Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98825 | Sant Nicolau del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-del-freixe | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Sant Nicolau del Freixe o del Tretzè és una capella romànica construïda al segle XIII dalt d'un turó, a redós del castell. </p> <p>És un temple de planta rectangular amb l'absis semicircular. La nau és d'un sol tram, cobert amb volta de canó lleugerament apuntada. A la façana lateral de tramuntana s'hi obre una capella en arc apuntat de pedra, dins el qual hi ha les escales que portaven al cor, actualment desaparegut. Aquí s'observa la part on el mur de l'església s'entrega al mur de la torre del castell. L'absis està elevat respecte la resta i presenta dos arcs torals que enllacen la volta semiesfèrica amb la nau. La llum natural de l'església s'obté amb una finestra esqueixada situada a l'absis, dues finestres de mig punt del mur de migdia i una en forma de creu sobre el portal. </p> <p>A nivell exterior, el temple es troba orientat a ponent. La façana presenta la porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i sobre el seu eix té una finestra en forma de creu. Està coronada per un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull, incorporat en època contemporània. A l'angle de mestral s'hi adossa la torre circular del castell. El parament és de pedra sense escairar disposada en filades irregulars. </p> | 08161-15 | El Freixe. | <p>La capella de Sant Nicolau es va construir per donar servei a la quadra del Freixe, on des del segle XI hi ha documentat el castell. La primera notícia documental de la capella és de l'any 1260. Entre els segles XV i XVI Sant Nicolau ja consta com a sufragània de Piera. Es va restaurar l'any 1967.</p> | 41.4803927,1.7409978 | 394888 | 4592852 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98825-4.jpg | Legal | Romànic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és conegut com Sant Nicolau del Tretzè. | 92|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98911 | Cal Flo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-flo-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2009). <em>Modernisme a l’entorn de Barcelona.</em> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>Cal Flo és una casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX. </p> <p>És una casa entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, amb dos grans arcs mixtilinis emmarcats amb una motllura a la planta baixa i d'arc pla arrebossat al pis. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja. El coronament està definit per un capcer sinuós amb baranes de forja intercalades. A la part central hi consta pintat 'Any 1902'. </p> <p>El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat, amb el marc de les finestres de diferent tonalitat.</p> | 08161-43 | C. Doctor Carles, 9. | <p>Fa anys hi havia hagut un taller de serralleria. La casa fou reformada l'any 1978.</p> | 41.5189900,1.7457300 | 395345 | 4597132 | 1902 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98911-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98911-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98911-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és conegut com Cal Facundo. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99658 | Font i safareig de la Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-magnolia | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Font situada en els horts que hi ha sota Can Sagristà, a tocar del torrent. Està construïda en un marge, on s'obre la boca de la mina. D'ella en surt un tub que arriba fins a un safareig rectangular que hi ha al davant. A la boca de la mina hi ha unes rajoles on s'hi llegeix 'JAUME SAGRISTÀ 1856-1997'. En el mateix marge hi ha almenys una boca del que podria ser una barraca per guardar les eines.</p> | 08161-119 | Torrent de can Sagristà. | <p>La va descobrir i obrar en Jaume Sagristà l'any 1856, tal i com consta a la paret del safareig. </p> | 41.5386376,1.7473282 | 395510 | 4599312 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99658-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99658-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és coneguda com a font de Can Sagristà. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98849 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Cal Vendrell és una casa senyorial construïda al segle XIX sobre una estructura anterior. </p> <p>És un edifici amb tres plans de façana que conformen cantonada a la placeta del final del carrer Sant Sebastià. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta plana. Les façanes es composen segons eixos simètrics d'obertures d'arc pla arrebossat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a sengles balcons amb baranes de forja, i el de la cantonada del primer pis és corregut en tres plans. A la façana del carrer Sant Sebastià hi ha un portal d'arc escarser adovellat de factura anterior a la resta de la construcció, al qual s'hi va afegir posteriorment l'any '1829'. Entre les obertures hi ha franges motllurades verticals, que enllacen amb el nivell superior i donen verticalitat a l'edifici.</p> <p>El capcer està definit per una cornisa motllurada en gradació sostinguda amb mènsules. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cornises ressaltades amb diferent tonalitat. L'entrada de l'edifici presenta una volta rebaixada. </p> | 08161-27 | Pl. Catalunya, 6. | <p>La casa fou construïda a la dècada de 1820 per Josep Jorba i Vendrell, qui en aquest moment era alcalde de Piera. La família Jorba-Vendrell eren un dels principals hisendats locals, dedicats al sector del vi. Actualment, la casa es troba dividida. </p> | 41.5177200,1.7423700 | 395062 | 4596995 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98849-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98849-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98849-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és coneguda com Cal Senyoret. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99012 | Molí de Cal Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-ferrer-del-coll | <p><span><span><span>AAVV. (2018). <em>El molí de Can Ferrer del Coll: Un patrimoni històric i industrial al terme de Piera. </em>Col·lecció Cuabarrada nº1. Piera. Edició Antoni Escudero, Ramon Mora Davant, Joan Romeu Torres, Josep Maria Romeu Gustems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>El molí de Can Ferrer del Coll es troba situat al costat d'un meandre del riu Anoia. Va ser construït al segle XVIII i ampliat al segle XIX i XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular allargada, amb un volum adossat de forma paral·lela a la façana i una bassa a la part posterior. Consta de planta baixa i dos pisos, que inclou els habitatges del moliner i del fabricant, i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a la façana posterior. La composició de les façanes està definida per una quantitat significativa d'obertures d'arc pla arrebossat, disposades formant eixos. La façana principal s'orienta a xaloc i hi ha un portal a nivell de semisoterrani d'arc de mig punt adovellat, que s'identifica com la part més antiga de la construcció. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb morter de calç.</p> <p>Al costat mateix del portal s'hi va adossar a principi del segle XX la quadra nova, un volum rectangular d'estil modernista. Era d'un sol nivell d'alçat i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són d'arc mixtilini i llevat del portal estan agrupades de dos en dos. Tenia un capcer esgraonat i la part laterals acabada amb merlets, perduts en bona part a causa de l'enderroc. El parament del mur és de maó, amb els elements constructius també ceràmics.</p> <p>L'interior del molí es troba en estat ruïnós, tot i que encara s'hi conserva parcialment la sala de moles dels dos molins que l'integren.</p> | 08161-80 | Pineda de Can Ferrer del Coll. | <p>L'any 1770 Jaume Ferrer del Coll i Espina va rebre la concessió del domini útil de l'aigua de l'Anoia per establir un molí dins la seva propietat i la construcció d'una resclosa i un rec al riu Anoia i una mina per abastir-lo d'aigua. El senyor de Vallbona i el moliner Pere Torras s'hi van oposar, creient que perjudicaria els seus establiments, però finalment es van poder començar les obres l'any 1777. No serien les úniques reclamacions que rebrien, sinó que va ser una constant al llarg d'aquest segle i el següent en motiu de les diferents reparacions i obres que s'hi van fer. Els Ferrer del Coll inicialment projectaven un molí draper, però finalment van fer un molí fariner amb un habitatge. Els primers moliners que s'hi van instal·lar foren els Castellví, que hi van entrar el 1784. Després hi van estar els Abadal i d'ells se'n van succeir uns quants. Un dels més recordats fou un mestre de molins occità, que va tenir força relació amb els amos. Cap al 1873 la fàbrica va créixer amb la implementació de l'activitat industrial, que inicialment es va complementar amb la farinera. El primer fabricant fou Joan Romanyà, però va plegar aviat (el 1879) i el van anar succeint diversos industrials tèxtils amb residiència familiar i senyorial a la finca. Els darrers que en van fer ús van ser els Romeu, que van tenir-la en funcionament durant cinquanta anys. Fou Josep Romeu i Calmet qui hi va entrar el 1915, i fabricaven sedes artificials, moaré i raió. La mercantil Fills i Germans de J. Romeu va marxar de Can Ferrer del Coll l'any 1965 per instal·lar-se un temps en una nova fàbrica al Bedorc, però finalment van acabar tancant el 1979 per la crisi del tèxtil.</p> | 41.5018200,1.7150000 | 392752 | 4595263 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99012-5.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com la fàbrica de Cal Romeu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98828 | Capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2009). <em>Modernisme a l’entorn de Barcelona.</em> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p>La Mare de Déu de la Mercè és una capella d'estil modernista construïda a principi del segle XX sobre una capella anterior, del segle XVIII.</p> <p>És un edifici cantoner de planta rectangular i absis no marcat en planta. La nau està coberta amb bigues de fusta i consta de quatre trams dividits amb arcs parabòlics ceràmics. Aquests descansen sobre pilastres d'on arrenquen els arcs laterals, també parabòlics. La il·luminació de la nau es fa per les finestres laterals de migdia. El presbiteri està presidit per una fornícula ceràmica amb acabament esgraonat que conté la imatge de la Mare de Déu i que es prolonga lateralment formant un altre arc parabòlic.</p> <p>A nivell exterior, el frontis s'obre amb un gran arc parabòlic de pedra, dins del qual hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra sobre impostes. A banda i banda de l'arc parabòlic hi ha una finestra de mig punt allargada, i a sobre una rosassa ceràmica amb una creu al centre. Corona la façana un campanar d'espadanya esgraonat de tres ulls, coronat amb un pinacle. La façana lateral de migdia s'obre amb cinc grups de tres finestres cadascun d'arc lobulat. Els murs són de maçoneria, sense revestir, amb maó vist a les cantonades i a la façana lateral.</p> | 08161-18 | Ca n'Aguilera. | <p>La primera capella del nucli de Ca n'Aguilera la va fer construir en Josep Aguilera l'any 1712 al costat de casa seva. A principi del segle XX, entre els anys 1909 i 1910, la senyora del castell de Piera, la baronessa Mercè d'Ayguavives i de León, va promoure la reconstrucció d'una nova església. El projecte fou encarregat a Francesc Berenguer i Mestres, qui havia treballat en d'altres projectes amb Antoni Gaudí. La capella va quedar força malmesa durant la Guerra Civil i fou reconstruïda a la dècada de 1940. Fins aquest moment l'església tenia cambril, que no es va restituir passada la guerra. Les finestres del costat es van obrir perquè durant un temps va servir d'escola. L'any 1960 es va fer el nou campanar. </p> | 41.5542100,1.7445100 | 395300 | 4601044 | 1909-10 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98828-4.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Francesc Berenguer i Mestres | També es coneix com la capella d'en Josep Aguilera. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 98917 | Ca l'Americano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamericano-2 | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2009). <em>Modernisme a l’entorn de Barcelona.</em> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Ca l'Americano és una casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'obertures d'arc carpanell a la planta baixa, d'arc pla al pis i d'arc apuntat a les golfes. Totes estan emmarcades amb una motllura amb motius vegetals en relleu a la llinda i les del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja. Destaca la finestra de les golfes per estar dins del prominent capcer de perfil mixtilini que corona la façana. L'acabat exterior de la façana imita carreus, entre els que s'intercalen motllures decoratives.</p> | 08161-47 | C. Sant Bonifaci, 54. | <p>Va ser construïda l'any 1912 per encàrrec de l'americano Pere Casanoves i Nadal. Després de fer fortuna a Uruguai, l'any 1910 va tornar a Piera, d'on fou alcalde entre 1919 i 1923. Va ser l'impulsor de la plaça del Nin, actual plaça Catalunya.</p> | 41.5203600,1.7479600 | 395533 | 4597281 | 1912 | 08161 | Piera | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98917-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98917-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98917-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com la Casa Casanoves. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99996 | Maset del Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-marrugat | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El Maset del Marrugat és una masia del segle XVIII que va ser reformada i ampliada durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat format per diversos volums superposats, la majoria de construcció moderna. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, excepte el portal que és d'arc escarser adovellat. A la façana de llevant hi ha una obertura que sembla una espitllera. En totes dues façanes s'hi ha adossat un porxo. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p>A la façana de ponent s'hi adossa un volum de notables dimensions amb un porxo posterior.</p> | 08161-207 | Camí del Maset. | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el cadastre de Piera de l'any 1718, quan consta com a Maset de Coll d'Alba. És possible que fos una masoveria de Can Claramunt, conegut també amb aquest nom. Durant la segona meitat del segle XX va ser restaurat i ampliat.</p> | 41.4880900,1.7470600 | 395406 | 4593700 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com el Maset del Montardit. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99434 | Cal Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francesc-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Cal Francesc és una masia construïda durant el primer terç del segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte a les golfes que s'obre amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Corona l'edifici un rellotge de sol dins un petit capcer semicircular, sota del qual hi ha pintat l'any '1929'. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha un pati clos entre dues construccions de dos nivells d'alçat i una portalada i paret frontal amb reixa de forja.</p> | 08161-95 | Camí de Cal Francesc. | <p>Era la masoveria de Cal Marrugat. La va comprar Josep Torrents l'any 1929 i la va restaurar.</p> | 41.4622300,1.7592000 | 396378 | 4590814 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99434-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com el Maset de Graells. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98813 | Necròpolis prop del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-prop-del-maset | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XII | Ha estat espoliada en diverses ocasions. | <p>En el turonet que hi ha sobre una vinya al sud de la Costa s'hi localitza una necròpolis medieval. En concret, es tracta de 15 sepultures de cista no antropomorfa, fetes amb lloses i cobertes formes per una o vàries lloses. Es troben orientades d'est a oest i se'n reconeixen almenys tres d'infantils. No hi ha material en superfície ni estructures associades, tot i que per les seves característiques es creu que tenen una cronologia aproximada dels segles XI i XII.</p> | 08161-6 | Celler del Vendrell. | <p>El conjunt va ser documentat per primera vegada l'any 1975 per la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. En la realització i revisió de la carta arqueològica dels anys 1985 i 1991, respectivament, es va posar de manifest que el jaciment havia estat víctima d'espoli.</p> | 41.4885700,1.7384100 | 394685 | 4593763 | 08161 | Piera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98813-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98813-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98813-4.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com el Celler del Vendrell o el Cementiri Moro. | 85 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98824 | Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-creu-de-creixa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | X-XVII | <p>Santa Creu de Creixà és un conjunt format per una església d'origen romànic ampliada al segle XVII, un cementiri clos al seu voltant i dues masies que van ser enderrocades fa uns anys. </p> <p>El temple és de planta rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedeix pel costat de garbí. La nau presenta dos trams separats entre sí per un gran arc toral de pedra apuntat: el primer cobert a dues vessants amb bigues de fusta que es correspon a l'ampliació d'època moderna; i una volta apuntada que s'estén fins a l'absis, que s'obre a la nau amb un arc d'arc escarser. Al costat de mestral s'hi obren dues capelles laterals d'arc de mig punt ceràmic, obra també de l'ampliació del segle XVII. L'absis està cobert amb volta rebaixada i presenta una sola finestra esqueixada darrera l'altar, que es troba elevat respecte la resta de la nau. Al costat de xaloc hi ha la porta original d'accés, oberta a la nau amb volta rebaixada de pedra tosca. Als peus del temple no hi ha cor. </p> <p>L'accés a l'església es fa per un portal adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats. Sobre seu hi ha una petita finestra amb l'intradós motllurat que, junt amb la de l'absis i la de sobre el portal de xaloc, aporta la única llum natural del temple. Entre la nau i l'absis en sobresurt un campanar de cadireta de dos ulls, al qual s'hi pot accedir per una escala metàl·lica moderna. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç. Al costat de gregal, a la franja de morter que hi ha sota el ràfec ceràmic hi ha pintat l'any '1691' de color magenta. </p> <p>L'església està envoltada lateralment i frontalment pel un baluard que integra el cementiri construït a diversos nivells. El mur s'obre frontalment amb brancals de pedra tosca i una porta metàl·lica coronada amb una creu. Al costat de xaloc hi ha un cos perpendicular que es correspon amb la sagristia i que té un portal d'arc de mig punt adovellat que procedeix de Can Torres de Bedorc. </p> | 08161-14 | Camí de Can Canals a la Fortesa. | <p>El nom de Creixà està documentat a la zona des del segle X. L'església s'esmenta com a Santa Creu del Palau l'any 1018. Com a Santa Creu de Creixà no es documenta fins a l'any 1120. Al segle XV la trobem dins la parròquia de Sant Jaume. A mitjans del segle XX el conjunt estava força malmès, motiu pel qual l'any 1985 alguns veïns de la Fortesa i de can Canals, així com el paleta de l'Ajuntament Albert Bosch, van estar durant un temps fent jornals en dies feiners per reconstruir les parts malmeses. En el transcurs de les obres, van descobrir la porta primitiva del costat de xaloc. </p> | 41.4603854,1.7722281 | 397464 | 4590594 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98824-20250305110140.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Santa Creu de Palau. | 92|94|96|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98968 | Can Sardà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sarda-0 | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Can Sardà és una masia del segle XVIII que ha estat reformada al segle XX.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat que es troba centrat en el frontis. Al seu costat hi ha un altre portal d'arc de mig punt adovellat, de menors dimensions. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, algunes ampliades modernament, i a les golfes hi ha tres petits pòrtics d'arc de mig punt adovellat. Al costat del finestral central del pis hi ha el gnòmon com a únic testimoni d'un rellotge de sol. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte una d'arc pla de pedra carejada a la lateral. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. El tractament exterior dels murs és arrebossat.</p> <p>Davant la masia hi ha un pati tancat per diversos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat i un baluard, que s'obre a davant i al costat amb sengles portalades amb llinda de fusta i brancals ceràmics. </p> | 08161-58 | Pl. del Padró. | <p>Tenim notícies que al segle XIV, concretament l'any 1380, s'esmenta la quadra de Bellpuig en una acta de donació del castell de Piera. Algunes fonts (ESCUDERO, 1981:43) apunten que es podria correspondre amb la masia de Can Cerdà, que antigament es denominava Bellpuig. La masia de Can Sardà i Ca l'Estevenia serien de les primeres cases que es van fer a l'entorn de l'església, que donaria origen al nucli de Sant Jaume Sesoliveres. </p> | 41.4712000,1.7499000 | 395616 | 4591821 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98968-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Cal Masover. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98903 | Cal Gareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gareny | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Cal Gareny és una casa senyorial del segle XX construïda sobre una edificació d'origen medieval. </p> <p>És un edifici cantoner que delimita un costat de la plaça porticada. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a quatre vessants. Té tres plans de façana coincidint amb la cantonada de la plaça. A la planta baixa té l'espai porxat, amb tres grans pòrtics encarats a la plaça d'arc de mig punt de pedra i un d'arc apuntat a la cantonada. Sobre aquest últim hi ha una majòlica del Sant Crist. Al pis tots els finestrals són d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura, i les golfes s'obren amb pòrtics d'arc carpanell sobre impostes. Al costat de tramuntana hi ha el portal d'accés principal, amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca. Al costat de ponent hi ha un altre portal d'arc rebaixat adovellat. A la façana posterior, orientada a migdia, hi ha un pontet que l'uneix amb l'edifici del costat, que tenia una volta de carreus de pedra tosca que fou enderrocada durant la reforma.</p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons i té un voladís pronunciat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte els carreus escairats de les cantonades. L'interior ha estat molt modificat per habilitar-hi l'ajuntament, excepte a la planta semisoterrani on hi ha el celler amb arcs ogivals de pedra i volta catalana. </p> | 08161-35 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>El casal estava integrat dins la plaça del Mercadal medieval. A principi del segle XX s'hi va fer una gran reforma com a casa senyorial, propietat de la família Rius. En aquest moment la van arrendar als industrials barcelonins Guerin Martí, que venien a estiuejar a Piera. L'any 1998 l'Ajuntament de Piera la va comprar i habilitar com a casa consistorial.</p> | 41.5180200,1.7434600 | 395154 | 4597027 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98903-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Cal Guerin o Greny. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98966 | Can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou-4 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Can Bou és una masia del segle XIX que ha estat reformada al segle XX.</p> <p>És una casa aïllada i de planta rectangular que es troba encarada a una gran era sense pavimentar. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés que és d'arc pla ceràmic. Els ampits de les finestres del pis són de pedra motllurada. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A les façanes laterals i posterior hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. La façana de ponent està reforçada amb dos contraforts. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte algun tram on s'observa l'obra vista. L'interior ha estat reformat.</p> <p>A la façana de llevant s'hi adossen diversos cossos annexes d'un sol nivell d'alçat. A la façana posterior els cossos que s'hi adossen es corresponen amb quatre cups de vi. </p> | 08161-57 | Camí de Can Bou. | <p>Segons tradició oral, la casa es va construir sobre un antiga construcció d'ús agrícola. Havia estat una masoveria del Mas Valencià. El nom del Ca l'Arcís amb què també és coneguda prové de l'avi de l'actual propietària, que es deia Narcís. </p> | 41.4877800,1.7620900 | 396660 | 4593647 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98966-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98966-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98966-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98966-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com Ca l'Arcís. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99795 | Fita de Piera, els Hostalets de Pierola i el Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-piera-els-hostalets-de-pierola-i-el-bruc | XIX | <p>Fita que demarca els límits termenals de Piera, els Hostalets de Pierola i el Bruc, situada en una zona boscosa del Maset d'en Martí. És un bloc monolític tallat de forma prismàtica i que es troba fixat al terra. En una cara hi ha gravada la 'P' de Piera, a l'altra P de Pierola i a l'altra la 'B' del Bruc.</p> | 08161-127 | Camí del Maset d'en Martí. | 41.5744800,1.7426100 | 395174 | 4603296 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99795-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99795-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També actua com a fita de propietat. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 98906 | Casa Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sastre | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Casa Sastre és un gran casal barroc construït al segle XVIII al nucli històric del Mercadal de Piera.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular, de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa de forma simètrica. Té tres portals a la planta baixa, el principal d'arc pla de pedra sobre impostes, amb una llarga inscripció on hi consta 'HIERONI SASTRE ET ROVIRA' i l'any 'MDCCXXVIII' (1728). A l'altre extrem de la façana hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i un escut gravat a la llinda i els anys '1702' i '1738'. A l'altre costat de la façana, hi ha l'entrada dels carros, d'arc de mig punt arrebossat amb un escut de pedra a la clau i brancals de pedra. Entre els portals s'hi intercalen petites finestres quadrades. El pis s'obre amb set finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons amb base de pedra i baranes de forja, excepte els dos dels extrems, que incorporen xafarderes de fusta. Sobre de cada finestral, a nivell de les golfes, hi ha finestres de proporcions més reduïdes, també d'arc pla arrebossat. </p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons i té un voladís pronunciat. El tractament exterior del mur és esgrafiat, a la planta baixa amb una garlanda que enllaça les obertures i als pisos superiors escenes d'oficis tradicionals entre les obertures entre sanefes i decoració vegetal. Els oficis representats són el de sastre, filadora, escultor, forner, terrisser, pastor i músic. Les escenes de les golfes les representen angelets.</p> | 08161-38 | C. Jaume Fons, 36-40. | <p>La Casa Sastre és un dels casals barrocs més notoris del país. La va fer construir el notari borbònic Jeroni Sastre i Rovira entre els anys 1702 i 1728 dins del veïnat del Mercadal de Piera. Jeroni Sastre va ser també Escribà Major de la Superintendència de Catalunya i arxiver del Real Archivo del Maestre Racional de Barcelona. Segons diu la tradició, en el seu pas per la vila l'any 1759 s'hi va allotjar el rei Carles III d'Espanya. Originalment tenia uns esgrafiats barrocs més senzills, i va ser l'any 1943 que la propietària Salvadora Piera va encarregar els nous a l'artista Ferran Serra i Sala 'Ferdinandus'. L'any 2019 van ser restaurats per Òscar Martín.</p> | 41.5187256,1.7453569 | 395313 | 4597103 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98906-5.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-09-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 96|98|106|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99888 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-4 | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVII-XX | <p>La Riba és una masia del segle XVII que va ser reconstruïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular al voltant del qual hi ha diversos volums. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb finestres de factura moderna i a la planta baixa amb un gran arc emmarcat amb pedra dins el qual hi ha l'entrada principal. A nivell del segon pis hi ha un rellotge de sol.</p> <p>El ràfec està acabat amb cabirons. L'acabat exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08161-179 | La Fortesa | <p>La Riba és una masia documentada des del segle XVI. Era una masoveria de l'actual Cal Marrugat, on hi vivien els Molner. Al fogatge de Piera de 1553 hi consten Semion i Benet Molner en cases separades. L'any 1659 està documentat que en Joan Molner vivia a la Riba, i en Josep Molner a la casa de la Fortesa, que probablement es correspon amb Cal Marrugat. Durant la segona meitat del segle XX la masia va canviar de mans, moment que va ser reconstruïda, conservant només els cellers. Per la seva proximitat amb la timba del riu Anoia, és també coneguda com La Timba.</p> | 41.4577300,1.7603400 | 396466 | 4590313 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99888-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99888-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98995 | Can Canals de Mas Bover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canals-de-mas-bover | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Calellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | El mur del baluard es troba parcialment esfondrat i la casa presenta cert estat de deteriorament. | <p>Can Canals de Mas Bover és una masia del segle XVI a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals al segle XIX. Actualment es troba en un entorn urbà.</p> <p>És una masia aïllada i de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal és d'arc de mig punt adovellat i les obertures que hi ha a la planta baixa i al pis són d'arc pla arrebossat. Entre els finestrals del primer pis s'observen les restes d'un rellotge de sol, del qual només en queda el gnòmon. El ràfec està acabat amb una imbricació de teula. El tractament exterior dels murs és arrebossat.</p> <p>Al costat de llevant s'hi adossa de forma perpendicular un volum de planta baixa i dos pisos i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la part superior s'obre amb una galeria horitzontal de set pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes ceràmiques, dels quals algun es troba modificat i/o tapiat. Al costat de ponent s'hi adossa un volum de planta baixa i pis amb la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, on s'orienta la façana. Totes les obertures d'aquest volum són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels volums secundaris és arrebossat. Durant la segona meitat del segle XX s'han adossat més cossos a la construcció original.</p> <p>La masia queda frontalment tancada per un baluard, obert a llevant amb una portalada d'arc rebaixat ceràmic i una cornisa dentada a sobre. A la part de migdia, el mur es troba parcialment enderrocat.</p> | 08161-63 | Urbanització Can Canals. | <p>Al fogatge de Piera de l'any 1553 hi consta 'En Canals de Mas Bonet' que es deu tractar d'un error de transcripció. Al segle XVII constava com a Mas Bover i era habitada per Jaume Canals. Durant la segona meitat del segle XX hi vivien els Centelles, que havien fet de masovers a Santa Creu de Creixà. Hi havia vàries estades, en algunes de les quals hi habitaven temporalment estiuejants de Barcelona. </p> | 41.4695400,1.7799000 | 398118 | 4591601 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98995-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98995-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98995-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut fer la visita per falta d'autorització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99435 | Cal Marcelino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcelino | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Calellades. </span></span></span></p> | XX | Part de la coberta s'ha esfondrat i es troba tapiada. | <p>Cal Marcelino és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a quatre vessants. La façana de ponent presenta tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat amb impostes ceràmiques al pis. Les façanes de migdia i de tramuntana no presenten obertures i la de llevant no és visible. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmics. El parament dels murs és de còdols lligats amb argamassa, visible pel mal estat del morter de calç que la revestia. </p> | 08161-96 | Camí de Can Bou a la Casa Blanca. | <p>La casa fou construïda a la dècada de 1920 per allotjar-hi la família Nicolau, que feien de masovers a Casa Blanca. El darrer masover que hi visqué fou en Marcelino, qui acabà donant nom a la casa.</p> | 41.4721338,1.7648787 | 396868 | 4591906 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99435-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-09-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut apropar a la casa pel tancat que l'envolta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99433 | Mas Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-figueras | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Miralles, J.A. (2014). <em>Propietats de vilatans de Piera. Finals s. XVIII i principis del s. XIX. </em>[s.n.]</span></span></span></p> | XVIII-XX | Pateix cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>El Mas Figueras és una masia del segle XVIII sobre la qual s'hi va fer una ampliació notable durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular a l'entorn del qual hi ha diversos volums d'un i dos nivells d'alçat, que junt amb el baluard tanquen la casa frontalment. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al segle XX es va alçar un cos quadrangular en un costat del volum principal, que supera en alçada a la resta i té la coberta a quatre vessants. Totes les obertures visibles des de fora del baluard són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El baluard té una portalada d'arc escarser i enllaça amb un cobert on hi ha les restes d'un rellotge de sol.</p> | 08161-94 | Carrer de Can Canals. | <p>L'any 1801 Pau Bros de Masquefa va vendre la vinya i tots els seus drets a Miquel Bou del mas Figueras de Piera. A principi del segle XX n'era propietari Esteve Bou i l'any 1925 va ser adquirida pel Sr. Alcazar de Barcelona, qui la convertí en un centre de joc clandestí. Al davant un amic seu s'hi va construir Cal Moreno, inicialment dita Cal Sr. Rafael. A la mort dels propietaris a la dècada de 1930, les cases es van posar a subhasta, que adquiriren el senyor Llorenç Vall i el senyor Moreno, respectivament.</p> | 41.4767800,1.7788600 | 398043 | 4592406 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99433-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No s'ha pogut accedir a l'interior del baluard. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99057 | Ca l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirall-0 | <p><span><span><span>ALMIRALL, I. (2016). <em>Catorze generacions d’un molí de la Torre de Claramunt. Evolució d’un molí paperer a traves de la genealogia dels propietaris</em>. Revistes Catalanes amb accés obert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Ca l'Almirall és una masia del segle XVI sobre la que es van fer ampliacions al segle XVIII i XIX. </p> <p>És un edifici de planta quadrangular al qual s'hi va adossar al segle XIX un volum perpendicular en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis és força auster i es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, sense ràfec. A la resta de façanes les obertures també són d'arc pla arrebossat. El cos que s'adossa a la façana és de dos nivells d'alçat i al pis superior s'obre amb una galeria amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat i barana de balustrada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. </p> <p>Davant la casa hi ha les restes d'un trull i una premsa de vi.</p> | 08161-87 | Entre Sant Jaume i la Fortesa. | <p>El llinatge dels Almirall va arribar a Sant Jaume Sesoliveres procedent de Ca l'Almirall de Sant Joan Samora. El fill cabaler de la casa, Pere Joan Almirall i Galliners es va casar amb la pubilla del mas de les 'Ququales', Magdalena Rius, i s'hi va establir a mitjans del segle XVI. L'any 1696 la casa consta en el capbreu del monestir de Pedralbes.</p> | 41.4578700,1.7515500 | 395732 | 4590339 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99057-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | No hem tingut permís per accedir-hi. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99791 | Font del Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-freixe-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Al costat s'hi han apilat teules. | <p>Font situada en un un muret de pedra que forma un parterre davant la masia del Freixe. El mur està revestit amb formigó, on hi ha fixada una aixeta metàl·lica. Les restes vegetals no permeten veure les característiques de la pica. Al davant hi creix un plàtan i en un costat hi ha una bassa buida que es devia omplir de l'aigua sobrant.</p> | 08161-123 | Masia el Freixe. | 41.4806000,1.7401500 | 394817 | 4592876 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99791-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99791-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | La mànega que hi ha al costat fa pensar que l'aigua és reconduïda en un altre punt. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99920 | Jaciment del carrer de la Plaça, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-la-placa-6 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XII-XIV | Parcialment destruït. | <p>En motiu de l'enderroc de la casa situada al carrer de la Plaça numero 6 es va posar al descobert un mur d'origen medieval, que s'ha identificat com un tram de muralla. S'orienta d'est a oest i és fet de pedra lligada amb morter de calç. Té una potència considerable i prolonga sota la casa situada al costat. No s'hi va trobar material arqueològic associat. La nova construcció es va fer aprofitant una part d'aquest mur, mentre que una altra part fou enderrocada.</p> | 08161-183 | C. de la Plaça, 6. | <p>L'estructura s'identifica com un tram de la muralla medieval del Mercadal, un nucli clos que es va construir separat del castell en vers el segle XII i que es va consolidar al segle XIV. El nucli tenia la plaça del Mercadal com a centre i estava dotat d'un sistema defensiu format per una torre denominada del Cap Carrer o del Mur Fort, tres portals d'accés dels quals se'n conserva el d'en Romanyà, i una muralla que l'envoltava.</p> | 41.5176900,1.7429300 | 395109 | 4596991 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99920-021521001.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'estructura es va identificar amb el control arqueològic fet una vegada s'havia iniciat l'enderroc de l'edifici. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98827 | Santa Magdalena de l'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-lestela | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIII-XX | En estat ruïnós. | <p>Santa Magdalena de l'Estela és una capella d'origen romànic amb reformes d'època moderna. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va afegir el campanar.</p> <p>És un temple aïllat i de petites dimensions, de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau era de dos trams i la volta que la cobria es troba esfondrada parcialment. S'hi accedia per un portal d'arc de mig punt adovellat situat al mur de migdia. A la part de llevant, sobre el presbiteri, en sobresurt un campanar d'espadanya ceràmic d'un sol ull. Aquesta paret es troba reforçada amb dos contraforts. </p> <p>El parament dels murs és de pedra lligada amb morter al sector de llevant, amb restes de l'arrebossat de morter de calç que la revestia, i de tàpia a la resta. </p> | 08161-17 | Urbanització de Can Martí. | <p>La primera notícia documental de la capella de Santa Magdalena de l'Estela és de l'any 1285, dins de les visites pastorals fetes a la parròquia. A finals del segle XVI s'hi va construir un cambril. L'any 1886 la imatge de la Santa fou traslladada pel mal estat en què es trobava. El 1960 es va intentar iniciar la seva restauració, tot i que no va prosperar.</p> | 41.5512478,1.7556178 | 396222 | 4600702 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98827-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | L'envolta una tanca, que no ens ha permès l'accés. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 99533 | Les Flandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-flandes | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | Hi ha parts que s'han erosionat a causa de la pluja. | <p>Les Flandes és un espai natural de gran valor geològic i paisatgístic, format per estrats horitzontals de dipòsits d'argiles, margues i materials calcaris. L'acció de l'aigua ha anat erosionant l'argila al llarg dels segles tot creant formacions argiloses de tonalitat vermellosa que han configurat aquest singular paisatge, que té una extensió de 64 hectàrees. Entre les formacions hi creix vegetació, que en bona part ajuda a preservar l'espai.</p> | 08161-109 | Carretera de Piera a Sant Sadurní d'Anoia. | 41.5223700,1.7330500 | 394292 | 4597523 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99533-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Hi ha un sender que permet recórrer l'espai. | 2153 | 5.1 | 1762|1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99882 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Municipal de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-municipal-de-piera | XX-XXI | <p>A l'Arxiu Municipal de Piera s'hi conserven unes 18500 fotografies. de temàtica entorn diversos aspectes del poble. Són instantànies datades des de principi del segle XX fins l'actualitat, tot i que majoritàriament són en color i de la segona meitat del segle XX. La temàtica gira entorn de diversos aspectes del poble de Piera, des de festes i actes diversos, indrets, etc.</p> | 08161-173 | Ajuntament de Piera. C. de la Plaça, 16-18. | <p>La major part de les fotografies de la segona meitat del segle XX són de les comunicacions que es feien al butlletí municipal.</p> | 41.5179900,1.7434800 | 395155 | 4597024 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El fons no es troba inventariat. | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 100183 | Fons documental de Ca n'Aguilera a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-ca-naguilera-a-larxiu-nacional-de-catalunya | XVIII-XIX | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental relacionat amb Ca n'Aguilera de Piera. En concret, es tracta d'un llibre mestre amb una relació de documents del patrimoni Aguilera aplegats en 10 lligalls. Els documents són datats entre 1750 i 1850. </p> | 08161-323 | C. de Jaume I, s/n, 08195 Sant Cugat del Vallès. | <p>L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats.<br /> Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.5543200,1.7446700 | 395313 | 4601056 | 08161 | Piera | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | El codi del fons és ANC1-1068. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 100121 | Raval Jussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-jussa | XI-XXI | <p>El Raval Jussà va ser el primer nucli de població de Piera, construït a redós del castell durant el segle XI i fins al segle XIV. En època moderna moltes de les cases que el formaven es van reformar o bastir de nou, tot i que va ser al segle XIX i principi del XX quan es van acabar de consolidar els carrers actuals.</p> <p>Es tracta d'un nucli de cases agrupades entre els carrers Raval, del Sol, Nostra Senyora de la Salut i Sant Sebastià, amb la riera pel mig, on queden vestigis del pont medieval que permetia creuar d'un costat a l'altre. Els carrers Sant Sebastià i de Nostra Senyora de la Salut son costeruts i conflueixen al portal d'en Romanyà, antiga porta de la vila closa del Mercadal. Les cases són entre mitgeres, de dues a tres crugies i coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven alguns portals antics, d'arc de mig punt adovellat, d'arc escarser de pedra o amb llinda de fusta, alguns datats. El tractament exterior dels murs és arrebossat. Entre les construccions de finals del segle XIX i principi del XX destaca Cal Nadal i Ca la Pentinadora, decorada amb esgrafiats noucentistes, entre d'altres. Moltes de les cases han estat reformades o construïdes de nou entre finals del segle XX i l'actualitat.</p> | 08161-262 | Barri dels Gats. Piera | <p><span><span><span>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell de Fontanet fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Raval Sobirà o Mercadal vers el segle XIV. Aquest primer nucli no estava emmurallat i tenia la Casa de la Volta i el carreró d'en Joan Galia, desaparegut el segle XX, com a principal accés. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull o Cal Pau Saco. La riera fou coberta durant la segona meitat del segle XX, fet que va suposar la urbanització d'una plaça en aquest espai. També es van enderrocar algunes de les cases que hi havia.</span></span></span></p> | 41.5168500,1.7413200 | 394973 | 4596900 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100121-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment és conegut com el Barri dels Gats. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 99011 | Molí de Ca l'Esquerrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lesquerra | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU, S. (1991). “Els molins fariners de la conca de l’Anoia”: <em>Miscèl·lània Penedesenca. </em>Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El Molí de Ca l'Esquerrà és un edifici del segle XVIII que va habilitar-se com a molí paperer al segle XIX, quan va ser notablement ampliat. Fou novament reformat amb els nous usos introduïts al segle XX, com a fàbrica tèxtil primer i com a cava després. </p> <p>Està format per quatre volums, dos dels quals adossats al principal i un altre d'aïllat. El volum principal consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'orienta a ponent i té una composició de la façana simètrica. El portal està centrat i és d'arc escarser ceràmic. A cada costat té un finestral d'arc rebaixat ceràmic, amb una motllura superior a mode de guardapols. El pis s'obre amb vuit finestres de la mateixa tipologia però de menors dimensions, que arrenquen d'una imbricació ceràmica. El coronament està definit per una imbricació ceràmica d'on arrenca un capcer sinuós amb pilars d'obra vista amb pinyes decoratives. A la part central del capcer hi ha un plafó de ceràmica on hi diu 'CAVES PAGÈS ENTRENA'. </p> <p>A la façana lateral de tramuntana s'hi adossa un volum de notables dimensions, amb quatre finestres 'arc pla arrebossat i un grup de finestres més petites d'arc escarser arrebossat al pis. Al costat de migdia el tercer volum és de menors dimensions i sembla correspondre's amb la part primitiva de la construcció. Presenta un portal d'arc escarser de pedra tosca tapiat, com també carreus escairats a la cantonada. </p> <p>El quart volum es troba situat a pocs metres del tercer. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants. També té moltes finestres a nivell del pis, com és característic dels molins paperers i del tèxtil per facilitar l'assecat del producte. </p> <p>A la planta baixa del primer, segon i tercer volum s'hi conserven naus diàfanes cobertes amb volta rebaixada de grans carreus de pedra tosca, així com vestigis de la sala de moles. </p> <p>El tractament exterior dels murs de tots els volums és arrebossat i pintat, amb carreus escairats a les cantonades.</p> | 08161-79 | A 1,8 km. de Sant Jaume. | <p>L'origen de la construcció seria el d'un molí fariner del segle XVIII, que amb el pas dels anys va transformar-se en un molí paperer. El seu darrer ús fabril fou de fàbrica de tractament de teixits. Des de la dècada de 1980 s'utilitza com a celler i seu social d'una cava.</p> | 41.4606300,1.7532400 | 395878 | 4590644 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99011-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99011-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99011-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment es coneix com les Caves Pagès Entrena. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 99951 | Molí de Can Mata de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mata-de-la-clota | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU, S. (1991). “Els molins fariners de la conca de l’Anoia”: <em>Miscèl·lània Penedesenca. </em>Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En queden pocs vestigis. | <p>Al costat dret del torrent de la Venta, prop del seu pas per la Foradada, hi ha les restes d'un molí fariner. De l'estructura en queden pocs vestigis, que serien algunes restes de fonamentació i del mur de contenció de la bassa, així com pedres i carreus dispersos per la zona. Tenia una estructura de planta rectangular i la bassa estava situada al costat sud oest.</p> | 08161-193 | Torrent de la Venta. | <p>A mitjans del segle XX el molí estava dempeus, tal i com ho testimonia el vol aeri de 1945. </p> | 41.5100900,1.7350600 | 394440 | 4596157 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment en aquest indret s'hi ha habilitat un camp d'entrenament de trial. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98749 | Jaciment del castell de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-piera | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -VII / XII | <p>A l'inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat hi consta que en el promontori del castell de Piera o de Fontanet hi podria haver un poblat ibèric o romà. El castell es va bastir en aquest indret al segle X, tot i que l'aspecte actual és fruit d'una reforma d'estil historicista feta a principi del segle X. Aquesta intervenció també es va fer al seu entorn, on es va construir un mur perimetral amb merlets i es va enjardinar l'espai. Aquest fet podria explicar que en les cartes arqueològiques fetes els anys 1984, 1991 i 2025 no s'hi localitzés cap material en superfície. Tampoc es va documentar cap resta arqueològica durant el seguiment arqueològic fet al lloc l'any 2016 en motiu de la instal·lació de la senyalització.</p> | 08161-1 | Castell de Piera | <p>Entre les fonts que s'esmenten a l'inventari de la Generalitat hi ha la Carta Arqueològica de España de 1945, on hi diu que 'en el castillo han sido señalados vestigios de procedencia romana'. </p> | 41.5157400,1.7417200 | 395005 | 4596776 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98749-1.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 80|81|83 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98750 | Cova de la Ventosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-ventosa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLONGUERAS, M.; FERRER, P.; CAMPILLO, D.; MARTÍN, A. (1981). “Enterrament campaniforme a la Cova de la Ventosa (Piera, Anoia)”<em>: Ampurias. </em>43. Museu d’Arqueologia de Catalunya: Barcelona.<em> </em></span></span></span></p> | -XX / -XV | <p>Jaciment localitzat a la cova d'un costat del turó on hi ha les restes del castell de la Ventosa. És una cavitat de petites dimensions (5x2m), amb una boca molt estreta, i que té una altura màxima de 0,75 m. El jaciment s'identifica com un enterrament doble amb un vas campaniforme sencer. Concretament, s'hi van localitzar dos cranis i part de l'esquelet post-cranial de dos individus adults de sexe masculí. El vas campaniforme és del tipus incís o 'pirinenc' de J. Guilane o del 'complexe de Salamó' de J. R. Harrison, que es poden situar entre el final de l'Eneolític i en Bronze Antic (1900 a 1400 a.C). En aquest jaciment es pot associar per primera vegada al a Catalunya i el sud de França les restes humanes amb campaniforme. </p> | 08161-2 | C. del Pi | <p>El jaciment va ser descobert cap al 1970 per membres del GEES i Pere Ferrer del SIRE de Piera, que també el van excavar.</p> | 41.5018188,1.7314536 | 394125 | 4595243 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98750-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98750-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98751 | Pla del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-cementiri-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | X-XI | Bona part de les sitges van quedar malmeses per la obertura del camí. | <p>Jaciment arqueològic localitzat al camp d'oliveres del camí del Cementiri. Concretament, es tracta d'un camp de fosses amb funció de sitges d'època medieval (segles X-XI). La primera troballa es va posar al descobert l'any 1983 en motiu de l'eixamplament del camí, en què van quedar al descobert unes sitges que van quedar partides. En el camp proper s'hi localitzen fragments de ceràmica grisa medieval. En la intervenció arqueològica feta l'any 2004, es van documentar 58 estructures, la majoria sitges, com també possibles estructures d'hàbitat, de combustió i d'enterrament.</p> | 08161-3 | Camí del cementiri. | <p>Va ser localitzat per primer cop l'any 1984 pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, quan el camí que porta al cementiri fou eixamplat. Durant la realització de la carta arqueològica de 1985 i la revisió de l'any 1991, es van observar les sitges malmeses i les restes de ceràmica al camp. El jaciment fou excavat de forma preventiva l'any 2004 perquè quedava afectat pel projecte de la variant B-244, sota la direcció de l'arqueòleg Joan Piera Sancerní.</p> | 41.5146200,1.7396800 | 394833 | 4596654 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98751-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98811 | Jaciment de Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-borras | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -IV / -III | No s'observen indicis a nivell superficial i pràcticament no es troba material en superfície. | <p>Jaciment situat a la vinya que hi ha al sud est de Can Borràs i que es correspon amb la troballa de ceràmica ibèrica en superfície, que apunta a un possible assentament ibèric de petites dimensions. Concertament, s'hi ha localitzat ceràmica cuita en ambient oxidat, que li dona una tonalitat ataronjada.També s'hi va localitzar ceràmica gris medieval amb desgreixant de quars, tot i que de forma menys abundant i probablement provinent d'un altre indret.</p> | 08161-4 | Vinya del Castellar. | <p>Es va fer un seguiment arqueològic en aquest indret l'any 2001, en motiu del control de moviment de terres de la carretera B-224, sota la direcció de l'arqueòleg Esteve Nadal.</p> | 41.4881900,1.7340600 | 394321 | 4593727 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98811-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98811-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98812 | Jaciment de Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-bonans | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -IV / -I | <p>A la vinya que hi ha al nord del Mas Bonans s'hi va localitzar material arqueològic ibèric en superfície. S'hi van recollir fragments de ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, d'àmfora ibèrica, de 'pondus' i un esclat de sílex. Tot i que no s'hi va localitzar cap estructura associada, l'abundància de materials apunten a l'existència d'un hàbitat ibèric en aquest indret.</p> | 08161-5 | Mas Bonans. | <p>L'any 2001 es va fer un seguiment arqueològic en aquest indret a causa del moviment de terres fet a la carretera. Pel mateix motiu, l'any 2005 i el 2012 s'hi va fer una prospecció i una intervenció preventiva a la part de la carretera.</p> | 41.5348443,1.7307438 | 394120 | 4598910 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98812-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98814 | Tombes a La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-a-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XI-XIV | Destruït. | <p>Les tombes de la Coma estan situades a la finca de la Coma i van ser descobertes en motiu de la construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi van localitzar dues sepultures de lloses de pedra incompletes orientades a l'est. A la primera hi havia un individu adult, probablement femení, col·locat en decúbit supí. La segona es trobava molt més afectada i hi havia dues inhumacions, amb diverses restes òssies força malmeses i disperses. En cap de les dues tombes s'hi va localitzar aixovar ni material arqueològic, però per les seves característiques se li ha donat una cronologia medieval, dels segles XI a XIV.</p> | 08161-7 | La Coma. | <p>Va ser descobert l'any 2003 en realitzar el rebaix de terra per la futura construcció del Centre d'Interpretació de la Natura. S'hi va fer una actuació arqueològica d'urgència, sota la direcció de Josep Guàrdia.</p> | 41.5018900,1.7202600 | 393191 | 4595265 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 98815 | Jaciment de can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-claramunt-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XVI-XVIII | <p>En el marge d'un camp de conreu prop de can Claramunt s'hi va localitzar una estructura semicircular de grans dimensions. Les parets interiors es troben recremades, pel que es creu que podria tractar-se d'un forn de calç d'època moderna.</p> | 08161-8 | En un camp a la zona de Can Claramunt. | <p>Va ser localitzat l'any 1999 per Roger Quadrada.</p> | 41.5112500,1.7428400 | 395091 | 4596276 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 98819 | Cruïlla del camí de la depuradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-del-cami-de-la-depuradora | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -VII / -I | <p>En el camp de conreu que hi ha entre el camí de la depuradora i la carretera, s'hi localitzen nombrosos fragments de ceràmica ibèrica en superfície. No s'hi ha trobat cap estructura ni s'hi ha fet cap intervenció arqueològica.</p> | 08161-9 | Camí de la depuradora | <p>Va ser localitzat l'any 2000 per Roger Quadrada.</p> | 41.4993500,1.7232300 | 393435 | 4594979 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98819-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | EPA | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98820 | Jaciment del torrent de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-torrent-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | -XVIII / -VII | Desaparegut. | <p>En una bauma situada sobre el torrent de la Fortesa s'hi van localitzar restes humanes prehistòriques. La bauma es troba malmesa a causa de l'erosió natural, motiu pel qual es va fer una intervenció arqueològica d'urgència al lloc. Les restes són d'almenys dos individus, un d'ells un infant, en estat de conservació variable. També s'hi localitzen restes d'un rosegador. No s'hi va localitzar cap estructura ni aixovar. Pel que fa al material, en aquesta intervenció no se'n va trobar, tot i que en la primera prospecció feta al lloc l'any 1997 es va localitzar ceràmica grollera feta a mà, que podria ser de l'edat del Bronze.</p> | 08161-10 | Torrent de la Fortesa. | 41.4541721,1.7538556 | 395919 | 4589926 | 08161 | Piera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98820-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | EPA | 2025-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98821 | Castell de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-piera | <p><span><span><span>BIOSCA, E.; VINYOLES, T.; XORTÓ, X. (2001). <em>Des de la frontera: castells medievals de la marca. </em>Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VÉLEZ, R. (1946). <em>El castillo de Piera y los palacios de Barcelona del Real Patrimonio de la Corona de Aragón.</em></span></span></span></p> | X-XX | <p>El castell de Piera o de Fontanet és una fortificació d'origen medieval sobre la qual s'hi va fer una important intervenció de tipus historicista a principi del segle XX. En aquest moment s'hi van incorporar una torre amb merlets, obertures neogòtiques i es van refer els espais interiors. Es troba construït sobre un promontori i està envoltat per un mur perimetral coronat amb merlets.</p> <p>És una estructura aïllada i de planta rectangular al qual s'hi adossa una torre quadrangular al sector de tramuntana. La façana principal s'orienta a ponent i s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis presenta tot un conjunt de finestrals neogòtics, d'arc conopial lobulat, coronelles i amb l'intradós historiat. La façana posterior està reforçada amb contraforts i també hi veiem finestrals neogòtics a l'alçada del pis. La torre presenta quatre nivells d'alçat i s'obre amb espitlleres i finestres coronelles. La part superior està acabada amb merlets. Al costat oposat, a migdia, s'hi va adossar un volum de la mateixa alçada del castell, que la part superior està habilitada com a terrassa i està acabada amb merlets.</p> <p>El garatge que es va construir al costat de migdia de la finca també és de tipus historicista, amb un mur amb arcuacions cegues que descansen sobre impostes amb mascarons. </p> | 08161-11 | C. Maria Lleopart, 1. | <p>La primera referència documental del castell de Fontanet és del segle X. Concretament, el trobem esmentat a la carta de poblament del Freixe de l'any 955. Estava en mans dels vescomtes de Barcelona i més tard va passar a la monarquia. Tenim notícies que al segle XIII el rei Jaume I hi assistia de forma regular i qui havia encomanat que sempre estigués preparat i en bones condicions. Va pertànyer a la corona fins que l'any 1380 Pere III el va vendre al compte de Cardona. Al segle XV va tornar a canviar de mans, ja que fou adquirit pel monestir de Pedralbes. Durant la desamortització de Mendizábal, l'any 1832, va passar al notari Bonaventura de Viala. Fou un descendent seu, el baró d'Almenar Ramon de Viala, qui l'any 1916 en va promoure una gran intervenció de tipus historicista. </p> | 41.5159400,1.7416100 | 394996 | 4596798 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98821-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98821-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Sebastià M. de Plaja (reforma historicista) | 98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 98822 | Castell de Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-freixe | <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Text plafó indicatiu.</p> | X | En queden restes. | <p>Les restes del castell de Freixe es troben situades dalt d'un promontori. S'hi identifiquen trams de la muralla al camí que porta al cim, amb murs de pedra lligada amb argamassa d'una potència considerable. A dalt del turó s'hi conserva part d'una torre de defensa de planta circular, a redós de la qual es va construir l'església de Freixe o del Tretze entre els segles XI i XII. El parament de la torre és de còdols lligats amb morter disposats en filades. Al voltant de l'església s'observen restes altres restes constructives.</p> | 08161-12 | Ctra. de Piera de Sant Sadurní. | <p>El castell de Freixe està documentat per primera vegada a la carta de poblament de Freixe de l'any 955. Pertanyia al vescomptat de Barcelona fins que al segle XIII fou donat a la canònica de Santa Maria de Solsona. Dins del seu terme hi havia tres molins i importants recursos, que foren motiu de litigi entre els Freixe, castlans del castell, i la canònica per les imposicions de pagament.</p> | 41.4803300,1.7409500 | 394883 | 4592846 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98822-4.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 98823 | Castell de la Ventosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-ventosa | <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol 5. Barcelona: Rafel Dalmau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Plafó informatiu de Piera.</p> | XII | En estat ruïnós i sense consolidar. | <p>Restes d'una fortificació del segle XII construïdes sobre un turó flanquejat al costat de ponent per la riera de la Guinovarda. </p> <p>Les restes es localitzen en dos turons separats per un coll. Al del costat de llevant s'identifiquen les restes de diverses construccions defensives amb murs de pedra lligada amb morter de certa amplada, la part de més alçada assoleix poc més d'un metre d'alçada i conforma una cantonada. En destaca les restes d'una estructura circular amb un aparell de còdols lligats amb morter que es sembla correspondre's amb una torre. </p> <p>A la part aturonada del costat de ponent hi ha les restes d'una torre de defensa de planta absidal d'una alçada de més de dos metres i potència d'amplada de més d'un metre. L'aparell és de còdols disposats en filades i el alguns trams en espiga, lligats amb morter. A la base i a l'interior s'hi conserva part de l'arrebossat de morter de calç. Aquesta construcció hauria tingut les funcions d'avantguarda del castell.</p> | 08161-13 | C. del Pi | <p>Hi ha forces dubtes a nivell historiogràfic pel que fa a les restes del castell, que s'han identificat com les del Castell de de la Ventosa, de Bedorc, de Castellet o de Parellada. Tenim notícies que l'any 1188 el rei Alfons el Cast feu donació de la fortificació de Bedorc al monestir de Sant Cugat. El fet que al segle XIV ja no apareixi en la documentació en dificulta la identificació. </p> | 41.5014100,1.7288100 | 393904 | 4595201 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98823-7.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 98826 | Església parroquial de Sant Jaume Sesoliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-jaume-sesoliveres | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XII-XX | <p>Sant Jaume és una església d'origen romànic que va ser notablement reformada als segles XVI, XVIII i XX. Al seu voltant s'hi van anar construint edificacions que en dificulten la visibilitat.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó dividida en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori. Presenta dos capelles laterals a cada costat, obertes a la nau en arc de mig punt. L'absis està elevat respecte la resta i està cobert amb volta semiesfèrica. La llum natural de la nau la donen una petita rosassa als peus del temple, on no hi ha cor, així com petites obertures amb vitralls a les capelles laterals. </p> <p>L'accés principal és dins un cos semicobert amb volta de canó de maó pla. El portal és adovellat amb arquivolta i guardapols i impostes motllurats, on hi consta gravat l'any '1734'. El campanar, construït al segle XX, s'adossa al costat de gregal del temple i s'obre a la part superior amb un pòrtic d'arc de mig punt ceràmic a cada costat. </p> <p>El tractament dels murs es manté enguixat amb policromia a l'interior i amb restes d'arrebossat de morter de calç a fora, on a causa del deteriorament es pot veure el parament de pedra lligada amb argamassa. </p> | 08161-16 | Sant Jaume Sesoliveres. | <p>La primera notícia documental de l'església de Sant Jaume és de l'any 1184, quan consta com a sufragània de Santa Maria de Piera. Al segle XVI s'hi va afegir la sagristia i el retaule del Roser, i al segle XVIII fou reformada en la seva totalitat. La darrera obra significativa va ser la construcció del campanar, de principi del segle XX.</p> | 41.4717200,1.7507200 | 395685 | 4591878 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98826-4.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98829 | Ermita de Mas Bonans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-mas-bonans | <p><span><span><span>AAVV. (1997). <em>L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </em>Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESCUDERO, A. (1988). “Piera”: Història de les comarques de Catalunya. Anoia, vol. II. Edicions selectes: Manresa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ESTRADA, G. (2015). “L’arquitectura de Cèsar Martinell i Brunet a la comarca de l’Anoia”: <em>Miscellanea Aqualatensia. </em>Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada: Igualada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>L'ermita de Mas Bonans és una capella d'estil historicista construïda a mitjans del segle XX. </p> <p>És un edifici de planta rectangular i absis semicircular. La nau consta de dos trams separats per un arc toral i està coberta amb bigues de fusta. El presbiteri està cobert amb una volta de quart d'esfera i presenta dues finestres d'arc de mig punt amb vitralls. També són d'arc de mig punt les finestres que hi ha a les façanes laterals. No té cor.</p> <p>A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt de pedra, sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu. Corona la façana un campanar d'espadanya d'un sol ull. La coberta és a dues vessant de teula àrab i el ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica, dentada a la façana. El parament dels murs és de maó revestit amb morter, amb franges verticals de pedra que als laterals coincideixen a la base amb petits contraforts.</p> | 08161-19 | Mas Bonans. | <p>L'any 1956 el propietari de Mas Bonans, Josep Vidal i Munné, va encarregar a Cèsar Martinell la construcció d'una ermita davant de la masia, sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei, en honor de la seva dona. Des de l'any 1976 s'hi celebra un aplec que gaudeix de molta nomenada.</p> | 41.5298300,1.7283500 | 393912 | 4598357 | 1956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98829-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Cèsar Martinell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98830 | Santa Maria de la Fortesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-fortesa | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Santa Maria de la Fortesa és una església d'estil contemporani construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta irregular on hi ha una juxtaposició d'angles rectes i corbs combinats amb diversos materials constructius, com són el maó, el formigó i la pedra. La coberta és feta amb una planxa de formigó amb dos angles inclinats sobre l'entrada i la capçalera del temple, formant un voladís triangular. El campanar, fet amb còdols i de forma triangular, s'adossa en aquest darrer extrem, tot travessant la coberta. L'espai interior està definit per una nau diàfana que s'adapta al marcat pendent de la coberta i que té la major alçada a la part del presbiteri. Aquí hi ha un vitrall de colors a banda i banda de la paret del campanar que dona llum a l'espai. </p> | 08161-20 | La Fortesa. | <p>Va ser construïda l'any 1961 i projectada per l'arquitecte Jordi Bonet Armengol, qui fou director de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona i primer director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres càrrecs.</p> | 41.4545000,1.7635800 | 396732 | 4589951 | 1961 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98830-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Bonet Armengol | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98831 | Sant Sebastià de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-bedorc | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Sant Sebastià de Bedorc és una església construïda durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular format per una sola nau. Presenta una característica coberta inclinada de forma hiperbòlica. El parament és de maó vist i arrebossat, amb obertures verticals que donen llum natural a la nau. En un costat hi ha un pilar d'obra vista coronat per una creu. </p> | 08161-21 | El Badorc. | <p>La primera església del nucli de Bedorc es va habilitar al segle XIX en un dels annexes de la masia de Can Parellada. Aquest espai fou utilitzat com a lloc de culte fins que l'any 1966 es va construir una nova església segons projecte d'Albert Bastardes i Porcel.</p> | 41.4969900,1.7225300 | 393373 | 4594718 | 1966 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98831-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Albert Bastardes Porcel | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98832 | Temple Arxiprestal de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temple-arxiprestal-de-santa-maria | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XI-XX | <p>El temple arxiprestal de Santa Maria és una església d'origen romànic construïda en el promontori del castell. Va ser ampliada als segles XVI, XVII, XVIII i XX i durant la Guerra Civil va quedar malmesa, motiu pel qual va ser rehabilitada a mitjans del segle XX.</p> <p>És un temple de planta de creu llatina amb l'absis semicircular i dues absidioles. La nau està coberta amb volta apuntada que es divideix en tres trams amb arcs torals, que al creuer sostenen el cimbori, decorat amb pintures murals. Presenta dues capelles laterals en un costat i tres a l'altre, obertes a la nau en arc de mig punt. En un dels costats del creuer hi ha la capella del Sant Crist de Piera, construïda al segle XVII i coberta amb volta esfèrica. El presbiteri presenta dos trams amb volta de canó dividida amb un arc toral. La llum natural s'obté únicament a través del cimbori i una finestra esqueixada sobre el portal.</p> <p>L'actual accés principal es va obrir al segle XVIII al mur de migdia en forma de portalada barroca. És d'arc escarser amb pilastres laterals d'on arrenca un frontó amb boles ceràmiques i una orla central amb un sagrat cor en relleu. El campanar és octogonal sobre una base quadrangular i s'obre a la part superior amb pòrtics d'arc de mig punt. El parament dels murs és de carreus escairats disposats en filades.</p> | 08161-22 | Pl. de l'Església | <p>La primera referència documental de la capella de Santa Maria és de l'any 1002, quan consta entre les possessions del monestir de Sant Cugat. En aquest moment era la capella castral del castell de Fontanet. L'any 1159 ja consta com a església parroquial, i la consagració és de l'any 1260. Al segle XVII s'hi va construir la capella del Sant Crist i es van edificar de nou l'altar major i el del Roser. A finals del segle XVIII es va obrir la nova porta al mur de migdia. L'any 1819 es va construir el campanar i el mestre d'obres en fou Josep Marió de Capellades. Encara el 1883 s'hi va fer una nova intervenció, amb la construcció del cimbori. Durant la Guerra Civil va quedar malmesa, pel que l'any 1967 es va restaurar.</p> | 41.5158700,1.7412400 | 394965 | 4596791 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98832-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98833 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-1 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em><span>Inventari d’esglésies: Anoia.</span></em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Sant Sebastià és una capella d'estil gòtic construïda al segle XVI i restaurada durant la segona meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici de planta rectangular i absis no marcat en planta. La nau consta d'un sol tram cobert amb volta que s'obre al presbiteri amb un arc apuntat. L'absis està cobert amb volta de creueria amb nervis que arrenquen de mènsules en forma de mascaró i s'entreguen a una clau de volta amb una mà i un martell esculpits. </p> <p>A nivell exterior, s'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat de pedra tosca, rajoles decoratives a les impostes. A sobre hi ha una majòlica amb la imatge de Sant Sebastià i un òcul emmarcat amb ceràmica. El parament del mur és arrebossat, excepte a la part inferior que s'ha repicat per deixar la pedra vista.</p> | 08161-23 | C. de Sant Sebastià, 21. | <p>Va ser construïda en el lloc de l'antic hospital de la Vila, dins el nucli del Raval Jussà. En va promoure la construcció Miquel Marquet, veí de Piera. Va ser reformada l'any 1922, moment en què es va suprimir el campanar d'espadanya que tenia. Ha estat restaurada recentment i és un espai municipal polivalent.</p> | 41.5173700,1.7420300 | 395033 | 4596956 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98833-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98839 | Casa de la Volta i safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-volta-i-safareig | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p>Text del plafó informatiu.</p> | XIII-XX | <p>La Casa de la Volta i el safareig formen un conjunt singular de la població. Aquest indret s'ha identificat com un dels portals d'entrada del Raval Jussà del segle XIII. La casa presenta arcs ogivals de tradició gòtica, com també tenia una finestra coronella que fou traslladada en una casa del carrer Doctor Carles numero 8.</p> <p>La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta baixa és porticada, oberta al costat de ponent amb un gran arc de mig punt encarat al safareig i a migdia i tramuntana amb un arc ogival, tots dos de pedra carejada. Dins de l'espai porticat hi ha dues portes d'arc pla arrebossat. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. Sobre l'arc de tramuntana hi ha les restes d'una fornícula que contenia la Mare de Déu de la Salut. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de les cantonades vists. </p> <p>El safareig i la font de l'Abeurador estan situats entre la casa i la riera de la Guinovarda, en una cota inferior. És de planta rectangular i s'omple de l'aigua de la font.</p> | 08161-24 | C. Nostra Senyora de la Salut, 1. | <p><span lang='CA'><span><span>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Mercadal vers el segle XIV. La casa de la Volta és considerada la casa més antiga que es conserva del nucli primitiu i constitueix un dels indrets més emblemàtics de la població. La imatge de la Mare de Déu de la Salut que hi havia a la casa ja era venerada al segle XVIII. El safareig i la font van ser arranjats i inaugurats el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.</span></span></span></p> | 41.5171700,1.7413000 | 394972 | 4596935 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98839-5.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98847 | Can Borrull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borrull-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Plafó informatiu. </span></span></span></p> | XIII-XX | <p>Can Borrull és una casa d'origen medieval construïda en el Raval Jussà de la població i reformada en època moderna. De la construcció primitiva en queda part de l'estructura, amb una sala oberta amb arcs ogivals, i les restes d'un finestral gòtic biforat a la façana. </p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos no simètrics, amb dos portals amb llinda de fusta i brancals de pedra. Sobre el portal hi ha les restes d'un finestral biforat d'arc lobulat, del qual no se'n conserva ni els brancals ni la columneta central. Aquest hauria estat recol·locat en la darrera intervenció feta a la façana. Al pis hi ha un altre finestral d'arc pla de pedra carejada, desplaçada a l'altre extrem. A les golfes hi ha dos finestrals de factura moderna amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana lateral està reforçada amb quatre contraforts i només té un finestral d'arc pla arrebossat al pis. A la part posterior s'hi adossa un cos on s'hi va fer una remunta amb una terrassa modernament, que s'obre a la planta baixa amb un portal d'arc de mig punt adovellat.</p> <p>El ràfec de la façana està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p> </p> | 08161-25 | C. Nostra Senyora de la Salut, 16. | <p>El barri de menestrals del Raval Jussà va començar a créixer vers el segle XI al sector extramuralles del castell fins a la riera de la Guinovarda. Al centre d'aquest veïnat hi havia l'antiga plaça del mercat, que fou traslladada al Mercadal vers el segle XIV. Moltes de les cases d'aquest sector de la vila estan construïdes sobre les restes d'aquelles primeres construccions, com és el cas de Can Borrull. Durant la restauració que s'hi va fer durant la segona meitat del segle XX, s'hi van localitzar les restes d'un finestral gòtic i part de l'estructura medieval. El nom de la casa el va adquirir a principi del segle XX, quan la família Tarrés la va vendre als Borrull Torres.</p> | 41.5166300,1.7414200 | 394981 | 4596875 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/98847-4.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.