Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98814 | Tombes a La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-a-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XIV | Destruït. | <p>Les tombes de la Coma estan situades a la finca de la Coma i van ser descobertes en motiu de la construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi van localitzar dues sepultures de lloses de pedra incompletes orientades a l'est. A la primera hi havia un individu adult, probablement femení, col·locat en decúbit supí. La segona es trobava molt més afectada i hi havia dues inhumacions, amb diverses restes òssies força malmeses i disperses. En cap de les dues tombes s'hi va localitzar aixovar ni material arqueològic, però per les seves característiques se li ha donat una cronologia medieval, dels segles XI a XIV.</p> | 08161-7 | La Coma. | <p>Va ser descobert l'any 2003 en realitzar el rebaix de terra per la futura construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi va fer una actuació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Josep Guàrdia.</p> | 41.5018900,1.7202600 | 393191 | 4595265 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98815 | Jaciment de can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el marge d'un camp de conreu prop de can Claramunt s'hi va localitzar una estructura semicircular de grans dimensions. Les parets interiors es troben recremades, pel que es creu que podria tractar-se d'un forn de calç d'època moderna.</p> | 08161-8 | En un camp a la zona de Can Claramunt. | <p>Va ser localitzat l'any 1999 per Roger Quadrada.</p> | 41.5112500,1.7428400 | 395091 | 4596276 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99882 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-piera | XX-XXI | <p>A l'Arxiu Municipal de Piera s'hi conserven unes 18500 fotografies. de temàtica entorn diversos aspectes del poble. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, tot i que majoritàriament són en color i de la segona meitat del segle XX. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Piera, des de festes i actes diversos, indrets, etc.</p> | 08161-173 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>La major part de les fotografies de la segona meitat del segle XX són de les comunicacions que es feien al butlletí municipal.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El fons no es troba inventariat. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99923 | Jaciment davant la casa de Ca n'Orpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-davant-la-casa-de-ca-norpi | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En motiu de la construcció del gasoducte de Vallbona d'Anoia a Piera, es va fer una prospecció arqueològica i a la zona propera a ca n'Orpí, més coneguda com a Mas Bonans, i s'hi va localitzar material i una estructura. A partir de la rasa oberta es van realitzar tres sondeigs, on s'hi va localitzar material constructiu de cronologia moderna i els rebuigs d'un forn. També s'hi va localitzar una estructura que no queda clar si es podria identificar com un forn. </p> | 08161-186 | Davant del Mas Bonans. | <p>La prospecció es va realitzar entre el febrer i el març de l'any 1999, sota la direcció de l'arqueòloga Jordina Sales. </p> | 41.5293900,1.7279200 | 393876 | 4598308 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99924 | Jaciment de les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-flandes | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVIII | <p>En el marge de la riera que passa per la zona de les Flandes, s'hi va localitzar una estructura que sembla correspondre's amb un forn d'època moderna. La troballa es va fer en motiu de la caiguda de part del marge. </p> | 08161-187 | Les Flandes. | <p>Va ser descobert pel Sr. Roger Quadrada.</p> | 41.5182200,1.7378900 | 394689 | 4597056 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 99926 | Jaciment paleontològic de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-piera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | <p>El jaciment paleontològic de Piera es localitza entre la plana del Castell, el camí dels Soldons, el torrent de Gall Mullat i la Finca Llopart. La troballa més significativa, recollida a la tesi doctoral de Crusafont, va ser una bretxa ossífera al torrentet dels Traginers, amb milers d'exemplars atribuïts al període Turolià inferior, entre els que destaca un giràfid fòssil. Els exemplars més abundants son el bòvid Tragoportax, seguit de l'èquid Cremohipparion i el giràfid sivaterí Birgerbohlinia.</p> | 08161-189 | Torrent dels Traginers. | <p>Les primeres troballes paleontològiques de Piera les va fer Josep R. Bataller l'any 1912. Les primeres restes recol·lectades les van fer uns a anys més tard P. Mir i Ràfols i el mossèn J. Farrés. A partir d'aquests descobriments, Màrius Guerín també hi van recol·lectar material. La bretxa ossífera del torrentet dels Traginers la va descobrir Salvador Claramunt, veí de Piera, que n'informà a Ididre Macau, que estiuejava a la localitat. Amb el material dipositat al Museu de Sabadell Crusafont i Villalta van reconèixer la importància del lloc i van iniciar una excavació al lloc l'any 1942. El jaciment ha estat prospectat en nombroses ocasions des d'aleshores. </p> | 41.5133000,1.7410900 | 394948 | 4596506 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100008 | Espai Natural de les Valls de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-les-valls-de-lanoia | <p>L'espai natural Valls de l'Anoia és una zona ZEPA dins la Xarxa Natura 2000, que comprèn la capçalera del riu Anoia, des de Capellades i els Hostalets de Pierola fins a Vilafranca. Està definit per petites valls encaixades per turons i és una zona important per la nidificació i cacera de l'àguila cuabarrada. És una zona on hi ha un mosaic d'àrees boscoses de pi blanc i roure, matollar, alberedes i salzedes i camps de conreu. Dels municipis inclosos dins l'espai, on hi ha més superfície protegida és a Piera, amb 2214,08 ha., concentrades a la part sud i sud-oest del terme municipal.</p> | 08161-219 | 41.5036700,1.7066900 | 392062 | 4595479 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100151 | Capella de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-visita-domiciliaria-0 | XX | <p>Capella de visita domiciliària que circula per diverses cases del Barrii dels Gats. Es tracta d'una capelleta de fusta gravada amb motius gòtics i coronada amb una creu, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions. A la part de darrera hi ha enganxat un paper amb els noms de les cases on passa, seguit de 'TORNEM A COMENÇAR / GRÀCIES PER LA COMPANYIA DE NOMÉS DOS DIES'.</p> | 08161-292 | Barri dels Gats. | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa periòdicament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la parròquia.</p> | 41.5168700,1.7413000 | 394972 | 4596902 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100165 | Llegenda del rei Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-rei-jaume-i | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Explica la llegenda que el rei Jaume I en tornar de la reconquesta de Mallorca l'any 1230 va voler anar al Castell de Fontanet que tenia a Piera. Hi volia anar per complir un vot que havia fet de pujar de genolls la pujada del castell per venerar al Sant Crist. </p> | 08161-306 | Castell de Piera. | 41.5158300,1.7415400 | 394990 | 4596786 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100166 | A Piera fam, caguera i gent mentidera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-fam-caguera-i-gent-mentidera | <p><span><span><span>CAROL, R. “Ed.” (1978). <em>Frases fetes dels Països Catalans.</em></span></span></span></p> | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'Piera fam, caguera i gent mentidera'. Hi ha alguna variant com 'A Piera, fam, caguera i gent embustera' o 'A Piera fam i caguera, gent embustera i burros per la carretera'. </p> | 08161-307 | Piera | <p>Aquest tipus de dites es deien entre les poblacions veïnes.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100168 | Llegenda del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-freixe | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PASCUAL, P. (2011). <em>Crèdit hipotecari i acumulació de capital immobiliari. L’exemple del farmacèutic i prestador Francesc de Paula Rosés.</em> Centre d’Estudis Antoni de Capmany i Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | XIX | <p>El lloc del Freixe era un lloc molt freqüentat per trobar-se al peu del camí principal d'Igualada a Calaf. Segons la memòria popular, es van produir diverses desaparicions de viatgers que van portar a la investigació de les forces de l'ordre públic. Les pistes van portar a l'amo del Freixe, motiu pel qual la casa fou escorcollada amb la macabra troballa dels cadàvers dels vianants enterrats al celler. Per aquests fets, l'amo de l'hostal fou empresonat i executat a Vilafranca del Penedès.</p> | 08161-309 | Masia el Freixe. | <p>Es creu que aquesta llegenda es basa en fets reals i que podria ser Tomàs Ferrer i Margarit l'acusat, ja que la seva muller Teresa Saumell tenia un deute amb Josep Farré, masover de Can Selva per diversos deutes entre els que hi havia la multa i despeses d'una causa de la Reial Audiència contra ell.</p> | 41.4807500,1.7404700 | 394844 | 4592893 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100169 | Llegenda de la Tomasa de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-tomasa-de-les-planes | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Explica la llegenda que en un conflicte passat es va amagar totes les joies de Piera dins la finca de les Planes. Concretament, es van col·locar dins una campana de l'església dita 'Tomasa', que es va enterrar en una serralada del mas dita la serra de la Tomasa, tant pot ser per la campana o perquè ja s'ho deia. </p> | 08161-310 | Serra de la Tomasa. | 41.4807700,1.7485800 | 395521 | 4592885 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100170 | El Pigat i l'hostal de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pigat-i-lhostal-de-masquefa | XIX | <p>Explica la llegenda que a les muntanyes de Ca n'Aguilera s'hi amagaven lladres de diligències, que tenien com a cap un home pèl roig conegut com el Pigat. A causa dels saqueigs freqüents, el governador de Barcelona va oferir deu monedes d'or pel seu cap. En aquella època el Pigat festejava amb la minyona de l'hostal de Masquefa, fet que aprofità l'amo per delatar-lo i quedar-se la recompensa. Després de ser interrogat, en Pigat va confessar els amagatalls dels seus companys i tot seguit el governador va manar calar foc a la muntanya. Pocs dies més tard, el Pigat fou penjat a Barcelona.</p> | 08161-311 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5590400,1.7349700 | 394512 | 4601591 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 100184 | 'A Piera venen oli...' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-piera-venen-oli | <p><span><span><span>SADURNÍ, P. (1982). <em>Retalls del folklore penedesenc. </em>Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca.</span></span></span></p> | XX | <p>En la paremiologia tòpica local es diu 'A Piera venen oli, a Vallbona venen sal, a Capellades el vinagre i a la Pobla l'enciam'. </p> | 08161-324 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100185 | Remeis tradicionals de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-tradicionals-de-piera | <p><span><span><span>BARTOLÍ, M. (1989). <em>La tradició remeiera a l’Anoia: infusions, ungüents, creences i tabús.</em> Igualada: Òmnium Cultural.</span></span></span></p> | Tot i que pràcticament ja no se'n fan, han quedat recollides en un llibre. | <p>Per a tractar els desllorigaments, a Piera s'hi posaven un raig d'oli a prop del foc, tot apropant la part afectada al fum. També i de forma conjunta amb els esquinçs s'elaborava una loció amb alcohol, romaní, espígol, herba de Sant Joan, flor d'àrnica, suc de llimona i pastanaga ratllada. </p> <p>Per les butllofes, s'untaven amb oli i farina.</p> <p>Per al restrenyiment, es bevien en dejú un got d'aigua calenta amb suc de taronja.</p> <p>Per l'èczema, feien bullir la pell de nous verdes i fulles de noguera. Tot seguit, aplicaven el líquid resultant sobre la pell amb un cotó.</p> | 08161-325 | Piera. | <p>Les tradicions remeieres eren les pràctiques que es feien ancestralment per tractar mals. Són uns coneixements que solien estar en mans de les dones, que passaven de generació en generació i que es basaven en les propietats medicinals de les plantes. Moltes d'elles van quedar recollides a la publicació 'La tradició remeiera a l'Anoia', fruit d'un estudi del fons tradicional a l'Anoia realitzat pels alumnes de 3er de BUP del col·legi Abat Oliva.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100188 | Llegenda de l'obaga del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lobaga-del-llop | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons la tradició oral, una família humil anava cada matí a collir avellanes i mentre ho feien deixaven el nadó embolcallat a la barraca del tros. Es diu que un vespre quan el van anar a buscar només van trobar els seus ossos escampats. Ho van atribuir a l'atac del llop. L'indret és conegut com l'obaga del Llop.</p> | 08161-328 | Muntanya de Ca n'Aguilera. | 41.5643500,1.7239000 | 393598 | 4602195 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100189 | La Cardapeçols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cardapecols | <p><span><span><span>AYMAMÍ, G. (2017). <em>Llegendes de l’Anoia. </em>Sant Vicenç de Castellet: Farell.</span></span></span></p> | XX | <p>Antigament, per fer creure la canalla se'ls explicaven relats que els espantessin. Sovint era en forma de personatges sàdics i monstruosos. En el cas de Piera, a les nenes que no es deixaven pentinar se'ls deia que vindria la Cardapeçols, una ogressa de mal geni que portava cards i aurons i pentinava de forma poc delicada, fins a arribar a arrencar el cabell i deixar-les calves.</p> | 08161-329 | Piera. | <p>És un espanta criatures que s'utilitzava a Piera, El Bruc i Esparreguera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100194 | L'activitat terrissera de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lactivitat-terrissera-de-piera | <p><span><span><span>CORREDOR-MATEOS, J.; GUMÍ, J. (1978). <em>Ceràmica popular catalana. </em>Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> | XIX-XX | Ja no queden terrissers. | <p><span><span><span>La terrisseria va ser una activitat econòmica molt important a Piera, gràcies a l’existència d’argila a la proximitat de la vila. Hi trobem documentades quatre terrisseries a Cal Tasta, Can Jana, Ca l’Isidret, Cal Moreno i Cal Víctor, que tenien l’obrador i el forn davant la casa, a més de la Bòbila i el Forn del Pep. Aquest material s’extreia en carros de forma manual i es portaven fins als obradors, on es dipositava en una bassa per ablanir-la. Després de treure-li les impureses s’estenia per treure l’aigua i es tallava en blocs o pans i es deixava reposar un temps. Tot seguit es tornejaven i es deixaven reposar fins que ja es podien coure al forn. Tenien un pati on es col·locaven i s'assecaven les peces, previ a enfornar i coure. S’hi feien tot tipus d’atuells, com són plats, torretes, gibrelles, càntirs, etc, així com material per la construcció. La ceràmica tradicional va conviure un temps amb innovacions, essent la més important els plats i gerres de vi, les torretes i les menjadores. Els plats a Piera reben el nom “de murri”, “de garber”, “platillo”, “platero” i “plat de la mort”, aquest últim per als menjars dels funerals (CORREDOR-MATEOS, GUMÍ, 1978: 134). La darrera terrisseria en actiu va ser Cal Tasta, que va tancar fa uns anys.</span></span></span></p> | 08161-334 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100196 | Rellotge de sol del carrer Bonifaci, 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-bonifaci-47 | XX | <p><span><span>Rellotge de sol vertical que es troba situat a la façana lateral d'una casa del carrer Bonifaci.</span></span></p> <p><span><span>És de forma quadrangular amb les cantonades arrodonides. Es troba esgrafiat de color carbassa sobre un fons cru. El gnòmon està fixat a l'alçada del nas d'un sol pintat, sota el qual hi ha la numeració aràbiga. Al centre hi diu 'B.P.J 1951'. </span></span></p> | 08161-336 | C. Bonifaci, 47. | 41.5203700,1.7475200 | 395496 | 4597283 | 1951 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 100201 | Remei per guarir el cop d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-guarir-el-cop-daire | <p>La senyora Maria Carme Costa practica un remei per guarir el cop d'aire. Per a fer-ho posa un plat amb aigua i resant unes oracions hi tira tres gotes d'oli amb un setrill. Si les gotes d'oli no es desfan vol dir que no tens un cop d'aire. Si es desfan vol dir que sí, i com més ràpid més fort el tens. Aleshores fa tres creus el plat, el buida i repeteix la operació, fins a un màxim de tres vegades. En cas que no hagi marxat, l'endemà ho repeteix. Una vegada ha acabat fa una altra pregària. Les oracions només les coneix ella, ja que quan les transmet a algú, ja no es pot fer més el remei. Hi ha unes quantes persones a Piera que acudeixen a ella perquè els hi guareixi els cops d'aire. </p> | 08161-341 | Piera. | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 100202 | Rondalla del sastre d'Esparreguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-del-sastre-desparreguera | <p><span><span><span>AMADES, J. (1999). <em>Folklore de Catalunya. Rondallística. </em>Barcelona: Editorial Selecta.</span></span></span></p> | XX | <p>Segons una rondalla, el sastre d'Esparreguera dit 'Sastre Bernat' va decidir anar a la festa del Sant Crist de Piera a fer befa de la imatge. Pel camí es va trobar un amic que li va dir on anava i va respondre que a tallar-li les ungles al Sant Crist. Quan li anava a ensenyar les grosses tisores, es va quedar immobilitzat. Aconsellat per la gent que hi havia, va demanar perdó al Sant Crist, que li tornà la mobilitat però no de forma completa perquè no oblidés el que havia fet.