Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96768 | Aqüeducte de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua | <p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p> | II-III dC. | <p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> | 08163-62 | Can Cua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p> | 41.6413788,2.6813071 | 473459 | 4610009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-11-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96811 | Jaciment de can Bel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bel | <p>BACARIA I MARTRUS, ALBERT; RODRÍGUEZ; CARMEN. (1999).Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Bel. Inèdita. Núm. Mem. 4323.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X; SUBIRATS, I. (1996): Memòria de l’excavació d’urgència realitzada al jaciment de Can Bel (Pineda de Mar). Inèdita. </span></span></span></span>Núm. Mem. 2193.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X.; GARCÍA, M.; JUAN, J.; ORRI, E.; CUMMINGS L.S. ; SUBIRATS, I (1999). Les inhumacions d'època augustea de la necròpoli rural de Can Bel (Pineda de Mar, Barcelona). Dins Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm. 20, pp. 221-246.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X.; GARCÍA, M.; JUAN, J.; ORRI, E.; CUMMINGS L.S. ; SUBIRATS, I. (1999). La tumba altoimperial 1016 de la necrópolis de Can Bel, Pineda de Mar (Barcelona). Una aproximación arqueométrica. Dins Actas del II Congreso Nacional de Arqueometría / Caesaraugusta (Zaragoza , 1997). Caesaraugusta, 73.</span></span></span></span></p> <p>GUÀRDIA, JORDI. (1998). <span><span><span><span lang='CA'>Memòria </span></span></span></span>de la prospecció arqueològica a Can Bel. Inèdita. Núm. Mem. 2684.</p> <p>MORET PUJOL, Lourdes; BOSCH DE DORIA, Marc; PÀMIES GUAL, Dídac. (2013-2014). Intervenció arqueològica subsidiària de les obres del projecte Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme. Fase I. Núm. Memòria 11876.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MUÑOZ, Vanessa i REVILLA, Victor (2022). Epigrafia amfòrica i cultura material del darrer terç del segle I aC al Maresme septentrional: noves dades del jaciment de Can Bel (Pineda de Mar). Dins <em>Laietania</em>, núm. 23, pp. 171- 185.</span></span></span></span></p> | I-V dC. | Parcialment destruït. | <p>Can Bel fa referència a un jaciment d'època romana en el que s'han documentat estructures constructives amb funcionalitat d'hàbitat i una zona de necròpolis. La zona delimitada pel jaciment de can Bel, està ocupada per edificis de nova construcció, per parcel·les ermes o abandonades i algun camp de conreu, tocant ja al terme de Santa Susanna. Durant les obres de construcció de tres blocs d'habitatges de protecció oficial, a principis dels anys 90 del segle passat, es documenten dues <em>dolies</em>, tres murs, un paviment d'<em>opus signinum</em>, així com gran quantitat de material constructiu, bàsicament <em>tègula</em>, i ceràmica romana.</p> <p>L'any 1996, fruit d'aquestes troballes, es realitza una intervenció arqueològica d'urgència en l'àrea estrictament afectada per la construcció d'un aparcament i la cimentació d'un edifici, que posa al descobert un seguit de tombes, tot i que no totes s'excavaren. En el moment d'iniciar els treballs arqueològics, es constatà la destrucció total de les restes en gairebé tres quartes parts del solar. Igualment, s'havia procedit a extreure les dues dolies amb màquina, destruint totalment l'estratigrafia i eliminant tota relació amb la resta d'estructures del jaciment. Malauradament es produeix l'arrasament total en superfície de la zona més alta del solar i, per tant, la destrucció dels nivells d'amortització del jaciment romà.</p> <p>Els autors de les excavacions daten la necròpolis entorn el darrer quart del segle I aC. i primer quart del segle I dC. Paral·lelament a la necròpolis, es documenta un edifici contemporani a la utilització d'un grup de tombes. La funcionalitat de l'edifici no es pot conèixer fins que noves excavacions en el sector puguin donar més llum sobre la qüestió.</p> <p>L'any 1998 s'efectua una nova intervenció en un altre solar de can Bel, relacionada amb la construcció d'un edifici plurifamiliar. Es documenta un nou edifici amb un <em>opus signinum</em>, datat en el segle I aC. També es documenta la continuació de l'espai de necròpoli, amb 11 noves tombes, amb una cronologia d'ús entre els segles I i V dC.</p> <p>Posteriorment, amb motiu de la construcció d'un col·lector de recollida d'aigües pluvials, l'any 1999, s'efectua un seguiment arqueològic, on es documenten diferents restes de parament constructiu sense contextualitzar d'un dels murs localitzats a les prospeccions del 1998. Entre els materials localitzats trobem restes de <em>tègula</em>, dolia i àmfora, així com alguna ceràmica comuna i terra sigil·lada indeterminada. Donades les característiques de les troballes documentades es pot dir que al jaciment de can Bel hi ha una necròpolis rural que possiblement estigui relacionada amb la vil·la de can Roig, localitzada a 500 m. al nord-oest de distancia i sobre un tossal.</p> <p>L'any 2013 es van realitzar uns seguiments arqueològics durant les obres d'execució del <em>Projecte de la Xarxa Comarcal de la Banda Ampla del Maresme</em> Fase I. Davant d'una casa unifamiliar del carrer de Sant Antoni, es documentà un mur de planta i secció rectangular, amb el parament de pedres lligades amb morter de calç, sense treballar. </p> <p>La cronologia d'ús de la necròpolis es situaria entre els segles I i V dC.</p> | 08163-91 | Extrem nord del municipi, a tocar amb el terme de Santa Susanna. | <p>Documentat des dels anys 90 del segle XX, s'hi han fet diverses intervencions arqueològiques (excavacions d'urgències, prospeccions i seguiments arqueològics) que han posat al descobert les restes romanes que no s'han destruït en el transcurs de la urbanització del sector.</p> | 41.6296702,2.6964998 | 474720 | 4608705 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9104foto-ipacgeneralitat-de-catalunya1996.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | EPA | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1763 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96812 | Jaciment de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-canoves | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p> </p> | II aC - I dC. | L'absència d'estructures arqueològiques d'època romana relacionades amb el jaciment, no permet establir l'estat de conservació del mateix. | <p>Jaciment indeterminat d'època romana republicana, identificat a partir de la troballa efectuada el mes de novembre de l'any 1986, amb motiu d'uns rebaixos de terres. La ceràmica documentada consistia en gran quantitat de peces romanes que formaven part, segurament, de l'escombrera d'una vil·la rural. Entre els materials apareguts hi havia campaniana B, terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sud-gàl·lica, clara A, àmfores Laietana 1, Pascual 1, Dressel 2/4 tarraconense, àmfora Dressel 1A, 1B i 1C itàliques, àmfora púnico-ebussitana, ceràmica comuna tarraconesa, ceràmica ibèrica comuna, <em>tegulae</em>, dolia, cresols i <em>pondus</em>.</p> <p>Les troballes es localitzaren en el marge que separa el camí de la masia de can Cànoves de les terres de conreu, a uns 10 m. del camí de Sant Jaume a Montpalau; en una zona de bosc i matolls al marge d'un camí rural.</p> <p>Tipològicament, la ceràmica documentada s'adscriu cronològicament entre el 150 aC. i el 100 dC.</p> | 08163-92 | Vessant meridional del turó de Montpalau. | <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es documentaren restes de ceràmiques romanes, però sí que es documentà un mur de factura antiga obrat amb pedres lligades amb morter de calç, als marges del camí d'accés a la masia. Aquest mur, però, no es va poder relacionar amb cap tipus de materials arqueològics, fet que impedeix la seva datació.</p> | 41.6387313,2.6768902 | 473090 | 4609717 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9203.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96814 | Jaciment arqueològic de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-roig-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GORGES, J.G. (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p> | I aC. - V dC. | <p>Sota les restes de l'antiga masia de can Roig s'hi amaga una vil·la romana de la que ja es van publicar indicis l'any 1945, a la Carta Arqueològica d'<span><span><span><span lang='CA'>Almagro, Serra Ràfols i Corominas (1945). Concretament </span></span></span></span>havien aparegut mosaics policromats amb figures de peixos, datats a la segona meitat del segle III dC., ceràmica terra sigil·lada i fragments d'àmfora.</p> <p>Als anys 70 del segle passat, durant els rebaixos dels terrenys meridionals per construir-hi diferents edificacions, aparegueren estructures romanes, com un <em>lacus </em>i possibles habitacions. Entre el material arqueològic, destaquen ceràmiques campaniana A i terra sigil·lada paleocristiana. El mes d'agost de 1977, en efectuar uns moviments de terres al sector nord-oest de Can Roig, es varen recollir també ceràmiques romanes disperses: terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica del tipus Clara A, Clara C, Lucente, àmfores Dressel 1, D 2-4, D.7-11 i D. 20. Els materials foren estudiats per A. Soler (1978, 1980 i 1982).</p> <p>Entre els anys 1997 i 1999, es documentaren, en els marges de la part posterior de la masia, gran quantitat de material arqueològic que formava part d'un possible abocador.</p> <p>L'any 2006, a requeriment del propietari de la finca, es va dur a terme una intervenció arqueològica amb l'objectiu de delimitar l'àrea ocupada per la vil·la. Els resultats van ser molt significatius, ja que es localitzaren nivells arqueològics d'època romana en gairebé la totalitat de les rases realitzades, tenint especial importància les troballes realitzades a l'interior del pati, on es varen documentar gran quantitat de murs i paviments decorats amb tessel·les, en bon estat de conservació. De manera concreta les restes estructurals semblen pertànyer tant a la part urbana com a la part <em>rustica </em>d'aquesta vil·la. La cronologia estaria compresa entre el canvi d'era, segle I aC. - I dC. o fins i tot en un moment anterior, emmarcada dins d'època republicana, perdurant, a partir de la documentació de ceràmica terra sigil·lada Clara C i terra sigil·lada paleocristiana, fins el segle V dC.</p> <p>Joan Garriga (2019) proposa, a partir de l’estudi de totes aquestes restes materials analitzades, tant les de l’excavació de l’any 2006 com dels conjunts descontextualitzats recuperats per aficionats locals (SOLER 1978; SOLER 1980a; SOLER 1980b), tres fases per a l’ocupació del turó. La primera fase és una possible ocupació preromana del turó durant el segle II aC. Aquesta fase s’estableix a partir de materials residuals documentats d’època republicana, com ara restes de ceràmiques campanianes A i B sense forma, campaniana B de les formes Lamboglia 1 i 8, i restes d’àmfora de la forma Dressel 1. </p> <p>La segona fase inclou el període comprès des del segle I aC fins al segle III dC. És en aquest moment quan es produiria l’establiment de la vil·la romana, la qual, a partir del segle I dC, patiria una forta expansió econòmica fins al segle III dC. És en aquest interval de temps que es documenten la majoria de les ceràmiques estudiades, formades majoritàriament per terres sigil·lades i africanes. També és en aquest moment quan es produeixen els enterraments de la necròpolis romana de can Bel i quan es construeix l’aqüeducte romà per dur aigua a la vil·la.</p> <p>La tercera fase s’estableix a partir del segle III dC fins al llarg del segle V-VI dC. En aquest moment començaria un període de decadència, però no d’abandonament, tal com proven la terra sigil·lada africana D i les ceràmiques de cuina tardanes, que es poden datar entre els segles V i VII dC, i que, juntament amb les restes ceràmiques baix imperials documentades, representen un 14,6% del total de materials inventariats. </p> | 08163-94 | Masia de can Roig (Pl. can Roig, núm. 1) | <p>A part de les troballes documentades amb motiu de la remoció del terreny, l'any 2006 es va fer una intervenció preventiva per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Fou a requeriment del propietari de la finca i va consistir en la delimitació mitjançant cales, d'una part del jaciment arqueològic a tocar de la masia de can Roig, amb l'objectiu d'intentar delimitar l'àrea ocupada per la vil·la romana, de la que només se'n coneixien notícies puntuals.</p> <p>Durant la prospecció efectuada, l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques romanes en tot l'entorn del mas, així com un tambor del fust d'un columna reaprofitat per fer el terra de l'era.</p> | 41.6281966,2.6863208 | 473871 | 4608545 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96814-9404.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El jaciment es documenta a la masia de can Roig, en un tossal per sobre de la carretera N-II (entre el Km 777 i el Km 778). Actualment és una zona erma i abandonada amb abundants abocaments al seu entorn. L'única part no documentada seria la necròpolis de la vil·la, encara que podria localitzar-se amb el jaciment proper de can Bel. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96815 | Jaciment del carrer del doctor Bartomeu Roig i Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-del-doctor-bartomeu-roig-i-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España: Barcelona</em>; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> | I-V dC. | Es desconeix l'estat real de conservació ja que no s'hi ha realitzat cap intervenció arqueològica. | <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa de ceràmica romana comuna, en una horta propera a l'edifici de la Biblioteca Popular de Pineda de Mar, citades a la Carta Arqueológica de España (<span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1</span></span></span></span>945, pp. 158).</p> <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es confirma que aquest indret és actualment el pati d'una casa, quedant completament integrat en la trama urbana de Pineda de Mar.</p> <p>Donada la poca informació que es té del material arqueològic no es pot especificar el tipus de jaciment de que es tractaria, ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08163-95 | Plaça de les Mèlies, núm. 22 | <p>Notícies històriques publicades l'any 1945, que no han estat mai confirmades, ja que no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. </p> | 41.6255301,2.6897916 | 474159 | 4608247 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96815-9503.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Malgrat la fitxa de la Carta Arqueològica el situa al carrer del Doctor Bertomeu Roig i Jalpí, el jardí pertany a la casa amb l'adreça de la Plaça de les Mèlies, número 22. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96816 | Jaciment dels carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltràn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-carrers-major-montpalau-i-mossen-doltran | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | II aC. - V dC. | <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes de fragments de ceràmica, localitzats a uns tres metres de profunditat, en una horta d'una casa del carrer Major, propera al que porta a la parròquia (ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1945, pp. 158)</p> <p>Posteriorment J. Estrada (1969) i A. Soler (1978), es feren ressò que en desfer-se el cementiri de l'església de Pineda de Mar aparegueren pivots d'àmfores romanes, i que a finals de la dècada dels anys 50 del segle XX, en edificar la cantonada del carrer de Montpalau amb el de Reverendo Doltrán núm. 36-38, es va trobar un denari de plata de l'any 121 dC.</p> | 08163-96 | Carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltrán, s/n | 41.6284452,2.6896682 | 474150 | 4608571 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9604.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que la forta acció urbanística i el creixement del nucli antic de Pineda de Mar fa impossible contrastar aquestes informacions. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96707 | Can Benet o ca l'Enric Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p> | 08163-11 | Carrer Major, núm. 1 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6275001,2.6890855 | 474102 | 4608466 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96790 | Portal de la casa del carrer de Sant Antoni, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-45 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII | <p>Portal amb brancals i llinda de pedra, originari del segle XVIII, ja que la llinda porta gravada la data de '1748'. És l'únic element originari de la façana, que es troba molt transformada.</p> | 08163-73 | Carrer de Sant Antoni, núm. 45 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6285354,2.6923960 | 474378 | 4608580 | 1748 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7303.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96847 | Rellotge de sol del mas Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-canoves | XVIII | Ha perdut la capa de calç i gairebé tota la pintura, i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està situat dessota el ràfec, a l’extrem dret de la façana, a mà dreta de la finestra motllurada de la planta pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’un centímetre de gruix, i s’endevinen les traces del quadranter en el moment de realitzar-lo. Ha perdut la capa de llet de calç i gairebé tota la pintura i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de posteritzar la imatge, s’observen dos marcs, un de perimetral i l’interior, on hi ha les hores, en xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Les línies estan pintades de color vermell. El gnònom és de ferro, de vareta. Està collat a l’interior d’un astre solar. Tot i que se n’observen les traces del dibuix, està molt deteriorat ja que s’ha desprès part del suport. Per tant, es desconeix si és un astre geomètric o antropomorf. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per algun tros de morter desprès, sembla que al dessota podria haver-hi un altre de més antic.</span></span></span></span></span></p> | 08163-118 | Can Cànoves | 41.6393400,2.6767507 | 473079 | 4609784 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-05.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta la possibilitat de que a la façana de llevant de la torre, entre el primer i segon pis hagués existit un altre quadrant, del qual actualment no en queda cap traça. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96981 | Bases de premsa de can Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XVIII | <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> | 08163-156 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> | 41.6273127,2.6895023 | 474136 | 4608445 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96724 | Casa del carrer Major, núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-32 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII | <p>És en aquesta casa on s'inicia l'estrenyiment del carrer Major en el tram proper a la plaça Catalunya. Consta, si més no en el cos principal, de planta baixa i pis. La coberta és plana. Destaquen la porta i la finestra de la planta pis, per la seva factura setcentista.</p> <p>A la finestra, la llinda i l'ampit reprodueixen l'estil de moltes de les finestres de masies i cases de la zona. La porta, amb llinda gravada amb l'any 1774, és molt pròpia de l'època i contrasta amb els portals dovellats i rodons de moltes cases del mateix carrer.</p> <p>Originàriament era una torre de defensa.</p> | 08163-18 | Carrer Major, núm. 32 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan l'any 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6273145,2.6879267 | 474005 | 4608445 | 1774 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1804.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix popularment amb el nom de Torre del comte. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96725 | Casa del carrer Major, núm. 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p> | 08163-19 | Carrer Major, núm. 35 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271801,2.6878940 | 474001 | 4608431 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96727 | Casa del carrer Major, núm. 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p> | 08163-21 | Carrer Major, núm. 60 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6270485,2.6869364 | 473922 | 4608417 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96728 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p> | 08163-22 | Carrer Major, núm. 57 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268956,2.6868804 | 473917 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96729 | Cases del carrer Justícia, números 4-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p> | 08163-23 | Carrer Justícia, núms. 4-16 | 41.6242817,2.6913594 | 474289 | 4608108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96730 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra, al costat, amb reixa de ferro. Ambdues de llinda recta. La porta és de fusta, de doble batent, i té un emmarcament de pedra peculiar i poc estàndard: tradicional en els brancals de l'esquerra i irregular a la llinda i en els brancals de la dreta. </p> <p>En el primer pis hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules, amb barana de ferro i dos accessos. Ambdós de llinda recta. A la segona planta s'hi troben dues finestres amb barana protectora de mitja alçada, també de llinda recta.</p> <p>El coronament és una balustrada en dos trams, sota la qual hi trobem una cornisa volada. El parament és llis i arrebossat.</p> | 08163-24 | Carrer de Sant Antoni, núm. 5 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6282986,2.6907210 | 474238 | 4608554 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96736 | Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-casa-del-carrer-de-mar-num-25b | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | De l'edifici original només s'ha conservat la façana. | <p>L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.</p> <p>El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament amb balustrada i cornisa motllurada.</p> | 08163-30 | Carrer de Mar, núm. 25b | <p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6265381,2.6901779 | 474192 | 4608359 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96737 | Can Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorens | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures, només trencada a la planta baixa per la substitució d'una finestra per una porta. Trobem l'entrada a la casa en l'eix central. És de llinda recta i porta de fusta, de doble batent. En els eixos laterals, hi ha una finestra reixada, a l'eix esquerre, i una altra porta a l'eix dret.</p> <p>En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb barana de ferro i dues finestres balconeres de llinda recta, als eixos laterals, amb les persianes de llibret. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat i llis. El fons clar destaca amb el gris blavós del sòcol i dues faixes verticals que emmarquen tota la façana, fent joc amb el pintat de les persianes. Completen el programa decoratiu tres franges esgrafiades amb motius geomètrics florals entre planta i planta i sota cornisa. Corona la façana una balustrada.</p> | 08163-31 | Carrer Major, núm. 37 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del Camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271292,2.6877840 | 473992 | 4608425 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96739 | Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p> | 08163-33 | Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52 | 41.6239278,2.6952563 | 474614 | 4608068 | 1931 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96761 | Casa del carrer de Mar, núm. 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-87 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra, situada en el mateix eix que el portal d'entrada. Destaca la llinda de pedra granítica de la porta, amb la data incisa de '1814'. Els brancals també són de granit.</p> <p>Destaca l'ampit de pedra granítica motllurada de la finestra de la planta pis. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb un petit sòcol pintat de color verd.</p> | 08163-55 | Carrer de Mar, núm. 87 | <p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on arribaven gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant pel que fa a l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6235631,2.6922787 | 474366 | 4608028 | 1814 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96764 | Can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gelabert | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada situada a l'eix central, de llinda recta amb una porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de llibret. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb llosana de pedra, barana de ferro forjat i sostingut per sis mènsules. S'hi accedeix per tres finestres amb persiana de llibret i llinda recta totes elles. A la planta de les golfes, hi trobem tres petites obertures alineades en els tres eixos de verticalitat, amb reixa de ferro forjat i arc angular. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra i llinda recta.</p> <p>El parament té un acabat estucat imitant carreus de pedra, però està dividit en tres trams, el central té un recreixement i un tractament diferenciat dels laterals. Entre la llinda de la porta i la llosana del balcó hi ha un esgrafiat de motius florals geomètrics. La façana presenta un coronament amb balustrada i un capcer central on hi figura la data de '1910'.</p> | 08163-58 | Carrer Major, núm. 11 | <p><span><span><span>L'edifici es reforma ja al 1886 i també al 1910. Per tant, és molt anterior a 1886, per les reformes documentades i per estar situat al nucli històric inicial de Pineda, proper a la plaça de Catalunya.</span></span></span></p> <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6273486,2.6888132 | 474078 | 4608449 | 1886 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96764-5804.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També és coneguda com a can Nebot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96767 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-10 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa entre mitgeres que s'alça al peu de l'antic camí Ral i que, malgrat ha patit reformes importants, ha intentat preservar la tipologia constructiva. Actualment, consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa ha estat adaptada, amb una gran porta d'accés i cancell compartida amb la de vehicles. A la planta pis, destaca un balcó petit amb barana de ferro. A la segona planta, hi trobem una finestra amb ampit i llinda de pedra.</p> <p>Totes les obertures tenen el mateix tipus d'emmarcament a base de plaques de pedra simulant brancals, llindes i dovelles antigues, però de factura moderna. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabat amb un ràfec volat. El parament és arrebossat, llis i pintat de color groc-ocre.</p> | 08163-61 | Carrer de Sant Antoni, núm. 10 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6281806,2.6908001 | 474244 | 4608541 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96767-6101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96767-6102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96767-6103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96781 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 17b | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-17b | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII-XXI | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Conserva els trets originaris de les cases d'aquest carrer, la major part construïdes entre els segles XVII-XVIII. Destaca el portal d'entrada, de llinda recta, i brancals també de pedra treballada. A la planta pis, també destaca una finestra amb l'ampit, els brancals i la llinda, recta, de pedra treballada.</p> <p>Hi ha dues finestres obertes en una segona fase: una a la planta baixa i l'altra a la planta pis.</p> | 08163-66 | Carrer de Sant Antoni, núm. 17b | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6283670,2.6912994 | 474286 | 4608562 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96781-6603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic indica l'adreça 17a, erròniament. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96782 | Goigs de l’apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> | 08163-67 | Camí de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6349156,2.6763538 | 473043 | 4609294 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96784 | Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-gracia-que-es-venera-en-la-ermita-del-terme-de-santa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>LLORENS, S. (1992). <em>El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar</em> (Facsímil de l'edició de 1931).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edició en un únic color blau, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. Sense rúbrica ni signatura. Imprès per Tipografia Carreras de Girona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius florals i una ziga-zaga de botons també florals. Després de l’encapçalament, enquadrat al centre, una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. Al cap descansa una corona real amb incrustacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A ambdós costats de la imatge, dos gerros simètrics amb flors de diferents tipus, entre les quals sobresurt un gira-sol al centre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en dues columnes dividides per una orla central vertical de motius florals i geomètrics de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La transcripció sencera del goig, diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest Puig sóu Senyora, / la font y Mare de Gracia: / dels enemichs y desgracia / deslliuraunos en tota hora. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vostra concepció / fou sens culpa ni pecat, / puig sóu lo hort hon no ha logat /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>entrar lo infernal dragó, / a escampar la corrupció; / a ns bé sóu de ell vencedora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Fou la vostra santa vida / molt mes divina que humana, / puig vivíeu recollida, / fugint tota honra mundana: / vostra virtud sobirana / al mateix Deu enamora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Gran ditxa haveu alcalsat / de ser Mare de Señor, / vostra excelsa dignitat / es digna de tot honor. / estimaren tal favor / sent agrahida Senyora: etc. // </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo sérne Mare i doncella / es cosa, que pásma al món, / lo Senyor del alta Sion, obrá en Vos tal maravella; / los que vostres devots son, / vos tenen per protectora etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En totes les parts del món / feu miracles, Mare pía, / assistint de nit i dia / als que vostres devots son, / ja que invocant vostra nom, / siáulos consoladora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Als pobrets afavoriu, / als que ploran consolau, / salut als malalts donau, / als pecadors convertiu, / a est poble amorosa oiu / quant vostre favor implora: etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lo Fill als bressos teniu, / al cual atenta mirau, / per nosaltres lo pregau; / vostres mèrits li oferiu; / lo perdo de ell obteniu / per tanta gent pecadora: etc.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Feu que vencem lo pecat, / con de ell foreu vencedora. / deslliuraunos gran Senyora / del foch de la eternitat.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Y. Ave, maria, gratia plena allelúia. // R. dóminus lecum, alleluia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ORATIO</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Deus, qui humáno géneri bealae Mariae virginitále fecúnda reparationis gratiam / contulisli: concedí; ut quám grátiae Matrem apllémus in terris, ejus fe-//lici consórtio perénniter per fruamur in coelis. Per Christum D.N. R). Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tipografia Carreras – GERONA</span></span></span></span></span></p> | 08163-68 | Capella de la Mare de Déu de Gràcia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6289244,2.6899177 | 474171 | 4608623 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96784-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners, pertany al terme municipal de Santa Susanna, però se n'en cuida la parròquia de Santa Maria de Pineda i la relació més estreta és amb Pineda de Mar. També s'hi fa un aplec, on l'assistència de pinetencs és majoritària i on es canten els goigs, que es van recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96786 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-2 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Casa de planta rectangular ubicada a l'inici del carrer de Sant Antoni que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquesta s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. A la planta pis, hi ha un balcó corregut amb doble accés i llosana sostinguda per tres mènsules estriades. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un trencaaigües amb ondulacions i recreixement del parament que baixa pels laterals dels brancals. </p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb els recreixements descrits pels trencaaigües. La façana està coronada per una balustrada calada de motius vegetals. Entre la cornisa i els trencaaigües de la segona planta hi ha dos respiralls que es corresponen amb la cambra de ventilació.</p> | 08163-70 | Carrer de Sant Antoni, núm. 2 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6281367,2.6905453 | 474223 | 4608537 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96787 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-4 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | Deteriorament i desgast evidents a la façana. | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i que ha sofert una remunta<em> a posteriori</em>. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, acabada amb un ràfec.</p> <p>La composició de la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra lateral amb ampit sobresortint, suportat per dues mènsules. <span lang='CA'><span><span>A la barana de ferro forjat del balcó consta la inscripció “J.C. 1870”.</span></span></span>Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>El parament és llis i arrebossat. La remunta no està pintada i hi ha dues petites obertures rectangulars.</p> | 08163-71 | Carrer de Sant Antoni, núm. 4 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6281300,2.6906000 | 474228 | 4608535 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96789 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-8 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Casa de planta rectangular, entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla.</p> <p>La composició de la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat, amb persiana de llibret. A la planta pis, hi ha un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>Al damunt, hi ha dos respiralls de la cambra de ventilació i un coronament amb dos trams de balustrada.</p> | 08163-72 | Carrer de Sant Antoni, núm. 8 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6281758,2.6907274 | 474238 | 4608541 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7205.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96791 | Edifici de la confraria de Pescadors de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-confraria-de-pescadors-de-pineda-de-mar | XX | <p><span><span><span>Edifici ubicat a la pltaja, a l'actual passeig. Consta de planta quadrangular i és d'una única planta amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. Pertany a la Confraria de Pescadors que, per desenvolupar les seves activitats, necessitava poder donar resposta a un conjunt de serveis mancomunats pels pescadors del municipi. Un d’aquests serveis era el tenyit de les xarxes per millorar la seva conservació, ja que eren fetes de fil de cotó que amb la humitat de l’aigua de mar es podrien fàcilment. Un segon ús de l’edifici de la confraria era albergar la màquina elevadora per poder treure les barques de l’aigua, donat que a Pineda les embarcacions es varaven a la platja per falta d’un port de refugi.</span></span></span></p> | 08163-74 | Platja dels Pescadors, s/n | <p><span><span><span>A Pineda de Mar, els dos serveis principals de la Confraria de Pescadors, el tenyidor i la barraca de la màquina de treure barques se situaven a dos edificis independents. El servei de tenyidor mancomunat de Pineda es trobava en un edifici de planta baixa ubicat al carrer de Mar, a l’actual plaça de l’Estació, i la barraca de la màquina de treure estava situada a la platja. A causa de la urbanització de la plaça de l’estació a mitjan dècada de 1950, l’edifici del tenyidor es va haver d’enderrocar. Aquest fet va permetre a la Confraria reformar la barraca de fusta inicial de la màquina de treure i ampliar-la per albergar-hi també el tenyidor de xarxes l’any 1958.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1962 la Confraria de Pescadors va decidir destinar part del nou edifici de la platja a servei de bar, aprofitant l’arribada del turisme de masses. A mesura que van anar passant els anys l’activitat pesquera a la platja pinedenca va anar de baixa, ja que les embarcacions es van anar situant als porta de Blanes i Arenys. Així doncs, l’edifici de la confraria va anar perdent l’ús pesquer per destinar-lo totalment al servei de bar-restaurant, fins que l’any 2022 va cessar definitivament l’activitat.</span></span></span></p> | 41.6218037,2.6930264 | 474427 | 4607832 | 1958 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-confrariapescadors1958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-p1630402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96791-1922.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | Desconeguda | L’activitat pesquera dels pobles de costa acostumava a organitzar-se en confraries professionals de pesca. Era aquest el sistema que permetia garantir un bon funcionament de l’activitat al municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96835 | Festa de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-107 | Pineda de Mar, s/n | <p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul> | 41.6227608,2.6925668 | 474390 | 4607939 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 96843 | Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-115 | Carrer de Mar, núm. 122 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p> | 41.6231700,2.6923600 | 474372 | 4607984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96848 | Rellotge de sol del mas Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pi | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus oval, amb decoració, situat a la façana principal del restaurant, a mà dreta del portaló d’accés a la casa. Està orientat al sud-est. Les marques horàries a les hores, que senyalen de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, en cicles de vint-i-quatre hores, i amb numeració romana. La línia astronòmica de l’àngelus baixa perpendicular al gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està repintat sobre la mateixa paret. L’ornamentació consisteix en una orla de motius geomètrics i florals que envolten el quadrant. Les línies horàries són de color negre, surten d’un cercle al pol. El gnòmon és de vareta rematat per una boleta que permet precisar molt més bé l’hora. </span></span></span></span></span></p> | 08163-119 | Carrer de Sant Joan, núm. 105 (Carreterera N-II PK 678). | 41.6315389,2.6961035 | 474687 | 4608912 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L’any 2008 i a la revisió efectuada l’any 2011 per membres de la Societat Catalana de Gnomònica, el fons de la façana era de color blanc. En pintar la façana amb un altre color ara fa entre quatre a cinc anys, es preservà el rellotge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 96856 | Rellotge de sol de tarda de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-cassola | XIX-XX | Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la casa amb orientació oest. És del tipus vertical declinant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té forma rectangular i està emmarcat amb una decoració geomètrica a cada angle, de color grana. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, des de les dues a dos quarts de sis de la tarda delimitades per un semicercle. A la línia vertical assenyala les 3 de la tarda, en xifres romanes de les quals gairebé ja no en queda cap traça. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un node a l'extrem i està situat a la part superior del rectangle.</span></span></span></span></span></p> | 08163-125 | Can Cassola, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XX, inicis del XXI, es va pintar la façana i els rellotges de matí i de tarda de la casa, tot i que al dessota s'observen restes d'altres rellotges més antics.</span></span></span></span></span></p> | 41.6309000,2.6737800 | 472828 | 4608848 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96882 | Casa de carrer de Mar, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-mar-num-11 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra lateral, ambdues de llinda recta i una finestra amb persianes de llibret. A la planta pis, hi destaca un balcó corregut amb barana de ferro i dos accessos, també de llinda recta i persianes de llibret.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats amb l'exterior corbat i separats entre ells per una estreta faixa vertical. Els emmarcaments de finestres i porta és llis amb decoracions esgrafiades a la llinda i la part alta del brancal, amb motius geomètrics i dues flors als escaires.</p> <p>La façana està coronada per una cornisa volada i una balustrada. Sota la cornisa, damunt de cada llinda de les finestres, s'hi observen dos respiralls de la cambra de ventilació de sota la coberta.</p> | 08163-126 | Carrer de Mar, núm. 11 | <p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6270706,2.6898582 | 474166 | 4608418 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96882-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96882-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96882-12603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96883 | Casa de carrer de Mar, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-carrer-de-mar-num-22 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Antic edifici de la <em>Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro</em>, reformat en una casa d'habitatges. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem dos accessos, en els eixos laterals, i una finestra reixada a l'eix central. En canvi, en el primer pis destaca un balcó corregut de banda a banda de la façana, amb barana de ferro i tres accessos amb finestrals i persianes de llibret. Els tres accessos del balcó corregut es transformen, en el segon pis, en tres balcons independents, de les mateixes característiques que a la planta de sota: baranes de ferro, persianes de llibret i, també, llindes rectes. Entre les llindes de la segona planta i la cornisa, hi trobem tres respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>És força remarcable la diferència del tractament del parament de la façana, entre la planta baixa i les plantes superiors. A la planta baixa hi trobem un recobriment de plaques de pedra en faixes horitzontals, amb un sòcol diferenciat. A les plantes superiors, hi trobem un arrebossat llis amb quatre faixes verticals d'ornamentació en terracota de motius florals i quatre medallons, entre pis i pis. Una cornisa volada i una balustrada coronen la façana.</p> <p>Dos fanals de ferro i vidre s'ubiquen entre la finestra central de la planta baixa i els dos accessos.</p> | 08163-127 | Carrer de Mar, núm. 22 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6264571,2.6900508 | 474181 | 4608350 | 1951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96883-12704.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte) | A la reixa de la finestra de la planta baixa hi ha les inicials 'CPVA' que corresponen a Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 96884 | Casa del carrer de Mar, núm. 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-31 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. Aquestes es concreten en una porta d'accés i una finestra a la planta baixa i un balcó i una finestra a la planta pis. Totes quatre obertures són de llinda recta i tenen un lleuger recreixement pintat de blanc que destaca sobre el fons verd de la façana.</p> <p>Ha estat reformada recentment, mantenint l'essència de l'arquitectura originària, afegint-hi només un petit sòcol, pintat com els emmarcaments de les obertures. La finestra de la planta baixa té una reixa de ferro i les de la planta pis tenen persianes de llibret.</p> | 08163-128 | Carrer de Mar, núm. 31 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6264446,2.6903246 | 474204 | 4608348 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96884-12801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96884-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96884-12803.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Formava part d’un conjunt d’habitatges de les mateixes característiques, del número 29 al 47. Molt reformades però que es pot apreciar la similitud als habitatges dels números 45 i 47. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96886 | Casa del carrer de Mar, núm. 62 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-62 | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgera de la mateixa tipologia que les seves veïnes dels números 46 a 58, amb el característic patí al davant separat de la via pública per una tanca d'obra a la part inferior i reixa de ferro a la superior. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta pis és una remunta de l'any 1925, amb la façana enretirada en relació a l'edifici original, deixant una petita terrassa a <em>modus </em>de terrat a la catalana. La resta de la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>De la façana destaca la doble obertura amb arcs de punt rodó a la planta pis, amb balustrada i ornamentació de ceràmica en la intersecció dels dos arcs formada per un altre arc superior. La porta d'entrada i la finestra de la planta baixa són molt altes en relació a l'amplada produint una visual estilitzada, amb llinda recta però amb un lleuger angle sortint.</p> <p>El parament és arrebossat amb faixes horitzontals de carreus esgrafiats. Està coronat per una sanefa de rajols blaus amb tres respiralls de la cambra de ventilació i una balustrada amb pilars i cons invertits de pedra artificial com a motius decoratius coronant els pilars.</p> | 08163-129 | Carrer de Mar, núm. 62 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6252816,2.6907953 | 474243 | 4608219 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96886-12903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96887 | Casa del carrer de Mar, núm. 92 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-92 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana.</p> <p>La planta baixa ha sofert nombroses modificacions per adaptar-la a usos comercials. S'ha obert una porta per donar accés a la planta pis, que s'ha mantingut com habitatge i a la planta baixa s'han modificat totes les obertures.</p> <p>Només la planta pis manté la composició de la façana primigènia, amb tres eixos de verticalitat definits per una finestra central i dos finestres balconeres, amb balustrada als eixos laterals. Totes elles són de llinda recta i amb recreixement del parament pintat de gris, que contrasta amb el granat de la façana.</p> <p>Aquesta està coronada per una balustrada dividida en quatre trams delimitats per pilastres de secció.</p> | 08163-130 | Carrer de Mar, núm. 92 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6240565,2.6917423 | 474321 | 4608083 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96887-130010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96887-130020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96887-130030.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96888 | Casa del carrer de Mar, núm. 100 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-100 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>Casa que fa cantonada amb el carrer d'Ignasi Iglesias. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, acabada en un ràfec.</p> <p>La façana principal és la que dona al carrer del Mar. S'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem l'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades als laterals. En el primer pis, damunt el portal, hi trobem un balcó amb llosana de pedra sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. Als eixos laterals, hi trobem dues finestres balconeres. En el segon pis, hi ha tres finestres. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>El parament de la planta baixa és arrebossat formant faixes horitzontals, mentre que a la resta de pisos és llis. Entre la planta baixa i el primer pis hi ha una motllura.</p> | 08163-131 | Carrer de Mar, núm. 100 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6236870,2.6919470 | 474338 | 4608042 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96888-13102_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96890 | Cases del carrer de Mar, núms. 78-80 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-nums-78-80 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Els números 78 i 80 del carrer del Mar són dues cases bessones, construïdes alhora, que han preservat la seva arquitectura original de 1890.</p> <p>Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de ferro. Totes les finestres són de llinda recta i tenen persianes de fusta de llibret.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb un recreixement a totes les obertures. Les façanes estan coronades per una balustrada, en dos trams. La façana del número 78 ha estat pintada d'un color terrós que contrasta amb el beix dels recreixements. A més entre els dos trams de la balustrada hi trobem la data de '1890' esgrafiada.</p> | 08163-132 | Carrer de Mar, núms. 78-80 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6245378,2.6913724 | 474290 | 4608137 | 1890 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13203_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96890-13204_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96892 | Cases del carrer de Mar, núms. 119-121 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-nums-119-121 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Cases de cos, entre mitgeres i de planta rectangular. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La casa del número 119 té una porta d'entrada de fusta i de doble batent, amb una finestra al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra amb ampit de pedra i una reixa baixa. El parament és llis, amb un sòcol de paredat força alt, fet <em>a posteriori</em>. Damunt la finestra hi ha una orla pintada amb un motiu floral a l'interior. Al costat posa 'De Tulp / Cal Rossu / Music bar'.</p> <p>La casa del número 121 sembla de cos i mig. A la planta baixa, hi ha una petita entrada, amb una finestra al costat. A la planta pis, hi trobem dues finestres iguals, amb ampit de pedra i persianes de llibret. El parament és arrebossat i llis, pintat de blanc, amb un sòcol pintat de color argilós.</p> | 08163-133 | Carrer de Mar, núms. 119-121 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6227942,2.6928131 | 474410 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96892-13303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 96893 | Esgrafiat de la casa núm. 10 del carrer de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esgrafiat-de-la-casa-num-10-del-carrer-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XIX | <p>La casa del número 10 del carrer del Mar conserva, a la planta pis, uns bells esgrafiats de motius florals. La façana està presidida per un balcó corregut amb dos accessos, amb la barana de ferro. Entre els dos accessos i entre aquests i l'extrem de la façana hi ha tres testos florals en forma de copa, emmarcats per sanefes.</p> <p>Damunt de cada llinda hi ha representat un rombe. També hi ha motius esgrafiats a la faixa de sota coberta, on trobem dos respiralls de la cambra de ventilació. A més, hi ha varis motius arquitectònics esgrafiats, que ajuden a emmarcar l'escena. Es tracta d'un sòcol i dues faixes verticals, als extrems de la façana, imitant els carreus.</p> | 08163-134 | Carrer de Mar, núm. 10 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6269034,2.6897970 | 474160 | 4608399 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96893-13401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96893-13402_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Malauradament la planta baixa del mateix edifici no conserva cap element destacable. Al contrari, les obertures originals han estat tapiades. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96894 | Casa del carrer de Mar, núm. 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-65 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Casa unifamiliar de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. Tipològicament, destaca de les del seu entorn.</p> <p>Està adossada per un costat a un bloc de pisos modern i per l'altre s'inicia una renglera de cases tipus torre amb jardí frontal i posterior. En aquest cas, ens trobem amb una composició de la façana on domina la geometria, a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, sobretot per la tribuna que sobresurt en la planta pis i el coronament del frontó triangular.</p> | 08163-135 | Carrer de Mar, núm. 65 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></span></span></p> | 41.6255842,2.6910013 | 474260 | 4608252 | 1930 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96894-13503.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Robert Navarro Blanco | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 96914 | Monument a la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilla | XX | <p>Monument al·legòric a la figura de la Pubilla. Es tracta d'una estructura de formigó armat, en una de les cares de la qual hi ha esculpit en relleu un hereu i una pubilla dansant, sobremuntats per l'antic escut de Pineda de Mar i a la part inferior la inscripció: 'PINEDA DE MAR'.</p> <p>Posteriorment se li va afegir una placa vertical d'acer <em>corten </em>que posa: 'PLAÇA DE LA PUBILLA' amb les lletres calades. Amb el mateix <em>corten </em>s'ha delimitat un parterre amb pedruscall de jardí.</p> | 08163-140 | Plaça de la Pubilla, s/n | <p>Inaugurat el 4 de maig de l'any 1985, en commemoració de l'elecció i proclamació de la Pubilla de Catalunya a Pineda de Mar.</p> | 41.6227697,2.6942370 | 474529 | 4607939 | 1985 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96914-14004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97046 | Gegants de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-pineda | XX | <p>La parella de gegants de Pineda de Mar són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m. d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m. d’alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserres, de Solsona.</p> <p>Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.</p> <p>El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal i com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l’escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.</p> <p>Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les ha fet a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 continuaran les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l’estrena d’un nou pergamí.</p> <p>Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.</p> <p>L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball.</p> <p>Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s’ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.</p> | 08163-175 | Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 58 | <p>L’origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.</p> <p>L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d’un grup de pinetencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.</p> | 41.6247160,2.6839310 | 473671 | 4608159 | 1986 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-ger-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-erm.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-142031865354694199903476796656887921850977n1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-grallers-de-pineda-1024x533.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Casserres de Solsona | Estan acompanyats pels gegantons Pinet, Raquel i Dauna i pels capgrossos Bomber, Català i Thabó. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 97117 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-22 | XX | <p>Casa de planta única amb tres façanes lliures i només adossada a un bloc de pisos per la façana nord oriental. És de planta quadrada i coberta plana, amb pati per la façana septentrional i per la de migdia.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, i en els laterals, dues finestres reixades. Totes tres obertures són d'arc carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol de plaques de pedra. Està coronat per una cornisa volada, per sota de la qual es veuen els respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> | 08163-178 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 | 41.6247870,2.6951430 | 474604 | 4608163 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17803.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 97118 | Casa del carrer del Progrés, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-progres-num-36 | XX | <p>Casa que en el seu moment estaria envoltada de jardí però que ha quedat entre dos grans blocs d'habitatges. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és piramidal i de teules àrabs. Acaba amb un ràfec volat. Ha conservat pati a la part frontal, que s'obre al carrer del Progrés, i també a la part posterior.</p> <p>De la façana principal en destaca l'entrada porticada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars. Així com un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Carme. Està ubicat entre les dues finestres de la segona planta. El parament és arrebossat i llis, sense cap altre element ornamental, únicament una lleugera motllura horitzontal de separació entre els diferents pisos.</p> <p>El mur de delimitació de la finca amb el carrer manté la unitat formal amb la resta de la casa. Es tracta d'un mur arrebossat de mitja alçada, amb acabament triangular i amb una porta d'accés al mig, delimitada per dos pilars de secció quadrada, que sustenten un arquitrau amb teules. La porta és de ferro, igual que les baranes que hi ha damunt el mur.</p> <p>A la façana posterior hi ha un cos afegit que actua de terrassa de la primera planta.</p> | 08163-179 | Carrer del Progrés, núm. 36 | 41.6245784,2.6946323 | 474562 | 4608140 | 1936 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer i Pere Domènech Roura. | El projecte inicial de l’edifici consistia en una planta baixa i una planta primera obra de l’arquitecte Manuel Puig Janer, construïda l’any 1936. L’any 1948 es va addicionar una planta segona, obra de l’arquitecte Pere Domènech Roura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 97120 | Casa del carrer de Jaume I, núm. 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-11 | XX | <p>Casa que fa cantonada amb tres façanes lliures i una mitgera. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i dos a la planta pis. La distribució de les obertures a la planta baixa ve centrada per la porta d'accés, a l'eix central, i dues finestres reixades, en els laterals. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut, amb llosana sostinguda per quatre mènsules, i barana de ferro, amb dos accessos. Les finestres de les dues plantes tenen persianes de fusta de llibret i els arcs són de carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color crema, amb un petit sòcol. El coronament és de balustrada amb capcer central on es pot llegir l'any de construcció: '1928'. Està presidit per una fulla d'acant. Als extrems hi ha dues gerres. A sota una cornisa volada i dos respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>Té una altra entrada per la façana del carrer de l'Església i l'entrada de vehicles al pati. Aquesta entrada és més petita i de llinda recta, però està emmarcada per un arc apuntat que arriba gairebé al sòcol.</p> | 08163-181 | Carrer de Jaume I, núm. 11 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0555.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc