Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94249 Rec Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-viver-0 XV <p>Rec d'aigua per fer arribar l'aigua als molins. Canal per on es condueixen les aigües per a regar.</p> <p>D'aquests canals de regatge n'hi ha varis a Palafolls. Es troben, també, a la vora dels horts i conreus. </p> 08155-205 Carretera de Malgrat de Mar a Blanes <p>Segons Salicrú (2021) la documentació antiga anomena diversos recs i molins al municipi. Al Pla de Palafolls, a la zona del camí de la Ginesta, es troben diferents molins. Es localitza el molí d'en Roig, documentat ja al segle XIV, el molí de la Ginesta, amb informació d'ençà de l'any 1502; i el molí de la Cadireta d'en Mauri establert pel vescomte de Cabrera l'any 1488.<br /> <br /> Fora d'aquest territori hi ha dos molins més, establerts també pels vescomtes de Cabrera, el molí d'en Clapers el 1567, que no se sap ubicar, i del que en queda una construcció que podria ser el carcabà, una resclosa dins la riera i dues moles entorn del mas. I el molí de Pedrosell, documentat el 1576 quan el vescomte de Cabrera hi estableixen a Bernat Jalpí. Els Jalpí, originaris de Tordera, acaben acaparant els recursos hídrics de tota la zona, Tordera, Blanes i Palafolls.<br /> <br /> No hi havia molins sense recs, la documentació parla del rec de Lledó amb referències al segle XV, al segle XVI es localitza el rec del Molí, el rec Viader, el rec Moledor i el rec del Molí del Pedrosell, aquest últim a la zona coneguda a l'època com els Corals. I finalment el rec Viver, aquest ja documentat el 1445, del que encara el dia d'avui es conserva si més no la toponímia sense saber si és el mateix que hi ha avui.<br /> <br /> De la majoria d'aquests antics molins i recs no se saben coses fins al segle XIX. Se suposa que molts d'aquests vells molins s'enderroquen per engrandir-los o canviar-los d'emplaçament. Altres seran refets allà mateix, doblant-los o triplicant-los, com passa amb el molí de Pedrosell, transformat al segle XIX i conegut amb el nom de molí de la Pedrera, i el molí d'en Puigvert que algun autor diu que és l'antic molí d'en Roig o el molí de la Cadireta d'en Mauri, tot i que en la documentació del segle XIX es parla d'un altre nom antic del molí d'en Puigvert, el molí del Sot del Calls.</p> 41.6613350,2.7580310 479855 4612205 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94249-rec-moli-viver-1.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Altres Inexistent 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|85 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94250 Plaça de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-genis <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> XVIII <p>Es tracta d'una plaça de planta rectangular. Presenta zona enjardinada i bancs del tipus Mesquita de Córdoba -fets amb resilles i tova-, de diferents dimensions.</p> <p>Destaca la font amb corba barroca feta en pedra. Hi ha, també, tot un seguit d'aparells d'ús lúdic i infantil com poden ser gronxadors.</p> <p>Entre els arbres trobem moreres i xiprers.</p> 08155-206 Carrer Sant Genís s/n <p>Segons Salicrú (2019) la plaça de Sant Genís, com espai públic, es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XVIII amb la venda a l'encant de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El març del 1932 l'Ajuntament crea una comissió municipal a petició del regidor de Sant Genís, el Ramon Clopés, per tal d'estudiar la manera de reformar la corba que presentava i millorar-ne la circulació. Al juliol s'aprovava la solució signada per la comissió, l'alineació dels dos carrers, Sant Genís i Nou, unint-los passant per dalt la plaça.<br /> <br /> L'Ajuntament va pagar, en el seu moment, 628 pessetes en concepte de jornals per fer les reformes.<br /> <br /> El desembre del 1933 el regidor Ramon Clopés, com a representant dels veïns de Sant Genís, demanava amb urgència la millora d'un pas per baixar de la plaça a can Reig, on es volia construir una escala, per garantir l'antic accés que anava de can Reig a l'antic mas Reig, accés desaparegut per la unió dels dos carrers.<br /> <br /> Als anys quaranta amb la construcció de l'escola i el 1951 amb la construcció del Sindicat, s'allargava l'antic mur fins al punt on baixa el camí fins a can Reig, just a la partició amb ca la Candita. L'espai utilitzat com a plaça abraçava tot el davant del Sindicat, així es veia compensada la pèrdua d'espai públic que havia patit la plaça amb la construcció del carrer per dalt dels anys trenta.<br /> <br /> La plaça i carrer es van mantenir així fins als aiguats de la tardor del 1970, quan es va esfondrar la part més antiga del mur, sobrecarregat amb l'augment del trànsit per sobre d'ell. L'aigua es va emportar també el pont vell de la carretera de Sant Genís, on encara es conservava un dels pilars amb l'arrencament de la volta.<br /> <br /> El mur de la plaça es va refer, però es va desplaçar avançant-lo cap a can Reig, fent el carrer més ample. En aquell moment ja no es podia passar entre la casa de can Reig i el mur, can Borrell va renunciar a passar pel camí fondo per falta d'amplada, l'opció que es va donar de baixa directament del carrer Nou tenia massa pendent. Al nou mur també s'hi va construir l'escala per baixar a can Reig, mantenint l'accés que tenia històricament a l'antiga plaça quan hi accedien pel camí que portava davant la façana de l'antic mas Reig.<br /> <br /> El carrer no va ser asfaltat fins a l'any 1983, la plaça als anys noranta va ser enjardinada perdent l'ús d'espai polivalent i les voreres d'aquest tram de la plaça no es varen fer fins a l'any 1998.</p> 41.6601800,2.7212510 476792 4612085 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-sant-genis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94250-placa-de-sant-genis-1.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|94 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94251 Placa telèfons https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-telefons XX Mostra de rovell important i pèrdua de capa cromàtica. <p>Placa metàl·lica, de petites dimensions, situada en la part de dalt del mur que dona a l'església de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>Sobre fons gris trobem inscrit 'Telefono', amb una fletxa que marca la direcció cap a l'esquerra. S'ha perdut part de la capa 'cromàtica' i hi trobem mostres importants de rovell.</p> 08155-207 Mur de l'església de Sant Genís, a peu de carrer. <p>Segons Salicrú (2020) fins al 1914 només a 38 dels 1087 municipis catalans hi havia arribat el telèfon. A partir d'aquí hi hauria un punt d'inflexió, l'Estat concediria, el 9 de setembre de 1915, a la Mancomunitat de Catalunya la construcció i explotació del servei de telefonia a Catalunya.<br /> <br /> No es coneix amb exactitud quan va arribar el telèfon a Palafolls. L'any 1922 la Mancomunitat ja havia traçat una línia que, passant per Palafolls, anava de Malgrat fins a la línia que comunicava Sant Celoni amb Hostalric. I Malgrat, d'ençà del 1917, formava part d'un traçat que anava de Pineda fins a Tossa. En aquest últim tram ja hi havia una línia que anava fins a Hostalric i un ramal que arribava fins a Tordera.<br /> <br /> El vint de gener de 1927 l'Ajuntament de Palafolls intentava crear un impost municipal sobre el servei. Demanava al Joan Mateu, l'empleat de telefònica que gestionava la centraleta local, que cobrés en nom del consistori 0,25 cèntims per cada trucada i que ho ingressés a la caixa municipal. Es creu que la mesura no es va arribar a executar mai. El Joan va ser l'únic encarregat home, a partir d'ell totes les operadores van ser dones.<br /> <br /> El 1927 el Joan Mateu era un jove de vint anys, que vivia a casa els pares, a can Francesc del carrer Passada, on tenien un cafè, ara carrer Major i on hi ha el bar, restaurant i estanc can Mateu. Tot ens fa suposar que la centraleta estava situada aquí.<br /> <br /> Al ple del vint-i-u de març de 1952 l'Ajuntament acordava fer tots els tràmits per instal·lar definitivament la centraleta de Sant Genís. Ja hi havia en principi cinc peticions d'abonats, que era el mínim que demanava la companyia, però no va funcionar fins al 24 de desembre de 1958 amb un cost de 50000 ptes. La instal·lació es va endarrerir pel problema que van donar molts propietaris per posar les postes del cable fins a can Reig, <span lang='CA'><span><span><span>on es posaria la centraleta,</span></span></span></span> arribant a ajornar tres vegades la inauguració del locutori, anant descartant dates d'aquells anys, 18 de juliol, 25 d'agost 15 desembre d'aquell 1958.</p> <p>Els cinc primers abonats que varen permetre l'arribada del servei a Sant Genís, pel fet que la companyia demanava un mínim de cinc per fer arribar la línia i posar la centraleta, eren can Borrell, cal Fuster, can Pepet (on hi havia una botiga) can Gibert i can Dalmau amb els números d'abonats de l'1 al 5, respectivament.<br /> <br /> Les dues encarregades de les centraletes de Palafolls cobraven un sou de la companyia més un lloguer per l'espai, segons un contracte del 1963 es cobraven 800 pessetes de sou i 60 pessetes per lloguer de l'espai de la casa. <br /> <br /> La Pepeta va tenir la centraleta fins al 1969, moment en què va renunciar al contracte amb telefònica. La centraleta es va traslladar al carrer Francesc Macià on va agafar el servei la Maria Grimal Borrell.<br /> <br /> El 1972 tant la centraleta de Sant Genís, amb la Teresa Sala al capdavant, com la de les Ferreries, amb la Maria Grimal van plegar, el servei es va automatitzar desapareixent l'ofici d'operadora a Palafolls. La Teresa va mantenir el locutori algun any més mentre no es va posar la cabina a la plaça de Sant Genís. Darrere l'Ajuntament on hi havia hagut l'antiga habitança del mestre s'hi habilitava un espai per posar-hi tots els automatismes de la nova xarxa automàtica.</p> 41.6600800,2.7224900 476895 4612074 08155 Palafolls Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94251-placa-telefons-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94252 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-25 <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVI Trobem petites fissures, esquerdes i pèrdues d'arrebossat. <p>La Rectoria és un edifici de planta baixa i primer pis. Té el sostre realitzat en teules, a dues aigües.</p> <p>Presenta porta d'entrada en la part occidental de la façana, de traça rectangular. Té tres finestres en el primer pis de traça rectangular. La façana principal es troba mirant l'absis de l'església de Sant Genís. Té en la banda esquerra un porxo cobert i tancat amb porta. </p> <p>L'arrebossat de l'edifici està pintat d'un blanc trencat. Interiorment en destaca un pas subterrani.</p> <p>La façana està orientada a ponent, cap a l'església. En aquests moments fa funció d'habitatge. </p> 08155-208 Carrer Sant Genís, 18 <p>Segons Salicrú (2016) hi ha un llarg llistat de preveres i rectors de l'església de Sant Genís. </p> <p>Al padró del 1866 hi visqué l'ecònom Miquel Misser Alcolea, fill de Canet, amb els seus pares i una neboda, el vicari, l'Iscle Vidal Esglésies, fill de Llagostera, i dues minyones. </p> <p>El 1880 hi visqueren, el rector, l'Antoni Comas Turró, de Malgrat, el vicari, el Ramon Mir, de Joanetes i dues minyones.</p> <p>Al padró del 1911 constava el Pere Vila Vilardell, vivint amb el seu germà i una minyona. L'any 1921 seguia vivint el rector Pere Vila, amb un vicari, el Miquel Serra. </p> 41.6601200,2.7227780 476920 4612078 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94252-rectoria.jpg Física Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94253 Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis XX (mitjans) La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> 08155-209 Carrer de Sant Genís 26 <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> 41.6601400,2.7214000 476805 4612081 08155 Palafolls Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg Física Popular Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús Inexistent 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94648 Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert' https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-miraculosa-de-la-font-de-can-gibert XX <p>Goigs a la Verge Miraculosa de la 'Font de Can Gibert'. Porta escrit també: Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona. Lletra de Pere Clarà Bussallèu. Música de Mn. Salvador Coll. Imprenta Pons. 1954. Any Marià. </p> <p>Els Goigs comencen amb aquesta lletra: </p> <p>'Puig vinguéreu en bon-hora</p> <p>a la Font de Cân Gibert</p> <p><em>Alcanceu-nos Gran Senyora</em></p> <p><em>que trobem el Cel obert.</em></p> <p>En visions de cel, formoses</p> <p>Catalina Laburè</p> <p>tres visites amoroses</p> <p>de Vós, Mare, meresqué,</p> <p>de l'amor que'l vostre arbora</p> <p>el seu cor quedà rublert...'.</p> 08155-210 Vall de Sant Genís, Carrer Disseminats 89 41.6579200,2.7215020 476812 4611834 1954 (de l'edició) 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94648-miraculosa-palafolls.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Pere Clarà Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94651 Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-nostra-senyora-de-palafolls XX <p>Goigs a Llaor de Nostra Senyora de Palafolls. Hi ha escrit: 'venerada llarg temps a la Capella de Vivelles i ara a l'església parroquial de Sant Genís de Palafolls, escrits l'any 1683 pel Doctor Sebastià Pla. Rector de la dita Parròquia'. L'exemplar que tenim fou imprès el 1933, en una edició especial de 30 exemplars en paper de fil d'Els Amics dels Goigs. Any 1933. Imprenta La Renaixensa. Barcelona. </p> <p>Els Goigs comencen:</p> <p>'De gràcies sou adornada</p> <p>i de les virtuts més belles,</p> <p><em>Verge pura intitulada</em></p> <p><em>Mare de Déu de Vivelles</em>.</p> <p>De gràcia fou aquell dia</p> <p>principi de nostre bé</p> <p>quan de l'alta jerarquia</p> <p>Gabriel a Vós vingué,</p> <p>Ave Maria, us digué,</p> <p>plena de gràcies molt belles..'.</p> 08155-211 Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. 41.6751877,2.7224206 476895 4613751 1933 (de l'edició) 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94651-vivelles-palafolls.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-09-28 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94652 Rellotge de sol de Can Florenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci XX <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> 08155-212 Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 41.6676600,2.7510500 479276 4612908 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94653 Rellotge de sol de Can Puigvert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert XX <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> 08155-213 Carrer Mas Can Puigvert 41.6882216,2.7393770 478311 4615193 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94654 Rellotge de sol del Mas Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo XX <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> 08155-214 Urbanització Mas Carbó 41.6783080,2.7294675 477483 4614096 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94655 Rellotge de sol del Mas Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet XX <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> 08155-215 Polígon sector Riera Roquet 41.6912310,2.7250790 477122 4615531 08155 Palafolls Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94656 Rellotge de sol de Can Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas XX <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> 08155-216 Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 41.6739752,2.7525835 479405 4613609 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94659 Rellotge de sol de Cal Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sastre XX <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular. Hi ha marques horàries bastant despintades, no apareixen números. El gnòmon és de barreta. Hi ha lletres poc visibles a baix. </p> 08155-217 Disseminat Cal Sastre 41.6771600,2.7356400 477996 4613966 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-09-29 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94660 Tomba de la Montserrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada XX <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> 08155-218 Carretera de Sant Genis, s/n <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> 41.6600783,2.7227109 476914 4612074 1956 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg Física Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-07-12 00:00:00 119 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94752 Mare de Déu de la Tordera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-tordera <p>- CODINA, Alfons (2004). <em>El poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. Segles XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> XIV <p>La Mare de Déu de la Tordera en alguns casos s’anomena, erròniament, Mare de Déu de les Ferreries.