Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56741 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-1 | Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56840 | Casa Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agell | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa es distribueix en una planta rectangular amb una petita porxada a la part dreta. La part superior destaca per un cos principal de dues plantes d'alçada (planta primera i planta segona) amb una porxada d'arc de mig punt a la dreta, coincidint amb la porxada de la planta baixa, i amb una porxada de dos arcs d'amplada a l'esquerra, rematada per una terrassa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. La façana destaca pel seu gust compositiu i endreçat, i pel treball dels esgrafiats. Es pot dividir en tres parts: una part central que correspon al cos de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals. El cos central destaca per la seva simetria. Hi ha dues obertures a cada planta situades exactament una a sobre de l'altre. En planta primera, els finestrals tenen un balcó de ferro treballat, mentre que les obertures de la planta segona són finestres rectangulars. Aquest cos central està presidit en el seu eix de simetria per uns esgrafiats i un rellotge de sol. El cos de la dreta està format per dues porxades, tant en planta baixa com en planta primera; i el de l'esquerra, composat per l'edificació tancada en planta baixa i porxada i terrassa en planta primera. Els esgrafiats de la façana es divideixen en varies parts. La planta baixa està decorada amb motius romboïdals, mentre que l'esgrafiat de les plantes superiors està més treballat, emmarcant les obertures i les arcades. El rellotge de sol que presideix el centre simètric de la façana es situa a sobre d'una representació de l'arcàngel Miquel, amb una inscripció en llatí explicativa de l'escena. La casa es troba a un extrem de la parcel·la presidint el jardí, on hi ha una bassa, piscina i terres de cultiu. | 08156-100 | Ptge. Oliana, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans (accés pel c. Sant Oleguer). | 41.5859000,2.1706600 | 430872 | 4604133 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56841 | Casa Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casanovas | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular,que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La casa es troba en el punt de més alçada topogràfica de la parcel·la on s'ubica. A causa del desnivell del terreny, s'accedeix a l'habitatge a través d'unes escales. L'estructura és de murs portants de maó, amb entrebigat unidireccional de fusta i voltes a la catalana ceràmiques. La coberta és inclinada, de teula àrab a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. La façana destaca per la seva composició i austeritat. Té un acabat arrebossat i pintat de color clar. Cal remarcar la presència d'un clar eix de simetria. En planta baixa destaca la presència d'una porxada composta per set arcades d'arc rodó. A l'arcada central, coincidint amb l'eix de simetria, hi ha les escales d'accés a l'habitatge. En planta primera hi ha tres finestres. Al centre i remarcant l'eix de simetria, s'hi ubica un finestral amb balcó de ferro treballat. Les altres dues finestres rectangulars tenen un ampit decorat amb peces ceràmiques blaves, que fan de jardineres. La planta de les golfes queda endarrerida respecte la línia de façana, creant en coberta una terrassa solàrium que té un element de protecció i a l'hora ornamental, que potencia i evidencia l'eix de simetria de la façana. | 08156-101 | C. de Sant Lluís, 11, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Aquesta casa d'estil noucentista va ser dissenyada per l'arquitecte Josep Renom i Costa. | 41.5860500,2.1810900 | 431742 | 4604141 | 1910 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56841-foto-08156-101-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Renom i Costa, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56842 | Casa Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-roig | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista que presenta ampliacions i reformes posteriors que desvirtuen el seu caràcter original. La casa originàriament era de planta quadrada, composta de planta baixa, planta primera, i una segona planta o sota coberta, amb una petita torre central que sobresurt de la coberta. Amb el pas del temps s'ha anat reformant i ampliant, afegint cossos sense gaire criteri compositiu ni normalista. Actualment, és un restaurant i la façana principal ha quedat malmesa a causa d'una darrera ampliació, d'estil precari, que tapa tota la planta baixa, desvalorant la imatge de conjunt. L'estructura és de murs portants amb forjat unidireccional. De la coberta inclinada a quatre vessants, destaca la teula ceràmica vidriada de dos colors (ceràmica i verd), i una petita torre central de planta quadrada coronant el volum amb coberta a quatre aigües. La façana principal original ha quedat tapada a causa de la darrera ampliació. Les façanes originals destaquen pel seu gust compositiu i formalista i per la idea global de conjunt de l'edifici. A la planta primera les finestres són rectangulars i allargades, emmarcades per unes peces ceràmiques ornamentals. En una de les façanes laterals, aquestes finestres esdevenen finestrals que s'obren a un gran balcó amb balustrada d'obra. En el segon pis, les obertures són més petites i estan centrades respecte a les obertures de la planta inferior. Aquestes també es troben emmarcades amb les mateixes peces ceràmiques ornamentals. La torre té una obertura rectangular, en sentit vertical, a cada una de les seves quatre façanes. | 08156-102 | C. Montjuïc, 44, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5881100,2.1691700 | 430750 | 4604379 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56842-foto-08156-102-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56843 | Casa Navarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-navarro | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. És una petita casa d'estil modernista tardà, possiblement destinada com a casa de vacances. Es troba alineada al carrer pel qual s'hi accedeix. Té un jardí al darrera i al seu costat dret, presidit per una porxada-corredor, situada en planta pis en la part del darrera de la casa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La façana principal destaca per tenir un eix de simetria molt marcat. Al centre es situa la porta d'accés a la casa, a sobre de la qual hi ha a la coberta una llucana, amb dues finestres d'arc de mig punt centrades a l'eix de simetria, que emfatitzen molt més aquesta composició. A cada banda de la porta d'accés, hi ha dues finestres d'arc rebaixat protegides per unes baranes, de característiques similars a les situades en les finestres de la llucana. La façana té un acabat d'arrebossat pintat de blanc. Aquest arrebossat és més bast a la part inferior de la façana, marcant unes formes orgàniques, així com al voltant de la porta i finestres laterals. Aquest arrebossat bast està pintat de blau i és l'únic element decoratiu de la façana. | 08156-103 | C. del Sol, 5, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5938100,2.1770100 | 431410 | 4605006 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56843-foto-08156-103-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56844 | Conjunt de can Beira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-beira | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | En estat d'abandó. | Conjunt arquitectònic format per tres masies: can Gera, can Marió i can Beira. Té un gran valor històric i arquitectònic. És important com a testimoni de l'evolució de l'arquitectura popular. Destaca per la definició del conjunt, els volums, la imatge global i com a testimoni dels sistemes constructius i d'ús d'elements arquitectònics tradicionals. Tanmateix, l'articulació en l'ordenació del conjunt: l'interès es troba en la disposició i la relació que s'estableix entre els diferents volums. L'element arquitectònic més valuós és la casa principal que es disposa entorn a un pati amb una porxada en planta primera, a la que s'accedeix a través d'un portal d'arc rebaixat des del camí. | 08156-104 | Polígon Industrial Riera de Caldes (C. Mercaders, Basiers, camí Reial i Via Augusta). | 41.5596600,2.1786000 | 431506 | 4601213 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56845 | Can Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marxant | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i maó, i forjats d'entrebigat de fusta. L'edifici te un valor històric en quant és una representació clara de l'arquitectura popular de principis del segle XX. Cal destacar, de forma general, el treball de maçoneria de pedra de riu de les façanes, amb obertures amb llindes o arcs de maó pla i un gran porticó doble amb porta de fusta. Tanmateix, l'escala exterior, feta amb volta catalana. | 08156-105 | C. Reial, 316, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5961600,2.1791500 | 431591 | 4605265 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56845-foto-08156-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56845-foto-08156-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56845-foto-08156-105-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56846 | Can Retxe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-retxe | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. En destaca la composició de la façana principal i, en especial, la porta d'accés amb un arc rebaixat i les dues finestres rectangulars del primer pis, amb carreus de pedra plana i polida. És un testimoni tipològic de casa rural i de l'evolució de l'arquitectura del segle XVIII, i dels sistemes constructius i l'austeritat dels materials emprats en l'època de construcció. | 08156-106 | C. d'Abaix, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5783200,2.1779000 | 431468 | 4603286 | 1776 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56847 | Nau Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-marti | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Nau de planta rectangular, realitzada per l'arquitecte Pujol Brull. En destaca la composició de la façana principal i la seva austeritat, que presenta una porta d'accés i tres finestres de ventilació regulars a la sotacoberta. L'edificació de la nau amb ús de magatzem i garatge forma part de la memòria i de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època determinada, i una mostra dels sistemes constructius i dels materials que s'utilitzaven. | 08156-107 | Av. Catalunya, 24, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5876100,2.1801300 | 431663 | 4604315 | 1931 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56847-foto-08156-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56847-foto-08156-107-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pujol Brull, arquitecte. | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56848 | Can Terrades o can Samarruga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-o-can-samarruga | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de pedra vista. És un testimoni representatiu de l'arquitectura popular de l'època, on queda patent l'austeritat dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-108 | C. de Sant Joan, 102, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5743200,2.1800100 | 431639 | 4602840 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56848-foto-08156-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56848-foto-08156-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56848-foto-08156-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56849 | Can Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soley | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs són de maçoneria de pedra i totxo lligats amb morter. És un testimoni representatiu de l'arquitectura popular de l'època, on queda patent l'austeritat dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-109 | C. de Baix, 33, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5782800,2.1778100 | 431460 | 4603281 | 1860 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56751 | Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | Ha estat recentment restaurada. | Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual. | 08156-11 | Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez | Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56850 | Can Periquet (cal Sastre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-periquet-cal-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Es tracta d'una casa formada per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats. El conjunt de can Periquet té un cert interès històric, ja que forma part de la memòria de Palau. | 08156-110 | Av. Catalunya, 68-70, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5758200,2.1828100 | 431874 | 4603004 | 1898 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56850-foto-08156-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56850-foto-08156-110-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56851 | Can Barral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barral | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció de la façana principal, que és d'obra vista. | 08156-111 | C. del Camí Ral, 294, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5946600,2.1786900 | 431551 | 4605099 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56852 | Can Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. | 08156-112 | C. de Sant Oleguer, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (intersecció c. de Montjuïc). | 41.5845300,2.1706000 | 430866 | 4603981 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.11.Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56853 | Can Joan (pallissa de can Cortès) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-pallissa-de-can-cortes | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. És l'antiga pallissa de can Cortès, reconvertida posteriorment en un restaurant. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquest edifici ha estat objecte de diverses obres de remodelació i ampliació, al llarg del temps, que han modificat totalment el seu aspecte original. | 08156-113 | C. del Camí Reial, 61, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5837800,2.1790500 | 431569 | 4603891 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56853-foto-08156-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56853-foto-08156-113-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56854 | La Química (fàbrica tèxtil les Pinyotes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-quimica-fabrica-textil-les-pinyotes | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Nau industrial de planta rectangular. La coberta és de teula àrab a dues vessants, perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquest edifici industrial no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura industrial, on es mostren els sistemes constructius i materials utilitzats a l'època. | 08156-114 | Av. de Catalunya, 310, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5945200,2.1807000 | 431718 | 4605082 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56854-foto-08156-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56854-foto-08156-114-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56855 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-2 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Petit edifici de planta rectangular, d'una sola planta, amb coberta plana. Els murs de façana són de maó, arrebossats. Aquesta casa no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius, dels materials utilitzats, i d'una tipologia determinada. | 08156-115 | C. Puighebreuada, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5850000,2.1645600 | 430363 | 4604038 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56855-foto-08156-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56855-foto-08156-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56855-foto-08156-115-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56856 | Casa Cebado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cebado | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Petit edifici modernista, de planta rectangular, que consta d'una sola planta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats i pintats. Destaca per ser un tipus de construcció d'una època determinada, com a mostra tipològica i com a realitat històrica. | 08156-116 | C. de Bartomeu Soler, 27, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5970500,2.1775600 | 431459 | 4605365 | 1928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56856-foto-08156-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56856-foto-08156-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56856-foto-08156-116-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 105|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56857 | Can Ceferí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ceferi | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquesta antiga masia, reconvertida actualment en habitatge i restaurant, no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius, dels materials utilitzats, i d'una tipologia determinada. | 08156-117 | C. de l'Arquitecte Falguera, 26, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5936300,2.1770000 | 431409 | 4604986 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56858 | Can Clapés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clapes-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Petita masia amb barri tancat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició regular. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquesta antiga masia, reconvertida actualment en habitatge i restaurant, no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-118 | C. de la Plana, 19, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5835900,2.1655600 | 430445 | 4603881 | 1820 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56859 | Nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-sagrera-de-santa-maria-de-palau-solita | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XII-XX | <p>El nucli de la Sagrera es troba a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità. Els límits d'aquest àmbit són: pel nord, el carrer de Sant Oleguer, que correspon a la traça de l'antiga carretera de Sentmenat; per llevant, el passatge de la Sagrera, i pel desnivell que separa la plataforma on s'assenta el nucli vell de la parròquia i els camps inundables del torrent de can Grau; pel sud, les parts del darrera de les construccions que formen la plaça de Santa Maria; i a ponent, pel carrer de la Sagrera. Aquest nucli o assentament ocupa un lloc privilegiat, pel que fa a la seva posició estratègica en el territori, com a punt elevat dominant la plana agrícola. Sembla que ja estava ocupat en l'època romana, ja que conserva en el seu topònim restes del que havia de ser abans 'Palatio Solatari', palau d'una sola estància. Tot fa pensar que amb el pas dels anys i, degut a la seva posició estratègica, es van anar assentant diverses construccions fins al segle XII, quan es construí l'església de Santa Maria de Palau Solitar. Aquesta té unes característiques singulars, és una sagrera, un lloc d'asil i treva. Per tant, l'església esdevingué un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys, aquest emplaçament es convertí en centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de l'església es construïren un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari. Actualment el nucli vell de la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per tres petits grups de cases, presidit per la parròquia, el cementiri i una petita plaça. Compositivament, el conjunt forma una unitat clara i volumètricament molt neta, amb dos fronts de lectura molt diferents; per un cantó la façana de llevant, que es presenta al visitant, que accedeix per l'antiga carretera, com una panoràmica gràcies al tall topogràfic que hi ha entre el pla on està assentat el nucli i els altres conreus del torrent. Per l'altre, la façana de ponent, que no té una lectura de conjunt, com l'anterior, perquè no hi ha prou distància per contemplar-la. En general, el conjunt manté una certa unitat constructiva, en la mesura que no s'ha produït una renovació excessiva de l'edificació existent. Cal remarcar l'encert de moltes de les renovacions i reformes més antigues per contra de les més modernes, que han perdut el bon sentit de l'arquitectura tradicional. L'any 2006 es va dur a terme un seguiment arqueològic, amb motiu d'unes obres a la proximitat de l'església. Es van realitzar dues rases per a col·locar canonades de gas, a la cantonada del carrer Can Jan. Es van localitzar tres fosses simples a la rasa est-oest (l'altra rasa anava orientada nord-sud). No presentaven material associat, la qual cosa va impedir poder precisar la cronologia. Es creu que la orientació dels cossos seria nord-sud, però no es va poder confirmar, ja que la poca obertura de les rases i la no connexió dels ossos dificulta aquesta dada. El coneixement de la orientació permetria establir que la cronologia seria posterior a l'edat mitjana. Tot i que l'àmbit del jaciment de la sagrera, segons l'inventari de la Generalitat, es redueix només a una petita zona al costat de l'església, cal suposar que les troballes arqueològiques podrien donar-se a tot el nucli. Tanmateix, cal suposar que la seva conservació ha de ser molt precària, en trobar-se en un àmbit de construccions molt consolidades.</p> | 08156-119 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5840200,2.1689400 | 430727 | 4603926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità disposa d'un 'Pla Especial de Protecció del Sector de la Parròquia de Santa Maria de Palau Solitar'. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56860 | Nucli rural de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-de-santa-magdalena | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XII-XX | El nucli rural de Santa Magdalena es troba a migdia de Palau-solità, en una elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes, envoltada d'un paratge principalment agrícola. Forma un conjunt històric més o menys unitari, amb unes característiques pròpies de les edificacions, amb una coherència formal per la seqüència i agrupament en que es troben, i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d'un període històric. És un conjunt de construccions on l'interès rau en la seva qualitat arquitectònica, singularitat tipològica i altres característiques específiques que les converteixen en testimonis històrics. La Comanda Templera de Palau estava formada per un conjunt d'edificis: l'església, el pati d'armes, un molí i un mur que envoltava la zona. El recinte templer tenia forma rectangular i estava determinat per tres panys de muralla, dels quals el de migdia (paret mitgera amb el veí) i el de ponent (tancament de la façana amb el camí de Santa Magdalena) són els millors conservats. També es conserva una bona part de les restes de la capella, formant part actualment de les dependències d'una casa de pagès. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità és un dels més antics de Catalunya, al segle XII. Aquesta Comanda Templera esdevingué una de les més importants i poderoses del territori, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc i Sant Boi de Llobregat. Aquest poder perdurà durant molts anys, cosa que convertí a aquesta Comanda en un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys la Comanda Templera fou un centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà a la llarga l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement ben aviat es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de la Comanda es varen realitzar, al llarg dels anys, un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari, que es disposà en parcel·les al llarg del camí i seguint la traça de la Comanda. | 08156-120 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5756000,2.1725900 | 431022 | 4602988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56860-foto-08156-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56860-foto-08156-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56860-foto-08156-120-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56861 | Nucli del carrer del Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-carrer-del-dalt | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | Aquest conjunt anomenat del carrer de Dalt queda delimitat pel carrer Nou del Nord, Camí Reial, carrer d'Enric Borràs, carrer de Dalt, Camí Reial, carrer Bonavista, carrer del Sol i les parts del darrera de les edificacions que donaven al carrer Bonavista. Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció. Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar. La formació del barri o nucli del carrer de Dalt, a l'igual que el barri del carrer de Baix, té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda nord del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Dalt), en contrapartida del nucli que es situa al sud del municipi (nucli del carrer de Baix). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada, d'aquests barris. El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una major finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta. La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra. En aquest nucli també s'estableix una estructura parcel·laria regular i tradicional, perpendicular al Camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases, situant-se aquesta al peu del camí i l'hort al darrera. No obstant, en aquest nucli resulta molt més característic i més usual l'estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud, i oberta a la porta d'accés a la parcel·la (barri), i que sol tenir una tanca alta i un portal cobert. | 08156-121 | Barri de Dalt | 41.5968900,2.1783800 | 431527 | 4605347 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56861-foto-08156-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56861-foto-08156-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56861-foto-08156-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56862 | Nucli del carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-carrer-de-baix | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | El conjunt del carrer de Baix queda delimitat pel camí de can Llonch, el carrer de Sant Joan, el carrer del Migdia, i per les parts del darrera de les cases que es situen donant front al carrer de Sant Isidre, coincidint amb el límit del sòl urbà. Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció. Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar. La formació del barri o nucli del carrer de Baix, a l'igual que el barri del carrer de Dalt té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda sud del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Baix), en contrapartida del nucli que es situa al nord del municipi (nucli del carrer de Dalt). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada d'aquests barris. El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta. La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra. En el carrer de Baix s'estableix una estructura parcel·lària regular i tradicional perpendicular al camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases. Les cases es situen fonamentalment a peu de camí amb coberta a dues aigües i hort al darrera. Les mitgeres es solien compartir, per tal de guanyar espai i estalviar despeses. D'altra banda, s'estableix una estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer (Camí Reial) la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud i oberta al barri (accés a la parcel·la), que sol tenir una tanca alta amb l'accés al Camí Ral mitjançant un portal cobert. | 08156-122 | Barri de Baix | 41.5752500,2.1789300 | 431550 | 4602944 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56863 | Col·lecció de materials de Palau-solità i Plegamans al Museu d'Història de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-de-palau-solita-i-plegamans-al-museu-dhistoria-de-sabadell | IaC-XVII | Al Museu d'Història de Sabadell es custodien materials que provenen del terme municipal de Palau-solità i Plegamans. La relació de materials és la següent: - Conjunt de materials arqueològics procedents d'una excavació, ingresats l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Es tracta de ceràmica campaniana B, comuna ibèrica de cocció reduïda, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i esquist (nº registre: 2057, ubicació: Agricultura 46 C prestatge 3). - Portal de pedra d'arc pla amb llinda rectagular (segle XVI), ingresat l'any 1947 al museu per Vicenç Renom Costa. Els muntants inferiors, iguals a ambdós costats, són carreus rectangulars col·locats verticalment. La resta de muntants són de mides i formes irregulars. Al centre de la llinda hi ha un escut (datat del 1549) d'un teixidor, que representa el batà i la llançadora d'un teler (nº registre: 10942, ubicació: Pati del MHS). - Finestral de pedra (segle XVI) d'arc pla, amb guardapols, sostingut per impostes, la d'un costat amb un cap masculí i la de l'altre amb un cap femení. Tres muntants per banda, l'inferior d'ambdues bandes treballat com si fos base de columna. Replanell motllurat. Aquesta finestra originàriament era just a sobre de la banda dreta del portal de la casa (nº registre: 10936, ubicació: Pati del MHS). - Conjunt de materials arqueològics, ingresats l'any 1970 al museu per Rafel Subirana i Antoni Pallàs. Es tracta de ceràmica campaniana B, terra sigil·lada hispànica, carèmica ibèrica, reduida de cuina, àmfora ibèrica i romana, revora de tègula, fràgment de molí rotatori, fragment de vidre i escòria de ferro (nº registre: 2025, ubicació: Agricultura 82 D prestatge). - Pintura figura hagiogràfica sobre fusta (segle XVII) ingresada al museu per Josep Renom Costa. Representació de Santa Agnès (nº registre: 1482, ubicació: Agricultura 61 A prestatge 4). - Fragments d'àmfora i tègula romana, ingresats al museu per Ramón Vial i Fitó (nº registre: 2018, ubicació: Agricultura 82 E prestatge 8). | 08156-123 | Museu d'Història de Sabadell. C. de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell. | El Museu d'Història de Sabadell (MHS) és un museu local que aplega col·leccions d'arqueologia, d'història i d'etnologia sobre la ciutat i els municipis de la comarca, i també una important col·lecció relacionada amb la indústria tèxtil llanera. La temàtica del museu es centra en la història de Sabadell, des de la prehistòria fins als segles XIX-XX. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56863-foto-08156-123-3.jpg | Física | Romà|Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Roser Enrich (Museu d'Història de Sabadell). | 83|85|94|81 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56864 | Vil·la romana de can Riera / Can Ral / Pla d'en Ral i Camp de les Dones / Mas Tres Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-can-riera-can-ral-pla-den-ral-i-camp-de-les-dones-mas-tres-pins | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. CASAS, T; ENRICH, R.; FONT, X. (1988) Aproximació al coneixement del món rural romà al Vallès Occidental. Sabadell (inèdit). ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | I aC-II dC | Es desconeix l'estat de conservació global del jaciment, tot i que probablement és dolent. | Segons J. Estrada i L. Villaronga (vegeu bibliografia), en els terrenys de can Ral, la Plana d'en Ral i Camp de les Dones s'hi van trobar restes que pertanyen a una vil·la romana d'època imperial. La referència d'Estrada i Villaronga a aquest jaciment consta a una notícia de Vicenç Renom Costa: 'Notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Tanmateix, en construir-se un pou a la masia Tres Pins o Can Costa Nou, durant la dècada dels anys 60 del segle XX, la família Costajussà trobà restes de materials romans: ceràmica campaniana A, terra sigil·lada hispànica, sigil·lada clara A, una gerreta de comuna romana i conductes ceràmics d'un possible hipocaust. Tots aquests materials semblen correspondre a una vil·la romana d'època imperial. Els materials foren donats al Museu Parroquial de Palau-solità per la família Costajussà. La gran proximitat existent entre el jaciment de la Plana d'en Ral-Camp de les Dones i els jaciments de Can Ral, la vil·la Romana de Can Riera, i Mas Tres Pins, juntament amb el fet que Estrada i Villaronga situen en els tres primers jaciments una vil·la romana d'època imperial i que l'últim també sembla correspondre, fa pensar que possiblement tot es tracti d'un únic jaciment. | 08156-124 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5825800,2.1600500 | 429984 | 4603773 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56864-foto-08156-124-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56865 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons J. Estrada i L. Villaronga, en els terrenys de can Burguès s'han trobat restes de ceràmica que pertanyen a l'època de ferro. La notícia d'aquest jaciment és de Vicenç Renom Costa: 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Segons Joaquim Marsal i Soler, quan es construí la tercera fàbrica del Polígon Industrial Can Burguès, l'any 2002, accedint des de Santa Magdalena, es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quantitat de tègules romanes. Per la gran proximitat entre aquestes dues zones de troballes es creu que poden correspondre al mateix jaciment. Es desconeix el seu estat de conservació. | 08156-125 | Polígon Industrial Can Burguès | Segons Josep Estrada, es tracta d'un jaciment que pertany a la cultura pre-ibèrica denominada hallstàttica (època del ferro). Segons Joaquim Marsal i Soler quan es construí una de les fàbriques del Polígon Industrial can Burgués es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quanitat de tègules romanes. Al mes d'octubre de l'any 2002, Joaquim Marsal Soler proporcionà informació sobre la localització exacta del lloc, data i circumstàncies de les troballes. | 41.5697800,2.1714500 | 430921 | 4602343 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56866 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta | AULADELL MARQUÈS, J. (1995) Uns primers colons romans a Boada Vell. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLS MANENT, T. (1997) La via Augusta al Vallès Central. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A. (1987) 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. Documents d'Archéologie Française. París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme. ESTRADA GARRIGA, J. (1961) 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers. Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.MAYER, M.; RODÀ, I. (1984) La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORET PUJOL, L. (2009) Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. (1987) 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MUÑOZ, V. (2013) Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. PALLÍ AGUILERA, F. (1985) La Vía Augusta en Cataluña. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. PARDO, J. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. Limes. 0. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SAURA, P. (1986) 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la Antigüedad, 3. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. | IIIaC-V dC | El seu traçat es troba gairebé totalment desfigurat. | La Via Augusta és una de les vies de comunicació romana més important, que unia Gades (Cadis) amb Roma passant per Catalunya, concretament pel Vallès. El seu traçat interior passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprés entre Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts, la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per can Molar, can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar fragments de ceràmica (la seva localització ha estat indicada per Joaquim Marsal i Soler). Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams. En aquest terme municipal també es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veire) i un altre hostal (Can Jornet). L'estat de conservació de la Via Augusta en el municipi de Palau-solità i Plegamans és molt dolent; ja que en una bona part del sòl no urbanitzable s'han realitzat molts moviments de terra que han desfigurat la seva traça, i pràcticament la resta del traçat es troba en sòl urbà (polígon industrial), amb l'edificació i la urbanització totalment consolidada. Ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques: una l'any 2002, dues l'any 2009 i una l'any 2012. | 08156-126 | Terme municipal de Palau-solità i Plegamans | 41.5598700,2.1688000 | 430689 | 4601245 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56866-foto-08156-126-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56867 | Can Periquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-periquet | ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | I aC-II dC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons Josep Estrada i Leandre Villaronga, en els terrenys de can Periquet es van trobar restes romanes d'època imperial, possiblement corresponents a una vil·la. La referència d'Estrada i Villaronga a aquest jaciment consta a una notícia de Vicenç Renom Costa 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. | 08156-127 | Av. Catalunya, 68-70, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5754400,2.1831000 | 431898 | 4602962 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56867-foto-08156-127-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56868 | Can Figueres, a prop de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-a-prop-de-can-torrents | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. CASAS, T; ENRICH, R.; FONT, X. (1988) Aproximació al coneixement del món rural romà al Vallès Occidental. Sabadell (inèdit). ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1988) El Meu Poble. Moià: Calígraf. | IIIaC-V dC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement per la troballa de materials arqueològics en aquest indret. Llaurant els camps de conreu de la masia can Figueres, situats a prop dels terrenys de can Torrents, Benet Sagués trobà dues gerretes romanes d'ofrena o enterrament, tanmateix no es localitzaren restes humanes ni cap tipus d'element atribuïble a un lloc d'enterrament. Es desconeix la data de la troballa. Els materials foren donats per Benet Sagués al Museu Parroquial de Palau-solità. Tanmateix, segons Estrada i Villaronga, en els terrenys de can Figueres s'hi van trobar restes indeterminades d'època romana. La notícia d'aquest jaciment es troba recollida pel mateix autor a 'Notes arqueològiques inèdites del Vallès Occidental'. Aquesta zona es troba entre el punt quilomètric 7+600 i 8+100 de la variant de la carretera C-59, i inclou els camps d'ambdós laterals de la traça de la variant i el turó 'Els Torrents'. Al llarg dels últims anys, especialment en aquest turó i als camps circumdants, s'ha anat documentant de manera superficial material d'època ibèrica i romana (gerretes d'ofrena, ceràmica ibèrica, ceràmica sigil·lada, etc.), que indicaria l'existència a la zona d'un possible assentament d'aquests període. | 08156-128 | Can Torrents | 41.5939500,2.1860700 | 432165 | 4605014 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56868-foto-08156-128-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56869 | Barri de can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-falguera | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | s.VII-I aC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de troballes de materials arqueològics a l'entorn de can Falguera. Segons Joaquim Marsal i Soler, pel volts de la dècada dels anys 60 del segle XX, en començar a edificar-se els terrenys ubicats en la part posterior de la masia (en l'actualitat barri de can Falguera), es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica pintada. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, sembla lògic que en l'actualitat es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. Per altra banda, el propi edifici de la masia de can Falguera, situat enmig de les parcel·les edificades de la barriada de can Falguera i envoltat d'espai verd, constitueix per sí mateix un espai d'expectativa arqueològica pel fet de tractar-se d'un antic mas ja existent en època medieval i que pot oferir restes arqueològiques en el seu subsòl i en el seu entorn immediat. | 08156-129 | Can Falguera | 41.5958900,2.1902600 | 432516 | 4605227 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56753 | Can Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0 | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV-XX | Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral. | Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut. | 08156-13 | A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera) | El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni. | 41.5962500,2.1898000 | 432478 | 4605267 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56870 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | VII-VI aC. | Les sitges es conserven de forma parcial. | Durant la construcció de la carretera C-59 van quedar al descobert 15 sitges afectades directament pel seu traçat. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres d'entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de 'pera', és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample. El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica. Aquest jaciment es situa just damunt del traçat de la nova variant, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, ja que va ser durant les obres d'aquesta que es trobaren les restes; i per tant, tot fa pensar que una part d'aquest jaciment es troba totalment destruït. D'altra banda, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments protohistòrics tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, cap als camps del costat. | 08156-130 | Can Planes. Polígon Industrial Riera de Caldes | 41.5640200,2.1868200 | 432196 | 4601691 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56871 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORERA, J. ; GUÀRDIA, J. (2003) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la variant de la C-59, octubre 2002-març 2003: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 6669. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | III-XI | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | El jaciment es troba en els terrenys dits de can Gordi o de 'La Granja', al Centre Educatiu Els Castanyers, en una àrea compresa entre el punt quilomètric 7+100 i 7+180. L'any 2003, durant el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la variant de la C-59, es van documentar 17 sitges circulars i un retall irregular de dimensions considerables. El tipus de ceràmica recuperada fa pensar en una cronologia que es situaria entre el període tardoromà i l'alta edat mitjana. Tot i que s'ha de tenir present que en una de les sitges es va trobar material del bronze final, ibèric i romà. En la delimitació del jaciment es van recollir ceràmiques fetes a torn, pivots d'àmfora tardoromana i tègules romanes (Velasco-Piera, intervenció 2003). Es tracta d'un terreny no uniforme, que presenta un desnivell en direcció oest, amb dues terrasses molt marcades a cada extrem amb una orientació est-oest. Les sitges estan molt concentrades a la zona sud-est del jaciment, mantenint poc espai de separació entre elles. Aquesta concentració va disminuint en direcció nord, on les estructures estan més distanciades. A la banda oest, s'hi localitza únicament el retall rectangular, i és possible que a les proximitats hi hagi més restes. És probable que durant les obres de l'antiga carretera, part de les estructures d'aquest jaciment haurien desaparegut. Tanmateix, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, als camps del costat. | 08156-131 | Can Gordi | 41.5870900,2.1872700 | 432258 | 4604252 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56871-foto-08156-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56871-foto-08156-131-2.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56872 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-0 | CASTELLS, T; GARCIA, R. (1989) Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa: Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MARTÍN, A. (1990) 'El Neolític i el Calcolític al Vallès'. Limes, 0. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1988) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. VENTURA i VILA, Ll. (1994) Trenta anys d'arqueologia local. Quatrepins, Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de la troballa de materials arqueològics en superfície a la zona situada entre el punt quilomètric 5+100 i 5+600 de la variant de la carretera C-59, a ambdós laterals d'aquesta. Inclou els camps que hi ha al costat de la traça i la C-155 de Granollers a Sabadell, però també la masia de Can Maiol, de la qual pren el nom el jaciment. Pels volts de l'any 1965, mentre Pere Puigdomènech Riera es trobava sembrant un terreny situat sobre la masia de Can Maiol, tocant el camí de la Serra, va trobar una destral neolítica de pedra polimentada. Al llarg dels últims anys, en aquesta zona s'ha anat localitzant material neolític en superfície (destrals lítiques, ceràmica, etc.). | 08156-132 | Can Maiol. Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5709200,2.1845000 | 432010 | 4602459 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56872-foto-08156-132-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56873 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-1 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIaC-XVIII | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Degut a la proximitat i desenvolupament, al llarg del camí de Santa Magdalena, dels jaciments de can Catxo, cal Samarruga i la capella de Santa Magdalena, es defineix una nova àrea d'expectativa arqueològica, amb motiu de les nombroses troballes de fragments de materials realitzades en aquest indret, que poden estar relacionades amb els altres jaciments. Es desconeix la seva cronologia, però possiblement és una continuació dels jaciments anteriors: Romà (-218 a 476), Romà Baix Imperi (284 a 476), Medieval i Modern. | 08156-133 | Santa Magdalena | Al 1140 s'estableix la Comanda Templera de Palau del Vallès, tal vegada al temple de Sant Joan, documentat a Palau el 1070, o bé a un temple de nova construcció. L'any 1283 es desplaça la comanda del Vallès a Barcelona. Es cita per primer cop, l'any 1581, la capella de Santa Magdalena (antiga capella de la Comanda Templera) sota aquest patronatge, que sembla haver tingut diverses advocacions al llarg de la seva història (com ara església del Sant Sepulcre). Al segle XVII el Temple es troba custodiat per un ermità obligat a dir-hi una missa mensualment. El temple esdevé sufragània de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità. La capella es desamortitzada l'any 1870. Passa a tenir funcions de magatzem i estable. És al segle XX l'esfondrament de l'absis a causa d'una esllavissada del terreny, va provocar grans desperfectes a la volta del temple. | 41.5743900,2.1722200 | 430990 | 4602854 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56874 | Entorn del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-del-castell | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | L'entorn del castell, degut a la seva posició estratègica i elevada sobre la vall, i a les restes antigues que s'han trobat molt a la vora (del neolític, de l'època del bronze, ibèrica i romana), cal considerar-la com a àrea d'expectativa arqueològica, ja que és probable l'existència de restes en aquestes circumstàncies, degut a que les antigues implantacions s'ubicaven en posicions topogràfiques estratègiques. Es desconeix la tipologia, cronologia i conservació del jaciment. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de dades més precises. Tanmateix, és probable, tenint en compte les troballes a les proximitats, que la seva cronologia correspongui al neolític, l'època del bronze, ibèrica i romana. | 08156-134 | Castell de Plegamans | 41.5839500,2.1828900 | 431890 | 4603907 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56874-foto-08156-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56874-foto-08156-134-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|81|83|78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56875 | Sant Genís de Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | X | Les restes de l'antiga església de Sant Genís es troben a l'interior del clos del Centre Educatiu els Castanyers, a l'entorn de l'actual capella. En superfície, només destaquen els vestigis del que es correspondria amb el mur de migdia de l'absis. Les restes conservades permeten deduir que la seva planta era de creu llatina amb unes mides de 22 metres de llargada i 8 metres d'amplada. La façana principal era de maçoneria de pedra de riu, amb porta d'accés amb arc de mig punt i finestra en forma d'ull de bou a sobre. Tanmateix, és molt possible, en el subsòl d'aquest indret, la presència de restes d'enterraments de la necròpolis i de construccions de la sagrera medieval o d'altres vestigis més antics. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-135 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5853900,2.1837400 | 431962 | 4604066 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56875-foto-08156-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56875-foto-08156-135-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56876 | Barri de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-roc | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XII-XIV | Es tracta dels vestigis d'una construcció feta amb maçoneria de carreus de pedra ben escairats, lligats amb morter de calç i ordenats en filades horitzontals paral·leles, que configuren un aparell de factura medieval (datable entre el segle XII i XIV). Només s'observen dos murs perpendiculars que sobresurten del talús, i que formen un angle en una zona de canvi de pendent del terreny. Un dels murs presenta un arc fet amb carreus que crea una cavitat, actualment mig colgada per la terra. Es desconeix la seva utilitat. També es pot observar com el mur paral·lel a les corbes de nivell tenia continuïtat més enllà del mur que el subjecta perpendicularment, però que aquest ha estat esfondrat o es troba colgat de terres. La neteja de terres i de la vegetació que cobreixen i rebleixen aquesta antiga i sòlida construcció, permetria determinar la seva morfologia, característiques físiques i entitat. Tot i que no es pot assegurar l'ús d'aquest element, probablement feia de contenció del cabal d'aigua provinent de la zona més elevada del terreny, a manera de bassa o cisterna, canalitzar-la i fer moure alguna construcció hidràulica tipus molí, o fins i tot podria correspondre a la mateixa estructura del cos del molí, concretament la seva part inferior on hi hauria les rodes. | 08156-136 | Barri de Sant Roc | 41.5961700,2.1714000 | 430945 | 4605273 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56876-foto-08156-136-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56878 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-0 | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: https://www.enciclopedia.cat | La riera de Caldes, afluent del Besòs, és un curs d'aigua permanent de règim mediterrani. Neix a Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, a la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Travessa l'estret de les Elies, entra a la plana del Vallès, i passa pels termes de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs, entre Mollet i la Llagosta. La riera de Sentmenat i el torrent de can Duran, afluents de la riera de Caldes, configuren dos cursos d'aigua de gran interès natural i paisatgístic a l'interior del municipi. El bosc de ribera de la riera de Caldes és l'albereda. Tanmateix, els hàbitats fluvials en funció de la humitat i la proximitat a la llera de les comunitats vegetals poden estar dominats per plantes herbàcies d'aiguamoll, o per espècies arbustives (saüc i gatell). Actualment s'hi poden observar aus i altres animals de l'ecosistema de ribera, així com plantes autòctones. | 08156-138 | Palau-solità i Plegamans | 41.5779500,2.1751100 | 431235 | 4603247 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56878-foto-08156-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2010 es va crear la Ronda Verda: una via que segueix el marge de la riera de Caldes, des de l'Espai Jove l'Escorxador (al passeig de la Carrerada) fins al Parc de l'Hostal del Fum. És un eix de passeig i esport, amb un camí asfaltat i amb plafons informatius sobre la biodiversitat i l'ecosistema de la riera de Caldes.Aquest projecte ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbitat natural, la flora i la fauna autòctones de l'ecosistema de ribera mediterrani. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56879 | Espai rural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-rural-de-gallecs | CONSORCI DE GALLECS: http://www.espairuralgallecs.cat | Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. L'agricultura constitueix la major part de l'espai, amb una superfície de 535 hectàrees. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees. La resta la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins. És un espai cultural i de lleure de les poblacions veïnes, que esdevé un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona i d'un entorn intensament urbanitzat. Palau-solità i Plegamans és un dels municipis limítrofes d'aquest parc i forma part del Consorci del Parc de Gallecs. Hi ha rutes per fer excursions a peu o en bicicleta des de la vila. | 08156-139 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5707800,2.1849400 | 432047 | 4602443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gallecs és un espai d'interès natural (EIN) des del 20 d'octubre de 2009, mitjançant el Decret 156/2009, quan es va incloure al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb l' objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.El Consorci del Parc de l'Espai d'interès natural de Gallecs n'és l'òrgan gestor. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56880 | Col·lecció del Museu de la Fundació Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-fundacio-folch-i-torres | FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org | XI/XVII-XX | La col·lecció i l'arxiu s'ubiquen a la primera planta del Castell de Plegamans (5 sales de la planta noble; 272 m2; inclou la capella de Sant Genís), que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió. El Museu-Arxiu de la Fundació mostra l'obra i la vida dels cinc germans Folch i Torres a través d'una exposició permanent dels llibres que van publicar, les revistes que van dirigir i els records més diversos de la seva vida privada. El relat consisteix bàsicament en recordar l'obra literària i artística dels cinc germans Folch i Torres, i especialment la figura d'en Josep Maria, ànima del setmanari infantil En Patufet, autor de les famoses Pàgines Viscudes, de novel·les per a joves tan conegudes com les Aventures d'en Massagran, i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles Els Pastorets. La Fundació també conserva un arxiu documental amb més de 1600 registres, entre els quals hi podem trobar llibres, o parts de llibres, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits, cartes, il·lustracions, tesis o treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. El centre, gestionat directament per la família Folch, està obert al públic els diumenges i festius al matí, tot i que s'accepten visites concertades (guiades) a grups entre setmana. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell, en general. | 08156-140 | Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5835400,2.1825300 | 431859 | 4603861 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56880-foto-08156-140-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació Folch i Torres mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí. L'entrada és gratuïta. La Fundació també ofereix visites al castell.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). | 94|98|85 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56881 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-0 | VIU LA FESTA: http://www.viulafesta.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre es celebra el diumenge més proper a la festivitat del Sant. És organitzada pel Patronat de Sant Isidre i l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans. L'acte central consisteix en una desfilada de carrosses decorades amb motius típics del món de la pagesia, amb miniatures de les masies i dels monuments del poble, entre d'altres atractius. També es fa el concurs de tractors i carrosses, botifarrada popular, sardanes i ball de gitanes, teatre, i missa en honor al Patró a l'església de Sant Genís. Cada any, una casa de pagès del poble presideix la celebració, i en cada festivitat es lliura la bandera a la casa que presidirà la següent edició. Està molt arrelada al municipi per la seva història estretament lligada a la pagesia. Hi participen diverses entitats culturals del municipi. | 08156-141 | Palau-solità i Plegamans | 41.5879900,2.1794600 | 431608 | 4604358 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56883 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-1 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat FESTA CATALUNYA: https://www.festacatalunya.cat | XXI | Es tracta d'una festa ambientada en època medieval, on s'organitzen actuacions i espectacles de cavalls, música, dansa, lluites d'espases, visites guiades al Castell de Plegamans entre d'altres, així com un petit mercat de productes artesans. Es celebra entre els mesos d'abril i maig, en cap de setmana. És una de les festes populars més consolidades de la comarca. | 08156-143 | Castell de Plegamans | El Mercat Medieval és un dels esdeveniments més importants del municipi, amb una afluència mitjana de 30.000 persones. La primera edició va tenir lloc l'any 2002. | 41.5835100,2.1826700 | 431871 | 4603858 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56883-foto-08156-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml