Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100102 | Nucli de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-la-fortesa | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XXI | <p>La Fortesa és un petit nucli de població rural, situat a la riba dreta del riu Anoia. El lloc està documentat des de l'època medieval, moment en què estava format per diverses masies, que es van consolidar en època moderna. A partir del segle XIX i fins al segle XX es van començar a construir les cases que van configurar els carrers del nucli.</p> <p>És un conjunt de tres carrers cases entre mitgeres construïdes al segle XIX i alguna casa disseminada al voltant. La tipologia constructiva original és de cases de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que es troben força reformades, la majoria conserven els portals originals d'arc escarser. Els finestrals dels pisos són d'arc pla arrebossat, entre les quals n'hi ha forces de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat.A la part de darrera de moltes cases hi havia cups i cellers, dels quals en queden alguns.</p> | 08161-250 | Extrem sud del terme municipal. | <p>La Fortesa havia estat una quadra del Castell de Fontanet. Al fogatge de Piera de 1553 hi consten Semion i Benet Molner. L'any 1659 està documentat que en Joan Molner vivia a la Riba, masia de la zona, i en Josep Molner a la casa de la Fortesa, que probablement es correspon amb Cal Marrugat. Des d'antic, els habitants de la Fortesa tenien l'ermita de Santa Creu de Creixà com a centre religiós, fins que a mitjans del segle XX es va fer una església al nucli. En època moderna es va construir la masia de Santa Creu de Baix. Els carrers de cases es van començar a edificar al segle XIX com a habitatges per als parcers que treballaven a les vinyes de la zona.</p> | 41.4539200,1.7627400 | 396661 | 4589887 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100102-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100102-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100102-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98820 | Jaciment del torrent de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-torrent-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -XVIII / -VII | Desaparegut. | <p>En una bauma situada sobre el torrent de la Fortesa s'hi van localitzar restes humanes prehistòriques. La bauma es troba malmesa a causa de l'erosió natural, motiu pel qual es va fer una intervenció arqueològica d'urgència al lloc. Les restes són d'almenys dos individus, un d'ells un infant, en estat de conservació variable. També s'hi localitzen restes d'un rosegador. No s'hi va localitzar cap estructura ni aixovar. Pel que fa al material, en aquesta intervenció no se'n va trobar, tot i que en la primera prospecció feta al lloc l'any 1997 es va localitzar ceràmica grollera feta a mà, que podria ser de l'edat del Bronze.</p> | 08161-10 | Torrent de la Fortesa. | 41.4541721,1.7538556 | 395919 | 4589926 | 08161 | Piera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98830 | Santa Maria de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Santa Maria de la Fortesa és una església d'estil contemporani construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular on hi ha una juxtaposició d'angles rectes i corbs combinats amb diversos materials constructius, com són el maó, el formigó i la pedra. La coberta és feta amb una planxa de formigó amb dos angles inclinats sobre l'entrada i la capçalera del temple, formant un voladís triangular. El campanar, fet amb còdols i de forma triangular, s'adossa en aquest darrer extrem, tot travessant la coberta. L'espai interior està definit per una nau diàfana que s'adapta al marcat pendent de la coberta i que té la major alçada a la part del presbiteri. Aquí hi ha un vitrall de colors a banda i banda de la paret del campanar que dona llum a l'espai. </p> | 08161-20 | La Fortesa. | <p>Va ser construïda l'any 1961 i projectada per l'arquitecte Jordi Bonet Armengol, qui fou director de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona i primer director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres càrrecs.</p> | 41.4545000,1.7635800 | 396732 | 4589951 | 1961 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Bonet Armengol | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99447 | Santa Creu de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-baix | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Santa Creu de Baix és una masia del segle XIX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc escarser i els petits pòrtics de les golfes d'arc de mig punt. Les obertures són de la planta baixa i el pis s'han emmarcat amb pedra modernament. Els finestrals del pis tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja. Els pòrtics de les golfes es composen en grups de tres a l'eix principal i un dels laterals i estan units entre si per una motllura que coincideix amb la imposta dels arcs. El coronament està definit per una imbricació de rajols i teules ceràmiques d'on arrenca un capcer rectangular d'obra vista. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla o de mig punt arrebossat i es disposen de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossat. A la façana posterior s'hi adossa una nau de construcció moderna.</p> | 08161-103 | Camí vell de Sant Sadurní a la Fortesa. | <p>Els seus habitants provenien de Santa Creu de Creixà, motiu que va quedar a la casa. Es creu que el seu orígen és un trull documentat des del segle XVIII que pertanyia a la família Boldú. </p> | 41.4548800,1.7642200 | 396786 | 4589992 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99447-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 99437 | Cal Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marrugat | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p> </p> | XV-XVIII | <p>Cal Marrugat és una masia d'origen medieval que va ampliar-se al segle XVIII. La part primitiva s'identifica a la part posterior, on hi ha un finestral conopial gòtic. Al segle XVIII la masia va créixer a migdia amb un nou volum que va esdevenir el principal. </p> <p>El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal que és amb llinda de fusta i brancals de pedra carejada. La llinda té l'any '1777' i una creu inscrits. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó amb baranes de forja. incorporat als segle XX. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules ceràmiques. El tractament exterior és arrebossat i pintat.</p> <p>El segon volum s'adossa a la part posterior i té la façana orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la seva façana principal. El portal d'accés és d'arc rebaixat de pedra tosca, com ho és el finestral d'arc conopial que hi ha sobre seu. Part de la façana està tapada per un cobert que s'hi adossa de construcció moderna. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules ceràmiques. L'acabat exterior manté restes de l'arrebossat de morter de calç.</p> <p>A nivell interior, la masia conserva la distribució i acabats originals. Al voltant de la casa hi ha diverses construccions annexes i un pou antic.</p> | 08161-97 | Camí de Cal Marrugat. | <p>La masia de Cal Marrugat va ser construïda vers el segle XIV, quan hi vivia la família Molner. La mateixa família va canviar de nom al segle XVIII per Boldú, perquè la va quedar per una pubilla. En aquest període la masia fou ampliada per donar-li l'aspecte actual. A principi del segle XIX la masia va canviar de nom una altra vegada, pel casament de la pubilla Francisca Boldú amb Manuel Marrugat. Finalment, uns anys més tard, també pel casament d'una pubilla Marrugat va passar als Cantí.</p> | 41.4555700,1.7626800 | 396658 | 4590070 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99437-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99437-4.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 99888 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-4 | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVII-XX | <p>La Riba és una masia del segle XVII que va ser reconstruïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular al voltant del qual hi ha diversos volums. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb finestres de factura moderna i a la planta baixa amb un gran arc emmarcat amb pedra dins el qual hi ha l'entrada principal. A nivell del segon pis hi ha un rellotge de sol.</p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-179 | La Fortesa | <p>La Riba és una masia documentada des del segle XVI. Era una masoveria de l'actual Cal Marrugat, on hi vivien els Molner. Al fogatge de Piera de 1553 hi consten Semion i Benet Molner en cases separades. L'any 1659 està documentat que en Joan Molner vivia a la Riba, i en Josep Molner a la casa de la Fortesa, que probablement es correspon amb Cal Marrugat. Durant la segona meitat del segle XX la masia va canviar de mans, moment que va ser reconstruïda, conservant només els cellers. Per la seva proximitat amb la timba del riu Anoia, és també coneguda com La Timba.</p> | 41.4577300,1.7603400 | 396466 | 4590313 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99888-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99888-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 99057 | Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall-0 | <p><span><span><span>ALMIRALL, I. (2016). <em>Catorze generacions d’un molí de la Torre de Claramunt. Evolució d’un molí paperer a traves de la genealogia dels propietaris</em>. Revistes Catalanes amb accés obert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Ca l'Almirall és una masia del segle XVI sobre la que es van fer ampliacions al segle XVIII i XIX. </p> <p>És un edifici de planta quadrangular al qual s'hi va adossar al segle XIX un volum perpendicular en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis és força auster i es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, sense ràfec. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat. El cos que s'adossa a la façana és de dos nivells d'alçat i al pis superior s'obre amb una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat i barana de balustrada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. </p> <p>Davant la casa hi ha les restes d'un trull i una premsa de vi.</p> | 08161-87 | Entre Sant Jaume i la Fortesa. | <p>El llinatge dels Almirall va arribar a Sant Jaume Sesoliveres procedent de Ca l'Almirall de Sant Joan Samora. El fill cabaler de la casa, Pere Joan Almirall i Galliners es va casar amb la pubilla del mas de les 'Ququales', Magdalena Rius, i s'hi va establir a mitjans del segle XVI. L'any 1696 la casa consta en el capbreu del monestir de Pedralbes.</p> | 41.4578700,1.7515500 | 395732 | 4590339 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99057-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No hem tingut permís per accedir-hi. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 99997 | Resclosa i rec de la colònia Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-la-colonia-pons | XX | <p>La resclosa es troba construïda al riu Anoia, aigües amunt de la colònia Font i Pujols, en terme municipal de Sant Sadurní d'Anoia. És una obra feta de pedra i formigó perpendicular al riu i que a la proximitat de la riba dreta té un sistema de bagants que permet desviar l'aigua cap al rec. Aquest és una sèquia que transcorre propera al riu i en alguns trams és soterrada. La construcció, que arribava fins a la colònia, tenia diversos pous per on es netejava periòdicament. </p> | 08161-208 | Riu Anoia. | <p>La colònia Font i Pujols va començar la seva activitat l'any 1916, quan va ser inaugurada com a fàbrica de filats, retorts i teixits de cotó. L'any 1922 va ser comprada per Antoni Pons i Pere, motiu pel qual és coneguda com la colònia Pons. Va estar en funcionament fins a l'any 1977.</p> | 41.4582800,1.7601900 | 396455 | 4590374 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99997-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99997-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99997-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 100148 | Creu de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-creu-de-creixa | XX | <p>Creu situada a la placeta que hi ha a garbí de l'església de Santa Creu de Creixà. </p> <p>És una creu llatina de ferro forjat amb els extrems dels braços acabats en corbes o flors de lis simplificades. Està fixada sobre una mola, que es troba sobre un pilar de pedres lligades amb morter.</p> | 08161-289 | Santa Creu de Creixà. | <p>Antigament a la creu s'hi beneïa el terme. Des de fa uns anys, s'ha recuperat aquesta tradició, en què el mossèn beneeix els quatre punts cardinals.</p> | 41.4603100,1.7717700 | 397425 | 4590586 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99950 | Jou del campanar de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jou-del-campanar-de-santa-creu-de-creixa | XVII | <p>A l'interior de l'església de Santa Creu de Creixà hi ha exposat l'antic jou del campanar. El jou és la peça de fusta que sosté la campana per les nanses. Als extrems la fusta està lligada amb uns cèrcols metàl·lics. </p> | 08161-192 | Santa Creu de Creixà. | 41.4603200,1.7720900 | 397452 | 4590587 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 99839 | Pica baptismal de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-creu-de-creixa | XIII | Té les vores escrostonades. | <p>La pica baptismal de Santa Creu de Creixà està situada a l'entrada del temple. Es tracta d'una pica d'immersió tallada en un sol bloc de pedra tosca i de forma circular. No presenta decoració exterior i té les vores escrostonades. L'interior de la pica és llis.</p> | 08161-150 | Ermita de Santa Creu de Creixà. | <p>La pica baptismal original de l'ermita de Santa Creu de Creixà va desaparèixer a la dècada de 1960 en motiu d'unes obres que s'hi van fer. La pica fou localitzada fa uns anys a les Caves del Marquès de Monistrol, qui havia tingut la propietat de les terres de Santa Creu. Finalment, gràcies a la insistència dels veïns de la zona, la pica fou retornada a l'ermita. </p> | 41.4603300,1.7720800 | 397451 | 4590588 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-08-05 00:00:00 | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98824 | Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-creixa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XVII | <p>Santa Creu de Creixà és un conjunt format per una església d'origen romànic ampliada al segle XVII, un cementiri clos al seu voltant i dues masies que van ser enderrocades fa uns anys. </p> <p>El temple és de planta rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedeix pel costat de garbí. La nau presenta dos trams separats entre sí per un gran arc toral de pedra apuntat: el primer cobert a dues vessants amb bigues de fusta que es correspon a l'ampliació d'època moderna; i una volta apuntada que s'estén fins a l'absis, que s'obre a la nau amb un arc d'arc escarser. Al costat de mestral s'hi obren dues capelles laterals d'arc de mig punt ceràmic, obra també de l'ampliació del segle XVII. L'absis està cobert amb volta rebaixada i presenta una sola finestra esqueixada darrera l'altar, que es troba elevat respecte la resta de la nau. Al costat de xaloc hi ha la porta original d'accés, oberta a la nau amb volta rebaixada de pedra tosca. Als peus del temple no hi ha cor. </p> <p>L'accés a l'església es fa per un portal adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats. Sobre seu hi ha una petita finestra amb l'intradós motllurat que, junt amb la de l'absis i la de sobre el portal de xaloc, aporta la única llum natural del temple. Entre la nau i l'absis en sobresurt un campanar de cadireta de dos ulls, al qual s'hi pot accedir per una escala metàl·lica moderna. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Al costat de gregal, a la franja de morter que hi ha sota el ràfec ceràmic hi ha pintat l'any '1691' de color magenta. </p> <p>L'església està envoltada lateralment i frontalment pel un baluard que integra el cementiri construït a diversos nivells. El mur s'obre frontalment amb brancals de pedra tosca i una porta metàl·lica coronada amb una creu. Al costat de xaloc hi ha un cos perpendicular que es correspon amb la sagristia i que té un portal d'arc de mig punt adovellat que procedeix de Can Torres de Bedorc. </p> | 08161-14 | Camí de Can Canals a la Fortesa. | <p>El nom de Creixà està documentat a la zona des del segle X. L'església s'esmenta com a Santa Creu del Palau l'any 1018. Com a Santa Creu de Creixà no es documenta fins a l'any 1120. Al segle XV la trobem dins la parròquia de Sant Jaume. A mitjans del segle XX el conjunt estava força malmès, motiu pel qual l'any 1985 alguns veïns de la Fortesa i de can Canals, així com el paleta de l'Ajuntament Albert Bosch, van estar durant un temps fent jornals en dies feiners per reconstruir les parts malmeses. En el transcurs de les obres, van descobrir la porta primitiva del costat de xaloc. </p> | 41.4603854,1.7722281 | 397464 | 4590594 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-20250305110140.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Santa Creu de Palau. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 100106 | Cementiri de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-santa-creu-de-creixa | XIX | <p>El cementiri de Santa Creu de Creixà està situat al davant de l'església, tot formant un recinte tancat. Al costat de la portalada hi ha un primer tram de nínxols i la resta es troben adossats amb mur de tramuntana. A tot el subsòl que envolta el temple hi deu haver més sepultures.</p> | 08161-254 | Santa Creu de Creixà | <p>El cementiri actual es va començar a construir al segle XIX, moment en què es va deixar d'enterrar al terra del voltant de l'església.</p> | 41.4604100,1.7720000 | 397444 | 4590597 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100106-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100106-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 100007 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-4 | <p>El riu Anoia neix al municipi de Jorba i transcorre per diversos municipis de l'Anoia fins a desembocar al riu Llobregat, en terme de Martorell. El riu travessa el terme de Piera pel seu extrem de migdia, fent de partió amb el erme de Cabrera. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els àlbers, pollancres, bogues, oms, etc.</p> | 08161-218 | Sector de migdia del terme municipal. | 41.4605800,1.7631100 | 396702 | 4590626 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 99011 | Molí de Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lesquerra | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU, S. (1991). “Els molins fariners de la conca de l’Anoia”: <em>Miscèl·lània Penedesenca. </em>Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El Molí de Ca l'Esquerrà és un edifici del segle XVIII que va habilitar-se com a molí paperer al segle XIX, quan va ser notablement ampliat. Fou novament reformat amb els nous usos introduïts al segle XX, com a fàbrica tèxtil primer i com a cava després. </p> <p>Està format per quatre volums, dos dels quals adossats al principal i un altre d'aïllat. El volum principal consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'orienta a ponent i té una composició de la façana simètrica. El portal està centrat i és d'arc escarser ceràmic. A cada costat té un finestral d'arc rebaixat ceràmic, amb una motllura superior a mode de guardapols. El pis s'obre amb vuit finestres de la mateixa tipologia però de menors dimensions, que arrenquen d'una imbricació ceràmica. El coronament està definit per una imbricació ceràmica d'on arrenca un capcer sinuós amb pilars d'obra vista amb pinyes decoratives. A la part central del capcer hi ha un plafó de ceràmica on hi diu 'CAVES PAGÈS ENTRENA'. </p> <p>A la façana lateral de tramuntana s'hi adossa un volum de notables dimensions, amb quatre finestres 'arc pla arrebossat i un grup de finestres més petites d'arc escarser arrebossat al pis. Al costat de migdia el tercer volum és de menors dimensions i sembla correspondre's amb la part primitiva de la construcció. Presenta un portal d'arc escarser de pedra tosca tapiat, com també carreus escairats a la cantonada. </p> <p>El quart volum es troba situat a pocs metres del tercer. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants. També té moltes finestres a nivell del pis, com és característic dels molins paperers i del tèxtil per facilitar l'assecat del producte. </p> <p>A la planta baixa del primer, segon i tercer volum s'hi conserven naus diàfanes cobertes amb volta rebaixada de grans carreus de pedra tosca, així com vestigis de la sala de moles. </p> <p>El tractament exterior dels murs de tots els volums és arrebossat i pintat, amb carreus escairats a les cantonades.</p> | 08161-79 | A 1,8 km. de Sant Jaume. | <p>L'origen de la construcció seria el d'un molí fariner del segle XVIII, que amb el pas dels anys va transformar-se en un molí paperer. El seu darrer ús fabril fou de fàbrica de tractament de teixits. Des de la dècada de 1980 s'utilitza com a celler i seu social d'una cava.</p> | 41.4606300,1.7532400 | 395878 | 4590644 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99011-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99011-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99011-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment es coneix com les Caves Pagès Entrena. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 100171 | Rellotge de sol de cal Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-francesc | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la masia de cal Francesc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma circular, gravada sobre el morter. A la part superior hi ha fixat el gnòmon i a sota els números romans. A baix hi consta l'any '1929'.</span></span></span></span></span></span></p> | 08161-312 | Cal Francesc. | 41.4621800,1.7592000 | 396378 | 4590808 | 1929 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100171-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99434 | Cal Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Cal Francesc és una masia construïda durant el primer terç del segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte a les golfes que s'obre amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Corona l'edifici un rellotge de sol dins un petit capcer semicircular, sota del qual hi ha pintat l'any '1929'. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un pati clos entre dues construccions de dos nivells d'alçat i una portalada i paret frontal amb reixa de forja.</p> | 08161-95 | Camí de Cal Francesc. | <p>Era la masoveria de Cal Marrugat. La va comprar Josep Torrents l'any 1929 i la va restaurar.</p> | 41.4622300,1.7592000 | 396378 | 4590814 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99434-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com el Maset de Graells. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 100172 | Rellotge de sol de can Patomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-patomas | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal de can Patomàs.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma rectangular amb la part de dalt esgraonada. És pintat de color bru sobre un fons cru i té un sol a la part superior que a la part de la boca hi té fixat el gnòmon. A sota té els números i a cada cantonada un motiu: un raïm, unes espigues de blat, una bóta i un trill. A la part inferior hi consten els anys '1748 ' i '1986'. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-313 | Can Patomàs. | 41.4648500,1.7588500 | 396353 | 4591105 | 1986 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100172-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99442 | Can Patomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patomas | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Can Patomàs és una masia del segle XVIII que ha estat notablement reformada al segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat format per diversos volums que es tanquen formant un pati central. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'arc de mig punt amb les dovelles tallades per adaptar una porta moderna. A les dovelles superior hi consta l'any '1748'. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja i tenen entremig un rellotge de sol pintat. El ràfec està acabat amb una cornisa sostinguda per peces ceràmiques. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. </p> <p>A banda i banda de la façana s'hi adossa de forma perpendicular un volum rectangular de construcció més recent, que formen un pati frontal. El de ponent s'hi obre amb pòrtics d'arc escarser arrebossat. A la part de migdia hi ha la portalada, d'arc escarser de pedra. Fora d'aquest recinte hi ha les restes d'una premsa de vi i una bassa-safareig.</p> | 08161-98 | Camí de Can Patomàs. | <p>Els Torrallardona es van establir a Can Patomàs al segle XVIII, procedents de Can Torra de Castellfollit del Boix.</p> | 41.4648800,1.7588800 | 396356 | 4591109 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99442-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 100095 | Font del Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-portell | <p>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</p> | XX | No hi brolla aigua. | <p>Font situada en un mur davant de les cases del Portell.</p> <p>És una estructura de ceràmica adossada a una paret, oberta frontalment amb una fornícula d'arc escarser ceràmic. A l'interior hi havia el brollador, que ha estat tallat, i la pica rectangular.</p> | 08161-243 | C. Portell. | 41.4677900,1.7924800 | 399166 | 4591392 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100095-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100095-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98994 | El Portell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portell-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | Algunes parts del conjunt presenten cert estat de deteriorament. | <p>Conjunt de cinc cases construïdes entre el segle XIX i el XX a l'entorn d'una masia del segle XVI. </p> <p>La part frontal del conjunt ha quedat configurat com un carrer, construït aprofitant el desnivell del terreny en sentit ascendent. Al costat de ponent hi ha la casa principal, amb dos nivells d'alçat i la coberta que fa el desaiguat al costat de ponent. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i a l'angle de la cantonada presenta dos rellotges de sol pintats. La part de llevant s'hauria dividit formant una altra casa. Les dues següents cases són de dos nivells d'alçat i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tenen les obertures igualment d'arc pla arrebossat. </p> <p>La quarta casa supera en alçada a la resta i incorpora elements d'estil eclèctic, com motllures amb garlandes sobre les obertures, un balcó corregut al pis i una barana de motius circulars al coronament. La darrera casa és com les altres, amb un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla arrebossat. A la part posterior hi ha diversos cossos adossats, dels quals n'hi ha que semblen correspondre's amb cups pel vi.</p> <p>El ràfec de totes les cases llevat de la quarta és amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques, i l'acabat exterior és arrebossat i pintat.</p> | 08161-62 | Veïnat del Portell. | <p>Al fogatge de 1553 hi consta en Canals del Portell. Aleshores la casa era coneguda com el Mas de Coll de Portell. Estava dividida en diversos habitatges, on hi vivien els parcers de Can Canals i Can Benet.</p> | 41.4679500,1.7921800 | 399141 | 4591410 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98994-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 100104 | Carrer de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-torre | XX-XXI | <p>Carrer situat entre el nucli de Sant Jaume Sesoliveres i la masia de Can Patomàs. </p> <p>És un conjunt de cases entre mitgeres construïdes al segle XIX. La tipologia constructiva original és de cases de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tot i que es troben força reformades, en dues d'elles s'hi conserven els portals d'arc escarser de pedra carejada. Els finestrals dels pisos són d'arc pla arrebossat i la majoria tenen sortida a balcons. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Algunes de les cases del carrer són de nova construcció.</p> | 08161-252 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Les cases del carrer de la Torre, també conegut com de la Rata, van ser construïdes per allotjar els parcers que treballaven a Can Patomàs, coincidint amb l'auge del cultiu de la vinya.</p> | 41.4689300,1.7536300 | 395924 | 4591565 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100104-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99682 | Font de l'Aigüerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laiguerol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font urbana situada en un costat del camí que va de Sant Jaume Sesoliveres a Can Patomàs. Es tracta d'una construcció formada per un dipòsit quadrangular d'obra a la part frontal del qual hi ha una aixeta metàl·lica. Està adossada a la cantonada d'un mur d'obra, amb pedrís en un costat. </p> | 08161-121 | Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4693000,1.7531800 | 395887 | 4591606 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99682-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99682-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98995 | Can Canals de Mas Bover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-de-mas-bover | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Calellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | El mur del baluard es troba parcialment esfondrat i la casa presenta cert estat de deteriorament. | <p>Can Canals de Mas Bover és una masia del segle XVI a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals al segle XIX. Actualment es troba en un entorn urbà.</p> <p>És una masia aïllada i de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat i les obertures que hi ha a la planta baixa i al pis són d'arc pla arrebossat. Entre els finestrals del primer pis s'observen les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda el gnòmon. El ràfec està acabat amb una imbricació de teula. El tractament exterior dels murs és arrebossat.</p> <p>Al costat de llevant s'hi adossa de forma perpendicular un volum de planta baixa i dos pisos i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior s'obre amb una galeria horitzontal de set pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes ceràmiques, dels quals algun es troba modificat i/o tapiat. Al costat de ponent s'hi adossa un volum de planta baixa i pis amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, on s'orienta la façana. Totes les obertures d'aquest volum són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels volums secundaris és arrebossat. Durant la segona meitat del segle XX s'han adossat més cossos a la construcció original.</p> <p>La masia queda frontalment tancada per un baluard, obert a llevant amb una portalada d'arc rebaixat ceràmic i una cornisa dentada a sobre. A la part de migdia, el mur es troba parcialment enderrocat.</p> | 08161-63 | Urbanització Can Canals. | <p>Al fogatge de Piera de l'any 1553 hi consta 'En Canals de Mas Bonet' que es deu tractar d'un error de transcripció. Al segle XVII constava com a Mas Bover i era habitada per Jaume Canals. Durant la segona meitat del segle XX hi vivien els Centelles, que havien fet de masovers a Santa Creu de Creixà. Hi havia vàries estades, en algunes de les quals hi habitaven temporalment estiuejants de Barcelona. </p> | 41.4695400,1.7799000 | 398118 | 4591601 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98995-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98995-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98995-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut fer la visita per falta d'autorització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 100105 | Casal social de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-social-de-sant-jaume-sesoliveres | XX | <p>Casal construït a l'entrada del poble durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És una nau diàfana de planta rectangular i d'un nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat emmarcat amb una motllura. A banda i banda hi ha quatre finestres d'arc pla arrebossat. La façana està coronada per un capcer rectangular amb els extrems d'obra vista i gerres de terracota. A l'interior hi ha un teatre i un bar.</p> | 08161-253 | Av. Penedès, 5. Sant Jaume Sesoliveres. | <p>És el centre de l'activitat cultural i lúdica del poble de Sant Jaume.</p> | 41.4708400,1.7501600 | 395637 | 4591781 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99890 | Església de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> | XX | <p>Sant Joan Baptista és una església construïda durant la segona meitat del segle XX dins del veïnat de Can Canals de Mas Bover.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada es troba elevada respecte el nivell del carrer, pel que per accedir-hi hi ha unes escales i una estructura amb una barana que salva el desnivell. El frontis és molt auster, amb una porta al centre d'arc escasser arrebossat. Està coronat per una cornisa d'on arrenca un petit campanar d'un sol ull emmarcat amb pedra i una creu metàl·lica al capdamunt. L'interior també és força auster, amb un petit presbiteri i les parets emblanquinades sense decoració.</p> | 08161-181 | C. Sant Sebastià, 8. | <p>Es va construir durant la segona metiat del segle XX per donar servei religiós al veïnat de Can Canals de Mas Bover, que tradicionalment ho assistia a Santa Creu de Creixà.</p> | 41.4711300,1.7806300 | 398182 | 4591777 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99890-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99890-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99890-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 99707 | Font de la Roda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roda | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font situada a l'inici del carrer de la Font. És una estructura formada per un dipòsit quadrangular feta amb murs de maó i coberta amb una cúpula coronada per una pinya decorativa. A la part frontal hi ha fixada l'aixeta i a sota hi ha una pica rectangular d'obra. Al costat de l'aixeta hi ha la roda metàl·lica, que permetia pouar l'aigua. Davant mateix de la font hi ha un arbre i un pedrís semicircular.</p> | 08161-122 | A la confluència del carrer de la Font i del carrer Nou. | 41.4711900,1.7520100 | 395792 | 4591817 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99707-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99707-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 100011 | Pedró de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-jaume-sesoliveres | XX | <p>El pedró de Sant Jaume Sesoliveres es troba situat al centre de la plaça que hi ha davant l'església. </p> <p>És una creu llatina metàl·lica amb les terminacions lobulades, que es troba fixada sobre una base quadrangular de tres nivells en gradació. El de sota és fet de pedra lligada amb morter i els extrems ceràmics, el segon és revestit amb uns plafons motllurats i extrems ceràmics i el tercer és arrebossat. A la part frontal d'aquest darrer hi ha fixada una placa de marbre que diu 'SANT JAUME/ SESOLIVERES /DONA LA BENVINGUDA /AL SEGLE XX / 1 DE GENER DE 1901 / RESTAURADA EL 2001'.</p> | 08161-222 | C. de la Font. Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Als pedrons situats davant l'església és on tradicionalment es beneïa el terme.</p> | 41.4711900,1.7520100 | 395792 | 4591817 | 1901 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100011-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100011-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98968 | Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarda-0 | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Can Sardà és una masia del segle XVIII que ha estat reformada al segle XX.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba centrat en el frontis. Al seu costat hi ha un altre portal d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, algunes ampliades modernament, i a les golfes hi ha tres petits pòrtics d'arc de mig punt adovellat. Al costat del finestral central del pis hi ha el gnòmon com a únic testimoni d'un rellotge de sol. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte una d'arc pla de pedra carejada a la lateral. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat.</p> <p>Davant la masia hi ha un pati tancat per diversos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat i un baluard, que s'obre a davant i al costat amb sengles portalades amb llinda de fusta i brancals ceràmics. </p> | 08161-58 | Pl. del Padró. | <p>Tenim notícies que al segle XIV, concretament l'any 1380, s'esmenta la quadra de Bellpuig en una acta de donació del castell de Piera. Algunes fonts (ESCUDERO, 1981:43) apunten que es podria correspondre amb la masia de Can Cerdà, que antigament es denominava Bellpuig. La masia de Can Sardà i Ca l'Estevenia serien de les primeres cases que es van fer a l'entorn de l'església, que donaria origen al nucli de Sant Jaume Sesoliveres. </p> | 41.4712000,1.7499000 | 395616 | 4591821 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Cal Masover. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 100286 | Veïnat de Can Canals de Mas Bover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-can-canals-de-mas-bover | <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XIX-XX | <p>Can Canals és un veïnat de cases que originalment estaven construïdes formant dos carrers. </p> <p>Es tracta d'un conjunt de cases entre mitgeres, majoritàriament de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les cases que el conformen han estat força reformades els darrers anys, com també se n'han enderrocat i construït de noves. La majoria s'estructuren en dues crugies i els frontis es composen segons dos eixos d'obertures, entre les que es conserva algun portal d'arc escarser o pla arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, en algunes cases amb el finestral del pis amb sortida a un balcó. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-344 | Sud del terme municipal. | <p>El veïnat es va construir en terres de la casa pairal de Can Canals de Mas Bover i probablement els primers habitants van fer parcers que treballaven les seves terres. Amb el pas dels anys, hi van començar a habitar famílies de Barcelona. Al seu voltant hi ha crescut una urbanització de gran extensió.</p> | 41.4713500,1.7806800 | 398186 | 4591801 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 100103 | Rellotge de sol de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-jaume-sesoliveres | XX | <p>Rellotge de sol vertical que es troba situat a nivell del primer pis de la façana principal d'una casa del nucli de Sant Jaume Sesoliveres.</p> <p>S'orienta a migdia i està format per una motllura circular d'on surt el gnòmon, que projecta l'obra sobre el rellotge semicircular. Està pintat amb pintura de tonalitats terroses, tant al voltant del cercle com el propi rellotge, sobre el qual hi diu '1925' i a l'altre '1988'. Aquesta darrera és la data de la restauració. </p> | 08161-251 | C. Nou, 37. Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4713800,1.7521000 | 395800 | 4591838 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 100290 | Festa Major de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-sesoliveres | XIX-XX | <p>La Festa Major del nucli de Sant Jaume Sesoliveres es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, la d'estiu, i el més proper a Sant Nicasi, la d'hivern. L'acte central de la festa d'estiu és la missa solemne de diumenge al matí i al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són àpats populars, jocs familiars, cinema a la fresca, concert, etc. La festa major d'hivern té l'ofici solemne en honor al sant com a acte central. És tradició que els que han tingut fills el darrer any, treuen en processó la imatge del Sant pels carrers del poble. </p> | 08161-348 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Segons creença popular, la festa es remunta a l'any 1889, quan el poble de Sant Jaume Sesoliveres va viure una gran mortalitat infantil. El poble es va ecomanar a Sant Nicasi sortint en processó i celebrant un ofici en honor seu, que van mantenir des d'aleshores per haver parat la mortalitat. L'any 1970 la festa es va traslladar al primer cap de setmana de febrer.</p> | 41.4714000,1.7502800 | 395648 | 4591843 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 100009 | Ca l'Estevania | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestevania | XVII-XX | <p>Ca l'Estevenia és una masia del segle XVII construïda al costat de la rectoria de Sant Jaume Sesoliveres. Durant la segona meitat del segle XX es van modificar moltes de les obertures tot incorporant-hi la pedra i ampliant-la en alçada.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt i, com les finestres del pis, es troba emmarcat amb pedra afegida modernament. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt que descansen sobre pilars de pedra amb capitells.</p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Segons un testimoni gràfic, a l'interior hi ha dos portals destacats de tradició gòtica, que es desconeix si són originals de la casa i si encara hi són per no haver-hi pogut accedir. Davant la casa hi ha un pati tancat per un mur perimetral obert en un costat amb un portal d'arc de mig punt adovellat.</p> | 08161-220 | Pl. del Padró, 7. Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4715800,1.7505400 | 395670 | 4591862 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100009-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100009-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100009-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 100096 | Nucli de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-jaume-sesoliveres | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XI-XXI | <p>Sant Jaume Sesoliveres és un petit nucli de població rural, situat a la riba esquerra del riu Anoia. Va créixer a l'entorn de l'església de Sant Jaume, al costat de la qual hi trobem la rectoria i dues masies, construïdes en època moderna, així com les antigues escoles i algunes cases de poble. Al llarg del segle XIX es van començar a construir cases al sector de llevant, al denominat Carrer Nou, i van seguir amb els carrers de la Font, de Sant Nicolau, el Major i el de Sant Josep, separats pel primer nucli per un camp i perpendiculars a l'avinguda de Vilafranca. Al costat de migdia del nucli s'hi va construir el local social. </p> <p>Les cases que conformen els carrers són edificis entre mitgeres i generalment de dues crugies. Tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana i tenen dos nivells d'alçat, excepte les del carrer nou que en tenen tres o quatre. Entre els portals, en destaquen els d'arc escarser de pedra carejada, tot i que la majoria són d'arc pla o d'arc escarser arrebossat. Els finestrals són tots d'arc pla arrebossat, molts de factura moderna i en algunes cases amb sortida a balcons. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p> </p> | 08161-244 | Al sud del terme municipal de Piera. | <p>L'origen del nucli de Sant Jaume Sesoliveres el trobem en l'església de Sant Jaume, que tot i que al segle XI consta com a parròquia, a l'acta de consagració de Santa Maria de Piera ja consta com la seva sufragània. Per les construccions conservades,hem de suposar que al seu voltant hi havia alguna casa, formant un nucli de població molt reduït. Tenim notícies que al segle XIV, concretament l'any 1380, s'esmenta la quadra de Bellpuig en una acta de donació del castell de Piera. Algunes fonts (ESCUDERO, 1981:43) apunten que es podria correspondre amb la masia de Can Cerdà, que antigament es denominava Bellpuig. En època moderna, al segle XVII es van consolidar ambdues masies, Can Sardà o Ca l'Estevenia. El nucli va començar a créixer de forma significativa al segle XIX, coincidint amb l'auge del cultiu de la vinya i els parcers que buscaven habitatge a la zona. Les primeres cases construïdes van acabar configurant el carrer Nou, i encara més a llevant van créixer aviat els carrers de la Font, de Sant Nicolau, el Major i el de Sant Josep. El vot de poble es va fer l'any 1889. A principi del segle XX el poble comptava ja amb unes escoles i finalment s'hi va construir un local social. </p> | 41.4715900,1.7515500 | 395754 | 4591862 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100096-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100096-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100096-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98826 | Església parroquial de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-jaume-sesoliveres | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Sant Jaume és una església d'origen romànic que va ser notablement reformada als segles XVI, XVIII i XX. Al seu voltant s'hi van anar construint edificacions que en dificulten la visibilitat.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó dividida en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori. Presenta dos capelles laterals a cada costat, obertes a la nau en arc de mig punt. L'absis està elevat respecte la resta i està cobert amb volta semiesfèrica. La llum natural de la nau la donen una petita rosassa als peus del temple, on no hi ha cor, així com petites obertures amb vitralls a les capelles laterals. </p> <p>L'accés principal és dins un cos semicobert amb volta de canó de maó pla. El portal és adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats, on hi consta gravat l'any '1734'. El campanar, construït al segle XX, s'adossa al costat de gregal del temple i s'obre a la part superior amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic a cada costat. </p> <p>El tractament dels murs es manté enguixat amb policromia a l'interior i amb restes d'arrebossat de morter de calç a fora, on a causa del deteriorament es pot veure el parament de pedra lligada amb argamassa. </p> | 08161-16 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>La primera notícia documental de l'església de Sant Jaume és de l'any 1184, quan consta com a sufragània de Santa Maria de Piera. Al segle XVI s'hi va afegir la sagristia i el retaule del Roser, i al segle XVIII fou reformada en la seva totalitat. La darrera obra significativa va ser la construcció del campanar, de principi del segle XX.</p> | 41.4717200,1.7507200 | 395685 | 4591878 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-4.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 100107 | Portal de la plaça del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-placa-del-pedro | XVI-XVIII | <p>A la casa del costat de l'església de Sant Jaume Sesoliveres s'hi conserva el portal antic.</p> <p>És un portal d'arc de mig punt adovellat fet amb dovelles de pedra ben tallada. La dovella del costat dret es troba erosionada, fet que podria haver-se produït per la tradició del salpàs. La part interior del portal ha estat tallada de forma rectangular per posar-hi fusteria moderna.</p> | 08161-255 | Pl. del Pedró, 3. Sant Jaume Sesoliveres. | <p>La casa on es troba situat el portal és de nova construcció, pel que suposem que pertany a la casa que hi havia anteriorment.</p> | 41.4717700,1.7504400 | 395662 | 4591884 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100107-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 100000 | Campanes de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-jaume-sesoliveres | XVII-XIX | <p>Al campanar de l'església de Sant Jaume Sesoliveres s'hi conserven dues campanes antigues. Són de mitjanes dimensions i fetes de bronze. Entre les inscripcions, poc visibles a la seva part exterior, s'hi poden llegir els anys de construcció, '1685' i '1880'. Els jous on estan fixades són originals.</p> | 08161-211 | Església de Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4718900,1.7506400 | 395679 | 4591897 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100000-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 99435 | Cal Marcelino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelino | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Calellades. </span></span></span></p> | XX | Part de la coberta s'ha esfondrat i es troba tapiada. | <p>Cal Marcelino és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. La façana de ponent presenta tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes ceràmiques al pis. Les façanes de migdia i de tramuntana no presenten obertures i la de llevant no és visible. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmics. El parament dels murs és de còdols lligats amb argamassa, visible pel mal estat del morter de calç que la revestia. </p> | 08161-96 | Camí de Can Bou a la Casa Blanca. | <p>La casa fou construïda a la dècada de 1920 per allotjar-hi la família Nicolau, que feien de masovers a Casa Blanca. El darrer masover que hi visqué fou en Marcelino, qui acabà donant nom a la casa.</p> | 41.4721338,1.7648787 | 396868 | 4591906 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99435-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-09-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut apropar a la casa pel tancat que l'envolta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 100177 | Rellotge de sol de la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-blanca | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat al capcer de la façana principal de la masia de Casa Blanca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>S'orienta a migdia i és de forma circular, emmarcat amb ceràmica. A la part superior hi ha un cercle on hi ha fixat el gnòmon i els números de sota són romans. </span></span></span></span></span></span></p> | 08161-317 | La Casa Blanca. | 41.4732700,1.7647400 | 396858 | 4592033 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100177-20.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 99005 | La Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-3 | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | El volum principal pateix cert estat de deteriorament i alguns dels volums secundaris es troben en estat ruïnós. | <p>La Casa Blanca és una masia del segle XVI que va ser reformada als segles XIX i principi del segle XX. </p> <p>La masia està formada per diversos volums superposats, que tanquen la casa principal amb un pati frontal. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Els finestrals de la planta baixa són d'arc rebaixat ceràmic amb brancals de pedra i els del pis són d'arc pla de pedra carejada amb sortida a balcons amb baranes de forja. Les golfes s'obren amb tres òculs ovalats emmarcats amb una motllura. El coronament està definit per una cornisa motllurada d'on arrenca un capcer semicircular que incorpora un rellotge de sol al centre. A la façana de ponent hi havia una galeria porticada que es va enderrocar. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. L'interior es manté amb la distribució i acabats originals.</p> <p>A cada costat de la casa hi ha un baluard amb una gran portalada, i a la part frontal hi ha els corrals i el celler, alguns en estat ruïnós. Al pati també hi ha un pou datat de l'any '1821'. Al costat de llevant del conjunt hi ha les masoveries. Fora del recinte, al costat de ponent, hi ha l'era encaironada i un cobert en ruïnes.</p> | 08161-73 | Camí de la Fortesa a Can Bou. | <p>Antigament era coneguda com el Mas de les Pareres. L'any 1659 ja la trobem esmentada com a Casa Blanca i hi vivia Joan Canals, i abans hi havien viscut els Mata i els Martí. Va ser una finca amb una important producció de vi. L'any 1917 la va comprar la família Cantí, que hi va fer una reforma. Fa uns anys que la galeria que tenia a la façana lateral es va esfondrar.</p> | 41.4733400,1.7647000 | 396855 | 4592041 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99005-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99005-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99005-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 99855 | Cementiri de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-sesoliveres | XX | <p>El cementiri de Sant Jaume Sesoliveres està situat al sector nord est del nucli urbà. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra arrebossats i pintats, que s'obre a migdia amb una portalada amb pilastres i una porta de forja amb una creu a dalt. A l'interior els nínxols es distribueixen al costat de llevant i tramuntana, amb un passadís central custodiat per xiprers que condueixen a la capella del fossar.</p> | 08161-166 | Camí del Cementiri. | <p>Va ser construït a principi del segle XX per donar servei al poble de Sant Jaume Sesoliveres.</p> | 41.4734600,1.7506100 | 395679 | 4592071 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99855-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99855-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99855-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99855-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99433 | Mas Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueras | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Miralles, J.A. (2014). <em>Propietats de vilatans de Piera. Finals s. XVIII i principis del s. XIX. </em>[s.n.]</span></span></span></p> | XVIII-XX | Pateix cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>El Mas Figueras és una masia del segle XVIII sobre la qual s'hi va fer una ampliació notable durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular a l'entorn del qual hi ha diversos volums d'un i dos nivells d'alçat, que junt amb el baluard tanquen la casa frontalment. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al segle XX es va alçar un cos quadrangular en un costat del volum principal, que supera en alçada a la resta i té la coberta a quatre vessants. Totes les obertures visibles des de fora del baluard són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El baluard té una portalada d'arc escarser i enllaça amb un cobert on hi ha les restes d'un rellotge de sol.</p> | 08161-94 | Carrer de Can Canals. | <p>L'any 1801 Pau Bros de Masquefa va vendre la vinya i tots els seus drets a Miquel Bou del mas Figueras de Piera. A principi del segle XX n'era propietari Esteve Bou i l'any 1925 va ser adquirida pel Sr. Alcazar de Barcelona, qui la convertí en un centre de joc clandestí. Al davant un amic seu s'hi va construir Cal Moreno, inicialment dita Cal Sr. Rafael. A la mort dels propietaris a la dècada de 1930, les cases es van posar a subhasta, que adquiriren el senyor Llorenç Vall i el senyor Moreno, respectivament.</p> | 41.4767800,1.7788600 | 398043 | 4592406 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut accedir a l'interior del baluard. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99887 | Cal Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreno-1 | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XX | <p>Cal Moreno és una casa senyorial construïda a principi del segle XX.</p> <p>És una estructura de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, amb el finestral central amb sortida a un balcó amb baranes de forja. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. A la façana es reprodueix aquest mateix esquema compositiu, tot i que a les golfes les finestres són d'arc pla. </p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior s'hi conserven paviments de mosaic hidràulic.</p> | 08161-178 | Camí del Mas Figueres. | <p>L'any 1925 el Sr. Alcazar de Barcelona va adquirir el Mas Figueras, que la va convertir en un centre de joc clandestí. Al davant un amic seu s'hi va construir Cal Moreno, inicialment dita Cal Sr. Rafael. A la mort dels propietaris a la dècada de 1930, les dues cases es van posar a subhasta, que adquiriren el senyor Llorenç Vall i el senyor Moreno, respectivament.</p> | 41.4769000,1.7798200 | 398123 | 4592418 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99887-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99887-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99887-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 99806 | Font i safareig de Mas Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-mas-figueras | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XX | Pràcticament tapat de vegetació. | <p>Font situada en una raconada d'una zona boscosa al nord del Mas Figueras. És una construcció formada per una mina d'aigua, que es troba tancada amb una porta. En seu costat hi ha un banc de costats arrodonits adossat en un mur de maó, i al davant un safareig rectangular de notables dimensions. Està tot cobert de vegetació, com també ho estan els bancs i restes d'altres estructures que hi ha prop seu.</p> | 08161-136 | Camí de Mas Figueras. | 41.4777900,1.7775400 | 397934 | 4592520 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99806-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99806-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99806-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99806-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 99990 | Savina de Can Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savina-de-can-figueras | <p>La savina de Can Figueres està situada en el marge d'un camp al nord de Can Figueres. </p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari de savina (Juniperus phoenicea), espècie de conífera de la família de les cupressàcies molt comú a l'àrea mediterrània. El tronc és curt i té una capçada arrodonida i molt voluminosa. </p> | 08161-201 | Camps de Can Figueres. | <p>Segons consta als mapes topogràfics, el camp del davant es denomina 'la Sivina', fet indicatiu de la seva antiguitat.</p> | 41.4786300,1.7775700 | 397938 | 4592613 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 98822 | Castell de Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-freixe | <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Text plafó indicatiu.</p> | X | En queden restes. | <p>Les restes del castell de Freixe es troben situades dalt d'un promontori. S'hi identifiquen trams de la muralla al camí que porta al cim, amb murs de pedra lligada amb argamassa d'una potència considerable. A dalt del turó s'hi conserva part d'una torre de defensa de planta circular, a redós de la qual es va construir l'església de Freixe o del Tretze entre els segles XI i XII. El parament de la torre és de còdols lligats amb morter disposats en filades. Al voltant de l'església s'observen restes altres restes constructives.</p> | 08161-12 | Ctra. de Piera de Sant Sadurní. | <p>El castell de Freixe està documentat per primera vegada a la carta de poblament de Freixe de l'any 955. Pertanyia al vescomptat de Barcelona fins que al segle XIII fou donat a la canònica de Santa Maria de Solsona. Dins del seu terme hi havia tres molins i importants recursos, que foren motiu de litigi entre els Freixe, castlans del castell, i la canònica per les imposicions de pagament.</p> | 41.4803300,1.7409500 | 394883 | 4592846 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-4.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98825 | Sant Nicolau del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-del-freixe | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Sant Nicolau del Freixe o del Tretzè és una capella romànica construïda al segle XIII dalt d'un turó, a redós del castell. </p> <p>És un temple de planta rectangular amb l'absis semicircular. La nau és d'un sol tram, cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. A la façana lateral de tramuntana s'hi obre una capella en arc apuntat de pedra, dins el qual hi ha les escales que portaven al cor, actualment desaparegut. Aquí s'observa la part on el mur de l'església s'entrega al mur de la torre del castell. L'absis està elevat respecte la resta i presenta dos arcs torals que enllacen la volta semiesfèrica amb la nau. La llum natural de l'església s'obté amb una finestra esqueixada situada a l'absis, dues finestres de mig punt del mur de migdia i una en forma de creu sobre el portal. </p> <p>A nivell exterior, el temple es troba orientat a ponent. La façana presenta la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i sobre el seu eix té una finestra en forma de creu. Està coronada per un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull, incorporat en època contemporània. A l'angle de mestral s'hi adossa la torre circular del castell. El parament és de pedra sense escairar disposada en filades irregulars. </p> | 08161-15 | El Freixe. | <p>La capella de Sant Nicolau es va construir per donar servei a la quadra del Freixe, on des del segle XI hi ha documentat el castell. La primera notícia documental de la capella és de l'any 1260. Entre els segles XV i XVI Sant Nicolau ja consta com a sufragània de Piera. Es va restaurar l'any 1967.</p> | 41.4803927,1.7409978 | 394888 | 4592852 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-4.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és conegut com Sant Nicolau del Tretzè. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 99791 | Font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Al costat s'hi han apilat teules. | <p>Font situada en un un muret de pedra que forma un parterre davant la masia del Freixe. El mur està revestit amb formigó, on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Les restes vegetals no permeten veure les característiques de la pica. Al davant hi creix un plàtan i en un costat hi ha una bassa buida que es devia omplir de l'aigua sobrant.</p> | 08161-123 | Masia el Freixe. | 41.4806000,1.7401500 | 394817 | 4592876 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99791-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99791-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La mànega que hi ha al costat fa pensar que l'aigua és reconduïda en un altre punt. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 100168 | Llegenda del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-freixe | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PASCUAL, P. (2011). <em>Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés.</em> Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | XIX | <p>El lloc del Freixe era un lloc molt freqüentat per trobar-se al peu del camí principal d'Igualada a Calaf. Segons la memòria popular, es van produir diverses desaparicions de viatgers que van portar a la investigació de les forces de l'ordre públic. Les pistes van portar a l'amo del Freixe, motiu pel qual la casa fou escorcollada amb la macabra troballa dels cadàvers dels vianants enterrats al celler. Per aquests fets, l'amo de l'hostal fou empresonat i executat a Vilafranca del Penedès.</p> | 08161-309 | Masia el Freixe. | <p>Es creu que aquesta llegenda es basa en fets reals i que podria ser Tomàs Ferrer i Margarit l'acusat, ja que la seva muller Teresa Saumell tenia un deute amb Josep Farré, masover de Can Selva per diversos deutes entre els que hi havia la multa i despeses d'una causa de la Reial Audiència contra ell.</p> | 41.4807500,1.7404700 | 394844 | 4592893 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 100169 | Llegenda de la Tomasa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomasa-de-les-planes | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Explica la llegenda que en un conflicte passat es va amagar totes les joies de Piera dins la finca de les Planes. Concretament, es van col·locar dins una campana de l'església dita 'Tomasa', que es va enterrar en una serralada del mas dita la serra de la Tomasa, tant pot ser per la campana o perquè ja s'ho deia. </p> | 08161-310 | Serra de la Tomasa. | 41.4807700,1.7485800 | 395521 | 4592885 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/