Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56770 | Masia del Forn del Vidre i capella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-forn-del-vidre-i-capella | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XIV | La masia es troba en estat de ruïna | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, amb diverses construccions annexes. Entre elles, es conserven les restes d'una capella d'estil gòtic, un forn de vidre i un antic pou. La masia està formada per murs compactes fets de diversos materials (còdols, algunes filades de rajola o peces de ceràmica vermella) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, carener perpendicular a la façana i sense ràfec. La façana orientada a nord es conserva en bon estat. Aquesta façana és de pedra de riu barrejada amb trossos de rajola vermells i reblert. Aquesta fàbrica variada es reforça amb l'ús de pedres tallades en les cantonades. A la façana principal, les obertures (portes i finestres) són de diferents formes i mides. A la planta baixa, l'accés a l'habitatge és produeix a través d'un arc de mig punt adovellat; la que fa de tascó central o clau, està trencada. Les finestres són de mides diferents amb marcs senzills. La porta queda flanquejada per dues petites finestres quadrades, amb carreus de pedra a la llinda i els brancals. La de l'esquerra presenta un treball de la pedra de la llinda en forma punxeguda. Les finestres del pis superior, de forma rectangular, estan emmarcades amb uns senzills relleus lineals en forma de motllura, tant a les llindes com als ampits. La masia, en el cantó esquerra de la façana, presenta en planta una forma arrodonida en la seva cantonada. Adossada al darrera de la part esquerra de la casa, es troben les restes d'una petita capella d'estil gòtic amb volta creuada. Aquesta actualment està molt deteriorada i reformada, després d'haver-la allargat per a utilitzar-la com a magatzem d'estris agrícoles. Tanmateix es conserva la part del sostre, format per dues voltes separades per un arc toral. També cal destacar a un costat una petita porta, ara tapiada, que donava directament al camí Reial. Durant molts anys, a la casa es fabricaven i venien ampolles de vidre i disposava d'un taller de bufat i fosa. Les restes de l'antic forn de vidre, construït amb pedra, sembla correspondre per tipologia als segles XIV i XV. Tanmateix, als camps situats a l'entorn de la casa, s'hi documenten materials ceràmics en superfície, corresponents a la mateixa cronologia. | 08156-30 | C. del Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant PI. de la Solidaritat). | És probable que la vil·la romana que es va situar a la vall de la riera de Caldes fos emplaçada a la masia del Forn del Vidre, segurament continuà essent habitada al llarg dels segles des de l'època romana i encara avui dia és present. Hi ha qui apunta la possibilitat de que es tractés de la desapareguda ermita o capella de Sant Joan. Segons la tradició popular, la masia del Forn del Vidre es construí al segle XIV amb les restes de antiga capella de Sant Joan. La masia es dedicava a fabricar i vendre ampolles de vidre. | 41.5993500,2.1789100 | 431574 | 4605620 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56770-foto-08156-30-2.jpg | Legal | Gòtic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015) també com a nº 8.05 APA (àrea expectativa arqueològica).Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56773 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | S'aprecien esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està formada per un pati, un petit garatge, un molí de vent malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau de construcció posterior dedicada a l'ús ramader. Es conserva l'estructura original de murs portants de pedra amb maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i una altra part d'uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d'una i dues vessants segons el cas. La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria coincident amb el carener i la porta d'accés. Està arrebossada, encara que part de l'arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat. A ambdós costats hi ha finestres rectangulars adovellades, de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d'accés, hi ha un finestral amb balcó, amb barana de ferro forjat i treballat, i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de la planta baixa, hi han finestres adovellades, també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres són rectangulars i de diferents mides, i també es situen en eix amb les de les plantes inferiors. L'edifici és coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal, situada a les golfes. A la façana principal se li adossa, a l'esquerra, un volum rectangular enrassat a façana, que copia la tipologia d'obertures de la primera planta; consta d'un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat, hi ha un altre volum rectangular, amb coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca de maçoneria comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d'arc rebaixat, situat al bell mig de la tanca, s'encarrega de marcar l'accés a aquest pati. La nau d'ús ramader es situa a l'est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d'una estructura d'encavallades, que suporta la coberta a dues vessants, de teula plana de ceràmica i d'uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. | 08156-33 | Polígon Industrial Riera de Caldes | Sobre la porta principal hi ha un balcó i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. | 41.5637800,2.1844300 | 431997 | 4601666 | 1784 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56751 | Can Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | Ha estat recentment restaurada. | Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual. | 08156-11 | Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez | Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56766 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-1 | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORRILA i GINÉ, M. 'Les masies (XIII). Can Sors'. Quaderns de Cultura, 15. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII-XIX | Masia amb pati de porxada i tanca davant de la façana principal. La porxada que dona accés al pati té teulada sobre bigues de fusta i teula àrab. La porta és rectangular, amb arc rebaixat emmarcat de maó. El mur de tanca és de pedres de riera. A la dreta de la porta, hi ha una porxada amb barbacoa, de la qual arrenca una escala amb volta catalana que condueix a un antic magatzem, al que s'accedeix per una porta amb arc a plec de llibre. Adossats a la façana de llevant de la masia hi ha els corrals i estables, edificats al mateix temps que la casa. Masia de tipologia típica catalana, de planta rectangular. Té planta baixa, planta pis i golfes. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa i a la planta pis, i forjat d'entrebigat de fusta, a les golfes. La coberta és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un eix de simetria molt marcat. Al centre, hi ha la porta d'accés amb arc de maó rebaixat, a plec de llibre, i dues finestres rectangulars a cada banda. A la planta primera, sobre de la porta, hi ha un finestral amb un balcó amb barana de ferro forjat i finestres rectangulars a cada costat, coincidint amb la sala gran d'aquesta planta. A l'últim pis, corresponent a les golfes, les finestres queden alineades amb les de les plantes inferiors, encara que són més petites. Les altres façanes no tenen cap element d'interès. Algunes es van arrebossar i d'altres conserven el treball de maçoneria de pedra vist. La masia té la clàssica distribució de sala central, amb la cuina i el menjador als costat, i igualment, al pis, una gran sala amb habitacions als laterals. Actualment es conserven molts elements originals, com ara les escales interiors de volta catalana, els forjats de volta de maó pla en espiga i de fusta, la llar de foc i el forn de pa, l'enrajolat, etc. Sembla que la distribució interior tampoc s'ha modificat. | 08156-26 | Can Duran | Segons l'estudi dels paraments, la casa està construïda sobre una edificació més antiga: una part del mur orientat al nord té un gruix d'uns 0,8 m fins als 2 m d'alçada, i per sobre, el gruix és d'uns 0,6 m. Un del propietaris més antics del que es tenen referències documentals és Damià Sors (any 1791). Els corrals i estables foren edificats al mateix temps que la casa i sempre se'ls ha anomenat 'la França' pel fet d'haver-hi viscut un pastor francès. Es conserven documents que esmenten Josep Sors: a l'any 1830, va fer un contracte de construcció de la masia; i també existeix la còpia d'un rebut de cobrament fet pel mateix mestre de cases, Jacinto Matalonga, a l'any 1836. A l'interior de la masia hi ha inscrit l'any '1864' que, segurament, correspon a alguna de les modificacions. A la llinda d'una de les finestres, hi ha la data '1958', l'any en que es va arrebossar la façana. | 41.5905800,2.1607700 | 430053 | 4604660 | 1830-36 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56766-foto-08156-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.08.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56827 | Monument a Sant Oleguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-oleguer | XX | El monument commemoratiu a Sant Oleguer es troba a tocar del campanar de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És obra de l'artista local Manel Zorrilla Giné. Es tracta d'un bloc rectangular i vertical de pedra desbastada que, a la part frontal, presenta una imatge esculpida de Sant Oleguer, imitant l'estil romànic. Es troba sobre una base de pedres lligades amb morter, a mode de columna, que té una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANT OLEGUER / BISBE DE BARCELONA / CONSAGRA EL TEMPLE / DE SANTA MARIA / DE PALAU-SOLITAR / EL 14 NOV. 1122'. | 08156-87 | Santa Maria de Palau-solità | Segons l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità, que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la ceremònia la va oficiar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el 14 de novembre de 1122. | 41.5839200,2.1692100 | 430749 | 4603914 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56779 | Casa Manén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-manen | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis, amb una torre adossada de tres plantes. La coberta de l'edifici principal és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants; la de la torre és també a quatre vessants, de teula àrab, en forma piramidal. Les teulades ténen un ràfec molt elaborat. La façana principal presenta una porta i vàries finestres rectangulars. A cada costat de la torre hi ha un conjunt de tres finestres en forma d'arc rodó. | 08156-39 | C. del Castell, 93, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons cadastre, la casa es va construir l'any 1932; i així ho corroboren els plànols originals del projecte i la petició de llicència d'obres, que es troben a l'arxiu municipal. | 41.5884400,2.1802000 | 431670 | 4604407 | 1932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56779-foto-08156-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56865 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons J. Estrada i L. Villaronga, en els terrenys de can Burguès s'han trobat restes de ceràmica que pertanyen a l'època de ferro. La notícia d'aquest jaciment és de Vicenç Renom Costa: 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Segons Joaquim Marsal i Soler, quan es construí la tercera fàbrica del Polígon Industrial Can Burguès, l'any 2002, accedint des de Santa Magdalena, es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quantitat de tègules romanes. Per la gran proximitat entre aquestes dues zones de troballes es creu que poden correspondre al mateix jaciment. Es desconeix el seu estat de conservació. | 08156-125 | Polígon Industrial Can Burguès | Segons Josep Estrada, es tracta d'un jaciment que pertany a la cultura pre-ibèrica denominada hallstàttica (època del ferro). Segons Joaquim Marsal i Soler quan es construí una de les fàbriques del Polígon Industrial can Burgués es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quanitat de tègules romanes. Al mes d'octubre de l'any 2002, Joaquim Marsal Soler proporcionà informació sobre la localització exacta del lloc, data i circumstàncies de les troballes. | 41.5697800,2.1714500 | 430921 | 4602343 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56825 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova-0 | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | El monument commemoratiu a Rafael de Casanova es troba a la plaça de l'Onze de Setembre, davant de l'ajuntament. És obra de Noemí Ramos Galacho, inaugurat l'any 2002. Es tracta d'un bust de bronze de Rafael Casanova, despullat, que sosté amb la mà dreta una espasa, situat sobre un basament prismàtic de formigó. Les seves dimensions són: 1,9 m per 0,8 m per 0,5 m. | 08156-85 | Plaça de l'Onze de Setembre, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Rafael de Casanova (Moià, Barcelona, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743): Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el doctorat, i va exercir la seva professió en aquesta ciutat. L'any 1706 va ser escollit conseller tercer de Barcelona, en un moment en què Catalunya s'havia revoltat contra la nova dinastia borbònica, en el marc de la guerra de Successió espanyola (1702-1714). Al novembre de 1713, Casanova va ser elegit conseller en cap de la ciutat. L'11 de setembre de 1714, quan es va produir l'assalt final de les tropes borbòniques al comandament del duc de Berwick, Casanova, amb la bandera de Santa Eulàlia, que segons la tradició només era desplegada en el cas que Barcelona corregués un gran perill, es va dirigir a la muralla de la ciutat per aixecar l'ànim dels defensors, i allà va caure ferit de gravetat. Amb el ressorgiment del nacionalisme català, la figura de Casanova es va convertir en un símbol de la lluita per les llibertats del Principat, que havien estat abolides pel Decret de Nova Planta. | 41.5877800,2.1781900 | 431502 | 4604336 | 2002 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56825-foto-08156-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56741 | Can Carreter o ca l'Abundàncies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-1 | Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. | 41.5866600,2.1792600 | 431590 | 4604210 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56896 | Plàtan de can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-duran | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de plàtan (Platanus x Hispanica) de grans dimensions, situat al restaurant de can Duran. És un espècimen magnífic, amb un gran perímetre de tronc (2,30 m) i una gran alçada (25 m). La seva edat aproximada és de 90-100 anys. | 08156-156 | Can Duran | Possiblement aquest plàtan és germà dels de la Carrerada, ja que va ser l'antic propietari de can Duran qui va fer tots els possibles per a construir el passeig, i així no haver de donar tota la volta per tal d'arribar a la seva finca. | 41.5886300,2.1617700 | 430134 | 4604443 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56915 | Monument a Pere Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pere-pou | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | El monument commemoratiu a Pere Pou es troba a la intersecció de la rambla del mestre Pere Pou amb el carrer de can Cortés. Es tracta d'una escultura de formigó amb forma de nota musical (una semifusa), situada sobre un monòlit de pedra irregular. La nota presenta una placa amb la inscripció: 'MESTRE / PERE POU'. Les seves dimensions són: 3 m per 1,5 m per 1 m. | 08156-175 | Intersecció Rbla. del Mestre Pere Pou amb C. de can Cortés | Pere Pou va ser un destacat director de la Societat Coral la Unió de Palau-Solità i Plegamans, des de l'any 1965 fins al 1986, que va realitzar una tasca de renovació, tant des del punt de vista musical com d'orientació de I'entitat. | 41.5834200,2.1782600 | 431503 | 4603852 | 1988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56915-foto-08156-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56824 | Placa commemorativa a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-lluis-companys | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Es tracta d'una placa commemorativa al president Companys, situada a la plaça de Lluís Companys, a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer del Dr. Navarro. És obra de l'artista local Núria Soley. A la placa, que és de fang i de reduïdes dimensions, hi ha representats l'escut de la Generalitat de Catalunya, i els peus i les cames d'una persona. Presenta el següent text gravat: 'PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS I JOVER 1882-1940 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'. | 08156-84 | Plaça de Lluís Companys, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Lluís Companys i Jover (Tornabous, l'Urgell, 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940): Polític català d'ideologia catalanista i republicana. És l'únic president de govern elegit democràticament executat a l'estat espanyol. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). | 41.5887400,2.1761000 | 431329 | 4604444 | 1997 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56824-foto-08156-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Núria Soley | És el punt de trobada en l'ofrena floral anual en homenatge al president de la Generalitat, afusellat a Montjuïc per l'exèrcit franquista. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56762 | Can Puigoriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigoriol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Puig-Oriol'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIII-XVI | Les façanes presenten esquerdes i humitats. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. Al llarg del temps, s'ha anat ampliant amb noves dependències i s'han fet modificacions del volum original, com l'enlairament de dos pisos del sostre per la part esquerra i la modificació de l'interior. AI costat de la masia hi ha el magatzem, on s'observen dos estils constructius molt diferents, tant a nivell compositiu com pels materials emprats. L'estructura de la masia és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. L'estructura del magatzem i annexos és de murs de maó massís i d'encavallades i bigues de fusta. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb la vessant esquerra partida per un volum construït posteriorment de més alçada. EI ràfec és de dues filades de teules. La façana principal, orientada a migdia, presenta el típic frontal de les masies de la comarca. En la façana principal, la porta d'entrada presenta un arc de mig punt adovellat. Al primer pis s'hi troben quatre obertures, dues de les quals presenten un tractament decoratiu: un acurat treball de l'intradós, format per arcs motllurats de tipus lobulat i motius de decoració d'estil gòtic. La finestra que es troba al damunt del portal presenta, als extrems de la traceria lobulada, dos petits caps esculpits, així com elements florals en forma de rosetes a la imposta. L'altre finestra, situada a la dreta de la primera, presenta elements decoratius de caràcter floral, esculpits a les mateixes traceries, i a les impostes de nou rosetes a més a més de dos caps d'un gran relleu, juntament amb representacions d'animals que semblen gossos. A sobre d'aquesta finestra es troba representat un Oriol (ocell). Aquesta figuració podria informar, d'una banda el tipus d'ocell que habita als boscos dels voltants i d'altra banda el cognom dels habitants de la casa. Les façanes del magatzem són de maçoneria de maó. Destaca l'entrada principal, amb un gran arc rebaixat. Al costat s'observen altres portes secundàries, més petites però també amb arc rebaixat. Es disposen finestres en planta baixa i planta pis sense gaire criteri compositiu. Fins a l'any 1954 encara es conserva l'antiga cuina amb el seu forn de pa i uns escons de fusta a la vora del foc, és a dir, la típica cuina catalana. Quan es va enderrocar aquesta cuina per modificar la planta baixa, es va descobrir un rentamans dins la gruixuda paret que separava la sala d'entrada de la cuina, del qual s'ignora la cronologia. L'interior del magatzem està dividit en subzones per emmagatzemar els diferents productes. | 08156-22 | C. de Can Puig-Oriol, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de la casa són de l'any 1242. En el fogatge de la Parròquia i Quadra de Sant Genís de Plegamans del 1427 consta en Bartomeu Puig-Oriol. En el fogatge de 1515 de la Vegueria de Barcelona, en el terme de Plegamans, s'esmenta a Pere Puig-Oriol que, posteriorment en el fogatge de 1552, consta com a cap de casa. Els Puigoriol constitueixen una de les famílies més antigues del poble, amb l'establiment de la casa molt a principis del segle XV. Actualment el pati principal fa de taller mecànic i cementiri de cotxes. | 41.5994000,2.1835800 | 431963 | 4605621 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56762-foto-08156-22-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.06.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56776 | Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-palau-solita | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona: (s.n.). FERNÁNDEZ LÓPEZ, Ll. [et. al.] (1991) 'Santa Maria de Palau-solità'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 128 i 129. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. RIUS i SERRA, J. (1945-47) Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C. Escuela de Estudios Medievales. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XII | L'església de Santa Maria de Palau-solità és d'estil romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg dels segles. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, ja que es suposa que comptava amb una planta central de creu grega, amb l'orientació perpendicular a actual, formada per una volta de canó, capçalera d'absis i el creuer, aixecant en aquest últim la façana principal i obrint-hi la porta d'accés. Posteriorment, la nau va ser allargada i orientada en sentit nord-sud, passant a ser planta de creu llatina, formada per una nau i dues capelles situades una enfront a l'altre. Les modificacions també van suprimir els absis i el campanar. La planta quadrada és del segle XVI i l'ampliació de la nau es pot diferenciar, des de I'exterior, pel canvi d'alçada i de material. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjat amb volta de mig punt a la nau central. Les capelles laterals presenten forjats de volta d'aresta i forjats amb petxines i voltes semiesfèriques. Les capelles laterals de I'absis estan fetes amb forjat d'entrebigat de fusta. La teulada és de dues vessant,s amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana. La composició de la façana principal és molt simple. La regula un eix central de simetria, que es compon de la porta adovellada d'accés amb arc de mig punt, i a sobre, una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior i vitrall emplomat. A I'esquerra de la façana es situa la torre i campanar de planta quadrada, on s'observa una porta secundària i una placa de ceràmica amb la representació de Santa Maria, que dona nom a l'església, protegida per un petit ràfec de doble vessant. | 08156-36 | Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de l'església de Santa Maria de Palau-solità són del segle X. Segons l'acta de consagració del temple (Arxiu de la Corona d'Aragó), la cerimònia va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el dia 14 de novembre de l'any 1122. Pels volts de l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, seguint les indicacions del bisbe Ponç de Gualba. La pica baptismal té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. L'any 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de reconstruir de nou. L'any 1513 es va encarregar un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés -pintor anònim de l'escola valenciana- amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segle XVII. Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575, on es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria del segle XVI. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Des de la dècada dels anys 70 del segle passat, l'església acull les Nits Musicals organitzades per l'associació Amics de la Música Clàssica.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56831 | Cementiri de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-palau-solita | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | El cementiri de Palau-solità, construït a principis del segle XX, és d'estil eclèctic. En estaquen fonamentalment dos elements: el tancament del recinte format per la porta d'entrada i el mur, i el panteó de la família Duran. L'entrada consta d'un portal d'arc de mig punt de maó, en un mur construït amb pedra, ornamentat amb arcuacions cegues de maó seguint l'estil romànic llombard. L'arc es subjecta sobre dues petites columnes de pedra; de fust llis, capitell ornamentat amb fulles d'acant i calaveres, i base d'estil corinti, sobre un basament de maó. Just en la clau de l'arc de la porta d'entrada hi ha una pedra trapezoïdal amb una inscripció gravada. Finalment, un doble ràfec completa la ornamentació d'un coronament a dues aigües amb ceràmica en trencadís vidriat. Aquest ràfec està coronat, en el centre, per una creu de pedra. La porta d'entrada queda tancada per una reixa de ferro forjat, amb un disseny senzill de formes ondulants, que finalitza en la part superior amb l'alternança de ramificacions i espirals. Com a frontissa es disposa d'una barra de ferro forjat recargolat, que finalitza en la part inferior amb caps de dracs. En la porta d'entrada, prèviament a l'interior del recinte del cementiri, hi ha un espai cobert (porxo), amb una teulada a dues aigües, realitzada amb maó cuit i subjectat amb bigues de fusta amb impostes de pedra. Aquest cos segueix la tipologia de les masies de la contrada, amb parament de pedres irregulars, gairebé com si fos fet de còdols. La tanca/mur rep el mateix tractament que la porta, amb basament de maó i parament de pedra sense escairar. A la part superior es disposa d'un trencadís ceràmic, i a sota una sanefa decorativa de petits arquets. La tanca o mur de tancament del recinte presenta una sèrie de pilastres, amb coronaments ornamentals, que van repetint-se regularment. En l'interior del cementiri destaca el panteó de la família Duran, que s'ubica just a l'entrada del recinte, en línia recta amb la porta d'accés, presidint amb una gran creu que s'alça des del terra, el recinte d'entrada al cementiri. En el tronc de la creu hi ha gravada la figura d'un arcàngel, probablement Sant Gabriel, assenyalant el cel amb la mà dreta i a l'esquerra duu l'Evangeli. Sobre la figura, uns núvols emeten rajos cap a l'arcàngel. Corona l'obelisc una creu grega en el centre de la qual, i encerclat, es troba gravat el crismó. | 08156-91 | Ctra. de Sentmenat, 75, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La porta d'accés i la tanca del cementiri van ser projectades per Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte destacat de principis del segle XX. Aquest arquitecte, que també va realitzar els cementiris de Sentmenat i Castellar del Vallès, utilitzava fonamentalment en la seva arquitectura diferents elements ornamentals amb acabats de trencadís. Aquest cementiri es troba a les afores de la població, ja que el cementiri existent en aquella època es va quedar petit. Antigament els cementiris estaven al recer de l'església; no obstant, en créixer la parròquia s'havia de pensar a fer-ne un de més gran. En la visita pastoral del 2 de novembre de 1866, el bisbe manà 'que no es facin nínxols tocant la paret de l'església', i es de suposar que això comportà la realització d'aquest nou cementiri. La donació del terreny de l'actual cementiri la féu el Sr. Pere Duran Plantada el dia 27 de desembre de 1901; l'acceptà el Rvd. Hermenegild Santacana, rector de la parròquia i signaren com a testimonis els senyors Pere Pou i Antoni Puigdomènech. S'inaugurava solemnement el 8 de maig de 1904. El cementiri passà a ser municipal l'any 1932 (per una llei del 30 de gener) , fins que el 15 d'abril de 1939, el municipi el retornà a la parròquia. | 41.5876000,2.1597500 | 429965 | 4604330 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56831-foto-08156-91-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antoni Falguera i Sivilla, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 102|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56754 | Can Gordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XVI/XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. | 08156-14 | Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. | 41.5851300,2.1845000 | 432025 | 4604036 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|95|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56758 | Can Malla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malla-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (IV). Can Malla'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 4. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Recentment rehabilitada. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Ha estat ampliada i modificada al llarg del temps, però conserva l'estil original. L'estructura és de murs portant de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta, de poca inclinació, és de dues vessants realitzada amb teula àrab i carener perpendicular a la façana. L'accés principal a la masia és un arc mínimament rebaixat, que es troba a l'eix vertical, que forma conjuntament amb el balcó i el carener de la coberta. A banda i banda de la porta principal, hi ha dues finestres, i en el segon pis, unes altres dues de major grandària, disposades totes elles seguint l'eix de simetria compositiva de la façana. La simetria de la façana queda modificada degut a la construcció annexa, possiblement adossada posteriorment, que s'utilitzava per a usos agrícoles. Al costat del balcó del primer pis hi ha un antic rellotge de sol, recentment restaurat. La façana principal té un acabat arrebossat. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra, amb obertures principalment rectangulars i amb arcs de maó a plec de llibre. A la façana lateral esquerra, encara es conserva la porta corredissa que donava accés al porxo. La masia tenia una distribució interior molt típica de la clàssica masia catalana, amb l'entrada principal que comunica amb la cuina, a l'esquerra, i amb el menjador, a la dreta. Al fons, l'escala d'accés al pis de dalt, on es trobaven tres dormitoris i el graner, tots comunicats amb la saleta on hi havia un petit balcó. A la part baixa i sota l'escala, hi ha una porta que donava a fora al darrera de la casa, on hi havia una comuna. En el costat esquerra, una porta donava pas a la cort del cavall. Curiosament, el cavall entrava pel portal principal, i travessant la sala, passava a la seva cort. Enfront de la porta de l'estable, n'hi ha una altra que comunicava amb el celler. El aquest lloc hi havia un gran cup per al vi; també hi havia hagut una premsa muntada damunt d'una pedra de grans dimensions. | 08156-18 | C. de Dalt, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La masia va ser construïda cap l'any 1770 per Anton Malla. Es conserven molts documents que formen part de la història de la casa, un dels més antics és el pagament del cens de l'any 1786. Actualment està cedit a l'Associació de Pessebristes. A la planta baixa s'hi realitzen tallers de pessebrisme i l'exposició anual de pessebres populars i diorames. | 41.5949700,2.1797900 | 431643 | 4605133 | 1770 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56758-foto-08156-18-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | A can Malla es custodia la col·lecció de pessebres de la l'Associació de Pessebristes de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56782 | Casa Luján | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-lujan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La casa Luján és exemple de l'arquitectura catalana d'avantguarda de mitjans del segle XX. És una petita casa de vacances, feta amb maó vist i formigó. Està adaptada al desnivell del terreny, amb jardí posterior i garatge al nivell inferior. A l'entrada hi ha una rampa d'accés, la porta de la qual es troba a la dreta. D'aquesta rampa surten dos petits trams d'escala: el de l'esquerra dona a un caminet que connecta amb el jardí posterior; el de la dreta es perllonga en un passadís que, seguint el perímetre de la casa, dóna al garatge. L'estructura es correspon a les divisions de les dues zones funcionals de la casa. Aquesta es materialitza amb dos rectangles, coberts cadascun per una volta de canó a la catalana de formigó en massa, suportada per murs de totxo. La coberta és plana amb acabat d'enrajolat ceràmic. Hi ha petites cobertes inclinades a una sola vessant i amb teula àrab a sobre del rebedor. La façana presenta acabats de murs de totxo i formigó vist, amb un cert control de les obertures, tant en forma com en mida i número. La tosquedat dels murs de totxo és només aparent, donat que un cop acabats es va procedir a un lleuger rascat per tal de produir aquesta impressió. En canvi, l'acabat de la junta presenta força cura. També es fa ús de la rajola de València bicolor blanca i verda, a l'entrada de la casa i a la barbacoa. El disseny del jardí intenta no modificar l'orografia original. La planta es compon de zona de dia i zona de nit, separades amb un rebedor rectangular com a nexe d'unió. El sostre d'aquesta peça vola cap a fora, i amb el darrera de la llar de foc, forma un petit cancell que emmarca l'entrada. Paral·lela al rebedor-distribuïdor, hi havia una petita terrassa amb accés des de la cuina. La zona de nit és a un nivell lleugerament més baix que la de dia, i consta de tres habitacions i un petit bany, units per un distribuïdor que ve del rebedor a través d'uns graons. La zona de dia conté la cuina i l'estar-menjador. El control de la llum solar es fa mitjançant les tradicionals persianes de llibret, entre les quals destaca la de l'estar-menjador, de grans dimensions i que es desplaça paral·lelament a la façana per mitjà de guies metàl·liques. | 08156-42 | Av. Catalunya, 71, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La dècada dels anys 30 del segle passat es caracteritzaren, a Catalunya, per un encoratjador desenvolupament del moviment modern en la seva expressió racionalista, del qual són protagonistes els membres del GATCPAC. La guerra civil va suposar un estroncament d'aquesta contribució catalana a l'avantguarda europea. Caldrà esperar a la dècada dels anys 50 per a que l'arquitectura catalana inici la seva recuperació. Es proposava recuperar el moviment modern i posar al dia l'arquitectura catalana, i alhora que intentaven incorporar la nova tecnologia, també buscaven promoure la capacitat artesanal del país. També el moviment modern va evolucionar a Europa i a Catalunya, és aquí on apareix el Realisme que es caracteritzava per una comprensió de les necessitats dels habitants de les edificacions, per una sinceritat constructiva i per un respecte al procés constructiu. Es valoraven el murs com elements estructurals i els materials tradicionals, en detriment dels acabats i els maquillatges dels elements constructius i portants. Era una època en que convenia adaptar-se а la realitat econòmica, tècnica i social del país. En aquest context, l'any 1959, l'estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay) va rebre l'encàrrec d'una casa a Palau de Plegamans per part de les germanes Fernández. Aquesta casa presenta una planta que sintetitza la de les cases mínimes del GATCPAC (la preponderància de la llar de foc exempta, un marcat caràcter interior de l'espai de la planta, la utilització de rajola policromada, la volta catalana sustentada per murs gruixuts de totxo,...), i es fa referència clara a la utilització dels elements tradicionals del país. Posteriorment, als anys 70, la casa va patir alguna transformació deguda a les necessitats de la propietat (eliminació de la terrassa de la cuina, ús del soterrani, fusteria). | 41.5755800,2.1824000 | 431840 | 4602978 | 1961-62 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56782-foto-08156-42-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Estudi MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56909 | Gegants de Palau-solità i Plegamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-palau-solita-i-plegamans | DADES GEGANTS: http://martivalentina.wixsite.com/dadesgegants/palau-solita | XX | Els gegants de Palau-solita i Plegamans són el Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès, que van acompanyats pel gegantó en Patufet. El Dimoni de la Pedra Llarga i la Masovera de can Cortès són una rèplica dels originals, de l'any 1986, construïts pel taller Nona de Mataró. Els antics són de cartró pedra: el dimoni pesa 70 kg i fa 3,46 m d'alçada; la masovera pesa 60 kg i fa 3,37 m d'alçada. Van ser batejats l'any 1986 per mossèn Pere de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità i els padrins van ser en Josep M. Bachs i tot l'equip del programa 'Filiprim' de TV3. L'any 2004 van ser restaurats pel taller Sarandaca de Granollers. L'any 1998 el taller Sarandaca va construir els nous gegants, de fibra de vidre. El dimoni pesa 43 kg, i la masovera, 35,5 kg. L'alçada es la mateixa que els originals. Es van estrenar durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans, el mateix any de la seva construcció. El gegantó Patufet, també construït pel taller Sarandaca, és de l'any 2002. És de fibra de vidre, pesa 18 kg i fa 2,6 m d'alçada. Va ser estrenat durant la Trobada de Gegants a Palau-solità i Plegamans de l'any 2002. | 08156-169 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La colla de Geganters i Grallers de Palau-solita i Plegamans va iniciar la seva activitat l'any 1994, i es va legalitzar l'any 1995. La primera sortida de la colla va ser el dia 21 de maig de 1995 a Festa de Sant Isidre de Palau-solita i Plegamans. L'any 1996 en Jordi Roura va compondre una peça per a les gralles anomenada '8 de setembre', per celebrar el 10è aniversari dels gegants. Cada dos anys es celebra la Trobada Gegantera, on participen un gran nombre de colles convidades. Es fa una cercavila pels carrers del poble i l'acte final a la plaça de la Vila (Ballada de Gegants i Capgrossos). | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 1998 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56909-foto-08156-169-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56756 | Can Joan Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-sastre | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La teulada és de dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga, i carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser remodelada l'any 1930 i la porta i les finestres són de factura contemporània. | 08156-16 | C. de Sant Isidre, 16, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser remodelada possiblement l'any 1933, ja que hi ha una inscripció a la façana amb aquesta data. Consta en un testament de fa uns dos-cents anys. El nom de Sastre prové de l'ofici d'un propietari anterior. | 41.5756800,2.1780600 | 431478 | 4602992 | 1875 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56756-foto-08156-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56760 | Can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padro | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XV). Can Padró'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 17. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIV-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa, però no es pot saber del cert, ja que ha estat sotmesa a evidents modificacions de l'estructura original, i s'ha ampliat amb diversos cossos annexos de diferents èpoques. No obstant, es conserva l'entrada porxada de dues vessants i la tanca de l'antiga masia. L'estructura originaria és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta del volum principal és inclinada a quatre vessants, amb teula àrab i amb un ràfec de gran voladís sostingut per permòdols. Del centre sobresurt una torre quadrangular coronada per una balustrada de pedra, amb elements decoratius a cada angle. Els altres volums també consten de cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. Les façanes principals (sud i oest) del volum principal són les que han patit més modificacions respecte a l'original (finals del segle XIX), i són les que donen fonamentalment la imatge més característica del conjunt. Les dues presenten una disposició simètrica dels elements, en tots els nivells. En la façana sud hi ha, en la planta baixa , el portal d'entrada rectangular amb finestres a cada costat. AI primer pis hi ha tres balcons, amb baranes de ferro forjat i treballat. Igualment en el segon pis hi ha tres obertures just en l'eix de les inferiors, però més petites. Entre el primer pis i el segon hi ha un rellotge de sol de ceràmica recuperat. En la façana oest hi ha, en la planta baixa, una porta secundària de l'habitatge, precedida per una porxada amb obertures amb arcs de mig punt rebaixats, que crea una terrassa al primer pis, amb barana de balustres. En el primer pis i segon es disposen les obertures ordenadament, en tres faixes verticals. La resta de façanes, tant de l'edifici principal com de la masia original, presenten una disposició totalment anàrquica de les obertures, del tipus i de les dimensions d'aquestes. L'acabat del mur i de les façanes és arrebossat, i de pedra en els casos que aquest s'ha desprès. | 08156-20 | Camí de Can Padró, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | La casa va ser fundada a principis del segle XIV, i ha estat habitada sempre per la mateixa família. És una de las cases més importants del municipi i del Vallès. L'any 1366 i el 1398, en Jaume Padró feu un donatiu al rector de Plegamans. En els fogatges de Plegamans i Palau-solità de 1470, consta 'En Padró'; al de 1497 i al de 1515, un tal Joan Padró, i en 1552 l'Anton Padró. Es creu que l'antiga masia tenia capella i cementiri dins la mateixa casa. | 41.5890900,2.1815100 | 431780 | 4604478 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56760-foto-08156-20-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56785 | Bòbila de Can Duran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | La fàbrica es troba abandonada. | Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. | 08156-45 | Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. | La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. | 41.5864700,2.1631600 | 430248 | 4604202 | 1930 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56907 | Fotografies de Palau-solità i Plegamans a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-memoria-digital-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XIX-XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 67 imatges de diferents indrets del terme de Palau-solità i Plegamans realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Les diverses fotografies són procedents majoritàriment del fons de la família Cuyàs, del Instituto Geográfico y Estadístico de España, de la Diputación Provincial de Barcelona i del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya. | 08156-167 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56919 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-la-biblioteca-de-catalunya | BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA: http://www.bnc.cat/ | XIII-XX | La Biblioteca de Catalunya conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de Palau-solità i Plegamans. Hi ha documents en paper, pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle XIII al XX, en els següents fons: - Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu: documents municipals (segle XIX) i pergamins (segles XIII-XVI). - Fons i col·leccions documentals de l'Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya: documents que es refereixen al terme municipal de Plegamans i a Sant Genís de Plegamans. - Fons de la Junta de Comerç de Catalunya. - Catàleg de la Biblioteca: documents de la col·lecció Fullets Bonsoms (segle XIX). | 08156-179 | Biblioteca de Catalunya. Carrer de l'Hospital, 56, 08001, Barcelona. | La Biblioteca de Catalunya va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, i oberta al públic l'any 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. L'any 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya va anomenar-se Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56919-foto-08156-179-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Mercè Comas del Servei d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56829 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis | XIX-XX | Ja no es canten. | Els Goigs de Sant Genís, patró de la parròquia de Plegamans, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 25 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Puix al cel sou exaltat molt estimat, assistiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Fóreu fill de clar llinatge sense ultratge, gentil branca de pagans i portàreu als mundans gran avantatge en els teatres profans escarnint la veritat, molt estimat... Vós a Roma professàreu i usàreu en comèdia molt famosa la més vil i infame cosa, i us burlàreu amb paraula molt damnosa del baptisme tan sagrat, molt estimat... A l'instant que a Vós portaren i tiraren l'aigua clara del baptisme els errors del fosc abisme se us mostraren, i de l'orb paganisme coneixeu la falsedat, molt estimat... No teméreu la presència i insolència de Dioclecià emperador, ans bé amb un gran valor i resistència despreciàreu son furor, sent de Crist enamorat, molt estimat... Admira sa tirania i gosadia i creient injuriada sa autoritat profanada sentencia amb sa fúria molt airada que sigueu aturmentat, molt estimat... Assots de moltes maneres i amb grans veres el President us aplica, amb bastons! oh llei única! cors de feres! així a Sant Genís sacrifica amb gran inhumanitat, molt estimat... En el poltre us posaren i ratllaren els vostres costats sagrats amb grafits de ferro armats i us deixaren sense conèixer-vos els nats més Vós fort haveu estat, molt estimat... Per acabar vostra vida l'homicida l'Emperador mana i vol que us degollin sens condol, i en la ferida trobeu Vós vostre consol puix al Cel haveu pujat, molt estimat... Venerat sou entre els sants en Plegamans, el poble aquí en alta veu us prega per al conreu ajuntant les mans que de pedra el preserveu, de guerra, fam i maldat, molt estimat... Si Plegamans us implora a tota hora oïu màrtir agraciat, sequedat i tempestat llenceu-les fora i envieu pluja al sembrat quan n'hi ha necessitat, molt estimat... Vostres relíquies tenim i aquí venim trobant en elles delícies i venerant-les propicies quan sentim que Déu envia justícies, més pregant és aplacat, molt estimat... Cureu tota malaltia cada dia, al coix, al manxol i trencat, i a qui té mal de costat i perlesia; doneu força a l'alisiat; per Vós tot és remeiat, molt estimat... Puix lloem vostra victòria i vostra glòria, protegiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Ja que Déu vos ha estimat i exaltat, empareu-vos amorós, Genís màrtir gloriós. | 08156-89 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56829-foto-08156-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56830 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX-XX | Els Goigs de la Mare de Déu del Roser es canten actualment durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Genís, durant la festa de l'Estadal del Roser. Tanmateix, els goigs dels que disposem són els que es cantaven a l'església de Santa Maria de Palau-solità. La lletra és tal i com segueix: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria. Puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, senyora el roser més excel·lent quan un féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del Cel us trametia Déu el Pare, qui volia fóssiu Mare del Roser. Del sant Ventre produïda la planta del Roser gerd, fou dels àngels circuïda i servida amb gran concert; i restà pur i sencer vostre cos amb alegria quan parí dins l'establia el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'Estel·la ensems partiren per a adorar el Senyor, i trobaren ésser ver de Balaam la profecia quan Vós, oh Verge Maria teníeu rosa i Roser. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat, amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat, per les quals fou Lucífer, qui dels sants l'infern omplia; fou robat en aquell dia, que florí el sant Roser. Reparada la gran erra de Adam per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser a dalt del Cel; i pujant amb gran poder el partir no us entristia, contemplant Déu com rebia amb gran goig el sant Roser. No fou de petita estima el goig de l'Esperit Sant quan vingué de l'alta cima en vostre Col·legi Sant, i regà aquell bon planter, que Jesús-Déu elegia, per estar en companyia del celestial Roser. Vostra vida ja acabada el més gran dels goigs sentí, quan a Déu fou presentada triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer del gran hort que posseïa. Col·locant-vos com devia sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra confraria fossin instituïdors; i és així que ells l'han fundada, obeint vostre Voler, dignament intitulada Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder fent miracles cada dia, preservau, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08156-90 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56811 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, i realitzada amb teula àrab. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. La façana principal i la façana del darrera, que dona a la plaça Onze de Setembre, es composen simètricament respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, emfatitzades i rematades per un coronament a manera de barana o ampit, que amaga la coberta en el cas de la façana principal, i per un coronament amb un petit frontó d'estil modernista en la façana del darrera. Les façanes laterals s'ordenen mitjançant uns eixos verticals que determinen la posició dels diferents forats. S'ha de destacar fonamentalment la façana principal; ja que, a part de ser la més elaborada de totes, és la que ens dona la memòria històrica i la imatg, que tenen els ciutadans de Palau-solità i Plegamans, d'aquesta construcció. Aquesta façana ha estat modificada al llarg dels anys. L'entrada principal, situada en el centre, està formada per un arc de mig punt i, a banda i banda, hi ha dues portes més petites rectangulars. Els dos nivells de l'edifici es veuen accentuats per una balconada que uneix les tres obertures del pis superior, totes elles de les mateixes dimensions i de forma rectangular. Finalment, la façana queda coronada amb un fris amb la inscripció: 'Casa consistorial', que amaga darrera seu l'estructura de la coberta a dues aigües. La façana posterior també presenta un treball de composició i uns elements escultòrics prou destacats. Cal mencionar les obertures dobles, en la planta baixa, i la triple obertura, en la part central del primer pis, i dues finestres més a banda i banda d'aquesta darrera. Totes les finestres de la façana posterior són d'arc rebaixat. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció: '1908'. La part superior d'aquesta ornamentació segueix l'estil d'altres obres de l'arquitecte, realitzat amb trencadís de ceràmica vidriada. En l'interior cal destacar l'escala de tram recte en el centre de la planta baixa. | 08156-71 | Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'origen d'aquest edifici podria correspondre al segle XVII. El municipi de Palau-solità i Plegamans és el resultat de la unió administrativa de dues parròquies: Palau-solità i Plegamans. Aquesta unió ja consta documentada a l'any 1440; no obstant, no va ésser fins l'any 1698 en què els prohoms de l'època varen decidir l'adquisició d'una casa del Comú. Aquesta casa va funcionar com a hostal durant molts anys, arrendat pel consistori; encara que a la vegada, aquest consistori es reunia d'en tant en tant a la sala de la casa. Al llarg del temps aquest edifici es va anar deteriorant, i l'estat d'aquest en el 1868 era molt precari, fet que va fer decidir la necessitat de realitzar una rehabilitació integral i donar-li un altre ús. En aquesta època es va encarregar un projecte global de rehabilitació de l'edifici, per tal de realitzar la implantació d'una escola, que mai es va dur a terme. A principis del segle XX, els baixos es varen utilitzar per les escoles nacionals. La façana posterior, orientada a nord, fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla, a principis del segle XX. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció (any 1908). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56774 | Sant Genís de Plegamans, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-nova | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | Es tracta d'una església d'aparença majestuosa, amb façanes de maó i disseny d'inspiració neogòtica però sobri i senzill. és obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal en la capçalera, dividit en set arcuacions d'arc apuntat i pilars adossats com a contraforts, amb diferents obertures conformant les ornamentacions. Aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres en la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructura del tancament de la nau, amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt. A la part de l'entrada es situa, a l'esquerra, un petit edifici annex de planta octogonal; i a la dreta, es troba el campanar també de planta octagonal. L'estructura és de murs portants de maó, vistos per la cara exterior i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-34 | Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'església de Sant Genís es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de can Gordi, en el terme de Plegamans. S'edificà a l'indret de les Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. El campanar, el baptisteri i el nàrtex es varen fer en posterioritat, l'any 1992. La porxada de la façana principal, que dóna unitat al conjunt, es va construir l'any 1998. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 1942-44 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Isidre Puig i Boada, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56924 | Escultura de la plaça de la Petanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-la-petanca | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | L'Escultura de la plaça de la petanca és obra de Santiago Erraiz, soci de la Fundació Club Petanca Palau, i inaugurada l'any 2001. Es tracta d'una estructura de ferro que simbolitza un jugador de petanca fent el llançament de la bola, instal·lada sobre una gran pedra. | 08156-184 | Plaça de la Petanca, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'escultura es va inaugurar el dia 1 de setembre de l'any 2001, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació Club Petanca Palau. | 41.5898900,2.1796200 | 431623 | 4604569 | 2001 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Santiago Erranz | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56810 | Escoles de la Carrerada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-la-carrerada | BOHIGAS, O. (1970) Polèmica arquitectura catalana. Barcelona: Edicions 62. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MIRALLES F. (1983) 'L'època de les avantguardes, 1917-1970'. Història de l'Art Català. Barcelona: Edicions 62. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona. | XX | Edifici d'escoles, de planta baixa i composició modular de superfícies planes, amb grans finestrals que serveixen per organitzar els espais sempre a partir de la seva funcionalitat. En el seu inici estava format per quatre aules per a quaranta alumnes, amb els serveis corresponents. Cada classe comunica amb una terrassa descoberta, i el corredor és el vestíbul i guarda-roba. L'escola es comunica amb l'exterior a través d'un porxo, mitjançant una rampa d'accés. Els serveis i els urinaris tenen ventilació transversal. A l'exterior, els murs plans i arrebossats responen al mateix interès funcional propi de l'estil racionalista de l'edifici. La seva estructura funcional feia les aules còmodes, lluminoses i ben ventilades. Possiblement l'estructura és de murs portants amb forjats de formigó i bigues de ferro. EI cossos de les edificacions tenen la coberta molt poc inclinada, d'una sola vessant. La façana es caracteritza per la seqüència de grans finestrals, separats per murs a manera de contraforts. Predomina l'horitzontalitat. Cada mòdul té com a accés una rampa. Hi ha continuïtat amb l'exterior gràcies a la transparència dels espais dividits per grans finestrals. Contrasten els espai enguixats i pintats, amb els espais on es deixa veure el material de construcció, el formigó. | 08156-70 | CEIP Josep M. Folch i Torres. Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'edifici va ser projectat pels arquitectes Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López (GATCPAC), és d'estil racionalista i va ser construït l'any 1934. Des de principis de la dècada dels anys 30 del segle passat, a Catalunya i a la resta d'Europa es va anar desenvolupant un moviment atent a les demandes socials, facilitat per la proclamació de la II República. Aquest moviment proposava unes condicions de vida molt més favorables, i això afectava al disseny dels espais públics i privats i dels diferents edificis. El GATPAC (Grup d'Arquitectes Catalans per al Progrés de la Cultura Contemporània) va ser fundat per Josep Lluís Sert al novembre de l'any 1930. Aquest moviment promovia una sèrie d'idees a tenir en compte al construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es va construir l'escola. Aquestes escoles foren ideades com a 'escola tipus', com a model a seguir en posteriors grups escolars. Tant els materials com els obrers del ram van ser de Palau i rodalies, utilitzant tècniques de construcció habituals de l'època, però afegint-hi bigues de ferro per aconseguir finestrals més amplis. Si bé les classes van començar l'any escolar 1934-1935, la inauguració oficial de l'escola va ser el 5 d'abril de 1936. A la dècada dels anys cinquanta del segle passat,es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de cossos autònoms. Durant tots aquests anys, fins al dia d'avui, les Escoles Velles han vist passar per les seves aules una bona part dels nens i nenes de Palau. | 41.5860400,2.1768900 | 431392 | 4604143 | 1934 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56810-foto-08156-70-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López, arquitectes. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56913 | Abraxas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas | XXI | L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. | 08156-173 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 2016 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Dolors Sans, constructora. | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56784 | Sindicat o Cooperativa Argrària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-cooperativa-argraria | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta d'una sola planta d'alçada reguladora força important, degut al seu ús originari. La coberta és a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga i el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és de murs portants amb encavallades de fusta. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. Les dues façanes s'ordenen mitjançant uns eixos verticals, que determinen la posició de les obertures. La façana principal es composa simètrica respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, rematada per un coronament a mode de barana o ampit, que amaga la coberta amb ornamentacions modernistes. Les façanes presenten unes formes ondulants, amb obertures d'estil modernista-noucentista; encara que, en conjunt, l'edifici es considera d'estil noucentista. L'entrada principal, orientada a l'est, és un arc de mig punt i, a banda, es situen dues obertures, una d'elles cega, amb forma trilobulada. Aquesta seqüència d'obertures, dues trifoliades i una central d'arc de mig punt, es repeteix en la façana nord. En aquesta banda, s'obren en un nivell superior, tres petites obertures (òculs) amb forma de creu, l'eix vertical de les quals es troba arrodonit. Aquestes divisions modulars del mur lateral s'accentuen per pilars adossats. L'acabat de la façana és arrebossat i pintat. | 08156-44 | C. Anselm Clavé, 17, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'any 1916 es va fundar el Sindicat Agrícola amb l'objectiu de facilitar als pagesos l'adquisició d'adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic, el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una 'Caja Rural'. Ara és la botiga de la Cooperativa (ús comercial). | 41.5874000,2.1793200 | 431596 | 4604293 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56784-foto-08156-44-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56767 | Can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrents | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VIII). Can Torrents'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 8. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta diverses construccions annexes (era, corrals, paller...). El conjunt d'aquestes construccions, juntament amb la masia, formen un pati central, tancat par un mur perimetral. En aquest pati es disposa d'un pou. L'estructura de l'edifici principal és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues aigües, amb poca pendent i realitzada amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Mentre que la coberta del volum adossat a l'esquerra és d'una sola vessant, també perpendicular a la façana. Tot el mur es troba arrebossat, tant a la façana principal com en les altres. La porta principal d'entrada d'arc de mig punt és adovellada, amb les dovelles de pedra ben conservada, així com les de les dues finestres del primer pis, igualment emmarcades amb pedra ben tallada. En el portal principal encara es conserva una antiga i gran porta de fusta, amb un porticó que permet l'accés sense obrir la gran. La part esquerra de la façana presenta un cos afegit fa uns anys; possiblement allà mateix devia haver-hi part del porxo annex que encara es conserva, amb embigat de fusta i coberta de teules. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb reixa de ferro, de construcció primitiva, que il·luminava la cavallerissa. A la façana oest, hi ha una petita rajola de terra cuita amb data de '1745' gravada, segurament corresponent a l'any en que es devia fer la reforma aprofitant els elements ja construïts primitivament. L'interior de la casa és una mostra de masia típica: una gran sala d'entrada amb l'escala al fons; a l'esquerra, el gran menjador; a la part dreta, la cuina amb comunicació, per una petita porta, a l'estança on encara es conserva l'antic forn de pa. Més endins es troba el primitiu celler, que conserva tot l'embigat antic, apuntalat amb llargues bigues. EI paller és un petit porxo, a dues vessants, que es recolza en tres de les seves cares sobre murs de maçoneria, deixant una cara oberta. La part davantera és sostinguda per una columna de secció circular feta amb pedra. Sobre aquesta, s'hi recolza una gran biga que suporta tot l'entramat de llates, que aguanta el carener i les teules de la coberta. | 08156-27 | Camí de Can Torrents, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'any 1889 la masia va ser comprada per Esteve Llacuna al propietari Folguera. Després de la compra s'hi van instal·lar uns masovers i la família venia a passar les vacances. Ha anat passant de pares a fills dins la família Llacuna. El nom de Torrents es creu que pot provenir del torrent pròxim a la casa, on anys enrere baixava molta aigua. | 41.5904500,2.1851000 | 432081 | 4604627 | 1745 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56767-foto-08156-27-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.09.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56799 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell-0 | AULADELL I MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIIaC-IVdC | No es conserva íntegre. Manca de parts essencials. Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment de can Boada Vell es troba al subsòl de la casa homònima i al seu entorn. L'actual masia és la perpetuació moderna d'un hàbitat conegut, citat per les fonts des d'època alt medieval. Arqueològicament els seus orígens es remuntarien, segons el material recollit, vers el segle II aC. Les diverses prospeccions indiquen la presència de l'antiga 'vilae' romana al cos central de can Boada Vell. Segons Jordi Auladell l'aterrassament modern seguiria a l'antic, i l'accés a la via romana es trobaria possiblement pel vessant est, mentre que l'accés actual és pel costat oest a partir del camí Reial. Durant la intervenció arqueològica es va documentar una estructura de paviment (opus signinum), murs paral·lels a l'edificació principal de la masia actual, un mur de tancament, i mostres de delimitació d'una estança. Tot plegat sembla correspondre a estances marginals o perifèriques de caire industrial. Es documenten tres nivells ocupacionals. El primer es dataria a la segona meitat del segle II-I aC. La segona ocupació s'ampliaria amb nous murs que perduraria de finals del segle I dC o inicis del segle II dC. En aquest darrer moment seria destruïda violentament per un incendi. En el tercer nivell s'aprofitarien algunes estances, s'obriria un nou accés, s'eixamplaria i es pavimentaria part d'una habitació. També es troba un nivell d'enderroc, que correspon al darrer moment d'ocupació, i a l'abandó definitiu. A aquesta darrera ocupació s'associa gran quantitat de dolia, àmfores d'oli, ceràmica comuna i de cuina. La cronologia d'aquesta fase arrenca de la destrucció anterior fins al segle VI dC. Es considera que l'estat de conservació és regular degut a l'incendi i l'abandonament. | 08156-59 | Can Boada Vell. Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada s'esmenta en un contracte de traspàs del Cartolari de Sant Cugat datat l'any 995, on Constantí donava un conreu de vinya propi. En el Cartolari, l'any 1071, l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat donava un lot de terra, annexa a la sagrera de Santa Margarita, a B. Ramon i la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda. Possiblement es tracti de la via romana que enllaçava Aguae Calidae i Barcino, i que travessa l'antiga parròquia Palau-solità. L'any 1989 a la masia de can Boada Vell es realitzen obres de restauració i condicionament de l'edifici per ubicar-hi l'escola-taller de l'INEM. A finals de l'any 1991 es realitzà una excavació arqueològica d'urgència a la vella masia de Boada Vell. Allí aparegueren les restes d'un original assentament romà. | 41.5655900,2.1775900 | 431428 | 4601873 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56746 | Can Boada Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell | AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. | 08156-6 | Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. | 41.5661300,2.1776000 | 431430 | 4601932 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56922 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-nacional-de-catalunya | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIX-XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, i té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de Palau-solità i Plegamans són els següents: - ANC1-547: Agència Catalana de l'Aigua. - ANC1-1087: Arxiu de la família Desvalls. - ANC1-42: Brangulí (fotògrafs). - ANC1-25: Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de l'Arxiu Nacional de Catalunya. - ANC1-186: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència. - ANC1-707: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge. - ANC1-515: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia. - ANC1-1126: Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri de Treball. - ANC1-243: Delegació Territorial a Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-492: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-439: Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-296: Departament d'indústria, comerç i turisme de la generalitat de Catalunya. - ANC1-501: Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-822: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-817: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-352: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-208: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. - ANC1-490: Districte Forestal de Barcelona. - ANC1-180: Eugenio del Castillo. - ANC1-312: Federació Catalana de Futbol. - ANC1-84: Fundació Jaume Bofill. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-216: Govern Civil de Barcelona. - ANC1-1179: Josep Maria Pérez Molinos. - ANC1-416: Josep Pous i Pagès. - ANC1-715: Junta de Museus de Catalunya. - ANC1-314: Junta Electoral Provincial de Barcelona - ANC1-552: Llinatge Picó. - ANC1-604: Noies i Nois Escoltes (Nine) - ANC1-641: Prefectura del Districte Miner de Barcelona - ANC1-691: Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Ministeri d'Obres Públiques. - ANC1-818: President Francesc Macià (documentació institucional). - ANC1-398: Reial Audiència de Catalunya - ANC1-564: Taf helicòpters, S.A. - ANC1-631: Torras, Herrería y Construcciones, S.A. | 08156-182 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56920 | Fons documental de Palau-solità i Plegamans a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-palau-solita-i-plegamans-a-larxiu-comarcal-del-valles-occidental | ARXIUS EN LINIA, DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ | XIV-XIX | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental custodia els següents documents que fan referència a Palau-solità i Plegamans, procedents del fons de l'ajuntament de Terrassa: - Ordre per al repartiment de contribució de matxos i mules de diferents pobles (1375-1793). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1375. - Ordre de la Junta del partit del Vallès sobre la presentació de cavalls a Sabadell (1681-1808). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-1681. - Declaracions de Jaume Andreu sobre la mort de Pere Latrilla a l'heretat del mas Guàrdia de Palau-solità i Plegamans (1828). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2337. - Ofici de l'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans a l'alcalde major de Terrassa informant que no hi ha cap fàbrica ni teler tèxtil de seda, llana, fil, cotó ni cànem (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2722 2722. - Notícia del nombre de fàbriques i telers de teixits de seda, llana, fil, cotó i cànem de Palau-solità i Plegamans (1836). Codi de referència: ACVOC90-36-T2-2724). | 08156-180 | Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. C. Baldrich 268, 08223, Terrassa. | L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) va ser creat l'any 1982 com a arxiu depenent de la Generalitat de Catalunya. També comprèn l'Arxiu Històric de Terrassa, creat l'any 1932. L'Arxiu Comarcal custodia un total de 229 fons documentals amb un volum de 4.877 metres lineals de documentació, de procedència d'administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular.Tanmateix, disposa de 250 metres lineals de biblioteca auxiliar i administrativa. | 41.5875300,2.1784900 | 431527 | 4604308 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56920-foto-08156-180-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56918 | Secció d'una branca de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-duna-branca-de-lalzina-de-can-padro | XXI | Es tracta de la secció transversal d'una de les grans branques de la desapareguda alzina de can Padró. Es troba exposada en una vitrina i acompanyada de fotografies antigues i textos explicatius sobre la històrica alzina. | 08156-178 | Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 41.5838000,2.1796500 | 431619 | 4603893 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56918-foto-08156-178-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es conserven uns troncs de l'alzina de can Padró a can Boada, en mal estat. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56805 | Paratge de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-lalzina-de-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | Es tracta d'un paratge urbà on hi havia una gran alzina que, durant molts anys, va ser l'emblema del municipi. L'any 2005 es va plantar un altre exemplar al mateix lloc on hi havia l'antic, procedent dels Pirineus i d'uns 80 anys d'edat, amb l'objectiu de donar continuïtat a un dels símbols del municipi. Actualment tot el seu entorn immediat forma una gran rotonda. | 08156-65 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56893 | Llegenda de l'Alzina can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalzina-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX-XX | Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 08156-153 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: PARCS NATURALS.GENERALITATS DE CATALUNYA: http://parcsnaturals.gencat.cat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56823 | Monument a Josep Maria Folch i Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-maria-folch-i-torres | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | El monument commemoratiu a Josep Maria Folch i Torres es troba a la intersecció del carrer Folch i Torres, el carrer Sant Miquel i l'avinguda Diagonal. És obra d'Alfredo Lanz Rodríguez i Montserrat Faura Oriol, inaugurat l'any 1988. Es tracta d'un monòlit prismàtic de formigó, que presenta a la part inferior un cub també de formigó, amb un medalló de bronze amb el rostre de perfil de Josep Maria Folch i Torres. A un dels costat hi ha escrit amb lletres de bronze: 'CATALUNYA / A / JOSEP Mª / FOLCH / I / TORRES'. El monument també presenta diversos relleus de bronze relacionats amb Folch i Torres. Les seves dimensions són: 7 m per 1,5 m per 1,5 m. | 08156-83 | Intersecció C. Folch i Torres, C. Sant Miquel i Av. Diagonal | Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950): És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes'. Va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran', i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. | 41.5878500,2.1754200 | 431271 | 4604346 | 1988 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56823-foto-08156-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Alfredo Lanz Rodríguez i Montserrat Faura Oriol | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56914 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-4 | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat | XX | El monument commemoratiu a Anselm Clavé es troba a la intersecció del carrer del Camí Reial amb el passeig de la Carrerada. Es tracta d'una font esculturada que consta d'un pedestal troncopiramidal de pedra, que fa de font, sobre el que hi ha un bust naturalista de bronze d'Anselm Clavé. Les seves dimensions són:1,7 m per 0,5 m per 0,8 m. | 08156-174 | Intersecció del C.del Camí Reial amb Pg. de la Carrerada | Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874): Fou músic, poeta i polític, i fundador de les societats corals catalanes. De formació musical autodidacta, va concebre la idea de crear una associació coral integrada per treballadors i artesans, mentre complia una condemna de dos anys de presó per la seva participació en els esdeveniments revolucionaris succeïts a Barcelona l'any 1843. La primera societat d'aquestes característiques va ser l'Aurora, fundada l'any 1845, a la que va seguir l'any 1850 la Fraternitat, més tard rebatejada com Euterpe, amb la qual va dur a terme una important tasca cultural a la perifèria industrial de Barcelona. Mantenen encara una estimable popularitat algunes de les seves composicions corals, com Els xiquets de Valls, La maquinista i Les flors de maig. | 41.5865200,2.1789400 | 431563 | 4604195 | 1970 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56914-foto-08156-174-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56790 | Serra de Can Valls i Barranc de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-valls-i-barranc-de-lhome-mort | ÁLVAREZ BURGOS, F. (1982) Prontuario de la moneda romana. Madrid: Vico. BARRASETAS, M.E. (1993) 'Camí de la Serra de can Valls'. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n., p.308-309. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Cal·lígraf. | XIXaC-IIdC | Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes. En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre. Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia. Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus 'sandvitx', campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC. L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC. Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC. D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est. L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna. Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges. | 08156-50 | Serra de Can Valls | Es va recollir material arqueològic d'aquest jaciment a la dècada dels anys 40 del segle passat, però es desconeix l'autor. L'any 1989 en eixamplar un camí, es descobriren restes que motivaren una intervenció d'urgència. El propietari del càmping Palau va comunicar, l'any 1988, a E. Puch i R. Ortonoves que havia vist furtius buscant materials al turó veí. Per evitar-ho va fer tapar el lloc amb terra. Finalment, es va fer una excavaciód'urgència l'any 1989, dirigida per E. Barrasetas. Entre els anys 2005 i 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb motiu del projecte urbanístic del Pla Parcial Serra de can Riera - Polígon II de Palau-solità i Plegamans. | 41.5767700,2.1601700 | 429988 | 4603128 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56752 | Can Duran, masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XVI | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. | 08156-12 | Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). | Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. | 41.5890600,2.1620600 | 430159 | 4604491 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56743 | Ca n'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XV-XX | Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. | 08156-3 | Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. | 41.5804000,2.1903300 | 432506 | 4603507 | 1429 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56764 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-3 | AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (III). Can Riera'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 3. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVI | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que constava probablement de planta baixa i una planta pis. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riera i, segurament, amb forjats d'entrebigat de fusta. Actualment només es conserven parts d'alguns murs i elements de les façanes (portes i finestres). La coberta es troba totalment enderrocada, només presenta un petit fragment amb la forma de la vessant de la teulada i el tipus de teula (àrab). La masia data de dues èpoques ben diferenciades. La part dreta de la façana, que correspon al període més antic i la part esquerra. La façana principal de la casa es troba constituïda per construccions diferents en quant a estructuració o disposició. Les finestres de la façana de la part primitiva són de forma rectangular, emmarcades per carreus lleugerament treballats. La situada sobre la porta d'entrada ostenta un escut, amb un anagrama de Jesucrist i l'any 1575. La porta és d'arc rodó de mig punt i adovellat. Davant de la façana hi ha un pou que antigament comunicava, per mitjà d'una finestra, amb la cuina, des d'on es podia treure l'aigua. | 08156-24 | Camí de can Riera, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (direcció la Sagrera). | En el fogatge de l'any 1470 consta Bernat Riera; i en el de l'any 1552 figura entre els noms de caps de casa el ' d'en Riera '. El cognom es cita a la documentació al llarg dels segles XVIII i XIX. A final del segle XIX, la propietat fou adquirida per en Francesc Feliu Bancells per divuit mil duros; la finca tenia una extensió de dues-centes quarteres, que equivalen a unes seixanta-sis hectàrees. | 41.5805600,2.1633800 | 430260 | 4603546 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56764-foto-08156-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.