Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94165 Utshuroi https://patrimonicultural.diba.cat/element/utshuroi <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XXI Originalment hi havia un elements d’acer inoxidable que estaven col·locats a mode de cintes que s’iniciaven en un pilar i finalitzaven en el següent, donant a l’escultura un aspecte circular ondulat. Amb el pas del temps, aquestes cintes es van fer malbé i es van retirar, i no es van substituir. <p>UTSHUROI és una escultura d'acer sobre pilars de formigó. Realitzada per Aiko Miyawaki. Parella d'Arata Isozaki. </p> <p>Va ser un regal de l'artista al municipi. Manca la part d'acer què es va treure per contaminació o soroll acústic. </p> <p>Els pilars de formigó tenen forma cilíndrica i mesuren uns 2,5 m d'alçada.</p> <p>Hi ha una estreta relació amb el concepte de canvi, moviment, espai buit i espai ple, etc. És una mostra de disseny avantguardista.</p> 08155-171 Plaça Feixetes dels León 41.6678900,2.7495900 479154 4612934 08155 Palafolls Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Aiko Miyawaki 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93078 Turó del Castell de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p> 08155-51 Camí del Castell 41.6789200,2.7351100 477952 4614162 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres BPU 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 2153 5.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
92657 Torre de Valldejuli, Mas Valldejuli d'Avall o de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-valldejuli-mas-valldejuli-davall-o-de-la-torre <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI-XVII <p>La Torre de Can Valldejuli és una torre de defensa de planta rodona. La part més baixa està una mica alçada. Es comunica amb la masia per un pont, reconstruït en època moderna. Ha estat sobrepujada per sobre de la corsera, de la qual només hi ha la base. Manté un matacà, troneres i finestres emmarcades amb carreus de pedra.</p> <p>D'aquesta torre es conserven els permòdols de la corsera sense mur de protecció. És de tres pisos (als quals també s'accedeix per una porta a la planta). A la façana nord hi ha un porxo, de recent construcció, on es trobava una capelleta mig destruïda on hi havia una Mare de Déu. La capella fou destruïda i la imatge encara es conserva.</p> <p>Davant la Torre de Can Valldejuli trobem un pou construït en pedra.</p> 08155-6 Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. <p><span><span><span>Segons Salicrú (2018) 'assentament turc a Alger, a principis del segle XVI, va suposar per a la costa mediterrània espanyola una contínua amenaça dels pirates barbarescos, que desembarcaven en la costa assolant i saquejant les ciutats i poblacions rurals. Carles I va idear un sistema defensiu basat en la construcció de torres de vigilància per tota la costa mediterrània.<br /> <br /> D'aquesta manera, entre els segles XVI i XVII es van construir en la costa del Maresme barceloní desenes de noves torres i es van aprofitar unes altres d'èpoques anteriors, formant un sistema fortificat estratègic de vigilància i defensa. Totes aquestes torres es comunicaven entre si visualment o mitjançant senyals de fum o foc. El número d'aquestes torres va ser tan alt que el litoral del Maresme va ser conegut com la costa donjonada.<br /> <br /> En aquests moments es conserven diverses desenes d'aquestes torres en aquesta part del litoral català, algunes restaurades, unes altres en ruïnes, moltes d'elles molt transformades, adossades a masies o edificis, i la majoria localitzades en propietats privades.</span></span></span></p> 41.6573334,2.7264192 477222 4611767 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-torre-valldejuli.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92657-can-valldejuli-5.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIN 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 94 45 1.1 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94189 Torre de guaita https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-guaita <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX <p>Torre de guaita (que originàriament tenia aquesta funció), i ara ha quedat com un monument o escultura de gran format. </p> <p>Realitzada en ferro i vidre, i recolzada per una base feta en planxa. És una torre de guaita de grans dimensions recolzada per quatre peus, fets en planxa metàl·lica. A la nit s'ha il·luminat en algunes ocasions. Posant bombetes de diversos colors i petit format en la seva estructura.</p> 08155-185 Plaça de les Valls d'Ax <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons Salicrú (2023), estava situada originàriament a l’antiga entrada de la N-II</span></span> <span lang='CA'><span>a la urbanització de Mas Carbó. Amb la construcció de l’autopista del Maresme</span></span> <span lang='CA'><span>tram Mataró- Palafolls (inaugurat l’any 1994) es va desmuntar i es va instal·lar a</span></span> <span lang='CA'><span>la plaça de Valls d’Ax.</span></span></span></span></span></p> 41.6694000,2.7520500 479359 4613101 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94189-torre-de-guaita-placa-vallees-daix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94189-torre-de-guaita-placa-vallees-daix-i-fanals.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94660 Tomba de la Montserrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada XX <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> 08155-218 Carretera de Sant Genis, s/n <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> 41.6600783,2.7227109 476914 4612074 1956 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg Física Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-07-12 00:00:00 119 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93238 Teatre de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-palafolls <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls. (1999). Arquitectura, textos i textures. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>El Teatre de Palafolls està situat al centre del poble i compta amb un escenari, vestidors i butaques que no són fixes i es poden moure segons l'ocasió i les necessitats.</p> <p>És un equipament cultural destinat a tots aquells actes de promoció artística en qualsevol format i expressió que tinguin lloc a Palafolls. El Teatre és la seu de diversos concerts, festivals, etc. Alhora, aquest espai es posa a disposició de totes les associacions, tenint en compte i respectant el destí últim de l'equipament.</p> <p>L'edifici de dues plantes està pintat de color blau. En destaquen algunes finestres amb arc de mig punt i una porta, en la façana del darrere, decorada amb un fals frontó trencat (mostrant certs classicismes). Presenta un sostre a dues aigües. </p> 08155-65 Carrer Francesc Macià, 1 <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948.</p> <p>El 2019 el Teatre de Palafolls, després d'anys de reformes, és l'epicentre cultural de la localitat amb la programació de propostes culturals i artístiques que de tots els gèneres. Músiques del món, cinema, dansa, etc. es donen cita en una programació pensada des de la proximitat i la globalitat de l'expressió cultural des d'un vessant transformador i crític.</p> 41.6682936,2.7483778 479054 4612978 1948 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-teatre.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural Inexistent 2023-10-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94243 Taula Tripartida https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-tripartida <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX <p>Taula tripartida realitzada en fusta. Mostra tres mòduls o peces en fusta que pren diverses formes mitjançant les frontisses. Presenta dos mòduls que formen un quart de cercle cadascun aproximadament (mitja rodona) i un mòdul que té una forma rectangular. Té un disseny funcional i avantguardista.</p> 08155-199 Ajuntament de Palafolls 41.6669900,2.7491700 479119 4612834 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94243-taula-sala-plens.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Administratiu Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Salvador Matas S'utilitza en la Sala de Plens de l'Ajuntament de Palafolls en les reunions que s'hi fan. 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94242 Taula segons Klee https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-segons-klee <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX <p>Taula segons Klee realitzada en fusta i marqueteria. És de gran format amb quatre peus feta en fusta i de forma quadrada. Destaca el dibuix que decora la taula fet en marqueteria.</p> <p>El disseny, inspirat en Paul Klee, és de base artística relacionada amb l'abstracció i la geometria. És un disseny avantguardista.</p> 08155-198 Ajuntament de Palafolls 41.6669900,2.7491700 479119 4612834 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94242-taula-alcalde-ajuntament-1.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Administratiu Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Utilitzada en l'Alcaldia. 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94241 Taula Inestable https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-inestable <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p>- BOTA, Félix (2021). 'Entrevista a Salvador Matas Rabasseda sobre la construcció de la InesTable d'Enric Miralles'<em>, a</em> <em>Vilelles</em>, n2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. p. 68-73.</p> XX <p>Taula Inestable realitzada en fusta.</p> <p>Taula de gran mesura, de diversos mòduls o peces en fusta que pot dissenyar diferents formes. Alguns dels mòduls es poden alçar en vertical, en angle, etc. També hi ha mòduls que poden caure en vertical. És una taula adaptable a la lectura, reunions (pel gran format), etc. </p> <p>És rellevant la part de les frontisses i com estan col·locades per 'dibuixar' diferents formes geomètriques. </p> <p>En la paret trobem un plànol, fet en fusta i metall, de les diferents formes que pot adoptar. </p> 08155-197 Parc de les Esplanes 41.6706100,2.7528200 479424 4613235 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94241-ines-table-taula-miralles-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94241-ines-table-taula-miralles-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Social Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig EMBT Architects - Salvador Matas 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94192 Sofà sota prestatgeries https://patrimonicultural.diba.cat/element/sofa-sota-prestatgeries <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX (finals) <p>Sofà situat sota les prestatgeries de la Biblioteca Enric Miralles. Realitzat en pell i ferro presentant diferents colors. Seients que es poden utilitzar per als usuaris de la biblioteca. </p> <p>N'hi ha de diferents mides. Estan adaptats als diversos espais de la Biblioteca Miralles.</p> <p>Els mòduls de pell poden variar de quantitat segons l'espai. Ocupen la zona del seient i respatller. Poden ser de color gris, verd oliva, blau cel o groc. La base és de ferro i s'adapta en alguns espais com si quedés un sofà flotant. Presenta un disseny avantguardista i colorista.</p> 08155-188 Parc de les Esplanes s/n 41.6708400,2.7527300 479416 4613261 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94192-sofa-colors-biblioteca-enric-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94192-sofa-colors-biblioteca-enric-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94192-sofa-colors-biblioteca-enric-miralles.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Social Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig EMBT (Enric Miralles-Benedetta Tagliabue) Architects 98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94253 Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis XX (mitjans) La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> 08155-209 Carrer de Sant Genís 26 <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> 41.6601400,2.7214000 476805 4612081 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg Física Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93079 Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p> 08155-52 Carretera de Tordera a Palafolls 41.6606333,2.7016926 475164 4612140 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres BPU 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV. 2153 5.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93077 Riu La Tordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera <p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p> 08155-50 Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls). <p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p> 41.6730400,2.7595900 479988 4613503 08155 Palafolls Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-09-06 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades. 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94655 Rellotge de sol del Mas Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet XX <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> 08155-215 Polígon sector Riera Roquet 41.6912310,2.7250790 477122 4615531 08155 Palafolls Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94654 Rellotge de sol del Mas Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo XX <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> 08155-214 Urbanització Mas Carbó 41.6783080,2.7294675 477483 4614096 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94653 Rellotge de sol de Can Puigvert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert XX <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> 08155-213 Carrer Mas Can Puigvert 41.6882216,2.7393770 478311 4615193 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94652 Rellotge de sol de Can Florenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci XX <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> 08155-212 Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 41.6676600,2.7510500 479276 4612908 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94656 Rellotge de sol de Can Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas XX <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> 08155-216 Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 41.6739752,2.7525835 479405 4613609 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94659 Rellotge de sol de Cal Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre XX <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> 08155-217 Disseminat Cal Sastre 41.6771600,2.7356400 477996 4613966 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94252 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-25 <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI Trobem petites fissures, esquerdes i pèrdues d'arrebossat. <p>La Rectoria és un edifici de planta baixa i primer pis. Té el sostre realitzat en teules, a dues aigües.</p> <p>Presenta porta d'entrada en la part occidental de la façana, de traça rectangular. Té tres finestres en el primer pis de traça rectangular. La façana principal es troba mirant l'absis de l'església de Sant Genís. Té en la banda esquerra un porxo cobert i tancat amb porta. </p> <p>L'arrebossat de l'edifici està pintat d'un blanc trencat. Interiorment en destaca un pas subterrani.</p> <p>La façana està orientada a ponent, cap a l'església. En aquests moments fa funció d'habitatge. </p> 08155-208 Carrer Sant Genís, 18 <p>Segons Salicrú (2016) hi ha un llarg llistat de preveres i rectors de l'església de Sant Genís. </p> <p>Al padró del 1866 hi visqué l'ecònom Miquel Misser Alcolea, fill de Canet, amb els seus pares i una neboda, el vicari, l'Iscle Vidal Esglésies, fill de Llagostera, i dues minyones. </p> <p>El 1880 hi visqueren, el rector, l'Antoni Comas Turró, de Malgrat, el vicari, el Ramon Mir, de Joanetes i dues minyones.</p> <p>Al padró del 1911 constava el Pere Vila Vilardell, vivint amb el seu germà i una minyona. L'any 1921 seguia vivint el rector Pere Vila, amb un vicari, el Miquel Serra. </p> 41.6601200,2.7227780 476920 4612078 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94252-rectoria.jpg Física Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94249 Rec Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 XV <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> 08155-205 Carretera de Malgrat de Mar a Blanes <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> 41.6613350,2.7580310 479855 4612205 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|85 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94248 Pont Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-11 XX Ha perdut gran part de l'estructura original. Queda algun angle del pont. <p>Pont vell que es troba en la carretera de Sant Genís. Només en queden les restes. Està fet en formigó i maons. </p> <p>En poden veure part d'un estrep i del tauler. Queda endinsada en el terreny. La resta del tauler s'ha perdut. L'altre estrep no es pot veure.</p> 08155-204 Carretera Sant Genís <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2020) el sis d’abril de 1914 es creava la Mancomunitat de Catalunya, la unió de les quatre diputacions provincials, Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Fou el reconeixement per part de l’Estat Espanyol de la unitat territorial de Catalunya d’ençà de l’any 1714.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El seu primer president</span></span>,<span><span> Enric Prat de la Riba, va dir </span></span><span><span>“</span></span><span>que no hi hagi ni un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu tel</span><span><span>è</span></span><span>fon i la seva carretera</span><span><span>”</span></span><span>, i que</span><span><span> resumeix molt b</span></span><span><span><span>é</span></span></span><span><span> els objectius</span></span><span><span> que tenia la nova administraci</span></span><span><span><span>ó. T</span></span></span><span><span>ot i la seva curta vida, dissolta per Primo de Rivera l</span></span><span><span><span>’</span></span></span><span><span>any 1925, va incidir en molts d</span></span><span><span><span>’</span></span></span><span><span>aquests aspectes al llarg del territori. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’</span></span><span>Ajuntament de Palafolls va rebre un comunicat on se li preguntava quines millores necessitava. El vint-i-sis d'abril de 1914</span><span> es comunicarien les millores a la Mancomunitat a trav</span><span><span>é</span></span><span>s d</span><span><span>’</span></span><span>un ple presidit per l</span><span><span>’</span></span><span>alcalde Dami</span><span><span>à</span></span><span> Puig. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es varen sol·licitar cinc actuacions, una carretera d<span>’</span></span><span>Hostalric a Malgrat</span><span>, una carretera del nucli de Sant Gen</span><span><span>í</span></span><span>s fins a la carretera de Madrid a Fran</span><span><span>ç</span></span><span>a, arreglar el cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries a Sant Gen</span><span><span>í</span></span><span>s de tres quil</span><span><span>ò</span></span><span>metres, arreglar tamb</span><span><span>é</span></span><span> el cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries al pas del Roig tocant al riu Tordera en direcci</span><span><span>ó</span></span><span> a Blanes d</span><span><span>’</span></span><span>un quil</span><span><span>ò</span></span><span>metre, i finalment arranjar tamb</span><span><span>é</span></span><span> un altre cam</span><span><span>í</span></span><span> de ferradura de les Ferreries al pla de la Ginesta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>De totes aquestes obres proposades, l'única que va executar la Mancomunitat va ser la de la carretera de Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>La nova carretera es va construir paral·lela a la riera, tal com és encara. Llavors es va construir amb l’obra un pont a l’alçada del camp d’en Rabassa, que va ser ensorrat per l’aiguat de la tardor del 1970. Durant l'època de la República es va construir un segon pont de fusta just abans del camp del Pi. Aquest de fusta va ser renovat, i corregit el seu traçat en forma de quatre, per un d’obra als anys cinquanta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6600500,2.7293600 477467 4612068 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94248-pont-vell-carretera-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94169 Placeta del país de Sepharad https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-del-pais-de-sepharad <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX <p>Placeta del país de Sepharad és un monument fet en homenatge a Salvador Espriu. Està realitzat en un bloc de formigó, ferro i ceràmica pintada. </p> <p>L'obra conté dues peces: la feta en formigó i ceràmica pintada, i la de ferro. Aquesta darrera té un disseny avantguardista. </p> <p>Trobem un bloc de formigó de forma rectangular amb una ceràmica pintada amb la inscripció 'Placeta del país de Sepharad'.</p> <p>La complementa una escultura en ferro que simula un instrument musical o uns altaveus. Hi trobem la inscripció 'Crit. Marés. 88.'</p> 08155-175 Plaça del País de Sepharad 41.6681200,2.7537900 479504 4612958 1988 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural Inexistent 2023-09-20 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Jaume Marés 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94251 Placa telèfons https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-telefons XX Mostra de rovell important i pèrdua de capa cromàtica. <p>Placa metàl·lica, de petites dimensions, situada en la part de dalt del mur que dona a l'església de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>Sobre fons gris trobem inscrit 'Telefono', amb una fletxa que marca la direcció cap a l'esquerra. S'ha perdut part de la capa 'cromàtica' i hi trobem mostres importants de rovell.</p> 08155-207 Mur de l'església de Sant Genís, a peu de carrer. <p>Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.<br /> <br /> No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.<br /> <br /> El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.<br /> <br /> El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.<br /> <br /> Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, <span lang='CA'><span><span><span>on es posaria la centraleta,</span></span></span></span> arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.</p> <p>Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.<br /> <br /> Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. <br /> <br /> La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.<br /> <br /> El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.</p> 41.6600800,2.7224900 476895 4612074 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94251-placa-telefons-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93814 Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet <p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut. <p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p> 08155-122 Plaça de Mas Tit <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p> 41.6783720,2.7295260 477488 4614102 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval. 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
92690 Plaça Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-16 <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> XVIII Dins la reforma de 1988, també es va restaurar l'Ajuntament, deixant la pedra vista. <p>La plaça Major està al nucli de les Ferreries. És el lloc on es troben el carrer Major i el camí vell de Sant Genís. Hi ha l'Ajuntament, un edifici construït en pedra<span lang='CA'><span><span><span><span>, </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>on a la portalada hi porta la data de l'any</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> 1701.</span></span></span></span></span> També hi trobem una gran quantitat de cases de planta i pis d'inicis del segle XX. El 1988 es va reformar la plaça i s'hi va col·locar una font, que reutilitzava <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>les lloses de pedra de les antigues voreres.</span></span></span></span> </span></span></span></p> <p>Vista en perspectiva aèria agafa forma de triangle. Esdevé un dels llocs de trobada i socialització de la població de Palafolls.</p> 08155-25 Plaça Major 41.6669877,2.7493460 479134 4612834 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92690-placa-major-4.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social BPU 2023-09-19 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|94 46 1.2 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94250 Plaça de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-genis <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> XVIII <p>Es tracta d'una plaça de planta rectangular. Presenta zona enjardinada i bancs del tipus Mesquita de Córdoba -fets amb resilles i tova-, de diferents dimensions.</p> <p>Destaca la font amb corba barroca feta en pedra. Hi ha, també, tot un seguit d'aparells d'ús lúdic i infantil com poden ser gronxadors.</p> <p>Entre els arbres trobem moreres i xiprers.</p> 08155-206 Carrer Sant Genís s/n <p>Segons Salicrú (2019) la plaça de Sant Genís, com espai públic, es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l'encant de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El març del 1932 l'Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d'estudiar la manera de reformar la corba que presentava i millorar-ne la circulació. Al juliol s'aprovava la solució signada per la comissió, l'alineació dels dos carrers, Sant Genís i Nou, unint-los passant per dalt la plaça.<br /> <br /> L'Ajuntament va pagar, en el seu moment, 628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.<br /> <br /> El desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant dels veïns de Sant Genís, demanava amb urgència la millora d'un pas per baixar de la plaça a can Reig, on es volia construir una escala, per garantir l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, accés desaparegut per la unió dels dos carrers.<br /> <br /> Als anys quaranta amb la construcció de l'escola i el 1951 amb la construcció del Sindicat, s'allargava l'antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partició amb ca la Candita. L'espai utilitzat com a plaça abraçava tot el davant del Sindicat, així es veia compensada la pèrdua d'espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.<br /> <br /> La plaça i carrer es van mantenir així fins als aiguats de la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l'augment del trànsit per sobre d'ell. L'aigua es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís, on encara es conservava un dels pilars amb l'arrencament de la volta.<br /> <br /> El mur de la plaça es va refer, però es va desplaçar avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podia passar entre la casa de can Reig i el mur, can Borrell va renunciar a passar pel camí fondo per falta d'amplada, l'opció que es va donar de baixa directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi va construir l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia històricament a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El carrer no va ser asfaltat fins a l'any 1983, la plaça als anys noranta va ser enjardinada perdent l'ús d'espai polivalent i les voreres d'aquest tram de la plaça no es varen fer fins a l'any 1998.</p> 41.6601800,2.7212510 476792 4612085 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis-1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94191 Placa ceràmica Manso Prats https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-manso-prats <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XIX Presenta dues fissures o esquerdes que li donen forma de trencadís. I, també, algunes petites pèrdues en laterals. <p>Placa de ceràmica de denominació del veïnat de Mas Prats, de petites dimensions. Està realitzada en ceràmica blanca i sanefa blava. Es troba en la part de dalt d'una de les parets, de les cases, del veïnat del Mas Prats.</p> 08155-187 Mas Prats, 14 <p><span><span><span><span><span>Aquesta rajola indicava el veïnat de mas Prats, de finals del XIX. Encara en alguna casa queda algun número de la mateixa època i estil de rajola.</span></span></span></span></span></p> 41.6657000,2.7450400 478775 4612692 08155 Palafolls Fàcil Regular Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93845 Placa ceràmica Ferreria Pequeña https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-ferreria-pequena <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XIX Presenta petites pèrdues i alguna esquerda. <p>Es tracta d'una pllaca quadrada blanca, de ceràmica, de denominació de carrer 'Ferreria/s Pequeña/s'. La inscripció està realitzada amb sanefa blava. </p> <p>Està situada a l'antic carrer de Dalt, damunt el parament arrebossat de color blanc d'una de les cases d'aquest carrer, sota la placa de 'Calle de Joaquim Ruhi'.</p> 08155-127 Carrer Joaquim Ruhí, 25. Carrer de Dalt <p>Segons Salicrú (2016) aquesta rajola és de finals del XIX. Encara en alguna casa queda algun número de la mateixa època i estil de rajola. <span lang='CA'><span><span><span><span>Tot i que està situada al carrer Joaquim Ruhí en els padrons antics fa referència a l’actual carrer de Baix.</span></span></span></span></span></p> 41.6698700,2.7467500 478918 4613154 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93845-ferreria-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93845-ferreria-ceramica-per-denominacio-de-carrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93845-ferreria-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-09-13 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93792 Placa ceràmica Carrer de Pi i Margall https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-carrer-de-pi-i-margall <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XX Presenta petites pèrdues de material i de la tonalitat de la capa cromàtica. <p>Antiga placa de ceràmica de denominació de carrer de Pi i Margall. Era l'antic carrer del Mig. La ceràmica és blanca amb sanefa blava.</p> <p>La placa està dividida en sis peces. En les tres peces de dalt hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: 'Carrer de Pi i Margall' i en les sis peces de sota hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: '(Antic Carrer del Mig)'.</p> 08155-109 Carrer Pi i Margall, 25. Antic Carrer del Mig. 41.6696900,2.7474500 478977 4613134 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Altres Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94166 Piano sobre el MiD https://patrimonicultural.diba.cat/element/piano-sobre-el-mid <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XXI <p>Piano situat a la teulada de l'edifici MiD, Escola Municipal de Música i Dansa. Està realitzat en ferro pintat.</p> <p>El piano, de grans dimensions, es presenta com una escultura damunt d'una peanya (el MiD).El piano, de tres potes, es apareix amb la tapa oberta.</p> <p>També pot tenir diverses interpretacions com la música portada a grans alçades, o la música que toca el cel.</p> 08155-172 Plaça Forum Palatiolo 41.6686800,2.7487600 479085 4613022 08155 Palafolls Fàcil Bo Física Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Manolo Medina 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94143 Passera de Sant Lluís https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-sant-lluis XXI <p>La Passera de Sant Lluís és un pont que uneix el barri de Sant Lluís i el de les Ferreries. La passera està situada sobre la carretera B-682. </p> <p>És una passera de secció triangular, de perfils tubulars, sustentada per pilars en branques que creen la imatge que observem. Les formes geomètriques ajuden a equilibrar els esforços de torsió, flexió i tallant. Els materials emprats són el vidre, el ciment i el ferro. Presenta un disseny avantguardista.</p> 08155-157 Rambla de les Ferreries amb sector de Can Jordà 41.6640077,2.7473706 478968 4612504 2010-2014 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94143-passera-can-lluis-7.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-09-20 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Josep Miàs Gifré 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94129 Passera de ca l'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-lestiu XX L'estructura metàl·lica està arrovellada. Hi ha brutícia i petites pèrdues en els maons. <p>La passera de Ca l'Estiu (de pas estret) serveix per passar per damunt de la riera, situada a la zona de ca l'Estiu. Realitzada en ferro i peus en maó massís i argamassa. Es forma una estructura en forma de 'pont' marcada per una barra de ferro horitzontal i dos peus en línia vertical. </p> <p>És un dels pocs exemples que queden del segle XX, al municipi de Palafolls, d'aquests petits ponts o passeres per salvar les pujades de cabal d'aigua. La família dels Estiu la construeix, per passar d'un cantó a l'altre de la riera, en cas de grans precipitacions, i per facilitar el pas entre les dues bandes de la riera. </p> <p>El lloc està envoltat de canyes i canyissars.</p> 08155-153 Riera de Can Jordà 41.6758008,2.7245765 477075 4613818 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94129-passera-ca-lestiu.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93959 Parada de bus Mias Architects https://patrimonicultural.diba.cat/element/parada-de-bus-mias-architects XXI <p>La parada d'autobús està composta per una estructura d'acer i per dues bigues que formen una creu. Aquesta estructura cerca l'equilibri i es converteix en el suport de les diferents finestres. Els marcs de fusta s'organitzen sobre les bigues d'acer en diferents formes. La parada té com a funció protegir la gent de la pluja i el sol. Durant la nit s'il·lumina.</p> <p>Les finestres es pleguen i organitzen sobre una estructura metàl·lica buscant un espai amb diferents funcions: descans, esperar l'autobús, llegir o socialitzar-se. La localització també ha estat pensada: el contacte del camp amb el món més urbà. </p> <p>Hi ha un banc realitzat en formigó a terra i l'estructura de la parada serveix d'aixopluc per deixar passar la llum. Es combinen quatre materials: la fusta, l'acer, el formigó i el vidre. L'estructura dona sensació de moviment.</p> 08155-148 Avinguda Costa Brava 41.6683690,2.7507950 479255 4612987 2013 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93959-parada-autobusos.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social Inexistent 2023-09-20 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Mias Arquitectes 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94164 Palmeres verdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-verdes <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XXI <p>Les palmeres verdes estan realitzades en ferro pintat.</p> <p>Són palmeres d'uns 3 m d'alçada. Decoren la part del davant, de les façanes de les cases del carrer del Mig. </p> <p>Presenten un tronc verd i tres fulles cadascuna. El disseny és de caràcter minimalista i avantguardista.</p> 08155-170 Carrer del Mig. Carrer Pi i Margall, 4 41.6690900,2.7471500 478951 4613068 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94164-palmeres-verdes-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Manolo Medina 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
92704 Monument 'L'altra història' https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XX <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08155-39 Carrer Roig i Jalpí, 28 41.6754572,2.7501305 479202 4613774 1991 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Antoni Selvaggi i Narcís Ribas 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
92696 Monument a Lluís Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-9 <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XXI <p>El monument a Lluís companys presenta una estructura amb dimensió àuria realitzada en formigó, ceràmica i tubs d'acer inoxidable. Com a textos, inscrits damunt ceràmica, apareixen: 'El 15 d'octubre de 1940 de matinada al fosar de Montjuich morí afusellat el President de Catalunya Lluís Companys i Jover', 'President Lluís Companys i Jover' i 'Per Catalunya'. </p> <p>Mesura 2 m d'alçada, 80 cm de longitud i 80 cm de profunditat. L'obra és de Jaume Marés. </p> 08155-31 Plaça Saló Mas Pedrer, 20 41.6654164,2.7471044 478946 4612660 2007 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-08-28 00:00:00 Àlvar Saez Puig Jaume Marès Import de la factura 2.976,00€ 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
92671 Molí d'en Puigvert o Puigverd https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puigvert-o-puigverd <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> XIX <p>El Molí d'en Puigvert és una construcció d'un sol cos situada propera a una de les diverses rieres de la Plana Baixa de la Tordera. El molí és de gran mida. Les finestres i portes són cobertes amb motllures d'estil clàssic, fet que projecta l'edifici amb una destacable presència entre el seu entorn natural. Per les obertures d'entrada i sortida d'aigua que té el molí es creu que en el seu moment degué fer un gran servei. El més proper, el Molí de Júlia, es troba pels volts de Sant Ponç, dins el terme de Tordera. </p> <p>És un antic molí del qual en tenim el rec i gran part del que era la maquinària original. Al darrere s'hi ha afegit un cos de nova planta i de forma quadrada per ubicar-hi 'Agrocultura' (Dipòsit-Arxiu del Museu Etnològic). A partir d'una col·lecció d'eines del camp, mobles rurals de les masies i altres estris 'que cal guardar i protegir, arxivar i difondre' i complementa amb els cultius propis de la zona.</p> <p>L'edifici, de planta baixa i primer pis, ha estat restaurat. La coberta és a dos aiguavessos. </p> 08155-18 Camí del Molí d'en Puigvert. Camí de Tordera a Palafolls <p>Segons Salicrú (2018) al 1850 Joaquim Puigvert fa hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>En diferents padrons trobem com a moliners: Joan Bellvert amb la seva família (padró del 1866) i Josep Pou (padró del 1880). El 1920 hi vivia la família Comes Romeguera, essent propietat dels hereus de Pompeu Serra. </p> 41.6858400,2.7441084 478704 4614928 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92671-moli-den-puigvert-4.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2023-11-04 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1761 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94170 Molí de vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-2 <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XXI <p>Molí de vent fet amb peces perdudes o reciclades. Els materials són ferro i engranatges. Està pintat a l'eivissenca.</p> <p>El molí de vent, de ferro rovellat, està sustentat per una base amb quatre peus. Té sis aspes o pales i un engranatge giratori. Fomenta la reutilització i reciclatge de materials. </p> <p>Està representat a tall d'escultura o monument de grans dimensions.</p> 08155-176 Parc de les Esplanes 41.6709900,2.7526600 479411 4613277 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94170-moli-de-vent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94170-moli-de-vent-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Manolo Medina 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93849 Molí de la Pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-pedrera <p>- GÁLVEZ DE LA O, Cristina (2018). <em>Rehabilitació i canvi d’ús de l’antic Molí de la Pedrera al municipi de Palafolls</em> (TFG del Departament d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció de la Universitat de Girona), Girona.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX Hi ha fissures, pèrdues d'arrebossat, esquerdes, pintades en les parets, les teulades han perdut teules i hi ha grans forats. Ha patit ocupacions humanes. Està en estat d'abandonament. <p>Actualment és un edifici de grans dimensions en estat d'abandonament. Abans havia estat un restaurant. Té un aire castellívol. Del molí i edifici original no se sap gairebé res, ni se'n conserva cap element del seu interior. </p> <p>L'edifici té pintades en graffitis com es pot veure en la façana principal i en els seus interiors. </p> <p>En el seu moment presentava una imatge de majestuositat i senyorial. </p> <p>L'edifici presenta tres nivells. El darrer nivell o segon pis coronat amb merlets de caire medievalista, també el segon nivell presenta falsos merlets.</p> <p>Hi ha finestres o obertures acabades, en la part de dalt, amb arc de mig punt i altres en forma horitzontal. La majoria estan tapiades. La teulada també té línies horitzontals. </p> <p>Tot el cos mostra un gran volum horitzontal. Part de les teulades tenen forats i manca de teules.</p> 08155-131 Carretera de Malgrat <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del molí apareixen com a molí del Padrosell el primer de febrer de 1576, quan Fadrique de Cabrera va atorgar l’establiment del molí a favor de Bernat Jalpí. Els Jalpí, família originària de Tordera, van acumular la majoria de drets sobre les aigües i molins del terme i de Tordera.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera referència com a molí d'en Puigvert és de 1854, moment en què també tenim documentat el molí d'en Puigvert i el rec que els unia. En aquell moment el propietari havia estat Pompeu Serra, així com del d'en Puigvert. Aquell any les propietats de Pompeu passaren a la seva filla Rita. D'aquell moment tenim una breu descripció del molí fariner, on diu que era un molí de cinc cossos, és a dir de cinc pedres per moldre, i un alt, intuïm un pis per viure els moliners, en una finca de set quarteres.</p> <p>Hi ha documentats alguns moliners; el 1857 la família Prat, on pare i fill feien de moliners més tres mossos catalogats de moliners també, Salvador Lacomba, de vint-i-cinc anys, Ramon Roure, de vint-i-tres i Josep Mora de vint, i una serventa Josepa Basseda, de vint-i-quatre anys. Els Prats tenien uns quants fills, els tres més grans i l'hereu feien de moliners i dos, de tretze i onze anys, que eren estudiants. Això ens fa suposar, que una família que tenia dos fills d'aquella edat estudiant, tenia un cert nivell econòmic tot i no ser propietaris. </p> <p>El 1880 continuava la família Prats al capdavant del molí, sent el gendre d'Antonio Prat qui estava al capdavant. L'hereu, tot i haver estat al capdavant segons el padró del 1866 havia marxat i havia agafat el relleu el seu cunyat casat amb la filla gran dels Prats. Hi havia, llavors, diversos mossos llogats al molí, Felip Prujà Faig, de quaranta-set anys i moliner de Sant Martí Sasserra, Josep Maset Ros, de vint-i-un i de Salitja, Josep Iglesias Espelt de vint-i-tres i de Sant Feliu de Buixalleu, Jaume Clarivia Fors, de dinou i de Vidreres, Josep Vila Surbau, de dinou i de Riudarenes, i Joan Puigdemunt Planas, de cinquanta anys i de Campmajor.</p> <p>El 1911 hi era al capdavant en Ramon Ronqué Boada de quaranta-un anys, fill de Montràs i moliner d'ofici amb la seva muller, Maria Soler Formatger de trenta-vuit anys i filla de Salt. Si tenien treballadors no constava que visquessin al molí. I a partir del 1924 estava al capdavant la família Bassols Amat. El 1936 hi tenen vivint amb ells el mosso Teodoro Bayo Rahona de vint-i-sis anys i fill de Fuentilayos, Burgos.</p> 41.6611830,2.7568890 479760 4612187 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93849-moli-vell-la-pedrera-10.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-09-20 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93950 Mina o mines de can Valldejuli https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-o-mines-de-can-valldejuli XIX La mateixa natura i la manca de conservació fa que es vegin pèrdues, esquerdes i fissures en aquesta construcció. <p>Antigament, hi havia una mina de ferro semblant a les de Malgrat de Mar.</p> <p>Les mineralitzacions consisteixen en concentracions ferruginoses, relacionades amb uns nivells, possiblement silúrics, rics en sulfurs de ferro. Els minerals presents són goethita, hematites; pirolusita, calcita, siderita i quars.</p> <p>Encara s'hi pot accedir dins i veure part de les galeries que anaven cap a zones més subterrànies. També es poden trobar restes de minerals.</p> <p>Hi havia dues boques d'entrada que semblaria que no es comuniquen. La que veiem a les imatges té maçoneria sòlida i llinda recta. Es troba excavada en la pedra. </p> <p>L'accés, en el seu primer nivell, té forma circular en la part de dins. </p> 08155-146 Vall de Sant Genís <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Xavier Salicrú (2017), el 20 de juliol de 1860 -amb escriptura trobada a la Comptadoria d'Hipoteques-, Joaquim Torrent Vidal era propietari del mas Valldejuli de la Torre. Hi va establir la Societat La Amistad, en una peça de terra amb l'objectiu de construir-hi una foneria de ferro. <br /> <br /> <span>Segon</span><span>s not</span><span>a de premsa, publicada al diari La Corona, del 18 d'abril de 1861 i localitzada a la Biblioteca Nacional de España per Carles Gorini, estaríem parlant de la primera foneria a Catalunya destinada a la fabricació de lingots de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Existeix un informe datat al 15 de gener de 1862 (localitzat pel senyor Josep Cerdà segons ens diu el senyor Víctor Ligos a l'article publicat a la revista L'Atzavara) on hi ha la memòria i projecte per refundar la societat La Amistad, amb l'objectiu de captar nous socis que aportin capital. El document situa la foneria i mines a Malgrat. La localització de la foneria és la situada a Can Valldejuli de Sant Genís. <br /> <br /> Sorprèn que aquest document situï la foneria i mines a Malgrat, quan sembla que tot apunta al fet que estem parlant de la foneria i mines de Sant Genís. Possiblement, situar la societat a Malgrat, podia fer més fàcil la captació de nous socis, que fer-ho a Palafolls, segurament molt desconegut i poc localitzable pels possibles nous socis.<br /> <br /> I segons el mateix document de la comptadoria el 28 de gener de 1862, pocs dies després d'haver fet la crida a captar nous socis, la finca és embargada per falta de pagament dels diners demanats a la societat La Mutua.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><br /> <br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Sembla que l’any 1880, quan va néixer el José de Creeft, el seu pare estava a la ruïna, ho havia perdut tot, inclosa la casa on vivien de Barcelona.<br /> <br /> Totes aquestes dades, més la poca extracció de mineral, que es percep a les dues mines documentades a la finca de can Valldejuli, fan suposar que la foneria de Sant Genís va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A Sant Genís apareix als segles XVII i XVIII el topònim “fàbrica de la ferrera” localitzat, segons l'època, al veïnat de Sant Genís. Poca cosa es coneix, gairebé res, tant podria fer referència a un taller de ferrer o a una foneria de ferro relacionada amb extraccions de ferro en aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6573600,2.7264600 477225 4611771 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93950-mina-1.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94245 Mina d'en Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-den-puig XIX Alguns maons s'han trencat. Pèrdues importants de l'estructura de la volta. Al voltant està coberta per canyissars. <p>La mina forma una volta de canó. Està feta amb maons i argamassa, i té una porta d'entrada o única obertura. </p> <p>La funcionalitat és la de conduir aigua subterrània o semi-subterrània per canalitzar l'abastament d'aigua del municipi.</p> 08155-201 Vora del riu Tordera 41.6721790,2.7580010 479856 4613408 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94245-mina-den-puig-5.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Segons Salicrú (2021) l’aigua s'agafava en tres punts, un a l’alçada de l’església de Tordera, al lloc conegut com a Pas de les Palanques. Aquest es feia a través d’una mina dins el riu, l'aigua era canalitzada fins al molí d’en Puigvert, a través d’un rec anomenat llavors com a Rec d’en Puigvert. Aquí un cop utilitzada era abocada al rec Viver en un principi, i més tard es va connectar la sortida amb un altre rec que voltava el molí d’en Puigvert i que passava a pocs metres, ara l'anomenem el Rec del molí d’en Puigvert, en el punt conegut com a les Comportes sota el mas Tortós. El segon punt era el que alimentava el rec del molí d’en Puigvert a l’anomenat Pas de la Ginesta, la mina s’endinsava dins el riu a l’alçada de la masia de can Puigvert. Aquest rec portava l’aigua fins al molí de la Pedrera.I el tercer punt, fet una mica més amunt del que és ara el Parc Fluvial de la Tordera, també amb una mina, ara coneguda com la mina d’en Puig, que aflorava uns metres més enllà de la mota creant el rec de Sabadell. Aquest portava l’aigua fins a Malgrat a la Fàbrica de l’Aigua i al molí de Sabadell. 119|98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94141 MiD https://patrimonicultural.diba.cat/element/mid XXI <p>El MiD és un equipament municipal en el qual s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, i les Àrees d'Educació i Cultura de l'Ajuntament. </p> <p>El MiD compta amb diverses sales: un auditori, una sala amb miralls per fer dansa, sales més petites que serveixen d'aula o sales de reunions, una sala d'exposicions i alguns despatxos.</p> <p>L'edifici, de nova planta, presenta diferents cossos en forma de cubicles i rectangles. Es posiciona com a arquitectura racionalista que combina el vidre en la part de baix i les parets blanques en el nivell superior. </p> <p>La teulada presenta una superfície horitzontal. Es troba, en el terrat superior, un piano que contextualitza l'edifici com a espai musical. Fou inaugurat el 2002. </p> 08155-155 Fòrum Palatiolo s/n 41.6690300,2.7488500 479093 4613061 2002 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Cultural Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Meritxell Inaraja Si poden trobar les àrees d'Educació i Cultura on es realitzen:- Activitats relacionades amb la promoció de la música i de la dansa.- Aules d'assaigs per a instruments individuals o per a grups (instrumentals o vocals).- Sala d'exposicions temporals. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
92670 Masia de Can Puigvert o Puigverd, Mas Puigvert o Mas Bossagay https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-can-puigvert-o-puigverd-mas-puigvert-o-mas-bossagay <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII-XVIII <p>Can Puigvert té els orígens més antics. Va ser reconstruïda en època barroca. Ha estat reformada i transformada en els darrers temps. S'ha canviat el coronament de la façana, on el cos central és, en aquests moments, més alt i més recte. S'han conservat les obertures originals: el portal adovellat amb brancals i les finestres de llinda recta, amb ampit i brancals de pedra. Al costat de la casa hi ha la pallissa, amb coberta a dos aiguavessos.</p> <p>En aquests moments és una masia que la trobem en un petit turó sobre els conreus del cantó de la ribera de Palafolls. Hi ha al costat un complex industrial de nova construcció. L'edifici té tres cossos de baixos i pis, i el cos central construït amb una golfa. Pel cantó de la façana principal es fa complicat veure el caràcter originari de la masia, ja que està coberta d'una capçalera barroca (com succeeix en altres masies que hi ha al Maresme) tot respectant el portal rodó dovellat. Aquesta masia fou una de les més importants de Palafolls. Amb igual nom trobem l'edifici de l'antic molí d'aigua de la zona.</p> <p>L'arrebossat està pintat d'un color grogós. Destaca un rellotge solar, de nova fàbrica, en la façana principal. </p> 08155-17 Carrer Mas Can Puigvert <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas les trobem el 1401 quan la Cúria de Palafolls va donar deu dies a Antoni Paradera per presentar documentació de l'heretament del mas Bossagay, a instància de Pere Sahoner prevere i senyor directe del mas com a claver de l'església de Sant Genís. El 1439 el propietari útil era Antoni Bossagay, quan ell i la muller Antònia heretaven a la seva filla Angelina amb 60 lliures pel dot del casament amb Jaume Conill, de Vidreres, fill de Francesc i Eulàlia.</p> <p>Al capbreu de 1502 del Terme del castell de Palafolls, Francesc Bossagay, propietari del mas, declarava tenir sota domini del vescomte de Cabrera una feixa al pas d'en Dalmau d'un jornal, una feixa d'un jornal i una de mig jornal al Pla de Bossagay, una peça de mig jornal vora el riu, un quadró de mig jornal a la Sangonera, a Reixach un tros de tres jornals i un boscós de tres jornals, de les quals prestava la tasca i delme.</p> <p>Francesc fou succeït pel seu fill Salvador Bossagay i aquest feia hereu al fill Joan, que el 7-11-1531 els seus tutors capbrevaven el mas.</p> <p>Ja a principis del segle XVII, el 1624, era titular del mas la família Puigvert, desconeixem el motiu del canvi de família, si fou per venda o per herència.</p> <p>Al capbreu de 1666 els Puigvert ampliaven les seves terres, a part de les terres capbrevades pels Bossagay havien comprat el mas Ferran, el mas Vives del Camí i el mas Riera i les seves terres.</p> <p>El 1735 Genís Puigvert capbrevava pel Priorat de Rocarrossa el mas Riera i les seves terres, més una peça de cultiu a les masoveres del mas Bossagay.</p> <p>Es disposa d'un inventari del mas fet el 1772. Acabat el segle XVII amb el capbreu fet per Esteve Puigvert al Duc de Medinaceli, on confessa ser propietari útil dels masos Puigvert, mas Ferran, mas Riera, mas Vives del Camí (derruït) i les seves terres, més una peça plantada de vinya amb una barraca i casa.</p> <p>La bona dotació de legítimes als seus fills havia de ser fruit d'una bona gestió de la política matrimonial del mas, com veiem quan l'Esteve reclamava a l'avi, el Perfecte Jelmar de la Torre, de la seva jove, la Serafina Roquet Jelmar de la Torre, 600 lliures, part del dot acordat el 9-11-1801.</p> <p>El 1850 Joaquim Puigvert feia hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.</p> <p>Als primers padrons del 1866 i 1880 el mas estava dividit en dos habitatges, en un hi vivien els senyors i en l'altre la família de masovers. Al registre d'habitatges de 1921 era propietat d'Agustí Navines i Isidre Alsina, la nissaga dels Puigvert s'hauria extingit amb Antoni Puigvert Ruscalleda que va morir sense fills, i van passar a ocupar la casa dues famílies de masovers, segons ja està documentat a partir del padró de 1911.</p> 41.6882216,2.7393770 478311 4615193 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-20201003maspuigvertfbota-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92670-mas-bossegai-o-can-puigvertinvarquitalexvilardell.jpg Legal Barroc|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial - productiu BPU 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Aquest edifici era anomenat en els seus orígens Mas Bossagay, quan era propietat de la família del mateix nom. Actualment, és propietat de l'Ajuntament i està sota concessió d'ús per cinquanta anys d'una empresa química de la zona que es va fer càrrec de la restauració. 96|119|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93385 Mas Xuclà o Xuclar https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xucla-o-xuclar <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX (finals) Gran part de la masia està derruïda, destruïda i abandonada. <p>El Mas Xuclar és una masia abandonada amb teulada a dues aigües. Presenta un mal estat general, abandonament, ha patit ocupacions, destrucció, etc. Presenta parets amb graffitis. </p> <p>Una part de la masia té pedra vista. El sostre és a dues aigües. </p> <p>Es poden distingir dos habitatges, el més antic, a la part de ponent està mig enrunat, i el de la part est està totalment abandonat conservant només parets i sostres. Aquest segon habitatge, més modern, té aspecte de ser construït a la segona meitat del segle XX, quan a la finca hi havia un vedat privat de caça i on s'hi criaven porcs senglars.</p> 08155-69 Veïnat de Sant Genís. <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1386, quan Bernat Jutglar va donar a la seva germana Sansa un dot de 30 lliures, que ella va oferir com a dot a Pere Tomàs Rourell. El 1393 Joana, filla de Pere Jutglar, tenia la borda dita Jutglar on l'Abat de Breda té homes i dones, declarava que ella no pagava els censos, i l'abat va reduir a 5 sous de cens a canvi de mantenir en bon estat la casa i pagar els censos i tasques, i li atorgava una redempció d'11 sous.</p> <p>El 1531 era propietari útil del mas el Pere Jutglar, la seva filla Sebastiana i el seu net Miquel van vendre el mas a la família Bres.</p> <p>Al segle XVII la propietat era de la família Pruna. Pere Pruna l'havia comprat a Bertomeu Rossich el 29-5-1612 i havia fet testament anomenant la seva filla Magdalena hereva, segons el testament fet el 13-5-1619.</p> <p>El propietari útil del mas era Joan Domènech Pruna, pagès de Vilanova, fill de Magdalena Pruna i hereu segons el seu testament fet l'1-3-1664, que el 1680 capbrevava el mas de dotze jornals.</p> <p>Els Domènech vivien a la Vilanova de Palafolls i en el mas hi tenien masovers, el 1752 el masover era el Josep Alsina, germà de l'hereu del mas Alsina de la Casanova, i era casat segons els capítols matrimonials de 1727 amb Teresa Maymó. Susanna Alsina, germana de Josep, farà capítols matrimonials amb l'hereu del mas, Jaume Domènech Falcó.</p> <p>Susanna, com a usufructuària del mas el 1792, capbrevava el mas.</p> <p>El 1818, la propietat era de Joan Torró Domènech, al llibre d''Apeo' té al terme de Palafolls 66 'fanegas' de terra, 12 de bosc, 45 d'erm i 9 de secà.</p> <p>El 1853 el mas estava valorat en 10.500 pessetes i tenia 179 quarteres, entre vinyes, bosc i camp, afrontava llavors a orient amb Josep Martorell, Narcís Roig, Josep Estiu i Narcís Carreres, a migdia amb Narcís Estiu, terres del mas Ramis, amb l'Alsina i amb Rafael Molas, a ponent amb Josep Calvell o mas Rocacreus, i al nord amb Joan Alsina, Joaquim Thos, Josep Bigas i amb la riera de Vallplana.</p> <p>Als padrons de 1866 i 1880 hi tenim de masovers la família Privat, el 1911 i el 1924 els Simon. Al registre d'habitatges de 1921 el propietari és el Pasqual Bou, casat amb Teresa Torró.</p> 41.6721267,2.7163240 476386 4613413 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xucla.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93385-mas-xuclar-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93786 Mas Xalandric https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> 08155-103 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> 41.6822700,2.7162440 476383 4614539 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93785 Mas Vinyals o Mas Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> 08155-102 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> 41.6780860,2.7139550 476192 4614075 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94140 Mas Vidal, Can Tin o Valldejuli de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vidal-can-tin-o-valldejuli-de-munt <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XV Està en runes. <p>La casa està en runes, i forma part de la finca de can Valldejuli, que la va acabar absorbint. Encara enmig de les restes es poden interpretar algunes de les estances amb algun element en peus. </p> <p>Part de l'arrebossat s'ha desprès de les façanes i parets. S'hi poden veure les pedres que formen part del parament de les parets.</p> 08155-154 Vall de Sant Genís, Mas Valldejuli <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són de 1430 quan Pere Valldejuli de Munt i el seu fill Ponç, mariner, i Francesca sa muller, propietaris útils del mas, donaren pels serveis prestats a Antoni Berga i la seva muller Antònia, filla de Guillem Dalmau de la Franquesa i Constança, el mas de Valldejuli de Munt. </p> <p>El 1502 Miquel Valldejuli, àlies Torrelles, de Tordera, era propietari útil del mas Valldejuli de Munt de cent jornals.</p> <p>El 1630 Joan Valldejuli de Munt vengué a Francesc Valldejuli de la Torre o d'Avall el mas per 190 lliures, en aquell moment vuitanta-tres jornals.</p> <p>El 1636 Francesc d'Avall o de la Torre vengué a Pere Vidal el casal del mas Valldejuli de Munt per dos jornals. El fill de Pere Vidal, Francesc, capbrevava la casa el 1677.</p> <p>El nét de Joan Valldejuli d'Avall, el Pere Valldejuli, reclamava el mas el 1681.</p> <p>El 1789 Joan Nualart Comes capbrevava l'antic casal del mas Valldejuli de Munt.</p> <p>A l'amirallament de 1862 el propietari era Joan Marquès.</p> <p>El 1866 ja en consta que era propietat de Joaquim Torrent Vidal, descendent dels Valldejuli de la Torre i propietari també del mas Valldejuli de la Torre. A partir d'aquest moment la finca va quedar integrada dins el mas Valldejuli de la Torre, i durant algun temps hi hagué alguna família de masovers. El 1880 hi havia Sebastià Audel Julià, de setanta anys i Josepa Llauger de vint-i-set anys, el 1924 la família Martí, quan era propietari Ramon Manresa que ho havia comprat als Torrent, el 1930 hi trobem la família Cassany i el 1936 la família Marquès.</p> 41.6577316,2.7263045 477212 4611812 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94140-mas-valldejuli-4.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93848 Mas Tosell de les Boïgues o Mas Boïgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tosell-de-les-boigues-o-mas-boigues <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIV <p>El Mas Tosell de les Boïgues no ens ha arribat fins avui, però sí que en queda algun vestigi: les cases de can Calau i can Mateu. Són el fruit de la venda de la masia en diferents parts a la primera meitat del segle XVIII. Les terres del mas foren venudes a parts i acabaran nodrint de cossos els futurs carrers Joaquim Ruhí (de Dalt), Pi i Margall (del Mig) i de Baix. Una part de les terres del mas van ser segregades mot abans per formar una nova masia, la casa dels Ferrari que amb el temps serà coneguda com a Montràs i més modernament com a can Serrat, casa situada darrere l'Ajuntament. I de rebot la parcel·lació d'aquest mas Montràs va nodrir de cossos tota la vorera esquerra baixant del carrer Major fins al carrer Francesc Macià.</p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis. Està pintat de color blanc. La teulada és horitzontal. Portes, finestres i obertures són de nova fàbrica. </p> <p>Es pensa que la casa de can Calau i can Mateu varen ser reformades conservant part de l'estructura de l'antiga masia, de la que no en va quedar cap element destacable. Només ens queda un element del mas, l'era, coneguda com l'era de can Calau, que corona el carrer de Dalt.</p> 08155-130 C. Joaquim Ruhí <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és de 1388, quan el Bernat Albertí, procurador de Bernat de Cabrera, va redimir a l'Arnau Boïga per 11 lliures i 11 sous. El mas estava sota domini del senyor del Terme de Palafolls, com podem veure al capbreu que fa del mas i altres peces de terres el 1502 el Pere Boïga, propietari útil. </p> <p>Al següent capbreu, el mas havia canviat de família. Es desconeix el motiu, ara, el 1585 el propietari útil és Antoni Tosell, en aquest moment el mas encara serà conegut com a mas Boïgues, però en documentació posterior es començarà a anomenar mas Tosell, afegint-hi l'apel·latiu de les Boïgues per distingir-lo de l'altre mas Tosell que ja hi havia al mateix veïnat.</p> <p>El següent capbreu què tenim dades és el 1664 quan fou capbrevat per Salvador Morell procurador i marit d'Anna Tosell, propietària útil del mas. </p> <p>El 9-11-1719, Joan Batlle vengué al Sebastià Mateu, mestre de cases, un tros de terra del mas Tosell d'una quartera. El 1727 es va fer efectiu el pagament de la venda.</p> <p>Pel capbreu de 1750, se sap que els compradors de la masia s'havien repartit la casa en dues parts, una part per Antoni Ribas i l'altra part per Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Jacint Antoni Joan Carreras, treballador del veïnat capbrevava el 1750 la part d'occident de la masia.</p> <p>El 1788 la vídua de Jacint, Marianna Bruguera, i el seu fill Narcís Bruguera declaraven tenir encara la part de ponent de la masia.</p> <p>Els Batlle l'any 1789, com a successors dels Tosell, prestaven pel mas per Sant Miquel del mes de setembre tres octaus de mill i en temps de verema una portadora de raïms.</p> 41.6697400,2.7459500 478852 4613140 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93848-can-calau.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
93784 Mas Tos https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIX <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> 08155-101 Veïnat de Vallplana <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> 41.6809393,2.7210970 476787 4614390 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-09-12 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc