Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96751 | Can Juli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-juli | XVI-XXI | <p>Can Juli, també coneguda com can Pere de la Mina, és una masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. Destaca l'eix central, que és el que ha conservat més elements originals, com el portal rodó dovellat, amb la dovella central esculpida, i les finestres de la planta pis i golfes. Algunes obertures s'han engrandir <em>a posteriori</em> o s'hi han afegit.</p> | 08163-45 | Carrer Ramon Casas, núm. 2 | 41.6307518,2.6903616 | 474209 | 4608826 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha tingut accés a la finca. | 98|119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 96833 | Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p> | 08163-105 | Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona). | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p> | 41.6287800,2.6899230 | 474171 | 4608608 | 1880 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 96838 | Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p> | 08163-110 | Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona). | <p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul> | 41.6276633,2.6894805 | 474134 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 96840 | Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p> | 08163-112 | Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p> | 41.6276223,2.6894831 | 474134 | 4608479 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 96851 | Col·lecció arqueològica de Pineda de Mar dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pineda-de-mar-dipositada-al-museu-darqueologia-de-catalunya | VaC- VII dC. | <p>En el fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), hi ha material arqueològic procedent de diversos jaciments de Pineda de Mar: una placa de cinturó d'origen desconegut (MAC BCN-015605); material d'una campanya d'intervenció del Turó de Montpalau (MAC BCN 048189) i un altre lot on no s'indica el jaciment (MAC BCN 048006).</p> | 08163-121 | Passeig de Santa Madrona, núm. 39 (08038 - Barcelona) | 41.6275613,2.6895417 | 474139 | 4608473 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un lot amb la referència MAC BCN 046317 que correspon a un atuell de la vil·la de la gran via, 229; però sembla tractar-se d'un jaciment de Premià de Mar que per error a l'inventari del MAC hi posa Pineda de Mar. | 81|83|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 97043 | Catifes de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX-XXI | darrerament s'ha deixat de fer. | <p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p> | 08163-172 | Pineda de Mar, s/n | 41.5491600,2.2416200 | 436751 | 4600000 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 97047 | Aplec de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p> | 08163-176 | Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n | <p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p> | 41.6287567,2.6898345 | 474164 | 4608606 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2024-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 97149 | Fons documental de l'Associació de Veïns del Poblenou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-del-poblenou | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys 1972 i 1985. Ocupa un total de 0,26 m. lineals, en suport paper i fotografies (2 positius en color, còpies, i 13 positius en blanc i negre, 8 fotografies diferents).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (esborranys d’estatuts), documentació d’òrgans de govern, on hi ha poca presència d’actes i molta presència de documentació relacionada amb els socis, documentació administrativa, principalment correspondència i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica (encara que amb poca presència) i documentació de la projecció pública de l’entitat, on les publicacions i els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les parts de correspondència, instàncies i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació de veïns i a les necessitats existents en el barri. Una de les principals funcions de l’entitat era la gestió de les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri.</span></span></span></p> | 08163-191 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>El barri de Poblenou va patir en poc temps un increment important de població, a causa de la immigració, i mancaven molts dels serveis principals: sanitari, escolar, neteja, vigilància, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És per això, que al gener de 1971, un grup de veïns i veïnes de Poblenou es va reunir amb la intenció de crear una associació pel barri. Al 6 de març de 1971, es redacten uns estatuts que seran presentats al Governador Civil i aprovats al 23 de febrer de 1972. Els objectius de l’associació, segons consta en els estatuts, són vetllar pels interessos del barri, millorant els serveis, fomentant la cultura i afavorint el comerç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al maig de 1975 se celebra la primera festa de la Primavera, festa que més tard esdevindrà la Festa Major de Poblenou. Al novembre de 1977 surt publicat el primer número del <em>Butlletí </em>(element per informar al barri de les qüestions d’interès). Al mateix mes es demana la instal·lació de cabines telefòniques i l’adequació del Passeig Costa Brava. Una altra de les activitats realitzades en aquest període és la projecció de pel·lícules de cinema per a la gent del barri. L'any 1980 es formulen queixes sobre el mal estat dels carrers, la brutícia de molts solars, la manca de places i espais amb instal·lacions esportives, la necessitat d’una biblioteca, etc. Al setembre de 1982 s'enderroca un transformador elèctric situat a l'avinguda de la Hispanitat, una de les reivindicacions més importants realitzades per l'associació. A partir de 1985, i fins el 1987, l'associació es limita a organitzar la Festa Major: A partir d'aquell moment, es crea des de l’Ajuntament, una comissió de festes, que serà la que agafarà el relleu de l’organització de la Festa Major de Poblenou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de llavors, l’activitat de l’associació queda una mica parada i a l’abril de 1990 desapareix l’associació i n’apareix una de nova amb nous estatuts i nova junta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nombre de socis que van formar l’associació des dels inicis al 23 de febrer de 1972 era de 7. De gener a març de 1974 hi ha un increment de 26 socis més. A partir de llavors, les inscripcions són més o menys progressives fins arribar als 223 socis, el 14 de març de 1979. L'1 de maig de 1979 hi ha un total de 94 inscripcions noves. A partir de llavors fins l'última inscripció del llibre de socis de l’1 de juliol de 1983, el total era de 359 socis.</span></span></span></p> | 41.6277296,2.6895217 | 474137 | 4608491 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 97150 | Fons documental de l'Associació de Veïns Tramuntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-tramuntana | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span>1978 i 2008</span>. Ocupa un total de 0,40 m. lineals, en suport paper i fotografies (46 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (estatuts i instàncies de legalització). Documentació d’òrgans de govern, on hi ha la presència de documentació de la junta directiva (membres de la junta i renúncies de càrrecs), actes de reunions (llibre d’actes, actes soltes i convocatòries d’assemblees) i de socis (llibre de registre de socis i un carnet de soci de la primera època). També hi ha documentació administrativa, principalment correspondència, i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica, amb presència de comptabilitat general, activitats i documentació de subvencions. Aquesta última amb molta presència, a causa de la gran quantitat d’activitats culturals que realitzava l’associació. També, documentació de la projecció pública de l’entitat, on els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les sèries de correspondència, instàncies d’activitats i de demanda a l’Ajuntament i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació i a les necessitats existents en el barri i el poble. Era una de les principals funcions de l’entitat les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri/poble i la realització d’activitats culturals.</span></span></span></p> | 08163-192 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>El barri del Carme va començar a urbanitzar-se a partir de 1962 amb els edificis de davant de la plaça del Carme i el carrer de Sant Jordi. Setze anys més tard, al 1978, un grup de veïns que ja formaven part de comunitats de veïns van decidir-se, a causa de les necessitats del poble i del barri, a crear una associació de veïns i veïnes. Tot i que, tal com es manifesta als estatuts, l’àmbit d’actuació de l’associació és de tot el poble de Pineda de Mar, exceptuant el barri de Poblenou i el de Les Creus, l’associació actuava principalment al barri del Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era un barri de relativa nova formació, les necessitats de millores als carrers, places, solars, enllumenat, serveis, etc., eren evidents i és en aquest camp que l’AAVV Tramuntana dedicarà gran part dels seus esforços, sobretot, durant els primers 15 anys. Als anys noranta, el caràcter reivindicatiu de les associacions de veïns s’ha perdut i les associacions es dediquen a aspectes de caràcter més cultural. Aquest fet es pot explicar potser per tenir els barris les necessitats socials cobertes per la bona feina feta els anys anteriors i l’adhesió dels associats més involucrats a partits polítics locals des d’on gestionarien les possibles problemàtiques socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1978, es presenten al Govern Civil de Barcelona els estatuts de l’associació perquè pugui ser legalment constituïda i al següent any es presenten els llibres de caixa, de registre de socis i d’actes per a que siguin legalitzats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els estatuts, els objectius de l’associació és la de millora dels serveis públics, la defensa dels drets comuns dels veïns, la col·laboració amb la conservació i millora del poble, la relació amb escoles i AMPAs per a millorar l’educació dels alumnes, fomentar activitats culturals i festes veïnals i relacionar-se amb altres associacions de veïns del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació és declara no vinculada a partits polítics ni a sindicats, i l’àmbit d’actuació és de tot el municipi de Pineda amb excepció del barri de Poblenou i el de Les Creus, ja que aquest dos barris ja tenien les seves pròpies associacions de veïns constituïdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del principi de la seva creació s’alternava l’organització d’activitats culturals al barri del Carme, com van ser la festa del barri del Carme (1981), Revetlla de Sant Joan (1983), Marxa Popular (1987), etc., amb actes de reivindicació de millores al barri, com van ser les fortes disputes per l’obertura d’una farmàcia (1983-1985), les demandes de neteja de solars abandonats, el canvi de noms de diferents places del barri, el manteniment de carrers i places, etc. És a partir dels anys noranta, tal com s’ha explicat abans, que l’associació va perdent el caràcter reivindicatiu i es dedica principalment a aspectes culturals (festes del barri, xocolatades, actuacions musicals, participació a actes culturals del poble, etc.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a actuacions destacades se’n poden citar tres:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 8 de març de 1981, es decideix editar la revista <em>Contrapunt</em> d’informació municipal, donant suport als redactors i sempre supervisada per l’associació, al 5 de juny de 1984, la junta aprova la creació del grup de Timbalers de Tramuntana amb capacitat per a nou membres i al 22 de juliol de 1985 s’aprova la creació del grup de Majorets de l’associació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’evolució de socis inscrits a l’associació, s’observa que a 1 de gener de 1980, en el primer registre de socis, hi consten 12 persones inscrites. Mes a mes, es va anar incrementant el nombre de socis fins arribar a un nombre total de 151 el maig del mateix any. Fins el 3 d’abril de 1985 es van registrant socis nous arribant a un total de 168 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No és fins al 25 de setembre de 2004 que es torna a reprendre el registre de socis nous amb un total de 38 socis registrats fins l’1 d’octubre de 2004.</span></span></span></p> | 41.6276753,2.6894268 | 474130 | 4608486 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 97151 | Fons documental de l'Associació de Comerciants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p> | 08163-193 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p> | 41.6276673,2.6894322 | 474130 | 4608485 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 97152 | Fons documentals dels Cantaires de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-dels-cantaires-de-pineda | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat coral en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1928 i 1978</span>. Ocupa un total de 0,5 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon, en gran part, de documentació relacionada amb l’activitat principal de l’entitat, és a dir, el cant coral. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són els dos estatuts que es van aprovar al llarg de la història de l’entitat i part de documentació comptable, tant a nivell general, com són els llibres de comptes, com a nivell particular d’activitats concretes, com són les despeses per la realització d’activitats corals o els ingressos per les cantades de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la documentació musical, hi ha un gran volum de lletres de cançons, sardanes, caramelles, sarsueles, jotes, etc., encara que moltes són còpies, suposem per a poder repartir entre els cantaires a l’hora d’assajar i/o actuar.</span></span></span></p> | 08163-194 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span>La primavera de l'any 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins al 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa, prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de l'any 1948 es van aprovar els nous estatuts. Al mes de setembre de 1951, l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></p> | 41.6276853,2.6896039 | 474144 | 4608487 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | L'estendard de l'entitat, de 1928, també es troba a l'Arxiu Municipal. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 97153 | Penó dels Cantaires de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-dels-cantaires-de-pineda | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Penó o estendard, usat com a insígnia representativa dels <em>Cantaires de Pineda</em>. Consta d'una tela de seda i vellut, rectangular, brodada amb uns gafets, també de vellut cosits i rematats per reblons (en manca un a la part superior) que se sosté damunt d'un bastidor en forma de creu que normalment fineix per gallardets als extrems. La part inferior està rematada per quatre llenques verticals i passamaneria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, sobre una tela de seda beix hi ha, en primer lloc, brodat amb fil de color grana, el nom de l’agrupació: “Els Cantaires / de Pineda”. Dessota, destaca un escut brodat amb fils d’or i argent. A l’interior un òvul amb un pi pinyoner i les onades del mar. A l’exterior hi ha quatre coloms blancs a la part superior i unes fulles de llorer florides a la part inferior, a més de l’any fundacional “1928” en fils de color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La línia que limita el penó està doblada i recosida amb fil de color grana resseguint la forma rectangular amb l’excepció de la part inferior que imita els merlets d’una torre fortificada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-195 | Carrer Ciutadans, núm. 4-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primavera de 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins el 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa i prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil espanyola es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de 1948 es van aprovar els nous estatuts. El mes de setembre de 1951 l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. El 24 d’octubre de 1954 van celebrar els 25 anys de la creació de l’entitat. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></span></span></p> | 41.6277134,2.6895931 | 474143 | 4608489 | 1928 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 97154 | Fons documental de la fàbrica Moreno Maldonado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fabrica-moreno-maldonado | XX | <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1934 i1993</span>. Ocupa un total de 1,2 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon majoritàriament de documentació de temàtica econòmica. És a dir, llibres de comptabilitat, llibres de compres, llibre de vendes, llibre de balanços, o inventaris. També està compost per documentació del personal i recursos humans (fulls salarials, declaracions de subsidis i seguretat social, etc.). També es conserva, encara que en molt poca presència, documentació de producció i fabricació (llibres de consum de telers, etiquetes de productes, material comercial, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a documentació administrativa interna, correspondència, o llibres d’actes, etc., és pràcticament inexistent. Cronològicament, dels primers 10 anys només es conserven vuit llibres de legislació laboral de 1934 a 1939. És a partir de 1941 quan el gruix de la documentació és més important, especialment a partir de 1949 fins al 1988.</span></span></span></p> | 08163-196 | Carrer Ciutadans, núms. 4-6 | <p><span><span><span>La primera notícia que trobem a l’arxiu de la fàbrica és anterior a l’aparició com a titular de Paulino Moreno Porras, que és el primer titular que tenim referència segons la documentació tractada. És als expedients d’altes de contribució industrial que a l’octubre de 1921 ens consta la primera instal·lació d’una fàbrica al mateix emplaçament a nom de la societat Juncosa & Pera. </span></span></span>Aquesta societat dona de baixa a l’abril de 1930, dos telers circulars i una màquina de voretar. Al desembre de 1930 es dona de baixa totalment de l’activitat amb vint-i-dos telers circulars, sis màquines de voretar i una màquina d’aprestar.</p> <p><span><span><span>Al gener de 1931, Joaquim Pera i Boada, una de les parts de l’anterior societat, dona d’alta disset telers circulars, cinc màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Aquesta titularitat es dona de baixa totalment al maig del mateix any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als expedients d’alta de la contribució industrial del quart trimestre de 1931, per tenir efecte a la matrícula de 1932, apareix per primera vegada com a titular de la fàbrica Paulino Moreno Porras donant d’alta cinc telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. A juliol de 1932, aquest mateix titular dona d’alta cinc telers circulars i a l’abril de 1934 dona d’alta cinc telers circulars més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dades concorden amb les que apareixen a les relacions de contribució industrial anuals, on al 1932, Paulino Moreno Porras declara deu telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1934 consten quinze telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1935 apareix una ampliació de maquinària amb dinou telers circulars, tres màquines de voretar i una màquina d’aprestar. No és fins l'any 1941 que consta una nova ampliació amb trenta dos telers circulars, tres màquines de voretar i dues màquines d’aprestar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1942, a la relació de matrícula de contribució industrial també apareixen els cavalls de vapor (CV) que genera tota la maquinària, essent aquest any d’1CV i mig. A partir de 1946 ja no apareix la quantitat de maquinària i només fa referència a la potència (CV) que genera la fàbrica que oscil·la entre 6 CV i quart i 5 CV i quart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1955 apareix un titular nou de la fàbrica, passa a ser Moreno Maldonado, SL. Al 1961 es dona de baixa l’empresa per a passar a legalitzar-se segons el “<em>Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas</em> ” (RAMINP). L'any 1968, hi ha un canvi de titularitat de l’empresa i passa a ser Carlos Maldonado, SA, una de les dues parts de la societat anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1971 Carlos Maldonado Vall demana un trasllat a un local del carrer de l'Església número 99, per a col·locar més maquinària, ja que el local inicial del carrer de Mar número 64 era insuficient. Al 1988 dona de baixa l’activitat del carrer de l'Església i es traspassa a un particular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica inicial del carrer de Mar, tanca definitivament l'any 1993.</span></span></span></p> | 41.6276613,2.6894295 | 474130 | 4608484 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 97159 | Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona | <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> | 08163-199 | Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). | <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> | 41.6268972,2.6868915 | 473918 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 97619 | Aplec de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-larboceda | <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, pp. 21.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). <em>Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda</em>. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). <em>Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). <em>Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>El novembre de l’any 2021 es recupera l’aplec de Sant Andreu de l’Arboceda que, segons algunes fonts, feia més de 150 anys que no se celebrava. Està organitzat pels Amics Escoltes del Montnegre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Badalló, president dels Amics Escoltes del Montnegre, explica que volen donar vida a aquell sector del Montnegre. La primera tasca ha estat fer una gran neteja del bosc i de recuperació del temple. L'estança annexa tindrà en el futur una planta i un altell que podrà acollir grups, sobretot caus d'arreu de Catalunya i que sigui punt de referència. En aquest primer aplec es donarà a conèixer les tasques que es duen a terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aplec comença amb una caminada, sortint de Calella. A les 12 del migdia es fa una petita celebració amb el capellà de Calella, Mossèn Cinto Busquet i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas. També es fa una petita xerrada sobre com era l'aplec a l'antiguitat que fa l'Aniol Noguera, i l'explicació tècnica de les obres que s'hi duen a terme que fa l'Àngel Badalló. També es fa un petit dinar de germanor per acabar la festa.</span></span></span></p> | 08163-226 | Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda. A l'extrem occidental del terme de Pineda de Mar. | <p><span><span><span>L'Aplec de Sant Andreu es fa des de molt antic i es té constància que es va deixar de celebrar ara fa uns 150 anys degut a l'abandonament del temple.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Pere Badalló ha demanat que es respecti l'espai i es pugui gaudir en el futur per les futures generacions. Ha agraït tot el suport que han rebut fins ara en la recuperació, de mica en mica, de l'ermita de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després, escriu Marxuach, durant 5 o 6 anys 'un bon grup de calellencs, amants de la tradició, que improvisaren una nova imatge del Sant' hi va seguir realitzant l'aplec, fins que van desistir. Afegeix que aquell mateix any 1932 la desaparició de l'aplec 'arriba a complir mitja centúria' i que aleshores roman ja completament plena de vegetació. Segons aquest escrit, cal situar doncs l'abandonament oficial de l'ermita en el final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i els darrers intents de mantenir-hi l'aplec per Sant Andreu pels volts de 1882. </span></span></span></p> | 41.6438918,2.6291402 | 469116 | 4610305 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5, asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 97800 | Benedicció de l'aigua de mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-laigua-de-mar | XIX-XX | Només es conserva documentalment. | <p>Antigament, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, els pescadors de Pineda de Mar tenien el costum de beneir l'aigua del mar. Es realitzava pel mes de maig i es feia per assegurar una bona collita de peixos a l'igual que les benediccions que es feien el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, pretenien assegurar una bona temporada sense tempestes que malmetessin les collites dels camps.</p> <p>D'aquest costum, només ens han arribat unes referències documentals del diari <em>La Costa de Llevant</em> que adjuntem a continuació:</p> <ul> <li>'Com de costum, lo dia de l'Ascenció va ferse la professó de rogativas anant a benehir lo mar. Lo passeig y'l barri de mar estaban encatifats ab flairosa ginesta, rosas y altres flors y las finestras engalanadas ab domassos y altres robas' (La Costa de Llevant, 24 de maig de 1903).</li> <li>'Se celebrá com tots los anys la d'anar a benehir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 3 de juny de 1905, pp. 14).</li> <li>'Ab gran concurrència de maynada ab banderas y pendons se celebrá la acostumada y tradicional d'anar a beneir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 30 de maig de 1908).</li> </ul> | 08163-236 | Pineda de Mar, s/n. | 41.6212890,2.6948047 | 474575 | 4607775 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||||
| 97937 | El Cançoner de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canconer-de-pineda | <p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | XX | <p>El cançoner de Pineda, publicat per primera vegada l'any 1931 i reeditat l'any 2021, és un recull de <span><span><span><span lang='CA'>238 cançons i 210 tonades fet per Sara Llorens des de 1902. Està dividit en nou blocs temàtics: cançons de capta; balls; cançons de bressar; cançons de mar; cançons de l’art de la terra; cançons de menar bestiar; cançons de tonada coadjuvadora, que poden ser cavalleresques, amoroses i llegendàries o de lladres, històrico-polítiques o satíriques; cançons de diada i d’època, on trobem nadales, de lladres, goigs de porta, cançons d’enramades i altres festes de carrer o cançons d’advent. El darrer grup són cançons de tonada evocadora, que es divideixen en bàsiques o religioses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància de l’obra situa Sara Llorens en la primera dona folklorista de Catalunya i els Països Catalans. No només pel volum aplegat en un ingent treball de camp, sinó també amb els criteris i la metodologia etnogràfica emprada. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Com diu ella mateixa a la introducció de l’obra: “Cal advertir, en començar, que aquest aplec és fet amb mires purament folklòriques; de manera que quedaria decebut qui esperés trobar-hi un conjunt de cançons triades o una especial depuració en cada una d’elles. Com en un recull d'arqueòleg o d'historiador [...] tota tria o depuració hauria desvirtuat el caràcter del mateix, que no és altre que el de la veritat popular [...]. Així és el nostre Cançoneret. Espontani; sense retocs, sense aditaments ni llimadures [...] Els reculls folklòrics no poden ni han de fer-se d'altra manera. Són l'expressió de l'ànima popular i no d'una selecció”.</span></span></span></span></p> | 08163-240 | Pineda de Mar, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Com ja hem dit, aquest aplec comença l'any 1902, paral·lelament al recull del Rondallaire. Josep Ferrer i Joan Pujades, expliquen en el pròleg de la reedició de l'obra de 2021, que puntualment va comptar amb la col·laboració del compositor Joan Masó i Goula (1876-1910), que en feia la transcripció musical. Quan tenia la feina força enllestida va patir un atac de cor que li va provocar la mort i gran part del material es va perdre. Llavors, Sara Llorens, per comptes de renunciar-hi, va tornar a començar. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La represa es fa a partir de 1928, amb la col·laboració del músic de Calella Josep Budí i la revisió final per part del mestre Francesc Pujol, que en aquell temps era el sots director de l’Orfeó Català.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1929, Serra Pagès proposa a Sara Llorens que cedeixi el material aplegat a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, però ella prefereix, publicar-ho primer com un corpus unitari. L’1 de febrer de 1929, mor Serra i Pagès i el Cançoner no es publica fins el 1931. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, Josep Massot i Muntaner descriu en l’Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que l’any 1930, Sara Llorens fa donació de 36 cançons i 86 corrandes i l’11 de febrer de 1933 de tot l’original del Cançoner de Pineda.</span></span></span></span></p> | 41.6275550,2.6895368 | 474139 | 4608473 | 1902-1931 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sara Llorens i Carreras | Sara Llorens (1881- 1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885, estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a 'l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona'. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda e Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpignan (1948), on mor l’any 1954. Publica Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004). | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 96697 | Torre de Manola, torre de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XII-XX | Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació. | <p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p> | 08163-1 | Sot de la Torre | <p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p> | 41.6319115,2.6690233 | 472432 | 4608962 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa. | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 96698 | Mas Coll, can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll-can-jalpi | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en 'L' de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.</p> <p>També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. </p> | 08163-2 | Carrer de Sant Joan, s/n. | <p>Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.</p> <p>En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.</p> <p>Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.</p> <p>L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.</p> <p>L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.</p> | 41.6295368,2.6893960 | 474128 | 4608692 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0206.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96699 | Mas Castellar o torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume | XVI-XXI | <p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p> | 08163-3 | Turó de Sant Jaume | 41.6357846,2.6758297 | 473000 | 4609389 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96700 | Rectoria vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8 | XVI-XXI | <p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p> | 08163-4 | Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n. | <p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p> | 41.6304340,2.6871617 | 473942 | 4608792 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96701 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Presenta deteriorament generalitzat, especialment a les cobertes. | <p>Can Roig és una masia situada en un espai privilegiat, en un turó enfront mateix de l'església de Santa Maria, darrera can Jalpí. Però no només és una masia, sinó que en el subsòl es preserva una important vil·la romana, exemple de continuïtat en el temps.</p> <p>Pel que fa a la masia, totalment inaccessible en l'actualitat, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Amb dos cossos adossats a les façanes laterals i un cos a la façana posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el vèrtex del carener amb la façana, hi ha un campanar de cadireta, sense campana.</p> <p>Destaca el portal d'entrada i les finestres de forma rectangular amb la llinda recta i emmarcades amb brancals i ampits de pedra treballada. Conserva els embigats, dues sitges situades a l'entrada de la casa i l'antic celler. Al davant de la façana hi ha l'era.</p> | 08163-5 | Plaça can Roig, núm. 1 | 41.6283770,2.6861921 | 473860 | 4608565 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0504foto-a-laguna1987.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa es troba un lacus o safareig, on arribava l'aigua de l'aqüeducte romà de can Cuas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96702 | Capella de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-3 | <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua i situada en l'antic camí Ral que aquí pren el nom de l'advocació de la capella.</p> <p>Té una petita planta rectangular, amb volta de punt rodó i coberta a dues aigües. La façana té un coronament curvilini, amb un campanar de cadireta en el centre del capcer. Destaca el portal d'arc escarser amb emmarcament de pedra. Al damunt hi ha un òcul amb reixat que il·lumina l'interior. </p> <p>Destaca el vitrall a l'ull de bou, fet per l'artista Joan Vila Grau. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.</p> | 08163-6 | Carrer de Sant Antoni, núm. 57. | <p>La capella de Sant Antoni és anterior al segle XVIII.</p> <p>L'any 1737 se'n fa referència en una visita pastoral. Durant la Guerra Civil espanyola patí desperfectes que, posteriorment, es pogueren restaurar.</p> | 41.6286108,2.6927464 | 474407 | 4608588 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0606.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Quan Pineda era una vila closa, aquesta capella quedava fora i era un hospital de pobres.Actualment s’obre el dia de Sant Antoni (13 de juny), que també és la festivitat dels paletes, per ser-ne el patró. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96703 | Can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p> | 08163-7 | La Mora, s/n. | <p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> | 41.6393923,2.6767219 | 473076 | 4609790 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96704 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva. | <p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p> | 08163-8 | Carrer de can Teixidor, s/n. | <p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p> | 41.6228073,2.6691413 | 472438 | 4607951 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Té un rellotge de sol a la façana. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 96705 | Can Feliu de Manola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XV-XX | Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris. | <p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p> | 08163-9 | Carrer de Rosselló, núm. 106. | <p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p> | 41.6287552,2.6699771 | 472510 | 4608612 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 96706 | Can Piaixa, can Ragull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piaixa-can-ragull | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Can Piaixa és una casa aixecada en l'antic camí Ral que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta original era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Actualment, el vessant septentrional ha estat transformat en una terrassa.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba, en l'eix central, el portal d'entrada amb els brancals, llindar i llinda de pedra. En els eixos laterals hi ha sengles finestres reixades. El primer pis és el més destacable des del punt de vista ornamental, no tant pel balcó, amb barana de ferro, situat a l'eix central, sinó per les dues finestres laterals d'arc conopial dentat amb arquets i amb imposta decorada amb querubins.</p> <p>A la segona planta hi trobem una finestra gòtica, però més petita i una de llinda recta. Les dues finestres laterals del primer pis són d'estil purament gòtic tardà. La més petita és posterior i molt més simple.</p> | 08163-10 | Carrer Major, núm. 36. | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> | 41.6273305,2.6877531 | 473990 | 4608448 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1004.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96707 | Can Benet o ca l'Enric Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | <p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p> | 08163-11 | Carrer Major, núm. 1 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6275001,2.6890855 | 474102 | 4608466 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96708 | Cal Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-pare-0 | <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XX | <p>Casal senyorial ubicat al carrer de Ciutadans, cantonada amb el carrer de l'Església, i format per la unió de dos edificis, però la part més antiga és la dreta.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos i s'ha restaurat modernament. Conserva un gran portal dovellat i finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. Els finestrals de la planta baixa, de grans dimensions i alguns de la planta noble, estan protegits amb reixes de ferro ben treballades. Cal destacar-hi les dues finestres esculpides de tradició gòtica.</p> <p>Els elements originals són la gran porta dovellada, la finestra que hi té al damunt i la finestra gòtica de l'esquerra.</p> | 08163-12 | Carrer Ciutadans, núm. 28 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. </span></span>Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.<br /> <br /> Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</span></span></span></span></span></p> | 41.6280472,2.6903106 | 474203 | 4608527 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1204.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | El nom de cal Sant Pare es deu a que hi visqué el poeta i recitador popular conegut amb el nom de Pep del Sant Pare. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96709 | Can Comas de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVII-XXI | <p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p> | 08163-13 | Plaça de Catalunya, núm. 3 | <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> | 41.6272623,2.6894939 | 474135 | 4608439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96710 | Cals Alabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau | XIX-XXI | <p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p> | 08163-14 | Carrer Ciutadans, núm. 1 | 41.6278177,2.6893434 | 474122 | 4608501 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 96711 | Biblioteca popular, Espai Sara Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens | <p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p> | XX | <p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p> | 08163-15 | Plaça de les Mèlies, núm. 21 | <p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p> | 41.6256734,2.6899526 | 474172 | 4608263 | 1922 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2024-11-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell | L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 96712 | Casa del carrer Major, números 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p> | 08163-16 | Carrer Major, núm. 59-61 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268473,2.6867661 | 473908 | 4608395 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96723 | Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p> | 08163-17 | Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13 | 41.6234516,2.6915042 | 474301 | 4608016 | 1925-1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96724 | Casa del carrer Major, núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-32 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVIII | <p>És en aquesta casa on s'inicia l'estrenyiment del carrer Major en el tram proper a la plaça Catalunya. Consta, si més no en el cos principal, de planta baixa i pis. La coberta és plana. Destaquen la porta i la finestra de la planta pis, per la seva factura setcentista.</p> <p>A la finestra, la llinda i l'ampit reprodueixen l'estil de moltes de les finestres de masies i cases de la zona. La porta, amb llinda gravada amb l'any 1774, és molt pròpia de l'època i contrasta amb els portals dovellats i rodons de moltes cases del mateix carrer.</p> <p>Originàriament era una torre de defensa.</p> | 08163-18 | Carrer Major, núm. 32 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan l'any 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6273145,2.6879267 | 474005 | 4608445 | 1774 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1804.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix popularment amb el nom de Torre del comte. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96725 | Casa del carrer Major, núm. 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p> | 08163-19 | Carrer Major, núm. 35 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271801,2.6878940 | 474001 | 4608431 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96726 | Casa del carrer Major, núm. 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-40 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVI-XXI | Presenta esquerdes a la façana. | <p>Casa entre mitgeres, tot i que actualment té un solar en construcció a la façana de ponent, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb un ràfec volat. </p> <p>De la façana en destaca la finestra de la planta pis, d'estil gòtic amb arc conopial. La porta d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p> | 08163-20 | Carrer Major, núm. 40 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6272964,2.6876472 | 473982 | 4608444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4003.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96727 | Casa del carrer Major, núm. 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p> | 08163-21 | Carrer Major, núm. 60 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6270485,2.6869364 | 473922 | 4608417 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96728 | Can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p> | 08163-22 | Carrer Major, núm. 57 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6268956,2.6868804 | 473917 | 4608400 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96729 | Cases del carrer Justícia, números 4-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16 | XIX-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p> | 08163-23 | Carrer Justícia, núms. 4-16 | 41.6242817,2.6913594 | 474289 | 4608108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 96730 | Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-5 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XXI | <p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra, al costat, amb reixa de ferro. Ambdues de llinda recta. La porta és de fusta, de doble batent, i té un emmarcament de pedra peculiar i poc estàndard: tradicional en els brancals de l'esquerra i irregular a la llinda i en els brancals de la dreta. </p> <p>En el primer pis hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules, amb barana de ferro i dos accessos. Ambdós de llinda recta. A la segona planta s'hi troben dues finestres amb barana protectora de mitja alçada, també de llinda recta.</p> <p>El coronament és una balustrada en dos trams, sota la qual hi trobem una cornisa volada. El parament és llis i arrebossat.</p> | 08163-24 | Carrer de Sant Antoni, núm. 5 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> | 41.6282986,2.6907210 | 474238 | 4608554 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2404.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96731 | Cases del carrer de Mar, números 46-58 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-46-58 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.</p> <p>Són de planta rectangular i, originàriament, eren de planta baixa i pis. La majoria han patit remuntes posteriors, però les més visibles són les dels números 48 i 50.</p> <p>Destaquen especialment, cal Comandant (núm. 46), residència de les Germanes Dominiques, i can Ribera (núm. 50), edificades els anys 1925 i 1922, respectivament.</p> | 08163-25 | Carrer de Mar, números 46-58 | <p>L’origen del Carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la Vall de Capaspre i la Vall de Santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6256285,2.6905965 | 474227 | 4608258 | Anys 20 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96731-2506.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Es tracta de cases d'estiuejants de families benestants de Barcelona. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 96732 | Ca l'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta | XVI-XXI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p> | 08163-26 | Carrer Ciutadans, núm. 8 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6277892,2.6896656 | 474150 | 4608498 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96733 | Can Rosich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosich-0 | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> | XVIII-XX | <p>Gran casa situada al capdavall del carrer del Mar, amb un pati davanter, actualment utilitzat com a terrassa d'un restaurant.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. La façana de llevant, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, en l'eix central, i dues finestres reixades en els laterals. A la planta pis, damunt l'entrada, hi ha un balcó amb llosana de pedra i barana de ferro; i en els eixos laterals, dues finestres. A la segona planta hi trobem una finestra balconera, en l'eix central, i dues petites finestres, als laterals.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta. Destaquen les de l'eix central i dret de les dues primeres plantes, perquè tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra granítica treballada. A més, la finestra del primer pis de l'eix esquerre té l'ampit sostingut per dues mènsules.</p> <p>La façana de migdia ha estat molt modificada per a adequar-la a les necessitats del restaurant.</p> | 08163-27 | Carrer del Mar, núm. 122 | <p>L’origen del carrer del Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.</p> <p>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</p> <p>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d'ús que incloïa el pagament d'una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</p> <p>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</p> | 41.6232129,2.6922966 | 474367 | 4607989 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96733-2703.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Destaca un rellotge de sol a la façana de migdia. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96734 | Cases del Carrer Tribala, números 65-93 i 99-113 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-tribala-numeros-65-93-i-99-113 | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p>Conjunt de cases de cos situades al carrer Tribala, en el tram entre el carrer Major i el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer. És un carrer que té una orientació sud-nord i aquest grup es troba amb les façanes orientades a llevant. </p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia d'edificis. És a dir, construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat i, en la planta pis, hi poden haver una o dues finestres.</p> | 08163-28 | Carrer Tribala, números 65-93 i 99-113 | <p>El topònim Tribala ja es documenta l'any 1679 i en una acta del Consell Municipal de l'abril de l'any 1696.</p> <p><span><span><span>El carrer de La Tribala està documentat l'any 1784 quan es fa referència a l'amplada de servitud de pas que han de deixar els propietaris de solars que estan construint les cases.</span></span></span></p> | 41.6264175,2.6859950 | 473843 | 4608347 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96734-2806.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Conegut també amb el nom de carrer de la Mitja Galta. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96735 | Cases del carrer de l'església, números 102-106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia-numeros-102-106 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XVII-XXI | <p>Conjunt de cases entre mitgeres aplegades a la zona de llevant de la sagrera, d'una mateixa tipologia, que han preservat l'estructura i bona part dels seus elements constructius, com ara els portals i finestres amb brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La llinda de la casa número 104C porta la inscripció de l'any '1766'.</p> | 08163-29 | Carrer de l'església, números 102-106 | <p>El carrer de l'Església es coneixia des de principis de 1930 fins l'any 1965 com el carrer d'Irlanda, com a reconeixement de la independència de l'illa.</p> | 41.6285865,2.6902650 | 474200 | 4608587 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2904.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96736 | Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-casa-del-carrer-de-mar-num-25b | <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XX | De l'edifici original només s'ha conservat la façana. | <p>L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.</p> <p>El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament amb balustrada i cornisa motllurada.</p> | 08163-30 | Carrer de Mar, núm. 25b | <p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p> | 41.6265381,2.6901779 | 474192 | 4608359 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96737 | Can Llorens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorens | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures, només trencada a la planta baixa per la substitució d'una finestra per una porta. Trobem l'entrada a la casa en l'eix central. És de llinda recta i porta de fusta, de doble batent. En els eixos laterals, hi ha una finestra reixada, a l'eix esquerre, i una altra porta a l'eix dret.</p> <p>En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb barana de ferro i dues finestres balconeres de llinda recta, als eixos laterals, amb les persianes de llibret. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat i llis. El fons clar destaca amb el gris blavós del sòcol i dues faixes verticals que emmarquen tota la façana, fent joc amb el pintat de les persianes. Completen el programa decoratiu tres franges esgrafiades amb motius geomètrics florals entre planta i planta i sota cornisa. Corona la façana una balustrada.</p> | 08163-31 | Carrer Major, núm. 37 | <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del Camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> | 41.6271292,2.6877840 | 473992 | 4608425 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96738 | Can Bertomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertomeu | XX | <p>Torre del tipus casa-jardí per estar als quatre vents i envoltada de jardí, tot i que a la façana de llevant queda un espai molt estret a causa de la construcció veïna. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de pavelló amb teules àrabs, i destaca una torre mirador a la part central, amb coberta piramidal.</p> <p>La façana destaca per la combinació de l'arrebossat llis amb el maó vist, present a la cornisa i a l'emmarcament poligonal de les obertures, la qual cosa li proporciona un aire vagament modernista.</p> <p>Un muret delimita amb la via pública. És de paredat mixt amb coronament de rajols de color groguenc de forma triangular. Disposa de dues portes d'accés, una petita al costat esquerre i una més gran per a vehicles al costat dret. Ambdues estan delimitades per pilars de maó vist amb coronament piramidal esglaonat de maons.</p> | 08163-32 | Carrer de Jaume Balmes, núm. 3-5 | 41.6254832,2.6893206 | 474120 | 4608242 | 1929 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96738-3203.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Manel Joaquim Raspall i Mayol | En el seu jardí es documenta un refugi de la Guerra Civil espanyola que no s'ha pogut visitar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96739 | Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52 | XX | <p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p> | 08163-33 | Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52 | 41.6239278,2.6952563 | 474614 | 4608068 | 1931 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml