Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96699 | Mas Castellar o torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume | XVI-XXI | <p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p> | 08163-3 | Turó de Sant Jaume | 41.6357846,2.6758297 | 473000 | 4609389 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96700 | Rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8 | XVI-XXI | <p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p> | 08163-4 | Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n. | <p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p> | 41.6304340,2.6871617 | 473942 | 4608792 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96710 | Cals Alabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau | XIX-XXI | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p> | 08163-14 | Carrer Ciutadans, núm. 1 | 41.6278177,2.6893434 | 474122 | 4608501 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96729 | Cases del carrer Justícia, números 4-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p> | 08163-23 | Carrer Justícia, núms. 4-16 | 41.6242817,2.6913594 | 474289 | 4608108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96732 | Ca l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p> | 08163-26 | Carrer Ciutadans, núm. 8 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6277892,2.6896656 | 474150 | 4608498 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96739 | Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p> | 08163-33 | Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52 | 41.6239278,2.6952563 | 474614 | 4608068 | 1931 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96740 | Cal Coronel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coronel | XIX | <p>Casa d’estil neoclàssic de l’any 1870, construïda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. La construcció de la casa s’emmarca en la creació del primer eixample de Pineda, que sobrepassa dels límits de la primera urbanització al voltant del camí Ral.</p> <p>És de planta quadrangular i presenta un joc de volums de diferents alçades que tenen com element més destacat el seu coronament amb barana de balustres de terra cuita, material que s'utilitza també en els detalls ornamentals de les finestres de la façana.</p> <p>Sobre la base d'un volum de planta quadrada, i d'una única planta, s'aixeca un segon volum, en forma de 'T' que afegeix dos nous pisos. Finalment, sobre aquest segon volum, s'aixeca una torre mirador amb un nou pis i acabament amb coberta plana.</p> | 08163-34 | Carrer Girona, núm. 3 | <p>Construcció de l'any 1870 promoguda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. </p> <p>El segle XX, a causa de l'increment de la població, es trenca amb l’urbanisme estructurat en doble T, format pel camí Ral i el carrer del Mar.</p> <p>Al padró de 1880 hi constaven 14 carrers, mentre que l'any 1935 n’apareixien 36. Degut a aquest increment, l’Ajuntament va aprovar el projecte de reordenació de la vila de l’arquitecte Puig Boada.</p> | 41.6247281,2.6922324 | 474362 | 4608158 | 1870 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96740-3403.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fernando de Gispert (promotor) | Està envoltada per un jardí, on destaquen dues magnòlies i a la façana principal, dues palmeres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||
| 96742 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-5 | XVI-XXI | No conserva la coberta i la vegetació cobreix tota la façana principal i part de les altres. | <p>Masia situada al peu del turó de Montpalau, totalment abandonada.</p> <p>La planta és rectangular i constava de planta baixa i pis. No conserva la coberta, però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva algunes finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada i un pedris a mà esquerra de la façana.</p> <p>Al costat, annexat, hi ha les restes d'una cort de bestiar.</p> | 08163-36 | Plaça can Martorell, s/n | 41.6386619,2.6706178 | 472568 | 4609711 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3606.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96743 | Can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-guitarra | XV-XXI | Deteriorament de façanes i alguna esquerda estructural a la part posterior de la casa. | <p>Can Palau de la Guitarra és una masia situada al marge esquerre de la riera de Pineda, davant els camps de ca l'Oliver de Sitjar, en una zona elevada que domina els camps de conreu fins la riera de Pineda. El conjunt consta de la masia principal, un paller amb l'era al davant, un pou i una mina. Adossada a la façana de llevant hi trobem un cos quadrangular que és una torre de defensa.</p> <p>La masia conserva la seva estructura original, amb diversos cossos afegits a la part posterior. El principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, en destaca el portal dovellat de punt rodó, una finestra rectangular amb llinda, ampit i brancals de pedra, i una altra triforada, de tradició gòtica. També hi ha les restes d'un rellotge de sol i esgrafiats al voltant de les finestres i portal gairebé esborrats.</p> <p>Per la façana septentrional, s'hi han afegit diversos cossos de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb algunes finestres a les façanes laterals, però escasses i que no mantenen l'alineació de façana. El cos més septentrional ha estat reforçat amb un contrafort que no ha evitat una gran esquerda o ja es va afegir per evitar l'esfondrament en aparèixer l'esquerda.</p> <p>Desplaçat uns metres al sud-oest, trobem el paller de planta baixa i pis, amb l'era al seu davant, la porquera i la comuna. Al costat una cisterna i més avall, arran del camí una boca de mina inutilitzada i el safareig.</p> | 08163-37 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>El portal rodó i la finestra gòtica ens parlen d'una cronologia reculada que s'assimilaria a la torre de defensa (segle XVI). </p> <p>Es creu que es tracta de la casa que figura a la llinda de l'església de Pineda afectada per l'atac del pirata Dragut: però hi ha altres topònims iguals que es presten a la confusió o dubte: '<em>A 1 d'agost de 1545 a punta d'alba, 11 galiotasa de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglésia e moltes cases, e mataren e cativaren 70 ànimes, pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s'és fortificada esta Sglésia de Pineda</em>.'</p> | 41.6400784,2.6825067 | 473559 | 4609865 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa hi ha un lledoner, arbre molt freqüent a les masies catalanes, amb la fusta del qual se'n feien eines, especialment forques i també servia d'aliment per al bestiar. Els horts estan actualment abandonats, però s'hi observen nombroses parets i sistemes de comunicació d'aigua per irrigar les hortes, una bassa i un pou. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||
| 96744 | Can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassola | XII-XX | Es troba força enrunada, amb absències importants de la coberta i vandalitzada. | <p>Masia que, malgrat el seu dolent estat de conservació, es poden veure un conjunt de cossos, edificis i estructures que s'han anat afegit a una masia original de tres cossos paral·lels, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Curiosament, tant aquesta masia com la veïna de can Feliu de Manola, tenen l'orientació de la façana principal a ponent.</p> <p>El més destacable és el portal rodó dovellat i un contrafort situat a l'esquerra. A l'altra banda del contrafort, hi ha una finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra. A l'eix de la dreta, tant a la planta baixa com a la planta pis, hi trobem dues finestres de les mateixes característiques; totes de llinda recta. A la façana, al costat de migdia, hi ha un pedrís.</p> <p>A l'interior es conserva un forn de pa, el rentamans del menjador i les escales d'accés al pis superior.</p> <p>En els cossos annexos que clouen el conjunt donant-li un aspecte de casa fortificada, hi trobem cups i cistes; molt possiblement destinats a l'elaboració de vi.</p> | 08163-38 | Pla de can Cassola, | <p>Aquesta masia ha sofert moltes ampliacions i modificacions amb els segles, però manté força visibles les estructures antigues. L'era i els cups testimonien una intensa activitat agrícola basada en els cereals i la vinya.</p> <p>En èpoques pretèrites devia ser una finca important.</p> | 41.6310455,2.6736608 | 472818 | 4608865 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96744-3806.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al sud conserva l'era i encara es veuen les restes de dos rellotges de sol pintats a la façana: un de matí i un de tarda. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||
| 96745 | Can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapiola | XV-XXI | <p>Can Tapiola és una masia ubicada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a prop de la rectoria vella.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb el temps s'hi han afegit cossos i edificis annexos.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, el de l'esquerre de la façana més desplaçat que el de la dreta. L'eix central i més antic destaca pel portal rodó dovellat i la finestra d'arc conopial amb decoracions de caps antropomorfs en els permòdols. Té un tram empedrat davant mateix de la façana i un pedrís.</p> <p>Les restes de l'era es troben desplaçades uns metres al sud. S'observa un parell de peces de moldre, i una de trull. També destaca un rellotge de sol, a l'alçada de la planta pis, entre la finestra gòtica i una de més moderna.</p> | 08163-39 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n. | 41.6313522,2.6851648 | 473776 | 4608895 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3905b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96746 | Mas Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rafart | XVII-XXI | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>S'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa destaca la porta principal d'entrada i les finestres dels costats. Les tres obertures tenen l'emmarcament de pedra granítica treballada i són de llinda recta. A l'eix de l'esquerra, hi ha una altra porta més modesta sense emmarcament i al costat una finestreta, aquesta sí, emmarcada amb pedra. A la planta pis també hi ha quatre finestres amb ampits, brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Hi ha un plafó ceràmic que només es pot llegir parcialment perquè està malmès: 'Mas Rafart / Excl [...] Serra i Moret / Iner[...]neda de Mar - FSE / [...] - Abril 1996'.</p> <p>A la façana de llevant trobem dues finestres a la planta baixa i dues a la planta pis, de les mateixes característiques. En una situada a la planta pis hi ha l'any '1733' gravat. A la façana de ponent també hi ha quatre finestres i a la façana posterior una. Davant la façana hi ha una roda de molí recolzada.</p> <p>Un mur baixet amb reixa de ferro envolta la masia i el pati davanter i el delimita de l'espai de la via pública.</p> | 08163-40 | Carrer de Migjorn, núm. 3 | <p>Actualment és la seu de diferents entitats socials i culturals de Pineda.</p> | 41.6256864,2.6784137 | 473211 | 4608268 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96746-4004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Un gran ficus s'alça davant la façana. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96747 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-1 | XX | <p>Torre jardí als quatre vents de marcat caràcter clàssic, principalment per l'aire que li dona l'entrada porxada amb dues columnes i dos pilars d'ordre toscà, que sobresurt de la planta quadrada de l'habitatge. Consta d'una única planta amb coberta plana, a modus de terrat a la catalana amb una balustrada de protecció al seu voltant. Al centre, s'alça una torreta, també de coberta plana.</p> <p>El porxo d'entrada sobresurt d'aquest cos principal fins l'alineament amb el carrer. L'accés a la casa és a través d'una doble porta de ferro.</p> <p>També destaca el fumeral, de secció rectangular amb un coronament esglaonat amb acabament semi cilíndric de rajols de color blau i una franja de rajola valenciana de tres peces amb motius geomètrics, als costats llargs, i una peça blava, als costats curts.</p> | 08163-41 | Carrer Barcelona, núm. 9 | 41.6248083,2.6905829 | 474225 | 4608167 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4105.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | El barri de ferro forjat de l’entrada principal és obra del Taller d’Àngel Rull de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96748 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-21 | XVII-XXI | <p>Can Serra és una antiga masia situada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, molt a prop de la rectoria vella. No s'ha pogut entrar a la finca, fet que dificulta el nivell de descripció de l'edifici, tenint en compte les reformes i ampliacions que sembla haver sofert al llarg dels segles.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Té un cos central més elevat i amb un canvi d'orientació de la coberta; mentre que a la resta dels cossos és a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana, en aquest cos és perpendicular. Consta de planta baixa i pis, al que cal afegir-ne un altre en el cos central més elevat. De la façana en destaca el portal rodó dovellat.</p> <p>S'observa les restes d'un rellotge de sol, molt enganxat als brancals d'una de les finestres de la primera planta.</p> | 08163-42 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6323120,2.6851169 | 473773 | 4609001 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4204canserra1993.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96749 | Can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-comas | XV-XXI | Façana i elements arquitectònics desgastats, alguna esquerda i reformes poc curoses amb l'arquitectura original. | <p>Can Valeri o can Valeri Comas és una masia molt ben situada, en un zona elevada a l'esquerra de la riera de Pineda, als peus de la carena de La Guàrdia.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La composició estructural de la façana és desigual, mostrant que ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. El portal dovellat és l'element més destacat de la façana, però no està alineat amb la finestra de la planta pis, que sembla posterior. Aquesta finestra, amb l'ampit, els brancals i la llinda (recta) de pedra, sembla tenir paral·lels cronològicament amb les restes d'un rellotge de sol dessota de l'actual i les restes d'esgrafiats, que conserva la façana i que podrien datar del segle XVIII, mentre que el portal podria datar dels segles XVI o XVII.</p> <p>Podrien tenir relació amb les restes d'una torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa, a mà dreta de la façana principal i que és de planta circular amb alambor de reforç. Només en conserva la planta baixa amb la volta. Segurament perquè fou escapçada durant el segle XVIII.</p> <p>A la part posterior, s'hi han anat afegint cossos per funcions agrícoles, així com a la façana de ponent, amb angle recta amb la façana principal, on hi ha les porqueres. També destaca l'era de la casa, de planta circular amb cairons, tots ells de ditades, que només és visible una part, ja que l'altra hi té al damunt material divers i algun vehicle. Així com un gran lledoner, al costat de l'era.</p> <p>A la façana de llevant és visible externament el forn de pa que, a l'interior té la volta caiguda. En aquesta mateixa façana hi ha un contrafort.</p> | 08163-43 | Camí de can Valeri Comas, s/n | 41.6364261,2.6841992 | 473698 | 4609459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4306.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També coneguda com can Comas Destarrés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96750 | Can Cornet, ca l'Aromir o can Mirons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornet-ca-laromir-o-can-mirons | XVII-XXI | <p>Masia aïllada, ara enmig d'una zona urbanitzada, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. A la façana de ponent hi ha adossada una torre de secció quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb murs d'1,20 m. de gruix que correspondria amb una antiga torre de defensa. Per tant, o ha estat molt reformada o és posterior. Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, té accés mitjançant una escala de volta interior i una cúpula de rajola vidriada constitueix la seva coberta.</p> <p>De la façana principal en destaca el portal rodó dovellat, i combina finestres rectangulars amb llinda recta i emmarcades de motllura, amb finestres d'arc de mig punt, que semblen més modernes. Els murs de pedra tenen de 60 a 70 cms. de gruix. A la façana posterior hi ha una petita dependència adossada. A mà dreta de la façana principal, hi ha l'antic celler que conserva els cups.</p> <p>Malgrat una gran remodelació, possiblement del segle XVIII, tant el portal rodó com els brancals d'algunes finestres, fan pensar en un moment anterior, possiblement del segle XVII.</p> <p>També destaca un rellotge de sol situat dessota el carener.</p> | 08163-44 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6327916,2.6878296 | 473999 | 4609054 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-calaromircornetmirons1969.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També coneguda com ca l'Aromir, que és el nom més antic, pel comte d'Aromir, antic propietari.També és coneguda com can Mirons, denominació que correspon a la deformació del cognom Miarons. Salvador Miarons Ferrer fou marit d'una de les filles de la família Aromir, Rosa Aromir Saurí. Aquesta referència consta a un document de 1825 de llicència d'embarcament del matrimoni amb els seus fills amb destinació a San Juan de Puerto Rico, on es dedicaven al comerç. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96751 | Can Juli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juli | XVI-XXI | <p>Can Juli, també coneguda com can Pere de la Mina, és una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, que és el que ha conservat més elements originals, com el portal rodó dovellat, amb la dovella central esculpida, i les finestres de la planta pis i golfes. Algunes obertures s'han engrandir <em>a posteriori</em> o s'hi han afegit.</p> | 08163-45 | Carrer Ramon Casas, núm. 2 | 41.6307518,2.6903616 | 474209 | 4608826 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha tingut accés a la finca. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96752 | Mas Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aixela | XIX-XXI | <p>Torre senyorial als quatre vents, a la que se li ha afegit un cos de planta baixa i pis a la façana de llevant. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, tipus terrat català, acabada amb un ràfec volat. El més destacat és una escala externa i exempta que facilita l'accés a la primera planta, corbada i amb baranes de balustres.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i primer pis. A la planta baixa, amb una entrada a l'eix central i dues finestres als laterals. Al primer pis hi trobem tres balcons, amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. A la segona planta hi ha una galeria de quatre finestres amb arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat de color groguenc. En sobresurten els emmarcaments de les obertures i dues faixes verticals dels laterals. Tots aquests elements són fets de maó vist, pintats de color vermell granat per contrast amb el fons groguenc. La disposició dels maons és en dentat. Està coronat amb una balustrada.</p> <p>El cos adossat és de planta i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> | 08163-46 | Carrer Riera, núm. 64 | 41.6274638,2.6860057 | 473845 | 4608462 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96753 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> | 08163-47 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | 41.6340200,2.6970800 | 474770 | 4609187 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||||||
| 96754 | Turó de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> | 08163-48 | Pla de can Roig, s/n | 41.6283174,2.6863041 | 473869 | 4608558 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||||||
| 96755 | Serralada de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-49 | Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. | 41.6362700,2.6752800 | 472955 | 4609444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||||||
| 96757 | Carena de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-51 | Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. | 41.6447200,2.6860000 | 473851 | 4610379 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||||||
| 96760 | Can Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballester-0 | XIX | <p>Can Ballester és un mas que ha quedat encaixat a l'angle format pel carreró de la plaça i el carrer de l'Església, que originàriament rebia el nom de carrer d'Irlanda. Abans, com es pot veure a la fotografia en blanc i negre, de F. Ballester, al davant tot eren camps de conreu.</p> <p>Destaca la façana de ponent, amb un magnífic portal rodó amb grans dovelles i la finestra geminada a la planta pis. Aquest cos és de planta rectangular i la coberta és a un vessant. S'adossa fent angle amb un altre cos, de planta rectangular, de planta baixa i pis, més gran.</p> <p>Destaquen dues pedres de molí ubicades en els laterals de l'antiga entrada dels carros al barri del mas.</p> | 08163-54 | Carrer de l'Església, núm. 92 | <p>El carrer Església, inicialment anomenat carrer d'Irlanda, es va obrir com a camí veïnal l'any 1881 i el seu traçat anava des del carrer del Progrés fins els patis posteriors de les primeres cases del carrer de Sant Antoni.</p> <p>L’hort de can Ballester es va dedicar, com molts altres camps de conreu de Pineda, a la producció de patates per a l’exportació. Les propietats de la família, que s'estenien per diverses zones del terme municipal, comprenien també camps sembrats de vinya que van permetre la producció de vi, i també vi ranci.</p> | 41.6277500,2.6909420 | 474256 | 4608493 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96760-5403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96760-5404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96760-5401_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El portal rodó i la finestra geminada a la planta pis són sobreposats, no són originaris de l’edifici. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96765 | Monument a la indústria tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-59 | Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n | 41.6237300,2.6727400 | 472738 | 4608052 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||||
| 96766 | Rellotge de sol de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-palau-de-la-guitarra | XVIII-XIX | Gairebé ha desaparegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, rectangular, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, dessota del ràfec i entre les dues finestres de la planta pis. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, molt desgastat amb restes molt minses de llet de calç i policromia. Presenta un marc perimetral visible, sobretot a la part inferior del quadrant. <span><span><span><span lang='CA'><span>També s’observen algunes restes de les línies horàries, bàsicament des de les 10 del matí a les quatre de la tarda, que s’inicien a la part inferior de l’orifici del gnòmon, que no es conserva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com a can Valeri, aquesta façana presenta decoracions realitzades amb calç al voltant de les finestres i del portal dovellat pròpies del segle XVIII. Aquesta mateixa decoració també s’observa molt clarament a l’entorn del portal dovellat, del rellotge de sol i de les dues finestres de la planta pis, de can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span></p> | 08163-60 | Camí d’Horsavinyà, s/n | 41.6400305,2.6825262 | 473560 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-03.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No consta a l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96782 | Goigs de l’apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> | 08163-67 | Camí de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6349156,2.6763538 | 473043 | 4609294 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96791 | Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar | XX | <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> | 08163-74 | Platja dels Pescadors, s/n | <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> | 41.6218037,2.6930264 | 474427 | 4607832 | 1958 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | Desconeguda | L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||
| 96801 | Habitatges pels mestres d'escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-pels-mestres-descola | XX | <p>En origen era un edifici d'habitatges format per dotze apartaments independents que, en principi, anava destinat als mestres que no eren de Pineda e Mar.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. S'estructura a partir de l'entrada, que es fa mitjançant una zona coberta que condueix del carrer a un pati posterior, des d'on surt una escala que porta a un distribuïdor per als apartaments de les dues plantes superiors. Mentre que els apartaments de la planta baixa s'hi accedeix des d'aquest pati.</p> <p>Des d'aquest passadís i per dues escales metàl·liques superposades a la façana, com un objecte independent, s'entra directament als altres cinc apartaments dúplex que ocupen els dos nivells superiors. Els materials bàsics de construcció són les totxanes i el ciment. </p> <p>Aquest esquema de circulació permet l'eliminació de la caixa d'escala, que generaria un volum excessiu en desacord amb la tipologia construtiva de la zona. Amb això es singularitza l'accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment, en el moment de construcció, i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.</p> <p>Posteriorment es van afegir nous apartaments a la façana de ponent, seguint la mateixa línia, amb un cos d'escala exterior per la façana posterior, de vidre.</p> | 08163-81 | Carrer de mossèn Jacint Verdaguer, núm. 60 | <p>L'edifici fou construït amb l'objectiu de solucionar els problemes d'habitatge als professors que no fossin del poble de Pineda de Mar.</p> | 41.6245867,2.6837566 | 473656 | 4608145 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8105.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96806 | Torre de defensa de Santa Anna de Manola o Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-santa-anna-de-manola-o-merola | XVI | Força enrunada, coberta de vegetació i amb grafits a l'interior. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, amb alambor, de planta circular situada a la façana de llevant de la casa de Santa Anna de Merola, que fou bastida al seu entorn, quedant envoltada per la construcció. En una fotografia de l’any 1930 només és visible la façana de llevant. Des de l’exterior també s’observen dues obertures, de dimensions reduïdes i superposades en dos nivells diferents. La finestra inferior és la més petita; conserva en bon estat els dos brancals però té l’ampit i la llinda partits, probablement degut a l’arrencament de la reixa. La segona finestra presenta una petita motllura tan a nivell dels brancals com de la llinda. Per sota de l’ampit hi ha una reparació feta amb maó pla. El parament és de pedra irregular, collat amb argamassa. En alguns indrets es conserva també l’arrebossat exterior fet amb morter de calç. Es desconeix l’alçada exacta de la torre i si estava coronada per corseres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquesta mateixa façana, l’heura recobreix totalment el que a primera vista es podria interpretar com un contrafort, i que en la fotografia més antiga esmentada anteriorment semblaria que tindria també una altre funció formant part d'un altra construcció adossada que sobresortia cap enfora i que ja s’havia començat a ensorrar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’interior del casal, entre les moltes parets ensorrades hi ha l’enderroc d’una part important de la torre que, segons la fotografia a principis de segle XX havia tingut una coberta de teula. Els murs a la seva base tenen una potència d’1,50 a 1,60 cm de gruix. Es conserva el primer pis, al qual s’hi accedeix per un orifici practicat per sota de la volta, encara conservada. Està construïda amb pedra i disposada verticalment formant cercles concèntrics. A l’interior, el mur també està arrebossat amb morter de calç i hi ha senyals d’actes vandàlics. La part superior està força enrunada amb una obertura a llevant del primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El recobriment per una heura de grans dimensions impedeix veure l’estat dels paredats superiors, però s’endevinen algunes esquerdes estructurals que es van obrir inexorablement amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-86 | Camí de la torre de Manola o de Santa Anna. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa de Santa Anna de Merola rep el nom per la capella de dedicada a la santa que estava situada, segons les restes conservades actualment, a mà dreta de la façana principal situada a ponent. Els paraments d’aquesta capella es podrien correspondre amb una construcció del segle XVII o inicis del XVIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En època medieval, la casa és un alou del castell de Montpalau. És molt possible que la torre sigui anterior a la construcció d’aquest casalot. </span></span></span></span></span></p> | 41.6319476,2.6692610 | 472452 | 4608966 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-02-afcecemcx5472vista-lateral-de-la-torre-de-santa-anna1930-09-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-06.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També rep el nom de torre de Santa Anna de Merola, torre de Merola i torre de Manola. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||
| 96831 | Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar | XIV-XXI | <p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p> | 08163-103 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p> | 41.6276823,2.6894295 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96832 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> | 08163-104 | Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n | 41.6286948,2.6900290 | 474180 | 4608598 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||||
| 96833 | Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> | 08163-105 | Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6287800,2.6899230 | 474171 | 4608608 | 1880 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||||||
| 96834 | Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-pineda-de-mar | XIII-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva varis fons documentals referents al municipi de Pineda de Mar, entre els quals destaquen:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>1. De l’Agrupació Comarcal de CDC (codi de fons 339), cartells dels anys 1980 i 1990 del segle XX. També hi ha propaganda electoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>2. De l’Ajuntament de Santa Susanna (codi de fons 9), un registre de variacions del padró municipal amb les declaracions de baixes del padró de Pineda dels veïns que passen a fixar el seu domicili a Santa Susanna i una relació de veïns de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre el fons de pergamins de can Borrell, Can Ribas i Can Camps de Palafolls que estan relacionats directament o indirectament amb Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3a. Del fons pergamins de can Borrell (codi de fons 38), existeixen varis documents a partir del 5 de febrer de 1297 que es distribueixen de la següent manera: permutacions, esponsalicis, vendes, heretaments, apoques, capitulacions matrimonials, donació de dot, venda atorgada, establiments emfitèutics, testaments, definició de comptes de tutoria, definició de drets, donacions, àpoca de dot, definició de drets, debitoris, venda a carta de gràcia, donació de dot i heretament, lluïció de censal i finalment, censal mort. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3b. Del fons Can Ribas, destaca: ACM71-24-T2-84. Censal. 1747, octubre, 11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Censal mort atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per part de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. </span></span></span><span><span><span>Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3c. Del fons Can Camps. Destaca: ACM71-25-T2-85. Lluïció. 1586, juliol, 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lluïció de censal atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d'aquell censal avaluat en 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Col·lecció de cartells històrics de Maulets (ACM70-191-T2-634). Cartell L’Alternativa nacional d’esquerres a Pineda de Mar “Vota Catalunya Lliure”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Col·lecció de cartells i gravats de diversa (ACM70-202-T2-67. Cartell publicitari de Pineda de Mar. Mosaic. Disseny de Josep Perpinyà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Col·lecció de documents esparsos de diversa procedència: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-196 Plet de 1749 entre Francesc Batlle, boticari de Pineda de Mar contra Joan Oller de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-182 Venda perpètua del 8 d’abril de 1763 d’una peça de terra d’horta situada a Pineda feta i firmada per Margaridda Orreu i Roure a favor de Miquel Oller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-197 Capítols matrimonials del 20 de setembre de 1846 entre Jaume Ruscalleda vidu treballador de la vila de Lloret de Mar i Julita Oller Torrent soltera de la vila de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-218 Certificat de baptisme de 1851 de Narcís Josep Francesc d’Asís fill de Josep Oller i d’Antònia Viver de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. </span></span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal també disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Col·lecció de document ferroviaris de Xavier Nubiola de Castellarnau. Contempla una col·lecció de més d’un centenar de reproduccions de fotografies per a targetes postals del segle XX, majoritàriament en color dels anys 1950 i 1960, amb barques de pescadors, estació del tren, embarcador...; </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>9. </span></span></span><span><span><span>Col·lecció de mapes i plànols de diversa procedència dels anys 1990 i 2007 referents a guies comercials i de serveis del municipi i amb informació turística (ACM70-261-T2-99 i ACM70-261-T2-50). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Col·lecció de pergamins Centre d’Estudis Sant Cebrià sobre Pineda de Mar : ACM70-405-T2-1 Heretament de l’11 de febrer de 1431. ACM70-405-T2-3 Venda del 10 d’abril de 1534. Lloc de Pineda. ACM70-405-T2-2 Àpoca de l’11 d’agost de 1590. ACM70-405-T2-5 Tres àpoques de 1622</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Col·lecció de 41 pergamins de Can Comas de Pineda de Mar compresos entre 1341 i 1637 respectivament: ACM70-291-T2-1 Venda de 12 de desembre de 1341. ACM70-291-T2-2 Violari del 26 d’octubre de 1364. ACM70-291-T2-3 Donació del 21 de setembre de 1376. ACM70-291-T2-4 Donació del 10 d’octubre de 1384. ACM70-291-T2-5 Venda d’un mas del 23 de febrer de 1398. ACM70-291-T2-7 Donació d’herència del 9 de novembre de 1404. ACM70-291-T2-8 Pagament de deute del 27 d’abril de 1419. ACM70-291-T2-9 Venda del 20 de desembre de 1424. ACM70-291-T2-10 Venda d’una peça de terra del 22 d’octubre de 1448. ACM70-291-T2-25 Venda del 17 de gener de 1468. ACM70-291-T2-11 Venda d’una peça de terra del 3 de maig de 1468. ACM70-291-T2-12 Pagament de dot del 6 de gener de 1474. ACM70-291-T2-13 Censal del 24 de gener de 1479. ACM70-291-T2-14 Venda del 17 de febrer de 1491. ACM70-291-T2-15 Venda del 05 de juny de 1498. ACM70-291-T2-16 Donació d’herència, del 8 de gener del 1500. ACM70-291-T2-17 Donació d’herència del 8 de gener de 1500. ACM70-291-T2-19 Sentència arbitral del 17 de gener de 1515. ACM70-291-T2-20 Testament del 22 de febrer de 1530. ACM70-291-T2-20 Deute o debitori del 10 de maig de 1534. ACM70-291-T2-21 Herència del 10 de maig de 1541. ACM70-291-T2-26 Donació per raó de matrimoni del 9 de maig de 1569. ACM70-291-T2-29 Reconeixement de deute del 3 d’agost de 1576. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ACM70-291-T2-30 Venda d’un censal del 16 d’agost de 1576. ACM70-291-T2-33 Venda de rabassa morta del 16 de novembre de 1602. ACM70-291-T2-32 Establiment del 27 de desembre de 1602. ACM70-291-T2-34 Donació del 9 de novembre de 1608. ACM70-291-T2-35 Testament del 13 de setembre de 1611. ACM70-291-T2-38 Confirmació de possessió d’una peça de terra del 5 de juliol de 1621. ACM70-291-T2-41 Venda d’un hort del 25 d’abril de 1637.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Col·lecció de pergamins de diversa procedència: ACM70-190-T2-37 Donació del 6 de març de 1518. ACM70-190-T2-28 Venda del 22 de maig de 1602. ACM70-244-T2-34 Procura del 28 d’abril de 1457.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena: (codi 244), una procura del 28 d’abril de 1457, feta per Eulàlia, muller de Bernat Cona, naturals de la parròquia de Sant Cugat del Vallès, habitants a la parròquia de Sant Pere de Pineda, a Pere Terré, sastre de la vila de Boada, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, del deute que aquest havia contret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>14. Col·lecció postals del Maresme (codi de fons 310). Varies postals de l’any 1971 de varis municipis de la costa del Maresme, entre els quals, Pineda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>15. Programes de Festa Major de Sant Joan Baptista de Pineda de 1951, 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>16. Col·lecció Premis Terenci Thos i Codina amb varis premis com l’estudi de la riera de Pineda de Mar o la creació d’una ruta dedicada als molins de la riera de Pineda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>17. Col·leccions d’impresos de diversa procedència com un opuscle editat en motiu del Segon Aplec de Joventut Sardanística de Pineda de Mar, o els 'Festejos en la ermita de Ntra. Sra. de la Gracia' del 13 de setembre de 1953.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>18. Coordinadora de Geganters del Maresme, amb varis cartells de les diferents trobades</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>19. Pergamins de la Família Viñas (Pineda de Mar-Mataró. Codi 199) datats d’entre el 18 d’abril de 1575 fins la segona meitat del segle XIX. Destaquen els lligalls amb diversos establiments, vendes perpètues, plecs d’escriptures, establiments de peces de terra, vendes de terres, vendes a carta de gràcia, apoques i censals, lluïcions de censals, reducció de trencadís fruiter, revenda d’una botiga i una casa, establiments a rabassa morta, testaments, còpia autèntica de l’original capbreu dels dominis i rendes, venda perpètua de l’ús de la fadiga d’una feixa de terra, establiment de les aigües vessants del mont de la Guàrdia, relació de medició i classificació de la propietat, certificats d’alcaldia, arrendament d’una casa i documents establerts pel jutge o pel secretari del Jutjat, títols de propietat, llibre de comptes, còpia d’escriptures, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>20. Mas Ferrer de Tordera (codi de fons 356), un violari de mitjan del segle XVI, una donació de 1630 i una concòrdia del 1777. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>21. Original capbreu del benefici de Sant Nicolau y Santa Catherina de Montnegra. En poder del discret Josep Oliveres, notari de Pineda (codi fons 149) dels anys 1740 a 1771.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>22. Documentació del Parc de Bombers del municipi des dels anys 1984 fins l’any 2008.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>23. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>També hi ha la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>24. A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també de temàtica general de la comarca del Maresme.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-106 | Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró) | <p><span><span><span><span><span><span>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6275129,2.6894456 | 474132 | 4608467 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10601colleccio-de-pergamins-de-can-comas-de-pineda-de-maracm70-291-t2-1-vendapagina1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10605.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96835 | Festa de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-107 | Pineda de Mar, s/n | <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> | 41.6227608,2.6925668 | 474390 | 4607939 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96836 | Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p> | 08163-108 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.6275049,2.6894823 | 474134 | 4608466 | 1912-1919 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96837 | Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p> | 08163-109 | Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). | <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> | 41.6276172,2.6894751 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||
| 96838 | Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> | 08163-110 | Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.6276633,2.6894805 | 474134 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||||||
| 96839 | Fons documental referent a Pineda de Mar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-de-la-biblioteca-de-catalunya | XIII-XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a la Biblioteca de Catalunya sobre Pineda de Mar està format per un total de 196 pergamins datats entre els anys 1296 i 1645, i tots ells pertanyen al fons Carreres. Predominin els establiments emfitèutics, les donacions esponsalícies i altes documents nupcials, les vendes de terres, les àpoques, les definicions de drets i els heretaments. Dels 196 documents, només dos estan escrits en català, mentre que els altres ho són en llatí. L'any 1994 es va fer la primera descripció del fons, que fou revisada i corregida l'any 2011. Al final del catàleg que disposa la Biblioteca Nacional de Catalunya hi ha un índex alfabètic de tots els noms i topònims de gran valor per a l'estudi del municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació s'adjunten alguns dels documents, i a la bibliografia es podrà accedir amb l'enllaç corresponent a la Biblioteca de Catalunya on es poden descarregar la totalitat dels 196 documents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>1. 1296, octubre 28. Rus de Pineda i la seva esposa Sança confirmen una artiga situada al lloc dit la Vall de Roure i altres peces de terra a Maria Barona d'Arboceda, al seu fill Ferrer i la seva esposa Guillema. Signatura: Perg. 352 - R.13595</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>2. 1305, maig 16. Bartomeu de Vall i la seva esposa Guillema, de la parròquia de Pineda, donen en heretament al seu fill Pere, tot el mas de Vall. Signatura: Perg. 278 - R.13596</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>3. [1308], febrer 5. Jaspert, abat [del monestir de Sant Salvador de Breda] confirma la possessió d'un hort a Guillem Guerau, de la parròquia de Santa Maria de Pineda. Signatura: Perg. 278 - R.13597</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>4. 1311, abril 11. Berenguer Baró, àlias Berenguer de Serra d'Arboceda, i la seva esposa Ermesenda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen a Guillem Guerau una roureda situada en la dita parròquia en el lloc dit l'Abeurador. Signatura: Perg. 352 - R. 13598</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>5. 1321, juliol 25. Berenguer de Coma i la seva esposa Avinent, de la parròquia de Santa Maria de Pineda fan establiment d'una artiga amb una roureda i un bosc a Bernat Gili i la seva esposa Elisenda, situada al lloc anomenat Ferreres de la dita parròquia. Signatura: Perg. 352 - R. 13599</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>6. 1336, maig 31. Bernat Bertran de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Pericó Carrera de s'Arboceda, fill de Pere Carrera per la quantitat de 62 sous que li ha pagat en concepte d'aixovar d'Elisenda, tia del dit Pericó i esposa del dit Bertran. Signatura: Perg. 278 - R. 13600</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>7. 1339, juliol 3. Bernat Soppa de Palafolls, firma definició de certes obligacions contractuals a Pere de Carrera d'Arboceda i els seus fidejussors. Signatura: Perg. 287 - R. 13601</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>8. [1351], març 22. Guillem d'Amar, draper d'Hostalric, firma definició de deutes i obligacions a Pere Carrera de l'Arboceda. Signatura: Perg. 278 - R. 13602</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>9. 1354, octubre 4. Jaume Salvador de Capaspre, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, signa rebut a Arnau de Vall i al seu pare Pere de Vall, de la dita parròquia, pel pagament parcial d'un deute i pel pagament de certa quantitat per als funerals de Brunisenda, filla del dit Jaume Salvador i esposa de Guillem de Vall. Signatura: Perg. 287 - R.13603</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>10. 1366, abril 19, Pineda. Heretament fet per Pere Carrera i la seva esposa Romia, a favor de la seva filla Blanca a la qual concedeixen tot el mas Carrera. Signatura: Perg. 161 - R. 16247</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>11. 1366, abril 19. Pere Vendrell d'Arboceda, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, fa una permuta de diverses finques que es detallen amb Pere Carrera d'Arboceda. Signatura: Perg.350-R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>12. 1369, maig 1, Calella. Permuta de terres signada entre Bernat Gili i la seva filla Alamanda amb el seu marit Bernat Pons, d'una part, i Pere Carrera, la seva esposa Romia, la seva filla Blanca i el marit d'aquesta, Guillem Tió, de l'altra. Signatura: Perg. 350 - R.13605</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>13. 1370, febrer 23, Calella. Pere Vendrell, la seva filla Saura i el marit d'aquesta, Bernat Comella, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, venen unes terres situades al lloc dit Solana de Bruguer i al lloc dit Serres a Arnau de Vall d'Arboceda. Sig: perg. 350- R.13606</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>14. 1383, octubre 28, Calella. Bernardí de Mont-rodon, procurador de la seva esposa Constança, filla i hereva de Ramon de Menola, redueix a la prestació de la tasca l'agrari d'un quint que pagava una terra que posseeix Guillem Carrera d'Arboceda al lloc dit Morral. Signatura: Perg. 350 - R.13607</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>15. <span>1398,</span> <span>maig</span> <span>23,</span> <span>Pineda. Arnau</span> <span>de</span> <span>Vall</span> <span>d'Arboceda</span> <span>fa</span> <span>donació</span> <span>en</span> <span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> a <span>R</span><span>a</span><span>m</span><span>on</span> <span>de</span> <span>Pons,</span> <span>gendre</span> <span>s</span><span>e</span><span>u</span><span>,</span> <span>de</span> 7 <span>lliures</span> i <span>mitja</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>c</span><span>o</span><span>rre</span><span>sponi</span><span>e</span><span>n</span> <span>com</span> a <span>espòs</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Arnau. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>352</span> - <span>R.</span> <span>13608</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>16. <span>1398,</span> <span>juny</span> <span>27, Pineda. </span><span>Esponsalici</span> <span>firmat</span> <span>entre</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span> i <span>de</span> <span>B</span><span>lan</span><span>c</span><span>a</span><span>,</span> i <span>germ</span><span>à</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>d'una</span> <span>part,</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filla</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>Flaquer</span> i <span>de</span> <span>Sanxa,</span> <span>de</span> <span>l'altra. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16248</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>17. <span>1398,</span> <span>agost</span> <span>16, Pineda. </span><span>H</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>fet</span> <span>per</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span><span> de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>fill</span> i <span>hereu</span> <span>seu,</span> <span>de</span> <span>tot</span> <span>el</span> <span>'mas</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>'</span> <span>sota</span> <span>certes</span> <span>c</span><span>ondi</span><span>c</span><span>ions</span><span>,</span> <span>entre</span> <span>elles</span> <span>la</span> <span>d</span><span>'</span><span>o</span><span>c</span><span>upa</span><span>r</span><span>-s</span><span>e</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>c</span><span>ol</span><span lang='CA'><span>·</span></span><span lang='CA'>lo</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>a</span><span lang='CA'>c</span><span lang='CA'>ió</span> <span lang='CA'>d'Eulàlia</span> i <span>A</span><span>n</span><span>t</span><span>ònia</span><span>,</span> <span>filles</span> <span>dels</span> <span>a</span><span>t</span><span>o</span><span>rg</span><span>an</span><span>t</span><span>s. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>161</span> - <span>R.</span> <span>16249</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>1</span>8<span lang='CA'>. </span><span lang='CA'>1400,</span> <span lang='CA'>febrer</span><span lang='CA'> 25</span><span lang='CA'>, Calella. </span><span lang='CA'>Bernat</span> <span lang='CA'>Flaqu</span><span lang='CA'>er</span> <span lang='CA'>de</span> <span lang='CA'>Montpalau</span> <span lang='CA'>si</span><span lang='CA'>g</span><span lang='CA'>na</span> <span lang='CA'>re</span><span lang='CA'>bu</span><span lang='CA'>t</span> a <span>G</span><span>uill</span><span>em</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda</span> <span>de</span> <span>les</span> <span>28</span> <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> <span>que</span> <span>li</span> <span>ha</span> <span>pagat</span> <span>en</span> <span>c</span><span>on</span><span>ce</span><span>p</span><span>te</span> <span>de</span> <span>dot</span> i <span>e</span><span>sponsali</span><span>c</span><span>i</span> <span>dels</span> <span>seus</span> <span>fills</span> <span>respectius,</span> <span>Antònia</span> i <span>Francesc</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. Signatura:</span> <span>Perg.</span> <span>286</span> - <span>R.</span> <span>13609</span></span></span></p> <p><span><span><span>19. <span>1401,</span> <span>abril</span><span> 2</span><span>, Calella. </span><span>Cebrià</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r,</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>si</span><span>g</span><span>na</span> <span>rebut</span> a <span>Pere</span> <span>Carrera</span> <span>d</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>redempció</span> <span>d'un</span> <span>violari</span> <span>de</span> <span>30</span> <span>sous</span> <span>anuals</span> <span>que</span> <span>v</span><span>a</span><span>re</span><span>n</span> <span>crear</span> <span>Guillem</span> <span>Carrera</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>esposa</span> <span>Blanca,</span> <span>pares</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>Pere</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span><span>,</span> <span>en</span> <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span><span>. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>286</span> - <span>R.</span> <span>13611</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>20. <span>1403,</span> <span>gener</span><span> 15</span><span>, Calella. </span><span>Pere</span> <span>Sab</span><span>et,</span> <span>de</span> <span>Manola,</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> i <span>la</span> <span>seva</span> <span>néta</span> <span>Angelina,</span> <span>signen</span> <span>àpoca</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Guillem</span> <span>Ca</span><span>rrer</span><span>a</span> <span>d'Arboceda,</span> <span>por</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> <span>55</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>s</span><span>e'</span><span>ls</span> <span>varen</span> <span>p</span><span>r</span><span>o</span><span>metre </span><span>com</span> a <span>dona</span><span>c</span><span>ió</span><span> e</span><span>sponsalí</span><span>c</span><span>ia</span> <span>pel</span><span> m</span><span>a</span><span>tr</span><span>i</span><span>m</span><span>oni</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>dita</span><span> A</span><span>n</span><span>ge</span><span>lina</span> <span>amb</span> <span>Antoni,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>G</span><span>uill</span><span>em </span><span>Ca</span><span>rrer</span><span>a. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>284</span> - <span>R.</span> <span>13612</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>31. <span>1415,</span> <span>maig 20</span><span>, Calella. </span><span>Bernat</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Aragó,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>pa</span><span>rr</span><span>òquia</span> <span>de</span> <span>San</span><span>t</span><span>a</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>senyor</span> <span>útil</span> i <span>p</span><span>r</span><span>opi</span><span>et</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>del</span> <span>Mas</span><span> Vall </span><span>el</span><span> qual </span><span>té</span><span> per</span> <span>Cons</span><span>t</span><span>an</span><span>ç</span><span>a</span><span>,</span><span> senyora</span> <span>de</span><span> la</span> <span>c</span><span>asa</span> <span>de</span><span> Manola </span>i <span>e</span><span>sposa</span> <span>de</span> <span>Ber</span><span>na</span><span>t</span> <span>de</span> <span>M</span><span>on</span><span>t</span><span>-</span><span>r</span><span>odon</span><span>,</span> <span>assigna</span> <span>als</span> <span>dits</span> <span>s</span><span>e</span><span>n</span><span>y</span><span>o</span><span>r</span><span>s</span> <span>seus</span> <span>com</span> a <span>hereus</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas</span> i <span>els</span> <span>ret</span> <span>homenatge</span> i <span>jurament</span> <span>de</span> <span>fid</span><span>e</span><span>li</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>com</span> a <span>home</span> <span>propi</span> <span>fins</span> <span>que</span> <span>la</span> <span>seva</span> <span>filla</span><span> R</span><span>afa</span><span>e</span><span>la</span> <span>faci</span> <span>13</span> <span>anys. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>350</span> - <span>R.</span> <span>14061</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>71. <span>1499,</span> <span>octubre 4</span><span>, Pineda. </span><span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>fill</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>Monet</span> <span>B</span><span>all</span><span>e</span><span>s</span><span>ter,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>Capasp</span><span>re,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>Vall,</span> <span>àlies</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quantitat</span> <span>de</span> <span>36</span> <span>lliures</span> <span>que</span> <span>el</span> <span>seu</span> <span>pare</span> <span>havia</span> <span>p</span><span>re</span><span>s</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> a <span>Joan</span> <span>Carreres,</span> <span>so</span><span>gre</span> <span>d'Andreu</span> <span>Vall. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14094</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>72. <span>1500,</span> <span>febrer 3</span><span>, Pineda. </span><span>Joana,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>ce</span><span>s</span><span>c</span> <span>Amat,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>parròquia</span> <span>de</span> <span>Santa</span> <span>Maria</span> <span>de</span> <span>Pineda,</span> <span>signa</span> <span>rebut</span> a <span>Andreu</span> <span>B</span><span>u</span><span>c</span><span>h</span><span>,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> <span>de</span> <span>la</span> <span>vall</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>quan</span><span>t</span><span>i</span><span>t</span><span>a</span><span>t</span> <span>de</span> 6 <span>lliu</span><span>re</span><span>s</span> i <span>10</span> <span>sous. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14095</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>100. <span>1525,</span> <span>setembre 10,</span><span> Pineda. </span><span>Martí</span> <span>Carreres,</span> <span>pagès</span> <span>de</span> <span>l</span><span>'Ar</span><span>bo</span><span>ce</span><span>da</span><span>,</span> <span>signa</span> <span>definició</span> <span>d</span><span>'</span><span>h</span><span>eret</span><span>a</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> i <span>dels</span> <span>seus</span> <span>drets</span> <span>de</span> <span>llegítima</span> <span>als</span> <span>seus</span> <span>pares</span> <span>A</span><span>nd</span><span>re</span><span>u</span> <span>Buch,</span> <span>àlias</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span><span>,</span> i <span>F</span><span>r</span><span>an</span><span>c</span><span>ina</span> i <span>al</span> <span>seu</span> <span>germà</span> <span>Bartomeu. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>258</span> - <span>R.</span> <span>16258</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>173. 1600, agost 20, Calella. Felip de Roger, domiciliat a la vila de Calella, signa rebut a Joan Carreres, pagès de l'Arboceda, per la quantitat de 20 lliures rebudes en concepte de drets senyorials per les diferents transaccions que s'indiquen. Signatura: Perg. 290 - R. 14183</span></span></span></p> <p><span><span><span>196. <span>1645,</span> <span>abril 6,</span><span> Pineda. </span><span>Jacint </span><span>Co</span><span>r</span><span>o</span><span>m</span><span>in</span><span>e</span><span>s</span><span>,</span> <span>no</span><span>t</span><span>a</span><span>r</span><span>i</span> <span>de</span> <span>Montpalau,</span> <span>dóna</span> <span>fe</span> <span>d'un</span><span> ins</span><span>tr</span><span>u</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>de</span> <span>la</span><span> seva</span> <span>notaria </span><span>s</span><span>eg</span><span>ons</span> <span>el</span> <span>qual</span> <span>Baudili</span> <span>Preses,</span> <span>bracer</span> <span>de</span> <span>Cal</span><span>e</span><span>lla</span><span>,</span> <span>que</span> <span>tenia</span><span> en</span> <span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>abli</span><span>me</span><span>n</span><span>t</span> <span>una</span> <span>vinya</span> <span>pertanyent</span> <span>al</span> <span>Mas</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> <span>de</span> <span>l'Arboceda</span> <span>per</span> <span>la</span> <span>qual</span> <span>pagava</span> <span>una</span> <span>gallina</span> <span>de</span> <span>cens</span> <span>anual</span> <span>al</span> <span>m</span><span>on</span><span>e</span><span>s</span><span>t</span><span>i</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Sant</span> <span>Sal</span><span>v</span><span>ado</span><span>r</span> <span>de</span> <span>Bre</span><span>da</span><span>,</span> <span>renuncia</span> a <span>la</span> <span>dita</span> <span>v</span><span>in</span><span>y</span><span>a</span> a <span>causa</span> <span>de</span> <span>certes</span> <span>qüestions</span> <span>que</span> <span>s'hi</span> <span>han</span> <span>suscitat,</span> a <span>favor</span> <span>de</span> <span>Maria</span> <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span><span>,</span> <span>esposa</span> <span>de</span> <span>Jaume</span> <span>P</span><span>assap</span><span>er</span><span>a</span> i <span>Ca</span><span>rrere</span><span>s</span> i <span>senyora</span> <span>del</span> <span>dit</span> <span>mas. </span><span lang='CA'>Signatura:</span> <span lang='CA'>Perg.</span> <span lang='CA'>287</span> - <span>R.</span> <span>14203</span></span></span></span></p> | 08163-111 | Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els</span></span></span> <span lang='CA'><span><span>196</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>pergamins</span> han estat en mans de la <span>família</span> fins el <span>moment</span> de <span>l’ingrés</span> a <span>la</span> <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya, quan Francisca Llorens i Carreras en feu donació el mes e juliol de 1957.</span> En el<span> transcurs del </span><span>segle </span>XX,<span> s’havien</span> <span>realitzat</span> <span>unes</span> <span>descripcions</span> <span>sumàries</span> de <span>cada</span> <span>pergamí</span> en <span>fitxes</span> de <span>paper, </span>que <span>seguien</span> la <span>numeració</span> <span>antiga</span> que <span>figura</span> al <span>dors</span> de <span>cada</span> un <span>d’ells.</span> <span>Un</span> cop a la <span>Biblioteca</span> de <span>Catalunya,</span> es <span>van</span> <span>catalogar</span> <span>com</span> a <span>fons</span> <span>diferenciat</span> <span>dels</span> <span>altres</span> <span>fons</span> de <span>pergamins.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>No</span></span></span><span lang='CA'><span> <span>existeixen</span> <span>estudis</span> <span>sobre</span> el mas <span>Carreres, </span>de <span>Pineda</span> de <span>Mar,</span> ni <span>sobre</span> <span>les</span> <span>famílies</span> que el<span> van</span> <span>ocupar</span> <span>des</span> <span>del</span> <span>segle</span> <span>XIII. Estava</span> <span>sota</span><span> la </span><span>senyoria</span> <span>del</span> <span>monestir</span> de <span>Sant</span> <span>Salvador</span> de <span>Breda. Si</span> bé <span>els</span> <span>habitants</span> <span>del</span> mas, en el<span> segle</span> <span>XIII,</span> <span>portaven</span> el <span>nom</span><span> d’Arboceda, referit</span> a un <span>topònim </span>i <span>concretament</span> a <span>una</span> <span>vall</span> de <span>la</span> <span>zona, </span>el<span> nom</span> de <span>Carrera</span> -<span> sovint</span> <span>unit </span>al <span>d’Arboceda</span> - no <span>apareix</span> fins el<span> 1336,</span> en <span>la</span> <span>persona</span> de <span>Pere</span> de <span>Carrera.</span> <span>El llinatge Arboceda</span> <span>evolucionarà</span> <span>vers</span> <span>Carreres,</span> i <span>es </span><span>mantindrà </span><span>viu </span><span>fins</span> <span>la darrera</span> <span>propietària, la senyora, Francisca</span> <span>Llorens</span> i <span>Carreres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En els pergamins apareixen alts llinatges lligats al territori de Pineda, com els</span></span></span> <span lang='CA'><span>de <span>Vall</span> o <span>Valls,</span> <span>Alemany,</span> <span>Cases,</span> <span>Flaquer,</span> <span>Salvador</span> o <span>Tió.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6276715,2.6894516 | 474132 | 4608485 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-01pergamibc35762full-1296-octubre-28-confirmacio-de-terra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-02pergamibc27197full-1308-febrer-5-precari-confirmacio-dun-hort-a-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-03pergamibc56382full-1339-maig-5-apoca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-04pergamibc63762full-1339-marc-31-testament-sacramental.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-05pergamibc55917full-1426-gener-9-capitols-matrimonials.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96839-06pergamibc29631full-1568-marc-8-venda-pineda.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Biblioteca de Catalunya té la missió de formar la bibliografia catalana amb l’adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya. Va ser creada l’any 1907 com a biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, i inaugurada al públic, el 28 de maig de 1914, durant la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1981 la Biblioteca va esdevenir biblioteca nacional.A partir de l’any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents. | 94|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96840 | Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-112 | Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> | 41.6276223,2.6894831 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||||||
| 96841 | Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08163-113 | Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p> | 41.6274849,2.6895663 | 474142 | 4608464 | 1918-1959 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96842 | Rellotge de sol de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor | XVIII-XIX | Presenta absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p> | 08163-114 | Camí de can Teixidor, s/n | 41.6227210,2.6690796 | 472433 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96843 | Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-115 | Carrer de Mar, núm. 122 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p> | 41.6231700,2.6923600 | 474372 | 4607984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96845 | Rellotge de sol de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra-0 | XVIII-XXI | Presenta pèrdues a la pigmentació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular emmarcat, orientat a sud-est. Està situat a la planta pis de la façana de migdia, a mà esquerra de la finestra que hi ha per sobre del portal dovellat. </span></span></span></span></span>S’observa una preparació de morter de calç per sobre del morter de la façana. El gnòmon és de vareta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s'ha pogut accedir a la finca i la distància impedeix observar detalls com possibles restes de línies horàries, policromia tipus de numeració i altres decoracions associades. A la part inferior s’hi observa algun tipus d’inscripció sense poder aportar cap més altre informació.</span></span></span></span></span></p> | 08163-116 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6323065,2.6851514 | 473775 | 4609001 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96846 | Rellotge de sol de can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tapiola | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, realitzat amb rajols ceràmics. Està situat a la façana de migdia. Té orientació sud-est. S’hi poden veure les marques horàries a les hores i mitges hores, que senyalen des de les cinc del matí fins a les tres de la tarda, en cicles de dotze hores. La numeració és romana. La línia de les dotze del migdia és vertical i incorpora les set línies de declinació solar amb la indicació dels signes caldeu-babilònics del zodíac. El gnòmon és de vareta, amb nòdul final. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior es pot llegir el nom de la casa, en lletres majúscules “CAN TAPIOLA” i a la part inferior: “ANY 2012” i l’orientació: “LAT 41o37’52’’N Long 2o41’07’’E DEC 42o00’35’’ S-E. A la part inferior dreta, segell amb la signatura del ceramista.</span></span></span></span></span></p> | 08163-117 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ferran Doltra, propietari de can Tapiola coneix a Nasi Vilà, quadranter i autor del rellotge de sol, en una assemblea general de la Societat Catalana de Gnomònica i li fa l'encàrrec del nou rellotge de sol de la casa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de la casa ja n’hi havia hagut un de rellotge però només se’n conservava el gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un cop fet els càlculs es varen decidir per fer-lo de ceràmica. El ceramista encarregat de fer-lo fou en Pau Costa Molina, de la vila del Masnou, que anteriorment ja havia treballat amb en Nasi Vila. </span></span></span></span></span></p> | 41.6313369,2.6852205 | 473781 | 4608893 | 2012 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96846-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pau Costa, ceràmica i Nasi Vilà, quadranter | Segons informació dels masovers, hi havia un rellotge més antic que s'ha perdut. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||
| 96847 | Rellotge de sol del mas Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-canoves | XVIII | Ha perdut la capa de calç i gairebé tota la pintura, i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està situat dessota el ràfec, a l’extrem dret de la façana, a mà dreta de la finestra motllurada de la planta pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’un centímetre de gruix, i s’endevinen les traces del quadranter en el moment de realitzar-lo. Ha perdut la capa de llet de calç i gairebé tota la pintura i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de posteritzar la imatge, s’observen dos marcs, un de perimetral i l’interior, on hi ha les hores, en xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Les línies estan pintades de color vermell. El gnònom és de ferro, de vareta. Està collat a l’interior d’un astre solar. Tot i que se n’observen les traces del dibuix, està molt deteriorat ja que s’ha desprès part del suport. Per tant, es desconeix si és un astre geomètric o antropomorf. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per algun tros de morter desprès, sembla que al dessota podria haver-hi un altre de més antic.</span></span></span></span></span></p> | 08163-118 | Can Cànoves | 41.6393400,2.6767507 | 473079 | 4609784 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-05.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta la possibilitat de que a la façana de llevant de la torre, entre el primer i segon pis hagués existit un altre quadrant, del qual actualment no en queda cap traça. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||
| 96848 | Rellotge de sol del mas Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pi | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus oval, amb decoració, situat a la façana principal del restaurant, a mà dreta del portaló d’accés a la casa. Està orientat al sud-est. Les marques horàries a les hores, que senyalen de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, en cicles de vint-i-quatre hores, i amb numeració romana. La línia astronòmica de l’àngelus baixa perpendicular al gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està repintat sobre la mateixa paret. L’ornamentació consisteix en una orla de motius geomètrics i florals que envolten el quadrant. Les línies horàries són de color negre, surten d’un cercle al pol. El gnòmon és de vareta rematat per una boleta que permet precisar molt més bé l’hora. </span></span></span></span></span></p> | 08163-119 | Carrer de Sant Joan, núm. 105 (Carreterera N-II PK 678). | 41.6315389,2.6961035 | 474687 | 4608912 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L’any 2008 i a la revisió efectuada l’any 2011 per membres de la Societat Catalana de Gnomònica, el fons de la façana era de color blanc. En pintar la façana amb un altre color ara fa entre quatre a cinc anys, es preservà el rellotge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | |||||||
| 96849 | Rellotge de sol de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella | XVIII | En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-120 | Camí de can Tapiola, s/n | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 | ||||||||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/