</p> | 08161-342 | Piera. | <p>La va recollir Joan Amades l'any 1931 a Emili Pasqual de Piera.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 100290 | Festa Major de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-sesoliveres | XIX-XX | <p>La Festa Major del nucli de Sant Jaume Sesoliveres es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, la d'estiu, i el més proper a Sant Nicasi, la d'hivern. L'acte central de la festa d'estiu és la missa solemne de diumenge al matí i al llarg del cap de setmana s'hi realitzen diverses activitats lúdiques i esportives, com són àpats populars, jocs familiars, cinema a la fresca, concert, etc. La festa major d'hivern té l'ofici solemne en honor al sant com a acte central. És tradició que els que han tingut fills el darrer any, treuen en processó la imatge del Sant pels carrers del poble. </p> | 08161-348 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>Segons creença popular, la festa es remunta a l'any 1889, quan el poble de Sant Jaume Sesoliveres va viure una gran mortalitat infantil. El poble es va ecomanar a Sant Nicasi sortint en processó i celebrant un ofici en honor seu, que van mantenir des d'aleshores per haver parat la mortalitat. L'any 1970 la festa es va traslladar al primer cap de setmana de febrer.</p> | 41.4714000,1.7502800 | 395648 | 4591843 | 08161 | Piera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 99506 | La Pineda Can Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-can-ferrer-del-coll | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>VINYETA, R. (1985). <em>El arbres monumentals de Catalunya. </em>Torelló: Editorial Celblau.</span></span></span></p> | XIX | <p>Pineda situada en un costat d'un camp que hi ha sobre el riu Anoia, al sud-est de la masia de Can Ferrer del Coll. Hi trobem diversos exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), que assoleixen una alçada molt destacada, de fins a 38 metres. A les notes de catalogació de la Generalitat de Catalunya, hi consta que són els pins més alts mesurats a Catalunya. La volta mitjana dels pins amida 2,88m, i la capçada mitjana 15 metres. Dins de la pineda també hi ha una alzina de notables dimensions i la soca d'una altra que va morir fa uns anys. </p> | 08161-108 | Camí de Can Ferrer del Coll. | <p>Es tracta d'un dels espais més emblemàtics de Bedorc, situat dins del mas de Can Ferrer del Coll. És un lloc emblemàtic pels seus veïns, al qual se li han dedicat poemes i on s'hi celebra un aplec tradicional.</p> | 41.4996200,1.7135600 | 392628 | 4595021 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99506-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99506-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99506-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-09-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 100097 | Alzina de la Pineda de Can Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-pineda-de-can-ferrer-del-coll | <p>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</p> <p>VINYETA, R. (1985). <em>El arbres monumentals de Catalunya. </em>Torelló: Editorial Celblau.</p> | XIX | <p>Alzina situada a la Pineda de Can Ferrer del Coll, declarada arbreda monumental.</p> <p>Es tracta de d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Té una capçada irregular. Al seu costat hi ha una altra alzina més petita i fa uns anys en va morir una altra de centenària.</p> | 08161-245 | Camí de Can Ferrer del Coll. | <p>Es tracta d'un dels espais més emblemàtics de Bedorc, situat dins del mas de Can Ferrer del Coll. És un lloc emblemàtic pels seus veïns, al qual se li han dedicat poemes i on s'hi celebra un aplec tradicional.</p> | 41.5000800,1.7138800 | 392656 | 4595071 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100097-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100097-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98824 | Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-creixa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XVII | <p>Santa Creu de Creixà és un conjunt format per una església d'origen romànic ampliada al segle XVII, un cementiri clos al seu voltant i dues masies que van ser enderrocades fa uns anys. </p> <p>El temple és de planta rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedeix pel costat de garbí. La nau presenta dos trams separats entre sí per un gran arc toral de pedra apuntat: el primer cobert a dues vessants amb bigues de fusta que es correspon a l'ampliació d'època moderna; i una volta apuntada que s'estén fins a l'absis, que s'obre a la nau amb un arc d'arc escarser. Al costat de mestral s'hi obren dues capelles laterals d'arc de mig punt ceràmic, obra també de l'ampliació del segle XVII. L'absis està cobert amb volta rebaixada i presenta una sola finestra esqueixada darrera l'altar, que es troba elevat respecte la resta de la nau. Al costat de xaloc hi ha la porta original d'accés, oberta a la nau amb volta rebaixada de pedra tosca. Als peus del temple no hi ha cor. </p> <p>L'accés a l'església es fa per un portal adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats. Sobre seu hi ha una petita finestra amb l'intradós motllurat que, junt amb la de l'absis i la de sobre el portal de xaloc, aporta la única llum natural del temple. Entre la nau i l'absis en sobresurt un campanar de cadireta de dos ulls, al qual s'hi pot accedir per una escala metàl·lica moderna. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Al costat de gregal, a la franja de morter que hi ha sota el ràfec ceràmic hi ha pintat l'any '1691' de color magenta. </p> <p>L'església està envoltada lateralment i frontalment pel un baluard que integra el cementiri construït a diversos nivells. El mur s'obre frontalment amb brancals de pedra tosca i una porta metàl·lica coronada amb una creu. Al costat de xaloc hi ha un cos perpendicular que es correspon amb la sagristia i que té un portal d'arc de mig punt adovellat que procedeix de Can Torres de Bedorc. </p> | 08161-14 | Camí de Can Canals a la Fortesa. | <p>El nom de Creixà està documentat a la zona des del segle X. L'església s'esmenta com a Santa Creu del Palau l'any 1018. Com a Santa Creu de Creixà no es documenta fins a l'any 1120. Al segle XV la trobem dins la parròquia de Sant Jaume. A mitjans del segle XX el conjunt estava força malmès, motiu pel qual l'any 1985 alguns veïns de la Fortesa i de can Canals, així com el paleta de l'Ajuntament Albert Bosch, van estar durant un temps fent jornals en dies feiners per reconstruir les parts malmeses. En el transcurs de les obres, van descobrir la porta primitiva del costat de xaloc. </p> | 41.4603854,1.7722281 | 397464 | 4590594 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-20250305110140.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Santa Creu de Palau. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98825 | Sant Nicolau del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-del-freixe | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Sant Nicolau del Freixe o del Tretzè és una capella romànica construïda al segle XIII dalt d'un turó, a redós del castell. </p> <p>És un temple de planta rectangular amb l'absis semicircular. La nau és d'un sol tram, cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. A la façana lateral de tramuntana s'hi obre una capella en arc apuntat de pedra, dins el qual hi ha les escales que portaven al cor, actualment desaparegut. Aquí s'observa la part on el mur de l'església s'entrega al mur de la torre del castell. L'absis està elevat respecte la resta i presenta dos arcs torals que enllacen la volta semiesfèrica amb la nau. La llum natural de l'església s'obté amb una finestra esqueixada situada a l'absis, dues finestres de mig punt del mur de migdia i una en forma de creu sobre el portal. </p> <p>A nivell exterior, el temple es troba orientat a ponent. La façana presenta la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i sobre el seu eix té una finestra en forma de creu. Està coronada per un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull, incorporat en època contemporània. A l'angle de mestral s'hi adossa la torre circular del castell. El parament és de pedra sense escairar disposada en filades irregulars. </p> | 08161-15 | El Freixe. | <p>La capella de Sant Nicolau es va construir per donar servei a la quadra del Freixe, on des del segle XI hi ha documentat el castell. La primera notícia documental de la capella és de l'any 1260. Entre els segles XV i XVI Sant Nicolau ja consta com a sufragània de Piera. Es va restaurar l'any 1967.</p> | 41.4803927,1.7409978 | 394888 | 4592852 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-4.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és conegut com Sant Nicolau del Tretzè. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98826 | Església parroquial de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-jaume-sesoliveres | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Sant Jaume és una església d'origen romànic que va ser notablement reformada als segles XVI, XVIII i XX. Al seu voltant s'hi van anar construint edificacions que en dificulten la visibilitat.