</p> <p>Es tracta d’una talla gòtica de pedra, policromada, datada al segle XIV, d’origen desconegut, que la “Asociación de Amigos de los Castillos” va regalar per posar a la capella restaurada del castell. La imatge va ser beneïda el 6 de juny de 1971.</p> <p>Al cap d’uns anys, patint per la seguretat que pogués tenir la imatge -ja que havia estat robada i recuperada posteriorment-, es decideix traslladar-la a la parròquia de Santa Maria de Palafolls. Situada ara en una capella lateral entrant a mà esquerra, on llueix tota la seva esplendor.</p> 08155-219 Església de Santa Maria. C. Major, 24 <p>Aquesta talla substituïa l'antiga Mare de Déu del Castell, anomenada posteriorment també de les dones o de Vivelles. Aquesta imatge va formar part de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Es va salvar dels incendis i saquejos que es van produir durant la Guerra Civil.</p> <p>Passada la Guerra, Josep Maria Pons i Guri va preguntar per la verge al mossèn de la parròquia i aquest li va contestar que estava molt corcada i li havia quedat desfeta a les mans. Existeixen diverses reproduccions actuals de la imatge encara que de menor mida.</p> 41.6681954,2.7494749 479144 4612968 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94752-maredeudelatordera-1.jpg Física Gòtic|Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2024-01-09 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 93|85 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95046 Forns de calç de Valldejuli https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-valldejuli XVIII Molt destruït. <p>Es pot veure una resta molt escapçada d'un dels dos antics forns de calç de Valldejuli. Un té la boca inferior escapçada des que es va eixamplar el camí. Durant molts anys va servir d’abocador.</p> <p>L'altre, emboscat, té una part de la xemeneia enfonsada. Aquest darrer no s'ha pogut localitzar.</p> 08155-220 Vall de Sant Genís, Veïnat de Sant Genís. <p>Segons Salicrú (2015) es poden veure dos forns de calç a la finca de Can Valldejuli. Can Valldejuli és una casa documentada ja al segle XIII, tot i que durant molts segles va ser coneguda com a Can Valldejuli d’Avall, per diferenciar-lo d’un altre Can Valldejuli anomenat de Munt, molt a prop l’un de l’altre.</p> <p>S’hi va construir una torre de defensa al segle XVI i passa a anomenar-se Can Valldejuli de la Torra.</p> 41.6556836,2.7277691 477333 4611584 08155 Palafolls Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95046-valldejuli-forn-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95047 Cal Ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-15 <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVIII <p>Exemple de casa de cos del segle XVIII que manté ben conservada l'estructura original. </p> <p>Resta una petita part de l'antic edifici. Es pot observar una paret arrebossada i pintada de blanc. Hi ha una porta d'entrada a l'esquerra amb una visera damunt i una petita finestra rectangular.</p> <p>Hi ha una construcció nova en la part dreta i un edifici enganxat al costat esquerre.</p> 08155-221 Carrer Nou, 23 <p>Segons Salicrú (2016) el 12-7-1786 la Josepa Puigvert i el seu gendre, el Francesc Torrent, establiren al Pau Nualart Forn en un cos que formava part de la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1788 confessava al capbreu que ja tenia part de la casa construïda. </p> <p>El 1859 constava com a propietari el Josep Salichs Canovas, casat amb la Marianna Talleda. Als padrons del 1866 i 1880 no hi vivia ningú. </p> <p>Al registre del 1921 el propietari era el Josep Salichs Font. Hi vivia el matrimoni format per l'Isidre Salichs Dalmau i la Dolors Buscarons Coll.</p> 41.6600300,2.7198200 476673 4612069 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95047-cal-ros-2.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95048 Can Gananci https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gananci <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVIII Pèrdua de l'arrebossat en algunes zones de la façana principal i del cos esquerre. <p>De l'antiga edificació es pot veure la façana principal arrebossada i pintada de blanc. És una casa de cos del segle XVIII. Té força ben conservada l'estructura original. </p> <p>La porta té la part de la llinda amb una biga de fusta i manté les dovelles rectangulars en pedra.</p> <p>La part davantera s'ha porxat mantenint un cos en el cantó esquerre. Té una entrada amb una rampa ascendent.</p> 08155-222 Carrer Nou, 31 <p>Segons Salicrú (2016) el 1786 la Josepa Puigvert, vídua del Josep Valldejuli de la Torre, i el seu gendre el Francesc Torrent, establiren al Josep Alsina Brunet en un cos de 32 pams d'amplada, que separava la quintana del mas Antuny. </p> <p>El 1859 era propietat del Josep Alsina Salichs casat amb la Teresa Buscarons i en el registre que trobem del 1921 era del Joan Alsina Buscarons.</p> 41.6600953,2.7196983 476663 4612077 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95048-can-gananci.jpg Física Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95049 Can Freixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-freixes <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> XVII <p>Casa amb sostre a dues aigües. Presenta arrebossat de color grogós ataronjat mostrant en la cantonada dreta i esquerra pedra vista.</p> <p>La façana principal presenta dues obertures o portes amb pedra vista i tres finestres rectangulars emmarcades amb pintura blanca. </p> <p>Té dos nivells, planta baixa i primer pis.</p> 08155-223 C. Sant Genís, 21 <p>Segons Salicrú (2016) originàriament era com ara un sol habitatge.</p> <p>Durant un temps es va dividir en dos: un habitatge a la part est. El 1663 el Pau Fexes establia a la casa, que separava de la seva, a l'Antoni Palomeres. El 1749 ho capbrevava el Josep Brunet i Palomeres. I un habitatge en la part oest. El 1665 el document ens situava la casa a la cellera de Sant Genís, capbrevada pel Pau Fexes al Vescomte de Cabrera. El 1749 capbrevaven el Josep Fexes i el Guerau Fexes, pare i fill. </p> <p>Durant el segle XIX el cognom dels propietaris es va transformar en Freixes.</p> <p>El 1861, unides les dues parts de l'habitatge, el cap de casa era el Benet Freixes. Al padró del 1866 era el propietari el seu fill, el Joan Freixes Gibert de quaranta-cinc anys, casat amb la Cristina Estiu Roquet. Al padró del 1880 era propietat de la filla del Joan, la Maria, casada amb el Damià Oller Oller, fill de Ramió. </p> <p>Al registre del 1921 era propietat del Josep Oller Freixes i era coneguda com a can Freixes.</p> 41.6599100,2.7222900 476879 4612055 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95049-can-freixas-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig La primera informació documental és del segle XVII, però per la seva ubicació, dins la cellera, podria ser de molt abans. Trobem una inscripció de 1593 que es desconeix si està en el lloc original o si correspon a l'any de construcció. 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95057 Font del Bolet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bolet-0 XX Presenta pèrdues. No hi raja aigua. Està semisoterrada. <p>En queda la placa de ciment amb el brollador de sortida. Hi ha un petit canó metàl·lic. No hi raja aigua. Queda un esglaó al cantó esquerre, mentre que la part dreta està semisoterrada. </p> <p>Al voltant hi ha alguna taula rodona de ciment sense bancs. L'espai està poc conservat.</p> 08155-224 Can Vinyals. Veïnat de Vallplana. <p>Segons Salicrú (2023) el nom de cal Bolet ve de quan era propietari, a la segona meitat del segle XIX, de la finca el Pau Ribas, àlies el Bolet. La deu d'aigua que nodria la font era agafada més amunt i a través d'una canalització era portada fins a la casa de can Vinyals, encara en queda alguna resta.</p> 41.6775417,2.7076561 475667 4614016 1935 08155 Palafolls Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95057-font-del-bolet-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Sáez Puig 119|98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95058 Goigs a la Mare de Déu de les Ferrereries https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-de-les-ferrereries XX <p>En aquests Goigs hi trobem escrit:</p> <p>'Tota pulcra i beneïda</p> <p>nada sou del trono d'Adam</p> <p>i li dareu nova vida</p> <p>de la soca fins al ram.</p> <p>Laudatòries lletanies</p> <p>us endreci el cor humà.</p> <p> </p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.</em></p> <p> </p> <p>Cada poble de la terra</p> <p>com a seva us posa nom,</p> <p>us en posa cada serra,</p> <p>cada lloc, cada tocom.</p> <p>Seves vostres fesomies</p> <p>vol la pols, que us infantà.</p> <p> </p> <p>Nat tot just petit vilatge</p> <p>dins el pla de Palafolls,</p> <p>vostre eximi patronatge</p> <p>implorava de genolls.</p> <p>Les ventures i alegries</p> <p>sap que són a vostre mà.</p> <p> </p> <p>Sota vostra guarda santa</p> <p>el vilatge anà creixent.</p> <p>És encara xica planta</p> <p>mes ja bada flors al vent.</p> <p>Flors d'amor i cortesies,</p> <p>temples bells us dedicà.</p> <p> </p> <p>Nostres cases benamades</p> <p>presserveu de torbs i llamps</p> <p>i allunyeu les pedregades</p> <p>que desolen nostres camps.</p> <p>Pestilències i heretgies</p> <p>no deixeu pas arribar.</p> <p> </p> <p>Que l'amplíssima Tordera,</p> <p>plena d'aigua bogejant,</p> <p>dins la gola un llamp de fera,</p> <p>va les mates assaltant.</p> <p>Ses terribles correnties</p> <p>aparteu del nostre pla.</p> <p> </p> <p>Si del ferro, que s'hi obrava,</p> <p>nostra vila nom cullí,</p> <p>feu que forta sa gent brava</p> <p>com el ferro es pugui dir</p> <p>en treballs i gallardies</p> <p>i en la fe del cristià.</p> <p> </p> <p>Nostre pa de cada dia</p> <p>bé l'havem de menester,</p> <p>el de l'alta Eucaristia</p> <p>i l'humil de blat groller.</p> <p>Junti'ns l'un amb el Messies,</p> <p>sigui'ns l'altre, aliment sa.</p> <p> </p> <p>Nostres barris i masies</p> <p>us veneren d'anys enllà.</p> <p><em>Verge de les Ferreries,</em></p> <p><em>dau-nos fortitud i pa.'</em></p> <p>Són escrits per Joaquim Ruyra i enviats al mestre Cumellas el 23-I-1916 i publicats a <em>La Veu de Catalunya</em> el 5-I-1922.</p> 08155-225 Església parroquial de Santa Maria Assumpta. Carrer Major, 24 41.6681914,2.7493555 479135 4612967 1916 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95058-goigs-mare-de-deu-de-les-ferreries.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Joaquim Ruyra Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95059 Goigs de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis-1 XX <p>Goigs en lloança del Màrtir Sant Genís. Patró de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Pere Ribot, rector de Riells del Montseny. Datat el 25 d'agost del 1976. En aquest moment Mn. Manuel Boadas era l'ecònom de la Parròquia. </p> <p>L'entrada és:</p> <p>'Per la vostra vida breu </p> <p>i la fe sempre en combat,</p> <p>deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu.'</p> <p>La tornada és:</p> <p>'A la terra feu adéu</p> <p>vestit d'immortalitat.</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu'.</p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Cantem amb goig que no mor</p> <p>en Déu, la vostra victòria</p> <p>perquè és digna de memòria</p> <p>i serva-la en nostre cor.</p> <p>Déu en vós l'home refeu,</p> <p>sóu espiga de bon blat</p> <p>Deu-nos vostra caritat,</p> <p>Sant Genís, home de Déu...'.</p> 08155-226 Església parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. 41.6601614,2.7224314 476890 4612083 1976 (data de l'edició) 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95059-thumbnailimg20231004155415.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-11-02 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Mn Pere Ribot Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants.Dels Goigs de Sant Genís existeix una versió més antiga (Arxiu de Calella). 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95060 Goigs de Sant Pere de Vivelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-de-vivelles XX <p>Goigs a Lloança de l'Apòstol Sant Pere que es venera a la Capella de Sant Pere de Vivelles de Palafolls. </p> <p>Impremta Montalt. Malgrat de Mar. Edició del 1924. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Puix del Cel sou destinat</p> <p>en l'Iglesia per Pastor</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat...'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Quan el Senyor indignat</p> <p>vol castigá el pecador</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat'.</p> 08155-227 Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. Capella de Sant Pere de Vivelles. 41.6751877,2.7224206 476895 4613751 1924 (any de l'edició) 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95060-goigs-de-sant-pere-de-vivelles_1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95061 Goigs de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-8 <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> XX <p>Goigs a llaor de Sant Sebastià Gloriós que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Josep Rodó, pvre, rector. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós..'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós'.</p> 08155-228 Església Parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. <p>El seu autor, Mn. Josep Rodó, va estar de rector a Sant Genís entre el 1928 i 1936.</p> 41.6601614,2.7224314 476890 4612083 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95061-goigs-de-sant-sebastia.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig Mn Josep Rodó 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95062 Font dels Enamorats https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-6 XVII Espai ple de vegetació. Es desconeix l'estat en què es troba. <p>Segons Salicrú (2023) la Font dels Enamorats és coneguda també, a Sant Genís, com la Font de can Vidal. No se sap a què es deu aquest nom, bé podria ser per la seva ubicació -que a diferència de les altres es troba més amagada dins el Sot o Canal de can Vidal-, o era lloc on es gestaven amors eterns. Si ja en el seu origen era un espai recollit, actualment té un accés difícil ple de vegetació.</p> <p>Es troba a peu de marge en un petit replà. Hi ha una petita caseta d'obra, en forma de mina enclavada al marge.</p> 08155-229 Vall de Sant Genís. <p>Segons Salicrú (2023) existeix una documentació, descrita per l’Alfons Codina, sobre un expedient d’un plet del segle XVII, on es denuncia la creació d’un vall que canviava el curs de l’aigua d’una font, un litigi entre propietaris veïns de la zona que l’aprofitaven, el Francesc Valldejuli i el Ramon Oliver Palomeres. Aquesta font era al sot d’en Vidal, tot ens fa suposar que si no era la Font dels Enamorats sí que devia ser la mateixa deu d’aigua que la proveeix. </p> 41.6572477,2.7263085 477212 4611758 08155 Palafolls Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95062-font-dels-enamorats-2.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95085 Creu de Terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-21 <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XXI Li ha caigut la part frontal del segment vertical superior. Es creu què ha passat recentment, perquè els dos trossos són a peu de la creu. <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Tordera. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> 08155-230 Polígon Sector Riera Roquet s/n 41.6916737,2.7231784 476964 4615581 2007 08155 Palafolls Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95085-creu-de-terme-limit-amb-tordera.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-10-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Agraz i Nene 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
95086 Creu de Terme https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-22 <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> XXI <p>Creu de terme realitzada en ciment. Marca el límit amb Santa Susanna. El peu és fet de xapa de ferro. </p> <p>En la part de dalt hi ha la creu i en la part de sota hi ha una daga o pavater de color verd. </p> <p>A la placa hi ha l'escut municipal i a sota hi diu terme municipal de Palafolls, província de Barcelona, les coordenades de la latitud i longitud del punt on és posada més l'alçada respecte al mar.</p> 08155-231 Carrer Lliris, 193 41.6550443,2.7093194 475797 4611518 08155 Palafolls Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95086-creu-de-terme-limit-amb-santa-susanna-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-10-11 00:00:00 Àlvar Sáez Puig Agraz i Nene 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc