Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
56913 Abraxas https://patrimonicultural.diba.cat/element/abraxas XXI L'Abraxas és la bèstia de foc de la colla de diables Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga de Palau. Va ser dissenyada i construïda, l'any 2016, per l'artista Dolors Sans. És un gall de fibra de vidre (reïna de polièster) en actitud altiva, agressiu, pintat de color negre i amb una cua estilitzada molt gran. És de grans proporcions: 2,38 m de llargada, 2,20 m d'amplada i 2,41 m d'alçada. És per un sol portador i disposa de 14 punts de foc. Aquesta figura representa el gall de can Cortès, de la llegenda de la Pedra Llarga, i és de foc perquè el diable el va castigar i convertir en un animal agressiu de l'infern. 08156-173 Can Cortès. Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'any 2016, durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va fer l'estrena de la figura Abraxas a l'espectacle 'Guirigall', realitzar per a l'ocasió, on es representa la llegenda de al pedra del Diable. Hi van participar el Gall i els Gegants de Palau, acompanyats de l'Esbart dansaire, el ball de gitanes, el grup sardanístic i un grup de música popular. 41.5838000,2.1796500 431619 4603893 2016 08156 Palau-solità i Plegamans Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56913-foto-08156-173-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Dolors Sans, constructora. Titularitat privada; accés públic.Informacions i fotografies facilitades per Vicenç Grau (Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga).L'Associació Deixebles del Dimoni de la Pedra Llarga és una entitat, fundada l'any 2012, que organitza correfocs, actes amb malabars de foc i trobades de bestiari festiu i de foc.En formen part 25 Diables (Deixebles) de la Colla Gran, 40 Tabalers, 30 Diables de la Colla Infantil, un grup de bufadors de foc, xanquers de foc i malabars de foc (Carioques), el grup de Tabalers infantils i el grup de músics de la bèstia, format per Gralles i Tabals. 98 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56933 Altar del Roser de Santa Maria de Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita XVII <p>L'Altar del Roser es troba a la capella lateral de l'església de Santa Maria de Palau-solità. És d'estil barroc, de fusta sense daurar i d'autor desconegut. Presenta un antipendi o frontal d'altar de rajoles de ceràmica policromada, realitzat per Llorenç Passoles a la segona meitat del segle XVII. Aquest frontal queda centrat per la Mare de Déu del Roser, amb el Nen Jesús en braços. Als costats hi ha rajoles geomètriques florals, que queden emmarcades per sanefes florals estilitzades. A sobre hi ha diverses sanefes més que culminen el conjunt.</p> 08156-193 Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5840500,2.1692200 430750 4603929 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56933-foto-08156-193-2.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Llorenç Pasollas, ceramista (antipendi). Titularitat privada; accés públic. El retaule del Roser es trobava situat a l'altar major fins a l'any 1965. 96 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56819 Altar Major de Santa Maria de Palau-solità https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-santa-maria-de-palau-solita CEBRIÁN i MOLINA, J. Ll.; NAVARRO i BUENAVENTURA, B. (2014) 'Les taules del mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l'església de Palau-solità'.Terme, 29. Terrassa: Centre d'Estudis Històrics de Terrassa, p. 107-115. ESPAÑOL BERTRAN, F. 'El retaule de Palau-solità'. Naixement. GILBERT, P. (1975) Palau Solitar: títol de Glòria. Barcelona: Ed. Escudo de Oro. MARTÍ BONET, J.M. (2010) 'Retaule major de Santa Maria de Palau-Solità'.Taüll, 29. Barcelona: SICPAS (Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya), p.21-22. XVI Les pintures es troben en mal estat de conservació. L'Altar Major de l'església parroquial de Santa Maria de Palau-solità és d'estil gòtic tardà, realitzat a principis del segle XVI. El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Les quatre taules que representen les escenes de l'Adoració dels pastors, l'Adoració dels Reis o Epifania, l'Ascensió i la Pentecosta han estat atribuïdes tradicionalment al Mestre d'Artés. Es troben situades a la zona intermèdia i inferior dels laterals. El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau. 08156-79 Santa Maria de Palau-solità. Pl. de Santa Maria, 2, 08184, Palau-solità i Plegamans. Segons testimonis de les visites pastorals (Arxiu Diocesà de Barcelona), el 14 d'abril de 1511, el visitador Jaume Valls mana fer un bon retaule per a l'altar major en un termini de dos mesos. L'execució fou impossible amb tan poc temps. I quan dos anys més tard, el 5 d'octubre de 1513, ve el visitador Andreu Pujalt, troba l'altar major de la mateixa manera que en la precedent visita. Insisteix que s'ha de fer el retaule; el termini que dóna és d'un any. Creiem que es construí en aquest temps assignat, ja que en la visita del 3 d'abril de 1519 se'ns parla de 'l'altar major decent' i en visites posteriors es parla del retaule pintat (MARTÍ BONET, J.M., 2010:21-22). Durant la guerra civil de 1936-1939 la Generalitat de Catalunya salvà l'esmentat retaule i viatjà a París en una exposició. L'any 1940 fou retornat a la parròquia. 41.5840500,2.1692200 430750 4603929 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56819-foto-08156-79-2.jpg Física Modern|Gòtic Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de Xàtiva / Artés / Borbotó Titularitat privada; accés públic. 94|93 52 2.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56886 Alzina de la riera de Sentmenat https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-riera-de-sentmenat PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situada al camí vora la riera de Sentmenat, a prop de l'entrada de can Ral. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (14-15 m), amb un diàmetre de 0,87 m i un perímetre de 3,20 m. 08156-146 Can Ral 41.5827800,2.1637500 430293 4603792 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56905 Alzina del camí de Gallecs https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-de-gallecs PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari, situat al camí de Gallecs, abans del pas subterrani de la variant, al mig del camp. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (15 m), amb un diàmetre de 0,92 m i un perímetre de 3,15 m. 08156-165 Camí de Gallecs 41.5675000,2.1870800 432222 4602077 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56903 Alzina dels jardins de can Cortés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-jardins-de-can-cortes PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat als jardins municipals de can Cortés. És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 0,85 m i un perímetre de 3 m. 08156-163 Can Cortés 41.5838300,2.1801600 431662 4603896 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56891 Alzina surera del camí de can Clapés https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-de-can-clapes PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un exemplar d'alzina surera (Quercus suber), situada al camí de can Clapés, al marge del camp. És un arbre monumental, que assoleix una alçada considerable. És una raresa al municipi ja que, tot i que hi ha molt exemplars plantats als jardins de cases, no hi ha a les zones forestals. 08156-151 Can Clapés 41.5864600,2.1586800 429874 4604205 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56899 Alzines de la font de can Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-pujol PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. Es tracta d'un conjunt exemplars d'alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables, situades a l'entorn de la font de can Pujol. Tenen mides notòries de volt de canó i de diàmetre de capçada. 08156-159 Font de can Pujol 41.6005300,2.1711700 430930 4605757 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies facilitades per Jaume Ventura. 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56817 Arxiu de la Fundació Folch i Torres https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-fundacio-folch-i-torres FUNDACIÓ FOLCH i TORRES: http://fundaciofolchitorres.org XX La Fundació Folch i Torres aplega i conserva en un arxiu, accessible al públic i als estudiosos, les obres i el material biogràfic i bibliogràfic dels cinc germans Folch i Torres, Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. Es tracta d'un arxiu documental amb més de 1.600 registres, entre els quals es troben llibres, o parts de llibres, col·leccions completes, publicacions periòdiques, retalls de premsa, manuscrits originals, cartes, il·lustracions, tesis, treballs d'estudi, documents sonors i documents multimèdia. A la sala de Secretaria i Arxiu s'aplega la part de material reunit per la Fundació que es pot consultar i estudiar. 08156-77 Castell de Plegamans. Carrer del Castell s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Els germans Manuel, Lluís, Josep M., Ignasi i Joaquim Folch i Torres constitueixen el cas paradigmàtic d'una família, tots els components de la qual sentiren vocació per les lletres i les arts. En destaca especialment la figura d'en Josep Maria (1880-1950). És autor de les famoses 'Pàgines Viscudes' i va escriure a 'la Renaixença', a 'la Veu de Catalunya', a 'Joventut' i a 'el Poble Català'. Tanmateix, va ser un conegut escriptor per a infants i joves, que va col·laborar a 'En Patufet', va fundar 'Els Pomells de Joventut de Catalunya' i va ser l'autor de les 'Aventures d'en Massagran' i de nombroses obres de teatre per a infants, entre elles 'Els Pastorets'. 41.5835400,2.1825300 431859 4603861 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56817-foto-08156-77-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Titularitat privada; accés públic.Considerada 'col·lecció oberta al públic' pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.Es troba a la primera planta a l'interior del Castell de Plegamans, que l'ajuntament ha cedit a la Fundació mitjançant un conveni de cessió.El centre està obert al públic els diumenges i festius al matí.Informacions facilitades per Lluís Folch (Fundació Folch i Torres). 98 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56908 Ball de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-5 CAROL i VENTURA, J. (2012) Què és el ball de Gitanes. Palau-solità i Plegamans: Qu4trepins. Quaderns de Cultura. INVENTARI DE DANSES VIVES DE CATALUNYA: http://dansesvives.cat XX-XXI El Ball de gitanes -d'origen vuitcentista-, és una de les manifestacions més antigues del folklore català, i alhora una de les més vives i dinàmiques, molt estesa per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. És una evolució d'anteriors formes de ball popular. L'origen del seu nom, tot i que hi ha diverses interpretacions, podria provenir de les castanyoles que fan sonar i de les faldilles que porten les noies, que són de vius colors. No eren considerades pròpiament com un ball sinó com un espectacle tradicional celebrat anyalment per Carnestoltes, on hi participaven colles diferents, donant a la festa un sentit competitiu, rivalitzant en la riquesa de vestuari com ideant noves combinacions que fessin més atractiu i remarcable el ball. A les Gitanes del Vallès hi figura un casori, i es per això que la primera parella són els nuvis que van al davant, seguits dels padrins i dels convidats. Es composa de dues cançons de pas, per entrada i sortida de la colla: A la Festa i la Festa, i quatre cançons de ball: el Xotis, la Catxutxa, la Contradansa i la Jota. El vestuari té sempre uns trets comuns: les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors i les faldilles voladores de les noies. Aquestes danses tenen un caire alegre, vistós i vigorós, i tot i que es ballen amb la mateixa música, cada poble hi aporta la seva particularitat coreogràfica. La música es caracteritza per un ritme alegre i ràpid, al so de diferents instruments tradicionals, que fan que el grup orquestral per interpretar les colles sigui habitualment la cobla. Acompanyant la música, els balladors fan tocar un dels altres elements característics d'aquest ball, les castanyoles. Com anècdota del municipi cal mencionar que es va convertir gairebé en tradició, a finals del segle passat, que quan algun membre de la colla es casava, es feia una ballada al seu casament. Actualment les Gitanes a Palau-solità i Plegamans es ballen, generalment, pels volts del 15 de maig, durant la Festa de Sant Isidre. 08156-168 Palau-solità i Plegamans El ball de Gitanes a Palau-solità i Plegamans es balla des de temps immemorials. Es va deixar de celebrar durant la dècada dels anys 60 del segle passat, i es va reprendre novament l'any 1976. Actualment és organitzat per l'Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans. 41.5876800,2.1782900 431510 4604324 08156 Palau-solità i Plegamans Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56908-foto-08156-168-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions i fotografies facilitades per Joan Carol i Ventura (Agrupació de colles de Ball de Gitanes de Palau-solità i Plegamans).Consta a l'Inventari de Danses Vives de Catalunya amb el codi: IPCIDV-4-0888. 119|98 62 4.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56869 Barri de can Falguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-falguera BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. s.VII-I aC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta de troballes de materials arqueològics a l'entorn de can Falguera. Segons Joaquim Marsal i Soler, pel volts de la dècada dels anys 60 del segle XX, en començar a edificar-se els terrenys ubicats en la part posterior de la masia (en l'actualitat barri de can Falguera), es varen trobar fragments de ceràmica ibèrica pintada. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb la urbanització feta i amb les parcel·les edificades; i per tant, sembla lògic que en l'actualitat es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. Per altra banda, el propi edifici de la masia de can Falguera, situat enmig de les parcel·les edificades de la barriada de can Falguera i envoltat d'espai verd, constitueix per sí mateix un espai d'expectativa arqueològica pel fet de tractar-se d'un antic mas ja existent en època medieval i que pot oferir restes arqueològiques en el seu subsòl i en el seu entorn immediat. 08156-129 Can Falguera 41.5958900,2.1902600 432516 4605227 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56869-foto-08156-129-2.jpg Legal Antic|Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 80|81|79 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56876 Barri de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-roc ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XII-XIV Es tracta dels vestigis d'una construcció feta amb maçoneria de carreus de pedra ben escairats, lligats amb morter de calç i ordenats en filades horitzontals paral·leles, que configuren un aparell de factura medieval (datable entre el segle XII i XIV). Només s'observen dos murs perpendiculars que sobresurten del talús, i que formen un angle en una zona de canvi de pendent del terreny. Un dels murs presenta un arc fet amb carreus que crea una cavitat, actualment mig colgada per la terra. Es desconeix la seva utilitat. També es pot observar com el mur paral·lel a les corbes de nivell tenia continuïtat més enllà del mur que el subjecta perpendicularment, però que aquest ha estat esfondrat o es troba colgat de terres. La neteja de terres i de la vegetació que cobreixen i rebleixen aquesta antiga i sòlida construcció, permetria determinar la seva morfologia, característiques físiques i entitat. Tot i que no es pot assegurar l'ús d'aquest element, probablement feia de contenció del cabal d'aigua provinent de la zona més elevada del terreny, a manera de bassa o cisterna, canalitzar-la i fer moure alguna construcció hidràulica tipus molí, o fins i tot podria correspondre a la mateixa estructura del cos del molí, concretament la seva part inferior on hi hauria les rodes. 08156-136 Barri de Sant Roc 41.5961700,2.1714000 430945 4605273 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56876-foto-08156-136-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56789 Barriada de la Sagrera, urbanització can Jan https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-la-sagrera-urbanitzacio-can-jan GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. X-XV Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. Es tracta de diversos fragments de ceràmica medieval recollits durant les obres de construcció de cases de la urbanització de la barriada de la Sagrera, entre els anys 1963-1964. El jaciment es troba en una zona urbana totalment consolidada, amb les parcel·les edificades, pel que és probable que es trobi pràcticament destruït o en molt mal estat de conservació. 08156-49 Urbanització Can Jan 41.5833900,2.1680100 430649 4603856 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56789-foto-08156-49-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56785 Bòbila de Can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-duran ALIMBAU, M.; CASTELLS, T.; PAREDES, F. (1998) Història de L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans: 1697-1014. Qu4trepins. Quaderns de Cultura. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX La fàbrica es troba abandonada. Es tracta d'un recinte format per les diverses construccions que donaven servei a la cadena de producció industrial de la bòbila (forns, assecadors, edificacions annexes). Totes les construccions tenen les parets d'obra vista i els sostres són de teula àrab o d'uralita. Els cossos dels forns consten d'unes voltes de canó de mig punt de maó cuit, que és on s'apilaven els maons per tal de coure'ls. Els cossos dels forns presenten possiblement un rebliment de terra i un segon mur exterior, igualment de maó cuit, cobert amb sostre de teula àrab o d'uralita, al igual que les altres construccions annexes. En el recinte presideix, en alçada, una xemeneia de planta i secció quadrangular, feta de maó cuit i de forma troncopiramidal. 08156-45 Camí de Can Duran, s/n, (intersecció ctra. Sentmenat), 08184, Palau-solità i Plegamans. La bòbila va ser construïda a principis del segle XX, concretament l'any 1930, segons les dades aportades pel cadastre. 41.5864700,2.1631600 430248 4604202 1930 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56785-foto-08156-45-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56759 Bosc de can Sors i can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-sors-i-can-duran ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement a través de notícies orals sobre diverses troballes de materials antics, de cronologia indeterminada. Es desconeix la seva tipologia i el seu estat de conservació, pel que només una intervenció arqueològica a la zona permetria l'obtenció de dades més precises. 08156-19 Bosc de can Duran 41.5904700,2.1572600 429760 4604651 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56759-foto-08156-19-2.jpg Legal Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56795 Bosc Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-gran-0 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. IIIaC-VdC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta d'un lloc d'enterrament aïllat del que es té constancia per la troballa de materials arqueològics per part de Ll. Ventura. El material és molt divers: armes i eines de ferro, un escallot, ceràmica barbotina, sigil·lata, tiberiana, de closca d'ou i comuna, àmfores, cassola de fons estriat, llànties, fauna melacològica, ullals, penjolls i algunes monedes romanes. També es van recollir restes òssies humanes que segons sembla no estaven relacionades a cap estructura. En la zona del bosc es trobaren dues destrals polides. A causa de l'enrenou provocat per les troballes, els propietaris del terreny decidiren vallar-lo, pel que ara no és possible accedir-hi. 08156-55 Can Sors 41.5903200,2.1609200 430065 4604631 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56795-foto-08156-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56795-foto-08156-55-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56742 Ca l'Aiguader https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguader-0 BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. XVIII Masia formada per dues edificacions principals, d'èpoques diferents, i una sèrie de construccions annexes. La disposició dels cossos forma un pati central d'accés, on es conserva un pou d'aigua. L'edifici principal és de maçoneria de pedra de riu, que sembla ser anterior a la segona edificació, la qual presenta un acabat arrebossat. La masia mostra la tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa més dos pisos. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut en la clau de l'arc. El segon edifici presenta una tipologia típica de planta rectangular i composició de planta baixa і pis. Es pot considerar que és d'estil noucentista. Tipològicament aquesta edificació pertany a les ampliacions o cases de nova planta lligades a les antigues masies, construïdes com a cases de segona residència (cases d'estiueig), però totalment deslligades de l'activitat agrícola. Originàriament, l'estructura de la masia i de les construccions antigues era de murs portants de maçoneria i forjats d'entrebigat de fusta. La nova edificació, encara que ha aprofitat possiblement una part de murs existents de maçoneria, té les parets de maó. La coberta de l'edifici principal és una teulada inclinada a dues vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La coberta de l'edificació secundària és una coberta inclinada a quatre vessants, amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Les altres construccions annexes presenten cobertes inclinades fonamentalment d'una vessant, amb teula àrab. La façana de l'edifici principal és de maçoneria de pedres de riu lligades amb calç. Té un eix de simetria marcat per la porta d'accés, d'arc de mig punt adovellat amb un escut en la clau, per una finestra rectangular amb carreus de pedra a la planta primera, i per una finestra rectangular amb arc de maó pla a la planta segona. La façana està coronada amb un carener ondulant, on queden les restes d'algun tipus d'element decoratiu; un element esfèric, a l'eix central, i les restes d'un tipus de gerro, en els extrems, rematen la coberta. A la planta baixa s'obren tres portes; a la planta primera hi ha tres finestres amb llinda i ampit lleugerament decorat; i en el segon pis que correspon a les golfes, una sola finestra. Les façanes de l'edifici secundari són de maçoneria, en la planta baixa, i arrebossades en la planta primera. Tenen una composició d'obertures molt regular i pautada. Les obertures són majoritàriament rectangulars, molt uniformes i sense cap mena d'element decoratiu. A la façana lateral es troben dues arcades o finestrals de grans dimensions. 08156-2 Barri de Sant Roc Aquesta masia va ser una granja lletera fins a l'any 1995-1996. 41.5969900,2.1686700 430718 4605366 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56742-foto-08156-2-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.01.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56797 Ca l'Arimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larimon GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. VIIaC-VdC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció d'una casa. És material és ibèric i romà: ceràmica comuna ibèrica, ceràmica campaniana, àmfores ibero- romanes, ferros i una antefixa del s.I-II. Tot el material va ser dipositat al Museu Parroquial, però no es va realitzar cap tipus de seguiment de les obres. 08156-57 Urbanització de ca l'Arimon 41.5777900,2.1851200 432069 4603221 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56797-foto-08156-57-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte El material procedent d'aquest jaciment, donat pel Sr. Jardí i l'empresa constructora Mas i Perramon, es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 79|80|81|83|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56838 Ca l'Esquilet https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesquilet ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Es tracta d'una petita casa rural de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. Es conserva l'estructura original de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La teulada és a una vessant, realitzada amb teules àrabs fent pendent cap a la façana principal. La façana conserva l'acabat de maçoneria de pedra de riu; sembla que s'hagi arrebossat posteriorment, però que a causa del mal estat de conservació hagi anat caient. La façana principal presenta dos eixos de composició a partir dels quals s'ordena la façana i es distribueixen les obertures. A l'esquerra, en planta baixa, es situa la porta d'accés rectangular i a la dreta, una petita finestra també rectangular amb reixa. A la planta primera s'ubiquen dues finestres amb arc de maó pla, que es reprodueix simètricament a dreta i esquerra. 08156-98 C. de Sant Oleguer, s/n (cantonada c. de Montjuic), 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5850100,2.1707300 430877 4604034 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56838-foto-08156-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56838-foto-08156-98-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56836 Ca l'Esteve Falguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesteve-falguera ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XVIII Masia composada per diferents volums o cossos, disposats al voltant d'un pati tancat. És de tipologia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, i consta de planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és inclinada a dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. Les cobertes dels cossos adjacents són inclinades a una sola vessant, amb teula àrab, fent pendent cap a l'interior del pati. Les façanes es caracteritzen per l'austeritat; la utilització de diferents materials, sense cap mena de criteri a l'hora de fer reformes o rehabilitacions, les fan desmerèixer considerablement. En general, destaca el treball de maçoneria de pedra de riu del conjunt de l'edificació. A la façana principal, es situa la porta d'accés d'arc rodó amb carreus de pedra plana; a sobre de la qual hi han dues finestres rectangulars amb arc de maó a plec de llibre, una a cada planta (planta primera i planta segona). A la resta de les façanes es van situant diferents obertures, sembla que més per un criteri de necessitat a l'hora de realitzar la distribució interior que no pas buscant una harmonia i composició de façana. Les finestres que donen al pati interior són rectangulars, amb arcs de maó a plec de llibre. Les finestres que donen al carrer són més quadrades i petites i estan rematades per un arc rebaixat de maó pla. 08156-96 C. del Sol, 89, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada c. de Bartolomeu Soler). 41.5968500,2.1766400 431382 4605344 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56836-foto-08156-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56836-foto-08156-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56836-foto-08156-96-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56780 Ca l'Oromí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loromi GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). JARDÍ, E. (1980) El novecentismo catalán. Barcelona: Es. Aymà. MIRALLES, F. (1983) L'època de les avantguardes,1917-1970. Barcelona: Edicions 62. RÀFOLS, J. F. (1980) Diccionario biográfico de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Barcelona, Bilbao: Ediciones Catalanas. La Gran Enciclopedia Vasca. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Casa d'estiueig noucentista , de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Es conserva l'estructura original de murs portants de maó i forjats d'entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. En totes les façanes el repartiment d'obertures és totalment harmònic. Les finestres i balcons es troben decorats amb la tècnica de l'esgrafiat. En la façana principal hi ha la porta, flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Al centre, la porta segueix l'eix vertical juntament amb l'esgrafiat de la planta primera i l'òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura, que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i, al centre, una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes, hi ha un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d'esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres. També presenta dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, la porta es troba emmarcada per dos grans finestrals. AI primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat, que dona a una gran balconada, que ocupa tot l'ample de la façana. En un costat, hi ha un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora. I finalment, al tercer pis, en eix amb l'obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l'escala interior. Cal destacar les cantonades de l'edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics. L'interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l'escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi havia l'escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment, es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador. En el primer pis hi havia tres dormitoris, l'oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L'oratori es va destruir durant la guerra, quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s'hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo, que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal. 08156-40 C. Montjuic, 31, 08184, Palau-solità i Plegamans. Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l'any 1926, com a casa d'estiueig. Folguera fou un dels arquitectes més destacats de principis de segle XX, d'estil noucentista. Segons Ràfols (vegeu bibliografia) pertanyia al grup d'arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és obra del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s'hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d'aïllament. 41.5873200,2.1690700 430741 4604292 1926 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56780-foto-08156-40-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Francesc Folguera i Grassi, arquitecte. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 106|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56743 Ca n'Arimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narimon BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. XV-XX Masia formada per un conjunt d'edificis, envolada d'una tanca i de cossos auxiliars juxtaposats seguint el ritme del tancament. L'accés al camp es pot realitzar a través de dues portalades, ambdues d'arcs rebaixats i amb teuladetes a dues vessants, de teula àrab. Les portalades permeten l'accés des del pati interior, davant la façana principal, al camp, a l'era i al paller -en aquest últim cas, un edifici aïllat respecte de la masia-. Originàriament, l'estructura de l'edifici és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Dels dos edificis que conformen el conjunt, l'edifici corresponent a l'antiga masia, és de planta rectangular i es compon de planta baixa i pis. EI parament està realitzat amb pedres de riera i maó intercalat. AI costat de l'entrada principal es troba el pou, molt reformat. La banda de ponent està presidida per una galeria, a l'alçada del pis, a la que s'accedeix per una escala, a l'extrem esquerra de la façana. Es troba sostinguda per columnes de diferents tipologies (quadrangulars i circulars), realitzades amb pedra de riera i maó intercalat, amb estructura de bigues de fusta, i coberta de teula àrab (teula seca). També es diferencia, en el mur occidental, per uns arcs rebaixats que sostenen el pes de la galeria. L'estructura del paller és de murs portants de maçoneria de pedra de riu, amb pilar quadrat central de maó i forjat d'entrebigat de fusta. La teulada de l'edifici primigeni és a una vessant cap a migdia, realitzada amb teula àrab, i la de septentrió és a una altra vessant, a un nivell més baix. L'altre edifici, de l'any 1855, té la teulada a dues vessants amb poca inclinació, també amb teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. Per contra, la coberta del paller és inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a façana principal. La façana principal està presidida per la porta d'accés a la masia, en arc de mig punt adovellat per peces cairades d'obra cuita, i diverses finestres de mides diferents. En la part superior hi ha tres finestres; dues d'elles també emmarcades per maons, i la tercera amb l'ampit de pedra. Entre aquestes finestres destaca un rellotge de sol, actualment restaurat. A banda i banda de la porta d'accés, hi ha dues petites obertures i una finestra allargada a l'altra banda del pou. Una segona porta, més petita i d'arc rebaixat també de maó, dona accés a un magatzem. A l'esquerra d'aquesta, unes escales donen accés a la galeria, que es troba orientada a ponent. 08156-3 Camí de ca n'Arimon, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Es conserva un pergamí, datat de l'any 1429, en el que es fa referència a la donació de l'abat del monestir de Sant Cugat a Ramon Arimon, del mas Arimon. Dóna com a entrada dos sous i el pagament anual d'una quartera de blat, una de civada, un quart d'oli, un parell de capons i un altre de gallines i set diners. Ramon Arimon ja paga maridatge l'any 1427. L'any 1470 consta en un altre fogatge com Arimon; l'any 1497 com En Arimon; l'any 1515 com la casa de'n Arimon i l'any 1552 com el cap de casa Joan Arimon. No obstant, va perdre el nom dues vegades successives, l'any 1835 i el 1857. Adossada a aquesta primitiva masia, l'any 1855, es va construir un altre habitatge, de planta rectangular amb dos pisos, de disposició i tipologia totalment diferent. 41.5804000,2.1903300 432506 4603507 1429 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56743-foto-08156-3-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº 1.02.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 93|94|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56839 Ca n'Estudis https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nestudis GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Casa d'estil modernista, que presenta modificacions estructurals realitzades en les darreres dècades. És de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis superior i terra,t a l'avinguda de Catalunya; i planta baixa i dos pisos al carrer de la Riereta, degut a la diferencia de desnivell entre aquests dos carrers. L'estructura és de murs portants ceràmics (maó) i forjats unidireccionals. La coberta original era inclinada a dues vessants, amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. Actualment és un terrat de coberta plana. La façana destacava originàriament per la seva simetria, però actualment una de les obertures de la planta baixa presenta una ampliació. En planta baixa hi han dues obertures, la del local comercial i la porta d'accés a la casa. En planta primera, es situen ordenadament segons els dos eixos de composició de la façana, dos balcons amb barana de ferro forjat. Les tres obertures originals presenten la mateixa forma de llinda (orgànica lobulada) i el mateix element ceràmic decoratiu a mode de mosaic. Destaca el remat de la façana, amb formes orgàniques que servien per ocultar la coberta original. A la façana lateral, en planta baixa, hi ha diverses obertures quadrades i rectangulars de diferents mides, resultat deles diferents intervencions que s'han anal realitzant. A la planta primera es repeteixen les obertures de la façana principal, en forma i mida, però sense balcó; dues tapaiades posteriorment. En el cos que correspon a la caixa d'escala, hi han quatre obertures més estretes en forma d'arc rampant. A sobre d'aquestes, s'observa una inscripció amb la data 1906. En destaca el coronament de la façana que fa d'ampit de la coberta plana transitable, amb formes orgàniques. Actualment les façanes estan arrebossades i pintades de dos colors. 08156-99 Av. Catalunya, 203, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada c. Riereta). A finals del segle XIX, l'afluència de barcelonins als balnearis de Caldes va fer millorar els transports. Entre els anys 1849 i el 1851, es va construir la carretera nova (actual Av. Catalunya), i més tard, el tren de Caldes travessava el municipi. La carretera i el tren van crear un nou nucli de població, les Cases Noves, on es troba actualment ca n'Estudis. 41.5857600,2.1800900 431658 4604110 1906 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56839-foto-08156-99-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 105|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56798 Cal Samarruga https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-samarruga GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. III-IV dC Únicament es conserva alguna resta superficial. Es tracta de diversos materials arqueològics recollits durant les obres de construcció de la claveguera general, al camí de Sentmenat, davant la casa de cal Samarruga. És material arqueològic molt divers: àmfores, una roda de molí i ceràmica estampillada dels segles VI-VII. 08156-58 Santa Magdalena 41.5773600,2.1716400 430945 4603184 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56798-foto-08156-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56798-foto-08156-58-2.jpg Legal Romà|Visigot|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83|87|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56936 Camí ramader de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra MIRALLES, F.; QUERALT, A.; SALA, P. (2003). 'Els camins ramaders del Vallès Oriental'. Ponències: Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers: Centre d'Estudis de Granollers, p. 49-93. XIV-XX El camí ramader de la Serra és un camí molt antic, que s'esmenta ja com a camí ramader en la documentació de I'any 1563. Surt del castell de Montbui (Bigues i Riells), important nus de camins ramaders, i travessa diversos municipis del Vallès fins a entrar a Palau-solità i Plegamans per la urbanització de can Falguera. Segueix pel mig del bosc, vorejant la urbanització per la dreta i, més endavant, pel barri dels Turons per I'esquerra. A dalt del carener, deixa la pista principal i davalla cap a una residencia de gossos, per la dreta, fins a sortir al carrer asfaltat, a I'esquerra del castell de Plegamans. Després el camí esdevé un carrer molt ample que davalla fins a uns camps. En aquest punt, discorre pel marge dret del camp fins a trobar la carretera de Sabadell a Granollers, que travessa. Després, el camí voreja per l'esquerra d'uns transformadors elèctrics i passa pel mig d'uns camps, on arriba a Mollet del Vallès. 08156-196 Travessa el municipi des de l'extrem nord-est fins al sud-est Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. 41.5909800,2.1842100 432007 4604686 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56851 Can Barral https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barral ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és a dues vessants, de teula ceràmica aràbiga i el carener paral·lel a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció de la façana principal, que és d'obra vista. 08156-111 C. del Camí Ral, 294, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5946600,2.1786900 431551 4605099 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56851-foto-08156-111-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56744 Can Bisoli https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bisoli ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana principal. Té un petit paller que actualment fa de garatge. A la façana principal hi ha un rellotge de sol remodelat. 08156-4 C. Martí i Pol, 08184, Palau-solità i Plegamans (cantonada amb c. d'Abaix). 41.5781900,2.1779300 431470 4603271 1810 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56744-foto-08156-4-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56745 Can Boada Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-nou ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX Presenta modificacions que han desfigurat la masia original. Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta finestres rectangulars de diferents mides. Sobre la porta principal hi ha un balcó. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. A l'exterior, hi ha dues basses i un hort. 08156-5 C. dels Ferrers, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (costat intersecció av. Catalunya i C-155). 41.5698900,2.1826500 431855 4602346 1888 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56745-foto-08156-5-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56746 Can Boada Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell AULADELL i MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de recerques arqueològiques de Cerdanyola. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XI-XX Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i d'aspecte racional. En destaca un petit volum semicircular a la façana lateral esquerra, només en planta baixa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjat de volta catalana, a la planta baixa, i forjat d'entrebigat de fusta, a la planta pis. Ha estat objecte d'obres de rehabilitació que han reforçat l'estructura amb bigues metàl·liques. La coberta, de teula àrab і sense ràfec, està dividida en dues parts. La de la dreta és una coberta inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La de l'esquerra és inclinada a dues vessants, de teula àrab, i carener paral·lel a la façana principal. En la façana principal es disposen dues portes. La primera està formada per un arc rodó de mig punt adovellat amb maó; mentre que la segona porta està formada per un arc rebaixat, també adovellat amb maó. Les finestres, de diverses mides, són totes rectangulars o quadrades, emmarcades amb maó i col·locades a diferent alçades segons la necessitat de l'ús interior. 08156-6 Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'antic topònim Boada consta en un contracte de traspàs del Cartulari de Sant Cugat (Arxiu de la Corona d'Aragó), amb data del 3 d'abril del 955, on un tal Constantí fa donació d'un conreu de vinya propi de l'indret. En el mateix Cartulari, l'any 1071, l'Abat Andreu del Monestir de Sant Cugat fa donació d'un lot de terra, annexa a la Sagrera de Santa Margarida, a Bernat Ramon i a la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda, que podria correspondre a l'antiga via romana que, enllaçava 'Aquae Calidae' i 'Barcino', i que travessava l'antiga parròquia de Palau-solità. L'any 1991, durant les obres de restauració i condicionament de can Boada Vell es van detectar restes antigues. Les excavacions van permetre determinar l'existència d'una vil·la romana anterior a l'actual edificació. 41.5661300,2.1776000 431430 4601932 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56746-foto-08156-6-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 94|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56799 Can Boada Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada-vell-0 AULADELL I MARQUÈS, J. (1992) 'Notes preliminars sobre la vil·la romana de Can Boada Vell (Palau de Plegamans, Vallès Occidental'. Limes. Revista d'Arqueologia, nº 2. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. IIIaC-IVdC No es conserva íntegre. Manca de parts essencials. Són visibles restes però no estructures clares. El jaciment de can Boada Vell es troba al subsòl de la casa homònima i al seu entorn. L'actual masia és la perpetuació moderna d'un hàbitat conegut, citat per les fonts des d'època alt medieval. Arqueològicament els seus orígens es remuntarien, segons el material recollit, vers el segle II aC. Les diverses prospeccions indiquen la presència de l'antiga 'vilae' romana al cos central de can Boada Vell. Segons Jordi Auladell l'aterrassament modern seguiria a l'antic, i l'accés a la via romana es trobaria possiblement pel vessant est, mentre que l'accés actual és pel costat oest a partir del camí Reial. Durant la intervenció arqueològica es va documentar una estructura de paviment (opus signinum), murs paral·lels a l'edificació principal de la masia actual, un mur de tancament, i mostres de delimitació d'una estança. Tot plegat sembla correspondre a estances marginals o perifèriques de caire industrial. Es documenten tres nivells ocupacionals. El primer es dataria a la segona meitat del segle II-I aC. La segona ocupació s'ampliaria amb nous murs que perduraria de finals del segle I dC o inicis del segle II dC. En aquest darrer moment seria destruïda violentament per un incendi. En el tercer nivell s'aprofitarien algunes estances, s'obriria un nou accés, s'eixamplaria i es pavimentaria part d'una habitació. També es troba un nivell d'enderroc, que correspon al darrer moment d'ocupació, i a l'abandó definitiu. A aquesta darrera ocupació s'associa gran quantitat de dolia, àmfores d'oli, ceràmica comuna i de cuina. La cronologia d'aquesta fase arrenca de la destrucció anterior fins al segle VI dC. Es considera que l'estat de conservació és regular degut a l'incendi i l'abandonament. 08156-59 Can Boada Vell. Camí Reial, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. L'antic topònim Boada s'esmenta en un contracte de traspàs del Cartolari de Sant Cugat datat l'any 995, on Constantí donava un conreu de vinya propi. En el Cartolari, l'any 1071, l'abat Andreu del monestir de Sant Cugat donava un lot de terra, annexa a la sagrera de Santa Margarita, a B. Ramon i la seva esposa. D'aquests documents es desprèn la coneixença des de molt antic del mas de can Boada, i la seva producció agrícola. En el darrer document s'identifica la posició de can Boada com adjacent a una estrada que l'unia amb Mogoda. Possiblement es tracti de la via romana que enllaçava Aguae Calidae i Barcino, i que travessa l'antiga parròquia Palau-solità. L'any 1989 a la masia de can Boada Vell es realitzen obres de restauració i condicionament de l'edifici per ubicar-hi l'escola-taller de l'INEM. A finals de l'any 1991 es realitzà una excavació arqueològica d'urgència a la vella masia de Boada Vell. Allí aparegueren les restes d'un original assentament romà. 41.5655900,2.1775900 431428 4601873 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56799-foto-08156-59-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56747 Can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-0 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX L'estructura original de la casa està desfigurada. Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Les façanes són de maçoneria de pedra de riu arrebossades. La casa té dues portes oposades, situades a les seves dues façanes. Té una edificació adossada, de nova construcció. 08156-7 C. de Sant Lluís, 15, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5861100,2.1809400 431729 4604148 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56747-foto-08156-7-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56748 Can Burguès https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. Ha estat objecte de diverses obres i remodelacions, al llarg del temps, que han modificat la seva fesonimia original. L'estructura de murs portants és de maçoneria (pedra) i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a dues vessants, de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. La façana principal, que es troba arrebossada, presenta un portal rectangular, probablement modificat posteriorment, ja que devia tenir un arc rebaixat en el seu estat original. Les altres obertures són rectangulars i de diferents mides. Just a sobre hi ha un finestral rectangular. 08156-8 Ctra. C-155 Sabadell-Granollers, Km 6.7, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5696300,2.1720800 430973 4602325 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56748-foto-08156-8-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.10. 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56865 Can Burguès https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burgues-0 ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. VIIaC-VdC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Segons J. Estrada i L. Villaronga, en els terrenys de can Burguès s'han trobat restes de ceràmica que pertanyen a l'època de ferro. La notícia d'aquest jaciment és de Vicenç Renom Costa: 'notes arqueològiques inèdites del Vallès Central'. Segons Joaquim Marsal i Soler, quan es construí la tercera fàbrica del Polígon Industrial Can Burguès, l'any 2002, accedint des de Santa Magdalena, es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quantitat de tègules romanes. Per la gran proximitat entre aquestes dues zones de troballes es creu que poden correspondre al mateix jaciment. Es desconeix el seu estat de conservació. 08156-125 Polígon Industrial Can Burguès Segons Josep Estrada, es tracta d'un jaciment que pertany a la cultura pre-ibèrica denominada hallstàttica (època del ferro). Segons Joaquim Marsal i Soler quan es construí una de les fàbriques del Polígon Industrial can Burgués es varen descobrir restes d'un possible forn i una gran quanitat de tègules romanes. Al mes d'octubre de l'any 2002, Joaquim Marsal Soler proporcionà informació sobre la localització exacta del lloc, data i circumstàncies de les troballes. 41.5697800,2.1714500 430921 4602343 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56865-foto-08156-125-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 79|80|81|83|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56741 Can Carreter o ca l'Abundàncies https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreter-o-ca-labundancies BUSQUETS I MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (XII). Cal Carreter'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 14. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XVII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La teulada és a dues vessants de poca pendent i carener perpendicular a la façana principal. Està coberta amb teules àrabs i acabada amb un petit ràfec, amb una sortida d'una sola filada de teules. La vessant de la dreta es troba capçada i en el seu lloc té una sortida a un terrat, a nivell de la primera planta. La façana principal, amb acabat arrebossat i pati al davant, té dues portalades d'accés. La situada en l'eix central de la casa (eix que marca el carener de la coberta), és l'entrada principal i segueix la tipologia d'arc de mig punt adovellat; en la clau de l'arc es conserva un escut. Les dovelles són de bella factura i mides considerables. L'altra porta d'accés és de tipologia d'arc rebaixat i segurament seria l'entrada al magatzem. Les finestres de la façana són rectangulars, de diferents mides, emmarcades amb motllures, amb brancals de carreus de pedra escairada però de mides desiguals, amb ampit i trencaaigües motllurats. La situada en l'eix de la porta és la més gran i té gravat en la llinda l'anagrama de Crist. A la planta baixa es situa la cuina-saló i el magatzem, amb accessos independents. A la planta primera hi ha les habitacions i una petita terrassa. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. 08156-1 Camí Reial, 126, 08184 Palau-solità i Plegamans. Probablement can Carreter va ser la casa pairal i primera residència del llinatge dels Plegamans. Després hi va residir el seu castlà, i posteriorment va ser la ferreria del castell i residència de la família Vilatorta. Durant anys, va ser el lloc de reunió de les parròquies de Plegamans i Palau-solità. Segons fonts orals, s'hi havia reunit el 'comú' en una gran sala que es troba al primer pis. A la llinda d'una porta que dona a les cambres interiors s'hi troba un escut d'època gòtica amb l'anagrama de Crist i, enfront d'aquest, una pedra amb l'àliga de Sant Joan. Sembla que a cada extrem de la sala hi havia un dels símbols dels evangelistes, dels que només resta aquest. Mentre fou propietat del Marquès de Sentmenat, des de l'any 1610, la casa fou anomenada 'Can Bundanciès' ja que pel mig passava el rec gran. L'any 1933 la comprà Josep Nualart i Capella que amb el seu fill es dedicaren a fer carros, donant nom també a la casa. La casa ha estat reformada en algunes ocasions conservant però l'aspecte original. El cognom Plegamans es originari de Catalunya des d'antic. Així ho demostra la pàgina 219 de I'obra 'Trovas' de mossèn Jaume Febre, on també destaca el seu caire noble. El cognom va arribar a València en la conquesta de la ciutat per part de Jaume l. Una de les branques de la família barcelonina va residir a Palau. 41.5866600,2.1792600 431590 4604210 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56741-foto-08156-1-3.jpg Legal Modern|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 94|119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56791 Can Catxo / Cal Mas / Vil·la romana de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catxo-cal-mas-villa-romana-de-santa-magdalena GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2014) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. IIIaC-V dC Únicament s'observa alguna resta superficial. Es tracta de material arqueològic recollit pels voltants de la masia de can Catxo, a prop de la riera, a principis de la dècada dels anys 50 del segle XX, per part de Ll. Ventura. És material d'època romana: fragments de ceràmica sigil·lada, campaniana, comuna, emporitana, vasets de vidre i tègula amb inscripció (ANENTIM?). No s'hi ha efectuat cap excavació ni prospecció metòdica. 08156-51 Santa Magdalena 41.5769300,2.1720400 430978 4603136 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56791-foto-08156-51-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56857 Can Ceferí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ceferi ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Edifici cantoner, de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició irregular. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquesta antiga masia, reconvertida actualment en habitatge i restaurant, no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius, dels materials utilitzats, i d'una tipologia determinada. 08156-117 C. de l'Arquitecte Falguera, 26, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5936300,2.1770000 431409 4604986 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56857-foto-08156-117-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56749 Can Cerdà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cerda BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VII). Can Cerdà'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 7. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XV Masia de tipologia primigènia, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Actualment la distribució és diferent a l'original, ja que s'han habilitat espais que abans havien estat corrals i galliners per convertir-los en dependències noves i funcionals. Originàriament, és d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats de volta catalana, a la planta baixa, i forjats d'entrebigats de fusta, a la planta pis. El mur de façana és de parament fet amb pedres de riera -còdols- amb inclusió de maons. Destaca la portalada d'accés al pati que s'obre davant la façana principal. La porta és rectangular amb arc rebaixat de maó. Es troba coberta per una petita teulada, a dues vessants, de teules àrabs sobre embigat de fusta. Les cobertes de la casa són a dues vessants i teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal, que en la part superior contempla dues filades de teules amb finalitat decorativa, originant el doble ràfec. L'entrada principal, orientada a sud, és un arc de mig punt adovellat d'acurada factura, que sembla desplaçat per l'antiga existència d'un pou. L'obertura a l'esquerra de l'arc és de realització posterior. En el primer pis hi ha un seguit de finestres de diferents dimensions, algunes de les quals encara conserven l'emmarcament vist. També es conserva a la façana un rellotge de sol. En entrar a la casa, a mà dreta, hi ha una escala muntada sobre mig arc de pedra, que porta al pis de dalt. La planta baixa consta d'una gran sala, que comunica a mà dreta amb l'antiga cuina, on encara es pot apreciar on estava situada la gran campana de la seva llar de foc, i a mà esquerra les altres dependències, una de les quals devia ser el menjador. Davant la façana, s'obre un pati envoltat de cossos annexos dedicats a les necessitats agrícoles i ramaderes. Aquest pati té un accés de portalada rectangular, d'arc rebaixat, amb una teuladeta a dues vessants de teules àrabs. La seva fàbrica és de còdols, maó i alguna pedra cantonera. La casa, malgrat haver estat restaurada, conserva mostres evidents de la seva importància com a masia, una de les principals de Plegamans. 08156-9 Camí de Can Cerdà, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Can Cerdà és una de les poques famílies del municipi que ha conservat les arrels del seu llinatge, amb vint-i-dues generacions. L'ascendència Cerdà neix cap a l'any 1258 dins del manso l'Olzines. Amb els anys devien edificar aquesta masia, de la qual hi ha notícies documentals dels volts de l'any 1400, així com els censos de fogatges que daten del 1427, en els quals consta el cognom. Els anys 1427 i 1630 es casen dues pubilles dels Cerdà, primer Eulàlia Cerdà amb Pere Llobet i desprès, al 1630, una altra Eulàlia Cerdà amb Benet Congots. Els seus descendents barons van adoptar com a primer cognom el de Cerdà, per així poder conservar la línia directa de descendència. 41.5763200,2.1917700 432622 4603053 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56749-foto-08156-9-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.03.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56852 Can Cinto https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cinto-0 ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. 08156-112 C. de Sant Oleguer, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (intersecció c. de Montjuïc). 41.5845300,2.1706000 430866 4603981 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56852-foto-08156-112-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.11.Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56750 Can Cladelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cladelles AA.DD. (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. DALMASES, N.; JOSE, A. (1984) Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV. Barcelona: Edicions 62, p.311. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ZORILLA i GINÉ, M. 'Les masies (VI). Can Cladelles'. Qu4trepins. Quaderns de Cultura, 6. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XV-XVI Masia formada per un cos principal de planta quadrada, que consta de planta baixa, planta pis i golfes, i de diversos cossos de diferents èpoques, adossats a l'edifici principal. A la part davantera es situa la sala i la cuina, i a la part posterior el celler i l'espai destinat al cup del vi. Per la gran superfície d'ocupació de l'espai dedicat al cup del vi, al celler i als estables, cal deduir la gran extensió de terres que devia tenir la propietat. Originàriament, l'estructura és de murs portants de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta una distribució irregular d'obertures, amb la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat. En destaca una finestra d'estil gòtic i una altra petita de forma rectangular, emmarcada per quatre pedres, que sembla de la primera època de la masia. També es conserven, en força bon estat, altres elements ornamentals a les finestres, com la que presenta, a la part dreta i en l'angle superior, un cap ben definit d'un home d'aspecte nobiliari-senyorívol amb barba i bigoti molt ben treballats. En la part esquerra, el cap d'una dona amb un graciós pentinat. Es podria suposar que representen els pares, mentre que les testes que figuren en un segon pla, més tosques, podrien representar els fills. En la part superior de la mateixa finestra, hi ha una motllura d'ondulacions convexes, formant un arc en cresteria i, a sota, el relleu d'un escut sense cap inscripció històrica. En la part baixa de la finestra trobem un ampit ben treballat, sobre el qual descansen les triples columnes que, a banda i banda, pugen fins a la part superior emmarcant l'obertura de la finestra. L'altra finestra, sobre la porta d'entrada, presenta un marc de pedra ben treballada però amb la particularitat que la part dreta, formada per una petita motllura, no es correspon a l'altra banda de la finestra. L'estructura interior presenta una distribució comuna a moltes masies: una gran sala d'entrada amb una escala al fons, per a poder accedir al pis superior i a les golfes. A la part dreta, una porta d'accés a la gran cuina, aquesta dotada d'una gran campana per acollir la llar de foc. Suporta aquesta campana una gran biga de fusta, ennegrida pel temps, que va de banda a banda. Sobre la cuina i en la part de la façana s'ha descobert una petita finestra, que sembla ser de la primera època, de forma rectangular i emmarcada per quatre pedres. Aquesta està tapiada perquè coincideix per la part interior amb el tiratge de la xemeneia d'un forn de pa. 08156-10 Camí de Santa Magdalena, 8, 08184, Palau-solità i Plegamans. Can Cladelles era una de les masies que formaven part de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palau-solità. Es conserva documentació datada del dia 20 de juny de l'any 1250, en la qual un tal Bernardus Aguijonis 'convé i promet' al precepte i restants mestres del Temple (Santa Magdalena) 'i llius de Cletelles' (mas Cladelles), essent testimonis de la donació Bernat de Plegamans i Bernat Yola. En els fogatges de l'any 1515 de la Vegueria de Barcelona i del terme de Plegamans i Palau-solità, consta un tal Pere Cladelles. Si bé la masia és en el seu inici del segle XIII, l'edifici que es conserva actualment podría considerar-se dels segles XV i XVI. Així doncs, la primitiva masia devia ser objecte de moltes reformes o millores en aquests segles, als que corresponen els elements escultòrics d'una de les finestres de la façana principal d'estil tardo gòtica, amb inclusió d'elements italianitzants (finestra que es troba a nivell del primer pis i a la part esquerra i que devia ser la que donava llum a la cambra principal de la casa). 41.5820900,2.1695500 430776 4603711 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56750-foto-08156-10-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 93|94|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56815 Can Clapés https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clapes GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA i VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. XXII-XIXaC Tot i que és probabe que es destruís, el seu estat és desconegut. Es tracta de la troballa fortuïta de materials arqueològics del període calcolític campaniforme, realitzada per Ll. Ventura en fer els fonaments d'una casa de la seva propietat, en el camí de can Clapés. Les restes recollides són les següents: ceràmica a mà informe llisa i decorada amb incisions, una mà de molí, un braçal d'arquer, un botó amb doble perforació en V i granes d'enfilall. Tot i que aquest material fa pensar en un jaciment rellevant, l'indret no ha estat objecte de cap tipus d'excavació amb metodologia arqueològica, que permeti l'obtenció de dades precises. Les característiques dels materials recollits podrien correspondre a les restes d'un aixovar funerari, que hipotèticament podrien indicar l'existència d'alguna sepultura. 08156-75 Camí de Can Clapés, lletra B, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5863200,2.1583200 429844 4604190 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56815-foto-08156-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56815-foto-08156-75-2.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 79|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56858 Can Clapés https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clapes-0 ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XIX Petita masia amb barri tancat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Les obertures són rectangulars, de disposició regular. Els murs de façana són de paredat comú, arrebossats. Aquesta antiga masia, reconvertida actualment en habitatge i restaurant, no destaca pel seu gran valor arquitectònic i artístic, sinó pel seu interès històric, formant part de la cultura del municipi. És un testimoni representatiu de l'arquitectura d'una època, i una mostra dels sistemes constructius i dels materials emprats. 08156-118 C. de la Plana, 19, 08184, Palau-solità i Plegamans. 41.5835900,2.1655600 430445 4603881 1820 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56858-foto-08156-118-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Consta al Catàleg de béns a protegir, POUM (2015), com a EAD (Element Arquitectònic a Documentar): no subjecte a la seva protecció i conservació, però si fós objecte d'algún tipus d'intervenció urbanística s'hauria de realitzar una documentació completa.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56751 Can Cortès https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortes BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. XVI-XVII Ha estat recentment restaurada. Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules. A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit. Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual. 08156-11 Camí Reial, 56, 08184, Palau-solità i Plegamans. Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès. va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992. Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants. 41.5838000,2.1796500 431619 4603893 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56751-foto-08156-11-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 J. Vicens/M. Blanco/ V. Cepero/ X. Menéndez Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...). 119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56796 Can Duran https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-1 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement per la troballa de dos fragments de sílex, per part d'un pagès que llaurava el camp. L'indret no ha estat mai objecte d'una intervenció arqueològica. És probable que el jaciment ja es trobi destruït (o potser només és material aïllat). 08156-56 Can Duran 41.5887900,2.1622200 430172 4604461 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56796-foto-08156-56-2.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56778 Can Duran, casa modernista https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-casa-modernista GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. XX Casa d'estil modernista amb tendències noucentistes, ubicada al costat de la masia de can Duran. Tipològicament, aquesta edificació pertany als masos totalment reformats, ampliats o fets de nova planta i construïts com a cases de segona residència (cases d'estiueig). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, i un soterrani. Tot i que els estils arquitectònics і els materials d'acabats d'aquesta casa i l'antiga masia de can Duran siguin molt diferents, les dues edificacions casen molt bé entre elles, i formen un conjunt força harmònic. Originàriament, és d'estructura de murs portants de ceràmica i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és inclinada a quatre vessants i teula àrab. Els paraments es troben tots arrebossats en les seves quatre façanes, existint com a únic element decoratiu l'emmarcament de maó de les diferents obertures de les finestres i portes, així com les cantoneres de la part superior sota el voladís. A la façana principal es situa la porta rectangular d'accés, i obertures de finestres a la dreta i esquerra, amb emmarcament ondulant. Al primer pis, dues finestres rectangulars estretes amb ampit escopidor, i a la part superior una obertura tribulada de record gòtic, amb ús decoratiu de maó. Sobre la porta d'entrada, entre el nivell del primer pis i les golfes, hi ha una decoració en trencadís ceràmic indicant l'any de la construcció (1909). Al pis de les golfes hi ha dos grups de finestres amb tres obertures emmarcades i ornamentades amb maó. A una de les façanes laterals es distingeixen, a nivell del primer pis, dos grups de finestres de dues obertures, amb ampit escopidor i emmarcament de maó en sentit força decoratiu. Sota la teulada, hi ha un altre grup de tres finestres que segueix la tipologia de la resta de la casa. Hi ha també finestres a mode d'espitllera a la façana lateral i principal. La façana principal té un pati força espaiós voltejat d'una tanca, formada en la seva base de mur arrebossat i a la part superior, una alternança de pilars amb coronament piramidal i espais de reixa acabada en puntes de fletxa. La portalada que dona accés al pati està formada per dos elements rectangulars, la part superior presenta una ondulació amb acabaments piramidals i bola-floró. La reixa de la porta segueix el mateix treball de la tanca. 08156-38 Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. Aquesta construcció de caràcter modernista amb certes tendències noucentistes, es va construir l'any 1909, segons s'indica sobre la porta d'entrada de l'edificació. El municipi de Palau esdevingué, entre finals del segle XIX i principis del XX, un lloc apreciat com a segona residència о d'estiueig, per la seva proximitat a Barcelona i la seva bona comunicació. La família Duran va voler ampliar el mas construint una casa de segona residència, deslligada de l'activitat agrícola. 41.5890300,2.1618800 430144 4604487 1909 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56778-foto-08156-38-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 105|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56752 Can Duran, masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-duran-masia BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011). Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985). El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. XV-XVI Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Presenta la clàssica entrada precedida d'un pati, al que s'accedeix per un gran portal adovellat i cobert amb una porxada amb coberta de teules. El conjunt de la masia té elements que es trobaven a les masies fortificades, com per exemple la torreta de vigilància. En aquest àmbit hi ha diferents construccions, la cambreta on vivien els mossos amb portes d'arc rebaixat, el portal original (amb forats en la part superior com a sistema de defensa) i el cub. També es conserva l'era i el paller en molt bon estat. El conjunt de la masia es pot situar dins d'un estil gòtic tardà. Originàriament, l'estructura era de murs portants de maçoneria de pedra de riu i forjats d'entrebigat de fusta. Actualment, aquesta masia ha estat recuperada respectant la tipologia original i obeint a la tècnica constructiva de l'època. La coberta és a dues vessants realitzada amb teula àrab, carener perpendicular a la façana i doble ràfec. En el carener s'hi pot trobar un detall ornamental, realitzat amb fragments de teula representant el cap d'un drac. La façana principal de la casa, orientada cap a migdia, té el seu parament de pedra sense escairar. La porta d'entrada, d'arc de mig punt adovellada i en bon estat de conservació, és al centre de la façana i sota, hi ha una finestra rectangular, en la llinda de la qual hi ha un treball d'escultura que representa dos lleons rampats sostenint un escut. En els dos extrems inferiors del final de la motllura que envolta el conjunt, s'hi troben dues petites figures. La finestra de la dreta, igualment rectangular, té la llinda i els laterals treballats. El conjunt compta amb una elaborada cresteria motllurada i amb una parella d'àngels que sostenen un escut. Dos caps ben esculturats fan de mènsula. Formant part de l'emmarcament de la finestra, hi ha dues columnes que comencen amb la figura d'un cap i acaben en la base formant un feix motllurat amb estries. Sota l'ampit hi ha dos detalls florals en forma de roseta i al mig un petit cap. Les altres finestres no tenen gaire interès, però presenten bon estat de conservació. A l'interior hi ha una gran sala, que comunica per la part esquerra amb la cuina i per la dreta amb el menjador. També a la dreta comencen els graons de l'escala que porta al pis (antigament de tram recte), on hi ha una gran sala amb els seus corresponents dormitoris. Al fons de l'entrada hi ha una porta adovellada que comunica amb l'antic celler, i a mà dreta, amb un desnivell del terra, l'entrada a la cavallerissa. Cal destacar que al mig d'aquesta sala hi ha un gran arc de pedra que ajuda al sosteniment de l'embigat central del pis. A l'esquerra de la planta baixa es troba la cuina amb tots els seus components antics i, al fons, la gran campana que empara la llar de foc, i en un racó el lloc on feien el lleixiu. A l'esquerra de la llar de foc hi ha un forn de pa petit i, al costat, la porta que comunica amb el pastador, on es conserva la pastera i el forn de pa més gran. 08156-12 Ctra. de Sentmenat, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans (davant del cementiri). Es considera que la masia de Can Duran és dels segle XV-XVI. La família Duran és una de les més antigues del terme; ja que, en el fogatge de 1470 ja hi trobem el cognom Duran, que es repeteix en un altre del any 1515. La propietat ha estat de la família Duran fins fa pocs anys. Els seus propietaris actuals, la família Estrada, han convertit el conjunt de la masia en un restaurant, però conservant tots els seus elements arquitectònics. En una d'aquestes restauracions es va descobrir la porta adovellada que comunicava amb el celler. Com a detall d'interès, davant de l'era hi ha la pallissa i la seva columna central, que sosté la biga principal de la coberta, és de pedra i té forma cilíndrica, com les que trobem en d'altres masies properes. Es diu que a can Duran s'enfornava pa per vendre a d'altres cases de la rodalia. Anys després, quan ja no havia de produir per altres cases, van construir el forn més petit. Uns rajols en el sostre del celler indiquen el nom 'B. Maria' i l'any 1885. També es conserven estris de cuina de coure de l'hotel Ritz de Barcelona. 41.5890600,2.1620600 430159 4604491 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56752-foto-08156-12-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.04.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 93|94|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56753 Can Falguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-falguera-0 BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300. DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62. FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. XIV-XX Ha estat objecte, recentment, d'obres de rehabilitació integral. Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat. Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab. La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura. EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt. Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central. Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada. Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures. La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor. Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut. 08156-13 A sobre la cruïlla dels Carrer Major, Drecera i Can Mas (Barri de Can Falguera) El llinatge dels 'Falguera' o 'Folguera' consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera. La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni. 41.5962500,2.1898000 432478 4605267 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56753-foto-08156-13-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 93|94|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56868 Can Figueres, a prop de can Torrents https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-a-prop-de-can-torrents BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. Limes, revista d'arqueologia. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola. CASAS, T; ENRICH, R.; FONT, X. (1988) Aproximació al coneixement del món rural romà al Vallès Occidental. Sabadell (inèdit). ESTRADA, J. (1969) Vías y poblamientos romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves'. Separata de la Revista Ampurias, vol. XXVIII. Barcelona: IPA. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1988) El Meu Poble. Moià: Calígraf. IIIaC-V dC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta d'un jaciment arqueològic del que es té coneixement per la troballa de materials arqueològics en aquest indret. Llaurant els camps de conreu de la masia can Figueres, situats a prop dels terrenys de can Torrents, Benet Sagués trobà dues gerretes romanes d'ofrena o enterrament, tanmateix no es localitzaren restes humanes ni cap tipus d'element atribuïble a un lloc d'enterrament. Es desconeix la data de la troballa. Els materials foren donats per Benet Sagués al Museu Parroquial de Palau-solità. Tanmateix, segons Estrada i Villaronga, en els terrenys de can Figueres s'hi van trobar restes indeterminades d'època romana. La notícia d'aquest jaciment es troba recollida pel mateix autor a 'Notes arqueològiques inèdites del Vallès Occidental'. Aquesta zona es troba entre el punt quilomètric 7+600 i 8+100 de la variant de la carretera C-59, i inclou els camps d'ambdós laterals de la traça de la variant i el turó 'Els Torrents'. Al llarg dels últims anys, especialment en aquest turó i als camps circumdants, s'ha anat documentant de manera superficial material d'època ibèrica i romana (gerretes d'ofrena, ceràmica ibèrica, ceràmica sigil·lada, etc.), que indicaria l'existència a la zona d'un possible assentament d'aquests període. 08156-128 Can Torrents 41.5939500,2.1860700 432165 4605014 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56868-foto-08156-128-2.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56816 Can Gibert o can Tarragona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-o-can-tarragona GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Caligraf. IIIaC-V dC El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. Es tracta de troballes de materials arqueològics en el decurs d'unes obres a la masia de can Tarragona. Són restes de ceràmica romana: àmfora, tègula i algun fragment rodat de ceràmica ibèrica. Actualment no és possible accedir-hi pel que es desconeix la tipologia i l'estat de conservació del jaciment. Tanmateix, l'entrada de la masia es troba una pedra o monòlit d'uns 2,5 m d'alçada, amb unes característiques i amb una depressió de forma artificial en un dels seus costats, que fa pensar que podria ser un menhir. Aquest element va ser trobat al bosc dels voltants i col·locat posteriorment com a fita davant del mas. 08156-76 Can Gibert (Sentmenat) 41.5981000,2.1630500 430251 4605494 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56816-foto-08156-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56816-foto-08156-76-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits a diferents llocs: al Museu d'Història de Sabadell (núm. 2018), al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans i en mans privades.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56754 Can Gordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VENTURA I VILA, Ll. (1985) El meu poble Palau-Solità i Plegamans. Barcelona: Planeta, cop. XVI/XX Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. Formava part d'un conjunt d'edificis dels que es conserven l'era i el paller. Ha estat objecte de moltes modificacions i ampliacions al llarg del temps i, actualment, es fa difícil identificar la seva estructura original. És d'estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta, tant l'edifici principal com el paller. La coberta de l'edifici principal és de quatre vessants amb poca inclinació, amb teula àrab. La coberta del paller és inclinada, de dues vessants, amb teula àrab i carener perpendicular a la façana principal. A l'edifici principal, malgrat les restauracions, es conserven les obertures originals. En la façana principal destaquen la porta d'accés, adovellada i amb un escut a la clau, i una finestra situada a sobre d'aquesta presentant també un escut al centre de la seva llinda, així com els dos arcs de mig punt adovellats, que donen accés a l'escala de l'edifici. Entre la planta baixa i la planta primera hi ha una composició i ordre de les obertures, ja que totes es situen alineades. La planta segona (nivell de golfes) es diferencia de les altres dues, ja que es composa d'un seguit de finestres d'arc de mig punt de petites dimensions, creant una galeria, sense cap correspondència amb les plantes inferiors. Les façanes de l'edifici principal s'han arrebossat, modificant el seu aspecte original, exceptuant els emmarcaments de les obertures i un sòcol fet de pedra irregular. Remata la façana un ràfec que, al voladís, és força pronunciat. El paller o edificació annexa (antigament lligada a l'activitat agrícola) és un cos aïllat respecte a la masia. La fàbrica dels murs és de còdols amb una base de pedres més grans. 08156-14 Centre Educatiu els Castanyers. C. Muntanya, 3, 08184, Palau-solità i Plegamans. La part més antiga de la masia correspon possiblement als segles XVI-XVII. Posteriorment, s'han anat realitzant moltes intervencions, canviant el seu aspecte original. L'última intervenció important, la qual va transformar totalment la seva fisonomia, i que és en definitiva la que ha donat l'aspecte actual del conjunt, és de principis del segle XX, conseqüència de l'activitat que va desenvolupar el Patronat de les Llibertats, dirigida per Josep Pedragosa. A l'interior de la casa hi ha una columna que té gravada la data 1594, i a fora una pedra corresponent a una ampliació amb la inscripció 1629. Sembla que l'edifici del paller fou refet en la data que figura gravada a la façana principal, 1856, sobre la ceràmica al·lusiva a Sant Antoni Abad. Aquestes dades ratifiquen l'origen i les intervencions posteriors d'aquesta masia. A meitat del segle XIX, quan la família que li donà el nom s'extingí, fou venuda en dues ocasions. Posteriorment, cap a l'any 1912 el Patronat de Llibertat, que estava dirigit pel mossèn Josep Pedragosa, la va adquirir. L'administració en els seus inicis corresponia al Rector de Plegamans, mossèn Jaume Vendrell, després s'encarregà un director tècnic, Àngel Grau. Cap a l'any 1920 administrà la finca Ramon Albó, destinant el seu ús a la protecció de la infància, i és quan es començà a denominar La Granja. Actualment es destina com a centre educatiu, i es troba sota la Protecció del Menor de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i és el Centre Educatiu els Castanyers. 41.5851300,2.1845000 432025 4604036 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56754-foto-08156-14-3.jpg Legal Romànic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 92|94|95|98|119|85 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
56871 Can Gordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gordi-0 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). MORERA, J. ; GUÀRDIA, J. (2003) Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la variant de la C-59, octubre 2002-març 2003: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 6669. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. III-XI El seu estat de conservació és indeterminat, tot i que és probable que sigui dolent. El jaciment es troba en els terrenys dits de can Gordi o de 'La Granja', al Centre Educatiu Els Castanyers, en una àrea compresa entre el punt quilomètric 7+100 i 7+180. L'any 2003, durant el seguiment arqueològic de les obres de construcció de la variant de la C-59, es van documentar 17 sitges circulars i un retall irregular de dimensions considerables. El tipus de ceràmica recuperada fa pensar en una cronologia que es situaria entre el període tardoromà i l'alta edat mitjana. Tot i que s'ha de tenir present que en una de les sitges es va trobar material del bronze final, ibèric i romà. En la delimitació del jaciment es van recollir ceràmiques fetes a torn, pivots d'àmfora tardoromana i tègules romanes (Velasco-Piera, intervenció 2003). Es tracta d'un terreny no uniforme, que presenta un desnivell en direcció oest, amb dues terrasses molt marcades a cada extrem amb una orientació est-oest. Les sitges estan molt concentrades a la zona sud-est del jaciment, mantenint poc espai de separació entre elles. Aquesta concentració va disminuint en direcció nord, on les estructures estan més distanciades. A la banda oest, s'hi localitza únicament el retall rectangular, i és possible que a les proximitats hi hagi més restes. És probable que durant les obres de l'antiga carretera, part de les estructures d'aquest jaciment haurien desaparegut. Tanmateix, i considerant les característiques i la naturalesa d'aquests assentaments tipus camps de sitges, els quals presenten certa extensió i dispersió de les estructures, és molt possible que el jaciment s'estengui a banda i banda de la carretera i de l'espai ja excavat, als camps del costat. 08156-131 Can Gordi 41.5870900,2.1872700 432258 4604252 08156 Palau-solità i Plegamans Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56871-foto-08156-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56871-foto-08156-131-2.jpg Legal Medieval|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). 85|83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5