Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56804 Llegenda de la Pedra Llarga https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-llarga-0 <p>AMADES J. (1981): Les millors llegendes populars. Barcelona: Ed. Selecta. BITRIÁN I SATORRA, S. 'La Llegenda de Pedra Llarga'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. DIAZ SANTILLANA, S. (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas. Ed. Ayax. Barcelona.</p> XIX-XX <p>Fa molts anys, a un hostal de Martorell hi treballava una minyona que s'encarregava de portar l'aigua a la casa. Era una feina molt feixuga perquè cada dia, i diversos cops, havia de travessar el riu Llobregat, carregant els càntirs per una palanca molt estreta. Un dia va ploure molt i la minyona, al no poder travessar el riu, va exclamar: 'donaria la meva ànima al diable si aquest m'alleugés el treball'. De sobte, el diable va aparèixer i li va prometre que en una sola nit bastiria un pont de pedra, a canvi de la seva ànima. La noia va acceptar i aquella mateixa nit va començar la construcció del pont. Per bastir-lo, els dimonis anaven a buscar pedres molt grosses al Montseny i a Montserrat. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia, molt penedida, va explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, sense perdre el temps, va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall, que de l'ensurt es va posar a cantar. Els galls dels entorns van començar a cantar i el cant es va anar propagant fins a arribar a la masia de can Cortès, a Palau-solità i Plegamans. Just en el precís moment en el que el gall de la casa cantava, el dimoni passava a la vora carregat amb l'última pedra que faltava per enllestir el pont. En sentir-lo, va creure que ja era l'alba i que, en conseqüència, havia perdut la jugada; molt enfadat, va llençar la pedra a terra, la Pedra Llarga, que és la única que falta per acabar el pont del Diable de Martorell.</p> 08156-64 Menhir de la Pedra Llarga 41.5805900,2.1799900 431644 4603536 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2025-02-10 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56806 Lledoner de la plaça del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-placa-del-lledoner PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat a plaça del Lledoner. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (2,51 m), capçada (16 m) i alçada (12 m). La seva edat aproximada és de 80-90 anys. 08156-66 Plaça del Lledoner 41.5960000,2.1788900 431569 4605248 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56809 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-3 AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius XVIII-XX L'arxiu municipal de Palau-solità i Plegamans conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals, des del segle XVIII (any 1716) fins a l'actualitat. És una eina administrativa eficaç per a la gestió de les competències municipals. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 08156-69 Ajuntament de Palau-solità i Plegamans El Servei d'Arxiu Municipal de Palau-solità i Plegamans forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2003. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des del Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. 41.5875200,2.1785100 431528 4604307 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56878 Riera de Caldes https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-0 GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: https://www.enciclopedia.cat La riera de Caldes, afluent del Besòs, és un curs d'aigua permanent de règim mediterrani. Neix a Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, a la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Travessa l'estret de les Elies, entra a la plana del Vallès, i passa pels termes de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs, entre Mollet i la Llagosta. La riera de Sentmenat i el torrent de can Duran, afluents de la riera de Caldes, configuren dos cursos d'aigua de gran interès natural i paisatgístic a l'interior del municipi. El bosc de ribera de la riera de Caldes és l'albereda. Tanmateix, els hàbitats fluvials en funció de la humitat i la proximitat a la llera de les comunitats vegetals poden estar dominats per plantes herbàcies d'aiguamoll, o per espècies arbustives (saüc i gatell). Actualment s'hi poden observar aus i altres animals de l'ecosistema de ribera, així com plantes autòctones. 08156-138 Palau-solità i Plegamans 41.5779500,2.1751100 431235 4603247 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56878-foto-08156-138-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L'any 2010 es va crear la Ronda Verda: una via que segueix el marge de la riera de Caldes, des de l'Espai Jove l'Escorxador (al passeig de la Carrerada) fins al Parc de l'Hostal del Fum. És un eix de passeig i esport, amb un camí asfaltat i amb plafons informatius sobre la biodiversitat i l'ecosistema de la riera de Caldes.Aquest projecte ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbitat natural, la flora i la fauna autòctones de l'ecosistema de ribera mediterrani. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56879 Espai rural de Gallecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-rural-de-gallecs CONSORCI DE GALLECS: http://www.espairuralgallecs.cat Gallecs és un espai rural de 733,52 hectàrees, situat entre els municipis de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. Conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat. L'agricultura constitueix la major part de l'espai, amb una superfície de 535 hectàrees. Les masses boscoses ocupen 160 hectàrees. La resta la formen les edificacions, els horts recreatius, els espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins. És un espai cultural i de lleure de les poblacions veïnes, que esdevé un pulmó verd de la Regió Metropolitana de Barcelona i d'un entorn intensament urbanitzat. Palau-solità i Plegamans és un dels municipis limítrofes d'aquest parc i forma part del Consorci del Parc de Gallecs. Hi ha rutes per fer excursions a peu o en bicicleta des de la vila. 08156-139 Extrem sud-est del terme municipal 41.5707800,2.1849400 432047 4602443 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Gallecs és un espai d'interès natural (EIN) des del 20 d'octubre de 2009, mitjançant el Decret 156/2009, quan es va incloure al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb l' objectiu de protegir un dels paisatges més característics de la plana del Vallès. La superfície inclosa al PEIN és de 698,91 hectàrees.El Consorci del Parc de l'Espai d'interès natural de Gallecs n'és l'òrgan gestor. Està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56884 Pi del parc de la Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-parc-de-la-sagrera PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu perímetre de tronc (0,79-0,80 m), l'alçada (17 m) i la gran capçada (20 m). 08156-144 Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. 41.5820200,2.1668100 430547 4603705 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56885 Pollancres del Parc de la Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancres-del-parc-de-la-sagrera PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta de dos exemplars de pollancre (Populus Nigra), de grans dimensions, situats al camí de can Riera, al parc de la Sagrera. El seu diàmetre de tronc és d'uns 0,92-1 m. Le seves capçades són denses i molt ramificades. L'edat aproximada és de 60 anys. 08156-145 Camí de can Riera, al parc de la Sagrera. 41.5821800,2.1655100 430439 4603724 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56886 Alzina de la riera de Sentmenat https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera-de-sentmenat PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situada al camí vora la riera de Sentmenat, a prop de l'entrada de can Ral. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (14-15 m), amb un diàmetre de 0,87 m i un perímetre de 3,20 m. 08156-146 Can Ral 41.5827800,2.1637500 430293 4603792 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56887 Roure de can Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-ral PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. El roure de can Ral es troba al gual d'entrada a can Ral, al marge de la riera de Sentmenat. Es tracta d'un gran roure d'uns 80 anys d'edat i 0,71 m de diàmetre de tronc. 08156-147 Can Ral 41.5830000,2.1631100 430240 4603817 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56888 Pi blanc de la riera de Sentmenat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-riera-de-sentmenat PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de pi blanc (Pinus Halepensis) situat en una zona boscosa, pròxima a la riera de Sentmenat. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb una gran alçada (24 m) i un gran perímetre de tronc (2,80 m). 08156-148 Riera de Sentmenat 41.5834500,2.1638600 430303 4603866 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56889 Fotografies de Palau-solità i Plegamans al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una seixantena de fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l'església de Sant Genís de Plegamans, Santa Maria de Palau-solità i la Comanada Templera de Santa Margarida, i de a diverses masies; a més de vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1913 i 1980. Hi ha també diverses postals antigues amb vistes de conjunt del petit nucli urbà i de l'església. 08156-149 C/ Comte d'Urgell, nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56890 Pi de can Clapés https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-clapes PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat al passatge Codolar, a can Clapés. Es tracta d'un espècimen que destaca pel seu gran perímetre de tronc (3 m), l' alçada (23-24 m) i la capçada (18-19 m). La seva edat aproximada és de 80 anys. 08156-150 Can Clapés 41.5875200,2.1563200 429679 4604324 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56891 Alzina surera del camí de can Clapés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-de-can-clapes PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina surera (Quercus suber), situada al camí de can Clapés, al marge del camp. És un arbre monumental, que assoleix una alçada considerable. És una raresa al municipi ja que, tot i que hi ha molt exemplars plantats als jardins de cases, no hi ha a les zones forestals. 08156-151 Can Clapés 41.5864600,2.1586800 429874 4604205 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56893 Llegenda de l'Alzina can Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalzina-can-padro PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX-XX Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. 08156-153 Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. 41.5899600,2.1789600 431568 4604577 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia: PARCS NATURALS.GENERALITATS DE CATALUNYA: http://parcsnaturals.gencat.cat 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56894 Ginjoler de can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-duran PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar de ginjoler (Ziziphus Jujuba) situat al pati de can Duran. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable. La seva edat aproximada és de 100 anys. És una raresa al municipi ja que no és propi d'aquestes latituds, sinó de climes molt més temperats. 08156-154 Can Duran 41.5888800,2.1623300 430181 4604470 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56895 Lledoner de can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-duran PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen majestuós, amb un gran perímetre de tronc (2,67 m) i una gran alçada, tot i trobar-se esporgat. La seva edat aproximada és de 90-100 anys. 08156-155 Can Duran 41.5889900,2.1615800 430119 4604483 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56896 Plàtan de can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-duran PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen magnífic, amb un gran perímetre de tronc (2,30 m) i una gran alçada (25 m). La seva edat aproximada és de 90-100 anys. 08156-156 Can Duran Possiblement aquest plàtan és germà dels de la Carrerada, ja que va ser l'antic propietari de can Duran qui va fer tots els possibles per a construir el passeig, i així no haver de donar tota la volta per tal d'arribar a la seva finca. 41.5886300,2.1617700 430134 4604443 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56897 Roure de can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-duran PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar de roure (Quercus Robur) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat al davant de la bòbila de can Duran. És un arbre monumental, que assoleix una gran alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 1,01 m i un perímetre de 3 m. Podria tractar-se de l'arbre més vell del municipi. 08156-157 Can Duran 41.5862800,2.1636900 430292 4604181 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56898 Pi de la font de can Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-pujol PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a tocar de la Font de can Pujol. Es tracta d'un espècimen de gran alçada (20 m), amb un diàmetre de tronc de 0,86 m. La seva edat aproximada és de 80-90 anys. 08156-158 Font de can Pujol 41.6011100,2.1709300 430911 4605821 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A la mateixa zona hi ha un altre pi pinyer de les mateixes caractrístiques, amb un diàmetre de tronc de 0,80 m.Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56899 Alzines de la font de can Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-pujol PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un conjunt exemplars d'alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables, situades a l'entorn de la font de can Pujol. Tenen mides notòries de volt de canó i de diàmetre de capçada. 08156-159 Font de can Pujol 41.6005300,2.1711700 430930 4605757 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56900 Roures de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-sant-roc PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Conjunt format per quatre roures (Quercus Robur) de característiques similars, que destaquen per la seves grans dimensions i la seva alçada (20-25 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. Són arbres monumentals. 08156-160 Carrer de la Font s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. 41.5944700,2.1712900 430934 4605084 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56901 Plàtan de la Carrerada https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-carrerada PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat a la Carrerada- Camí Reial. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (3,3 m) i una gran alçada (19-20 m). Té una edat aproximada de 90-100 anys. És el més gran del passeig. 08156-161 Carrerada - Camí Reial 41.5864600,2.1781200 431495 4604189 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56902 Plàtan del carrer Comerç https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-del-carrer-comerc PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat al carrer Comerç. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (2,60 m) i una gran alçada (14 m). La seva edat aproximada és de 85-90 anys. 08156-162 Carrer Comerç - penya blaugrana 41.5842500,2.1800800 431656 4603942 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56903 Alzina dels jardins de can Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-jardins-de-can-cortes PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat als jardins municipals de can Cortés. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 0,85 m i un perímetre de 3 m. 08156-163 Can Cortés 41.5838300,2.1801600 431662 4603896 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56904 Lledoner de can Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-joan PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Exemplar de lledoner (Celtis australis) de tronc imponent, situat al restaurant de can Joan. És un arbre monumental, amb un gran diàmetre (1,40 m) i un gran perímetre de tronc (3,65 m). La seva edat aproximada és de 100 anys. 08156-164 Restaurant Can Joan 41.5836400,2.1785200 431525 4603876 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56905 Alzina del camí de Gallecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-gallecs PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari, situat al camí de Gallecs, abans del pas subterrani de la variant, al mig del camp. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (15 m), amb un diàmetre de 0,92 m i un perímetre de 3,15 m. 08156-165 Camí de Gallecs 41.5675000,2.1870800 432222 4602077 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56906 Lledoners de can Boada Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-boada-vell PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Conjunt format per quatre lledoners centenaris (Celtis Australis) situats a l'entrada de can Boada Vell. Són de característiques similars i destaquen per la seves grans dimensions (diàmetres de tronc: 0,86 m, 0,87 m, 0,92 m i 0,75 m). Le seves capçades són denses, arrodonides i molt ramificades. La seva edat aproximada és de 80 anys. 08156-166 Can Boada Vell 41.5647600,2.1763600 431325 4601781 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56907 Fotografies de Palau-solità i Plegamans a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-memoria-digital-de-catalunya MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php XIX-XX La Memòria Digital de Catalunya disposa de 67 imatges de diferents indrets del terme de Palau-solità i Plegamans realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Les diverses fotografies són procedents majoritàriment del fons de la família Cuyàs, del Instituto Geográfico y Estadístico de España, de la Diputación Provincial de Barcelona i del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya. 08156-167 Memòria Digital de Catalunya (MDC) La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). 41.5875200,2.1785100 431528 4604307 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56922 Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-nacional-de-catalunya ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ XIX-XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Palau-solità i Plegamans són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-1126: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Treball. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'indústria, comerç i turisme de la generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació Catalana de Futbol. - ANC1-84: Fundació Jaume Bofill. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-1179: Josep Maria Pérez Molinos. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona - ANC1-552: Llinatge Picó. - ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine) - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya - ANC1-564: Taf helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. 08156-182 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56923 Teatre de la Vil·la https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-de-la-villa XX Recentment rehabilitat. Edifici de planta rectangular, annex a l'edifici de la Cooperativa Agrària. La coberta és a dues aigües, amb teula ceràmica aràbiga, i el carener perpendicular a la façana. La façana principal és d'estil neoclàssic, amb un gran frontó amb un rosetó i cornisa. Presenta tres grans portes principals, sense cap element decoratiu, que ocupen bona part de la façana, deixant uns brancals estrets que emulen les columnes d'un temple. 08156-183 C. d'Anselm Clavé, 13, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5872900,2.1794000 431602 4604280 1930 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56924 Escultura de la plaça de la Petanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-la-petanca REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XXI L'Escultura de la plaça de la petanca és obra de Santiago Erraiz, soci de la Fundació Club Petanca Palau, i inaugurada l'any 2001. Es tracta d'una estructura de ferro que simbolitza un jugador de petanca fent el llançament de la bola, instal·lada sobre una gran pedra. 08156-184 Plaça de la Petanca, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'escultura es va inaugurar el dia 1 de setembre de l'any 2001, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació Club Petanca Palau. 41.5898900,2.1796200 431623 4604569 2001 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Santiago Erranz 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56925 Fotografies de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Històric de Sabadell https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-historic-de-sabadell XX A l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha dipositades 21 fotografies del municipi de Palau-solità i Plegamans. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme. La temàtica és art i arquitectura religiosa, masies i alguna vista de l'alzina centenària de can Padró. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1900 i 1936; l'autor de la majoria de les imatges és Francesc Casañas Riera. 08156-185 Arxiu Històric de Sabadell. C. de la Indústria, 34, 08202 Sabadell. 41.5875300,2.1784900 431527 4604308 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per David Gonzàlez Ruiz (Secció d'Imatge i So. Arxiu Històric de Sabadell) 55 3.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56931 Quadre de la Sala del Comú https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadre-de-la-sala-del-comu XX El quadre que presideix la Sala del Comú de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans és obra de Manel Zorrilla Giné, pintor local. Es tracta d'un quadre, de gran format, amb una pintura que representa el municipi, on s'identifiquen els diferents monuments, edificis i indrets més destacats del mateix. 08156-191 Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5875200,2.1785100 431528 4604307 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Manel Zorrilla Giné 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56759 Bosc de can Sors i can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. 08156-19 Bosc de can Duran 41.5904700,2.1572600 429760 4604651 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg Legal Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56788 Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-solita GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). RENOM,V. Diari d'excavació. Vol III. (exemplar mecanografiat). Sabadell: Museu d'Història de Sabadell, p.154-156. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. s.VII-I aC Probablement destruït. Es tracta d'un jaciment arqueològic, situat cronològicament en el Ferro-Ibèric, del que es té constància per la excavació d'una sitja que va fer V. Renom, l'any 1947, en aquest indret. Segons la descripció que fa V. Renom en el seu diari d'excavació, la sitja, que devia ser escapçada en fer el camí, presentava diferents nivells de reompliment. Entre el material extret hi havia ceràmica campaniana B, ceràmica comuna ibèrica, ceràmica a mà, àmfora ibèrica i d'importació, terra cuita i un fragment d'esquist. També restes de fauna. Tot i que podria tractar-se d'una sitja isolada, actualment destruïda, és desconeix la tipologia del jaciment i si es conserven més estructures o materials associats al mateix. Només una intervenció arqueològica permetria l'obtenció de més informacions. 08156-48 Carretera de Sentmenat 41.5871700,2.1599900 429984 4604283 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56788-foto-08156-48-2.jpg Legal Antic|Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El material arqueològic procedent d'aquest jaciment es troba al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2057).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 80|81|79 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56869 Barri de can Falguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-falguera BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. s.VII-I aC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta de troballes de materials arqueològics a l'entorn de can Falguera. Segons Joaquim Marsal i Soler, pel volts de la dècada dels anys 60 del segle XX, en començar a edificar-se els terrenys ubicats en la part posterior de la masia (en l'actualitat barri de can Falguera), es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica pintada. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, sembla lògic que en l'actualitat es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. Per altra banda, el propi edifici de la masia de can Falguera, situat enmig de les parcel·les edificades de la barriada de can Falguera i envoltat d'espai verd, constitueix per sí mateix un espai d'expectativa arqueològica pel fet de tractar-se d'un antic mas ja existent en època medieval i que pot oferir restes arqueològiques en el seu subsòl i en el seu entorn immediat. 08156-129 Can Falguera 41.5958900,2.1902600 432516 4605227 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-2.jpg Legal Antic|Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 80|81|79 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56870 Can Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-1 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VII-VI aC. Les sitges es conserven de forma parcial. Durant la construcció de la carretera C-59 van quedar al descobert 15 sitges afectades directament pel seu traçat. Totes les sitges són de planta circular, fons pla, i varien en la seva profunditat, diàmetre i fons, amb diàmetres d'entre 1 i 2 metres i profunditats que oscil·len entre 0'50 i 1'20 metres. L'estat de conservació no és gaire bo, ja que en la majoria d'estructures es conserva menys de la meitat de l'original. Degut al diferent nivell d'arrasament del terreny, les sitges situades més al nord només han conservat el tram final de l'estructura, mentre que les ubicades més al sud permeten evidenciar que originàriament tenien forma de 'pera', és a dir, la boca estreta i el fons molt més ample. El material arqueològic recuperat situa cronològicament el jaciment entre el bronze final i la primera edat del ferro, en concret entre els segles VII-VI aC. Es tracta d'un conjunt de ceràmiques reduïdes fetes a mà amb decoració en forma de cordons o pentinats. També es detectà la presència d'algun fragment informe de bronze, restes de molí, fragments de tovot i una destral d'aparença neolítica. Aquest jaciment es situa just damunt del traçat de la nova variant, entre els punts quilomètrics 4+560 i 4+620, ja que va ser durant les obres d'aquesta que es trobaren les restes; i per tant, tot fa pensar que una part d'aquest jaciment es troba totalment destruït. D'altra banda, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments protohistòrics tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, cap als camps del costat. 08156-130 Can Planes. Polígon Industrial Riera de Caldes 41.5640200,2.1868200 432196 4601691 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56870-foto-08156-130-2.jpg Legal Antic|Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 80|81|79 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56808 Col·lecció del Museu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-parroquial Col·lecció d'objectes, majoritàriament d'arqueologia, de titularitat parroquial, cedida des de 1994 a l'ajuntament per a la seva gestió i que actualment està dipositada a l'ala esquerra de la planta baixa de la masia de can Cortés (la sala amida 17,10 m x 5,10 m. i ocupa uns 87 m2) La col·lecció està correctament emmagatzemada (la major part en caixes normalitzades 'Norma Europa' tipus Allibert) a la part de la sala destinada a reserva, en tres mòduls d'estanteries metàl·liques de 4 pisos. A la paret de fons i a la paret dreta hi ha diversos materials de gran volum (10 àmfores o grans vasos, maquinària, molins, una làpida, etc). A l'espai de l'entrada subsisteixen les quatre vitrines de la exposició arqueològica realitzada el 2011, amb materials del fons. Per tipologies, el fons està composat per una col·lecció arqueològica, que és la més important. Els fons procedeixen principalment de jaciments del terme i de la comarca. Hi ha sílex (634 peces) així com ceràmiques de diverses èpoques, eines de ferro, monedes i altres elements. Corresponen a unes cronologies que abasten des de la prehistòria a l'època medieval, destacant els materials ibèrics i romans. En total, hi ha 1560 fitxes que corresponen a uns 2.500 objectes en total. Pel que fa a la paleontologia, hi ha 211 peces fitxades. També hi ha un fons de fotografies antigues (la majoria són fotografies del mateix fons), composat de 408 ítems). Pel que fa als fons d'etnografia, malacologia i geologia (minerals), se'ns informa que els materials no esta inventariats. Les procedències són molt diverses i depassen l'àmbit local. Per tant, tot i disposar de dades confuses, podríem quantificar el fons amb 3.345 objectes, 2.409 fitxes i 2.179 inventariats. 08156-68 Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. El Museu parroquial de Palau-solità neix el 1962 per iniciativa de rector de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità, Jordi Sales, a partir de donacions d'objectes per part dels veïns (de la vida quotidiana i etnografia procedents de les masies del terme, així com peces d'arqueologia, monedes, minerals, fòssils, del municipi, de la comarca, i d'altres llocs del món) que mossèn Sales diposità als baixos de la rectoria. Llavors el museu constava d'un patronat -sense personalitat jurídica- i un dels seus membres, Lluís Ventura i Vila, nascut a la vil·la el 1910, va jugar un paper decisiu a l'hora d'ampliar i gestionar el fons. El 1963 arriba un nou rector, Mn. Pere Gibert. Lluís Ventura, actua com alma mater del Museu al capdavant d'un grup d'afeccionats, que no només recol·lecta i rep donacions, si no que també compra amb els fons provinents de les quotes dels socis. A partir de 1971, es crea un grup d'excavacions arqueològiques que realitza prospeccions sense control científic. Així, amb l'increment dels fons, el local parroquial es satura. El 1971 la Caixa d'Estalvis de Sabadell cedeix el local de Don Bosco, on s'instal·la una exposició permanent oberta al públic. El 1973 el Patronat compta amb un centenar de socis protectors, que paguen una quota remarcable, de manera que el museu té recursos per anar ampliant el seu fons. El 1980 ja compta amb 9 seccions especialitzades: arqueologia, entomologia, malacologia, etnologia, etc. El 1988 es torna a produir un nou problema de saturació. Quan el 1991 l'ajuntament inaugura la nova Casa de Cultura, ubicada a la masia de Can Cortés, es planteja la possibilitat d'ubicar-hi la col·lecció. En conseqüència, es produeix el trasllat i la instal·lació de la col·lecció a un espai de la planta baixa de can Cortés; paral·lelament es dissol el patronat. El 23 d'abril de 1992 s'inaugura a Can Cortés el nou museu. Es tracta d'una mostra atapeïda, que mostra tot el fons, sense criteris didàctics, i sense mesures suficients de conservació i seguretat. Part dels fons d'història natural ja no ingressen a can Cortés, perquè a principis dels anys 90 foren cedides a l'Institut de Secundària Ramon Casas i Carbó. El 1994 es signa un conveni entre la parròquia i l'ajuntament, que consisteix en que l'ajuntament gestiona el fons i l'instal·la a can Cortés. L'exposició permanent roman oberta al públic fins l'any 2001. Durant aquesta etapa el centre, cada vegada menys visitat, no desplega una activitat notable. L'any 2001 un grup de afeccionats, es proposen replantejar el centre i documentar el fons, atès que la col·lecció no està inventariada. Aquesta tasca comporta tancar el museu al públic ja que documentar el fons implica desmantellar la exposició permanent. El suport de l'ajuntament possibilita la tasca de documentació mitjançant la contractació d'una arqueòloga-documentalista uns mesos a l'any durant alguns anys. Aquesta fase clou el 2007. En el mandat municipal següent (2007-2011), el projecte de museu dibuixat en l'anterior període entra en crisi. L'ajuntament prioritza les exposicions temporals a la sala del museu, per la qual cosa part del fons es trasllada. El 2009 es registra l'entitat Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans. L'abril del 2011 l'ajuntament exposa una part del fons arqueològic amb noves vitrines en un extrem de la sala del museu. El nou mandat municipal 2011-15 comporta un nou acord entre l'ajuntament i l'associació. El 2011 signen un conveni, de periodicitat anual, pel qual l'ajuntament cedeix l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumeix la gestió i la documentació del fons. No es fins el novembre de 2014 que l'antiga sala del museu es torna a destinar íntegrament a l'ús exclusiu per al museu. L'entitat continua l'inventari del fons (mitjançant la subvenció anual) però aquest segueix inaccessible al públic i no realitzen altres activitats relacionades amb el patrimoni. El conveni és renovat el 2014, el 2015 i el 2016. 41.5839100,2.1795100 431608 4603905 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56808-foto-08156-68-3.jpg Física Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero/ F. Xavier Menéndez Titularitat privada; accés públic.Es tracta d'una col·lecció que pertany i s'identifica amb una de les parròquies del municipi, Santa Maria de Palau-solità. El 28 d'octubre de 1994 es va signar el conveni entre el rector de la parròquia, Mn. Pere Gibert, i l'ajuntament en que es cedia el fons a l'ajuntament i aquest es comprometia a custodiar-lo i a exposar-lo en un local municipal. El conveni és vigent. Al 2005 l'ajuntament va sol·licitar suport a l'OPC de la Diputació de Barcelona per elaborar un projecte de viabilitat del museu .En aquest informe, amb el títol 'Informe Palau-solità i Plegamans. Projecte Memoràndum' es proposava un centre d'interpretació de la Memòria de Palau-solità i Plegamans al Castell de Plegamans. La Diputació també va facilitar la col·laboració de l'Institut de Paleontologia M. de Crusafont de Sabadell per a documentar part de la col·lecció (fòssils de vertebrats).El 2009 es va fundar l'associació d'Amics del Museu Parroquial i del Patrimoni Cultural de Palau-solità i Plegamans, presidida per Joan Navarro. L'entitat, sense ànim de lucre, va signar un conveni amb l'ajuntament el 13 d'octubre de 2011 pel qual l'ajuntament cedia l'antic espai del 'museu' a l'entitat i aquesta assumia la gestió i la documentació del fons. El conveni va ser renovat els anys 2014, 2015 i 2016. 80|81|83|85|94|98|76 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56933 Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita XVII <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> 08156-193 Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5840500,2.1692200 430750 4603929 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56785 Bòbila de Can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX La fàbrica es troba abandonada. Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. 08156-45 Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. 41.5864700,2.1631600 430248 4604202 1930 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56805 Paratge de l'Alzina de can Padró https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-lalzina-de-can-padro PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XXI Es tracta d'un paratge urbà on hi havia una gran alzina que, durant molts anys, va ser l'emblema del municipi. L'any 2005 es va plantar un altre exemplar al mateix lloc on hi havia l'antic, procedent dels Pirineus i d'uns 80 anys d'edat, amb l'objectiu de donar continuïtat a un dels símbols del municipi. Actualment tot el seu entorn immediat forma una gran rotonda. 08156-65 Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. 41.5899600,2.1789600 431568 4604577 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 98 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56812 Tren de Palau https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat XX-XXI Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. 08156-72 Parc de l'Hostal del Fum L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. 41.5615100,2.1733800 431073 4601423 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. 98 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56817 Arxiu de la Fundació Folch i Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org XX La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. 08156-77 Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. 41.5835400,2.1825300 431859 4603861 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). 98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56818 Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ XX-XXI Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. 08156-78 Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. 41.5840500,2.1692200 430750 4603929 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). 98 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56821 Rèplica de la locomotora 'la Palau' https://patrimonicultural.diba.cat/element/replica-de-la-locomotora-la-palau XXI La rèplica de la locomotora 'la Palau' es troba a la rotonda situada a l'extrem nord de l'avinguda Catalunya, on conflueix aquesta via amb la carretera C-59, a prop del límit amb el terme municipal de Caldes de Montbui. Va ser construïda l'any 2002 per membres de l'Associació Pessebrista de Palau-solità, amb l'ajut de Lluís Rosell en les feines de soldadura. La locomotora té pràcticament les mateixes mides que la màquina real, que es troba en una via morta a Astúries, i està feta de manera que s'hi pot encabir un tractor petit per fer-la moure. La màquina original, anomenada la Palau, feia moure els vagons de la línia de ferrocarril que unia Mollet del Vallès, Palau-solità i Caldes de Montbui. Aquesta rèplica recorda els temps en què el municipi comptava amb una connexió ferroviària. Va ser una donació de l'Associació Pessebrista a l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, l'any 2013, emmarcada en la celebració del 30è aniversari de les exposicions de pessebres de l'entitat. 08156-81 Intersecció Av. Catalunya i Ctra. C-59. 41.5987500,2.1806300 431717 4605552 2002 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56821-foto-08156-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56821-foto-08156-81-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56823 Monument a Josep Maria Folch i Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-maria-folch-i-torres ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX El monument commemoratiu a Josep Maria Folch i Torres es troba a la intersecció del carrer Folch i Torres, el carrer Sant Miquel i l'avinguda Diagonal. És obra d'Alfredo Lanz Rodríguez i Montserrat Faura Oriol, inaugurat l'any 1988. Es tracta d'un monòlit prismàtic de formigó, que presenta a la part inferior un cub també de formigó, amb un medalló de bronze amb el rostre de perfil de Josep Maria Folch i Torres. A un dels costat hi ha escrit amb lletres de bronze: 'CATALUNYA / A / JOSEP Mª / FOLCH / I / TORRES'. El monument també presenta diversos relleus de bronze relacionats amb Folch i Torres. Les seves dimensions són: 7 m per 1,5 m per 1,5 m. 08156-83 Intersecció C. Folch i Torres, C. Sant Miquel i Av. Diagonal Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950): És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes'. Va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran', i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. 41.5878500,2.1754200 431271 4604346 1988 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56823-foto-08156-83-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Alfredo Lanz Rodríguez i Montserrat Faura Oriol 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56824 Placa commemorativa a Lluís Companys https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-lluis-companys REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Es tracta d'una placa commemorativa al president Companys, situada a la plaça de Lluís Companys, a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer del Dr. Navarro. És obra de l'artista local Núria Soley. A la placa, que és de fang i de reduïdes dimensions, hi ha representats l'escut de la Generalitat de Catalunya, i els peus i les cames d'una persona. Presenta el següent text gravat: 'PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS I JOVER 1882-1940 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'. 08156-84 Plaça de Lluís Companys, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Lluís Companys i Jover (Tornabous, l'Urgell, 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940): Polític català d'ideologia catalanista i republicana. És l'únic president de govern elegit democràticament executat a l'estat espanyol. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). 41.5887400,2.1761000 431329 4604444 1997 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56824-foto-08156-84-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Núria Soley És el punt de trobada en l'ofrena floral anual en homenatge al president de la Generalitat, afusellat a Montjuïc per l'exèrcit franquista. 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56825 Monument a Rafael de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova-0 ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XXI El monument commemoratiu a Rafael de Casanova es troba a la plaça de l'Onze de Setembre, davant de l'ajuntament. És obra de Noemí Ramos Galacho, inaugurat l'any 2002. Es tracta d'un bust de bronze de Rafael Casanova, despullat, que sosté amb la mà dreta una espasa, situat sobre un basament prismàtic de formigó. Les seves dimensions són: 1,9 m per 0,8 m per 0,5 m. 08156-85 Plaça de l'Onze de Setembre, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Rafael de Casanova (Moià, Barcelona, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743): Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el doctorat, i va exercir la seva professió en aquesta ciutat. L'any 1706 va ser escollit conseller tercer de Barcelona, en un moment en què Catalunya s'havia revoltat contra la nova dinastia borbònica, en el marc de la guerra de Successió espanyola (1702-1714). Al novembre de 1713, Casanova va ser elegit conseller en cap de la ciutat. L'11 de setembre de 1714, quan es va produir l'assalt final de les tropes borbòniques al comandament del duc de Berwick, Casanova, amb la bandera de Santa Eulàlia, que segons la tradició només era desplegada en el cas que Barcelona corregués un gran perill, es va dirigir a la muralla de la ciutat per aixecar l'ànim dels defensors, i allà va caure ferit de gravetat. Amb el ressorgiment del nacionalisme català, la figura de Casanova es va convertir en un símbol de la lluita per les llibertats del Principat, que havien estat abolides pel Decret de Nova Planta. 41.5877800,2.1781900 431502 4604336 2002 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56825-foto-08156-85-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Noemí Ramos Galacho 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56877 Parc de l'Hostal del Fum https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lhostal-del-fum XX-XXI El parc de l'Hostal del Fum és l'espai verd més extens del municipi. Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom. És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera, entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i d'altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Les zones arbrades s'alternen amb prats d'herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d'aigua. És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d'aus migratòries, que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d'edificis i carreteres els hi nega. Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: 'En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d'hàbitats: medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d'herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà. La gran diversitat d'hàbitats de l'espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus. S'han arribat a detectar unes 180 espècies d'ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d'Aus de la Unió Europea. Per fer-se una idea de l'interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.' (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest). La situació del Parc de l'Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d'habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant. En ell s'hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic....També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes. El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà. També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau. L'associació d'aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals. 08156-137 Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. 41.5650200,2.1745300 431173 4601812 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56877-foto-08156-137-3.jpg Física Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions i fotografies facilitades per l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. 98 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56909 Gegants de Palau-solità i Plegamans https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-palau-solita-i-plegamans DADES GEGANTS: http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/palau-solita XX Els gegants de Palau-solita i Plegamans són el Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès, que van acompanyats pel gegantó en Patufet. El Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès són una rèplica dels originals, de l'any 1986, construïts pel taller Nona de Mataró. Els antics són de cartró pedra: el dimoni pesa 70 kg i fa 3,46 m d'alçada; la masovera pesa 60 kg i fa 3,37 m d'alçada. Van ser batejats l'any 1986 per mossèn Pere de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i els padrins van ser en Josep M. Bachs i tot l'equip del programa 'Filiprim' de TV3. L'any 2004 van ser restaurats pel taller Sarandaca de Granollers. L'any 1998 el taller Sarandaca va construir els nous gegants, de fibra de vidre. El dimoni pesa 43 kg, i la masovera, 35,5 kg. L'alçada es la mateixa que els originals. Es van estrenar durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans, el mateix any de la seva construcció. El gegantó Patufet, també construït pel taller Sarandaca, és de l'any 2002. És de fibra de vidre, pesa 18 kg i fa 2,6 m d'alçada. Va ser estrenat durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans de l'any 2002. 08156-169 Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. La colla de Geganters i Grallers de Palau-solita i Plegamans va iniciar la seva activitat l'any 1994, i es va legalitzar l'any 1995. La primera sortida de la colla va ser el dia 21 de maig de 1995 a Festa de Sant Isidre de Palau-solita i Plegamans. L'any 1996 en Jordi Roura va compondre una peça per a les gralles anomenada '8 de setembre', per celebrar el 10è aniversari dels gegants. Cada dos anys es celebra la Trobada Gegantera, on participen un gran nombre de colles convidades. Es fa una cercavila pels carrers del poble i l'acte final a la plaça de la Vila (Ballada de Gegants i Capgrossos). 41.5838000,2.1796500 431619 4603893 1998 08156 Palau-solità i Plegamans Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Titularitat privada; accés públic.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net 98 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5