Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96791 | Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar | XX | <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> | 08163-74 | Platja dels Pescadors, s/n | <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> | 41.6218037,2.6930264 | 474427 | 4607832 | 1958 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | Desconeguda | L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96831 | Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar | XIV-XXI | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> | 08163-103 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> | 41.6276823,2.6894295 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 97148 | Fons bibliogràfic Isern-Marull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-isern-marull | XVI-XX | <p><span><span><span>El fons bibliogràfic Isern-Marrull està compost per un total de 142 volums compresos entre els anys 1596 i 1931, i presenten enquadernacions de pergamí i pell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La temàtica del fons és principalment medicina, àlgebra i jurídica.</span></span></span></p> | 08163-190 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | 41.6276498,2.6894185 | 474129 | 4608483 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19003.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | No es té constància de l’ingrés del fons Isern-Marull a l’Arxiu Municipal. | 98|94 | 57 | 3.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 97150 | Fons documental de l'Associació de Veïns Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-tramuntana | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span>1978 i 2008</span>. Ocupa un total de 0,40 m. lineals, en suport paper i fotografies (46 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (estatuts i instàncies de legalització). Documentació d’òrgans de govern, on hi ha la presència de documentació de la junta directiva (membres de la junta i renúncies de càrrecs), actes de reunions (llibre d’actes, actes soltes i convocatòries d’assemblees) i de socis (llibre de registre de socis i un carnet de soci de la primera època). També hi ha documentació administrativa, principalment correspondència, i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica, amb presència de comptabilitat general, activitats i documentació de subvencions. Aquesta última amb molta presència, a causa de la gran quantitat d’activitats culturals que realitzava l’associació. També, documentació de la projecció pública de l’entitat, on els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les sèries de correspondència, instàncies d’activitats i de demanda a l’Ajuntament i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació i a les necessitats existents en el barri i el poble. Era una de les principals funcions de l’entitat les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri/poble i la realització d’activitats culturals.</span></span></span></p> | 08163-192 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>El barri del Carme va començar a urbanitzar-se a partir de 1962 amb els edificis de davant de la plaça del Carme i el carrer de Sant Jordi. Setze anys més tard, al 1978, un grup de veïns que ja formaven part de comunitats de veïns van decidir-se, a causa de les necessitats del poble i del barri, a crear una associació de veïns i veïnes. Tot i que, tal com es manifesta als estatuts, l’àmbit d’actuació de l’associació és de tot el poble de Pineda de Mar, exceptuant el barri de Poblenou i el de Les Creus, l’associació actuava principalment al barri del Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era un barri de relativa nova formació, les necessitats de millores als carrers, places, solars, enllumenat, serveis, etc., eren evidents i és en aquest camp que l’AAVV Tramuntana dedicarà gran part dels seus esforços, sobretot, durant els primers 15 anys. Als anys noranta, el caràcter reivindicatiu de les associacions de veïns s’ha perdut i les associacions es dediquen a aspectes de caràcter més cultural. Aquest fet es pot explicar potser per tenir els barris les necessitats socials cobertes per la bona feina feta els anys anteriors i l’adhesió dels associats més involucrats a partits polítics locals des d’on gestionarien les possibles problemàtiques socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1978, es presenten al Govern Civil de Barcelona els estatuts de l’associació perquè pugui ser legalment constituïda i al següent any es presenten els llibres de caixa, de registre de socis i d’actes per a que siguin legalitzats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els estatuts, els objectius de l’associació és la de millora dels serveis públics, la defensa dels drets comuns dels veïns, la col·laboració amb la conservació i millora del poble, la relació amb escoles i AMPAs per a millorar l’educació dels alumnes, fomentar activitats culturals i festes veïnals i relacionar-se amb altres associacions de veïns del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació és declara no vinculada a partits polítics ni a sindicats, i l’àmbit d’actuació és de tot el municipi de Pineda amb excepció del barri de Poblenou i el de Les Creus, ja que aquest dos barris ja tenien les seves pròpies associacions de veïns constituïdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del principi de la seva creació s’alternava l’organització d’activitats culturals al barri del Carme, com van ser la festa del barri del Carme (1981), Revetlla de Sant Joan (1983), Marxa Popular (1987), etc., amb actes de reivindicació de millores al barri, com van ser les fortes disputes per l’obertura d’una farmàcia (1983-1985), les demandes de neteja de solars abandonats, el canvi de noms de diferents places del barri, el manteniment de carrers i places, etc. És a partir dels anys noranta, tal com s’ha explicat abans, que l’associació va perdent el caràcter reivindicatiu i es dedica principalment a aspectes culturals (festes del barri, xocolatades, actuacions musicals, participació a actes culturals del poble, etc.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a actuacions destacades se’n poden citar tres:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 8 de març de 1981, es decideix editar la revista <em>Contrapunt</em> d’informació municipal, donant suport als redactors i sempre supervisada per l’associació, al 5 de juny de 1984, la junta aprova la creació del grup de Timbalers de Tramuntana amb capacitat per a nou membres i al 22 de juliol de 1985 s’aprova la creació del grup de Majorets de l’associació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’evolució de socis inscrits a l’associació, s’observa que a 1 de gener de 1980, en el primer registre de socis, hi consten 12 persones inscrites. Mes a mes, es va anar incrementant el nombre de socis fins arribar a un nombre total de 151 el maig del mateix any. Fins el 3 d’abril de 1985 es van registrant socis nous arribant a un total de 168 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No és fins al 25 de setembre de 2004 que es torna a reprendre el registre de socis nous amb un total de 38 socis registrats fins l’1 d’octubre de 2004.</span></span></span></p> | 41.6276753,2.6894268 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 97151 | Fons documental de l'Associació de Comerciants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p> | 08163-193 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p> | 41.6276673,2.6894322 | 474130 | 4608485 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 97152 | Fons documentals dels Cantaires de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-dels-cantaires-de-pineda | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat coral en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1928 i 1978</span>. Ocupa un total de 0,5 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon, en gran part, de documentació relacionada amb l’activitat principal de l’entitat, és a dir, el cant coral. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són els dos estatuts que es van aprovar al llarg de la història de l’entitat i part de documentació comptable, tant a nivell general, com són els llibres de comptes, com a nivell particular d’activitats concretes, com són les despeses per la realització d’activitats corals o els ingressos per les cantades de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la documentació musical, hi ha un gran volum de lletres de cançons, sardanes, caramelles, sarsueles, jotes, etc., encara que moltes són còpies, suposem per a poder repartir entre els cantaires a l’hora d’assajar i/o actuar.</span></span></span></p> | 08163-194 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>La primavera de l'any 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins al 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa, prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de l'any 1948 es van aprovar els nous estatuts. Al mes de setembre de 1951, l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></p> | 41.6276853,2.6896039 | 474144 | 4608487 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | L'estendard de l'entitat, de 1928, també es troba a l'Arxiu Municipal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 97154 | Fons documental de la fàbrica Moreno Maldonado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fabrica-moreno-maldonado | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1934 i1993</span>. Ocupa un total de 1,2 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon majoritàriament de documentació de temàtica econòmica. És a dir, llibres de comptabilitat, llibres de compres, llibre de vendes, llibre de balanços, o inventaris. També està compost per documentació del personal i recursos humans (fulls salarials, declaracions de subsidis i seguretat social, etc.). També es conserva, encara que en molt poca presència, documentació de producció i fabricació (llibres de consum de telers, etiquetes de productes, material comercial, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a documentació administrativa interna, correspondència, o llibres d’actes, etc., és pràcticament inexistent. Cronològicament, dels primers 10 anys només es conserven vuit llibres de legislació laboral de 1934 a 1939. És a partir de 1941 quan el gruix de la documentació és més important, especialment a partir de 1949 fins al 1988.</span></span></span></p> | 08163-196 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>La primera notícia que trobem a l’arxiu de la fàbrica és anterior a l’aparició com a titular de Paulino Moreno Porras, que és el primer titular que tenim referència segons la documentació tractada. És als expedients d’altes de contribució industrial que a l’octubre de 1921 ens consta la primera instal·lació d’una fàbrica al mateix emplaçament a nom de la societat Juncosa & Pera. </span></span></span>Aquesta societat dona de baixa a l’abril de 1930, dos telers circulars i una màquina de voretar. Al desembre de 1930 es dona de baixa totalment de l’activitat amb vint-i-dos telers circulars, sis màquines de voretar i una màquina d’aprestar.</p> <p><span><span><span>Al gener de 1931, Joaquim Pera i Boada, una de les parts de l’anterior societat, dona d’alta disset telers circulars, cinc màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Aquesta titularitat es dona de baixa totalment al maig del mateix any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als expedients d’alta de la contribució industrial del quart trimestre de 1931, per tenir efecte a la matrícula de 1932, apareix per primera vegada com a titular de la fàbrica Paulino Moreno Porras donant d’alta cinc telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. A juliol de 1932, aquest mateix titular dona d’alta cinc telers circulars i a l’abril de 1934 dona d’alta cinc telers circulars més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dades concorden amb les que apareixen a les relacions de contribució industrial anuals, on al 1932, Paulino Moreno Porras declara deu telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1934 consten quinze telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1935 apareix una ampliació de maquinària amb dinou telers circulars, tres màquines de voretar i una màquina d’aprestar. No és fins l'any 1941 que consta una nova ampliació amb trenta dos telers circulars, tres màquines de voretar i dues màquines d’aprestar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1942, a la relació de matrícula de contribució industrial també apareixen els cavalls de vapor (CV) que genera tota la maquinària, essent aquest any d’1CV i mig. A partir de 1946 ja no apareix la quantitat de maquinària i només fa referència a la potència (CV) que genera la fàbrica que oscil·la entre 6 CV i quart i 5 CV i quart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1955 apareix un titular nou de la fàbrica, passa a ser Moreno Maldonado, SL. Al 1961 es dona de baixa l’empresa per a passar a legalitzar-se segons el “<em>Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas</em> ” (RAMINP). L'any 1968, hi ha un canvi de titularitat de l’empresa i passa a ser Carlos Maldonado, SA, una de les dues parts de la societat anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1971 Carlos Maldonado Vall demana un trasllat a un local del carrer de l'Església número 99, per a col·locar més maquinària, ja que el local inicial del carrer de Mar número 64 era insuficient. Al 1988 dona de baixa l’activitat del carrer de l'Església i es traspassa a un particular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica inicial del carrer de Mar, tanca definitivament l'any 1993.</span></span></span></p> | 41.6276613,2.6894295 | 474130 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 97155 | Fons documental de la germandat de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-germandat-de-sant-joan | XIX-XXI | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1867 i 2010</span>. Ocupa un total de 0,4 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació conservada i que forma el fons és la que podríem trobar a qualsevol entitat d’aquest caire. Així doncs, trobem una gran presència de documentació referent a la creació i gestió de l’entitat, com són els diferents estatuts, registres de socis, correspondència i llibres d’actes. Una altra sèrie amb un cert volum, és la documentació referent a la funció mutual de l’associació, com són els diferents llibres de comptes amb el control de les despeses i dels ingressos, els rebuts de pagament de les quotes mensuals dels socis, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tipus de documentació amb molta representació i, principalment, de la segona etapa, a partir de 1985, és la documentació generada com a conseqüència de la projecció pública de l’associació. Així doncs trobem cartells i pamflets informatius de concerts, festes, concursos, anuncis de radio de les activitats realitzades per l’entitat, etc. </span></span></span></p> | 08163-197 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>Es tenen notícies del 12 d’octubre de 1574 que el bisbe de Girona va autoritzar la creació, a Pineda de Mar, d’una confraria de Sant Joan Baptista. Les confraries eren entitats que es dedicaven, gràcies a les aportacions dels confrares, a defensar els drets dels components de la confraria i a ajudar-los en cas de malaltia, pobresa o mort. Aquesta confraria es feia càrrec de la capella i el retaule del sant de l’església de Pineda i tenia cura dels pelegrins que visitaven la relíquia del sant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sabem que es va crear oficialment el 22 de febrer de 1867, gràcies al primer reglament intern (estatuts) que es conserva. Aquest reglament va ser entregat al governador juntament amb una carta enviada per uns veïns de Pineda de Mar, amb el suport de l’Alcalde, al 4 de setembre de 1866, demanant l’autorització per la creació de l’entitat (<em>monte-pío de socorros mutuos</em>). Al 23 de febrer de 1867 el governador va respondre la instància autoritzant la creació del mont de pietat a canvi de fer algunes modificacions al reglament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que diu a l’article 3 del reglament, '<em>se dan por bien admitidos en el Monte, todos los individuos que hoy forman parte en el mismo</em>', podem entendre que l’entitat ja funcionava anteriorment. </span></span></span><span><span><span>La primera Junta Directiva estava formada per Carles Romans (Director), Pere Martorell (interventor), Josep Mateu (recaptador), Francesc Vendrell (Tresorer), Marià Ruscalleda (secretari), Francesc Estafanell (vicesecretari), Josep Horta i Miquel Boix (oïdors de comptes), Nicolau Reixac i Joan Aragonès (infermers) i Francesc Morell (cobrador). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el President era Eduard Ruscalleda, alcalde de Pineda en el mateix any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es té constància documental que el 28 de febrer de 1940, l'entitat estava encapçalada per una Comissió Gestora formada per Joan Gelabert, Rafael Buscató i Salomó Pijoan. Aquest detall dona a entendre que durant el període de la Guerra Civil espanyola, l'activitat de l'entitat va veure's reduïda a causa de la conjuntura política i social, i que, a partir de 1940 i culminant amb els estatuts de 1943, va patir una reorganització i novament iniciació de l'activitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim del nombre de socis que formaven l’entitat és gràcies a la còpia d’una carta dirigida al governador civil d’1 d’abril de 1868, on es llisten un total de 36 socis. La segona referència la trobem al llibre de registre de socis que es conserva de 1896, on, al desembre del mateix any, hi havia 182 socis inscrits. Tots eren homes i de tots els sectors laborals existents (pesca, agricultura, artesania, etc.). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el nombre de socis era de 156. Fins l'any 1966 el nombre de socis va ser molt semblant, al voltant de 200, amb un màxim de 271 al gener de 1959. A partir de novembre de 1972 la quantitat de socis va anar davallant , fins arribar al punt més baix amb 53 socis l'any 1985. A partir de 1988 l’entitat va perdre el caràcter mutual per passar a ser una entitat únicament cultural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la nova etapa a partir de 1988 es conserva un llibre de registre de socis de mitjans dels anys noranta fins a finals de la mateixa dècada. Es registren un total de 347 socis, tot i que durant aquest període hi ha un total de 49 baixes, la majoria per defunció. És per això que es pot afirmar que a finals de 1999, el nombre d’associats era d’uns 298.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va perdre la finalitat inicial d’ajuda mutual a l’associat, ja que, els darrers anys el nombre de socis era molt baix, a causa de l’aparició del règim de la Seguretat Social, i es feia impossible poder cobrir les necessitats econòmiques mutuals. Al mateix moment de la dissolució de l’entitat amb l’antiga funció mutual es crea la nova entitat amb el mateix nom però amb una finalitat diferent, de caire més cultural, realitzant cantades d’havaneres, sardanes, concerts de Nadal i Sant Esteve, Festa Patronal de Sant Joan, concursos de plats de cuina, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’entitat esta donada de baixa i per acord de la junta es va entregar el mes de maig de 2010 en forma de donació els fons econòmics de l’entitat a la Fundació Privada MARPI de Pineda de Mar.</span></span></span></p> | 41.6276713,2.6894295 | 474130 | 4608485 | 1867 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97155-foto.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97158 | Fons documental del Patronat Local per a la Vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-patronat-local-per-a-la-vellesa | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1915 i 1979</span>. Ocupa un total de 0,3 m. lineals, en suport paper i fotogràfic (543 positius en blanc i negre i 33 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon en gran part de documentació relacionada amb l’activitat principal del patronat. És a dir, la donació d'ajudes als ancians. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són les diferents actes de constitució i, principalment, documentació comptable, o recaptació. </span></span></span><span><span><span>Una gran part de la documentació també fa referència a la vida pública del patronat, els impresos d'activitats dels diferents homenatges que es van realitzar al llarg dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons fotogràfic és molt important i comprèn una gran part del període cronològic de l'entitat. Es conserva una còpia actual d'una fotografia de 1916 on apareix un grup de dones que inicialment s'encarregaven de gestionar els actes per a recollir fons econòmics per els més necessitats.</span></span></span></p> | 08163-198 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>La creació del Patronat Local d’Homenatge a la Vellesa, el maig del 1915, donà el tret de sortida a una tradició que pervisqué fins a la darreria de la dècada del 1970. Els reconeixements a la gent gran del municipi amb una festa i, amb la concessió d’unes pensions o ajuts econòmics individuals. S’iniciaren l'any 1917, tot coincidint amb el dilluns de Pasqua. El setmanari pinetenc <em>Vida Nova</em> aportà una notable profusió de detalls en la primera edició de l’esdeveniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores se succeïren any rere any amb el patrocini de la Caixa de Pensions i la col·laboració de l’Ajuntament. Tan sols se suspenen durant la dictadura de Primo de Rivera (1924-29) i per la Guerra Civil espanyola. La darrera festa de la gent gran celebrada en plena etapa republicana tingué lloc el 13 d’abril del 1936, amb l’assistència de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A partir de l’any 1941 novament s’organitzaren els homenatges. Així, amb la col·laboració de l’Ajuntament, aquest esdeveniment se celebrà, anualment, al Centre Cultural i Recreatiu, fins al 1978 en què tingué lloc la LIX i darrera edició. Tot i ser el 1978 la última edició de l'Homenatge, ens consta una relació de pensionats de l'any 1979. La manca de més documentació de la celebració del 60è Homenatge de 1979 fa pensar que finalment no es va realitzar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els homenatjats eren conduïts en comitiva des de la sucursal de la Caixa de Pensions fins a l’església parroquial, on s’oficiava la missa corresponent. Posteriorment, al local del Centre Cultural i Recreatiu, es procedia a la part principal de la festa on, entre d’altres, s’impartien els ajuts econòmics acordats. Aquest acte, en funció de l’època, s’acompanyava d’actuacions musicals i de sardanes.</span></span></span></p> | 41.6276971,2.6894694 | 474133 | 4608488 | 1915 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97158-foto.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 119 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97303 | Art de navegar a vela llatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/art-de-navegar-a-vela-llatina | XVI-XXI | <p>La vela llatina és un dels aparells característics de les barques de la costa catalana en general. Les barques de pesca portaven aquest aparell però també les de navegació de cabotatge. Actualment és una tipologia residual basada en la patrimonialització d'oficis i activitats tradicionals vinculades amb el mar.</p> <p><span><span><span>L’Associació d’Amics de la barca a vela llatina “<em>El Mamelló</em>”, des de l’any 2002 es dedica a conservar i promoure aspectes del patrimoni marítim pinetenc, com és la navegació a vela llatina, un tipus de vela triangular propi de les costes del mediterrani. La conservació d'aquest tipus de navegació no només afavoreix la preservació de la part tècnica de la navegació, sinó també la preservació del vocabulari que va relacionat amb aquesta sistema tradicional de propulsió marítima.</span></span></span></p> | 08163-213 | Pineda de Mar | <p><span><span><span>Les nostres costes es caracteritzen per tenir un conjunt ampli de vents dominants. Principalment tenim el vent de garbí i la resta de vents de ponent, però depenent de la distància que ens trobem de terra hi ha la presència també de vents terrals com la tramuntana i el mestral. </span></span></span><span><span><span>Aquesta varietat fa que la vela llatina sigui la idònia per navegar ja que permet adaptar-se a aquesta diversitat de vents amb la capacitat de maniobrabilitat que té.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de temps antics, les embarcacions portaven aparellades la vela llatina, i fins l’arribada dels motors, a inicis de segle XX, va ser el sistema de propulsió que usaven. Tot i l'existència de motors, van ser moltes les embarcacions que van mantenir la vela llatina instal·lada per aprofitar aquells moments que els vents eren idonis i així estalviar combustible. Així doncs, fins a mitjan dècada de 1950, era habitual veure a la platja les barques amb la tradicional vela llatina aparellada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, la navegació a vela llatina es destina a l'oci i a compartir una estona de passejades tranquil·les en contacte amb el mar, el vent i la fusta de les embarcacions tradicionals.</span></span></span></p> | 41.6218897,2.6938240 | 474493 | 4607842 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97303-velallatinapineda.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | El Museu Marítim de Barcelona, l’Associació de Museus Marítims de la Mediterrània, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han fet pública, en el marc del festival Palamós Terra de Mar, la presentació de la candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo per tal que s’inclogui a les Llistes de Patrimoni Immaterial de la UNESCO. La candidatura compta amb el suport del el Departament de Cultura de la Generalitat.La candidatura de l’art de navegar a vela llatina i vela al terzo està coordinada per una comissió internacional constituïda pel Museu Marítim de Barcelona, el Museu de la Marineria de Cesenatico d’Itàlia, el Museu-Casa de la Batana de Rovijno de Croàcia, el Museu Marítim d’Eslovènia, i el Taller d’embarcacions de Polilles i el Parc natural marí del golf de Lió de França, assumint el rol d’impulsors als respectius territoris.Mitjançant la inclusió de l’art de navegar a vela llatina i vela al terç en la Llista de Patrimoni immaterial de la UNESCO, els promotors de la candidatura pretenen assolir els objectius previstos a la Convenció de la UNESCO 2003: reconèixer i salvaguardar el vast i compartit patrimoni cultural immaterial que representa la pràctica de la navegació a bord d’embarcacions de vela llatina i vela al terç, sensibilitzar la societat a escala local, nacional i internacional, sobre els seus valors identitaris i culturals, i impulsar la cooperació per a la seva preservació, dinamització i transmissió. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 97719 | Varar i treure les barques a la platja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/varar-i-treure-les-barques-a-la-platja | XVI-XXI | <p><span><span><span>Els pobles de costa acostumaven a tenir les barques de pesca a les platges, sempre i quan no hi hagués un port o cala de refugi proper. Aquest fet comportava que l’acció de moure les barques cap al mar i viceversa es veiés dificultat per l’existència de la sorra. El sistema tradicional per moure les embarcacions ha consistit en fer-les lliscar damunt de travesses de fusta, anomenades pals, impregnades de greix, anomenat seu, que es desplacen a mesura que queden fora de l’embarcació. </span></span></span><span><span><span>Aquesta acció rep el nom de <em>varar</em>, quan es tracta d’entrar la barca a l’aigua, i <em>treure</em> quan es tracta de fer-la sortir del mar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varada es realitzava a força de braços, en canvi, la treta es realitzava amb l’ajuda de bous i/o cavalls i aparells reductors, i a partir d’inicis del segle XX, amb l’ajuda de cabrestants mecànics. A Pineda de Mar, quan ho feien els bous, eren de cal Coix; però els dies de temporal també s'utilitzaven els bous de can Boia i també algun cavall. Cal Coix i cal Boia eren dues cases properes a la platja que formaven part del Raval de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la varada com a la treta, tenen un moment crític per la seguretat de l’embarcació i dels pescadors que van a bord. Es tracta del moment en que la barca es troba a mercè de les onades, just al trencant. Per aquest motiu, existia la figura del paler, home encarregat de posar els últims pals en la varada i els primers pals en la treta. L’experiència d’aquests homes feia que sabessin quin era el moment oportú per garantir que l’embarcació evitava els embats de les onades al bot de l’aigua i, al mateix moment, que la barca se situés sobre dels pals per així poder desplaçar-la damunt la sorra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A Pineda de Mar, actualment encara podem observar aquests coneixement ancestrals a l’hora de moure les barques que es troben a la platja, ara ja destinades a la pesca recreativa i a la navegació a vela llatina.</span></span></span></p> | 08163-232 | Platja de Pineda, s/n. | <p><span><span><span>L'acció de varar i treure les barques damunt dels pals enseuats ha existit a Pineda de Mar d'ençà que la primera embarcació deuria arribar a la platja, que tractant-se d’un poble costaner ens podem imaginar que fou fa uns quants segles.</span></span></span></p> | 41.6218629,2.6934461 | 474462 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-23201vararmoderna.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-1918.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97719-pescadorspineda1955-pineda.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 98|94 | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96697 | Torre de Manola, torre de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XII-XX | Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació. | <p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p> | 08163-1 | Sot de la Torre | <p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6319115,2.6690233 | 472432 | 4608962 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96698 | Mas Coll, can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en 'L' de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.</p> <p>També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. </p> | 08163-2 | Carrer de Sant Joan, s/n. | <p>Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.</p> <p>En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.</p> <p>Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.</p> <p>L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.</p> <p>L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.</p> | 41.6295368,2.6893960 | 474128 | 4608692 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0206.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96699 | Mas Castellar o torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume | XVI-XXI | <p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p> | 08163-3 | Turó de Sant Jaume | 41.6357846,2.6758297 | 473000 | 4609389 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96700 | Rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8 | XVI-XXI | <p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p> | 08163-4 | Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n. | <p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p> | 41.6304340,2.6871617 | 473942 | 4608792 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96701 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Presenta deteriorament generalitzat, especialment a les cobertes. | <p>Can Roig és una masia situada en un espai privilegiat, en un turó enfront mateix de l'església de Santa Maria, darrera can Jalpí. Però no només és una masia, sinó que en el subsòl es preserva una important vil·la romana, exemple de continuïtat en el temps.</p> <p>Pel que fa a la masia, totalment inaccessible en l'actualitat, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Amb dos cossos adossats a les façanes laterals i un cos a la façana posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el vèrtex del carener amb la façana, hi ha un campanar de cadireta, sense campana.</p> <p>Destaca el portal d'entrada i les finestres de forma rectangular amb la llinda recta i emmarcades amb brancals i ampits de pedra treballada. Conserva els embigats, dues sitges situades a l'entrada de la casa i l'antic celler. Al davant de la façana hi ha l'era.</p> | 08163-5 | Plaça can Roig, núm. 1 | 41.6283770,2.6861921 | 473860 | 4608565 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0504foto-a-laguna1987.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa es troba un lacus o safareig, on arribava l'aigua de l'aqüeducte romà de can Cuas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96702 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua i situada en l'antic camí Ral que aquí pren el nom de l'advocació de la capella.</p> <p>Té una petita planta rectangular, amb volta de punt rodó i coberta a dues aigües. La façana té un coronament curvilini, amb un campanar de cadireta en el centre del capcer. Destaca el portal d'arc escarser amb emmarcament de pedra. Al damunt hi ha un òcul amb reixat que il·lumina l'interior. </p> <p>Destaca el vitrall a l'ull de bou, fet per l'artista Joan Vila Grau. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.</p> | 08163-6 | Carrer de Sant Antoni, núm. 57. | <p>La capella de Sant Antoni és anterior al segle XVIII.</p> <p>L'any 1737 se'n fa referència en una visita pastoral. Durant la Guerra Civil espanyola patí desperfectes que, posteriorment, es pogueren restaurar.</p> | 41.6286108,2.6927464 | 474407 | 4608588 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0606.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Quan Pineda era una vila closa, aquesta capella quedava fora i era un hospital de pobres.Actualment s’obre el dia de Sant Antoni (13 de juny), que també és la festivitat dels paletes, per ser-ne el patró. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96703 | Can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p> | 08163-7 | La Mora, s/n. | <p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> | 41.6393923,2.6767219 | 473076 | 4609790 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96704 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p> | 08163-8 | Carrer de can Teixidor, s/n. | <p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p> | 41.6228073,2.6691413 | 472438 | 4607951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Té un rellotge de sol a la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96705 | Can Feliu de Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XV-XX | Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris. | <p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p> | 08163-9 | Carrer de Rosselló, núm. 106. | <p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p> | 41.6287552,2.6699771 | 472510 | 4608612 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96706 | Can Piaixa, can Ragull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piaixa-can-ragull | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Can Piaixa és una casa aixecada en l'antic camí Ral que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta original era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Actualment, el vessant septentrional ha estat transformat en una terrassa.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba, en l'eix central, el portal d'entrada amb els brancals, llindar i llinda de pedra. En els eixos laterals hi ha sengles finestres reixades. El primer pis és el més destacable des del punt de vista ornamental, no tant pel balcó, amb barana de ferro, situat a l'eix central, sinó per les dues finestres laterals d'arc conopial dentat amb arquets i amb imposta decorada amb querubins.</p> <p>A la segona planta hi trobem una finestra gòtica, però més petita i una de llinda recta. Les dues finestres laterals del primer pis són d'estil purament gòtic tardà. La més petita és posterior i molt més simple.</p> | 08163-10 | Carrer Major, núm. 36. | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> | 41.6273305,2.6877531 | 473990 | 4608448 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96707 | Can Benet o ca l'Enric Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p> | 08163-11 | Carrer Major, núm. 1 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6275001,2.6890855 | 474102 | 4608466 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96708 | Cal Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-pare-0 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XX | <p>Casal senyorial ubicat al carrer de Ciutadans, cantonada amb el carrer de l'Església, i format per la unió de dos edificis, però la part més antiga és la dreta.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos i s'ha restaurat modernament. Conserva un gran portal dovellat i finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. Els finestrals de la planta baixa, de grans dimensions i alguns de la planta noble, estan protegits amb reixes de ferro ben treballades. Cal destacar-hi les dues finestres esculpides de tradició gòtica.</p> <p>Els elements originals són la gran porta dovellada, la finestra que hi té al damunt i la finestra gòtica de l'esquerra.</p> | 08163-12 | Carrer Ciutadans, núm. 28 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. </span></span>Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.<br /> <br /> Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</span></span></span></span></span></p> | 41.6280472,2.6903106 | 474203 | 4608527 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1204.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de cal Sant Pare es deu a que hi visqué el poeta i recitador popular conegut amb el nom de Pep del Sant Pare. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96709 | Can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p> | 08163-13 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> | 41.6272623,2.6894939 | 474135 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96710 | Cals Alabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau | XIX-XXI | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p> | 08163-14 | Carrer Ciutadans, núm. 1 | 41.6278177,2.6893434 | 474122 | 4608501 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96711 | Biblioteca popular, Espai Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens | <p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p> | 08163-15 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p> | 41.6256734,2.6899526 | 474172 | 4608263 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell | L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96712 | Casa del carrer Major, números 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p> | 08163-16 | Carrer Major, núm. 59-61 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268473,2.6867661 | 473908 | 4608395 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96724 | Casa del carrer Major, núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-32 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII | <p>És en aquesta casa on s'inicia l'estrenyiment del carrer Major en el tram proper a la plaça Catalunya. Consta, si més no en el cos principal, de planta baixa i pis. La coberta és plana. Destaquen la porta i la finestra de la planta pis, per la seva factura setcentista.</p> <p>A la finestra, la llinda i l'ampit reprodueixen l'estil de moltes de les finestres de masies i cases de la zona. La porta, amb llinda gravada amb l'any 1774, és molt pròpia de l'època i contrasta amb els portals dovellats i rodons de moltes cases del mateix carrer.</p> <p>Originàriament era una torre de defensa.</p> | 08163-18 | Carrer Major, núm. 32 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan l'any 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6273145,2.6879267 | 474005 | 4608445 | 1774 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1804.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix popularment amb el nom de Torre del comte. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96725 | Casa del carrer Major, núm. 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p> | 08163-19 | Carrer Major, núm. 35 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271801,2.6878940 | 474001 | 4608431 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96726 | Casa del carrer Major, núm. 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-40 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | Presenta esquerdes a la façana. | <p>Casa entre mitgeres, tot i que actualment té un solar en construcció a la façana de ponent, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb un ràfec volat. </p> <p>De la façana en destaca la finestra de la planta pis, d'estil gòtic amb arc conopial. La porta d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p> | 08163-20 | Carrer Major, núm. 40 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6272964,2.6876472 | 473982 | 4608444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4003.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96727 | Casa del carrer Major, núm. 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p> | 08163-21 | Carrer Major, núm. 60 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6270485,2.6869364 | 473922 | 4608417 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96728 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p> | 08163-22 | Carrer Major, núm. 57 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268956,2.6868804 | 473917 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96729 | Cases del carrer Justícia, números 4-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p> | 08163-23 | Carrer Justícia, núms. 4-16 | 41.6242817,2.6913594 | 474289 | 4608108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96730 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra, al costat, amb reixa de ferro. Ambdues de llinda recta. La porta és de fusta, de doble batent, i té un emmarcament de pedra peculiar i poc estàndard: tradicional en els brancals de l'esquerra i irregular a la llinda i en els brancals de la dreta. </p> <p>En el primer pis hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules, amb barana de ferro i dos accessos. Ambdós de llinda recta. A la segona planta s'hi troben dues finestres amb barana protectora de mitja alçada, també de llinda recta.</p> <p>El coronament és una balustrada en dos trams, sota la qual hi trobem una cornisa volada. El parament és llis i arrebossat.</p> | 08163-24 | Carrer de Sant Antoni, núm. 5 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6282986,2.6907210 | 474238 | 4608554 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96732 | Ca l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p> | 08163-26 | Carrer Ciutadans, núm. 8 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6277892,2.6896656 | 474150 | 4608498 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96733 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>Gran casa situada al capdavall del carrer del Mar, amb un pati davanter, actualment utilitzat com a terrassa d'un restaurant.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. La façana de llevant, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro; i en els eixos laterals, dues finestres. A la segona planta hi trobem una finestra balconera, en l'eix central, i dues petites finestres, als laterals.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta. Destaquen les de l'eix central i dret de les dues primeres plantes, perquè tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra granítica treballada. A més, la finestra del primer pis de l'eix esquerre té l'ampit sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana de migdia ha estat molt modificada per a adequar-la a les necessitats del restaurant.</p> | 08163-27 | Carrer del Mar, núm. 122 | <p>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d'ús que incloïa el pagament d'una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6232129,2.6922966 | 474367 | 4607989 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96734 | Cases del Carrer Tribala, números 65-93 i 99-113 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-tribala-numeros-65-93-i-99-113 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situades al carrer Tribala, en el tram entre el carrer Major i el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer. És un carrer que té una orientació sud-nord i aquest grup es troba amb les façanes orientades a llevant. </p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia d'edificis. És a dir, construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat i, en la planta pis, hi poden haver una o dues finestres.</p> | 08163-28 | Carrer Tribala, números 65-93 i 99-113 | <p>El topònim Tribala ja es documenta l'any 1679 i en una acta del Consell Municipal de l'abril de l'any 1696.</p> <p><span><span><span>El carrer de La Tribala està documentat l'any 1784 quan es fa referència a l'amplada de servitud de pas que han de deixar els propietaris de solars que estan construint les cases.</span></span></span></p> | 41.6264175,2.6859950 | 473843 | 4608347 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2806.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Conegut també amb el nom de carrer de la Mitja Galta. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96735 | Cases del carrer de l'església, números 102-106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia-numeros-102-106 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XXI | <p>Conjunt de cases entre mitgeres aplegades a la zona de llevant de la sagrera, d'una mateixa tipologia, que han preservat l'estructura i bona part dels seus elements constructius, com ara els portals i finestres amb brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La llinda de la casa número 104C porta la inscripció de l'any '1766'.</p> | 08163-29 | Carrer de l'església, números 102-106 | <p>El carrer de l'Església es coneixia des de principis de 1930 fins l'any 1965 com el carrer d'Irlanda, com a reconeixement de la independència de l'illa.</p> | 41.6285865,2.6902650 | 474200 | 4608587 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2904.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96736 | Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-casa-del-carrer-de-mar-num-25b | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | De l'edifici original només s'ha conservat la façana. | <p>L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.</p> <p>El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament amb balustrada i cornisa motllurada.</p> | 08163-30 | Carrer de Mar, núm. 25b | <p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6265381,2.6901779 | 474192 | 4608359 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96737 | Can Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorens | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures, només trencada a la planta baixa per la substitució d'una finestra per una porta. Trobem l'entrada a la casa en l'eix central. És de llinda recta i porta de fusta, de doble batent. En els eixos laterals, hi ha una finestra reixada, a l'eix esquerre, i una altra porta a l'eix dret.</p> <p>En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb barana de ferro i dues finestres balconeres de llinda recta, als eixos laterals, amb les persianes de llibret. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat i llis. El fons clar destaca amb el gris blavós del sòcol i dues faixes verticals que emmarquen tota la façana, fent joc amb el pintat de les persianes. Completen el programa decoratiu tres franges esgrafiades amb motius geomètrics florals entre planta i planta i sota cornisa. Corona la façana una balustrada.</p> | 08163-31 | Carrer Major, núm. 37 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del Camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271292,2.6877840 | 473992 | 4608425 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96739 | Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p> | 08163-33 | Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52 | 41.6239278,2.6952563 | 474614 | 4608068 | 1931 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96740 | Cal Coronel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coronel | XIX | <p>Casa d’estil neoclàssic de l’any 1870, construïda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. La construcció de la casa s’emmarca en la creació del primer eixample de Pineda, que sobrepassa dels límits de la primera urbanització al voltant del camí Ral.</p> <p>És de planta quadrangular i presenta un joc de volums de diferents alçades que tenen com element més destacat el seu coronament amb barana de balustres de terra cuita, material que s'utilitza també en els detalls ornamentals de les finestres de la façana.</p> <p>Sobre la base d'un volum de planta quadrada, i d'una única planta, s'aixeca un segon volum, en forma de 'T' que afegeix dos nous pisos. Finalment, sobre aquest segon volum, s'aixeca una torre mirador amb un nou pis i acabament amb coberta plana.</p> | 08163-34 | Carrer Girona, núm. 3 | <p>Construcció de l'any 1870 promoguda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. </p> <p>El segle XX, a causa de l'increment de la població, es trenca amb l’urbanisme estructurat en doble T, format pel camí Ral i el carrer del Mar.</p> <p>Al padró de 1880 hi constaven 14 carrers, mentre que l'any 1935 n’apareixien 36. Degut a aquest increment, l’Ajuntament va aprovar el projecte de reordenació de la vila de l’arquitecte Puig Boada.</p> | 41.6247281,2.6922324 | 474362 | 4608158 | 1870 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3403.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fernando de Gispert (promotor) | Està envoltada per un jardí, on destaquen dues magnòlies i a la façana principal, dues palmeres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96741 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p> | 08163-35 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 5 | 41.6232559,2.6952000 | 474609 | 4607993 | 1915 - 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és coneguda com La Torre d'en Krutter. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96742 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-5 | XVI-XXI | No conserva la coberta i la vegetació cobreix tota la façana principal i part de les altres. | <p>Masia situada al peu del turó de Montpalau, totalment abandonada.</p> <p>La planta és rectangular i constava de planta baixa i pis. No conserva la coberta, però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva algunes finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada i un pedris a mà esquerra de la façana.</p> <p>Al costat, annexat, hi ha les restes d'una cort de bestiar.</p> | 08163-36 | Plaça can Martorell, s/n | 41.6386619,2.6706178 | 472568 | 4609711 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3606.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96743 | Can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-guitarra | XV-XXI | Deteriorament de façanes i alguna esquerda estructural a la part posterior de la casa. | <p>Can Palau de la Guitarra és una masia situada al marge esquerre de la riera de Pineda, davant els camps de ca l'Oliver de Sitjar, en una zona elevada que domina els camps de conreu fins la riera de Pineda. El conjunt consta de la masia principal, un paller amb l'era al davant, un pou i una mina. Adossada a la façana de llevant hi trobem un cos quadrangular que és una torre de defensa.</p> <p>La masia conserva la seva estructura original, amb diversos cossos afegits a la part posterior. El principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, en destaca el portal dovellat de punt rodó, una finestra rectangular amb llinda, ampit i brancals de pedra, i una altra triforada, de tradició gòtica. També hi ha les restes d'un rellotge de sol i esgrafiats al voltant de les finestres i portal gairebé esborrats.</p> <p>Per la façana septentrional, s'hi han afegit diversos cossos de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb algunes finestres a les façanes laterals, però escasses i que no mantenen l'alineació de façana. El cos més septentrional ha estat reforçat amb un contrafort que no ha evitat una gran esquerda o ja es va afegir per evitar l'esfondrament en aparèixer l'esquerda.</p> <p>Desplaçat uns metres al sud-oest, trobem el paller de planta baixa i pis, amb l'era al seu davant, la porquera i la comuna. Al costat una cisterna i més avall, arran del camí una boca de mina inutilitzada i el safareig.</p> | 08163-37 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>El portal rodó i la finestra gòtica ens parlen d'una cronologia reculada que s'assimilaria a la torre de defensa (segle XVI). </p> <p>Es creu que es tracta de la casa que figura a la llinda de l'església de Pineda afectada per l'atac del pirata Dragut: però hi ha altres topònims iguals que es presten a la confusió o dubte: '<em>A 1 d'agost de 1545 a punta d'alba, 11 galiotasa de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglésia e moltes cases, e mataren e cativaren 70 ànimes, pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s'és fortificada esta Sglésia de Pineda</em>.'</p> | 41.6400784,2.6825067 | 473559 | 4609865 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa hi ha un lledoner, arbre molt freqüent a les masies catalanes, amb la fusta del qual se'n feien eines, especialment forques i també servia d'aliment per al bestiar. Els horts estan actualment abandonats, però s'hi observen nombroses parets i sistemes de comunicació d'aigua per irrigar les hortes, una bassa i un pou. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96744 | Can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassola | XII-XX | Es troba força enrunada, amb absències importants de la coberta i vandalitzada. | <p>Masia que, malgrat el seu dolent estat de conservació, es poden veure un conjunt de cossos, edificis i estructures que s'han anat afegit a una masia original de tres cossos paral·lels, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Curiosament, tant aquesta masia com la veïna de can Feliu de Manola, tenen l'orientació de la façana principal a ponent.</p> <p>El més destacable és el portal rodó dovellat i un contrafort situat a l'esquerra. A l'altra banda del contrafort, hi ha una finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra. A l'eix de la dreta, tant a la planta baixa com a la planta pis, hi trobem dues finestres de les mateixes característiques; totes de llinda recta. A la façana, al costat de migdia, hi ha un pedrís.</p> <p>A l'interior es conserva un forn de pa, el rentamans del menjador i les escales d'accés al pis superior.</p> <p>En els cossos annexos que clouen el conjunt donant-li un aspecte de casa fortificada, hi trobem cups i cistes; molt possiblement destinats a l'elaboració de vi.</p> | 08163-38 | Pla de can Cassola, | <p>Aquesta masia ha sofert moltes ampliacions i modificacions amb els segles, però manté força visibles les estructures antigues. L'era i els cups testimonien una intensa activitat agrícola basada en els cereals i la vinya.</p> <p>En èpoques pretèrites devia ser una finca important.</p> | 41.6310455,2.6736608 | 472818 | 4608865 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3806.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al sud conserva l'era i encara es veuen les restes de dos rellotges de sol pintats a la façana: un de matí i un de tarda. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96745 | Can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapiola | XV-XXI | <p>Can Tapiola és una masia ubicada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a prop de la rectoria vella.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb el temps s'hi han afegit cossos i edificis annexos.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, el de l'esquerre de la façana més desplaçat que el de la dreta. L'eix central i més antic destaca pel portal rodó dovellat i la finestra d'arc conopial amb decoracions de caps antropomorfs en els permòdols. Té un tram empedrat davant mateix de la façana i un pedrís.</p> <p>Les restes de l'era es troben desplaçades uns metres al sud. S'observa un parell de peces de moldre, i una de trull. També destaca un rellotge de sol, a l'alçada de la planta pis, entre la finestra gòtica i una de més moderna.</p> | 08163-39 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n. | 41.6313522,2.6851648 | 473776 | 4608895 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3905b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/