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó dividida en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori. Presenta dos capelles laterals a cada costat, obertes a la nau en arc de mig punt. L'absis està elevat respecte la resta i està cobert amb volta semiesfèrica. La llum natural de la nau la donen una petita rosassa als peus del temple, on no hi ha cor, així com petites obertures amb vitralls a les capelles laterals. </p> <p>L'accés principal és dins un cos semicobert amb volta de canó de maó pla. El portal és adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats, on hi consta gravat l'any '1734'. El campanar, construït al segle XX, s'adossa al costat de gregal del temple i s'obre a la part superior amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic a cada costat. </p> <p>El tractament dels murs es manté enguixat amb policromia a l'interior i amb restes d'arrebossat de morter de calç a fora, on a causa del deteriorament es pot veure el parament de pedra lligada amb argamassa. </p> | 08161-16 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>La primera notícia documental de l'església de Sant Jaume és de l'any 1184, quan consta com a sufragània de Santa Maria de Piera. Al segle XVI s'hi va afegir la sagristia i el retaule del Roser, i al segle XVIII fou reformada en la seva totalitat. La darrera obra significativa va ser la construcció del campanar, de principi del segle XX.</p> | 41.4717200,1.7507200 | 395685 | 4591878 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-4.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98827 | Santa Magdalena de l'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lestela | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | En estat ruïnós. | <p>Santa Magdalena de l'Estela és una capella d'origen romànic amb reformes d'època moderna. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el campanar.</p> <p>És un temple aïllat i de petites dimensions, de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau era de dos trams i la volta que la cobria es troba esfondrada parcialment. S'hi accedia per un portal d'arc de mig punt adovellat situat al mur de migdia. A la part de llevant, sobre el presbiteri, en sobresurt un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull. Aquesta paret es troba reforçada amb dos contraforts. </p> <p>El parament dels murs és de pedra lligada amb morter al sector de llevant, amb restes de l'arrebossat de morter de calç que la revestia, i de tàpia a la resta. </p> | 08161-17 | Urbanització de Can Martí. | <p>La primera notícia documental de la capella de Santa Magdalena de l'Estela és de l'any 1285, dins de les visites pastorals fetes a la parròquia. A finals del segle XVI s'hi va construir un cambril. L'any 1886 la imatge de la Santa fou traslladada pel mal estat en què es trobava. El 1960 es va intentar iniciar la seva restauració, tot i que no va prosperar.</p> | 41.5512478,1.7556178 | 396222 | 4600702 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'envolta una tanca, que no ens ha permès l'accés. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98828 | Capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2009). <em>Modernisme a l’entorn de Barcelona.</em> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>La Mare de Déu de la Mercè és una capella d'estil modernista construïda a principi del segle XX sobre una capella anterior, del segle XVIII.</p> <p>És un edifici cantoner de planta rectangular i absis no marcat en planta. La nau està coberta amb bigues de fusta i consta de quatre trams dividits amb arcs parabòlics ceràmics. Aquests descansen sobre pilastres d'on arrenquen els arcs laterals, també parabòlics. La il·luminació de la nau es fa per les finestres laterals de migdia. El presbiteri està presidit per una fornícula ceràmica amb acabament esgraonat que conté la imatge de la Mare de Déu i que es prolonga lateralment formant un altre arc parabòlic.</p> <p>A nivell exterior, el frontis s'obre amb un gran arc parabòlic de pedra, dins del qual hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra sobre impostes. A banda i banda de l'arc parabòlic hi ha una finestra de mig punt allargada, i a sobre una rosassa ceràmica amb una creu al centre. Corona la façana un campanar d'espadanya esgraonat de tres ulls, coronat amb un pinacle. La façana lateral de migdia s'obre amb cinc grups de tres finestres cadascun d'arc lobulat. Els murs són de maçoneria, sense revestir, amb maó vist a les cantonades i a la façana lateral.</p> | 08161-18 | Ca n'Aguilera. | <p>La primera capella del nucli de Ca n'Aguilera la va fer construir en Josep Aguilera l'any 1712 al costat de casa seva. A principi del segle XX, entre els anys 1909 i 1910, la senyora del castell de Piera, la baronessa Mercè d'Ayguavives i de León, va promoure la reconstrucció d'una nova església. El projecte fou encarregat a Francesc Berenguer i Mestres, qui havia treballat en d'altres projectes amb Antoni Gaudí. La capella va quedar força malmesa durant la Guerra Civil i fou reconstruïda a la dècada de 1940. Fins aquest moment l'església tenia cambril, que no es va restituir passada la guerra. Les finestres del costat es van obrir perquè durant un temps va servir d'escola. L'any 1960 es va fer el nou campanar. </p> | 41.5542100,1.7445100 | 395300 | 4601044 | 1909-10 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-4.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Francesc Berenguer i Mestres | També es coneix com la capella d'en Josep Aguilera. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 98829 | Ermita de Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-mas-bonans | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESCUDERO, A. (1988). “Piera”: Història de les comarques de Catalunya. Anoia, vol. II. Edicions selectes: Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, G. (2015). “L’arquitectura de Cèsar Martinell i Brunet a la comarca de l’Anoia”: <em>Miscellanea Aqualatensia. </em>Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada: Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>L'ermita de Mas Bonans és una capella d'estil historicista construïda a mitjans del segle XX. </p> <p>És un edifici de planta rectangular i absis semicircular. La nau consta de dos trams separats per un arc toral i està coberta amb bigues de fusta. El presbiteri està cobert amb una volta de quart d'esfera i presenta dues finestres d'arc de mig punt amb vitralls. També són d'arc de mig punt les finestres que hi ha a les façanes laterals. No té cor.</p> <p>A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra, sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu. Corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull. La coberta és a dues vessant de teula àrab i el ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, dentada a la façana. El parament dels murs és de maó revestit amb morter, amb franges verticals de pedra que als laterals coincideixen a la base amb petits contraforts.</p> | 08161-19 | Mas Bonans. | <p>L'any 1956 el propietari de Mas Bonans, Josep Vidal i Munné, va encarregar a Cèsar Martinell la construcció d'una ermita davant de la masia, sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei, en honor de la seva dona. Des de l'any 1976 s'hi celebra un aplec que gaudeix de molta nomenada.</p> | 41.5298300,1.7283500 | 393912 | 4598357 | 1956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Cèsar Martinell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98830 | Santa Maria de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Santa Maria de la Fortesa és una església d'estil contemporani construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular on hi ha una juxtaposició d'angles rectes i corbs combinats amb diversos materials constructius, com són el maó, el formigó i la pedra. La coberta és feta amb una planxa de formigó amb dos angles inclinats sobre l'entrada i la capçalera del temple, formant un voladís triangular. El campanar, fet amb còdols i de forma triangular, s'adossa en aquest darrer extrem, tot travessant la coberta. L'espai interior està definit per una nau diàfana que s'adapta al marcat pendent de la coberta i que té la major alçada a la part del presbiteri. Aquí hi ha un vitrall de colors a banda i banda de la paret del campanar que dona llum a l'espai. </p> | 08161-20 | La Fortesa. | <p>Va ser construïda l'any 1961 i projectada per l'arquitecte Jordi Bonet Armengol, qui fou director de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona i primer director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres càrrecs.</p> | 41.4545000,1.7635800 | 396732 | 4589951 | 1961 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Bonet Armengol | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98831 | Sant Sebastià de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-bedorc | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Sant Sebastià de Bedorc és una església construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular format per una sola nau. Presenta una característica coberta inclinada de forma hiperbòlica. El parament és de maó vist i arrebossat, amb obertures verticals que donen llum natural a la nau. En un costat hi ha un pilar d'obra vista coronat per una creu. </p> | 08161-21 | El Badorc. | <p>La primera església del nucli de Bedorc es va habilitar al segle XIX en un dels annexes de la masia de Can Parellada. Aquest espai fou utilitzat com a lloc de culte fins que l'any 1966 es va construir una nova església segons projecte d'Albert Bastardes i Porcel.</p> | 41.4969900,1.7225300 | 393373 | 4594718 | 1966 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98831-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Albert Bastardes Porcel | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 98832 | Temple Arxiprestal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temple-arxiprestal-de-santa-maria | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XI-XX | <p>El temple arxiprestal de Santa Maria és una església d'origen romànic construïda en el promontori del castell. Va ser ampliada als segles XVI, XVII, XVIII i XX i durant la Guerra Civil va quedar malmesa, motiu pel qual va ser rehabilitada a mitjans del segle XX.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular i dues absidioles. La nau està coberta amb volta apuntada que es divideix en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori, decorat amb pintures murals. Presenta dues capelles laterals en un costat i tres a l'altre, obertes a la nau en arc de mig punt. En un dels costats del creuer hi ha la capella del Sant Crist de Piera, construïda al segle XVII i coberta amb volta esfèrica. El presbiteri presenta dos trams amb volta de canó dividida amb un arc toral. La llum natural s'obté únicament a través del cimbori i una finestra esqueixada sobre el portal.</p> <p>L'actual accés principal es va obrir al segle XVIII al mur de migdia en forma de portalada barroca. És d'arc escarser amb pilastres laterals d'on arrenca un frontó amb boles ceràmiques i una orla central amb un sagrat cor en relleu. El campanar és octogonal sobre una base quadrangular i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades.</p> | 08161-22 | Pl. de l'Església | <p>La primera referència documental de la capella de Santa Maria és de l'any 1002, quan consta entre les possessions del monestir de Sant Cugat. En aquest moment era la capella castral del castell de Fontanet. L'any 1159 ja consta com a església parroquial, i la consagració és de l'any 1260. Al segle XVII s'hi va construir la capella del Sant Crist i es van edificar de nou l'altar major i el del Roser. A finals del segle XVIII es va obrir la nova porta al mur de migdia. L'any 1819 es va construir el campanar i el mestre d'obres en fou Josep Marió de Capellades. Encara el 1883 s'hi va fer una nova intervenció, amb la construcció del cimbori. Durant la Guerra Civil va quedar malmesa, pel que l'any 1967 es va restaurar.</p> | 41.5158700,1.7412400 | 394965 | 4596791 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98833 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-1 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Sant Sebastià és una capella d'estil gòtic construïda al segle XVI i restaurada durant la segona meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici de planta rectangular i absis no marcat en planta. La nau consta d'un sol tram cobert amb volta que s'obre al presbiteri amb un arc apuntat. L'absis està cobert amb volta de creueria amb nervis que arrenquen de mènsules en forma de mascaró i s'entreguen a una clau de volta amb una mà i un martell esculpits. </p> <p>A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra tosca, rajoles decoratives a les impostes. A sobre hi ha una majòlica amb la imatge de Sant Sebastià i un òcul emmarcat amb ceràmica. El parament del mur és arrebossat, excepte a la part inferior que s'ha repicat per deixar la pedra vista.</p> | 08161-23 | C. de Sant Sebastià, 21. | <p>Va ser construïda en el lloc de l'antic hospital de la Vila, dins el nucli del Raval Jussà. En va promoure la construcció Miquel Marquet, veí de Piera. Va ser reformada l'any 1922, moment en què es va suprimir el campanar d'espadanya que tenia. Ha estat restaurada recentment i és un espai municipal polivalent.</p> | 41.5173700,1.7420300 | 395033 | 4596956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98839 | Casa de la Volta i safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-volta-i-safareig | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Text del plafó informatiu.</p> | XIII-XX | <p>La Casa de la Volta i el safareig formen un conjunt singular de la població. Aquest indret s'ha identificat com un dels portals d'entrada del Raval Jussà del segle XIII. La casa presenta arcs ogivals de tradició gòtica, com també tenia una finestra coronella que fou traslladada en una casa del carrer Doctor Carles numero 8.</p> <p>La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta baixa és porticada, oberta al costat de ponent amb un gran arc de mig punt encarat al safareig i a migdia i tramuntana amb un arc ogival, tots dos de pedra carejada. Dins de l'espai porticat hi ha dues portes d'arc pla arrebossat. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Sobre l'arc de tramuntana hi ha les restes d'una fornícula que contenia la Mare de Déu de la Salut. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de les cantonades vists. </p> <p>El safareig i la font de l'Abeurador estan situats entre la casa i la riera de la Guinovarda, en una cota inferior. És de planta rectangular i s'omple de l'aigua de la font.</p> | 08161-24 | C. Nostra Senyora de la Salut, 1. | <p><span lang='CA'><span><span>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Mercadal vers el segle XIV. La casa de la Volta és considerada la casa més antiga que es conserva del nucli primitiu i constitueix un dels indrets més emblemàtics de la població. La imatge de la Mare de Déu de la Salut que hi havia a la casa ja era venerada al segle XVIII. El safareig i la font van ser arranjats i inaugurats el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.</span></span></span></p> | 41.5171700,1.7413000 | 394972 | 4596935 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-5.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98847 | Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrull-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Plafó informatiu. </span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Can Borrull és una casa d'origen medieval construïda en el Raval Jussà de la població i reformada en època moderna. De la construcció primitiva en queda part de l'estructura, amb una sala oberta amb arcs ogivals, i les restes d'un finestral gòtic biforat a la façana. </p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos no simètrics, amb dos portals amb llinda de fusta i brancals de pedra. Sobre el portal hi ha les restes d'un finestral biforat d'arc lobulat, del qual no se'n conserva ni els brancals ni la columneta central. Aquest hauria estat recol·locat en la darrera intervenció feta a la façana. Al pis hi ha un altre finestral d'arc pla de pedra carejada, desplaçada a l'altre extrem. A les golfes hi ha dos finestrals de factura moderna amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana lateral està reforçada amb quatre contraforts i només té un finestral d'arc pla arrebossat al pis. A la part posterior s'hi adossa un cos on s'hi va fer una remunta amb una terrassa modernament, que s'obre a la planta baixa amb un portal d'arc de mig punt adovellat.</p> <p>El ràfec de la façana està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p> </p> | 08161-25 | C. Nostra Senyora de la Salut, 16. | <p>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Mercadal vers el segle XIV. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull. Durant la restauració que s'hi va fer durant la segona meitat del segle XX, s'hi van localitzar les restes d'un finestral gòtic i part de l'estructura medieval. El nom de la casa el va adquirir a principi del segle XX, quan la família Tarrés la va vendre als Borrull Torres.</p> | 41.5166300,1.7414200 | 394981 | 4596875 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98848 | Ca la Pentinadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-pentinadora | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Ca la Pentinadora és una casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX sobre una casa anterior.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, com ho és la finestra que té al costat. Sobre el portal hi ha inscrit en un costat '1784' i a l'altre '1943' amb un sol al centre. Al pis hi ha una sola finestra d'arc pla arrebossat, que incorpora un mascaró femení en relleu a la part central. Les golfes s'obren amb tres grans pòrtics d'arc de mig punt arrebossat sobre impostes, acabats amb baranes de terracota. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur de façana és esgrafiat, amb motius destacats a la planta pis. A la finestra hi ha esgrafiats motius vegetals a sota i a sobre i a cada costat hi ha una orla decorada amb motius florals, un dels quals és un rellotge de sol. A nivell de forjat hi diu 'CA LA PENTINADORA'.</p> | 08161-26 | C. del Sol, 13. | <p>En aquesta casa hi va néixer l'any 1909 Manuel Ferrer Bertran, supervivent del camp d'extermini de Mauthausen a qui l'Ajuntament de Piera feu un homenatge el 115è aniversari del seu naixement. La casa de Ca la Pentinadora fou reformada l'any 1943 i hi va intervenir el reconegut artista Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus', qui també havia esgrafiat d'altres façanes a Piera, com la de Casa Sastre. </p> | 41.5165100,1.7422100 | 395047 | 4596861 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98848-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98848-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98848-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus' (esgrafiats de la façana). | 98|106|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98849 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Cal Vendrell és una casa senyorial construïda al segle XIX sobre una estructura anterior. </p> <p>És un edifici amb tres plans de façana que conformen cantonada a la placeta del final del carrer Sant Sebastià. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta plana. Les façanes es composen segons eixos simètrics d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja, i el de la cantonada del primer pis és corregut en tres plans. A la façana del carrer Sant Sebastià hi ha un portal d'arc escarser adovellat de factura anterior a la resta de la construcció, al qual s'hi va afegir posteriorment l'any '1829'. Entre les obertures hi ha franges motllurades verticals, que enllacen amb el nivell superior i donen verticalitat a l'edifici.</p> <p>El capcer està definit per una cornisa motllurada en gradació sostinguda amb mènsules. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cornises ressaltades amb diferent tonalitat. L'entrada de l'edifici presenta una volta rebaixada. </p> | 08161-27 | Pl. Catalunya, 6. | <p>La casa fou construïda a la dècada de 1820 per Josep Jorba i Vendrell, qui en aquest moment era alcalde de Piera. La família Jorba-Vendrell eren un dels principals hisendats locals, dedicats al sector del vi. Actualment, la casa es troba dividida. </p> | 41.5177200,1.7423700 | 395062 | 4596995 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98849-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98849-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98849-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és coneguda com Cal Senyoret. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98850 | Portal de Can Torras de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-torras-de-la-mata | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p> </p> | XVI- XVIII | <p>Portal situat a la confluència del carrer Canigó i el carrer de la Plaça. És un portal d'arc de mig punt adovellat, amb dovelles escairades de pedra tosca. No es troba en el seu emplaçament original.</p> | 08161-28 | Carreró del Canigó. | <p>Portal procedent de la masia de Can Torras de la Mata, una masia que ja consta al fogatge de Piera de l'any 1553. Era una masia important, de grans dimensions i de tipologia clàssica, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i galeria a les golfes. Se'n conserva un testimoni gràfic al llibre d'Antoni Escudero 'El terme municipal de Piera'. A la dècada de 1980 es trobava en mal estat, motiu pel qual el propietari va decidir enderrocar-la. Els portals se'ls va quedar un veí de Can Cairot que venia antiguitats i, per instància del senyor Antoni Escudero que els va identificar, l'Ajuntament de Piera el va adquirir i el va col·locar en el lloc actual. </p> | 41.5178200,1.7427100 | 395091 | 4597006 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98850-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98850-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98850-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98866 | Portal d'en Romanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-den-romanya | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIV-XVI | <p>Portal que tancava la vila closa medieval de Piera. </p> <p>El portal exterior és d'arc de mig punt adovellat, amb les dovelles estretes. La de la clau té l'escut heràldic dels Parellada en relleu, que incorpora la data '1559'. La casa que hi ha sobre el portal està sostinguda amb una volta de creueria i s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt situat en un costat de la volta. La part interior del portal de la vila closa és d'arc de mig punt de pedra i assoleix més amplada que l'exterior. </p> | 08161-29 | Pl. de Catalunya. | <p>El nucli del Mercadal de Piera estava envoltat al segle XIV per una muralla que tenia dos accessos, el sobirà o superior i el jussà o inferior. El portal jussà, també conegut com a portal d'en Golart, per la família que residia a la casa de sobre. Amb la crisi baixmedieval, el monestir de Pedralbes va adquirir el senyoriu de la vila, moment en el qual es devia afegir el seu escut al portal. El 1619 la casa va passar a mans de la família Romanyà, qui va donar la denominació actual al portal.</p> | 41.5177600,1.7426500 | 395086 | 4596999 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98866-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98866-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98866-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98866-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|85 | 47 | 1.3 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98869 | Cases de la plaça de Joan Orpí, 15-17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-placa-de-joan-orpi-15-17 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | Presenten cert estat de deteriorament. | <p>Conjunt de cases d'origen medieval i reformades en època moderna que conformen una plaça porticada. </p> <p>Està format per les cases de Cal Nan, Cal Ros i Cal Llorenç Forn, juntament amb una part de l'edifici del Foment. Són tres cases entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en una i dues crugies respectivament. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les tres cases presenten un espai porticat a la planta baixa, obert lateralment i frontalment amb pòrtics d'arc apuntat i d'arc de mig punt de pedra carejada. També l'espai porxat és sostingut interiorment amb arcs apuntats entre els embigats de fusta de les cases. Els portals d'accés han estat força modificats i en destaca un d'arc de mig punt adovellat reconvertit en finestra.</p> <p>La façana de Cal Ros i Cal Llorenç Forn es troba unificada, amb dos finestrals d'arc pla arrebossat a cada pis amb sortida a un balcó corregut al pis i de balcons individuals al segon. El capcer és rectangular i arrenca d'una cornisa amb forma semicircular a la part central de cadascuna. L'acabat exterior del mur és estucat imitant carreus.</p> <p>La façana de cal Nan presenta un finestral d'arc pla arrebossat al pis amb sortida a un balcó. Al segon pis hi ha tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat sobre impostes. El ràfec està acabat amb cabirons i l'acabat exterior del mur és arrebossat.</p> | 08161-30 | Pl. de Joan Orpí, 15-17. | <p><span><span><span>El nucli del Mercadal es va construir al segle XII separat del castell de Piera. Es va consolidar al segle XIV i tenia la plaça del Mercadal, actual plaça de Joan Orpí, com a centre on s’hi traslladaria el mercat setmanal. La muralla que envoltava el nucli tenia una torre denominada del Cap i tres portals d’entrada, dels quals només se’n conserva el Portal d’en Romanyà. Al segle XVIII el camí ral que transcorria pel centre del Mercadal es va pavimentar i es va enderrocar el Portal d’en Selva, situat a l’actual plaça de la Creu. Ja al segle XX la plaça va canviar de nom per Joan Orpí, qui va néixer l’any 1593 en una d'aquestes cases i fou el darrer conqueridor de Veneçuela. </span></span></span></p> | 41.5180700,1.7433500 | 395145 | 4597033 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98869-6.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98870 | Cal Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llopart-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX | <p>Cal Llopart és una casa construïda durant la segona meitat del segle XIX a la plaça medieval del Mercadal.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, d'arc escarser a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al pis. El portal està emmarcat amb pedra, com també ho estan els brancals i els ampits de les finestres que té a banda i banda. El finestral central del pis té sortida a un balcó amb baranes de forja amb motius vegetals. Les golfes s'obren amb set pòrtics d'arc rebaixat, els pilars dels quals descansen sobre la cornisa del nivell de forjat del primer pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat, amb el nivell de les golfes de diferent tonalitat i un sòcol de pedra a la base.</p> <p> </p> | 08161-31 | Pl. de Joan Orpí, 2. | <p>La van fer construir els Baltà, qui eren comerciants tèxtils, sobre una edificació anterior. Cap a l'any 1919 la va adquirir Antoni Llopart i Jorba, que tenia diverses botigues d'ultramarins a l'eixample barceloní.</p> | 41.5178400,1.7434200 | 395150 | 4597007 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98870-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98870-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98870-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98872 | Casa de la plaça de Joan Orpí, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-joan-orpi-4 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIV-XX | El revestiment dels murs presenta humitats. | <p>Casa d'origen medieval construïda a la vila closa del Mercadal, sobre la qual s'hi va fer una gran reforma d'estil modernista a principis del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dividida en dos, la part frontal plana habilitada com a terrassa transitable i la posterior a un vessant que fa el desaiguat al lateral. El frontis està orientat a la plaça i es composa segons dos eixos d'obertures. A la planta baixa hi ha dos portals d'accés, un d'arc pla i una amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca, de factura anterior. En cadascun dels pisos els finestrals són d'arc carpanell amb una motllura a la part superior. Els del pis tenen sortida a un balcó amb baranes de forja i les del segon pis a un balcó corregut, igualment amb baranes de forja. Corona la façana un capcer amb perfil sinuós amb una barana de forja.</p> <p>A la façana lateral s'observa el parament de la casa primitiva en planta baixa, on el mur està repicat. Hi ha dos portals amb brancals de pedra tosca. Als pisos superiors les obertures són de factura moderna, d'arc pla arrebossat. </p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte la part indicada de la façana lateral.</p> <p> </p> | 08161-32 | Pl. de Joan Orpí, 4 / C. Muralla, 1 | <p>Situada dins la vila closa medieval, al segle XVII tenim notícies que era coneguda com la Carrossera perquè s'hi fabricaven carrosses. L'any 1842 la casa va passar dels Olzinelles als Parramon, comerciants procedents de la Seu d'Urgell. La reforma modernista de principi del segle XX la va promoure Antoni Parramon i Rodó. El seu capcer va quedar malmès durant la Guerra Civil. Més endavant la família Nogués hi va tenir una sastreria.</p> | 41.5179700,1.7432400 | 395135 | 4597022 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98872-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98872-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98872-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98876 | Casa del Costell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-costell | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Casa d'origen medieval construïda dins la vila closa del Mercadal, tot delimitant un costat de la plaça.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana orientada a la plaça presenta un portal d'arc rebaixat de pedra carejada, al costat del qual n'hi ha un d'arc pla arrebossat de factura moderna. El primer va ser reformat i actualment és un finestral. Al pis hi ha dos finestrals d'arc pla arrebossat, un d'ells amb sortida a un balcó amb baranes de forja. A les golfes hi ha dos finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra que sobresurt del plom del mur, modificades durant la darrera restauració. A la façana lateral hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra tosca i la resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, excepte una altra a les golfes emmarcada amb pedra com la de l'altra façana. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada. </p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat, excepte a nivell de sòcol i la cantonada on s'ha deixat la pedra vista, on s'observen carreus escairats de notables dimensions.</p> | 08161-33 | Pl. de Joan Orpí, 3. | <p>La casa del Costell està documentada des del segle XVII, tot i que el seu orígen és anterior. L'any 1661 estava en mans de Jacint Mora i Busquets, casat amb Maria Teixidor. El pare d'ella fou Joan Pau Teixidor, notari de la vila de Piera, que fou capità de la tropa durant la Guerra dels Segadors. Tot i el canvi de nom al llarg del segle XIX i XX, pertany a la mateixa família. Fa uns anys va ser restaurada.</p> | 41.5178800,1.7432900 | 395139 | 4597012 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98876-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98876-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98876-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98877 | Foment de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foment-de-piera | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>El Foment de Piera és un edifici d'estil noucentista construït a la dècada de 1920 sobre diverses edificacions d'origen medieval. </p> <p>L'edifici està format per la unió de diverses finques, situades a la cantonada del conjunt porticat de la plaça, al carrer de la plaça i a la part posterior. El primer volum consta de planta baixa i pis i té la planta baixa porticada amb arcs de pedra de mig punt al costat de migdia i llevant. Sota d'aquest espai hi ha l'accés principal, amb la fusteria original que incorpora l'escrit 'Societat Foment 1925 Piera'. Tant a la façana de migdia com a la de llevant hi ha un eix d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a un balcó corregut amb baranes de forja que es prolonga per les dues façanes. Està coronat amb un capcer rectangular que arrenca d'una cornisa. El tractament exterior dels murs és esgrafiat imitant carreus, així com un motiu decoratiu entre les finestres de la façana de llevant. </p> <p>El segon volum segueix la línia de la façana del portal principal i s'identifica com el cafè. El frontis presenta quatre grans obertures d'arc de mig punt, de les quals tres són finestrals amb tancament de fusta i vidre i el quart integra l'entrada. Entre els arcs hi ha pilastres que enllacen amb el capcer, on hi ha una barana de balustrada amb gerros ceràmics. També hi ha un tram de balustrada sobre l'entrada. El tractament exterior del mur és d'obra vista, amb les impostes dels arcs i la part superior dels pilars decorats amb ceràmica blava i blanca.</p> <p>La sala interior de l'edifici és un espai en forma de ferradura amb un escenari encarat a la platea. A la llotja hi ha columnes estriades que sostenen la part superior del balcó. </p> | 08161-34 | C. de la Plaça, 19. | <p>L'antecedent del Foment de Piera el trobem en el Casal Català, una associació cultural i recreativa creada l'any 1921 i vinculada a la Lliga Regionalista. Aquest primer local era situat a la part de les voltes de la plaça i tenia un cafè i una saleta de ball. Era un espai petit, que aviat es va voler engrandir amb l'adquisició de cinc finques del costat per construir una sala més gran i un cafè on la burgesia local s'hi pogués trobar. Les obres van començar l'any 1923 i hi van participar molts pierencs a través de jornals i donacions. També van comptar amb l'ajut del mecenes Blai Soteras i Munné, que havia fet fortuna a les Amèriques. La sala es va poder estrenar per la Festa Major de l'any 1925. L'any 1928 van seguir les obres amb el saló-cafè. Per motius polítics, el local no es va denominar Casal Català, sinó Foment de Piera i finalment Societat Foment.</p> | 41.5181900,1.7434700 | 395155 | 4597046 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98877-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98877-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98877-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98877-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98903 | Cal Gareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gareny | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Cal Gareny és una casa senyorial del segle XX construïda sobre una edificació d'origen medieval. </p> <p>És un edifici cantoner que delimita un costat de la plaça porticada. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a quatre vessants. Té tres plans de façana coincidint amb la cantonada de la plaça. A la planta baixa té l'espai porxat, amb tres grans pòrtics encarats a la plaça d'arc de mig punt de pedra i un d'arc apuntat a la cantonada. Sobre aquest últim hi ha una majòlica del Sant Crist. Al pis tots els finestrals són d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura, i les golfes s'obren amb pòrtics d'arc carpanell sobre impostes. Al costat de tramuntana hi ha el portal d'accés principal, amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca. Al costat de ponent hi ha un altre portal d'arc rebaixat adovellat. A la façana posterior, orientada a migdia, hi ha un pontet que l'uneix amb l'edifici del costat, que tenia una volta de carreus de pedra tosca que fou enderrocada durant la reforma.</p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons i té un voladís pronunciat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte els carreus escairats de les cantonades. L'interior ha estat molt modificat per habilitar-hi l'ajuntament, excepte a la planta semisoterrani on hi ha el celler amb arcs ogivals de pedra i volta catalana. </p> | 08161-35 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>El casal estava integrat dins la plaça del Mercadal medieval. A principi del segle XX s'hi va fer una gran reforma com a casa senyorial, propietat de la família Rius. En aquest moment la van arrendar als industrials barcelonins Guerin Martí, que venien a estiuejar a Piera. L'any 1998 l'Ajuntament de Piera la va comprar i habilitar com a casa consistorial.</p> | 41.5180200,1.7434600 | 395154 | 4597027 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Cal Guerin o Greny. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98904 | Casa del carrer de la Plaça, 20-24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-placa-20-24 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Conjunt de dues cases del segle XIX construïdes sobre una estructura anterior. Conformen cantonada a la plaça i estan unificades amb una mateixa façana. </p> <p>Són dos edificis entre mitgeres, dels quals el número 24 conforma cantonada amb la plaça del Peix. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa és porticada, com la resta d'edificis que conformen la plaça, aquí amb tres pòrtics d'arc de mig punt ceràmic a la part frontal i un lateral. Dins l'espai porticat, entre els arcs, hi ha un plafó ceràmic on hi consta: 'Aquestes teieres forjades pel jovent del barri, han estat enceses per primera vegada el 22-8-1970'. Sota el forjat dels pòrtics, sostingut amb bigues de fusta, hi ha els dos portals d'accés; el número 22 és amb llinda de fusta i brancals arrebossats i el número 22 amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca carejada. A nivell del pis hi ha tres balcons d'arc pla arrebossada amb sortida a sengles balcons amb baranes de forja. Les golfes s'obren amb una galeria de set pòrtics d'arc carpanell arrebossat que descansa sobre mènsules motllurades. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior és arrebossat i pintat.</p> | 08161-36 | C. de la Plaça, 20-24. | <p>Tot i que per les característiques constructives es tracta d'una casa construïda al segle XIX, la seva situació dins la vila closa medieval apunta que fos feta sobre una estructura anterior. </p> | 41.5181200,1.7437000 | 395174 | 4597038 | 08161 | Piera | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98904-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98904-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98904-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98904-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98904-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98905 | Cal Gelonch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gelonch | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Text del plafó informatiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Casa construïda a finals del segle XIX sobre una estructura anterior.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i fos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb una motllura que incorpora motius geomètrics i vegetals en relleu. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut amb mènsules decorades amb motius vegetals, de la mateixa tipologia que les que sostenen els balcons individuals del segon pis i la cornisa del coronament. Sobre la cornisa hi ha un capcer format per una barana amb pilars central i extrems coronats amb acroteris. </p> <p>El tractament exterior dels murs és de pedra amb encoixinat i pilastres entre les obertures a la planta baixa. Als pisos superiors és arrebossat imitant carreus amb un fris esgrafiat sota la cornisa del coronament, amb el marc de les obertures, les cantonades, mènsules i cornises ressaltats de diferent tonalitat. </p> <p>L'entrada està decorada amb arrambadors ceràmics i té una escalinata al centre i el sostre decorat.</p> | 08161-37 | C. Jaume Fons, 2. | <p>A finals del segle XIX el notari Joan Proubasta i Bayona va comprar dues cases prop de la plaça i les va reformar segons l'estil eclèctic predominant del moment. Durant la Guerra Civil, la família Proubasta la va arrendar als estiuejants barcelonins Gelonch, qui l'acabaria comprant uns anys més tard. </p> | 41.5183200,1.7442700 | 395222 | 4597059 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98905-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98905-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98905-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98906 | Casa Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sastre | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa Sastre és un gran casal barroc construït al segle XVIII al nucli històric del Mercadal de Piera.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de forma simètrica. Té tres portals a la planta baixa, el principal d'arc pla de pedra sobre impostes, amb una llarga inscripció on hi consta 'HIERONI SASTRE ET ROVIRA' i l'any 'MDCCXXVIII' (1728). A l'altre extrem de la façana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i un escut gravat a la llinda i els anys '1702' i '1738'. A l'altre costat de la façana, hi ha l'entrada dels carros, d'arc de mig punt arrebossat amb un escut de pedra a la clau i brancals de pedra. Entre els portals s'hi intercalen petites finestres quadrades. El pis s'obre amb set finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons amb base de pedra i baranes de forja, excepte els dos dels extrems, que incorporen xafarderes de fusta. Sobre de cada finestral, a nivell de les golfes, hi ha finestres de proporcions més reduïdes, també d'arc pla arrebossat. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons i té un voladís pronunciat. El tractament exterior del mur és esgrafiat, a la planta baixa amb una garlanda que enllaça les obertures i als pisos superiors escenes d'oficis tradicionals entre les obertures entre sanefes i decoració vegetal. Els oficis representats són el de sastre, filadora, escultor, forner, terrisser, pastor i músic. Les escenes de les golfes les representen angelets.</p> | 08161-38 | C. Jaume Fons, 36-40. | <p>La Casa Sastre és un dels casals barrocs més notoris del país. La va fer construir el notari borbònic Jeroni Sastre i Rovira entre els anys 1702 i 1728 dins del veïnat del Mercadal de Piera. Jeroni Sastre va ser també Escribà Major de la Superintendència de Catalunya i arxiver del Real Archivo del Maestre Racional de Barcelona. Segons diu la tradició, en el seu pas per la vila l'any 1759 s'hi va allotjar el rei Carles III d'Espanya. Originalment tenia uns esgrafiats barrocs més senzills, i va ser l'any 1943 que la propietària Salvadora Piera va encarregar els nous a l'artista Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus'. L'any 2019 van ser restaurats per Òscar Martín.</p> | 41.5187256,1.7453569 | 395313 | 4597103 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-5.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 96|98|106|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 98907 | Cal Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tarafa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2009). <em>Modernisme a l’entorn de Barcelona.</em> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Text del plafó informatiu.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Tarafa és una casa d'estil modernista construïda durant la primera meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, totes emmarcades amb motllures que incorporen motius vegetals a la llinda, i les de la planta baixa les inicials 'D' i 'T'. Sobre la porta d'accés hi ha una tribuna pentagonal amb columnetes i capitells de motius vegetals, que queda integrada dins el balcó corregut d'aquest nivell. Sobre seu hi ha un altre balcó corregut al qual tenen accés els finestrals del segon pis. A la part superior de la façana hi ha l'any '1905' en relleu dins una orla romboïdal treballada amb motius vegetals. Com a coronament de la façana hi ha un capcer sinuós amb barana de forja intercalada.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i esgrafiat imitant carreus.</p> | 08161-39 | C. de la Plaça, 27. | <p>La casa fou construïda l'any 1905 per Dolors Tarafa, qui encomanà el projecte a l'arquitecte Antoni Sahís Roig. La família Tarafa residia a la casa del costat, coneguda com Cal Bitxo, i havien fet fortuna amb el comerç de vi i d'aiguardent. La Dolors era una dels dotze fills de la família i va fer la casa amb una deixa del seu difunt germà Pau. A les obertures de la planta baixa hi consten les seves inicials, 'D' i 'T'. Al local s'hi va establir una farmàcia del seu cunyat, que a partir de l'any 1929 va passar a regentar Josep Sagristà. </p> | 41.5183333,1.7438315 | 395185 | 4597061 | 1905 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98907-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98907-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98907-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Antoni Sahís Roig (arquitecte) / Josep Julià Monner (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc