API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96833	Fons de l'arxiu diocesà de Girona referent a Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-girona-referent-a-pineda-de-mar		XIX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons documental que es preserva a l’arxiu diocesà de Girona està centrat no en la parròquia de Sant Joan Baptista, erigida el 1970, sinó de la parròquia de Santa Maria que segueix de la següent manera:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1. Llibres sagramentals (matrimonis, òbits, Comunions Primeres i Solemnes) : </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 3 1 M1 Libro de Matrimonios en el que constan los celebrados en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1940)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 4 1 O1 Libro de Defunciones en el que constan las ocurridas en esta parroquia de Santa Maria de Pineda (1918 - 1939)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 1 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Primera Comunión en esta parroquia de Pineda (1939 - 1963)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 1 5 1 Comun. 2 Llibro Registro de los Niños y Niñas que han hecho la Comunión Solemne en esta parroquia de Pineda (1939 - 1969)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='FR'><span>2. Entitats i associacions de caritat:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 9 3 8 Caritas Llibre de comptes de la Caritas parroquial de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1968 - 1985)</span></span></span></span></span></p> <p>3. <span><span><span><span><span>Altres registres parroquials. Visites Pastorals:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 3 2 30 Visites Past. Llibre de Santa Visita pastoral de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1955 - 1977)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>4. Pastoral. Catequesi d’infants, joves i adults:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 1 Catecisme de les parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 5 1 30 Catecisme i Comun. 2 Catecisme de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar i sufragània de Santa Susanna, amb Comunions (ca. 1933)</span></span></span></span></span></p> <p>5. <span><span><span><span lang='CA'><span>Administració de Béns i rendes:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 3 8 Catino Anim., Comptes Libreta de Cuentas del Catino Animarum de Pineda (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Llibre de comptes de l'Obra de la parròquia de Santa Maria de Pineda (1975 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 1 8 Obra, Comptes Libro de Cuentas de Culto y Obra. Pineda (1939 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 11 2 8 Confr. Roser, Comptes Llibre de Comptes de la Administració del altar del Roser (1880 - 1950)</span></span></span></span></span></p> <p>6. <span><span><span><span><span>Confraries, congregacions, associacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 2 1 Confr. Roser, Confrares/ses Quadern dels confrares i confraresses de la Confraria del roser de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1955)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 1 Filles de Maria, Congreg. Llibre de Registre de les associades a l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (ca 1945)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 11 8 Filles de Maria, Comptes Llibre de Comptes de l'Associació de Filles de Maria de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1939 - 1972)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 12 1 Confr. Doctrina Crist., Div. Llibreta Registre de la Confraria de la Doctrina Cristiana de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1954)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 19 8 Apost. Oració, Comptes Asociación del Apostolado de la Oración. Libro de Caja (1956 - 1971)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Assoc. Eixerits, Reglament Reglament de l'Associació 'Eixerits' i 'Eixerides' i membres constituents de la junta rectora i associats (1933 - 1935)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Círculo de Estudio,Actes Llibre d'Actes de la Junta del Círculo de Estudio de Pineda de Mar (1943 - 1946)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 13 22 1 Exercicis parroq. Llibre d'actes de l'Obra dels Exercicis Parroquials de la Subdelegació de Pineda (1928 - 1930)</span></span></span></span></span></p> <p>7. <span><span><span><span lang='CA'><span>Organismes eclesials supraparroquials:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CAT ADG 3/226 16 1 10 <strong>Conferències</strong> Llibre de conferències Teológico-morals de Pineda (1952 - 1957)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>8. <span><span><span><span lang='CA'><span>Causes Pies i Fundacions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 8 8 Fundació Hortal-Tarrés Llibre de comptes de la Fundació Hortal-Tarrés de la parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar (1949 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p>9. <span><span><span><span lang='CA'><span>Comunitat de Preveres:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Comptes de la comunitat de preveres de l'església de Santa Maria de Pineda de Mar (1954 - 1978)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CAT ADG 3/226 18 8 Comun. Prev., Comptes Libreta de cuentas de la Comunidad de [Presbíteros] de Pineda (1911 - 1953).</span></span></span></span></span></p>	08163-105	Pujada de Sant Martí, núm. 12 (17004 - Girona).	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els arxius parroquials de més de 100 anys es conserven en l’arxiu diocesà ja que les disposicions diocesanes del Bisbat de Girona, des de fa anys, ho han previst, seguint les orientacions de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal espanyola. Així el decret episcopal sobre els trasllat dels arxius parroquials a l’arxiu diocesà de l’1 de març de 1986 i la Nota de Vicaria General de 13 de setembre de 2005, recordant i actualitzant les disposicions del decret de 1986.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De la documentació dels arxius parroquials, els llibres sacramentals (baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits), establerts des d’inicis del segle XVI, i també els llibres de testaments, tenen un gran interès per a les recerques genealògiques. Per això fa anys foren fotografiats i actualment es poden consultar a través del web de l’Arxiu Diocesà. Aquesta consulta es fa sempre a partir de les dades de més de 100 anys per assegurar-ne la seva privacitat d’acord amb les lleis vigents.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També molts dels arxius parroquials dipositats a l’arxiu diocesà contenen documentació d’altres activitats o realitats de la parròquia. Aquesta documentació ha estat inventariada i es troba a disposició de la consulta dels investigadors que volen estudiar alguna parròquia.</span></span></span></span></span></p>	41.6287800,2.6899230	474171	4608608	1880	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta parròquia existeix des de l'any 1052. El seu temple fou consagrat l’any 1079 pel bisbe Berenguer Guifré. L’església és dels anys 1509-1526, amb capelles laterals del 1553 i 1567. El temple ha estat saquejat en tres ocasions: l’agost de l’any 1545 pel corsari Dragut, el desembre de 1821 per l’exèrcit francès i el juliol de 1936 per la FAI. Dins el terme té un lloc de culte al barri de les Creus, i les capelles de Sant Jaume, construïda el 1477 i de Sant Antoni. Sense documentació antiga parroquial per pèrdua durant la Guerra Civil espanyola.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96838	Fons de l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona referent a Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona-referent-a-pineda-de-mar		XIX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva la documentació generada per la Diputació de Barcelona com a resultat de l’exercici de les seves activitats i funcions. La Diputació de Barcelona ofereix suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments, perquè puguin prestar els serveis locals adreçats a la ciutadania. Aquesta assistència i cooperació amb els ajuntaments queda reflectida en la documentació conservada a l’arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el cas del municipi de Pineda de Mar, es conserva la següent informació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l'any 1919, els plecs de condicions per optar a la subhasta per a la construcció de la biblioteca popular. De 1946, les anotacions sobre la reglamentació nacional del treball en les indústries de l’edificació. De 1941, el salconduit a favor d’Albert Comas, picapedrer que realitza treballs per al Servei en el taller de Florencio Daura, en el que hi consta que aquest s’ha de traslladar a Pineda a recollir unes pedres granítiques. Ho fa constar a efectes de circulació pel territori nacional, emès per Jeroni Martorell, cap del Servei. I de 1928, una anotació de l’acord de l’Ajuntament de Pineda de Mar de sol·licitar un préstec al <em>Banco de Crédito Local de España</em> pel valor de 60.000 amortitzable en 30 anys per asfaltar el carrer del Mar i construir la casa-quarter dels Mossos d’Esquadra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Servei de Patrimoni Arquitectònic (2024-085_Pineda de Mar), hi ha varies capses amb fotografies:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 236: imatges de la població, església de Santa maria, capella de Sant Antoni, Torre de defensa, Can Jalpí, casal de Santa Anna, pont de les Bruixes i instal·lacions esportives.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 571: dedicada a ferros i baranes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 624: dedicada a escultura – Altars de pedra del segles XIV-XV</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 658: Escultura – Imatges de Sants s. XVI,XVII-XVIII</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 666: Escultura – Trones</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 669: Escultura – Piques beneiteres</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 681: Escultura – Creus de Terme</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 860: Art romà – Arquitectura – Ponts i Aqüeductes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 879: Art Paleocristià i Visigòtic – Diversos</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Capsa 901: Prehistòria – Diversos.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Altres fotografies estan relacionades amb la biblioteca popular i amb la biblioteca Manuel Serra Moret, totes elles relacionades amb imatges de l’interior, adequació de les sales de consulta, lectura i obres de varies èpoques, incloses les de ampliació. També es localitzen imatges de l’Orfeó Monterverdi, de la Casa Consistorial i de la Inauguració de la plaça de la República amb Manuel Royes i Vila, president de la Diputació de Barcelona, parlant amb Josep Lluís Fillat i Claver, alcalde de Pineda de Mar, en presencia d’altres personalitats.</span></span></span></p>	08163-110	Carrer Mejía Lequerica, núm. 1 (08028 - Barcelona).	<p>L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona està ubicat al recinte de la Maternitat de les Corts (Barcelona), construït al segle XIX per acollir infants abandonats i mares solteres. L’obra es deu a l’arquitecte Camil Oliveras. L’any 1890 s’inicià la construcció del Pavelló de Lactància, i el 1891 el de Desmamats. El 1893 l’espai dedicat a la bugaderia, actualment seu de l’Arxiu General fou rehabilitat per l’arquitecte Norman Cinnamon.</p> <p>L’Arxiu General conté bàsicament la documentació generada per la institució en relació amb els municipis catalans des de 1830 fins als anys seixanta del segle XX i la ingressada per entitats i persones privades. I també custòdia documents textuals, fotogràfics, audiovisuals, cartogràfic i material sonor i gràfic que s’organitza segons el quadre de fons documental següent:</p> <ul> <li>Administració local (són els fons generats per entitats públiques que integren l’administració local, des de la Diputació de Barcelona [1822]-...; Diputació Provincial de Catalunya [1812 – 1822]; Junta Provisional de Catalunya [1820]; Junta Superior Governativa de Catalunya, [1835] i Mancomunitat de Catalunya [1914-1923/1925]).</li> <li>Entitats dependents o vinculades de la Diputació de Barcelona (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar [1922-2009]; Escola Superior d’Agricultura de Barcelona; Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; Patronat de la Muntanya del Montseny; Consorci de Comunicació Local, etc...</li> <li>Institucions de caràcter local d’àmbit provincial i autonòmic (Casa de la maternitat [1853-1988]; Junta de Carreteres [1847-1874]; Junta d’Armament i Defensa [1836-1837]; Comissió de Carreteres [1834-1843]; Casa de la Moneda [1843-1847] o la Comissió Hospitals Militars [1823-1825], etc...</li> <li>Fons Generats per la Generalitat de Catalunya (Segona República [1931-1938].</li> <li>Fons Privats, generats per persones, famílies, empreses, etc. ( Lola Anglada i Sarriera, Família Junyer i Canals, Antoni Gallardo i Garriga, Emili Juncadella i Vidal, Josep Maria Soler i Coll, Día Gráfico, etc.</li> <li>Col·leccions o conjunts inorgànics de documents reunits i ordenats, independentment de la seva provinença.</li> </ul>	41.6276633,2.6894805	474134	4608484		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Informació facilitada per l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96840	Fons documental i gràfic referent a Pineda de Mar a l’Arxiu Gavín	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-grafic-referent-a-pineda-de-mar-a-larxiu-gavin		XX-XXI		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, conserva 59 fotografies en blanc i negre que comprenen els anys 1910 i 1985, corresponents a tretze edificis religiosos. També es poden consultar uns quaranta articles de premsa i fulletons, deu goigs, un centenar de postals i fotografies en blanc i negre i en color i, finalment, vàries monografies i un exemplar del Cançoner de Pineda, de Sara Llorens de Serra que conté 238 cançons i 210 tonades.</span></span></span></span></span></p>	08163-112	Carretera C-12, Qm. 181 (25612-Os de Balaguer, La Noguera-Lleida)	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'Arxiu Gavin és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes dels Pares Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre <em>Guiness</em>. A inicis del anys vuitanta Gavin fa donació a la Generalitat de Catalunya del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavin es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</span></span></span></span></span></p>	41.6276223,2.6894831	474134	4608479		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural		2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'Arxiu Gavin ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavin. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1.500 m. lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavin es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavin. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya, incloent-hi la Catalunya nord, Andorra, i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97043	Catifes de Corpus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus	<p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XIX-XXI	darrerament s'ha deixat de fer.	<p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p>	08163-172	Pineda de Mar, s/n		41.5491600,2.2416200	436751	4600000		08163	Pineda de Mar	Obert	Regular		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social		2024-10-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97047	Aplec de la Mare de Déu de Gràcia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia	<p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p>	08163-176	Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n	<p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p>	41.6287567,2.6898345	474164	4608606		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social		2024-09-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar.		2116	4.1		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97149	Fons documental de l'Associació de Veïns del Poblenou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-del-poblenou		XX		<p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys 1972 i 1985. Ocupa un total de 0,26 m. lineals, en suport paper i fotografies (2 positius en color, còpies, i 13 positius en blanc i negre, 8 fotografies diferents).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (esborranys d’estatuts), documentació d’òrgans de govern, on hi ha poca presència d’actes i molta presència de documentació relacionada amb els socis, documentació administrativa, principalment correspondència i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica (encara que amb poca presència) i documentació de la projecció pública de l’entitat, on les publicacions i els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les parts de correspondència, instàncies i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació de veïns i a les necessitats existents en el barri. Una de les principals funcions de l’entitat era la gestió de les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri.</span></span></span></p>	08163-191	Carrer Ciutadans, núm. 4-6	<p><span><span><span>El barri de Poblenou va patir en poc temps un increment important de població, a causa de la immigració, i mancaven molts dels serveis principals: sanitari, escolar, neteja, vigilància, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És per això, que al gener de 1971, un grup de veïns i veïnes de Poblenou es va reunir amb la intenció de crear una associació pel barri. Al 6 de març de 1971, es redacten uns estatuts que seran presentats al Governador Civil i aprovats al 23 de febrer de 1972. Els objectius de l’associació, segons consta en els estatuts, són vetllar pels interessos del barri, millorant els serveis, fomentant la cultura i afavorint el comerç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al maig de 1975 se celebra la primera festa de la Primavera, festa que més tard esdevindrà la Festa Major de Poblenou. Al novembre de 1977 surt publicat el primer número del <em>Butlletí </em>(element per informar al barri de les qüestions d’interès). Al mateix mes es demana la instal·lació de cabines telefòniques i l’adequació del Passeig Costa Brava. Una altra de les activitats realitzades en aquest període és la projecció de pel·lícules de cinema per a la gent del barri. L'any 1980 es formulen queixes sobre el mal estat dels carrers, la brutícia de molts solars, la manca de places i espais amb instal·lacions esportives, la necessitat d’una biblioteca, etc. Al setembre de 1982 s'enderroca un transformador elèctric situat a l'avinguda de la Hispanitat, una de les reivindicacions més importants realitzades per l'associació. A partir de 1985, i fins el 1987, l'associació es limita a organitzar la Festa Major: A partir d'aquell moment, es crea des de l’Ajuntament, una comissió de festes, que serà la que agafarà el relleu de l’organització de la Festa Major de Poblenou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de llavors, l’activitat de l’associació queda una mica parada i a l’abril de 1990 desapareix l’associació i n’apareix una de nova amb nous estatuts i nova junta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nombre de socis que van formar l’associació des dels inicis al 23 de febrer de 1972 era de 7. De gener a març de 1974 hi ha un increment de 26 socis més. A partir de llavors, les inscripcions són més o menys progressives fins arribar als 223 socis, el 14 de març de 1979. L'1 de maig de 1979 hi ha un total de 94 inscripcions noves. A partir de llavors fins l'última inscripció del llibre de socis de l’1 de juliol de 1983, el total era de 359 socis.</span></span></span></p>	41.6277296,2.6895217	474137	4608491		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97150	Fons documental de l'Associació de Veïns Tramuntana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-tramuntana		XX		<p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span>1978 i 2008</span>. Ocupa un total de 0,40 m. lineals, en suport paper i fotografies (46 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (estatuts i instàncies de legalització). Documentació d’òrgans de govern, on hi ha la presència de documentació de la junta directiva (membres de la junta i renúncies de càrrecs), actes de reunions (llibre d’actes, actes soltes i convocatòries d’assemblees) i de socis (llibre de registre de socis i un carnet de soci de la primera època). També hi ha documentació administrativa, principalment correspondència, i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica, amb presència de comptabilitat general, activitats i documentació de subvencions. Aquesta última amb molta presència, a causa de la gran quantitat d’activitats culturals que realitzava l’associació. També, documentació de la projecció pública de l’entitat, on els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les sèries de correspondència, instàncies d’activitats i de demanda a l’Ajuntament i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació i a les necessitats existents en el barri i el poble. Era una de les principals funcions de l’entitat les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri/poble i la realització d’activitats culturals.</span></span></span></p>	08163-192	Carrer Ciutadans, núm. 4-6	<p><span><span><span>El barri del Carme va començar a urbanitzar-se a partir de 1962 amb els edificis de davant de la plaça del Carme i el carrer de Sant Jordi. Setze anys més tard, al 1978, un grup de veïns que ja formaven part de comunitats de veïns van decidir-se, a causa de les necessitats del poble i del barri, a crear una associació de veïns i veïnes. Tot i que, tal com es manifesta als estatuts, l’àmbit d’actuació de l’associació és de tot el poble de Pineda de Mar, exceptuant el barri de Poblenou i el de Les Creus, l’associació actuava principalment al barri del Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era un barri de relativa nova formació, les necessitats de millores als carrers, places, solars, enllumenat, serveis, etc., eren evidents i és en aquest camp que l’AAVV Tramuntana dedicarà gran part dels seus esforços, sobretot, durant els primers 15 anys. Als anys noranta, el caràcter reivindicatiu de les associacions de veïns s’ha perdut i les associacions es dediquen a aspectes de caràcter més cultural. Aquest fet es pot explicar potser per tenir els barris les necessitats socials cobertes per la bona feina feta els anys anteriors i l’adhesió dels associats més involucrats a partits polítics locals des d’on gestionarien les possibles problemàtiques socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1978, es presenten al Govern Civil de Barcelona els estatuts de l’associació perquè pugui ser legalment constituïda i al següent any es presenten els llibres de caixa, de registre de socis i d’actes per a que siguin legalitzats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els estatuts, els objectius de l’associació és la de millora dels serveis públics, la defensa dels drets comuns dels veïns, la col·laboració amb la conservació i millora del poble, la relació amb escoles i AMPAs per a millorar l’educació dels alumnes, fomentar activitats culturals i festes veïnals i relacionar-se amb altres associacions de veïns del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació és declara no vinculada a partits polítics ni a sindicats, i l’àmbit d’actuació és de tot el municipi de Pineda amb excepció del barri de Poblenou i el de Les Creus, ja que aquest dos barris ja tenien les seves pròpies associacions de veïns constituïdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del principi de la seva creació s’alternava l’organització d’activitats culturals al barri del Carme, com van ser la festa del barri del Carme (1981), Revetlla de Sant Joan (1983), Marxa Popular (1987), etc., amb actes de reivindicació de millores al barri, com van ser les fortes disputes per l’obertura d’una farmàcia (1983-1985), les demandes de neteja de solars abandonats, el canvi de noms de diferents places del barri, el manteniment de carrers i places, etc. És a partir dels anys noranta, tal com s’ha explicat abans, que l’associació va perdent el caràcter reivindicatiu i es dedica principalment a aspectes culturals (festes del barri, xocolatades, actuacions musicals, participació a actes culturals del poble, etc.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a actuacions destacades se’n poden citar tres:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 8 de març de 1981, es decideix editar la revista <em>Contrapunt</em> d’informació municipal, donant suport als redactors i sempre supervisada per l’associació, al 5 de juny de 1984, la junta aprova la creació del grup de Timbalers de Tramuntana amb capacitat per a nou membres i al 22 de juliol de 1985 s’aprova la creació del grup de Majorets de l’associació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’evolució de socis inscrits a l’associació, s’observa que a 1 de gener de 1980, en el primer registre de socis, hi consten 12 persones inscrites. Mes a mes, es va anar incrementant el nombre de socis fins arribar a un nombre total de 151 el maig del mateix any. Fins el 3 d’abril de 1985 es van registrant socis nous arribant a un total de 168 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No és fins al 25 de setembre de 2004 que es torna a reprendre el registre de socis nous amb un total de 38 socis registrats fins l’1 d’octubre de 2004.</span></span></span></p>	41.6276753,2.6894268	474130	4608486		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97151	Fons documental de l'Associació de Comerciants	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants		XX		<p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p>	08163-193	Carrer Ciutadans, núm. 4-6	<p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p>	41.6276673,2.6894322	474130	4608485		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97152	Fons documentals dels Cantaires de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-dels-cantaires-de-pineda		XX		<p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat coral en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1928 i 1978</span>. Ocupa un total de 0,5 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon, en gran part, de documentació relacionada amb l’activitat principal de l’entitat, és a dir, el cant coral. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són els dos estatuts que es van aprovar al llarg de la història de l’entitat i part de documentació comptable, tant a nivell general, com són els llibres de comptes, com a nivell particular d’activitats concretes, com són les despeses per la realització d’activitats corals o els ingressos per les cantades de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la documentació musical, hi ha un gran volum de lletres de cançons, sardanes, caramelles, sarsueles, jotes, etc., encara que moltes són còpies, suposem per a poder repartir entre els cantaires a l’hora d’assajar i/o actuar.</span></span></span></p>	08163-194	Carrer Ciutadans, núm. 4-6	<p><span><span><span>La primavera de l'any 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins al 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa, prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de l'any 1948 es van aprovar els nous estatuts. Al mes de setembre de 1951, l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></p>	41.6276853,2.6896039	474144	4608487	1928	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola		L'estendard de l'entitat, de 1928, també es troba a l'Arxiu Municipal.		56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97153	Penó dels Cantaires de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-dels-cantaires-de-pineda		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Penó o estendard, usat com a insígnia representativa dels <em>Cantaires de Pineda</em>. Consta d'una tela de seda i vellut, rectangular, brodada amb uns gafets, també de vellut cosits i rematats per reblons (en manca un a la part superior) que se sosté damunt d'un bastidor en forma de creu que normalment fineix per gallardets als extrems. La part inferior està rematada per quatre llenques verticals i passamaneria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, sobre una tela de seda beix hi ha, en primer lloc, brodat amb fil de color grana, el nom de l’agrupació: “Els Cantaires / de Pineda”. Dessota, destaca un escut brodat amb fils d’or i argent. A l’interior un òvul amb un pi pinyoner i les onades del mar. A l’exterior hi ha quatre coloms blancs a la part superior i unes fulles de llorer florides a la part inferior, a més de l’any fundacional “1928” en fils de color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La línia que limita el penó està doblada i recosida amb fil de color grana resseguint la forma rectangular amb l’excepció de la part inferior que imita els merlets d’una torre fortificada. </span></span></span></span></span></span></span></p>	08163-195	Carrer Ciutadans, núm. 4-6	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primavera de 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins el 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa i prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil espanyola es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de 1948 es van aprovar els nous estatuts. El mes de setembre de 1951 l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. El 24 d’octubre de 1954 van celebrar els 25 anys de la creació de l’entitat. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></span></span></p>	41.6277134,2.6895931	474143	4608489	1928	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Física		Patrimoni moble	Objecte	Pública	Científic/Cultural		2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				52	2.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97154	Fons documental de la fàbrica Moreno Maldonado	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fabrica-moreno-maldonado		XX		<p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1934 i1993</span>. Ocupa un total de 1,2 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon majoritàriament de documentació de temàtica econòmica. És a dir, llibres de comptabilitat, llibres de compres, llibre de vendes, llibre de balanços, o inventaris. També està compost per documentació del personal i recursos humans (fulls salarials, declaracions de subsidis i seguretat social, etc.). També es conserva, encara que en molt poca presència, documentació de producció i fabricació (llibres de consum de telers, etiquetes de productes, material comercial, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a documentació administrativa interna, correspondència, o llibres d’actes, etc., és pràcticament inexistent. Cronològicament, dels primers 10 anys només es conserven vuit llibres de legislació laboral de 1934 a 1939. És a partir de 1941 quan el gruix de la documentació és més important, especialment a partir de 1949 fins al 1988.</span></span></span></p>	08163-196	Carrer Ciutadans, núms. 4-6	<p><span><span><span>La primera notícia que trobem a l’arxiu de la fàbrica és anterior a l’aparició com a titular de Paulino Moreno Porras, que és el primer titular que tenim referència segons la documentació tractada. És als expedients d’altes de contribució industrial que a l’octubre de 1921 ens consta la primera instal·lació d’una fàbrica al mateix emplaçament a nom de la societat Juncosa & Pera. </span></span></span>Aquesta societat dona de baixa a l’abril de 1930, dos telers circulars i una màquina de voretar. Al desembre de 1930 es dona de baixa totalment de l’activitat amb vint-i-dos telers circulars, sis màquines de voretar i una màquina d’aprestar.</p> <p><span><span><span>Al gener de 1931, Joaquim Pera i Boada, una de les parts de l’anterior societat, dona d’alta disset telers circulars, cinc màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Aquesta titularitat es dona de baixa totalment al maig del mateix any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als expedients d’alta de la contribució industrial del quart trimestre de 1931, per tenir efecte a la matrícula de 1932, apareix per primera vegada com a titular de la fàbrica Paulino Moreno Porras donant d’alta cinc telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. A juliol de 1932, aquest mateix titular dona d’alta cinc telers circulars i a l’abril de 1934 dona d’alta cinc telers circulars més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dades concorden amb les que apareixen a les relacions de contribució industrial anuals, on al 1932, Paulino Moreno Porras declara deu telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1934 consten quinze telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1935 apareix una ampliació de maquinària amb dinou telers circulars, tres màquines de voretar i una màquina d’aprestar. No és fins l'any 1941 que consta una nova ampliació amb trenta dos telers circulars, tres màquines de voretar i dues màquines d’aprestar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1942, a la relació de matrícula de contribució industrial també apareixen els cavalls de vapor (CV) que genera tota la maquinària, essent aquest any d’1CV i mig. A partir de 1946 ja no apareix la quantitat de maquinària i només fa referència a la potència (CV) que genera la fàbrica que oscil·la entre 6 CV i quart i 5 CV i quart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1955 apareix un titular nou de la fàbrica, passa a ser Moreno Maldonado, SL. Al 1961 es dona de baixa l’empresa per a passar a legalitzar-se segons el “<em>Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas</em> ” (RAMINP). L'any 1968, hi ha un canvi de titularitat de l’empresa i passa a ser Carlos Maldonado, SA, una de les dues parts de la societat anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1971 Carlos Maldonado Vall demana un trasllat a un local del carrer de l'Església número 99, per a col·locar més maquinària, ja que el local inicial del carrer de Mar número 64 era insuficient. Al 1988 dona de baixa l’activitat del carrer de l'Església i es traspassa a un particular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica inicial del carrer de Mar, tanca definitivament l'any 1993.</span></span></span></p>	41.6276613,2.6894295	474130	4608484		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola				56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97159	Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona				<p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p>	08163-199	Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona).	<p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol>	41.6268972,2.6868915	473918	4608400		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo		Legal i física		Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural		2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Sara Llorens i Carreras			56	3.2		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97800	Benedicció de l'aigua de mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/benediccio-de-laigua-de-mar		XIX-XX	Només es conserva documentalment.	<p>Antigament, entre finals del segle XIX i principis del segle XX, els pescadors de Pineda de Mar tenien el costum de beneir l'aigua del mar. Es realitzava pel mes de maig i es feia per assegurar una bona collita de peixos a l'igual que les benediccions que es feien el dia de la Santa Creu, el 3 de maig, pretenien assegurar una bona temporada sense tempestes que malmetessin les collites dels camps.</p> <p>D'aquest costum, només ens han arribat unes referències documentals del diari <em>La Costa de Llevant</em> que adjuntem a continuació:</p> <ul> <li>'Com de costum, lo dia de l'Ascenció va ferse la professó de rogativas anant a benehir lo mar. Lo passeig y'l barri de mar estaban encatifats ab flairosa ginesta, rosas y altres flors y las finestras engalanadas ab domassos y altres robas' (La Costa de Llevant, 24 de maig de 1903).</li> <li>'Se celebrá com tots los anys la d'anar a benehir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 3 de juny de 1905, pp. 14).</li> <li>'Ab gran concurrència de maynada ab banderas y pendons se celebrá la acostumada y tradicional d'anar a beneir l'aygua de mar' (La Costa de Llevant, 30 de maig de 1908).</li> </ul>	08163-236	Pineda de Mar, s/n.		41.6212890,2.6948047	474575	4607775		08163	Pineda de Mar	Obert	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Sense ús		2024-09-16 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				63	4.5		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97937	El Cançoner de Pineda	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canconer-de-pineda	<p>FERRER, Josep i PUJADAS, Joan (1997). <em>Biblioteca popular Manuel Serra i Moret. 75 anys d’història (1922-1997)</em>. Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2006). <em>Rondallari de Pineda</em>. Introducció i estudi de Josefina Roma ; il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara. <em>El Cançoner de Pineda</em>: 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Alta Fulla, 1992. XIV, 359 p. (Facsímil, Barcelona : Horta, 1931).</p> <p>LLORENS, Sara (2021). <em>El Cançoner de Pineda</em>. 238 cançons populars amb 210 tonades. Barcelona: Farell editors i Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>LLORENS, Sara (2004). <em>Epistolari : 1901-1954.</em> Recull, prefaci notes i edició de Joan Pujadas ; pròleg de Josep Ferrer i Costa. Barcelona : Fundació Pere Coromines. </p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2014). <em>Àlbum Sara Llorens: articles de prosa, folklore i política. Reedició dels opuscles Petit aplec d'exemples morals i Monòlegs per a infants.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> <p>ROMA, Josefina (2006<em>). Sara Llorens, Rondallari de Pineda</em>. Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p>	XX		<p>El cançoner de Pineda, publicat per primera vegada l'any 1931 i reeditat l'any 2021, és un recull de <span><span><span><span lang='CA'>238 cançons i 210 tonades fet per Sara Llorens des de 1902. Està dividit en nou blocs temàtics: cançons de capta; balls; cançons de bressar; cançons de mar; cançons de l’art de la terra; cançons de menar bestiar; cançons de tonada coadjuvadora, que poden ser cavalleresques, amoroses i llegendàries o de lladres, històrico-polítiques o satíriques; cançons de diada i d’època, on trobem nadales, de lladres, goigs de porta, cançons d’enramades i altres festes de carrer o cançons d’advent. El darrer grup són cançons de tonada evocadora, que es divideixen en bàsiques o religioses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La importància de l’obra situa Sara Llorens en la primera dona folklorista de Catalunya i els Països Catalans. No només pel volum aplegat en un ingent treball de camp, sinó també amb els criteris i la metodologia etnogràfica emprada. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Com diu ella mateixa a la introducció de l’obra: “Cal advertir, en començar, que aquest aplec és fet amb mires purament folklòriques; de manera que quedaria decebut qui esperés trobar-hi un conjunt de cançons triades o una especial depuració en cada una d’elles. Com en un recull d'arqueòleg o d'historiador [...] tota tria o depuració hauria desvirtuat el caràcter del mateix, que no és altre que el de la veritat popular [...]. Així és el nostre Cançoneret. Espontani; sense retocs, sense aditaments ni llimadures [...] Els reculls folklòrics no poden ni han de fer-se d'altra manera. Són l'expressió de l'ànima popular i no d'una selecció”.</span></span></span></span></p>	08163-240	Pineda de Mar, s/n.	<p><span><span><span><span lang='CA'>Com ja hem dit, aquest aplec comença l'any 1902, paral·lelament al recull del Rondallaire. Josep Ferrer i Joan Pujades, expliquen en el pròleg de la reedició de l'obra de 2021, que puntualment va comptar amb la col·laboració del compositor Joan Masó i Goula (1876-1910), que en feia la transcripció musical. Quan tenia la feina força enllestida va patir un atac de cor que li va provocar la mort i gran part del material es va perdre. Llavors, Sara Llorens, per comptes de renunciar-hi, va tornar a començar. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>La represa es fa a partir de 1928, amb la col·laboració del músic de Calella Josep Budí i la revisió final per part del mestre Francesc Pujol, que en aquell temps era el sots director de l’Orfeó Català.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1929, Serra Pagès proposa a Sara Llorens que cedeixi el material aplegat a l’obra del Cançoner Popular de Catalunya, però ella prefereix, publicar-ho primer com un corpus unitari. L’1 de febrer de 1929, mor Serra i Pagès i el Cançoner no es publica fins el 1931. </span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>Finalment, Josep Massot i Muntaner descriu en l’Inventari de l’Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que l’any 1930, Sara Llorens fa donació de 36 cançons i 86 corrandes i l’11 de febrer de 1933 de tot l’original del Cançoner de Pineda.</span></span></span></span></p>	41.6275550,2.6895368	474139	4608473	1902-1931	08163	Pineda de Mar	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social		2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Sara Llorens i Carreras	Sara Llorens (1881- 1954) fou una destacada folklorista i escriptora, nascuda a Lobos (Argentina) d’una família pinetenca. Retorna a Pineda de Mar l’any 1885, estudia magisteri a Barcelona i amplia estudis a 'l’Escola d’Institutrius i altres carreres per a la dona de Barcelona'. Allí el seu mestre és el folklorista Rossend Serra i Pagès, que la introdueix en l'estudi del folklore. Es casa amb Manuel Serra i Moret, polític de la Unió Socialista de Catalunya, que fou alcalde de Pineda e Mar. Impulsa nombroses accions culturals com la construcció de la biblioteca popular. La tuberculosi marca la seva vida però no l'impedeix fer un magnífic treball de recerca etnogràfica. La Guerra Civil espanyola fa que s’hagi d’exiliar, primer a l’Argentina (1938) i després a Perpignan (1948), on mor l’any 1954. Publica Petit aplec d'exemples morals (1906) i el llibre de narracions Monòlegs per a infants (1918). Pòstumament apareixen el Rondallaire de Pineda (2006) i Llegendes secretes (2016). També s'ha publicat el seu Epistolari (1901-1954) (2004) i l'Àlbum Sara Llorens (2004).		62	4.4		21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96941	Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p>	08163-154	Passeig Marítim , s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p>	41.6214739,2.6907706	474239	4607796		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Social	Arbre o arbreda d'interès	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora.		2151	5.2	2211	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96756	Castell de Montpalau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montpalau	<p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BENITO, Pere; BOLÓS, Jordi; MARTÍ, Cristina i JUHÉ, Enric (1992). El castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 508-509.</span></span></span></span></p> <p>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ, Cristina; JUHÉ, Enric i PLADEVALL, Antoni (1992). Sant Miquel del castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 509-510.</span></span></span></span></p> <p>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). 'Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant', dins <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalan</em>s, 1927-1931, VIII. Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. C. 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana', dins <em>Ampurias</em> IV . Barcelona.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p>	XI-XVIII	S'han enrunat diferents murs, entre els quals es troba la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell.	<p>Els murs que corresponen al castell medieval defineixen un recinte de planta quadrada, d'uns 28 m. de costat. Són fets amb carreus irregulars disposats en filades horitzontals i lligats amb morter de calç. Els angles són de carreus ben escairats amb una pedra més groguenca que la resta. En el mur de la façana sud, es conserva en molt bon estat una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt, a l'exterior, i llinda plana, a l'interior. La pedra de la finestra és del mateix material que els escaires de la façana.</p> <p>Dels murs que tancaven el recinte per la banda est i nord, només es conserva l'arrencada o els fonaments. Manca tot l'angle nord-est. Al centre del castell, sobre un massís de roca, s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Tenia un diàmetre de 6,5 m. i el gruix de les parets era d'1,45 m. El mur de l'angle nord-est fa poc més de 13 m. Està inclinat 45º respecte els anteriors. Als extrems es veu l'arrencada de sengles murs, dels quals el que es troba a llevant, s'uneix amb el mur est del recinte del segle XV. En el punt on s'uneixen aquests murs i l'esmentat primerament, hi ha les restes de la capella. Aquesta es troba situada en un nivell inferior al del mur del segle XV, que sembla inutilitzar-la, mostrant que és posterior. </p> <p>Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. </p>	08163-50	Turó de Montpalau, s/n.	<p>Documentat el 1082, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Castell termenat. A Umbert i Socardís els succeí en el senyoriu del castell , el seu fill Guillem Umbert. L'any 1088 estava casat amb Guillerma.</p> <p>Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins l'any 1574, quan es ven a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona.</p> <p>Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar, per via matrimonial, als ducs de Medinaceli (segle XVIII).</p> <p>Fou Bernat de Cabrera que reparà al segle XIV el castell. Se suposa que en aquesta època és quan el castell rebé l'estructura arquitectònica que actualment s'albira malgrat el seu enderroc. Dels Cabrera passà, per venda, als Montcada (1566), i d'aquests passà, per via matrimonial, a la casa ducal de Medinacelli (1756).</p>	41.6421791,2.6703590	472548	4610102		08163	Pineda de Mar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5006.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5007.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5008.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5009.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5011.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIN	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, actualment coberta en la seva totalitat per la vegetació.	94\|85	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96768	Aqüeducte de can Cua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua	<p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p>	II-III dC.		<p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p>	08163-62	Can Cua, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p>	41.6413788,2.6813071	473459	4610009		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Científic/Cultural	BCIN	2024-11-05 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica.	83\|80	49	1.5	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96793	Creu de terme de can Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-can-quintana	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del aptrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XIV		<p>La creu de can Quintana es troba en el pati de la casa, al costat del camí Ral, com a creu de terme que és, per protegir els viatgers. Es tracta d'una creu gòtica del segle XIV.</p> <p>Està unida al fust mitjançant un nus o llanterna octogonal. A l'anvers, hi ha la imatge del Sant Crist crucificat acompanyat de la Mare de Déu, en el braç esquerra, i de la imatge de Sant Joan Evangelista al costat dret de la mateixa. A l’altre costat hi figura la Mare de Déu amb el Nen acompanyats de dos àngels amb filacteris a cada braç de la creu. La part superior apareix decorada amb motius vegetals. A la macolla, de planta octavada, hi figuren imatges de diversos sants i màrtirs, dos d’ells sostenen un escut heràldic.</p>	08163-76	Carrer Major, núm. 62	<p>La creu es conserva gairebé intacta gràcies al fet que la família Quintana tingué cura d'amagar-la i restaurar-la un cop acabada la Guerra Civil espanyola, l'any 1948.</p>					08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7601_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96793-7604bcsalvany5454full.jpg	Legal	Gòtic\|Medieval	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	BCIN	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Les creus de terme són creus monumentals de pedra, situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida.	93\|85	47	1.3	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96802	Escut de la façana de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-facana-de-lesglesia	<p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p>	XVI		<p>Antic escut nobiliari, de pedra incorporat a la façana de l'església de Santa Maria de Pineda. Josep Ferrer Costa i Joan Pujadas Marquès (1998), avancen que podria pertànyer a una tomba de la família Oliver. Representa l'escut de la universitat de la vila de Pineda, amb el pi sobre camper, envoltat de la inscripció d'un òbit, que diu:</p> <p>horitzontal: ' OBITAE MARTTHIANO' / 'ALBERTIS. MARTIANO //'</p> <p>vertical dret: 'PRIOR BEATE MARIE / DE OLIVIS //'</p> <p>horitzontal al peu: ' ANTICVS. VERO ALBERT' / 'EIVSNEPOS.</p> <p>vertical esquerra: 'ETIAM ET RECTORES' / HVIS ECCLESIE'</p>	08163-82	Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n	<p>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Mont-palau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</p> <p>El primitiu temple romànic es substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ens ho recorda amb la següent inscripció: «<em>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</em>»</p> <p>L’autorització per fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com can Jalpí, el mas Cànovas o can Castellar, construint-hi alhora torres de defensa.</p> <p>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es construeixen dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravada l’any de construcció (1718) i el campanar, a més de la façana barroca.</p> <p>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</p> <p>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</p> <p>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior del segle XIV o XV.</p>	41.6287519,2.6897229	474155	4608605		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96802-p1630983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96802-dsc8423.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIN	2024-12-11 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94	47	1.3	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96805	Torre de defensa de can Cànoves	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-canoves	<p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</p>	XVI		<p>Torre de defensa o de guaita de planta quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes. L'accés es fa des de l'interior de la casa, mitjançant el cos annex que uneix la torre i la masia. Una escala de cargol de pedra comunica les diferents plantes. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta d'estil gòtic amb arcs conopials, on sobresurten dues cares, d'una dona i d'un home, a l'intradós. </p> <p>El parament és irregular excepte les llindes i brancals de les finestres i les pedres cantoneres que són carreus de pedra ben escairats.</p>	08163-85	La Mora, s/n	<p>La primera referència documental del mas data de l'any 1148. L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar aquesta torre que servia d'amagatall i refugi; en cas de produir-se un atac, Només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia llavors inaccessible. Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII. Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> <p>Després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia d'amagatall i refugi. En cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven amb la casa per esdevenir així inaccesible.</p>	41.6393658,2.6766421	473069	4609788		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8506.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Per sota del finestral gòtic sembla que hi hauria hagut un rellotge de sol, del qual no en queda cap rastre.	94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96806	Torre de defensa de Santa Anna de Manola o Merola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-santa-anna-de-manola-o-merola		XVI	Força enrunada, coberta de vegetació i amb grafits a l'interior.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, amb alambor, de planta circular situada a la façana de llevant de la casa de Santa Anna de Merola, que fou bastida al seu entorn, quedant envoltada per la construcció. En una fotografia de l’any 1930 només és visible la façana de llevant. Des de l’exterior també s’observen dues obertures, de dimensions reduïdes i superposades en dos nivells diferents. La finestra inferior és la més petita; conserva en bon estat els dos brancals però té l’ampit i la llinda partits, probablement degut a l’arrencament de la reixa. La segona finestra presenta una petita motllura tan a nivell dels brancals com de la llinda. Per sota de l’ampit hi ha una reparació feta amb maó pla. El parament és de pedra irregular, collat amb argamassa. En alguns indrets es conserva també l’arrebossat exterior fet amb morter de calç. Es desconeix l’alçada exacta de la torre i si estava coronada per corseres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquesta mateixa façana, l’heura recobreix totalment el que a primera vista es podria interpretar com un contrafort, i que en la fotografia més antiga esmentada anteriorment semblaria que tindria també una altre funció formant part d'un altra construcció adossada que sobresortia cap enfora i que ja s’havia començat a ensorrar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’interior del casal, entre les moltes parets ensorrades hi ha l’enderroc d’una part important de la torre que, segons la fotografia a principis de segle XX havia tingut una coberta de teula. Els murs a la seva base tenen una potència d’1,50 a 1,60 cm de gruix. Es conserva el primer pis, al qual s’hi accedeix per un orifici practicat per sota de la volta, encara conservada. Està construïda amb pedra i disposada verticalment formant cercles concèntrics. A l’interior, el mur també està arrebossat amb morter de calç i hi ha senyals d’actes vandàlics. La part superior està força enrunada amb una obertura a llevant del primer pis. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El recobriment per una heura de grans dimensions impedeix veure l’estat dels paredats superiors, però s’endevinen algunes esquerdes estructurals que es van obrir inexorablement amb el pas del temps.</span></span></span></span></span></span></p>	08163-86	Camí de la torre de Manola o de Santa Anna.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa de Santa Anna de Merola rep el nom per la capella de dedicada a la santa que estava situada, segons les restes conservades actualment, a mà dreta de la façana principal situada a ponent. Els paraments d’aquesta capella es podrien correspondre amb una construcció del segle XVII o inicis del XVIII. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En època medieval, la casa és un alou del castell de Montpalau. És molt possible que la torre sigui anterior a la construcció d’aquest casalot. </span></span></span></span></span></p>	41.6319476,2.6692610	472452	4608966		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-02-afcecemcx5472vista-lateral-de-la-torre-de-santa-anna1930-09-28.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96806-06.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	També rep el nom de torre de Santa Anna de Merola, torre de Merola i torre de Manola.	94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96807	Torre de defensa de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-sant-jaume	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p>	XVI		<p>La torre de Sant Jaume, aixecada al costat del mas Castellar, és una de les tres torres de Pineda de Mar de secció circular. De totes, és la més ben conservada. És homònima amb el turó, la font i l'ermita dedicada a Sant Jaume, on s'hi celebra anualment un aplec.</p> <p>Té la base en alambor o atalussada i diverses obertures, algunes d'elles espitlleres. Es comunica amb la masia mitjançant un pont situat a l'alçada de la primera planta i disposava de corsera de la qual només es conserven els permòdols que la sustentaven.</p>	08163-87	Turó de Sant Jaume	<p>D'una torre sense identificar hi ha esment l'any 1032 -'<em>in loco vocitato Pineda...ad ipsa torrezella</em>', i 1097 '<em>ad ipsa Torredela de Pineda</em>'. Evidentment, no es tracta d'aquesta construcció, que estimem del segle XVI.</p>	41.6357686,2.6758307	473000	4609388		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96807-torresantjaume1942.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96807-torresantjaume1963.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No s'ha pogut accedir a la propietat.	94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96813	Jaciment arqueològic de can Cua	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-cua	<p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</span></span></span></span></p> <p>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1981). L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme). Dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C. (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1989). Recull d'estudis d'història jurídica catalana. Barcelona.</p> <p>PUIG I CADAFALCH, J. (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F. (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p>	900 - 650 aC; II-XIX dC.		<p>El principal atractiu del jaciment arqueològic de can Cua és l'aqüeducte que es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. En ell s'assenyala tot un seguit de restes que s'estenen uns 3.500 m., i descriu l'estat en que es troben en aquell moment. Aquesta obra d'enginyeria romana dels segles II-III dC., s'iniciava, segurament, al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit. Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal. Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> <p>Però, en aquesta zona, també es documenta un jaciment protohistòric en base a les troballes efectuades per J.M. Pons Guri, a inicis dels anys 40. Durant aquella excavació, segons l'autor, es documentà, a partir de la realització d'unes cales, d'un metre de profunditat, restes d'una cabana 'hallstàttica'. Tenia una amplada d'1,66 m., amb un estrat de terra cendrosa de 0,60 m. de gruix. La longitud fou impossible de determinar perquè era tallada per un marge. També es documentaren fragments de ceràmica a mà de color negre pulimentada a la cara externa, llisa i sense ornamentació, fragments de terra argilosa cuita en la seva superfície superior, interpretada com a restes del paviment, ossos d'animals corresponents a <em>Sus Scrofa</em> i <em>Capra Hispànica</em> i petits trossos de fusta d'alzina carbonitzats. Segons manifestacions d'operaris, construint una cisterna i altres edificacions, es destruïren altres restes idèntiques corresponents a dues cabanes més.</p> <p>Paral·lelament, en superfície, van aparèixer, al mateix lloc, fragments d'àmfores romanes tardanes, <em>tegulae </em>i una placa de bronze visigòtica de cinturó d'estil bizantinitzant i silueta liriforme (0,14 x 0,37 x 0,05 m.) datada al segle VII dC.</p>	08163-93	Riera de Pineda	<p>Amb el temps, s'hi han dut a terme intervencions de caràcter heterogeni. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es varen documentar cap tipus de restes arqueològiques en superfície. Segurament, les estructures de que parla Pons Guri es tracten de sitges amortitzades com abocadors de deixalles. Durant anys interpretaren aquestes restes d'estructures domèstiques com a fons de cabanes, la majoria de vegades erròniament. D'altra part, les troballes superficials podrien suposar l'existència en aquest indret proper a l'aqüeducte d'un establiment de caire rural i cronologia tardoromana.</p> <p>L'any 1995 arran de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte.</p> <p>L'any 2009 es va prospectar l'àrea més propera a la carretera en motiu del Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament Alt Maresme Nord. Els resultats de la intervenció van ser negatius en superfície, tot i que s'apunta que la densa vegetació no permetia una bona visualització. El mateix any s'hi van realitzar un seguit de sondejos per valorar l'afectació que podia tenir l'obra sobre el jaciment. A la capa inferior a uns primers estrats de coberta vegetal i de sauló, corresponents a un re-ompliment contemporani, s'hi va localitzar un fragment de ceràmica (Bronze Final - Ferro Antic). S'apunta la possibilitat que es pugui relacionar amb les troballes de Pons Guri els anys 40, però la profunditat a què es troba (més de 2,50 metres) fa que les possibles restes d'aquesta cronologia no es vegin afectades.</p> <p>Posteriorment, l'any 2010, es van dur a terme dues intervencions arqueològiques arran del <em>Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament de l'Alt Maresme Nord</em>. Per una banda, entre els dies 25 de gener al 5 de febrer es va realitzar una actuació que va permetre documentar el tram d'aqüeducte situat a la banda nord de la carretera B- 5116, anomenat aqüeducte del Pont del Diable, a tocar del tram excavat al setembre de 2009, i una reparació posterior per tal de mantenir-ne el funcionament, que data entorn finals del segle XVII - inicis del segle XVIII amb una continuïtat fins a inicis del segle XIX, atenent el material ceràmic localitzat a l'estrat de rebliment. D'altra banda, d'abril a octubre del mateix any es va efectuar una intervenció consistent en la realització d'una prospecció arqueològica superficial, de sondejos informatius, l'excavació de diverses restes i el seguiment de tots els moviments de terres. Es van documentar tres murs de contenció d'entorn el segle XIX, es va garantir la conservació de les restes del Pont del Diable excavades els anys 2009 i 2010 i es va constatar que, a banda de les restes excavades, el subsòl per on transcorria la nova xarxa de serveis estava format per aportacions sedimentàries sense restes arqueològiques.</p>	41.6412811,2.6812381	473453	4609998		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-unitat-aeria-dels-agents-rurals2017.jpg	Legal	Antic\|Romà\|Medieval\|Modern\|Contemporani\|Edats dels Metalls	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BCIN	2024-09-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'aqüeducte es documenta a la riera de Pineda o vall de Riu, a la finca de can Cua, adossat a la casa i en terres de conreu, actualment ermes.	80\|83\|85\|94\|98\|79	1754	1.4	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96822	Jaciment arqueològic del turó de Montpalau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-montpalau	<p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España</em>: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant. Dins Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, VIII. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. / El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p>	III-I ac i V-XV dC	Es desconeix l'abast real del jaciment ja que no s'hi han fet intervencions arqueològiques que ho precisin. D'altra part, s'ha constatat que s'han enrunat diferents murs, entre aquest la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. Es localitza en una zona boscosa amb matolls i afloraments de roca.	<p>Dalt del turó de Montpalau s'hi establí un assentament que cronològicament se situa en època romano-republicana (II-I aC.). Datació que futures intervencions haurien de confirmar o matisar. Posteriorment, s'hi construí un castell medieval. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, fou estudiat per primera vegada per J.M. Codina, durant els anys 50 del segle passat. Però no se cita la referència bibliogràfica. Fruit d'aquests estudis es documentaren les principals estructures actualment visibles al cim del turó de Montpalau corresponents al castell (muralles de segle X al segle XIV) i a la muralla ibèrica. Les restes ibèriques, molt degradades, corresponen a la muralla septentrional de 30 a 50 cm d'amplada per 15 a 30 cm d'alçària. Actualment la vegetació impedeix observar aquestes restes, si és que realment es tracta d'una muralla ibèrica.</p> <p>També es poden veure part dels murs trobats en les excavacions de J.M. Codina en el costat meridional. Hi ha dues sitges al costat oest de la muntanya: una a 75 m. del cim i l'altra a més de 150 m. Del material iberoromà documentat durant les excavacions de Codina, destaquen ceràmiques campaniana A i B, del taller de Roses, del Taller de Nikia-Ion, àtica de vernís negre, aretina de vernís negre, ibèrica comuna, grisa emporitana, àmfores itàliques Dressel 1A, 1B i 1C, àmfora Lamboglia 2, àmfora de Brindes, cartaginesa, púnico-ebusitana, púniques sudhispàniques, àmfores Pascual 1 i Dressel 1 Tarraconenses i monedes d'Ilduro i d'Ilerda.</p> <p>De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta trapezoïdal. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de calç. Els murs són d'un metre de gruix. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, (segle XV).</p> <p>Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII, que la vegetació cobreix totalment. Al vessant nord també s'hi van documentar restes del que semblaven ésser forns, als quals no es va poder atribuir una cronologia, existint la possibilitat que fossin medievals.</p>	08163-102	Turó de Montpalau, s/n	<p>L'any 1990 s'hi desenvolupa un camp de treball que va posar al descobert estructures muraries. La posterior intervenció de 1996, es limita a controlar un rebaix de terra per enclavar-hi una senyera.</p> <p>De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que a les vessants del turó es documenten restes de ceràmiques ibèriques que segurament s'han desplaçat des del cim, que és on es documenta el poblat ibèric, sense descartar que en aquestes vessants s'hi puguin documentar mes restes de sitges.</p> <p>Durant la visita realitzada amb motiu de l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural de Pineda de Mar, s'han observat nombroses restes de ceràmica d'època ibèrica i romana així com indicis d'activitat arqueo-furtiva.</p>	41.6420748,2.6702068	472535	4610089		08163	Pineda de Mar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10206.jpg	Legal	Ibèric\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BCIN	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		81\|85\|80	1754	1.4	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
97959	Torre de defensa de la Rectoria vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-la-rectoria-vella		XVI		<p>La torre de defensa de la Rectoria vella es troba adossada a la part oriental del conjunt. És de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia.</p> <p>El parament és de paredat mixt, en part arrebossat i els escaires s'han reforçat amb pedres treballades. A cada façana de la planta superior, s'observen obertures: la de migdia allargada i feta en època moderna; a les façanes orientals i septentrionals, petites i emmarcades amb pedra granítica; i a la façana de ponent, sembla que s'hagi desplaçat l'original perquè hi passa un fumeral que es va fer posteriorment, quan la torre queda adossada a la masia per un costat i als edificis annexos per l'altre.</p>	08163-246	Carrer Casa de Camp Can Tapiola, s/n	<p>El nom de Rectoria Vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p>	41.6304565,2.6873233	473955	4608795		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97959-24604.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
98059	Torre de defensa de can Valeri Comas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-valeri-comas		XVI	Només conserva la planta baixa on s'hi ha fet un trencament considerable del mur, per utilitzar l'espai com a magatzem. Mur escapçat.	<p>Torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa de can Valeri o can Valeri Comas, a mà dreta de la façana principal. Només conserva la planta baixa, on exteriorment s'observa l'alambor o contraparet inclinada que servia pe donar fermesa a la construcció. Aquestes torres tenien l'accés elevat, normalment a l'alçada d'un primer pis. Si hi havia una masia molt a prop, es feia per una passarel·la de fusta; si no amb una escala, també de fusta; que, un cop utilitzades, s'enretiraven. Aquest darrer sistema sembla que és l'emprat en aquesta torre, evidenciat per una obertura quadrangular al sostre, tapiada amb pedra a posteriori.</p> <p>No es conserven les plantes superiors. Per aquest motiu, en el seu moment, els propietaris van escapçar el mur per tal d'utilitzar-ho com a magatzem. La porta actual a la qual se li ha adossat una porxada de totxo, deixa veure el gruix del mur, la volta de la coberta i l'obertura d'accés des de les altres plantes, que ha estat tapiat.</p>	08163-252	Camí de can Valeri Comas, s/n.	<p>Es tracta d'una torre de la que no se'n tenien notícies documentals a la bibliografia local, però amb una clara similitud formal amb la torre de Sant Jaume, situada a l'altre costat de la riera de Pineda. Altres torres molt properes a aquestes dues són la de can Cànoves, o la de can Palau de la Guitarra.</p> <p>Pel costat de Santa Susanna es continua amb la línia defensiva de la costa del Maresme, per a protecció dels atacs de corsaris i pirates. Aquesta prominència de torres de guaita provocà que en alguns documents es parli de Costa torrejada quan es parla del Maresme.</p>	41.6363599,2.6843709	473712	4609451		08163	Pineda de Mar	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25206.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
98185	Torre de can Palau de la Guitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-palau-de-la-guitarra		XVI-XIX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, de planta quadrangular, adossada a l’extrem dret de la façana de migdia de la casa pairal. La façana de llevant aprofita el marge natural del terreny, i el mateix succeeix amb la torre, de manera que la planta baixa queda encaixada en el marge amb el mur estructural més ample i lleugerament atalussat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment aquesta estructura defensiva és de planta baixa i pis, amb el cobert de teula àrab, a un sol vessant i el ràfec a llevant. La poca alçada que hi ha des d’aquest costat, suggereix tal vegada, que en origen fos més alta. El paredat és de pedra local, irregular, collada amb morter de calç i en alguns indrets, tant de l’exterior com de l’interior de l’estructura, arrebossats amb el mateix material.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana orientada al sud hi ha una porta centrada en relació a l’amplada del mur, amb una llinda de fusta. No hi ha brancals de pedra ben tallada, tot i que de tant en tant s’observa algun carreu més ben treballat barrejat entremig de les altres pedres. Els quatre orificis que s’observen per sobre de la llinda indiquen que en algun moment s’hi va practicar aquesta obertura. A l’extrem esquerra de la planta pis d’aquesta mateixa façana, hi ha una obertura no massa gran amb dos carreus verticals que formen els brancals i una llinda més o menys treballada. Sembla mancar-hi l’ampit i al voltant s’hi observen reparacions un xic grolleres realitzades amb morter de calç barrejat amb pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana de ponent, destaca, molt a prop de la façana principal de la casa, una petita espitllera que sembla protegir el portal i les finestres de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana de llevant no té cap obertura tot i que a la part inferior del talús hi ha hagut un lleuger moviment estructural per despreniment del marge, presència d’arrels dels arbres i escolaments de les aigües pluvials. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura interior és quadrangular amb restes d’arrebossats de morter de calç i ciment de varies èpoques. La planta pis té una alçada considerable a la qual només s’hi pot accedir mitjançant una escala de fusta. El sòl d’aquesta planta és de taulons de fusta força malmesos que se sostenien originàriament sobre quatre bigues de fusta, de les quals ja en manquen tres. Una obertura rectangular permetia accedir-hi des d’una escala de fusta. Entrant a mà dreta s’hi observa una lleixa amb dues fileres de maó per ampit. Els murs visibles de les dues façanes, ponent i sud, no superen els 0,50 cm.</span></span></span></span></span></span></p>	08163-277	Carretera d’Hortsavinyà, s/n		41.6400285,2.6825758	473564	4609859		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-06.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No es descarta que en algun moment, a les façanes de la planta baixa s’hi adossés algun cobert.	98\|94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
98193	Torre de defensa de can Cornet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-cornet		XVI-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre de can Cornet s'dossa a Can Cornet, que es troba dalt d’un tossal de 32 m. d’alçada, en el vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, com també ho fan les finques amb les torres de can Roig, can Valeri i can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span>Si bé actualment no dona la sensació d’una torre de defensa, els murs interiors, a la planta baixa, tenen un gruix aproximat d’1,20 m.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presenta una planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, que sembla haver estat molt modificada en algun moment del segle XIX. Les façanes estan arrebossades amb morter de calç i s’hi observen alguns detalls constructius amb carreus de pedra granítica a les cantoneres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S’adossa a la façana de ponent de la masia a l’alçada de la planta pis, que podria correspondre’s amb una antiga passera o un pont de comunicació interna amb la casa. Pel costat de ponent, la torre està adossada a un edifici més modern, de planta i pis, relacionat amb les feines del camp. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana de tramuntana no presenta cap obertura. Al seu voltant hi ha altres edificis que l’envolten, que han perdut la coberta. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>A la planta superior de la torre, hi ha varies obertures: dues de punt rodó a la façana de migdia i una quadrangular ben centrades, en les façanes de llevant i de ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La coberta és plana, sense coronament, amb una coberta a mena de barret octogonal amb una bola de peu o pirulí ceràmic de color blau del tipus La Bisbal al capdamunt. </span></span></span></span></span></p>	08163-278	Carrer Solana, núm. 6		41.6326500,2.6877500	473992	4609038		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-p1650857.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98193-4405calaromircornetmirons1969.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIN	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|94	45	1.1	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96697	Torre de Manola, torre de Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-manola-torre-de-santa-anna	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p>	XII-XX	Es troba molt enrunada, sense coberta, amb esquerdes importants en els murs i coberta de vegetació.	<p>Santa Anna o Torre Manola és una masia als quatre vents fortificada a l'entorn d'una torre de secció cilíndrica, situada en una zona alta que domina bona part del paisatge entre els contraforts del Montnegre i la mar. El cos principal és de planta quadrada i constava de soterrani, planta baixa i dos pisos. La coberta, quan en tenia, era a quatre aigües. La superfície de la planta baixa edificada és de 241 m. quadrats, més la capella (també enrunada). El celler fa 207 m2, i tenia tres naus. Els edificis estaven units per un pati envoltat d'un mur amb el seu portal d'accés.</p> <p>La construcció principal és del segle XV i conserva elements com les finestres, de les quals es conserven només les decoracions dels suports laterals de les llindes, molt malmeses. Té altres finestres rectangulars amb llinda recta i motllurades. No es conserva res del portal rodó adovellat.</p> <p>El material bàsic de construcció és la pedra combinant la maçoneria i els carreus, al angles. La capella és d'una sola nau i està situada al pati davanter, al costat dret del portal d'accés al recinte. A la façana encara s'hi pot veure les restes de l'espadanya i el portal rodó adovellat. A la construcció s'hi combina l'obra vista arrebossada i la pedra irregular. Probablement la seva construcció no és anterior al segle XVII.</p>	08163-1	Sot de la Torre	<p>Segons Bonet Garí (1983), la casa de Santa Anna era un alou del castell de Montpalau. Aquesta situació, a l'època feudal, ens diu com n'era considerada durant els segles XII i XIII i, per tant, les propietats que tenien també eren importants.Hi residiren els Comtes de Creixell.</p> <p>El seu topònim, derivat d'amindola o amigdola, es troba documentat els anys 984 i 1109. Els seus propietaris, aloers i cavallers cognomenats Merola, apareixen esmentats en diversos documents a partir del segle XII. Durant els segles XIII i XIV els trobem vinculats als vescomtes de Cabrera. Posteriorment es refonen amb la família osonenca dels Montrodon i més tard amb els Vilana, tot i que continuaven anomenant-se, durant el segle XVI, senyors de Merola o Menola.</p> <p>Els darrers propietaris es deien Borrell, i van haver de deixar la casa pel seu mal estat. Darrerament es vengueren les terres dels entorns, i sols es quedaren les parets al clos dels murs del pati.</p>	41.6319115,2.6690233	472432	4608962		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96697-0106.jpg	Legal	Medieval\|Modern\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.A l'obra de Lluís Bonet (1983) s'hi pot trobar bons dibuixos d'alçats, plantes i seccions de la casa.	85\|94\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96698	Mas Coll, can Jalpí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-coll-can-jalpi	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVI-XVII		<p>L'actual masia de can Jalpí o mas Coll era la residència dels notaris de Montpalau. Està composta per dos cossos en 'L' de forma no regular, ja que cap dels dos no té angles rectes.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, té un cos més alt, al cantó esquerre, que correspon a l'antiga torre de defensa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquesta, hi ha dos entrades: un portal rodó adovellat, damunt del qual hi ha un petit escut; i un portal d'arc rebaixat. Les finestres de la part esquerra presenten llinda recta ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica; una d'arc conopial.</p> <p>També hi ha un pou, construït amb formes senzilles, de pedra en forma de carreus. La base del pou són tres fileres de pedres superposades, la boca és feta amb dovelles col·locades transversalment. Els dos pilars que sostenen la corriola són carreus col·locats alternativament al llarg i ample de la pedra. L'eix de la politja és llis amb el gravat de la data de 1552. El cim dels pilars és una pedra en forma de punxa. </p>	08163-2	Carrer de Sant Joan, s/n.	<p>Documentada des del segle XIV, can Jalpí era la residència dels notaris de Montpalau, que durant molt de temps va estar sota la propietat de la família Coll. Aquesta obtingué, l'any 1481, dels vescomtes de Cabrera la notaria, amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. Jaume Coll va ser el primer propietari de la família Coll, que es va establir a la masia de can Jalpí. La notaria fou tan important que s’establiren delegacions a tot el terme de Montpalau, a destacar les de les viles de Calella i d’Arenys.</p> <p>En l'atac dels corsaris turcs a Pineda, l'any 1545, capitanejats per Dragut, el notari Jaume-Joan Coll va ser capturat i més tard alliberat. Per aquest motiu, l'any 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. No fou l’únic atac que va patir la notaria de can Coll. L'any 1485 i durant la Guerra dels Remenes, aquests van entrar a la notaria de Pineda i cremaren els lligalls. Aquests mateixos pagesos prengueren el castell i enderrocaren la torre de forma simbòlica. Posteriorment s’aboliren els mals usos amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.</p> <p>Durant el segle XVII, els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt.</p> <p>L'any 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar.</p> <p>L'Ajuntament l'adquireix als anys 70 del segle XX per destinar-la a usos socials.</p>	41.6295368,2.6893960	474128	4608692		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96698-0206.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El terme del castell de Montpalau comprenia jurisdiccionalment la batllia d'Arenys, la batllia de Montpalau amb Santa Maria de Pineda, la vila de Calella, part de la parròquia de Sant Pere de Riu, Santa Eulàlia d'Hortsavinyà, Sant Miquel de Valmanya, Sant Cebrià de Vallalta amb la ribera de Sant Pol, Sant Iscle de Vallalta, la Vall de Canet, les cases aloeres de Canet de Mar, de Manola i Camós a Pineda i els monestirs de Santa Maria de Roca-rossa i Sant Pol.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96699	Mas Castellar o torre de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume		XVI-XXI		<p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p>	08163-3	Turó de Sant Jaume		41.6357846,2.6758297	473000	4609389		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	No s'ha pogut accedir a la propietat.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96700	Rectoria vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-8		XVI-XXI		<p>La rectoria vella és una masia situada a uns 250 m. al nord-oest de l'església de Santa Maria, en el camí de can Tapiola. Es tracta d'una masia fortificada, tancada amb un barri perimetral i una torre de defensa, actualment adossada a la casa.</p> <p>Està formada per diferents cossos que s'han anat afegint amb el temps. La casa té tres cossos, amb planta baixa, pis i golfes. Té una galeria porxada, en un cos afegit de dues plantes, a mà esquerra de la casa. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El vèrtex del carener no està centrat, i les obertures no coincideixen en els mateixos eixos de verticalitat, totalment asimètrics, mostra de les diverses transformacions que ha patit amb el temps. De la façana en destaca el portal rodó dovellat i les finestres amb emmarcaments de pedra granítica treballada, però totes de llinda recta. En dues d'elles podem llegir les dates de '1707' i de '1708'.</p> <p>A diferència del que es diu en alguna bibliografia, no conserva cap finestral gòtic. Damunt la finestra central del primer pis, hi ha un rellotge de sol.</p> <p>A l'interior, el menjador es troba a l'esquerra, la cuina a la dreta i, al cos central, hi ha l'escala que dona accés al pis destinat a serveis. Unit a la façana lateral hi trobem el celler. Al davant de la façana té el pati, encerclat per la paret, i el tanca un portal. Al costat hi ha un plafó ceràmic on es pot llegir: 'Casa de camp / RECTORIA VELLA', acompanyat d'un dibuix de la façana i una palmera.</p>	08163-4	Carrer Casa Camp Can Tapiola, s/n.	<p>El nom de Rectoria vella li ve perquè pertanyia al bisbat i a la parròquia de Santa Maria, però l'avi dels actuals propietaris la va comprar als anys 30 del segle passat.</p>	41.6304340,2.6871617	473942	4608792		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96700-0406.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	La part posterior de la masia ha estat ampliada i rehabilitada per ús de segona residència.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96701	Can Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-6	<p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Presenta deteriorament generalitzat, especialment a les cobertes.	<p>Can Roig és una masia situada en un espai privilegiat, en un turó enfront mateix de l'església de Santa Maria, darrera can Jalpí. Però no només és una masia, sinó que en el subsòl es preserva una important vil·la romana, exemple de continuïtat en el temps.</p> <p>Pel que fa a la masia, totalment inaccessible en l'actualitat, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb tres cossos perpendiculars a la façana principal. Amb dos cossos adossats a les façanes laterals i un cos a la façana posterior. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. En el vèrtex del carener amb la façana, hi ha un campanar de cadireta, sense campana.</p> <p>Destaca el portal d'entrada i les finestres de forma rectangular amb la llinda recta i emmarcades amb brancals i ampits de pedra treballada. Conserva els embigats, dues sitges situades a l'entrada de la casa i l'antic celler. Al davant de la façana hi ha l'era.</p>	08163-5	Plaça can Roig, núm. 1		41.6283770,2.6861921	473860	4608565		08163	Pineda de Mar	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96701-0504foto-a-laguna1987.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Darrera la casa es troba un lacus o safareig, on arribava l'aigua de l'aqüeducte romà de can Cuas.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96702	Capella de Sant Antoni	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-antoni-3	<p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p>	XVIII		<p>Petita capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua i situada en l'antic camí Ral que aquí pren el nom de l'advocació de la capella.</p> <p>Té una petita planta rectangular, amb volta de punt rodó i coberta a dues aigües. La façana té un coronament curvilini, amb un campanar de cadireta en el centre del capcer. Destaca el portal d'arc escarser amb emmarcament de pedra. Al damunt hi ha un òcul amb reixat que il·lumina l'interior. </p> <p>Destaca el vitrall a l'ull de bou, fet per l'artista Joan Vila Grau. Al seu interior conserva la pila de pedra per a l'aigua beneïda i un altar tallat d'estil barroc.</p>	08163-6	Carrer de Sant Antoni, núm. 57.	<p>La capella de Sant Antoni és anterior al segle XVIII.</p> <p>L'any 1737 se'n fa referència en una visita pastoral. Durant la Guerra Civil espanyola patí desperfectes que, posteriorment, es pogueren restaurar.</p>	41.6286108,2.6927464	474407	4608588		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96702-0606.jpg	Legal	Barroc\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós/Cultural	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Quan Pineda era una vila closa, aquesta capella quedava fora i era un hospital de pobres.Actualment s’obre el dia de Sant Antoni (13 de juny), que també és la festivitat dels paletes, per ser-ne el patró.	96\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96703	Can Cànoves	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p>	XIII-XXI		<p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p>	08163-7	La Mora, s/n.	<p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p>	41.6393923,2.6767219	473076	4609790		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		94\|98\|85	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96704	Can Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-2	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p>	XVII-XXI	Deteriorament generalitzat de paraments, coberta i obertures. Presenta vegetació invasiva.	<p>Masia de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té tres crugies perpendiculars a la façana.</p> <p>Destaca el portal rodó dovellat, aixecat del nivell del sòl i finestres amb llinda recta i brancals i ampits de pedra. Té dos cossos adossats, i la pallissa a part, amb la corresponent arcada, d'obra sobre muntants de pedra, de planta rectangular.</p> <p>Al davant es conserva l'era i també es conserven quatre bases de premsa.</p>	08163-8	Carrer de can Teixidor, s/n.	<p>Segons Bonet i Garí, l'edifici és del segle XVII.</p> <p> </p>	41.6228073,2.6691413	472438	4607951		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96704-0804.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Té un rellotge de sol a la façana.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96705	Can Feliu de Manola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-manola	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p>	XV-XX	Reformada ara fa uns 10 anys pels actuals propietaris.	<p>Masia amb una estructura de tres cossos perpendiculars a la façana principal, orientada a ponent, i que s'hi ha afegit un altre cos a la seva dreta i, al cantó esquerre, amb un cos que tanca el pati. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat que no són simètrics. A l'eix principal destaca el portal rodó dovellat, damunt del qual, a la planta pis, hi trobem una finestra amb arc conopial del gòtic tardà dentat amb arquets, amb dos cares de querubins o angelets a l'intradós. Sota l'ampit, hi trobem una espitllera. En un dels eixos laterals, també a la primera planta, hi trobem una altra finestra gòtica d'arc conopial amb decoració central d'una creu i sis botons. Les altres tres finestres són de llinda recta. </p> <p>Gràcies a la planimetria aixecada per Bonet Garí (1983), sabem que a l'interior de l'entrada es conserva una gran sitja de 3 m. de fondària, perfectament conservada. També és original el primer tram de l'escala i el seu mirador trepat. A la dreta hi ha la cuina, que conserva l'aigüera original de pedra. A l'esquerra hi havien els estables i conserva una gruta o hipogeu, segons la bibliografia que es faci servir.</p> <p>A l'exterior es conserva una base de premsa de vi, feta de pedra que es trobava, originàriament, a l'entrada.</p>	08163-9	Carrer de Rosselló, núm. 106.	<p>Masia que conserva la seva estructura original; no ha tingut gaires modificacions, excepte les ampliacions: un cos nou a la seva dreta i, al cantó esquerre, un cos que clou el pati endavant. L'estructura de la coberta ha estat reformada amb elements més moderns.</p>	41.6287552,2.6699771	472510	4608612		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0905.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96705-0906.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El nom de la masia i la torre es troben escrits de formes diverses: Merola, Menola o Manola.En el cos lateral hi havia un rellotge de sol que no es conserva, però hi ha la base preparada per si un dia es vol refer.	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96706	Can Piaixa, can Ragull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piaixa-can-ragull	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI		<p>Can Piaixa és una casa aixecada en l'antic camí Ral que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta original era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Actualment, el vessant septentrional ha estat transformat en una terrassa.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba, en l'eix central, el portal d'entrada amb els brancals, llindar i llinda de pedra. En els eixos laterals hi ha sengles finestres reixades. El primer pis és el més destacable des del punt de vista ornamental, no tant pel balcó, amb barana de ferro, situat a l'eix central, sinó per les dues finestres laterals d'arc conopial dentat amb arquets i amb imposta decorada amb querubins.</p> <p>A la segona planta hi trobem una finestra gòtica, però més petita i una de llinda recta. Les dues finestres laterals del primer pis són d'estil purament gòtic tardà. La més petita és posterior i molt més simple.</p>	08163-10	Carrer Major, núm. 36.	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p>	41.6273305,2.6877531	473990	4608448		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1004.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96707	Can Benet o ca l'Enric Benet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet-o-ca-lenric-benet	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI		<p>Ca l’Enric Benet és una casa entre mitgeres del segle XVI, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el portal de punt rodó dovellat, escapçat per una construcció moderna. A la planta pis, destaca el finestral d’arc conopial de tradició gòtica, que incorpora mascarons i impostes treballades de notable interès artístic. La llinda és esculpida amb decoracions florals i geomètriques. De l'arc surten quatre grups de nervis, i en cada un d'ells hi ha esculpit el cap d'un àngel o querubí. Els brancals acaben amb impostes decorades amb motius vegetals de fulles d'acant.</p>	08163-11	Carrer Major, núm. 1	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa, i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral, canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6275001,2.6890855	474102	4608466		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96707-1103.jpg	Legal	Renaixement\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Per fotografies antigues conservades a l'arxiu municipal podem saber que la casa del número 3 tenia un portal ample d'arc escarser a la planta baixa. A la planta pis, hi havia una altra finestra d'estil gòtic d'arc conopial. Tant una casa com l'altra pertanyien a la família Marquès i eren botigues. En la casa del número 1 s'hi venia pa i a la del número 3, queviures.La construcció del bloc de pisos actuals també va malmetre part del portal rodó del número 1, on s'hi ha fet una nova entrada d'accés a la planta pis.	95\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96708	Cal Sant Pare	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-pare-0	<p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XX		<p>Casal senyorial ubicat al carrer de Ciutadans, cantonada amb el carrer de l'Església, i format per la unió de dos edificis, però la part més antiga és la dreta.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos i s'ha restaurat modernament. Conserva un gran portal dovellat i finestres amb llinda, ampit i brancals de pedra. Els finestrals de la planta baixa, de grans dimensions i alguns de la planta noble, estan protegits amb reixes de ferro ben treballades. Cal destacar-hi les dues finestres esculpides de tradició gòtica.</p> <p>Els elements originals són la gran porta dovellada, la finestra que hi té al damunt i la finestra gòtica de l'esquerra.</p>	08163-12	Carrer Ciutadans, núm. 28	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, a redós de la sagrera. </span></span>Les sagreres eren un espai de protecció, de 30 passos al voltant de l’església, on quedava prohibida tota violència sota pena d’excomunió. El fet que la sagrera fos un espai segur, va fer que aviat pagesos i mercaders aprofitessin per a construir les seves cases molt a prop, i així poder-se refugiar en cas d’emergència.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de la proximitat amb la sagrera, els habitatges es van establir al llarg de l’antiga Via Augusta, en aquest moment ja convertida en el camí Ral; que, posteriorment, es converteix en els actuals carrers Major, Ciutadans i de Sant Antoni. Amb les cases establertes a banda i banda de la via de comunicació, formant una franja estreta i allargada.<br /> <br /> Les cases que es construeixen són de planta baixa o planta baixa i pis, amb la teulada a dues aigües i el pati al darrere. El pati interior era utilitzat com a hort i la majoria de cases tenien un portal ample per l’entrada carros i / o cavalls.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El nucli primigeni de Pineda tenia, l’any 1497, uns 32 focs. Cada foc era una casa habitada per una família. A partir del segle XVI, deixa d’usar-se el topònim de sa Boada o sa Buada i el de Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumeix el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</span></span></span></span></span></p>	41.6280472,2.6903106	474203	4608527		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96708-1204.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	El nom de cal Sant Pare es deu a que hi visqué el poeta i recitador popular conegut amb el nom de Pep del Sant Pare.	94\|98\|93	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96709	Can Comas de Plaça	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comas-de-placa	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVII-XXI		<p>Antiga masia de la família Comas avui reconvertida en dependències municipals i seu de la Fundació Tharrats. De l'antiga masia només en resta l'aspecte exterior, doncs l'interior ha estat, en gran mesura, reformat.</p> <p>És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes; la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a la plaça Catalunya.</p> <p>La composició de la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, destaca, en l'eix central, el portal rodó dovellat. A cada costat, hi trobem sengles finestres reixades. A les plantes superiors hi trobem tres finestres per pis, a excepció de la finestra de damunt de la porta d'entrada, totes les finestres presenten balcó, són rectangulars, amb la llinda recta i rodejades de motllura. A les golfes, trobem en l'eix central un òcul de ventilació.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de color groguenc, amb un petit sòcol de paredat. A la cantonada hi ha una fornícula amb la imatge d'un sant.</p> <p>L'original disseny de la façana, format pel poema visual on es poden llegir paraules com <em>Can Comas</em> o <em>Centre cultural</em>, és obra de Javier Mariscal.</p>	08163-13	Plaça de Catalunya, núm. 3	<p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. La plaça Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjans del segle XIX deixen de residir-hi, i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p>	41.6272623,2.6894939	474135	4608439		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96709-1303.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Actualment, acull els serveis tècnics i administratius de les regidories de Cultura i Participació Ciutadana, i la seu de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic.	98\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96710	Cals Alabau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau		XIX-XXI		<p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p>	08163-14	Carrer Ciutadans, núm. 1		41.6278177,2.6893434	474122	4608501		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96711	Biblioteca popular, Espai Sara Llorens	https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-espai-sara-llorens	<p>AA.DD. (2002). <em>Els Arquitectes de Gaudí [F, Berenguer, J. Rubió, J. M. Jujol, D. Sugrañes, J. F. Ràfols, F. Quintana, C. Martinell, J. Bergós, I. Puig Boada, L. Bonet Garí]</em>. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.</p> <p>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, A.; [LACUESTA, R.] (1985a). «El Noucentisme: Biblioteca Popular Serra i Moret de Pineda de Mar». <em>32 Monuments catalans</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 235-295.</p> <p>MAÑÀ, Teresa (2007). <em>Les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya</em>. Barcelona: Diputació de Barcelona-Pagès Editors.</p>	XX		<p>Edifici construït l'any 1922 per acollir la primera biblioteca pública de Pineda de Mar, sota els auspicis de la Mancomunitat de Catalunya. Com d'altres biblioteques de l'època s'inspirà en l'arquitectura del Renaixement, representant una tendència classicitzant del Noucentisme.</p> <p>Es tracta d'un edifici aïllat d'una sola planta rodejat d'un petit jardí. Inicialment constava d'un vestíbul, sala de lectura, un despatx i un lavabo. La façana principal és del tot simètrica; està composta de tres llenços verticals, emmarcats per quatre pilastres encoixinades coronades amb capitells jònics.</p> <p>A l'entrada principal destaca un porxo, format per un gran arc de punt rodó que descansa sobre unes impostes motllurades, les quals reposen sobre sengles pilastres i dues columnes exemptes, amb base i capitell jònic. El llenç central és coronat per un frontó triangular de timpà llis. Els llenços situats a cada banda del porxo són gairebé cecs, amb un petit ull de bou vertical de forma el·líptica. Les façanes són coronades per baranes de balustres i pilars amb boles ornamentals, que ressegueixen el perímetre de tot l'immoble.</p>	08163-15	Plaça de les Mèlies, núm. 21	<p>El centre de lectura de Pineda es va consolidar gràcies l'escriptora i folklorista Sara Llorens Carreres, qui va convèncer al seu espòs i aleshores alcalde, Manuel Serra i Moret, de la necessitat de disposar d'aquest espai. La proposta fou ben acollida pel consistori i l'any 1916 acordà per unanimitat sol·licitar la construcció d’una biblioteca acollint-se a les bases publicades per la Mancomunitat de Catalunya. És una de les primers biblioteques populars construïda sota els seus auspicis.</p> <p>La primera pedra es va col·locar el 29 d’octubre de 1917, amb la presència d’Eugeni d’Ors, i es va inaugurar el 25 de juny de 1922, amb l'alcalde Serra i Moret. L'arquitecte fou Lluís Planas i el constructor de l'obra fou Josep Codina Martorell. L'edifici fou ampliat els anys 1980-1982.</p> <p>Per error, la bibliografia de la dècada de 2000 ha atribuït l'autoria de l'edifici a Isidre Puig Boada, que va ser arquitecte municipal de Pineda. A l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona es conserven plànols signats per Lluís Planas el maig de 1920.</p>	41.6256734,2.6899526	474172	4608263	1922	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96711-1505_0.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	BPU	2024-11-28 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Lluís Planas Calvet i Josep Codina Martorell	L'inici del desenvolupament urbanístic i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d'una primera onada migratòria. Però la urbanització va ser lenta. El cas de la plaça de les Mèlies n'és un exemple, ja que fins ben entrats els anys 40 del segle XX, entre la biblioteca, inaugurada l'any 1922, i la plaça Catalunya, on hi ha el consistori, hi havia un camp obert.	106\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96712	Casa del carrer Major, números 59-61	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p>	08163-16	Carrer Major, núm. 59-61	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6268473,2.6867661	473908	4608395		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96723	Cases del carrer Ignasi Iglesias, números 5-13	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-ignasi-iglesias-numeros-5-13		XX		<p>Conjunt arquitectònic format per cinc habitatges de cases entre mitgeres, amb pati al davant que formen una unitat tipològica característica de l'època.</p> <p>Originàriament es construïren amb una unitat formal de planta baixa i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però les cases corresponents als números 5 i 7 transformaren, <em>a posteriori</em>, la coberta a dues aigües amb una coberta de terrat pla.</p> <p>Pel que fa al parament, també hi ha una diferència entre aquestes dues primeres cases i les dels números 9, 11 i 13. Ja que en el cas dels números 5 i 7 és un esgrafiat imitant carreus buixardats en franges horitzontals i posats a trencajunts. Mentre que a la resta és un simple arrebossat marcant línies per delimitar unes franges horitzontals, seguint l'estètica de els cases veïnes.</p> <p>Un coronament amb balustrada ajuda a potenciar la unitat programàtica de les construccions.</p>	08163-17	Carrer Ignasi Iglesias, núms. 5-13		41.6234516,2.6915042	474301	4608016	1925-1929	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96723-1704.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	Aquest grup de cases es coneix popularment amb el nom de cases d'en Canturri, ja que Maties Canturri en fou el promotor, entre 1925 i 1929.	98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96724	Casa del carrer Major, núm. 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-32	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVIII		<p>És en aquesta casa on s'inicia l'estrenyiment del carrer Major en el tram proper a la plaça Catalunya. Consta, si més no en el cos principal, de planta baixa i pis. La coberta és plana. Destaquen la porta i la finestra de la planta pis, per la seva factura setcentista.</p> <p>A la finestra, la llinda i l'ampit reprodueixen l'estil de moltes de les finestres de masies i cases de la zona. La porta, amb llinda gravada amb l'any 1774, és molt pròpia de l'època i contrasta amb els portals dovellats i rodons de moltes cases del mateix carrer.</p> <p>Originàriament era una torre de defensa.</p>	08163-18	Carrer Major, núm. 32	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan l'any 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6273145,2.6879267	474005	4608445	1774	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96724-1804.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Es coneix popularment amb el nom de Torre del comte.	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96725	Casa del carrer Major, núm. 35	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p>	08163-19	Carrer Major, núm. 35	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6271801,2.6878940	474001	4608431		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96726	Casa del carrer Major, núm. 40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-40	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI	Presenta esquerdes a la façana.	<p>Casa entre mitgeres, tot i que actualment té un solar en construcció a la façana de ponent, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb un ràfec volat. </p> <p>De la façana en destaca la finestra de la planta pis, d'estil gòtic amb arc conopial. La porta d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p>	08163-20	Carrer Major, núm. 40	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6272964,2.6876472	473982	4608444		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4003.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96727	Casa del carrer Major, núm. 60	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p>	08163-21	Carrer Major, núm. 60	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6270485,2.6869364	473922	4608417		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda		119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96728	Can Carreres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-5	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX		<p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, trobem l'entrada en l'eix central, d'arc escarser i porta de fusta de doble batent. En els eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades amb persianes de cordill. En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb llosana de pedra i barana de ferro i dues finestres de llinda recta, als eixos laterals. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada.</p> <p>En el parament es marquen faixes horitzontals imitant carreus posats a trencajunts. Tota la façana té un recreixement que l'emmarca, amb un sòcol a la planta baixa i faixes verticals als extrems i una faixa horitzontal sota la cornisa. Entre pis i pis, hi ha una motllura transversal de banda a banda. La façana està coronada per una cornisa dentada i un capcer curvilini.</p> <p>Ornamentalment, destaquen els esgrafiats de motius florals del capcer i de la segona planta.</p>	08163-22	Carrer Major, núm. 57	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6268956,2.6868804	473917	4608400		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96728-2203.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	És la casa on van viure Sara Llorens i Manuel Serra Moret.	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús