Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56755 | Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-1 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA I GINÉ, M. 'Les masies (X). Can Grau'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI/XX | Edifici de nova construcció sobre els fonaments d'una antiga masia. Consta de planta baixa i planta pis. En l'actualitat, de la masia original només es conserven alguns elements a mode de recordatori en la façana principal i possiblement alguns murs de pedra. L'estructura original és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és d'escassa inclinació, amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Actualment, les façanes no guarden l'aspecte original: s'han arrebossat i pintat d'un color terròs, però s'ha deixat una franja per la part baixa a mode de sòcol de pedra, possiblement com a recordatori de l'antiga construcció. Les obertures són totes d'una gran senzillesa. En la façana principal, la porta d'accés rectangular conserva els brancals originals, així com la llinda de fusta. La finestra que es troba sobre la planta pis també conserva l'adovellat de pedra (és l'únic element original que es conserva en perfecte estat). Les altres obertures, tant de la façana principal com de les façanes laterals, són totalment noves i de mides diverses. | 08156-15 | C. dels Joiers, 21, 08184, Palau-solità i Plegamans (Würth. Polígon Boada Vell). | En el fogatge de Palau de l'any 1515 ja hi consta el cognom Grau. L'any 1552 s'esmenta el cognom en un llistat de noms de caps de casa L'actual construcció és totalment nova, ja que fa pocs anys es va realitzar una reconstrucció total de l'antiga masia per trobar-se en molt mal estat de conservació. Només la finestra que es troba a la façana principal, i les restes de pedra de la porta d'entrada són originals de la masia enderrocada. Actualment aquesta masia és propietat de l'Ajuntament, i es troba en concessió administrativa a favor de l'empresa Würth. | 41.5570900,2.1788700 | 431526 | 4600928 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56755-foto-08156-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56844 | Conjunt de can Beira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-beira | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | En estat d'abandó. | Conjunt arquitectònic format per tres masies: can Gera, can Marió i can Beira. Té un gran valor històric i arquitectònic. És important com a testimoni de l'evolució de l'arquitectura popular. Destaca per la definició del conjunt, els volums, la imatge global i com a testimoni dels sistemes constructius i d'ús d'elements arquitectònics tradicionals. Tanmateix, l'articulació en l'ordenació del conjunt: l'interès es troba en la disposició i la relació que s'estableix entre els diferents volums. L'element arquitectònic més valuós és la casa principal que es disposa entorn a un pati amb una porxada en planta primera, a la que s'accedeix a través d'un portal d'arc rebaixat des del camí. | 08156-104 | Polígon Industrial Riera de Caldes (C. Mercaders, Basiers, camí Reial i Via Augusta). | 41.5596600,2.1786000 | 431506 | 4601213 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56866 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta | AULADELL MARQUÈS, J. (1995) Uns primers colons romans a Boada Vell. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLS MANENT, T. (1997) La via Augusta al Vallès Central. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A. (1987) 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. Documents d'Archéologie Française. París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme. ESTRADA GARRIGA, J. (1961) 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers. Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.MAYER, M.; RODÀ, I. (1984) La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORET PUJOL, L. (2009) Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. (1987) 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MUÑOZ, V. (2013) Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. PALLÍ AGUILERA, F. (1985) La Vía Augusta en Cataluña. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. PARDO, J. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. Limes. 0. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SAURA, P. (1986) 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la Antigüedad, 3. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. | IIIaC-V dC | El seu traçat es troba gairebé totalment desfigurat. | La Via Augusta és una de les vies de comunicació romana més important, que unia Gades (Cadis) amb Roma passant per Catalunya, concretament pel Vallès. El seu traçat interior passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprés entre Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts, la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per can Molar, can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar fragments de ceràmica (la seva localització ha estat indicada per Joaquim Marsal i Soler). Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams. En aquest terme municipal també es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veire) i un altre hostal (Can Jornet). L'estat de conservació de la Via Augusta en el municipi de Palau-solità i Plegamans és molt dolent; ja que en una bona part del sòl no urbanitzable s'han realitzat molts moviments de terra que han desfigurat la seva traça, i pràcticament la resta del traçat es troba en sòl urbà (polígon industrial), amb l'edificació i la urbanització totalment consolidada. Ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques: una l'any 2002, dues l'any 2009 i una l'any 2012. | 08156-126 | Terme municipal de Palau-solità i Plegamans | 41.5598700,2.1688000 | 430689 | 4601245 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56866-foto-08156-126-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56916 | Monument a les víctimes del terrorisme: L'aire de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-del-terrorisme-laire-de-la-llibertat | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat | XXI | El monument a les víctimes del terrorisme 'L'aire de la llibertat' es troba a la plaça d'Ernest Lluch, al mig del llac, al Parc de l'Hostal del Fum. És obra de Jesús Fructuoso Gómez, inaugurat l'any 2009. Es tracta d'una escultura de bronze, que té una forma abstracta vertical amb corbes sinuoses, situada sobre un basament de pedres. Fa uns 4,5 m d'alçada. | 08156-176 | Plaça d'Ernest Lluch (Parc de l'Hostal del Fum) | 41.5617200,2.1742400 | 431145 | 4601446 | 2009 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56916-foto-08156-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jesús Fructuoso Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56771 | Masia de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lhostal-del-fum | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal té forma simètrica: al centre es troba el portal d'entrada amb arc escarser i una finestra rectangular, per banda, amb una reixa. A nivell del pis superior, sobre de la porta, hi ha un balcó i una finestra allindada a ambdós costats. Els murs de façana estan arrebossats i pintats de blanc, excepte un petit sòcol de pedra que recorre tot l'edifici. Es conserva l'agulla d'un antic rellotge de sol. Presenta un pati interior. | 08156-31 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona. | 41.5618400,2.1761200 | 431302 | 4601457 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Actualment és destina com a magatzems i aixopluga elements de gran volum de l'ajuntament i d'entitats. L'Associació Tren de Palau guarda hi guarda estris.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56773 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | S'aprecien esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està formada per un pati, un petit garatge, un molí de vent malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau de construcció posterior dedicada a l'ús ramader. Es conserva l'estructura original de murs portants de pedra amb maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i una altra part d'uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d'una i dues vessants segons el cas. La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria coincident amb el carener i la porta d'accés. Està arrebossada, encara que part de l'arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat. A ambdós costats hi ha finestres rectangulars adovellades, de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d'accés, hi ha un finestral amb balcó, amb barana de ferro forjat i treballat, i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de la planta baixa, hi han finestres adovellades, també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres són rectangulars i de diferents mides, i també es situen en eix amb les de les plantes inferiors. L'edifici és coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal, situada a les golfes. A la façana principal se li adossa, a l'esquerra, un volum rectangular enrassat a façana, que copia la tipologia d'obertures de la primera planta; consta d'un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat, hi ha un altre volum rectangular, amb coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca de maçoneria comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d'arc rebaixat, situat al bell mig de la tanca, s'encarrega de marcar l'accés a aquest pati. La nau d'ús ramader es situa a l'est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d'una estructura d'encavallades, que suporta la coberta a dues vessants, de teula plana de ceràmica i d'uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. | 08156-33 | Polígon Industrial Riera de Caldes | Sobre la porta principal hi ha un balcó i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. | 41.5637800,2.1844300 | 431997 | 4601666 | 1784 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 56870 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | VII-VI aC. | Les sitges es conserven de forma parcial. | Durant la construcció de la carretera C-59 van quedar al descobert 15 sitges afectades directament pel seu traçat. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres d'entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de 'pera', és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample. El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica. Aquest jaciment es situa just damunt del traçat de la nova variant, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, ja que va ser durant les obres d'aquesta que es trobaren les restes; i per tant, tot fa pensar que una part d'aquest jaciment es troba totalment destruït. D'altra banda, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments protohistòrics tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, cap als camps del costat. | 08156-130 | Can Planes. Polígon Industrial Riera de Caldes | 41.5640200,2.1868200 | 432196 | 4601691 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 80|81|79 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56906 | Lledoners de can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-boada-vell | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Conjunt format per quatre lledoners centenaris (Celtis Australis) situats a l'entrada de can Boada Vell. Són de característiques similars i destaquen per la seves grans dimensions (diàmetres de tronc: 0,86 m, 0,87 m, 0,92 m i 0,75 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. La seva edat aproximada és de 80 anys. | 08156-166 | Can Boada Vell | 41.5647600,2.1763600 | 431325 | 4601781 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 56877 | Parc de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum | XX-XXI | El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. | 08156-137 | Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 56935 | Escultures del Parc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-del-parc-del-fum | XX | Es tracta de tres escultures situades a l'interior del Parc del Fum. Són realitzades en pedra, ferro i fusta, imitant l'art prehistòric, amb representacions de caràcter naturista. | 08156-195 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 56799 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell-0 | AULADELL I MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIIaC-IVdC | No es conserva íntegre. Manca de parts essencials. Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment de can Boada Vell es troba al subsòl de la casa homònima i al seu entorn. L'actual masia és la perpetuació moderna d'un hàbitat conegut, citat per les fonts des d'època alt medieval. Arqueològicament els seus orígens es remuntarien, segons el material recollit, vers el segle II aC. Les diverses prospeccions indiquen la presència de l'antiga 'vilae' romana al cos central de can Boada Vell. Segons Jordi Auladell l'aterrassament modern seguiria a l'antic, i l'accés a la via romana es trobaria possiblement pel vessant est, mentre que l'accés actual és pel costat oest a partir del camí Reial. Durant la intervenció arqueològica es va documentar una estructura de paviment (opus signinum), murs paral·lels a l'edificació principal de la masia actual, un mur de tancament, i mostres de delimitació d'una estança. Tot plegat sembla correspondre a estances marginals o perifèriques de caire industrial. Es documenten tres nivells ocupacionals. El primer es dataria a la segona meitat del segle II-I aC. La segona ocupació s'ampliaria amb nous murs que perduraria de finals del segle I dC o inicis del segle II dC. En aquest darrer moment seria destruïda violentament per un incendi. En el tercer nivell s'aprofitarien algunes estances, s'obriria un nou accés, s'eixamplaria i es pavimentaria part d'una habitació. També es troba un nivell d'enderroc, que correspon al darrer moment d'ocupació, i a l'abandó definitiu. A aquesta darrera ocupació s'associa gran quantitat de dolia, àmfores d'oli, ceràmica comuna i de cuina. La cronologia d'aquesta fase arrenca de la destrucció anterior fins al segle VI dC. Es considera que l'estat de conservació és regular degut a l'incendi i l'abandonament. | 08156-59 | Can Boada Vell. Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada s'esmenta en un contracte de traspàs del Cartolari de Sant Cugat datat l'any 995, on Constantí donava un conreu de vinya propi. En el Cartolari, l'any 1071, l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat donava un lot de terra, annexa a la sagrera de Santa Margarita, a B. Ramon i la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda. Possiblement es tracti de la via romana que enllaçava Aguae Calidae i Barcino, i que travessa l'antiga parròquia Palau-solità. L'any 1989 a la masia de can Boada Vell es realitzen obres de restauració i condicionament de l'edifici per ubicar-hi l'escola-taller de l'INEM. A finals de l'any 1991 es realitzà una excavació arqueològica d'urgència a la vella masia de Boada Vell. Allí aparegueren les restes d'un original assentament romà. | 41.5655900,2.1775900 | 431428 | 4601873 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56746 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell | AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. | 08156-6 | Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. | 41.5661300,2.1776000 | 431430 | 4601932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56768 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-6 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | L'estructura de la coberta està malmesa. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Presenta diverses construccions annexes, que s'han anat afegint al llarg del temps. Té un gran pati amb una torre que va ser un antic pou. AI fons de la casa, es troben cossos afegits destinats a explotació ramadera. L'estructura original, que encara avui es conserva, és de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del cos principal és inclinada de dues vessants, amb teula àrab i carener paral·lel a la façana principal. Té un petit voladís que fa de ràfec. Les altres, també de teula àrab, es divideixen en cobertes a una o dues vessants segons el cas. Les façanes de la masia original estan arrebossades. Es conserven algunes façanes de les construccions afegides amb un acabat de maçoneria de pedra de riu. A la façana principal de la masia, destaca la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, amb una marca d'un antic escut que ha desaparegut. Just a sobre de la porta, hi ha un finestral amb balcó i barana de ferro forjat. Al costat dret de la façana, hi ha tres petites finestres protegides per un ràfec de poca inclinació, amb estructura de fusta i rematat amb teula àrab. La finestra de la planta baixa té un arc rebaixat i una reixa de ferro entrecreuat. Les dues finestres de la planta primera són quadrades i estan ubicades sense cap criteri compositiu. A l'esquerra de l'eix de la porta d'accés, hi ha diferents obertures amb diferents formes i mides. S'observa una finestra amb porticó de fusta en planta baixa, amb finestral en planta pis, situat just a obre. Sembla que per aquestes obertures s'entrava el gra i els cereals als magatzems. A la façana lateral, destaca una porta d'accés amb arc de mig punt, amb tres esglaons per accedir-hi. A cada banda, hi ha finestres rectangulars i a la planta pis, un finestral amb arc de mig punt amb balcó i barana de ferro treballat i decoratiu. En l'interior de la casa es troben dues arcades ben conservades. També cal destacar les restes de dues preses de vi. | 08156-28 | Ctra. de Sabadell C-155, p.k. 5,5, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant de l'antic càmping). | Aparentment la casa va formar part d'un petit nucli on hi havia vàries cases. Es creu que va tenir una capella. | 41.5672600,2.1599200 | 429957 | 4602072 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56768-foto-08156-28-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.05.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56905 | Alzina del camí de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-gallecs | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari, situat al camí de Gallecs, abans del pas subterrani de la variant, al mig del camp. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (15 m), amb un diàmetre de 0,92 m i un perímetre de 3,15 m. | 08156-165 | Camí de Gallecs | 41.5675000,2.1870800 | 432222 | 4602077 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 56772 | Can Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parera-2 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Presenta algunes esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana presenta finestres rectangulars i un garatge. Hi ha adossada una petita casa de nova construcció. Aquesta antiga masia, degut al procés d'urbanització al seu voltant, ha quedat dintre del conjunt urbà. | 08156-32 | C. de la Noguera, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5675900,2.1719600 | 430961 | 4602099 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56772-foto-08156-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56772-foto-08156-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56772-foto-08156-32-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56748 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. | 08156-8 | Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5696300,2.1720800 | 430973 | 4602325 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. | 119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56865 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons J. Estrada i L. Villaronga, en els terrenys de can Burguès s'han trobat restes de ceràmica que pertanyen a l'època de ferro. La notícia d'aquest jaciment és de Vicenç Renom Costa: 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Segons Joaquim Marsal i Soler, quan es construí la tercera fàbrica del Polígon Industrial Can Burguès, l'any 2002, accedint des de Santa Magdalena, es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quantitat de tègules romanes. Per la gran proximitat entre aquestes dues zones de troballes es creu que poden correspondre al mateix jaciment. Es desconeix el seu estat de conservació. | 08156-125 | Polígon Industrial Can Burguès | Segons Josep Estrada, es tracta d'un jaciment que pertany a la cultura pre-ibèrica denominada hallstàttica (època del ferro). Segons Joaquim Marsal i Soler quan es construí una de les fàbriques del Polígon Industrial can Burgués es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quanitat de tègules romanes. Al mes d'octubre de l'any 2002, Joaquim Marsal Soler proporcionà informació sobre la localització exacta del lloc, data i circumstàncies de les troballes. | 41.5697800,2.1714500 | 430921 | 4602343 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56745 | Can Boada Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Presenta modificacions que han desfigurat la masia original. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort. | 08156-5 | C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155). | 41.5698900,2.1826500 | 431855 | 4602346 | 1888 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56879 | Espai rural de Gallecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-rural-de-gallecs | CONSORCI DE GALLECS: http://www.espairuralgallecs.cat | Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. L'agricultura constitueix la major part de l'espai, amb una superfície de 535 hectàrees. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees. La resta la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins. És un espai cultural i de lleure de les poblacions veïnes, que esdevé un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona i d'un entorn intensament urbanitzat. Palau-solità i Plegamans és un dels municipis limítrofes d'aquest parc i forma part del Consorci del Parc de Gallecs. Hi ha rutes per fer excursions a peu o en bicicleta des de la vila. | 08156-139 | Extrem sud-est del terme municipal | 41.5707800,2.1849400 | 432047 | 4602443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Gallecs és un espai d'interès natural (EIN) des del 20 d'octubre de 2009, mitjançant el Decret 156/2009, quan es va incloure al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb l' objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.El Consorci del Parc de l'Espai d'interès natural de Gallecs n'és l'òrgan gestor. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 56872 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol-0 | CASTELLS, T; GARCIA, R. (1989) Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa: Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MARTÍN, A. (1990) 'El Neolític i el Calcolític al Vallès'. Limes, 0. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1988) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. VENTURA i VILA, Ll. (1994) Trenta anys d'arqueologia local. Quatrepins, Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de la troballa de materials arqueològics en superfície a la zona situada entre el punt quilomètric 5+100 i 5+600 de la variant de la carretera C-59, a ambdós laterals d'aquesta. Inclou els camps que hi ha al costat de la traça i la C-155 de Granollers a Sabadell, però també la masia de Can Maiol, de la qual pren el nom el jaciment. Pels volts de l'any 1965, mentre Pere Puigdomènech Riera es trobava sembrant un terreny situat sobre la masia de Can Maiol, tocant el camí de la Serra, va trobar una destral neolítica de pedra polimentada. Al llarg dels últims anys, en aquesta zona s'ha anat localitzant material neolític en superfície (destrals lítiques, ceràmica, etc.). | 08156-132 | Can Maiol. Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5709200,2.1845000 | 432010 | 4602459 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56872-foto-08156-132-2.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 78 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56848 | Can Terrades o can Samarruga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades-o-can-samarruga | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les façanes són de pedra vista. És un testimoni representatiu de l'arquitectura popular de l'època, on queda patent l'austeritat dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-108 | C. de Sant Joan, 102, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5743200,2.1800100 | 431639 | 4602840 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56848-foto-08156-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56848-foto-08156-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56848-foto-08156-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56873 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-1 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIaC-XVIII | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Degut a la proximitat i desenvolupament, al llarg del camí de Santa Magdalena, dels jaciments de can Catxo, cal Samarruga i la capella de Santa Magdalena, es defineix una nova àrea d'expectativa arqueològica, amb motiu de les nombroses troballes de fragments de materials realitzades en aquest indret, que poden estar relacionades amb els altres jaciments. Es desconeix la seva cronologia, però possiblement és una continuació dels jaciments anteriors: Romà (-218 a 476), Romà Baix Imperi (284 a 476), Medieval i Modern. | 08156-133 | Santa Magdalena | Al 1140 s'estableix la Comanda Templera de Palau del Vallès, tal vegada al temple de Sant Joan, documentat a Palau el 1070, o bé a un temple de nova construcció. L'any 1283 es desplaça la comanda del Vallès a Barcelona. Es cita per primer cop, l'any 1581, la capella de Santa Magdalena (antiga capella de la Comanda Templera) sota aquest patronatge, que sembla haver tingut diverses advocacions al llarg de la seva història (com ara església del Sant Sepulcre). Al segle XVII el Temple es troba custodiat per un ermità obligat a dir-hi una missa mensualment. El temple esdevé sufragània de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità. La capella es desamortitzada l'any 1870. Passa a tenir funcions de magatzem i estable. És al segle XX l'esfondrament de l'absis a causa d'una esllavissada del terreny, va provocar grans desperfectes a la volta del temple. | 41.5743900,2.1722200 | 430990 | 4602854 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56761 | Can Patà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pata | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. A la façana principal hi ha un portal i tres finestres rectangulars adovellades. | 08156-21 | C. de Sant Joan, 98, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5747900,2.1798400 | 431626 | 4602892 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56761-foto-08156-21-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56862 | Nucli del carrer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-carrer-de-baix | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | El conjunt del carrer de Baix queda delimitat pel camí de can Llonch, el carrer de Sant Joan, el carrer del Migdia, i per les parts del darrera de les cases que es situen donant front al carrer de Sant Isidre, coincidint amb el límit del sòl urbà. Aquest conjunt històric forma un espai urbà més o menys unitari, amb unes característiques pròpies, amb unes tipologies d'edificacions similars, i d'una determinada època de construcció. Cal destacar que és un nucli rural que ha estat fruït d'un moment i d'unes circumstàncies pròpies, d'aquí que sorgeixen una estructura urbana molt genuïna arquitectònicament, històricament, socialment i constructivament d'aquest lloc. Tot plegat atorga a aquest nucli un caràcter d'autenticitat que convé valorar i conservar. La formació del barri o nucli del carrer de Baix, a l'igual que el barri del carrer de Dalt té el seu origen probablement en els segles XVII i XVIII, en la construcció de cases al voral del Camí Ral de Barcelona a Caldes de Montbui. Aquest nou veïnat s'estructura entorn al Camí Ral, que en aquest punt pren el caràcter de carrer, i que es situa a la banda sud del municipi, d'aquí el nom d'aquesta agrupació de cases (nucli del carrer de Baix), en contrapartida del nucli que es situa al nord del municipi (nucli del carrer de Dalt). És destacable l'equidistància del barri de l'Hostal (actual barri situat al costat de l'Ajuntament), entre el nucli del carrer de Dalt i el nucli del carrer de Baix, que convida a deduir una ubicació planificada d'aquests barris. El probable origen d'aquest nucli és la venda d'una finca, i la seva parcel·lació; possiblement per necessitat del propietari original o bé per una rendibilització més gran d'aquesta. La parcel·lació i construcció de les cases correspon a una època de bonança econòmica i modernització del conreu de la terra. En el carrer de Baix s'estableix una estructura parcel·lària regular i tradicional perpendicular al camí Ral, que facilita la construcció i permet una estructura organitzada del conreu de petits horts vinculats a aquestes cases. Les cases es situen fonamentalment a peu de camí amb coberta a dues aigües i hort al darrera. Les mitgeres es solien compartir, per tal de guanyar espai i estalviar despeses. D'altra banda, s'estableix una estructura parcel·lària de peces de terra més grans de forma lleugerament quadrada, que permet disposar perpendicularment al carrer (Camí Reial) la construcció de la casa en la banda nord de la parcel·la, amb la façana orientada a sud i oberta al barri (accés a la parcel·la), que sol tenir una tanca alta amb l'accés al Camí Ral mitjançant un portal cobert. | 08156-122 | Barri de Baix | 41.5752500,2.1789300 | 431550 | 4602944 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56862-foto-08156-122-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56867 | Can Periquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-periquet | ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | I aC-II dC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons Josep Estrada i Leandre Villaronga, en els terrenys de can Periquet es van trobar restes romanes d'època imperial, possiblement corresponents a una vil·la. La referència d'Estrada i Villaronga a aquest jaciment consta a una notícia de Vicenç Renom Costa 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. | 08156-127 | Av. Catalunya, 68-70, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5754400,2.1831000 | 431898 | 4602962 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56867-foto-08156-127-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56782 | Casa Luján | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lujan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La casa Luján és exemple de l'arquitectura catalana d'avantguarda de mitjans del segle XX. És una petita casa de vacances, feta amb maó vist i formigó. Està adaptada al desnivell del terreny, amb jardí posterior i garatge al nivell inferior. A l'entrada hi ha una rampa d'accés, la porta de la qual es troba a la dreta. D'aquesta rampa surten dos petits trams d'escala: el de l'esquerra dona a un caminet que connecta amb el jardí posterior; el de la dreta es perllonga en un passadís que, seguint el perímetre de la casa, dóna al garatge. L'estructura es correspon a les divisions de les dues zones funcionals de la casa. Aquesta es materialitza amb dos rectangles, coberts cadascun per una volta de canó a la catalana de formigó en massa, suportada per murs de totxo. La coberta és plana amb acabat d'enrajolat ceràmic. Hi ha petites cobertes inclinades a una sola vessant i amb teula àrab a sobre del rebedor. La façana presenta acabats de murs de totxo i formigó vist, amb un cert control de les obertures, tant en forma com en mida i número. La tosquedat dels murs de totxo és només aparent, donat que un cop acabats es va procedir a un lleuger rascat per tal de produir aquesta impressió. En canvi, l'acabat de la junta presenta força cura. També es fa ús de la rajola de València bicolor blanca i verda, a l'entrada de la casa i a la barbacoa. El disseny del jardí intenta no modificar l'orografia original. La planta es compon de zona de dia i zona de nit, separades amb un rebedor rectangular com a nexe d'unió. El sostre d'aquesta peça vola cap a fora, i amb el darrera de la llar de foc, forma un petit cancell que emmarca l'entrada. Paral·lela al rebedor-distribuïdor, hi havia una petita terrassa amb accés des de la cuina. La zona de nit és a un nivell lleugerament més baix que la de dia, i consta de tres habitacions i un petit bany, units per un distribuïdor que ve del rebedor a través d'uns graons. La zona de dia conté la cuina i l'estar-menjador. El control de la llum solar es fa mitjançant les tradicionals persianes de llibret, entre les quals destaca la de l'estar-menjador, de grans dimensions i que es desplaça paral·lelament a la façana per mitjà de guies metàl·liques. | 08156-42 | Av. Catalunya, 71, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La dècada dels anys 30 del segle passat es caracteritzaren, a Catalunya, per un encoratjador desenvolupament del moviment modern en la seva expressió racionalista, del qual són protagonistes els membres del GATCPAC. La guerra civil va suposar un estroncament d'aquesta contribució catalana a l'avantguarda europea. Caldrà esperar a la dècada dels anys 50 per a que l'arquitectura catalana inici la seva recuperació. Es proposava recuperar el moviment modern i posar al dia l'arquitectura catalana, i alhora que intentaven incorporar la nova tecnologia, també buscaven promoure la capacitat artesanal del país. També el moviment modern va evolucionar a Europa i a Catalunya, és aquí on apareix el Realisme que es caracteritzava per una comprensió de les necessitats dels habitants de les edificacions, per una sinceritat constructiva i per un respecte al procés constructiu. Es valoraven el murs com elements estructurals i els materials tradicionals, en detriment dels acabats i els maquillatges dels elements constructius i portants. Era una època en que convenia adaptar-se а la realitat econòmica, tècnica i social del país. En aquest context, l'any 1959, l'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) va rebre l'encàrrec d'una casa a Palau de Plegamans per part de les germanes Fernández. Aquesta casa presenta una planta que sintetitza la de les cases mínimes del GATCPAC (la preponderància de la llar de foc exempta, un marcat caràcter interior de l'espai de la planta, la utilització de rajola policromada, la volta catalana sustentada per murs gruixuts de totxo,...), i es fa referència clara a la utilització dels elements tradicionals del país. Posteriorment, als anys 70, la casa va patir alguna transformació deguda a les necessitats de la propietat (eliminació de la terrassa de la cuina, ús del soterrani, fusteria). | 41.5755800,2.1824000 | 431840 | 4602978 | 1961-62 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 56860 | Nucli rural de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-rural-de-santa-magdalena | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XII-XX | El nucli rural de Santa Magdalena es troba a migdia de Palau-solità, en una elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes, envoltada d'un paratge principalment agrícola. Forma un conjunt històric més o menys unitari, amb unes característiques pròpies de les edificacions, amb una coherència formal per la seqüència i agrupament en que es troben, i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d'un període històric. És un conjunt de construccions on l'interès rau en la seva qualitat arquitectònica, singularitat tipològica i altres característiques específiques que les converteixen en testimonis històrics. La Comanda Templera de Palau estava formada per un conjunt d'edificis: l'església, el pati d'armes, un molí i un mur que envoltava la zona. El recinte templer tenia forma rectangular i estava determinat per tres panys de muralla, dels quals el de migdia (paret mitgera amb el veí) i el de ponent (tancament de la façana amb el camí de Santa Magdalena) són els millors conservats. També es conserva una bona part de les restes de la capella, formant part actualment de les dependències d'una casa de pagès. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità és un dels més antics de Catalunya, al segle XII. Aquesta Comanda Templera esdevingué una de les més importants i poderoses del territori, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc i Sant Boi de Llobregat. Aquest poder perdurà durant molts anys, cosa que convertí a aquesta Comanda en un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys la Comanda Templera fou un centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà a la llarga l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement ben aviat es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de la Comanda es varen realitzar, al llarg dels anys, un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari, que es disposà en parcel·les al llarg del camí i seguint la traça de la Comanda. | 08156-120 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5756000,2.1725900 | 431022 | 4602988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56860-foto-08156-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56860-foto-08156-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56860-foto-08156-120-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56765 | Can Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sidro-0 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta rectangular, dins la tipologia basilical de cos central més alt que els laterals. Consta de planta baixa i dos pisos, i ha estat restaurada i reconvertida en restaurant. L'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra), i forjats originàriament amb bigues de fusta. Actualment, alguns forjats són de bigues de formigó i voltes de ceràmiques (planta baixa), i d'altres son d'entrebigat de fusta (plantes superiors). La coberta és inclinada, de dues vessants, realitzada amb teula àrab і carener perpendicular a la façana principal. La façana principal ha estat restaurada i s'ha arrebossat i pintat de color blanc. Aquesta té un eix de simetria molt marcat, on es troba la porta d'accés d'arc rebaixat de maó i emmarcada també amb peces de maó. A sobre, es disposa un finestral amb balcó i barana de ferro forjat, i a les golfes, un altre finestral també amb barana de ferro forjat. A cada costat de l'eix que marca la porta principal, hi ha diverses finestres de mida similar, amb un cert ordre compositiu. La façana lateral es conserva amb la maçoneria de pedra vista i té quatre pelites obertures quadrades amb reixes de ferro, en planta baixa i tres obertures rectangulars de diferents mides, en planta primera. L'interior també restaurat, s'ha reformat segons les necessitats del seu nou ús (restaurant). A la planta baixa, cal destacar l'escala de volta catalana que dona accés a la planta primera i el tractament dels paraments interiors, deixant certes parts amb l'obra de maçoneria a la vista. El menjador es cobreix amb un forjat de voltes de ceràmiques de maó, destacant el sòcol que mostra la maçoneria original del mur. | 08156-25 | C. de Sant Isidre, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5756400,2.1783900 | 431506 | 4602988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56765-foto-08156-25-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 56756 | Can Joan Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània. | 08156-16 | C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior. | 41.5756800,2.1780600 | 431478 | 4602992 | 1875 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56777 | Comanda Templera de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanda-templera-de-santa-magdalena | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MIRET i SANS, J. (1910) Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona. PIQUER, E. [et. al.] (1991) 'La Comanda de Palau i Santa Magdalena'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 130 i 131. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VILAR i BONET, M. (1962) 'Actividades financieras de la Orden del Temple en la Corona de Aragón'. VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Barcelona.</p> | XII-XVIII | Les diferents façanes estan molt malmeses, algunes han caigut en gran part i presenten esquerdes i despreniment del revestiment. | <p>Es tracta de les restes de la Comanda Templera de Palau del Vallès, de les que únicament es conserven la capella i els vestigis de les muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena. La comanda era un recinte emmurallat de forma rectangular, determinat per tres panys de muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. La capella, malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, presenta part de la seva estructura tipològica: planta rectangular amb absis (totalment enderrocat); només una part de la nau conserva la seva fisonomia. El portal d'entrada és d'arc de mig punt, amb pedres més o menys escairades que formen l'adovellat. La teulada és de dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar per ubicar una sola campana. Originàriament, l'estructura dels murs portants són de maçoneria de pedres amb forjats d'entrebigat de fusta. La capella de Santa Magdalena és molt austera, mostra de l'estil romànic dels templers. De les altres dependències que formaven part del recinte no queden restes clarament identificades, només a les construccions que hi ha a cada costat de la capella, que presenten murs amb aparell de factura medieval. L'any 2001, es realitzà una intervenció arqueològica a la capella, amb motiu del projecte de consolidació i restauració de l'edifici per part de l'Ajuntament. En aquesta actuació, es feu un sondeig a l'exterior de l'església (lloc en el qual s'havia documentat una fossa d'inhumació, en el fons de la qual es va documentar un cos anatòmicament connex amb disposició nord-sud, que podria correspondre segles XVII i XVIII), un sondeig a l'interior de l'edifici per tal de veure la fonamentació del mateix i una sèrie de petites cales en alguns fragments dels paraments del temple.</p> | 08156-37 | Camí de Santa Magdalena, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | <p>L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a Catalunya. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità es data entre els anys 1150 i 1160. Les primeres notícies sobre la presència templera al Vallès consten per la seva adquisició de terres ja a l'any 1131, especialment a Santa Perpètua de Mogoda, tot i que és gairebé segur que la Comanda de Palau del Vallès hagués estat la primera i la més important. Ben aviat esdevingué poderosa, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc і Sant Boi de Llobregat. El primer comanador sembla que fou Berenguer de Santviçens l'any 1163. L'any 1171 era considerada com una de les comandes més poderoses, fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era documentada al 1150. Prova del seu entorn i poder fou comptar entre els seus consellers o assessors amb Jaume I. En un còdex vaticà (Ms. Vat. Lat 3547) s'esmenta el temple de Palau del Vallès, concretament fa referència a l'any 1245, quan el temple estava sota les directrius del comanador Fra Pere Gil. El 22 de març de l'any 1312, cedint les pressions del rei de França Felip IV el Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per a la supressió de l'ordre dels Templers. Com a conseqüència, I'any 1319, Palau del Vallès passà a l'àmbit dels Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de desamortització de Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de l'Estat. Més tard va ser adquirida per un particular. El culte va desaparèixer a poc a poc, i els objectes més importants com el retaule de la Santa, l'ara de l'altar i la campana van passar a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità. L'ermita actualment forma part de les dependències d'una casa de pagès.</p> | 41.5757600,2.1728300 | 431042 | 4603005 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56777-foto-08156-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2020-07-01 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.13. Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015): nº 1.02 BCIN i nº 8.03 APA (àrea expectativa arqueològica). Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Cont. Descripció: De la intervenció arqueològica de l'any 2001 i 2002 a la capella se'n treu la conclusió que l'església de Santa Magdalena consta de quatre fases que correspondrien al segle XII, a l'època baix medieval, als segles XVII-XVIII i a una última fase contemporània. - Fase I (segle XII): no hi ha referències arqueològiques que donin testimoni de l'evolució de l'església en aquest període, ja que el nivell de circulació original a l'exterior de l'església havia desaparegut i, per tant, devia tenir una cota igual o més elevada que l'actual. En canvi, es troben referències en la documentació antiga conservada. L'any 1138 existia a Palau una església sota l'advocació del Sant Sepulcre en el cementiri de la qual Guillem de Santa Coloma demana ser enterrat. Es creu que aquest document fa referència a l'actual Santa Magdalena. - Fase II (època baix medieval): dins d'aquesta fase es constata la renovació del paviment de l'església en relació al qual es pot situar la col·locació de l'enllosat documentat. Del mateix moment també serien els graons d'accés al presbiteri, així com el paviment de morter de calç que s'hi va localitzar. Segurament, en un moment indeterminat d'aquesta fase es va substituir la coberta primitiva per la volta apuntada que actualment conserva. - Fase III (segles XVII-XVIII): Es documenten tota una sèrie de transformacions de la capella. Primerament, el canvi en la pavimentació amb la col·locació d'un enrajolat de material ceràmic. Paral·lelament, la construcció de l'altar central i un seguit de remodelacions en l'estructura de l'edifici: es van construir els contraforts exteriors amb els que es devia tractar d'assegurar l'estabilitat de la volta, la qual ja devia mostrar signes d'inestabilitat a causa de la migradesa de la fonamentació dels murs del temple. Es van reforçar els murs amb un relligat de les pedres, l'arrebossat interior de tot l'edifici, i la construcció de les banquetes corregudes a les parets laterals de l'església. D'un moment imprecís d'aquesta fase deu ser la construcció de l'entramat de galeries documentades en el subsòl de la nau. - Fase IV (època contemporània): En algun moment indeterminat del segle XX es va produir el despreniment de la capçalera de la capella, cosa que va provocar la seva compartimentació i posterior abandonament de la part propera al presbiteri. També deu correspondre a aquest mateix moment el paviment de rajoles de factura molt recent lligades amb ciment pòrtland encara en funcionament a l'interior del temple, així com el forjat que permet l'existència de dos pisos en l'interior. En aquest sondeig també es va constatar la presència d'un gran retall circular, situat en una posició central que restava a mig reomplir i que no es va poder excavar. En els paraments dels murs, es van documentar un arc apuntat a la porta d'entrada al temple, el qual es podria vincular a una segona fase constructiva de l'edifici datat al període baix medieval. També es va constatar que la coberta actual de l'església corresponia a un moment molt posterior, segurament a les reformes que es realitzaren en els segles XVII-XVIII. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 56850 | Can Periquet (cal Sastre) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-periquet-cal-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Es tracta d'una casa formada per un edifici principal i diversos cossos annexos. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana principal. Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats. El conjunt de can Periquet té un cert interès històric, ja que forma part de la memòria de Palau. | 08156-110 | Av. Catalunya, 68-70, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5758200,2.1828100 | 431874 | 4603004 | 1898 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56850-foto-08156-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56850-foto-08156-110-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56749 | Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV | Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. | 08156-9 | Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. | 41.5763200,2.1917700 | 432622 | 4603053 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56790 | Serra de Can Valls i Barranc de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-valls-i-barranc-de-lhome-mort | ÁLVAREZ BURGOS, F. (1982) Prontuario de la moneda romana. Madrid: Vico. BARRASETAS, M.E. (1993) 'Camí de la Serra de can Valls'. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n., p.308-309. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Cal·lígraf. | XIXaC-IIdC | Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes. En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre. Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia. Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus 'sandvitx', campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC. L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC. Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC. D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est. L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna. Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges. | 08156-50 | Serra de Can Valls | Es va recollir material arqueològic d'aquest jaciment a la dècada dels anys 40 del segle passat, però es desconeix l'autor. L'any 1989 en eixamplar un camí, es descobriren restes que motivaren una intervenció d'urgència. El propietari del càmping Palau va comunicar, l'any 1988, a E. Puch i R. Ortonoves que havia vist furtius buscant materials al turó veí. Per evitar-ho va fer tapar el lloc amb terra. Finalment, es va fer una excavaciód'urgència l'any 1989, dirigida per E. Barrasetas. Entre els anys 2005 i 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb motiu del projecte urbanístic del Pla Parcial Serra de can Riera - Polígon II de Palau-solità i Plegamans. | 41.5767700,2.1601700 | 429988 | 4603128 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56791 | Can Catxo / Cal Mas / Vil·la romana de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catxo-cal-mas-villa-romana-de-santa-magdalena | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | IIIaC-V dC | Únicament s'observa alguna resta superficial. | Es tracta de material arqueològic recollit pels voltants de la masia de can Catxo, a prop de la riera, a principis de la dècada dels anys 50 del segle XX, per part de Ll. Ventura. És material d'època romana: fragments de ceràmica sigil·lada, campaniana, comuna, emporitana, vasets de vidre i tègula amb inscripció (ANENTIM?). No s'hi ha efectuat cap excavació ni prospecció metòdica. | 08156-51 | Santa Magdalena | 41.5769300,2.1720400 | 430978 | 4603136 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56800 | Font de Can Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cerda | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Entorn i font completament enverdissats. | La font de can Cerdà es troba a l'esquerra del camí de can Cerdà, un cop passat el pont elevat de la variant, a una zona arbrada entre els camps de conreu de les masies de ca n'Arimon i can Cerdà. L'estructura fa la funció de petit aqüeducte, que transportava aigua salvant els desnivells del terreny. L'inici d'aquesta construcció és el punt de sortida a l'exterior del curs d'aigua subterrani. Està format per un caneló rectilini, fet de maçoneria de pedra tallada, que es sustenta sobre un seguit d'arcs de maó a plec de llibre, que queden semi enterrats en alguns punts del recorregut en els que el nivell del sòl és més alt. En altres punts, com en el moment que travessa un petit rierol, és on es pot apreciar millor la forma d'aquests arcs. També cal destacar que en aquest punt, el canaló acull un petit desguàs per evacuar l'aigua directament al petit rierol. Aquest canaló es pot utilitzar tant com a sèquia per a la irrigació dels camps, com per abeurador del bestiar. | 08156-60 | Camí de Can Cerdà | 41.5772700,2.1888600 | 432380 | 4603160 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56800-foto-08156-60-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56798 | Cal Samarruga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-samarruga | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | III-IV dC | Únicament es conserva alguna resta superficial. | Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció de la claveguera general, al camí de Sentmenat, davant la casa de cal Samarruga. És material arqueològic molt divers: àmfores, una roda de molí i ceràmica estampillada dels segles VI-VII. | 08156-58 | Santa Magdalena | 41.5773600,2.1716400 | 430945 | 4603184 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56798-foto-08156-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56798-foto-08156-58-2.jpg | Legal | Romà|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|87|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56797 | Ca l'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larimon | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció d'una casa. És material és ibèric i romà: ceràmica comuna ibèrica, ceràmica campaniana, àmfores ibero- romanes, ferros i una antefixa del s.I-II. Tot el material va ser dipositat al Museu Parroquial, però no es va realitzar cap tipus de seguiment de les obres. | 08156-57 | Urbanització de ca l'Arimon | 41.5777900,2.1851200 | 432069 | 4603221 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment, donat pel Sr. Jardí i l'empresa constructora Mas i Perramon, es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56878 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-0 | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: https://www.enciclopedia.cat | La riera de Caldes, afluent del Besòs, és un curs d'aigua permanent de règim mediterrani. Neix a Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, a la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Travessa l'estret de les Elies, entra a la plana del Vallès, i passa pels termes de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs, entre Mollet i la Llagosta. La riera de Sentmenat i el torrent de can Duran, afluents de la riera de Caldes, configuren dos cursos d'aigua de gran interès natural i paisatgístic a l'interior del municipi. El bosc de ribera de la riera de Caldes és l'albereda. Tanmateix, els hàbitats fluvials en funció de la humitat i la proximitat a la llera de les comunitats vegetals poden estar dominats per plantes herbàcies d'aiguamoll, o per espècies arbustives (saüc i gatell). Actualment s'hi poden observar aus i altres animals de l'ecosistema de ribera, així com plantes autòctones. | 08156-138 | Palau-solità i Plegamans | 41.5779500,2.1751100 | 431235 | 4603247 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56878-foto-08156-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2010 es va crear la Ronda Verda: una via que segueix el marge de la riera de Caldes, des de l'Espai Jove l'Escorxador (al passeig de la Carrerada) fins al Parc de l'Hostal del Fum. És un eix de passeig i esport, amb un camí asfaltat i amb plafons informatius sobre la biodiversitat i l'ecosistema de la riera de Caldes.Aquest projecte ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbitat natural, la flora i la fauna autòctones de l'ecosistema de ribera mediterrani. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 56744 | Can Bisoli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat. | 08156-4 | C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix). | 41.5781900,2.1779300 | 431470 | 4603271 | 1810 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56769 | Can Viola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viola | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Petit edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. A la façana principal hi ha una porta d'arc rebaixat i tres finestres. Es conserva una inscripció amb la data '1776'. | 08156-29 | C. de Baix, 36, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5782100,2.1777600 | 431456 | 4603274 | 1776 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56769-foto-08156-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56849 | Can Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soley | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Els murs són de maçoneria de pedra i totxo lligats amb morter. És un testimoni representatiu de l'arquitectura popular de l'època, on queda patent l'austeritat dels sistemes constructius i dels materials emprats. | 08156-109 | C. de Baix, 33, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5782800,2.1778100 | 431460 | 4603281 | 1860 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56849-foto-08156-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56846 | Can Retxe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-retxe | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga, i el carener paral·lel a la façana principal. En destaca la composició de la façana principal i, en especial, la porta d'accés amb un arc rebaixat i les dues finestres rectangulars del primer pis, amb carreus de pedra plana i polida. És un testimoni tipològic de casa rural i de l'evolució de l'arquitectura del segle XVIII, i dels sistemes constructius i l'austeritat dels materials emprats en l'època de construcció. | 08156-106 | C. d'Abaix, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5783200,2.1779000 | 431468 | 4603286 | 1776 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56846-foto-08156-106-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56787 | Menhir de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-la-pedra-llarga | <p>AULADELL i MARQUÈS, J. 'La Pedra Llarga. Una aproximació històrica'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. BERTRAN, J., BOSCH, J. i TENAS, M. (2011). 'Els menhirs del Baix Vallès abans de la descoberta del menhir de Mollet'. Monogràfic nº 26: Els menhirs del Baix Vallès. Mollet: Editorial Centre d'Estudis Molletans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. 1985.</p> | <p>Monòlit rectangular de pedra no local (conglomerat del triàsic inferior -fàcies Buntsandstein-, amb nivells de granulometria més fina -microconglomerats i gresos-), que presenta seccions tant longitudinals com transversals rectangulars. Les dimensions màximes visibles són: 2,43 m per 1,20 m per 0,57 m; es desconeix l'alçada màxima total. És una gran pedra tallada irregularment per la mà de l'home i aixecada verticalment. Segons Ll. Ventura, fa molts anys van intentar trobar-ne el límit inferior aprofundint fins a 0,40 m sense aconseguir-ho. Aquest monument megalític podria haver estat realitzat amb una funció religiosa abocada al culte dels morts o als poders de les divinitats -menhir-, o bé com a simple fita de límit territorial o com a element singular per a repressentar el poder o prestigi d'una determinada comunitat.</p> | 08156-47 | C. del Monòlit, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | <p>L'existència del menhir de la Pedra Llarga es coneix al municipi des de temps immemorials. Per la complexitat que podia representar la seva realització cal suposar una participació col·lectiva, que alhora pressuposa l'existència d'una societat complexa. Pel que fa a la motivació de la seva construcció, es podrien tenir en compte dues possibilitats. El motiu primari, per a deixar constància de la presència d'un grup prou fort i cohesionat socialment o simplement determinar la propietat de les terres, el poder i el prestigi. I el motiu secundari, com a senyal de necròpolis, restes humanes, enterraments, lloc sagrat, etc... També es podria considerar com a marca d'un límit territorial, situat just davant del lloc d'unió i desguàs de la riera de Sentmenat, en el lloc més adient per a la seva visió al travessar la riera aprofitant una elevació del terreny que li permetia estar fora de l'abast de les crescudes i erosió de la riera. La seva ubicació podria també relacionar-se amb l'antiga presència de camins preromans que creaven la subcomarca. La seva funció de fita territorial és posterior, aprofitant les seves característiques d'immobilitat i perpetuació originals. Durant l'època medieval va servir per marcar la divisió parroquial, que encara perdura actualment.</p> | 41.5805900,2.1799900 | 431644 | 4603536 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56787-foto-08156-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56787-foto-08156-47-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-02-10 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 56804 | Llegenda de la Pedra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga-0 | <p>AMADES J. (1981): Les millors llegendes populars. Barcelona: Ed. Selecta. BITRIÁN I SATORRA, S. 'La Llegenda de Pedra Llarga'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Fa molts anys, a un hostal de Martorell hi treballava una minyona que s'encarregava de portar l'aigua a la casa. Era una feina molt feixuga perquè cada dia, i diversos cops, havia de travessar el riu Llobregat, carregant els càntirs per una palanca molt estreta. Un dia va ploure molt i la minyona, al no poder travessar el riu, va exclamar: 'donaria la meva ànima al diable si aquest m'alleugés el treball'. De sobte, el diable va aparèixer i li va prometre que en una sola nit bastiria un pont de pedra, a canvi de la seva ànima. La noia va acceptar i aquella mateixa nit va començar la construcció del pont. Per bastir-lo, els dimonis anaven a buscar pedres molt grosses al Montseny i a Montserrat. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia, molt penedida, va explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, sense perdre el temps, va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall, que de l'ensurt es va posar a cantar. Els galls dels entorns van començar a cantar i el cant es va anar propagant fins a arribar a la masia de can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Just en el precís moment en el que el gall de la casa cantava, el dimoni passava a la vora carregat amb l'última pedra que faltava per enllestir el pont. En sentir-lo, va creure que ja era l'alba i que, en conseqüència, havia perdut la jugada; molt enfadat, va llençar la pedra a terra, la Pedra Llarga, que és la única que falta per acabar el pont del Diable de Martorell.</p> | 08156-64 | Menhir de la Pedra Llarga | 41.5805900,2.1799900 | 431644 | 4603536 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2025-02-10 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 56884 | Pi del parc de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-de-la-sagrera | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu perímetre de tronc (0,79-0,80 m), l'alçada (17 m) i la gran capçada (20 m). | 08156-144 | Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. | 41.5820200,2.1668100 | 430547 | 4603705 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 56750 | Can Cladelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XV-XVI | Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. | 08156-10 | Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). | 41.5820900,2.1695500 | 430776 | 4603711 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.