Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98814 | Tombes a La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-a-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XIV | Destruït. | <p>Les tombes de la Coma estan situades a la finca de la Coma i van ser descobertes en motiu de la construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi van localitzar dues sepultures de lloses de pedra incompletes orientades a l'est. A la primera hi havia un individu adult, probablement femení, col·locat en decúbit supí. La segona es trobava molt més afectada i hi havia dues inhumacions, amb diverses restes òssies força malmeses i disperses. En cap de les dues tombes s'hi va localitzar aixovar ni material arqueològic, però per les seves característiques se li ha donat una cronologia medieval, dels segles XI a XIV.</p> | 08161-7 | La Coma. | <p>Va ser descobert l'any 2003 en realitzar el rebaix de terra per la futura construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi va fer una actuació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Josep Guàrdia.</p> | 41.5018900,1.7202600 | 393191 | 4595265 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98815 | Jaciment de can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el marge d'un camp de conreu prop de can Claramunt s'hi va localitzar una estructura semicircular de grans dimensions. Les parets interiors es troben recremades, pel que es creu que podria tractar-se d'un forn de calç d'època moderna.</p> | 08161-8 | En un camp a la zona de Can Claramunt. | <p>Va ser localitzat l'any 1999 per Roger Quadrada.</p> | 41.5112500,1.7428400 | 395091 | 4596276 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99533 | Les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flandes | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | Hi ha parts que s'han erosionat a causa de la pluja. | <p>Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i paisatgístic, format per estrats horitzontals de dipòsits d'argiles, margues i materials calcaris. L'acció de l'aigua ha anat erosionant l'argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge, que té una extensió de 64 hectàrees. Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l'espai.</p> | 08161-109 | Carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia. | 41.5223700,1.7330500 | 394292 | 4597523 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Hi ha un sender que permet recórrer l'espai. | 2153 | 5.1 | 1762|1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99649 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | El clavegueram obert al llit del torrent malmet l'entorn de l'espai. | <p>La Foradada és una formació geològica singular situada al torrent de la Venta. Les parets per on transcorre el torrent són argiloses i en aquest indret l'acció de l'aigua l'ha erosionat tot formant un forat o pont natural.</p> | 08161-110 | Torrent de la Venta. | 41.5103900,1.7354100 | 394470 | 4596190 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99649-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99649-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 99650 | Castell de Fang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-fang | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | <p>El Castell de Fang és un paratge natural situat a llevant del nucli antic de Piera. Es caracteritza per una formació geològica de gran superfície causada per l'erosió i que ha format un relleu discontinu i abrupte d'argiles. </p> | 08161-111 | Riba del torrent del Gall Mullat i el torrent de la Guineu. | <p>El Castell de Fang és un paratge on tradicionalment hi anaven els terrissers de Piera a buscar fang. L'argila s'extreia a mà i es portava en carros fins a la bassa de casa, on es deixava en remull i es processava fins a obtenir el fang per coure la ceràmica. </p> | 41.5161000,1.7449400 | 395274 | 4596812 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-4.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 99657 | Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-sala-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | <p>Font situada en un torrent prop de la confluència amb la riera de Ca n'Aguilera. Està construïda amb pedra, on hi ha fixat un tub metàl·lic d'on brolla l'aigua. A sota hi ha una petita pica circular que recull l'aigua i que sobreïx en una gran bassa dins la riera. En èpoques de pluja, es forma un salt d'aigua que cau a la bassa de la font. És un indret obac on hi proliferen espècies vegetals com la molsa i que és l'hàbitat d'espècies com la salamadra, la colobra llisa i el tòtil.</p> | 08161-118 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5653400,1.7303400 | 394136 | 4602297 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-4.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 99796 | Degotalls de Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-mata | <p>Font situada en el marge de la riera de la Guinovarda, sota de la Mata. La roca del marge forma una petita cavitat, a l'interior de la qual la paret degota tot formant un biot a sota. A la paret hi creixen falgueres.</p> | 08161-128 | Riera de la Guinovarda. | 41.5017900,1.7259100 | 393663 | 4595246 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99796-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99796-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99831 | Font del Xucla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xucla | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>La font del Xucla es troba situada en una raconada del torrent que hi ha al nord de la masia del Forn. L'aigua brolla de la roca i cau en una gran bassa de poca profunditat. Al seu entorn hi creixen dues alzines molt tortes que cauen sobre la bassa.</p> | 08161-142 | Al torrent que hi ha al nord del Forn. | 41.5727400,1.7343400 | 394482 | 4603113 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99831-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99831-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 99882 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-piera | XX-XXI | <p>A l'Arxiu Municipal de Piera s'hi conserven unes 18500 fotografies. de temàtica entorn diversos aspectes del poble. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, tot i que majoritàriament són en color i de la segona meitat del segle XX. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Piera, des de festes i actes diversos, indrets, etc.</p> | 08161-173 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>La major part de les fotografies de la segona meitat del segle XX són de les comunicacions que es feien al butlletí municipal.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El fons no es troba inventariat. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99923 | Jaciment davant la casa de Ca n'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-davant-la-casa-de-ca-norpi | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En motiu de la construcció del gasoducte de Vallbona d'Anoia a Piera, es va fer una prospecció arqueològica i a la zona propera a ca n'Orpí, més coneguda com a Mas Bonans, i s'hi va localitzar material i una estructura. A partir de la rasa oberta es van realitzar tres sondeigs, on s'hi va localitzar material constructiu de cronologia moderna i els rebuigs d'un forn. També s'hi va localitzar una estructura que no queda clar si es podria identificar com un forn. </p> | 08161-186 | Davant del Mas Bonans. | <p>La prospecció es va realitzar entre el febrer i el març de l'any 1999, sota la direcció de l'arqueòloga Jordina Sales. </p> | 41.5293900,1.7279200 | 393876 | 4598308 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99924 | Jaciment de les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-flandes | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVIII | <p>En el marge de la riera que passa per la zona de les Flandes, s'hi va localitzar una estructura que sembla correspondre's amb un forn d'època moderna. La troballa es va fer en motiu de la caiguda de part del marge. </p> | 08161-187 | Les Flandes. | <p>Va ser descobert pel Sr. Roger Quadrada.</p> | 41.5182200,1.7378900 | 394689 | 4597056 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99926 | Jaciment paleontològic de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-piera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | <p>El jaciment paleontològic de Piera es localitza entre la plana del Castell, el camí dels Soldons, el torrent de Gall Mullat i la Finca Llopart. La troballa més significativa, recollida a la tesi doctoral de Crusafont, va ser una bretxa ossífera al torrentet dels Traginers, amb milers d'exemplars atribuïts al període Turolià inferior, entre els que destaca un giràfid fòssil. Els exemplars més abundants son el bòvid Tragoportax, seguit de l'èquid Cremohipparion i el giràfid sivaterí Birgerbohlinia.</p> | 08161-189 | Torrent dels Traginers. | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va fer Josep R. Bataller l'any 1912. Les primeres restes recol·lectades les van fer uns a anys més tard P. Mir i Ràfols i el mossèn J. Farrés. A partir d'aquests descobriments, Màrius Guerín també hi van recol·lectar material. La bretxa ossífera del torrentet dels Traginers la va descobrir Salvador Claramunt, veí de Piera, que n'informà a Ididre Macau, que estiuejava a la localitat. Amb el material dipositat al Museu de Sabadell Crusafont i Villalta van reconèixer la importància del lloc i van iniciar una excavació al lloc l'any 1942. El jaciment ha estat prospectat en nombroses ocasions des d'aleshores. </p> | 41.5133000,1.7410900 | 394948 | 4596506 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 99985 | Torrent de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-nadal | <p>El torrent de Nadal és un petit curs d'aigua estacional que neix a la muntanya de Ca n'Aguilera. Al seu curs baix, poc abans de l'aiguabarreig amb la riera de Ca n'Aguilera, el torrent transcorre per un pas estret i tortuós entre roques, de gran bellesa natural. A causa del desnivell s'hi formen petits salts d'aigua. </p> | 08161-196 | Muntana de Ca n'Aguilera. | 41.5585700,1.7441800 | 395279 | 4601528 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99986 | Salt d'aigua de la Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-de-la-font-den-sala | <p>A la riera de Ca n'Aguilera, a l'alçada de la Font d'en Sala, hi ha un desnivell on en èpoques de pluja s'hi forma un salt d'aigua. L'aigua cau a la bassa de la font, de notables dimensions, i s'escola per un costat riera avall.</p> | 08161-197 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5653400,1.7303400 | 394136 | 4602297 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99986-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99986-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99987 | Salt d'aigua del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-roc-estret | <p><span><span><span>A la riera de Ca n'Aguilera, a l'indret conegut com el Roc Estret, hi ha un punt on el llit de la riera s'estreny i a causa del desnivell s'hi forma un sal d'aigua. És una riera que la major part de l'any és seca, pel que el salt d'aigua només hi és en èpoques de pluja.</span></span></span></p> | 08161-198 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5605700,1.7382400 | 394787 | 4601757 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99987-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99987-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99990 | Savina de Can Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savina-de-can-figueras | <p>La savina de Can Figueres està situada en el marge d'un camp al nord de Can Figueres. </p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari de savina (Juniperus phoenicea), espècie de conífera de la família de les cupressàcies molt comú a l'àrea mediterrània. El tronc és curt i té una capçada arrodonida i molt voluminosa. </p> | 08161-201 | Camps de Can Figueres. | <p>Segons consta als mapes topogràfics, el camp del davant es denomina 'la Sivina', fet indicatiu de la seva antiguitat.</p> | 41.4786300,1.7775700 | 397938 | 4592613 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100007 | Riu Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-anoia-4 | <p>El riu Anoia neix al municipi de Jorba i transcorre per diversos municipis de l'Anoia fins a desembocar al riu Llobregat, en terme de Martorell. El riu travessa el terme de Piera pel seu extrem de migdia, fent de partió amb el erme de Cabrera. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els àlbers, pollancres, bogues, oms, etc.</p> | 08161-218 | Sector de migdia del terme municipal. | 41.4605800,1.7631100 | 396702 | 4590626 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100007-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100008 | Espai Natural de les Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-valls-de-lanoia | <p>L'espai natural Valls de l'Anoia és una zona ZEPA dins la Xarxa Natura 2000, que comprèn la capçalera del riu Anoia, des de Capellades i els Hostalets de Pierola fins a Vilafranca. Està definit per petites valls encaixades per turons i és una zona important per la nidificació i cacera de l'àguila cuabarrada. És una zona on hi ha un mosaic d'àrees boscoses de pi blanc i roure, matollar, alberedes i salzedes i camps de conreu. Dels municipis inclosos dins l'espai, on hi ha més superfície protegida és a Piera, amb 2214,08 ha., concentrades a la part sud i sud-oest del terme municipal.</p> | 08161-219 | 41.5036700,1.7066900 | 392062 | 4595479 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100086 | Alzines de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-flaquer | La caiguda que tenen amenaça la seva supervivència. | <p>Alzines situades sobre en un costat de la Font de Can Flaquer. Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes que tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada sobre el safareig. Tenen una capçada irregular.</p> | 08161-234 | Font de Can Flaquer. | 41.5227800,1.7733000 | 397651 | 4597520 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100087 | Plàtan de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-can-flaquer | <p>Plàtan situat al davant de la Font de Can Flaquer. Es tracta d'un exemplar centenari de plàtan (Platanus hispanica), espècie de la família de les platanàcees. El tronc té una amplada considerable i té una brancada molt voluminosa.</p> | 08161-235 | Font de Can Flequer. | 41.5228900,1.7735500 | 397672 | 4597532 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100087-4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100126 | Imatge de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p><span><span><span>SILVESTRE, J.M. (1999). <em>Els Trinitaris 1205-1835 i les Trinitàries a Piera. </em>Religioses Trinitàries de Mallorca.</span></span></span></p> | Es troba erosionada. | <p>La imatge de la Mare de Déu del Remei està situada en un pedestal en una capella lateral de l'església parroquial.</p> <p>És una escultura feta d'alabastre que representa la Mare de Déu del Remei amb el nen Jesús. La figura està dempeus sobre un núvol amb caps d'àngel, que sostenen un medalló amb la creu patent trinitària, que veiem també a la part del pit de la túnica que porta. Té el cap cobert per un mantell que li cobreix la part posterior, menys treballada.</p> | 08161-267 | Església de Santa Maria. | <p>El convent dels Trinitaris va ser fundat el segle XIII a Piera per Joan de Mata. Segons la tradició, el convent es va establir al segle XVI on hi havia l'antic hospital de la vila, a l'actual plaça del Peix. (SILVESTRE, 1999:25).Els trinitaris van ser presents a la vila fins a la desamortizació de Mendizábal, l'any 1935. La imatge estava situada en una fornícula que hi havia al convent dels Trinitaris de Piera. Després de la desamortització, fou traslladada en una fornícula al jardí del rector. </p> | 41.5158100,1.7413500 | 394974 | 4596784 | 08161 | Piera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100126-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100126-4.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 100143 | Font del Gasparó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gasparo | No hi brolla aigua. | <p>Font situada a peu del camí. </p> <p>És una font natural de tipus cocó, oberta a la roca del marge. És un forat de certa profunditat on s'hi acumulava l'aigua. Al costat hi ha un petit dipòsit quadrangular que servia per preparar el sulfat per la vinya.</p> | 08161-284 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5612800,1.7399500 | 394931 | 4601834 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 100151 | Capella de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-visita-domiciliaria-0 | XX | <p>Capella de visita domiciliària que circula per diverses cases del Barrii dels Gats. Es tracta d'una capelleta de fusta gravada amb motius gòtics i coronada amb una creu, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions. A la part de darrera hi ha enganxat un paper amb els noms de les cases on passa, seguit de 'TORNEM A COMENÇAR / GRÀCIES PER LA COMPANYIA DE NOMÉS DOS DIES'.</p> | 08161-292 | Barri dels Gats. | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa periòdicament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la parròquia.</p> | 41.5168700,1.7413000 | 394972 | 4596902 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100165 | Llegenda del rei Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-jaume-i | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Explica la llegenda que el rei Jaume I en tornar de la reconquesta de Mallorca l'any 1230 va voler anar al Castell de Fontanet que tenia a Piera. Hi volia anar per complir un vot que havia fet de pujar de genolls la pujada del castell per venerar al Sant Crist. </p> | 08161-306 | Castell de Piera. | 41.5158300,1.7415400 | 394990 | 4596786 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100166 | A Piera fam, caguera i gent mentidera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-fam-caguera-i-gent-mentidera | <p><span><span><span>CAROL, R. “Ed.” (1978). <em>Frases fetes dels Països Catalans.</em></span></span></span></p> | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'Piera fam, caguera i gent mentidera'. Hi ha alguna variant com 'A Piera, fam, caguera i gent embustera' o 'A Piera fam i caguera, gent embustera i burros per la carretera'. </p> | 08161-307 | Piera | <p>Aquest tipus de dites es deien entre les poblacions veïnes.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100168 | Llegenda del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-freixe | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PASCUAL, P. (2011). <em>Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés.</em> Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | XIX | <p>El lloc del Freixe era un lloc molt freqüentat per trobar-se al peu del camí principal d'Igualada a Calaf. Segons la memòria popular, es van produir diverses desaparicions de viatgers que van portar a la investigació de les forces de l'ordre públic. Les pistes van portar a l'amo del Freixe, motiu pel qual la casa fou escorcollada amb la macabra troballa dels cadàvers dels vianants enterrats al celler. Per aquests fets, l'amo de l'hostal fou empresonat i executat a Vilafranca del Penedès.</p> | 08161-309 | Masia el Freixe. | <p>Es creu que aquesta llegenda es basa en fets reals i que podria ser Tomàs Ferrer i Margarit l'acusat, ja que la seva muller Teresa Saumell tenia un deute amb Josep Farré, masover de Can Selva per diversos deutes entre els que hi havia la multa i despeses d'una causa de la Reial Audiència contra ell.</p> | 41.4807500,1.7404700 | 394844 | 4592893 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100169 | Llegenda de la Tomasa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomasa-de-les-planes | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Explica la llegenda que en un conflicte passat es va amagar totes les joies de Piera dins la finca de les Planes. Concretament, es van col·locar dins una campana de l'església dita 'Tomasa', que es va enterrar en una serralada del mas dita la serra de la Tomasa, tant pot ser per la campana o perquè ja s'ho deia. </p> | 08161-310 | Serra de la Tomasa. | 41.4807700,1.7485800 | 395521 | 4592885 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100170 | El Pigat i l'hostal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pigat-i-lhostal-de-masquefa | XIX | <p>Explica la llegenda que a les muntanyes de Ca n'Aguilera s'hi amagaven lladres de diligències, que tenien com a cap un home pèl roig conegut com el Pigat. A causa dels saqueigs freqüents, el governador de Barcelona va oferir deu monedes d'or pel seu cap. En aquella època el Pigat festejava amb la minyona de l'hostal de Masquefa, fet que aprofità l'amo per delatar-lo i quedar-se la recompensa. Després de ser interrogat, en Pigat va confessar els amagatalls dels seus companys i tot seguit el governador va manar calar foc a la muntanya. Pocs dies més tard, el Pigat fou penjat a Barcelona.</p> | 08161-311 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5590400,1.7349700 | 394512 | 4601591 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 100184 | 'A Piera venen oli...' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-venen-oli | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (1982). <em>Retalls del folklore penedesenc. </em>Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.</span></span></span></p> | XX | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'A Piera venen oli, a Vallbona venen sal, a Capellades el vinagre i a la Pobla l'enciam'. </p> | 08161-324 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100185 | Remeis tradicionals de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-tradicionals-de-piera | <p><span><span><span>BARTOLÍ, M. (1989). <em>La tradició remeiera a l’Anoia: infusions, ungüents, creences i tabús.</em> Igualada: Òmnium Cultural.</span></span></span></p> | Tot i que pràcticament ja no se'n fan, han quedat recollides en un llibre. | <p>Per a tractar els desllorigaments, a Piera s'hi posaven un raig d'oli a prop del foc, tot apropant la part afectada al fum. També i de forma conjunta amb els esquinçs s'elaborava una loció amb alcohol, romaní, espígol, herba de Sant Joan, flor d'àrnica, suc de llimona i pastanaga ratllada. </p> <p>Per les butllofes, s'untaven amb oli i farina.</p> <p>Per al restrenyiment, es bevien en dejú un got d'aigua calenta amb suc de taronja.</p> <p>Per l'èczema, feien bullir la pell de nous verdes i fulles de noguera. Tot seguit, aplicaven el líquid resultant sobre la pell amb un cotó.</p> | 08161-325 | Piera. | <p>Les tradicions remeieres eren les pràctiques que es feien ancestralment per tractar mals. Són uns coneixements que solien estar en mans de les dones, que passaven de generació en generació i que es basaven en les propietats medicinals de les plantes. Moltes d'elles van quedar recollides a la publicació 'La tradició remeiera a l'Anoia', fruit d'un estudi del fons tradicional a l'Anoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del col·legi Abat Oliva.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100188 | Llegenda de l'obaga del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lobaga-del-llop | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons la tradició oral, una família humil anava cada matí a collir avellanes i mentre ho feien deixaven el nadó embolcallat a la barraca del tros. Es diu que un vespre quan el van anar a buscar només van trobar els seus ossos escampats. Ho van atribuir a l'atac del llop. L'indret és conegut com l'obaga del Llop.</p> | 08161-328 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5643500,1.7239000 | 393598 | 4602195 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100189 | La Cardapeçols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cardapecols | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Antigament, per fer creure la canalla se'ls explicaven relats que els espantessin. Sovint era en forma de personatges sàdics i monstruosos. En el cas de Piera, a les nenes que no es deixaven pentinar se'ls deia que vindria la Cardapeçols, una ogressa de mal geni que portava cards i aurons i pentinava de forma poc delicada, fins a arribar a arrencar el cabell i deixar-les calves.</p> | 08161-329 | Piera. | <p>És un espanta criatures que s'utilitzava a Piera, El Bruc i Esparreguera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100194 | L'activitat terrissera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lactivitat-terrissera-de-piera | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no queden terrissers. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila i el Forn del Pep. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on es col·locaven i s'assecaven les peces, previ a enfornar i coure. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 08161-334 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100196 | Rellotge de sol del carrer Bonifaci, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-bonifaci-47 | XX | <p><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a la façana lateral d'una casa del carrer Bonifaci.</span></span></p> <p><span><span>És de forma quadrangular amb les cantonades arrodonides. Es troba esgrafiat de color carbassa sobre un fons cru. El gnòmon està fixat a l'alçada del nas d'un sol pintat, sota el qual hi ha la numeració aràbiga. Al centre hi diu 'B.P.J 1951'. </span></span></p> | 08161-336 | C. Bonifaci, 47. | 41.5203700,1.7475200 | 395496 | 4597283 | 1951 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100201 | Remei per guarir el cop d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-guarir-el-cop-daire | <p>La senyora Maria Carme Costa practica un remei per guarir el cop d'aire. Per a fer-ho posa un plat amb aigua i resant unes oracions hi tira tres gotes d'oli amb un setrill. Si les gotes d'oli no es desfan vol dir que no tens un cop d'aire. Si es desfan vol dir que sí, i com més ràpid més fort el tens. Aleshores fa tres creus el plat, el buida i repeteix la operació, fins a un màxim de tres vegades. En cas que no hagi marxat, l'endemà ho repeteix. Una vegada ha acabat fa una altra pregària. Les oracions només les coneix ella, ja que quan les transmet a algú, ja no es pot fer més el remei. Hi ha unes quantes persones a Piera que acudeixen a ella perquè els hi guareixi els cops d'aire. </p> | 08161-341 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100202 | Rondalla del sastre d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-sastre-desparreguera | <p><span><span><span>AMADES, J. (1999). <em>Folklore de Catalunya. Rondallística. </em>Barcelona: Editorial Selecta.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons una rondalla, el sastre d'Esparreguera dit 'Sastre Bernat' va decidir anar a la festa del Sant Crist de Piera a fer befa de la imatge. Pel camí es va trobar un amic que li va dir on anava i va respondre que a tallar-li les ungles al Sant Crist. Quan li anava a ensenyar les grosses tisores, es va quedar immobilitzat. Aconsellat per la gent que hi havia, va demanar perdó al Sant Crist, que li tornà la mobilitat però no de forma completa perquè no oblidés el que havia fet.</p> | 08161-342 | Piera. | <p>La va recollir Joan Amades l'any 1931 a Emili Pasqual de Piera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100290 | Festa Major de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-sesoliveres | XIX-XX | <p>La Festa Major del nucli de Sant Jaume Sesoliveres es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, la d'estiu, i el més proper a Sant Nicasi, la d'hivern. L'acte central de la festa d'estiu és la missa solemne de diumenge al matí i al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són àpats populars, jocs familiars, cinema a la fresca, concert, etc. La festa major d'hivern té l'ofici solemne en honor al sant com a acte central. És tradició que els que han tingut fills el darrer any, treuen en processó la imatge del Sant pels carrers del poble. </p> | 08161-348 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Segons creença popular, la festa es remunta a l'any 1889, quan el poble de Sant Jaume Sesoliveres va viure una gran mortalitat infantil. El poble es va ecomanar a Sant Nicasi sortint en processó i celebrant un ofici en honor seu, que van mantenir des d'aleshores per haver parat la mortalitat. L'any 1970 la festa es va traslladar al primer cap de setmana de febrer.</p> | 41.4714000,1.7502800 | 395648 | 4591843 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 98749 | Jaciment del castell de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-piera | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -VII / XII | <p>A l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat hi consta que en el promontori del castell de Piera o de Fontanet hi podria haver un poblat ibèric o romà. El castell es va bastir en aquest indret al segle X, tot i que l'aspecte actual és fruit d'una reforma d'estil historicista feta a principi del segle X. Aquesta intervenció també es va fer al seu entorn, on es va construir un mur perimetral amb merlets i es va enjardinar l'espai. Aquest fet podria explicar que en les cartes arqueològiques fetes els anys 1984, 1991 i 2025 no s'hi localitzés cap material en superfície. Tampoc es va documentar cap resta arqueològica durant el seguiment arqueològic fet al lloc l'any 2016 en motiu de la instal·lació de la senyalització.</p> | 08161-1 | Castell de Piera | <p>Entre les fonts que s'esmenten a l'inventari de la Generalitat hi ha la Carta Arqueològica de España de 1945, on hi diu que 'en el castillo han sido señalados vestigios de procedencia romana'. </p> | 41.5157400,1.7417200 | 395005 | 4596776 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98749-1.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100124 | Fragment de retaule dels trinitaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-dels-trinitaris | <p><span><span><span>CORAL, M. (2021). <em>El patrimoni arquitectònic de la vila de Piera: Una mirada panoràmica sobre la conservació dels béns immobles pierencs catalogats. </em>TFG Història de l’Art. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SILVESTRE, J.M. (1999). <em>Els Trinitaris 1205-1835 i les Trinitàries a Piera. </em>Religioses Trinitàries de Mallorca.</span></span></span></p> | XVIII | Es troba deteriorat. | <p>El fragment del retaule es conserva en una paret de l'església de Santa Maria. És un quadre pintat en oli sobre llenç on s'hi representa l'escena de la Mare de Déu del Remei i Joan de Mata, que a l'hàbit blanc hi té gravada la creu patent dels trinitaris. La Mare de Déu té l'infant assegut a la falda i allarguen una faixa blanca a Joan de Mata, acompanyats d'angelets.</p> | 08161-265 | Església de Santa Maria. | <p>El convent dels Trinitaris va ser fundat el segle XIII a Piera per Joan de Mata. Segons la tradició, el convent es va establir al segle XVI on hi havia l'antic hospital de la vila, a l'actual plaça del Peix. El retaule estava situat en una de les capelles laterals de l'església del convent. Ocupava la part central i tenia al costat a Santa Teresa i a Sant Jerònim, i a dalt Sant Domènech (SILVESTRE, 1999:25).Els trinitaris van ser presents a la vila fins a la desamortizació de Mendizábal, l'any 1938. </p> | 41.5158000,1.7413100 | 394971 | 4596783 | 08161 | Piera | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100124-20250507111931.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98906 | Casa Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sastre | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa Sastre és un gran casal barroc construït al segle XVIII al nucli històric del Mercadal de Piera.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de forma simètrica. Té tres portals a la planta baixa, el principal d'arc pla de pedra sobre impostes, amb una llarga inscripció on hi consta 'HIERONI SASTRE ET ROVIRA' i l'any 'MDCCXXVIII' (1728). A l'altre extrem de la façana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i un escut gravat a la llinda i els anys '1702' i '1738'. A l'altre costat de la façana, hi ha l'entrada dels carros, d'arc de mig punt arrebossat amb un escut de pedra a la clau i brancals de pedra. Entre els portals s'hi intercalen petites finestres quadrades. El pis s'obre amb set finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons amb base de pedra i baranes de forja, excepte els dos dels extrems, que incorporen xafarderes de fusta. Sobre de cada finestral, a nivell de les golfes, hi ha finestres de proporcions més reduïdes, també d'arc pla arrebossat. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons i té un voladís pronunciat. El tractament exterior del mur és esgrafiat, a la planta baixa amb una garlanda que enllaça les obertures i als pisos superiors escenes d'oficis tradicionals entre les obertures entre sanefes i decoració vegetal. Els oficis representats són el de sastre, filadora, escultor, forner, terrisser, pastor i músic. Les escenes de les golfes les representen angelets.</p> | 08161-38 | C. Jaume Fons, 36-40. | <p>La Casa Sastre és un dels casals barrocs més notoris del país. La va fer construir el notari borbònic Jeroni Sastre i Rovira entre els anys 1702 i 1728 dins del veïnat del Mercadal de Piera. Jeroni Sastre va ser també Escribà Major de la Superintendència de Catalunya i arxiver del Real Archivo del Maestre Racional de Barcelona. Segons diu la tradició, en el seu pas per la vila l'any 1759 s'hi va allotjar el rei Carles III d'Espanya. Originalment tenia uns esgrafiats barrocs més senzills, i va ser l'any 1943 que la propietària Salvadora Piera va encarregar els nous a l'artista Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus'. L'any 2019 van ser restaurats per Òscar Martín.</p> | 41.5187256,1.7453569 | 395313 | 4597103 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-5.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 96|98|106|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 99950 | Jou del campanar de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jou-del-campanar-de-santa-creu-de-creixa | XVII | <p>A l'interior de l'església de Santa Creu de Creixà hi ha exposat l'antic jou del campanar. El jou és la peça de fusta que sosté la campana per les nanses. Als extrems la fusta està lligada amb uns cèrcols metàl·lics. </p> | 08161-192 | Santa Creu de Creixà. | 41.4603200,1.7720900 | 397452 | 4590587 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98830 | Santa Maria de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Santa Maria de la Fortesa és una església d'estil contemporani construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular on hi ha una juxtaposició d'angles rectes i corbs combinats amb diversos materials constructius, com són el maó, el formigó i la pedra. La coberta és feta amb una planxa de formigó amb dos angles inclinats sobre l'entrada i la capçalera del temple, formant un voladís triangular. El campanar, fet amb còdols i de forma triangular, s'adossa en aquest darrer extrem, tot travessant la coberta. L'espai interior està definit per una nau diàfana que s'adapta al marcat pendent de la coberta i que té la major alçada a la part del presbiteri. Aquí hi ha un vitrall de colors a banda i banda de la paret del campanar que dona llum a l'espai. </p> | 08161-20 | La Fortesa. | <p>Va ser construïda l'any 1961 i projectada per l'arquitecte Jordi Bonet Armengol, qui fou director de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona i primer director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres càrrecs.</p> | 41.4545000,1.7635800 | 396732 | 4589951 | 1961 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Bonet Armengol | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98831 | Sant Sebastià de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-bedorc | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Sant Sebastià de Bedorc és una església construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular format per una sola nau. Presenta una característica coberta inclinada de forma hiperbòlica. El parament és de maó vist i arrebossat, amb obertures verticals que donen llum natural a la nau. En un costat hi ha un pilar d'obra vista coronat per una creu. </p> | 08161-21 | El Badorc. | <p>La primera església del nucli de Bedorc es va habilitar al segle XIX en un dels annexes de la masia de Can Parellada. Aquest espai fou utilitzat com a lloc de culte fins que l'any 1966 es va construir una nova església segons projecte d'Albert Bastardes i Porcel.</p> | 41.4969900,1.7225300 | 393373 | 4594718 | 1966 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98831-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Albert Bastardes Porcel | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98963 | La Bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bobila-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | Es conserva parcialment. | <p>La Bòbila és un conjunt fabril on des de finals del segle XIX s'hi produïa ceràmica. Actualment en queden les xemeneies i els forns, així com restes d'algunes de les construccions que en formaven part. </p> <p>Es tracta de tres forns circulars fets d'obra vista amb la boca d'arc rebaixat, actualment tapiada. Al costat hi ha les dues xemeneies, de planta octogonal troncocònica, sobre una base quadrangular amb arcs cecs. La part superior està coronada per un collarí octogonal esgraonat. Les estructures estan construïdes sobre un paviment de rajol ceràmic.</p> | 08161-54 | C. de Ricard Canals. | <p>La Bòbila Ventura té el seu orígen en la construcció d'un forn per coure totxos i teules a la finca de la Carral, promoguda per Domingo Ventura Boloix l'any 1898. El seu fill Domingo Ventura Boloix va incorporar un forn Hoffman a la instal·lació, i l'any 1917 es faria la primera xemeneia. L'empresa va prosperar i entre els anys 1920 i 1930 va assolir un reconeixement notable arreu del país produint la rajola de Piera. A la dècada de 1960 van modernitzar les instal·lacions per tecnificar el procés productiu. La Bòbila va tenir activitat fins a l'any 1998 en què va tancar definitivament. L'any 2005 es van rehabilitar les construccions més emblemàtiques.</p> | 41.5241800,1.7535900 | 396009 | 4597699 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98963-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98963-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98963-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98997 | Cal Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casals-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Presenta cert estat de deteriorament, | <p>Cal Casals és un conjunt construït industrial i residencial construït durant la segona meitat del segle XIX. </p> <p>El volum principal es correspon amb la part residencial i d'oficines. És un edifici de planta rectangular allargassada, de planta baixa, pis i altell i la coberta a un sol vessants. El frontis s'obre a la part frontal amb diversos portals i finestrals d'arc pla emmarcats amb una motllura. A la part central hi ha una escala d'obra perpendicular a la façana i custodiada amb baranes de ferro, que condueix a l'accés principal del pis. Alguns dels portals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de ferro i base amb revoltons, que enllaça amb la barana de l'escala. A les façanes laterals no hi ha obertures i a la posterior n'hi ha poques, totes d'arc pla arrebossat. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment a través de cornises. El coronament de l'edifici està definit per un capcer rectangular que arrenca d'una cornisa. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. </p> <p>A pocs metres del volum principal hi ha un segon volum que era la part productiva, dels assecadors. És de planta rectangular, paral·lel a l'anterior, de planta baixa i pis i la coberta a un vessant. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat, totes obertes en un mur de maó amb peces soltes, que es creu que servia per ventilar l'espai. </p> <p>Entre el primer i el segon volum hi ha un tercer volum perpendicular que els enllaça pel sector de ponent, que es correspon amb la fàbrica.Té les obertures de llevant d'arc pla, obertes en un mur d'obra vista. El mur de tancament de la finca al costat de ponent presenta carreus de pedra tosca disposats en filada, probablement reaprofitats.</p> | 08161-65 | C. Josep Munné. | <p>La fàbrica de teixits de cotó Cal Casals va ser fundada a mitjans del segle XIX per Francesc Casals Nin, en el lloc d'una antiga bòbila. Es creu que la part de la fàbrica va construir-se aprofitant part de l'estructura existent. Va ser una de les primeres indústries tèxtils de Piera i va donar feina a moltes persones que venien a la localitat buscant feina i que s'hi van acabar assentant. </p> | 41.5194600,1.7454000 | 395318 | 4597184 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98997-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98997-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 99003 | Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bonans | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>El Mas Bonans és una masia construïda a mitjans del segle XX en el lloc d'una construcció més antiga. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta quadrangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada a la planta baixa i el pis excepte de l'eix principal. Aquest té un portal adovellat i a sobre un finestral neogòtic d'arc conopial biforat i guardapols, on hi consta l'any '1956' inscrit. Al seu costat hi ha una finestra neoromànica d'arc de mig punt de pedra. Les golfes s'obren amb tres grups de petits pòrtics d'arc de mig punt ceràmic amb guardapols. A les façanes laterals i posterior es segueix la mateixa composició de finestres de pedra a la planta baixa i al pis i pòrtics ceràmics a les golfes. </p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb les obertures de pedra i les cantonades de carreus encintats.</p> <p>La casa està envoltada per un pati que queda tancat per un baluard, on hi ha algun cobert. Fora d'aquest recinte, hi ha l'ermita del Mas Bonans.</p> | 08161-71 | Carretera de Capellades a Piera. | <p>L'origen del Mas Bonans es creu molt antic. Al segle XVI hi vivia la família Orpí, nom amb què a partir del segle XVII també es troba esmentada la casa. L'any 1553 Miquel Orpí del Mas Bonans, fill de Miquel i Caterina, feu testament en favor del seu hereu Joan (AHBC). El mateix Miquel consta cop a cap de casa en el fogatge de 1553. La reconstrucció de la masia es va fer l'any 1956 per encàrrec de Josep Vidal i Munné, qui fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya i descobridor de vacunes d'algunes malalties contagioses animals.</p> | 41.5303400,1.7285800 | 393932 | 4598413 | 1956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99003-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99003-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 99506 | La Pineda Can Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-can-ferrer-del-coll | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>VINYETA, R. (1985). <em>El arbres monumentals de Catalunya. </em>Torelló: Editorial Celblau.</span></span></span></p> | XIX | <p>Pineda situada en un costat d'un camp que hi ha sobre el riu Anoia, al sud-est de la masia de Can Ferrer del Coll. Hi trobem diversos exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), que assoleixen una alçada molt destacada, de fins a 38 metres. A les notes de catalogació de la Generalitat de Catalunya, hi consta que són els pins més alts mesurats a Catalunya. La volta mitjana dels pins amida 2,88m, i la capçada mitjana 15 metres. Dins de la pineda també hi ha una alzina de notables dimensions i la soca d'una altra que va morir fa uns anys. </p> | 08161-108 | Camí de Can Ferrer del Coll. | <p>Es tracta d'un dels espais més emblemàtics de Bedorc, situat dins del mas de Can Ferrer del Coll. És un lloc emblemàtic pels seus veïns, al qual se li han dedicat poemes i on s'hi celebra un aplec tradicional.</p> | 41.4996200,1.7135600 | 392628 | 4595021 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99506-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99506-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99506-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-09-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99651 | Font del Canyar de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-canyar-de-bedorc | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | XX | <p>Font situada en una raconada a ponent del nucli de Bedorc, sobre la riera de la Guinovarda.</p> <p>És una estructura d'obra que s'adossa al marge i que presenta dos brocs metàl·lics fixats que fan de brollador. L'aigua cau en una gran bassa-safareig de planta irregular allargassada, a l'extrem de la qual hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada. Els murs són fets d'obra i revestits amb morter, rematats amb rajola ceràmica moderna.</p> | 08161-112 | El Bedorc. | <p>Font molt concorreguda per la gent de Bedorc, que hi anava a fer la bugada i a fer fontades.</p> | 41.4962186,1.7233621 | 393441 | 4594631 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99651-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99651-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99651-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99652 | Font del Canyar de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-canyar-de-piera | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Font situada entre el nucli de Piera i el torrent del Gall Mullat, en una bella raconada. Està construïda en dos nivells aprofitant el desnivell natural del terreny, als quals s'hi accedeix per una escala d'obra. Al primer nivell hi ha un gran safareig rectangular a la part central, que s'adossa en un mur d'obra acabat amb ceràmica que delimita tot l'espai. Sobre el safareig el mur té un petit capcer ceràmic on hi ha gravat 'FONT DEL CANYAR 1885-1995'. En el mateix mur, davant del safareig hi ha la font pròpiament dita, amb un gran brollador metàl·lic d'on cau l'aigua fins a una pica. El nivell de sota té al centre un safareig circular, que s'omple de forma contínua d'un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor i que està fixat al mur que separa els dos nivells. Aquí la paret té un acabament semicircular i té una orla circular ceràmica amb un cartell on hi diu 'AIGUA SENSE GARANTIA SANITÀRIA'. Sota seu hi ha dues grans obertures d'arc de mig punt ceràmic, una de les quals conté una segona font. El paviment al voltant dels safareig es manté de tova.</p> | 08161-113 | Sobre el torrent del Gall Mullat. | <p>Va ser construïda l'any 1885 com a punt d'abastiment d'aigua. El safareig es va construir l'any 1912 per fer la bugada la gent del Mercadal. L'any del seu centenari, es va arreglar l'espai. </p> | 41.5189800,1.7491300 | 395628 | 4597127 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99652-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99652-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99652-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 99653 | Font nova de Can Pere Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-de-can-pere-valls | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | XX | No hi brolla aigua i s'hi han fet pintades vandàliques. | <p>La font nova de Can Pere Valls està situada al costat exterior de la tanca d'una finca particular. És una estructura adossada en una paret de pedra, de forma triangular i revestida amb pedra. Hi ha fixats tres tubs metàl·lics que fan de brolladors. L'aigua queia en una pica rectangular d'obra que s'allarga de punta a punta de l'estructura.</p> | 08161-114 | Can Mas. | <p>La font original de Can Pere Valls va quedar tancada dins la tanca de la finca particular. </p> | 41.5176100,1.7658900 | 397025 | 4596954 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99653-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99653-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.