Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96753 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> | 08163-47 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | 41.6340200,2.6970800 | 474770 | 4609187 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96754 | Turó de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> | 08163-48 | Pla de can Roig, s/n | 41.6283174,2.6863041 | 473869 | 4608558 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 96755 | Serralada de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-49 | Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. | 41.6362700,2.6752800 | 472955 | 4609444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96757 | Carena de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-51 | Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. | 41.6447200,2.6860000 | 473851 | 4610379 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96818 | Jaciment arqueològic de la riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-riera-de-pineda | <p>PETIT, M.A.(1986). <em>Contribució a l'estudi de l'Edat del Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme i Moianès).</em> Tesi doctoral.</p> | Es desconeix l'abast real del jaciment perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | <p>Jaciment de l'Edat del Bronze, documentat a partir d'una troballa superficial realitzada pel senyor Josep Maresma en una data que no s'ha pogut precisar. Va trobar restes de vasos ceràmics fets a mà, restes de fauna, alguna llosa i cendres, prop del costat occidental de la riera de Pineda, entre ca n'Oliver de Sitjar i can Cànoves.</p> <p>M. A. Petit (1986) pensa que s'ha de relacionar amb un assentament a l'aire lliure, possiblement amb un fons de cabana. Només es conserva un vas ceràmic que consisteix en una urna de fons pla de mitjanes dimensions. La vora és lleugerament exvasada, el coll còncau i el cos ovoïdal, acabant en fons pla. També en prospectar la zona durant una revisió de la Carta Arqueològica, el 1989, es varen documentar, en el costat esquerre del camí que va de can Cànoves a can Oliver del Sitjar, una concentració de nombrosos, però petits, fragments de ceràmica feta a mà, atribuïble segurament a una època prehistòrica.</p> <p>Donada l'escassetat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08163-98 | Can Cànoves | <p>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va evidenciar com en tota la zona s'hi estaven efectuant rebaixos i abassegaments de pedres. Es van comprovar les seccions resultants dels rebaixos que s'hi estaven efectuant i no es documentà cap tipus de restes arqueològiques. El que si que es va documentar, és un retall als marges de la zona boscosa situada darrere de can Cànoves, on s'hi localitzaren tant fragments de ceràmiques vidrades modernes, con un fragment de ceràmica feta a mà.</p> | 41.6382663,2.6779282 | 473176 | 4609665 | 1800 - 650 aC. | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96818-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96818-98032008-foto-miquel-marti.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També conegut com a jaciment prehistòric de Cànoves. La zona del jaciment es localitza al marge occidental de la riera de Pineda, en uns camps situats entre les masies de ca n'Oliver de Sitjar i can Cànoves. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96896 | Plataners del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-del-carrer-de-mar | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes.</em> Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer del Mar, a banda i banda de les voreres, hi ha una plantació alineada de plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), la majoria d'ells, centenaris. Estan plantats en escocells majoritàriament amples que permeten el creixement i alhora l'envelliment natural de l'arbre. Tanmateix, en algun cas, les lloses d'alguna vorera s'enlairen perquè l'arbre no té suficient espai on desenvolupar-se. Malgrat ser una espècie molt resistent i de poca exigència, és recomanable plantar-lo en llocs amples per al seu correcte desenvolupament, ja que en bones condicions, pot arribar a viure molts anys, mentre que la mitjana en zones urbanes acostuma a ser entre cent i cent-cinquanta anys. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els troncs, són rectilinis, amb les capçades altes, i ben arrodonides, guiades durant la poda perquè no envaeixin els espais privats. En el cas dels espècimens més vells, presenten algunes ferides antigues, provocades pels impactes dels vehicles que s'hi estacionaven. </span></span></span></span></span></span>La majoria d'ells desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. Tot i que aquest arbre pot arribar a fer una quarantena de metres d'alçada, en viure en un espai urbà, l<span><span><span><span><span lang='CA'><span>a brancada es manté controlada a través de la poda anual, sense que això comporti una pèrdua d'ombra durant els mesos d’estiu, que fan d'aquest carrer un indret fresc i ombrívol i de gran bellesa tant per als veïns com per als passants. </span></span></span></span></span></span></p> | 08163-137 | Carrer de Mar, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span>L’any 1870, un grup de veïns de Pineda de Mar va obrir una subscripció voluntària per poder contribuir amb les despeses d’urbanització del tram del carrer de Mar entre els actuals carrers Jaume I i carrer Progrés, que fins llavors era un petit camí veïnal sense cap construcció al seu entorn. </span></span><span lang='CA'><span><span>El principal contribuent va ser Fernando de Gispert, coronel de cavalleria retirat, primer propietari de la casa de l’actual carrer Girona núm. 3, coneguda com Cal Coronel. Aquest va pagar tots els plataners que cobrien la seva finca que s'estenia entre els actuals carrers Comtal i Progrés.</span></span></span></p> | 41.6253763,2.6909294 | 474254 | 4608230 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96896-13705autor-josep-boixadera-1912-fons-ampm.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96907 | Ginjoler de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginjoler-de-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes). Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler de can Jalpí està ubicat davant de la masia, en un dels parterres dels jardins. </span></span></span></span></span>És un arbre petit, de vegades considerat un arbust. És originari de la Xina, però naturalitzat a diversos països de la conca mediterrània, entre ells a Catalunya. El seu fruit, semblant a una poma, de forma i de gust, però petita, és comestible i es recol·lecta a la tardor.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 7 m., tot i que pot arribar a mesurar uns deu metres d’altura. L’exemplar de can Jalpí està podat, i presenta alguns grops i l’escorça molt clivellada. Les fulles, que mesuren entre 2 i 6 cm, són de forma oval - lanceolades, amb tres nervis principals longitudinals i presenten dues estípules espinoses a la base. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Floreix entre els mesos d’abril i maig. La flor és petita, verdosa i agrupades de dos a cinc sobre un petit peduncle comú a l’axil·la de els fulles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gínjol només té un pinyol. El color verd va canviant fins al rogenc o marronós quan la fruita és madura. </span></span></span></span></span></p> | 08163-139 | Carrer de Sant Joan, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El ginjoler ha donat lloc a les següents expressions: “més content que un gínjol”, “és més eixerit que un gínjol” o “és més trempat que un gínjol”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un dels fruits que Herodot ja esmenta en els seus escrits. N’hi havia en els temples de la Prudència, símbol del silenci a l’antiga Roma. En alguns indrets, com l’Emília-Romanya (Itàlia) es plantava prop de les cases per portar fortuna. I segons Plini, el fruit era molt apreciat coma laxatiu lleuger; per això quan el recol·lectaven, el guardaven molt bé en caixes de til·ler o de faig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al Baix Ebre i Montsià és un fruit molt preuat. </span></span></span></span></span></p> | 41.6293709,2.6895567 | 474141 | 4608673 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96907-13904.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | De la seva fusta se'n fan instruments musicals com tibles, gralles i tenores. Tenen molta vitamina, sucres i mucílags. Es pot deshidratar i es pot preparar allioli de gínjol, melmelades, licors i xarops. Té propietats medicinals, sobretot emprat contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96941 | Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> | 08163-154 | Passeig Marítim , s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> | 41.6214739,2.6907706 | 474239 | 4607796 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96942 | Alzina surera del carrer de Menorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> | 08163-155 | Carrer de Menorca, s/n | 41.6274593,2.6963945 | 474710 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97008 | Zona de dunes de la platja dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-dels-pins | <p><span><span><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume. </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord-est de la franja litoral de la població hi ha la platja dels Pins, que és la franja marítima que potser té menys pressió turística i que limita al nord amb la platja de les dunes, al municipi de Santa Susanna i al sud amb la platja dels Pescadors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, presenta un tram de terra ferma amb una plantació de pins i d’eucaliptus. Al seu costat, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de varis exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></p> | 08163-166 | Platja dels Pins, s/n | 41.6239280,2.6987233 | 474902 | 4608067 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat present a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobre freqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97009 | Xiprer del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-cementiri | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un xiprer de Monterrei o de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) que s'ubica en el recinte del cementiri municipal, en un dels parterres de l’avinguda principal del cementiri, a mà dreta, abans d’arribar a la capella. És un espècimen d’un centenar d’anys, que mesura 22 m. d’alçada, per un perímetre de volta de canó de 4,70 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli, que en bones condicions presenta un port piramidal mentre és jove i en forma de cúpula, quan envelleix de manera natural. El seu tronc és gruixut, amb una amplada de soca important i amb una escorça grisenca i profundament esquerdada que es desprèn en tires verticals. És endèmica de la costa central de Califòrnia emprada com a ornamental a Catalunya i resisteix molt bé al salnitre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les branques són gruixudes, amb fulles escamoses d’entre 1 i 2 mm de longitud i de color verd. Les pinyes són globoses de 8 a 14 mm de diàmetre i amb les escates mucronades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-167 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual plaça de l’Església i la plaça de Pius XII. El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna. L’arbre, s’hauria plantat en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya preserva a la cartoteca digital el projecte de cementiri públic per a la vila de Pineda, que està datat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> | 41.6260675,2.6998715 | 474999 | 4608304 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-04foto-cabre-junqueras.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els xiprers que es troben plantats als cementiris tenen un significat espiritual i cultural profund. Aquests arbres de forma esvelta i perenne simbolitzen l'eternitat i la immortalitat i el seu ús no només és propi de la cultura cristiana sinó que és comú en altres tradicions d'arreu del món.En moltes tradicions, el xiprer representa la connexió entre el cel i la terra, i és un símbol d'elevació espiritual. La presència de xiprers als cementiris s'interpreta en el cristianisme com un pont perquè les ànimes trobin la vida eterna i la resurrecció, en una analogia amb aquests arbres frondosos i de manera ascendent. A més, la longevitat del xiprer i la resistència a la descomposició es veuen com un reflex de la vida eterna. A l'antiga Grècia, la raó per la qual es plantaven xiprers als cementiris s'explica en el mite de Ciparís, un jove que va assassinar per accident el seu cérvol domesticat. Com que se sentia culpable, va demanar al déu Apol·lo que el convertís en un xiprer per a poder plorar-lo. Des de llavors, els grecs van adquirir el costum de plantar xiprers als cementiris. També ho van fer els romans, que van consagrar el xiprer al déu infernal Plutó amb l'adjectiu “fúnebre”, significat que encara té aquest arbre avui dia. Col·locar una branca de xiprer a la porta d'una casa era símbol de mort.Més tard, ja a l'Europa medieval, el xiprer es va convertir en un símbol comú de dol. Es plantava en cementiris cristians com un recordatori de la vida després de la mort i la resurrecció, esdevenint un símbol universal de dol i esperança eterna. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97123 | Col·lecció Punset de fòssils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-punset-de-fossils | <p>Col·lecció de fòssils procedents d'Eduard Punset, divulgador científic vinculat amb Pineda de Mar, que es troba exposada en el vestíbul de la Biblioteca Serra i Moret, dins l'Espai Punset, proposta expositiva que pretén aprofundir en la seva figura.</p> <p>Eduard Punset va col·leccionar fòssils durant més de 40 anys, un reflex de la seva passió per descobrir i cercar els secrets de la vida. Va recuperar, adquirir i preservar una col·lecció de 92 peces que abracen un nombre important d'edats geològiques, espècies i tipologies. Es tracta de peces tant del regne animal com del regne vegetal, tant del medi aquàtic com del terrestre. Per la seva rellevància i estat de conservació destaquen diverses peces d'ous de dinosaure, o les restes d'una gran tortuga i un cocodril.</p> <p>L'espai temporal representat a la col·lecció és molt ampli. Des del Cambrià, amb peces de 543 milions d'anys, fins al Pleistocè, amb peces de 10.000 anys.</p> | 08163-183 | Carrer del Progrés, núm. 22 | <p lang='ca-ES'>Es tracta d'una cessió per 20 anys<em><strong> </strong></em>de la col·lecció privada de fòssils del divulgador científic, cedides per part de la família d'Eduard Punset a Pineda de Mar, municipi amb qui tenia un vincle especial, ja que hi tenia una residència on hi passava llargues estades. L’estima i la relació d’Eduard Punset amb Pineda ja va fer possible que la Fundació Tharrats d’Art Gràfic exposés, l'any 2016, la seva col·lecció d’art naïf haitià.</p> <p lang='ca-ES'>La cessió de les peces es materialitzà l'any 2020, en un acte a porta tancada a l’Auditori de Pineda de Mar amb representants del consistori i de la família i amistats del científic així com del President del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme Joaquím Arnó.</p> | 41.6242338,2.6935869 | 474475 | 4608102 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-06.jpg | Física | Mesozoic|Cenozoic|Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 122|123|121 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97159 | Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> | 08163-199 | Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). | <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> | 41.6268972,2.6868915 | 473918 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||||
| 97668 | Riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-pineda-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Agència Catalana de l’Aigua (2000). <em>Informe sobre l’estat de desenvolupament i vigència tècnica del Pla Director contra avingudes al Maresme.</em> Document de síntesi. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans.</em> Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS, Josep. «Les Rierades Al Maresme». L'<em>Atzavara, </em>1, Vol. 23, p. 61-79.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). <em>Laietania, XX: Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana</em>. Pàg. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial.</em> Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PAVÓN, David (2004). <em>El patrimoni hidràulic de la riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple</em>. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona, pp. 91-97.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona</em>. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, pp. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La riera de Pineda de Mar, és un curs d’aigua intermitent situat al bell mig de la comarca del Maresme. Neix a Hortsavinyà, un llogaret de Tordera, a uns 600m. d’alçada, en el Sot d’en Pica, situat entre el puig d’Hortsavinyà i el coll de les Planes. Després d’un recorregut de 10,91 km., desguassa a la platja de la riera, en el municipi de Pineda de Mar. Té una de les conques més extenses amb 16,89 km2, juntament amb la riera d’Argentona, amb 77,86 km2, la riera de Vallalta o de Sant Pol amb 38,76 km2 i la riera d’Arenys amb 12,94 km2. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots aquests cursos d’aigua, a diferència del vessant vallesà, que drenen a la conca de la Tordera, ho fan directament a la mar Mediterrània. Si els cursos vallesans tenen conques de mida mitjana, pendents moderats i poc urbanitzats, amb vegetació de ribera ben desenvolupada i amb avingudes generalment no catastròfiques, els litorals com és el cas de Pineda, tenen poc quilòmetres de recorregut, pendents elevats, conques reduïdes i estan fortament urbanitzades i en conseqüència, les avingudes en temps de pluges són sobtades i amb efectes, que poden ser catastròfics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un altre tret característic de les rieres de la comarca és la quantitat de sorres i material sedimentari que transporten. En el cas de Pineda, Calella, Malgrat o Montgat, hi afloren materials paleozoics i triàsics. El darrer tret distintiu són els mòts, que es generen de forma natural per l’acumulació del material sorrenc que transporta la riera. Aquest fet, dona lloc a un dipòsit sedimentari de secció triangular i allargat a banda i banda de la llera semblant a un talús. Aquests, protegeixen de les crescudes els terrenys dels entorns, però pot donar-se el cas que amb una pluja torrencial es trenquin per sobreeiximent i les aigües envaeixin aquestes zones planes, generalment agrícoles. Per això aquests marges sempre han estat mantinguts i conservats pels pagesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de la riera de Pineda, la capçalera rep el nom del Sot d’en Pica, un tram més avall, a la balma dels Tortosins, rep el nom de sot del Salt i un cop passat el molí d’en Buc, ja rep el nom de riera de Pineda. Si bé en el seu tram final presenta un curs rectilini, no és el cas a la capçalera. Està constituïda per nombrosos torrents o sots, amb una distribució de tipus dendrítica i un pendent mitjà de canal principal del 6,09%. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per les seves característiques, en el sentit longitudinal, des de la capçalera fins a la desembocadura, compren una conca de recepció o zona de concentració d’aigua d’uns 8 km. És el tram on rep les aigües de gairebé tots els seus afluents, procedents en gran part dels vessants hidrogràfics que neixen en els contraforts del Montnegre i el Corredor. És on l’orografia és més complicada i eminentment forestal. En segon lloc hi ha un canal de desguàs o zona de transferència, que ocupa bàsicament la plana, d’uns 2 km de longitud. Està caracteritzada per extensos canyars amb algun alocar i algunes espècies de ribera. I finalment, la zona terminal o ventall al·luvial que correspon a la desembocadura que transcorre una zona periurbana als voltants de la qual es combinen conreus, habitatges i instal·lacions hoteleres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des del seu naixement, un cop passat can Pica i can Portell, els afluents del vessant hidrogràfic dret són: la canal de can Borra, el sot de l’Esplai, el sot de can Buc, el sot de Rupit, el sot del dolmen de ca l’Amat, el sot de Sant Andreu, el sot de les Acàcies i el de Matallops, el torrent de can Perers, el sot de Davall, el sot de Mas Leri i el torrent de n’Avall, el torrent de ca n'Oliver de Sitjar i el torrent de can Cànoves. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al vessant hidrogràfic esquerre destaquen varies torrenteres o sots que s’originen a l’Espinal, a sota el roc del Gamarús i al turó de Verinals, a la serra de l’Avetosa. Aquests baixen perpendiculars fins a trobar el sot del Salt, que més endavant rep el nom de riera de Pineda. També en són afluents, el sot d’en Fresquet, el sot d’en Mas, el sot del salt de l’aigua, el torrent de can Planes, i la canal de can Riu. A partir del molí d’en Buc, la riera de Pineda rep les aigües de la canal de la vinya d’en Buc, del sot de les Oliveres i del sot de les Peces o de can Terrades. Aquí trobem el molí fariner de cal Marquès. Més endavant hi ha el sot o torrent de la font del Ferro i l’aqüeducte romà de Sant Pere del Riu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Llavors, la riera transcorre pel costat de llevant del turó de Montpalau, travessa l’autopista C-32 i el pont del Diable i baixa paral·lela a la carretera de Pineda de Mar a Hortsavinyà fins a trobar el torrent de Can Cua, on hi ha l’aqüeducte romà que porta el mateix nom i finalment el torrent de can Palau de la Guitarra. En aquest punt, ja s’entra en el darrer tram de desguàs, on la riera travessa el pla de can Roig i la Nacional II, i uns metres més lluny ho fa per sota la línia del ferrocarril per desembocar a la platja de la Riera, que està protegida per esculleres.</span></span></span></span></span></p> | 08163-227 | Pineda de Mar, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg de la vall i turons adjacents que drena la riera de Pineda es localitzen diferents assentaments o jaciments arqueològics que testimonien d’una ocupació en temps ibers i romans, tot i que els jaciments més importants fins ara es concentren a l’interior o prop de l’entrada de la riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Montpalau hi ha un oppidum iber que data d’entre el 200 i el 50 aC., quan la romanització despobla aquest aquesta tipologia d’assentaments. S’hi ha localitzat dues sitges i restes de murs amb la muralla septentrional. A més, el castell s’assenta sobre de les restes de murs i en reaprofita part de les estructures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al turó de Sant Jaume, dins d’una propietat privada, sembla que hi hauria un segon <em>oppida iber</em>, de la mateixa època que l’anterior.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord del turó de Sant Jaume, en terrenys de can Cànovas, s’hi ha localitzat grans quantitats de ceràmica romana, que podrien indicar una possible escombrera d’algun tipus d’assentament rural entre els segles I aC i II dC.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En llarg de la vall de la riera de Pineda es localitza l’aqüeducte romà de can Cua, però un xic més amunt s’ha de tenir en compte la presència d’un altre aqüeducte, el de Sant Pere del Riu, dins del terme de Tordera i que probablement estiguin relacionats. L’aqüeducte en qüestió començava a la finca de can Bofí i tenia una extensió de 3'5 km fins a la vil·la romana de can Roig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’entrada de la vall, en un petit turonet, hi ha les restes de la vil·la romana de can Roig que controlava visualment tota la vall de la riera de Pineda fins a la desembocadura de la Tordera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A 800 m. de l’entrada d’aquesta vall hi ha la necròpolis romana de can Bel, amb una dotzena de tombes excavades entre altres restes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al sud de l’església, i carrers dels encontorns s’hi ha localitzat diferents fragments de ceràmica romana i un denari d’argent. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>I a l’oest de la vall hi ha la torre de Merola, cal Camps i mas Roger, aquests dos darrers, són jaciments que tenen continuïtat. </span></span></span></p> | 41.6291547,2.6824722 | 473551 | 4608651 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97668-22705.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les rieres, sots, torrents, torrenteres i rials del Maresme, representen un tret distintiu del paisatge natural i humà de la comarca. En el seu estat natural compleixen no només funcions hidrològiques, sinó també ecològiques i socials. Si es preserva el llit i els marges naturals de les rieres, el desguàs i la canalització de les aigües pluvials circulen sense pressió i s’evita que baixin ràpidament. La funció de recàrrega dels aqüífers es regula de manera natural gràcies a la millor permeabilitat que tenen els materials que constitueixen el llit de rieres i torrents en relació amb el sòl de la resta de la conca i permeten la filtració més o menys ràpida de les aigües que hi circulen. La distribució de sorres i sediments es fa de manera natural al llarg del curs fluvial alhora que es preserven les formes sinuoses del paisatge i la vegetació.Constitueixen un ecosistema propi tan pels boscos de ribera com per la vegetació que creix en els marges i són veritables corredors biològics per a la fauna autòctona que s’hi estableix, nidifica o les utilitza com a pas, ja que connecten zones de muntanya amb zones de conreu i de platja. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 97770 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-5 | La font ja no raja i algun tram de la conducció ha estat malmès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de Sant Jaume està situada entre el mas Castellar, el molí de Castellar i l’ermita de Sant Jaume, al peu d’un plataner de tres branques de grans dimensions. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només baixar la rampa en direcció a l’arbre, s’observa un mur de pedra arrebossat d’una trentena de centímetres d’amplada per una trentena de metres de llargada que sorgeix de sota terra. Els maons que recobreixen la part superior estan al descobert en quatre indrets. Al seu interior hi ha una canal que servia per a portar l’aigua fins al broc. A l’altre extrem, hi ha la font pròpiament dita. Actualment seca i un xic malmesa. El broll d’aigua era de la mida de la canal. No es conserva ni la pica, ni l’abeurador ni el safareig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia de principis de segle XX, s’hi pot veure una primera pica de recollida d’aigua, emprada bàsicament per a beure-hi directament o per omplir càntirs i gerres. D’aquí sobreeixia a una segona pica allargassada que era emprada com abeurador però que transportava l’aigua cap a un safareig on les dones hi anaven a rentar la roba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta deu d’aigua té el seu naixement entre els contraforts del coll dels Altars, que donen naixement al torrent de Sant Jaume per una banda, i de dos afluents de la riera de Pineda que s’originen en el vessant de migdia del turó de Montpalau, a llevant de can Martorell. A banda dels pous verticals d’escapatòria situats en llarg del seu recorregut, es conserva la portella d’accés a la mina que està situada a mà esquerra, en el mur del barri d’accés al mas Castellar. </span></span></span></span></span></p> | 08163-234 | Turó de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El topònim s’origina a partir de la presència de l’ermita que li dona nom. És un indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i escoles, sinó que anualment, des de l’any 1926 s’hi celebra un aplec. Tot i que ha tingut alguna interrupció en el temps, des de l’any 1979, l’associació de veïns del barri de les Creus organitza, entre el darrer diumenge del mes de maig, o la primera setmana de juny, la festa de Sant Jaume, amb una missa en honor del sant, una ballada de sardanes amb una cobla i una arrossada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual propietària del molí recorda entrar-hi amb el pare i l'avi. i ajudar a fer-ne el manteniment fins a la deu d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 41.6350629,2.6767963 | 473081 | 4609309 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97771 | Alzina surera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-235 | Avinguda Sant Jaume, s/n. | 41.6356117,2.6768121 | 473082 | 4609370 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tot just 10 m. d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97805 | Parc Natural del Montnegre i El Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montnegre-i-el-corredor | <p>AA.VV. (2009). <em>Rutes de patrimoni arquitectònic.</em> Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>AA.VV. (2008). <em>Rutes de flora i fauna</em>. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>ALZINA i BILBENY, Pere. <em>Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor</em>.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). <em>Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000)</em>. Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). <em>Manual dels hàbitats de Catalunya</em>. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</p> <p>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). <em>Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera)</em>, de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</p> <p>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). <em>Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor</em>. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). 'Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor', a <em>IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredo</em>r, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid.</p> <p>LUNA, Gonçal (2005). <em>Guia del parc del Montenegre i el Corredor</em>; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</p> <p>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). <em>Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.</em> Medi físic i fauna.</p> | <p><span><span><span>El Parc del Montegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Pineda de Mar, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Fogars de la Selva, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La superfície de Pineda de Mar inclosa dins del parc està situada al nord-oest del municipi. A la part més oriental, tenim una petita zona que correspon al Turó de Montpalau, continua més a l’oest amb una porció del bosc de can Gibert que queda delimitat per l’obertura de carrers i urbanitzacions del turó de Llevant i el turó de Migjorn. El Bagueny de can Carreres amb els Aiguals, el sot de Sant Andreu, el collet i el sector de migdia del turó de Sant Andreu amb el turó de la Punta de Garbí, són el bloc més compacte protegit de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest substrat geològic està format per un cos granític travessat per roques filonianes. A la part més alta del Montnegre hi destaca una llesca de material metamòrfic molt resistent a l’erosió. Això fa que el Montnegre sigui sens cap dubte, molt més abrupte. Si bé aquest parc presenta dues zones climàtiques ben definides, degut a la seva orientació Vallès-marina, el vessant del municipi de Pineda de Mar és més sec i amb temperatures més suaus i per tant, les rieres i sots, són de règim majoritàriament esporàdic, amb baixades sobtades en temps de pluges. </span></span></span><span><span><span>El sector protegit constitueix un conjunt muntanyenc compacte i continua, de relleu més aviat suau i en gran part modelat en algun moment de la història per l’activitat humana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formacions arbòries més esteses són l’alzinar i les suredes, afavorides per la indústria associada al suro, i també com a matèria carburant en el cas de l’alzina. També hi ha pi pinyer, que ocupen fàcilment territoris abans conreats per la vinya i posteriorment abandonats a partir de la fil·loxera. Destaquen a les obagues, les avellanedes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varietat d’ambients propicia la presència de fauna, diversa i abundant, que en els indrets on la massa forestal és més densa i conservada afavoreix la presència d'espècies de caràcter forestal. El mamífer més gran és el senglar, sense depredador i el segueix el cabirol i la guilla. També hi ha geneta, fagina, toixó, mostela, esquirol, i un gran nombre d’aus que van des dels rapinyaires, el picot verd, o el gaig. Mentre que en els ambients més humits, en els sots i altres fondalades properes a l’aigua, prosperen una gran varietat d’invertebrats i amfibis. </span></span></span></p> | 08163-238 | Plaça de l’Església, 13, (08471 - Vallgorguina) | <p><span><span><span>El PEIN o Pla Especial d’Interès Natural, és l’instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d’espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que és alhora un pla territorial sectorial enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). </span></span></span><span><span><span>Els seus objectius fonamentals són, per una banda la de donar una protecció bàsica a aquests espais, i per l’altra establir un sistema d’espais naturals protegits representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d'interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d'aquests 17, tres són prioritaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pineda de Mar és un dels tretze municipis que formen part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb 73,22 ha. que corresponen a la part nord-occidental del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest parc està situat a la Serralada Litoral entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental amb una extensió de 15.010 ha. Està integrat per dos conjunts muntanyosos que tenen el punt de contacte al coll de Collsacreu. Al sud, el Corredor, amb un relleu suau i coronat a 657 m. pel santuari que duu el seu nom. Al nord hi ha el Montnegre, més abrupte amb altituds màximes de 758,01 m. al turó Gros i de 760,30 m. al turó d’en Vives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La partió entre els dos massissos queda determinada per les rieres de Vallgorguina i d’Arenys. La mar Mediterrània i la depressió vallesana limiten longitudinalment el parc, i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.</span></span></span></p> | 41.6443278,2.6316762 | 469327 | 4610353 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23805.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97945 | Alzina de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-teixidor | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892).<em> Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Teixidor és un exemplar singular de <em>Quercus ilex. </em>Està situat a la part posterior de la casa, en el marge dret, just al costat del barri d’accés. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 a 300 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc que s’inclina cap el camí. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada, amb algunes cavitats i les marques de dues branques grosses tallades i arranades al tronc principal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm. amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 12 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 260 cm. i el volt de soca 4 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-242 | Carrer de can Teixidor, núm. 1 | 41.6230579,2.6690783 | 472433 | 4607979 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97945-24206.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines de treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98072 | Pins pinyoners de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-can-cassola | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de can Cassola estan ubicats, ambdós en el mateix marge, a una trentena de metres l’un de l’altre, a mà dreta del camí que un cop deixada la pista principal, mena cap a la casa per la façana orientada al nord-est.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer és el que està més a prop del camí i de la pallissa mig ensorrada. Creix en ple marge, i està envoltat de vegetació que impedeix aproximar-se. El contorn de la soca mesura uns 3,5 m. de perímetre i el tronc supera els 2,5 m. de diàmetre per una alçada d’uns 15 m. La capçada és uniforme en forma d’ombrel·la, tot i tenir alguna branca morta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El segon també creix en el marge, una trentena de metres més al nord. S’hi accedeix fàcilment entrant per un corriolet que hi ha per sota del primer espècimen. El contorn de la soca i el volt de canó mesuren uns dos metres de diàmetre ja que l’arbre és totalment rectilini. No s’observa cap ferida al tronc. L’escorça és vermellosa i gruixuda i la capçada de més de 18 m. se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a 15 cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm. de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-254 | Can Cassola, s/n. | 41.6316300,2.6739400 | 472841 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98072-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No han estat mai podats, però no se’ls observa cap malaltia. És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98073 | Alzina del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya. </em>18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina del torrent de Sant Jaume és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> situat a mà dreta, a peu de torrent, només entrar cap el torrent des del camí que mena a can Cassola. Les canyes impedeixen la visibilitat del tronc, però només aproximar-s’hi pel camí es pot veure una gran capçada rodona que sobresurt espectacularment. El torrent és accessible en vehicle. A mà esquerra hi ha un mur de pedra de tancament d’una finca de conreu, resseguit per l’altre costat per avellaners que fan d’aquest indret un lloc ombrívol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 250 anys, que destaca per la seva capçada extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 15 m. d’alçada per 16 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó mesura 2,50 m. i el volt de soca 2,65 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El perímetre es manté net de canyes tot i que encara s’hi poden veure restes de materials d’obra com uralita procedent d’antics abocaments.</span></span></span></span></span></p> | 08163-255 | Torrent de Sant Jaume, s/n. | 41.6296100,2.6760500 | 473016 | 4608704 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98073-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98074 | Alzina surera del camí del pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-del-pla-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera del camí de Sant Jaume, està situada, a uns 50 m., des de l’ermita homònima en direcció al camí de can Martorell. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tot just deu metres d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> | 08163-256 | Camí de Sant Jaume, s/n. | 41.6355500,2.6767900 | 473080 | 4609363 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98116 | Alzina de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Cànoves és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en un alzinar molt ben conservat, a pocs metres de la façana sud de la torre. Només arribar a la casa, sobresurt una capçada imponent de més de trenta metres de diàmetre. </span></span></span></span></span>És un arbre monumental, robust, perennifoli, de més de 300 anys, que destaca pel seu creixement inclinat i per la seva espectacular capçada i per una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. Ja fa anys que se li va tallar una branca justament per la banda d’inclinació.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escorça és de color bru, molt rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p>Mesura una bona vintena de metres d’alçada per més de 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó depassa els 2,70 metres i el volt de soca els 3 m.</p> | 08163-260 | Mas Cànoves, s/n. | 41.6389979,2.6764664 | 473055 | 4609747 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98117 | Pi de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-canoves | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) de can Cànoves està situat al capdamunt del marge dret de la riera de Pineda de Mar, en el pla del cas Cànoves. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només s’hi pot apropar des de l’interior de la finca ja que la riera està envaïda per la vegetació que n’impedeix l’accés. El contorn de la soca mesura uns 2,20 m. de perímetre (tenint en compte la bifurcació del tronc des de la soca), per una alçada d’uns 14 m. La capçada és força uniforme en forma d’ombrel·la, tot i que va quedar afectat pel temporal “<em>Glòria</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli amb les fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de deu a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08163-261 | Can Cànoves, s/n. | 41.6316500,2.6803500 | 473375 | 4608929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98117-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha tingut alguna poda, segurament degut al temporal, però no se n'observa cap malaltia. El Pinus pinea, és el més resistent dels resinosos als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada, que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98173 | Rellotge de sol de can Roget, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roget-2 | Esgrafiat i traces de les línies horàries molt desdibuixades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Restes d’un rellotge de sol circular, situat a l’extrem dret de la façana orientada al sud de can Roget, dessota el ràfec. És de forma circular. S’hi observa un marc perimetral amb restes de pintura blava sobre una policromia ocre més antiga, al dessota. A l’exterior d’aquesta circumferència n’hi ha una o dues més, com ho demostren les restes esgrafiades i de policromia que s’observen per sobre del gnòmon, mig dissimulades per l’heura que creix a les parets. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es conserva el gnòmon de vareta amb el que sembla un astre solar al seu voltant i les tracés, gairebé imperceptibles, de dues línies horàries. Una correspon a la línia horària que marca les 7 del matí i l’altra baixa gairebé perpendicular a la línia de les 11 o 12 del migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mà esquerra d’aquest rellotge, just al dessota del carener de la casa, hi ha un altra rellotge de les mateixes característiques però més petit i sense gnòmon.</span></span></span></span></span></p> | 08163-268 | Plana de can Cassola, s/n | 41.6332324,2.6752836 | 472954 | 4609106 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98173-26803.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En el web de la Societat Catalana de Gnomònica, la casa surt esmentada erròniament com a mas Sant Jaume. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 98175 | Lledoner de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-valeri-comas | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> de can Valeri està situat davant de les corts de la casa, a tocar de l’era. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura una quinzena de metres d’alçada per una vintena d’amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. S’anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-270 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | 41.6362457,2.6840664 | 473687 | 4609439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98176 | Lledoner del mas Olivé del turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-olive-del-turo | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árbole</em>s. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> del mas Oliver del turó, està situat al davant mateix de la casa. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc creix amb una certa inclinació i es ramifica ràpidament. L'escorça és llisa i de color gris a excepció de la part inferior del tronc i soca, on està més arrugada. La seva capçada és molt espectacular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 17 m. d'alçada per una vintena d'amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-271 | Torrent de Sant Jaume, s/n | 41.6340766,2.6772067 | 473115 | 4609200 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98178 | Alzina surera de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-palau-de-la-guitarra | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera de can Palau de la Guitarra, creix ufanosa en una zona boscosa i ombrívola que hi ha al darrera de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Cua, que neix en els contraforts del turó de la Guàrdia. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a dos metres d'alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta, a causa de la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 19 metres d'alçada per 15 m. d'amplada de capçada aproximadament. El volt de canó és d'1,82 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix ambient s’hi desenvolupen altres sureres que si bé no són tant grans, presenten les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> | 08163-273 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6406517,2.6827736 | 473580 | 4609928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98180 | Alzines sureres del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> | 08163-274 | Torrent del sot de can Valeri, s/n. | 41.6374100,2.6850300 | 473767 | 4609567 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 98197 | El Contrapàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-contrapas-1 | <p>MASSA i PUJOL, Pompili (1990). <em>Dansar a Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). 'La Dansa de Pineda', dins <em>Balls i Danses del Maresme</em>, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.</p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Transcrivim el ball, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat per Pompili Massa (1990):</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“POSICIÓ INICIAL:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sis parelles mixtes més un home solt es col·loquen en renglera. Tothom s’agafa amb les mans baixes. El capdanser i el cuadanser es col·loquen girats perpendicularment a la resta de balladors i suporten girats perpendicularment a la resta de balladors i suporten amb un amà la mà de la balladora, i amb l’altra el colze d’aquesta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PRIMERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-2 Punt de tres de costat, cap a la dreta, amb salutació del peu esquerre a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3-4 Punt de tres a l’esquerra amb salutació del peu dret a davant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5-8 Repetició dels compassos 1-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-12 Punt de tres llarg a la dreta i salutació del peu esquerre a davant a la caiguda del compàs 12.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>13-16 Punt de tres llarg a l’esquerra i s’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 La renglera es parteix per la meitat i cada grup es desplaça en direcció a l’altre fent punt de tres fins a ocupar l’espai del contrari. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 Les rengleres es desplacen amb punt de tres en sentit contrari fins a recuperar la posició inicial. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SEGONA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-20 El capdanser fa passar tota la corrua de balladors per dessota dels ponts formats per totes les parelles, començant per la de l’extrem contrari, fins que totes les dones queden girades d’esquena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TERCERA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada, però tenint en compte que les dones canvien l’ordre d’inici dels peus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-20 Es desfà la figura de la tirada anterior fins a recuperar la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>QUARTA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 L’home mitjancer alça els braços fent un doble pont i el capdanser i el cuadanser inicien un doble pont amb punt de tres. Aquests arrosseguen la corrua de balladors respectiva fins a tornar a deixar les dones girades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 Els homes de les puntes inicien la desfeta d’aquesta figura fins a recuperar la posició inicial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CINQUENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 El capdanser inicia un cargol de cara a dins amb punt de tres. S’acaba amb peus junts.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 El capdanser gira sobre si mateix i desfà el cargol tornant a deixar els balladors en renglera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SISENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-10 El cuadanser inicia un cargol de cara enfora amb punt de tres. S’acaba amb peus junts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>11-20 El cuadanser gira sobre si mateix i desfà el cargol tornant a deixar la corrua de balladors en renglera</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SETENA TIRADA:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu A</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-16 Igual als compassos 1-16 de la primera tirada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Motiu B</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-20 El capdanser inicia una serp d’evolució lliure tenint en compte que cal acabar tancant una rotllana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDANA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Introit (no es balla)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1-8 Es fan curts de sardana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>9-16 Es fan llargs de sardana</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>17-24 Es fan llargs de sardana saltats</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Final.”</span></span></span></span></span></p> | 08163-282 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar. Documentà que el Contrapàs es ballà a Pineda de Maar fins l’any 1870. En l’obra “<em>La festa major a Pineda</em>”, de Lo Cornamuser Manola (1866) i publicada l’any 1878 diu:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“Aquí·s balla·l contrpàs,</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Allà baix una sardana;</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tots ho fa de bona gana,</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sense pèrdrer lo compàs”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas de Pineda, aquesta dansa era ballada per homes i dones alhora. Es ballava a la plaça, en sentit longitudinal. De vegades la corrua de balladors era tant llarga que calia ballar també al carrer Major.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sara Llorens el va aprendre directament d’una ex-balladora que en aquell moment tenia setanta-sis-anys d’edat. L’any 1931 la mateixa Sara Llorens l’ensenyà a ballar a l’Esbart Català de Dansaires, que l’incorporà al seu repertori. Segons el seu recull, constava de les figures següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“1er. Arrenglerades les parelles, es donaven la mà, fent que a cada cap de línia hi quedés un home. Per això era important que sempre quedés un ballador solt. Un cop col·locats, puntejaven uns quants compassos cap a la dreta, després cap a l’esquerra, i així successivament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>2n. El pont. En la primera part de la figura, la parella d’un extrem aixecava els braços en forma de pont, i per sota d’aquest hi passava la corrua de balladors en forma que, en acabat, la noia quedava girada d’esquena i amb els braços encreuats davant del pit. Formava pont aleshores la segona parella, sempre sense deixar-se anar de mans ningú de la colla, i es repetia l’operació i així successivament, fins que totes les noies estaven girades. Després es desfeia el camí tornant a passar la corrua per cada un dels ponts, començant pel darrer, amb el qual moviment les noies tornaven a quedar de cara. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després venia la segona part de la figura, anomenada Pont doble. Consistia en formar dos ponts el ballador del mig, un amb cada braç, per sota dels quals passaven simultàniament i els dos extrems de la corrua, quedant així girades al plegat dues noies. Aleshores formaven dos ponts més: els de les dues parelles immediates a aqueixes noies, per sota dels quals passava respectivament el cap corresponent de la corrua de balladors. I així successivament fins que totes les noies estaven girades, que era quan calia començar a desfer el camí fet, com en la primera part d’aquesta figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3er. El caragol. Tot puntejant, la corrua de balladors anava enrotllant-se en espiral al volt del cap de colla, i tot puntejant anava després desfent l’espiral i fent-la al revés, o començant pel cap contrari, o començant pel mateix però fent la corba d’esquena.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>4rt. La serp. Puntejant igualment, la corrua feia un zig-zag de serp, però amb ondulacions molt accentuades, que desfeia i repetia tant com li plaïa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>5è. La sardana. Els vells de Pineda no recorden més. Però els del proper poble de Sant Genís de Palafolls, recorden bé que al final es ballava una sardana curta”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pompili Massa (1990), materialitza el recull de les danses. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls. </span></span></span></span></span></p> | 41.6274900,2.6894000 | 474127 | 4608465 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98197-28206.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 98836 | Alzina de l'Aragonès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-laragones | <p><span lang='CA'><span><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>L’alzina de l'Aragonès, és un exemplar singular de <em>Quercus ilex, una alzina monumental </em>situada a la llera dreta del rial, uns dos-cents metres a munt entrant des del camí que mena a Can Cassola. Resseguim el mateix mur de pedra que ens queda a mà esquerra, entre avellaners, alzines i canyissars. De sobte, el rial s'estreny i l'accés es complica degut a la vegetació i les canyes i bardisses impedeixen la visibilitat de l'espècimen. Una arrel de grans dimensions que travessa el rial ens delata la seva presència. Mirant enlaire, s'observa una capçada de més de trenta metres d'amplada. Tallant unes canyes del marge s'accedeix gairebé a tocar del tronc.</p> <p>És un arbre robust, perennifoli, d’uns 300 anys, que destaca per la seva capçada, extremadament densa i arrodonida i amb el tronc ben dret i bifurcat. Té una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. El tronc actual és el resultat de la fusió de dos troncs. L’escorça és de color bru, rugosa i clivellada. Les fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre.</p> <p>Mesura uns 25 m. d’alçada per 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El perímetre o volt de canó dels dos troncs serien de 2,40 i 3,24 aproximadament, mesures preses a 1,30 metres d'alçada des del volt de soca. </p> | 08163-288 | Torrent de Sant Jaume | <p>Es tracta d'un espècimen autòcton mediterrani, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster).</p> <p>De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs i fer-ne farines.</p> | 41.6318570,2.6767340 | 473074 | 4608954 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98836-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert alguna poda, sense massa miraments, pel pas d'un cablejat elèctric. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 98837 | Plataners de la font de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-de-santa-anna | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>Pujant pel carrer del Segre, a la llera dreta del torrent del Correu, hi ha tres plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), centenaris de gran bellesa, amb unes capçades imponents. Tots tres estan situats en el marge del torrent. En urbanitzar aquest sector, se'ls va protegir amb un encaix efectuat a la mateixa vorera, de manera que les arrels no quedessin afectades durant el seu creixement i els arbres puguin envellir de la manera més natural possible. </p> <p>Els troncs són rectilinis i molt curts degut a les podes inicials, amb nombroses branques verticals que han permès desenvolupar una capçada molt alta de més de trenta mestres. La proximitat dels tres espècimens fan que quan té la fulla doni una sensació de capçada gegantina i ben arrodonida. Els troncs desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. El vol de canó dels tres espècimens és actualment de 2,40 m; 3,19 m i 3, 28 m respectivament. </p> <p>Les fulles acostumen a ser grans, palmades, que poden mesurar ben bé entre 30 i 35 cm. Tenen també cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats (de vegades tres). El peciol és llarg, eixamplat a la base. Els nervis principals de la fulla depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi. Les flors estan reunides en aments de forma esfèrica i són unisexuades. El fruit és en forma de poliantocarp emplomallat, reunit en varis glòbuls d'uns quatre centímetres de diàmetre que fructifiquen a la tardor. </p> <p> </p> | 08163-289 | Torrent del Correu | 41.6336990,2.6681000 | 472356 | 4609161 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars com és el cas dels espècimens que trobem a la llera dreta del torrent del Correu. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 98838 | Surera del torrent de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-torrent-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult i robust i amb una brancada potent, que creix a la llera dreta del rial, arran del mur de pedra de les terres de la finca adjacent. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en varies branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles. La fulla és perenne; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</p> <p>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</p> | 08163-290 | Torrent de Sant Jaume | 41.6299268,2.6762332 | 473031 | 4608740 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98838-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A banda d'un jove lledoner, a un pam de la soca, hi creixen dues alzines sureres més. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 96813 | Jaciment arqueològic de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-cua | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</span></span></span></span></p> <p>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1981). L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme). Dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C. (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1989). Recull d'estudis d'història jurídica catalana. Barcelona.</p> <p>PUIG I CADAFALCH, J. (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F. (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p> | 900 - 650 aC; II-XIX dC. | <p>El principal atractiu del jaciment arqueològic de can Cua és l'aqüeducte que es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. En ell s'assenyala tot un seguit de restes que s'estenen uns 3.500 m., i descriu l'estat en que es troben en aquell moment. Aquesta obra d'enginyeria romana dels segles II-III dC., s'iniciava, segurament, al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit. Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal. Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> <p>Però, en aquesta zona, també es documenta un jaciment protohistòric en base a les troballes efectuades per J.M. Pons Guri, a inicis dels anys 40. Durant aquella excavació, segons l'autor, es documentà, a partir de la realització d'unes cales, d'un metre de profunditat, restes d'una cabana 'hallstàttica'. Tenia una amplada d'1,66 m., amb un estrat de terra cendrosa de 0,60 m. de gruix. La longitud fou impossible de determinar perquè era tallada per un marge. També es documentaren fragments de ceràmica a mà de color negre pulimentada a la cara externa, llisa i sense ornamentació, fragments de terra argilosa cuita en la seva superfície superior, interpretada com a restes del paviment, ossos d'animals corresponents a <em>Sus Scrofa</em> i <em>Capra Hispànica</em> i petits trossos de fusta d'alzina carbonitzats. Segons manifestacions d'operaris, construint una cisterna i altres edificacions, es destruïren altres restes idèntiques corresponents a dues cabanes més.</p> <p>Paral·lelament, en superfície, van aparèixer, al mateix lloc, fragments d'àmfores romanes tardanes, <em>tegulae </em>i una placa de bronze visigòtica de cinturó d'estil bizantinitzant i silueta liriforme (0,14 x 0,37 x 0,05 m.) datada al segle VII dC.</p> | 08163-93 | Riera de Pineda | <p>Amb el temps, s'hi han dut a terme intervencions de caràcter heterogeni. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es varen documentar cap tipus de restes arqueològiques en superfície. Segurament, les estructures de que parla Pons Guri es tracten de sitges amortitzades com abocadors de deixalles. Durant anys interpretaren aquestes restes d'estructures domèstiques com a fons de cabanes, la majoria de vegades erròniament. D'altra part, les troballes superficials podrien suposar l'existència en aquest indret proper a l'aqüeducte d'un establiment de caire rural i cronologia tardoromana.</p> <p>L'any 1995 arran de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte.</p> <p>L'any 2009 es va prospectar l'àrea més propera a la carretera en motiu del Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament Alt Maresme Nord. Els resultats de la intervenció van ser negatius en superfície, tot i que s'apunta que la densa vegetació no permetia una bona visualització. El mateix any s'hi van realitzar un seguit de sondejos per valorar l'afectació que podia tenir l'obra sobre el jaciment. A la capa inferior a uns primers estrats de coberta vegetal i de sauló, corresponents a un re-ompliment contemporani, s'hi va localitzar un fragment de ceràmica (Bronze Final - Ferro Antic). S'apunta la possibilitat que es pugui relacionar amb les troballes de Pons Guri els anys 40, però la profunditat a què es troba (més de 2,50 metres) fa que les possibles restes d'aquesta cronologia no es vegin afectades.</p> <p>Posteriorment, l'any 2010, es van dur a terme dues intervencions arqueològiques arran del <em>Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament de l'Alt Maresme Nord</em>. Per una banda, entre els dies 25 de gener al 5 de febrer es va realitzar una actuació que va permetre documentar el tram d'aqüeducte situat a la banda nord de la carretera B- 5116, anomenat aqüeducte del Pont del Diable, a tocar del tram excavat al setembre de 2009, i una reparació posterior per tal de mantenir-ne el funcionament, que data entorn finals del segle XVII - inicis del segle XVIII amb una continuïtat fins a inicis del segle XIX, atenent el material ceràmic localitzat a l'estrat de rebliment. D'altra banda, d'abril a octubre del mateix any es va efectuar una intervenció consistent en la realització d'una prospecció arqueològica superficial, de sondejos informatius, l'excavació de diverses restes i el seguiment de tots els moviments de terres. Es van documentar tres murs de contenció d'entorn el segle XIX, es va garantir la conservació de les restes del Pont del Diable excavades els anys 2009 i 2010 i es va constatar que, a banda de les restes excavades, el subsòl per on transcorria la nova xarxa de serveis estava format per aportacions sedimentàries sense restes arqueològiques.</p> | 41.6412811,2.6812381 | 473453 | 4609998 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-unitat-aeria-dels-agents-rurals2017.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aqüeducte es documenta a la riera de Pineda o vall de Riu, a la finca de can Cua, adossat a la casa i en terres de conreu, actualment ermes. | 80|83|85|94|98|79 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96814 | Jaciment arqueològic de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-roig-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORGES, J.G. (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p> | I aC. - V dC. | <p>Sota les restes de l'antiga masia de can Roig s'hi amaga una vil·la romana de la que ja es van publicar indicis l'any 1945, a la Carta Arqueològica d'<span><span><span><span lang='CA'>Almagro, Serra Ràfols i Corominas (1945). Concretament </span></span></span></span>havien aparegut mosaics policromats amb figures de peixos, datats a la segona meitat del segle III dC., ceràmica terra sigil·lada i fragments d'àmfora.</p> <p>Als anys 70 del segle passat, durant els rebaixos dels terrenys meridionals per construir-hi diferents edificacions, aparegueren estructures romanes, com un <em>lacus </em>i possibles habitacions. Entre el material arqueològic, destaquen ceràmiques campaniana A i terra sigil·lada paleocristiana. El mes d'agost de 1977, en efectuar uns moviments de terres al sector nord-oest de Can Roig, es varen recollir també ceràmiques romanes disperses: terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica del tipus Clara A, Clara C, Lucente, àmfores Dressel 1, D 2-4, D.7-11 i D. 20. Els materials foren estudiats per A. Soler (1978, 1980 i 1982).</p> <p>Entre els anys 1997 i 1999, es documentaren, en els marges de la part posterior de la masia, gran quantitat de material arqueològic que formava part d'un possible abocador.</p> <p>L'any 2006, a requeriment del propietari de la finca, es va dur a terme una intervenció arqueològica amb l'objectiu de delimitar l'àrea ocupada per la vil·la. Els resultats van ser molt significatius, ja que es localitzaren nivells arqueològics d'època romana en gairebé la totalitat de les rases realitzades, tenint especial importància les troballes realitzades a l'interior del pati, on es varen documentar gran quantitat de murs i paviments decorats amb tessel·les, en bon estat de conservació. De manera concreta les restes estructurals semblen pertànyer tant a la part urbana com a la part <em>rustica </em>d'aquesta vil·la. La cronologia estaria compresa entre el canvi d'era, segle I aC. - I dC. o fins i tot en un moment anterior, emmarcada dins d'època republicana, perdurant, a partir de la documentació de ceràmica terra sigil·lada Clara C i terra sigil·lada paleocristiana, fins el segle V dC.</p> <p>Joan Garriga (2019) proposa, a partir de l’estudi de totes aquestes restes materials analitzades, tant les de l’excavació de l’any 2006 com dels conjunts descontextualitzats recuperats per aficionats locals (SOLER 1978; SOLER 1980a; SOLER 1980b), tres fases per a l’ocupació del turó. La primera fase és una possible ocupació preromana del turó durant el segle II aC. Aquesta fase s’estableix a partir de materials residuals documentats d’època republicana, com ara restes de ceràmiques campanianes A i B sense forma, campaniana B de les formes Lamboglia 1 i 8, i restes d’àmfora de la forma Dressel 1. </p> <p>La segona fase inclou el període comprès des del segle I aC fins al segle III dC. És en aquest moment quan es produiria l’establiment de la vil·la romana, la qual, a partir del segle I dC, patiria una forta expansió econòmica fins al segle III dC. És en aquest interval de temps que es documenten la majoria de les ceràmiques estudiades, formades majoritàriament per terres sigil·lades i africanes. També és en aquest moment quan es produeixen els enterraments de la necròpolis romana de can Bel i quan es construeix l’aqüeducte romà per dur aigua a la vil·la.</p> <p>La tercera fase s’estableix a partir del segle III dC fins al llarg del segle V-VI dC. En aquest moment començaria un període de decadència, però no d’abandonament, tal com proven la terra sigil·lada africana D i les ceràmiques de cuina tardanes, que es poden datar entre els segles V i VII dC, i que, juntament amb les restes ceràmiques baix imperials documentades, representen un 14,6% del total de materials inventariats. </p> | 08163-94 | Masia de can Roig (Pl. can Roig, núm. 1) | <p>A part de les troballes documentades amb motiu de la remoció del terreny, l'any 2006 es va fer una intervenció preventiva per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Fou a requeriment del propietari de la finca i va consistir en la delimitació mitjançant cales, d'una part del jaciment arqueològic a tocar de la masia de can Roig, amb l'objectiu d'intentar delimitar l'àrea ocupada per la vil·la romana, de la que només se'n coneixien notícies puntuals.</p> <p>Durant la prospecció efectuada, l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques romanes en tot l'entorn del mas, així com un tambor del fust d'un columna reaprofitat per fer el terra de l'era.</p> | 41.6281966,2.6863208 | 473871 | 4608545 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9404.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El jaciment es documenta a la masia de can Roig, en un tossal per sobre de la carretera N-II (entre el Km 777 i el Km 778). Actualment és una zona erma i abandonada amb abundants abocaments al seu entorn. L'única part no documentada seria la necròpolis de la vil·la, encara que podria localitzar-se amb el jaciment proper de can Bel. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96811 | Jaciment de can Bel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bel | <p>BACARIA I MARTRUS, ALBERT; RODRÍGUEZ; CARMEN. (1999).Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Bel. Inèdita. Núm. Mem. 4323.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X; SUBIRATS, I. (1996): Memòria de l’excavació d’urgència realitzada al jaciment de Can Bel (Pineda de Mar). Inèdita. </span></span></span></span>Núm. Mem. 2193.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X.; GARCÍA, M.; JUAN, J.; ORRI, E.; CUMMINGS L.S. ; SUBIRATS, I (1999). Les inhumacions d'època augustea de la necròpoli rural de Can Bel (Pineda de Mar, Barcelona). Dins Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm. 20, pp. 221-246.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X.; GARCÍA, M.; JUAN, J.; ORRI, E.; CUMMINGS L.S. ; SUBIRATS, I. (1999). La tumba altoimperial 1016 de la necrópolis de Can Bel, Pineda de Mar (Barcelona). Una aproximación arqueométrica. Dins Actas del II Congreso Nacional de Arqueometría / Caesaraugusta (Zaragoza , 1997). Caesaraugusta, 73.</span></span></span></span></p> <p>GUÀRDIA, JORDI. (1998). <span><span><span><span lang='CA'>Memòria </span></span></span></span>de la prospecció arqueològica a Can Bel. Inèdita. Núm. Mem. 2684.</p> <p>MORET PUJOL, Lourdes; BOSCH DE DORIA, Marc; PÀMIES GUAL, Dídac. (2013-2014). Intervenció arqueològica subsidiària de les obres del projecte Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme. Fase I. Núm. Memòria 11876.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MUÑOZ, Vanessa i REVILLA, Victor (2022). Epigrafia amfòrica i cultura material del darrer terç del segle I aC al Maresme septentrional: noves dades del jaciment de Can Bel (Pineda de Mar). Dins <em>Laietania</em>, núm. 23, pp. 171- 185.</span></span></span></span></p> | I-V dC. | Parcialment destruït. | <p>Can Bel fa referència a un jaciment d'època romana en el que s'han documentat estructures constructives amb funcionalitat d'hàbitat i una zona de necròpolis. La zona delimitada pel jaciment de can Bel, està ocupada per edificis de nova construcció, per parcel·les ermes o abandonades i algun camp de conreu, tocant ja al terme de Santa Susanna. Durant les obres de construcció de tres blocs d'habitatges de protecció oficial, a principis dels anys 90 del segle passat, es documenten dues <em>dolies</em>, tres murs, un paviment d'<em>opus signinum</em>, així com gran quantitat de material constructiu, bàsicament <em>tègula</em>, i ceràmica romana.</p> <p>L'any 1996, fruit d'aquestes troballes, es realitza una intervenció arqueològica d'urgència en l'àrea estrictament afectada per la construcció d'un aparcament i la cimentació d'un edifici, que posa al descobert un seguit de tombes, tot i que no totes s'excavaren. En el moment d'iniciar els treballs arqueològics, es constatà la destrucció total de les restes en gairebé tres quartes parts del solar. Igualment, s'havia procedit a extreure les dues dolies amb màquina, destruint totalment l'estratigrafia i eliminant tota relació amb la resta d'estructures del jaciment. Malauradament es produeix l'arrasament total en superfície de la zona més alta del solar i, per tant, la destrucció dels nivells d'amortització del jaciment romà.</p> <p>Els autors de les excavacions daten la necròpolis entorn el darrer quart del segle I aC. i primer quart del segle I dC. Paral·lelament a la necròpolis, es documenta un edifici contemporani a la utilització d'un grup de tombes. La funcionalitat de l'edifici no es pot conèixer fins que noves excavacions en el sector puguin donar més llum sobre la qüestió.</p> <p>L'any 1998 s'efectua una nova intervenció en un altre solar de can Bel, relacionada amb la construcció d'un edifici plurifamiliar. Es documenta un nou edifici amb un <em>opus signinum</em>, datat en el segle I aC. També es documenta la continuació de l'espai de necròpoli, amb 11 noves tombes, amb una cronologia d'ús entre els segles I i V dC.</p> <p>Posteriorment, amb motiu de la construcció d'un col·lector de recollida d'aigües pluvials, l'any 1999, s'efectua un seguiment arqueològic, on es documenten diferents restes de parament constructiu sense contextualitzar d'un dels murs localitzats a les prospeccions del 1998. Entre els materials localitzats trobem restes de <em>tègula</em>, dolia i àmfora, així com alguna ceràmica comuna i terra sigil·lada indeterminada. Donades les característiques de les troballes documentades es pot dir que al jaciment de can Bel hi ha una necròpolis rural que possiblement estigui relacionada amb la vil·la de can Roig, localitzada a 500 m. al nord-oest de distancia i sobre un tossal.</p> <p>L'any 2013 es van realitzar uns seguiments arqueològics durant les obres d'execució del <em>Projecte de la Xarxa Comarcal de la Banda Ampla del Maresme</em> Fase I. Davant d'una casa unifamiliar del carrer de Sant Antoni, es documentà un mur de planta i secció rectangular, amb el parament de pedres lligades amb morter de calç, sense treballar. </p> <p>La cronologia d'ús de la necròpolis es situaria entre els segles I i V dC.</p> | 08163-91 | Extrem nord del municipi, a tocar amb el terme de Santa Susanna. | <p>Documentat des dels anys 90 del segle XX, s'hi han fet diverses intervencions arqueològiques (excavacions d'urgències, prospeccions i seguiments arqueològics) que han posat al descobert les restes romanes que no s'han destruït en el transcurs de la urbanització del sector.</p> | 41.6296702,2.6964998 | 474720 | 4608705 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9104foto-ipacgeneralitat-de-catalunya1996.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | EPA | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96815 | Jaciment del carrer del doctor Bartomeu Roig i Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-del-doctor-bartomeu-roig-i-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona</em>; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> | I-V dC. | Es desconeix l'estat real de conservació ja que no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. | <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa de ceràmica romana comuna, en una horta propera a l'edifici de la Biblioteca Popular de Pineda de Mar, citades a la Carta Arqueológica de España (<span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1</span></span></span></span>945, pp. 158).</p> <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es confirma que aquest indret és actualment el pati d'una casa, quedant completament integrat en la trama urbana de Pineda de Mar.</p> <p>Donada la poca informació que es té del material arqueològic no es pot especificar el tipus de jaciment de que es tractaria, ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08163-95 | Plaça de les Mèlies, núm. 22 | <p>Notícies històriques publicades l'any 1945, que no han estat mai confirmades, ja que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. </p> | 41.6255301,2.6897916 | 474159 | 4608247 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9503.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Malgrat la fitxa de la Carta Arqueològica el situa al carrer del Doctor Bertomeu Roig i Jalpí, el jardí pertany a la casa amb l'adreça de la Plaça de les Mèlies, número 22. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 96821 | Jaciment de Sot de Menola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sot-de-menola | <p>AA.VV (1995). Sot de Menola. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 225- 229.</p> | II - I aC. | Parcialment destruït. | <p>El jaciment del Sot de Menola es troba molt a prop de la torre de Santa Anna de Menola, en el vessant sud-oest. Es tracta d'un jaciment d'època ibèrica final, documentat a partir de les troballes realitzades al voltant de la Torre de Menola, durant una prospecció de l'any 1989. Les troballes consistiren en nombrosos fragments de ceràmica ibèrica a torn, ceràmica ibèrica a mà, àmfora cartaginesa i àmfora púnico-ebusitana.</p> <p>La prospecció de l'any 1992, amb motiu de les obres de construcció de l'Autopista C-32, fou negativa en els camps de conreu, només dues cales pròximes a la torre donaren un resultat positiu. En la cala 1 es localitzaren tres sitges. Els materials documentats, entre aquests un plat de ceràmica campaniana B de la forma Lamboglia 5-7, ceràmiques fetes a mà i ibèriques a torn, varen permetre datar l'amortització d'aquestes sitges entre els segles II i I aC.</p> <p>A la cala 2 es documentà un estrat fosc, amb una quantitat important de material ceràmic relacionat cronològicament amb l'amortització de les sitges. Entre els materials trobats destaquen: ceràmica comuna, ceràmica campaniana A i campaniana B, fragments de vora d'àmfora i un petit fragment d'una gerreta de bronze.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de l'existència en aquest lloc d'un camp de sitges d'època ibèrica i romana datable entre els segles II - I aC. </p> | 08163-101 | Sot de Menola, s/n | <p>Era un jaciment desconegut fins que es va fer una prospecció, l'any 1989, per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, a càrrec dels arqueòlegs J.M. Defaus i A. Martin.</p> <p>El 25 i 26 de maig de 1992 es van dur a terme prospeccions arqueològiques a l'àrea afectada per la construcció de la C-32, en els camps de conreu propers a la Torre de Santa Anna de Menola. En total van ser 78 cales de sondeig. Poc temps després s'excavaren les restes arqueològiques descrites.</p> <p>Durant el treball de camp per a l'elaboració d'aquesta fitxa es documentaren superficialment fragments de ceràmica ibèrica comuna.</p> | 41.6316228,2.6687872 | 472412 | 4608930 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650226.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96821-p1650209.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La mala interpretació del topònim ha donat lloc a un seguit de noms erronis com Merola o Manola. Seguint la documentació d'època medieval, el topònim correcte és Menola. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96812 | Jaciment de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-canoves | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p> </p> | II aC - I dC. | L'absència d'estructures arqueològiques d'època romana relacionades amb el jaciment, no permet establir l'estat de conservació del mateix. | <p>Jaciment indeterminat d'època romana republicana, identificat a partir de la troballa efectuada el mes de novembre de l'any 1986, amb motiu d'uns rebaixos de terres. La ceràmica documentada consistia en gran quantitat de peces romanes que formaven part, segurament, de l'escombrera d'una vil·la rural. Entre els materials apareguts hi havia campaniana B, terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sud-gàl·lica, clara A, àmfores Laietana 1, Pascual 1, Dressel 2/4 tarraconense, àmfora Dressel 1A, 1B i 1C itàliques, àmfora púnico-ebussitana, ceràmica comuna tarraconesa, ceràmica ibèrica comuna, <em>tegulae</em>, dolia, cresols i <em>pondus</em>.</p> <p>Les troballes es localitzaren en el marge que separa el camí de la masia de can Cànoves de les terres de conreu, a uns 10 m. del camí de Sant Jaume a Montpalau; en una zona de bosc i matolls al marge d'un camí rural.</p> <p>Tipològicament, la ceràmica documentada s'adscriu cronològicament entre el 150 aC. i el 100 dC.</p> | 08163-92 | Vessant meridional del turó de Montpalau. | <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es documentaren restes de ceràmiques romanes, però sí que es documentà un mur de factura antiga obrat amb pedres lligades amb morter de calç, als marges del camí d'accés a la masia. Aquest mur, però, no es va poder relacionar amb cap tipus de materials arqueològics, fet que impedeix la seva datació.</p> | 41.6387313,2.6768902 | 473090 | 4609717 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9203.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96816 | Jaciment dels carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltràn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-carrers-major-montpalau-i-mossen-doltran | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | II aC. - V dC. | <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes de fragments de ceràmica, localitzats a uns tres metres de profunditat, en una horta d'una casa del carrer Major, propera al que porta a la parròquia (ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1945, pp. 158)</p> <p>Posteriorment J. Estrada (1969) i A. Soler (1978), es feren ressò que en desfer-se el cementiri de l'església de Pineda de Mar aparegueren pivots d'àmfores romanes, i que a finals de la dècada dels anys 50 del segle XX, en edificar la cantonada del carrer de Montpalau amb el de Reverendo Doltrán núm. 36-38, es va trobar un denari de plata de l'any 121 dC.</p> | 08163-96 | Carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltrán, s/n | 41.6284452,2.6896682 | 474150 | 4608571 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9604.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que la forta acció urbanística i el creixement del nucli antic de Pineda de Mar fa impossible contrastar aquestes informacions. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96820 | Jaciment arqueològic de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins, <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | II-I aC. | <p>El jaciment es localitza al turó de Sant Jaume, actualment ocupat per boscos, dins una finca privada tancada. Es tracta d'un jaciment ibèric documentat en base a les troballes de ceràmica superficial durant la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1987, en el vessant est del turó.</p> <p>Els materials trobats són: ceràmica ibèrica comuna, àmfora ibèrica, àmfora itàlica, àmfora cartaginesa, ceràmica campaniana A i <em>tegulae</em>. També es localitzaren restes en el jardí del col·legi d'educació especial que hi ha a la base del turó.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en el cim del turó, d'un poblat ibèric que cronològicament se situaria en funció de la ceràmica documentada entre el segle II i I aC.</p> | 08163-100 | Turó de Sant Jaume | <p>Malauradament, al tractar-se d'una propietat privada tancada, no es pogué prospectar per tal de documentar restes de materials o estructures arqueològiques que permetin delimitar de manera mes acurada l'extensió del jaciment. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques ibèriques, àmfora ibèrica comuna, al tal·lus del camí que baixa de l'ermita de Sant Jaume fins la carretera.</p> | 41.6364060,2.6756001 | 472982 | 4609459 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96820-10001.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut entrar a la finca. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96768 | Aqüeducte de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua | <p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p> | II-III dC. | <p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> | 08163-62 | Can Cua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p> | 41.6413788,2.6813071 | 473459 | 4610009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-11-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96822 | Jaciment arqueològic del turó de Montpalau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-montpalau | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España</em>: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant. Dins Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, VIII. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. / El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | III-I ac i V-XV dC | Es desconeix l'abast real del jaciment ja que no s'hi han fet intervencions arqueològiques que ho precisin. D'altra part, s'ha constatat que s'han enrunat diferents murs, entre aquest la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. Es localitza en una zona boscosa amb matolls i afloraments de roca. | <p>Dalt del turó de Montpalau s'hi establí un assentament que cronològicament se situa en època romano-republicana (II-I aC.). Datació que futures intervencions haurien de confirmar o matisar. Posteriorment, s'hi construí un castell medieval. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, fou estudiat per primera vegada per J.M. Codina, durant els anys 50 del segle passat. Però no se cita la referència bibliogràfica. Fruit d'aquests estudis es documentaren les principals estructures actualment visibles al cim del turó de Montpalau corresponents al castell (muralles de segle X al segle XIV) i a la muralla ibèrica. Les restes ibèriques, molt degradades, corresponen a la muralla septentrional de 30 a 50 cm d'amplada per 15 a 30 cm d'alçària. Actualment la vegetació impedeix observar aquestes restes, si és que realment es tracta d'una muralla ibèrica.</p> <p>També es poden veure part dels murs trobats en les excavacions de J.M. Codina en el costat meridional. Hi ha dues sitges al costat oest de la muntanya: una a 75 m. del cim i l'altra a més de 150 m. Del material iberoromà documentat durant les excavacions de Codina, destaquen ceràmiques campaniana A i B, del taller de Roses, del Taller de Nikia-Ion, àtica de vernís negre, aretina de vernís negre, ibèrica comuna, grisa emporitana, àmfores itàliques Dressel 1A, 1B i 1C, àmfora Lamboglia 2, àmfora de Brindes, cartaginesa, púnico-ebusitana, púniques sudhispàniques, àmfores Pascual 1 i Dressel 1 Tarraconenses i monedes d'Ilduro i d'Ilerda.</p> <p>De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta trapezoïdal. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de calç. Els murs són d'un metre de gruix. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, (segle XV).</p> <p>Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII, que la vegetació cobreix totalment. Al vessant nord també s'hi van documentar restes del que semblaven ésser forns, als quals no es va poder atribuir una cronologia, existint la possibilitat que fossin medievals.</p> | 08163-102 | Turó de Montpalau, s/n | <p>L'any 1990 s'hi desenvolupa un camp de treball que va posar al descobert estructures muraries. La posterior intervenció de 1996, es limita a controlar un rebaix de terra per enclavar-hi una senyera.</p> <p>De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que a les vessants del turó es documenten restes de ceràmiques ibèriques que segurament s'han desplaçat des del cim, que és on es documenta el poblat ibèric, sense descartar que en aquestes vessants s'hi puguin documentar mes restes de sitges.</p> <p>Durant la visita realitzada amb motiu de l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural de Pineda de Mar, s'han observat nombroses restes de ceràmica d'època ibèrica i romana així com indicis d'activitat arqueo-furtiva.</p> | 41.6420748,2.6702068 | 472535 | 4610089 | 08163 | Pineda de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10206.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96819 | Jaciment arqueològic de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-andreu-de-larboceda | <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</p> <p>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</p> <p>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, pp.256</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> | III-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'ermita de Sant Andreu de l'Arboceda de Pineda de Mar està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (núm. 8422) i a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (núm. 22187), classificat com edifici religiós amb necròpolis o l</span></span></span>loc d'enterrament d'inhumació col·lectiu. També com a lloc d'habitació amb estructures. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el transcurs de l’any 2015 es van dur a terme una sèrie d’intervencions arqueològi<span><span><span><span><span><span>ques. Els treballs es van centrar en l'excavació de l'interior de la casa de l'ermità, on es van excavar 58 m2, i de l'interior de l'absis, en el qual es van excavar 25 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins l'any 2019, es duen a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita en motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i de les quals, a continuació n’exposem una síntesi extreta de Font (2020). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2015 es va realitzar una primera actuació arqueològica que es centrà en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Els treballs van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i el poc que romania de l’absis. Aquestes excavacions van possibilitar datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, amb algunes restes lleugerament anteriors també documentades. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb evidència d’una reforma d’època moderna. <span><span><span>Els resultats segons la memòria dels treballs (Font, 2015) són els següents:</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Troballa de dos fragments de teula romana, que tot i que podrien correspondre a materials d'època tardo antiga o alt medieval, són irrefutablement un indici de l'existència d'una ocupació antiga i anterior al segle XI, primera data que ofereixen els documents de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’ha documentat una fossa anterior al mur meridional de l'església, que confirma l'existència de restes anteriors a l'actual edifici. També és probable que l'estructura tingui continuïtat a l'interior de la nau de l'ermita, motiu pel que podria ser localitzada si s'excava l'edifici.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En tercer lloc, l'excavació parcial de l'habitació central de la casa de l'ermità permet interpretar que l'edifici és format com a mínim per dues fases constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D'altra banda l'antiga porta principal de l'habitatge fou substituïda per una nova porta situada més al sud, ara de pas entre habitacions, i s'obrà la nova porta principal de l'edifici en el nou cos, a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S'ha començat a localitzar també altres restes d'aquesta segona fase constructiva, que caldrà documentar en futures intervencions: un forn de pa, una llar de foc i el probable paviment enllosat de l'habitació central.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es van reprendre de nou les actuacions, ja amb més continuïtat, fins el 2018. Això va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana i fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i de Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval, que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documentada en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (Noguera, 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre finals del segle XVI o principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per ella mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida. I és que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-99 | Sant Andreu de l'Arboceda. Accedint per Pineda, es puja pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda) per una pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Accedint per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà BV-5126. Fins el km 55 asfaltada i un tram sense asfaltar. | <p>Durant l'any 2011 els Amics Escoltes del Montnegre van treballar en la reordenació de la cruïlla de camins de l'anomenat collet de Sant Andreu, acordats i supervisats per la direcció del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Per aquest projecte, l'any 2012, van rebre el 26è premi Jaume Ciurana 'en la millora de l'entorn natural', atorgat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, per l'activitat 'Disseny i reordenació de la Plaça de Sant Andreu de l'Arboceda'.</p> <p>L'any 2014 es presenta un informe arqueològic, històric i arquitectònic (Font, 2014), amb l'objectiu de presentar una primera interpretació i valoració de les restes existents que permeti plantejar la restauració i rehabilitació de l'ermita d'acord amb la seva condició de patrimoni cultural i, per tant amb coherència, sensibilitat i atenció a l'evolució històrica de l'edifici i donant compliment a la legislació referent al patrimoni cultural.</p> | 41.6438798,2.6293279 | 469131 | 4610304 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-p1630639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0812.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2024-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda de Mar signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees.Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. | 85|94|98|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96817 | Jaciment de mas Roger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-roger | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona.</em> Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> | VI aC-I dC. | Queda afectat per el traçat de l'autopista C-32, els talussos de la qual malmeten bona part de l'àrea del jaciment. | <p>Possible existència d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època iberoromana, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de ceràmica ibèrica i romana, <em>tegulae </em>i dolies, a la part sud de la serralada de can Carreres. A la mateixa zona, segons Serra-Ràfols, s'hi descobrí una sitja retallada al granit, que l'erosió havia destruït fins a deixar únicament el fons. En el seu interior encara es conservaven restes de ceràmica a mà amb aplicació de cordons amb digitacions i incisions. També es recuperaren restes de fins a cinc vasos a 'torn pintats i vasos hel·lenístics', a més de fragments de ferro i bronze. Durant la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca l'any 1987, A. Martin i A. Rigo, localitzaren al cim del turó situat entre els torrents dels Frares i el de mas Roger, abundants restes de ceràmiques ibèriques a torn, àmfora itàlica, àmfora púnico-ebussitana, terra sigil·lada aretina i ceràmica campaniana B.</p> <p>La manca d'estructures conservades i l'antropització que ha sofert aquest lloc des del 1989, fa impossible la seva adscripció tipològica. La cronologia del jaciment, ocuparia l'època ibèrica, fins a mitjans del segle I dC. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren algunes restes de ceràmiques ibèriques molt rodades a tocar del talús de l'autopista.</p> | 08163-97 | <p>Jaciment documentat per la publicació de Serra Ràfols (1945) i certificat en prospeccions posteriors fetes amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica del Maresme i les successives revisions.</p> <p>Es troba molt proper al jaciment de cal Camps i amb una cronologia similar. L'autopista és l'únic element que els separa i aquesta, com hem vist, se superposa a l'àrea d'aquest establiment. Per tant, és del tot lògic pensar que es podria tractar d'un mateix jaciment. Més encara tenint en compte que no s'ha fet cap intervenció arqueològica destinada a delimitar-lo.</p> | 41.6284352,2.6589274 | 471590 | 4608580 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96817-9703.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El jaciment es localitza al vessant sud d'un turó que hi ha entre el torrent dels Frares i el torrent de mas Roger. Aquest turó ha sofert fortes transformacions degut als treballs agrícoles, ara s'hi troben camps amb plantacions de maduixers, i zones ermes i abandonades. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96810 | Jaciment arqueològic de cal Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-cal-camps | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> | VI-I aC. | Parcialment destruït. Es desconeix l'abast real del jaciment. | <p>Possible camp de sitges d'època ibèrica, documentat a partir de les informacions publicades per J.C. Serra Ràfols (1945), en què esmentava el descobriment de dues sitges retallades al sauló, amb material ceràmic d'època ibèrica (comuna a torn, a mà, de vernís negre, grisa a torn i pintada), així com fragments de ferro i bronze i restes de fauna. També es documentaren fragments de teula romana i dolia. Durant la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme de 1987, es trobaren en superfície un fragment de nansa d'àmfora ibèrica de boca plana i un fragment informe de dolia.</p> <p>A partir d'aquests materials documentats, cronològicament, abastaria tota l'època ibèrica fins als primers moments de l'ocupació romana. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques a mà, entre aquestes una possible fusaiola.</p> <p>Pel que fa a les sitges que esmentava Serra-Ràfols el 1945, o s'han destruït o resten il·localitzables.</p> | 08163-90 | Sot de Pascola | <p>No s'ha realitzat mai cap intervenció arqueològica.</p> | 41.6278337,2.6610786 | 471768 | 4608511 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96810-9003.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona on es localitza el jaciment són uns camps de conreu a cal Camps (antic mas Roger), entre el torrent dels Frares i el del mas Roger, per sobre de les últimes fàbriques del polígon industrial de Pineda de Mar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96756 | Castell de Montpalau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montpalau | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BENITO, Pere; BOLÓS, Jordi; MARTÍ, Cristina i JUHÉ, Enric (1992). El castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 508-509.</span></span></span></span></p> <p>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ, Cristina; JUHÉ, Enric i PLADEVALL, Antoni (1992). Sant Miquel del castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 509-510.</span></span></span></span></p> <p>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). 'Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant', dins <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalan</em>s, 1927-1931, VIII. Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. C. 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana', dins <em>Ampurias</em> IV . Barcelona.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> | XI-XVIII | S'han enrunat diferents murs, entre els quals es troba la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. | <p>Els murs que corresponen al castell medieval defineixen un recinte de planta quadrada, d'uns 28 m. de costat. Són fets amb carreus irregulars disposats en filades horitzontals i lligats amb morter de calç. Els angles són de carreus ben escairats amb una pedra més groguenca que la resta. En el mur de la façana sud, es conserva en molt bon estat una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt, a l'exterior, i llinda plana, a l'interior. La pedra de la finestra és del mateix material que els escaires de la façana.</p> <p>Dels murs que tancaven el recinte per la banda est i nord, només es conserva l'arrencada o els fonaments. Manca tot l'angle nord-est. Al centre del castell, sobre un massís de roca, s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Tenia un diàmetre de 6,5 m. i el gruix de les parets era d'1,45 m. El mur de l'angle nord-est fa poc més de 13 m. Està inclinat 45º respecte els anteriors. Als extrems es veu l'arrencada de sengles murs, dels quals el que es troba a llevant, s'uneix amb el mur est del recinte del segle XV. En el punt on s'uneixen aquests murs i l'esmentat primerament, hi ha les restes de la capella. Aquesta es troba situada en un nivell inferior al del mur del segle XV, que sembla inutilitzar-la, mostrant que és posterior. </p> <p>Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. </p> | 08163-50 | Turó de Montpalau, s/n. | <p>Documentat el 1082, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Castell termenat. A Umbert i Socardís els succeí en el senyoriu del castell , el seu fill Guillem Umbert. L'any 1088 estava casat amb Guillerma.</p> <p>Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins l'any 1574, quan es ven a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona.</p> <p>Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar, per via matrimonial, als ducs de Medinaceli (segle XVIII).</p> <p>Fou Bernat de Cabrera que reparà al segle XIV el castell. Se suposa que en aquesta època és quan el castell rebé l'estructura arquitectònica que actualment s'albira malgrat el seu enderroc. Dels Cabrera passà, per venda, als Montcada (1566), i d'aquests passà, per via matrimonial, a la casa ducal de Medinacelli (1756).</p> | 41.6421791,2.6703590 | 472548 | 4610102 | 08163 | Pineda de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5011.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, actualment coberta en la seva totalitat per la vegetació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96798 | Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-andreu-de-larboceda | <p><span><span><span>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</span></span></span></p> | XI-XXI | <p><span><span><span>La construcció és de planta rectangular, d'una sola nau. S'ha restaurat i s’ha fet la coberta de nou, ja que no es conservava. És a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té un campanar de cadireta sobre la porta d'entrada. El pòrtic també s’ha refet, ja que només es conservaven dos pilars <span><span><span><span><span><span>de pedra. La coberta és de teules àrabs, també a dues aigües i suportada per bigues de fusta. Tres graons de pedra serveixen per accedir al nivell d’ús de l’ermita. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>Per la façana sud s'hi adossa un edifici que havia estat destinat a l’habitatge de l’ermità.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2015, i fins el 2019, es van dur a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita amb motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i que a continuació exposem una síntesi extreta de Josep Font (2020). </span></span></span></p> <p>L’any 2015 es realitza una primera actuació arqueològica que consistí en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Aquests treballs ja van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i les restes de l’absis. Aquestes excavacions van permetre datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, existint algunes restes lleugerament anteriors. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb restes d’una reforma d’època moderna.</p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es va reprendre de nou les actuacions, fins el 2018. Aquestes continuïtat va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i De Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que es daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc, la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval i que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documental en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (NOGUERA, Aniol; 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per si mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida degut a que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></p> | 08163-78 | Extrem occidental del terme de Pineda. S’ubica en una petita elevació, a 283 m. d'altitud, que domina pel nord el pas tradicional que constitueix el Collet de Sant Andreu, que separa les valls del Sot de Sant Andreu, a l'est, en direcció a Pineda de Mar, i de la riera de Sant Andreu, a l'oest, en direcció a Calella, per on transcorre a més, el camí històric des de la costa cap a Hortsavinyà i el Montnegre. | <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de l'ermita de Sant Andreu és de l'any 1079. Es tracta de l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pineda. En el document, l'ermita apareix com un dels límits occidentals de la parròquia de Santa Maria, que el text detalla que confronta en aquest sector amb la de Sant Cebrià, arribant fins a un torrent anomenat Camp, seguint el límit fins a l'<em>'ecclesiam Sancti Andree</em>'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elvis Mallorquí (2007), en la seva tesi doctoral parla d’una visita pastoral l'any 1344. Vuit anys més tard, el 1352, es dona llicència al rector de l'església d'Hortsavinyà per traslladar l'ara i l'altar de la capella de Sant Andreu, que diu que està ubicada al coll de Sitges, cap a Hortasavinyà. La llicència es dona a instàncies de les súpliques dels parroquians, que consideren que l'església de Sant Andreu els queda molt lluny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos documents de 1470 i 1473, respectivament, aporten nova informació de l'ermita. Es tracta de dues llicències per demanar caritat. Ambdós documents corresponen a autoritzacions per demanar finançament per la reparació de l'ermita. El primer correspon a l'autorització per sol·licitar almoina per ser dotada de panys, pal·lis, llibres, ornaments i altres necessitats. En el segon document s'autoritza a fer reparacions quasi de forma literal el mateix objectiu: caritat per reparar panys, pal·lis, vestimentes, ornaments i altres aparells de culte. De rellevància és que el document de 1473 diu que l'església és '<em>ab antiquo constructa</em>', és a dir construïda d'antic, i el de 1470 que '<em>indigeat valde reparatione</em>', que necessita grans reparacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1562 Eulàlia del Mas Vendrell de l'Arboceda ven unes terres al lloc anomenat Lo Parany d'en Vendrell 'per lo qual passa lo camí qui va a la capella de Sant Andreu'. Després trobem una venda de terres del 1592 entre Bernardí Nualart de Sant Miquel de Vallmanya i Joan Carreras d'una peça de terra situada al lloc dit Cavall Ferran, en el camí que duu a la capella de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les referències al topònim de l'Arboceda segueixen al segle XVII a través d'aquestes nissagues de veïns, com ara en un establiment de terres de l'Arboceda datat de l'any 1601, entre Joan Carreres i el monestir de Sant Salvador de Breda, el document de 1609 on la filla de Joan Carreras, pagès de l'Arbosseda, defineix l'heretament als seus parents, o en l'establiment d'unes terres al lloc dit l'Arbosseda datat de l'any 1632, documents que permeten pensar que la continuïtat de les cases de l'Arboceda representa també la permanència de l'ermita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una llicència datada del 26 de febrer de 1733 concedida a Joaquim Ferrer, calabrès laic, per fer-hi d'estatger i guarda, que anomena a l'església com '<em>capella heremitica Sancti Andreo</em>', estableix que el citat Joaquim Ferrer es farà càrrec del manteniment de l'ermita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> | 41.6438427,2.6292863 | 469128 | 4610300 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7805.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5 asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu.El topònim ja es documenta l'any 1296 a través de la figura de Maria Barona d'Arboceda, en una acta de confirmació de terres. L’any 1311 trobem un Berenguer de Serra d'Arboceda o l'any 1336 amb Pericó Carrera de s'Arboceda i així fins segles després, testimonis de la presència de diverses famílies que vivien en la zona i que participaven del culte en l'ermita de Sant Andreu. Aquesta documentació procedeix de l'arxiu del mas Carreres de Pineda, llinatge sempre unit al topònim Arboceda. L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees. Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96897 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XI-XXI | <p>El primer nucli urbà de l'actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>Aquesta fou la principal via de comunicació fins que s'obrí <span><span><span>l’actual N-II, coneguda inicialment com la reial, entre 1860 i 1862. Va fer perdre la funció que havia fet fins llavors. Els noms que es van assignar a la N-II foren carrer de La Riera i de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu pas hi trobem habitatges senyorials i d’altres més humils. També comerços i tallers. El 1914 es documenta un constructor de carros, al número 22, un veterinari, al 34, un baster al 51, dues botigues de queviures al 65 i 83 i un ferrer al 66. El 1931 s’instal·la una farmàcia, al 28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major als anys 30 del segle passat encara era de terra.</span></span></span></p> | 08163-138 | Carrer Major, carrer Ciutadans i carrer de Sant Antoni | <p>Tot i l’existència del castell i d’algunes masies aïllades, la formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar no arribarà fins a la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, i amb la formació de <em>la pobla de Sa Boada</em>, primer nucli urbà al voltant de l’església de Santa Maria de Pineda<em>.</em></p> <p>És possiblement aquest primer poblament situat a les parts altes del territori que podria donar origen al nom de la població, Pineda, esmentat per primera vegada l’any 947, amb el topònim <em>Pineta</em>, que en llatí significa lloc elevat.</p> | 41.6276203,2.6891918 | 474110 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96897-13806.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96697 | Torre de Manola, torre de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XII-XX | Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació. | <p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p> | 08163-1 | Sot de la Torre | <p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6319115,2.6690233 | 472432 | 4608962 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml