Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96831 Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar XIV-XXI <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> 08163-103 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> 41.6276823,2.6894295 474130 4608486 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 94|98|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96832 Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar XX-XXI <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> 08163-104 Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n 41.6286948,2.6900290 474180 4608598 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96833 Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> 08163-105 Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> 41.6287800,2.6899230 474171 4608608 1880 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96834 Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-pineda-de-mar XIII-XXI <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva varis fons documentals referents al municipi de Pineda de Mar, entre els quals destaquen:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>1. De l’Agrupació Comarcal de CDC (codi de fons 339), cartells dels anys 1980 i 1990 del segle XX. També hi ha propaganda electoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>2. De l’Ajuntament de Santa Susanna (codi de fons 9), un registre de variacions del padró municipal amb les declaracions de baixes del padró de Pineda dels veïns que passen a fixar el seu domicili a Santa Susanna i una relació de veïns de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre el fons de pergamins de can Borrell, Can Ribas i Can Camps de Palafolls que estan relacionats directament o indirectament amb Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3a. Del fons pergamins de can Borrell (codi de fons 38), existeixen varis documents a partir del 5 de febrer de 1297 que es distribueixen de la següent manera: permutacions, esponsalicis, vendes, heretaments, apoques, capitulacions matrimonials, donació de dot, venda atorgada, establiments emfitèutics, testaments, definició de comptes de tutoria, definició de drets, donacions, àpoca de dot, definició de drets, debitoris, venda a carta de gràcia, donació de dot i heretament, lluïció de censal i finalment, censal mort. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3b. Del fons Can Ribas, destaca: ACM71-24-T2-84. Censal. 1747, octubre, 11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Censal mort atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per part de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. </span></span></span><span><span><span>Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3c. Del fons Can Camps. Destaca: ACM71-25-T2-85. Lluïció. 1586, juliol, 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lluïció de censal atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d'aquell censal avaluat en 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Col·lecció de cartells històrics de Maulets (ACM70-191-T2-634). Cartell L’Alternativa nacional d’esquerres a Pineda de Mar “Vota Catalunya Lliure”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Col·lecció de cartells i gravats de diversa (ACM70-202-T2-67. Cartell publicitari de Pineda de Mar. Mosaic. Disseny de Josep Perpinyà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Col·lecció de documents esparsos de diversa procedència: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-196 Plet de 1749 entre Francesc Batlle, boticari de Pineda de Mar contra Joan Oller de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-182 Venda perpètua del 8 d’abril de 1763 d’una peça de terra d’horta situada a Pineda feta i firmada per Margaridda Orreu i Roure a favor de Miquel Oller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-197 Capítols matrimonials del 20 de setembre de 1846 entre Jaume Ruscalleda vidu treballador de la vila de Lloret de Mar i Julita Oller Torrent soltera de la vila de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-218 Certificat de baptisme de 1851 de Narcís Josep Francesc d’Asís fill de Josep Oller i d’Antònia Viver de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. </span></span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal també disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Col·lecció de document ferroviaris de Xavier Nubiola de Castellarnau. Contempla una col·lecció de més d’un centenar de reproduccions de fotografies per a targetes postals del segle XX, majoritàriament en color dels anys 1950 i 1960, amb barques de pescadors, estació del tren, embarcador...; </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>9. </span></span></span><span><span><span>Col·lecció de mapes i plànols de diversa procedència dels anys 1990 i 2007 referents a guies comercials i de serveis del municipi i amb informació turística (ACM70-261-T2-99 i ACM70-261-T2-50). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Col·lecció de pergamins Centre d’Estudis Sant Cebrià sobre Pineda de Mar : ACM70-405-T2-1 Heretament de l’11 de febrer de 1431. ACM70-405-T2-3 Venda del 10 d’abril de 1534. Lloc de Pineda. ACM70-405-T2-2 Àpoca de l’11 d’agost de 1590. ACM70-405-T2-5 Tres àpoques de 1622</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Col·lecció de 41 pergamins de Can Comas de Pineda de Mar compresos entre 1341 i 1637 respectivament: ACM70-291-T2-1 Venda de 12 de desembre de 1341. ACM70-291-T2-2 Violari del 26 d’octubre de 1364. ACM70-291-T2-3 Donació del 21 de setembre de 1376. ACM70-291-T2-4 Donació del 10 d’octubre de 1384. ACM70-291-T2-5 Venda d’un mas del 23 de febrer de 1398. ACM70-291-T2-7 Donació d’herència del 9 de novembre de 1404. ACM70-291-T2-8 Pagament de deute del 27 d’abril de 1419. ACM70-291-T2-9 Venda del 20 de desembre de 1424. ACM70-291-T2-10 Venda d’una peça de terra del 22 d’octubre de 1448. ACM70-291-T2-25 Venda del 17 de gener de 1468. ACM70-291-T2-11 Venda d’una peça de terra del 3 de maig de 1468. ACM70-291-T2-12 Pagament de dot del 6 de gener de 1474. ACM70-291-T2-13 Censal del 24 de gener de 1479. ACM70-291-T2-14 Venda del 17 de febrer de 1491. ACM70-291-T2-15 Venda del 05 de juny de 1498. ACM70-291-T2-16 Donació d’herència, del 8 de gener del 1500. ACM70-291-T2-17 Donació d’herència del 8 de gener de 1500. ACM70-291-T2-19 Sentència arbitral del 17 de gener de 1515. ACM70-291-T2-20 Testament del 22 de febrer de 1530. ACM70-291-T2-20 Deute o debitori del 10 de maig de 1534. ACM70-291-T2-21 Herència del 10 de maig de 1541. ACM70-291-T2-26 Donació per raó de matrimoni del 9 de maig de 1569. ACM70-291-T2-29 Reconeixement de deute del 3 d’agost de 1576. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ACM70-291-T2-30 Venda d’un censal del 16 d’agost de 1576. ACM70-291-T2-33 Venda de rabassa morta del 16 de novembre de 1602. ACM70-291-T2-32 Establiment del 27 de desembre de 1602. ACM70-291-T2-34 Donació del 9 de novembre de 1608. ACM70-291-T2-35 Testament del 13 de setembre de 1611. ACM70-291-T2-38 Confirmació de possessió d’una peça de terra del 5 de juliol de 1621. ACM70-291-T2-41 Venda d’un hort del 25 d’abril de 1637.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Col·lecció de pergamins de diversa procedència: ACM70-190-T2-37 Donació del 6 de març de 1518. ACM70-190-T2-28 Venda del 22 de maig de 1602. ACM70-244-T2-34 Procura del 28 d’abril de 1457.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena: (codi 244), una procura del 28 d’abril de 1457, feta per Eulàlia, muller de Bernat Cona, naturals de la parròquia de Sant Cugat del Vallès, habitants a la parròquia de Sant Pere de Pineda, a Pere Terré, sastre de la vila de Boada, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, del deute que aquest havia contret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>14. Col·lecció postals del Maresme (codi de fons 310). Varies postals de l’any 1971 de varis municipis de la costa del Maresme, entre els quals, Pineda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>15. Programes de Festa Major de Sant Joan Baptista de Pineda de 1951, 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>16. Col·lecció Premis Terenci Thos i Codina amb varis premis com l’estudi de la riera de Pineda de Mar o la creació d’una ruta dedicada als molins de la riera de Pineda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>17. Col·leccions d’impresos de diversa procedència com un opuscle editat en motiu del Segon Aplec de Joventut Sardanística de Pineda de Mar, o els 'Festejos en la ermita de Ntra. Sra. de la Gracia' del 13 de setembre de 1953.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>18. Coordinadora de Geganters del Maresme, amb varis cartells de les diferents trobades</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>19. Pergamins de la Família Viñas (Pineda de Mar-Mataró. Codi 199) datats d’entre el 18 d’abril de 1575 fins la segona meitat del segle XIX. Destaquen els lligalls amb diversos establiments, vendes perpètues, plecs d’escriptures, establiments de peces de terra, vendes de terres, vendes a carta de gràcia, apoques i censals, lluïcions de censals, reducció de trencadís fruiter, revenda d’una botiga i una casa, establiments a rabassa morta, testaments, còpia autèntica de l’original capbreu dels dominis i rendes, venda perpètua de l’ús de la fadiga d’una feixa de terra, establiment de les aigües vessants del mont de la Guàrdia, relació de medició i classificació de la propietat, certificats d’alcaldia, arrendament d’una casa i documents establerts pel jutge o pel secretari del Jutjat, títols de propietat, llibre de comptes, còpia d’escriptures, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>20. Mas Ferrer de Tordera (codi de fons 356), un violari de mitjan del segle XVI, una donació de 1630 i una concòrdia del 1777. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>21. Original capbreu del benefici de Sant Nicolau y Santa Catherina de Montnegra. En poder del discret Josep Oliveres, notari de Pineda (codi fons 149) dels anys 1740 a 1771.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>22. Documentació del Parc de Bombers del municipi des dels anys 1984 fins l’any 2008.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>23. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>També hi ha la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>24. A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també de temàtica general de la comarca del Maresme.</span></span></span></span></span></span></p> 08163-106 Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró) <p><span><span><span><span><span><span>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6275129,2.6894456 474132 4608467 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10601colleccio-de-pergamins-de-can-comas-de-pineda-de-maracm70-291-t2-1-vendapagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10605.jpg Legal i física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94|98|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96836 Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> 08163-108 Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> 41.6275049,2.6894823 474134 4608466 1912-1919 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96837 Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> 08163-109 Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> 41.6276172,2.6894751 474134 4608479 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96838 Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> 08163-110 Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> 41.6276633,2.6894805 474134 4608484 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96839 Fons documental referent a Pineda de Mar de la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-de-la-biblioteca-de-catalunya XIII-XVII <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya sobre Pineda de Mar està format per un total de 196 pergamins datats entre els anys 1296 i 1645, i tots ells pertanyen al fons Carreres. Predominin els establiments emfitèutics, les donacions esponsalícies i altes documents nupcials, les vendes de terres, les àpoques, les definicions de drets i els heretaments. Dels 196 documents, només dos estan escrits en català, mentre que els altres ho són en llatí. L'any 1994 es va fer la primera descripció del fons, que fou revisada i corregida l'any 2011. Al final del catàleg que disposa la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un índex alfabètic de tots els noms i topònims de gran valor per a l'estudi del municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació s'adjunten alguns dels documents, i a la bibliografia es podrà accedir amb l'enllaç corresponent a la Biblioteca de Catalunya on es poden descarregar la totalitat dels 196 documents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>1. 1296, octubre 28. Rus de Pineda i la seva esposa Sança confirmen una artiga situada al lloc dit la Vall de Roure i altres peces de terra a Maria Barona d'Arboceda, al seu fill Ferrer i la seva esposa Guillema. Signatura: Perg. 352 - R.13595</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>2. 1305, maig 16. Bartomeu de Vall i la seva esposa Guillema, de la parròquia de Pineda, donen en heretament al seu fill Pere, tot el mas de Vall. Signatura: Perg. 278 - R.13596</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>3. [1308], febrer 5. Jaspert, abat [del monestir de Sant Salvador de Breda] confirma la possessió d'un hort a Guillem Guerau, de la parròquia de Santa Maria de Pineda. Signatura: Perg. 278 - R.13597</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>4. 1311, abril 11. Berenguer Baró, àlias Berenguer de Serra d'Arboceda, i la seva esposa Ermesenda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen a Guillem Guerau una roureda situada en la dita parròquia en el lloc dit l'Abeurador. Signatura: Perg. 352 - R. 13598</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>5. 1321, juliol 25. Berenguer de Coma i la seva esposa Avinent, de la parròquia de Santa Maria de Pineda fan establiment d'una artiga amb una roureda i un bosc a Bernat Gili i la seva esposa Elisenda, situada al lloc anomenat Ferreres de la dita parròquia. Signatura: Perg. 352 - R. 13599</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>6. 1336, maig 31. Bernat Bertran de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Pericó Carrera de s'Arboceda, fill de Pere Carrera per la quantitat de 62 sous que li ha pagat en concepte d'aixovar d'Elisenda, tia del dit Pericó i esposa del dit Bertran. Signatura: Perg. 278 - R. 13600</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>7. 1339, juliol 3. Bernat Soppa de Palafolls, firma definició de certes obligacions contractuals a Pere de Carrera d'Arboceda i els seus fidejussors. Signatura: Perg. 287 - R. 13601</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>8. [1351], març 22. Guillem d'Amar, draper d'Hostalric, firma definició de deutes i obligacions a Pere Carrera de l'Arboceda. Signatura: Perg. 278 - R. 13602</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>9. 1354, octubre 4. Jaume Salvador de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Arnau de Vall i al seu pare Pere de Vall, de la dita parròquia, pel pagament parcial d'un deute i pel pagament de certa quantitat per als funerals de Brunisenda, filla del dit Jaume Salvador i esposa de Guillem de Vall. Signatura: Perg. 287 - R.13603</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>10. 1366, abril 19, Pineda. Heretament fet per Pere Carrera i la seva esposa Romia, a favor de la seva filla Blanca a la qual concedeixen tot el mas Carrera. Signatura: Perg. 161 - R. 16247</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>11. 1366, abril 19. Pere Vendrell d'Arboceda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, fa una permuta de diverses finques que es detallen amb Pere Carrera d'Arboceda. Signatura: Perg.350-R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>12. 1369, maig 1, Calella. Permuta de terres signada entre Bernat Gili i la seva filla Alamanda amb el seu marit Bernat Pons, d'una part, i Pere Carrera, la seva esposa Romia, la seva filla Blanca i el marit d'aquesta, Guillem Tió, de l'altra. Signatura: Perg. 350 - R.13605</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>13. 1370, febrer 23, Calella. Pere Vendrell, la seva filla Saura i el marit d'aquesta, Bernat Comella, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen unes terres situades al lloc dit Solana de Bruguer i al lloc dit Serres a Arnau de Vall d'Arboceda. Sig: perg. 350- R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>14. 1383, octubre 28, Calella. Bernardí de Mont-rodon, procurador de la seva esposa Constança, filla i hereva de Ramon de Menola, redueix a la prestació de la tasca l'agrari d'un quint que pagava una terra que posseeix Guillem Carrera d'Arboceda al lloc dit Morral. Signatura: Perg. 350 - R.13607</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>15. <span>1398,</span> <span>maig</span> <span>23,</span> <span>Pineda. Arnau</span> <span>de</span> <span>Vall</span> <span>d'Arboceda</span> <span>fa</span> <span>donació</span> <span>en</span> <span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> a <span>R</span><span>a</span><span>m</span><span>on</span> <span>de</span> <span>Pons,</span> <span>gendre</span> <span>s</span><span>e</span><span>u</span><span>,</span> <span>de</span> 7 <span>lliures</span> i <span>mitja</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>c</span><span>o</span><span>rre</span><span>sponi</span><span>e</span><span>n</span> <span>com</span> a <span>espòs</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Arnau. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>352</span> - <span>R.</span> <span>13608</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>16. <span>1398,</span> <span>juny</span> <span>27, Pineda. </span><span>Esponsalici</span> <span>firmat</span> <span>entre</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span> i <span>de</span> <span>B</span><span>lan</span><span>c</span><span>a</span><span>,</span> i <span>germ</span><span>à</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>d'una</span> <span>part,</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>Flaquer</span> i <span>de</span> <span>Sanxa,</span> <span>de</span> <span>l'altra. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16248</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>17. <span>1398,</span> <span>agost</span> <span>16, Pineda. </span><span>H</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>fet</span> <span>per</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span><span> de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>fill</span> i <span>hereu</span> <span>seu,</span> <span>de</span> <span>tot</span> <span>el</span> <span>'mas</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>'</span> <span>sota</span> <span>certes</span> <span>c</span><span>ondi</span><span>c</span><span>ions</span><span>,</span> <span>entre</span> <span>elles</span> <span>la</span> <span>d</span><span>'</span><span>o</span><span>c</span><span>upa</span><span>r</span><span>-s</span><span>e</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>c</span><span>ol</span><span lang='CA'><span>·</span></span><span lang='CA'>lo</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>a</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>ió</span> <span lang='CA'>d'Eulàlia</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filles</span> <span>dels</span> <span>a</span><span>t</span><span>o</span><span>rg</span><span>an</span><span>t</span><span>s. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16249</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>1</span>8<span lang='CA'>. </span><span lang='CA'>1400,</span> <span lang='CA'>febrer</span><span lang='CA'> 25</span><span lang='CA'>, Calella. </span><span lang='CA'>Bernat</span> <span lang='CA'>Flaqu</span><span lang='CA'>er</span> <span lang='CA'>de</span> <span lang='CA'>Montpalau</span> <span lang='CA'>si</span><span lang='CA'>g</span><span lang='CA'>na</span> <span lang='CA'>re</span><span lang='CA'>bu</span><span lang='CA'>t</span> a <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda</span> <span>de</span> <span>les</span> <span>28</span> <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>ha</span> <span>pagat</span> <span>en</span> <span>c</span><span>on</span><span>ce</span><span>p</span><span>te</span> <span>de</span> <span>dot</span> i <span>e</span><span>sponsali</span><span>c</span><span>i</span> <span>dels</span> <span>seus</span> <span>fills</span> <span>respectius,</span> <span>Antònia</span> i <span>Francesc</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. Signatura:</span> <span>Perg.</span> <span>286</span> - <span>R.</span> <span>13609</span></span></span></p> <p><span><span><span>19. <span>1401,</span> <span>abril</span><span> 2</span><span>, Calella. </span><span>Cebrià</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r,</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>si</span><span>g</span><span>na</span> <span>rebut</span> a <span>Pere</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>redempció</span> <span>d'un</span> <span>violari</span> <span>de</span> <span>30</span> <span>sous</span> <span>anuals</span> <span>que</span> <span>v</span><span>a</span><span>re</span><span>n</span> <span>crear</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span> <span>pares</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>en</span> <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span><span>. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>286</span> - <span>R.</span> <span>13611</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>20. <span>1403,</span> <span>gener</span><span> 15</span><span>, Calella. </span><span>Pere</span> <span>Sab</span><span>et,</span> <span>de</span> <span>Manola,</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>néta</span> <span>Angelina,</span> <span>signen</span> <span>àpoca</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda,</span> <span>por</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> <span>55</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>s</span><span>e'</span><span>ls</span> <span>varen</span> <span>p</span><span>r</span><span>o</span><span>metre </span><span>com</span> a <span>dona</span><span>c</span><span>ió</span><span> e</span><span>sponsalí</span><span>c</span><span>ia</span> <span>pel</span><span> m</span><span>a</span><span>tr</span><span>i</span><span>m</span><span>oni</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span><span> A</span><span>n</span><span>ge</span><span>lina</span> <span>amb</span> <span>Antoni,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em </span><span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>284</span> - <span>R.</span> <span>13612</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>31. <span>1415,</span> <span>maig 20</span><span>, Calella. </span><span>Bernat</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Aragó,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>San</span><span>t</span><span>a</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>senyor</span> <span>útil</span> i <span>p</span><span>r</span><span>opi</span><span>et</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>del</span> <span>Mas</span><span> Vall </span><span>el</span><span> qual </span><span>té</span><span> per</span> <span>Cons</span><span>t</span><span>an</span><span>ç</span><span>a</span><span>,</span><span> senyora</span> <span>de</span><span> la</span> <span>c</span><span>asa</span> <span>de</span><span> Manola </span>i <span>e</span><span>sposa</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>de</span> <span>M</span><span>on</span><span>t</span><span>-</span><span>r</span><span>odon</span><span>,</span> <span>assigna</span> <span>als</span> <span>dits</span> <span>s</span><span>e</span><span>n</span><span>y</span><span>o</span><span>r</span><span>s</span> <span>seus</span> <span>com</span> a <span>hereus</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas</span> i <span>els</span> <span>ret</span> <span>homenatge</span> i <span>jurament</span> <span>de</span> <span>fid</span><span>e</span><span>li</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>com</span> a <span>home</span> <span>propi</span> <span>fins</span> <span>que</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>filla</span><span> R</span><span>afa</span><span>e</span><span>la</span> <span>faci</span> <span>13</span> <span>anys. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>350</span> - <span>R.</span> <span>14061</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>71. <span>1499,</span> <span>octubre 4</span><span>, Pineda. </span><span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>Capasp</span><span>re,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quantitat</span> <span>de</span> <span>36</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>el</span> <span>seu</span> <span>pare</span> <span>havia</span> <span>p</span><span>re</span><span>s</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> a <span>Joan</span> <span>Carreres,</span> <span>so</span><span>gre</span> <span>d'Andreu</span> <span>Vall. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14094</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>72. <span>1500,</span> <span>febrer 3</span><span>, Pineda. </span><span>Joana,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c</span> <span>Amat,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>B</span><span>u</span><span>c</span><span>h</span><span>,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> 6 <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> i <span>10</span> <span>sous. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14095</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>100. <span>1525,</span> <span>setembre 10,</span><span> Pineda. </span><span>Martí</span> <span>Carreres,</span> <span>pagès</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>signa</span> <span>definició</span> <span>d</span><span>'</span><span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> i <span>dels</span> <span>seus</span> <span>drets</span> <span>de</span> <span>llegítima</span> <span>als</span> <span>seus</span> <span>pares</span> <span>A</span><span>nd</span><span>re</span><span>u</span> <span>Buch,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> i <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span> i <span>al</span> <span>seu</span> <span>germà</span> <span>Bartomeu. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>258</span> - <span>R.</span> <span>16258</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>173. 1600, agost 20, Calella. Felip de Roger, domiciliat a la vila de Calella, signa rebut a Joan Carreres, pagès de l'Arboceda, per la quantitat de 20 lliures rebudes en concepte de drets senyorials per les diferents transaccions que s'indiquen. Signatura: Perg. 290 - R. 14183</span></span></span></p> <p><span><span><span>196. <span>1645,</span> <span>abril 6,</span><span> Pineda. </span><span>Jacint </span><span>Co</span><span>r</span><span>o</span><span>m</span><span>in</span><span>e</span><span>s</span><span>,</span> <span>no</span><span>t</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>de</span> <span>Montpalau,</span> <span>dóna</span> <span>fe</span> <span>d'un</span><span> ins</span><span>tr</span><span>u</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>de</span> <span>la</span><span> seva</span> <span>notaria </span><span>s</span><span>eg</span><span>ons</span> <span>el</span> <span>qual</span> <span>Baudili</span> <span>Preses,</span> <span>bracer</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>que</span> <span>tenia</span><span> en</span> <span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>abli</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>una</span> <span>vinya</span> <span>pertanyent</span> <span>al</span> <span>Mas</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> <span>de</span> <span>l'Arboceda</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>qual</span> <span>pagava</span> <span>una</span> <span>gallina</span> <span>de</span> <span>cens</span> <span>anual</span> <span>al</span> <span>m</span><span>on</span><span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>i</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Sant</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Bre</span><span>da</span><span>,</span> <span>renuncia</span> a <span>la</span> <span>dita</span> <span>v</span><span>in</span><span>y</span><span>a</span> a <span>causa</span> <span>de</span> <span>certes</span> <span>qüestions</span> <span>que</span> <span>s'hi</span> <span>han</span> <span>suscitat,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Maria</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span><span>,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span> i <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>senyora</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14203</span></span></span></span></p> 08163-111 Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>196</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>pergamins</span> han estat en mans de la <span>família</span> fins el <span>moment</span> de <span>l’ingrés</span> a <span>la</span> <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya, quan Francisca Llorens i Carreras en feu donació el mes e juliol de 1957.</span> En el<span> transcurs del </span><span>segle </span>XX,<span> s’havien</span> <span>realitzat</span> <span>unes</span> <span>descripcions</span> <span>sumàries</span> de <span>cada</span> <span>pergamí</span> en <span>fitxes</span> de <span>paper, </span>que <span>seguien</span> la <span>numeració</span> <span>antiga</span> que <span>figura</span> al <span>dors</span> de <span>cada</span> un <span>d’ells.</span> <span>Un</span> cop a la <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya,</span> es <span>van</span> <span>catalogar</span> <span>com</span> a <span>fons</span> <span>diferenciat</span> <span>dels</span> <span>altres</span> <span>fons</span> de <span>pergamins.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>No</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>existeixen</span> <span>estudis</span> <span>sobre</span> el mas <span>Carreres, </span>de <span>Pineda</span> de <span>Mar,</span> ni <span>sobre</span> <span>les</span> <span>famílies</span> que el<span> van</span> <span>ocupar</span> <span>des</span> <span>del</span> <span>segle</span> <span>XIII. Estava</span> <span>sota</span><span> la </span><span>senyoria</span> <span>del</span> <span>monestir</span> de <span>Sant</span> <span>Salvador</span> de <span>Breda. Si</span> bé <span>els</span> <span>habitants</span> <span>del</span> mas, en el<span> segle</span> <span>XIII,</span> <span>portaven</span> el <span>nom</span><span> d’Arboceda, referit</span> a un <span>topònim </span>i <span>concretament</span> a <span>una</span> <span>vall</span> de <span>la</span> <span>zona, </span>el<span> nom</span> de <span>Carrera</span> -<span> sovint</span> <span>unit </span>al <span>d’Arboceda</span> - no <span>apareix</span> fins el<span> 1336,</span> en <span>la</span> <span>persona</span> de <span>Pere</span> de <span>Carrera.</span> <span>El llinatge Arboceda</span> <span>evolucionarà</span> <span>vers</span> <span>Carreres,</span> i <span>es </span><span>mantindrà </span><span>viu </span><span>fins</span> <span>la darrera</span> <span>propietària, la senyora, Francisca</span> <span>Llorens</span> i <span>Carreres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els pergamins apareixen alts llinatges lligats al territori de Pineda, com els</span></span></span> <span lang='CA'><span>de <span>Vall</span> o <span>Valls,</span> <span>Alemany,</span> <span>Cases,</span> <span>Flaquer,</span> <span>Salvador</span> o <span>Tió.</span></span></span></span></span></span></p> 41.6276715,2.6894516 474132 4608485 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-01pergamibc35762full-1296-octubre-28-confirmacio-de-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-02pergamibc27197full-1308-febrer-5-precari-confirmacio-dun-hort-a-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-03pergamibc56382full-1339-maig-5-apoca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-04pergamibc63762full-1339-marc-31-testament-sacramental.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-05pergamibc55917full-1426-gener-9-capitols-matrimonials.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-06pergamibc29631full-1568-marc-8-venda-pineda.jpg Legal i física Modern|Medieval Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir biblioteca nacional.A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents. 94|85 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96840 Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin XX-XXI <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> 08163-112 Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> 41.6276223,2.6894831 474134 4608479 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic/Cultural 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96841 Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p> 08163-113 Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona) <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> 41.6274849,2.6895663 474142 4608464 1918-1959 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic/Cultural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97014 Fons documental referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental que hostatja la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Pineda de Mar està format per un gruix important de documents, que comprenen, mapes topogràfics, minutes municipals, un plànol geomètric i projectes d’obres, tal i com es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 <em>“Plano Orizontal Geométrico del termino de Pineda Partido de Barcelona”</em> de l’any 1856 realitzat per Francisco Botiñá Ponsa. Mesura 100x128cm i s’hi poden llegir els propietaris de les terres i parcel·les del municipi amb el número de finca corresponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>16 fulls del Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Pineda a escala 1:2000 realitzat per <em>l’Instituto Geográfico y Catastral</em> de l’any 1944. Cadascun mesura aproximadament 50x75cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>2 mapes planimètric (RM.124640) i topogràfic (RM.124641), a escala 1:25.000 datats de 1920 i realitzats pel topògraf Rodolfo Navarro. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>6 plànols, manuscrits del projecte d’obres Cal Coronel signat pel mestre d’obres, Antoni Trulls i Barcelona, del 20 de novembre de l’any 1870. En el full de la planta baixa surten també les signatures de Jaume Roig i Fernando de Gispert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>5 plànols, manuscrits del projecte de cementiri públic, signat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 plànols, manuscrits, del “<em>Proyecto de camino vecinal de Pineda de Mar al barrio de mar”, </em>a escala 1:2000,<em> </em>datats del 15 de febrer de 1881 signats per l’enginyer Juan Alsina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 còpia manuscrita del plànol (48x88cm) del <em>“<span><span>Proyecto para la demarcación de solares para casas en la huerta de D. Juan Buch”</span></span></em><span><span> [carrers Dr. J. M. Bertomeu i Biblioteca]. Signat a Pineda el 17 de febrer de 1890. A banda de senyalar els propietaris veïns, hi ha una nota que diu: <em>“Los solares miden 4,827 metros equivalentes á 24,85 palmos / escepto el primero y último que tienen un palmo mas.”</em></span></span> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3 plànols, manuscrits, a escala 1:50 del projecte d’obres de la Casa Consistorial, realitzat per l’arquitecte Ignasi Mas, l’any 1907.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, manuscrit, a escala 1:1000 del projecte d’enllumenat públic obra de l’enginyer de Camins – <em>Energia Eléctrica de Cataluña</em>, Julio Redondo, realitzat l’any 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol còpia d’un ms. a escala 1:2000 del <em>“Proyecto del plano general de alineaciones de las calles y plazas de la villa de Pineda”, </em>realitzat l’any 1922 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, ms. A escala 1/500 de 32x73cm de la <em>“<span><span>Urbanización de un terreno que D. Fermín Gual posee en el término de Pineda [Projecte de parcel·lació del futur c. Ponent” </span></span></em><span><span>realitzat el mes de juny de l’any 1925 i signat per Juan Dotras. A mà esquerra de la signatura es pot llegir : <em>'Aprobado por la Comisión / permanente en sesión de / 6 de diciembre de 1925”</em> i signat per Pedro Fruitós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>9 plànols manuscrits a escala 1/100 del <em>“Proyecto de Escuela Graduad de Pineda”, </em>realitzat el mes d’abril de 1934 i signat pels arquitectes, Raimon Duran i Reynals i Francesc Fàbregas i Vehil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>4 plànols del “Projecte d’obres del Mercat de Pineda”, realitzat el maig de l’any 1937 per Isidre Puig i Boada. Al damunt de la seva signatura hi ha el segell del “Sindicat d’Arquitectes de Catalunya – Barcelona -, Comitè d’Enllaç”. En el plànol s’especifica on aniran situades les parades de verdures, peix, salat, fruites, carn, “tocino” i gallina.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>2 plànols, manuscrits, a escala 1/100 / 1:50, del “Projecte de Cooperativa obrera de Pineda, façanes, seccions, detalls”, realitzats l’any 1937, sense signar. En ell consten les dependències destinades a: la sala de juntes, la secretaria, una sala, un llenyer, rebost de farina, forn de pa, forn de pastisseria, cocció llegums, pastera, pa i pastisseria, ultramarins, vins, olis i sabons, pesca, pesca salada, carn, magatzem, cambra frigorífica, elaboració del porc, magatzem de comestibles, vins, olis i sabons, pati i wc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>1 mapa, manuscrit, a escala 1:1000 de 100x155cm, <em>“Plano de ensanche y reforma”</em> realitzat el mes de juny de l’any 1946 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada per l’Ajuntament de Pineda. Destaca el passeig marítim amb l’espai protegit per “l’Arbre Vert”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>14 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:200, realitzats a partir del vol de 1966: <span><span>RM.98624; RM.98663; RM.98628; RM.115626; RM.98626; RM.98641; RM.98657; RM.98660; </span></span></span></span><span><span><span>RM.98639; </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>RM.98644; RM.98630; RM.98665; RM.98680; RM.98636.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1975: <span>RM.98637</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>8 mapes </span></span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 50x70 cm a escala 1:5000, realitzats a partir del vol de 1977: <span><span>RM.98481; RM.98466; RM.98467; RM.98474; RM.98656; RM.98642; RM.98473; RM.98482; </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977: <span>RM.98661</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977-1980: <span>RM.98679</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>12 mapes </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1980: <span>R<span>M.98640; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658; RM.98635; RM.98664; RM.98629; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>7 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [1a ed., versió 1.5]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol juliol de 1988: full 302-114; 301-113; 300-114; 301-114; 300-113; 301-115 i 302-115.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>12 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [2a ed., versió 2]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol maig de 1994: full 302-114; 301-113; 300-114; 300-113; 151-057; 302-115; 150-057; 301-115; 301-114; 151-058; 150-057; 151-057.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-168 Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</p> <p>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> 41.6275630,2.6895234 474137 4608473 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16806.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97122 Fons d'imatges Joan Gómez Escofet a la Universitat Autònoma de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-gomez-escofet-a-la-universitat-autonoma-de-barcelona XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el dipòsit digital de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona s’han localitzat dues postals, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera, és una reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol: “PINEDA. Biblioteca de la Mancomunitat” (posbib_284A_jgescofet) color sèpia, de 9 x 14 cm. Probablement de l’any 1915 [?]. El seu autor és Alejandro Antonietti. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona és una postal circulada, reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol “13. PINEDA – La Biblioteca” (69A_jpescofet), de 9 x 14cm. De l’any 1930 aproximadament</span></span></span></span><span><span><span><span>. El seu autor és Lucien Roisin i està impresa a Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span>La postal està adreçada al pare i germana, “Sr. José Pons - carrer de Buenos Aires, 20 – Barcelona” i s'hi pot llegir: <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>'Estimats Pare i germana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Desde la Villa de Pineda us esvio 2.000 </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>petons i 3.000 abrasadas </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dienvos també que </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>aquí dalt es (risa) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>continua i estic molt </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>be, encara no mi banyat </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ni em bañaré; recors </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>als veïns i la tia, suposo </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>que segueix be i ja em donareu </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>notisies'.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-182 Plaça Cívica, s/n (08193 - Bellaterra; Cerdanyola del Vallès). <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La política cultural de la Mancomunitat de Catalunya estava destinada a bastir una infraestructura moderna i efectiva que cobrís les necessitats tècniques d’una societat industrial en vies d’expansió i, al mateix temps, promocionés una consciència cívica que unís tots els sectors socials.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els dirigents de la Mancomunitat, encapçalats per Enric Prat de la Riba, dissenyaren un pla cultural orientat a assolir tres fites. En primer lloc, recuperar i normalitzar la llengua catalana; en segon lloc, dotar d’eficàcia les institucions formant un funcionariat eficient; i finalment, modernitzar la pedagogia i els serveis culturals del territori.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’objectiu dels dirigents de la nova institució era, per tant, crear institucions culturals que els ajudessin a trencar amb el caciquisme imperant i a reduir la conflictivitat obrera. Per això, i com que la Mancomunitat no tenia competències en educació, el govern català apostà per a crear institucions culturals com l’Institut d’Estudis Generals o la Xarxa de Biblioteques Populars, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Per tal de tirar endavant el projecte bibliotecari, l’Assemblea de la Mancomunitat encarregà diversos informes tècnics al Consell de Pedagogia. Eugeni d’Ors, juntament amb Alexandre Galí, fou qui es va encarregar de redactar-ne la major part. Ambdós intel·lectuals conceberen el sistema bibliotecari català, emulant els principals aspectes de les biblioteques angleses i americanes. Gràcies a aquest fet, per primera vegada a l’Estat espanyol, es crearen biblioteques amb prestatges oberts, catalogació Dewey, servei de préstec i secció infantil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ara bé, el context polític i econòmic del moment no permeté desenvolupar el projecte en tota la seva esplendor, ja que entre 1918 i 1931 tan sols es pogueren obrir 14 biblioteques a tot Catalunya. Les poblacions afortunades foren: Valls, Olot, Sallent, Les Borges Blanques, Canet de Mar, El Vendrell, Figueres, Pineda de Mar, Granollers, Tarragona, Manresa, Ulldecona, Calella i Sabadell.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6256604,2.6899660 474174 4608261 Primera meitat 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-02posbibcat1190full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-03posbibcat1191full.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya amb l’enllaç al repositori de postals de biblioteques de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97130 Fons bibliogràfic can Comas de Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-can-comas-de-placa XVI-XIX <p><span><span><span>El fons bibliogràfic de can Comas de Plaça està compost per un total de 113 volums compresos entre els anys 1580 i 1881, i presenten enquadernacions en pergamí i mitja pell. </span></span></span><span><span><span>La temàtica del fons és principalment religiosa i jurídica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per un conjunt de volums compilats per la família Comas de Pineda de Mar al llarg de la seva història</span></span></span></p> 08163-188 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 41.6272623,2.6895100 474136 4608439 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18801fons-cancomasplaca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18803.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Inicialment es trobaven dipositats a la casa familiar de la plaça de Catalunya de Pineda. A partir de l’adquisició de l’edifici per part de l’ajuntament, el fons bibliogràfic es va traslladar a un immoble propietat de la família situat a Fogars de la Selva.L’any 2017 la família Comas va fer donació del fons bibliogràfic a l’Ajuntament de Pineda de Mar i es va instal·lar a les dependències de l’Arxiu Municipal de Pineda de Mar. 98|94 57 3.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97131 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya referit a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-referit-a-pineda-de-mar XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons del Centre Excursionista de Catalunya s’han localitzat un total de 22 fotografies, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar, procedents dels fons Frederic Bordas i Altarriba (5 imatges); Josep Danès i Torras (5 imatges); Lluís Bonet i Garí (5 imatges); Manuel Caballer (3 imatges); Cèsar August Torras (3 imatges); Joan Estorch (1 imatge).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Frederic Bordas i Altarriba</strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Dos homes asseguts al terra amb la capella de Sant Jaume de Pineda al fons” AFCEC_BORDAS_D_4461. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“La torre de Sant Jaume adossada a la masia amb un paller al seu davant” AFCEC_BORDAS_D_4463. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460bis. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un home assegut al terra amb la Torre de Sant Jaume al seu darrere” AFCEC_BORDAS_D_4462. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Josep Danès i Torras</strong> (1891-1955):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5470. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista general de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5468. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5472. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5471. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’5x16’9 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Can Jalpí” AFCEC_EMC_X_5460. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’12x16’9 cm realitzada el 13 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Lluís Bonet i Garí</strong> (1893-1993):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Porxo de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5479. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior i portal de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5478. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5477. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la masia de can Cànoves” AFCEC_EMC_X_5474. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Era i façana d’una masia de Pineda de Mar” AFCEC_EMC_X_5457. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x18 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre” AFCEC_EMC_X_5467. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x17,9 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Manuel Caballer</strong>:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5469. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 8,3x9,2 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5473. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13,1x8,3 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre, torre cilíndrica amb gent al peu” AFCEC_EMC_X_5466. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,1x7,7 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Cèsar August Torres i Ferreri</strong> (1852-1923):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Platja amb barques i un home” AFCEC_EMC_X_5459. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11,9x15,4 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Aqüeducte romà” AFCEC_EMC_X_5458. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,3x15,2 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar” AFCEC_EMC_X_5465. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,4x14,9 cm, realitzada entre 1890 i 1923.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Joan Estorch:</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Església parroquial” AFCEC_EMC_X_5476. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,1x16,6 cm, realitzada l’any 1929.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-189 Carrer del Paradís, núm. 10 (Ciutat Vella; 08002- Barcelona). <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l'Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). <span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya posseeix un dels fons fotogràfics històrics més importants del país amb prop de 750.000 imatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Geroni Martorell impulsa el projecte de l’inventari gràfic de Catalunya, per tal d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país. Les primeres plaques que es conserven a l’arxiu són uns col·lodions dels anys 1860. A partir d’aquí es localitzen fotografies sobretot de finals del segle XIX i de tot el segle XX fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’imatges són de Catalunya, però també s’han anat preservant imatges d’altres parts del món com l'Argentina, el continent europeu, o dels Estats Units i el Japó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els procediments fotogràfics són variats. Des de els pre-fotogràfics com les llanternes màgiques, als col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, i excepcionalment autocroms i còpies sobre paper a l'albúmina, cianotípies o processos pigmentaris. I lògicament l’arxiu també conserva una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics, ampliadores i equipaments diversos de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic. Des de la muntanya i l'excursionisme com la reproducció del patrimoni, l'art, l'arquitectura, l'esport, l'enginyeria, l'etnografia o la vida quotidiana de la societat en general.</span></span></span></span></span></p> 41.6275490,2.6895502 474140 4608471 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-02afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-03afcecemcx5460can-jalpi1930-09-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-04afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-05afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-06afc1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-17 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97148 Fons bibliogràfic Isern-Marull https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-isern-marull XVI-XX <p><span><span><span>El fons bibliogràfic Isern-Marrull està compost per un total de 142 volums compresos entre els anys 1596 i 1931, i presenten enquadernacions de pergamí i pell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La temàtica del fons és principalment medicina, àlgebra i jurídica.</span></span></span></p> 08163-190 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 41.6276498,2.6894185 474129 4608483 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19003.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola No es té constància de l’ingrés del fons Isern-Marull a l’Arxiu Municipal. 98|94 57 3.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97149 Fons documental de l'Associació de Veïns del Poblenou https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-del-poblenou XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys 1972 i 1985. Ocupa un total de 0,26 m. lineals, en suport paper i fotografies (2 positius en color, còpies, i 13 positius en blanc i negre, 8 fotografies diferents).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (esborranys d’estatuts), documentació d’òrgans de govern, on hi ha poca presència d’actes i molta presència de documentació relacionada amb els socis, documentació administrativa, principalment correspondència i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica (encara que amb poca presència) i documentació de la projecció pública de l’entitat, on les publicacions i els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les parts de correspondència, instàncies i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació de veïns i a les necessitats existents en el barri. Una de les principals funcions de l’entitat era la gestió de les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri.</span></span></span></p> 08163-191 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>El barri de Poblenou va patir en poc temps un increment important de població, a causa de la immigració, i mancaven molts dels serveis principals: sanitari, escolar, neteja, vigilància, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És per això, que al gener de 1971, un grup de veïns i veïnes de Poblenou es va reunir amb la intenció de crear una associació pel barri. Al 6 de març de 1971, es redacten uns estatuts que seran presentats al Governador Civil i aprovats al 23 de febrer de 1972. Els objectius de l’associació, segons consta en els estatuts, són vetllar pels interessos del barri, millorant els serveis, fomentant la cultura i afavorint el comerç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al maig de 1975 se celebra la primera festa de la Primavera, festa que més tard esdevindrà la Festa Major de Poblenou. Al novembre de 1977 surt publicat el primer número del <em>Butlletí </em>(element per informar al barri de les qüestions d’interès). Al mateix mes es demana la instal·lació de cabines telefòniques i l’adequació del Passeig Costa Brava. Una altra de les activitats realitzades en aquest període és la projecció de pel·lícules de cinema per a la gent del barri. L'any 1980 es formulen queixes sobre el mal estat dels carrers, la brutícia de molts solars, la manca de places i espais amb instal·lacions esportives, la necessitat d’una biblioteca, etc. Al setembre de 1982 s'enderroca un transformador elèctric situat a l'avinguda de la Hispanitat, una de les reivindicacions més importants realitzades per l'associació. A partir de 1985, i fins el 1987, l'associació es limita a organitzar la Festa Major: A partir d'aquell moment, es crea des de l’Ajuntament, una comissió de festes, que serà la que agafarà el relleu de l’organització de la Festa Major de Poblenou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de llavors, l’activitat de l’associació queda una mica parada i a l’abril de 1990 desapareix l’associació i n’apareix una de nova amb nous estatuts i nova junta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nombre de socis que van formar l’associació des dels inicis al 23 de febrer de 1972 era de 7. De gener a març de 1974 hi ha un increment de 26 socis més. A partir de llavors, les inscripcions són més o menys progressives fins arribar als 223 socis, el 14 de març de 1979. L'1 de maig de 1979 hi ha un total de 94 inscripcions noves. A partir de llavors fins l'última inscripció del llibre de socis de l’1 de juliol de 1983, el total era de 359 socis.</span></span></span></p> 41.6277296,2.6895217 474137 4608491 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97150 Fons documental de l'Associació de Veïns Tramuntana https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-tramuntana XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span>1978 i 2008</span>. Ocupa un total de 0,40 m. lineals, en suport paper i fotografies (46 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (estatuts i instàncies de legalització). Documentació d’òrgans de govern, on hi ha la presència de documentació de la junta directiva (membres de la junta i renúncies de càrrecs), actes de reunions (llibre d’actes, actes soltes i convocatòries d’assemblees) i de socis (llibre de registre de socis i un carnet de soci de la primera època). També hi ha documentació administrativa, principalment correspondència, i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica, amb presència de comptabilitat general, activitats i documentació de subvencions. Aquesta última amb molta presència, a causa de la gran quantitat d’activitats culturals que realitzava l’associació. També, documentació de la projecció pública de l’entitat, on els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les sèries de correspondència, instàncies d’activitats i de demanda a l’Ajuntament i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació i a les necessitats existents en el barri i el poble. Era una de les principals funcions de l’entitat les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri/poble i la realització d’activitats culturals.</span></span></span></p> 08163-192 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>El barri del Carme va començar a urbanitzar-se a partir de 1962 amb els edificis de davant de la plaça del Carme i el carrer de Sant Jordi. Setze anys més tard, al 1978, un grup de veïns que ja formaven part de comunitats de veïns van decidir-se, a causa de les necessitats del poble i del barri, a crear una associació de veïns i veïnes. Tot i que, tal com es manifesta als estatuts, l’àmbit d’actuació de l’associació és de tot el poble de Pineda de Mar, exceptuant el barri de Poblenou i el de Les Creus, l’associació actuava principalment al barri del Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era un barri de relativa nova formació, les necessitats de millores als carrers, places, solars, enllumenat, serveis, etc., eren evidents i és en aquest camp que l’AAVV Tramuntana dedicarà gran part dels seus esforços, sobretot, durant els primers 15 anys. Als anys noranta, el caràcter reivindicatiu de les associacions de veïns s’ha perdut i les associacions es dediquen a aspectes de caràcter més cultural. Aquest fet es pot explicar potser per tenir els barris les necessitats socials cobertes per la bona feina feta els anys anteriors i l’adhesió dels associats més involucrats a partits polítics locals des d’on gestionarien les possibles problemàtiques socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1978, es presenten al Govern Civil de Barcelona els estatuts de l’associació perquè pugui ser legalment constituïda i al següent any es presenten els llibres de caixa, de registre de socis i d’actes per a que siguin legalitzats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els estatuts, els objectius de l’associació és la de millora dels serveis públics, la defensa dels drets comuns dels veïns, la col·laboració amb la conservació i millora del poble, la relació amb escoles i AMPAs per a millorar l’educació dels alumnes, fomentar activitats culturals i festes veïnals i relacionar-se amb altres associacions de veïns del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació és declara no vinculada a partits polítics ni a sindicats, i l’àmbit d’actuació és de tot el municipi de Pineda amb excepció del barri de Poblenou i el de Les Creus, ja que aquest dos barris ja tenien les seves pròpies associacions de veïns constituïdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del principi de la seva creació s’alternava l’organització d’activitats culturals al barri del Carme, com van ser la festa del barri del Carme (1981), Revetlla de Sant Joan (1983), Marxa Popular (1987), etc., amb actes de reivindicació de millores al barri, com van ser les fortes disputes per l’obertura d’una farmàcia (1983-1985), les demandes de neteja de solars abandonats, el canvi de noms de diferents places del barri, el manteniment de carrers i places, etc. És a partir dels anys noranta, tal com s’ha explicat abans, que l’associació va perdent el caràcter reivindicatiu i es dedica principalment a aspectes culturals (festes del barri, xocolatades, actuacions musicals, participació a actes culturals del poble, etc.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a actuacions destacades se’n poden citar tres:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 8 de març de 1981, es decideix editar la revista <em>Contrapunt</em> d’informació municipal, donant suport als redactors i sempre supervisada per l’associació, al 5 de juny de 1984, la junta aprova la creació del grup de Timbalers de Tramuntana amb capacitat per a nou membres i al 22 de juliol de 1985 s’aprova la creació del grup de Majorets de l’associació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’evolució de socis inscrits a l’associació, s’observa que a 1 de gener de 1980, en el primer registre de socis, hi consten 12 persones inscrites. Mes a mes, es va anar incrementant el nombre de socis fins arribar a un nombre total de 151 el maig del mateix any. Fins el 3 d’abril de 1985 es van registrant socis nous arribant a un total de 168 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No és fins al 25 de setembre de 2004 que es torna a reprendre el registre de socis nous amb un total de 38 socis registrats fins l’1 d’octubre de 2004.</span></span></span></p> 41.6276753,2.6894268 474130 4608486 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97151 Fons documental de l'Associació de Comerciants https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p> 08163-193 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p> 41.6276673,2.6894322 474130 4608485 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97152 Fons documentals dels Cantaires de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-dels-cantaires-de-pineda XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat coral en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1928 i 1978</span>. Ocupa un total de 0,5 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon, en gran part, de documentació relacionada amb l’activitat principal de l’entitat, és a dir, el cant coral. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són els dos estatuts que es van aprovar al llarg de la història de l’entitat i part de documentació comptable, tant a nivell general, com són els llibres de comptes, com a nivell particular d’activitats concretes, com són les despeses per la realització d’activitats corals o els ingressos per les cantades de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la documentació musical, hi ha un gran volum de lletres de cançons, sardanes, caramelles, sarsueles, jotes, etc., encara que moltes són còpies, suposem per a poder repartir entre els cantaires a l’hora d’assajar i/o actuar.</span></span></span></p> 08163-194 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>La primavera de l'any 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins al 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa, prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de l'any 1948 es van aprovar els nous estatuts. Al mes de setembre de 1951, l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></p> 41.6276853,2.6896039 474144 4608487 1928 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola L'estendard de l'entitat, de 1928, també es troba a l'Arxiu Municipal. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97154 Fons documental de la fàbrica Moreno Maldonado https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fabrica-moreno-maldonado XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1934 i1993</span>. Ocupa un total de 1,2 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon majoritàriament de documentació de temàtica econòmica. És a dir, llibres de comptabilitat, llibres de compres, llibre de vendes, llibre de balanços, o inventaris. També està compost per documentació del personal i recursos humans (fulls salarials, declaracions de subsidis i seguretat social, etc.). També es conserva, encara que en molt poca presència, documentació de producció i fabricació (llibres de consum de telers, etiquetes de productes, material comercial, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a documentació administrativa interna, correspondència, o llibres d’actes, etc., és pràcticament inexistent. Cronològicament, dels primers 10 anys només es conserven vuit llibres de legislació laboral de 1934 a 1939. És a partir de 1941 quan el gruix de la documentació és més important, especialment a partir de 1949 fins al 1988.</span></span></span></p> 08163-196 Carrer Ciutadans, núms. 4-6 <p><span><span><span>La primera notícia que trobem a l’arxiu de la fàbrica és anterior a l’aparició com a titular de Paulino Moreno Porras, que és el primer titular que tenim referència segons la documentació tractada. És als expedients d’altes de contribució industrial que a l’octubre de 1921 ens consta la primera instal·lació d’una fàbrica al mateix emplaçament a nom de la societat Juncosa &amp; Pera. </span></span></span>Aquesta societat dona de baixa a l’abril de 1930, dos telers circulars i una màquina de voretar. Al desembre de 1930 es dona de baixa totalment de l’activitat amb vint-i-dos telers circulars, sis màquines de voretar i una màquina d’aprestar.</p> <p><span><span><span>Al gener de 1931, Joaquim Pera i Boada, una de les parts de l’anterior societat, dona d’alta disset telers circulars, cinc màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Aquesta titularitat es dona de baixa totalment al maig del mateix any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als expedients d’alta de la contribució industrial del quart trimestre de 1931, per tenir efecte a la matrícula de 1932, apareix per primera vegada com a titular de la fàbrica Paulino Moreno Porras donant d’alta cinc telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. A juliol de 1932, aquest mateix titular dona d’alta cinc telers circulars i a l’abril de 1934 dona d’alta cinc telers circulars més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dades concorden amb les que apareixen a les relacions de contribució industrial anuals, on al 1932, Paulino Moreno Porras declara deu telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1934 consten quinze telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1935 apareix una ampliació de maquinària amb dinou telers circulars, tres màquines de voretar i una màquina d’aprestar. No és fins l'any 1941 que consta una nova ampliació amb trenta dos telers circulars, tres màquines de voretar i dues màquines d’aprestar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1942, a la relació de matrícula de contribució industrial també apareixen els cavalls de vapor (CV) que genera tota la maquinària, essent aquest any d’1CV i mig. A partir de 1946 ja no apareix la quantitat de maquinària i només fa referència a la potència (CV) que genera la fàbrica que oscil·la entre 6 CV i quart i 5 CV i quart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1955 apareix un titular nou de la fàbrica, passa a ser Moreno Maldonado, SL. Al 1961 es dona de baixa l’empresa per a passar a legalitzar-se segons el “<em>Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas</em> ” (RAMINP). L'any 1968, hi ha un canvi de titularitat de l’empresa i passa a ser Carlos Maldonado, SA, una de les dues parts de la societat anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1971 Carlos Maldonado Vall demana un trasllat a un local del carrer de l'Església número 99, per a col·locar més maquinària, ja que el local inicial del carrer de Mar número 64 era insuficient. Al 1988 dona de baixa l’activitat del carrer de l'Església i es traspassa a un particular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica inicial del carrer de Mar, tanca definitivament l'any 1993.</span></span></span></p> 41.6276613,2.6894295 474130 4608484 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97155 Fons documental de la germandat de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-germandat-de-sant-joan XIX-XXI <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1867 i 2010</span>. Ocupa un total de 0,4 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació conservada i que forma el fons és la que podríem trobar a qualsevol entitat d’aquest caire. Així doncs, trobem una gran presència de documentació referent a la creació i gestió de l’entitat, com són els diferents estatuts, registres de socis, correspondència i llibres d’actes. Una altra sèrie amb un cert volum, és la documentació referent a la funció mutual de l’associació, com són els diferents llibres de comptes amb el control de les despeses i dels ingressos, els rebuts de pagament de les quotes mensuals dels socis, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tipus de documentació amb molta representació i, principalment, de la segona etapa, a partir de 1985, és la documentació generada com a conseqüència de la projecció pública de l’associació. Així doncs trobem cartells i pamflets informatius de concerts, festes, concursos, anuncis de radio de les activitats realitzades per l’entitat, etc. </span></span></span></p> 08163-197 Carrer Ciutadans, núms. 4-6 <p><span><span><span>Es tenen notícies del 12 d’octubre de 1574 que el bisbe de Girona va autoritzar la creació, a Pineda de Mar, d’una confraria de Sant Joan Baptista. Les confraries eren entitats que es dedicaven, gràcies a les aportacions dels confrares, a defensar els drets dels components de la confraria i a ajudar-los en cas de malaltia, pobresa o mort. Aquesta confraria es feia càrrec de la capella i el retaule del sant de l’església de Pineda i tenia cura dels pelegrins que visitaven la relíquia del sant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sabem que es va crear oficialment el 22 de febrer de 1867, gràcies al primer reglament intern (estatuts) que es conserva. Aquest reglament va ser entregat al governador juntament amb una carta enviada per uns veïns de Pineda de Mar, amb el suport de l’Alcalde, al 4 de setembre de 1866, demanant l’autorització per la creació de l’entitat (<em>monte-pío de socorros mutuos</em>). Al 23 de febrer de 1867 el governador va respondre la instància autoritzant la creació del mont de pietat a canvi de fer algunes modificacions al reglament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que diu a l’article 3 del reglament, '<em>se dan por bien admitidos en el Monte, todos los individuos que hoy forman parte en el mismo</em>', podem entendre que l’entitat ja funcionava anteriorment. </span></span></span><span><span><span>La primera Junta Directiva estava formada per Carles Romans (Director), Pere Martorell (interventor), Josep Mateu (recaptador), Francesc Vendrell (Tresorer), Marià Ruscalleda (secretari), Francesc Estafanell (vicesecretari), Josep Horta i Miquel Boix (oïdors de comptes), Nicolau Reixac i Joan Aragonès (infermers) i Francesc Morell (cobrador). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el President era Eduard Ruscalleda, alcalde de Pineda en el mateix any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es té constància documental que el 28 de febrer de 1940, l'entitat estava encapçalada per una Comissió Gestora formada per Joan Gelabert, Rafael Buscató i Salomó Pijoan. Aquest detall dona a entendre que durant el període de la Guerra Civil espanyola, l'activitat de l'entitat va veure's reduïda a causa de la conjuntura política i social, i que, a partir de 1940 i culminant amb els estatuts de 1943, va patir una reorganització i novament iniciació de l'activitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim del nombre de socis que formaven l’entitat és gràcies a la còpia d’una carta dirigida al governador civil d’1 d’abril de 1868, on es llisten un total de 36 socis. La segona referència la trobem al llibre de registre de socis que es conserva de 1896, on, al desembre del mateix any, hi havia 182 socis inscrits. Tots eren homes i de tots els sectors laborals existents (pesca, agricultura, artesania, etc.). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el nombre de socis era de 156. Fins l'any 1966 el nombre de socis va ser molt semblant, al voltant de 200, amb un màxim de 271 al gener de 1959. A partir de novembre de 1972 la quantitat de socis va anar davallant , fins arribar al punt més baix amb 53 socis l'any 1985. A partir de 1988 l’entitat va perdre el caràcter mutual per passar a ser una entitat únicament cultural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la nova etapa a partir de 1988 es conserva un llibre de registre de socis de mitjans dels anys noranta fins a finals de la mateixa dècada. Es registren un total de 347 socis, tot i que durant aquest període hi ha un total de 49 baixes, la majoria per defunció. És per això que es pot afirmar que a finals de 1999, el nombre d’associats era d’uns 298.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va perdre la finalitat inicial d’ajuda mutual a l’associat, ja que, els darrers anys el nombre de socis era molt baix, a causa de l’aparició del règim de la Seguretat Social, i es feia impossible poder cobrir les necessitats econòmiques mutuals. Al mateix moment de la dissolució de l’entitat amb l’antiga funció mutual es crea la nova entitat amb el mateix nom però amb una finalitat diferent, de caire més cultural, realitzant cantades d’havaneres, sardanes, concerts de Nadal i Sant Esteve, Festa Patronal de Sant Joan, concursos de plats de cuina, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’entitat esta donada de baixa i per acord de la junta es va entregar el mes de maig de 2010 en forma de donació els fons econòmics de l’entitat a la Fundació Privada MARPI de Pineda de Mar.</span></span></span></p> 41.6276713,2.6894295 474130 4608485 1867 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97155-foto.jpg Legal i física Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 119 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97158 Fons documental del Patronat Local per a la Vellesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-patronat-local-per-a-la-vellesa XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1915 i 1979</span>. Ocupa un total de 0,3 m. lineals, en suport paper i fotogràfic (543 positius en blanc i negre i 33 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon en gran part de documentació relacionada amb l’activitat principal del patronat. És a dir, la donació d'ajudes als ancians. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són les diferents actes de constitució i, principalment, documentació comptable, o recaptació. </span></span></span><span><span><span>Una gran part de la documentació també fa referència a la vida pública del patronat, els impresos d'activitats dels diferents homenatges que es van realitzar al llarg dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons fotogràfic és molt important i comprèn una gran part del període cronològic de l'entitat. Es conserva una còpia actual d'una fotografia de 1916 on apareix un grup de dones que inicialment s'encarregaven de gestionar els actes per a recollir fons econòmics per els més necessitats.</span></span></span></p> 08163-198 Carrer Ciutadans, núms. 4-6 <p><span><span><span>La creació del Patronat Local d’Homenatge a la Vellesa, el maig del 1915, donà el tret de sortida a una tradició que pervisqué fins a la darreria de la dècada del 1970. Els reconeixements a la gent gran del municipi amb una festa i, amb la concessió d’unes pensions o ajuts econòmics individuals. S’iniciaren l'any 1917, tot coincidint amb el dilluns de Pasqua. El setmanari pinetenc <em>Vida Nova</em> aportà una notable profusió de detalls en la primera edició de l’esdeveniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores se succeïren any rere any amb el patrocini de la Caixa de Pensions i la col·laboració de l’Ajuntament. Tan sols se suspenen durant la dictadura de Primo de Rivera (1924-29) i per la Guerra Civil espanyola. La darrera festa de la gent gran celebrada en plena etapa republicana tingué lloc el 13 d’abril del 1936, amb l’assistència de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A partir de l’any 1941 novament s’organitzaren els homenatges. Així, amb la col·laboració de l’Ajuntament, aquest esdeveniment se celebrà, anualment, al Centre Cultural i Recreatiu, fins al 1978 en què tingué lloc la LIX i darrera edició. Tot i ser el 1978 la última edició de l'Homenatge, ens consta una relació de pensionats de l'any 1979. La manca de més documentació de la celebració del 60è Homenatge de 1979 fa pensar que finalment no es va realitzar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els homenatjats eren conduïts en comitiva des de la sucursal de la Caixa de Pensions fins a l’església parroquial, on s’oficiava la missa corresponent. Posteriorment, al local del Centre Cultural i Recreatiu, es procedia a la part principal de la festa on, entre d’altres, s’impartien els ajuts econòmics acordats. Aquest acte, en funció de l’època, s’acompanyava d’actuacions musicals i de sardanes.</span></span></span></p> 41.6276971,2.6894694 474133 4608488 1915 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97158-foto.jpg Legal i física Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 119 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97159 Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> 08163-199 Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> 41.6268972,2.6868915 473918 4608400 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sara Llorens i Carreras 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97542 Fons documental de la Biblioteca Municipal Serra i Moret https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-municipal-serra-i-moret <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda,</em> 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona: Horta, 1931).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari: 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> </span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La biblioteca municipal Serra i Moret de Pineda de Mar conserva en el seu fons una sèrie de documentació relacionada amb el municipi des de la creació de la primera biblioteca popular, l’any 1922. D’aquesta primera activitat es troba dipositat un dietari fet per les diferents bibliotecàries que han passat per la institució, que va des de l’any 1922 fins el 1998. Es tracta d’anotacions, en 11 volums, on les direccions portaven registre de tots aquells esdeveniments, activitats i incidències que passaven diàriament a la biblioteca. Són una eina molt interessant per poder comprendre i tenir una millor visió del dia a dia d’una organització d’aquesta mena al llarg dels anys. Aquests dietaris van servir per la celebració dels 75 anys d’història (1922-1997) de la Biblioteca Popular Serra i Moret i l’edició de la monografia a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades (1997).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També conserva un fons relacionat amb la figura de Sara Llorens:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Major, 57 : un curtmetratge sobre Sara Llorens i M. Serra i Moret. Pineda de Mar : Cinemart: Montpalaufilms : Marpuig, 2016. 1 disc òptic (DVD) : b/n, so.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durada: 14 min. Realitzada el 2016. Actors: Verònica Rebollo, Andrés Martín.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carpeta amb articles i retalls de diaris que en parlen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Apunts i treballs de cursos organitzats a la Universitat de Barcelona sobre la figura de la folklorista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primeres edicions de les seves obres:</span></span></span></span></span> “El Cançoner de Pineda” de 1931;<span><span><span><span lang='CA'><span> facsímil del mateix títol [El Cançoner de Pineda] de l’any 1992; <span><span><span><span lang='CA'><span>“Monolechs”, de l’any 1913; i<span><span><span><span lang='CA'><span> “<em>Monòlegs per a infants</em>” de l’any 1918. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-223 Carrer del Progrés, núm. 22 41.6241406,2.6935279 474470 4608092 1922 endavant 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97542-22304.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La primera edició de “Monolechs”, de l’any 1913 presenta un format reencuadernat en tapa dura del quadern número 275 de la col·lecció editorial Lectura Popular-Biblioteca d’autors catalans. Es van publicar 364 quaderns, en 21 volums que aparegueren setmanalment des de l’any 1913 fins l’any 1921. De la primera edició de “Monòlegs per a infants” del 1918 n’hi ha dos exemplars. Un en el format original i l’altre reencuadernat en tapa dura. Aquestes edicions van ser publicades per J. Horta, a Barcelona. D’aquesta obra també hi ha dos volums de la segona edició, aquest cop ampliada i il·lustrada per J. Ribot, publicada l’any 1929 per Les Edicions de l’Arc de Bara, a Valls. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96782 Goigs de l’apòstol Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume XIX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> 08163-67 Camí de Sant Jaume, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6349156,2.6763538 473043 4609294 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96784 Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-gracia-que-es-venera-en-la-ermita-del-terme-de-santa <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LLORENS, S. (1992). <em>El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar</em> (Facsímil de l'edició de 1931).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span>Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edició en un únic color blau, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. Sense rúbrica ni signatura. Imprès per Tipografia Carreras de Girona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius florals i una ziga-zaga de botons també florals. Després de l’encapçalament, enquadrat al centre, una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. Al cap descansa una corona real amb incrustacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros simètrics amb flors de diferents tipus, entre les quals sobresurt un gira-sol al centre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en dues columnes dividides per una orla central vertical de motius florals i geomètrics de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest Puig sóu Senyora, / la font y Mare de Gracia: / dels enemichs y desgracia / deslliuraunos en tota hora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vostra concepció / fou sens culpa ni pecat, / puig sóu lo hort hon no ha logat /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>entrar lo infernal dragó, / a escampar la corrupció; / a ns bé sóu de ell vencedora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou la vostra santa vida / molt mes divina que humana, / puig vivíeu recollida, / fugint tota honra mundana: / vostra virtud sobirana / al mateix Deu enamora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran ditxa haveu alcalsat / de ser Mare de Señor, / vostra excelsa dignitat / es digna de tot honor. / estimaren tal favor / sent agrahida Senyora: etc. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo sérne Mare i doncella / es cosa, que pásma al món, / lo Senyor del alta Sion, obrá en Vos tal maravella; / los que vostres devots son, / vos tenen per protectora etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En totes les parts del món / feu miracles, Mare pía, / assistint de nit i dia / als que vostres devots son, / ja que invocant vostra nom, / siáulos consoladora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als pobrets afavoriu, / als que ploran consolau, / salut als malalts donau, / als pecadors convertiu, / a est poble amorosa oiu / quant vostre favor implora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Fill als bressos teniu, / al cual atenta mirau, / per nosaltres lo pregau; / vostres mèrits li oferiu; / lo perdo de ell obteniu / per tanta gent pecadora: etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Feu que vencem lo pecat, / con de ell foreu vencedora. / deslliuraunos gran Senyora / del foch de la eternitat.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Ave, maria, gratia plena allelúia. // R. dóminus lecum, alleluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ORATIO</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humáno géneri bealae Mariae virginitále fecúnda reparationis gratiam / contulisli: concedí; ut quám grátiae Matrem apllémus in terris, ejus fe-//lici consórtio perénniter per fruamur in coelis. Per Christum D.N. R). Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tipografia Carreras – GERONA</span></span></span></span></span></p> 08163-68 Capella de la Mare de Déu de Gràcia. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6289244,2.6899177 474171 4608623 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-09 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners, pertany al terme municipal de Santa Susanna, però se n'en cuida la parròquia de Santa Maria de Pineda i la relació més estreta és amb Pineda de Mar. També s'hi fa un aplec, on l'assistència de pinetencs és majoritària i on es canten els goigs, que es van recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96804 Rondallari de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondallari-de-pineda-de-mar <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997). Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, p. 359. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006)<em>. Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'>El Rondallari de Pineda és un conjunt de 147 narracions de temes diversos aplegat per Sara Llorens, des de l'any 1902, en un exhaustiu treball de camp i publicades, finalment, per l'Ajuntament de Pineda de Mar, l'any 2006. El corpus s'estructura en nou grups: Rondalles meravelloses; Rondalles de por; Rondalles dels espavilats; Rondalles moralitzants; Rondalles de fil minúscul; Rondalles d'animals, Rondalles mnemotècniques; i Rondalles de l'enfadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El primer grup (rondalles meravelloses) es divideix en: Cicle de la Ventafocs; Cicle del gegant; Cicle de les substitucions per enveja; Cicle de la Blancaflor; Cicle del llangardaix; Procés de transformació de rondalla en llegenda; Pacte dels pares amb el més enllà; Mares que maten els fills; Cicle dels herois amb problemes amb la família; Cicle dels germans que s'ajuden; els esposos que es retroben; elements màgics que tornen la vida; Cicle dels que troben la fortuna per haver conegut un secret; Cicle dels que no tenen por. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El quart grup són les rondalles moralitzants, que es divideix en: Cicle dels desagraïts i el Cicle de la mort. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al final trobem un epíleg l'índex i la bibliografia.</span></span></span></span></p> 08163-84 Pineda de Mar <p><span><span><span><span lang='CA'>Una primera selecció de quinze rondalles, il·lustrada amb 130 dibuixos de Joan Vila, s’havia de publicar de la mà de Ramon Miquel i Planas, gràcies a les gestions de Serra i Pagès que dirigien conjuntament la col·lecció Biblioteca folklòrica Catalana. El Rondallaire de Sara Llorens havia de ser el segon número de la col·lecció. Però els mals resultats de la venda del primer número de la col·lecció aturen el projecte. Es va fer un segon intent de publicació més austera l’any 1914, però tampoc va reeixir. L’any 1958 els materials es dipositen a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Finalment, l'any 2006, l’Ajuntament de Pineda de Mar, sota la cura de Josefina Roma, antropòloga de la Universitat de Barcelona, el publica, amb il·lustracions de Waldesca Santana.</span></span></span></span></p> 41.6268994,2.6868734 473916 4608400 1902 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96804-rondallari.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sara Llorens Sara Llorens (1881-1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885. Estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda de Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpinyà (1948), on mor l’any 1954. Publica: Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). 119 61 4.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
96835 Festa de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-107 Pineda de Mar, s/n <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> 41.6227608,2.6925668 474390 4607939 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97041 Festa Major petita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-3 XIX-XXI <p>Per Sant Joan, el 24 de juny, se celebra la Festa Major petita o, com es diu a Pineda de Mar, Sant Joan Petit. És la festa del naixement de Sant Joan. Serveix per inaugurar la temporada estiuenca de Pineda de Mar i es fan propostes per a tots els públics, de caràcter festiu, cultural i lúdic.</p> <p>L'acte central és l'Ofici Solemne, que se celebra el 24 de juny, en honor a Sant Joan Baptista, a les 12h, a l'església parroquial de Santa Maria. En acabar l'ofici es canten els goigs dedicats al sant. Però la festa comença dies abans, amb la tradicional varada de barques i la processó marinera que es desenvolupa a la Platja dels Pescadors. L'any 2024, es va aprofitar per fer un homenatge al pescador Josep Perelló Piñero 'el nene'.</p> <p>També es fa una Fira d’Intercanvi de Llibres, que té lloc al carreró de la Vila i plaça de Catalunya. La Fira permet, tant l’intercanvi de llibres com l’adquisició a preu simbòlic d’1 €, que es dedica a finalitats solidàries. Les persones que hi participen poden portar el seu llibre, a can Comas, on se’ls bescanvia per un tiquet a utilitzar el dia de la Fira.</p> <p>Sant Joan és una festa amb la revetlla més important de l'any. Per tant, la nit del 23 és especial, màgica. Abans però, arriba la Flama del Canigó, emblema de la unitat dels Països Catalans. El lloc de recepció és la plaça de les Mèlies i a la mateixa plaça, s'organitza una revetlla. També a la plaça de la Biblioteca i a la plaça dels Pins.</p> <p>Finalment, el darrer dia, la plaça de les Mèlies acull els balls de sardanes i el ball de gegants. I a les 21h, a la plaça d'Espanya té lloc el concert de comiat.</p> 08163-170 Pineda de Mar, s/n 41.6289043,2.6898453 474165 4608621 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festa-major-petita-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festa-major-petita2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita7.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Festa Major gran té lloc pel degollament de Sant Joan, el 29 d'agost. Ja fa anys se celebrava una tercera festa per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, el 27 de desembre. Aquesta coincidia amb la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis s'ajudaven en les feines del camp i de companyia quan algun soci estava malalt. Estava dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97042 Festa Major gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-gran <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> XIX-XXI <p><span><span><span lang='CA'>La tradicional Festa Major a Pineda de Mar se celebra p</span></span></span>er Sant Joan Baptista, o Sant Joan Gros, el 29 d'agost, <span><span><span lang='CA'>que coincideix amb el degollament de Sant Joan, </span></span></span>ja que és el patró de la vila. Tot i que l'església està dedicada a la Mare de Déu.</p> <p>En plena temporada alta d'estiueig se celebra la principal festa de la població, una setmana plena d'activitats organitzades per les entitats i els veïns i veïnes de Pineda de Mar, on s'ofereix un programa per a tots els públics, joves, grans i petits. S'inicia amb una sèrie d'ofrenes de les entitats al Sant Patró per demanar bons auguris seguit per l'anunci oficial amb una sorollosa repicada de campanes i l'encesa del campanar. A continuació hi ha un seguici amb una espectacular batucada que es desplaça des de l'església fins a la plaça Catalunya, on es fa el pregó de Festa Major, el correfoc i un sopar a l'aire lliure.</p> <p>Els dies següents seran de música, amb concerts, ball i actuacions diverses; activitats esportives, amb curses, torneig d'escacs, bitlles, ciclisme; d'activitats tradicionals com la Tirada d'Art de Pesca (un sistema molt antic de pesca practicada a la costa catalana que va perdurar fins passada la Guerra Civil), la subhasta del peix com es feia antigament, o la trobada de gegants. També tindrem activitats per als més petits amb concursos, espectacles o la festa de l'escuma. Un dels actes més específics de Pineda de Mar és la proclamació de la Pubilla i de l'Hereu.</p> <p>El dia 29 d'agost, és el dia pròpiament del patró, on l'acte central és l'Ofici Solemne, normalment amb la participació d'una cobla i d'una coral. En acabar l'ofici es canten els goigs en honor a Sant Joan i a la plaça de l'Ajuntament es ballen les danses populars de Pineda.</p> <p>El fi de festa, com en altres pobles de la costa és un castell de focs a la platja, i fins l'any vinent.</p> 08163-171 Pineda de Mar, s/n <p>Se'n tenen notícies documentals des de mitjans del segle XIX.</p> <p><span><span><span>Durant un temps l’envelat es muntava a l’espai de l’actual plaça d'Espanya. Era habitual que dues entitats locals muntessin els seus respectius envelats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Festa Major, l’Ajuntament permetia que els particulars utilitzessin l’escorxador per sacrificar-hi el seu bestiar.</span></span></span></p> 41.6287860,2.6898962 474170 4608609 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-2-pubilles1960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-3-ballfestamajor1951.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La festa petita o popularment anomenada «Sant Joan petit» es celebra el 24 de Juny que es el naixement de Sant Joan. Ja fa anys se celebrava una tercera festa, per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, que tenia lloc el 27 de Desembre. Se celebrava la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis es feien favors en feines del camp i de companyia quan algun d'ells emmalaltia. Aquesta festa era dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble.Per Sant Pere, l’antic barri de pescadors, els aficionats a la pesca i l’entitat «El Mamelló» de vela llatina celebren la tradicional revetlla. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97043 Catifes de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XIX-XXI darrerament s'ha deixat de fer. <p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p> 08163-172 Pineda de Mar, s/n 41.5491600,2.2416200 436751 4600000 08163 Pineda de Mar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97044 Aplec de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XX-XXI <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> 08163-173 Capella de Sant Jaume, s/n <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> 41.6349286,2.6765442 473059 4609295 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97045 Festa del Pubillatge https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pubillatge-1 XX-XXI <p>Per la Festa Major gran, el 29 d'agost, Pineda de Mar escull, des de fa 63 anys, a la Pubilla, a l'Hereu, a la Pubilleta i a l'Hereuet. Els candidats es presenten mitjançant una entitat cultural del poble o per lliure, però el més freqüent és que representin a una entitat. Els candidats i candidates passen un examen de cultura i tradició i coneixements en general, juntament amb una entrevista oral. El jurat està precedit per l'alcalde, el/la regidor/a de cultura, president/a pubillatge pineda, jutge de pau i algun altre representant d'entitats pinetenques.</p> <p>Els escollits han de representar durant un any a Pineda de Mar i assistir als actes culturals i socials del municipi. També han de visitar a la proclamació de pubilles i hereus d'altres municipis.</p> 08163-174 Pineda de Mar, s/n <p><span><span>El Pubillatge és una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya. Tal i com s'explica a la Web del Foment del Pubillatge Català, és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats per rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada en l’agricultura. </span></span></p> <p><span><span>La pubilla, en cas de contraure matrimoni amb un noi que no era l’hereu, aquest havia d'aportar certs bens en concepte d'aixovar i en determinats indrets, prometia a la pubilla la soldada, que era una quantitat pagada normalment els primers 10 anys de matrimoni. El pubill era un fill no instituït hereu. A la Catalunya Vella, si un pubill es casava amb una pubilla, acostumava a aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar que consistia en diners que aquest rebia dels pares o si ja no en tenia, de l'hereu.</span></span></p> <p><span><span>Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni sorgeix a principis de segle XX el pubillatge a diversos municipis de Catalunya. A partir de la meitat del segle XX, arreu de Catalunya va iniciar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava imposat per la moralitat, imposada pel franquisme que es basava en la bellesa física i les virtuts morals de la candidata. Amb la voluntat d’escollir el representant que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular.</span></span></p> <p><span><span>L'any 2000, al Foment de les Tradicions Catalanes, es va demanar la figura de l'hereu que finalment es va imposar. El propòsit del Foment és el de preservar la història i els costums de Catalunya. Aquest permet un segon nivell, que és el d’escollir una dama i un fadrí.</span></span></p> <p><span><span>Actualment el pubillatge és una tradició on any rere any, mitjançant proves escrites i/o entrevistes, un municipi escull un o diversos joves perquè agafin el relleu a la generació anterior i representin el municipi allí on vagin. Aquests es vesteixen amb un vestit tradicional i participen en les festes i actes de cultura popular del seu municipi i d’aquells on hi ha pubillatge i hi són convidats. La seva presència en aquests actes sovint es diversa i tan es pot donar de forma activa com també d’espectador institucional juntament amb altres autoritats presents. D’aquesta manera, coneixen el país i altres joves de realitats molt diferents a les seves, una manera que també serveix per enriquir aquells qui són part del futur de les tradicions populars de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Addicionalment, cal destacar que també s’escullen títols que representen regions com serien les comarques, les vegueries, les províncies o la mateixa Catalunya. Per tant, el pubillatge no és una expressió cultural amb una estructura clarament definida o una finalitat específica. Cada municipi i territori té la llibertat, dins d’un marc comú, de dotar al seu pubillatge d’unes responsabilitats, una presència i unes fites que responguin a la seva pròpia història i necessitats vigents.</span></span></p> <p><span><span>Un dels trets característics és que ens trobem davant d’una pràctica cultural que es transmet de generació en generació, any rere any, valorada i mantinguda per cada comunitat amb la finalitat de preservar una connexió amb el passat de Catalunya i la seva cultura. El pubillatge és molt més que posar-se un vestit tradicional i lluir una banda en un dia concret, és la tradició que fa valorar al jovent la riquesa cultural que l’envolta, aprendre’n, transmetre-la i eixamplar-la a llarg termini.</span></span></p> <p><span><span>Per tant, es fonamenta en tres pilars:</span></span></p> <p><span><span>• Joventut: formada per joves d’arreu del territori català que troben un espai on aprendre, desenvolupar-se i intercanviar visions sobre la cultura i els reptes de present i futur.</span></span></p> <p><span><span>• Acció cultural i social: implicació amb el seu municipi, comarca o entorn que representen i en el qual desenvolupen les seves funcions i accions que van des de la vesant més cultural fins a la vessant social, cada vegada en major creixement.</span></span></p> <p><span><span>• Representativitat: representen la cultura i les tradicions d’un territori, una comunitat o un col·lectiu i tenen el deure de posar-les en valor i transmetre-les.</span></span></p> 41.6275481,2.6895436 474139 4608471 1961 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-pubillatge3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-pubillatge5.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-unnamed.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'entitat que organitza l'esdeveniment és Amics del Pubillatge de Pineda, entitat vinculada a la xarxa de pubillatge gestionat per Foment de les Tradicions Catalanes. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97047 Aplec de la Mare de Déu de Gràcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p> 08163-176 Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n <p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p> 41.6287567,2.6898345 474164 4608606 08163 Pineda de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97303 Art de navegar a vela llatina https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-a-vela-llatina XVI-XXI <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p><span><span><span>L’Associació d’Amics de la barca a vela llatina “<em>El Mamelló</em>”, des de l’any 2002 es dedica a conservar i promoure aspectes del patrimoni marítim pinetenc, com és la navegació a vela llatina, un tipus de vela triangular propi de les costes del mediterrani. La conservació d'aquest tipus de navegació no només afavoreix la preservació de la part tècnica de la navegació, sinó també la preservació del vocabulari que va relacionat amb aquesta sistema tradicional de propulsió marítima.</span></span></span></p> 08163-213 Pineda de Mar <p><span><span><span>Les nostres costes es caracteritzen per tenir un conjunt ampli de vents dominants. Principalment tenim el vent de garbí i la resta de vents de ponent, però depenent de la distància que ens trobem de terra hi ha la presència també de vents terrals com la tramuntana i el mestral. </span></span></span><span><span><span>Aquesta varietat fa que la vela llatina sigui la idònia per navegar ja que permet adaptar-se a aquesta diversitat de vents amb la capacitat de maniobrabilitat que té.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de temps antics, les embarcacions portaven aparellades la vela llatina, i fins l’arribada dels motors, a inicis de segle XX, va ser el sistema de propulsió que usaven. Tot i l'existència de motors, van ser moltes les embarcacions que van mantenir la vela llatina instal·lada per aprofitar aquells moments que els vents eren idonis i així estalviar combustible. Així doncs, fins a mitjan dècada de 1950, era habitual veure a la platja les barques amb la tradicional vela llatina aparellada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la navegació a vela llatina es destina a l'oci i a compartir una estona de passejades tranquil·les en contacte amb el mar, el vent i la fusta de les embarcacions tradicionals.</span></span></span></p> 41.6218897,2.6938240 474493 4607842 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97303-velallatinapineda.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. 98 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97538 Goigs del Gloriós Precursor y Mártir Sant Joan Baptista, que se cantan en la Iglesia de Santa Maria de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-precursor-y-martir-sant-joan-baptista-que-se-cantan-en-la-iglesia-de XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l’encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; amb una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d’ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats i un roser plantat en cadascun d’ells. El quadre està emmarcat per una orla floral a base de flors de quatre pètals amb botó floral.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en tres columnes separades per sanefes en forma de cadena vertical, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs del gloriós precursor y màrtir Sant Joan Baptista. Que se cantan en la Iglesia de Santa Maria de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del Sol Cristo Precursor, / de purs homens lo més gran; / Mostráuvos intercessor / als quius invocant, sant Joan. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fóreu Sant en las entranyes / de vostra ditxosa Mare, / y ab maravellas estranyes / nát donáu veu al mut Pare;/ Ni es molt; quan del Salvador / veu per privilegi os fan; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antes de naixer parlaeu / ab Cristo, abans que nasqués, / y lo que li enrahonáreu / en los salts se véu exprés: /De tots dos l’ardent amor / las dos Mares ho diran; etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre preheminent Ofici / als salts profétichs se déu, / puix tres d’ells lo benefici / del Precursos vos fa Deu: / Que á qui’s mou ab tal fervor, / semblants favors se li fan; etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dels Deserts féreu Jardins, / sent angel en carn humana, / ja no en vejá Serafins, / la selva ab Vos sols ufana: / Los boschs amb tan bella flor / ditjós vos aclamarán; etc. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jesucrist de vostra ma / se dignà ser batejat, /</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En las ayguas del Jordá, / sens tenir necessitat: / Si á Vos va lo Redemptor, / ¿los demés ahont aniran? etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Devant Sabis de la Lley / predicant lo mon vos véu, / sols Herodes, inich Rey, / temia la vostra veu; / Mes després vencé lo amor, / y temor del que diran; etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre Herodes, y Herodías / y havia pecat molt feo, / representlos cada dia / vostre zel, y sant empleo: / Per esser tant zelador, / de presons fóreu imant; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentres fóreu presoner, /devant Herodes danzá / la filla orada, y primer / lo vostre Cap demanà: / A un ciego, y torpe amor, / ¿qué estragos no’l seguiran? etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la blanca castedat / de encesa Rosa servireu, / quan de il·lustre honestedat / mansa víctima morireu: / Dels lliris excels candor / ovstras púrpures seran; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vehí sens dupte en lo Cel / esteu ab Cristo y Maria/</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En premi de ser Abel, / qui la sanch al Cel envia: / Tresor de tant rich valor / los Cels lo aclamarán; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda en lo Cap venera / relíquia de vostre Cap, / y amb dó de tant gran esfera / ¿com donar gracias nos sap? / De Roma tant rich tresor / ha vingut, tots cantaran; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ab est Tresor ja enriquida / Pineda, y sa gran Comarca; / lo concrs tant fora mida / són Temple ja no l’abarca: / Tot Devot logra favor / si invoca de cor al Sant; etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tota urgència general / es també remediada; / si hi ha aixut universal / logra la aygua desitjada: De Deu suspen lo rigor / en la epidèmia mes gran; / Mostráuvos Intercessor / als quius invocant, Sant Joan. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORNADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge y Mártir Precursor, / als fiels que en Pineda están /sempre que us invocaran / siaulos intercessor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Fuit homo missus á Deo</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et Martyrie tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas,etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla: <em>Girona: Estampa de’n Manel Llach, Ferreria Vella 5.</em></span></span></span></span></span></p> 08163-220 Carrer d'Antoni Doltra, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6287580,2.6899043 474170 4608606 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97538-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97538-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart N’existeixen tres versions més. La segona és de l’any 1928, editada per la mateixa impremta, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès. Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà. 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97539 Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-joan-baptista-patro-de-pineda XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l'encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; sosté una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d'ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats amb un ram de flors a l’interior. El quadre està emmarcat per una orla floral a base fulles de pàmpol i grapes de raïm de color negre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en dues columnes separades per una línia vertical, també realitzada a base de fulles de pàmpol i grapes de raïm, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Flor bella de Palestina / que espandiu mística olor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’Adam, nostre primer pare, / naixéreu sense el pecat; / puig ja al sí de vostra mare / restàreu purificat; / com perla dins sa petxina, / visitant-vos el Senyor. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Jesús, el Fill de Déu, / passada vostra infantesa, / ressò de la Seva veu, / de l’angelical puresa / sou estel·la gegantina, / de mirífica esplendor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al desert, dura abstinència / volguéreu sempre observà / i exhortant a penitència / prop les ribes del Jordà / preparàveu la doctrina / del Messies Redemptor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la multitud confós, / el baptisme us demanava / aquell Déu tan amorós / </span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>que salvà el món cobejava, / damunt la testa divina / baixant l’Esperit d’amor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una vida escandalosa / sapiguent portava el rei / i en abandonar l’esposa / mancava a la santa llei, / recepteu la medecina / revestit de gran valor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De rencor folla Herodies, / venjativa, ha decretat / posar terme als vostres dies, / logrant fósseu degollat; / Salomé, la ballarina, / tot robant-li al rei el cor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest poble que es gloria / de tenir-vos per Patró, / a Déu els seus precs envia / per vostra mediació; / quan el temporal domina, / lliureu-lo del seu furor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llum que al cel ens encamina, / vos preguem, plens de fervor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V) Fuit homo missus a Deo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R) Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manUum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et MARTIRIS tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas in saecula saeculorum. R) Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla hi ha la impremta i l’any: Impremta Llach, ferreria Vella, 5. – Girona. - 1928</span></span></span></span></span></p> 08163-221 Carrer d'Antoni Doltra, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6287700,2.6898775 474168 4608607 1928 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-05.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Vídua de Manel Llach (promotora), Mossèn Antoni Doltra i Masferrer (lletra), Mossèn Ramon Marquès (música). N’existeixen tres versions més. La primera, més antiga, de finals del segle XIX, amb un text molt diferent procedent de la impremta Manel Llach. La segona versió és la que hem transcrit en la present fitxa, de l’any 1928, editada per la mateixa impremta que el primer conservat, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès i lletra de mossèn Antoni Doltra. Només varia el quadre de l’encapçalament, que en aquest cas és una fotografia en blanc i negre del sant amb l’anyell damunt d’una peanya, les decoracions de l’orla, que en aquest cas són ondulacions i a la part inferior duu la particel·la i només modifica una paraula de la tercera columna en la segona estrofa: “Aquest poble que es glória” per “Pineda que es glória”Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97540 Goigs en llaor de la Verge Maria de Gracia venerada a la seva ermita de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-la-verge-maria-de-gracia-venerada-a-la-seva-ermita-de-santa-susanna XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de la Mare de Déu de Gràcia es veneren en una ermita situada al municipi veí de Santa Susanna, en un aplec que congrega els feligresos dels pobles de Pineda de Mar i Santa Susanna, el darrer diumenge del mes de març. </span></span></span></span></span></p> <p>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. Tampoc és coneix l’autor ni la impremta. A l’encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. En el cap descansa una corona real amb incrustacions. Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros florits, de color vermell i també ho és el títol del goig. Al verso del goig hi ha un escrit amb una petita explicació i la partitura amb la tornada, a la part inferior. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en tres columnes i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs en llaor de la Verge Maria de Gràcia / venerada a la seva ermita de Pineda</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>LA FESTA, LA SANTA ESGLÉSIA LA CELEBRA EL DIA 8 DE SETEMBRE / L’APLEC S’HI FA EL DILLUNS DE PASQUA FLORIDA.</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De llevant fins a ponent, / des de nord fins a migdia: Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De cara al mar, a la vida, / al cim d’aquest turonet / us fa coixí tot l’esplet / d’aquesta terra florida. / Canta la mar i el vent / i lluu l’estrella del dia://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Era també primavera / quan l’Angel Sant Gabriel / duia el missatge del cel / a Vós, oh reina encisera: / -Plena de Gràcia-, amatent, / celestial armonia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dins vostre si reposava / el Verb de Déu, com un sol, / i reposava al bressol / d’aquell Nadal que brillava / una estrella lluent, / el cant damunt l’establia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vós sou la més beneïda / entre les dones del món. /</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>On són, oh Mare, on són / aquells rosers de l’eixida? / Si tingués l’or i l’argent / quina corona us faria:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tothom que puja camina / amb el seu cor a la mà / perquè millor ja no hi ha / per Vós, oh Verge divina, / que un cor net, resplendent / que vessi tot alegria: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mireu la costa. Reposa. / Tota per Vós s’ha guarnit. / Colliu qui ve penedit, / encorregut com alosa, / a Vós acud penitent / perquè l’amor refugia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També patireu la guerra / i els neguits, la dissort; / Vós deturareu la mort / que mig desfeia la terra / i ara tota la gent / mireu com puja, fa via://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sobre el poblat de Pineda / esteneu dolça, les mans; / els petitets es fan grans; / guardeu-nos tots a la cleda / dels vostres braços, que gent / el vostre amor la masia://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>I com Vós sou nostra Mare / i ens ameu tant i tant, / tots els que vénen i van / us troben dolça de cara; / tota bondat i element / camí segur, santa guia: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Adéu-siu, Mare dolça, / adéu-siau ens n’anem; / de Vós jamai oblidem / que tot el cor es recolça / en Vós. Es breu el moment / tot ple de goig, Mare pia:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per vostre amor reverent / que ran la Creu tot floria://</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Ave Maria, gratia plena, al·leluia //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R. dominus tecum, al·leluia. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humano generei beatae Mariae virginitate fecunda reparationis gratiam contulisti: concedí; ut quam gratiae Matrem apellamus in terris, eius felici consortio perenniter perfruamur in coelis. Per Christum Dominum Nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> 08163-222 Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aplec</span></span><span lang='CA'><span><span> es va recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. Consta d’una missa en honor a la Mare de Déu on es canten els goigs, una ballada de sardanes i un vermut popular.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> 41.6286036,2.6899070 474170 4608588 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97540-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97540-02.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Al verso del goig hi ha un escrit amb una petita explicació i la partitura amb la tornada, a la part inferior que transcrivim a continuació: “Santa Maria de Gràcia, a Pineda. 8 de setembre. Totes aquestes capelles escampades arreu i, com qui diu, fent un pessebre religiós pels camps de la terra beneïda...tenen, quasi bé totes, una mateixa història en dir que són dedicades a unes imatges trobades; i trobades, vol dir que s’han escaigut en el lloc que les veiem ara per un voler de Déu. Cada una té una llegenda preciosa, com és preciós tot allò que fa al que l’esperit vol i cerca i que és la llibertat i no n’hi ha de més viva, ni l’impuls és més fort que quan l’esperit cerca la fugida del món cap a un més enllà que se l’imposa a la persona, que l’esperit el veu cara a cara i els sent cor a cor. Totes aquestes capelles varen caure amb les víctimes innocents assassinades durant la guerra del 1936, perquè les flamarades dels odis eren imponents. Varen caure com s’amaguen després d’una forta riuada. Es que l’iconoclasta no sap el què fa. Aquest matà a Jesucrist. Aquest no es mourà del món com la esta que entra quan se li obra una porta. Serà el que sigui el món pagà. Hi hauria també aquest sector poble i raquític i mesquí i corsecat que pul·lula sempre. Però hi havia aquest altre que el considerem encara d’un gran sentiment, pel què sigui, però era un sentiment; un culte fals, però, era un culte. Ara estem veient com la gent apesarada s’entrega ala passivitat, a la corrent, al viure pel viure que en diuen bona sort o mala sort, sense saber qui la porta i qui la fa. El pessimisme els fa obrar com d’esma i com unes rècules van estirant el carro de les vides plenes de misèries i de pols. Aquestes capelletes han anat ressucitant a mesura que la llibertat de la terra, que el Rei en Pere pronunciava, retornava a complir els esperits nobles; i així aquesta capelleta dedicada a la Verge de Pineda ha estat refeta, reconstruïda i exosranda admirablement perquè així ho volgué la Verge Maria. Puix Ella, segons ens diu la bona dona Rosa Pimàs, feu moure els feligresos de Pineda, de Santa Susagna i d’altres indrets a que, agraïts pels beneficis rebuts de la seva generosa mà, apuntalessin la seva ermiteta. Com puja la flor de l’esperit. Com dissimula les espines d’aquest ars de la no pietat, pitjor que la impietat. Avui encara la gent demana l’aigua com sempre ho han fet, però no la demanen a qui la pot donar. El deu-nos aigua, Magestat, no fa aclamar els núvols escampats pel cel, i aquest poble que no es troba lliure com aquell del qual el Rei li definia la terra poblada de llibertat, rondina i es plany amb un renec de desconfiança, que és el més trist, dient: no plou... ¿I què voleu que plogui si el mort de sed és com el que fuig de la font! Es que sent l’eixut de l’ànima. Aquestes Santes Imatges de només eixir de la capella la pluja rentava la terra i refrescava els cossos i eixamorava els esperits. Aleshores si que la gent vivia encara que fos sobre les brases perquè la lluita i les dificultats són necessàries puix que són la base, el motiu del mèrit, del triomf, del crit de la victòria. Aquestes Imatges Santes són la Mà de Déu, que cal veure-la beneint a qui la implora”.Particel·la amb la tornada: “De llevant fins a ponent, / des de nord fins a migdia: Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent. // De cara al mar, a la vida, / al cim d’aquest turonet / us fa coixí tot l’esplet / d’aquesta terra florida. / Canta la mar i el vent / i lluu l’estrella del dia:// Verge de Gràcia, Maria, / us lloi el poble fervent.” 119|98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97575 Trobada gegantera de Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-gegantera-de-pineda-de-mar XX-XXI <p>Anualment se celebra una trobada de gegants a Pineda de Mar, organitzada per la colla local. Hi participen diverses colles d'arreu de Catalunya. Aquestes trobades es fan seguint el funcionament que regeix en l'Agrupació de Colles de Gegants de Catalunya (ACGC).</p> <p>La festa es fa voltant el 29 d'agost. Les colles assisteixen amb el compromís de torna-visita, això implica realitzar a més de la plantada de Gegants, cercavila, un acte de benvinguda, un berenar-sopar, i la realització d'un record commemoratiu per oferir a les diverses colles participants de cada poble o ciutat.</p> <p>La plantada es fa a la plaça de Sant Pere Pescador, des d'on comença la cercavila fins a la plaça de les Mèlies, on es fa el ball final, amb el ball de lluïment de cada colla.</p> 08163-225 Plaça de Sant Pere Pescador, s/n. <p>La trobada es fa des de l'any 1986, quan s'estrenen els gegants.</p> 41.6228113,2.6925449 474387 4607944 1986 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-dsc0030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97575-gegants-de-pineda-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97619 Aplec de Sant Andreu de l'Arboceda https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-larboceda <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, pp. 21.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). <em>Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda</em>. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). <em>Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). <em>Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256.</p> XIX-XXI <p><span><span><span>El novembre de l’any 2021 es recupera l’aplec de Sant Andreu de l’Arboceda que, segons algunes fonts, feia més de 150 anys que no se celebrava. Està organitzat pels Amics Escoltes del Montnegre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Badalló, president dels Amics Escoltes del Montnegre, explica que volen donar vida a aquell sector del Montnegre. La primera tasca ha estat fer una gran neteja del bosc i de recuperació del temple. L'estança annexa tindrà en el futur una planta i un altell que podrà acollir grups, sobretot caus d'arreu de Catalunya i que sigui punt de referència. En aquest primer aplec es donarà a conèixer les tasques que es duen a terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aplec comença amb una caminada, sortint de Calella. A les 12 del migdia es fa una petita celebració amb el capellà de Calella, Mossèn Cinto Busquet i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas. També es fa una petita xerrada sobre com era l'aplec a l'antiguitat que fa l'Aniol Noguera, i l'explicació tècnica de les obres que s'hi duen a terme que fa l'Àngel Badalló. També es fa un petit dinar de germanor per acabar la festa.</span></span></span></p> 08163-226 Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda. A l'extrem occidental del terme de Pineda de Mar. <p><span><span><span>L'Aplec de Sant Andreu es fa des de molt antic i es té constància que es va deixar de celebrar ara fa uns 150 anys degut a l'abandonament del temple.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Pere Badalló ha demanat que es respecti l'espai i es pugui gaudir en el futur per les futures generacions. Ha agraït tot el suport que han rebut fins ara en la recuperació, de mica en mica, de l'ermita de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després, escriu Marxuach, durant 5 o 6 anys 'un bon grup de calellencs, amants de la tradició, que improvisaren una nova imatge del Sant' hi va seguir realitzant l'aplec, fins que van desistir. Afegeix que aquell mateix any 1932 la desaparició de l'aplec 'arriba a complir mitja centúria' i que aleshores roman ja completament plena de vegetació. Segons aquest escrit, cal situar doncs l'abandonament oficial de l'ermita en el final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i els darrers intents de mantenir-hi l'aplec per Sant Andreu pels volts de 1882. </span></span></span></p> 41.6438918,2.6291402 469116 4610305 08163 Pineda de Mar Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5, asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu. 119 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97716 Ofici de pescador https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pescador-0 <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XVII-XXI Es mantè de forma simbòlica. <p>La inseguretat de la costa pels atacs de pirates va fer que, malgrat ser un poble costaner, a Pineda de Mar no es consolidés la pesca com una activitat quotidiana fins mitjans del segle XVIII. Moment en el que paral·lelament es consolida la zona del Raval de Mar, el barri de pescadors del poble. La pesca no era una activitat a temps complert, la majoria combinaven aquest ofici amb el de pagès.</p> <p>Les arts de pesca més practicats eren la teranyina, el bou, les nanses, la fitora, l'artet, els palangres, tresmall i sardinals. Les embarcacions eren de caràcter familiar, compostes per pares i fills. A excepció de la teranyina que necessitava una tripulació d'onze homes.</p> <p>El peix es podia vendre al detall o a l'engròs. Si era al detall era amb venda ambulant i si era a l'engròs es feia mitjançant una subhasta a la platja. Les dones se'n cuidaven de vendre al detall les captures fetes amb nanses, palangres, tresmall o fitora. Amb un carretó proveït de balances i paneres pel peix voltaven pels carrers de la població o a la Plaça de Catalunya al crit de 'va dones, que és fresc'.</p> <p>Les captures fetes amb teranyina, bou i sardinals es venia a la platja mitjançant subhasta a la baixa. S'exposava el peix en paneres i coves. Els principals compradors de peix blau eren empreses conserveres. A Pineda de Mar es coneix l'activitat de saladors de peix de Francesc Calm i Francisco Pimàs, l'any 1937.</p> 08163-229 Pineda de Mar, s/n. <p>L'any 1737 consten 26 homes dedicats a la pesca i, segurament, amb dedicació parcial. L'any 1790 Francisco de Zamora comptabilitza 22 embarcacions dedicades a la pesca. L'any 1860 ja són 39 persones que s'hi dediquen, el 1880 consten 56 i el 1905 en són 68. L’època de màxima activitat pesquera va ser durant la dècada de 1950 amb un total aproximat de 200 pescadors en una població total de 3.004 habitants.</p> <p>Als anys 60 del segle passat, molts pescadors van deixar la pesca o van combinar aquesta feina amb la indústria i el turisme. Actualment, els pescadors professionals que existeixen a la població ja no tenen les barques a la nostra platja sinó que, per qüestions de seguretat i rendiment, les tenen als ports propers d’Arenys de Mar o Blanes.</p> 41.6220012,2.6939356 474503 4607854 08163 Pineda de Mar Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97716-22902.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97717 Ofici de puntaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-puntaire <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVI-XXI Es manté de forma testimonial com activitat associativa. <p>L'elaboració de puntes de coixí al Maresme va ser una activitat molt important a partir del segle XVI. Era una tasca femenina per excel·lència que representaven una ajuda als ingressos econòmics de la família. Al segle XVIII la producció de puntes va experimentar un creixement significatiu gràcies a l'exportació que se'n va fer cap a Amèrica i a Europa.</p> <p>Segons la crònica de Zamora de 1790, a Pineda de Mar, hi havia 750 dones es dedicaven a l'elaboració de puntes de coixí i valorava la seva feina en 27.375 lliures, i afegeix: '<em>algunas mujeres enseñan la labor de encajes a las niñas, pagando éstas media peseta de emsada</em>'. Rafael d'Amat i Cortada també fa referència a les puntaires de Pineda 'les dones i minyones treballan moltas puntas de fil, blancas y negras...'. Una carta municipal de 1861 a la Tresoreria de l'Estat es dona una relació de dones pinetenques que feien blondes.</p> <p>La imatge d'un carrer ple de dones fent puntes és molt freqüent. Dones i nenes juntes, ja que era un ofici que s'aprenia des de la infància i que es transmetia de mares a filles. Actualment resten com a record d’una activitat artesana i tradicional, que es difon des del món associatiu.</p> 08163-230 Pineda de Mar, s/n 41.6262576,2.6894276 474129 4608328 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97717-p1640169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97717-p1640155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97717-p1640179.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'associació de puntaires de Pineda organitza anualment una trobada que l'any 2024 s'ha fet coincidir amb la Trobada Nacional de Catalunya. 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97718 Trobada anual de puntaires https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-anual-de-puntaires-0 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XX-XXI <p>L'associació de puntaires de Pineda de Mar organitza anualment una trobada de puntaires al municipi. L'any 2024 es convertí en la trobada nacional que s'organitza des de l'Associació Catalana de Puntaires. A la trobada, que se celebra a la plaça de les Mèlies, s'hi reuneixen associacions d'arreu i paral·lelament es fa un mercat de productes relacionats amb l'ofici. </p> <p>Segons declaracions dels organitzadors, la vocació de la diada és ser una<strong> </strong>festa de la cultura popular que transcendeixi l’àmbit de les puntes. Per això, en la 37ª edició han participat la Colla de Geganters i Grallers de Pineda. La geganta Ermessenda de Montsoriu lluí el mocador de puntes de coixí que les puntaires pinedenques van elaborar conjuntament l’any passat, una peça única i de gran dificultat tècnica, amb diferents ‘punts’ i sense nusos entre si i el grup de teatre local Cia Paranys, que donaran la benvinguda a les les puntaires que arribin en tren i les acompanyaran des de l’estació fins a la plaça Mèlies.</p> <p>La cita també vol recordar la importància que va arribar a tenir el Maresme en l’àmbit de les puntes a la segona meitat del segle XVIII, quan hi treballaven prop de 5.000 dones puntaries i les puntes s’exportaven a Amèrica i a tot el mercat espanyol.</p> 08163-231 Plaça de les Mèlies, s/n. 41.6263501,2.6893491 474123 4608338 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640188.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97718-p1640165.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97719 Varar i treure les barques a la platja https://patrimonicultural.diba.cat/element/varar-i-treure-les-barques-a-la-platja XVI-XXI <p><span><span><span>Els pobles de costa acostumaven a tenir les barques de pesca a les platges, sempre i quan no hi hagués un port o cala de refugi proper. Aquest fet comportava que l’acció de moure les barques cap al mar i viceversa es veiés dificultat per l’existència de la sorra. El sistema tradicional per moure les embarcacions ha consistit en fer-les lliscar damunt de travesses de fusta, anomenades pals, impregnades de greix, anomenat seu, que es desplacen a mesura que queden fora de l’embarcació. </span></span></span><span><span><span>Aquesta acció rep el nom de <em>varar</em>, quan es tracta d’entrar la barca a l’aigua, i <em>treure</em> quan es tracta de fer-la sortir del mar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varada es realitzava a força de braços, en canvi, la treta es realitzava amb l’ajuda de bous i/o cavalls i aparells reductors, i a partir d’inicis del segle XX, amb l’ajuda de cabrestants mecànics. A Pineda de Mar, quan ho feien els bous, eren de cal Coix; però els dies de temporal també s'utilitzaven els bous de can Boia i també algun cavall. Cal Coix i cal Boia eren dues cases properes a la platja que formaven part del Raval de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la varada com a la treta, tenen un moment crític per la seguretat de l’embarcació i dels pescadors que van a bord. Es tracta del moment en que la barca es troba a mercè de les onades, just al trencant. Per aquest motiu, existia la figura del paler, home encarregat de posar els últims pals en la varada i els primers pals en la treta. L’experiència d’aquests homes feia que sabessin quin era el moment oportú per garantir que l’embarcació evitava els embats de les onades al bot de l’aigua i, al mateix moment, que la barca se situés sobre dels pals per així poder desplaçar-la damunt la sorra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Pineda de Mar, actualment encara podem observar aquests coneixement ancestrals a l’hora de moure les barques que es troben a la platja, ara ja destinades a la pesca recreativa i a la navegació a vela llatina.</span></span></span></p> 08163-232 Platja de Pineda, s/n. <p><span><span><span>L'acció de varar i treure les barques damunt dels pals enseuats ha existit a Pineda de Mar d'ençà que la primera embarcació deuria arribar a la platja, que tractant-se d’un poble costaner ens podem imaginar que fou fa uns quants segles.</span></span></span></p> 41.6218629,2.6934461 474462 4607839 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-23201vararmoderna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-1918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-pescadorspineda1955-pineda.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Altres Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 98|94 60 4.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97800 Benedicció de l'aigua de mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-laigua-de-mar XIX-XX Només es conserva documentalment. <p>Antigament, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, els pescadors de Pineda de Mar tenien el costum de beneir l'aigua del mar. Es realitzava pel mes de maig i es feia per assegurar una bona collita de peixos a l'igual que les benediccions que es feien el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, pretenien assegurar una bona temporada sense tempestes que malmetessin les collites dels camps.</p> <p>D'aquest costum, només ens han arribat unes referències documentals del diari <em>La Costa de Llevant</em> que adjuntem a continuació:</p> <ul> <li>'Com de costum, lo dia de l'Ascenció va ferse la professó de rogativas anant a benehir lo mar. Lo passeig y'l barri de mar estaban encatifats ab flairosa ginesta, rosas y altres flors y las finestras engalanadas ab domassos y altres robas' (La Costa de Llevant, 24 de maig de 1903).</li> <li>'Se celebrá com tots los anys la d'anar a benehir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 3 de juny de 1905, pp. 14).</li> <li>'Ab gran concurrència de maynada ab banderas y pendons se celebrá la acostumada y tradicional d'anar a beneir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 30 de maig de 1908).</li> </ul> 08163-236 Pineda de Mar, s/n. 41.6212890,2.6948047 474575 4607775 08163 Pineda de Mar Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97842 Conjunt de sardanes relacionades amb Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-relacionades-amb-pineda-de-mar XX-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Pineda de Mar compta, des la primera meitat del segle XX i fins als nostres dies, amb 39 sardanes, composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades a personatges de la població, a la gent gran, a la Festa Major, a la ràdio, als aplecs i danses, o a mestres compositors ja desapareguts. El ventall és molt ampli i també té “l’<em>Himne a Pineda” </em>dedicat a la població<em>.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Soms i Janer </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 14/05/1914 – 28/12/2012)<strong>:</strong> <em>“Maria de Pineda”, </em>estrenada l’any 1937 i dedicada a la seva promesa. <em>“Pineda de mar”</em>; <em>“Carrer Tribala”,</em> <em>“Doctor Bertomeu”</em>; <em>“Gent gran de Pineda, endavant!”;</em> <em>“Germanor pinetenca”; “Himne a Pineda”; “Pineda, Xè aniversari d’aplec”; “Ràdio Pineda”; “Raval de Mar” i “Pineda, vint anys d’aplec”, estrenada per l’Aplec de Sant Jaume de Pineda l’any 1998; “ Pineda en el cor”, estrenada l’any 2005 a Pineda; “Sempre Junts”, dedicada a la seva esposa Maria; “25 anys d’aplec a Pineda”, </em>estrenada l’any 2003 a Pineda<em>; “El Museu d’en Caimel”, </em>estrenada l’any 2004 a Pineda;<em> “Ànima de poeta</em>”, dedicada al poeta Artur Iscla i estrenada l’any 1993;<em> “Celebrant els meus 95 anys</em>”, estrenada l’any 2009 al 82è aplec de Calella; </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Borgunyó i Garriga, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Sabadell, 05/05/1894 – 01/07/1967) <strong>:</strong> “Festa Major a Pineda”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Puntí i Alsina, Estanislau</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Tortellà, 05/12/1916 – 26/11/1999) <strong>:</strong> “Sardanistes pinetencs”, estrenada a Pineda l’any 1994. Tocava la trompeta, el fiscorn i el trombó i formava part de La Principal de Tortellà. Era fill d’Amadeu Puntí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carretero i Basart, Lluís</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (Pineda, 21/02/1931 – 15/04/2011) <strong>:</strong> <em>“La flor de Catalunya”;</em> <em>“Que bonica ets Pineda”</em> estrenada l’any 1985 a l’Aplec de Calella; <em>“Les Mèlies”</em> i <em>“Enyorada Pineda”,</em> estrenades a Pineda l’any 1983; <em>“Pineda Marinera”,</em> estrenada l’any 1989 a Pineda; <em>“Formosa Pineda”,</em> estrenada l’any 1946 i <em>“Aplec de Sant Jaume”,</em> estrenada també a Pineda l’any 2003.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Deprius i Ribera, Martí</span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span> (La Jonquera, 15/09/1878 – 20/02/1946) <strong>:</strong> <em>“Les noies de Pineda”. </em>Se sap que vivia a Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Marlet i Pujades, Emili </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Pineda, 01/01/1914 – 01/01/1937) <strong>: </strong><em>“Donzelleta pinetenca”. </em>També va composar<em> Esclat de joventut, </em>mentre estava al front de Terol, on va morir.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Gil i Membrado, Tomàs </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Horta de Sant Joan, 20/04/1915 – 04/06/2014) <strong>: </strong><em>“La petita Martina”,</em> dedicada a la néta de l’Emília Roig i estrenada l’any 2003 a Calella. Tocava el fiscorn a la Cobla Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Serra i Corominas, Joaquim </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Peralada, 04/03/1907 – 17/11/1957 ) <strong>:</strong> <em>“La dansa (de Pineda)”</em>, estrenada l’any 1955 al Centre Parroquial de Sarrià (Barcelona). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Subirà i Riera, Martí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Calella?) <strong>: </strong><em>“La festa pinedenca”, </em>estrenada l’any 2004. Tenia dos germans nascuts a Calella que també eren músics. En Joaquim va néixer l’any 1907 i tocava el tible, i en Josep, l’any 1900.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Galbany i Abril, Sigfrid </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Cabrils, 23/08/1936) <strong>: </strong><em>“A Joaquim Soms, el mestre”, estrenada l’any 2004 a Blanes </em>i<em> “Recordant al mestre Soms</em>”, estrenada l’any 2014 durant la Revetlla del 87è aplec de Calella.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Oltra i Ferrer, Manuel </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(València, 08/02/1922 – 26/09/2015) <strong>: </strong><em>“Dansa de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Cohí i Grau, Agustí </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(El Vendrell, 10/06/1921 – 09/03/2012) <strong>: </strong><em>“El rotllet de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Carbó i Vidal, Josep, </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>pseudònim <strong>Ravarey </strong>(Palamós, 26/10/1912 – 04/01/1988) <strong>: </strong><em>“L’aplec de Pineda”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span><span>Sagré i Vives, Antoni </span></span></span></span></strong><span lang='CA'><span><span><span>(Canet de Mar, 15/09/1930) <strong>: </strong>“Pineda de Mar”. Músic que tocava a la Cobla Costa Daurada. Tocava la trompeta, el trombó, el fiscorn i el contrabaix. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-239 Pineda de Mar, s/n. <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, varis estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “Método per aprender á ballar sardanas llargas”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques, vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, és convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6274528,2.6893947 474127 4608460 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pineda2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-pienda-31.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97842-sardanes-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
97937 El Cançoner de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canconer-de-pineda <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> XX <p>El cançoner de Pineda, publicat per primera vegada l'any 1931 i reeditat l'any 2021, és un recull de <span><span><span><span lang='CA'>238 cançons i 210 tonades fet per Sara Llorens des de 1902. Està dividit en nou blocs temàtics: cançons de capta; balls; cançons de bressar; cançons de mar; cançons de l’art de la terra; cançons de menar bestiar; cançons de tonada coadjuvadora, que poden ser cavalleresques, amoroses i llegendàries o de lladres, històrico-polítiques o satíriques; cançons de diada i d’època, on trobem nadales, de lladres, goigs de porta, cançons d’enramades i altres festes de carrer o cançons d’advent. El darrer grup són cançons de tonada evocadora, que es divideixen en bàsiques o religioses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància de l’obra situa Sara Llorens en la primera dona folklorista de Catalunya i els Països Catalans. No només pel volum aplegat en un ingent treball de camp, sinó també amb els criteris i la metodologia etnogràfica emprada. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Com diu ella mateixa a la introducció de l’obra: “Cal advertir, en començar, que aquest aplec és fet amb mires purament folklòriques; de manera que quedaria decebut qui esperés trobar-hi un conjunt de cançons triades o una especial depuració en cada una d’elles. Com en un recull d'arqueòleg o d'historiador [...] tota tria o depuració hauria desvirtuat el caràcter del mateix, que no és altre que el de la veritat popular [...]. Així és el nostre Cançoneret. Espontani; sense retocs, sense aditaments ni llimadures [...] Els reculls folklòrics no poden ni han de fer-se d'altra manera. Són l'expressió de l'ànima popular i no d'una selecció”.</span></span></span></span></p> 08163-240 Pineda de Mar, s/n. <p><span><span><span><span lang='CA'>Com ja hem dit, aquest aplec comença l'any 1902, paral·lelament al recull del Rondallaire. Josep Ferrer i Joan Pujades, expliquen en el pròleg de la reedició de l'obra de 2021, que puntualment va comptar amb la col·laboració del compositor Joan Masó i Goula (1876-1910), que en feia la transcripció musical. Quan tenia la feina força enllestida va patir un atac de cor que li va provocar la mort i gran part del material es va perdre. Llavors, Sara Llorens, per comptes de renunciar-hi, va tornar a començar. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La represa es fa a partir de 1928, amb la col·laboració del músic de Calella Josep Budí i la revisió final per part del mestre Francesc Pujol, que en aquell temps era el sots director de l’Orfeó Català.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1929, Serra Pagès proposa a Sara Llorens que cedeixi el material aplegat a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, però ella prefereix, publicar-ho primer com un corpus unitari. L’1 de febrer de 1929, mor Serra i Pagès i el Cançoner no es publica fins el 1931. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, Josep Massot i Muntaner descriu en l’Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que l’any 1930, Sara Llorens fa donació de 36 cançons i 86 corrandes i l’11 de febrer de 1933 de tot l’original del Cançoner de Pineda.</span></span></span></span></p> 41.6275550,2.6895368 474139 4608473 1902-1931 08163 Pineda de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sara Llorens i Carreras Sara Llorens (1881- 1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885, estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a 'l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona'. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda e Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpignan (1948), on mor l’any 1954. Publica Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98194 La Dansa https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dansa <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</span></span></span></span></span></p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Dansa, és una evolució gradual del Ball d’Almorratxes. Transcrivim el ball segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les balladores són tretes al ball pels macips, que les lliuren a llurs balladors. Mentre dura la treta de balladores pels macips, les parelles volten la plaça al so del motiu A. Aquest passeig dura segons el nombre de balladores que cal treure i les parelles que hi ha per a ballar. Com que el ball es presenta amb sis parelles, n’hi ha prou amb una sola vegada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PRIMERA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-4 Rístol a la balladora amb salutació a la caiguda del compàs 4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-14 Punt pla de cara i d’esquena, avançant en sentit contra horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>15-16 Rístol i es deixen anar de les mans</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Tothom vola cap a la seva esquena. Les dones avancen amb punt de perdiu i els homes amb punt pla una mica saltat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 En retrobar-se les parelles, s’agafen de la mà dreta i, girant sobre el seu eix, canvien de lloc voltant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Es repeteix els compassos 1-16 de la segona tirada però amb els papers invertits; és a dir, els homes per la part de fora i les dones per la part de dins, de manera que al final recuperen la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA I CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-32 Amb les mans a les faldilles, volten sobre el propi eix amb punt pla de costat, girant mitja volta cada 4 compassos en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-32 Inicien una cadena, que coincideix cada 4 compassos amb una balladora, la qual saluden. Avancen com indica el gràfic fent un punt pla una mica saltat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Rístol a la balladora alhora que aquesta es desplaça al centre i es tanca una rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-16 Tots els balladors puntegen amb una mica d’aire, avançant tota la rotllana en sentit contra horari. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En acabar el ball, se sol tornar una altra vegada al moriu A per fer un passeig de sortida”.</span></span></span></span></span></p> 08163-279 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Ball d’Almorratxes ha anat evolucionant amb els anys. El ball actual és l’anomenada Dansa. Es balla a partir de la passejada i sense el trencament de les almorratxes, ja que a més hi ha un cost molt elevat cada vegada que se n’havien de comprar. Així que actualment l’Ajuntament en preserva un joc especialment per al ball i un cop aquest acabat, es tornen a guardar per l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, s’introduí el costum de que fossin les dones les que triaven la parella amb qui volien ballar. Avui en dia, les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça, després hi ha les sis tirades amb el cos principal del ball i un passeig final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles. I si bé antigament es ballava amb una cobla de tres quartans, coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa, actualment es balla al so d’una cobla. </span></span></span></span></span></p> 41.6274300,2.6894200 474129 4608458 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98194-27906.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98195 Ball d'Almorratxes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dalmorratxes <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> XVIII-XXI Aquest ball ja no s'interpreta. <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Preludi de la dansa de Pineda per posar tots els balladors a la plaça. La balladora escull el macip. Aquest va a la taula a buscar el vano, el ram i l’almorratxa. Essencialment, consta de set tirades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball d’Almorratxes és un ball de festa major amb acompanyament de cobla que ha evolucionat amb el pas del temps. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PRIMERA TIRADA: (1-48). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Caminant a temps, l’alcalde entra de bracet amb la seva dona o la seva filla, seguit de sis dansaires que representen els regidors. Fan un parell de voltes i s’aturen de cara endins, en rotllana o en semicercle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16). Els macips entren caminant amb una almorratxa a la mà esquerra. Fan una volta i surten.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-32). Els macips tenen una dona i, després de fer rístol, fan una volta amb punt pla avançat. En la repetició del motiu, la lliuren al ballador corresponent i tornen a buscar una altra balladora.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). Es torna a repetir l’operació anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16). Es fan 2 compassos de rístol i punt pla de cara i esquena durant la resta del motiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). El batlle anirà caminant a la taula on venen les almorratxes i en demanarà una (8 compassos).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). Amb 8 compassos més, l’home 1 (el batlle) torna a lloc i es col·loca davant de la seva parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). L’home 1 fa fer un rístol a la seva balladora amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta de compassos (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. Amb 8 compassos més torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-16).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El batlle i la seva dona faran una volta al semicercle o rotllana tot saludant la resta de balladors i s’asseuran. En els 8 compassos darrers l’home 4 s’adreçarà a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). L’home 4 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva balladora. L’home 6 va a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). L’home 4 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). L’home 6 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 2 va a la taula de les almorratxes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. (1-8). L’home 6 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa a terra. L’home 2 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 5 va a la taula de les almorratxes. La dona 4 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(1-16). L’home 2 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 6 torna a lloc. L’home 5 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella. L’home 7 va a la taula de les almorratxes i en demana una.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-24). L’home 5 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 2 torna a lloc. L’home 7 torna a lloc i es col3loca davant per davant de la seva parella. L’home 3 va a la taula de les almorratxes i en demana una.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(25-32). L’home 7 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta s’adreça al centre amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 5 torna a lloc. L’home 3 torna a lloc i es col·loca davant per davant de la seva parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-40). L’home 3 fa fer un rístol a la seva parella amb 2 compassos i aquesta es dirigeix al centre de la rotllana amb la resta (6 compassos). Al darrer compàs llença l’almorratxa. La dona 7 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>(41-48). La dona 3 torna a lloc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A (1-16). Els homes fan fer un rístol a la balladora amb 2 compassos i es fa punt pla de cara i d’esquena fins al final del motiu, en què hom s’encararà i se saludarà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B (17-32). Es farà passeig a pas per compàs, de bracet. També a la fi del motiu hom s’encararà i se saludarà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C (33-48). Es tornarà al punt pla de cara i d’esquena i se saludarà una altra vegada al final del motiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SETENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A (1-16). Els homes sortiran del cercle per anar a buscar un ventall de record i les balladores restaran soles i quietes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B. (17-32). Els homes entraran caminant de manera que a la caiguda del darrer compàs ofereixin el ventall a la balladora respectiva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu C. (33-48). Es faran 2 compassos de rístol i es passejarà la resta del motiu. A la fi, durant els 2 darrers compassos es tancarà un cercle.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDANA CURTA: </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per acaball el ball, es fan dues tirades de curts i dues de llargs de qualsevol sardana curta”.</span></span></span></span></span></p> 08163-280 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de les danses. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball d’Almorratxes ha anat evolucionant amb els anys. El ball actual és l’anomenada Dansa. Es balla a partir de la passejada i sense el trencament de les almorratxes, ja que a més hi ha un cost molt elevat cada vegada que se n’havien de comprar. Així que actualment l’ajuntament en preserva un joc especialment per al ball i un cop aquest acabat, es tornen a guardar per l’any següent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda s’introduí el costum de que fossin les dones les que triaven la parella amb qui volien ballar. Avui en dia, les parelles, ja establertes, s’afegeixen a la passejada i volten la plaça, després hi ha les sis tirades amb el cos principal del ball i un passeig final.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les tirades de ball es dansen amb punt pla de cara i esquena i, de vegades, una mica saltat els homes, punt de perdiu les dones i un punteig amb una mica d’aire. Tots els balls de Pineda, inclòs el Contrapàs, eren ballats per parelles. I si bé antigament es ballava amb una cobla de tres quartans, coixinera, flabiol, tamborí i cornamusa, actualment es balla al so d’una cobla. </span></span></span></span></span></p> 41.6275300,2.6894700 474133 4608469 08163 Pineda de Mar Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98195-28001.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L’almorratxa és un vas de vidre o de terrissa decorat i ornamentat amb cintes de colors o amb flor. En les danses tradicionals catalanes, conté aigua aromatitzada per perfumar les noies que dansen. El seu origen sembla ser àrab, i hauria estat introduït a Catalunya, i especialment a la comarca del Maresme, durant les incursions a les costes maresmenques entre els segles XIV al XVI. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
98196 Ball Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-2 <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> XVIII-XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ball pla és un ball obert, sense limitació de parelles, en el que hom pot entrar i sortir en qualsevol moment amb la única condició de cridar “Rístol”, alhora que el fa fer a la balladora a tall de salutació a les altre parelles. </span></span></span></span></span>La balladora duu vano.</p> <p>Té dues parts ben diferenciades. L’una de moviments més reposats i l’altra amb moviments més saltats. El cos del ball consisteix en tres figures. Dues són reposades i la tercera és la saltada pels homes, mentre que les dones es mouen amb placidesa. El ball dura com tantes ganes hi ha. Al final, es repeteix el passeig acompanyat d’un moviment de cloenda. La melodia és una versió d’ ”El bon caçador”. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PASSEIG:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA FIGURA (una tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de les mans de parella, es fa punt pla de cara i d’esquena, començant de cara i avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació: la dona amb el peu esquerre i l’home amb el peu dret.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 Punt pla de cara i d’esquena, avançant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17-18 Rístol</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA FIGURA (1 tirada): </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Passeig agafats de bracet, fent una passa per compàs. En aquest moment les dones es tornen a ventar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant alhora que s’agafen de mans de parella.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Se saluden marcant el peu dret a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA FIGURA (una tirada):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Dones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Amb la mà esquerra a la faldilla i amb la dreta ventant-se, giren sobre el propi eix, en sentit horari, fent punt pla de costat i avançant un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Homes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-12 Volten la balladora, de cara, fent punt pla saltat i també avançant en sentit horari un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 salutació amb el peu de dintre de la parella a davant</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PASSEIG I FINAL</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-18 Les parelles es tornen a agafar de bracet i passegen talment com abans de començar el ball. Les dones es tornen a ventar. A la fi del passeig les parelles se saluden amb el peu de dintre: el dret per als homes i l’esquerre per a les dones.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-11 Agafats de mans de parella, s’avança fent punt pla de cara i esquena</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>12 Salutació amb el peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-14 Rístol en què la dona es desplaça per fer una sola rotllana tots els balladors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>18 Es tanca una rotllana i se saluda al centre.</span></span></span></span></span></p> 08163-281 Plaça de Catalunya, núm. 1 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> 41.6274600,2.6893100 474120 4608461 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98196-28106.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml