Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97539 | Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-joan-baptista-patro-de-pineda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs a llaor de Sant Joan Baptista es veneren a l’església de Santa Maria de Pineda on el sant hi té dedicada una capella. </span></span></span></span></span>Els goigs, per aquesta versió, estan editats en paper corrent, sense numerar. A l'encapçalament, enquadrat al centre, de color negre, es pot veure una representació de de Sant Joan Baptista, dempeus, sense barba, descalç i vestit amb pells de camell; sosté una creu a la mà esquerra i un anyell als seus peus. Darrera d'ell hi ha unes muntanyes. <span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, es poden veure dos vasos amb peu, decorats amb un ram de flors a l’interior. El quadre està emmarcat per una orla floral a base fulles de pàmpol i grapes de raïm de color negre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text que transcrivim a continuació està disposat en dues columnes separades per una línia vertical, també realitzada a base de fulles de pàmpol i grapes de raïm, i diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Goigs en llaor de Sant Joan Baptista, patró de Pineda</span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Flor bella de Palestina / que espandiu mística olor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>D’Adam, nostre primer pare, / naixéreu sense el pecat; / puig ja al sí de vostra mare / restàreu purificat; / com perla dins sa petxina, / visitant-vos el Senyor. /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Jesús, el Fill de Déu, / passada vostra infantesa, / ressò de la Seva veu, / de l’angelical puresa / sou estel·la gegantina, / de mirífica esplendor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al desert, dura abstinència / volguéreu sempre observà / i exhortant a penitència / prop les ribes del Jordà / preparàveu la doctrina / del Messies Redemptor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la multitud confós, / el baptisme us demanava / aquell Déu tan amorós / </span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>que salvà el món cobejava, / damunt la testa divina / baixant l’Esperit d’amor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una vida escandalosa / sapiguent portava el rei / i en abandonar l’esposa / mancava a la santa llei, / recepteu la medecina / revestit de gran valor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De rencor folla Herodies, / venjativa, ha decretat / posar terme als vostres dies, / logrant fósseu degollat; / Salomé, la ballarina, / tot robant-li al rei el cor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest poble que es gloria / de tenir-vos per Patró, / a Déu els seus precs envia / per vostra mediació; / quan el temporal domina, / lliureu-lo del seu furor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llum que al cel ens encamina, / vos preguem, plens de fervor, / de la Costa llevantina / sigueu sempre protector. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V) Fuit homo missus a Deo.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>R) Cui nomen erat Joannes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui praesentem diem honorabilem nobis in Beati Joannis Nativitate fecisti, da populis tuis spiritualium gratiam gaudiorum, et omnium fidelium mentes dirige in viam salutis eternae. Per Christum etc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>V. Gloria et honore coronasti eum Domine. R. Et constituisti eum super opera manUum tuarum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sancti Joannis Baptistae Praecursoris et MARTIRIS tui, quaesumus, Domine, veneranda festivitas salutaris auxilii nobis praestet effectum. Qui vivis et regnas in saecula saeculorum. R) Amén.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fora de l’orla hi ha la impremta i l’any: Impremta Llach, ferreria Vella, 5. – Girona. - 1928</span></span></span></span></span></p> | 08163-221 | Carrer d'Antoni Doltra, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6287700,2.6898775 | 474168 | 4608607 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97539-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vídua de Manel Llach (promotora), Mossèn Antoni Doltra i Masferrer (lletra), Mossèn Ramon Marquès (música). | N’existeixen tres versions més. La primera, més antiga, de finals del segle XIX, amb un text molt diferent procedent de la impremta Manel Llach. La segona versió és la que hem transcrit en la present fitxa, de l’any 1928, editada per la mateixa impremta que el primer conservat, però sota el patrocini de la vídua de Manel Llach. Aquesta versió és diferent i més entenedora, reduïda a dues columnes, tot i que conserva la versió original dels Oremus. La lletra és de mossèn Antoni Doltra i Masferrer (1880-1936) i la música de mossèn Ramon Marquès. La tercera versió és la signada per la Impremta Montalt, amb música de mossèn Ramón Marquès i lletra de mossèn Antoni Doltra. Només varia el quadre de l’encapçalament, que en aquest cas és una fotografia en blanc i negre del sant amb l’anyell damunt d’una peanya, les decoracions de l’orla, que en aquest cas són ondulacions i a la part inferior duu la particel·la i només modifica una paraula de la tercera columna en la segona estrofa: “Aquest poble que es glória” per “Pineda que es glória”Finalment, hi ha una darrera versió en color, de l’any 1982, amb una litografia central antiga, feta al boix, lletres blaves i vermelles i particel·la a la part inferior, obra de Josep Perpinyà. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97159 | Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> | 08163-199 | Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). | <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> | 41.6268972,2.6868915 | 473918 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 97937 | El Cançoner de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canconer-de-pineda | <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | XX | <p>El cançoner de Pineda, publicat per primera vegada l'any 1931 i reeditat l'any 2021, és un recull de <span><span><span><span lang='CA'>238 cançons i 210 tonades fet per Sara Llorens des de 1902. Està dividit en nou blocs temàtics: cançons de capta; balls; cançons de bressar; cançons de mar; cançons de l’art de la terra; cançons de menar bestiar; cançons de tonada coadjuvadora, que poden ser cavalleresques, amoroses i llegendàries o de lladres, històrico-polítiques o satíriques; cançons de diada i d’època, on trobem nadales, de lladres, goigs de porta, cançons d’enramades i altres festes de carrer o cançons d’advent. El darrer grup són cançons de tonada evocadora, que es divideixen en bàsiques o religioses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància de l’obra situa Sara Llorens en la primera dona folklorista de Catalunya i els Països Catalans. No només pel volum aplegat en un ingent treball de camp, sinó també amb els criteris i la metodologia etnogràfica emprada. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Com diu ella mateixa a la introducció de l’obra: “Cal advertir, en començar, que aquest aplec és fet amb mires purament folklòriques; de manera que quedaria decebut qui esperés trobar-hi un conjunt de cançons triades o una especial depuració en cada una d’elles. Com en un recull d'arqueòleg o d'historiador [...] tota tria o depuració hauria desvirtuat el caràcter del mateix, que no és altre que el de la veritat popular [...]. Així és el nostre Cançoneret. Espontani; sense retocs, sense aditaments ni llimadures [...] Els reculls folklòrics no poden ni han de fer-se d'altra manera. Són l'expressió de l'ànima popular i no d'una selecció”.</span></span></span></span></p> | 08163-240 | Pineda de Mar, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com ja hem dit, aquest aplec comença l'any 1902, paral·lelament al recull del Rondallaire. Josep Ferrer i Joan Pujades, expliquen en el pròleg de la reedició de l'obra de 2021, que puntualment va comptar amb la col·laboració del compositor Joan Masó i Goula (1876-1910), que en feia la transcripció musical. Quan tenia la feina força enllestida va patir un atac de cor que li va provocar la mort i gran part del material es va perdre. Llavors, Sara Llorens, per comptes de renunciar-hi, va tornar a començar. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La represa es fa a partir de 1928, amb la col·laboració del músic de Calella Josep Budí i la revisió final per part del mestre Francesc Pujol, que en aquell temps era el sots director de l’Orfeó Català.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1929, Serra Pagès proposa a Sara Llorens que cedeixi el material aplegat a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, però ella prefereix, publicar-ho primer com un corpus unitari. L’1 de febrer de 1929, mor Serra i Pagès i el Cançoner no es publica fins el 1931. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, Josep Massot i Muntaner descriu en l’Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que l’any 1930, Sara Llorens fa donació de 36 cançons i 86 corrandes i l’11 de febrer de 1933 de tot l’original del Cançoner de Pineda.</span></span></span></span></p> | 41.6275550,2.6895368 | 474139 | 4608473 | 1902-1931 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | Sara Llorens (1881- 1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885, estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a 'l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona'. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda e Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpignan (1948), on mor l’any 1954. Publica Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 96804 | Rondallari de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondallari-de-pineda-de-mar | <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997). Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, p. 359. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006)<em>. Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>El Rondallari de Pineda és un conjunt de 147 narracions de temes diversos aplegat per Sara Llorens, des de l'any 1902, en un exhaustiu treball de camp i publicades, finalment, per l'Ajuntament de Pineda de Mar, l'any 2006. El corpus s'estructura en nou grups: Rondalles meravelloses; Rondalles de por; Rondalles dels espavilats; Rondalles moralitzants; Rondalles de fil minúscul; Rondalles d'animals, Rondalles mnemotècniques; i Rondalles de l'enfadós.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El primer grup (rondalles meravelloses) es divideix en: Cicle de la Ventafocs; Cicle del gegant; Cicle de les substitucions per enveja; Cicle de la Blancaflor; Cicle del llangardaix; Procés de transformació de rondalla en llegenda; Pacte dels pares amb el més enllà; Mares que maten els fills; Cicle dels herois amb problemes amb la família; Cicle dels germans que s'ajuden; els esposos que es retroben; elements màgics que tornen la vida; Cicle dels que troben la fortuna per haver conegut un secret; Cicle dels que no tenen por. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>El quart grup són les rondalles moralitzants, que es divideix en: Cicle dels desagraïts i el Cicle de la mort. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al final trobem un epíleg l'índex i la bibliografia.</span></span></span></span></p> | 08163-84 | Pineda de Mar | <p><span><span><span><span lang='CA'>Una primera selecció de quinze rondalles, il·lustrada amb 130 dibuixos de Joan Vila, s’havia de publicar de la mà de Ramon Miquel i Planas, gràcies a les gestions de Serra i Pagès que dirigien conjuntament la col·lecció Biblioteca folklòrica Catalana. El Rondallaire de Sara Llorens havia de ser el segon número de la col·lecció. Però els mals resultats de la venda del primer número de la col·lecció aturen el projecte. Es va fer un segon intent de publicació més austera l’any 1914, però tampoc va reeixir. L’any 1958 els materials es dipositen a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Finalment, l'any 2006, l’Ajuntament de Pineda de Mar, sota la cura de Josefina Roma, antropòloga de la Universitat de Barcelona, el publica, amb il·lustracions de Waldesca Santana.</span></span></span></span></p> | 41.6268994,2.6868734 | 473916 | 4608400 | 1902 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96804-rondallari.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens | Sara Llorens (1881-1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885. Estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda de Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpinyà (1948), on mor l’any 1954. Publica: Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96894 | Casa del carrer de Mar, núm. 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-65 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. Tipològicament, destaca de les del seu entorn.</p> <p>Està adossada per un costat a un bloc de pisos modern i per l'altre s'inicia una renglera de cases tipus torre amb jardí frontal i posterior. En aquest cas, ens trobem amb una composició de la façana on domina la geometria, a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, sobretot per la tribuna que sobresurt en la planta pis i el coronament del frontó triangular.</p> | 08163-135 | Carrer de Mar, núm. 65 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6255842,2.6910013 | 474260 | 4608252 | 1930 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13503.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Robert Navarro Blanco | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96846 | Rellotge de sol de can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tapiola | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, realitzat amb rajols ceràmics. Està situat a la façana de migdia. Té orientació sud-est. S’hi poden veure les marques horàries a les hores i mitges hores, que senyalen des de les cinc del matí fins a les tres de la tarda, en cicles de dotze hores. La numeració és romana. La línia de les dotze del migdia és vertical i incorpora les set línies de declinació solar amb la indicació dels signes caldeu-babilònics del zodíac. El gnòmon és de vareta, amb nòdul final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior es pot llegir el nom de la casa, en lletres majúscules “CAN TAPIOLA” i a la part inferior: “ANY 2012” i l’orientació: “LAT 41o37’52’’N Long 2o41’07’’E DEC 42o00’35’’ S-E. A la part inferior dreta, segell amb la signatura del ceramista.</span></span></span></span></span></p> | 08163-117 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Doltra, propietari de can Tapiola coneix a Nasi Vilà, quadranter i autor del rellotge de sol, en una assemblea general de la Societat Catalana de Gnomònica i li fa l'encàrrec del nou rellotge de sol de la casa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de la casa ja n’hi havia hagut un de rellotge però només se’n conservava el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop fet els càlculs es varen decidir per fer-lo de ceràmica. El ceramista encarregat de fer-lo fou en Pau Costa Molina, de la vila del Masnou, que anteriorment ja havia treballat amb en Nasi Vila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6313369,2.6852205 | 473781 | 4608893 | 2012 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Costa, ceràmica i Nasi Vilà, quadranter | Segons informació dels masovers, hi havia un rellotge més antic que s'ha perdut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96799 | Escola Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-jordi | <p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya</em>.</p> | XX | <p><span><span><span lang='CA'>Edifici dissenyat </span><em>ex nuovo</em><span lang='CA'> per destinar-hi una escola d’Educació General Bàsica (EGB) i parvulari. És obra del despatx d’arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Parteix d’un nou planejament conceptual basat en una nova interpretació de l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'edifici s’organitza entorn d'uns espais comuns, on es tendeix a la reducció dels passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i l'adaptació a les diverses activitats col·lectives.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, hi ha la biblioteca i la sala de conferències, amb entrada pròpia, la qual pot ésser usada independentment pels estudiants. Al primer pis hi trobem la major part de les aules, agrupades de dos en dos que convergeixen al saló central de reunions; són curtes, amples i ventilades. A l'àrea del parvulari es va elevar el terra per reduir l'escala de les aules. La zona de jocs d'aquesta àrea està protegida per una paret baixa per evitar que els infants més petits estiguin en contacte amb els més grans. Destaquen els porxos que amplien el terreny de joc, que, a més, serveixen d'aixopluc en cas de pluja i com a protecció solar d'algunes aules. A la coberta de l'edifici es troba el pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Tot el conjunt està envoltat per un gran pati. Els acabats exteriors de façanes i murs són de maó vist.</span></span></span></p> | 08163-79 | Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 15 | <p><span><span><span lang='CA'>Projecte promogut per la Caixa d'Estalvis de la Diputació de Barcelona en plena dictadura franquista, l'any 1967, però amb una proposta innovadora del despatx d'arquitectes, amb especial atenció als espais comunitaris i amb la idea de crear una noció de comunitat educativa. Conceptes que amb la democràcia s'aniran imposant i generalitzant, però que en aquest moment suposava una important primícia. </span></span></span></p> | 41.6253195,2.6872838 | 473950 | 4608225 | 1967 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7903.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96801 | Habitatges pels mestres d'escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-pels-mestres-descola | XX | <p>En origen era un edifici d'habitatges format per dotze apartaments independents que, en principi, anava destinat als mestres que no eren de Pineda e Mar.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. S'estructura a partir de l'entrada, que es fa mitjançant una zona coberta que condueix del carrer a un pati posterior, des d'on surt una escala que porta a un distribuïdor per als apartaments de les dues plantes superiors. Mentre que els apartaments de la planta baixa s'hi accedeix des d'aquest pati.</p> <p>Des d'aquest passadís i per dues escales metàl·liques superposades a la façana, com un objecte independent, s'entra directament als altres cinc apartaments dúplex que ocupen els dos nivells superiors. Els materials bàsics de construcció són les totxanes i el ciment. </p> <p>Aquest esquema de circulació permet l'eliminació de la caixa d'escala, que generaria un volum excessiu en desacord amb la tipologia construtiva de la zona. Amb això es singularitza l'accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment, en el moment de construcció, i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.</p> <p>Posteriorment es van afegir nous apartaments a la façana de ponent, seguint la mateixa línia, amb un cos d'escala exterior per la façana posterior, de vidre.</p> | 08163-81 | Carrer de mossèn Jacint Verdaguer, núm. 60 | <p>L'edifici fou construït amb l'objectiu de solucionar els problemes d'habitatge als professors que no fossin del poble de Pineda de Mar.</p> | 41.6245867,2.6837566 | 473656 | 4608145 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8105.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96917 | Homenatge a Joaquim Barceló i Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-joaquim-barcelo-i-borrell | XX | <p>Escultura en homenatge a la figura de Joaquim Barceló i Borrell, pinetenc il·lustre. Sobre un sòcol de maons, hi ha tres cercles de diferent diàmetre, realitzats en acer '<em>corten</em>', de manera secant. L'estructura reposa sobre una biga vertical, també d'acer. A les dues cares d'aquesta s'hi pot llegir la següent inscripció: 'UN HOME DEL POBLE'.</p> <p> </p> | 08163-143 | Plaça de Joaquim Barceló i Borrell, s/n | 41.6276169,2.6945618 | 474557 | 4608478 | 1990 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Narcís Roig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97118 | Casa del carrer del Progrés, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-progres-num-36 | XX | <p>Casa que en el seu moment estaria envoltada de jardí però que ha quedat entre dos grans blocs d'habitatges. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és piramidal i de teules àrabs. Acaba amb un ràfec volat. Ha conservat pati a la part frontal, que s'obre al carrer del Progrés, i també a la part posterior.</p> <p>De la façana principal en destaca l'entrada porticada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars. Així com un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Carme. Està ubicat entre les dues finestres de la segona planta. El parament és arrebossat i llis, sense cap altre element ornamental, únicament una lleugera motllura horitzontal de separació entre els diferents pisos.</p> <p>El mur de delimitació de la finca amb el carrer manté la unitat formal amb la resta de la casa. Es tracta d'un mur arrebossat de mitja alçada, amb acabament triangular i amb una porta d'accés al mig, delimitada per dos pilars de secció quadrada, que sustenten un arquitrau amb teules. La porta és de ferro, igual que les baranes que hi ha damunt el mur.</p> <p>A la façana posterior hi ha un cos afegit que actua de terrassa de la primera planta.</p> | 08163-179 | Carrer del Progrés, núm. 36 | 41.6245784,2.6946323 | 474562 | 4608140 | 1936 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer i Pere Domènech Roura. | El projecte inicial de l’edifici consistia en una planta baixa i una planta primera obra de l’arquitecte Manuel Puig Janer, construïda l’any 1936. L’any 1948 es va addicionar una planta segona, obra de l’arquitecte Pere Domènech Roura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97046 | Gegants de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-pineda | XX | <p>La parella de gegants de Pineda de Mar són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m. d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m. d’alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserres, de Solsona.</p> <p>Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.</p> <p>El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal i com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l’escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.</p> <p>Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les ha fet a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 continuaran les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l’estrena d’un nou pergamí.</p> <p>Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.</p> <p>L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball.</p> <p>Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s’ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.</p> | 08163-175 | Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 58 | <p>L’origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.</p> <p>L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d’un grup de pinetencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.</p> | 41.6247160,2.6839310 | 473671 | 4608159 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-ger-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-erm.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-142031865354694199903476796656887921850977n1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-grallers-de-pineda-1024x533.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Casserres de Solsona | Estan acompanyats pels gegantons Pinet, Raquel i Dauna i pels capgrossos Bomber, Català i Thabó. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96711 | Biblioteca popular, Espai Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens | <p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p> | 08163-15 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p> | 41.6256734,2.6899526 | 474172 | 4608263 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell | L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97946 | Font de la plaça de Les Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-creus | XX | <p>La font de la plaça de Les Creus es troba al bell mig d'aquesta plaça situada en el barri de Les Creus, al costat de la masia de can Rafart.</p> <p>La font és de planta quadrada i, actualment amb motiu de la manca d'aigua generalitzada, es troba seca. Al mig s'aixeca una escultura polièdrica de formigó que forma creus en relleu, jugant amb una combinació d'espais cúbics de plens i buits.</p> | 08163-243 | Plaça de les Creus, s/n | 41.6256824,2.6791325 | 473271 | 4608267 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97946-24302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97946-24303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96747 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-1 | XX | <p>Torre jardí als quatre vents de marcat caràcter clàssic, principalment per l'aire que li dona l'entrada porxada amb dues columnes i dos pilars d'ordre toscà, que sobresurt de la planta quadrada de l'habitatge. Consta d'una única planta amb coberta plana, a modus de terrat a la catalana amb una balustrada de protecció al seu voltant. Al centre, s'alça una torreta, també de coberta plana.</p> <p>El porxo d'entrada sobresurt d'aquest cos principal fins l'alineament amb el carrer. L'accés a la casa és a través d'una doble porta de ferro.</p> <p>També destaca el fumeral, de secció rectangular amb un coronament esglaonat amb acabament semi cilíndric de rajols de color blau i una franja de rajola valenciana de tres peces amb motius geomètrics, als costats llargs, i una peça blava, als costats curts.</p> | 08163-41 | Carrer Barcelona, núm. 9 | 41.6248083,2.6905829 | 474225 | 4608167 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4105.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | El barri de ferro forjat de l’entrada principal és obra del Taller d’Àngel Rull de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96780 | Capella de Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat vandalitzada amb grafits a les parets hi s'ha hagut de tancar l'accés a l'interior. També presenta esquerdes i pèrdues de parament i de la coberta. | <p>Petita capella de planta rectangular i una única nau, amb absidiola, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>Presenta un portal d'entrada dovellat amb la inscripció de '1908', a l'ull central. Les pedres del portal han estat vandalitzades i pintades amb esprai de color blau. Per sobre de la porta, hi ha un òcul circular envoltat per maó vist. Corona la façana un campanar de cadireta sense campana. El parament és de pedra irregular vista i el campanar de maó vist.</p> <p>Destaca una creu de ferro forjat coronant el campanar de cadireta.</p> | 08163-65 | Plaça de can Martorell, s/n | <p>Per informació de l'Arxiu Municipal, se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1908. Tenim constància de la seva sacralització al 1909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.</p> <p>La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1944.</p> <p>L’arquitecte de la capella va ser Josep Font Gumà, el mateix que l’edifici que existia al carrer de Mar, números 88-90 / Justícia, número 1, enderrocat l’any 1997. L'habitatge va ser aixecat per ordre del mateix Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, vuit anys abans que l'arquitecte Josep Font construís la capella de Sant Rafael.</p> <p>En relació a la família Fors, i a partir de la documentació històrica municipal, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a can Fors, on actualment es troba emplaçada una oficina bancària. Gràcies a la documentació familiar històrica, que es conserva a l’arxiu municipal procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan del segle XVI. La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan del segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia, formació que a molt poques persones els era possible accedir.</p> <p>L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà). A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, però conservant i fent estades a les propietats de Pineda.</p> | 41.6388819,2.6696476 | 472487 | 4609735 | 1908 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-ermita-s-rafael-2-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-4669496819cb6fb52d010.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Font Gumà (arquitecte) | L'interior no és visible, ja que s'ha tancat per impedir el seu deteriorament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 96792 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-31 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Ubicat a l'extrem oriental del municipi, a tocar amb el terme municipal de Santa Susanna. La planta del recinte és rectangular, amb l'entrada a la façana de migdia. El disseny original és de l'arquitecte Isidre Puig Boada i parteix d'un eix central que és el camí que condueix des de l'entrada fins la capella.</p> <p>L'accés principal és a través de tres portes en arc de punt rodó. L'arcada central és més alta que les laterals. El paredat rústec amb el que ha estat construït aquest accés pren la forma esglaonada recordant els merlets de les edificacions medievals. Segons el projecte, l'arquitecte situava en el centre una gran creu que finalment es convertí en l'escut de la vila, realitzat en pedra. Aquest paredat rústec es perllonga en tot el mur perimetral, encarat al carrer, mentre que en l'interior es converteix en una porxada d'arcs de mig punt molt més lleugera, estilitzada i de caràcter italianitzant, amb la coberta a dues vessants de teules àrabs i perpendicular a l'interior.</p> <p>La capella és d'una única nau encapçalada per un absis i amb coberta a dues vessants. Isidre Puig Boada destinava la part posterior de la capella com espai del recinte civil.</p> | 08163-75 | Carrer Consolat de Mar, núm. 39 | <p>El projecte és de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, de l'any 1915, però la inauguració fou l'any 1922, en època de l’alcalde Manuel Serra i Moret.</p> <p>L’anterior cementiri municipal es trobava just al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda, l’actual plaça de l’Església, i tenia entrada per davant l’Hotel Mercè, al carrer Montpalau.</p> <p>L'any 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l'antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria. El cementiri de Pineda de Mar acull també els difunts de Santa Susanna.</p> | 41.6259706,2.6998857 | 475001 | 4608293 | 1915-22 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96792-7508.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | L’arquitecte Isidre Puig Boada pertany a la generació d’arquitectes (Folguera, Goday, Florensa, Ràfols, Bonet Garí) que dins l’estètica del noucentisme sentiren un gran entusiasme per l’italianisme, així com també esdevingueren uns grans admiradors d’Antoni Gaudí. A més, essent estudiant conegué Gaudí, de qui esdevindria deixeble i col·laborador. Estudià en profunditat la seva obra i en publicà varis estudis. | 106|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96883 | Casa de carrer de Mar, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-mar-num-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Antic edifici de la <em>Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro</em>, reformat en una casa d'habitatges. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem dos accessos, en els eixos laterals, i una finestra reixada a l'eix central. En canvi, en el primer pis destaca un balcó corregut de banda a banda de la façana, amb barana de ferro i tres accessos amb finestrals i persianes de llibret. Els tres accessos del balcó corregut es transformen, en el segon pis, en tres balcons independents, de les mateixes característiques que a la planta de sota: baranes de ferro, persianes de llibret i, també, llindes rectes. Entre les llindes de la segona planta i la cornisa, hi trobem tres respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>És força remarcable la diferència del tractament del parament de la façana, entre la planta baixa i les plantes superiors. A la planta baixa hi trobem un recobriment de plaques de pedra en faixes horitzontals, amb un sòcol diferenciat. A les plantes superiors, hi trobem un arrebossat llis amb quatre faixes verticals d'ornamentació en terracota de motius florals i quatre medallons, entre pis i pis. Una cornisa volada i una balustrada coronen la façana.</p> <p>Dos fanals de ferro i vidre s'ubiquen entre la finestra central de la planta baixa i els dos accessos.</p> | 08163-127 | Carrer de Mar, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6264571,2.6900508 | 474181 | 4608350 | 1951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12704.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | A la reixa de la finestra de la planta baixa hi ha les inicials 'CPVA' que corresponen a Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96777 | Ajuntament de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-pineda-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>L'actual edifici consistorial s'aixeca al bell mig de la plaça Catalunya, centre cívic, comercial i polític de la vila des d'antic. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a tres aigües, acabada en un ràfec volat. És un edifici d'estètica noucentista on destaca, a la planta baixa, un porxo amb tres arcs de mig punt, sostinguts per columnes toscanes, mantenint aquells elements de pedra (arcades i columnes) de l’antiga construcció de l'hostal.</p> <p>L’equilibri i l’ordre que caracteritzen l’obra d’Isidre Puig Boda es fan evidents, a la planta pis, situant una balconada de brèndoles de ferro forjat amb un dibuix central, que manté les mateixes proporcions d’amplada que els tres arcs del porxo. A la balconada hi donen els dos balcons de punt rodó que conformen aquesta primera planta, on figura un esgrafiat i, al bell mig, l’escut de la vila. L’alt llenç del parament que resta fins a la coberta queda també proporcionat per la cornisa motllurada que recorda la de l’arquitectura popular i serveix com a límit de l’edifici. En el pany de paret que resta es dibuixa, amb la tècnica de l'esgrafiat, una sanefa de motius vegetals i al centre dins un òcul hi trobem un rellotge<em>.</em></p> | 08163-63 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1710 s'adquirí la casa i celler que feia angle amb el carrer de Ciutadans. El 1779 s'inicia l'adequació del nou ajuntament que també disposava de carnisaria, fleca, hostal i presó. Funcionà fins el 1910, quan es construeixen al mateix lloc, les escoles i l'actual Ajuntament.</p> | 41.6275580,2.6895415 | 474139 | 4608473 | 1917 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6304.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte autor de la reforma) | L’arquitecte Isidre Puig Boada va ser nomenat arquitecte municipal pel qui en aquells anys era alcalde de la població, Manuel Serra i Moret. Sensiblitzat des dels anys de formació pels temes patrimonials, va actuar de manera moderada sobre l’antic edifici del segle XVIII, el qual havia estat hostal.Poc després serà autor del Pla General d’Alineacions de Places i Carrers (1922) de la població atès que la vila havia experimentat un fort creixement. En el traçat remarcà el carrer del Mar, que des de l’estació de ferrocarril discorre fins aquesta plaça on s’ubica l’Ajuntament. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 97125 | Monument a la Festa de l'Arbre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-festa-de-larbre | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’estructura del monument és rectangular, realitzada amb maó vist i coronada per un barret motllurat de formigó. El sòcol està protegit per una basament de rajols delimitats per pedres decoratives, amb el perímetre protegit per una filera de llambordes de granit que realcen el conjunt. </span></span></span></span></span>A la part davantera hi ha un plafó ceràmic perfilat per un marc, amb motius geomètrics de color blau, groc, verd i blanc. Al seu interior hi hala representació d'un arbre fruiter i la pregària de l’arbre que diu el següent:</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PREGÀRIA DE L’ARBRE / Sóc la fusta del bressol, del llit, de la taula, de les portes i de les bigues de la casa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mànec de l’eina de treball, el bastó de la vellesa, el pal senyer de les il·lusions i esperances //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fruit que nodreix i sadolla la set; / l’ombra benefactora, el refugi dels ocells / que netegen els camps d’insectes. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La formosor del paisatge, l’encís de / l’horta, el senyal de la muntanya i el / llindar del maí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escalf de la llar a l’hivern; el perfum que embauma l’aire que respirem; / l’osígen que vivifica la sang; la salut / del cos i l’alegria de l’ànima i el taüt / que acompanya al fossar: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>! ESTIMA’M.., RESPECTA’M.., /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NO EM CAUSIS CAP MAL ¡ //”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior del tronc hi ha el nom de l’empresa que va realitzar els rajols ceràmics: “IND. CERÁMICA VALLVÉ, S.A. // BARCELONA”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior del monument hi ha una placa de pedra collada per quatre caragols on s’hi pot llegir: “I FESTA DE L’ARBRE / PINEDA DE MAR/ OFRENA / GRUP PA, VI I MOLTO E.Y.D. / 4.4.1976”. </span></span></span></span></span></p> | 08163-185 | Plaça de l'Arbre, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'inaugura el 4 d’abril de l'any 1976, en honor a la <em>Festa de l’arbre</em>, que fou promoguda pel Grup Pa, Vi i Moltó. </span></span></span></span></span></p> | 41.6248827,2.6936510 | 474480 | 4608174 | 1976 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18606.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Indústria Ceràmica Vallvé, S.A. Barcelona (de la ceràmica). | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96740 | Cal Coronel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coronel | XIX | <p>Casa d’estil neoclàssic de l’any 1870, construïda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. La construcció de la casa s’emmarca en la creació del primer eixample de Pineda, que sobrepassa dels límits de la primera urbanització al voltant del camí Ral.</p> <p>És de planta quadrangular i presenta un joc de volums de diferents alçades que tenen com element més destacat el seu coronament amb barana de balustres de terra cuita, material que s'utilitza també en els detalls ornamentals de les finestres de la façana.</p> <p>Sobre la base d'un volum de planta quadrada, i d'una única planta, s'aixeca un segon volum, en forma de 'T' que afegeix dos nous pisos. Finalment, sobre aquest segon volum, s'aixeca una torre mirador amb un nou pis i acabament amb coberta plana.</p> | 08163-34 | Carrer Girona, núm. 3 | <p>Construcció de l'any 1870 promoguda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. </p> <p>El segle XX, a causa de l'increment de la població, es trenca amb l’urbanisme estructurat en doble T, format pel camí Ral i el carrer del Mar.</p> <p>Al padró de 1880 hi constaven 14 carrers, mentre que l'any 1935 n’apareixien 36. Degut a aquest increment, l’Ajuntament va aprovar el projecte de reordenació de la vila de l’arquitecte Puig Boada.</p> | 41.6247281,2.6922324 | 474362 | 4608158 | 1870 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3403.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fernando de Gispert (promotor) | Està envoltada per un jardí, on destaquen dues magnòlies i a la façana principal, dues palmeres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98054 | Font de la plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-dels-paisos-catalans | XX | <p>Font pública situada a la vorera enfront de la plaça dels Països Catalans, de la que en rep el nom. És una construcció sòlida feta de maons, amb una secció triangular, de tres costats còncaus, amb broc de polsador en dos dels costats i un plafó ceràmic en l'altre.</p> <p>En el plafó, fet per E. Pascual, s'hi pot llegir: 'Plaça / dels / Països Catalans'. Un orla de rajoles amb motius florals emmarca el plafó central de rajola blanca.</p> | 08163-251 | Plaça dels Països Catalans, s/n | 41.6190389,2.6744045 | 472874 | 4607531 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98054-25104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | E. Pascual (el plafó) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96794 | Creu de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XV i XX | Destruïda, en part, durant la Guerra Civil espanyola. | <p>Aquesta creu, que originàriament es trobava darrera l'església, estava formada per quatre pètals o llàgrimes en el més pur estil gòtic flamíger. Va resultar malmesa durant la guerra carlina i definitivament destruïda l'any 1936.</p> <p>Actualment, només conserva de l'original part del fust i el basament. Aquest està format per tres graons de forma poligonal estrellada. Té la mateixa alçada que la primitiva creu, uns dos metres i mig aproximadament, doncs afegiren dues parts al fust, respectant les mesures originals.</p> <p>La creu és de ferro forjat. L'obra és de pedra, carreus per al basament i maçoneria arrebossada pel fust.</p> | 08163-77 | Plaça de Pius XII, s/n | <p>Originàriament es trobava darrera l'església, davant el número 106 del carrer de l'Església. Fou malmesa dues vegades: la primera durant la guerra dels carlins, i les altres, durant la Guerra Civil espanyola (1936). Es trasllada a la ubicació actual l'any 1949, amb el projecte de restitució de l'arquitecte Isidre Puig i Boada.</p> | 41.6289183,2.6894376 | 474131 | 4608624 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7701_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7702_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7703_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96794-7704_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda i restaurada per l'arquitecte Isidre Puig Boada | Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual.Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96697 | Torre de Manola, torre de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XII-XX | Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació. | <p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p> | 08163-1 | Sot de la Torre | <p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6319115,2.6690233 | 472432 | 4608962 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96698 | Mas Coll, can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en 'L' de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.</p> <p>També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. </p> | 08163-2 | Carrer de Sant Joan, s/n. | <p>Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.</p> <p>En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.</p> <p>Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.</p> <p>L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.</p> <p>L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.</p> | 41.6295368,2.6893960 | 474128 | 4608692 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0206.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96699 | Mas Castellar o torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume | XVI-XXI | <p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p> | 08163-3 | Turó de Sant Jaume | 41.6357846,2.6758297 | 473000 | 4609389 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96700 | Rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8 | XVI-XXI | <p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p> | 08163-4 | Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n. | <p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p> | 41.6304340,2.6871617 | 473942 | 4608792 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96701 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Presenta deteriorament generalitzat, especialment a les cobertes. | <p>Can Roig és una masia situada en un espai privilegiat, en un turó enfront mateix de l'església de Santa Maria, darrera can Jalpí. Però no només és una masia, sinó que en el subsòl es preserva una important vil·la romana, exemple de continuïtat en el temps.</p> <p>Pel que fa a la masia, totalment inaccessible en l'actualitat, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Amb dos cossos adossats a les façanes laterals i un cos a la façana posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el vèrtex del carener amb la façana, hi ha un campanar de cadireta, sense campana.</p> <p>Destaca el portal d'entrada i les finestres de forma rectangular amb la llinda recta i emmarcades amb brancals i ampits de pedra treballada. Conserva els embigats, dues sitges situades a l'entrada de la casa i l'antic celler. Al davant de la façana hi ha l'era.</p> | 08163-5 | Plaça can Roig, núm. 1 | 41.6283770,2.6861921 | 473860 | 4608565 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0504foto-a-laguna1987.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa es troba un lacus o safareig, on arribava l'aigua de l'aqüeducte romà de can Cuas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96702 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua i situada en l'antic camí Ral que aquí pren el nom de l'advocació de la capella.</p> <p>Té una petita planta rectangular, amb volta de punt rodó i coberta a dues aigües. La façana té un coronament curvilini, amb un campanar de cadireta en el centre del capcer. Destaca el portal d'arc escarser amb emmarcament de pedra. Al damunt hi ha un òcul amb reixat que il·lumina l'interior. </p> <p>Destaca el vitrall a l'ull de bou, fet per l'artista Joan Vila Grau. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.</p> | 08163-6 | Carrer de Sant Antoni, núm. 57. | <p>La capella de Sant Antoni és anterior al segle XVIII.</p> <p>L'any 1737 se'n fa referència en una visita pastoral. Durant la Guerra Civil espanyola patí desperfectes que, posteriorment, es pogueren restaurar.</p> | 41.6286108,2.6927464 | 474407 | 4608588 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0606.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Quan Pineda era una vila closa, aquesta capella quedava fora i era un hospital de pobres.Actualment s’obre el dia de Sant Antoni (13 de juny), que també és la festivitat dels paletes, per ser-ne el patró. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96703 | Can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p> | 08163-7 | La Mora, s/n. | <p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> | 41.6393923,2.6767219 | 473076 | 4609790 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96704 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p> | 08163-8 | Carrer de can Teixidor, s/n. | <p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p> | 41.6228073,2.6691413 | 472438 | 4607951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Té un rellotge de sol a la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96705 | Can Feliu de Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XV-XX | Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris. | <p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p> | 08163-9 | Carrer de Rosselló, núm. 106. | <p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p> | 41.6287552,2.6699771 | 472510 | 4608612 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96706 | Can Piaixa, can Ragull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piaixa-can-ragull | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Can Piaixa és una casa aixecada en l'antic camí Ral que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta original era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Actualment, el vessant septentrional ha estat transformat en una terrassa.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba, en l'eix central, el portal d'entrada amb els brancals, llindar i llinda de pedra. En els eixos laterals hi ha sengles finestres reixades. El primer pis és el més destacable des del punt de vista ornamental, no tant pel balcó, amb barana de ferro, situat a l'eix central, sinó per les dues finestres laterals d'arc conopial dentat amb arquets i amb imposta decorada amb querubins.</p> <p>A la segona planta hi trobem una finestra gòtica, però més petita i una de llinda recta. Les dues finestres laterals del primer pis són d'estil purament gòtic tardà. La més petita és posterior i molt més simple.</p> | 08163-10 | Carrer Major, núm. 36. | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> | 41.6273305,2.6877531 | 473990 | 4608448 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96708 | Cal Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-pare-0 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XX | <p>Casal senyorial ubicat al carrer de Ciutadans, cantonada amb el carrer de l'Església, i format per la unió de dos edificis, però la part més antiga és la dreta.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos i s'ha restaurat modernament. Conserva un gran portal dovellat i finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. Els finestrals de la planta baixa, de grans dimensions i alguns de la planta noble, estan protegits amb reixes de ferro ben treballades. Cal destacar-hi les dues finestres esculpides de tradició gòtica.</p> <p>Els elements originals són la gran porta dovellada, la finestra que hi té al damunt i la finestra gòtica de l'esquerra.</p> | 08163-12 | Carrer Ciutadans, núm. 28 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. </span></span>Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.<br /> <br /> Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</span></span></span></span></span></p> | 41.6280472,2.6903106 | 474203 | 4608527 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1204.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de cal Sant Pare es deu a que hi visqué el poeta i recitador popular conegut amb el nom de Pep del Sant Pare. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96709 | Can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p> | 08163-13 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> | 41.6272623,2.6894939 | 474135 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96710 | Cals Alabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau | XIX-XXI | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p> | 08163-14 | Carrer Ciutadans, núm. 1 | 41.6278177,2.6893434 | 474122 | 4608501 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96712 | Casa del carrer Major, números 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p> | 08163-16 | Carrer Major, núm. 59-61 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268473,2.6867661 | 473908 | 4608395 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96725 | Casa del carrer Major, núm. 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p> | 08163-19 | Carrer Major, núm. 35 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271801,2.6878940 | 474001 | 4608431 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96726 | Casa del carrer Major, núm. 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-40 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | Presenta esquerdes a la façana. | <p>Casa entre mitgeres, tot i que actualment té un solar en construcció a la façana de ponent, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb un ràfec volat. </p> <p>De la façana en destaca la finestra de la planta pis, d'estil gòtic amb arc conopial. La porta d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p> | 08163-20 | Carrer Major, núm. 40 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6272964,2.6876472 | 473982 | 4608444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4003.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96727 | Casa del carrer Major, núm. 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p> | 08163-21 | Carrer Major, núm. 60 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6270485,2.6869364 | 473922 | 4608417 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96728 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p> | 08163-22 | Carrer Major, núm. 57 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268956,2.6868804 | 473917 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96729 | Cases del carrer Justícia, números 4-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p> | 08163-23 | Carrer Justícia, núms. 4-16 | 41.6242817,2.6913594 | 474289 | 4608108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96730 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra, al costat, amb reixa de ferro. Ambdues de llinda recta. La porta és de fusta, de doble batent, i té un emmarcament de pedra peculiar i poc estàndard: tradicional en els brancals de l'esquerra i irregular a la llinda i en els brancals de la dreta. </p> <p>En el primer pis hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules, amb barana de ferro i dos accessos. Ambdós de llinda recta. A la segona planta s'hi troben dues finestres amb barana protectora de mitja alçada, també de llinda recta.</p> <p>El coronament és una balustrada en dos trams, sota la qual hi trobem una cornisa volada. El parament és llis i arrebossat.</p> | 08163-24 | Carrer de Sant Antoni, núm. 5 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6282986,2.6907210 | 474238 | 4608554 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96732 | Ca l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p> | 08163-26 | Carrer Ciutadans, núm. 8 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6277892,2.6896656 | 474150 | 4608498 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96733 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>Gran casa situada al capdavall del carrer del Mar, amb un pati davanter, actualment utilitzat com a terrassa d'un restaurant.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. La façana de llevant, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro; i en els eixos laterals, dues finestres. A la segona planta hi trobem una finestra balconera, en l'eix central, i dues petites finestres, als laterals.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta. Destaquen les de l'eix central i dret de les dues primeres plantes, perquè tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra granítica treballada. A més, la finestra del primer pis de l'eix esquerre té l'ampit sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana de migdia ha estat molt modificada per a adequar-la a les necessitats del restaurant.</p> | 08163-27 | Carrer del Mar, núm. 122 | <p>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d'ús que incloïa el pagament d'una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6232129,2.6922966 | 474367 | 4607989 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.