Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98820 | Jaciment del torrent de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-torrent-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -XVIII / -VII | Desaparegut. | <p>En una bauma situada sobre el torrent de la Fortesa s'hi van localitzar restes humanes prehistòriques. La bauma es troba malmesa a causa de l'erosió natural, motiu pel qual es va fer una intervenció arqueològica d'urgència al lloc. Les restes són d'almenys dos individus, un d'ells un infant, en estat de conservació variable. També s'hi localitzen restes d'un rosegador. No s'hi va localitzar cap estructura ni aixovar. Pel que fa al material, en aquesta intervenció no se'n va trobar, tot i que en la primera prospecció feta al lloc l'any 1997 es va localitzar ceràmica grollera feta a mà, que podria ser de l'edat del Bronze.</p> | 08161-10 | Torrent de la Fortesa. | 41.4541721,1.7538556 | 395919 | 4589926 | 08161 | Piera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99681 | Casalot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-forn | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVI-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Casalot del Forn és una masia en estat ruïnós de la qual se'n té poca documentació i que està relacionada amb la masia propera del Forn del Vidre. En queden les restes dels murs de poca alçada, que permeten definir la seva planta rectangular de notables dimensions, a la qual s'hi adossaven diverses cossos annexes. A la part de migdia i de tramuntana s'hi observen dues estructures circulars que es corresponen amb cups de vi i que s'identificarien dins la darrera fase constructiva de la masia, al segle XIX. També seria d'aquest període un tercer cup quadrangular situat al sector de llevant. No s'hi conserven obertures ni elements constructius destacables. Els paraments de la masia són de pedra lligada amb morter, amb presència de rajols en algunes parts. És probable que part de l'estructura fos construïda amb tàpia.</p> | 08161-120 | Muntanyes de Ca n'Aguilera. | <p>Algunes fonts (ESCUDERO, 1981:73) apunten que es podria tractar del Mas d'Aguilera, documentat des del segle XVIII i on és possible que hi hagués un primer forn de vidre. </p> | 41.5678517,1.7344236 | 394480 | 4602570 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98824 | Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-creixa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XVII | <p>Santa Creu de Creixà és un conjunt format per una església d'origen romànic ampliada al segle XVII, un cementiri clos al seu voltant i dues masies que van ser enderrocades fa uns anys. </p> <p>El temple és de planta rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedeix pel costat de garbí. La nau presenta dos trams separats entre sí per un gran arc toral de pedra apuntat: el primer cobert a dues vessants amb bigues de fusta que es correspon a l'ampliació d'època moderna; i una volta apuntada que s'estén fins a l'absis, que s'obre a la nau amb un arc d'arc escarser. Al costat de mestral s'hi obren dues capelles laterals d'arc de mig punt ceràmic, obra també de l'ampliació del segle XVII. L'absis està cobert amb volta rebaixada i presenta una sola finestra esqueixada darrera l'altar, que es troba elevat respecte la resta de la nau. Al costat de xaloc hi ha la porta original d'accés, oberta a la nau amb volta rebaixada de pedra tosca. Als peus del temple no hi ha cor. </p> <p>L'accés a l'església es fa per un portal adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats. Sobre seu hi ha una petita finestra amb l'intradós motllurat que, junt amb la de l'absis i la de sobre el portal de xaloc, aporta la única llum natural del temple. Entre la nau i l'absis en sobresurt un campanar de cadireta de dos ulls, al qual s'hi pot accedir per una escala metàl·lica moderna. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Al costat de gregal, a la franja de morter que hi ha sota el ràfec ceràmic hi ha pintat l'any '1691' de color magenta. </p> <p>L'església està envoltada lateralment i frontalment pel un baluard que integra el cementiri construït a diversos nivells. El mur s'obre frontalment amb brancals de pedra tosca i una porta metàl·lica coronada amb una creu. Al costat de xaloc hi ha un cos perpendicular que es correspon amb la sagristia i que té un portal d'arc de mig punt adovellat que procedeix de Can Torres de Bedorc. </p> | 08161-14 | Camí de Can Canals a la Fortesa. | <p>El nom de Creixà està documentat a la zona des del segle X. L'església s'esmenta com a Santa Creu del Palau l'any 1018. Com a Santa Creu de Creixà no es documenta fins a l'any 1120. Al segle XV la trobem dins la parròquia de Sant Jaume. A mitjans del segle XX el conjunt estava força malmès, motiu pel qual l'any 1985 alguns veïns de la Fortesa i de can Canals, així com el paleta de l'Ajuntament Albert Bosch, van estar durant un temps fent jornals en dies feiners per reconstruir les parts malmeses. En el transcurs de les obres, van descobrir la porta primitiva del costat de xaloc. </p> | 41.4603854,1.7722281 | 397464 | 4590594 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-20250305110140.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Santa Creu de Palau. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98825 | Sant Nicolau del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-del-freixe | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Sant Nicolau del Freixe o del Tretzè és una capella romànica construïda al segle XIII dalt d'un turó, a redós del castell. </p> <p>És un temple de planta rectangular amb l'absis semicircular. La nau és d'un sol tram, cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. A la façana lateral de tramuntana s'hi obre una capella en arc apuntat de pedra, dins el qual hi ha les escales que portaven al cor, actualment desaparegut. Aquí s'observa la part on el mur de l'església s'entrega al mur de la torre del castell. L'absis està elevat respecte la resta i presenta dos arcs torals que enllacen la volta semiesfèrica amb la nau. La llum natural de l'església s'obté amb una finestra esqueixada situada a l'absis, dues finestres de mig punt del mur de migdia i una en forma de creu sobre el portal. </p> <p>A nivell exterior, el temple es troba orientat a ponent. La façana presenta la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i sobre el seu eix té una finestra en forma de creu. Està coronada per un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull, incorporat en època contemporània. A l'angle de mestral s'hi adossa la torre circular del castell. El parament és de pedra sense escairar disposada en filades irregulars. </p> | 08161-15 | El Freixe. | <p>La capella de Sant Nicolau es va construir per donar servei a la quadra del Freixe, on des del segle XI hi ha documentat el castell. La primera notícia documental de la capella és de l'any 1260. Entre els segles XV i XVI Sant Nicolau ja consta com a sufragània de Piera. Es va restaurar l'any 1967.</p> | 41.4803927,1.7409978 | 394888 | 4592852 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-4.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és conegut com Sant Nicolau del Tretzè. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98829 | Ermita de Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-mas-bonans | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESCUDERO, A. (1988). “Piera”: Història de les comarques de Catalunya. Anoia, vol. II. Edicions selectes: Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, G. (2015). “L’arquitectura de Cèsar Martinell i Brunet a la comarca de l’Anoia”: <em>Miscellanea Aqualatensia. </em>Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada: Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>L'ermita de Mas Bonans és una capella d'estil historicista construïda a mitjans del segle XX. </p> <p>És un edifici de planta rectangular i absis semicircular. La nau consta de dos trams separats per un arc toral i està coberta amb bigues de fusta. El presbiteri està cobert amb una volta de quart d'esfera i presenta dues finestres d'arc de mig punt amb vitralls. També són d'arc de mig punt les finestres que hi ha a les façanes laterals. No té cor.</p> <p>A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra, sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu. Corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull. La coberta és a dues vessant de teula àrab i el ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, dentada a la façana. El parament dels murs és de maó revestit amb morter, amb franges verticals de pedra que als laterals coincideixen a la base amb petits contraforts.</p> | 08161-19 | Mas Bonans. | <p>L'any 1956 el propietari de Mas Bonans, Josep Vidal i Munné, va encarregar a Cèsar Martinell la construcció d'una ermita davant de la masia, sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei, en honor de la seva dona. Des de l'any 1976 s'hi celebra un aplec que gaudeix de molta nomenada.</p> | 41.5298300,1.7283500 | 393912 | 4598357 | 1956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Cèsar Martinell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98830 | Santa Maria de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Santa Maria de la Fortesa és una església d'estil contemporani construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular on hi ha una juxtaposició d'angles rectes i corbs combinats amb diversos materials constructius, com són el maó, el formigó i la pedra. La coberta és feta amb una planxa de formigó amb dos angles inclinats sobre l'entrada i la capçalera del temple, formant un voladís triangular. El campanar, fet amb còdols i de forma triangular, s'adossa en aquest darrer extrem, tot travessant la coberta. L'espai interior està definit per una nau diàfana que s'adapta al marcat pendent de la coberta i que té la major alçada a la part del presbiteri. Aquí hi ha un vitrall de colors a banda i banda de la paret del campanar que dona llum a l'espai. </p> | 08161-20 | La Fortesa. | <p>Va ser construïda l'any 1961 i projectada per l'arquitecte Jordi Bonet Armengol, qui fou director de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona i primer director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres càrrecs.</p> | 41.4545000,1.7635800 | 396732 | 4589951 | 1961 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Bonet Armengol | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98833 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-1 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Sant Sebastià és una capella d'estil gòtic construïda al segle XVI i restaurada durant la segona meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici de planta rectangular i absis no marcat en planta. La nau consta d'un sol tram cobert amb volta que s'obre al presbiteri amb un arc apuntat. L'absis està cobert amb volta de creueria amb nervis que arrenquen de mènsules en forma de mascaró i s'entreguen a una clau de volta amb una mà i un martell esculpits. </p> <p>A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra tosca, rajoles decoratives a les impostes. A sobre hi ha una majòlica amb la imatge de Sant Sebastià i un òcul emmarcat amb ceràmica. El parament del mur és arrebossat, excepte a la part inferior que s'ha repicat per deixar la pedra vista.</p> | 08161-23 | C. de Sant Sebastià, 21. | <p>Va ser construïda en el lloc de l'antic hospital de la Vila, dins el nucli del Raval Jussà. En va promoure la construcció Miquel Marquet, veí de Piera. Va ser reformada l'any 1922, moment en què es va suprimir el campanar d'espadanya que tenia. Ha estat restaurada recentment i és un espai municipal polivalent.</p> | 41.5173700,1.7420300 | 395033 | 4596956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98850 | Portal de Can Torras de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-torras-de-la-mata | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p> </p> | XVI- XVIII | <p>Portal situat a la confluència del carrer Canigó i el carrer de la Plaça. És un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dovelles escairades de pedra tosca. No es troba en el seu emplaçament original.</p> | 08161-28 | Carreró del Canigó. | <p>Portal procedent de la masia de Can Torras de la Mata, una masia que ja consta al fogatge de Piera de l'any 1553. Era una masia important, de grans dimensions i de tipologia clàssica, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i galeria a les golfes. Se'n conserva un testimoni gràfic al llibre d'Antoni Escudero 'El terme municipal de Piera'. A la dècada de 1980 es trobava en mal estat, motiu pel qual el propietari va decidir enderrocar-la. Els portals se'ls va quedar un veí de Can Cairot que venia antiguitats i, per instància del senyor Antoni Escudero que els va identificar, l'Ajuntament de Piera el va adquirir i el va col·locar en el lloc actual. </p> | 41.5178200,1.7427100 | 395091 | 4597006 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98850-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98850-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98850-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98869 | Cases de la plaça de Joan Orpí, 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-joan-orpi-15-17 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | Presenten cert estat de deteriorament. | <p>Conjunt de cases d'origen medieval i reformades en època moderna que conformen una plaça porticada. </p> <p>Està format per les cases de Cal Nan, Cal Ros i Cal Llorenç Forn, juntament amb una part de l'edifici del Foment. Són tres cases entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en una i dues crugies respectivament. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les tres cases presenten un espai porticat a la planta baixa, obert lateralment i frontalment amb pòrtics d'arc apuntat i d'arc de mig punt de pedra carejada. També l'espai porxat és sostingut interiorment amb arcs apuntats entre els embigats de fusta de les cases. Els portals d'accés han estat força modificats i en destaca un d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra.</p> <p>La façana de Cal Ros i Cal Llorenç Forn es troba unificada, amb dos finestrals d'arc pla arrebossat a cada pis amb sortida a un balcó corregut al pis i de balcons individuals al segon. El capcer és rectangular i arrenca d'una cornisa amb forma semicircular a la part central de cadascuna. L'acabat exterior del mur és estucat imitant carreus.</p> <p>La façana de cal Nan presenta un finestral d'arc pla arrebossat al pis amb sortida a un balcó. Al segon pis hi ha tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat sobre impostes. El ràfec està acabat amb cabirons i l'acabat exterior del mur és arrebossat.</p> | 08161-30 | Pl. de Joan Orpí, 15-17. | <p><span><span><span>El nucli del Mercadal es va construir al segle XII separat del castell de Piera. Es va consolidar al segle XIV i tenia la plaça del Mercadal, actual plaça de Joan Orpí, com a centre on s’hi traslladaria el mercat setmanal. La muralla que envoltava el nucli tenia una torre denominada del Cap i tres portals d’entrada, dels quals només se’n conserva el Portal d’en Romanyà. Al segle XVIII el camí ral que transcorria pel centre del Mercadal es va pavimentar i es va enderrocar el Portal d’en Selva, situat a l’actual plaça de la Creu. Ja al segle XX la plaça va canviar de nom per Joan Orpí, qui va néixer l’any 1593 en una d'aquestes cases i fou el darrer conqueridor de Veneçuela. </span></span></span></p> | 41.5180700,1.7433500 | 395145 | 4597033 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-6.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98872 | Casa de la plaça de Joan Orpí, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-joan-orpi-4 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIV-XX | El revestiment dels murs presenta humitats. | <p>Casa d'origen medieval construïda a la vila closa del Mercadal, sobre la qual s'hi va fer una gran reforma d'estil modernista a principis del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dividida en dos, la part frontal plana habilitada com a terrassa transitable i la posterior a un vessant que fa el desaiguat al lateral. El frontis està orientat a la plaça i es composa segons dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dos portals d'accés, un d'arc pla i una amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca, de factura anterior. En cadascun dels pisos els finestrals són d'arc carpanell amb una motllura a la part superior. Els del pis tenen sortida a un balcó amb baranes de forja i les del segon pis a un balcó corregut, igualment amb baranes de forja. Corona la façana un capcer amb perfil sinuós amb una barana de forja.</p> <p>A la façana lateral s'observa el parament de la casa primitiva en planta baixa, on el mur està repicat. Hi ha dos portals amb brancals de pedra tosca. Als pisos superiors les obertures són de factura moderna, d'arc pla arrebossat. </p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte la part indicada de la façana lateral.</p> <p> </p> | 08161-32 | Pl. de Joan Orpí, 4 / C. Muralla, 1 | <p>Situada dins la vila closa medieval, al segle XVII tenim notícies que era coneguda com la Carrossera perquè s'hi fabricaven carrosses. L'any 1842 la casa va passar dels Olzinelles als Parramon, comerciants procedents de la Seu d'Urgell. La reforma modernista de principi del segle XX la va promoure Antoni Parramon i Rodó. El seu capcer va quedar malmès durant la Guerra Civil. Més endavant la família Nogués hi va tenir una sastreria.</p> | 41.5179700,1.7432400 | 395135 | 4597022 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98872-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98872-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98872-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98909 | Casa del carrer Doctor Carles, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-8 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIV (finestral)/ XIX (casa) | <p>Casa del segle XIX a la qual s'hi va afegir un finestral de tradició gòtica a nivell del segon pis. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte un portal d'arc de mig punt arrebossat i un finestral biforat amb columneta central i capitell historiat a nivell del segon pis. Concretament, el capitell és escacat i té esculpits mascarons a les seves quatre cares. Un dels finestrals del pis té sortida a un balcó amb baranes de forja. </p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules que té un voladís força pronunciat. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. </p> | 08161-41 | C. Doctor Carles, 8. | <p>El finestral procedeix de la Casa de la Volta, a qui van comprar a canvi de fer un balcó. </p> | 41.5188800,1.7458600 | 395355 | 4597119 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98909-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98909-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98909-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98915 | Cal Víctor Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-victor-riu | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Cal Víctor Riu és una casa construïda a finals del segle XIX sobre la que s'hi va fer una reforma d'estil noucentista durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, tres pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons un sol eix d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal que es troba emmarcat amb pedra i té una creu gravada sobre la clau procedent de l'antic convent dels Trinitaris. Els finestrals tenen sortida a balcons amb baranes de forja. A les golfes s'obre amb dos pòrtics separats per un pilar de fusta i estan delimitats amb baranes tornejades de fusta. El tractament exterior del mur és esgrafiat imitant carreus a la planta baixa, als pisos amb escenes bucòliques representades per angelets a cada costat dels finestrals. El ràfec està acabat amb cabirons, entre els que s'intercalen motius florals esgrafiats. </p> <p>A la façana posterior s'obre amb una galeria porticada des d'on descendeix una escalinata fins al jardí. Les parets estan igualment decorades amb esgrafiats, on s'hi representen divinitats clàssiques. A l'interior s'hi conserva la distribució i els acabats originals.</p> | 08161-45 | C. Sant Bonifaci, 16-18. | <p>A principi del segle XX la família Freixedas va habilitar aquesta casa per a l'estiueig i va fer un primer jardí aprofitant els bancals destinats a horts de la finca. El pierenc Víctor Riu i Ribera, dedicat a la producció de carburs i gasos metàl·lics, va comprar la finca l'any 1928. En va promoure una nova reforma, segons projecte de l'arquitecte Enric Catà i Catà, conegut autor junt amb Eugeni P. Cendoya del Palau Nacional de Montjuïc. En el moment de la construcció, a nivell popular es va denominar l'edifici com 'El Peligro', per la verticalitat que tenia. Acabada l'obra, Víctor Riu va encomanar a Ferran Serra i Serra d'esgrafiar la façana principal i la galeria posterior. A la dècada de 1980 va canviar de mans i el seu jardí va ser arranjat seguint una estètica italianitzant.</p> | 41.5198600,1.7469900 | 395451 | 4597227 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98915-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98915-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98915-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98915-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Enric Catà i Catà (reforma) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99003 | Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bonans | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>El Mas Bonans és una masia construïda a mitjans del segle XX en el lloc d'una construcció més antiga. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta quadrangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i el pis excepte de l'eix principal. Aquest té un portal adovellat i a sobre un finestral neogòtic d'arc conopial biforat i guardapols, on hi consta l'any '1956' inscrit. Al seu costat hi ha una finestra neoromànica d'arc de mig punt de pedra. Les golfes s'obren amb tres grups de petits pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb guardapols. A les façanes laterals i posterior es segueix la mateixa composició de finestres de pedra a la planta baixa i al pis i pòrtics ceràmics a les golfes. </p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb les obertures de pedra i les cantonades de carreus encintats.</p> <p>La casa està envoltada per un pati que queda tancat per un baluard, on hi ha algun cobert. Fora d'aquest recinte, hi ha l'ermita del Mas Bonans.</p> | 08161-71 | Carretera de Capellades a Piera. | <p>L'origen del Mas Bonans es creu molt antic. Al segle XVI hi vivia la família Orpí, nom amb què a partir del segle XVII també es troba esmentada la casa. L'any 1553 Miquel Orpí del Mas Bonans, fill de Miquel i Caterina, feu testament en favor del seu hereu Joan (AHBC). El mateix Miquel consta cop a cap de casa en el fogatge de 1553. La reconstrucció de la masia es va fer l'any 1956 per encàrrec de Josep Vidal i Munné, qui fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya i descobridor de vacunes d'algunes malalties contagioses animals.</p> | 41.5303400,1.7285800 | 393932 | 4598413 | 1956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99003-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99003-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99006 | Can Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferrer-del-coll | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. Col·lecció Cuabarrada nº2. Piera: CEPI d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Can Ferrer del Coll és una masia d'origen medieval que va ampliar-se al llarg dels segles, del XVI al XX. </p> <p>Es composa de diversos volums superposats al voltant de la casa principal i que integraven la casa dels masovers. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta composa a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre a un baluard que queda tancat amb diversos volums encarats a un pati. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un sol gravat on hi consta l'any '1651' i 'EN ALTRA AÑ DIT PRIMER IAUMI FERRER DEL COLL ROVIRA'. El portal d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat, i entorn seu hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat. Al pis, on s'hi va adossar una eixida sostinguda amb pilars de pedra, s'hi va descobrir un finestral plateresc molt singular, datable del segle XVI. El volum que s'adossa de forma perpendicular al costat de llevant presenta tres grans pòrtics d'arc rebaixat ceràmic sobre pilars, dels quals el central es troba tapiat. Totes les obertures d'aquest volum són d'arc pla arrebossat, excepte les dues de mig punt de les golfes i les espitlleres que hi ha també en aquest nivell, encarades al camí i al portal. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb els carreus vists a les cantonades. L'interior es manté amb la distribució i els acabats originals.</p> <p>Al costat de llevant de la casa s'hi va adossar un volum, habilitat parcialment com a masoveria. Aquest té un accés independent a migdia, amb un portal d'arc de mig punt adovellat, finestrals d'arc pla arrebossat al pis i dos grups de quatre finestres d'arc de mig punt arrebossat a les golfes. A la part posterior d'aquest volum encara s'hi adossen dos volums més.</p> | 08161-74 | La Pineda de Can Ferrer del Coll. | <p>L'origen del mas es remunta al segle XIII, quan era conegut com el mas del Coll i formava part de la quadra del Bedorc. Hi van residir els Coll fins el segle XIV, quan hi van passar a residir els Parera i ja al segle XV els Bargalló. L'any 1523 van entrar a la casa els Ferrer, amb el casament d'Elionor Bargalló amb Antoni Ferrer, provinent de Vallbona. També en aquest segle, hi va haver una expansió del mas amb el casament de l'hereu Montserrat Ferrer amb Eulàlia Mata, del mas de Garrigues de Pierola. En el capbreu de 1609 ja consta Joan Ferrer del Coll i Formosa com a amo i senyor del casal i diverses propietats a Piera i Cabrera. A partir d'aquest moment, el mas del Coll passarà a ser conegut com el Ferrer del Coll. A partir d'aquest moment, es documenta el casament de Ferrers del Coll amb pubilles i fadristerns de masos destacats com les Comes de Cererols de Súria, la Calsina de Santa Cecília de Montserrat, l'Espina de Sant Andreu de Tona, entre d'altres. A finals del segle XVIII el molí fariner del mas va donar al mas un segon sector econòmic important. A principi del segle XX van arrendar la fàbrica, incloent l'habitatge, a l'industrial teixidor Josep Romeu Calmet, qui va donar una prosperitat a la fàbrica tot convertint-la en un motor econòmic no només dels Ferrer del Coll sinó de tot Bedorc, ja que donava feina a molts dels seus habitants. En aquest moment, Can Ferrer del Coll era el centre de tres grans propietats rurals, la Bleda de Cabrera i Can Mata Vell de Pierola. Amb l'arribada de la Guerra Civil, l'Assumpció, vídua del Jaume Ferrer del Coll, va haver de marxar del mas tement per la seva vida i el va deixar a cura de la minyona i un mosso. Les milícies republicanes van saquejar el mas, però no es van lamentar morts (llevat de la del gos) ni grans danys materials sobre la casa. Acabada la guerra el mas va poder anar reprenent l'activitat de la mà de l'Assumpció i el seu fill Joan Ferrer del Coll Soteras, qui es casà amb la pierenca Laura Forn.</p> | 41.5024700,1.7099900 | 392335 | 4595342 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99006-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99006-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99006-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99006-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99012 | Molí de Cal Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-ferrer-del-coll | <p><span><span><span>AAVV. (2018). <em>El molí de Can Ferrer del Coll: Un patrimoni històric i industrial al terme de Piera. </em>Col·lecció Cuabarrada nº1. Piera. Edició Antoni Escudero, Ramon Mora Davant, Joan Romeu Torres, Josep Maria Romeu Gustems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>El molí de Can Ferrer del Coll es troba situat al costat d'un meandre del riu Anoia. Va ser construït al segle XVIII i ampliat al segle XIX i XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular allargada, amb un volum adossat de forma paral·lela a la façana i una bassa a la part posterior. Consta de planta baixa i dos pisos, que inclou els habitatges del moliner i del fabricant, i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. La composició de les façanes està definida per una quantitat significativa d'obertures d'arc pla arrebossat, disposades formant eixos. La façana principal s'orienta a xaloc i hi ha un portal a nivell de semisoterrani d'arc de mig punt adovellat, que s'identifica com la part més antiga de la construcció. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb morter de calç.</p> <p>Al costat mateix del portal s'hi va adossar a principi del segle XX la quadra nova, un volum rectangular d'estil modernista. Era d'un sol nivell d'alçat i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són d'arc mixtilini i llevat del portal estan agrupades de dos en dos. Tenia un capcer esgraonat i la part laterals acabada amb merlets, perduts en bona part a causa de l'enderroc. El parament del mur és de maó, amb els elements constructius també ceràmics.</p> <p>L'interior del molí es troba en estat ruïnós, tot i que encara s'hi conserva parcialment la sala de moles dels dos molins que l'integren.</p> | 08161-80 | Pineda de Can Ferrer del Coll. | <p>L'any 1770 Jaume Ferrer del Coll i Espina va rebre la concessió del domini útil de l'aigua de l'Anoia per establir un molí dins la seva propietat i la construcció d'una resclosa i un rec al riu Anoia i una mina per abastir-lo d'aigua. El senyor de Vallbona i el moliner Pere Torras s'hi van oposar, creient que perjudicaria els seus establiments, però finalment es van poder començar les obres l'any 1777. No serien les úniques reclamacions que rebrien, sinó que va ser una constant al llarg d'aquest segle i el següent en motiu de les diferents reparacions i obres que s'hi van fer. Els Ferrer del Coll inicialment projectaven un molí draper, però finalment van fer un molí fariner amb un habitatge. Els primers moliners que s'hi van instal·lar foren els Castellví, que hi van entrar el 1784. Després hi van estar els Abadal i d'ells se'n van succeir uns quants. Un dels més recordats fou un mestre de molins occità, que va tenir força relació amb els amos. Cap al 1873 la fàbrica va créixer amb la implementació de l'activitat industrial, que inicialment es va complementar amb la farinera. El primer fabricant fou Joan Romanyà, però va plegar aviat (el 1879) i el van anar succeint diversos industrials tèxtils amb residiència familiar i senyorial a la finca. Els darrers que en van fer ús van ser els Romeu, que van tenir-la en funcionament durant cinquanta anys. Fou Josep Romeu i Calmet qui hi va entrar el 1915, i fabricaven sedes artificials, moaré i raió. La mercantil Fills i Germans de J. Romeu va marxar de Can Ferrer del Coll l'any 1965 per instal·lar-se un temps en una nova fàbrica al Bedorc, però finalment van acabar tancant el 1979 per la crisi del tèxtil.</p> | 41.5018200,1.7150000 | 392752 | 4595263 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-5.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com la fàbrica de Cal Romeu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99211 | Corral del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-mas | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Masia del segle XVIII construïda a redós d'un corral. </p> <p>És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, al qual s'adossen diversos cossos que tenien un ús productiu. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, que han estat ampliades i revestides amb morter de formigó, com l'acabat de la façana. També en aquesta intervenció es va tapar el rellotge de sol, l'únic vestigi del qual és l'agulla. En un costat de la porta hi ha un pedrís d'obra. El ràfec està acabat amb una imbricació senzilla de rajol i teula. </p> <p>La resta de façanes estan parcial o totalment tapades pels cossos que s'hi adossen. Al costat de ponent s'hi adossa un cos, integrat al principal tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Es tracta de l'espai productiu de vi, on s'hi conserven dos cups circulars i la resta d'una premsa. A migdia d'aquest cos s'hi adossa la cort del porc, de poca alçada i amb el mateix acabat que el volum principal. Al costat de llevant s'hi adossa un corral semicobert, amb un accés frontal amb pilars de maó i la teulada a un vessant que fa el desaiguat a llevant. Aquest cos està reforçat amb contraforts d'obra vista. Aquest cos enllaça amb un darrer situat a gregal, on hi ha un altre cup, de planta circular i majors dimensions, construït dins un cos quadrangular cobert a un vessant. </p> <p> </p> <p> </p> | 08161-90 | Camí Romeu. | <p>Tal i com indica el seu nom, havia estat el corral de la masia propera 'Can Mas', que fou enderrocada fa uns anys. Segons s'indica al llibre d'El Terme Municipal de Piera d'Antoni Escudero, a la façana hi havia un maó amb l'any '1749' inscrit, que actualment es deu trobar tapat amb formigó. </p> <p> </p> <p> </p> | 41.5105000,1.7657800 | 397004 | 4596165 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99211-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99214 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-5 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p>La Costa és una masia del segle XVII que ha estat ampliada i reformada al segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular al voltant del qual s'hi adossen diversos cossos annexes de diferents alçades i pendents de cobertes. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'orienta a migdia i es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, que és emmarcat amb pedra i té les inicials 'BS'. S'hi adossa un cos porxat de construcció moderna, sostingut amb pilars. Les obertures de les façanes laterals i posterior són totes d'arc pla arrebossat. A la façana de llevant en sobresurt un campanar d'espadanya. </p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El costat de migdia i llevant tenen un pati tancat amb un baluard que en alguns trams és fet de tàpia.</p> | 08161-91 | Carretera de Bedorc. | <p>Al fogatge de l'any 1553 hi consta Antoni Stany de la Costa. Ja al segle XVII era coneguda com el Priorat de la Costa i es creu que havia pertangut o estat residència de capellans. S'hi documenta una esglesiola dedicada al Sant Sepulcre, que popularment es deia Sant Jaume de la Costa, de la qual es creu que el campanar n'és l'únic vestigi. La masia havia estat dividida en dos habitatges coneguts com Cal Xic i Cal Xetó.</p> | 41.4946400,1.7333400 | 394271 | 4594444 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99214-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99433 | Mas Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueras | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Miralles, J.A. (2014). <em>Propietats de vilatans de Piera. Finals s. XVIII i principis del s. XIX. </em>[s.n.]</span></span></span></p> | XVIII-XX | Pateix cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>El Mas Figueras és una masia del segle XVIII sobre la qual s'hi va fer una ampliació notable durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular a l'entorn del qual hi ha diversos volums d'un i dos nivells d'alçat, que junt amb el baluard tanquen la casa frontalment. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al segle XX es va alçar un cos quadrangular en un costat del volum principal, que supera en alçada a la resta i té la coberta a quatre vessants. Totes les obertures visibles des de fora del baluard són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El baluard té una portalada d'arc escarser i enllaça amb un cobert on hi ha les restes d'un rellotge de sol.</p> | 08161-94 | Carrer de Can Canals. | <p>L'any 1801 Pau Bros de Masquefa va vendre la vinya i tots els seus drets a Miquel Bou del mas Figueras de Piera. A principi del segle XX n'era propietari Esteve Bou i l'any 1925 va ser adquirida pel Sr. Alcazar de Barcelona, qui la convertí en un centre de joc clandestí. Al davant un amic seu s'hi va construir Cal Moreno, inicialment dita Cal Sr. Rafael. A la mort dels propietaris a la dècada de 1930, les cases es van posar a subhasta, que adquiriren el senyor Llorenç Vall i el senyor Moreno, respectivament.</p> | 41.4767800,1.7788600 | 398043 | 4592406 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut accedir a l'interior del baluard. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99443 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-13 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Les Planes és una masia del segle XIX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular davant del qual hi ha un pati clos format per construccions annexes amb una portalada d'accés al costat de mestral. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'orienta a garbí i es composa segons cinc eixos d'obertures, amb portals d'arc escarser ceràmic o arrebossat a la planta baixa i finestrals d'arc pla arrebossat al pis. El finestral de l'extrem de ponent té sortida a un balcó amb base de revoltons que s'entrega a la paret del cos que es va adossar a la façana lateral durant el segle XX. El coronament està definit per un capcer rectangular que arrenca d'una cornisa motllurada, que sobresurt de forma semicircular a la part central amb un rellotge de sol pintat. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. </p> <p>Els volums que tanquen el pati a garbí i xaloc són de planta rectangular allargassada i un nivell d'alçat. S'obren al pati amb grans pòrtics d'arc escarser arrebossat, i davant d'un dels de garbí hi ha l'antic pou. La portalada d'accés és d'arc escarser ceràmic. </p> | 08161-99 | Camí de les Planes. | <p>Pertanyia a la Comunitat de les Preveres de Piera. Després de la Guerra del Francès va quedar deshabitada, i no fou habitada de nou fins a passada la desamortització de Mendizábal. A principi del segle XX la va comprar la família Cantí.</p> | 41.4810000,1.7692100 | 397244 | 4592886 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99443-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99443-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99654 | Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-flaquer | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XIX-XX | Hi ha una acumulació de sediments notable al voltant dels safareig. | <p>Font situada en una bella raconada sobre el torrent de Can Flaquer. És una estructura adossada en un marge, feta d'obra vista i oberta a la part frontal en arc de mig punt. L'interior és cobert amb volta de canó de rajol col·locat de cantell, i s'obre a la paret amb la boca de la mina. A sota hi ha un tub metàl·lic d'on hi brolla l'aigua, que s'entolla al davant i és canalitzada a través d'una rasa fins a fora l'estructura, fins a un safareig rectangular. A sobre de la font i del safareig hi creixen unes alzines centenàries de forma inclinada i de gran envergadura, i al davant un plàtan també de dimensions notables.</p> | 08161-115 | Torrent de Can Flaquer. | 41.5229200,1.7732400 | 397646 | 4597535 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99658 | Font i safareig de la Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-magnolia | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Font situada en els horts que hi ha sota Can Sagristà, a tocar del torrent. Està construïda en un marge, on s'obre la boca de la mina. D'ella en surt un tub que arriba fins a un safareig rectangular que hi ha al davant. A la boca de la mina hi ha unes rajoles on s'hi llegeix 'JAUME SAGRISTÀ 1856-1997'. En el mateix marge hi ha almenys una boca del que podria ser una barraca per guardar les eines.</p> | 08161-119 | Torrent de can Sagristà. | <p>La va descobrir i obrar en Jaume Sagristà l'any 1856, tal i com consta a la paret del safareig. </p> | 41.5386376,1.7473282 | 395510 | 4599312 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99658-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99658-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és coneguda com a font de Can Sagristà. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99682 | Font de l'Aigüerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laiguerol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font urbana situada en un costat del camí que va de Sant Jaume Sesoliveres a Can Patomàs. Es tracta d'una construcció formada per un dipòsit quadrangular d'obra a la part frontal del qual hi ha una aixeta metàl·lica. Està adossada a la cantonada d'un mur d'obra, amb pedrís en un costat. </p> | 08161-121 | Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4693000,1.7531800 | 395887 | 4591606 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99682-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99682-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 99834 | Font d'en Freixedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-freixedes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX | <p>Font modernista construïda dins del pavelló d'estiu de la finca de Cal Víctor Riu. </p> <p>El pavelló és una edificació rectangular que s'obre a la part frontal amb un gran pòrtic. A dins hi ha una estança quadrangular coberta amb volta de canó, amb pintures murals amb figures clàssiques i un arrambador ceràmic. Adossada a l'arrambador de la paret posterior hi ha la font, de perfil sinuós d'on brolla l'aigua, entre concrecions calcàries cobertes de verdet. La pica és rectangular. </p> | 08161-145 | C. Sant Bonifaci, 16. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals del segle XIX la família Freixedes va habilitar aquesta casa per a l'estiueig i va fer un primer jardí aprofitant els bancals destinats a horts de la finca. L'empresari pierenc i mecenes Víctor Riu i Ribera, dedicat a la producció de carburs i gasos metàl·lics, va comprar la finca l'any 1928. En va promoure una nova reforma, segons projecte de l'arquitecte Enric Catà i Catà, conegut autor junt amb Eugeni P. Cendoya del Palau Nacional de Montjuïc. En el moment de la construcció, a nivell popular es va denominar l'edifici com 'El Peligro', per la verticalitat que tenia. Acabada l'obra, Víctor Riu va encomanar a Ferran Serra i Serra d'esgrafiar la façana principal i la galeria posterior. A la dècada de 1980 va canviar de mans i el jardí actual va ser arranjat seguint una estètica italianitzant.</span></span></span></span></span></p> | 41.5188900,1.7475000 | 395492 | 4597119 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99834-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99834-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99834-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 105|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99840 | Fira del Sant Crist de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-sant-crist-de-piera | XXI | <p>La fira i festes del Sant Crist de Piera és una de les celebracions més emblemàtiques del municipi. La festa en honor del copatró de la vila és el 28 d'abril i la fira el cap de setmana més proper a aquesta data, on s'hi fan tot tipus d'activitats. Aquest any i com a recuperació d'un acte tradicional, hi ha la processó amb la imatge del Sant Crist. També s'organitzen concerts i diverses activitats lúdiques i esportives, com són gimcanes, balls, actuacions musicals, àpats populars...</p> | 08161-151 | Nucli de Piera. | <p>La primera fira de Piera es va celebrar l'any 2000. En motiu de la celebració dels 25 anys d'enguany, s'incorpora la Treta del Sant Crist que s'havia fet antigament.</p> | 41.5181500,1.7438600 | 395187 | 4597041 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99840-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99840-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99840-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99840-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 99841 | Festa Major de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-piera | XX | <p>La Festa Major de Piera es celebra cada any el dia 8 de setembre.</p> <p>L'inici de la festa és dijous i el marca el pregó, que cada any el fa un convidat especial. Tot seguit hi ha espectacle, concerts i balls. El divendres hi ha un sopar popular i bingo, seguit de concerts.</p> <p>El dissabte comença amb una ruta circular per Piera i el comiat i proclamació dels representats del Pubillatge. Al llarg del dia s'organitzen la cercavila, correfoc amb els Diables de Piera i concerts. </p> <p>El diumenge al matí a l'església de Santa Maria es celebra l'ofici solemne de Festa Major i a la sortida ballada de sardanes. Al llarg dels propers dies s'organitzen diverses activitats lúdiques i esportives. La festa acaba amb el Piromusical.</p> | 08161-152 | Piera | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99841-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99841-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99841-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99841-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 99859 | Torre Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-solana | <p><span><span><span>CORAL, M. (2021). <em>El patrimoni arquitectònic de la vila de Piera: Una mirada panoràmica sobre la conservació dels béns immobles pierencs catalogats. </em>TFG Història de l’Art. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1998). <em>Retalls d’història.</em></span></span></span></p> | XX | <p>La Torre Solana és una casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta quadrangular del qual sobresurt una torre quadrangular en un dels extrems. Consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. La torre té un nivell més d'alçat i està igualment coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat situat al costat de llevant, que com algunes de les finestres està emmarcat imitant pedra. A la façana de migdia hi ha una galeria horitzontal amb set pòtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes ceràmiques. A sota hi ha un rellotge de sol pintat. La torre s'obre a la part superior amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat en tres costats. També en destaca el balcó reforçat amb forja i rajoles decoratives a la base. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. La casa es troba sobre el nivell del carrer, envoltada per un jardí i un garatge semisoterrat a sota.</p> | 08161-170 | Passeig del Prat, 19. | <p>A principi del segle XX la vila de Piera va viure el fenomen de l'estiueig de barcelonins atrets per les seves aigües. Aviat van començar a construir-se les primeres cases senyorials de gust modernista i noucentista, entre les quals hi comptem la Torre Solana, que va començar-se a construir el 5 de febrer de 1935. El garatge semisoterrat s'ha fet en una intervenció més recent.</p> | 41.5219000,1.7459000 | 395364 | 4597455 | 1935 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99859-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99859-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99859-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99859-4.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99883 | Creu de la plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-la-creu-0 | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Creu situada al centre d'una placeta del nucli del Mercadal. És una creu romboïdal de pedra on s'hi representa en una cara al Sant Crist i a l'altra la Marededéu. El capitell és quadrangular i cares esculpides als costats, amb l'escut de Piera en un costat i un escut inscrit on hi consta que va ser feta en memòria de Martí Estany l'any 1951. El fust és hexagonal i està fixat sobre una base circular de tres graons. </p> | 08161-174 | Plaça de la Creu. | <p>Va ser construïda l'any 1951 en substitució d'una creu més antiga que fou destruïda durant la Guerra Civil. La plaça i la creu van ser inaugurats oficialment el dia 24 de juny del 1952. La creu va ser feta en record del col·leccionista Martí Estany, hi van intervenir l'artista Ferran Serra 'Ferdinandus' i el ceramista Josep Mata en la creació de les imatges. Tots dos van participar en les reconstruccions fetes els anys 80 i 2015.</p> | 41.5204100,1.7474000 | 395486 | 4597287 | 1951 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99883-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99883-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99883-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99886 | Casa del carrer Doctor Carles, 36-38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-doctor-carles-36-38 | XX | <p>Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX sobre una construcció anterior.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal principal d'arc lobulat emmarcat amb una motllura, motius vegetals i una orla a cada costat amb les lletres 'D' i 'M' i una a la clau amb la 'O'. Al costat hi té un portal emmarcat amb pedra carejada. Tots els finestrals del primer i segon pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja. Corona l'edifici un capcer esgraonat amb acabat amb un entramat de rajola decorativa de colors verd i groc. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08161-177 | C. Doctor Carles, 36-38. | <p>Després de la guerra s’hi va traslladar el col·legi de la Divina Pastora que des de 1883 va estar a la Plaça del Sant Crist. </p> | 41.5193400,1.7467200 | 395428 | 4597170 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99886-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99886-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99886-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 99890 | Església de Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-2 | <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> | XX | <p>Sant Joan Baptista és una església construïda durant la segona meitat del segle XX dins del veïnat de Can Canals de Mas Bover.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'entrada es troba elevada respecte el nivell del carrer, pel que per accedir-hi hi ha unes escales i una estructura amb una barana que salva el desnivell. El frontis és molt auster, amb una porta al centre d'arc escasser arrebossat. Està coronat per una cornisa d'on arrenca un petit campanar d'un sol ull emmarcat amb pedra i una creu metàl·lica al capdamunt. L'interior també és força auster, amb un petit presbiteri i les parets emblanquinades sense decoració.</p> | 08161-181 | C. Sant Sebastià, 8. | <p>Es va construir durant la segona metiat del segle XX per donar servei religiós al veïnat de Can Canals de Mas Bover, que tradicionalment ho assistia a Santa Creu de Creixà.</p> | 41.4711300,1.7806300 | 398182 | 4591777 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99890-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99890-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99890-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99920 | Jaciment del carrer de la Plaça, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-la-placa-6 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XII-XIV | Parcialment destruït. | <p>En motiu de l'enderroc de la casa situada al carrer de la Plaça numero 6 es va posar al descobert un mur d'origen medieval, que s'ha identificat com un tram de muralla. S'orienta d'est a oest i és fet de pedra lligada amb morter de calç. Té una potència considerable i prolonga sota la casa situada al costat. No s'hi va trobar material arqueològic associat. La nova construcció es va fer aprofitant una part d'aquest mur, mentre que una altra part fou enderrocada.</p> | 08161-183 | C. de la Plaça, 6. | <p>L'estructura s'identifica com un tram de la muralla medieval del Mercadal, un nucli clos que es va construir separat del castell en vers el segle XII i que es va consolidar al segle XIV. El nucli tenia la plaça del Mercadal com a centre i estava dotat d'un sistema defensiu format per una torre denominada del Cap Carrer o del Mur Fort, tres portals d'accés dels quals se'n conserva el d'en Romanyà, i una muralla que l'envoltava.</p> | 41.5176900,1.7429300 | 395109 | 4596991 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99920-021521001.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'estructura es va identificar amb el control arqueològic fet una vegada s'havia iniciat l'enderroc de l'edifici. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99926 | Jaciment paleontològic de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-piera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | <p>El jaciment paleontològic de Piera es localitza entre la plana del Castell, el camí dels Soldons, el torrent de Gall Mullat i la Finca Llopart. La troballa més significativa, recollida a la tesi doctoral de Crusafont, va ser una bretxa ossífera al torrentet dels Traginers, amb milers d'exemplars atribuïts al període Turolià inferior, entre els que destaca un giràfid fòssil. Els exemplars més abundants son el bòvid Tragoportax, seguit de l'èquid Cremohipparion i el giràfid sivaterí Birgerbohlinia.</p> | 08161-189 | Torrent dels Traginers. | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va fer Josep R. Bataller l'any 1912. Les primeres restes recol·lectades les van fer uns a anys més tard P. Mir i Ràfols i el mossèn J. Farrés. A partir d'aquests descobriments, Màrius Guerín també hi van recol·lectar material. La bretxa ossífera del torrentet dels Traginers la va descobrir Salvador Claramunt, veí de Piera, que n'informà a Ididre Macau, que estiuejava a la localitat. Amb el material dipositat al Museu de Sabadell Crusafont i Villalta van reconèixer la importància del lloc i van iniciar una excavació al lloc l'any 1942. El jaciment ha estat prospectat en nombroses ocasions des d'aleshores. </p> | 41.5133000,1.7410900 | 394948 | 4596506 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 99928 | Ca l'Isidre del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lisidre-del-forn | XIX | <p>Ca l'Isidre del Forn és una casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. A la planta baixa hi ha dos portals d'arc pla arrebossat amb l'intradós motllurat i a cada pis hi ha un finestral d'arc pla arrebossat. Les cornises a nivell de forjat enllacen amb els balcons dels finestrals i de cada costat arrenca una pilastra amb una mènsula que sosté el balcó i una cornisa, respectivament. El mateix tipus de mènsula sosté la cornisa amb voladís d'on arrenca un senzill capcer rectangular. A banda i banda de la façana hi ha un característic carreuat encoixinat en sentit vertical. L'acabat exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08161-191 | C. Doctor Carles, 5. | 41.5189400,1.7456400 | 395337 | 4597126 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99928-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99928-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99928-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 99951 | Molí de Can Mata de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mata-de-la-clota | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU, S. (1991). “Els molins fariners de la conca de l’Anoia”: <em>Miscèl·lània Penedesenca. </em>Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En queden pocs vestigis. | <p>Al costat dret del torrent de la Venta, prop del seu pas per la Foradada, hi ha les restes d'un molí fariner. De l'estructura en queden pocs vestigis, que serien algunes restes de fonamentació i del mur de contenció de la bassa, així com pedres i carreus dispersos per la zona. Tenia una estructura de planta rectangular i la bassa estava situada al costat sud oest.</p> | 08161-193 | Torrent de la Venta. | <p>A mitjans del segle XX el molí estava dempeus, tal i com ho testimonia el vol aeri de 1945. </p> | 41.5100900,1.7350600 | 394440 | 4596157 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment en aquest indret s'hi ha habilitat un camp d'entrenament de trial. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99993 | Barraca de la vinya del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-climent | <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XVIII-XX | Parcialment enderrocada. | <p>Barraca de vinya situada a la vora d'un camp, sobre el riu Anoia. </p> <p>És una construcció aïllada, construïda aprofitant una estructura anterior de la qual en queden dos murs que formen cantonada. Són fets de còdols lligats amb morter. A la part de migdia s'hi va construir una barraca amb la tècnica de la la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, coberta exteriorment amb terra i pedruscall. La porta s'orienta a migdia i és amb llinda de pedra. A la part lateral té una esllavissada que ha obert un forat.</p> | 08161-204 | Vinya del Climent. | <p>Algunes fonts apunten a que la construcció tindria una funció defensiva pel domini que té sobre el riu Anoia, però no s'han trobat documents ni indicis que ho confirmin.</p> | 41.4897600,1.7286800 | 393874 | 4593907 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 100001 | Creu del Cementiri de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-piera | <p>Text del plafó indicatiu.</p> | XIX | <p>Creu situada al passadís central del cementiri de Piera.</p> <p>És una creu llatina de mitjanes dimensions, feta de ferro fos amb els extrems lobulats. La part interna és de reixa amb forats lobulats. A la base hi consta 'RECUERDO DE IGNACIO MARQUES Y (BOLET 1882). Es troba fixada sobre un pilar quadrangular de pedra.</p> | 08161-212 | Cementiri de Piera. | <p>La senyora Isabel Bolet i Vidiella va ser una de les principals promotores del temple de la Sagrada Família de Barcelona. L'any 1885 va contactar amb Antoni Gaudí per oferir de finançar la construcció de l'església que estava projectant, però no hi va haver entesa perquè ella volia que fos dedicada a Santa Isabel. A la seva mort, va deixar una gran fortuna a l'arquitecte, que es diu que va reformular el projecte gràcies a aquest capital. Aquest fet va quedar en l'anonimat fins que Julià Bretos va descobrir el mecentage d'Isabel Bolet gràcies al seu testament de l'any 1888. Isabel estava casada amb el pierenc Ignasi Marquès i Bolet i a la seva mort l'any 1885 li va fer el panteó i la creu al cementiri del seu poble natal, on més tard seria enterrada ella. </p> | 41.5134300,1.7387200 | 394751 | 4596523 | 1882 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100001-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100001-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 100005 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada-4 | <p><span><span><span>AAVV. (2023). <em>Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels</em>. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Can Parellada és una masia d'origen medieval que ha estat molt reformada durant el segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular, al qual s'adossen diversos volums. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat, integrat dins un cos amb obertures d'arc pla arrebossat, un balcó corregut i un pòrtic a la planta baixa. Les obertures de totes les façanes són d'arc pla arrebossat, la majoria de factura moderna. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-216 | C. Major, 13. El Bedorc. | <p><span><span><span>L'origen del nucli de Bedorc es remunta al segle XII quan era un territori sotmès al comtat de Barcelona. El 1188 en Guerau i n'Arsendis de Bedorc van fer donació al monestir de Sant Cugat de la seva fortalesa i l'església de Sant Miquel. Poc després ja s'hi documenten les masies de Ca L'Enric, Can Parellada, Ca l'Olivé i Can Valls, a partir de les quals va anar-se formant el nucli actual. Al segle XIII, Pere Parellada consta com a testimoni en la consagració de l'església de Piera. </span></span></span>A mitjans del segle XVI, entre les afrontacions del mas Coll, hi consta el mas Olivé de Joan Cicart. <span><span><span>Un fill de la casa, Ramon Parellada, va iniciar un dietari l'any 1788 i fins el 1834 que permet documentar diversos fets històrics de la zona, com els aiguats.</span></span></span></p> | 41.4969500,1.7216800 | 393302 | 4594714 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100005-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 100008 | Espai Natural de les Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-valls-de-lanoia | <p>L'espai natural Valls de l'Anoia és una zona ZEPA dins la Xarxa Natura 2000, que comprèn la capçalera del riu Anoia, des de Capellades i els Hostalets de Pierola fins a Vilafranca. Està definit per petites valls encaixades per turons i és una zona important per la nidificació i cacera de l'àguila cuabarrada. És una zona on hi ha un mosaic d'àrees boscoses de pi blanc i roure, matollar, alberedes i salzedes i camps de conreu. Dels municipis inclosos dins l'espai, on hi ha més superfície protegida és a Piera, amb 2214,08 ha., concentrades a la part sud i sud-oest del terme municipal.</p> | 08161-219 | 41.5036700,1.7066900 | 392062 | 4595479 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||||||
| 100014 | Can Torras de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torras-de-la-mata | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVI-XIX | Pràcticament no en queden vestigis. | <p>La masia de Can Torras de la Mata estava situada prop del camí que anava de Piera a Sant Jaume passant per Can Claramunt. En el lloc on estava construïda s'hi observen restes de runa entre la vegetació. A l'altre costat del camí s'hi conserven les restes del corral, una estructura de planta rectangular allargada d'un nivell d'alçat feta de tàpia. </p> | 08161-225 | Camí de Can Torras. | <p>Can Torras de la Mata era una masia documentada des del segle XVI. Al fogatge de Piera de 1553 hi consta Salvador Torra de la Mata. Era una masia important, de grans dimensions i de tipologia clàssica, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i galeria a les golfes. A la part posterior tenia els cups i l'era. Se'n conserva un testimoni gràfic al llibre d'Antoni Escudero 'El terme municipal de Piera'. A la dècada de 1980 es trobava en mal estat, motiu pel qual el propietari va decidir enderrocar-la. El portal es va col·locar a l'actual carrer Canigó de Piera, al costat del portal del Romanyà.</p> | 41.4938700,1.7436200 | 395128 | 4594346 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100014-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100014-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100014-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 100015 | Terrisseria de Ca l'Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-de-ca-lisidret | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text del plafó informatiu.</span></span></span></p> | XX | Es conserva parcialment. | <p>Al costat de la masia de Ca l'Isidret s'hi conserva part de l'antiga terrisseria que es va habilitar al costat de la casa a mitjans del segle XX.</p> <p>Es tracta d'una construcció rectangular que es troba adossada al costat de llevant de la casa. Té de dos nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana de migdia s'obre amb arcs ceràmics tapiats a la planta baixa i finestres d'arc pla arrebossat al pis. El parament és de tàpia. A l'interior hi ha el que havia estat l'obrador. A la part posterior hi havia els forns i d'altres construccions, dels quals en queden pocs vestigis.</p> | 08161-226 | Ca l'Isidret. C. Josep Vidal Munné. | <p>A la dècada de 1940 el propietari de Ca l'Isidret, Joan Fàbregas Sadurní, va associar-se amb Rafael Costa Monbert, terrissaire de Can Jana, per crear els forns a la seva casa. Es van dedicar especialment a produir material de construcció i de decoració, com teules, maons, balustres, pinyes, etc. </p> <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 41.5195500,1.7450500 | 395289 | 4597195 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100015-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100015-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 100016 | Terrisseria de Cal Víctor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrisseria-de-cal-victor | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XX | <p>La terrisseria de Cal Víctor estava situada en una parcel·la del nucli de Piera, on encara s'hi conserva l'obrador. </p> <p>Es tracta d'una construcció rectangular aïllada. Té tres nivells d'alçat i la coberta plana. La façana principal s'orienta a ponent i té diverses obertures d'arc pla arrebossat. A la part de baix hi havia l'obrador i a dalt l'habitatge, al qual s'hi accedeix directament per una escala exterior adossada a la façana, seguida d'un balcó corregut. El coronament està acabat amb merlets. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. A la part interior del que havia estat l'obrador s'hi conserva el paviment de rajol original. Els forns estaven situats en un costat del pati, en el lloc on més tard s'hi va fer un habitatge nou.</p> | 08161-227 | C. Folch i Torres, 3. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on s’assecaven i es col·locaven les peces, llestes per a la seva comercialització. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 41.5209000,1.7473900 | 395486 | 4597342 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-5_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100016-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 100020 | Jardins de Cal Víctor Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-cal-victor-riu | XX | <p>Al pati posterior de la casa senyorial de Can Víctor Riu s'hi obre un magnífic jardí. </p> <p>Es tracta d'un jardí de grans dimensions i de gust italianitzant, disposat en bancals esgraonats en sentit descendent i delimitats amb baranes de balustrada ceràmica. Hi trobem un contrast compositiu a cada bancal a través de plantes, flors, fonts; enllaçats a través de passadissos, pèrgoles, terrasses...; entre els que destaca el bancal central amb una font central envoltada per un laberint de boix. En destaca també un pavelló d'estiu on hi ha la font d'en Freixedes.</p> | 08161-231 | C. Sant Bonifaci, 16-18. | <p>A principi del segle XX la família Freixedas va habilitar aquesta casa per a l'estiueig i va fer un primer jardí aprofitant els bancals destinats a horts de la finca. L'empresari pierenc Víctor Riu i Ribera, dedicat a la producció de carburs i gasos metàl·lics, va comprar la finca l'any 1928. En va promoure una nova reforma, segons projecte de l'arquitecte Enric Catà i Catà, conegut autor junt amb Eugeni P. Cendoya del Palau Nacional de Montjuïc. En el moment de la construcció, a nivell popular es va denominar l'edifici com 'El Peligro', per la verticalitat que tenia. Acabada l'obra, Víctor Riu va encomanar a Ferran Serra i Serra d'esgrafiar la façana principal i la galeria posterior. A la dècada de 1980 va canviar de mans i el seu jardí va ser arranjat seguint una estètica italianitzant.</p> | 41.5192500,1.7473700 | 395482 | 4597159 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100020-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 100086 | Alzines de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-flaquer | La caiguda que tenen amenaça la seva supervivència. | <p>Alzines situades sobre en un costat de la Font de Can Flaquer. Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes que tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada sobre el safareig. Tenen una capçada irregular.</p> | 08161-234 | Font de Can Flaquer. | 41.5227800,1.7733000 | 397651 | 4597520 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 100091 | Alzines i roure del torrent de can Sagristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-i-roure-del-torrent-de-can-sagrista | XIX | <p>Alzines situades sobre el torrent de can Sagristà, al costat del camí que va a la font de la Magnòlia.</p> <p>Es tracta de diversos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. També hi ha un roure (Quercus robur) centenari. Tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada cap al torrent.</p> | 08161-239 | Torrent de can Sagristà. | 41.5387800,1.7477800 | 395548 | 4599327 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100091-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100091-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 100112 | Estació de tren de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-tren-de-piera | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>Text del plafó indicatiu.</p> | XIX | <p>L'estació de tren de Piera es va construir a finals del segle XIX seguint la tipologia comuna de bona part de les estacions ferroviàries catalanes.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que presenta un cos central avançat. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Tant el frontis com la façana posterior es composen segons eixos simètrics d'obertures d'arc escarser, amb una motllura ceràmica decorativa a la part superior. Els nivells de forjat es manifesten exteriorment a través de cornises ceràmiques, i de la superior n'arrenca el capcer triangular. La part central del capcer s'obre amb una finestra d'arc escarser de la mateixa tipologia que les anteriors i està coronat per una nova cornisa sostinguda amb mènsules i acroteris a la part superior. La barana del capcer i les cantonades també estan acabades amb ceràmica, que ressalta sobre el revestiment de morter de la façana.</p> | 08161-260 | C. Estació, 2. | <p>L'estació de tren de Piera es va inaugurar el 19 de juliol de 1893, després de molts intents fallits de fer arribar el tren a la localitat. La societat Compagnie du Chemin Fer Central Catalan va ser qui va reprendre el projecte, que s'havia iniciat l'any 1882 i aturat amb la fallida Compañia del Ferrocarril Económica Igualada a Martorell. La va construir l'enginyer belga Lacroix, a mig camí entre la vila de Piera i el poble dels Hostalets. L'arribada del tren va ser molt celebrada, ja que va facilitar un cert desenvolupament industrial de la zona.</p> | 41.5258700,1.7543900 | 396078 | 4597885 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100112-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 100121 | Raval Jussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-jussa | XI-XXI | <p>El Raval Jussà va ser el primer nucli de població de Piera, construït a redós del castell durant el segle XI i fins al segle XIV. En època moderna moltes de les cases que el formaven es van reformar o bastir de nou, tot i que va ser al segle XIX i principi del XX quan es van acabar de consolidar els carrers actuals.</p> <p>Es tracta d'un nucli de cases agrupades entre els carrers Raval, del Sol, Nostra Senyora de la Salut i Sant Sebastià, amb la riera pel mig, on queden vestigis del pont medieval que permetia creuar d'un costat a l'altre. Els carrers Sant Sebastià i de Nostra Senyora de la Salut son costeruts i conflueixen al portal d'en Romanyà, antiga porta de la vila closa del Mercadal. Les cases són entre mitgeres, de dues a tres crugies i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven alguns portals antics, d'arc de mig punt adovellat, d'arc escarser de pedra o amb llinda de fusta, alguns datats. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Entre les construccions de finals del segle XIX i principi del XX destaca Cal Nadal i Ca la Pentinadora, decorada amb esgrafiats noucentistes, entre d'altres. Moltes de les cases han estat reformades o construïdes de nou entre finals del segle XX i l'actualitat.</p> | 08161-262 | Barri dels Gats. Piera | <p><span><span><span>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell de Fontanet fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Raval Sobirà o Mercadal vers el segle XIV. Aquest primer nucli no estava emmurallat i tenia la Casa de la Volta i el carreró d'en Joan Galia, desaparegut el segle XX, com a principal accés. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull o Cal Pau Saco. La riera fou coberta durant la segona meitat del segle XX, fet que va suposar la urbanització d'una plaça en aquest espai. També es van enderrocar algunes de les cases que hi havia.</span></span></span></p> | 41.5168500,1.7413200 | 394973 | 4596900 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment és conegut com el Barri dels Gats. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 100130 | El Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mercadal-1 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARCERISSAS, J. (2015). <em>Piera: guia d’història, art i arquitectura. </em>Piera: Ajuntament de Piera.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>El nucli del Mercadal es va consolidar en època medieval a l'entorn del camí ral, motiu pel qual té la forma allargassada. A l'extrem de garbí quedava tancat pel Portal d'en Romanyà, a partir del qual començava el veïnat de menestrals del Raval Jussà. Pel costat de gregal quedava tancat pel portal d'en Selva, situat a l'alçada de plaça de la Creu i actualment desaparegut. El centre neuràlgic és l'actual Plaça de Joan Orpí, una plaça porticada amb edificis notables d'estructura gòtica, entre les quals hi ha Cal Gareny. Al segle XVIII, el nucli va viure un creixement important, tal i com ho testimonien les nombroses llindes de fusta datades de l'època. D'aquest moment és també Casa Sastre, testimoni únic del barroc civil de tota la contrada. Al segle XIX i XX el nucli va seguir creixent, sovint sobre cases d'origen anterior.</p> <p>Les cases que conformen aquest nucli són generalment entre mitgeres i de dues a tres crugies.Tenen tres i quatre nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Hi trobem cases d'obra popular entre les que s'intercalen casals notables, els quals conserven portals de pedra treballada, alguns pocs d'arc de mig punt adovellat. Cases com Can Martí de l'Estany o Casa Sastre estan decorades amb esgrafiats noucentistes de l'artista Ferran Serra, que destaquen de forma notable. La majoria de cases són amb llinda de fusta i brancals de pedra i les obertures dels pisos són generalment d'arc pla arrebossat. Els acabats dels murs són arrebossats i pintats.</p> | 08161-271 | Pl. Joan Orpí, C. Jaume Fons, C. Doctor Carles i C. Sant Bonifaci. | <p><span><span><span>El nucli del Mercadal es va construir al segle XIII separat del castell de Piera. Es va consolidar al segle XIV i tenia la plaça del Mercadal, actual plaça de Joan Orpí, com a centre on s’hi traslladaria el mercat setmanal del Raval Jussà. La muralla que envoltava el nucli tenia una torre denominada del Cap de Carrer o del Mur Fort i tres portals d’entrada, dels quals només se’n conserva el Portal d’en Romanyà. Al segle XVIII el camí ral que transcorria pel centre del Mercadal es va pavimentar i es va enderrocar el Portal d’en Selva, situat a l’actual plaça de la Creu. Ja al segle XX la plaça va canviar de nom per Joan Orpí, qui va néixer l’any 1593 a Can Parramon i fou el darrer conqueridor de Veneçuela. </span></span></span></p> | 41.5179700,1.7433600 | 395145 | 4597021 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100130-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100130-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100130-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100130-6.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 100157 | Casa dels fills de Cal Víctor Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-fills-de-cal-victor-riu | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX al costat de Cal Víctor Riu.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, tres pisos i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla emmarcat amb pedra, excepte a la planta baixa on hi ha tres portals d'arc de mig punt adovellat. El portal central es troba tapiat. Al pis els finestrals tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja i ceràmica de cartabó blaves i blanques a la base. Els finestrals del segon i tercer pis surten a un balcó de les mateixes característiques, però individuals. Les golfes s'obren amb dos petits pòrtics d'arc rebaixat al centre i una finestra rectangular a cada costat.</p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del murs és de pedra vista a la planta baixa i a la resta decorat amb esgrafiats on s'hi representen divinitats clàssiques entre garlandes.</p> | 08161-298 | C. Sant Bonifaci, 16. | <p>El pierenc Víctor Riu i Ribera, nascut a Ca l'Adroguer, es va dedicar a la producció de carburs i gasos metàl·lics i l'any 1928 va comprar la finca de Cal Freixedes. En va promoure una nova reforma, segons projecte de l'arquitecte Enric Catà i Catà, conegut autor junt amb Eugeni P. Cendoya del Palau Nacional de Montjuïc. També va comprar aquesta finca, la del costat, per fer-hi un edifici on visquessin els seus sis fills. L'artista Ferran Serra també en va decorar amb esgrafiats.</p> | 41.5198300,1.7469500 | 395448 | 4597224 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100157-3.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' (esgrafiats de la façana). | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 100159 | Escultura del Peix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-del-peix | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Escultura situada en un costat de la plaça del Peix.</p> <p>Es tracta d'una escultura de pedra on a la part central s'hi representa un peix de cap per avall. Es tracta d'una figura força treballada, tant en l'expressió de la cara, on la boca feia de brollador, com en les escates que recobreixen el cos. Està envoltat per una petxina acabada amb volutes a banda i banda del peix.</p> | 08161-300 | Plaça del Peix. | <p>El lloc on actualment hi ha la plaça del Peix ha viscut moltes transformacions al llarg dels segles. Segons la tradició, hi havia hagut el primer hospital de la vila, on al segle XVI s'hi va establir l'orde dels trinitaris en un convent. En els testimonis fotogràfics de principi del segle XX s'observa com aquest edifici no estava porticat amb arcs com la resta de la plaça, sinó amb un pilar del centre. També en destaca un finestral tardo gòtic amb guardapols. Després de la desamortització de Mendizábal, s'hi va habilitar la Casa de la Vila, que hi va ser fins a principi del segle XX. Aleshores es va traslladar a Cal Bitxo pel mal estat que tenia. Als anys trenta fou enderrocat i s'hi habilità una plaça projectada per Josep Ros Ros on s'hi feia el mercat. A la part frontal hi havia una gran font amb l'escultura del peix al centre custodiada entre pilars, obra de Ferran Serra 'Ferdinandus', qui la va regalar a la Vila. L'any 2008 es va inaugurar una nova plaça del Peix, després d'un procés de renovació en què es va obrir l'espai, es va treure la font tot mantenint l'escultura del peix i s'hi va fer un escenari.</p> | 41.5181300,1.7439500 | 395195 | 4597039 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 100160 | Horts de la Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-la-parellada | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p>Els horts de la Parellada estan situats sobre el torrent de la Guinovarda, al sud est del nucli de Piera. Es tracta d'un zona amb bancals i una petita plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. Esdevé una zona de mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.</p> | 08161-301 | Sota el Pla del Cementiri. | <p>Tenim notícies que l'any 1503 el sabater Joan Martí ja regava els horts de la Parellada amb l'aigua de la font de l'Abeurador del Raval Jussà.</p> | 41.5141700,1.7372800 | 394632 | 4596607 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100160-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 100164 | Llegenda de Maria Lleoparda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-maria-lleoparda | <p><span><span><span>AMADES, J. (1982). <em>Costumari Català: el curs de l’any.</em> Barcelona: Salvat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Explica la llegenda que un dia de primavera un pelegrí va trucar a la porta de Maria Lleopart demanant una almoina. Ella vivia a Santa Creu de Creixà i era vídua i molt pobra, i li va respondre al pelegrí que no el podia ajudar perquè no tenia res. En aquell moment la comarca patia una greu sequera que provocava molta fam i misèria. Davant la insistència del pelegrí, la Maria es va posar a plorar, al que el pelegrí va reaccionar dient que tot s'arreglaria si portava el Crist Crucificat que hi havia amagat a l'hospital de la vila en processó. En acabat li digué que anés a veure la seva pastera perquè hi trobaria menjar. La dona hi va anar i amb gran sorpresa hi trobà pa acabat de fer, que va voler repartir amb el pelegrí, però ja havia marxat. Tot seguit la dona pietosa va anar a Piera a comunicar el que li havia passat al rector i al batlle, qui ho feren saber al bisbe. Davant d'això es va fer una gran rogativa amb el Sant Crist, tal i com ho havia indicat el pelegrí, i hi va assistir gent de tota la contrada. Diuen que la processó no es va poder acabar perquè es a posar a ploure a bots i barrals. Des d'aquell dia 28 d'abril de 1688 es celebren les festes del Sant Crist de Piera.</p> | 08161-305 | Piera | 41.5158600,1.7411900 | 394961 | 4596790 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100164-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.