Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96753 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> | 08163-47 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | 41.6340200,2.6970800 | 474770 | 4609187 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96754 | Turó de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> | 08163-48 | Pla de can Roig, s/n | 41.6283174,2.6863041 | 473869 | 4608558 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 96755 | Serralada de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-49 | Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. | 41.6362700,2.6752800 | 472955 | 4609444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96757 | Carena de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-51 | Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. | 41.6447200,2.6860000 | 473851 | 4610379 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96896 | Plataners del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-mar | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. </span></span></span></span></span></span>La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, l<span><span><span><span><span lang='CA'><span>a brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08163-137 | Carrer de Mar, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. </span></span><span lang='CA'><span><span>El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.</span></span></span></p> | 41.6253763,2.6909294 | 474254 | 4608230 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13705autor-josep-boixadera-1912-fons-ampm.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96907 | Ginjoler de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. </span></span></span></span></span>És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura. </span></span></span></span></span></p> | 08163-139 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat. </span></span></span></span></span></p> | 41.6293709,2.6895567 | 474141 | 4608673 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13904.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96941 | Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> | 08163-154 | Passeig Marítim , s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> | 41.6214739,2.6907706 | 474239 | 4607796 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96942 | Alzina surera del carrer de Menorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> | 08163-155 | Carrer de Menorca, s/n | 41.6274593,2.6963945 | 474710 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97008 | Zona de dunes de la platja dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-dels-pins | <p><span><span><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume. </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord-est de la franja litoral de la població hi ha la platja dels Pins, que és la franja marítima que potser té menys pressió turística i que limita al nord amb la platja de les dunes, al municipi de Santa Susanna i al sud amb la platja dels Pescadors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, presenta un tram de terra ferma amb una plantació de pins i d’eucaliptus. Al seu costat, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de varis exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></p> | 08163-166 | Platja dels Pins, s/n | 41.6239280,2.6987233 | 474902 | 4608067 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat present a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobre freqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97009 | Xiprer del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-cementiri | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un xiprer de Monterrei o de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) que s'ubica en el recinte del cementiri municipal, en un dels parterres de l’avinguda principal del cementiri, a mà dreta, abans d’arribar a la capella. És un espècimen d’un centenar d’anys, que mesura 22 m. d’alçada, per un perímetre de volta de canó de 4,70 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli, que en bones condicions presenta un port piramidal mentre és jove i en forma de cúpula, quan envelleix de manera natural. El seu tronc és gruixut, amb una amplada de soca important i amb una escorça grisenca i profundament esquerdada que es desprèn en tires verticals. És endèmica de la costa central de Califòrnia emprada com a ornamental a Catalunya i resisteix molt bé al salnitre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les branques són gruixudes, amb fulles escamoses d’entre 1 i 2 mm de longitud i de color verd. Les pinyes són globoses de 8 a 14 mm de diàmetre i amb les escates mucronades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-167 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual plaça de l’Església i la plaça de Pius XII. El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna. L’arbre, s’hauria plantat en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya preserva a la cartoteca digital el projecte de cementiri públic per a la vila de Pineda, que està datat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> | 41.6260675,2.6998715 | 474999 | 4608304 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-04foto-cabre-junqueras.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els xiprers que es troben plantats als cementiris tenen un significat espiritual i cultural profund. Aquests arbres de forma esvelta i perenne simbolitzen l'eternitat i la immortalitat i el seu ús no només és propi de la cultura cristiana sinó que és comú en altres tradicions d'arreu del món.En moltes tradicions, el xiprer representa la connexió entre el cel i la terra, i és un símbol d'elevació espiritual. La presència de xiprers als cementiris s'interpreta en el cristianisme com un pont perquè les ànimes trobin la vida eterna i la resurrecció, en una analogia amb aquests arbres frondosos i de manera ascendent. A més, la longevitat del xiprer i la resistència a la descomposició es veuen com un reflex de la vida eterna. A l'antiga Grècia, la raó per la qual es plantaven xiprers als cementiris s'explica en el mite de Ciparís, un jove que va assassinar per accident el seu cérvol domesticat. Com que se sentia culpable, va demanar al déu Apol·lo que el convertís en un xiprer per a poder plorar-lo. Des de llavors, els grecs van adquirir el costum de plantar xiprers als cementiris. També ho van fer els romans, que van consagrar el xiprer al déu infernal Plutó amb l'adjectiu “fúnebre”, significat que encara té aquest arbre avui dia. Col·locar una branca de xiprer a la porta d'una casa era símbol de mort.Més tard, ja a l'Europa medieval, el xiprer es va convertir en un símbol comú de dol. Es plantava en cementiris cristians com un recordatori de la vida després de la mort i la resurrecció, esdevenint un símbol universal de dol i esperança eterna. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97668 | Riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pineda-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Agència Catalana de l’Aigua (2000). <em>Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme.</em> Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans.</em> Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS, Josep. «Les Rierades Al Maresme». L'<em>Atzavara, </em>1, Vol. 23, p. 61-79.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). <em>Laietania, XX: Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana</em>. Pàg. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial.</em> Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PAVÓN, David (2004). <em>El patrimoni hidràulic de la riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple</em>. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, pp. 91-97.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona</em>. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, pp. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera de Pineda de Mar, és un curs d’aigua intermitent situat al bell mig de la comarca del Maresme. Neix a Hortsavinyà, un llogaret de Tordera, a uns 600m. d’alçada, en el Sot d’en Pica, situat entre el puig d’Hortsavinyà i el coll de les Planes. Després d’un recorregut de 10,91 km., desguassa a la platja de la riera, en el municipi de Pineda de Mar. Té una de les conques més extenses amb 16,89 km2, juntament amb la riera d’Argentona, amb 77,86 km2, la riera de Vallalta o de Sant Pol amb 38,76 km2 i la riera d’Arenys amb 12,94 km2. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots aquests cursos d’aigua, a diferència del vessant vallesà, que drenen a la conca de la Tordera, ho fan directament a la mar Mediterrània. Si els cursos vallesans tenen conques de mida mitjana, pendents moderats i poc urbanitzats, amb vegetació de ribera ben desenvolupada i amb avingudes generalment no catastròfiques, els litorals com és el cas de Pineda, tenen poc quilòmetres de recorregut, pendents elevats, conques reduïdes i estan fortament urbanitzades i en conseqüència, les avingudes en temps de pluges són sobtades i amb efectes, que poden ser catastròfics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre tret característic de les rieres de la comarca és la quantitat de sorres i material sedimentari que transporten. En el cas de Pineda, Calella, Malgrat o Montgat, hi afloren materials paleozoics i triàsics. El darrer tret distintiu són els mòts, que es generen de forma natural per l’acumulació del material sorrenc que transporta la riera. Aquest fet, dona lloc a un dipòsit sedimentari de secció triangular i allargat a banda i banda de la llera semblant a un talús. Aquests, protegeixen de les crescudes els terrenys dels entorns, però pot donar-se el cas que amb una pluja torrencial es trenquin per sobreeiximent i les aigües envaeixin aquestes zones planes, generalment agrícoles. Per això aquests marges sempre han estat mantinguts i conservats pels pagesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de la riera de Pineda, la capçalera rep el nom del Sot d’en Pica, un tram més avall, a la balma dels Tortosins, rep el nom de sot del Salt i un cop passat el molí d’en Buc, ja rep el nom de riera de Pineda. Si bé en el seu tram final presenta un curs rectilini, no és el cas a la capçalera. Està constituïda per nombrosos torrents o sots, amb una distribució de tipus dendrítica i un pendent mitjà de canal principal del 6,09%. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per les seves característiques, en el sentit longitudinal, des de la capçalera fins a la desembocadura, compren una conca de recepció o zona de concentració d’aigua d’uns 8 km. És el tram on rep les aigües de gairebé tots els seus afluents, procedents en gran part dels vessants hidrogràfics que neixen en els contraforts del Montnegre i el Corredor. És on l’orografia és més complicada i eminentment forestal. En segon lloc hi ha un canal de desguàs o zona de transferència, que ocupa bàsicament la plana, d’uns 2 km de longitud. Està caracteritzada per extensos canyars amb algun alocar i algunes espècies de ribera. I finalment, la zona terminal o ventall al·luvial que correspon a la desembocadura que transcorre una zona periurbana als voltants de la qual es combinen conreus, habitatges i instal·lacions hoteleres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des del seu naixement, un cop passat can Pica i can Portell, els afluents del vessant hidrogràfic dret són: la canal de can Borra, el sot de l’Esplai, el sot de can Buc, el sot de Rupit, el sot del dolmen de ca l’Amat, el sot de Sant Andreu, el sot de les Acàcies i el de Matallops, el torrent de can Perers, el sot de Davall, el sot de Mas Leri i el torrent de n’Avall, el torrent de ca n'Oliver de Sitjar i el torrent de can Cànoves. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al vessant hidrogràfic esquerre destaquen varies torrenteres o sots que s’originen a l’Espinal, a sota el roc del Gamarús i al turó de Verinals, a la serra de l’Avetosa. Aquests baixen perpendiculars fins a trobar el sot del Salt, que més endavant rep el nom de riera de Pineda. També en són afluents, el sot d’en Fresquet, el sot d’en Mas, el sot del salt de l’aigua, el torrent de can Planes, i la canal de can Riu. A partir del molí d’en Buc, la riera de Pineda rep les aigües de la canal de la vinya d’en Buc, del sot de les Oliveres i del sot de les Peces o de can Terrades. Aquí trobem el molí fariner de cal Marquès. Més endavant hi ha el sot o torrent de la font del Ferro i l’aqüeducte romà de Sant Pere del Riu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llavors, la riera transcorre pel costat de llevant del turó de Montpalau, travessa l’autopista C-32 i el pont del Diable i baixa paral·lela a la carretera de Pineda de Mar a Hortsavinyà fins a trobar el torrent de Can Cua, on hi ha l’aqüeducte romà que porta el mateix nom i finalment el torrent de can Palau de la Guitarra. En aquest punt, ja s’entra en el darrer tram de desguàs, on la riera travessa el pla de can Roig i la Nacional II, i uns metres més lluny ho fa per sota la línia del ferrocarril per desembocar a la platja de la Riera, que està protegida per esculleres.</span></span></span></span></span></p> | 08163-227 | Pineda de Mar, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg de la vall i turons adjacents que drena la riera de Pineda es localitzen diferents assentaments o jaciments arqueològics que testimonien d’una ocupació en temps ibers i romans, tot i que els jaciments més importants fins ara es concentren a l’interior o prop de l’entrada de la riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Montpalau hi ha un oppidum iber que data d’entre el 200 i el 50 aC., quan la romanització despobla aquest aquesta tipologia d’assentaments. S’hi ha localitzat dues sitges i restes de murs amb la muralla septentrional. A més, el castell s’assenta sobre de les restes de murs i en reaprofita part de les estructures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Sant Jaume, dins d’una propietat privada, sembla que hi hauria un segon <em>oppida iber</em>, de la mateixa època que l’anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord del turó de Sant Jaume, en terrenys de can Cànovas, s’hi ha localitzat grans quantitats de ceràmica romana, que podrien indicar una possible escombrera d’algun tipus d’assentament rural entre els segles I aC i II dC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En llarg de la vall de la riera de Pineda es localitza l’aqüeducte romà de can Cua, però un xic més amunt s’ha de tenir en compte la presència d’un altre aqüeducte, el de Sant Pere del Riu, dins del terme de Tordera i que probablement estiguin relacionats. L’aqüeducte en qüestió començava a la finca de can Bofí i tenia una extensió de 3'5 km fins a la vil·la romana de can Roig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’entrada de la vall, en un petit turonet, hi ha les restes de la vil·la romana de can Roig que controlava visualment tota la vall de la riera de Pineda fins a la desembocadura de la Tordera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A 800 m. de l’entrada d’aquesta vall hi ha la necròpolis romana de can Bel, amb una dotzena de tombes excavades entre altres restes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al sud de l’església, i carrers dels encontorns s’hi ha localitzat diferents fragments de ceràmica romana i un denari d’argent. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>I a l’oest de la vall hi ha la torre de Merola, cal Camps i mas Roger, aquests dos darrers, són jaciments que tenen continuïtat. </span></span></span></p> | 41.6291547,2.6824722 | 473551 | 4608651 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22705.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació.Constitueixen un ecosistema propi tan pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97770 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-5 | La font ja no raja i algun tram de la conducció ha estat malmès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de Sant Jaume està situada entre el mas Castellar, el molí de Castellar i l’ermita de Sant Jaume, al peu d’un plataner de tres branques de grans dimensions. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només baixar la rampa en direcció a l’arbre, s’observa un mur de pedra arrebossat d’una trentena de centímetres d’amplada per una trentena de metres de llargada que sorgeix de sota terra. Els maons que recobreixen la part superior estan al descobert en quatre indrets. Al seu interior hi ha una canal que servia per a portar l’aigua fins al broc. A l’altre extrem, hi ha la font pròpiament dita. Actualment seca i un xic malmesa. El broll d’aigua era de la mida de la canal. No es conserva ni la pica, ni l’abeurador ni el safareig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia de principis de segle XX, s’hi pot veure una primera pica de recollida d’aigua, emprada bàsicament per a beure-hi directament o per omplir càntirs i gerres. D’aquí sobreeixia a una segona pica allargassada que era emprada com abeurador però que transportava l’aigua cap a un safareig on les dones hi anaven a rentar la roba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta deu d’aigua té el seu naixement entre els contraforts del coll dels Altars, que donen naixement al torrent de Sant Jaume per una banda, i de dos afluents de la riera de Pineda que s’originen en el vessant de migdia del turó de Montpalau, a llevant de can Martorell. A banda dels pous verticals d’escapatòria situats en llarg del seu recorregut, es conserva la portella d’accés a la mina que està situada a mà esquerra, en el mur del barri d’accés al mas Castellar. </span></span></span></span></span></p> | 08163-234 | Turó de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El topònim s’origina a partir de la presència de l’ermita que li dona nom. És un indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i escoles, sinó que anualment, des de l’any 1926 s’hi celebra un aplec. Tot i que ha tingut alguna interrupció en el temps, des de l’any 1979, l’associació de veïns del barri de les Creus organitza, entre el darrer diumenge del mes de maig, o la primera setmana de juny, la festa de Sant Jaume, amb una missa en honor del sant, una ballada de sardanes amb una cobla i una arrossada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual propietària del molí recorda entrar-hi amb el pare i l'avi. i ajudar a fer-ne el manteniment fins a la deu d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 41.6350629,2.6767963 | 473081 | 4609309 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97771 | Alzina surera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-235 | Avinguda Sant Jaume, s/n. | 41.6356117,2.6768121 | 473082 | 4609370 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tot just 10 m. d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97805 | Parc Natural del Montnegre i El Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montnegre-i-el-corredor | <p>AA.VV. (2009). <em>Rutes de patrimoni arquitectònic.</em> Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>AA.VV. (2008). <em>Rutes de flora i fauna</em>. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>ALZINA i BILBENY, Pere. <em>Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor</em>.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). <em>Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000)</em>. Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). <em>Manual dels hàbitats de Catalunya</em>. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</p> <p>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). <em>Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera)</em>, de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</p> <p>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). <em>Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor</em>. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). 'Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor', a <em>IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredo</em>r, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid.</p> <p>LUNA, Gonçal (2005). <em>Guia del parc del Montenegre i el Corredor</em>; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</p> <p>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). <em>Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.</em> Medi físic i fauna.</p> | <p><span><span><span>El Parc del Montegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Pineda de Mar, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Fogars de la Selva, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La superfície de Pineda de Mar inclosa dins del parc està situada al nord-oest del municipi. A la part més oriental, tenim una petita zona que correspon al Turó de Montpalau, continua més a l’oest amb una porció del bosc de can Gibert que queda delimitat per l’obertura de carrers i urbanitzacions del turó de Llevant i el turó de Migjorn. El Bagueny de can Carreres amb els Aiguals, el sot de Sant Andreu, el collet i el sector de migdia del turó de Sant Andreu amb el turó de la Punta de Garbí, són el bloc més compacte protegit de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest substrat geològic està format per un cos granític travessat per roques filonianes. A la part més alta del Montnegre hi destaca una llesca de material metamòrfic molt resistent a l’erosió. Això fa que el Montnegre sigui sens cap dubte, molt més abrupte. Si bé aquest parc presenta dues zones climàtiques ben definides, degut a la seva orientació Vallès-marina, el vessant del municipi de Pineda de Mar és més sec i amb temperatures més suaus i per tant, les rieres i sots, són de règim majoritàriament esporàdic, amb baixades sobtades en temps de pluges. </span></span></span><span><span><span>El sector protegit constitueix un conjunt muntanyenc compacte i continua, de relleu més aviat suau i en gran part modelat en algun moment de la història per l’activitat humana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formacions arbòries més esteses són l’alzinar i les suredes, afavorides per la indústria associada al suro, i també com a matèria carburant en el cas de l’alzina. També hi ha pi pinyer, que ocupen fàcilment territoris abans conreats per la vinya i posteriorment abandonats a partir de la fil·loxera. Destaquen a les obagues, les avellanedes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varietat d’ambients propicia la presència de fauna, diversa i abundant, que en els indrets on la massa forestal és més densa i conservada afavoreix la presència d'espècies de caràcter forestal. El mamífer més gran és el senglar, sense depredador i el segueix el cabirol i la guilla. També hi ha geneta, fagina, toixó, mostela, esquirol, i un gran nombre d’aus que van des dels rapinyaires, el picot verd, o el gaig. Mentre que en els ambients més humits, en els sots i altres fondalades properes a l’aigua, prosperen una gran varietat d’invertebrats i amfibis. </span></span></span></p> | 08163-238 | Plaça de l’Església, 13, (08471 - Vallgorguina) | <p><span><span><span>El PEIN o Pla Especial d’Interès Natural, és l’instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d’espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que és alhora un pla territorial sectorial enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). </span></span></span><span><span><span>Els seus objectius fonamentals són, per una banda la de donar una protecció bàsica a aquests espais, i per l’altra establir un sistema d’espais naturals protegits representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d'interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d'aquests 17, tres són prioritaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pineda de Mar és un dels tretze municipis que formen part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb 73,22 ha. que corresponen a la part nord-occidental del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest parc està situat a la Serralada Litoral entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental amb una extensió de 15.010 ha. Està integrat per dos conjunts muntanyosos que tenen el punt de contacte al coll de Collsacreu. Al sud, el Corredor, amb un relleu suau i coronat a 657 m. pel santuari que duu el seu nom. Al nord hi ha el Montnegre, més abrupte amb altituds màximes de 758,01 m. al turó Gros i de 760,30 m. al turó d’en Vives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La partió entre els dos massissos queda determinada per les rieres de Vallgorguina i d’Arenys. La mar Mediterrània i la depressió vallesana limiten longitudinalment el parc, i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.</span></span></span></p> | 41.6443278,2.6316762 | 469327 | 4610353 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23805.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97945 | Alzina de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-teixidor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892).<em> Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Teixidor és un exemplar singular de <em>Quercus ilex. </em>Està situat a la part posterior de la casa, en el marge dret, just al costat del barri d’accés. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 a 300 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc que s’inclina cap el camí. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada, amb algunes cavitats i les marques de dues branques grosses tallades i arranades al tronc principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm. amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 12 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 260 cm. i el volt de soca 4 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-242 | Carrer de can Teixidor, núm. 1 | 41.6230579,2.6690783 | 472433 | 4607979 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24206.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines de treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98072 | Pins pinyoners de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-can-cassola | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de can Cassola estan ubicats, ambdós en el mateix marge, a una trentena de metres l’un de l’altre, a mà dreta del camí que un cop deixada la pista principal, mena cap a la casa per la façana orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és el que està més a prop del camí i de la pallissa mig ensorrada. Creix en ple marge, i està envoltat de vegetació que impedeix aproximar-se. El contorn de la soca mesura uns 3,5 m. de perímetre i el tronc supera els 2,5 m. de diàmetre per una alçada d’uns 15 m. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, tot i tenir alguna branca morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El segon també creix en el marge, una trentena de metres més al nord. S’hi accedeix fàcilment entrant per un corriolet que hi ha per sota del primer espècimen. El contorn de la soca i el volt de canó mesuren uns dos metres de diàmetre ja que l’arbre és totalment rectilini. No s’observa cap ferida al tronc. L’escorça és vermellosa i gruixuda i la capçada de més de 18 m. se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a 15 cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm. de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-254 | Can Cassola, s/n. | 41.6316300,2.6739400 | 472841 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No han estat mai podats, però no se’ls observa cap malaltia. És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98073 | Alzina del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina del torrent de Sant Jaume és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> situat a mà dreta, a peu de torrent, només entrar cap el torrent des del camí que mena a can Cassola. Les canyes impedeixen la visibilitat del tronc, però només aproximar-s’hi pel camí es pot veure una gran capçada rodona que sobresurt espectacularment. El torrent és accessible en vehicle. A mà esquerra hi ha un mur de pedra de tancament d’una finca de conreu, resseguit per l’altre costat per avellaners que fan d’aquest indret un lloc ombrívol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 15 m. d’alçada per 16 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2,50 m. i el volt de soca 2,65 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El perímetre es manté net de canyes tot i que encara s’hi poden veure restes de materials d’obra com uralita procedent d’antics abocaments.</span></span></span></span></span></p> | 08163-255 | Torrent de Sant Jaume, s/n. | 41.6296100,2.6760500 | 473016 | 4608704 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98074 | Alzina surera del camí del pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-del-pla-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera del camí de Sant Jaume, està situada, a uns 50 m., des de l’ermita homònima en direcció al camí de can Martorell. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tot just deu metres d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> | 08163-256 | Camí de Sant Jaume, s/n. | 41.6355500,2.6767900 | 473080 | 4609363 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98116 | Alzina de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Cànoves és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en un alzinar molt ben conservat, a pocs metres de la façana sud de la torre. Només arribar a la casa, sobresurt una capçada imponent de més de trenta metres de diàmetre. </span></span></span></span></span>És un arbre monumental, robust, perennifoli, de més de 300 anys, que destaca pel seu creixement inclinat i per la seva espectacular capçada i per una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. Ja fa anys que se li va tallar una branca justament per la banda d’inclinació.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escorça és de color bru, molt rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p>Mesura una bona vintena de metres d’alçada per més de 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó depassa els 2,70 metres i el volt de soca els 3 m.</p> | 08163-260 | Mas Cànoves, s/n. | 41.6389979,2.6764664 | 473055 | 4609747 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98117 | Pi de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-canoves | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) de can Cànoves està situat al capdamunt del marge dret de la riera de Pineda de Mar, en el pla del cas Cànoves. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només s’hi pot apropar des de l’interior de la finca ja que la riera està envaïda per la vegetació que n’impedeix l’accés. El contorn de la soca mesura uns 2,20 m. de perímetre (tenint en compte la bifurcació del tronc des de la soca), per una alçada d’uns 14 m. La capçada és força uniforme en forma d’ombrel·la, tot i que va quedar afectat pel temporal “<em>Glòria</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli amb les fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de deu a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-261 | Can Cànoves, s/n. | 41.6316500,2.6803500 | 473375 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha tingut alguna poda, segurament degut al temporal, però no se n'observa cap malaltia. El Pinus pinea, és el més resistent dels resinosos als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada, que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98175 | Lledoner de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-valeri-comas | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> de can Valeri està situat davant de les corts de la casa, a tocar de l’era. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura una quinzena de metres d’alçada per una vintena d’amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. S’anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-270 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | 41.6362457,2.6840664 | 473687 | 4609439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98176 | Lledoner del mas Olivé del turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-olive-del-turo | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árbole</em>s. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> del mas Oliver del turó, està situat al davant mateix de la casa. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc creix amb una certa inclinació i es ramifica ràpidament. L'escorça és llisa i de color gris a excepció de la part inferior del tronc i soca, on està més arrugada. La seva capçada és molt espectacular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 17 m. d'alçada per una vintena d'amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-271 | Torrent de Sant Jaume, s/n | 41.6340766,2.6772067 | 473115 | 4609200 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98178 | Alzina surera de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-palau-de-la-guitarra | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera de can Palau de la Guitarra, creix ufanosa en una zona boscosa i ombrívola que hi ha al darrera de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Cua, que neix en els contraforts del turó de la Guàrdia. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a dos metres d'alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta, a causa de la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 19 metres d'alçada per 15 m. d'amplada de capçada aproximadament. El volt de canó és d'1,82 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix ambient s’hi desenvolupen altres sureres que si bé no són tant grans, presenten les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> | 08163-273 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6406517,2.6827736 | 473580 | 4609928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98180 | Alzines sureres del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> | 08163-274 | Torrent del sot de can Valeri, s/n. | 41.6374100,2.6850300 | 473767 | 4609567 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98836 | Alzina de l'Aragonès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-laragones | <p><span lang='CA'><span><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>L’alzina de l'Aragonès, és un exemplar singular de <em>Quercus ilex, una alzina monumental </em>situada a la llera dreta del rial, uns dos-cents metres a munt entrant des del camí que mena a Can Cassola. Resseguim el mateix mur de pedra que ens queda a mà esquerra, entre avellaners, alzines i canyissars. De sobte, el rial s'estreny i l'accés es complica degut a la vegetació i les canyes i bardisses impedeixen la visibilitat de l'espècimen. Una arrel de grans dimensions que travessa el rial ens delata la seva presència. Mirant enlaire, s'observa una capçada de més de trenta metres d'amplada. Tallant unes canyes del marge s'accedeix gairebé a tocar del tronc.</p> <p>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 300 anys, que destaca per la seva capçada, extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret i bifurcat. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. El tronc actual és el resultat de la fusió de dos troncs. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre.</p> <p>Mesura uns 25 m. d’alçada per 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El perímetre o volt de canó dels dos troncs serien de 2,40 i 3,24 aproximadament, mesures preses a 1,30 metres d'alçada des del volt de soca. </p> | 08163-288 | Torrent de Sant Jaume | <p>Es tracta d'un espècimen autòcton mediterrani, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).</p> <p>De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs i fer-ne farines.</p> | 41.6318570,2.6767340 | 473074 | 4608954 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguna poda, sense massa miraments, pel pas d'un cablejat elèctric. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98837 | Plataners de la font de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-de-santa-anna | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>Pujant pel carrer del Segre, a la llera dreta del torrent del Correu, hi ha tres plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), centenaris de gran bellesa, amb unes capçades imponents. Tots tres estan situats en el marge del torrent. En urbanitzar aquest sector, se'ls va protegir amb un encaix efectuat a la mateixa vorera, de manera que les arrels no quedessin afectades durant el seu creixement i els arbres puguin envellir de la manera més natural possible. </p> <p>Els troncs són rectilinis i molt curts degut a les podes inicials, amb nombroses branques verticals que han permès desenvolupar una capçada molt alta de més de trenta mestres. La proximitat dels tres espècimens fan que quan té la fulla doni una sensació de capçada gegantina i ben arrodonida. Els troncs desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. El vol de canó dels tres espècimens és actualment de 2,40 m; 3,19 m i 3, 28 m respectivament. </p> <p>Les fulles acostumen a ser grans, palmades, que poden mesurar ben bé entre 30 i 35 cm. Tenen també cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats (de vegades tres). El peciol és llarg, eixamplat a la base. Els nervis principals de la fulla depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi. Les flors estan reunides en aments de forma esfèrica i són unisexuades. El fruit és en forma de poliantocarp emplomallat, reunit en varis glòbuls d'uns quatre centímetres de diàmetre que fructifiquen a la tardor. </p> <p> </p> | 08163-289 | Torrent del Correu | 41.6336990,2.6681000 | 472356 | 4609161 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars com és el cas dels espècimens que trobem a la llera dreta del torrent del Correu. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98838 | Surera del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-torrent-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult i robust i amb una brancada potent, que creix a la llera dreta del rial, arran del mur de pedra de les terres de la finca adjacent. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en varies branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles. La fulla és perenne; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</p> <p>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</p> | 08163-290 | Torrent de Sant Jaume | 41.6299268,2.6762332 | 473031 | 4608740 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda d'un jove lledoner, a un pam de la soca, hi creixen dues alzines sureres més. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 96765 | Monument a la indústria tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-59 | Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n | 41.6237300,2.6727400 | 472738 | 4608052 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96916 | Homenatge a Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens | <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> | 08163-142 | Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n | 41.6205468,2.6867581 | 473905 | 4607695 | 2009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96917 | Homenatge a Joaquim Barceló i Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-joaquim-barcelo-i-borrell | XX | <p>Escultura en homenatge a la figura de Joaquim Barceló i Borrell, pinetenc il·lustre. Sobre un sòcol de maons, hi ha tres cercles de diferent diàmetre, realitzats en acer '<em>corten</em>', de manera secant. L'estructura reposa sobre una biga vertical, també d'acer. A les dues cares d'aquesta s'hi pot llegir la següent inscripció: 'UN HOME DEL POBLE'.</p> <p> </p> | 08163-143 | Plaça de Joaquim Barceló i Borrell, s/n | 41.6276169,2.6945618 | 474557 | 4608478 | 1990 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Narcís Roig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96918 | Homenatge al doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-doctor-josep-m-bertomeu-i-garriga | XX | Tot i que ha perdut una inscripció que tenia en el lateral del pilar. | <p>Bust del doctor Josep M. Bertomeu, naturalista, fet de bronze, sobre un pedestal de secció quadrada amb la inscripció que diu: ' AL / DOCTOR / JOSEP M / BERTOMEU / I / GARRIGA / FILL PREDILECTE DE / PINEDA DE MAR / 19-12-1976'.</p> <p>Es troba instal·lat a la plaça que porta el seu nom, al costat de la carretera Nacional-II.</p> | 08163-144 | Plaça del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga, s/n | 41.6260397,2.6825970 | 473560 | 4608306 | 1976 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96919 | Homenatge a la germana Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-germana-angela | XX | Tot i que ha perdut part de la policromia. | <p>Monument dedicat a la Germana Àngela, mestra de Pineda de Mar.</p> <p>Sobre una base tronco piramidal de ciment, hi ha un monòlit de pedra (144 x 47 cm) amb el rostre en relleu de la germana Àngela i la inscripció que diu: 'GERMANA ÀNGELA' / ENS HEM TORNAT / A TROBAR / TOTS JUNTS / AMB LA / GERMANA ÀNGELA / I D'AQUEST / RETROBAMENT / N'HEM FET / UN HOMENATGE / ANTICS ALUMNES / PINEDA DE MAR / 28 DE MAIG DEL 1978'.</p> | 08163-145 | Plaça de la germana Àngela, s/n | <p>La Germana Àngela i de les germanes dominiques de l'Anunciata arriben a Pineda l'any 1889. La construcció de l'escola, inicialment un edifici de dues plantes situat al carrer de Mar, és de l'any 1894. De les nombroses germanes que han passat pel col·legi i s'han dedicat a l'ensenyança dels infants i joves del municipi, es conserva un gran record de la germana Àngela, més coneguda com a germana Angeleta.</p> <p>El seu nom, però, era Rita Vilarrasa Cases, nascuda el 28 de novembre de 1884 a Amer. La Guerra Civil (juliol 1936) l'obliguen a fugir i passar a França, a Narbona, on treballa fent feines del camp. De retorn, arriba a Pineda el setembre de 1945 junt amb la germana Carme.</p> <p>Sempre es va dedicar a donar classes als més petis; ella al mig de l'aula i els infants en grups treballant als costats: sumes, restes i taules de multiplicar. Els seus alumnes el 28 de maig de 1978 li van oferir un homenatge amb la inauguració d'un monòlit instal·lat a una plaça que duu el seu nom: plaça de la Germana Àngela (Font: Facebook 'que maca és Pineda').</p> | 41.6309423,2.6891380 | 474107 | 4608848 | 1978 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96919-14505.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96920 | Asteroide | https://patrimonicultural.diba.cat/element/asteroide | XXI | <p><span lang='CA'><span>Monument dedicat a la figura de l'artista Josep Tharrats i Vidal (Girona, 1918 - Barcelona, 2001) ubicat en el pati de l'antiga biblioteca popular. Consisteix en una planxa de ferro de 0,6 cm de gruix per 250 cm. de diàmetre, deformada amb un toro; resina, llaminadures de ferro i terra de forneria. Pesa 250 quilos.</span></span></p> <p><span lang='CA'><span>Una placa a terra diu 'En commemoració dels cents anys del naixement de Joan Josep Tharrats'. </span></span></p> | 08163-146 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p><span><span><span lang='CA'><span>Al maig de 2019, s’instal·là al pati de l’antiga biblioteca popular, plaça de les Mèlies, 21.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.6257800,2.6899950 | 474176 | 4608275 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96920-14603.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Penadès | Tharrats era pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956).El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n'escrivia els textos i en dirigí l'edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art i el Salomon Guggenheim Museum, de Nova York, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d'Art Modern, Barcelona. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96922 | Escultura 'La Sirena' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-sirena | XX | <p><span><span><span>Escultura en bronze d'una sirena ajaguda en una roca i escoltant el so d'un caragol de mar, que sosté amb la mà dreta i se l'acosta a l'orella. Tota ella està situada damunt una roca, en un parterre del passeig, delimitat per antigues travesses de fusta de la via del ferrocarril. </span></span></span></p> | 08163-148 | Passeig de Mar | <p>Cedida per Josep Maresme i Pedragosa.</p> | 41.6218764,2.6931502 | 474438 | 4607841 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96922-14804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Agustí Guasch i Gómez | Agustí Guasch i Gómez és un escultor, pintor i dibuixant, nascut a Barcelona l'any 1913. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat), etc. Rebé nombrosos guardons i exposà a diversos països europeus i als EUA. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96924 | Monument a l'Aplec del Reial Club Esportiu Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-laplec-del-reial-club-esportiu-espanyol | XX | <p>Placa de marbre polit per la part frontal amb tall irregular al capcer, on hi ha una pilota de futbol, blanca amb pentàgons blaus.</p> <p>Al frontal, en color, hi ha l'escut del Reial Club Esportiu Espanyol i al dessota una inscripció que diu: '1er Aplec de Penyes / a la Vila de / Pineda de Mar / 17-2-1991'.</p> | 08163-149 | Passeig Marítim, cantonada amb el carrer Doctor Bertomeu | <p>Inaugurada amb motiu del primer aplec de penyes del real Club Esportiu Espanyol, celebrat a Pineda de Mar el 17 de febrer de l'any 1991. Hi va participar el president del club Juli Pardo. L'aplec va ser organitzat per la penya pinetenca que dirigia Jordi Salvans. L'alcalde de Pineda era aleshores Josep Lluís Fillat, que també hi va ser.</p> <p>Joaquim Isarn en declaracions a Ràdio Pineda declarà que «va ser una efemèride molt important per la penya de Pineda, amb 2.500 visitants de l'Espanyol vinguts d'arreu i una gran celebració, i amb molta pluja» ha afegit.<strong> </strong>Es va fer servir també el pavelló Nino Buscató per fer alguns dels actes. També digué que «es va fer un gran dinar que va comptar també amb la presència de jugadors importants del club d'aquell moment'.</p> | 41.6221145,2.6922045 | 474358 | 4607867 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96924-14903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96939 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 | XX | <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> | 08163-153 | Passeig Marítim, s/n | 41.6220123,2.6933647 | 474455 | 4607855 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96981 | Bases de premsa de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XVIII | <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> | 08163-156 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> | 41.6273127,2.6895023 | 474136 | 4608445 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96983 | Font de la plaça de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-catalunya | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>La font es troba al bell mig de la plaça Catalunya, enfront mateix de l'Ajuntament. S'aixeca en forma de prisma amb piques a les dues façanes amb coronament esglaonat i amb fanals de ferro forjat a cadascun dels tres trams.</p> <p>En el central, més alt, hi ha esculpit l'escut de la vila. Damunt el broc hi ha un espai ocupat per plafons ceràmics. En una banda es pot llegir el nom de la 'plaça de Catalunya', amb el fons de les quatre barres. En l'altre, es veu la imatge de Sant Joan, patró de la vila.</p> <p>Originàriament era un espai buit i, on ara hi trobem els brocs de polsador, que és una continuació de les plaques de pedra, abans era un plafó de rajols policroms amb sanefa floral a la part superior.</p> | 08163-158 | Plaça de Catalunya, s/n | <p>Construïda durant la dictadura del general Primo de Rivera (1928), remodelada l'any 1968 i inaugurada durant la Festa Major petita, el 24 de juny del mateix any.</p> | 41.6274704,2.6893695 | 474125 | 4608463 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96985 | Font de la plaça de les Mèlies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-melies | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la plaça de les Mèlies està situada al bell mig de la plaça, envoltada per un parterre d’agapants delimitats en el seu perímetre per un perfil de llambordes amb els costats visibles, arrodonits i, més a l’exterior, per mèlies (<em>Melia azedarach</em>), un arbre que ofereix una ombra de densitat mitjana però molt apreciat en ornamentació per la bellesa de les seves flors i el seu fullatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de tres plats còncaus de color blau cel, essent el del mig més gran en diàmetre i més alt que els situats a ambdós costats. A més, queda sobreposat a les dues altres estructures, de manera que quan la font raja, l’aigua degoteja a les dues inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos plats més petits tenen un sortidor vertical, mentre que el principal presenta una circumferència tubular d'acer inoxidable amb diminuts brolladors i una font de pedra al centre, més alta, de manera que, quan el sistema s’acciona, l’aigua brolla per tots els orificis creant un espectacle visual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està proveïda de llums de baix consum. </span></span></span></span></span></p> | 08163-160 | Plaça de les Mèlies, s/n | <p>La font de la plaça de les Mèlies es va inaugurar el 24 de juny de l'any 1955, un cop van estar enllestides les obres de la plaça, que es van portar a terme als anys 40, a partir d’un projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, autor de diversos edificis de Pineda de Mar, com la biblioteca Serra i Moret. Els terrenys que ocupaven anteriorment aquest espai eren camps de conreu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La plaça de les Mèlies i la d’Espanya foren reformades entre els anys 1940 i 1950. La de les Mèlies ho fou, concretament, l’any 1942, tot i que amb un nom ben diferent; s’havia d’anomenar plaça dels Til·lers. Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després són substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262700,2.6894414 | 474130 | 4608329 | 1955 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16003.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa d'un circuit tancat d'aigua que permet l'estalvi, instal·lat l'any 2010. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97046 | Gegants de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-pineda | XX | <p>La parella de gegants de Pineda de Mar són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m. d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m. d’alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserres, de Solsona.</p> <p>Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.</p> <p>El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal i com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l’escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.</p> <p>Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les ha fet a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 continuaran les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l’estrena d’un nou pergamí.</p> <p>Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.</p> <p>L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball.</p> <p>Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s’ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.</p> | 08163-175 | Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 58 | <p>L’origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.</p> <p>L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d’un grup de pinetencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.</p> | 41.6247160,2.6839310 | 473671 | 4608159 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-ger-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-erm.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-142031865354694199903476796656887921850977n1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-grallers-de-pineda-1024x533.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Casserres de Solsona | Estan acompanyats pels gegantons Pinet, Raquel i Dauna i pels capgrossos Bomber, Català i Thabó. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97048 | Col·lecció de la Fundació Tharrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-tharrats | <p><span><span><span>PUJADAS i MARQUÈS, Joan (2015). <em>Inventari del fons de la Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d’art gràfic de Pineda de Mar</em>. Inèdit.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Joan Josep Tharrats va fer donació a la Fundació d’un exemplar de totes les edicions d’obra gràfica que havia elaborat, i que recull la publicació <em>Tharrats. Obra gràfica, 1957-1990</em>, editada per Parsifal. A més, Tharrats va aportar més de 500 obres que formaven part de la seva col·lecció particular, que, entre d’altres autors, conté Miró, Tàpies, Cuixart, Brossa, Clavé, Subirachs, Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Perejaume, Amat, Niebla, Fita, Comadira, Perpinyà, Fort, etc., i de diversos artistes estrangers com Hamilton, Hartung, Delaunay, Bechtold, Faber, Manessier, Moore, Matta, Narotzky, etc. Posteriorment s’hi han afegit litografies i gravats de Dalí, Picasso i Appel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fons de la Fundació hi ha també una col·lecció original i una edició facsímil de la mítica revista <em>Dau al Set</em> (1948-1956, 54 núms.) i de <em>Negre +</em> (1983-1987, núms. 0-19), editades per Joan Josep Tharrats, així com un bon nombre de llibres, revistes d’art i catàlegs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Fundació considerà convenient actualitzar exhaustivament l’inventari del fons d’art de la Fundació, amb una fitxa tècnica individualitzada de les peces que formen la col·lecció, on consta el nom de l’autor, títol de l’obra, tècnica amb què s’ha elaborat, any de realització, mides, forma d’adquisició, data d’ingrés, valoració, número de l’inventari municipal i una fotografia en color, la qual cosa ajuda decisivament a identificar cada una de les obres del fons. L’inventari es classificà en cinc apartats:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Obres originals (90 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica d’artistes diversos (321 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica de Joan Josep Tharrats (287 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions col·lectives d’obra gràfica (277 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gravats, ex-libris, edicions de bibliòfil, etc. (267 peces)</span></span></span></li> </ul> | 08163-177 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p><span><span><span>La Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d'Art Gràfic s’inaugura el 6 d'abril de l’any 1991. Neix de l'estreta relació existent entre l'artista i la vila de Pineda de Mar i es constitueix amb tres grans objectius: difondre i promoure l'obra de Tharrats; esdevenir un punt de referència en el camp del grafisme i dels moviments artístics d'avantguarda; i potenciar, a través de diverses activitats, la vida cultural de Pineda de Mar i de tota la comarca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’inici cal buscar-lo l’any 1989, quan el mestre Emili Biosca, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, proposa fer una exposició de pintures de Joan Josep Tharrats. Gràcies a la complicitat del pintor gironí Josep Perpinyà, arrelat artísticament a Pineda de Mar des de feia molts anys, aconsegueix que Tharrats accedeixi a fer-hi l’exposició de pintures, dibuixos, gravats i tapissos, en la qual es passava revista d’una manera sumària als diversos àmbits artístics en què es movia l’artista. L’exposició s’inaugura el 10 de juny de 1989 amb un èxit rotund de públic. Aquest fet complau l’artista i, segurament, per compensar les seves reticències inicials, fa donació a l’Ajuntament d’un magnífic collage, que titulà <em>Homenatge a Pineda</em>, que va ser reproduït en la coberta del programa de la Festa Major de 1989. En agraïment, el consistori pinedenc decideix batejar amb el nom de Joan Josep Tharrats el carrer que uneix la masia de Can Jalpí amb el col·legi Jaume I, davant mateix de l’església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Tapís del Centre Cultural la Mercè de Girona, que aleshores dirigia Carles Delclaux, amb qui Tharrats ja havia treballat en l’elaboració d’altres tapissos rep l’encàrrec de l’Ajuntament de Pineda per reproduir una versió del tapís. L’autor supervisarà personalment els progressos i s’anirà enfortint la relació de l’artista amb Pineda. Es presenta el 7 d’abril de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’any 1990 Joan Josep Tharrats il·lustra la portada del programa de la Festa Major i presenta l’exposició <em>Maculatures</em>, que s’inaugurà coincidint amb la Festa Major de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tharrats va proposar la creació d’un centre dedicat a l’art gràfic, perquè aleshores no hi havia cap entitat que es dediqués a la difusió d’aquesta tècnica artística tan lligada a l’art contemporani. D’aquesta manera es va arribar a l’acord de crear la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. La Fundació portava el nom de Joan Josep Tharrats, no només com a sincer homenatge a l’artista, sinó també perquè va assumir el paper de patró, hi va donar el crèdit del seu prestigi i s’hi va implicar completament fent donació d’un exemplar de cadascuna de les peces i carpetes de gravats fetes per ell i lliurant la col·lecció d’obra gràfica d’altres artistes que ell posseïa per al fons de la institució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La creació de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic va merèixer el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), que fou lliurat a l’artista el 22 de gener de 1992 al Palau Sant Jordi de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un mes d’obrir les portes s’inaugura una exposició sobre la producció gràfica d’artistes estrangers i es fa la presentació del llibre <em>Valentine Hugo</em>, de Cathy Bernheim, a càrrec del crític d’art Rafael Santos Torroella.</span></span></span></p> | 41.6272510,2.6895043 | 474136 | 4608438 | 1991 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rcf08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rae48.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des del mes d'abril de l'any 2006, la seu de la Fundació Tharrats és a la primera planta de l'Espai de Dinamització Cultural Can Comas.Entre 2012 i 2015, des de la Fundació s’ha gestionat també l’edició de diverses publicacions de caire local: Manuel Serra i Moret. Obra dispersa 1901-1925 (2013), Àlbum Sara Llorens (2014), Pineda de Mar i els seus personatges (2015) i l’ampli aplec fotogràfic i històric, Pineda de Mar. Recull gràfic 1882- 1975 (855 pp.), publicat en fascicles per l’Editorial Efadós entre 2014 i 2015. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 97123 | Col·lecció Punset de fòssils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-punset-de-fossils | <p>Col·lecció de fòssils procedents d'Eduard Punset, divulgador científic vinculat amb Pineda de Mar, que es troba exposada en el vestíbul de la Biblioteca Serra i Moret, dins l'Espai Punset, proposta expositiva que pretén aprofundir en la seva figura.</p> <p>Eduard Punset va col·leccionar fòssils durant més de 40 anys, un reflex de la seva passió per descobrir i cercar els secrets de la vida. Va recuperar, adquirir i preservar una col·lecció de 92 peces que abracen un nombre important d'edats geològiques, espècies i tipologies. Es tracta de peces tant del regne animal com del regne vegetal, tant del medi aquàtic com del terrestre. Per la seva rellevància i estat de conservació destaquen diverses peces d'ous de dinosaure, o les restes d'una gran tortuga i un cocodril.</p> <p>L'espai temporal representat a la col·lecció és molt ampli. Des del Cambrià, amb peces de 543 milions d'anys, fins al Pleistocè, amb peces de 10.000 anys.</p> | 08163-183 | Carrer del Progrés, núm. 22 | <p lang='ca-ES'>Es tracta d'una cessió per 20 anys<em><strong> </strong></em>de la col·lecció privada de fòssils del divulgador científic, cedides per part de la família d'Eduard Punset a Pineda de Mar, municipi amb qui tenia un vincle especial, ja que hi tenia una residència on hi passava llargues estades. L’estima i la relació d’Eduard Punset amb Pineda ja va fer possible que la Fundació Tharrats d’Art Gràfic exposés, l'any 2016, la seva col·lecció d’art naïf haitià.</p> <p lang='ca-ES'>La cessió de les peces es materialitzà l'any 2020, en un acte a porta tancada a l’Auditori de Pineda de Mar amb representants del consistori i de la família i amistats del científic així com del President del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme Joaquím Arnó.</p> | 41.6242338,2.6935869 | 474475 | 4608102 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-06.jpg | Física | Mesozoic|Cenozoic|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 122|123|121 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97124 | Font de la plaça Riera Llorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-riera-llorca | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’estructura de la font consta d’un pilar rectangular, fet de maons pintats i coronat per un barret lleugerament piramidal de ciment, també pintat, sense ràfec. A tot el perímetre hi ha un terra de rajols vermellosos vorejats per llambordes de perfil circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pica està feta d’obra, amb un lleuger pendent cap el desaigua i una reixeta de protecció. Està proveïda d’una aixeta cromada amb polsador. Tant el plafó on està collada l’aixeta com la vora de la pica i la part superior del coronament, estan decorats amb rajols ceràmics de motius florals de tonalitats blaves, que en alguns indrets alternen amb rajols de color blanc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior hi ha el registre d’aigües de la companyia SOREA i per sobre, de marbre, la placa que dona nom a la plaça, amb l’escut de la vila. </span></span></span></span></span></p> | 08163-184 | Plaça Riera Llorca, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, 1991), fou un escriptor i periodista, que acabada la Guerra Civil espanyola s'exilià a França, on passà pels camps de concentració de Sant Llorenç de Cerdants i del Voló. Després anà a la República Dominicana i finalment a Mèxic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 1969 s’establí a Pineda de Mar on va crear la major part de la seva obra novel·lística. Entre les seves obres més rellevants trobem <em>Tots tres surten per l’Ozama</em> (1946), <em>Giovanna i altres contes</em> (1946), <em>Roda de malcontents</em> (1968), <em>Joc de xocs</em> (1970), L’<em>Enterramorts</em> (1970), li valgué el premi Prudenci Bertrana i el Crítica Serra d’Or. També són obres seves: <em>Fes memòria, Bel</em> (1972), <em>Oh, mala bèstia !</em> (1972), o <em>Estiu a Pineda</em> (1991) entre d’altres. L’any 1985 rebé la Creu de Sant Jordi.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6263140,2.6947242 | 474570 | 4608332 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.