Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96699 | Mas Castellar o torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume | XVI-XXI | <p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p> | 08163-3 | Turó de Sant Jaume | 41.6357846,2.6758297 | 473000 | 4609389 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96701 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Presenta deteriorament generalitzat, especialment a les cobertes. | <p>Can Roig és una masia situada en un espai privilegiat, en un turó enfront mateix de l'església de Santa Maria, darrera can Jalpí. Però no només és una masia, sinó que en el subsòl es preserva una important vil·la romana, exemple de continuïtat en el temps.</p> <p>Pel que fa a la masia, totalment inaccessible en l'actualitat, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Amb dos cossos adossats a les façanes laterals i un cos a la façana posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el vèrtex del carener amb la façana, hi ha un campanar de cadireta, sense campana.</p> <p>Destaca el portal d'entrada i les finestres de forma rectangular amb la llinda recta i emmarcades amb brancals i ampits de pedra treballada. Conserva els embigats, dues sitges situades a l'entrada de la casa i l'antic celler. Al davant de la façana hi ha l'era.</p> | 08163-5 | Plaça can Roig, núm. 1 | 41.6283770,2.6861921 | 473860 | 4608565 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0504foto-a-laguna1987.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa es troba un lacus o safareig, on arribava l'aigua de l'aqüeducte romà de can Cuas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 96710 | Cals Alabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau | XIX-XXI | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p> | 08163-14 | Carrer Ciutadans, núm. 1 | 41.6278177,2.6893434 | 474122 | 4608501 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96729 | Cases del carrer Justícia, números 4-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p> | 08163-23 | Carrer Justícia, núms. 4-16 | 41.6242817,2.6913594 | 474289 | 4608108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96739 | Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p> | 08163-33 | Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52 | 41.6239278,2.6952563 | 474614 | 4608068 | 1931 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96741 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig, envoltada de jardí, de línies classicistes, formada per un cos principal de planta rectangular i un cos més elevat, a mode de torre. El cos principal consta de semi soterrani, planta baixa i golfes altes, fruit d'una inclinació de la coberta superior a la normal, que deixa espai per a una terrassa a la façana frontal i una altra a la posterior. La coberta és a quatre aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La torre, de secció quadrada consta de planta baixa i pis, amb coberta piramidal.</p> <p>Destaca el coronament ondulat de la façana de migdia i l'acabament en ràfec que separa la planta baixa de les golfes i, per tant, queda per sota la barana de la terrassa formada a les golfes. També destaca la tribuna que sobresurt de la planta baixa de la torre.</p> <p>L'accés a l'entrada es fa superant una escalinata. Destaca la decoració de la porta, de caire renaixentista, emmarcada per dos pilars estriats amb capitell jònic que sustenta un arquitrau coronat amb relleus florals.</p> | 08163-35 | Carrer del Consolat de Mar, núm. 5 | 41.6232559,2.6952000 | 474609 | 4607993 | 1915 - 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3503_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96741-3504_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També és coneguda com La Torre d'en Krutter. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96742 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-5 | XVI-XXI | No conserva la coberta i la vegetació cobreix tota la façana principal i part de les altres. | <p>Masia situada al peu del turó de Montpalau, totalment abandonada.</p> <p>La planta és rectangular i constava de planta baixa i pis. No conserva la coberta, però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva algunes finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada i un pedris a mà esquerra de la façana.</p> <p>Al costat, annexat, hi ha les restes d'una cort de bestiar.</p> | 08163-36 | Plaça can Martorell, s/n | 41.6386619,2.6706178 | 472568 | 4609711 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3606.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96745 | Can Tapiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapiola | XV-XXI | <p>Can Tapiola és una masia ubicada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a prop de la rectoria vella.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb el temps s'hi han afegit cossos i edificis annexos.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, el de l'esquerre de la façana més desplaçat que el de la dreta. L'eix central i més antic destaca pel portal rodó dovellat i la finestra d'arc conopial amb decoracions de caps antropomorfs en els permòdols. Té un tram empedrat davant mateix de la façana i un pedrís.</p> <p>Les restes de l'era es troben desplaçades uns metres al sud. S'observa un parell de peces de moldre, i una de trull. També destaca un rellotge de sol, a l'alçada de la planta pis, entre la finestra gòtica i una de més moderna.</p> | 08163-39 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n. | 41.6313522,2.6851648 | 473776 | 4608895 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3905b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96747 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-1 | XX | <p>Torre jardí als quatre vents de marcat caràcter clàssic, principalment per l'aire que li dona l'entrada porxada amb dues columnes i dos pilars d'ordre toscà, que sobresurt de la planta quadrada de l'habitatge. Consta d'una única planta amb coberta plana, a modus de terrat a la catalana amb una balustrada de protecció al seu voltant. Al centre, s'alça una torreta, també de coberta plana.</p> <p>El porxo d'entrada sobresurt d'aquest cos principal fins l'alineament amb el carrer. L'accés a la casa és a través d'una doble porta de ferro.</p> <p>També destaca el fumeral, de secció rectangular amb un coronament esglaonat amb acabament semi cilíndric de rajols de color blau i una franja de rajola valenciana de tres peces amb motius geomètrics, als costats llargs, i una peça blava, als costats curts.</p> | 08163-41 | Carrer Barcelona, núm. 9 | 41.6248083,2.6905829 | 474225 | 4608167 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96747-4105.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas | El barri de ferro forjat de l’entrada principal és obra del Taller d’Àngel Rull de Barcelona. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96748 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-21 | XVII-XXI | <p>Can Serra és una antiga masia situada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, molt a prop de la rectoria vella. No s'ha pogut entrar a la finca, fet que dificulta el nivell de descripció de l'edifici, tenint en compte les reformes i ampliacions que sembla haver sofert al llarg dels segles.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. Té un cos central més elevat i amb un canvi d'orientació de la coberta; mentre que a la resta dels cossos és a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana, en aquest cos és perpendicular. Consta de planta baixa i pis, al que cal afegir-ne un altre en el cos central més elevat. De la façana en destaca el portal rodó dovellat.</p> <p>S'observa les restes d'un rellotge de sol, molt enganxat als brancals d'una de les finestres de la primera planta.</p> | 08163-42 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6323120,2.6851169 | 473773 | 4609001 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96748-4204canserra1993.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96749 | Can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-comas | XV-XXI | Façana i elements arquitectònics desgastats, alguna esquerda i reformes poc curoses amb l'arquitectura original. | <p>Can Valeri o can Valeri Comas és una masia molt ben situada, en un zona elevada a l'esquerra de la riera de Pineda, als peus de la carena de La Guàrdia.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La composició estructural de la façana és desigual, mostrant que ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. El portal dovellat és l'element més destacat de la façana, però no està alineat amb la finestra de la planta pis, que sembla posterior. Aquesta finestra, amb l'ampit, els brancals i la llinda (recta) de pedra, sembla tenir paral·lels cronològicament amb les restes d'un rellotge de sol dessota de l'actual i les restes d'esgrafiats, que conserva la façana i que podrien datar del segle XVIII, mentre que el portal podria datar dels segles XVI o XVII.</p> <p>Podrien tenir relació amb les restes d'una torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa, a mà dreta de la façana principal i que és de planta circular amb alambor de reforç. Només en conserva la planta baixa amb la volta. Segurament perquè fou escapçada durant el segle XVIII.</p> <p>A la part posterior, s'hi han anat afegint cossos per funcions agrícoles, així com a la façana de ponent, amb angle recta amb la façana principal, on hi ha les porqueres. També destaca l'era de la casa, de planta circular amb cairons, tots ells de ditades, que només és visible una part, ja que l'altra hi té al damunt material divers i algun vehicle. Així com un gran lledoner, al costat de l'era.</p> <p>A la façana de llevant és visible externament el forn de pa que, a l'interior té la volta caiguda. En aquesta mateixa façana hi ha un contrafort.</p> | 08163-43 | Camí de can Valeri Comas, s/n | 41.6364261,2.6841992 | 473698 | 4609459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4306.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També coneguda com can Comas Destarrés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96750 | Can Cornet, ca l'Aromir o can Mirons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cornet-ca-laromir-o-can-mirons | XVII-XXI | <p>Masia aïllada, ara enmig d'una zona urbanitzada, de planta rectangular i que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. A la façana de ponent hi ha adossada una torre de secció quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb murs d'1,20 m. de gruix que correspondria amb una antiga torre de defensa. Per tant, o ha estat molt reformada o és posterior. Segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, té accés mitjançant una escala de volta interior i una cúpula de rajola vidriada constitueix la seva coberta.</p> <p>De la façana principal en destaca el portal rodó dovellat, i combina finestres rectangulars amb llinda recta i emmarcades de motllura, amb finestres d'arc de mig punt, que semblen més modernes. Els murs de pedra tenen de 60 a 70 cms. de gruix. A la façana posterior hi ha una petita dependència adossada. A mà dreta de la façana principal, hi ha l'antic celler que conserva els cups.</p> <p>Malgrat una gran remodelació, possiblement del segle XVIII, tant el portal rodó com els brancals d'algunes finestres, fan pensar en un moment anterior, possiblement del segle XVII.</p> <p>També destaca un rellotge de sol situat dessota el carener.</p> | 08163-44 | Carrer Solana, núm. 6 | 41.6327916,2.6878296 | 473999 | 4609054 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-4404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96750-calaromircornetmirons1969.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-04-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També coneguda com ca l'Aromir, que és el nom més antic, pel comte d'Aromir, antic propietari.També és coneguda com can Mirons, denominació que correspon a la deformació del cognom Miarons. Salvador Miarons Ferrer fou marit d'una de les filles de la família Aromir, Rosa Aromir Saurí. Aquesta referència consta a un document de 1825 de llicència d'embarcament del matrimoni amb els seus fills amb destinació a San Juan de Puerto Rico, on es dedicaven al comerç. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96751 | Can Juli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juli | XVI-XXI | <p>Can Juli, també coneguda com can Pere de la Mina, és una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, que és el que ha conservat més elements originals, com el portal rodó dovellat, amb la dovella central esculpida, i les finestres de la planta pis i golfes. Algunes obertures s'han engrandir <em>a posteriori</em> o s'hi han afegit.</p> | 08163-45 | Carrer Ramon Casas, núm. 2 | 41.6307518,2.6903616 | 474209 | 4608826 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha tingut accés a la finca. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96752 | Mas Aixelà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aixela | XIX-XXI | <p>Torre senyorial als quatre vents, a la que se li ha afegit un cos de planta baixa i pis a la façana de llevant. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, tipus terrat català, acabada amb un ràfec volat. El més destacat és una escala externa i exempta que facilita l'accés a la primera planta, corbada i amb baranes de balustres.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i primer pis. A la planta baixa, amb una entrada a l'eix central i dues finestres als laterals. Al primer pis hi trobem tres balcons, amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. A la segona planta hi ha una galeria de quatre finestres amb arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat de color groguenc. En sobresurten els emmarcaments de les obertures i dues faixes verticals dels laterals. Tots aquests elements són fets de maó vist, pintats de color vermell granat per contrast amb el fons groguenc. La disposició dels maons és en dentat. Està coronat amb una balustrada.</p> <p>El cos adossat és de planta i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> | 08163-46 | Carrer Riera, núm. 64 | 41.6274638,2.6860057 | 473845 | 4608462 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4604.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96753 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> | 08163-47 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | 41.6340200,2.6970800 | 474770 | 4609187 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96754 | Turó de can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-roig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de can Roig és en realitat un tossal, una petita elevació de 32,86 m. per sobre del nivell del mar que sobresurt al bell mig del pla de can Roig, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part més alta, hi ha el mas Roig o can Roig, deshabitada des de fa molts anys i construïda al damunt d’una vil·la romana datada entre els segles I aC. i VI dC. Des del punt més alt fins a l’església de Santa Maria en línia recta i en direcció a llevant hi ha 300 m., la mateixa distància que hi ha fins el camí de Pineda a Hortsavinyà, també en línia recta. En realitat, si extrapolem les construccions modernes i moviments de terres, veuríem per la cara nord, una vall que s’endinsa cap a la zona del Montnegre i el Corredor i per la cara sud, un control visual que va des de la desembocadura de la Tordera fins al turó de Capaspre, a Calella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està envoltat per hortes i parcel·les de conreu, a excepció de la franja de mar, que està urbanitzat i per on transcorre la carretera Nacional II. Està englobat dins de la vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric, ja que entre d’altres, és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics i masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua, per exemple.</span></span></span></span></span></p> | 08163-48 | Pla de can Roig, s/n | 41.6283174,2.6863041 | 473869 | 4608558 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96754-p1640992.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta petita elevació no es pot tractar només des del punt de vista natural sinó des del punt de vista arqueològic i paisatgístic, per les hortes i el valor agrari que representen. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 96755 | Serralada de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-49 | Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. | 41.6362700,2.6752800 | 472955 | 4609444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96757 | Carena de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-51 | Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. | 41.6447200,2.6860000 | 473851 | 4610379 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 96758 | Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana-2 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> | XVI-XXI | <p>Casa aixecada a l'antic camí Ral, amb la línia de façana força enretirada i amb la creu de terme gòtica que ha quedat dins el pati de la casa. </p> <p>De la casa en destaca el portal rodó dovellat i un cos amb galeria al costat de llevant, fent angle recte amb la façana principal de la casa. Aquesta galeria està formada, en planta baixa, per dos arcs de punt rodó a cada façana (migdia i ponent) i, en planta pis, per tres arcs de punt rodó, amb balconera de balustrada, a migdia i tres més a ponent.</p> | 08163-52 | Carrer Major, núm. 62 | 41.6271197,2.6867500 | 473906 | 4608425 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96758-5201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96758-5202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96758-5203.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al pati enmig del mur que delimita amb la via pública, es troba la creu de terme de Can Quintana. Es tracta d'una creu gòtica del segle XIV. Està unida al fust mitjançant un nus o llanterna octogonal. A l'anvers, hi ha la imatge del Sant Crist crucificat acompanyat de la Mare de Déu, en el braç esquerra, i de la imatge de Sant Joan Evangelista al costat dret de la mateixa. Al revers hi figura la Mare de Déu amb el Nen acompanyats de dos àngels amb filacteris a cada braç de la creu. La part superior apareix decorada amb motius vegetals. A la macolla, de planta octavada, hi figuren les imatges de diversos sants i màrtirs, dos dels quals sostenen un escut heràldic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96765 | Monument a la indústria tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p> | 08163-59 | Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n | 41.6237300,2.6727400 | 472738 | 4608052 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96766 | Rellotge de sol de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-palau-de-la-guitarra | XVIII-XIX | Gairebé ha desaparegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, rectangular, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, dessota del ràfec i entre les dues finestres de la planta pis. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, molt desgastat amb restes molt minses de llet de calç i policromia. Presenta un marc perimetral visible, sobretot a la part inferior del quadrant. <span><span><span><span lang='CA'><span>També s’observen algunes restes de les línies horàries, bàsicament des de les 10 del matí a les quatre de la tarda, que s’inicien a la part inferior de l’orifici del gnòmon, que no es conserva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com a can Valeri, aquesta façana presenta decoracions realitzades amb calç al voltant de les finestres i del portal dovellat pròpies del segle XVIII. Aquesta mateixa decoració també s’observa molt clarament a l’entorn del portal dovellat, del rellotge de sol i de les dues finestres de la planta pis, de can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span></p> | 08163-60 | Camí d’Horsavinyà, s/n | 41.6400305,2.6825262 | 473560 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-03.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No consta a l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96803 | Can Palau del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-del-sot | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, però amb el frontó a la façana lateral. Destaca el portal rodó dovellat de la façana principal, orientada al nord. Aquesta és més antiga, mentre que la porxada del pis sembla més moderna, del segle XVIII. </p> | 08163-83 | Als peus del turó de Montpalau, per damunt de mas Cànoves. | 41.6388133,2.6746626 | 472904 | 4609726 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96803-8301.jpeg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96816 | Jaciment dels carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltràn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-carrers-major-montpalau-i-mossen-doltran | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | II aC. - V dC. | <p>Jaciment d'època romana documentat a partir de les troballes de fragments de ceràmica, localitzats a uns tres metres de profunditat, en una horta d'una casa del carrer Major, propera al que porta a la parròquia (ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J.; 1945, pp. 158)</p> <p>Posteriorment J. Estrada (1969) i A. Soler (1978), es feren ressò que en desfer-se el cementiri de l'església de Pineda de Mar aparegueren pivots d'àmfores romanes, i que a finals de la dècada dels anys 50 del segle XX, en edificar la cantonada del carrer de Montpalau amb el de Reverendo Doltrán núm. 36-38, es va trobar un denari de plata de l'any 121 dC.</p> | 08163-96 | Carrers Major, Montpalau i Mossèn Doltrán, s/n | 41.6284452,2.6896682 | 474150 | 4608571 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96816-9604.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que la forta acció urbanística i el creixement del nucli antic de Pineda de Mar fa impossible contrastar aquestes informacions. Donada l'escassetat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96832 | Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar | XX-XXI | <p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p> | 08163-104 | Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n | 41.6286948,2.6900290 | 474180 | 4608598 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96842 | Rellotge de sol de can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor | XVIII-XIX | Presenta absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p> | 08163-114 | Camí de can Teixidor, s/n | 41.6227210,2.6690796 | 472433 | 4607942 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96845 | Rellotge de sol de can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-serra-0 | XVIII-XXI | Presenta pèrdues a la pigmentació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular emmarcat, orientat a sud-est. Està situat a la planta pis de la façana de migdia, a mà esquerra de la finestra que hi ha per sobre del portal dovellat. </span></span></span></span></span>S’observa una preparació de morter de calç per sobre del morter de la façana. El gnòmon és de vareta.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s'ha pogut accedir a la finca i la distància impedeix observar detalls com possibles restes de línies horàries, policromia tipus de numeració i altres decoracions associades. A la part inferior s’hi observa algun tipus d’inscripció sense poder aportar cap més altre informació.</span></span></span></span></span></p> | 08163-116 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6323065,2.6851514 | 473775 | 4609001 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96845-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96847 | Rellotge de sol del mas Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-canoves | XVIII | Ha perdut la capa de calç i gairebé tota la pintura, i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està situat dessota el ràfec, a l’extrem dret de la façana, a mà dreta de la finestra motllurada de la planta pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’un centímetre de gruix, i s’endevinen les traces del quadranter en el moment de realitzar-lo. Ha perdut la capa de llet de calç i gairebé tota la pintura i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de posteritzar la imatge, s’observen dos marcs, un de perimetral i l’interior, on hi ha les hores, en xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Les línies estan pintades de color vermell. El gnònom és de ferro, de vareta. Està collat a l’interior d’un astre solar. Tot i que se n’observen les traces del dibuix, està molt deteriorat ja que s’ha desprès part del suport. Per tant, es desconeix si és un astre geomètric o antropomorf. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per algun tros de morter desprès, sembla que al dessota podria haver-hi un altre de més antic.</span></span></span></span></span></p> | 08163-118 | Can Cànoves | 41.6393400,2.6767507 | 473079 | 4609784 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-05.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta la possibilitat de que a la façana de llevant de la torre, entre el primer i segon pis hagués existit un altre quadrant, del qual actualment no en queda cap traça. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96848 | Rellotge de sol del mas Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pi | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus oval, amb decoració, situat a la façana principal del restaurant, a mà dreta del portaló d’accés a la casa. Està orientat al sud-est. Les marques horàries a les hores, que senyalen de les 8 del matí fins a les 3 de la tarda, en cicles de vint-i-quatre hores, i amb numeració romana. La línia astronòmica de l’àngelus baixa perpendicular al gnòmon.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està repintat sobre la mateixa paret. L’ornamentació consisteix en una orla de motius geomètrics i florals que envolten el quadrant. Les línies horàries són de color negre, surten d’un cercle al pol. El gnòmon és de vareta rematat per una boleta que permet precisar molt més bé l’hora. </span></span></span></span></span></p> | 08163-119 | Carrer de Sant Joan, núm. 105 (Carreterera N-II PK 678). | 41.6315389,2.6961035 | 474687 | 4608912 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96848-11904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | L’any 2008 i a la revisió efectuada l’any 2011 per membres de la Societat Catalana de Gnomònica, el fons de la façana era de color blanc. En pintar la façana amb un altre color ara fa entre quatre a cinc anys, es preservà el rellotge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96849 | Rellotge de sol de la rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella | XVIII | En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-120 | Camí de can Tapiola, s/n | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96852 | Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p> | 08163-122 | Plaça Sara Llorens, s/n | 41.6204670,2.6865284 | 473885 | 4607686 | 2003 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96853 | Rellotge de sol de la casa núm. 37 del carrer Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-tossa | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor. És del tipus vertical, amb orientació sud-oest. Té forma circular i està enganxat a l’extrem dret de la façana de ponent, per sota mateix del ràfec. Es tracta d’un plafó circular, protegit en tot el perímetre per una vora de rajols de color gris. Està realitzat amb tessel·les de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf. Al centre s’hi ha realitzat una cara amb trencadís de fins a tres tons de beix, mentre que els ulls, boca i nas són de color vermell. D’ell es desprenen els raigs solars, de color groc amb algunes tessel·les de color vermell i tons ataronjats. Coincidint amb l’extrem dels raigs solars i la vora grisa hi ha una sanefa de tessel·les de color blau més fosc on s’hi ha disposat les hores, en metall platejat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques horàries són els raigs, que assenyalen, des de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i està col·locat a l’exterior, per sobre del rellotge. </span></span></span></span></span>Manquen varies xifres indicadores de l’hora que estaven encolades i s’han després.</p> <p>No té lema ni signatura.</p> | 08163-123 | Carrer Tossa, núm. 37 | 41.6410638,2.6505744 | 470899 | 4609984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96854 | Rellotge de sol de matí de can Cassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-cassola | XIX-XX | Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, semicircular, amb orientació sud-est. Està situat a la façana, a la planta pis, per sobre de la coberta de fibrociment, actualment ensorrada, i mig tapat per la vegetació d'un dels edificis annexos que conformen el mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon, de vareta, està collat amb morter de calç, al centre del que representa mig astre solar. S'hi dibuixen les hores i les mitges hores, que assenyalen, de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres romanes. Totes les línies i figures circulars o semicirculars estan resseguides de color negre. Està gairebé esborrat amb restes de grafits i altres guixades al damunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en caure la pintura blanca, s'observa al dessota les restes d'un rellotge més antic, i més gran, amb algunes traces pictòriques de color vermell.</span></span></span></span></span></p> | 08163-124 | Can Cassola, s/n | 41.6309888,2.6735163 | 472806 | 4608858 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-03-4368pbadallo-mascassolaisepinedademar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-05.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96916 | Homenatge a Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-sara-llorens | <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques</em>. Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Sara Llorens,</em> <em>Epistolari (1901-1954).</em> Barcelona: Curial Edicions Catalanes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>ROMA, Josefina (2006). <em>Sara Llorens, Rondallari de Pineda. </em>Ajuntament <em>de </em>Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | XXI | <p>Monòlit irregular de pedra granítica amb una placa inscrita encastada en una de les cares, que diu:</p> <p>'Plaça de / Sara Llorens i Carreras / (Lobos, Argentina, 1881-Perpinyà, 1954) / Escriptora i folklorista / 'Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, / on he viscut, he somniat i he treballat / tota la vida./ Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, / on he passat els dies de la infantesa respirant la / poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència / saturant-me de la meravella de la seva història i / tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa / endinsada enamorívolament dins la bellíssima / selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, / comparant-lo amb la literatura dels pobles antics.' / (Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)</p> | 08163-142 | Plaça de Sara Llorens i Carreras, s/n | 41.6205468,2.6867581 | 473905 | 4607695 | 2009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96916-14204.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96917 | Homenatge a Joaquim Barceló i Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-joaquim-barcelo-i-borrell | XX | <p>Escultura en homenatge a la figura de Joaquim Barceló i Borrell, pinetenc il·lustre. Sobre un sòcol de maons, hi ha tres cercles de diferent diàmetre, realitzats en acer '<em>corten</em>', de manera secant. L'estructura reposa sobre una biga vertical, també d'acer. A les dues cares d'aquesta s'hi pot llegir la següent inscripció: 'UN HOME DEL POBLE'.</p> <p> </p> | 08163-143 | Plaça de Joaquim Barceló i Borrell, s/n | 41.6276169,2.6945618 | 474557 | 4608478 | 1990 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96917-14303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Narcís Roig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96918 | Homenatge al doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-doctor-josep-m-bertomeu-i-garriga | XX | Tot i que ha perdut una inscripció que tenia en el lateral del pilar. | <p>Bust del doctor Josep M. Bertomeu, naturalista, fet de bronze, sobre un pedestal de secció quadrada amb la inscripció que diu: ' AL / DOCTOR / JOSEP M / BERTOMEU / I / GARRIGA / FILL PREDILECTE DE / PINEDA DE MAR / 19-12-1976'.</p> <p>Es troba instal·lat a la plaça que porta el seu nom, al costat de la carretera Nacional-II.</p> | 08163-144 | Plaça del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga, s/n | 41.6260397,2.6825970 | 473560 | 4608306 | 1976 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96918-14405.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 96921 | Escultura 'Tot neix al teu interior' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-tot-neix-al-teu-interior | XXI | <p>Escultura feta en bronze del bust d'una dona que representa Pineda de Mar. Consta d'una pàtina de color turquesa, únicament a la meitat dreta on es poden apreciar en baix relleu figures relacionades amb el mar, en honor a la productivitat i a la riquesa del municipi. La meitat esquerra de l'escultura no té pàtina. Simbolitza el sol i la terra de Pineda de Mar.</p> <p>A la zona inferior dreta hi ha un cor, també en baix relleu, que fa al·lusió al sentiment dels veïns de la població. La part posterior materialitza el suau moviment del mar. Es troba damunt un pilar cúbic amb dues plaques de bronze.</p> <p>A la primera hi ha una inscripció que diu: 'ESCULTURA DEDICADA / A PINEDA DE MAR / Teddy Cobeña / 2019'. A la segona, situada al dessota hi diu: 'TOT NEIX AL TEU INTERIOR'.</p> | 08163-147 | Passeig de Mar, s/n | 41.6219780,2.6931027 | 474433 | 4607852 | 2019 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96921-14704.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Teddy Cobeña | Teddy Cobeña (1973 - Equador), fill de l'hipnoterapeuta David Cobeña Vinces i de la mestra Judith Loor Rodríguez, descobreix la seva passió per l'art i la ciència ben d'hora. Llegint la vida i l'obra de Leonardo da Vinci, quan encara és adolescent, neix un gran interès per l'art, l'anatomia humana, el pensament i la investigació. Aquestes inquietuds el porten a estudiar art i medicina. Després de doctorar-se en Medicina i Cirurgia i combinant les dues vocacions, l'anatomia humana i les arts plàstiques, viatja per diverses ciutats europees com París, Florència, Roma, Atenes, Londres, Amsterdam i Ginebra.Obté el títol d'Escultor a Barcelona.Les seves majors influències fins a l'actualitat han estat da Vinci, Miquel Àngel, J. B. Carpaux i Salvador Dalí. A la correlació cos-existència-creativitat-art mostra una gran identificació amb William Blake i Neville Goddard.Des del 1999 viu a Barcelona (Espanya). La seva primera obra 'somnis' feta en bronze a Barcelona és al Museu del Palazzo Panciatichi del Consigli de la Toscana a Florència (Itàlia) des del juny del 2013 a petició del Consigliere Regionale de la Toscana.El novembre de 2016 rep els premis internacionals d'escultura 'Aigle de Bronze' i 'Villa de Niza' a França (el primer rebut també el 2018), amb motiu de la celebració de la 28a Exposició d'arts plàstiques 'Aigle de Nice'.Durant la inauguració de l'exposició Reinaxement a Roma, l'abril del 2015, es refereix públicament a algunes percepcions humanes com Sensorrealisme per descriure 'les sensacions positives i emotives en veure, sentir o tocar una obra d'art', paraula que ha estat usada en plataformes d'art i en algunes de les seves exposicions, la més significativa la denominada Surrealisme & Sensorrealisme a Kobe (Japó) el juny del 2017 on el Govern Regional d'Hyogo li atorga el Premi Internacional d'Art.Les seves obres estan marcades per una expressió emocional ressaltant les forces del poder humà. Usa la figuració amb destacats elements aparentment irracionals però harmònics, per la qual cosa se l'ha considerat un referent a l'escultura neosurrealista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 96925 | Barca 'La Perla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barca-la-perla | XXI | <p>Barca de pescadors situada al centre de la rotonda que hi ha a la confluència de l'avinguda de Montserrat amb el passeig Marítim, que conforma la plaça de l'Estació.</p> <p>La barca porta el nom de <em>La Perla</em> i la matrícula és 7B4892.</p> <p>En una plaça encastada en una pedra s'hi pot llegir: ' Ajuntament / de Pineda de Mar / Les Peixateres de la Vila de Pineda / En agraïment al treball i esforç que durant / dècades han dut a terme a Pineda de Mar/ 219 NOIES EMPLOIES EN VENC '. Seguit d'una partitura extreta del cançoner de Sara Llorens. A continuació la lletra de la cançó que diu: 'Noies emploies en venc / a dos i a tres la sardina; / barats que semblen tonyines / i el pagell el venc a deu'. A sota: 'Cançoner de Pineda. Sara Llorens / Pineda de Mar, 28 d'agost de 2011'.</p> | 08163-150 | Plaça de l'Estació | 41.6224006,2.6930401 | 474429 | 4607899 | 2011 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96925-15005.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96935 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora | XX | <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> | 08163-151 | Passeig Marítim, s/n | 41.6218581,2.6931410 | 474437 | 4607839 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96936 | Àncora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 | XX | <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> | 08163-152 | Passeig Marítim, s/n | 41.6217210,2.6925295 | 474386 | 4607823 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 96939 | Capella de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 | XX | <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> | 08163-153 | Passeig Marítim, s/n | 41.6220123,2.6933647 | 474455 | 4607855 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 96942 | Alzina surera del carrer de Menorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> | 08163-155 | Carrer de Menorca, s/n | 41.6274593,2.6963945 | 474710 | 4608459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97008 | Zona de dunes de la platja dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-dels-pins | <p><span><span><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume. </span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord-est de la franja litoral de la població hi ha la platja dels Pins, que és la franja marítima que potser té menys pressió turística i que limita al nord amb la platja de les dunes, al municipi de Santa Susanna i al sud amb la platja dels Pescadors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, presenta un tram de terra ferma amb una plantació de pins i d’eucaliptus. Al seu costat, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de varis exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></p> | 08163-166 | Platja dels Pins, s/n | 41.6239280,2.6987233 | 474902 | 4608067 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat present a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobre freqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 97041 | Festa Major petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-3 | XIX-XXI | <p>Per Sant Joan, el 24 de juny, se celebra la Festa Major petita o, com es diu a Pineda de Mar, Sant Joan Petit. És la festa del naixement de Sant Joan. Serveix per inaugurar la temporada estiuenca de Pineda de Mar i es fan propostes per a tots els públics, de caràcter festiu, cultural i lúdic.</p> <p>L'acte central és l'Ofici Solemne, que se celebra el 24 de juny, en honor a Sant Joan Baptista, a les 12h, a l'església parroquial de Santa Maria. En acabar l'ofici es canten els goigs dedicats al sant. Però la festa comença dies abans, amb la tradicional varada de barques i la processó marinera que es desenvolupa a la Platja dels Pescadors. L'any 2024, es va aprofitar per fer un homenatge al pescador Josep Perelló Piñero 'el nene'.</p> <p>També es fa una Fira d’Intercanvi de Llibres, que té lloc al carreró de la Vila i plaça de Catalunya. La Fira permet, tant l’intercanvi de llibres com l’adquisició a preu simbòlic d’1 €, que es dedica a finalitats solidàries. Les persones que hi participen poden portar el seu llibre, a can Comas, on se’ls bescanvia per un tiquet a utilitzar el dia de la Fira.</p> <p>Sant Joan és una festa amb la revetlla més important de l'any. Per tant, la nit del 23 és especial, màgica. Abans però, arriba la Flama del Canigó, emblema de la unitat dels Països Catalans. El lloc de recepció és la plaça de les Mèlies i a la mateixa plaça, s'organitza una revetlla. També a la plaça de la Biblioteca i a la plaça dels Pins.</p> <p>Finalment, el darrer dia, la plaça de les Mèlies acull els balls de sardanes i el ball de gegants. I a les 21h, a la plaça d'Espanya té lloc el concert de comiat.</p> | 08163-170 | Pineda de Mar, s/n | 41.6289043,2.6898453 | 474165 | 4608621 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festa-major-petita-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festa-major-petita2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Festa Major gran té lloc pel degollament de Sant Joan, el 29 d'agost. Ja fa anys se celebrava una tercera festa per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, el 27 de desembre. Aquesta coincidia amb la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis s'ajudaven en les feines del camp i de companyia quan algun soci estava malalt. Estava dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97043 | Catifes de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | darrerament s'ha deixat de fer. | <p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p> | 08163-172 | Pineda de Mar, s/n | 41.5491600,2.2416200 | 436751 | 4600000 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 97117 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-22 | XX | <p>Casa de planta única amb tres façanes lliures i només adossada a un bloc de pisos per la façana nord oriental. És de planta quadrada i coberta plana, amb pati per la façana septentrional i per la de migdia.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, i en els laterals, dues finestres reixades. Totes tres obertures són d'arc carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol de plaques de pedra. Està coronat per una cornisa volada, per sota de la qual es veuen els respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> | 08163-178 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 | 41.6247870,2.6951430 | 474604 | 4608163 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17803.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 97118 | Casa del carrer del Progrés, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-progres-num-36 | XX | <p>Casa que en el seu moment estaria envoltada de jardí però que ha quedat entre dos grans blocs d'habitatges. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és piramidal i de teules àrabs. Acaba amb un ràfec volat. Ha conservat pati a la part frontal, que s'obre al carrer del Progrés, i també a la part posterior.</p> <p>De la façana principal en destaca l'entrada porticada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars. Així com un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Carme. Està ubicat entre les dues finestres de la segona planta. El parament és arrebossat i llis, sense cap altre element ornamental, únicament una lleugera motllura horitzontal de separació entre els diferents pisos.</p> <p>El mur de delimitació de la finca amb el carrer manté la unitat formal amb la resta de la casa. Es tracta d'un mur arrebossat de mitja alçada, amb acabament triangular i amb una porta d'accés al mig, delimitada per dos pilars de secció quadrada, que sustenten un arquitrau amb teules. La porta és de ferro, igual que les baranes que hi ha damunt el mur.</p> <p>A la façana posterior hi ha un cos afegit que actua de terrassa de la primera planta.</p> | 08163-179 | Carrer del Progrés, núm. 36 | 41.6245784,2.6946323 | 474562 | 4608140 | 1936 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17904.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manuel Puig Janer i Pere Domènech Roura. | El projecte inicial de l’edifici consistia en una planta baixa i una planta primera obra de l’arquitecte Manuel Puig Janer, construïda l’any 1936. L’any 1948 es va addicionar una planta segona, obra de l’arquitecte Pere Domènech Roura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc