Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 56792 | Urbanització el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-el-castell | BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | VII-I aC | Únicament es conserva alguna resta superficial, lítica, ceràmica, etc. | Es tracta de la troballa de materials arqueològics durant les obres de construcció dels carrers a la Urbanització del Castell. Al peu del turó on hi ha l'antic castell, arran mateix de la carretera, van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i es va avisar al Sr. Ll. Ventura, encarregat del Museu, perquè les recollís. No hi va haver cap tipus de sondeig per veure de què es tractava. El material recollit és escàs, fragments informes de ceràmica a mà que semblen formar part d'una petita olla ibèrica. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, això fa pensar que en l'actualitat aquest jaciment es troba pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. | 08156-52 | Urbanització el Castell | 41.5823600,2.1831400 | 431909 | 4603730 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56792-foto-08156-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56792-foto-08156-52-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56797 | Ca l'Arimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larimon | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció d'una casa. És material és ibèric i romà: ceràmica comuna ibèrica, ceràmica campaniana, àmfores ibero- romanes, ferros i una antefixa del s.I-II. Tot el material va ser dipositat al Museu Parroquial, però no es va realitzar cap tipus de seguiment de les obres. | 08156-57 | Urbanització de ca l'Arimon | 41.5777900,2.1851200 | 432069 | 4603221 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment, donat pel Sr. Jardí i l'empresa constructora Mas i Perramon, es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56789 | Barriada de la Sagrera, urbanització can Jan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-la-sagrera-urbanitzacio-can-jan | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | X-XV | Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. | Es tracta de diversos fragments de ceràmica medieval recollits durant les obres de construcció de cases de la urbanització de la barriada de la Sagrera, entre els anys 1963-1964. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb les parcel·les edificades, pel que és probable que es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. | 08156-49 | Urbanització Can Jan | 41.5833900,2.1680100 | 430649 | 4603856 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56789-foto-08156-49-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56936 | Camí ramader de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra | MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. | XIV-XX | El camí ramader de la Serra és un camí molt antic, que s'esmenta ja com a camí ramader en la documentació de I'any 1563. Surt del castell de Montbui (Bigues i Riells), important nus de camins ramaders, i travessa diversos municipis del Vallès fins a entrar a Palau-solità i Plegamans per la urbanització de can Falguera. Segueix pel mig del bosc, vorejant la urbanització per la dreta i, més endavant, pel barri dels Turons per I'esquerra. A dalt del carener, deixa la pista principal i davalla cap a una residencia de gossos, per la dreta, fins a sortir al carrer asfaltat, a I'esquerra del castell de Plegamans. Després el camí esdevé un carrer molt ample que davalla fins a uns camps. En aquest punt, discorre pel marge dret del camp fins a trobar la carretera de Sabadell a Granollers, que travessa. Després, el camí voreja per l'esquerra d'uns transformadors elèctrics i passa pel mig d'uns camps, on arriba a Mollet del Vallès. | 08156-196 | Travessa el municipi des de l'extrem nord-est fins al sud-est | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.5909800,2.1842100 | 432007 | 4604686 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56814 | Riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-sentmenat | CASTELLS, T; GARCIA, R. (1989) Els primers agricultors del neolític a Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda. Terrassa: Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble. Barcelona: Planeta, cop. | Únicament es conserva alguna resta superficial. | Es tracta de la troballa de fragments de sílex en la part alta de la riera de Sentmenat, al seu pas per Palau-solità, alguns dels quals semblen retocats. Aquests tipus de troballes són freqüents en zones de rieres, però és molt difícil determinar l'existència d'un jaciment, i àdhuc la cronologia dels materials, ja que podrien haver estat arrossegats de llocs més alts. Només una intervenció arqueològica a l'indret permetria l'obtenció de dades més precises. | 08156-74 | Terreny erm en la part alta de la riera de Sentmenat | 41.5879100,2.1561300 | 429663 | 4604368 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56814-foto-08156-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56814-foto-08156-74-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Troballa fortuïta de la mainada dels voltants. El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 77|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56866 | Via Augusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/via-augusta | AULADELL MARQUÈS, J. (1995) Uns primers colons romans a Boada Vell. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLS MANENT, T. (1997) La via Augusta al Vallès Central. Palau-solità i Plegamans. Qu4trepins, Quaderns de Cultura. CASTELLVÍ, G.; COMPS, J.P.; KORTABA, J.; PEZIN, A. (1987) 'Voies romaines du Rhône à l'Ebre: Via Domitia et Via Augusta'. Documents d'Archéologie Française. París: Éditions de la Maison des Sciences de l'Homme. ESTRADA GARRIGA, J. (1961) 'Can Mulà, de Gallecs (Mollet del Vallès)'. Butlletí Agrupació Excursionista de Granollers. Granollers: Agrupació Excursionista de Granollers. ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo.MAYER, M.; RODÀ, I. (1984) La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORET PUJOL, L. (2009) Memòria científica. Intervenció arqueològica preventiva a la finca situada a la Parcel·la 7, Polígon 9 de Palau-Solità i Plegamans. Jaciment de la Via Augusta-Camí Ral de Sabadell. Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C.; FOLCH, J.; MENÉNDEZ, F.X. (1987) 'El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental), estat de la qüestió'. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MUÑOZ, V. (2013) Memòria d'intervenció arqueològica. Riera de Caldes II - Sector Serveis. Palau-Solità i Plegamans. (Vallès Occidental). Barcelona: Servei d'Arqueologia i Paleontologia. PALLÍ AGUILERA, F. (1985) La Vía Augusta en Cataluña. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. PARDO, J. 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. Limes. 0. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SAURA, P. (1986) 'Primeres dades sobre el poblament romà de Santa Perpètua de Mogoda'. Estudios de la Antigüedad, 3. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. | IIIaC-V dC | El seu traçat es troba gairebé totalment desfigurat. | La Via Augusta és una de les vies de comunicació romana més important, que unia Gades (Cadis) amb Roma passant per Catalunya, concretament pel Vallès. El seu traçat interior passava per l'actual terme municipal de Palau-solità i Plegamans, en el tram comprés entre Semproniana (Granollers) i Arraona (barri de la Salut de Sabadell). Entre aquests dos punts, la via passava per Lliçà de Vall, creuava el camí de la Creu de Baduell (que anava de Mollet a Caldes de Montbui per la serra de Plegamans), seguia per can Molar, can Viola, arribava a Gallecs, travessava el camí de Mollet a Plegamans (a dalt de la serra) i descendia cap a la vall de la riera de Caldes justament a l'Hostal del Fum, on creuava la riera i la via s'enfilava a la serra pel lloc més practicable. En aquest punt es poden observar encara les restes, gairebé enterrades, del que sembla ser un antic forn de ceràmica i pels voltants es poden trobar fragments de ceràmica (la seva localització ha estat indicada per Joaquim Marsal i Soler). Finalment la via, ja a dalt de la serra a ponent de la riera de Caldes, es trobava amb el camí carener de Mogoda a Sentmenat i seguia de dret cap a Polinyà. Avui dia aquest important testimoni arqueològic encara es pot seguir en molts trams. En aquest terme municipal també es situa una important cruïlla de camins romans, concretament en l'Hostal del Fum. Allà mateix i abans de travessar la riera de Caldes, la Via Augusta enllaçava amb la via interior que anava del municipi d'Aquae Calidae (Caldes de Montbui) fins a la colònia de Barcino, l'anomenat posteriorment Camí Ral o Reial. Molt a prop d'aquesta cruïlla hi havia, al nord, la important vil·la romana de Boada, i al sud una altra possible vil·la (Can Veire) i un altre hostal (Can Jornet). L'estat de conservació de la Via Augusta en el municipi de Palau-solità i Plegamans és molt dolent; ja que en una bona part del sòl no urbanitzable s'han realitzat molts moviments de terra que han desfigurat la seva traça, i pràcticament la resta del traçat es troba en sòl urbà (polígon industrial), amb l'edificació i la urbanització totalment consolidada. Ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques: una l'any 2002, dues l'any 2009 i una l'any 2012. | 08156-126 | Terme municipal de Palau-solità i Plegamans | 41.5598700,2.1688000 | 430689 | 4601245 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56866-foto-08156-126-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56790 | Serra de Can Valls i Barranc de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-valls-i-barranc-de-lhome-mort | ÁLVAREZ BURGOS, F. (1982) Prontuario de la moneda romana. Madrid: Vico. BARRASETAS, M.E. (1993) 'Camí de la Serra de can Valls'. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n., p.308-309. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Cal·lígraf. | XIXaC-IIdC | Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes. En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre. Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia. Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus 'sandvitx', campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC. L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC. Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC. D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est. L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna. Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges. | 08156-50 | Serra de Can Valls | Es va recollir material arqueològic d'aquest jaciment a la dècada dels anys 40 del segle passat, però es desconeix l'autor. L'any 1989 en eixamplar un camí, es descobriren restes que motivaren una intervenció d'urgència. El propietari del càmping Palau va comunicar, l'any 1988, a E. Puch i R. Ortonoves que havia vist furtius buscant materials al turó veí. Per evitar-ho va fer tapar el lloc amb terra. Finalment, es va fer una excavaciód'urgència l'any 1989, dirigida per E. Barrasetas. Entre els anys 2005 i 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb motiu del projecte urbanístic del Pla Parcial Serra de can Riera - Polígon II de Palau-solità i Plegamans. | 41.5767700,2.1601700 | 429988 | 4603128 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56802 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-1 | XX | L'indret on es troba la font està envoltat de brutícia. | La font del Rector es troba al costat de l'església de Santa Maria. S'hi accedeix per les escales que porten a la bassa, situada a un dels laterals. Es tracta d'una mina que condueix l'aigua a través d'un caneló, i surt a l'exterior per un broc; l'aigua cau a una pica rectangular de pedra, i omple la bassa situada al costat. | 08156-62 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5841100,2.1694100 | 430766 | 4603935 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56802-foto-08156-62-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56819 | Altar Major de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita | CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. | XVI | Les pintures es troben en mal estat de conservació. | L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. | 08156-79 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó | Titularitat privada; accés públic. | 94|93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56933 | Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita | XVII | <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> | 08156-193 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). | Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56934 | Pica baptismal de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-palau-solita | XV | La pica baptismal de l'església de Santa Maria de Palau-solità està realitzada en pedra de Girona, segons la visita pastoral de l'any 1508. Es sustenta sobre una base quadrada amb ornamentació esculturada de sanefa ondulada, sobre la que hi ha un petit pilar de vuit cares, que sosté la pica. El cos de la pica és octogonal i queda emmarcat, per la part superior, també per un octògon. La part frontal presenta esculpit un escut, de tipologia quadrilonga, amb l'any 1408 i una creu sobre la lletra alfa. | 08156-194 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56934-foto-08156-194-2.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.La pica baptismal s'utilitzà de forma regular fins a l'any 1870. | 93 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56818 | Nits Musicals a Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nits-musicals-a-santa-maria-de-palau-solita | AMICS DE LA MÚSICA CLÀSSICA PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://amicsmusicaclassicapsip.blogspot.com/ | XX-XXI | Es tracta d'un esdeveniment musical que es celebra anualment a l'església de Santa Maria de Palau-solità, de forma ininterrompuda des de l'any 1974, els diumenges del mes de setembre. Normalment són quatre concerts de música clàssica, tot i que pot variar en un o dos de menys o de més. L'entrada es gratuïta, però els assistents que ho desitgen poden contribuir-hi de forma voluntària, en sortir. | 08156-78 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les Nits Musicals van començar l'any 1974, després d'un concert líric celebrat a la parròquia, quan un grup d'afeccionats i professionals de la música van creure que els concerts a l'església de Santa Maria de Palau-solità s'havien de continuar fent, per la seva bellesa, gran sonoritat i la bona acollida. L'any 1975 es va crear l'Associació 'Nits Musicals a Santa Maria de Palau Solitar', que va organitzar els concerts fins a l'any 1999, quan es va crear una nova Associació: 'Amics de la Música Clàssica de Palau de Plegamans', amb uns nous estatuts adequats al moment. Des del 1974, cada any s'han celebrat les Nits Musicals, amb un total de 166 concerts i amb una participació de 290 artistes, entre grups corals i musicals i artistes. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56818-foto-08156-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Jaume Ventura Nualart (Associació Amics de la Música Clàssica de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56826 | Goigs de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-palau-solita | XX-XXI | Ja no es canten. | Els Goigs de Santa Maria, patrona de la parròquia de Palau-solità, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 8 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Sou estel que ens fa guia en el blau d'un cel clar: Santa Verge Maria de Palau Solitar, Nostre poble en sa història hi té escrit vostre Nom com un títol de glòria per mostrar-lo a tothom De l'amor que hi floria oh, quin bell fruiterar: Santa Verge... D'aquells temps llegendaris gran record ha quedat el fortí dels templaris quasi tot enrunat. Mes la fe que el hastia fa de base a l'altar: Santa Verge... Recordant a la plana que el temps passa lleuger ens ho diu la campana des del cim del cloquer. Matí, vespre i migdia ens convida a pregar: Santa Verge... Nostres llors, com ovelles escampades pel prat han volgut al mig d'elles vostre temple sagrat perquè cada prop de Vós vol estar: Santa Verge... Vostre braç ens empara si ens assetgen perills Quants records dolça Mare, tenim tots vostres fills! Sent consol i alegria pel qui us sap invocar: Santa Verge... Quan la fe està apagada en un món corromput fou d'aquesta contrada bastió de virtut. si ens manqués energia allargueu-nos la mà: Santa Verge... Derrameu a mans plenes vostres dons i favors i deslligueu de cadenes als pobrets pecadors. Sens la vostre valia nostre esforç fóra en va: Santa Verge... Allunyeu la tempesta que ve amb pedres i llamps; el verí de la pesta i les plagues dels camps d'eixa gran rodalia que en Vós té el benestar: Santa Verge... En la nostra agonia no ens vindreu a vetllar? Santa Verge Maria de Palau Solitar. | 08156-86 | Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56826-foto-08156-86-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: GOIG DE ROMÀNIC: http://goigderomanic.blogspot.com | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56827 | Monument a Sant Oleguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-sant-oleguer | XX | El monument commemoratiu a Sant Oleguer es troba a tocar del campanar de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És obra de l'artista local Manel Zorrilla Giné. Es tracta d'un bloc rectangular i vertical de pedra desbastada que, a la part frontal, presenta una imatge esculpida de Sant Oleguer, imitant l'estil romànic. Es troba sobre una base de pedres lligades amb morter, a mode de columna, que té una placa de pedra amb la següent inscripció: 'SANT OLEGUER / BISBE DE BARCELONA / CONSAGRA EL TEMPLE / DE SANTA MARIA / DE PALAU-SOLITAR / EL 14 NOV. 1122'. | 08156-87 | Santa Maria de Palau-solità | Segons l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Palau-solità, que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la ceremònia la va oficiar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el 14 de novembre de 1122. | 41.5839200,2.1692100 | 430749 | 4603914 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56827-foto-08156-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Zorrilla Giné | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56828 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-2 | XX | La creu de la Santa Missió es troba al davant de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Està formada per una base graonada de pedres treballades que sustenta una columna quadrangular, també de pedra treballada, que acaba en un capitell triangular de pedretes i ciment. Sobre el capitell hi ha col·locada una petita creu de forja. La columna presenta una placa de marbre, amb la següent inscripció: 'SANTA MISSIÓ / 9 FEBRER 1947'. | 08156-88 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5839800,2.1694500 | 430769 | 4603921 | 1947 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56828-foto-08156-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56859 | Nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-sagrera-de-santa-maria-de-palau-solita | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.</p> | XII-XX | <p>El nucli de la Sagrera es troba a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità. Els límits d'aquest àmbit són: pel nord, el carrer de Sant Oleguer, que correspon a la traça de l'antiga carretera de Sentmenat; per llevant, el passatge de la Sagrera, i pel desnivell que separa la plataforma on s'assenta el nucli vell de la parròquia i els camps inundables del torrent de can Grau; pel sud, les parts del darrera de les construccions que formen la plaça de Santa Maria; i a ponent, pel carrer de la Sagrera. Aquest nucli o assentament ocupa un lloc privilegiat, pel que fa a la seva posició estratègica en el territori, com a punt elevat dominant la plana agrícola. Sembla que ja estava ocupat en l'època romana, ja que conserva en el seu topònim restes del que havia de ser abans 'Palatio Solatari', palau d'una sola estància. Tot fa pensar que amb el pas dels anys i, degut a la seva posició estratègica, es van anar assentant diverses construccions fins al segle XII, quan es construí l'església de Santa Maria de Palau Solitar. Aquesta té unes característiques singulars, és una sagrera, un lloc d'asil i treva. Per tant, l'església esdevingué un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic. Aquest fet fa pensar que, durant molts anys, aquest emplaçament es convertí en centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de l'església es construïren un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari. Actualment el nucli vell de la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per tres petits grups de cases, presidit per la parròquia, el cementiri i una petita plaça. Compositivament, el conjunt forma una unitat clara i volumètricament molt neta, amb dos fronts de lectura molt diferents; per un cantó la façana de llevant, que es presenta al visitant, que accedeix per l'antiga carretera, com una panoràmica gràcies al tall topogràfic que hi ha entre el pla on està assentat el nucli i els altres conreus del torrent. Per l'altre, la façana de ponent, que no té una lectura de conjunt, com l'anterior, perquè no hi ha prou distància per contemplar-la. En general, el conjunt manté una certa unitat constructiva, en la mesura que no s'ha produït una renovació excessiva de l'edificació existent. Cal remarcar l'encert de moltes de les renovacions i reformes més antigues per contra de les més modernes, que han perdut el bon sentit de l'arquitectura tradicional. L'any 2006 es va dur a terme un seguiment arqueològic, amb motiu d'unes obres a la proximitat de l'església. Es van realitzar dues rases per a col·locar canonades de gas, a la cantonada del carrer Can Jan. Es van localitzar tres fosses simples a la rasa est-oest (l'altra rasa anava orientada nord-sud). No presentaven material associat, la qual cosa va impedir poder precisar la cronologia. Es creu que la orientació dels cossos seria nord-sud, però no es va poder confirmar, ja que la poca obertura de les rases i la no connexió dels ossos dificulta aquesta dada. El coneixement de la orientació permetria establir que la cronologia seria posterior a l'edat mitjana. Tot i que l'àmbit del jaciment de la sagrera, segons l'inventari de la Generalitat, es redueix només a una petita zona al costat de l'església, cal suposar que les troballes arqueològiques podrien donar-se a tot el nucli. Tanmateix, cal suposar que la seva conservació ha de ser molt precària, en trobar-se en un àmbit de construccions molt consolidades.</p> | 08156-119 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5840200,2.1689400 | 430727 | 4603926 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56859-foto-08156-119-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-11-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El nucli de la Sagrera de Santa Maria de Palau-solità disposa d'un 'Pla Especial de Protecció del Sector de la Parròquia de Santa Maria de Palau Solitar'. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56937 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-1 | XIX-XXI | Hi ha algunes cases que ja no passen la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta, amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, que es troba protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. A Santa Maria de Palau-solità hi ha una capelleta que passa en ruta per diverses cases del barri de la Sagrera i d'altres properes a la zona. El temps d'estada de la capelleta a cada casa, normalment, és d'un sol dia. | 08156-197 | Santa Maria de Palau-solità | 41.5838900,2.1692400 | 430752 | 4603911 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56937-foto-08156-197-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Lluís Francès Castillo (tècnic de cultura de l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans). | 98 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56791 | Can Catxo / Cal Mas / Vil·la romana de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catxo-cal-mas-villa-romana-de-santa-magdalena | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | IIIaC-V dC | Únicament s'observa alguna resta superficial. | Es tracta de material arqueològic recollit pels voltants de la masia de can Catxo, a prop de la riera, a principis de la dècada dels anys 50 del segle XX, per part de Ll. Ventura. És material d'època romana: fragments de ceràmica sigil·lada, campaniana, comuna, emporitana, vasets de vidre i tègula amb inscripció (ANENTIM?). No s'hi ha efectuat cap excavació ni prospecció metòdica. | 08156-51 | Santa Magdalena | 41.5769300,2.1720400 | 430978 | 4603136 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56798 | Cal Samarruga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-samarruga | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | III-IV dC | Únicament es conserva alguna resta superficial. | Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció de la claveguera general, al camí de Sentmenat, davant la casa de cal Samarruga. És material arqueològic molt divers: àmfores, una roda de molí i ceràmica estampillada dels segles VI-VII. | 08156-58 | Santa Magdalena | 41.5773600,2.1716400 | 430945 | 4603184 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56798-foto-08156-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56798-foto-08156-58-2.jpg | Legal | Romà|Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 83|87|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56873 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-1 | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | IIaC-XVIII | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Degut a la proximitat i desenvolupament, al llarg del camí de Santa Magdalena, dels jaciments de can Catxo, cal Samarruga i la capella de Santa Magdalena, es defineix una nova àrea d'expectativa arqueològica, amb motiu de les nombroses troballes de fragments de materials realitzades en aquest indret, que poden estar relacionades amb els altres jaciments. Es desconeix la seva cronologia, però possiblement és una continuació dels jaciments anteriors: Romà (-218 a 476), Romà Baix Imperi (284 a 476), Medieval i Modern. | 08156-133 | Santa Magdalena | Al 1140 s'estableix la Comanda Templera de Palau del Vallès, tal vegada al temple de Sant Joan, documentat a Palau el 1070, o bé a un temple de nova construcció. L'any 1283 es desplaça la comanda del Vallès a Barcelona. Es cita per primer cop, l'any 1581, la capella de Santa Magdalena (antiga capella de la Comanda Templera) sota aquest patronatge, que sembla haver tingut diverses advocacions al llarg de la seva història (com ara església del Sant Sepulcre). Al segle XVII el Temple es troba custodiat per un ermità obligat a dir-hi una missa mensualment. El temple esdevé sufragània de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità. La capella es desamortitzada l'any 1870. Passa a tenir funcions de magatzem i estable. És al segle XX l'esfondrament de l'absis a causa d'una esllavissada del terreny, va provocar grans desperfectes a la volta del temple. | 41.5743900,2.1722200 | 430990 | 4602854 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56873-foto-08156-133-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 85|94|83 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56829 | Goigs de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-genis | XIX-XX | Ja no es canten. | Els Goigs de Sant Genís, patró de la parròquia de Plegamans, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 25 d'agost, durant la Festa Major. La lletra és tal i com segueix: Puix al cel sou exaltat molt estimat, assistiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Fóreu fill de clar llinatge sense ultratge, gentil branca de pagans i portàreu als mundans gran avantatge en els teatres profans escarnint la veritat, molt estimat... Vós a Roma professàreu i usàreu en comèdia molt famosa la més vil i infame cosa, i us burlàreu amb paraula molt damnosa del baptisme tan sagrat, molt estimat... A l'instant que a Vós portaren i tiraren l'aigua clara del baptisme els errors del fosc abisme se us mostraren, i de l'orb paganisme coneixeu la falsedat, molt estimat... No teméreu la presència i insolència de Dioclecià emperador, ans bé amb un gran valor i resistència despreciàreu son furor, sent de Crist enamorat, molt estimat... Admira sa tirania i gosadia i creient injuriada sa autoritat profanada sentencia amb sa fúria molt airada que sigueu aturmentat, molt estimat... Assots de moltes maneres i amb grans veres el President us aplica, amb bastons! oh llei única! cors de feres! així a Sant Genís sacrifica amb gran inhumanitat, molt estimat... En el poltre us posaren i ratllaren els vostres costats sagrats amb grafits de ferro armats i us deixaren sense conèixer-vos els nats més Vós fort haveu estat, molt estimat... Per acabar vostra vida l'homicida l'Emperador mana i vol que us degollin sens condol, i en la ferida trobeu Vós vostre consol puix al Cel haveu pujat, molt estimat... Venerat sou entre els sants en Plegamans, el poble aquí en alta veu us prega per al conreu ajuntant les mans que de pedra el preserveu, de guerra, fam i maldat, molt estimat... Si Plegamans us implora a tota hora oïu màrtir agraciat, sequedat i tempestat llenceu-les fora i envieu pluja al sembrat quan n'hi ha necessitat, molt estimat... Vostres relíquies tenim i aquí venim trobant en elles delícies i venerant-les propicies quan sentim que Déu envia justícies, més pregant és aplacat, molt estimat... Cureu tota malaltia cada dia, al coix, al manxol i trencat, i a qui té mal de costat i perlesia; doneu força a l'alisiat; per Vós tot és remeiat, molt estimat... Puix lloem vostra victòria i vostra glòria, protegiu-nos amorós, Genís màrtir gloriós. Ja que Déu vos ha estimat i exaltat, empareu-vos amorós, Genís màrtir gloriós. | 08156-89 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56829-foto-08156-89-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56830 | Goigs de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XIX-XX | Els Goigs de la Mare de Déu del Roser es canten actualment durant l'ofici religiós que es celebra a la parròquia de Sant Genís, durant la festa de l'Estadal del Roser. Tanmateix, els goigs dels que disposem són els que es cantaven a l'església de Santa Maria de Palau-solità. La lletra és tal i com segueix: Vostres goigs amb gran plaer cantarem, Verge Maria. Puix la vostra Senyoria és la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, senyora el roser més excel·lent quan un féu mereixedora de concebre'l purament, donant fe al missatger que del Cel us trametia Déu el Pare, qui volia fóssiu Mare del Roser. Del sant Ventre produïda la planta del Roser gerd, fou dels àngels circuïda i servida amb gran concert; i restà pur i sencer vostre cos amb alegria quan parí dins l'establia el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren del Roser la gran olor, amb l'Estel·la ensems partiren per a adorar el Senyor, i trobaren ésser ver de Balaam la profecia quan Vós, oh Verge Maria teníeu rosa i Roser. Gran delit us presentava vostre Fill ressuscitat, amb cinc roses que portava en les mans, peus i costat, per les quals fou Lucífer, qui dels sants l'infern omplia; fou robat en aquell dia, que florí el sant Roser. Reparada la gran erra de Adam per mort cruel, trasplantat fou de la terra el Roser a dalt del Cel; i pujant amb gran poder el partir no us entristia, contemplant Déu com rebia amb gran goig el sant Roser. No fou de petita estima el goig de l'Esperit Sant quan vingué de l'alta cima en vostre Col·legi Sant, i regà aquell bon planter, que Jesús-Déu elegia, per estar en companyia del celestial Roser. Vostra vida ja acabada el més gran dels goigs sentí, quan a Déu fou presentada triomfant al Paradís; i Senyora us volgué fer del gran hort que posseïa. Col·locant-vos com devia sota l'ombra del Roser. Manà vostra Senyoria als Frares Predicadors, que de vostra confraria fossin instituïdors; i és així que ells l'han fundada, obeint vostre Voler, dignament intitulada Verge i Mare del Roser. Tornada: Puix mostrau vostre poder fent miracles cada dia, preservau, Verge Maria, els confrares del Roser. | 08156-90 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56830-foto-08156-90-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'associació Amics dels Goigs. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56910 | Caramelles del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-del-roser | XX | Ja no es canten. | Les Caramelles del Roser es cantaven a la vigilia del Roser. Els joves anaven per les cases de pages a cantar-les i, a canvi, els hi donaven diners per sufragar les despeses de la festa. La lletra és tal i com segueix: Lo primer sou Verge pura per lo grau que posseïu, més que tota criatura puix tanta glòria teniu; sou de Déu la més honrada al restant sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo segon Verge benigna, deu encens al vostre Fill un voler de Déu consigna llum de gràcia sou espill; bé sou Vos glorificada amb los plers que vos li feu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo tercer sou Verge Santa perquè en la Cort Celestial claredat llenceu Vos tanta que lo món il·luminau; tot lo món il·luminau més que el sol en l'Orient. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quart és que us obeeixen sants i santes, fen honor, per aquells que vos coneixen Mare sou del Salvador; Oh Regina coronada, glòria sou del regne seu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo quint és que us remunera lo Senyor vostres turments, amb grat vostre, sens espera, d'aquells dons sempre plasents; mai se perd en Vos soldada qui us servei bé el satisfeu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu, Lo sisè és que sou vestida d'un sant cos glorificat, per estar molt ben unida prop la Santa Trinitat; dels serafins exalçada, dels restants sou i sereu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo setè és que sou ben certa que uns tals goigs mai finiran, ni sereu ja mai deserta ans per tot temps duraran, alegreu-vos, doncs, amada, amb Jesús com fer-se Déu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. Lo vuitè és cambra sagrada Mare de un Déu eternal, bon Jesús prengué posada la nit santa de Nadal; avui triomfant ressuscita Jesucrist Redemptor meu. Siau la nostra advocada Regina i Mare de Déu. | 08156-170 | Sant Genís de Plegamans. Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56910-foto-08156-170-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'Associació Amics dels Goigs. | 119 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56882 | Festa de l'Estadal del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-lestadal-del-roser | AGRAMUNT, M.; CAÑADÓ, M. (2015) Festa del Roser a Sant Genís de Plegamans. Revista Q4trepins. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, p. 65-78. ESTADAL DEL ROSER (2015) La Festa de la Mare de Déu del Roser (tríptic). Palau-solità i Plegamans: Estadal del Roser. | XX-XXI | La Festa de l'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans es celebra anualment el diumenge de l'octava de Pasqua. Es tracta d'una festa religiosa amb simbolisme lligat a la resurrecció de Jesús. L'acte central és una missa solemne, acompanyada d'espectacles musicals, com el cant coral. L'aspecte més típic de la festa és la benedicció i distribució dels rams, constituïts per un pom de flors (representant els misteris de Goig) amb una poma al centre (el fruit és símbol de triomf, representa els misteris de Glòria) i cinc ametlles clavades en ella (representen les cinc nafres de Crist, per tant els misteris de Dolor), tot ell envoltat de branques verdes. Antigament, aquest ram era lluït en la dansa que es feia a la plaça de l'església, prèvia subhasta de la toia i a la tarda es feia el ball. Al matí es feia una concorreguda processó en la que es treia a la Mare de Déu del Roser per diversos carrers del poble. En acabar, es celebrava la missa solemne cantada per la Coral. A la vigília, els minyons passaven per les cases a cantar les Caramelles del Roser i eren convidats per la mestressa a berenar. Cada any una casa pairal diferent era l'encarregada de guardar la Mare de Déu i organitzar la festa d'aquell any. Les noies del poble passaven les bacines per a la col·lecta per a ajudar a sufragar les despeses. L'any 2015 es va recuperar la tradicional Festa en la que es treia a la Mare de Déu del Roser en processó per diversos carrers del poble, implicant especialment els nens i nenes del poble. | 08156-142 | Sant Genís de Plegamans | L'Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans és un grup de persones que, a manera de confraria i de forma desinteressada, s'han compromès en mantenir i transmetre una tradició molt antiga amb l'organització de la Festa del Roser. A Palau-solità i Plegamans, el Roser és una de les festes de l'antigor que encara es conserva ben viva com a bell exponent de la gran devoció sentida per tot Catalunya envers la Mare de Déu del Roser. | 41.5880900,2.1794000 | 431603 | 4604369 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56882-foto-08156-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Montserrat Cañadó (Estadal del Roser de Sant Genís de Plegamans). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56888 | Pi blanc de la riera de Sentmenat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-la-riera-de-sentmenat | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de pi blanc (Pinus Halepensis) situat en una zona boscosa, pròxima a la riera de Sentmenat. Es tracta d'un espècimen majestuós, amb una gran alçada (24 m) i un gran perímetre de tronc (2,80 m). | 08156-148 | Riera de Sentmenat | 41.5834500,2.1638600 | 430303 | 4603866 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56904 | Lledoner de can Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-joan | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de lledoner (Celtis australis) de tronc imponent, situat al restaurant de can Joan. És un arbre monumental, amb un gran diàmetre (1,40 m) i un gran perímetre de tronc (3,65 m). La seva edat aproximada és de 100 anys. | 08156-164 | Restaurant Can Joan | 41.5836400,2.1785200 | 431525 | 4603876 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56840 | Casa Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-agell | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Edifici d'estil noucentista, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La planta baixa es distribueix en una planta rectangular amb una petita porxada a la part dreta. La part superior destaca per un cos principal de dues plantes d'alçada (planta primera i planta segona) amb una porxada d'arc de mig punt a la dreta, coincidint amb la porxada de la planta baixa, i amb una porxada de dos arcs d'amplada a l'esquerra, rematada per una terrassa. L'estructura és de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. La façana destaca pel seu gust compositiu i endreçat, i pel treball dels esgrafiats. Es pot dividir en tres parts: una part central que correspon al cos de planta baixa i dos pisos i dos cossos laterals. El cos central destaca per la seva simetria. Hi ha dues obertures a cada planta situades exactament una a sobre de l'altre. En planta primera, els finestrals tenen un balcó de ferro treballat, mentre que les obertures de la planta segona són finestres rectangulars. Aquest cos central està presidit en el seu eix de simetria per uns esgrafiats i un rellotge de sol. El cos de la dreta està format per dues porxades, tant en planta baixa com en planta primera; i el de l'esquerra, composat per l'edificació tancada en planta baixa i porxada i terrassa en planta primera. Els esgrafiats de la façana es divideixen en varies parts. La planta baixa està decorada amb motius romboïdals, mentre que l'esgrafiat de les plantes superiors està més treballat, emmarcant les obertures i les arcades. El rellotge de sol que presideix el centre simètric de la façana es situa a sobre d'una representació de l'arcàngel Miquel, amb una inscripció en llatí explicativa de l'escena. La casa es troba a un extrem de la parcel·la presidint el jardí, on hi ha una bassa, piscina i terres de cultiu. | 08156-100 | Ptge. Oliana, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans (accés pel c. Sant Oleguer). | 41.5859000,2.1706600 | 430872 | 4604133 | 1920 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56840-foto-08156-100-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56844 | Conjunt de can Beira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-beira | ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | En estat d'abandó. | Conjunt arquitectònic format per tres masies: can Gera, can Marió i can Beira. Té un gran valor històric i arquitectònic. És important com a testimoni de l'evolució de l'arquitectura popular. Destaca per la definició del conjunt, els volums, la imatge global i com a testimoni dels sistemes constructius i d'ús d'elements arquitectònics tradicionals. Tanmateix, l'articulació en l'ordenació del conjunt: l'interès es troba en la disposició i la relació que s'estableix entre els diferents volums. L'element arquitectònic més valuós és la casa principal que es disposa entorn a un pati amb una porxada en planta primera, a la que s'accedeix a través d'un portal d'arc rebaixat des del camí. | 08156-104 | Polígon Industrial Riera de Caldes (C. Mercaders, Basiers, camí Reial i Via Augusta). | 41.5596600,2.1786000 | 431506 | 4601213 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56844-foto-08156-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56773 | Can Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-planes-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVIII | S'aprecien esquerdes i humitats a les façanes. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Està formada per un pati, un petit garatge, un molí de vent malmès i diverses construccions annexes, entre elles una gran nau de construcció posterior dedicada a l'ús ramader. Es conserva l'estructura original de murs portants de pedra amb maó i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta dels volums principals és inclinada de teula àrab. Una part de la coberta de la nau és de teula plana de ceràmica i una altra part d'uralita. El volum principal presenta una coberta de dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal, i els altres volums presenten cobertes d'una i dues vessants segons el cas. La façana principal es caracteritza per tenir un eix vertical de simetria coincident amb el carener i la porta d'accés. Està arrebossada, encara que part de l'arrebossat ha caigut. En planta baixa, al centre, hi ha la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat. A ambdós costats hi ha finestres rectangulars adovellades, de diferents mides. A la planta primera, a sobre de la porta d'accés, hi ha un finestral amb balcó, amb barana de ferro forjat i treballat, i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. A cada banda, i coincidint amb les obertures de la planta baixa, hi han finestres adovellades, també de diferents mides. Actualment les finestres de la dreta estan tapiades. A la planta segona, les finestres són rectangulars i de diferents mides, i també es situen en eix amb les de les plantes inferiors. L'edifici és coronat amb una petita finestra rodona amb reixa horitzontal, situada a les golfes. A la façana principal se li adossa, a l'esquerra, un volum rectangular enrassat a façana, que copia la tipologia d'obertures de la primera planta; consta d'un acabament amb barana corresponent a un terrat. Per contra, a la dreta de la façana principal i separat, hi ha un altre volum rectangular, amb coberta inclinada a una sola vessant. Una tanca uneix la façana principal i aquest volum, tancant així el pati de la finca. Aquesta tanca de maçoneria comparteix el sòcol de la façana principal i una gran porta d'arc rebaixat, situat al bell mig de la tanca, s'encarrega de marcar l'accés a aquest pati. La nau d'ús ramader es situa a l'est de la parcel·la. El cos principal està format per una gran nau rectangular de proporcions allargades. Aquesta consta d'una estructura d'encavallades, que suporta la coberta a dues vessants, de teula plana de ceràmica i d'uralita, amb carener paral·lel a la façana principal. Les façanes, de poc valor arquitectònic, segueixen un ritme de finestres aparellades. | 08156-33 | Polígon Industrial Riera de Caldes | Sobre la porta principal hi ha un balcó i una inscripció amb la data 1784 i el nom de Miquel Vila. | 41.5637800,2.1844300 | 431997 | 4601666 | 1784 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56773-foto-08156-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56865 | Can Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-0 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. | VIIaC-VdC | El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. | Segons J. Estrada i L. Villaronga, en els terrenys de can Burguès s'han trobat restes de ceràmica que pertanyen a l'època de ferro. La notícia d'aquest jaciment és de Vicenç Renom Costa: 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Segons Joaquim Marsal i Soler, quan es construí la tercera fàbrica del Polígon Industrial Can Burguès, l'any 2002, accedint des de Santa Magdalena, es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quantitat de tègules romanes. Per la gran proximitat entre aquestes dues zones de troballes es creu que poden correspondre al mateix jaciment. Es desconeix el seu estat de conservació. | 08156-125 | Polígon Industrial Can Burguès | Segons Josep Estrada, es tracta d'un jaciment que pertany a la cultura pre-ibèrica denominada hallstàttica (època del ferro). Segons Joaquim Marsal i Soler quan es construí una de les fàbriques del Polígon Industrial can Burgués es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quanitat de tègules romanes. Al mes d'octubre de l'any 2002, Joaquim Marsal Soler proporcionà informació sobre la localització exacta del lloc, data i circumstàncies de les troballes. | 41.5697800,2.1714500 | 430921 | 4602343 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56805 | Paratge de l'Alzina de can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-de-lalzina-de-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | Es tracta d'un paratge urbà on hi havia una gran alzina que, durant molts anys, va ser l'emblema del municipi. L'any 2005 es va plantar un altre exemplar al mateix lloc on hi havia l'antic, procedent dels Pirineus i d'uns 80 anys d'edat, amb l'objectiu de donar continuïtat a un dels símbols del municipi. Actualment tot el seu entorn immediat forma una gran rotonda. | 08156-65 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56805-foto-08156-65-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 98 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56893 | Llegenda de l'Alzina can Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lalzina-can-padro | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. TRUYOLS i ROCABRUNA, M. 'Hi havia una Alzina'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 2. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX-XX | Segons la tradició oral, fa uns tres-cents anys va esclatar una forta tempesta, i un llamp va caure sobre una immensa alzina i la va ferir de mort. Els antics habitants de Palau hi van plantar al mateix lloc un aglà d'aquell arbre com a testimoni de continuïtat, i hi va néixer l'alzina de can Padró. | 08156-153 | Plça. de l'Alzina, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'Alzina de can Padró va ser, durant molts anys, l'emblema del municipi i testimoni de molts esdeveniments de la vida dels palauencs. Es calcula que tenia uns 250 anys quan va morir. Des de l'any 1928, i durant moltes festes majors, sota les seves branques s'hi instal·lava l'envelat. També va ser escenari de diades sardanistes i d'altres actes culturals. Durant uns anys va ser el lema del segell oficial de l'Ajuntament. Va créixer al mig del pla, envoltada de camps de conreu que es regaven abundosament. Pels volts de la dècada dels anys 60 del segle passat es va fer vella, i la urbanització progressiva del seu entorn (cotxes, ciment, manca d'espai...) va contribuir a la seva davallada i, tot i que es van fer esforços per salvar-la, no es va recuperar. | 41.5899600,2.1789600 | 431568 | 4604577 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia: PARCS NATURALS.GENERALITATS DE CATALUNYA: http://parcsnaturals.gencat.cat | 61 | 4.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56921 | Pedra de moldre de la Rotonda del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-moldre-de-la-rotonda-del-moli | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Pedra de moldre de grans dimensions que es troba a la rotonda situada entre l'avinguda Diagonal, la rambla del Sol i la rambla del Molí. Aquest lloc és el cor del mercat setmanal. Està situada a la part central de la rotonda, de forma vertical i inclinada, amb el suport d'una altra pedra. Recorda el Molí del Rec Gran, situat a pocs metres de l'indret, utilitzat durant molts anys pels pagesos de Palau per moldre el gra de les seves collites. La pedra va ser cedida pel Sr. Jaume Estrada, del Museu de l'Avi de can Duran. | 08156-181 | Plaça del Molí, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5903800,2.1771100 | 431415 | 4604625 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56806 | Lledoner de la plaça del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-placa-del-lledoner | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Exemplar de lledoner (Celtis australis) de grans dimensions, situat a plaça del Lledoner. És un espècimen amb un gran perímetre de tronc (2,51 m), capçada (16 m) i alçada (12 m). La seva edat aproximada és de 80-90 anys. | 08156-66 | Plaça del Lledoner | 41.5960000,2.1788900 | 431569 | 4605248 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 56924 | Escultura de la plaça de la Petanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-de-la-petanca | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | L'Escultura de la plaça de la petanca és obra de Santiago Erraiz, soci de la Fundació Club Petanca Palau, i inaugurada l'any 2001. Es tracta d'una estructura de ferro que simbolitza un jugador de petanca fent el llançament de la bola, instal·lada sobre una gran pedra. | 08156-184 | Plaça de la Petanca, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'escultura es va inaugurar el dia 1 de setembre de l'any 2001, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la Fundació Club Petanca Palau. | 41.5898900,2.1796200 | 431623 | 4604569 | 2001 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Santiago Erranz | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 56825 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova-0 | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XXI | El monument commemoratiu a Rafael de Casanova es troba a la plaça de l'Onze de Setembre, davant de l'ajuntament. És obra de Noemí Ramos Galacho, inaugurat l'any 2002. Es tracta d'un bust de bronze de Rafael Casanova, despullat, que sosté amb la mà dreta una espasa, situat sobre un basament prismàtic de formigó. Les seves dimensions són: 1,9 m per 0,8 m per 0,5 m. | 08156-85 | Plaça de l'Onze de Setembre, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Rafael de Casanova (Moià, Barcelona, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743): Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el doctorat, i va exercir la seva professió en aquesta ciutat. L'any 1706 va ser escollit conseller tercer de Barcelona, en un moment en què Catalunya s'havia revoltat contra la nova dinastia borbònica, en el marc de la guerra de Successió espanyola (1702-1714). Al novembre de 1713, Casanova va ser elegit conseller en cap de la ciutat. L'11 de setembre de 1714, quan es va produir l'assalt final de les tropes borbòniques al comandament del duc de Berwick, Casanova, amb la bandera de Santa Eulàlia, que segons la tradició només era desplegada en el cas que Barcelona corregués un gran perill, es va dirigir a la muralla de la ciutat per aixecar l'ànim dels defensors, i allà va caure ferit de gravetat. Amb el ressorgiment del nacionalisme català, la figura de Casanova es va convertir en un símbol de la lluita per les llibertats del Principat, que havien estat abolides pel Decret de Nova Planta. | 41.5877800,2.1781900 | 431502 | 4604336 | 2002 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56825-foto-08156-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Noemí Ramos Galacho | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 56824 | Placa commemorativa a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-lluis-companys | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Es tracta d'una placa commemorativa al president Companys, situada a la plaça de Lluís Companys, a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer del Dr. Navarro. És obra de l'artista local Núria Soley. A la placa, que és de fang i de reduïdes dimensions, hi ha representats l'escut de la Generalitat de Catalunya, i els peus i les cames d'una persona. Presenta el següent text gravat: 'PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS I JOVER 1882-1940 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'. | 08156-84 | Plaça de Lluís Companys, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Lluís Companys i Jover (Tornabous, l'Urgell, 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940): Polític català d'ideologia catalanista i republicana. És l'únic president de govern elegit democràticament executat a l'estat espanyol. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). | 41.5887400,2.1761000 | 431329 | 4604444 | 1997 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56824-foto-08156-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Núria Soley | És el punt de trobada en l'ofrena floral anual en homenatge al president de la Generalitat, afusellat a Montjuïc per l'exèrcit franquista. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56916 | Monument a les víctimes del terrorisme: L'aire de la llibertat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-del-terrorisme-laire-de-la-llibertat | ANDRINO MUÑOZ, M. (2011) La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona. MONUMENTS COMMEMORATIUS DE CATALUNYA: https://monuments.iec.cat | XXI | El monument a les víctimes del terrorisme 'L'aire de la llibertat' es troba a la plaça d'Ernest Lluch, al mig del llac, al Parc de l'Hostal del Fum. És obra de Jesús Fructuoso Gómez, inaugurat l'any 2009. Es tracta d'una escultura de bronze, que té una forma abstracta vertical amb corbes sinuoses, situada sobre un basament de pedres. Fa uns 4,5 m d'alçada. | 08156-176 | Plaça d'Ernest Lluch (Parc de l'Hostal del Fum) | 41.5617200,2.1742400 | 431145 | 4601446 | 2009 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56916-foto-08156-176-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jesús Fructuoso Gómez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56811 | Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-consistorial | ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XVII-XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, i realitzada amb teula àrab. En les façanes hi ha un clar ordre en la disposició i en el tipus d'obertures. La façana principal i la façana del darrera, que dona a la plaça Onze de Setembre, es composen simètricament respecte a un eix central, amb un component clarament vertical, emfatitzades i rematades per un coronament a manera de barana o ampit, que amaga la coberta en el cas de la façana principal, i per un coronament amb un petit frontó d'estil modernista en la façana del darrera. Les façanes laterals s'ordenen mitjançant uns eixos verticals que determinen la posició dels diferents forats. S'ha de destacar fonamentalment la façana principal; ja que, a part de ser la més elaborada de totes, és la que ens dona la memòria històrica i la imatg, que tenen els ciutadans de Palau-solità i Plegamans, d'aquesta construcció. Aquesta façana ha estat modificada al llarg dels anys. L'entrada principal, situada en el centre, està formada per un arc de mig punt i, a banda i banda, hi ha dues portes més petites rectangulars. Els dos nivells de l'edifici es veuen accentuats per una balconada que uneix les tres obertures del pis superior, totes elles de les mateixes dimensions i de forma rectangular. Finalment, la façana queda coronada amb un fris amb la inscripció: 'Casa consistorial', que amaga darrera seu l'estructura de la coberta a dues aigües. La façana posterior també presenta un treball de composició i uns elements escultòrics prou destacats. Cal mencionar les obertures dobles, en la planta baixa, i la triple obertura, en la part central del primer pis, i dues finestres més a banda i banda d'aquesta darrera. Totes les finestres de la façana posterior són d'arc rebaixat. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció: '1908'. La part superior d'aquesta ornamentació segueix l'estil d'altres obres de l'arquitecte, realitzat amb trencadís de ceràmica vidriada. En l'interior cal destacar l'escala de tram recte en el centre de la planta baixa. | 08156-71 | Pl. de la Vila, 1, 08184, Palau-solità i Plegamans. | L'origen d'aquest edifici podria correspondre al segle XVII. El municipi de Palau-solità i Plegamans és el resultat de la unió administrativa de dues parròquies: Palau-solità i Plegamans. Aquesta unió ja consta documentada a l'any 1440; no obstant, no va ésser fins l'any 1698 en què els prohoms de l'època varen decidir l'adquisició d'una casa del Comú. Aquesta casa va funcionar com a hostal durant molts anys, arrendat pel consistori; encara que a la vegada, aquest consistori es reunia d'en tant en tant a la sala de la casa. Al llarg del temps aquest edifici es va anar deteriorant, i l'estat d'aquest en el 1868 era molt precari, fet que va fer decidir la necessitat de realitzar una rehabilitació integral i donar-li un altre ús. En aquesta època es va encarregar un projecte global de rehabilitació de l'edifici, per tal de realitzar la implantació d'una escola, que mai es va dur a terme. A principis del segle XX, els baixos es varen utilitzar per les escoles nacionals. La façana posterior, orientada a nord, fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla, a principis del segle XX. Corona aquesta façana nord una ornamentació realitzada per l'arquitecte Falguera on hi destaca una orla amb la data de la construcció (any 1908). | 41.5875200,2.1785100 | 431528 | 4604307 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56811-foto-08156-71-3.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105|119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56776 | Santa Maria de Palau-solità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-palau-solita | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona: (s.n.). FERNÁNDEZ LÓPEZ, Ll. [et. al.] (1991) 'Santa Maria de Palau-solità'. Catalunya Romànica, vol. XVIII: El Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 128 i 129. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). GIBERT, P. (1975) Palau Solitar. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. RIUS i SERRA, J. (1945-47) Cartulario de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: C.S.I.C. Escuela de Estudios Medievales. ROCA i GARRIGA, P. (1981) Índex toponímic del cartulari de Sant Cugat del Vallès. Sabadell: Museu d'Història de Sabadell. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VALL i RIMBLAS, R. (1992) El romànic del Vallès. Sabadell: Ed. Ausa. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XII | L'església de Santa Maria de Palau-solità és d'estil romànic, tot i que el seu aspecte actual és fruit les diverses reformes de les que ha estat objecte al llarg dels segles. L'edifici ha perdut la seva estructura originària, ja que es suposa que comptava amb una planta central de creu grega, amb l'orientació perpendicular a actual, formada per una volta de canó, capçalera d'absis i el creuer, aixecant en aquest últim la façana principal i obrint-hi la porta d'accés. Posteriorment, la nau va ser allargada i orientada en sentit nord-sud, passant a ser planta de creu llatina, formada per una nau i dues capelles situades una enfront a l'altre. Les modificacions també van suprimir els absis i el campanar. La planta quadrada és del segle XVI i l'ampliació de la nau es pot diferenciar, des de I'exterior, pel canvi d'alçada i de material. L'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjat amb volta de mig punt a la nau central. Les capelles laterals presenten forjats de volta d'aresta i forjats amb petxines i voltes semiesfèriques. Les capelles laterals de I'absis estan fetes amb forjat d'entrebigat de fusta. La teulada és de dues vessant,s amb teula àrab, i el carener perpendicular a la façana. La composició de la façana principal és molt simple. La regula un eix central de simetria, que es compon de la porta adovellada d'accés amb arc de mig punt, i a sobre, una rosassa amb reixa senzilla per la part exterior i vitrall emplomat. A I'esquerra de la façana es situa la torre i campanar de planta quadrada, on s'observa una porta secundària i una placa de ceràmica amb la representació de Santa Maria, que dona nom a l'església, protegida per un petit ràfec de doble vessant. | 08156-36 | Pl. de Santa Maria, 2, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Les referències documentals més antigues de l'església de Santa Maria de Palau-solità són del segle X. Segons l'acta de consagració del temple (Arxiu de la Corona d'Aragó), la cerimònia va ser oficiada per l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Sant Oleguer, el dia 14 de novembre de l'any 1122. Pels volts de l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, seguint les indicacions del bisbe Ponç de Gualba. La pica baptismal té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. L'any 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de reconstruir de nou. L'any 1513 es va encarregar un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés -pintor anònim de l'escola valenciana- amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segle XVII. Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575, on es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria del segle XVI. | 41.5840500,2.1692200 | 430750 | 4603929 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56776-foto-08156-36-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Des de la dècada dels anys 70 del segle passat, l'església acull les Nits Musicals organitzades per l'associació Amics de la Música Clàssica.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56774 | Sant Genís de Plegamans, església nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-plegamans-esglesia-nova | BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. | XX | Es tracta d'una església d'aparença majestuosa, amb façanes de maó i disseny d'inspiració neogòtica però sobri i senzill. és obra d'Isidre Puig i Boada, deixeble d'Antoni Gaudí. L'edifici té una sola nau amb absis poligonal en la capçalera, dividit en set arcuacions d'arc apuntat i pilars adossats com a contraforts, amb diferents obertures conformant les ornamentacions. Aquestes obertures són en forma de rosetó en la part superior dels arcs i finestres estretes acabades en triangle, en grups de tres en la part inferior. Aquest cos de l'edifici es complementa amb el deambulatori de l'església, que apareix al voltant de l'absis, seguint la mateixa estructura del tancament de la nau, amb set cares i grups de tres finestres d'arcs de mig punt. A la part de l'entrada es situa, a l'esquerra, un petit edifici annex de planta octogonal; i a la dreta, es troba el campanar també de planta octagonal. L'estructura és de murs portants de maó, vistos per la cara exterior i forjats d'entrebigat de fusta. | 08156-34 | Pl. de Sant Genís, 1, 08184 Palau-solità i Plegamans. | L'església de Sant Genís es construí en substitució de l'antiga església ubicada al costat de can Gordi, en el terme de Plegamans. S'edificà a l'indret de les Cases Noves, entre els anys 1942 i 1944. El campanar, el baptisteri i el nàrtex es varen fer en posterioritat, l'any 1992. La porxada de la façana principal, que dóna unitat al conjunt, es va construir l'any 1998. | 41.5883100,2.1793600 | 431600 | 4604394 | 1942-44 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56774-foto-08156-34-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Isidre Puig i Boada, arquitecte. | Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 56928 | Festa Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-castanyera | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Castanyera es celebra anualment al mes d'octubre, una setmana abans de la Castanyada. És organitzada per l'Ajuntament, amb la col·laboració dels AMPA i dels Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga. L'activitat central és la Mostra de Moniatos Disfressats, que aplega unes 600 obres fetes pels infants i les seves famílies. L'Ajuntament regala un petit present a cada un dels participants. També es reparteixen castanyes i es duen a terme concerts, espectacles i jocs. És una de les festes més multitudinàries del municipi, amb una gran participació. | 08156-188 | Pista Poliesportiva Coberta. Pg. de la Carrerada, 55, 08184, Palau-solità i Plegamans. | 41.5853600,2.1750400 | 431237 | 4604069 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56928-foto-08156-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56927 | Can Tabaquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tabaquet | XX | Edifici unifamiliar, d'estil noucentista, de planta en forma d'L, que consta de planta baixa i pis. Presenta una torre, de planta quadrada, de quatre pisos. Les cobertes són de teula ceràmica aràbiga a quatre vessants. A la segona planta té una terrassa porxada, amb sis arcs de mig punt. En destaquen especialment els grans ràfecs de les cobertes. | 08156-187 | Pg. de la Carrerada, 49, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5863800,2.1783300 | 431512 | 4604180 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56927-foto-08156-187-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56771 | Masia de l'Hostal del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-lhostal-del-fum | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal té forma simètrica: al centre es troba el portal d'entrada amb arc escarser i una finestra rectangular, per banda, amb una reixa. A nivell del pis superior, sobre de la porta, hi ha un balcó i una finestra allindada a ambdós costats. Els murs de façana estan arrebossats i pintats de blanc, excepte un petit sòcol de pedra que recorre tot l'edifici. Es conserva l'agulla d'un antic rellotge de sol. Presenta un pati interior. | 08156-31 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | Antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona. | 41.5618400,2.1761200 | 431302 | 4601457 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56771-foto-08156-31-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Actualment és destina com a magatzems i aixopluga elements de gran volum de l'ajuntament i d'entitats. L'Associació Tren de Palau guarda hi guarda estris.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56935 | Escultures del Parc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultures-del-parc-del-fum | XX | Es tracta de tres escultures situades a l'interior del Parc del Fum. Són realitzades en pedra, ferro i fusta, imitant l'art prehistòric, amb representacions de caràcter naturista. | 08156-195 | Parc de l'Hostal del Fum. Av. del Camí Reial, s/n, 08184 Palau-solità i Plegamans. | 41.5650200,2.1745300 | 431173 | 4601812 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56935-foto-08156-195-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 56812 | Tren de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tren-de-palau | TREN DE PALAU: http://www.trendepalau.cat | XX-XXI | Al parc de l'Hostal del Fum es troba el Tren de Palau: trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura del funcionament dels trens reals. Es tracta d'un gran nombre de locomotores, automotors, cotxes, vagons i un furgó. El recorregut dels trens és de 3,1 km. Les instal·lacions compten amb 5 estacions (Can Boada, Can Boada Enllaç, El Pi Gran, El Clot Mirador i el Pont de Pedra), 3 ponts metàl·lics, un túnel i 4 passos a nivell al llarg del parc. Està gestionat per l'Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril. | 08156-72 | Parc de l'Hostal del Fum | L'any 1992 es va construir el Tren de Palau el Calderí. Se li va donar aquest nom com a homenatge al tren de via estreta que va funcionar entre Palau-solità i Plegamans, Caldes, Gallecs i Santa Perpètua de Mogoda entre els anys 1880 i 1932. | 41.5615100,2.1733800 | 431073 | 4601423 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56812-foto-08156-72-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Toni Roca (Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril).El tren funciona els diumenges i gairebé tots els festius, d'11 a 14h. Al mes de juny es celebra la Nit del Tren, on l'entitat fa circular els seus trens de forma gratuïta. | 98 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56878 | Riera de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes-0 | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: https://www.enciclopedia.cat | La riera de Caldes, afluent del Besòs, és un curs d'aigua permanent de règim mediterrani. Neix a Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, a la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Travessa l'estret de les Elies, entra a la plana del Vallès, i passa pels termes de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs, entre Mollet i la Llagosta. La riera de Sentmenat i el torrent de can Duran, afluents de la riera de Caldes, configuren dos cursos d'aigua de gran interès natural i paisatgístic a l'interior del municipi. El bosc de ribera de la riera de Caldes és l'albereda. Tanmateix, els hàbitats fluvials en funció de la humitat i la proximitat a la llera de les comunitats vegetals poden estar dominats per plantes herbàcies d'aiguamoll, o per espècies arbustives (saüc i gatell). Actualment s'hi poden observar aus i altres animals de l'ecosistema de ribera, així com plantes autòctones. | 08156-138 | Palau-solità i Plegamans | 41.5779500,2.1751100 | 431235 | 4603247 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56878-foto-08156-138-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2010 es va crear la Ronda Verda: una via que segueix el marge de la riera de Caldes, des de l'Espai Jove l'Escorxador (al passeig de la Carrerada) fins al Parc de l'Hostal del Fum. És un eix de passeig i esport, amb un camí asfaltat i amb plafons informatius sobre la biodiversitat i l'ecosistema de la riera de Caldes.Aquest projecte ha anat acompanyat de la recuperació de l'hàbitat natural, la flora i la fauna autòctones de l'ecosistema de ribera mediterrani. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 56881 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-0 | VIU LA FESTA: http://www.viulafesta.cat | XX-XXI | La Festa de Sant Isidre es celebra el diumenge més proper a la festivitat del Sant. És organitzada pel Patronat de Sant Isidre i l'ajuntament de Palau-solità i Plegamans. L'acte central consisteix en una desfilada de carrosses decorades amb motius típics del món de la pagesia, amb miniatures de les masies i dels monuments del poble, entre d'altres atractius. També es fa el concurs de tractors i carrosses, botifarrada popular, sardanes i ball de gitanes, teatre, i missa en honor al Patró a l'església de Sant Genís. Cada any, una casa de pagès del poble presideix la celebració, i en cada festivitat es lliura la bandera a la casa que presidirà la següent edició. Està molt arrelada al municipi per la seva història estretament lligada a la pagesia. Hi participen diverses entitats culturals del municipi. | 08156-141 | Palau-solità i Plegamans | 41.5879900,2.1794600 | 431608 | 4604358 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56881-foto-08156-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 56908 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 | CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat | XX-XXI | El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. | 08156-168 | Palau-solità i Plegamans | El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. | 41.5876800,2.1782900 | 431510 | 4604324 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. | 119|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 56912 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-12 | AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.cat | XX-XXI | La Festa Major de Palau-solità i Plegamans es celebra anualment l'últim cap de setmana del mes d'agost i les jornades anteriors i posteriors. És la festa més gran del municipi i la que compta amb més participació. És organitzada per les associacions culturals, juvenils i esportives del municipi juntament amb l'Ajuntament. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la cercavila de gegants, els concerts, els balls, sardanes, correfoc, exposicions, cinema a la fresca, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08156-172 | Palau-solità i Plegamans | 41.5874700,2.1783000 | 431511 | 4604301 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56912-foto-08156-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies: AJUNTAMENT DE PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: http://www.palauplegamans.net | 119|98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.