Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99533 | Les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flandes | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | Hi ha parts que s'han erosionat a causa de la pluja. | <p>Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i paisatgístic, format per estrats horitzontals de dipòsits d'argiles, margues i materials calcaris. L'acció de l'aigua ha anat erosionant l'argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge, que té una extensió de 64 hectàrees. Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l'espai.</p> | 08161-109 | Carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia. | 41.5223700,1.7330500 | 394292 | 4597523 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Hi ha un sender que permet recórrer l'espai. | 2153 | 5.1 | 1762|1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99649 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | El clavegueram obert al llit del torrent malmet l'entorn de l'espai. | <p>La Foradada és una formació geològica singular situada al torrent de la Venta. Les parets per on transcorre el torrent són argiloses i en aquest indret l'acció de l'aigua l'ha erosionat tot formant un forat o pont natural.</p> | 08161-110 | Torrent de la Venta. | 41.5103900,1.7354100 | 394470 | 4596190 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99649-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99649-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 99650 | Castell de Fang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-fang | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | <p>El Castell de Fang és un paratge natural situat a llevant del nucli antic de Piera. Es caracteritza per una formació geològica de gran superfície causada per l'erosió i que ha format un relleu discontinu i abrupte d'argiles. </p> | 08161-111 | Riba del torrent del Gall Mullat i el torrent de la Guineu. | <p>El Castell de Fang és un paratge on tradicionalment hi anaven els terrissers de Piera a buscar fang. L'argila s'extreia a mà i es portava en carros fins a la bassa de casa, on es deixava en remull i es processava fins a obtenir el fang per coure la ceràmica. </p> | 41.5161000,1.7449400 | 395274 | 4596812 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-4.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 99657 | Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-sala-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | <p>Font situada en un torrent prop de la confluència amb la riera de Ca n'Aguilera. Està construïda amb pedra, on hi ha fixat un tub metàl·lic d'on brolla l'aigua. A sota hi ha una petita pica circular que recull l'aigua i que sobreïx en una gran bassa dins la riera. En èpoques de pluja, es forma un salt d'aigua que cau a la bassa de la font. És un indret obac on hi proliferen espècies vegetals com la molsa i que és l'hàbitat d'espècies com la salamadra, la colobra llisa i el tòtil.</p> | 08161-118 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5653400,1.7303400 | 394136 | 4602297 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-4.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 99796 | Degotalls de Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-mata | <p>Font situada en el marge de la riera de la Guinovarda, sota de la Mata. La roca del marge forma una petita cavitat, a l'interior de la qual la paret degota tot formant un biot a sota. A la paret hi creixen falgueres.</p> | 08161-128 | Riera de la Guinovarda. | 41.5017900,1.7259100 | 393663 | 4595246 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99796-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99796-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99831 | Font del Xucla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xucla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>La font del Xucla es troba situada en una raconada del torrent que hi ha al nord de la masia del Forn. L'aigua brolla de la roca i cau en una gran bassa de poca profunditat. Al seu entorn hi creixen dues alzines molt tortes que cauen sobre la bassa.</p> | 08161-142 | Al torrent que hi ha al nord del Forn. | 41.5727400,1.7343400 | 394482 | 4603113 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99831-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99831-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 99853 | Col·lecció al Museu Paleontològic de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-paleontologic-de-sabadell | <p><span><span><span>BATALLER, J.R. (1941). <em>Los yacimientos paleontológicos de Piera (Barcelona). </em>Separata de: Boletim Sociedade Geologica de Portugal. Vol. 1, fasc. 1.</span></span></span></p> | <p>L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont té una col·lecció de materials paleontològics localitzats en jaciments de tot Catalunya. La col·lecció de material procedent de Piera, del torrentet dels Traginers, s'identifica com a Hipparion, Acerhaterium, Dicerorhinus i Tragoceras. També s'hi van trobar micromamífers, que no han estat descrits en detall. Es tractaria doncs de fauna dominada per herbívors de gran talla propis d'ambients de bosc obert i de sabana típica del Turolià de la Península Ibèrica.</p> | 08161-164 | Carrer de l'Escola Industrial, 23. Sector Centre. 08201 Sabadell | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va localitzar un equip amb Josep R. Bataller al capdavant a la zona del Gall Mullat, la Plana del Castell i la Teuleria de les Flandes. La bretxa ossífera del Torrentet dels Traginers fou descoberta per Salvador Claramunt, veí de Piera, l'any 1936. Claramunt n'informà a Isidro Macau, estiuejant del poble, qui va recol·lectar-hi diversos fòssils, entre els que destaca una mandíbula d'un giràfid, que l'any 1942 serien adquirits per Crusafont per al Museu de Sabadell. El lloc ha estat estudiat en diverses ocasions. L'any 1987 l'Institut de Paleontologia va realitzar una excavació a la zona del Gall Mullat, sota la direcció dels doctors Santafé i Moyà. S'hi va localitzar una bretxa amb abundants restes cranials i post cranials de cèrvids. Entre els anys 2014 i 2016 s'hi van realitzar tres campanyes més. </p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Física | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2025-07-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 125 | 53 | 2.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 99926 | Jaciment paleontològic de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-piera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | <p>El jaciment paleontològic de Piera es localitza entre la plana del Castell, el camí dels Soldons, el torrent de Gall Mullat i la Finca Llopart. La troballa més significativa, recollida a la tesi doctoral de Crusafont, va ser una bretxa ossífera al torrentet dels Traginers, amb milers d'exemplars atribuïts al període Turolià inferior, entre els que destaca un giràfid fòssil. Els exemplars més abundants son el bòvid Tragoportax, seguit de l'èquid Cremohipparion i el giràfid sivaterí Birgerbohlinia.</p> | 08161-189 | Torrent dels Traginers. | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va fer Josep R. Bataller l'any 1912. Les primeres restes recol·lectades les van fer uns a anys més tard P. Mir i Ràfols i el mossèn J. Farrés. A partir d'aquests descobriments, Màrius Guerín també hi van recol·lectar material. La bretxa ossífera del torrentet dels Traginers la va descobrir Salvador Claramunt, veí de Piera, que n'informà a Ididre Macau, que estiuejava a la localitat. Amb el material dipositat al Museu de Sabadell Crusafont i Villalta van reconèixer la importància del lloc i van iniciar una excavació al lloc l'any 1942. El jaciment ha estat prospectat en nombroses ocasions des d'aleshores. </p> | 41.5133000,1.7410900 | 394948 | 4596506 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 99985 | Torrent de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-nadal | <p>El torrent de Nadal és un petit curs d'aigua estacional que neix a la muntanya de Ca n'Aguilera. Al seu curs baix, poc abans de l'aiguabarreig amb la riera de Ca n'Aguilera, el torrent transcorre per un pas estret i tortuós entre roques, de gran bellesa natural. A causa del desnivell s'hi formen petits salts d'aigua. </p> | 08161-196 | Muntana de Ca n'Aguilera. | 41.5585700,1.7441800 | 395279 | 4601528 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99986 | Salt d'aigua de la Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-de-la-font-den-sala | <p>A la riera de Ca n'Aguilera, a l'alçada de la Font d'en Sala, hi ha un desnivell on en èpoques de pluja s'hi forma un salt d'aigua. L'aigua cau a la bassa de la font, de notables dimensions, i s'escola per un costat riera avall.</p> | 08161-197 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5653400,1.7303400 | 394136 | 4602297 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99986-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99986-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99987 | Salt d'aigua del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-roc-estret | <p><span><span><span>A la riera de Ca n'Aguilera, a l'indret conegut com el Roc Estret, hi ha un punt on el llit de la riera s'estreny i a causa del desnivell s'hi forma un sal d'aigua. És una riera que la major part de l'any és seca, pel que el salt d'aigua només hi és en èpoques de pluja.</span></span></span></p> | 08161-198 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5605700,1.7382400 | 394787 | 4601757 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99987-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99987-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99990 | Savina de Can Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savina-de-can-figueras | <p>La savina de Can Figueres està situada en el marge d'un camp al nord de Can Figueres. </p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari de savina (Juniperus phoenicea), espècie de conífera de la família de les cupressàcies molt comú a l'àrea mediterrània. El tronc és curt i té una capçada arrodonida i molt voluminosa. </p> | 08161-201 | Camps de Can Figueres. | <p>Segons consta als mapes topogràfics, el camp del davant es denomina 'la Sivina', fet indicatiu de la seva antiguitat.</p> | 41.4786300,1.7775700 | 397938 | 4592613 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100007 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-4 | <p>El riu Anoia neix al municipi de Jorba i transcorre per diversos municipis de l'Anoia fins a desembocar al riu Llobregat, en terme de Martorell. El riu travessa el terme de Piera pel seu extrem de migdia, fent de partió amb el erme de Cabrera. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els àlbers, pollancres, bogues, oms, etc.</p> | 08161-218 | Sector de migdia del terme municipal. | 41.4605800,1.7631100 | 396702 | 4590626 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100008 | Espai Natural de les Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-valls-de-lanoia | <p>L'espai natural Valls de l'Anoia és una zona ZEPA dins la Xarxa Natura 2000, que comprèn la capçalera del riu Anoia, des de Capellades i els Hostalets de Pierola fins a Vilafranca. Està definit per petites valls encaixades per turons i és una zona important per la nidificació i cacera de l'àguila cuabarrada. És una zona on hi ha un mosaic d'àrees boscoses de pi blanc i roure, matollar, alberedes i salzedes i camps de conreu. Dels municipis inclosos dins l'espai, on hi ha més superfície protegida és a Piera, amb 2214,08 ha., concentrades a la part sud i sud-oest del terme municipal.</p> | 08161-219 | 41.5036700,1.7066900 | 392062 | 4595479 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100086 | Alzines de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-flaquer | La caiguda que tenen amenaça la seva supervivència. | <p>Alzines situades sobre en un costat de la Font de Can Flaquer. Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes que tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada sobre el safareig. Tenen una capçada irregular.</p> | 08161-234 | Font de Can Flaquer. | 41.5227800,1.7733000 | 397651 | 4597520 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100087 | Plàtan de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-can-flaquer | <p>Plàtan situat al davant de la Font de Can Flaquer. Es tracta d'un exemplar centenari de plàtan (Platanus hispanica), espècie de la família de les platanàcees. El tronc té una amplada considerable i té una brancada molt voluminosa.</p> | 08161-235 | Font de Can Flequer. | 41.5228900,1.7735500 | 397672 | 4597532 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100126 | Imatge de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p><span><span><span>SILVESTRE, J.M. (1999). <em>Els Trinitaris 1205-1835 i les Trinitàries a Piera. </em>Religioses Trinitàries de Mallorca.</span></span></span></p> | Es troba erosionada. | <p>La imatge de la Mare de Déu del Remei està situada en un pedestal en una capella lateral de l'església parroquial.</p> <p>És una escultura feta d'alabastre que representa la Mare de Déu del Remei amb el nen Jesús. La figura està dempeus sobre un núvol amb caps d'àngel, que sostenen un medalló amb la creu patent trinitària, que veiem també a la part del pit de la túnica que porta. Té el cap cobert per un mantell que li cobreix la part posterior, menys treballada.</p> | 08161-267 | Església de Santa Maria. | <p>El convent dels Trinitaris va ser fundat el segle XIII a Piera per Joan de Mata. Segons la tradició, el convent es va establir al segle XVI on hi havia l'antic hospital de la vila, a l'actual plaça del Peix. (SILVESTRE, 1999:25).Els trinitaris van ser presents a la vila fins a la desamortizació de Mendizábal, l'any 1935. La imatge estava situada en una fornícula que hi havia al convent dels Trinitaris de Piera. Després de la desamortització, fou traslladada en una fornícula al jardí del rector. </p> | 41.5158100,1.7413500 | 394974 | 4596784 | 08161 | Piera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100126-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100126-4.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 100143 | Font del Gasparó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gasparo | No hi brolla aigua. | <p>Font situada a peu del camí. </p> <p>És una font natural de tipus cocó, oberta a la roca del marge. És un forat de certa profunditat on s'hi acumulava l'aigua. Al costat hi ha un petit dipòsit quadrangular que servia per preparar el sulfat per la vinya.</p> | 08161-284 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5612800,1.7399500 | 394931 | 4601834 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100166 | A Piera fam, caguera i gent mentidera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-fam-caguera-i-gent-mentidera | <p><span><span><span>CAROL, R. “Ed.” (1978). <em>Frases fetes dels Països Catalans.</em></span></span></span></p> | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'Piera fam, caguera i gent mentidera'. Hi ha alguna variant com 'A Piera, fam, caguera i gent embustera' o 'A Piera fam i caguera, gent embustera i burros per la carretera'. </p> | 08161-307 | Piera | <p>Aquest tipus de dites es deien entre les poblacions veïnes.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100185 | Remeis tradicionals de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-tradicionals-de-piera | <p><span><span><span>BARTOLÍ, M. (1989). <em>La tradició remeiera a l’Anoia: infusions, ungüents, creences i tabús.</em> Igualada: Òmnium Cultural.</span></span></span></p> | Tot i que pràcticament ja no se'n fan, han quedat recollides en un llibre. | <p>Per a tractar els desllorigaments, a Piera s'hi posaven un raig d'oli a prop del foc, tot apropant la part afectada al fum. També i de forma conjunta amb els esquinçs s'elaborava una loció amb alcohol, romaní, espígol, herba de Sant Joan, flor d'àrnica, suc de llimona i pastanaga ratllada. </p> <p>Per les butllofes, s'untaven amb oli i farina.</p> <p>Per al restrenyiment, es bevien en dejú un got d'aigua calenta amb suc de taronja.</p> <p>Per l'èczema, feien bullir la pell de nous verdes i fulles de noguera. Tot seguit, aplicaven el líquid resultant sobre la pell amb un cotó.</p> | 08161-325 | Piera. | <p>Les tradicions remeieres eren les pràctiques que es feien ancestralment per tractar mals. Són uns coneixements que solien estar en mans de les dones, que passaven de generació en generació i que es basaven en les propietats medicinals de les plantes. Moltes d'elles van quedar recollides a la publicació 'La tradició remeiera a l'Anoia', fruit d'un estudi del fons tradicional a l'Anoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del col·legi Abat Oliva.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100201 | Remei per guarir el cop d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-guarir-el-cop-daire | <p>La senyora Maria Carme Costa practica un remei per guarir el cop d'aire. Per a fer-ho posa un plat amb aigua i resant unes oracions hi tira tres gotes d'oli amb un setrill. Si les gotes d'oli no es desfan vol dir que no tens un cop d'aire. Si es desfan vol dir que sí, i com més ràpid més fort el tens. Aleshores fa tres creus el plat, el buida i repeteix la operació, fins a un màxim de tres vegades. En cas que no hagi marxat, l'endemà ho repeteix. Una vegada ha acabat fa una altra pregària. Les oracions només les coneix ella, ja que quan les transmet a algú, ja no es pot fer més el remei. Hi ha unes quantes persones a Piera que acudeixen a ella perquè els hi guareixi els cops d'aire. </p> | 08161-341 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 98812 | Jaciment de Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-bonans | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -IV / -I | <p>A la vinya que hi ha al nord del Mas Bonans s'hi va localitzar material arqueològic ibèric en superfície. S'hi van recollir fragments de ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, d'àmfora ibèrica, de 'pondus' i un esclat de sílex. Tot i que no s'hi va localitzar cap estructura associada, l'abundància de materials apunten a l'existència d'un hàbitat ibèric en aquest indret.</p> | 08161-5 | Mas Bonans. | <p>L'any 2001 es va fer un seguiment arqueològic en aquest indret a causa del moviment de terres fet a la carretera. Pel mateix motiu, l'any 2005 i el 2012 s'hi va fer una prospecció i una intervenció preventiva a la part de la carretera.</p> | 41.5348443,1.7307438 | 394120 | 4598910 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98812-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98811 | Jaciment de Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-borras | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -IV / -III | No s'observen indicis a nivell superficial i pràcticament no es troba material en superfície. | <p>Jaciment situat a la vinya que hi ha al sud est de Can Borràs i que es correspon amb la troballa de ceràmica ibèrica en superfície, que apunta a un possible assentament ibèric de petites dimensions. Concertament, s'hi ha localitzat ceràmica cuita en ambient oxidat, que li dona una tonalitat ataronjada.També s'hi va localitzar ceràmica gris medieval amb desgreixant de quars, tot i que de forma menys abundant i probablement provinent d'un altre indret.</p> | 08161-4 | Vinya del Castellar. | <p>Es va fer un seguiment arqueològic en aquest indret l'any 2001, en motiu del control de moviment de terres de la carretera B-224, sota la direcció de l'arqueòleg Esteve Nadal.</p> | 41.4881900,1.7340600 | 394321 | 4593727 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98811-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98811-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98819 | Cruïlla del camí de la depuradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-del-cami-de-la-depuradora | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -VII / -I | <p>En el camp de conreu que hi ha entre el camí de la depuradora i la carretera, s'hi localitzen nombrosos fragments de ceràmica ibèrica en superfície. No s'hi ha trobat cap estructura ni s'hi ha fet cap intervenció arqueològica.</p> | 08161-9 | Camí de la depuradora | <p>Va ser localitzat l'any 2000 per Roger Quadrada.</p> | 41.4993500,1.7232300 | 393435 | 4594979 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98819-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98749 | Jaciment del castell de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-piera | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -VII / XII | <p>A l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat hi consta que en el promontori del castell de Piera o de Fontanet hi podria haver un poblat ibèric o romà. El castell es va bastir en aquest indret al segle X, tot i que l'aspecte actual és fruit d'una reforma d'estil historicista feta a principi del segle X. Aquesta intervenció també es va fer al seu entorn, on es va construir un mur perimetral amb merlets i es va enjardinar l'espai. Aquest fet podria explicar que en les cartes arqueològiques fetes els anys 1984, 1991 i 2025 no s'hi localitzés cap material en superfície. Tampoc es va documentar cap resta arqueològica durant el seguiment arqueològic fet al lloc l'any 2016 en motiu de la instal·lació de la senyalització.</p> | 08161-1 | Castell de Piera | <p>Entre les fonts que s'esmenten a l'inventari de la Generalitat hi ha la Carta Arqueològica de España de 1945, on hi diu que 'en el castillo han sido señalados vestigios de procedencia romana'. </p> | 41.5157400,1.7417200 | 395005 | 4596776 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98749-1.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98820 | Jaciment del torrent de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-torrent-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -XVIII / -VII | Desaparegut. | <p>En una bauma situada sobre el torrent de la Fortesa s'hi van localitzar restes humanes prehistòriques. La bauma es troba malmesa a causa de l'erosió natural, motiu pel qual es va fer una intervenció arqueològica d'urgència al lloc. Les restes són d'almenys dos individus, un d'ells un infant, en estat de conservació variable. També s'hi localitzen restes d'un rosegador. No s'hi va localitzar cap estructura ni aixovar. Pel que fa al material, en aquesta intervenció no se'n va trobar, tot i que en la primera prospecció feta al lloc l'any 1997 es va localitzar ceràmica grollera feta a mà, que podria ser de l'edat del Bronze.</p> | 08161-10 | Torrent de la Fortesa. | 41.4541721,1.7538556 | 395919 | 4589926 | 08161 | Piera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98750 | Cova de la Ventosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-ventosa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLONGUERAS, M.; FERRER, P.; CAMPILLO, D.; MARTÍN, A. (1981). “Enterrament campaniforme a la Cova de la Ventosa (Piera, Anoia)”<em>: Ampurias. </em>43. Museu d’Arqueologia de Catalunya: Barcelona.<em> </em></span></span></span></p> | -XX / -XV | <p>Jaciment localitzat a la cova d'un costat del turó on hi ha les restes del castell de la Ventosa. És una cavitat de petites dimensions (5x2m), amb una boca molt estreta, i que té una altura màxima de 0,75 m. El jaciment s'identifica com un enterrament doble amb un vas campaniforme sencer. Concretament, s'hi van localitzar dos cranis i part de l'esquelet post-cranial de dos individus adults de sexe masculí. El vas campaniforme és del tipus incís o 'pirinenc' de J. Guilane o del 'complexe de Salamó' de J. R. Harrison, que es poden situar entre el final de l'Eneolític i en Bronze Antic (1900 a 1400 a.C). En aquest jaciment es pot associar per primera vegada al a Catalunya i el sud de França les restes humanes amb campaniforme. </p> | 08161-2 | C. del Pi | <p>El jaciment va ser descobert cap al 1970 per membres del GEES i Pere Ferrer del SIRE de Piera, que també el van excavar.</p> | 41.5018188,1.7314536 | 394125 | 4595243 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98750-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98750-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98822 | Castell de Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-freixe | <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Text plafó indicatiu.</p> | X | En queden restes. | <p>Les restes del castell de Freixe es troben situades dalt d'un promontori. S'hi identifiquen trams de la muralla al camí que porta al cim, amb murs de pedra lligada amb argamassa d'una potència considerable. A dalt del turó s'hi conserva part d'una torre de defensa de planta circular, a redós de la qual es va construir l'església de Freixe o del Tretze entre els segles XI i XII. El parament de la torre és de còdols lligats amb morter disposats en filades. Al voltant de l'església s'observen restes altres restes constructives.</p> | 08161-12 | Ctra. de Piera de Sant Sadurní. | <p>El castell de Freixe està documentat per primera vegada a la carta de poblament de Freixe de l'any 955. Pertanyia al vescomptat de Barcelona fins que al segle XIII fou donat a la canònica de Santa Maria de Solsona. Dins del seu terme hi havia tres molins i importants recursos, que foren motiu de litigi entre els Freixe, castlans del castell, i la canònica per les imposicions de pagament.</p> | 41.4803300,1.7409500 | 394883 | 4592846 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-4.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 98751 | Pla del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-cementiri-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | X-XI | Bona part de les sitges van quedar malmeses per la obertura del camí. | <p>Jaciment arqueològic localitzat al camp d'oliveres del camí del Cementiri. Concretament, es tracta d'un camp de fosses amb funció de sitges d'època medieval (segles X-XI). La primera troballa es va posar al descobert l'any 1983 en motiu de l'eixamplament del camí, en què van quedar al descobert unes sitges que van quedar partides. En el camp proper s'hi localitzen fragments de ceràmica grisa medieval. En la intervenció arqueològica feta l'any 2004, es van documentar 58 estructures, la majoria sitges, com també possibles estructures d'hàbitat, de combustió i d'enterrament.</p> | 08161-3 | Camí del cementiri. | <p>Va ser localitzat per primer cop l'any 1984 pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, quan el camí que porta al cementiri fou eixamplat. Durant la realització de la carta arqueològica de 1985 i la revisió de l'any 1991, es van observar les sitges malmeses i les restes de ceràmica al camp. El jaciment fou excavat de forma preventiva l'any 2004 perquè quedava afectat pel projecte de la variant B-244, sota la direcció de l'arqueòleg Joan Piera Sancerní.</p> | 41.5146200,1.7396800 | 394833 | 4596654 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98751-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98824 | Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-creixa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XVII | <p>Santa Creu de Creixà és un conjunt format per una església d'origen romànic ampliada al segle XVII, un cementiri clos al seu voltant i dues masies que van ser enderrocades fa uns anys. </p> <p>El temple és de planta rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedeix pel costat de garbí. La nau presenta dos trams separats entre sí per un gran arc toral de pedra apuntat: el primer cobert a dues vessants amb bigues de fusta que es correspon a l'ampliació d'època moderna; i una volta apuntada que s'estén fins a l'absis, que s'obre a la nau amb un arc d'arc escarser. Al costat de mestral s'hi obren dues capelles laterals d'arc de mig punt ceràmic, obra també de l'ampliació del segle XVII. L'absis està cobert amb volta rebaixada i presenta una sola finestra esqueixada darrera l'altar, que es troba elevat respecte la resta de la nau. Al costat de xaloc hi ha la porta original d'accés, oberta a la nau amb volta rebaixada de pedra tosca. Als peus del temple no hi ha cor. </p> <p>L'accés a l'església es fa per un portal adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats. Sobre seu hi ha una petita finestra amb l'intradós motllurat que, junt amb la de l'absis i la de sobre el portal de xaloc, aporta la única llum natural del temple. Entre la nau i l'absis en sobresurt un campanar de cadireta de dos ulls, al qual s'hi pot accedir per una escala metàl·lica moderna. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Al costat de gregal, a la franja de morter que hi ha sota el ràfec ceràmic hi ha pintat l'any '1691' de color magenta. </p> <p>L'església està envoltada lateralment i frontalment pel un baluard que integra el cementiri construït a diversos nivells. El mur s'obre frontalment amb brancals de pedra tosca i una porta metàl·lica coronada amb una creu. Al costat de xaloc hi ha un cos perpendicular que es correspon amb la sagristia i que té un portal d'arc de mig punt adovellat que procedeix de Can Torres de Bedorc. </p> | 08161-14 | Camí de Can Canals a la Fortesa. | <p>El nom de Creixà està documentat a la zona des del segle X. L'església s'esmenta com a Santa Creu del Palau l'any 1018. Com a Santa Creu de Creixà no es documenta fins a l'any 1120. Al segle XV la trobem dins la parròquia de Sant Jaume. A mitjans del segle XX el conjunt estava força malmès, motiu pel qual l'any 1985 alguns veïns de la Fortesa i de can Canals, així com el paleta de l'Ajuntament Albert Bosch, van estar durant un temps fent jornals en dies feiners per reconstruir les parts malmeses. En el transcurs de les obres, van descobrir la porta primitiva del costat de xaloc. </p> | 41.4603854,1.7722281 | 397464 | 4590594 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-20250305110140.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Santa Creu de Palau. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98821 | Castell de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-piera | <p><span><span><span>BIOSCA, E.; VINYOLES, T.; XORTÓ, X. (2001). <em>Des de la frontera: castells medievals de la marca. </em>Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VÉLEZ, R. (1946). <em>El castillo de Piera y los palacios de Barcelona del Real Patrimonio de la Corona de Aragón.</em></span></span></span></p> | X-XX | <p>El castell de Piera o de Fontanet és una fortificació d'origen medieval sobre la qual s'hi va fer una important intervenció de tipus historicista a principi del segle XX. En aquest moment s'hi van incorporar una torre amb merlets, obertures neogòtiques i es van refer els espais interiors. Es troba construït sobre un promontori i està envoltat per un mur perimetral coronat amb merlets.</p> <p>És una estructura aïllada i de planta rectangular al qual s'hi adossa una torre quadrangular al sector de tramuntana. La façana principal s'orienta a ponent i s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis presenta tot un conjunt de finestrals neogòtics, d'arc conopial lobulat, coronelles i amb l'intradós historiat. La façana posterior està reforçada amb contraforts i també hi veiem finestrals neogòtics a l'alçada del pis. La torre presenta quatre nivells d'alçat i s'obre amb espitlleres i finestres coronelles. La part superior està acabada amb merlets. Al costat oposat, a migdia, s'hi va adossar un volum de la mateixa alçada del castell, que la part superior està habilitada com a terrassa i està acabada amb merlets.</p> <p>El garatge que es va construir al costat de migdia de la finca també és de tipus historicista, amb un mur amb arcuacions cegues que descansen sobre impostes amb mascarons. </p> | 08161-11 | C. Maria Lleopart, 1. | <p>La primera referència documental del castell de Fontanet és del segle X. Concretament, el trobem esmentat a la carta de poblament del Freixe de l'any 955. Estava en mans dels vescomtes de Barcelona i més tard va passar a la monarquia. Tenim notícies que al segle XIII el rei Jaume I hi assistia de forma regular i qui havia encomanat que sempre estigués preparat i en bones condicions. Va pertànyer a la corona fins que l'any 1380 Pere III el va vendre al compte de Cardona. Al segle XV va tornar a canviar de mans, ja que fou adquirit pel monestir de Pedralbes. Durant la desamortització de Mendizábal, l'any 1832, va passar al notari Bonaventura de Viala. Fou un descendent seu, el baró d'Almenar Ramon de Viala, qui l'any 1916 en va promoure una gran intervenció de tipus historicista. </p> | 41.5159400,1.7416100 | 394996 | 4596798 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98821-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98821-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Sebastià M. de Plaja (reforma historicista) | 98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 99050 | El Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-freixe-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PASCUAL, P. (2011). <em>Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés.</em> Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | X-XX | Pateix cert estat de deteriorament. | <p>El Freixe és una masia d'origen medieval que ha estat ampliada u reformada entre els segles XVI i XIX. </p> <p>És un edifici format per diversos volums superposats, fruit de les ampliacions que s'hi han anat fent al llarg dels segles. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'orienta a llevant i és molt austera, amb un portal d'arc escarser adovellat, on amb pasta de morter s'hi va afegir l'any '1806'. La façana de migdia presenta tres eixos de finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals hi ha un rellotge de sol. A la façana posterior també hi ha poques obertures, entre les quals un portal d'arc escarser adovellat i finestrals d'arc pla arrebossat. Al costat de tramuntana s'hi adossen més volums dins els quals hi ha el celler i d'altres dependències annexes. Al costat també hi ha un habitatge modern. </p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és de les restes de l'arrebossat de morter de calç original.</p> | 08161-83 | Entre Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres. | <p>La primera notícia documental del Freixe és de l'any 955, quan es va fer la carta de poblament del lloc. En el lloc de 'Frexano' hi havia un castell i un habitatge que estaven sota el domini del vescomtat de Barcelona. A principi del segle XIX pertanyia a Josep Ferrer Margarit, casat amb Teresa Saumell, qui van haver de demanar un préstec al masover de Can Selva, Josep Farré, per diversos deutes acumulats. L'endeutament es va perllongar al llarg del segle XIX, fet que va portar a Antoni Ferrer a la venta de terres, d'un tros de la Quadra de Solsona, i del maset del Freixe, en terme de Cabrera d'Anoia. Finalment, el 1867 la finca fou posada a subhasta pública i en va resultar adjudicatari el farmacèutic Francesc de Paula Rosés, qui havia atorgat el crèdit hipotecari a Ferrer. </p> | 41.4807800,1.7401100 | 394814 | 4592897 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99050-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99050-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99050-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99050-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98813 | Necròpolis prop del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-prop-del-maset | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XII | Ha estat espoliada en diverses ocasions. | <p>En el turonet que hi ha sobre una vinya al sud de la Costa s'hi localitza una necròpolis medieval. En concret, es tracta de 15 sepultures de cista no antropomorfa, fetes amb lloses i cobertes formes per una o vàries lloses. Es troben orientades d'est a oest i se'n reconeixen almenys tres d'infantils. No hi ha material en superfície ni estructures associades, tot i que per les seves característiques es creu que tenen una cronologia aproximada dels segles XI i XII.</p> | 08161-6 | Celler del Vendrell. | <p>El conjunt va ser documentat per primera vegada l'any 1975 per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En la realització i revisió de la carta arqueològica dels anys 1985 i 1991, respectivament, es va posar de manifest que el jaciment havia estat víctima d'espoli.</p> | 41.4885700,1.7384100 | 394685 | 4593763 | 08161 | Piera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98813-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98813-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98813-4.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com el Celler del Vendrell o el Cementiri Moro. | 85 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98814 | Tombes a La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-a-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XIV | Destruït. | <p>Les tombes de la Coma estan situades a la finca de la Coma i van ser descobertes en motiu de la construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi van localitzar dues sepultures de lloses de pedra incompletes orientades a l'est. A la primera hi havia un individu adult, probablement femení, col·locat en decúbit supí. La segona es trobava molt més afectada i hi havia dues inhumacions, amb diverses restes òssies força malmeses i disperses. En cap de les dues tombes s'hi va localitzar aixovar ni material arqueològic, però per les seves característiques se li ha donat una cronologia medieval, dels segles XI a XIV.</p> | 08161-7 | La Coma. | <p>Va ser descobert l'any 2003 en realitzar el rebaix de terra per la futura construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi va fer una actuació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Josep Guàrdia.</p> | 41.5018900,1.7202600 | 393191 | 4595265 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98832 | Temple Arxiprestal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temple-arxiprestal-de-santa-maria | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XI-XX | <p>El temple arxiprestal de Santa Maria és una església d'origen romànic construïda en el promontori del castell. Va ser ampliada als segles XVI, XVII, XVIII i XX i durant la Guerra Civil va quedar malmesa, motiu pel qual va ser rehabilitada a mitjans del segle XX.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular i dues absidioles. La nau està coberta amb volta apuntada que es divideix en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori, decorat amb pintures murals. Presenta dues capelles laterals en un costat i tres a l'altre, obertes a la nau en arc de mig punt. En un dels costats del creuer hi ha la capella del Sant Crist de Piera, construïda al segle XVII i coberta amb volta esfèrica. El presbiteri presenta dos trams amb volta de canó dividida amb un arc toral. La llum natural s'obté únicament a través del cimbori i una finestra esqueixada sobre el portal.</p> <p>L'actual accés principal es va obrir al segle XVIII al mur de migdia en forma de portalada barroca. És d'arc escarser amb pilastres laterals d'on arrenca un frontó amb boles ceràmiques i una orla central amb un sagrat cor en relleu. El campanar és octogonal sobre una base quadrangular i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades.</p> | 08161-22 | Pl. de l'Església | <p>La primera referència documental de la capella de Santa Maria és de l'any 1002, quan consta entre les possessions del monestir de Sant Cugat. En aquest moment era la capella castral del castell de Fontanet. L'any 1159 ja consta com a església parroquial, i la consagració és de l'any 1260. Al segle XVII s'hi va construir la capella del Sant Crist i es van edificar de nou l'altar major i el del Roser. A finals del segle XVIII es va obrir la nova porta al mur de migdia. L'any 1819 es va construir el campanar i el mestre d'obres en fou Josep Marió de Capellades. Encara el 1883 s'hi va fer una nova intervenció, amb la construcció del cimbori. Durant la Guerra Civil va quedar malmesa, pel que l'any 1967 es va restaurar.</p> | 41.5158700,1.7412400 | 394965 | 4596791 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99858 | Camí ramader de marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-marina-0 | <p>CAMPILLO, X.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2010). El llibre dels camins. Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets. Tarragona: Arola editors.</p> <p><span><span><span>DIVERSOS AUTORS (2010). <em>Camins ramaders i transhumància a Catalunya</em>. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA i MERINO, J. MIRALLES i SABADELL, F. (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina'. Vilafranca del Penedès. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders.</span></span></span></p> | XI-XX | Part del camí ha estat urbanitzat i no es pot recórrer de forma contínua. | <p>El camí de marina és una important via de transhumància que comunicava entre les pastures de la zona del Penedès fins al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. La carrerada arriba a Piera procedent de Cabrera d'Anoia, tot passant pel Bedorc, seguint entre Can Mata i la Ventosa fins el nucli de Piera que creua pel mig, des del carrer Raval fins la Bòbila, Des d'aquí segueix passant per Mas Marquet fins arribar al terme dels Hostalets de Pierola.</p> | 08161-169 | Des del Bedorc fins a Mas Marquet. | <p>El camí ramader de marina, també conegut com la carrerada de la Cerdanya és una via pecuària que comunica les pastures del litoral per l'hivern amb les de muntanya per l'estiu. La transhumància ja existia en època ibèrica i romana, no obstant no va ser fins al segle XI que es començà a organitzar la seva pràctica i la xarxa de camins segura per poder transitar amb el bestiar. La de marina és la via pecuària catalana que trobem documentada de més antic, de l'any 1055, concretament al diplomatari de Santa Maria de Poblet en motiu de la donació d'una propietat que limitava amb la via. Aquesta pràctica inicià la seva decadència a partir del segle XIX i sobretot a partir del segle XX degut a la intensificació de l'agricultura i al transport per carretera.</p> | 41.5188500,1.7456200 | 395335 | 4597116 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99858-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 100096 | Nucli de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-jaume-sesoliveres | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XI-XXI | <p>Sant Jaume Sesoliveres és un petit nucli de població rural, situat a la riba esquerra del riu Anoia. Va créixer a l'entorn de l'església de Sant Jaume, al costat de la qual hi trobem la rectoria i dues masies, construïdes en època moderna, així com les antigues escoles i algunes cases de poble. Al llarg del segle XIX es van començar a construir cases al sector de llevant, al denominat Carrer Nou, i van seguir amb els carrers de la Font, de Sant Nicolau, el Major i el de Sant Josep, separats pel primer nucli per un camp i perpendiculars a l'avinguda de Vilafranca. Al costat de migdia del nucli s'hi va construir el local social. </p> <p>Les cases que conformen els carrers són edificis entre mitgeres i generalment de dues crugies. Tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i tenen dos nivells d'alçat, excepte les del carrer nou que en tenen tres o quatre. Entre els portals, en destaquen els d'arc escarser de pedra carejada, tot i que la majoria són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat. Els finestrals són tots d'arc pla arrebossat, molts de factura moderna i en algunes cases amb sortida a balcons. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p> </p> | 08161-244 | Al sud del terme municipal de Piera. | <p>L'origen del nucli de Sant Jaume Sesoliveres el trobem en l'església de Sant Jaume, que tot i que al segle XI consta com a parròquia, a l'acta de consagració de Santa Maria de Piera ja consta com la seva sufragània. Per les construccions conservades,hem de suposar que al seu voltant hi havia alguna casa, formant un nucli de població molt reduït. Tenim notícies que al segle XIV, concretament l'any 1380, s'esmenta la quadra de Bellpuig en una acta de donació del castell de Piera. Algunes fonts (ESCUDERO, 1981:43) apunten que es podria correspondre amb la masia de Can Cerdà, que antigament es denominava Bellpuig. En època moderna, al segle XVII es van consolidar ambdues masies, Can Sardà o Ca l'Estevenia. El nucli va començar a créixer de forma significativa al segle XIX, coincidint amb l'auge del cultiu de la vinya i els parcers que buscaven habitatge a la zona. Les primeres cases construïdes van acabar configurant el carrer Nou, i encara més a llevant van créixer aviat els carrers de la Font, de Sant Nicolau, el Major i el de Sant Josep. El vot de poble es va fer l'any 1889. A principi del segle XX el poble comptava ja amb unes escoles i finalment s'hi va construir un local social. </p> | 41.4715900,1.7515500 | 395754 | 4591862 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100096-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100096-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100096-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100121 | Raval Jussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-jussa | XI-XXI | <p>El Raval Jussà va ser el primer nucli de població de Piera, construït a redós del castell durant el segle XI i fins al segle XIV. En època moderna moltes de les cases que el formaven es van reformar o bastir de nou, tot i que va ser al segle XIX i principi del XX quan es van acabar de consolidar els carrers actuals.</p> <p>Es tracta d'un nucli de cases agrupades entre els carrers Raval, del Sol, Nostra Senyora de la Salut i Sant Sebastià, amb la riera pel mig, on queden vestigis del pont medieval que permetia creuar d'un costat a l'altre. Els carrers Sant Sebastià i de Nostra Senyora de la Salut son costeruts i conflueixen al portal d'en Romanyà, antiga porta de la vila closa del Mercadal. Les cases són entre mitgeres, de dues a tres crugies i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven alguns portals antics, d'arc de mig punt adovellat, d'arc escarser de pedra o amb llinda de fusta, alguns datats. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Entre les construccions de finals del segle XIX i principi del XX destaca Cal Nadal i Ca la Pentinadora, decorada amb esgrafiats noucentistes, entre d'altres. Moltes de les cases han estat reformades o construïdes de nou entre finals del segle XX i l'actualitat.</p> | 08161-262 | Barri dels Gats. Piera | <p><span><span><span>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell de Fontanet fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Raval Sobirà o Mercadal vers el segle XIV. Aquest primer nucli no estava emmurallat i tenia la Casa de la Volta i el carreró d'en Joan Galia, desaparegut el segle XX, com a principal accés. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull o Cal Pau Saco. La riera fou coberta durant la segona meitat del segle XX, fet que va suposar la urbanització d'una plaça en aquest espai. També es van enderrocar algunes de les cases que hi havia.</span></span></span></p> | 41.5168500,1.7413200 | 394973 | 4596900 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment és conegut com el Barri dels Gats. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98823 | Castell de la Ventosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-ventosa | <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Plafó informatiu de Piera.</p> | XII | En estat ruïnós i sense consolidar. | <p>Restes d'una fortificació del segle XII construïdes sobre un turó flanquejat al costat de ponent per la riera de la Guinovarda. </p> <p>Les restes es localitzen en dos turons separats per un coll. Al del costat de llevant s'identifiquen les restes de diverses construccions defensives amb murs de pedra lligada amb morter de certa amplada, la part de més alçada assoleix poc més d'un metre d'alçada i conforma una cantonada. En destaca les restes d'una estructura circular amb un aparell de còdols lligats amb morter que es sembla correspondre's amb una torre. </p> <p>A la part aturonada del costat de ponent hi ha les restes d'una torre de defensa de planta absidal d'una alçada de més de dos metres i potència d'amplada de més d'un metre. L'aparell és de còdols disposats en filades i el alguns trams en espiga, lligats amb morter. A la base i a l'interior s'hi conserva part de l'arrebossat de morter de calç. Aquesta construcció hauria tingut les funcions d'avantguarda del castell.</p> | 08161-13 | C. del Pi | <p>Hi ha forces dubtes a nivell historiogràfic pel que fa a les restes del castell, que s'han identificat com les del Castell de de la Ventosa, de Bedorc, de Castellet o de Parellada. Tenim notícies que l'any 1188 el rei Alfons el Cast feu donació de la fortificació de Bedorc al monestir de Sant Cugat. El fet que al segle XIV ja no apareixi en la documentació en dificulta la identificació. </p> | 41.5014100,1.7288100 | 393904 | 4595201 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-7.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 99920 | Jaciment del carrer de la Plaça, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-la-placa-6 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XII-XIV | Parcialment destruït. | <p>En motiu de l'enderroc de la casa situada al carrer de la Plaça numero 6 es va posar al descobert un mur d'origen medieval, que s'ha identificat com un tram de muralla. S'orienta d'est a oest i és fet de pedra lligada amb morter de calç. Té una potència considerable i prolonga sota la casa situada al costat. No s'hi va trobar material arqueològic associat. La nova construcció es va fer aprofitant una part d'aquest mur, mentre que una altra part fou enderrocada.</p> | 08161-183 | C. de la Plaça, 6. | <p>L'estructura s'identifica com un tram de la muralla medieval del Mercadal, un nucli clos que es va construir separat del castell en vers el segle XII i que es va consolidar al segle XIV. El nucli tenia la plaça del Mercadal com a centre i estava dotat d'un sistema defensiu format per una torre denominada del Cap Carrer o del Mur Fort, tres portals d'accés dels quals se'n conserva el d'en Romanyà, i una muralla que l'envoltava.</p> | 41.5176900,1.7429300 | 395109 | 4596991 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99920-021521001.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'estructura es va identificar amb el control arqueològic fet una vegada s'havia iniciat l'enderroc de l'edifici. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 100195 | Vestigis de ca l'Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-de-ca-laltet | XII-XVI | <p>Els vestigis de la casa de ca l'Altet formen part de la plaça del monument a la Sardana, al carrer Nostra Senyora de la Salut. </p> <p>Es tracta de dos arcs de pedra oberts en un mur de pedra lligada amb morter que formaven part de l'estructura de la planta baixa de la casa. També s'hi conserva el primer tram de l'escala, feta amb graons de pedra ben escairada.</p> | 08161-335 | C. Nostra Senyora de la Salut, 4 | <p>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell de Fontanet fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Raval Sobirà o Mercadal vers el segle XIV. Aquest primer nucli no estava emmurallat i tenia la Casa de la Volta com a principal accés. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull o Cal Pau Saco. La riera fou coberta durant la segona meitat del segle XX, fet que va suposar la urbanització d'una plaça en aquest espai. També es van enderrocar algunes de les cases que hi havia, com Ca l'Altet.</p> | 41.5170600,1.7412800 | 394970 | 4596923 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100195-4.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 99922 | Jaciment del castell de Fang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-fang | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XII-XVIII | <p>En una vinya de la zona de Castell de fang s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. En concret, es tracta de material de cronologia baix medieval o moderna, que no s'han pogut associar a cap estructura.</p> | 08161-185 | Vinya de la zona de Castell de fang. | <p>Va ser descobert l'any 2000 per Roger Quadrada Llovera.</p> | 41.5167000,1.7482600 | 395552 | 4596875 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99922-012268201.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98826 | Església parroquial de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-jaume-sesoliveres | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Sant Jaume és una església d'origen romànic que va ser notablement reformada als segles XVI, XVIII i XX. Al seu voltant s'hi van anar construint edificacions que en dificulten la visibilitat.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó dividida en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori. Presenta dos capelles laterals a cada costat, obertes a la nau en arc de mig punt. L'absis està elevat respecte la resta i està cobert amb volta semiesfèrica. La llum natural de la nau la donen una petita rosassa als peus del temple, on no hi ha cor, així com petites obertures amb vitralls a les capelles laterals. </p> <p>L'accés principal és dins un cos semicobert amb volta de canó de maó pla. El portal és adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats, on hi consta gravat l'any '1734'. El campanar, construït al segle XX, s'adossa al costat de gregal del temple i s'obre a la part superior amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic a cada costat. </p> <p>El tractament dels murs es manté enguixat amb policromia a l'interior i amb restes d'arrebossat de morter de calç a fora, on a causa del deteriorament es pot veure el parament de pedra lligada amb argamassa. </p> | 08161-16 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>La primera notícia documental de l'església de Sant Jaume és de l'any 1184, quan consta com a sufragània de Santa Maria de Piera. Al segle XVI s'hi va afegir la sagristia i el retaule del Roser, i al segle XVIII fou reformada en la seva totalitat. La darrera obra significativa va ser la construcció del campanar, de principi del segle XX.</p> | 41.4717200,1.7507200 | 395685 | 4591878 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-4.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100003 | Ca l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lenric-1 | <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XII-XX | <p>Ca l'Enric és una masia del segle XII que es va consolidar al segle XVII i que va ser reformada fa uns anys. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular, situat a tocar del nucli de Bedorc. Està format per la casa principal i diversos volums annexes que s'hi adossen, el més proper dels quals és la masoveria. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat de notables dimensions, que es troba descentrat en el frontis. Als pisos superiors totes les finestres són amb llinda de fusta. A la façana lateral hi ha diverses obertures de factura moderna i una eixida. El ràfec està acabat amb cairons i rajoles pintades amb dents de llop.</p> <p>El tractament exterior dels murs és de restes d'arrebossat de morter de calç i el parament és de pedra lligada amb morter i alguns trams amb tàpia.</p> | 08161-214 | C. Parellada, 16. Bedorc | <p>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedoc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. Poc després ja s'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. A mitjans del segle XVI, entre les afrontacions del mas Coll, hi consta el mas Enric de Gabriel Solà, que havia estat del difunt Pere Pasqual. L'any 1686, Pere Enric estableix un pacte de masoveria de la masia amb Miquel Almirall.</p> | 41.4981000,1.7192900 | 393104 | 4594845 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100003-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100005 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-4 | <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Can Parellada és una masia d'origen medieval que ha estat molt reformada durant el segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular, al qual s'adossen diversos volums. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat, integrat dins un cos amb obertures d'arc pla arrebossat, un balcó corregut i un pòrtic a la planta baixa. Les obertures de totes les façanes són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-216 | C. Major, 13. El Bedorc. | <p><span><span><span>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedorc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. Poc després ja s'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. Al segle XIII, Pere Parellada consta com a testimoni en la consagració de l'església de Piera. </span></span></span>A mitjans del segle XVI, entre les afrontacions del mas Coll, hi consta el mas Olivé de Joan Cicart. <span><span><span>Un fill de la casa, Ramon Parellada, va iniciar un dietari l'any 1788 i fins el 1834 que permet documentar diversos fets històrics de la zona, com els aiguats.</span></span></span></p> | 41.4969500,1.7216800 | 393302 | 4594714 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100099 | Nucli de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-bedorc | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XII-XXI | <p>Bedorc és un petit nucli de població rural, situat a la riba esquerra del riu Anoia. El lloc està documentat des de l'època medieval, moment en què estava format per diverses masies, que es van consolidar en època moderna. A partir del segle XIX i fins al segle XX es van començar a construir les cases que van configurar els carrers del nucli, quedant algunes de les masies integrades en el teixit urbà. </p> <p>Les cases que conformen els vuit carrers del nucli són edificis entre mitgeres i generalment de dues crugies. Tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i la majoria són tres nivells d'alçat. Les façanes s'obren amb obertures d'arc pla arrebossat i puntualment amb llinda de fusta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. Moltes d'aquestes cases tenien cellers o cups, alguns dels quals encara es conserven.</p> | 08161-247 | Al sud del terme municipal. | <p><span><span><span>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedoc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. En època moderna s'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. També dins el seu terme hi ha la pairalia de Can Ferrer del Coll. L'any 1928 Josep Maria Munné Orpí va fer arribar l'aigua potable al poble, motiu pel qual se li va dedicar un carrer. La masia de Can Valls fou enderrocada l'any 2006. </span></span></span></p> | 41.4977200,1.7204800 | 393203 | 4594801 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100099-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100099-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100099-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100099-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100099-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100099-6.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99839 | Pica baptismal de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-creu-de-creixa | XIII | Té les vores escrostonades. | <p>La pica baptismal de Santa Creu de Creixà està situada a l'entrada del temple. Es tracta d'una pica d'immersió tallada en un sol bloc de pedra tosca i de forma circular. No presenta decoració exterior i té les vores escrostonades. L'interior de la pica és llis.</p> | 08161-150 | Ermita de Santa Creu de Creixà. | <p>La pica baptismal original de l'ermita de Santa Creu de Creixà va desaparèixer a la dècada de 1960 en motiu d'unes obres que s'hi van fer. La pica fou localitzada fa uns anys a les Caves del Marquès de Monistrol, qui havia tingut la propietat de les terres de Santa Creu. Finalment, gràcies a la insistència dels veïns de la zona, la pica fou retornada a l'ermita. </p> | 41.4603300,1.7720800 | 397451 | 4590588 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98825 | Sant Nicolau del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-del-freixe | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Sant Nicolau del Freixe o del Tretzè és una capella romànica construïda al segle XIII dalt d'un turó, a redós del castell. </p> <p>És un temple de planta rectangular amb l'absis semicircular. La nau és d'un sol tram, cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. A la façana lateral de tramuntana s'hi obre una capella en arc apuntat de pedra, dins el qual hi ha les escales que portaven al cor, actualment desaparegut. Aquí s'observa la part on el mur de l'església s'entrega al mur de la torre del castell. L'absis està elevat respecte la resta i presenta dos arcs torals que enllacen la volta semiesfèrica amb la nau. La llum natural de l'església s'obté amb una finestra esqueixada situada a l'absis, dues finestres de mig punt del mur de migdia i una en forma de creu sobre el portal. </p> <p>A nivell exterior, el temple es troba orientat a ponent. La façana presenta la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i sobre el seu eix té una finestra en forma de creu. Està coronada per un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull, incorporat en època contemporània. A l'angle de mestral s'hi adossa la torre circular del castell. El parament és de pedra sense escairar disposada en filades irregulars. </p> | 08161-15 | El Freixe. | <p>La capella de Sant Nicolau es va construir per donar servei a la quadra del Freixe, on des del segle XI hi ha documentat el castell. La primera notícia documental de la capella és de l'any 1260. Entre els segles XV i XVI Sant Nicolau ja consta com a sufragània de Piera. Es va restaurar l'any 1967.</p> | 41.4803927,1.7409978 | 394888 | 4592852 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-4.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és conegut com Sant Nicolau del Tretzè. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98827 | Santa Magdalena de l'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lestela | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | En estat ruïnós. | <p>Santa Magdalena de l'Estela és una capella d'origen romànic amb reformes d'època moderna. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el campanar.</p> <p>És un temple aïllat i de petites dimensions, de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau era de dos trams i la volta que la cobria es troba esfondrada parcialment. S'hi accedia per un portal d'arc de mig punt adovellat situat al mur de migdia. A la part de llevant, sobre el presbiteri, en sobresurt un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull. Aquesta paret es troba reforçada amb dos contraforts. </p> <p>El parament dels murs és de pedra lligada amb morter al sector de llevant, amb restes de l'arrebossat de morter de calç que la revestia, i de tàpia a la resta. </p> | 08161-17 | Urbanització de Can Martí. | <p>La primera notícia documental de la capella de Santa Magdalena de l'Estela és de l'any 1285, dins de les visites pastorals fetes a la parròquia. A finals del segle XVI s'hi va construir un cambril. L'any 1886 la imatge de la Santa fou traslladada pel mal estat en què es trobava. El 1960 es va intentar iniciar la seva restauració, tot i que no va prosperar.</p> | 41.5512478,1.7556178 | 396222 | 4600702 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'envolta una tanca, que no ens ha permès l'accés. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98839 | Casa de la Volta i safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-volta-i-safareig | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Text del plafó informatiu.</p> | XIII-XX | <p>La Casa de la Volta i el safareig formen un conjunt singular de la població. Aquest indret s'ha identificat com un dels portals d'entrada del Raval Jussà del segle XIII. La casa presenta arcs ogivals de tradició gòtica, com també tenia una finestra coronella que fou traslladada en una casa del carrer Doctor Carles numero 8.</p> <p>La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta baixa és porticada, oberta al costat de ponent amb un gran arc de mig punt encarat al safareig i a migdia i tramuntana amb un arc ogival, tots dos de pedra carejada. Dins de l'espai porticat hi ha dues portes d'arc pla arrebossat. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Sobre l'arc de tramuntana hi ha les restes d'una fornícula que contenia la Mare de Déu de la Salut. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de les cantonades vists. </p> <p>El safareig i la font de l'Abeurador estan situats entre la casa i la riera de la Guinovarda, en una cota inferior. És de planta rectangular i s'omple de l'aigua de la font.</p> | 08161-24 | C. Nostra Senyora de la Salut, 1. | <p><span lang='CA'><span><span>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Mercadal vers el segle XIV. La casa de la Volta és considerada la casa més antiga que es conserva del nucli primitiu i constitueix un dels indrets més emblemàtics de la població. La imatge de la Mare de Déu de la Salut que hi havia a la casa ja era venerada al segle XVIII. El safareig i la font van ser arranjats i inaugurats el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.</span></span></span></p> | 41.5171700,1.7413000 | 394972 | 4596935 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-5.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml