i hereu també dit Geroni, que es va casar amb la pubilla del mas Tosell, Marianna Tosell, a partir d'aquí es van unir els dos masos durant tres generacions, quan Joan Batlle, net de Marianna els vendrà als Ruyra.</p> <p>La vídua d'aquest Geroni, Marianna Tosell, va fer capbrevació el 1666. </p> <p>El 1723 estava al capdavant del mas en Joan Batlle, fill de Geroni. </p> <p>Al capbreu del 1789, que va fer Joan Alsina Batlle ja l'anomena mas Batlle, tot i que encara fa referència al nom antic.</p> <p>El 1800, Catarina Boada, vídua de Narcís Alsina Batlle, deixava l'heretat anomenada El Bech, de Bescanó, al seu fill Genís. L'11-1-1804 Narcís Alsina Batlle, prevere, tenia un Benefici a l'església de Sant Genís, que havia creat el seu oncle el Genís Alsina Batlle Costa i l'avi Narcís Alsina.</p> <p>Les propietats dels Batlle el 1818 a Palafolls eren el mas i el 20,25 'fanegas'. En aquell moment la propietària era Antònia Alsina Batlle, que havia heretat el mas per defunció del seu pare, Joan Alsina Batlle que va morir a mans d'uns bandolers assaltat al Camí Ral, a l'alçada de Maçanet de la Selva, venint de Girona per negocis.</p> <p>Antònia es va casar amb el blanenc Joaquim Ruyra Miralbell, hereu d'una important família, ells dos seran els avis de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, propietari de la casa a principis del segle XX.</p> <p>A partir d'aquest casament els propietaris ja no viuran al mas, ja hi trobarem sempre masovers. En el 1857 hi trobem la família Ribot Badia, en els padrons de la primera meitat del segle XX. El 1921 el propietari del mas era Joaquim Ruyra i Oms.</p> | 41.6738400,2.7485700 | 479071 | 4613595 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93389-can-batlle-4-municipal.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Es tracta del Local Jove de Can Batlle al barri Santa Maria, en un entorn natural i tranquil. El Local està format per dues parts: una és la masia, on es pot trobar la sala d’ordinadors i la sala de reunions i treball. L’altre consta d’un local amb dues plantes on s’hi pot anar a jugar al billar o amb els jocs de tala que hi ha. A baix hi ha una sala d’esbarjo, a la qual hi ha futbolins, taula de ping-pong i dos bucs d’assaig, els quals el poden utilitzar els joves fent la reserva prèviament.A la masia, primer de tot ens trobem amb la sala d’ordinadors, un espai per poder fer els deures, treballs en grup... o simplement connectar-te a Internet. Es disposa de set ordinadors amb connexió a Internet i amb servei d’impressió gratuït, dels quals els adolescents i joves en poden fer ús durant un temps limitat. La següent sala és la de reunions, la qual s'usa no només per fer-hi reunions, també s'imparteixen diversos cursos, com per exemple, el de monitors/es del lleure o el de tècnic de so. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
93388 | Can Bigas, Can Bigues, Mas Bigues o Mas Roig Bitllot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigas-can-bigues-mas-bigues-o-mas-roig-bitllot | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Can Bigas té el mas, ara mot reformat, ha perdut els elements característics de l'antic casal. Tan sols conserva una sitja al seu interior, però la documentació ens dóna fe de la seva antiguitat.</p> <p>El mas de grans dimensions, amb teulada a dues aigües, té la façana i les parets laterals arrebossades amb guix de color grisenc. La porta principal manté dovelles antigues. Les finestres i les seves obertures s'han fet noves.</p> | 08155-72 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) el mas era conegut com a mas Roig Bitllot. La primera referència als Roig Bitllot és del 1434 quan tenim documentada a Eulàlia, dona pròpia i soliua de l'Hospital de Pobres, muller de Pere Roig Bitllot, i aquest Pere el tenim documentat al capbreu de 1435. </p> <p>Però la primera notícia del mas és al capbreu del 1502, quan Joan Roig Bitllot declarava tenir el mas de cinc jornals pel senyor del terme, el Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1531 capbrevava el mas en Pere Roig Bitllot i no tindrem més notícies del casal fins al 21-10-1643 quan Bernat Bigas fa hereva la seva muller, Catarina Puig.</p> <p>Catarina va transmetre el mas al seu fill Joan Bigas, i aquest segons testament de 20-11-1665 el va deixar al seu fill també dit Joan, que al capbreu de 1665 es declarava senyor útil i propietari del mas Roig Bitllot.</p> <p>En Joan, net de la Catarina, capbrevava també una peça al Goday de quatre jornals, una peça als Pujols de dotze jornals i un altre mas anomenat mas Carbó, del qual no en tenim cap més referència. No tindria res a veure amb el que ara coneixem com a mas Carbó, que en aquell moment era conegut com a mas Muntaner.</p> <p>Al capbreu de 1750 tornem a trobar el mas capbrevat pel Jaume Pere Màrtir Bigas i el 1790 pel Genís Bigas. </p> <p>El 1818 el cap de casa continuava essent Genís Bigas. </p> <p>Vivint amb els propietaris hi trobem algun servent; al 1857 Teresa Sureda de vint-i-vuit anys i Francesca Tió de tretze. Al padró de 1866 hi trobem encara Teresa Sureda.</p> <p>La propietat es mantindrà fins el dia d'avui en mans dels descendents dels Bigas.</p> | 41.6744610,2.7423830 | 478556 | 4613665 | 1502 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93388-can-bigas-6.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93731 | Can Bigorra o Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-cal-drapaire | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Bigorra és part de l'antic casal Burch.</p> <p>La casa conserva una sitja que s'endinsa a la casa del costat, a can Morell. El motiu Bigorra estaria lligat a la família Alsina, una altra masia anomenada també Bigorra o can Palomo hauria estat propietat d'aquesta família.</p> <p>La façana ha estat molt reformada. Ha perdut gran part de l'aspecte original. Trobem una teulada a dues aigües i les parets pintades de blanc. Finestres i porta destaquen per la llinda superior feta en fusta.</p> | 08155-86 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) Joan Bigas, marmessor dels Tapiola, va comprar una part de l'antic mas Burch al 27-7-1681, ell va ser qui es va encarregar de la venda del mas Burch.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1750, la casa i el mig jornal és propietat de Jaume Bigas, fill de Joan Bigas.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1789, Florentina Bigas, casada amb Francesc Avert i vídua de Genís Alsina, capbrevava la casa</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Perdem el rastre de la família fins als primers padrons, quan sabem que el 1866 era propietat dels Alsina, descendents dels Bigas, i hi continuaven vivint, però fou per poc. Al padró de 1880 vivien a Santa Susanna i la casa restava deshabitada. A partir d'aquí hi passaren diferents masovers; el 1911 la casa tornava a estar habitada amb la família Mates Freixes, el 1924 la família Puigdefàbregues Pagès i el 1930 els Torrentó Parés.</p> <p>El 1926 Salvador Alsina Cases va fer testament al seu fill i aquest la va vendre al cap d'uns anys a la família Guinart.</p> | 41.6737560,2.7413360 | 478469 | 4613588 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Té una sitja antiga per guardar el gra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93800 | Can Bigorra o Can Palomo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-can-palomo | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Bigorra ha estat molt reformada segons el testimoni d'antics masovers, la casa antiga era de petites dimensions. Ara la casa té afegida una petita torre, de nova factura, de caràcter medievalista rematada amb merlets. </p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És una construcció de planta baixa i primera planta. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-114 | Veïnat de Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades són del padró del 1861 quan era propietat de Jaume Alsina Santigosa, la casa fou propietat de la família Alsina fins al 1945, quan la van vendre a Fèlix Ribas Tomàs, i aquest el mateix any la va revendre a Julio Palomo Nogués.</p> <p>Abans de la venda els Alsina ja no visqueren a la casa. Al padró de 1924 hi trobem vivint a la casa uns masovers, la família de Manel Pol, aquest era fill de can Pol. A la dècada de 1930 i de 1940 la casa estava deshabitada.</p> | 41.6660660,2.7355060 | 477981 | 4612735 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-palomo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93800-can-bigorra.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93788 | Can Bonosi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonosi | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'aspecte actual de Can Bonosi està molt canviat del que fou en els seus orígens. Se li ha donat una silueta de masia, afegint-hi portalada i finestres de pedra, tot de nova fàbrica.</p> <p>La casa original, pel testimoni de veïns, era una casa senzilla de pagès sense cap element destacable.</p> <p>El terra, en forma d'era de davant de la casa, és de nova construcció.</p> <p>És un edifici de planta basilical. En destaca el cos central i té el sostre a dues vessants, a dues aigües. La part central té planta baixa i primer pis. Destaca la pedra vista que li dona un aire rústic. L'edifici cerca l'harmonia, la simetria i l'equilibri.</p> | 08155-105 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1750 quan Bonosi Carreres tenia una casa en una peça del mas Bosch de quatre jornals on hi havia establert el 21-9-1745 el Jaume Tortós, jove treballador, fill de Sebastià Tortós, en una finca provinent del mas Rupià. </p> <p>En Ramon Carreres, fill del Bonosi, capbrevava la casa el 1788, declarant el mateix que el seu pare l'any 1750.</p> <p>El Josep Carreres no va tenir fills i el mas va passar a mans de Jaume Tosses, de Canet, que no hi visqué i on varen passar diferents masovers. Primer els Pica Fàbregues, seguits dels Puig Grimal, i a partir del 1920 els Romaguera Llopart. El 1921 fou propietat de Josep Mercader Bigues que tampoc hi visqué.</p> | 41.6832800,2.7303300 | 477556 | 4614647 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93732 | Can Borra, Ca l'Estanyol o Mas Borra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borra-ca-lestanyol-o-mas-borra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Borra és una part de l'antic mas Burch. </p> <p>Actualment, està totalment transformada i s'ha convertit en dos habitatges, el que en queda de l'antic mas és una sitja per al gra l'interior d'una de les cases. El motiu Estanyol prové de l'origen dels actuals propietaris, la família Güell, provinents de la població anomenada igual. </p> <p>La teulada és a dues aigües. L'arrebossat de la paret està pintat de color gris. Finestres i porta són de nova factura.</p> | 08155-87 | Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera notícia de la casa amb dos jornals de terra, separada del mas Burch, fou en la compra a l'encant públic per Francesc Planet, d'origen francès, el 26-7-1681.</p> <p>Al segle XVII, especialment, hi havia una gran arribada de població occitana a Catalunya que marxaven de la seva terra per guerres religioses i per l'alt poblament que patien. En Francesc n'era un clar exemple.</p> <p>El 1750 Pere Planet, fill de Francesc, i Jaume Planet, treballadors, capbrevaven la casa que havia comprat Francesc.</p> <p>La mateixa casa i peça de dos jornals fou capbrevada el 1788 per Pere Vila, treballador de Sant Genís. No sabem com es va produir el canvi dels Planet als Vila, tot fa suposar que per venda.</p> <p>El 1818 va constar com a titular de la casa Francisca Vila, àlies Roig, amb una casa i una 'fanega' de terra de secà.</p> <p>No és fins als primers padrons que retrobem la casa, quan trobem vivint i essent propietaris la família Pagès, desconeixem la relació amb els Vila, però els Pagès també foren coneguts amb l'àlies Roig. I aquests Pagès van vendre la casa i van comprar la masia de can Pinadella, i fou a partir de la seva arribada a la nova casa quan s'anomenà a partir de llavors can Roig.</p> <p>Els Pagès van vendre la casa a Josep Pou Duran a principis del segle XX. Els Pou també van comprar la casa del costat (de la part de migdia) coneguda com a can Morell.</p> | 41.6703460,2.7371940 | 478123 | 4613210 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93390 | Can Borrell o Mas Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrell-o-mas-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII | <p>Can Borrell és un mas documentat ja el s. XIII, ara molt transformat, comparteix unes característiques molt semblants amb Can Gibert i Can Vall de Juli, delimitats pel nord amb la Riera de Sant Genís i pel sud amb la carena, amb bosc per sobre la masia i cultius entre el mas i la riera.</p> <p>L'aspecte actual és d'unes reformes que es van fer a la dècada de 1940. </p> <p>El mas té un sostre a dues aigües. Les finestres i les obertures són de nova factura. És un mas de grans dimensions. </p> <p>La façana amb arrebossat està pintada d'un color terrós clar.</p> | 08155-74 | Disseminat Can Borrell | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són del setembre de 1254 quan Pere de Palafolls va vendre el mas junt amb el mas Ramona a dos clergues, Gausfred de Terrassa, ardiaca d'Empordà i Bernat de Falguers, prevere de l'església de Girona, i a Ramon Andreu, ciutadà de Girona. El mas ja era habitat per Guillem Borrell.</p> <p>El 1430 era propietari del mas Pere Borrell, boter i habitant a Blanes, qui renunciava al seu dret sobre el mas.</p> <p>Joan Borrell, propietari útil del mas, capbrevava el 1502 pel vescomte de Cabrera diverses peces.</p> <p>Caterina Borrell capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu avi Joan el 1502. Ella va fer testament a la seva filla Esperança el 10-9-1592, i aquesta el 13-4-1596 va anomenar hereu al seu fill Joan Pau Borrell, i aquest el 23-7-1623 va anomenar al seu fill Francesc hereu. Aquest Francesc amb el seu fill capbrevaven el 1666, pel marquès d'Aitona, les mateixes peces que els seus avantpassats.</p> <p>Pere Borrell es va casar amb Maria Galter de Santa Susanna, matrimoni que va unir els dos patrimonis, els Borrell incorporaven el mas Galter. El fill de la parella, el Francesc, va signar el 1728 capítols matrimonials amb Maria Teresa Tió d'Hostalric, filla de Jacint i Magdalena, els Tió van aportar un dot de 600 lliures.</p> <p>Al capbreu del Priorat de Rocarossa de l'any 1732 Pere Borrell, com usufructuari, i el seu fill Francesc, capbrevaven el mas Galter de la Vall de Santa Susanna, que tenia segons el testament de la seva mare fet a Vilanova el 6-4-1716. </p> <p>Del 1736 tenim les afrontacions del mas, de vint jornals, que els Borrell tenien sota la Candela de la Seu de Girona. </p> <p>Damià Borrell va fer inventari dels béns heretats del seu pare el 1775 i el 1798. Capbrevava pel duc de Medinaceli diverses peces el mas Ramon, derruït i el mas Galter amb les corresponents peces de terra lligades al mas.</p> <p>El 1789 hi hagué un doble casament, Francesc Borrell es va casar amb Josepa Boada, i alhora el pare de Francesc, el Damià, vidu, es va casar amb la vídua i mare de Josepa Boada, Teresa Mallol.</p> <p>El 1859 Joan Borrell Boada hipotecava el camp d'en Reig per poder comprar la soldada del seu fill Francesc Borrell Puig, que havia estat cridat a files per anar a Montevideo.</p> <p>El 1924 hi havia una família de masovers, els Aulet, vivint en un annex de la casa conjuntament amb els propietaris. </p> | 41.6576910,2.7169610 | 476434 | 4611810 | 1254 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93390-can-borrell-era-1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93871 | Can Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-brunet-1 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Brunet està molt reformada. Ha sofert diverses transformacions.</p> <p>L'edifici té planta baixa, primer pis i sostre a dues aigües. Les parets estan pintades de color blanc. Les finestres del primer pis estan coronades per llindes de fusta. En la primera planta trobem la porta principal amb arc rebaixat i tres finestres amb reixa i visera. </p> <p>Presenta el sostre a dues aigües. Hi ha altres cossos afegits a l'edifici principal.</p> <p> </p> | 08155-136 | Carretera del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1818 quan Miquel Brunet n'era propietari en una finca d'una 'fanega'.</p> <p>Sabem poca cosa de la finca; no podem seguir la traça dels seus habitants ni propietaris. Al padró del 1924 hi constaven vivint com a masovers Miquel Colomer, nascut el 1896, i Maria Alsina Cuní, nascuda en 1899.</p> <p>La finca la va comprar Esteve Tries Burcet i que s'hi va instal·lar durant els anys trenta. El fill d'aquest, Jaume, la va vendre a Antoni Guix Serrallonga, propietari del mas Jordà, al llarg dels anys cinquanta del segle XX.</p> | 41.6626850,2.7191770 | 476621 | 4612364 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93871-can-brunet.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93649 | Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-mas-alsina-de-la-cals-o-de-les-cabres | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | En estat d'abandonament. Presenta esquerdes, fissures i pèrdues en parets i façana. | <p>En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria. </p> <p>L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.</p> | 08155-82 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.</p> <p>Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.</p> <p>El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.</p> <p>El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més. </p> <p>El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.</p> <p>Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.</p> <p>Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.</p> <p>Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.</p> <p>El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.</p> <p>El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.</p> | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 1430 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93649-can-cabreta.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del sobrenom 'de la Cals' no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.L'origen del sobrenom 'de les Cabres' el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
92702 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p> | 08155-37 | C. Joaquim Ruhi, 1 | <p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p> | 41.6696750,2.7457410 | 478834 | 4613133 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93621 | Can Camps o Mas Puiggorri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-mas-puiggorri | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Camps és una masia amb mur que envolta el seu pati, i que els propietaris en diuen muralla, amb espitlleres.</p> <p>A la porta d'accés al pati clos, encara es conserva la data de l'antiga porta, 1882, el mur podria ser fet llavors, en aquell moment era el cap de la casa en Pau Camps Bonet, quan la propietat viuria el moment més esplendorós. </p> <p>La casa, de grans dimensions, és fruit de moltes ampliacions i reformes al llarg dels segles. En destaca al primer pis una galeria porxada amb arcades vora l'entrada principal i un portal de pedra amb arc rebaixat. De la part exterior de l'edifici en destaquen diverses finestres amb llinda, protegides en reixa, com si fos una fortificació. </p> <p>Hi ha, també, una era de grans dimensions.</p> | 08155-80 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) fou coneguda com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom: d'una banda el mas Puiggorri de Sant Genís, i d'una altre el de sota el castell. El de Sant Genís s’havia anomenat fins al XVII mas Carreres.</p> <p>La història del mas és una història d'èxit, el que va començar essent un petit i derruït mas, on s'instal·laren els Camps, vinguts d'Hortsavinyà, va ser al segle XIX un dels grans masos de Palafolls.</p> <p>La família conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria. </p> <p>La primera notícia que tenim del mas és un pergamí del 1533 on en Salvi Tomàs comprava a l'encant públic el mas Puiggorri derruït per vint-i-sis lliures a Esteve Desclapers, com a batlle de Vilanova. El mas havia estat d'Eulàlia, vídua d'Antoni Puiggorri. </p> <p>El 21-7-1564 Antoni Tomàs establia, al mas Puiggorri derruït de catorze jornals, l'Esteve Camps, pagès d'Hortsavinyà, per quaranta lliures.</p> <p>En el capbreu del 1665 -que va fer en Pere Camps-, ja s'anomenava mas Camps. </p> <p>El 1722, Joan Camps signava capítols matrimonials amb Magdalena Comes, del mas Comes, ella va aportar un dot de 300 lliures al mas, i les germanes del Joan van ser dotades amb 20 lliures per a quan es casessin. </p> <p>Hi hagué, el 1773, un altre bon casament. Narcís Camps es va casar amb Teresa Bigas Viader, del mas Roig Bitllot. Ella va aportar 300 lliures. Es van casar a la capella de Sant Pere de Vivelles.</p> <p>La casa va continuar rebent bons dots. El 1863, Narcís Camps Moner va rebre de Josep Bonet Perich 400 lliures, a compte de les 800 lliures de dot que varen pactar pel casament amb la seva filla Paula Bonet.</p> | 41.6739360,2.7301560 | 477539 | 4613610 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-43.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | La masia conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria, que es pot consultar a Arxius en línia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93801 | Can Cigala, Can Nan o Forn d'en Moner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cigala-can-nan-o-forn-den-moner | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Cigala és una construcció de petites dimensions, protegit per dues grans alzines centenàries, una d'elles conegudes per l'alzina del Carlí.</p> <p>Manté part de l'estructura original de quan havia estat un forn de rajoles. L'edifici és de planta baixa i de teulada a dues aigües. És un petit habitacle. Presenta maons vistos i en moltes zones de les façanes ha perdut part de l'arrebossat.</p> | 08155-115 | Veïnat de les Ferrreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa (sembla que havia estat un forn de rajols) són de 1862, quan Narcís Puig de la Burgada la tenia per herència de la seva mare. D'aquells anys se sap que era una casa en un tros de terra de ceps i cultiu. </p> <p>Als padrons del 1861 i 1866 no hi surt, per tant, deduïm que no hi vivia ningú. Al del 1880 era propietat de Pere Moner Llobet, propietari de can Moner, i hi vivia una família de masovers, els Masferrer. El 1911 i 1924 hi vivia la família Vendrell Oliver.</p> | 41.6707440,2.7414322 | 478476 | 4613252 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-forn-den-moner.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93801-alzina-al-costat-alzina-del-carli.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93736 | Can Claric, Can Sidro Claric o Can Jaumeset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claric-can-sidro-claric-o-can-jaumeset | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Claric és una casa petita senzilla sense cap element destacable, hi ha davant la casa un pou, el qual a uns metres d'ell s'inicia una mina que baixa directe a mig pou, una mina amb esglaons que va ser feta pel fill del Jaume Solà, en Josep Solà Tos, tot i que ningú en sap dir la utilitat per la qual va ser feta.</p> <p>El sostre és dues aigües i està pintada de blanc. S'hi han anat afegint diversos cossos.</p> | 08155-91 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies de la casa són del padró del 1861 quan era propietat d'en Sidro Vilà, àlies Claric.</p> <p>Jaume era casat amb la filla del Sidro, que el doblava en edat. La parella no va viure mai a la casa, es van estar a la casa coneguda com a can Jesús de Baix. El Jaume va anar a viure a can Claric ja amb la seva segona muller, la Joaquima Tos. Del primer matrimoni Jaume no va tenir fills.</p> | 41.6780966,2.7139550 | 476192 | 4614077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93736-can-claric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
92689 | Can Comas, Can Comes, Mas Comas, Mas Comes o Mas Sabater de la Borina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-can-comes-mas-comas-mas-comes-o-mas-sabater-de-la-borina | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV/ XIV-XVI | <p>Can Comas té planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos i diversos cossos afegits. Manté el portal rodó adovellat amb brancals, damunt del qual trobem una finestra de llinda recta amb emmarcament de pedra. Les altres dues finestres de la façana principal són d'estil goticista: una en cada un dels cossos laterals, d'èpoques diferents (u<span><span><span><span><span lang='CA'><span>na amb arc conopial i una amb arc lobulat.)</span></span></span></span></span></span>. A la finestra més estilísticament gòtica sobresurt l'ampit, probablement de fabricació posterior, d'aproximadament els segles XVI o XVII.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. La façana té un arrebossat de color terrós i hi ha un rellotge solar, de placa rectangular i de nova fàbrica.</p> | 08155-24 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | <p>Segons Salicrú (2018) tenim notícies de la família resident al mas ja el 1388, quan el Guillem Sabater de la Borina titular del mas pagava diversos dots de dues filles. Al Bonanat Garangou i al seu fill Antoni, vint lliures pel casament de la seva filla Margarida, i a l'Arnau Boïgues, mestre d'aixa de Blanes, deu lliures i cent sous pel casament amb la seva filla Caterina. </p> <p>El primer capbreu del mas era suposadament el de 1435, no en tenim el document, però ens consta que el Francesc Sabater de la Borina hi capbreva. Ja al capbreu del 1502 en tenim tot detall del mas capbrevat per Cebrià Sabater de la Borina.</p> <p>Al Capbreu de 1583 el mas havia canviat de mans, la família Sabater ja no era propietària útil del mas, es declarava senyor útil en Benet de Pons, domiciliat a Barcelona. </p> <p>En Benet també capbrevava el mas Reverter, abans anomenat mas Ferrer Palau Banyuls.</p> <p>En Benet de Pons, cavaller de Barcelona feia donació del mas a l'Àngela, en desconeixem la relació amb en Benet, segons els capítols matrimonials signats a la ciutat d'Urgell el 26-3-1599. L`Àngela, muller d'Andreu Llenes, Ciutadà honrat d'Urgell, segons acta feta a Blanes el 20-11-1629 feia hereva del casal a la seva filla Agnès. I ella va vendre per set-centes lliures el 27-9-1636, segons acta signada a Girona, tot el mas i les seves terres a Bertomeu Comes, avantpassat dels actuals propietaris. Bertomeu va passar a tenir la residència al mas.</p> <p>En Bertomeu testava el 8-6-1651 i feia hereu el seu fill Josep Comes. Aquest, el 1664 capbrevava el mas amb totes les peces anteriors, el mas Reverter i el mas Fonolleda, que havia comprat a Joan i Reparada Vidalet, segons acta notarial d'Hostalric de 26-3-1625.</p> <p>El 1724 disposem d'un inventari de la casa fet a la mort del Joan Comes. Es van succeint els hereus Comes fins a arribar al 1790, on Antoni Comas capbrevava el mas de vuitanta jornals.</p> <p>Segons el llibre d''Apeo' del 1818 Josep Comes Serra era titular del mas.</p> | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92689-can-comes-9.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
93384 | Can Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-daniel | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Daniel era una masia o mas. El seu aspecte exterior té l'aparença d'una casa de principis del segle XX. Ha sofert moltes transformacions. </p> <p>La casa ha tingut diverses reformes per donar una aparença senyorial. S'ha afegit una porxada. Tant finestres com portes són de nova construcció. </p> <p>Té el sostre a dues aigües i està pintada d'un color terrós.</p> | 08155-68 | Camí de can Grinyola | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas Figueres, desconeixem si existia la casa ja, són del 28-4-1618, quan Antoni Cellent, propietari útil del mas Cellent, va fer sessió de la peça al beneficiat Salvador Clapers, aquest va heretar la seva cosina Maria Forest, segons testament el 20-6-1646, i ella va heretar el seu fill Rafel Forest, i el fill d'aquest, Jaume Forest, pagès de la Vilanova, va vendre el 1682 la peça de vint-i-cinc jornals, al masover del mas Xuclar, Jaume Brunet, per 175 lliures.</p> <p>El 1746 el propietari de la finca era Daniel Brunet, fill de Jaume Brunet. </p> <p>Les primeres notícies de la finca amb una casa són de 1818, quan Francesc Brunet, àlies Daniel, era propietari de la casa i de 2,5 'fanegas' de terra i 1 de bosc.</p> <p>El 1856 el cap de la casa era Pau Torrent Estiu, àlies Moles, que s'havia casat amb la pubilla de la casa. Els Torrent i els seus descendents van continuar vivint a la casa, el 1921 el propietari era Josep Torrent Salichs.</p> | 41.6665470,2.7230870 | 476948 | 4612792 | 1818 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93384-can-daniel-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
93803 | Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florenci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Florenci és ara un equipament municipal destinat a seu del Casal de la Dona. Quan va adquirir la finca l'Ajuntament es va restaurar de manera curosa, respectant els elements originaris. La masia té una aparença que ens fa situar en els seus orígens al segle XIX.</p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És destacable la construcció en pedra vista. La porta d'entrada, feta en fusta, presenta un arc rebaixat. Té planta baixa, primera planta i golfes. Els interiors han mantingut part de l'aspecte original tot i que s'han adaptat a noves funcions com poden ser les lúdiques i les culturals. Els tres nivells estan clarament delimitats, per una línia horitzontal feta en doble rajola fina que divideix les tres plantes. </p> <p>En la façana es veu un rellotge de sol però sense dibuix. Només hi ha la placa i l'agulla (gnòmon).</p> | 08155-116 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | <p>Segons Salicrú (2018) en el padró del 1861 el propietari era Josep Bonet. En aquest padró del qual només es conserva una còpia parcial dels propietaris de cada casa, alguns d'ells no surten amb el seu cognom sinó amb el motiu pel qual eren coneguts com a Bonet, perquè vivien a can Bonet de Santa Susanna.</p> <p>El 1866 hi vivia la família Balmes Riera i s'hi van estar almenys fins al 1890. Ja a inicis del segle XX hi vivia en Florenci Soley, provinent de can Oms, que encara li dona el nom a la casa. </p> <p>El 1880 era propietat de Catalina Vila, de Malgrat.</p> | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-4.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per la seva situació sembla que la casa hauria estat construïda en terres que havien estat del mas Joanysacreu, tot i que no en tenim cap document que ho corrobori, la seva presència a la documentació coincidiria amb la desfeta i venda a parts de totes les terres del mas Joanysacreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
92654 | Can Florit de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | <p>Can Florit és una masia establerta prop de l'església de Sant Genís. Bonet Garí la cita a la fi del segle XV. En destaquen el portal d'accés de mig punt adovellat amb brancals i dues finestres gòtiques. El cos modern -que es pot veure a l'esquerra de la façana-, era part de l'antiga masia .<br /> <br /> La masia es troba coberta, a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Centra la façana una finestra esculpida amb llinda d'arquets lobulats. Encara hi ha vestigis de l'arrebossat original a la façana. Actualment, té planta baixa i primer pis. La façana combina la pedra vista amb argamassa de color terrós. </p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Havia tingut tres finestres o finestrals destacables, dues de les quals</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span> amb arc lobulat (una que no s'ha conservat) i una amb permòdols. Aquesta casa era l’antic Mas Reig, documentat ja al segle XIV, abans de dividir-se en tres habitatges al segle XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>En la façana trobem un fragment de lauda funerària, datat el 1348 i originari de l'església de Sant Genís. </span></span></span></span></span></span></p> | 08155-3 | Carrer de Sant Genís | 41.6601484,2.7210258 | 476774 | 4612082 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92654-antic-mas-reig-30.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
92673 | Can Florit de Santa Maria o Can Florit, Mas Florit, Mas Tosell o Mas Ruyra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florit-de-santa-maria-o-can-florit-mas-florit-mas-tosell-o-mas-ruyra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets. | <p>Can Florit és una masia de planta rectangular amb coberta a dos aiguavessos. Té portal adovellat amb brancals i finestres d'estil goticista, amb festejadors a l'interior. La finestra més interessant és la central, d'arc gòtic conopial amb traceria calada. </p> <p>En un cantó de la casa hi trobem un pou de pedra, cobert amb volta de maó. La masia fou propietat de l'escriptor Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - Barcelona, 1939). Té tres finestres o finestrals destacables. <span><span><span><span><span lang='CA'><span>Una amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En aquests moments, té dos cossos paral·lels a la façana principal. Ha estat reformada per a casa d'estiu. Podem veure planta baixa i primer pis. La façana, d'arrebossat de color terrós, presenta forats, fissures i esquerdes que deixen veure part de les pedres originàries (com a element constructiu). Davant de la façana trobem part de l'antiga era. <br /> <br /> En la paret de migjorn trobem un porxo aguantat per un pilar de gran diàmetre construït en pedra. A la vegada és l'estructura externa del pou de la casa. L'estructura del pou de Can Florit sustenta el porxo de la casa, a la banda de migjorn. Té estructura semicircular de gran diàmetre i està bastit en pedra i maó. A la part buida hi trobem una corriola i la corda per pujar l'aigua.</p> <p>Les parets de càrrega es troben paral·leles a la façana, fet que caracteritza les masies de la zona del Maresme Nord. Per aquest motiu l’embigat no continua la inclinació del frontó de la façana i, per tant, no necessita la jàssera del carener.</p> | 08155-20 | Avinguda Pau Casals/ Avinguda Girona. Camí de Can Florit | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1502 quan Joan Tosell era propietari del mas que capbrevava el vescomte de Cabrera.</p> <p>Joan Tosell capbrevava el 1585 diverses peces. </p> <p>El 1614 el propietari era Joan Tosell, casat amb Cristina. La seva neta Joana Tosell es va casar amb Joan Batlle, propietari útil del mas Batlle, qui va vendre el mas a Joan Florit i Albertí, comerciant a Blanes. Els descendents d'aquest vendran el mas als Ruyra.</p> <p>Més endavant, ja a principis del segle XIX, els Batlle i els Ruyra es van unir per matrimoni, per tant el mas va tornar als descendents dels Batlle Tosell. A partir de la venda als Batlle, a la casa sempre hi va haver masovers. Tenim documentats els dels segles XIX i XX, a través dels padrons.</p> <p>El 1857 i 1866 hi havia la família Codina, que el 1857 tenien dos servents vivint amb ells, en Joan Balmes de 22 i Engràcia Pla Borrell de 16 i el 1866 Josep Martori Masferrer de 17 anys i fill de Tordera. El 1880, 1911 i 1924 hi havia la família Puig vinguts de Sant Genís.</p> | 41.6722356,2.7476804 | 478997 | 4613417 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92673-can-florit-6.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
92686 | Can Fonolleda, Mas Fonolleda o Masia del Camí de la Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fonolleda-mas-fonolleda-o-masia-del-cami-de-la-font-del-ferro | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIII-XV | Presenta pèrdues, fissures i esquerdes en façana i parets laterals. | <p>Can Fonolleda és una masia de planta rectangular i coberta a dos aiguavessos. Té un cos afegit a la banda dreta. Hi ha una façana amb portal adovellat i brancals i dues finestres d'estil goticista, una d'elles geminada, que poden ser datades al segle XV-XVI. Trobem tres finestres o finestrals destacables: u<span lang='CA'><span><span><span>na amb permòdols, una altra també amb permòdols lobulats i llinda recta, i una amb arc conopial.</span></span></span></span></p> <p>Al davant s'hi troba una era de grans dimensions feta de toves. A la paret lateral de migjorn hi ha un porxo senzill.</p> <p>S'ha construït un annex al cantó oposat al porxo. És una de les moltes masies que han contribuït, des del segle XVII, a donar una certa imatge al municipi. Ha permès refermar Les Ferreries com a centre administratiu.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat de la façana presenta un color gris i terrós. Aquest mostra esquerdes i fissures.</p> | 08155-21 | Carrer de la Font del Ferro. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres notícies del mas són del 1386 quan Alamanda, dona de Bernat Fonolleda s'asserveix a favor de l'Abat de Breda, per haver entrat al mas. El 1388 el Bernat fa procurador al seu concosí, el també anomenat Bernat Fonolleda, per tal que vengui el mas, a raó d'això, ja ha venut la Borda d'en Romeu al Bernat Dalmau per deu lliures.</p> <p>El 1436 Llorenç Fonolleda i la seva dona Joana eren propietaris útils del mas. Ja al capbreu del 1507 tenim més informació de la nissaga. </p> <p>El fill d'Antoni, Reiner, capbrevava el 1583 les mateixes peces que el seu pare.</p> <p>L'11-2-1632 el mas i les seves terres foren venudes a l'encant per ordre de la Reial Audiència de Catalunya; no en sabem els motius, moltes vegades eren per embargament per falta de pagament de deutes, això comportava un procés i al final l'Audiència dictava sentència. Les va comprar en Baldiri Llobet i aquest l'11-4-1632 la va revendre a Bertomeu Ferno. Aquest deixarà com herència en Joan i na Reparada Vidalet.</p> <p>En Joan i na Reparada la van vendre el 26-3-1645 a Josep Comes, propietari útil del mas Comes o Sabater de la Borina, que capbrevava al 1681 algunes peces que havia comprat amb el mas i estaven sota domini del senyor del terme.</p> <p>Declarava també els censos que prestava pel mas i dia que els seus predecessors ja els havien comprat a Reiner Fonolleda el 20-1-1599. </p> <p>Els Comes foren propietaris del mas almenys fins al padró de 1861; no sabem la data exacta, però van vendre la finca als Puig de la Burgada. Suposem que d'ençà de l'adquisició del mas pels Comes, hi devia haver sempre masovers, la documentació no ens ha sabut dir res, tot i que ja el 1866 tenim una família de masovers documentats, els Mas Perramon i el 1911 els Verdaguer Mateu.</p> | 41.6703510,2.7418060 | 478507 | 4613209 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92686-can-fonolleda-8.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
95049 | Can Freixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Casa amb sostre a dues aigües. Presenta arrebossat de color grogós ataronjat mostrant en la cantonada dreta i esquerra pedra vista.</p> <p>La façana principal presenta dues obertures o portes amb pedra vista i tres finestres rectangulars emmarcades amb pintura blanca. </p> <p>Té dos nivells, planta baixa i primer pis.</p> | 08155-223 | C. Sant Genís, 21 | <p>Segons Salicrú (2016) originàriament era com ara un sol habitatge.</p> <p>Durant un temps es va dividir en dos: un habitatge a la part est. El 1663 el Pau Fexes establia a la casa, que separava de la seva, a l'Antoni Palomeres. El 1749 ho capbrevava el Josep Brunet i Palomeres. I un habitatge en la part oest. El 1665 el document ens situava la casa a la cellera de Sant Genís, capbrevada pel Pau Fexes al Vescomte de Cabrera. El 1749 capbrevaven el Josep Fexes i el Guerau Fexes, pare i fill. </p> <p>Durant el segle XIX el cognom dels propietaris es va transformar en Freixes.</p> <p>El 1861, unides les dues parts de l'habitatge, el cap de casa era el Benet Freixes. Al padró del 1866 era el propietari el seu fill, el Joan Freixes Gibert de quaranta-cinc anys, casat amb la Cristina Estiu Roquet. Al padró del 1880 era propietat de la filla del Joan, la Maria, casada amb el Damià Oller Oller, fill de Ramió. </p> <p>Al registre del 1921 era propietat del Josep Oller Freixes i era coneguda com a can Freixes.</p> | 41.6599100,2.7222900 | 476879 | 4612055 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La primera informació documental és del segle XVII, però per la seva ubicació, dins la cellera, podria ser de molt abans. Trobem una inscripció de 1593 que es desconeix si està en el lloc original o si correspon a l'any de construcció. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
95048 | Can Gananci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gananci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | Pèrdua de l'arrebossat en algunes zones de la façana principal i del cos esquerre. | <p>De l'antiga edificació es pot veure la façana principal arrebossada i pintada de blanc. És una casa de cos del segle XVIII. Té força ben conservada l'estructura original. </p> <p>La porta té la part de la llinda amb una biga de fusta i manté les dovelles rectangulars en pedra.</p> <p>La part davantera s'ha porxat mantenint un cos en el cantó esquerre. Té una entrada amb una rampa ascendent.</p> | 08155-222 | Carrer Nou, 31 | <p>Segons Salicrú (2016) el 1786 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, i el seu gendre el Francesc Torrent, establiren al Josep Alsina Brunet en un cos de 32 pams d'amplada, que separava la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1859 era propietat del Josep Alsina Salichs casat amb la Teresa Buscarons i en el registre que trobem del 1921 era del Joan Alsina Buscarons.</p> | 41.6600953,2.7196983 | 476663 | 4612077 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
92655 | Can Gibert o Mas Jaubert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-mas-jaubert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET I GARÍ, Lluís. (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- CODINA, Alfons. (2011). <em>Can Gibert: el Mas i la seva gent en el transcurs del temps (1387-2004), Sant Genís de Palafolls</em>. Ajuntament de Palafolls- Obra social de Catalunya Caixa. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI-XVII | <p>Can Gibert o Mas Jaubert és una masia de planta rectangular i coberta de dos aiguavessos. Hi ha un portal de llinda recta i manté algunes finestres (amb reixa) amb l'emmarcament original de pedra. Ha estat reformada i ampliada. En aquests moments és un restaurant.</p> <p>L'aspecte actual de la masia és fruit de moltes restauracions al llarg de molts segles, la casa manté portalades i finestres de pedra tant a l'interior com a l'exterior, en sobresurt l'era davant del mas. L'espai de la capella i el seu entorn natural han estat un lloc d'interès de la zona com a espai de lleure.</p> <p>Té planta baixa i primer pis. L'arrebossat està pintat de color blanc.</p> | 08155-4 | Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dates del mas són del 1387, el 1415 Francesc Jaubert i el seu fill Pere, reben 40 lliures de Caterina, primera dona de Francesc, filla de Pere Ullastre. El 1421 Antoni Jaubert rep un dot de 40 lliures de la seva muller Francesca Joan ça Creu.</p> <p>Al capbreu de 1502 Isabel Jaubert, muller de Jaume Carreres, és la propietària útil del mas de setze jornals.</p> <p>El 1585 Guerau Jubert, prevere beneficiat de l'església de Sant Genís, procurador d'Antoni Jaubert, habitant del mas, és el propietari útil del mas de vint jornals pel qual presta la tasca i el delme, el mas ha augmentat amb quatre jornals a la part d'orient a diferència de 1502, d'aquests quatre jornals nou només presten la tasca..</p> <p>Isidre Jubert capbreva el mas i diverses peces el 1682.</p> <p>Al capbreu de 1791 capbreva el mas en Genís, en el document diu Jaubert o Gibert, aproximadament a partir de mitjan segle XVIII els Jaubert començaran a ser anomenats Gibert. </p> <p>El 1924 vivien a la casa amb tota la família, la vídua de Jaume Gibert Pernal mort aquell any, Rosa Arigós, amb tres filles, Jaume era l'hereu, el seu pare a la mort d'ell anomenarà hereu al segon fill, Francisco, Rosa i les filles acabaran marxant a Malgrat a la casa dels Arigós.</p> <p>Després de la mort dels darrers propietaris, va ser cedida al municipi de Palafolls.</p> | 41.6577923,2.7216894 | 476828 | 4611820 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-can-gibert-era.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-ermita-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92655-font-de-can-gibert-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BPU | 2024-01-15 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/