Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92694 | Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> | 08155-29 | Plaça Major, 11 | <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1701 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94242 | Taula segons Klee | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-segons-klee | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Taula segons Klee realitzada en fusta i marqueteria. És de gran format amb quatre peus feta en fusta i de forma quadrada. Destaca el dibuix que decora la taula fet en marqueteria.</p> <p>El disseny, inspirat en Paul Klee, és de base artística relacionada amb l'abstracció i la geometria. És un disseny avantguardista.</p> | 08155-198 | Ajuntament de Palafolls | 41.6669900,2.7491700 | 479119 | 4612834 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94242-taula-alcalde-ajuntament-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Utilitzada en l'Alcaldia. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94243 | Taula Tripartida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-tripartida | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Taula tripartida realitzada en fusta. Mostra tres mòduls o peces en fusta que pren diverses formes mitjançant les frontisses. Presenta dos mòduls que formen un quart de cercle cadascun aproximadament (mitja rodona) i un mòdul que té una forma rectangular. Té un disseny funcional i avantguardista.</p> | 08155-199 | Ajuntament de Palafolls | 41.6669900,2.7491700 | 479119 | 4612834 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94243-taula-sala-plens.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Salvador Matas | S'utilitza en la Sala de Plens de l'Ajuntament de Palafolls en les reunions que s'hi fan. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93077 | Riu La Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-la-tordera | <p>- Ajuntament de Palafolls. (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Tordera o el riu Tordera neix al Montseny, a la Font Bona, en el Coll de Sant Marçal, entre les Agudes i el Matagalls. Té un recorregut de 61,5 km i és de règim torrencial. La conca de la Tordera i els seus afluents tenen una superfície total de 894 km². Els corrents subterranis són molt més importants que els superficials, ja que a l'estiu no porta aigua a la part baixa, en superfície, pel fet que se n’extreu aigua per al consum.</p> <p>La Tordera desemboca al mar Mediterrani, tot formant el delta de la Tordera, d’uns 8 quilòmetres quadrats, entre Blanes i Malgrat de Mar. És una zona humida considerada espai d'interès natural, que forma a la seva desembocadura una llacuna aïllada del mar per una barra de sorra i còdols, la qual és utilitzada pels ocells migratoris com a punt de repòs i refugi.</p> <p>La vegetació de ribera té bosquetons d'oms, àlbers i freixes. Tot i això, la ruderalització de la zona facilita l'expansió de la canya (Arundo donax); en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar. Actualment, a la llera s'hi fan gespes vivaces decumbents. També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudoacacia).</p> <p>Entre els hàbitats d'interès comunitari observem, segons la cartografia dels hàbitats, els hàbitats 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera' i 3290 'Rius mediterranis intermitents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion' i s'hi ha citat també l'hàbitat 3280 'Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes'.</p> <p>Pel que fa a l'avifauna, trobem espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el blauet (Alcedo athis), la xivitona (Actitis hypoleucos), el martinet ros (Ardeola ralloides) i el corriol petit (Charadrius dubius), entre d'altres. Entre l'herpetofauna s'hi ha citat, per exemple, reineta (Hyla meridionalis), tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i serp d'aigua (Natrix natrix).</p> | 08155-50 | Riu la Tordera (al seu pas per Palafolls). | <p>El riu la Tordera apareix ja documentat a l'antiguitat, una sola vegada, mitjançant Plini el Vell, malgrat que els manuscrits no coincideixen en el nom: uns porten la lectura Tarnum, d'altres, Arnum i uns altres, Larnum. A l'edat mitjana el riu rebé un nom nou, Tordera, ja documentat al segle IX, amb la forma Tordaria, derivat del llatí turdaria 'lloc abundant de tords'.</p> | 41.6730400,2.7595900 | 479988 | 4613503 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La marcada estacionalitat de les pluges, concentrades a la primavera i a la tardor, fa que es puguin presentar episodis forts de tempestes i precipitacions, originant crescudes sobtades del riu, anomenades torderades. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 93078 | Turó del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>El Turó del Castell és una muntanya de 154 m que es troba al municipi de Palafolls, des del qual es pot veure una àmplia zona de les comarques del Maresme i la Selva, a més del control visual de la Baixa Tordera i el mar Mediterrani. El turó està coronat pel Castell de Palafolls (s. X-XIV), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.</p> <p>Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic. Un vèrtex geodèsic és un senyal del qual s'ha mesurat l'emplaçament amb gran precisió i que forma la «xarxa utilitària» de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Aquesta xarxa forma un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia. A l'estat espanyol solen estar formats per un cilindre de 120 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, sustentats en una base cúbica de formigó, tot això pintat de blanc. Normalment, es troben en llocs alts i aclarits per a poder veure altres punts. És per això que sol haver-hi sovint unes bones panoràmiques des d'ells.</p> <p>El relleu està caracteritzat per les primeres elevacions de la Serralada litoral. En la zona de la Serra de Miralles.</p> | 08155-51 | Camí del Castell | 41.6789200,2.7351100 | 477952 | 4614162 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93078-castell-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93079 | Serra de Miralles i capçalera de la vall de Vallplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-miralles-i-capcalera-de-la-vall-de-vallplana | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>La Serra de Miralles és una serra situada als municipis de Palafolls, Tordera i Santa Susanna i és el tram final oriental del corredor del Montnegre. El cim més alt és el Turó Gros de Miralles, amb 345 m. Al vessant occidental es troba Ciutat Jardí.</p> <p>A la serra de Miralles hi neixen tres rieres, la de Reixach i les dues que formen la de Sant Genís, la de can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>El sot d’en Vinyals rep el nom de la masia, que abans del s. XIX era coneguda com a Mas Valls. En aquest indret de la Vallplana, s’hi troben les roques d’en Vinyals, conjunt de blocs granítics situats en un espai d’uns 80 m, seguint l’eix de la riera de Reixach.</p> <p>Alguns dels paratges més destacats són Sant Pere de Vivelles, les Roques d’en Vinyals, la Font del Bolet i algunes de les masies més rellevants de la zona.</p> <p>A la part baixa hi ha camps de dalla i cereals, a la part mitjana s’hi combinen aquests camps amb boscos de suros i alzines, que ho cobriran tot a la part alta. Amagades dins el bosc hi trobem la joia de la corona, les Roques d’en Vinyals, unes pedres granítiques de mides fetes per gegants posades capriciosament a la llera de la riera, i també la Font del Bolet, espai de berenars a l’ombra de grans plataners.</p> <p>Vallplana se situa en un dels laterals de la carretera que connecta amb Tordera. Limita amb Sant Genís de Palafolls i Mas Reixach.</p> | 08155-52 | Carretera de Tordera a Palafolls | 41.6606333,2.7016926 | 475164 | 4612140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93079-les-roques-den-vinyals-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La vall geogràfica comparteix topònim i àmbit territorial amb el veïnat documentat ja al segle XV. | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 93080 | Gorg de Can Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-can-oms | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Gorg creat de forma natural, l’aigua prové de la riera de can Jordà. Un gorg és un clot d'aigua. Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs.</p> <p>Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua.</p> | 08155-53 | Masia de Can Oms | <p>A mitjans del s. XX s’hi va cultivar arròs.</p> | 41.6633400,2.7521500 | 479366 | 4612428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 93081 | Bosc i llacunes del Gorg del Molí de Can Puigvert o Puigverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-llacunes-del-gorg-del-moli-de-can-puigvert-o-puigverd | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> <p>- Generalitat de Catalunya (2015). Gorg del Molí d'en Puigverd. <em>Zones humides de Catalunya</em>.</p> | <p>Amb la rehabilitació del Molí d'en Puigverd es van crear dues basses artificials que es comuniquen entre elles. S'abasteixen mitjançant l’aigua de la pluja i d’un rec l’aigua el qual prové d’una mina de nova construcció, que només aporta aigua quan la Tordera en porta de manera superficial.</p> <p>És una zona boscosa constituïda per una freixeneda inundable. A la freixeneda, junt amb el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) hi són abundants també l'om (Ulmus minor) i d'altres espècies herbàcies, com el lliri groc (Iris pseudacorus).</p> <p>A les dues basses, a més d'un bosc de ribera bastant discontinu, format per alguns oms i salzes, es desenvolupa un cinyell helofític bastant extens, format per canyissars. S'hi han citat també les espècies Sparganium erectum, Carex vulpina, Scirpus holoschoenus, Myosotis scorpioides tuxeniana, Polygonum amphibium, Callitriche stagnalis, Lemna gibba, L. minor, Chara globularis, etc.</p> <p>Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a la zona es pot observar la presència de l'hàbitat 92A0 'Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera'. Al voltant de la bassa oriental hi ha un petit itinerari amb bancs i, dins de la freixeneda, s'hi ha construït algunes passeres de fusta per travessar els recs existents.</p> <p>Inicialment, les zones 'Estany de Bancells', 'Estany de Mas Mateu', 'Bosc de mas Julià', 'Pla de Can Golba' i 'Gorg del molí d'en Puigverd' formaven part d'una única zona humida (de codi 1590500) que posteriorment s'ha subdividit en diferents zones humides, ja que estan molt allunyades les unes de les altres, fins i tot a comarques diferents.</p> <p>En el gorg del Molí d’en Puigverd s’hi concentren diferents exemplars d’oms, salzes o, verns entre d’altres és una zona protegida.</p> | 08155-54 | Camí del Molí d'en Puigvert o Puigverd. Camí de Tordera a Palafolls. | 41.6857769,2.7439910 | 478694 | 4614921 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-den-puigvert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93081-gorg-puigvert.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93082 | Entorn de la Serra de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-la-serra-de-can-gibert | <p>- ALZINA I BILBENY, Pere (2023). 'Boscos: una revolució recent', a Vilelles, n3, pp. 10-13.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimoni Cultural 2. Natura i Medi. Palafolls. </p> | <p>La serra està formada a la vessant de Palafolls per les finques de can Gibert, can Valldejuli i can Borrell. Es tracta d’un element natural format per boscos d’alzines, amb característiques pròpies degut a l’orientació nord. Fa de frontera entre els termes de Palafolls i Malgrat de Mar.</p> | 08155-55 | Vall de Sant Genís | 41.6578700,2.7216700 | 476826 | 4611828 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93082-font-de-can-gibert-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | BPU | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93088 | Les Rieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-rieres | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>El riu la Tordera travessa Palafolls de nord a sud i les rieres que es localitzen al municipi, li fan d’afluents. Destaquen les rieres de Reixac, la Burgada i can Jordà.</p> <p>La riera de Sant Genís és l’excepció, ja que desemboca al mar, a Malgrat de Mar. Es tracta d’un curs d'aigua que neix a la confluència de la riera de Can Borrell i la de can Jordà.</p> <p>Si resseguim els seus afluents, seguint el curs de la riera amunt, trobem El Rierot, que s’enfila entre Serra Borrella i la carena que puja pel cementiri, i es divideix més amunt recollint l’aigua de dos canals, el Canal de Can Crosetes i el Canal de Can Camps o també dit Canal de Can Sèndic.</p> <p>Tornant al curs central, continuant enfilant riera amunt, a mig camí entre la Carretera N-II i el poble, un cop passades les restes de l’antic pont ensorrat el 1969 per una rierada, trobem el Torrent de can Grinyola, que recull l’aigua de la zona coneguda com els Crestins.</p> <p>El ramal de la dreta de la riera, anomenat la Riera de Can Jordà és potser l’eix principal, ja que recull l’aigua d’una àrea molt més gran que l’altra banda. Aquesta aplega els vessants del Turó dels Tres Pins, Miralles i gran part de Ciutat Jardí. Al llarg del seu recorregut rep l’aportació d’afluents més petits: el Torrent de can Daniel, que neix sota el mas del mateix nom; el Torrent de la Bardera, que discorre entre el mas Alsina i can Plantera, i alimentat pel Torrent de Ca l’Oli, que s’escola entre el mas Alsina i ca l’Oli; més amunt el Torrent de cal Bessó i ja enfilant la serra del Sot de Miralles.</p> <p>En la documentació anterior al segle XIX l’eix principal d’aquesta Riera de Can Jordà rebia el nom de Riera del Cellent. Actualment, encara hi ha una peça sota el Sot de Cal Bessó que s’anomena el Cellent.</p> <p>L’altre ramal, el de la banda esquerra, és conegut com la Riera de can Borrrell. Recull l’aigua de tota la vall que forma la carena que va de Montagut al Turó d’en Serra, que separa Malgrat de Mar i la carena on hi ha el poble de Sant Genís. Aquest ramal rep en l’actualitat diversos noms segons el tram a què ens referim: Riera de Can Cabreta, Riera de Can Borrell. Riera de Can Gibert. Aquests trams de riera reben el nom per on transcorren.</p> | 08155-61 | 41.6710600,2.7095300 | 475820 | 4613296 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93088-riera-burgada-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 93792 | Placa ceràmica Carrer de Pi i Margall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-ceramica-carrer-de-pi-i-margall | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | Presenta petites pèrdues de material i de la tonalitat de la capa cromàtica. | <p>Antiga placa de ceràmica de denominació de carrer de Pi i Margall. Era l'antic carrer del Mig. La ceràmica és blanca amb sanefa blava.</p> <p>La placa està dividida en sis peces. En les tres peces de dalt hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: 'Carrer de Pi i Margall' i en les sis peces de sota hi trobem inscrit, en sentit horitzontal: '(Antic Carrer del Mig)'.</p> | 08155-109 | Carrer Pi i Margall, 25. Antic Carrer del Mig. | 41.6696900,2.7474500 | 478977 | 4613134 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93792-carrer-pi-margall-ceramica-per-denominacio-de-carrer.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94129 | Passera de ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-lestiu | XX | L'estructura metàl·lica està arrovellada. Hi ha brutícia i petites pèrdues en els maons. | <p>La passera de Ca l'Estiu (de pas estret) serveix per passar per damunt de la riera, situada a la zona de ca l'Estiu. Realitzada en ferro i peus en maó massís i argamassa. Es forma una estructura en forma de 'pont' marcada per una barra de ferro horitzontal i dos peus en línia vertical. </p> <p>És un dels pocs exemples que queden del segle XX, al municipi de Palafolls, d'aquests petits ponts o passeres per salvar les pujades de cabal d'aigua. La família dels Estiu la construeix, per passar d'un cantó a l'altre de la riera, en cas de grans precipitacions, i per facilitar el pas entre les dues bandes de la riera. </p> <p>El lloc està envoltat de canyes i canyissars.</p> | 08155-153 | Riera de Can Jordà | 41.6758008,2.7245765 | 477075 | 4613818 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94129-passera-ca-lestiu.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94249 | Rec Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 | XV | <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> | 08155-205 | Carretera de Malgrat de Mar a Blanes | <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> | 41.6613350,2.7580310 | 479855 | 4612205 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93083 | L'alzina del Carlí o Can Nan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-carli-o-can-nan | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls.</p> | <p>Entre Cal Nan i Can Fonolleda, se situen dues alzines majestuoses i centenàries. Una d’elles es coneix com l’alzina del Carlí, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls.</p> <p>Es tracta d’un exemplar de <em>Quercus ilex</em>, arbre perennifoli de la família de les fagàcies, nadiu de la regió mediterrània. Aquests arbres maduren d'octubre a desembre, i l’edat mínima a la qual comencen a produir-se se situa entre els 15 i els 20 anys de la seva vida, condicionada per les característiques mediambientals.</p> | 08155-56 | Entre Cal Nan i Can Fonolleda | <p>Rep aquest nom perquè, segons la llegenda, en aquesta alzina s’hi va penjar l’únic carlí que hi havia a Palafolls, durant la primera guerra Carlina.</p> | 41.6706318,2.7415368 | 478485 | 4613240 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93083-alzina-del-carli-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt de treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93086 | El lledoner de Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-can-gibert | <p>- Ajuntament de Palafolls (2018). Ruta Patrimonial 2: Natura i medi. Palafolls. </p> | <p>A Sant Genís de Palafolls, es troba el lledoner de can Gibert, un dels arbres més monumentals i antics de Palafolls. Es tracta d’un exemplar de <em>Celtis australis</em>, arbre caducifoli de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. Floreix entre març i abril, i els seus fruits, de sabor agradable semblant al dàtil, maduren a finals d'estiu i a la tardor. Pot viure entre cinc-cents i sis-cents anys i en qualsevol tipologia de terreny.</p> <p>La fusta, flexible i dura alhora, era utilitzada per fer diferents eines i elements relacionats amb les feines del camp, és molt comú trobar lledoners davant les masies.</p> | 08155-59 | Can Gibert | 41.6578576,2.7218514 | 476841 | 4611827 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93086-lledoner-de-can-gibert-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | Arbre o arbreda d'interès | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Al Maresme hi ha una setantena d’arbres singulars i protegits, precisament per la seva antiguitat, majestuositat o simplement per singulars.D’aquesta setantena, a Palafolls n’hi ha dos que estant protegits des de prop de trenta anys. Són, d’una banda, el lledoner centenari de Can Gibert, a Sant Genís i, d’altra banda, l’alzina de Can Nan, coneguda també com l’Alzina del Carlí.A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, sigui en l'àmbit nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa derivada de la protecció d’espais naturals i també de la urbanística o cultural.Arreu de Catalunya hi ha uns 250 arbres monumentals catalogats per la Generalitat, més enllà dels exemplars que els Consells Comarcals també tenen catalogats i poden afegir a la llista, com ha passat amb els arbres palafollencs.Des de 1987 que es van fer els primers passos per a la protecció dels arbres monumentals, s’ha fet molt treball procurant la conservació. Malgrat tot, una trentena dels exemplars catalogats ha patit malalties o inclemències i han acabat morint. En altres casos, aquests arbres s’han hagut de retirar perquè constituïen un perill de seguretat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 93409 | Gorg de Xon Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-xon-puig | <p>El Gorg de Xon Puig és un espai amb valors naturals. </p> <p>L’Associació Naturalistes del Montnegre i la Tordera afirma que el potencial de millora ambiental i les possibilitats que presenta aquest espai són molt importants, tant pel que fa als ocells, com als amfibis, als rèptils, als insectes i a les plantes, així com a la dinàmica fluvial i per a l’educació ambiental.</p> <p>El Gorg té forma de bassa fonda formada per alguns corrents d'aigua, on va aquesta més a poc a poc. En destaca, també, el seu entorn natural de vegetació baixa.</p> | 08155-78 | Zona del Parc per a gossos. | 41.6704675,2.7564579 | 479727 | 4613219 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93409-gorg-xon-puig-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Hi ha un projecte de millora ambiental del gorg per part dels Naturalistes del Montnegre i la Tordera.La Xarxa de Conservació de la Natura promou la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic i la gestió sostenible del territori, mitjançant la participació i implicació social, representant i donant suport a les entitats de custòdia i de voluntariat ambiental de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93169 | Fons documental de Can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-camps | <p> </p> <p> </p> | XVI | <p>El document de Can Camps està datat el 21 de juliol de 1564, en el Terme del castell de Palafolls. </p> <p>Consisteix en una venda atorgada per Antoni Tomàs, pagès senyor útil i propietari de mas Tomàs de la Serra i mas Puig Gorri, rònec i derruït, al veïnat de Vivelles o del Castell, a la parròquia de Sant Genís de Palafolls, a favor d'Esteve Camps, oriünd de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà i la seva dona Bertomeva, ara habitants a la dita parròquia de Palafolls, de tot el mas Puig Gorri i totes les seves pertinences amb quintana i 14 jornals de terra erma i boscosa.</p> <p>Can Camps afronta a llevant amb Ferran de Capdebou per mitjà d'un torrent; a migdia, part amb la propietat d'Antoni Tomàs que havia estat d'en Vives i part amb una terra que havia estat de mas Puig per mitjà d'un torrent; a ponent, amb la resta de la propietat del venedor per mitjà del dit torrent i a tramuntana, part amb terra del dit venedor que havia estat de mas Puig Gorri i part amb l'esmentat Ferran de Capdebou.</p> <p>El preu ha estat 40 lliures, 20 al comptat i altres vint pel pagament d'un censal mort de 20 lliures de principal i 20 sous de pensió que pagava el venedor. Havia estat comprat per Salvi Tomàs, antecessor del dit Antoni Tomàs, per venda a l'encant a la cúria del terme del castell de Palafolls a 13 de setembre de 1533 davant el notari Antoni Pujades i era tingut sota domini directe del senyor del castell de Palafolls pagant, a 22 d'abril 2 sous 6 diners, 5 octaus de forment per Sant Pere i Sant Feliu d'agost, 3 octaus de mill per Sant Miquel de setembre i per Nadal, 2 gallines i 1 fogassa de fàbrega. Inclou un pacte amb el vescomte de Cabrera per la quintana, aprofitament dels torrents i la possibilitat de fer o refer les cases ara enrunades. I també 1/4 d'això al monestir de Breda per una part de la terra boscosa. Segueix àpoca de la mateixa data pel preu de la venda. Inclou el lluïsme signat per Gregorio de Salazar, governador del vescomtat i d'Antoni Negrell, clavari del mateix. Testimonis: Rafel Xirau, regint la batllia de Palafolls i Pere Tortós, pagès del terme esmentat. Escrivà: Salvador Puig, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, substitut pels hereus de Jaume Joan Manresa, notari i senyor útil d'aquesta notaria.</p> | 08155-63 | Carrer d'en Palau, 32 (Mataró) | 41.6670233,2.7491757 | 479120 | 4612837 | 21 de juliol de 1564 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-12-19 00:00:00 | Àlvar Saéz Puig | [Nota dorsal: En el capbreu de l'abat de Sant Salvador de Breda, en poder de Bernat Homs, notari, a 10 de maig de 1563, la senyoria de l'abat sobre la terra de mas Puig de Vivelles].El fons està format per 42 unitats documentals, que abasten des del segle XV fins al s. XX, dividits en diferents àmbits:- Documentació personal i familiar: inclou donacions i àpoques de dot, testaments i heretaments.- Documentació patrimonial: inclou vendes, debitoris, àpoques, censals morts i establiments emfitèutics.- Documentació administrativa i comptable: inclou àpoques.- Altra documentació: pàgina librària inclou un fragment del segon llibre del tractat De Complexionibus, de Galè.- Documentació sense classificar: pergamins.Fons documental consultable a Arxius en línia. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 93222 | Col·lecció del Molí d'en Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-moli-den-puigvert | <p>- Informe: Documentació de la Col·lecció del Dipòsit-Arxiu Agrocultura Molí d'en Puigvert (2009). Diputació de Barcelona. Ajuntament de Palafolls.</p> | Actualment s’està treballant en la restauració de la col·lecció per part d’un equip format per una restauradora i el taller ocupacional del Molí Fariner de Palafolls, de manera que els objectes de la col·lecció estan recuperant a poc a poc les seves característiques d’origen i a més reben tractament contra alguns d’aquests agents externs. | <p>La col·lecció del Molí Fariner de Palafolls està formada per grups d’objectes de diferents oficis: hi ha eines i objectes de l’agricultura, de ferrer, de fuster, de flequer, de boter, del món del vi, de la llar, de les cosidores, etc., així com algun objecte que no forma part de cap grup concret, com una bicicleta de joguina de principis del segle XX.</p> <p>Es tracta d’una col·lecció heterogènia formada per petits grups entre els quals destaca la col·lecció d’eines i objectes d’agricultura amb una presència del 50% d’objectes. L’origen de la col·lecció està relacionada amb la formació de l’equipament, procedent de diversos donants, aproximadament 12 persones. Malgrat que es coneix el nom dels donants, no es van fer actes de donació i en la major part dels casos no queda clar qui fou la persona que va fer la donació o cessió.</p> <p>Quant a l’estat de conservació de la col·lecció, hem observat que hi ha molts objectes afectats per xilòfags, rovell, excrements dels ocells que s’introdueixen contínuament a l’interior de l’edifici, principalment.</p> | 08155-64 | Gorg el moli de Puigvert, 1 | 41.6882300,2.7388300 | 478265 | 4615195 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93222-594.jpg | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aprofitant el model de fitxa de registre s’introduïen les següents variables: - número de registre - classificació genèrica - nom objecte - ubicació - precisions ubicació - material - dimensions - descripció - ús - cronologia - estat conservació - data estat conservació - forma ingrés - data ingrés - font ingrés - data registre - fitxa feta perLes tasques documentals han comprès: - el marcatge o siglat dels objectes - la recerca d’informació d’aquells objectes poc coneguts mitjançant bibliografia especialitzada - introducció de la informació recollida en el programa informàtic facilitat per la Diputació de Barcelona - valoració de l’estat de conservació de cada objecte - realització d’una o més imatges digitals de cada objecte que es troben numerades amb el mateix número que s’ha donat a cada objecte i que també s’ha donat a la fitxa corresponent. | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 94653 | Rellotge de sol de Can Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert | XX | <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> | 08155-213 | Carrer Mas Can Puigvert | 41.6882216,2.7393770 | 478311 | 4615193 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||||
| 94654 | Rellotge de sol del Mas Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> | 08155-214 | Urbanització Mas Carbó | 41.6783080,2.7294675 | 477483 | 4614096 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 94655 | Rellotge de sol del Mas Roquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet | XX | <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> | 08155-215 | Polígon sector Riera Roquet | 41.6912310,2.7250790 | 477122 | 4615531 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 94656 | Rellotge de sol de Can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas | XX | <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> | 08155-216 | Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 | 41.6739752,2.7525835 | 479405 | 4613609 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 94659 | Rellotge de sol de Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre | XX | <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> | 08155-217 | Disseminat Cal Sastre | 41.6771600,2.7356400 | 477996 | 4613966 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||||
| 92660 | Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- MONREAL, Lluís; RIQUER, Martí (1955-1965). E<em>ls castells medievals de Catalunya</em>. </p> <p>- ROIG GRAU, J. (2006). Les fortificacions medievals del Maresme.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> | X-XII/ XI-XV | Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'estat de conservació és de ruïna. L'any 1971 es va fer una restauració d'alguns elements muraris i de l'església. Actualment està en procés de consolidació. | <p>Damunt d'una petita serra, a 161 m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona amb Barcelona.</p> <p>Les restes conservades que hi ha corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna, coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat. Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.</p> <p>El recinte jussà és d'època gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les restes d'una gran torre.</p> <p>La planta del castell està dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar en gran manera.</p> <p>El clos exterior podria estar datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de la muralla.</p> <p>És important també la capella, aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.</p> <p>Es distingeix com un dels millors castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una amplada considerable. </p> | 08155-9 | Camí del Castell | <p>Del segle X es troba documentada una torre de control.</p> <p>Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la família Sesagudes o del Montseny. </p> <p>A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.</p> <p>L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.</p> <p>Els Palafolls van participar en les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls, l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell, terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.</p> <p>El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de guàrdia.</p> <p>El XVIII el castell va passar per herència a mans dels ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat. </p> | 41.6788078,2.7350512 | 477947 | 4614150 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell-vistes-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92660-castell.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director redactat en el 2021. En aquest Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.En un moment també es va anomenar Castell de Vilellles. | 92|93|85 | 46 | 1.2 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92663 | Capella del castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | X-XII | <p>La capella del Castell de Palafolls té una sola nau, amb l'absis establert a la muralla. Té una coberta amb volta de canó apuntada de dos aiguavessos.</p> <p>Probablement és de la fi del segle XII o d'inicis del XIII. Ha estat molt transformada i en gran part reconstruïda. Té una porta amb dovelles i brancals i un ull de bou moderns. S'ha reconstruït tota la coberta i el campanar d'espadanya. Es caracteritza per la pedra vista amb argamassa. </p> <p>En el cantó occidental de la façana principal trobem unes escales d'accés.</p> | 08155-10 | Castell de Palafolls | 41.6787547,2.7357164 | 478003 | 4614143 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-castell-capella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92663-10_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fou restaurada pels “Amics dels Castells” entre 1969 i 1971.Ja devia existir en època romànica. En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a la capella de Sant Pere de Vivelles i posteriorment a l’església parroquial de Sant Genis de Palafolls; d’aquí va desaparèixer a l'entorn del 1957.També es tenen notícies de l’existència d’algunes restes de pintura mural, amb la representació del tema de l’epifania. Malauradament aquest fragment es va perdre. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92693 | Biblioteca Enric Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> | XXI | <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> | 08155-28 | Parc de les Esplanes | <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.6705897,2.7527833 | 479421 | 4613233 | 2006 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Enric Miralles i Benedetta Tagliablue | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92704 | Monument 'L'altra història' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-39 | Carrer Roig i Jalpí, 28 | 41.6754572,2.7501305 | 479202 | 4613774 | 1991 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Antoni Selvaggi i Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92706 | Jaciment del Castell de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia (1993). Memòria de la intervenció arqueològica. Núm. reg.: 1632.</p> <p>- DALMAU, R. (1969). <em>Els castells catalans</em>. Barcelona. Editorial Rafael Dalmau. </p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'L’actuació arqueològica al recinte jussà del castell de Palafolls (Palafolls. Maresme)', a les Actes del <em>I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya.</em></p> <p>- OLIVARES, D. (2000). 'Les excavacions al castell de Palafolls' a les actes <em>L'arquitectura militar medieval, I jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme</em>, Mataró, 13-30 octubre 1999.</p> <p>- PUIG I BOADES, Isidre. 'Castell de Palafolls, estudi gràfic i nota descriptiva', al <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya</em>, nº 217, Barcelona, pp. 33-40.</p> | IX-XIX | S'ha perdut, amb el temps, part de les parets de murs i estructura arquitectònica. Hi ha pèrdues, fissures i esquerdes notables en molts dels espais del castell. En procés de consolidació. | <p>El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035. El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.<br /> <br /> Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà, més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les restes d'una gran torre.<br /> <br /> La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170 metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.<br /> <br /> Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no identificables i una base d'una copa de vidre.</p> <p>Prospectada la zona i els seus voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any 2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes ibèriques.</p> | 08155-41 | Carrer Camí del Castell, 28-54 | 41.6789700,2.7351000 | 477952 | 4614168 | 800-1879 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92706-castell-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | 2023-09-18 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 93089 | Fons documental Can Ribas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-can-ribas | <p>Jesús Rodríguez. Documentació de l'Arxiu. </p> | <p>En aquest fons hi trobem:</p> <h3><span><span><span><span>Fons en pergamí </span></span></span></span></h3> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1389, abril, 16 Blanes <em>R-1/// </em><strong>Venda </strong>atorgada per Bernat Fonoyeda, de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Guillem Riba de la mateixa parròquia d'una terra en part conreada i en part erma al lloc dit 'Senfores' o 'Ses àmfores' i altra dita 'Corals' i ja llindant amb el mateix Riba i amb terres d'en Moner, tinguda sota domini directe del noble Bernat de Cabrera, vescomte de Cabrera. Segueix trasllat del lluïsme cobrat per Guillem Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls com a representant del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Jaume de Puig, notari públic del terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='2'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1429, gener, 17 . Vilanova de Palafolls <em>R-2/// </em><strong>Establiment </strong>emfitèutic atorgat per Guillem des Clapers, com a procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera segons consta amb un poder fet a Blanes al 1428, a favor de Jaume Mestre (a) Spasa sobre una feixa de terra al lloc dit pla de Goday, al terme de Palafolls i que al nord llinda amb terres de mas Carbó. <em>Escrivà: Antoni des Clapers, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='3'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1436, març, 29 Vilanova de Palafolls R-3/// <strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Pere Sa Roca, donzell i procurador del noble Bernat Joan de Cabrera, vescomte de Cabrera i Girona, a favor de Pere Ribes, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, sobre una terra al Pla, prop del riu Tordera, amb els pactes acostumats i cens perpetu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em> </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='4'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1452, juny, 18 Parròquia de St. Genis de Palafolls R-4/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bartomeu Carreres i la seva dona Joana del mas Carreres de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pinyols, a favor de Joan Jordà Moresc, de la mateixa parròquia, tinguda sota domini directe de Violant de Cabrera en el nom del seu marit el vescomte Bernat Joan de Cabrera. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Antoni Clapers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='5'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1477, novembre, 27 Vilanova de Palafolls R-5 ///</span></span><strong><span lang='CA'><span>Venda</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgada per Melcior Mestre, pagès i propietari útil del mas Mestre a la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor de Genis Fonoyeda, de la mateixa parròquia, d’una terra de 7 jornals de bous al lloc dit mas Rossinyol, a prop de mas Gelabert, tinguda sota domini directe els senyor del castell de Palafolls, ara Bertran d'Armendaris, amb el cens perpetu acostumat. <em>Escrivà: Mateu Simón, notari del terme del Castell de Palafolls però posat en pública forma pel notari del mateix terme Antoni Pujades als 11 d'octubre de 1518. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='6'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1512, setembre, 20 Monestir de Sant Salvador de Breda R-6/// <strong>Establiment</strong> atorgat per fra Martirià Prats, del monestir de St. Salvador de Breda procurador de l'abat fra Miquel Sampsó, a favor de Joan Mestre, pagès de la parròquia de St. Genis sobre una terra en part erma i en part boscosa i en part plantada de vinya ja vella que es troba prop del mas Riba. Segueix el pagament del lluïsme. <em>Escrivà: Antoni Jover, notari públic d'Hostalric i tot el Vescomtat i autoritzat a lliurar els documents del Monestir de Breda, sota autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='7'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1539, març, 28 Terme del castell de Palafolls R-7/// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, ara esposa de Joan Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius i filla i hereva de Joan i Francesca Mestre, propietària del mas Mestre a la Burgada dins de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una feixa de terra al lloc dit Pla de Goday a favor de Joan Tió, pagès de St. Esteve de Tordera a fi de pagar un debitori contret pels dits Mestre amb els hereus del mas Fonoyeda de la mateixa parròquia de St. Genis. Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu de la venda.<em> Escrivà: Pere Llavanera, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='8'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1559, maig, 22 Sant Feliu de Guíxols R-8 /// <strong>Venda</strong> atorgada per Andrea Mestre, viuda de Joan Perasbert i el seu fill hereu Montserrat Perasbert, pagès de la parròquia de Sta. Agnès de Solius, a favor d Antoni Viader, (a) Ribas, casat amb Margarida Ribas, de la parròquia de St. Genis de Palafolls, d'una terra al terme de Palafolls, coneguda com a mas Mestre i tinguda sota domini directe del monestir de St. Salvador de Breda. Segueix època de la mateixa data pel lliurament del preu. <em>Escrivà: Bernat Ros, notari públic de St. Feliu de Guíxols, per l'autoritat de l'abat. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='9'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1568, setembre, 28 Vilanova de Palafolls R-9/// <strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades per Jaume Jordà, sabater i propietari del mas Jordà a Palafolls en favor de la seva filla Elisabet de part una i de part altra Joan Riba, fill de Antoni Viader (a) Riba i de Margarida Riba, de la mateixa parròquia de St. Genis, en contemplació del seu matrimoni amb els pactes acostumats de dot i escreix i legítimes maternals i paternals. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Pergamí tallat per ABC.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='10'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1573, setembre, 7 Sant Feliu de Guíxols R-10/// <strong>Venda</strong> atorgada per Antoni Cabanyes, mercader de Lloret i ara resident a St. Feliu, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos del veïnat de Burgada al terme de Palafolls com a garants i fermances d’un censal mort de 70 lliures, contret per Miquel Vives del Castell, del veïnat de Gassanons, Joan Moner de la Burgada i Antoni Ferrer, ferrer de les Ferreries, actuant en nom de tots els veïns. <em>Escrivà: Joan Andreu, notari públic de la vila i terme de St. Feliu de Guíxols per l'autoritat de l'abat del monestir. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='11'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1575, maig, 1 Terme de Palafolls R-11 ///<strong>Apoca</strong> atorgada per Pere Mas, mestre d'aixa a la Vilanova de Palafolls, juntament amb Esteva Tria, pagès del veïnat de Mata a la parròquia de Sta. Maria de Mataró com a tutors i curadors dels fills de Galceran Clapers, pagès del terme de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, pagès del mas Riba al mateix terme, per haver rescatat un censal mort de 12 lliures contret al 1573. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='12'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1581, maig, 11 Vilanova de Palafolls R-12/// <strong>Apoca</strong> atorgada per Miquel Esteva Palomeres Oliver Duran, mercader de Sant Genis de Palafolls i procurador de Caterina Vila, viuda d’Antica Vila mercader de la Vilanova de Palafolls, a favor d'Antoni Viader (a) Riba, i el seu fill heretat Joan Riba, pagesos de la parròquia de St. Genis, per haver pagat el preu d'una feixa de terra al lloc dit camp de bossom o 'fossalba' a prop del mas Puigvert del mateix terme. <em>Escrivà: Roc Tió, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='13'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1583,??, 14 Blanes R-13 /// <strong>Establiment</strong> emfitèutic confirmat i atorgat per Pere d'Aymerich, governador general del Vescomtat, sobre les terres del mas Ribes que son capbrevades a favor del Vescomte de Cabrera pels hereus de Bartomeu Ribas i això suposa el reconeixement del domini directe i la prestació de censos en diners i espècie. <em>Escrivà: Bernat Boscà, notari públic i reial per a tot el territori del principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya. Pergamí parcialment retallat que impedeix llegir tot el seu contingut. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='14'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1589, octubre, 10 Vilanova de Palafolls. R-14/// <strong>Venda</strong> atorgada per Bernat Jordà, propietari del mas Jordà a la parròquia de Palafolls a favor d'Antoni Viader (a) Riba, d'una terra la lloc dit pujols a prop del mas Jordà i tinguda sota domini directe en part del monestir de Breda i en part del Senyor del castell de Palafolls, aleshores Marques d'Aitona. Segueix apoca de la mateixa data pèl lliurament del preu. I al 1590 dels lluïsme. <em>Escrivà: Jaume Bofill, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='15'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>??, febrer, 11 Blanes R-15 ///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Elisabet Camps i el seu marit Nicolau Bruguera (a) Camps. Pergamí retallat intencionalment a fi de servir de coberta i no permet conèixer més dades del seu contingut, fora que la lletra el situà inequívocament a finals del segle XVI.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='16'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1601,??,?? Vilanova de Palafolls R-16/// <strong>Apoca</strong> d'una venda a l'encant a favor d'Antoni Ribas, pagès de la parròquia de Palafolls d'una terra de 8 jornals en part juncosa. Escrivà: Pere Llavanera, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Molt mal estat de conservació per taques d’humitat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='17'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17/// <strong>Donació de dot</strong> atorgada pel germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d'Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les <strong>Capitulacions matrimonials</strong> de Guillem Bernadet i d'Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Corris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='18'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls R-18///<strong>Servitud de pas</strong> creada per Bernat Parera, del veïnat de les Ferreries a favor de Joan Puigverd, pagès del veïnat de Gassanons, d'Antoni Ribas i la seva dona Mariana i el fill d'aquests Jaume, sobre un camí que porta a una terra del mas Ribas al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='19'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes R-19///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas i la seva dona Mariana, pagesos de Palafolls a favor del seu fill fadrí Jaume en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i de Caterina, de la vila de Blanes, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari de la vila i terme del castell de Blanes. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='20'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, juliol, 6 Veïnat de la Massaneda. Blanes. R-20/// <strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, pagès del mas Ribas de la parròquia de St. Genis de Palafolls, a favor del seus pares Antoni Ribas i Mª Anna per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Esperança Vila, filla de Joan i Caterina Vila de Blanes. <em>Escrivà: Gaspar Apieto, notari públic substitut de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='21'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, juny, 17 Girona R-21///<strong>Apoca de violari</strong> atorgada per Francesc Sala, procurador del jutge ordinari Joan Sala, canonge de l'església de Tarragona, a favor de Cint. Ribas, pagès del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls al bisbat de Girona, en pagament del censal contret per Antoni Ribas, pare del dit Jacint Ribas al 1622 i que havia estat en propietat de Berna Sala i Alemany, hereu d'Esteve Alemany. <em>Escrivà: Joan Ruirany, notari públic de Girona. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='22'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribes. Palafolls. R-22///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Mª Anna Ribes a favor del seu pare Antoni Ribes, per haver rebut els drets maternals i paternals en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, pagès de la mateixa parròquia. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='23'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1630, setembre, 17 Mas Ribas. Palafolls R-23///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Antoni Ribas a favor de la seva filla Mª Anna, en contemplació al seu matrimoni amb Bernat Parera, de la mateixa parròquia amb els pactes acostumats i a més 100 lliures i una terra al pla de Goday. <em>Escrivà: Jeroni Balla, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='24'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 22 Palafolls R.-24///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Pere Ribas, pagès, fill d Antoni Ribas i de Mariana, a favor del seu germà heretat Cint. Ribas, per haver rebut els drets maternals i paternals legítimament constituïts. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. </em></span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='25'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1639, maig, 3 Sant Genis de Palafolls R-25///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Jacint Ribes pagès propietari del mas Ribes, a la parròquia de St. Genis a favor de Margarida Podarosa, viuda de Gabriel Podarosa, sobre un torç de terra al lloc dit -----, tingut sota directe domini del senyor del castell de Palafolls aleshores Marqués d'Aitona i que ja anteriorment havia estat establert el dit Gabriel. No ve posat en pública forma. </span></span></span></span></span></li> </ol> <ol start='26'> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, març, 22 St. Daniel de Girona.R-26///<strong>Venda</strong> atorgada per l'abadessa del convent de monges de St. Daniel, Cecília Miró, la seva priora Albina d’Alemany i el consentiment de les seves monges a favor de Cint. Ribes pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls que el dia 16 de març de 1622 havia dipositat a la Taula de Canvis de la ciutat de Girona 20 lliures per tenir la redempció de un censal mort que havia estat contret per Joan Ribas i que gravava les terres de dit mas. Segueix apoca de la priora Albina d'Alemany a favor de Cint. Ribes. <em>Escrivà: Ramon Garau (o Grau) notari públic de la ciutat de Girona. .</em></span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>FONS EN PAPER</span></span></span></a> <span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLIGALL I.A</span></span></span></span></span></span></p> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Capbrevació</span></span></span></span></span></span></h4> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Es el Nº17 del fons de Pergamins </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1624, juny, 9 Canet R-17///<strong>Donació </strong>de dot atorgada pels germans Antoni, Miquel i Esteve Ros, fills d’Antoni Ros, tots de la vall de Canet, a favor de la seva germana Elisabet en contemplació al seu matrimoni amb Guillem Bernadet, oriünd de França i pagès a St. Andreu de Llavaneres, cedint-li un censal mort que paga Antoni Valldejuli, pagès de St. Genis de Palafolls. Segueixen les Capitulacions matrimonials de Guillem Bernadet i d’Elisabet Ros, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Coris, notari públic del terme del castell de Montpalau. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Blanes///<strong>Capbrevació </strong>atorgada per Segismon Ribas, pagès de Palafolls a favor del Sr. Marquès d’Aitona com a Vescomte de Cabrera i senyor directe del mas Ribas i particularment la casa, quintà i hort. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari de la vila i terme del castell de Blanes. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1435, octubre, 26 Palafolls///<strong>Capbrevació</strong> atorgada al Vescomte de Cabrera com a senyor directe del mas Ribas per Pere Ribas, pagès de dit mas i propietari útil. Segueix la Capbrevació pel mas Mestre en bona part sota domini directe del Monestir de St. Salvador de Breda. (Hi ha 2 exemplars). <em>Escrivà: Mateu Simón, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Son còpies fetes per notari de Blanes Francesc Galí. Foli</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Cint. Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1652, març, 15 Sant Genis de Palafolls///<strong>Capitulacions </strong>matrimonials atorgades per Esteve Riera, de la parròquia de St. Genis de part una i de part altra Margarida Ribas, filla de Cint. Ribas, pagès del veïnat de la Burgada de la mateixa parròquia. Segueix definició de drets atorgada per Margarida a favor del seu pare per haver rebut els drets. <em>Escrivà: Joan des Clapers, notari del terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1655, octubre, 21. Blanes///<strong>Definició </strong>de drets i comptes de la curadoria dels pubills Riera, atorgada per Esteva Riera a favor del seu sogre Cint. Ribas i altres tutors com Antoni Tapiola o Jaume Castellà. Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes. Apoca de la mateixa data i tutoria a favor de Cint. Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Segismon Ribas </span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9///<strong>Establiment</strong> atorgat per Segismon Ribas a favor de Jacint Bes, treballador de Blanes, d'una terra al pla d'en Roig també dita Pas d'en Roig.<em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1662, desembre, 23///<strong>Lluïció de violari</strong> atorgada per Pere Orench de Blanes a favor de Segismón Ribes per haver pagat i lluït un violari contret per Cint. Ribas. Segueix Lluïció de censal atorgada pels honrats jurats de la vila de Blanes com administradors de les rendes de l'Hospital a favor de Cint. Ribas amb data de 1652, novembre, set dies, a la vila de Blanes. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1660, gener, 7 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Esteve Riera a favor del seu sogre Segismon Ribas de Palafolls <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1677, març, 13 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Mariana Ribas, filla de Segismón Ribas i d Elisabet de la parròquia de St. Genis de Palafolls i Pere Joan Padrer, de Tordera, amb els pactes acostumats. Segueix amb la mateixa data definició de drets atorgada per Mariana a favor dels seus pares Segismon i Elisabet per haver rebut com a dot els seus drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vial i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 26 St. Genis de Palafolls///<strong>Apoca</strong> de fi atorgada per Jaume Ribas, treballador a favor del seu germà hereu Segismón Ribas per haver rebut els drets maternals i paternals.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Segismon Ribas. </span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de Pergamí Coberta de pergamí reaprofitat:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1645,??,?? ///<strong>Nomenament de notari</strong> atorgat per Lluís XIII rei de França i entre 1641 i 1652 Comte de Barcelona i Rosselló i Cerdanya, per mitjà del seu governador general a favor de Joan Desclapers, com a notari públic i reial per a tota Catalunya. E<em>scrivà: Joan Pi notari públic de Barcelona. Retallat i esborrat intencionalment a les formulés de clausura. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Segueixen en paper:</span></span></em></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664, març, 29 Blanes///<strong>Establiment emfitèutic</strong> atorgat per Segismón Ribes, pagès de Palafolls a favor de Francesc Antoni Joan, de la mateixa parròquia sobre un torç de terra que abans havia estat del mas Ullastre i ara Ribes, prop del lloc dit mas Mestre. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1669, maig, 19 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Pere Joan Padrer, treballador de Tordera a favor del seu sogre Segismon Ribas per haver pagat el dot de Mariana Ribas, filla del dit Segismon. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, desembre, 12 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Esteve Riera, pagès del veïnat de les Ferreries al terme de Palafolls a favor del seu cunyat <strong>Segismon Ribas</strong> per haver donat dues caixes, llençols, tovalles, estovalles , etc. com a dot de la seva germana Margarida Ribas. Segueix amb la mateixa data, definició de drets del dit Esteve Riera a favor de Segismon Ribas.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1676, gener, 27 Blanes///<strong>Encarregament</strong> de censal mort atorgat per Miquel Serra del Pla, pagès propietari del mas Serra del Pla al veïnat de Camós, a la parròquia de Pineda, a favor de Segismón Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls, senyor útil i propietari del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>5. Llibres i llibretes de censos i censals</span></span></span></span></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibre imprès: <em>Doctrina d'EL CRISTIÀ,</em> Santoral de novembre desembre.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pàgines 1 fins 8; 13 fins 156 i 159 fins 418. És llibre de lectures pietoses, en català. Resulten interessants els gravats . Segle XVIII o començament del XIX <em>Quasi complet. Coberta de pergamí a la dreta. </em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>b) </span></span></strong><span lang='CA'><span>Llibre Imprès:<em> DOCTRINA CRISTIANA</em>, llibre de Preguntes i respostes a tall de catecisme. Pàgines 26 a 119. incomplet. Segle XIX començament. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <ol> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Llibreta de censos o Llevador de la casa Ribas de diversos propietaris.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Coberta de Pergamí reaprofitat: Cantoral de gregorià. (Segle XII ?)</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span> </span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.B</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> Segle XVII</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1609, maig, 18 Mas Ribas. Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, fill de Josep i Anna Ribas, del mas Ribas a la parròquia de St. Genis i de part altra, Francesca Pagès i Lesheres, filla d'Isidre Pagès, del lloc de Galliners, a la diòcesi de Girona. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1623, setembre, 28 Terme del castell de Palafolls///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Antoni i Mª Anna Ribas, i el seu fill hereu Jaume, tots del mas Ribas a Palafolls, a favor de Joan Puigverd, del mas Puigverd, al veïnat de Gassanons, d'una terra al lloc dit Pla de Goday. <em>Escrivà: Onofre Just, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. Es còpia notarial atorgada per Joan Valldejuli als 18 d'agost de 1725.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1625, setembre, 17 Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per el cambrer del monestir de Breda a favor de Josep i Jaume Ribas, pagesos del mas Ribas a la parròquia de St. Genis, pel pagament del censos deguts al dit monestir. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1634, abril, 12 Vilanova de Palafolls.///<strong>Testament </strong>atorgat per Eulàlia Vidal, muller d’Antoni Vidal, mariner de Malgrat i pare de Mariana Vida, esposa de Segismón Ribes, hereu del mas Ribes al terme de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Roc Oller, prevere i vicari de la parroquial església de Malgrat </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1638, gener, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Antoni Llobera i el seu fill Joan, Ollers de la Vilanova i Peronella esposa del dit Joan Llobera, a favor del mossèn Miquel Valldejuli, prevere obtentor del benifet de Nª Sra. De la Pietat a la parròquia de St. Genis. <em>Escrivà: Jacint Coromines, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls. És còpia notarial atorgada per Antoni Figuerola i Valldejuli a l'any 1727.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1648, octubre, 25 Vilanova de Palafolls///<strong>Heretament </strong>atorgat per Jacint Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas, a favor del seu fill Segismon Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Mariana Vidal i Xorric, de la Vilanova de Palafolls, filla d'Antoni i d'Eulàlia Vida. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1649, setembre, 5 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca </strong>atorgada pe Bernat Font i Aragall, de la Vilanova a favor de Jacint Ribes per haver pagat i lluït un censal mort que grava terres del mas Ribes. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1657, octubre, 24 Vilanova de Palafolls///<strong>Apoca</strong> atorgada per Bartomeu Comas i Antoni Ruyra, administradors del bens de l'hospital de pobres de Palafolls a Malgrat, a favor de Cint. Ribas per haver lluït i quitament un censal contret per Joan Ribas. <em>Escrivà: Joan Desplaers, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1661, novembre, 25 Pineda///<strong>Capbrevació </strong>prestada per Segismón Ribas per les terres i capmàs del mas Ribas a favor del Marques d'Aitona com a senyor directe de dit mas en la part principals. <em>Parcialment ratat però és original.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1664,març,29 Blanes///<strong>Establiment</strong> emfitèutic atorgat per Segismón Ribas, senyor útil i propietari del mas Ribas a favor de Francesc Antoni Joan sobre unes terres al lloc dit mas Ullastre o mas Mestre, a prop del mas Ribas de Palafolls. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, gener, 22 Palafolls///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Pere Toses, a favor de Mariana Ribas, esposa de Segismon com a usufructuària dels bens del seu marit, sobre l'establiment a una terra al lloc dit mas Ullastre. <em>Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari públic del terme de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, octubre, 9 Blanes///<strong>Establiment </strong>atorgat per Segismon Ribas, pagès, propietari útil del mas Ribas a favor de Jaume Poderós, sobre una terra al lloc dit pla del Grau. És confirmació. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1667, febrer, 16 -///<strong>Sub-Establiment</strong> atorgat per Francesc Antoni Joan, pagès de la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor de Pere Toses, treballador de la mateixa parròquia sobre una peça de terra que havia estat del mas Ribas. <em>Escrivà: Llàtzer Galí, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1673, març, 27 Vilanova de Palafolls.///<strong>Renúncia </strong>atorgada per Francesc Antoni Joan a favor de Segismon Ribas i els seus hereus sobre una peça de terra del dit Ribas al lloc dit Ullastre o mas Mestre. <em>Segueix apoca de la mateixa data pel preu. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1679, agost, 20 Tordera///<strong>Definició</strong> de drets i reducció de ½ tasca atorgada per l'abat de Breda a favor de Mariana Ribas com a usufructuària dels bens del mas Ribas per haver rebut una compensació en metàl·lic. <em>Escrivà: Bernabé Thos, notari públic d Hostalric i tot el Vescomtat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, gener, 7 terme de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgada entre Mª Àngela Ribas, filla de Mariana i de Segismón Ribas, ja difunt, del mas Ribas a Palafolls i de part altra, Joan Puig fill d'Antoni i de Maria , veïns de la mateixa parròquia. <em>Segueix apocà de la mateixa data pel lliurament del preu del dot. Escrivà: Jaume Torrent i Torner, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1680, octubre, 30 Girona///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, fill del difunt Segismon i de Mariana , del mas Ribas de St. Genis de Palafolls i de part altra Anna Gibert, filla de Jaume Gibert, pagès del poble d'Aiguaviva, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Garriga, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1687, setembre, 3 Vilanova de Palafolls///<strong>Testament</strong> atorgat per Mariana Ribas, viuda de Segismon Ribas amb disposició de darreres voluntats i fent hereu a Jaume i en el seu defecte a Josep Ribas. <em>Escrivà: Josep Oller, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1689, juny, 5 Blanes///<strong>Donació de legítima</strong> com heretament atorgat per Josep Ribas, pagès del mas Ribas a Palafolls a favor del seu germà Miquel, fills tots dos de Segismon i Marinada. <em>Escrivà: Joan Mota i Ribas, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1692, maig, 6 Barcelona///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas, pagès i propietari útil del mas Ribas al terme de Palafolls i parròquia de St. Genis a favor del prevere Joan Ramon Passapera, beneficiat de la casa pia fundada per Bartomeu Teulada, mercader de St. Pere de Pineda o de Riu a l'església de St. Genis de Palafolls, avaluat en 127 lliures i amb fermances per part del Joan Comas pagès del mateix veïnat i parròquia. <em>Segueix l'autorització de la Cúria de Girona. Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de la ciutat de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1694, març, 27 Barcelona///<strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada per Ramon Bigas, carreter de la parròquia de St. Genis actuant com a administrador dels bens de Bartomeu Teulada, comerciant, a favor de Josep Ribas, pagès de Palafolls per haver pagat el censal de 61 lliures i 12 sous de pensió. <em>Escrivà: Jacint Sescases, notari públic de Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><a><span><span><span lang='CA'>LLIGALL I.C</span></span></span></a><span lang='CA'><span><span> 2. SEGLE XVIII</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> <strong>Llibreta de censos i censals</strong> de Francesc Ribas entre 1785 fins 1810 i els beneficiaris són Antoni Oms de Blanes, Mn. Miquel Bonet, beneficiat del St. Crist de la parròquia de Malgrat i la Confraria del Roser de l'església de St. Genis de Palafolls i l'altar de St. Pere de Vivelles. Segueixen els comptes de la malaltia de Francesc Ribas amb l'apotecari de Malgrat Bruno Català, fet efectius per Pere Rivas* entre 1812 fins 1830. Esporàdicament apareixen notes de Joan Ribas entre 1852 i 53. <em> És l'únic cop que hem detectat que el cognom s’escriu '<strong>Rivas' </strong>Coberta de pergamí</em></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Llibreta de censals</span></span></strong><span lang='CA'><span> i censos de mas Ribas prestats i pagats per Josep Ribas entre 1768 fins 1780, Francesc Ribas entre 1773 a 1792 i Pere Ribas entre 1807 fins 1820, tenint com a beneficiaris a Cal Oms de Blanes, la Comunitat de preveres d’Hostalric i el Monestir de Breda. Incorpora una nota de la declaració del Real Cadastre: 2 bous, 1 burro, porcs, 3 ovelles, 2 xais, 3 quarteres de 1ª, 4 de 2ª i 6 de 3ª i vinya i d'hort 5 quarteres de 2ª classe i 6 cortans d’olivers i bosc i erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Plec de rebuts</span></span></strong><span lang='CA'><span>:</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Apoca de Jaume Ribas al 1751 pel terç del cadastre i les pensions de censals de 1733 a 1740 fetes davant els regidor de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Pensió pagada per Josep Ribes el 1741 fins 1744 a l'església de Malgrat, la comunitat de preveres de Sta. Maria de Blanes i el Monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Nota privada d’una venda a carta de gràcia feta al 3 de febrer de 1589 a favor d’Antoni Puig de la Burgada , d'un camp dit de les Peres o Sentfores (o Ses àmfores), sota domini directe del monestir de Breda.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1711 (?) Reclamació presentada pels regidors de Palafolls i Santa Susanna sobre les contribucions extraordinàries de 990 dobles i la presència i allotjament de tropes al seu terme. Incomplet: manca la portada.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h3><span><span><span><span><a>LLIGALL II</a> </span></span></span></span></h3> <h4><span><span><span><span><span><span>1. Actes de Josep Ribas 1710-29</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1710, gener, 20 Pineda///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, pagès de Palafolls i el seu fill heretat Jaume, a favor de la seva filla i germana respectivament Anna en contemplació al seu matrimoni amb Josep Missé, pagès de Pineda. Segueixen les definicions de drets atorgada per Anna a favor del seu pare per haver rebut els drets com a dot avaluada en 250 lliures. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Inventari de les terres</span></span></strong><span lang='CA'><span> del Mas Desclapers i Estornell cap el 1706-25</span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1729///<strong>Protesta del Regidors</strong> de 1729 i actuació per a que els regidors anterior paguen tot allò pendent del Cadastre de 1729 presentada per Francesc Alsina contra Miquel Vall, Jaume Bigas, Pau Pujol i Miquel Pedrer i Vila, regidor sortints.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>2. Actes de Jaume i Josep Ribas. 1727- 1777</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1727, març, 23 Blanes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Teodoro Costa , treballador de la vila de Blanes de part una i de part altra Maria Ribas , filla de Josep Ribas i d’Anna, amb consentiment del seu germà hereu Jaume que aporten un dot de 225 lliures. <em>Escrivà: Marià Arquer i de Portell, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, octubre, 3 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Josep Ribas, jove fill de Jaume Ribas i de Francesca ja difunta que el converteixen en hereu del mas Ribas i de la part altra Gertrudis Sala i Puig, filla de Francesc Sala, pagès de Lloret amb els pactes acostumats. <em>Segueix un violari per garantir el cobrament del dot a 1 de desembre de 1737. Escrivà: Joan Casellas, notari de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, novembre, 27 Lloret///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Narcís Macià, treballador de Lloret i Anna Ribas, filla de Jaume Ribas i Francesca i germana de Josep Ribas que actuant com a hereu li atorga 125 lliures de dot. <em>Escrivà: Josep Rovira notari públic al terme de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1737, desembre, 21 Blanes///<strong>Apoca de dot</strong> atorgada per Josep i Narcís Macià, pare i fill respectivament de Lloret a favor de Jaume Ribas i el seu fill heretat Josep, per haver pagat el dot d'Anna Ribas, esposa de Narcís Macià i avaluat en 125 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic a la vila i terme de Blanes i substitut a Lloret</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1740, agost, 31 Lloret<strong>- ///Apoca de fi de dot</strong> atorgada per Narcís Macià treballador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, de Palafolls per haver pagat el dot i escreix d'Anna, la seva esposa i filla i germana respectivament dels dits Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic al terme Blanes i substitut a Lloret. Aquest document es còpia autèntica atorgada el 1783 pel notari Josep Antoni Rodés.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span> Capitulacions matrimonials</span></span></strong><span lang='CA'><span> atorgades entre Pere Pla, jove, fill de Joan Pla, masover a Tordera i de l'altra part Francesca Ribas, filla de Jaume Ribas i de Francesca Sesheres, de St. Genis de Palafolls, que la doten amb 150 lliures. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme del castell de Blanes. El document és còpia autentica feta pel també notari Josep Antoni Rodes al 1794.</em></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1741, octubre, 22 Girona <strong>Lluïció de censal mort</strong> atorgada pel benifet del St. Apòstols Pau i Jaume a l'església de Malgrat, a favor de Josep Ribas per haver pagat un censal de 200 lliures que gravava el seu mas al terme de Palafolls, creat al 1736<em>. Escrivà: Jaume Casanova, notari públic de la cúria de la seu de Girona</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1736, maig, 29 Girona///<strong>Encarregament i cessió</strong> de censal mort atorgada per Joan Xurric, de Malgrat fill de Joan Xurric a favor del prevere Joan Gelabert, canonge de St. Feliu de Girona i obtentor del benifet creat per Pau Gelabert a l’església de Malgrat sota l’advocació de St. Pau i St. Jaume, que grava al mas Ribas de St. Genis de Palafolls. <em>Escrivà: Andreu Ferrer, notari públic de Girona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1697, setembre, 28 Vilanova de Palafolls ///<strong>ce</strong><strong>nsal mort</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de la parròquia de St. Genis a favor de Joan Xurric, pescador de la Vilanova de Palafolls, per haver de pagar el dot de Mariana Vidal i Xorric, casada en temps amb Cint. Ribas. <em>Escrivà: Antoni Esteller, notari públic de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1746, març, 24 Pineda///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per par de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, octubre, 11 Pineda///<strong>Lluïció de censal</strong> atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d’aquell censal avaluat en 100 lliures. <em>Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1747, abril, 21 Vilanova de Palafolls///<strong>Censal mort</strong> atorgat per Jaume i Josep Ribas, del mas Ribas al veïnat del Castell de Palafolls amb fermances de Pere Corses i Coma, Antoni Reixach i Dalmau, del mateix aveïnat a favor de Ramon Valls i Teulada, pagès administradors del benifet creats per Mn. Pere Teulada i Bartomeu Teulada, negociant de St. Pere de Riu, amb un capital de 50 lliures. <em>Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748,juny,16 Vilanova de Palafolls///<strong>Retrovenda atorgada</strong> per Genis Monpió i Esquerra, llaurador de St. Genis de Palafolls a favor de Jaume i Josep Ribas, pare i fill, d'una peça de terra al pla del Grau, lloc dit 'les anfores', a prop del riu Tordera, per un preu de 26 lliures. Escrivà: Francesc Mares, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1748, novembre,20 Vilanova de Palafolls///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Jaume Ribas, jove, fill de Jaume Ribas i germà de Josep Ribas, hereu del mas Ribas a Palafolls i de part altra Rosa Reixach i Dalmau ,fill de Miquel i d’Àngela, pagesos del mateix terme, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1749, març, 9 Malgrat///<strong>Escreix o increment</strong> de l'aixovar atorgat per Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, a favor del seu fill i germà respectivament Jaume Ribas jove en 80 lliures pel casament amb Rosa Reixach i Dalmau. <em>Escrivà: Francesc Marés, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, juliol, 23 -/// <strong>Certificat de defunció</strong> de Francesca Pla, expedit pel rector de St. Genis de Palafolls Dalmau Costa. És còpia feta al 2 d octubre de 1817.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, abril, 27 -///<strong>Resum</strong> de l'establiment fet al 1667 per Segismon Ribas a favor de Cint. Bes, jornaler de la mateixa parròquia sobre un torç de terra del mas Ribas, davant el notari Llàtzer Galí i ara capbrevat per Jaume i Josep Ribas. <em>És una còpia privada sense formalitats notarials. Es conserva l’establiment original.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1750, setembre, 27 Malgrat///<strong>Apoca de censal</strong> mort atorgada pels administradors de la causa fiança fundada pel negociant de la ribera de St. Pol, Bartomeu Teulada, a favor de Jaume i Josep Ribas pagesos de St. Genis per haver redimit dit censal de 127 lliures. <em>Escrivà: Antoni Figuerola i Valldejuli, notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1751, març, 7 Lloret.///<strong>Apoca de fi</strong> de dot atorgada per Narcís Macià, llaurador de Lloret a favor de Jaume i Josep Ribas, pagesos de Palafolls, sogre i cunyat respectivament per haver pagat tot el dot de la seva esposa Anna Maria Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de Lloret. És còpia feta al 1794 pel notari Josep Antoni Rodes, del mateix terme.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, novembre, 27 Hostalric///<strong>Definició de dret</strong> atorgat per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva germana Rosa, casada amb Joan Domènec, mariner de Lloret pel suplement del dot en 80 lliures com a part dels drets maternals i paternals. <em>Escrivà: Ramon Thos, notari públic d'Hostalric</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1761, gener, 23 Breda///<strong>Capbrevació</strong> atorgada per Josep Ribas, com a propietari útil del mas Ribas a la parròquia de St. Genis de Palafolls a favor del Monestir de St. Salvador de Breda, per la part del capmàs, quintant del mas Ribas, mas Ullastre i mas Mestre. <em>Escrivà: Francesc Arquer, notari amb l'autoritat de l'abat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, abril, 11 Malgrat///<strong>Apoca de debitori</strong> atorgada per Josep Comas, a favor de Josep Ribas per haver saldat un deute. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova i terme de Palafolls. Es troba ratat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1763, març, 4 Hostalric///<strong>Apoca de cens</strong> atorgada per l Abat de Breda a favor de Joan Puig de la Burgada per haver pagat els deu vuitens d'ordi que presta per la terra dit Camp d'en Pares, o Anfores.<em> Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1767, maig, 4 Barcelona///<strong>Plet mogut</strong> pel capítol de canonges de Girona, l’església de Solsona com hereva del Priorat de Rocarrossa i el Marquès d’Aitona com a principals delmari de Blanes, Malgrat i Palafolls contra l ajuntament i veïns de Palafolls sobre els delmes de grans i llegum i sobre el com delmar els pesos i el blat de moro. <em>Escrivà: Melcior Pallós, notari públic a Barcelona.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1769, octubre, 10 Hostalric///<strong>Donació de dot</strong> atorgada per Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de la seva filla Maria per el temps del seu matrimoni. <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d'Hostalric. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1770, maig, 4 Hostalric///<strong>Debitori de venda</strong> a carta de gràcia, atorgada per Josep Ribas, propietari útil del mas Ribas a favor de Joan Girons, comerciant, d’una terra a prop del quintà del mas Ribas <em>Escrivà: Francesc Oliver i Pasqual, notari públic d’Hostalric.</em> </span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>3. Actes de Francesc Ribas. 1774- 1795</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1774, març, 20 Calella///<strong>Debitori </strong>atorgat per Francesc Ribas a favor de Pere Placies familiar del St. Ofici de la Inquisició i botiguer de Calella per 32 lliures de generós comprats pel seu pare Josep Ribas com a dot per a Maria Ribas, germana del dit Francesc i esposa de Tomàs Iglesias, pagès de la parròquia de Breda. <em>Escrivà: Francesc Aromir i Placies, notari de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, abril, 25 Blanes///<strong>Venda a carta de gràcia</strong> atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas, pagès de Palafolls a favor de Joan Girons i Valldejuli, comerciant , d'una terra al quintà de Mas Ribas per afegir a altra que ja posseeix des dels 1770. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30, Blanes///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Margarida Iglesias i Barlet, viuda de Joan Iglesias pagès de Breda i el seu fill heretat Tomàs Iglesias a favor del comerciant de la Vilanova de Palafolls, Joan Girons i Valldejuli per haver pagat en efectiu el dot de Maria, com a resultat d una venda a carta de feta per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas a favor del dit Joan Girons. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1777, agost, 30 Blanes///<strong>Apoca atorgada</strong> per Margarida Iglesias i Barlet i el seu fill heretat Tomàs, de la parròquia de Breda a favor de Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i de Francesc Ribas el seu fill per haver pagat el dot de Maria, esposa de Tomàs i filla i germana respectivament dels dits Ribas. Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Blanes.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1782, gener ,9 Riudarenes///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Francesc Ribas, jove pagès de Palafolls i fill de Caterina Sala i de Josep Ribas ja difunt, i de part altra Margarida Remilans i Mir, filla de Francesc Remilans, pagès de Riudarenes. <em>Escrivà: Joan Serra i Horta, notari de la vila de Cassà de la Selva. Documentació retallada.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1785, agost, 7 Lloret de Mar///<strong>Definició de drets</strong> atorgada per Jaume Ribas, fill d un altre Jaume Ribas i de Caterina Bigas, treballador a Lloret i natural de Palafolls a favor del seu nebot Francesc Ribas, per haver rebut els drets que li pertocaven de la casa Ribas. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari de la vila i terme de Lloret. Una mica ratat el paper.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1795, març, 9 Calella.///<strong>Increment</strong> de preu en venda a carta de gràcia atorgada per Francesc Ribas a Jaume Girons i Valldejuli per les vendes de terres a prop del quintà de mas Ribas. Escrivà: Francesc Aromir, notari públic de Calella.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>4. Actes de Pere Ribas i Joan Ribas. 1810- 1875</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Llibretes de censos i comptes</span></span></strong><span lang='CA'><span> de Pere Ribas entre 1810-12; per pagaments de la contribució rústica entre 1820 i 34 i com administrador dels bens de Joan Noer, juntament amb el seu fill Joan Ribas entre 1839 i 1849, cobren els censos que paga Joan Crosses. </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 8 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de fi de dot atorgada per Sebastià Ribas com usufructuari dels bens de Cristina Ribas, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet tot el dot de Cristina Ribas, tia seva i germana del pare del dit Ribas, Francès. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1813, octubre, 29 -///<strong>Retrovenda </strong>atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, comerciant a favor de Pere Ribas de part de les terres del quintà de mas Ribes, vengudes a carta de gràcia i tingudes sota domini directe del senyor del castell de Palafolls, ara el Duc de Medinaceli com hereu del Marquès d'Aitona i aquest del vescomte de Cabrera. <em>Escrivà: Raimon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1817, setembre, 27 Malgrat///<strong>Plet</strong> entre Ramon Turró i la seva esposa MªÀngels Roberts i Ribas, de Malgrat contra Pere Ribas, pagès de Palafolls com a hereu de la casa Ribas sobre el bens que li pertocaven a Francesca Ribas, àvia de MªÀngels i germana de l’avi de Pere Ribas i casada amb Pere Pla el 6 d'octubre de 1740. <em>Advocats Sauri i Fornés</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1820, gener, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per MªÀngels Robert, esposa de Ramon Turró de Malgrat, a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls per haver satisfet en part el dot de l'àvia de MªÀngels Francesca Ribas, esposa que fou de Pere Pla, de la Vilanova de Palafolls i germana de l'àvia del dit Pere Ribas, Josep Ribas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari públic de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1837, febrer, 19, Terme de Palafolls///<strong>Apoca</strong> i definició de drets atorgada per Joan Pagès i la seva esposa Gertrudis Ribas, treballadors de la parròquia de Palafolls a favor del seu germà i cunyat respectivament Pere Ribas del mateix lloc per haver rebut 180 lliures com a legitima maternal i paternals dels seus pares Francesc Ribas i Margarida Remilanas. <em>Escrivà: Ramon Thos i Sambola, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1839, maig, 12 Blanes///<strong>Arbitratge</strong> atorgat per Narcís Moner, en nom de Pere Ribas i Josep Prats en nom de Joaquim Ruyra i la seva esposa Antònia Alsina Batlle i Costa, sobre la disputa de la partió entre el mas Batlle i el mas Ribas a propòsit d’una tala d’arbres. Incorpora una acta d’una altra divisòria feta al 1768 entre Josep Ribas, representat per Francesc Bruch i Joan Batlle, representat per Joan Godars, fixant la partió per un torrent. <em>Escrivà: Joan Oliver, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1842, març, 13 Malgrat///<strong>Apoca</strong> de dot atorgada per Jacint Llureda, pagès de la vila de Tordera a favor de Pere Ribas per haver pagat el dot de la seva germana Teresa Ribas, esposa de l'atorgant. <em>Escrivà: Narcís Rodes, notari de la vila de Malgrat. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, octubre, 1 Llagostera///<strong>Capitulacions matrimonials</strong> atorgades entre Joan Ribas, fill de Pere Ribas i d'Antònia Fallo, pagesos a Palafolls i de part altra Teresa Pagès, filla de Pere Pagès i de Maria Vallamanya, de la parròquia de Llagostera, amb els pactes acostumats. <em>Escrivà: Tomàs Vidal i Llobet, notari del terme de Llagostera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1843, novembre, 13 Tordera///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Francesc Girons i Frigola, comerciant de Malgrat a favor de Pere Ribas, pagès de Palafolls sobre una terra d’una quartera de sembradura davant del quintà del mas Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari de la vila de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen el següents documents lligats:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1816, setembre, 10 Malgrat///<strong>Retrovenda</strong> atorgada per Jaume Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat a favor de Pere Ribas d'una quartera i mitja venuda en el seu temps per Gertrudis Sala, esposa que fou de Josep Ribas avi de dit Pere Ribas. Escrivà: Josep Rodés li va donar forma pública ja que el document és còpia feta el 1827.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 17 Blanes///<strong>Venda </strong>a carta de gràcia de dos quarteres i mitja davant del quintà del mas Ribas i tingudes sota directe domini del Duc de Medinaceli, atorgada per Gertrudis Sala, viuda de Josep Ribas i el seu fill hereu Francesc Ribas, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat. <em>Escrivà: Josep Rovira, notari públic de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1778, desembre, 22 Hostalric///<strong>Lluïció de censal</strong> mort atorgada pel Reverent administrador de la Comunitat de Preveres d Hostalric, a favor de Joan Girons i Valldejuli, mercader de Malgrat que actua en nom de Gertrudis Sala i del seu fill hereu Francesc Ribas, pagesos al mas Ribas a Palafolls per lluir i quintar un censal mort contret al 1760 per Josep Ribas, espòs de la dit Gertrudis.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1760, març, 12 Palafolls///<strong>Censal mort</strong> creat per Josep Ribas i la seva esposa Gertrudis i el seu fill hereu Franceses, tots de Palafolls, a favor de la comunitat de Preveres d'Hostalric i que grava terres del mas Ribas. <em>Escrivà: Francesc Girons, notari de la Vilanova de Palafolls.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1850, febrer, 21 Tordera///<strong>Debitori</strong> avaluat en 209 lliures atorgat per Pere i Joan Ribas i Fallo, pare i fill, pagesos de Palafolls a favor de Teresa Ribas i Josep Ribas, mare i fill naturals de Llagostera, com a hereus de Joan Ribas, marit de Teresa i germà i oncle dels atorgant respectivament. <em>Escrivà: Esteve Rodés, notari públic de Tordera.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, setembre, 2 Malgrat///<strong>Apoca</strong> atorgada per Francesc Ribas i Delemus, a favor del seu oncle Pere Ribas i Mir, fill de Francesc Ribas i Margarida (Remilans) i Mir per haver rebut els drets legitimaria. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom , notari públic de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1855, desembre, 31 Tordera///<strong>Cancel·lació</strong> de debitori atorgat per Teresa i Josep Ribas i Maimir, de la parròquia de Llagostera, a favor del seu cunyat i oncle respectivament Pere Ribas i Joan Ribas i Fallo, pagesos de Palafolls per haver pagat tot el deute de 209 lliures contret amb el marit de Teresa Maimir, Joan Ribas. <em>Escrivà: Esteve Rodés , notari de la vila de Tordera. Existeix duplicat de dit document.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1858, juliol, 4 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Antoni Fallo i Ferran, filla de Joan Fallo i Rosa Ferran de la vila de Blanes ja difunts i esposa de Pere Ribas, pagès de Palafolls amb les mandés acostumades i convertint en hereu al seu fill Joan Ribas i Fallo. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1864, febrer, 11 Malgrat///Inventari dels bens que foren de Francesc Ribas, pagès de Palafolls pres pel seu fill Pere Ribas i Mir. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, febrer, 11 Malgrat///<strong>Debitori</strong> atorgat per Pere Ribas i Mir de 79 anys a favor de Joan Ribas i Vallmanya, resident a L'Esparra, solter de 39 anys, per haver rebut 70 lliures que serveixen per pagar el dot de Llúcia Ribas i Fallo, filla del dit Pere Ribas en contemplació al seu matrimoni amb Josep Estiu i Sensat de la parròquia de Palafolls. Segueix: Apoca atorgada per Josep Estiu i Sensat, veí de Palafolls a favor del seu sogre Pere Ribas i Mir i de Joan Ribas i Vallmanya per haver rebut part del dot promès a la seva esposa Llúcia Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1865, maig, 2 Malgrat///<strong>Testament</strong> de Joan Ribas i Fallo, de 50 anys, fill de Pere Ribas i Antònia, pagès de Palafolls nomenant usufructuària i marmessora a la seva esposa Teresa Pagès i hereu al fill d’ambdós Jaume Ribas i Pagès. Segueixen les mandés acostumades. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari públic de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>5. Actes de Jaume Ribas . 1875-1917</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, març, 7 Blanes///<strong>Apoca de drets atorgada</strong> per Jaume Ribas i Fallo a favor de la seva cunyada Teresa Pagès vídua de Joan Ribas i Fallo i el seu fill hereu Jaume Ribas i Pagès per haver rebut els seu drets legitimaria maternals i paternals. <em>Escrivà: Bonosi Bernat, notari de la vila i terme de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, juliol, 5 Malgrat///<strong>Apoca </strong>de fi de debitori atorgada per Joan Ribas i Vallmanya, llaurador de L'Esparra, a favor de Jaume Ribas i Pagès de 25 anys per haver pagat el debitori contret per l’avi del dit Jaume, Pere Ribas. <em>Escrivà: Eusebi Thos i Bonhom, notari de la vila de Malgrat</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1875, maig, 20 Palafolls///<strong>Certificació</strong> atorgada per l’alcalde de Palafolls Ramon Ruhi sobre les finques que havien estat propietat de Pere Ribas, a petició del seu nét Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari de l'Ajuntament de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, abril, 3 Malgrat///<strong>Certificat</strong> metge atorgat pels doctors Jaume Salvador i Salvador Forroll, a favor de Francesc Ribas i Pagès per patir palpitacions de cor i contraccions de l’epigàstri a fi de ser declarat no apte pel servei militar. <em>Signatures de Jaume Salvador i Salvador Forroll.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 Palafolls///<strong>Certificat</strong> de defunció de Joan Ribas i Fallo, marit de Teresa Pagès i pare de Jaume Ribas i Pagès, de Joan , Francesc, Mª Anna i Pere que va morir als 53 anys, demanat per Jaume Ribas i Pagès. <em>Escrivà: Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Testimoni de malaltia</strong> atorgat per l'alcalde Antoni Roura a favor de Jaume Ribas i Pagès de 28 anys per patir sordesa, a fi d'evitar el servei militar. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal. </em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1877, juliol, 12 -///<strong>Tes</strong><strong>timoni de malaltia</strong> atorgat per Mn. Miquel Anglada, rector de St. Genis de Palafolls, Vicent Bigas, pagès i Joan Pujol, mestre d'escola a favor de Jaume Ribas per patir sordesa. <em>Escrivà: Joan Alsina, jutge de pau municipal.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1878, desembre, 2 Cassà de la Selva///<strong>Capitulacions</strong> matrimonials atorgades entre Jaume Ribas i Pagès de 28 anys, propietari a Palafolls i de part altra Francesca Pagès i Lloveras de 22, filla de Josep i Rosa, del poble de Llagostera que rep el dot de 300 lliures (800 P) del seu germà hereu Pere Pagès i Lloveras i segueixen els pactes acostumats. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1879, maig, 19 Palafolls///<strong>Certificat</strong> d’inscripció al Registre civil de matrimonis atorgat pel jutge de pau Joan Alsina a favor de Jaume Ribas i la seva esposa Francesca Pagès per haver demanat les dispenses eclesiàstiques per parentiu de 2ón. grau i la resta de tràmits. <em>Escrivà: Joaquim Torrent, secretari municipal de Palafolls</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1883, setembre, 23 Cassà de la Selva///<strong>Apoca</strong> atorgada per Joan Ribas i Pagès, solter, a favor del seu germà heretat Jaume Ribas, pagès a Palafolls per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals avaluats en 530,33 pts. fets efectius en moneda de plata. <em>Escrivà: Joaquim Llavari i Bahí, notari a Cassà de la Selva.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1891, novembre, 3 Blanes///<strong>Apoca</strong> i carta de pagament, atorgada per Francesc Ribas, treballador a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls, per haver rebut els drets legitimaria maternals i paternals estipulats en 530,33 pts. pagats en moneda de plata. <em>Escrivà: Manel Bellido i Mescias, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 22 Blanes///<strong>Apoca</strong> atorgada per Mª Anna, coneguda com a Maria Ribas, casada amb Joan Pedemonte i Santanach, a favor del seu germà Jaume Ribas i Pagès, propietari del mas Ribas a Palafolls per haver pagat els drets legitimaries estimats en 533, 33 pts. pagats en moneda de plata o bitllets de banc. <em>Escrivà: Joan Cama i Cirés, notari de la vila de Blanes.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1917, maig, 19 Lloret///<strong>Cancel·lació</strong> d'hipoteca de 1100 pts. atorgada per Vicens Vila i Vidal, de Lloret a favor de Jaume Ribas i Pagès que l havia contret als 10 d’octubre de 1902, posant com a garantia el mas Ribas i les seves 10 Hectàrees, 58 àrees i 94 centiàrees. <em>Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales, notari de la vila de Lloret.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>6. Actes de Josep Ribas i Pagès 1927- 1946</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1927,desembre,16///<strong>Acceptació d’herència</strong> atorgada entre Josep Ribas i Pagès i els seus germans Joan. Elvira i Teresa, en funció de les clàusules del testament del llur pare Jaume Ribas. Segueix còpia simple del Testament de Jaume Ribas i Pagès atorgat a Blanes els 22 de març de 1900. Escrivà: Enriquí Salamero i Radigales.</span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1931, octubre, 13 Calella///<strong>Apoca</strong> o carta de pagament atorgada per Josep Ribas, de Palafolls a favor de les seves germanes Elvira Ribas, casada amb Joan Pol i Teresa Ribas casada amb Enric Xaubet, de Pineda, per haver pagat els drets maternals i paternals avaluats en 532 pts. A cadascuna. <em> Segueix definició de drets a favor de Josep Ribas i acceptació de posar sobre aquesta qüestió 'silencio y callamiento perpetuo' a fi d’evitar plets. Escrivà: Julio Cardenal, notari a la vila de Calella.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1945, Maig, 26 Malgrat///<strong>Testament</strong> atorgat per Josep Ribas i Pagès de 62 anys, casat amb Maria Torrent i Mercadal, disposant com a hereu a Joan Ribas i Torrent i la resta de drets a les seves filles Josepa i Mercè, avaluats en 1500 pts. <em>Segueix còpia simple del certificat de defunció expedit el 1964 Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, febrer, 5 Malgrat///<strong>Conveni i pacte</strong> entre Josep Ribas i Pagès d'una part i Antoni Bracons i Serrafossa i Trinitat Garcés de Mingo, en raó del que Josep Ribas cedeix un terrenys de la seva propietat per fressa una casa petita de planta baixa per part del dit Bracons amb les obligacions de no vendre ni hipotecar sense consentiment exprés del propietari que cedeix dret de pas i aigua, a canvi a la mort del matrimoni Bracons i Garcés, la casa retornarà a propietat d'en Ribas. <em>Escrivà: Manel Corchon, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1946, novembre, 16 Malgrat///<strong>Procura o poders</strong> atorgats per Josep Ribas i Pagès , de Palafolls a favor de Frederic Quintana i Colomer i Lluís Castelló i Molas i Narcís Baronet i Coll, davant els tribunals d'Arenys; a Barcelona, a Carles Clauxet i Pardo i Climent Vidal i Solà i a Madrid a Ruperto Ascua i Alfonso de Palma, per raó del plet que té contra Fèlix Ribas i Tomàs. Escrivà: Aurelio Fernández Anadon.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <h4><span><span><span><span><span><span>7. Actes de Joan Ribas i Torrent 1964-1999</span></span></span></span></span></span></h4> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1968, febrer, 2 Malgrat///<strong>Apoca o carta</strong> de pagament atorgada per Josepa i Mercè Ribas i Torrent a favor del seu germà heretat Joan Ribas i Torrent per haver pagat les legitimes avaluades en 10.000 pts. <em>Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1975, setembre, 24 Malgrat///<strong>Venda atorgada</strong> per Joan Ribas i Torrent a favor de l'Ajuntament de Palafolls representat per Miquel Roca i Vilamitjana com Alcalde i Àngel Alpuente com a secretari municipal d'una parcel·la de 800 m2 per fer un dipòsit d'aigua, amb servitud d'un camí de 4 m. d'amplada. <em>Escrivà: Vicent Lázaro i Ventura, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1964, juny, 10 Malgrat -///<strong>Inventari dels bens</strong> de Josep Ribas i Pagès, atorgat per la seva viuda Maria Torrent i Mercadal i el seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Insereix la segregació d una peça venuda J. Turon i Montserrat Quer de 230 m2. <em>Escrivà: Ramon Fons i Esteve, notari de Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> <p><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span>Segueixen en el mateix plec:</span></span></em></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1970, gener, 21 Malgrat///<strong>Cancel·lació d’ usdefruit</strong> atorgat per testament de Josep Ribas a favor de la seva esposa Maria Torrent, a causa de la seva mort els 10 de novembre de 1969, demanat pel seu fill heretat Joan Ribas i Torrent. Escrivà: Julià Mª Simó i Grau, notari de Malgrat. </span></span></span></span></span></li> </ul> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>1991, agost, 6 Malgrat///<strong>Addició d'herència</strong> atorgada per Joan Ribas i Torrent per afegir com herència no inventariada una parcel·la de 200 m2 per l'edificació d'una casa de planta baixa que havia estat d'Antoni Barcons i Trinitat Garcés per haver retornat a la propietat d'en Ribas segons constava els pactes i convenis de 1946 entre l'esmentat matrimoni i Josep Ribas, pare de Joan Ribas. <em>Escrivà: Francesc Xavier Piera, notari públic a Malgrat.</em></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>ANNEX</span></span></a></span></span></span></p> <h2><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació feta el dimecres 26 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></h2> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació o reconeixement de domini per Pere Riba, pagès del mas Riba al terme del castell de Palafolls a favor del vescomte de Cabrera representat per l’honrat Francesc Puig per les terres i cases que posseeix en nom de dit Vescomte.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span> Són: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes propis, solius i afocats, sotmesos als “mals usos” d’intèstia, exòrquia i remença. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Ribas llindant a orient amb Mas Joia, a sud amb Mas Rossell i en part amb terres de Moner i en amb camí públic; a ponent Mas Mestre (àlies) Spaza i en part amb terres del mateix mas Ribas però depenents del Monestir de St. Salvador de Breda i a Nord amb terres de Mas Ullastre. Dins del quintà dit Mas Ullastre té una terra petita sota directe domini del Vescomte de Cabrera i paga per St. Pere i St. Feliu d’agost 2 vuitens d’ordi.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Senfores o Sentfores de 6 jornals, tocant a orient amb terres de Burch i un camí a sud amb el mateix Burch i part amb Puig i en part Moner i a ponent, amb Moner i a N. Amb Buhch i en part Mas Sabater (avui Comas).</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra o camp al lloc dit Pas de la Tordera que dona a llevant amb el riu i a migdia amb terres d’Albaric i a ponent i tramuntana en part amb terres de Sastre i en part amb Coll i amb una terra del mas Ribas tinguda sota directe domini de la casa aloera de St. Julià al terme de Palafolls.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Camp de mig jornal de bous, al lloc dit Parols que llinda a llevant amb el Riu i a Sud amb terres d’en Feliu i a ponent amb terres d’Alfos i a N. Amb terres de Mas Roig dels Prats.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra d’un jornal al lloc dit Pujols llindant a llevant amb Batlle, a migdia amb terres d’en Padrer i en part amb Valldejuli de Vall i a ponent amb Roig i a tramuntana amb terres d’en Jordà.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dos quadrons de terra a lloc Pujols que fan ½ jornal i afronten a Ièsta amb terres de Trapelli, a S. Amb terres del Mas Ribas i a ponent amb terres d’en Roig a i tramuntana amb terres de mas Moner.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>½ jornal al lloc dit Pont de Lambert i afronta a llevat amb terres de Gilabert, a ponent amb terres de Fonolleda i Bages i a Sud amb terres de Marsal i a N. Amb terres de mas Joan.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un camp de dos jornals al lloc dit Corals, que afronta a llevant amb Fonolleda i a ponent amb Baiuls migdia amb Feliu i a N. Amb Viader.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una terra de dos jornals al lloc dit Rabanera que llinda a llevant amb Planes, a ponent amb oliver, a migdia amb Baiuls i a tramuntana amb Puig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dues feixetes al lloc dit Cruquelles que afronten a llevant amb el mas Mestre, a ponent amb mas Trapalli, a migdia amb terres del noble Hug des Colomers i a Tramuntana amb terres del Mas Crosa.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un quadró al puig de Tomàs que llinda a llevant amb Palou, o ponent amb Bayut i a migdia amb Bruguet i a tramuntana amb el mateix Bayut.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un jornal de terra al lloc dit Estanys que llinda amb Mestre, a ponent amb Mateu, a migdia amb Sabater i a tramuntana amb terres de Carbó.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Els censos que per dites terres fa i deu fer tots els anys el “mas Ribas” al Vescomte de Cabrera són:</span></span></span></strong></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal 2 gallines pel reconeixement</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per la tasca, un onze de la collita de grans</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Nadal una gallina i dos ous pels serveis de guaita i militars</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua quatre ous per les pastures</span></span></span></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Per St. Pere i St. Feliu cinc octaus d’ordi pel blat d’acaptes i el dret d’hoste i cavalcada que el Vescomte té sobre dit Mas. I a més ¼ de porc senglar.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>En les vendes o alienacions, pagarà sempre lluïsmes pel terç de la venda </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>A més com a cristians, pagaran els delmes, el 10% de la collita en brut, segons sia acostumat.</span></span></span></span></span></li> </ol> <p><span><span><span lang='CA'><span>Van ser testimonis Joan Llorens i Antoni Desclapers, del mateix terme de Palafolls i Notari Francesc Gali, notari de la vila de Blanes, fa les còpies segons art notarial seguint les escriptures originals lliurades pel notari de la Vilanova i terme del castell de Palafolls, Mateu Simón </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><strong><span lang='CA'>Capbrevació atorgada el dilluns 31 d’octubre de 1435</span></strong></a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Capbrevació feta i atorgada per Jaume Mestre, (a) Spaza , pagès al mas Mestre al terme del castell de Palafolls a favor del Vescomte de Cabrera com principal senyor directe de les seves terres i al monestir se <span>St. Salvador de Breda,</span> senyor en certa part:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Mas Mestre amb la seva casa i pertinences sota domini directe del monestir de Breda i afronta a llevant amb el Mas Ullastre i amb el Mas Ribas a migdia amb camí públic i a occident amb el Mas Bigas i part amb el mas Roig.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Dotze jornals de terra al lloc dit Pla de Goday que llinda a llevant amb Mas Croses i el rec del molí, a sud amb el Mas Roig, a ponent el Mas Pellicer i a N. Amb el Mas Fonoyeda</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al veïnat de Gassanons, que afronta a llevant amb Mas Vives, a ponent i sud amb terres del monestir de Valldemaria i a nord amb Mas Sabater.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Altra feixa a Gassanons que toca a llevant amb Mas Pallicer, a sud amb la riera de Goday a occident amb Mas Sabater i nord amb terres del monestir de Valldemaria.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Corals que afronta a orient amb Riembau a sud Mas Massach i a ponent amb Mas Dalmau de St. Genis i a nord amb terres d’en Poch.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una feixa al lloc dit Mieres que toca a orient amb terres de Valouri, a ponent en terres de Joan, a nord en Bagès i a la riera de la Burgada.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Terra depenent del monestir de Valldemaria al lloc dir Gassanons que es a pro del rec de Lladó i el Mas Roig Billot.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Són els pagaments deguts per raó del directe domini:</span></span></span></em></strong></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Tasca de 1’onzé i delme com es corrent.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Nadal 12 gallines pel domini directe del Mas.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>St Pere i St. Feliu una punyera de blat, 1 gallina 3/8 d’ordi i 4 ous</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per les guaites militars una quartera de civada.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Per Pasqua 4 ous de gallina i 1 pollastre de cada 10</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><em><span lang='CA'><span><span>Pels drets d’hoste i cavalcada ¼ de porc senglar.</span></span></span></em></strong></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'><span>El notari original és Mateu Simón notari de la Vilanova i terme del Castell de Palafolls però el document es una còpia feta pel notari de Blanes, Francesc Gali.</span></span></span></span></p> | 08155-62 | Can Ribas. Camí del Castell. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Ribas apareix a la documentació de la casa al 1389 i es continua el 1429 i 1435 i sembla un típic mas que ha superat la terrible escomesa de la pesta negra de 1348, 1362, 1374 i les onades cícliques des del 1381 que van escombrar entre un terç i la meitat de la població de Catalunya i van obrir la porta a la brutal guerra civil entre 1462 i 1472. La guerra era producte en part de la pesta i la despoblació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els nobles volien lligar a la terra als pagesos en condicions de franca servitud per no perdre l'escassa mà d'obra o donar llibertat a canvi de perdre la terra o estendre els contractes agraris a curt termini (5 anys) com ja passava a Castella; és la famosa qüestió 'remença', o de la redempció els pagesos conscients de la seva nova vàlua, volen aprofitar la situació per disposar de total llibertat personal i tenir la plena propietat de la terra o com a mal menor, mantenir per norma general els contractes a perpetuïtat (l’emfitèusi).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sembla que els Ribas es van defensar bé: apareixen al 1435 amb una capbrevació de terres encara són serfs per la banda del senyor laic, el Vescomte de Cabrera però no per la banda dels senyor eclesiàstic, el monestir de St. Salvador de Breda. El mas era de dimensions relativament reduïdes ja que no poden esbrinar cap incorporació d'altres masos abandonats per la mort dels seus ocupants i com era típic a l'època tenia les parcel·les molt disperses i més aviat petites, com mostra la Capbrevació de 1435. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data de consolidació se'ns escapa: la meitat del segle XV no disposen de documentació i en canvi conserven la de del Mas Mestre, un petit mas incorporat definitivament entre 1539 i 1559, sota el guiatge d'Antoni Viader (a) Ribas. Aquesta incorporació significa el tancament de la llarga crisi medieval: el 1486, els pagesos han obtingut una victòria sobre els senyors a la sentència arbitral de Guadalupe. El compromís, és que pagaran censos perpetus als senyors però a canvi són lliures i no poden ser desnonats de la terra que conreaven i no pagaran més per la terra que han afegit a llurs explotacions a causa del despoblament. El pagament col·lectiu per la seva llibertat (3 florins d'or per mas remesa) es va perllongar fins els anys 20 del segle XVI. Però el mas <strong>Ribas</strong> apareix ja definit clarament: les terres s'han reagrupat al voltant del capmàs, la casa pairal posant fi a la dispersió medieval. La casa, el seu quintà, les terres del voltant inclòs el mas Mestre formen una unitat de vida i conreu amb camp, bosc, erm (terra de reserva) i les seves afrontacions ja esdevindran quasi definitives: el mas Joyà (<em>ara Batlle</em>) a Llevant, les terres de mas Moner a Migdia, les terres de can Bigas a Ponent i les terres de mas Ullastre a Tramuntana. Diem quasi definitives ja que són les actuals fora el cas del mas Ullastre que no ha pervingut fins els nostres dies. Això és tota una mostra de la victòria de la pagesia que va poder estabilitzar els seus patrimonis contra l'intent de la noblesa d'imposar els contractes a curt termini i el canvi freqüent d'arrendataris per obtenir més rendes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A partir d'Antoni i Margarida Riba el tronc principal de la casa sembla no haver-se interromput. Les causes d'aquesta successió de més de 12 generacions semblen ser una prudent política matrimonial: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Els enllaços són amb famílies de nivell similar i relativament properes però sense ser massa tancades. Entre els matrimonis troben gent de Palafolls com Elisabet Jordà o Bernat Parera o Esteve Riera; de Blanes com Esperança Vila; de Lloret com Narcís Macià o Gertrudis Sala o de Malgrat com Anna Vidal Xorric i excepcionalment de més lluny com Francesca Pagès de Galliners o Anna Gibert d'Aiguaviva. La prova per afirmar que són casaments prudents és que no generen plets a causa del pagament dels dots o despeses excessives. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una política de consolidació d'un patrimoni relativament compacte al voltant del mas i el seu quintà, les peces de mas Mestre i les terres del Pla de Godall. Els patrimonis continus eren de més fàcil administració i vigilància i per tant relativament més rendibles per l'estalvi de temps, desplaçaments, contractes a mossos o en el cas de grans propietaris donar masoveries o subestabliments. El treball directe dels propietaris ha estat una constant des del començament del mas, defugint de formes de vida i treball dites de 'senyors'. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Un recurs a formes poc oneroses d'endeutament: Censals morts que per la seva condició de perpetus tenien 'pensions', o sigui l’interès anual baix, i es podia rescatar el capital prestat ('principal') sense penalització o vendes a carta de gràcia que per definició permetien la recompra pel preu pactat a la venda a carta de gràcia. Excepcionalment hem trobat un violari al 1630 i altre al 1662 que per la seva característica de préstec a curt termini, com a màxim, la vida d’una persona era més exigent a les condicions.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Una atenció al canvis que es produeixin al seu voltant: per exemple, el segle XVIII són més freqüents els matrimonis amb gent de Lloret (Gertrudis Sala, Narcís Macià, Joan Domènec) o de la costa en general (Josep Misse de Pineda, Teodor Costa de Blanes, etc.). Això era una conseqüència de l’atracció que exercien aquestes poblacions a causa de la demanda americana: tenir relacions personals i familiars bones era una ocasió de millorar i a vegades una necessitat de no restar al marge dels grans tràfics mercantils. Per contra, en moments particularment durs con la conjuntura de 1648 (Guerra dels Segadors entre 1648 fins 1659), els enllaços matrimonials son restringits a l’àrea més propera a la pròpia parròquia de St. Genís.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Avançament i replegament són estratègies calculades de supervivència en un món canviant i molt condicionat pel paper de Catalunya com a frontera i terra de pas i guerra amb massa freqüència. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La documentació de l’arxiu familiar no permet veure grans trasbalsos dins d’aquests grans eixos però els esdeveniments sempre deixen rastre: </span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1711, el poble protesta per imposició d’una contribució extraordinària després de molts anys de guerra i de trànsit de tropes. Una forma de captar el que suposava per molts la guerra de successió. </span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span lang='CA'><span>Al 1767, la casa s’afegeix als plets contra la seu de Girona, la de Solsona i el Marqués d’Aitona per l’assumpte dels de més antics i sobre els 'nous' productes com el blat de moro i els pèsols. És una mostra dels canvis de mentalitat que preparen els canvis al capitalisme i al liberalisme al segle XIX: allò que per segles s’havia vist com a normal i justificat, els delmes, ara comencen a ser vistos com arbitrarietats injustificables.</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span lang='CA'>El canvi de segle al XIX sembla tranquil però no ho és: La guerra del francès és un trasbals absolut cap a l’any 1811 Palafolls és sotmès a la discreció militar per no haver entregat la palla demanada per la cavalleria de Milans dels Bosch, dit d’una altra manera es saquejat 'legalment' o el 1813 es requisa bestiar. Malgrat tot continua la tendència a l’obertura ja que Francesc Ribas es casa a Riudarenes, lloc d’activitats més segures.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Els grans canvis del XIX seran vistos per Pere Ribas, d’una longevitat extraordinària per a la seva època ja que va complir més de 79 anys i havia nascut el 1796 i va portar el pes de la casa fins els anys 70 del segle ja que va sobreviure al seu fill hereu Joan Ribas, mort als 53 anys. En aquesta operació sembla tenir l’ajuda de la seva jove i la família d’aquesta Teresa Pagès vinguda de Llagostera i al mateix temps no s’interrompien els lligams amb Riudarenes com mostra la presència d’un Jaume Ribas i Vallmanya a la població de l’Esparreguera ajudant a pagar un dot al 1842 en uns anys especialment difícils ja que la 1ª guerra carlina, havia acabat tot just i els estralls i fins i tot assassinats a la contrada de Palafolls eren molt nombrosos ja que el poble era lloc de pas entre els carlins de Tordera Montseny i els liberals vinguts de la Costa, particularment Blanes i la Milícia de Malgrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>El guiatge de Pere Ribas sembla fort i desacatament pot recuperar terres alienades a carta de gràcia per Gertrudis Sala en la llarga minoritat de Francesc Ribas, el seu pare i pagar deutes i Censals llargament arrossegats. Els grans eixos es continuen: el lloc privilegiat de casament es manté en el nucli de Llagostera i això evita la dispersió de contactes o el tracte amb perfectes desconeguts; l’activitat principal de la casa sembla ja fixada en la normalitat: treball, matrimonis i pagament de legitimes a les filles externes de la casa, tasses que normalment fan els hereus.</span></span></span></p> | 41.6743100,2.7466200 | 478909 | 4613647 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93089-can-ribas-10.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-09 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Fons documental consultable a Arxius en línia | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 93238 | Teatre de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-palafolls | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls. (1999). Arquitectura, textos i textures. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El Teatre de Palafolls està situat al centre del poble i compta amb un escenari, vestidors i butaques que no són fixes i es poden moure segons l'ocasió i les necessitats.</p> <p>És un equipament cultural destinat a tots aquells actes de promoció artística en qualsevol format i expressió que tinguin lloc a Palafolls. El Teatre és la seu de diversos concerts, festivals, etc. Alhora, aquest espai es posa a disposició de totes les associacions, tenint en compte i respectant el destí últim de l'equipament.</p> <p>L'edifici de dues plantes està pintat de color blau. En destaquen algunes finestres amb arc de mig punt i una porta, en la façana del darrere, decorada amb un fals frontó trencat (mostrant certs classicismes). Presenta un sostre a dues aigües. </p> | 08155-65 | Carrer Francesc Macià, 1 | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948.</p> <p>El 2019 el Teatre de Palafolls, després d'anys de reformes, és l'epicentre cultural de la localitat amb la programació de propostes culturals i artístiques que de tots els gèneres. Músiques del món, cinema, dansa, etc. es donen cita en una programació pensada des de la proximitat i la globalitat de l'expressió cultural des d'un vessant transformador i crític.</p> | 41.6682936,2.7483778 | 479054 | 4612978 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-el-teatre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93238-teatre.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 93406 | Contrapàs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-sant-genis | <p>- Ajuntament de Palafolls. (2021). Vilelles. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Nº 1. Palafolls.</p> <p>- AMADES I GELATS, Joan (1946). <em>Cançons populars històriques i de costums.</em> Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2021). 'El contrapàs de Sant Genís de Palafolls'<em>,</em> dins<em> Vilelles</em> 1. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. 2021. p. 28-39. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVII | <p>El contrapàs és una dansa popular catalana de caràcter solemne que va sorgir durant el segle XVII al Principat i al Rosselló. S’interpretava al so d’una cobla de tres quartans (flabiol i tamborí, cornamusa i tarota). Els dansaires es donen les mans en rengle i són guiats per dos o tres balladors (el cap, el mitjaner i la cua). Hi ha dos passos principals: els <em>curts </em>i els <em>llargs</em>.<br /> La música alterna fragments amb ritme binari (2/4 i 6/8) i ternari (3/4, 3/8, 9/8) els més antics són de caràcter modal amb reminiscències al cant pla.</p> <p>El contrapàs apareix en paral·lel amb la sardana curta, i aquesta darrera acabarà evolucionant en la sardana que es balla al so de la cobla avui en dia. D’aquí que a vegades es digui que la sardana ve del contrapàs, però és erroni, ja que ambdues danses van aparèixer en paral·lel.</p> <p>Els contrapassos es van difondre amb fluïdesa per tradició oral (tant la dansa com la música) fins ben bé la meitat del segle XIX. Aleshores van aparèixer noves formacions i balls que van anar substituint les danses de tradició oral (cal tenir en compte que el 1850 Pep Ventura reformà la cobla i s’establí ja l’estructura de «la sardana» que es balla actualment al so d’aquesta formació, que ja interpreta partitures d’autor, no pas melodies de tradició oral). Això va fer que els contrapassos entressin en crisi, però es van mantenir en llocs més rurals, on les «novetats» hi arribaven diferides, com és el cas de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>A Sant Genís de Palafolls, a principis del segle XX s’hi conservava ja en decadència una variant del contrapàs <span lang='CA'><span><span><span><span>que es ballava per carnestoltes i</span></span></span></span></span> que s’ha perpetuat amb el seu nom: <em>el contrapàs de Sant Genís de Palafolls. </em>Cal tenir en compte, però, que aquesta variant no es ballava exclusivament allà, sinó que es ballava a tota l’anomenada Selva Marítima, que comprèn llocs com Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella i Santa Susanna.</p> | 08155-76 | Sant Genís de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-012salicru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-028salicru.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Els contrapassos foren ballats en una àrea geogràfica molt extensa: a l’Empordà, a la Selva, a la Garrotxa, al Ripollès, al Berguedà, a Andorra, a la Plana de Vic, al Maresme, al Lluçanès, al Moianès, a la Cerdanya, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i al Vallespir. Al Cançoner Popular de Catalunya de Joan Amades (una recerca que es dugué a terme a partir del 1921) es parla del contrapàs, i específicament d’aquesta variant, que apareix amb el nom de Contrapàs de Pineda i de Sant Genís de Palafolls (pàgina 185). Sempre en passat, s’hi expliquen tres figures d’aquest contrapàs: el pont, el cargol i la serp. En cito un fragment:«Tant la tonada del contrapàs de Pineda com la de Sant Genís de Palafolls, són fragments curts, més o menys ben conservats, del contrapàs llarg. Aquest contrapàs, la figura del qual té de semblant amb la del contrapàs llarg només el fet de posar-se els balladors en una tira en començar a dansar, fou ballat a Pineda fins més ençà de 1870. Era ballat per parelles en nombre indeterminat, i, a més, un ballador solt. Les parelles s’arrengleraven agafades de la mà, quedant un home al cap i un a la cua, puix amb el ballador solt hi havia sempre un home més que el nombre de dones que ballaven. […] Feien després diverses figures, començant pel pont, que consistia en anar passant les parelles, sense desfer-se de les mans, per dessota els braços alçats de cadascuna d’elles, fins a fer que totes les noies quedessin d’esquena a l’espectador, amb els braços creuats davant el pit: aleshores, fent a la inversa la maniobra, desfeien la figura fins a tornar a formar el rengle primitiu, tots de cara. […] Altra figura era el caragol, que, com el nom indica, consistia en enrotllar-se en espiral tot puntejant, i en desfer després el caragol. També feien una figura que podríem anomenar la serp, que consistia en anar fent zig-zag, amb ondulacions molt accentuades. A Sant Genís de Palafolls recorden que el contrapàs s’acabava amb una sardana curta […] (LLORENS. Cançoner de Pineda) «Als anys 40, alguns folkloristes com en Josep Maria Castells anaren a Sant Genís per recollir la melodia i el ball d’aquest contrapàs. De la bona feina que feren aquests folkloristes begué el moviment dels esbarts nascut als anys 50, àmbit en el qual es començà a ballar el contrapàs de Sant Genís. La formació que toca amb un esbart és una cobla (flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns i contrabaix).Els esbarts, balladors professionals que ballen per un públic, lògicament modifiquen els passos dels balls per fer les coreografies més vistoses i pulcres. Per tant, canvien l’esperit d’aquest ball, un ball que es ballava a plaça i on tota la gent s’hi unia per participar-hi activament, no s’entén amb la finalitat que el miri un públic, sinó que és pel mateix plaer dels balladors.Amb les ganes de recuperar aquest esperit originari, Carles Mas, flabiolaire i dansaire molt reconegut per la seva tasca en la recuperació i difusió de balls de tradició oral, anà als anys 80 a Sant Genís de Palafolls amb l’objectiu de beure de la font primera: els avis que encara havien ballat de ben petits el contrapàs a les primeres dècades del segle XX.Seguint els seus passos, l’Associació de cultura i entorn Vivelles, de Sant Genís, inicià uns cursos per ensenyar a ballar el contrapàs, amb la finalitat que hi hagués un nucli de la població que el conegués pogués unir-se a ballar-lo espontàniament en un àmbit de festa del poble. Aquests cursos s’impartiren durant uns 10 anys consecutius fins el 2017, gràcies a la iniciativa de l’historiador Xavier Salicrú, molt compromès amb el patrimoni cultural de Sant Genís i el seu entorn, amb l’ajuda de l’associació i altres personatges com la musicòloga Anna Maria Anglada, del poble adjacent de Malgrat de Mar. Aquests cursos anaven lligats a una Festa del Contrapàs que se celebrava cada any. Venia a tocar i a ensenyar a ballar en Carles Mas, tant als cursos com a la festa.Paral·lelament, hi ha hagut altres moviments de recuperació del Contrapàs, com ara la Contrapassada. Aquí una notícia referida a aquesta trobada on es ballen el Contrapàs de Prats de Molló, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls, el Contrapàs de Moià, el Contrapàs de Prats de Lluçanès i el Contrapàs Llarg de Ripoll, el Contrapàs Llarg de Banyoles i el Contrapàs Cerdà de Ripoll. | 119|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 93803 | Can Florenci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-florenci | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Can Florenci és ara un equipament municipal destinat a seu del Casal de la Dona. Quan va adquirir la finca l'Ajuntament es va restaurar de manera curosa, respectant els elements originaris. La masia té una aparença que ens fa situar en els seus orígens al segle XIX.</p> <p>L'edifici té una teulada a dues aigües. És destacable la construcció en pedra vista. La porta d'entrada, feta en fusta, presenta un arc rebaixat. Té planta baixa, primera planta i golfes. Els interiors han mantingut part de l'aspecte original tot i que s'han adaptat a noves funcions com poden ser les lúdiques i les culturals. Els tres nivells estan clarament delimitats, per una línia horitzontal feta en doble rajola fina que divideix les tres plantes. </p> <p>En la façana es veu un rellotge de sol però sense dibuix. Només hi ha la placa i l'agulla (gnòmon).</p> | 08155-116 | Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 | <p>Segons Salicrú (2018) en el padró del 1861 el propietari era Josep Bonet. En aquest padró del qual només es conserva una còpia parcial dels propietaris de cada casa, alguns d'ells no surten amb el seu cognom sinó amb el motiu pel qual eren coneguts com a Bonet, perquè vivien a can Bonet de Santa Susanna.</p> <p>El 1866 hi vivia la família Balmes Riera i s'hi van estar almenys fins al 1890. Ja a inicis del segle XX hi vivia en Florenci Soley, provinent de can Oms, que encara li dona el nom a la casa. </p> <p>El 1880 era propietat de Catalina Vila, de Malgrat.</p> | 41.6676600,2.7510500 | 479276 | 4612908 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93803-can-florenci-4.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Per la seva situació sembla que la casa hauria estat construïda en terres que havien estat del mas Joanysacreu, tot i que no en tenim cap document que ho corrobori, la seva presència a la documentació coincidiria amb la desfeta i venda a parts de totes les terres del mas Joanysacreu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94141 | MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mid | XXI | <p>El MiD és un equipament municipal en el qual s'ubica l'Escola Municipal de Música i Dansa, i les Àrees d'Educació i Cultura de l'Ajuntament. </p> <p>El MiD compta amb diverses sales: un auditori, una sala amb miralls per fer dansa, sales més petites que serveixen d'aula o sales de reunions, una sala d'exposicions i alguns despatxos.</p> <p>L'edifici, de nova planta, presenta diferents cossos en forma de cubicles i rectangles. Es posiciona com a arquitectura racionalista que combina el vidre en la part de baix i les parets blanques en el nivell superior. </p> <p>La teulada presenta una superfície horitzontal. Es troba, en el terrat superior, un piano que contextualitza l'edifici com a espai musical. Fou inaugurat el 2002. </p> | 08155-155 | Fòrum Palatiolo s/n | 41.6690300,2.7488500 | 479093 | 4613061 | 2002 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94141-mid.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Meritxell Inaraja | Si poden trobar les àrees d'Educació i Cultura on es realitzen:- Activitats relacionades amb la promoció de la música i de la dansa.- Aules d'assaigs per a instruments individuals o per a grups (instrumentals o vocals).- Sala d'exposicions temporals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94152 | Arbre pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-pilona | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>N'hi ha varis. Realitzats en ferro policromat. Mesuren uns 3 m d'alçada. El tronc està pintat de color marró i les fulles de color verd. Simulen un arbre molt esvelt. </p> <p>L'obra d'art o disseny és de caràcter minimalista i de formes molt sòbries. Aquestes pilones presenten un disseny avantguardista. </p> | 08155-158 | Carrer Major | 41.6682800,2.7490000 | 479105 | 4612977 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94152-arbret-davant-esglesia.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94158 | Columna Fòrum Palatiolo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/columna-forum-palatiolo | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Columna del Fòrum Palatiolo està realitzada en ciment i ceràmica.</p> <p>És una columna cilíndrica feta amb ciment. La zona de ceràmica porta inscrita 'Palatiolo'. Porta tres argolles fetes en ceràmica. Mesura 2,50 m d'alçada i 50 cm de diàmetre. Pot recordar les columnes de les victòries romanes.</p> | 08155-164 | Plaça Fòrum Palatiolo | 41.6684100,2.7488200 | 479090 | 4612992 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94158-columna-forum-de-mares-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marès | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94159 | Bust Dante Alighieri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bust-dante-alighieri | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>El bust de Dante Alighieri està realitzat en pedra picada. Porta la inscripció 'Celio. Poppi. 1998'. </p> <p>Es compon de peanya i bust de caràcter realista. Dante és representat amb un barret d'època renaixentista. La peanya té de quatre cubicles i el bust és exempt. És una escultura naturalista seguint les directrius clàssiques. </p> <p>Mesura 1,90 m d'alçada, 70 cm d'amplada i 70 cm de profunditat.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Va ser fet a la localitat italiana de Poppi (Arezzo, regió de la Toscana), pel mateix autor que va fer d'altres busts de Dante que es poden trobar en aquella localitat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-165 | Plaça de Poppi | 41.6680800,2.7480200 | 479024 | 4612955 | 1998 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94159-dante-celio-poppi-1998-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Celio | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94166 | Piano sobre el MiD | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piano-sobre-el-mid | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Piano situat a la teulada de l'edifici MiD, Escola Municipal de Música i Dansa. Està realitzat en ferro pintat.</p> <p>El piano, de grans dimensions, es presenta com una escultura damunt d'una peanya (el MiD).El piano, de tres potes, es apareix amb la tapa oberta.</p> <p>També pot tenir diverses interpretacions com la música portada a grans alçades, o la música que toca el cel.</p> | 08155-172 | Plaça Forum Palatiolo | 41.6686800,2.7487600 | 479085 | 4613022 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Manolo Medina | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 94169 | Placeta del país de Sepharad | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-del-pais-de-sepharad | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Placeta del país de Sepharad és un monument fet en homenatge a Salvador Espriu. Està realitzat en un bloc de formigó, ferro i ceràmica pintada. </p> <p>L'obra conté dues peces: la feta en formigó i ceràmica pintada, i la de ferro. Aquesta darrera té un disseny avantguardista. </p> <p>Trobem un bloc de formigó de forma rectangular amb una ceràmica pintada amb la inscripció 'Placeta del país de Sepharad'.</p> <p>La complementa una escultura en ferro que simula un instrument musical o uns altaveus. Hi trobem la inscripció 'Crit. Marés. 88.'</p> | 08155-175 | Plaça del País de Sepharad | 41.6681200,2.7537900 | 479504 | 4612958 | 1988 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94169-placeta-del-pais-de-sepharad-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-20 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Jaume Marés | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 94190 | Fragment Divina Comèdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-divina-comedia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>Fragment de la Divina Comèdia, Purgatori, Cant V-94 (a dalt) i traducció al català de Josep Maria de Sagarra (a sota). </p> <p>Peça realitzada en planxa de ferro i retallada amb formes ondulants. És una peça de grans dimensions feta en format vertical, d'un primer nivell o planta baixa fins a la teulada de l'edifici del Teatre.</p> <p>Porta inscrit o serigrafiat '...a pié del Casentino traversa un'aqua c'ha nome l'Archiano, che sovra l'Ermo nasce in Apenino. Divina Comèdia. Purgatori Cant V-94. Dante Alighieri. ...és el peu del Casentí un riu que Archiano es sol anomenar, i sobre l'Ermo neix l'Apení. Traducció al catala`: Josep Maria de Sagarra.'</p> | 08155-186 | Plaça de Poppi | 41.6681900,2.7482600 | 479044 | 4612967 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94190-placa-del-poppi-dante-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 94234 | Fanal Ou de Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-ou-de-colom | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>El fanal Ou de Colom o 'Huevo de Colón' està realitzat en ferro pintat. N'hi ha varis a la Plaça Major. Presenta un peu de gran alçada, de ferro pintat de color marró. En la part superior hi ha una visera i el fanal que té forma de mig ou amb vidre rodó. </p> <p>La llum del fanal (des de baix) s'enfoca a la visera (cap a dalt), es reflecteix en aquesta i distribueix cap al voltant.</p> | 08155-190 | Plaça Major | 41.6670000,2.7493000 | 479130 | 4612835 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94234-fanal-ou-de-colom-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94234-fanal-ou-de-colom-placa-major0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Gabriel Ordeix | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 94188 | Geometria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geometria | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XX | <p>'Geometria' és una estructura metàl·lica realitzada per Arata Isozaki, l'arquitecte del Palauet de Palafolls. </p> <p>En la part del sostre del Palauet trobem aquesta estructura de caràcter geomètric, en forma de doble malla o xarxa, de grans dimensions. </p> <p>Es crea un tot que combina volums, línies horitzontals, verticals i diagonals. Entrants i sortints juguen amb les ondulacions tant exteriors com interiors. </p> <p>L'espai dóna sensació de moviment i d'equilibri. Presenta un disseny avantguardista. </p> | 08155-184 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró | 41.6694400,2.7509400 | 479267 | 4613106 | 1990-1996 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94188-geometries-isozaki-palauet.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Estructural | BPU | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92692 | El Palauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palauet | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>El Palauet és un edifici que va ser dissenyat en forma de cercle de 66 m de diàmetre amb un quadrat enquibit a l'interior. Aquest cercle està fragmentat en dues parts iguals: una forma un recinte a l'aire lliure, i l'altra un pavelló. A l'exterior hi trobem un jardí rectangular. El que ressalta d'aquest edifici és la coberta, que l'arquitecte recuperà del Palau Sant Jordi. Observem un pla ondulat sustentat pels extrems.</p> <p>Es barreja una volta rebaixada a la banda perimetral i una mitja taronja en la zona central. La superfície queda decidida mitjançant una malla recolzada horitzontalment en el perímetre del recinte cobert, mentre que al pla vertical veiem un mur vidrat. El pla de la coberta es flexiona en tres punts orientats al nord, deixant escletxes que permeten que entri la llum natural. La coberta està realitzada per un esquelet en acer. <br /> <br /> El poliesportiu Palauet té una capacitat per a 300 persones.</p> | 08155-27 | Carrer Pompeu Fabra, 8. Ribera de la Burgada, C/Ramón Turró. | 41.6695400,2.7509000 | 479264 | 4613117 | 1991-1996 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-el-palauet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92692-palauet_1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | BPU | 2023-10-16 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Arata Isozaki | Pavelló construït per Arata Isozaki, el mateix arquitecte japonès que dissenyà el Palau Sant Jordi de Barcelona. El nom de “Palauet” prové per les seves similituds amb el pavelló barceloní.Arata Isozaki (1931-2022) fou un arquitecte titulat el 1954 i doctorat el 1961 per la Universitat de Tòquio. Esdevingué deixeble i col·laborador de Kenzo Tange, el 1963 va posar el seu despatx. Va ser guanyador de nombrosos premis, l’últim d’ells el Pritzker (2019). Entre la seva extensa obra en destaca la biblioteca d'Oita (1966) el Museu d’Art de Gunma (1974), la discoteca Palladium de Nova York (1985), el Palau Sant Jordi (1990) a Barcelona, l’Art Tower Mito (1990) a Ibaraki, o la torre Allianz a Milà (2014). | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 92714 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-46 | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span>pàgs. 254-271.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>Palafolls celebra la seva Festa Major el dia 8 de setembre. Com cada any, el municipi organitza tot un seguit d'activitats lúdic-culturals que conviden a la ciutadania el poble i dels municipis del voltant a passar uns dies de gresca.</p> <p>La Festa Major s'acostuma a allargar fins a la Diada Nacional, i té diversos moments àlgids i molt esperats per tots els palafollencs: el pregó n'és un. Any rere any, ajuntament i entitats espremen la seva capacitat creativa per oferir un espectacle amb la participació del poble que converteix aquest moment d'inici de festes en un moment singular i diferenciador respecte d'altres pobles.</p> <p>Gràcies a la bona relació de l'ajuntament amb els seus pobles agermanats, i a l'existència d'una Comissió d'Agermanament, els palafollencs poden gaudir durant tres vesprades de la varietat dels sopars a la fresca amb paradetes gestionades per gent d'aquests pobles d'Ax-les-Thermes, Poppi, del Senegal, Polònia o altri.</p> <p>L'altre gran moment de la Festa Major són les Barraques i els concerts de l'AlterFesta, com també la resta de concerts que es fan per públics de totes les edats a la carpa situada al costat del Palauet. Els concerts apleguen multitud de gent d'arreu de la zona, i que permeten gaudir d'aquest darrer respir de l'estiu que a poc a poc s'escola.</p> <p>La Festa Major compta també amb altres moments en els quals la cultura popular n'és totalment protagonista, amb els Geganters, els Diables i altres representacions arrelades al nostre municipi, que completen una festivitat que a Palafolls s'espera durant tot l'any i que se celebra amb el màxim orgull de poble quan arriba.</p> <p>Actes a destacar: Activitats infantils, balls, dinars, activitats tradicionals (diables i gegants) barrakes, tabalades, sopars a la fresca cada nit, concerts.</p> | 08155-49 | Ajuntament de Palafolls | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Festa Major de Palafolls es celebra el 8 de setembre, dia de les verges trobades. Amb la finalització de la construcció de l’església de les Ferreries el 1908, el 8 de setembre, que ja se celebrava com a festiu, va esdevenir el dia de la Festa Major de les Ferreries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Durant molts anys la festa consistia, bàsicament, en una gran missa solemne, una ballada de sardanes i un ball. Progressivament, la festa va esdevenir més lúdica amb el creixement econòmic entre els anys 1950-1970, amb la introducció de concerts lírics, atraccions de fira, la gimcana de motocicletes o la festa del pubillatge, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La Principal de la Bisbal era l’orquestra que amenitzava la Festa Major de cada any.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6671300,2.7491400 | 479116 | 4612850 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92714-festamajorpalafolls.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Els programes de Festa Major es poden consultar a Arxius en linia | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93243 | El Cafè de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cafe-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p> </p> | XX | <p>L'Assemblea general de l'Agermanament Sindical de Llauradors i Ramaders de Palafolls, en data del 8 de febrer de 1947 i vot unànime, aprovava la compra del solar en què perviu l'edifici social construït pel desig de l'esmentada entitat i que avui compren i s'anomena El Cafè i el Teatre de Palafolls.<br /> Concebut per esdevenir un equipament polivalent per a la celebració de les Festes Majors i activitats culturals i d'oci, la seva construcció deixava palès el caràcter agrícola de la vila de Palafolls i la implicació d'aquest col·lectiu en els afers socials i cívics del poble.</p> <p>La inauguració fou el 1948. El sostre del Cafè és a dues aigües. Destaca una porta, en la façana principal, amb un fals frontó trencat (mostra de certs classicismes que té l'edifici). La façana està pintada de color blau. </p> <p>El Cafè presenta un espai ampli que té tres finestres amb arcades de mig punt. Manté aspectes de decoració de principis del segle XX. L'espai es caracteritza per una gran lluminositat. Pot recordar els ateneus de principis del segle XX.</p> | 08155-66 | C. Francesc Macià, 1 | 41.6681674,2.7487707 | 479086 | 4612965 | 1948 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93243-el-cafe.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93405 | Festa de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-4 | XVII | <p>La promesa de misses i processons en honor de Sant Sebastià es continua fent 370 anys més tard, però amb un caire més festiu i completada amb altres activitats en el que és considerat la Festa Major Petita de Sant Genís.</p> <p>Aquest és un dels sants invocats pels habitants de Sant Genís l’any 1652 quan la pesta assotava tot Catalunya. Per demanar protecció al sant els veïns van fer un vot de vila amb la intenció de renovar-lo anualment com agraïment. Es fa la renovació del vot de vila en un acte religiós a la parròquia romànica de Sant Genís en la que hi assisteixen les autoritats locals i que, a més, compta amb la presència de la Coral Palatiolo.</p> <p>Des de ja fa uns anys, però, al voltant de la renovació del vot de vila s’han agrupat altres activitats festives convertint-se així en la festa petita de Sant Genís.</p> | 08155-75 | Sant Genís de Palafolls | <p>L’any 1652, els vilatans de Sant Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”.</p> <p>A canvi de la curació, el poble de Sant Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1652 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93405-2017santsebastia-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93746 | Can Jesús de Baix o Can Jaume Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jesus-de-baix-o-can-jaume-gras | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX (finals) | <p>Can Jesús de Baix en l'actualitat és un allotjament rural, molt transformat de l'edifici originari, les primeres dades són del primer padró de 1861 quan era propietat de Joan Planes Mundó, fill de can Planes. <span lang='CA'><span><span><span><span>Igual que passa amb can Jesús de Dalt, la casa</span></span></span></span></span> no surt al mapa del parcel·lari de 1856.</p> <p>La façana principal té forma basilical amb sostre a dues aigües. Tant portes com finestres han perdut el caràcter original. Manté una era molt reformada davant la zona d'entrada. L'edifici és de grans dimensions. Està pintat de color blanc.</p> | 08155-92 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) el 1881 Joan Planes va fer donació al creditor d'uns deutes que no podia assumir, a Llorença Beneit Camps, soltera de Palafolls, de la casa situada al paratge conegut llavors com la Coma d'en Roig. </p> <p>El 1880 en Segimon Planes, fill del Joan, era soldat a Manila.</p> <p>Al registre d'habitatges del 1921 s'anomenava com a Jaume Gras. També del testimoni escrit d'una passejada de mossèn Fèlix Paradera de l'any 1923, digué que la casa també era coneguda amb aquest nom i, va afegir que un avantpassat de qui hi vivia llavors havia tocat la coixinera. En aquell moment habitava la casa Jaume Solà Basart amb la seva primera muller, Maria Vilà Pons.</p> | 41.6789220,2.7197921 | 476677 | 4614166 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93746-can-jesus-de-baix-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 93814 | Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet | <p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut. | <p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p> | 08155-122 | Plaça de Mas Tit | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p> | 41.6783720,2.7295260 | 477488 | 4614102 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval. | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 92699 | Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p> | XX (mitjans) | <p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p> | 08155-34 | Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6682000,2.7487900 | 479088 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 92708 | Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p> | 08155-43 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 92709 | Antiga Escola Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-sant-genis | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>- L'Abans de Palafolls. Recull gràfic, 1895-1979. Editorial Efadós. 2019.</span></span></span></span></span><strong> </strong><span lang='CA'><span><span><span><span>pàgs. 322-327. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Edifici de planta baixa reformat amb el temps. Té dos espais, un d'antic amb encavallada de fusta, i un de nou (ampliació de l'edifici) amb parquet i molta il·luminació natural. L'ampliació de l'antiga escola es va realitzar el 2013. És també la seu de l'Associació de Veïns del Poble de Sant Genís de Palafolls. </p> <p>L'espai antic té el sostre a dues aigües. Les finestres de la façana estan protegides amb reixes de ferro.</p> | 08155-44 | Carrer Sant Genís | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les primeres dades de l'assistència a classes organitzades a Sant Genís són dels anys vint del segle XX , quan nens i nenes assistien a l’anomenada Casa del Lloc, on el rector Pere Vila feia classe. Més endavant, a partir de 1928 i durant la República, mossèn Josep Rodó, va seguir ensenyant a la rectoria. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant la Guerra Civil es va habilitar la sala de cal Groc, seu del Centre Català Republicà, com a escola, per on van passar tres mestres: Ramon Vila, Pere Martí i un herbolari ambulant que va passar per Sant Genís.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Un cop acabada la guerra, el nou rector, Emili de Veruo, va tornar a impartir classe als vespres als més grans, a la rectoria.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A finals dels anys quaranta, es va posar en marxa un centre escolar al costat de can Ferrerhosta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>No va ser fins el 17 d’octubre de 1948 que es va inaugurar la nova escola de Sant Genís, amb el nom d’<em>Escuela Primaria Mixta</em>. A la nova escola, on s’agrupaven nens i nenes en una sola aula, hi va fer classe el primer any, el rector, mossèn Salvador Coll, mentre no va arribar la primera mestra, la senyoreta Júlia. En dos anys n’hi van passar tres. El 1950 va arribar-hi Manolita Martínez, que s’hi va estar fins el 1956. Durant la seva estada, es va construir l’habitatge al costat de l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La va seguir M. Pilar Artigues, del setembre de 1956 al novembre de 1958. Després hi van passar Joaquima Paradeda, la Roser, la Mariló de Barbastro, Elisabeth Amenós, la Salomé i, finalment, en Feliu, que va ser l’últim mestre de l’escola, que es va tancar el curs 1988-1989 </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6601300,2.7216000 | 476821 | 4612079 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-antiga-escola-casa-del-mestre-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92709-escola-sant-genis-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml