API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96703	Can Cànoves	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves	<p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p>	XIII-XXI		<p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p>	08163-7	La Mora, s/n.	<p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p>	41.6393923,2.6767219	473076	4609790		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	BPU	2024-11-18 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	94\|98\|85	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96706	Can Piaixa, can Ragull	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piaixa-can-ragull	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI		<p>Can Piaixa és una casa aixecada en l'antic camí Ral que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta original era a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Actualment, el vessant septentrional ha estat transformat en una terrassa.</p> <p>La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba, en l'eix central, el portal d'entrada amb els brancals, llindar i llinda de pedra. En els eixos laterals hi ha sengles finestres reixades. El primer pis és el més destacable des del punt de vista ornamental, no tant pel balcó, amb barana de ferro, situat a l'eix central, sinó per les dues finestres laterals d'arc conopial dentat amb arquets i amb imposta decorada amb querubins.</p> <p>A la segona planta hi trobem una finestra gòtica, però més petita i una de llinda recta. Les dues finestres laterals del primer pis són d'estil purament gòtic tardà. La més petita és posterior i molt més simple.</p>	08163-10	Carrer Major, núm. 36.	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p>	41.6273305,2.6877531	473990	4608448		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96706-1004.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96710	Cals Alabau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-alabau		XIX-XXI		<p>Edifici entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>S'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa ens trobem un establiment comercial que ha transformat l'entrada original i la finestra que tenia al costat, però manté els emmarcaments de pedra. A les plantes superiors es repeteix un mateix esquema: un balcó, amb barana de ferro i una finestra al costat. Totes les obertures són de llinda recta i emmarcaments de pedra.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat. Té un sòcol de pedra. Entre planta i planta hi trobem una petita motllura de banda a banda i en els laterals una faixa vertical que sobresurt. El coronament és una cornisa volada.</p>	08163-14	Carrer Ciutadans, núm. 1		41.6278177,2.6893434	474122	4608501		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96710-1404.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96712	Casa del carrer Major, números 59-61	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-numeros-59-61	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XX		<p>Cases entre mitgeres que s'alcen al pas de l'antic camí Ral i, per tant, ens remuntem a un origen força reculat, entorn els segles XVII o XVIII, però que han estat molt reformades i no conserven elements tipològics propis de l'arquitectura de l'època. Malgrat trot, conserven l'estructura de planta baixa i pis i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La planta baixa de la casa del número 59 ha estat adequada com a garatge per a vehicles, amb una porta més ampla i una altra de petita per accedir a l'habitatge.</p>	08163-16	Carrer Major, núm. 59-61	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6268473,2.6867661	473908	4608395		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96712-1602.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96725	Casa del carrer Major, núm. 35	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-35	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. S'ubica en l'antic camí Ral, eix viari de llarga tradició, on s'hi estableixen les cases d'un primer urbanisme. L'edifici en qüestió conserva bona part de l'arquitectura originària, però a la planta baixa s'ha transformat del tot, per adaptar-la a les noves necessitats: una entrada per a vehicles i una nova entrada d'accés a l'habitatge, mantenint la simetria compositiva.</p> <p>Destaca a la primera planta, el balcó amb barana de ferro, a l'eix central, i dues finestres, als eixos laterals. Totes aquestes obertures són de llinda recta. Els ampits estan suportats per dues cartel·les. A la segona planta hi trobem una sèrie de tres finestres iguals, amb arc de punt rodó i balustrada fins a mitja alçada.</p> <p>El parament de la planta baixa és modern, enrajolat, i es pot llegir, amb lletres fetes en ferro: 'Can Ferro'. En els pisos superiors, el parament és arrebossat i pintat de color groc. Els emmarcaments de les obertures estan pintats de color marró per destacar-ho del fons groc. Una cornisa motllurada corona la façana.</p>	08163-19	Carrer Major, núm. 35	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6271801,2.6878940	474001	4608431		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96725-1903.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96726	Casa del carrer Major, núm. 40	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-40	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVI-XXI	Presenta esquerdes a la façana.	<p>Casa entre mitgeres, tot i que actualment té un solar en construcció a la façana de ponent, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabada amb un ràfec volat. </p> <p>De la façana en destaca la finestra de la planta pis, d'estil gòtic amb arc conopial. La porta d'entrada és d'arc escarser.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc.</p>	08163-20	Carrer Major, núm. 40	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6272964,2.6876472	473982	4608444		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96726-4003.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96727	Casa del carrer Major, núm. 60	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-60	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Fa mitgera per la façana de llevant, però no per la de ponent, que és vista i que delimita amb el pati de Can Quintana.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat en un comerç, però les plantes superiors conserven els elements arquitectònics propis de la construcció.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la primera planta, hi trobem dues finestres de llinda recta, amb l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la segona planta hi trobem dues finestres de les mateixes característiques, un xic més petites. A la planta baixa, malgrat les transformacions, hi trobem un emmarcament de pedra a les dues obertures.</p> <p>El parament de la façana és llis i arrebossat i està coronada per la volada de la coberta.</p>	08163-21	Carrer Major, núm. 60	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6270485,2.6869364	473922	4608417		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96727-2103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96729	Cases del carrer Justícia, números 4-16	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-justicia-numeros-4-16		XIX-XXI		<p>Conjunt de cases de cos situat a l'inici del carrer Justícia, entre el carrer del Mar i el carrer de la Biblioteca. Preserven la tipologia característica de la construcció original de cases aixecades alhora, entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis i la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Han estat reformades seguint i preservant, en major o menor mesura, les característiques arquitectòniques pròpies d'aquesta tipologia. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat; i a la planta pis hi podem trobar un balcó, amb barana de ferro, i una finestra o només un balcó.</p>	08163-23	Carrer Justícia, núms. 4-16		41.6242817,2.6913594	474289	4608108		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96729-2304.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96730	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-5	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XXI		<p>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'accés i una finestra, al costat, amb reixa de ferro. Ambdues de llinda recta. La porta és de fusta, de doble batent, i té un emmarcament de pedra peculiar i poc estàndard: tradicional en els brancals de l'esquerra i irregular a la llinda i en els brancals de la dreta. </p> <p>En el primer pis hi ha un balcó corregut, sostingut per quatre mènsules, amb barana de ferro i dos accessos. Ambdós de llinda recta. A la segona planta s'hi troben dues finestres amb barana protectora de mitja alçada, també de llinda recta.</p> <p>El coronament és una balustrada en dos trams, sota la qual hi trobem una cornisa volada. El parament és llis i arrebossat.</p>	08163-24	Carrer de Sant Antoni, núm. 5	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6282986,2.6907210	474238	4608554		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96730-2404.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96732	Ca l'Horta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhorta		XVI-XXI		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformada, conservant les parts més destacades de la façana, com són el portal d'entrada, d'arc escarser o la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol. La façana està coronada amb un doble tram de balustrada.</p>	08163-26	Carrer Ciutadans, núm. 8	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p>	41.6277892,2.6896656	474150	4608498		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96732-2603.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96735	Cases del carrer de l'església, números 102-106	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lesglesia-numeros-102-106	<p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVII-XXI		<p>Conjunt de cases entre mitgeres aplegades a la zona de llevant de la sagrera, d'una mateixa tipologia, que han preservat l'estructura i bona part dels seus elements constructius, com ara els portals i finestres amb brancals i llindes de pedra treballada.</p> <p>Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La llinda de la casa número 104C porta la inscripció de l'any '1766'.</p>	08163-29	Carrer de l'església, números 102-106	<p>El carrer de l'Església es coneixia des de principis de 1930 fins l'any 1965 com el carrer d'Irlanda, com a reconeixement de la independència de l'illa.</p>	41.6285865,2.6902650	474200	4608587		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96735-2904.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96736	Façana de la casa del carrer de Mar, núm. 25b	https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-de-la-casa-del-carrer-de-mar-num-25b	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XX	De l'edifici original només s'ha conservat la façana.	<p>L'únic element que es conserva és la façana d'un edifici que era de planta baixa.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat. L'eix central definit per la porta d'accés i els laterals per sengles finestres reixades. Totes tres obertures són de llinda recta. En el mateix eix de cada obertura i al seu damunt, hi trobem tres òculs ovalats.</p> <p>El parament és un arrebossat molt malmès imitant carreus, amb recreixement a les obertures i una motllura horitzontal a mitja façana, amb un coronament amb balustrada i cornisa motllurada.</p>	08163-30	Carrer de Mar, núm. 25b	<p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p>	41.6265381,2.6901779	474192	4608359		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96736-3003.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	47	1.3	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96737	Can Llorens	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorens	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos simètrics de verticalitat, definits per les obertures, només trencada a la planta baixa per la substitució d'una finestra per una porta. Trobem l'entrada a la casa en l'eix central. És de llinda recta i porta de fusta, de doble batent. En els eixos laterals, hi ha una finestra reixada, a l'eix esquerre, i una altra porta a l'eix dret.</p> <p>En el primer pis, destaca el balcó, a l'eix central, amb barana de ferro i dues finestres balconeres de llinda recta, als eixos laterals, amb les persianes de llibret. A la segona planta es repeteix el mateix esquema que en la primera. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat i llis. El fons clar destaca amb el gris blavós del sòcol i dues faixes verticals que emmarquen tota la façana, fent joc amb el pintat de les persianes. Completen el programa decoratiu tres franges esgrafiades amb motius geomètrics florals entre planta i planta i sota cornisa. Corona la façana una balustrada.</p>	08163-31	Carrer Major, núm. 37	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del Camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p>	41.6271292,2.6877840	473992	4608425		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96737-3103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96739	Cases del carrer de Cristòfor Colom, números 42-52	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-cristofor-colom-numeros-42-52		XX		<p>Conjunt arquitectònic format per sis habitatges de cases, construïdes entre mitgeres, d'una sola planta i que formen una unitat tipològica característica de l'època. Mantenen una harmonia compositiva a partir de la simetria de les obertures, que només es trenca per la remunta de la casa del número 50. Les portes i finestres de les cases números 44-46 i la 48-50 es manifesten per l'efecte mirall: les dues entrades, una al costat de l'altra, i les finestres als extrems. Mentre que les cases dels extrems (números 42 i 52) tenen bessones als costats.</p> <p>Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a les façanes principals. El parament és arrebossat, llis i pintat. Amb un sòcol a la part baixa i coronament amb balustrada, a excepció de la casa del número 52.</p> <p>Totes les obertures tenen un trencaaigües recrescut del parament que baixa una mica pel lateral. Les finestres són reixades. L'únic element decoratiu és una franja horitzontal de rajola de valència, sota cornisa, on de tant en tant es veu un respirall de la cambra de ventilació.</p> <p>A la part posterior tenen un patí.</p>	08163-33	Carrer de Cristòfor Colom, núms. 42-52		41.6239278,2.6952563	474614	4608068	1931	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-33030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96739-3305.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96742	Can Martorell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-5		XVI-XXI	No conserva la coberta i la vegetació cobreix tota la façana principal i part de les altres.	<p>Masia situada al peu del turó de Montpalau, totalment abandonada.</p> <p>La planta és rectangular i constava de planta baixa i pis. No conserva la coberta, però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva algunes finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada i un pedris a mà esquerra de la façana.</p> <p>Al costat, annexat, hi ha les restes d'una cort de bestiar.</p>	08163-36	Plaça can Martorell, s/n		41.6386619,2.6706178	472568	4609711		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3606.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96745	Can Tapiola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tapiola		XV-XXI		<p>Can Tapiola és una masia ubicada al vessant hidrogràfic esquerra de la riera de Pineda, a prop de la rectoria vella.</p> <p>L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb el temps s'hi han afegit cossos i edificis annexos.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, el de l'esquerre de la façana més desplaçat que el de la dreta. L'eix central i més antic destaca pel portal rodó dovellat i la finestra d'arc conopial amb decoracions de caps antropomorfs en els permòdols. Té un tram empedrat davant mateix de la façana i un pedrís.</p> <p>Les restes de l'era es troben desplaçades uns metres al sud. S'observa un parell de peces de moldre, i una de trull. També destaca un rellotge de sol, a l'alçada de la planta pis, entre la finestra gòtica i una de més moderna.</p>	08163-39	Carretera d'Hortsavinyà, s/n.		41.6313522,2.6851648	473776	4608895		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3905b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96745-3906.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96752	Mas Aixelà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aixela		XIX-XXI		<p>Torre senyorial als quatre vents, a la que se li ha afegit un cos de planta baixa i pis a la façana de llevant. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana, tipus terrat català, acabada amb un ràfec volat. El més destacat és una escala externa i exempta que facilita l'accés a la primera planta, corbada i amb baranes de balustres.</p> <p>La façana s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i primer pis. A la planta baixa, amb una entrada a l'eix central i dues finestres als laterals. Al primer pis hi trobem tres balcons, amb llosana sostinguda per dues mènsules i barana de ferro. A la segona planta hi ha una galeria de quatre finestres amb arc de mig punt.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat de color groguenc. En sobresurten els emmarcaments de les obertures i dues faixes verticals dels laterals. Tots aquests elements són fets de maó vist, pintats de color vermell granat per contrast amb el fons groguenc. La disposició dels maons és en dentat. Està coronat amb una balustrada.</p> <p>El cos adossat és de planta i pis amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p>	08163-46	Carrer Riera, núm. 64		41.6274638,2.6860057	473845	4608462		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96752-4604.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96753	Turó de la Mare de Déu de Gràcia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p>	08163-47	Turó de la Mare de Déu de Gràcia		41.6340200,2.6970800	474770	4609187		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96755	Serralada de Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p>	08163-49	Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó.		41.6362700,2.6752800	472955	4609444		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96757	Carena de la Guàrdia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia				<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p>	08163-51	Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna.		41.6447200,2.6860000	473851	4610379		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96761	Casa del carrer de Mar, núm. 87	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-87	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XIX		<p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra reixada al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra, situada en el mateix eix que el portal d'entrada. Destaca la llinda de pedra granítica de la porta, amb la data incisa de '1814'. Els brancals també són de granit.</p> <p>Destaca l'ampit de pedra granítica motllurada de la finestra de la planta pis. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb un petit sòcol pintat de color verd.</p>	08163-55	Carrer de Mar, núm. 87	<p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on arribaven gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant pel que fa a l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p>	41.6235631,2.6922787	474366	4608028	1814	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96761-5503.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96762	Casa del carrer de Mar, núm. 114	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-mar-num-114	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i una finestra al costat. A la planta pis, només hi ha una finestra situada en el mateix eix que el portal d'entrada i una antiga fornícula o capelleta amb la proa d'una barca.</p> <p>Destaca l'emmarcament del portal d'entrada, amb llinda i brancals motllurats i l'ampit de la finestra del primer pis. El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc amb un lleuger sòcol.</p>	08163-56	Carrer de Mar, núm. 114	<p><span><span><span>L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p>	41.6233618,2.6921785	474357	4608005		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96762-5601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96762-5602.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96763	Cases del carrer de Mar, números 79-81	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-mar-numeros-79-81	<p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p>	XVIII-XX		<p>Cases de cos entre mitgeres de planta rectangular, que han patit alguna modificació de la seva estructura original, que originàriament era de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La casa del número 81 ha patit una remunta que no és visible des del carrer, afegint dues plantes amb façanes endarrerides amb terrassa frontal.</p> <p>Destaquen els dos portals d'entrada, de llinda granítica, recta, i brancals també de pedra. El parament és llis, arrebossat i pintat de color terrós.</p>	08163-57	Carrer de Mar, números 79-81	<p><span><span><span>L’origen de carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella (mercader), Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la Universitat de Pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.</span></span></span></p>	41.6237170,2.6921606	474356	4608045		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96763-5701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96763-5702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96763-5703.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	46	1.2	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96765	Monument a la indústria tèxtil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-industria-textil		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Monument consistent en una màquina de teixir circular, de la marca <em>Bentley Wildt,</em> dels anys cinquanta del segle XX, amb número de bastidor 649226. Tenia controls electrònics que permetien una millor precisió en el procés de producció i alhora va permetre obrir noves possibilitats per al tipus de teixits que es podien produir. Està envoltada per una bonica plantació de cactàcies i pedra volcànica. Conserva la policromia original de fàbrica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’espai, circular, està perfilat amb una vora de làmina Corten. Amb el mateix material també s’hi observa, perfil d’una fàbrica tèxtil, i el nom de la zona industrial “Polígon Mas Roger”.</span></span></span></span></span></p>	08163-59	Cruïlla dels carrers de Benavent i de Mèxic, s/n		41.6237300,2.6727400	472738	4608052		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-05.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96765-06.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-09-06 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96767	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-10	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVIII-XXI		<p>Casa entre mitgeres que s'alça al peu de l'antic camí Ral i que, malgrat ha patit reformes importants, ha intentat preservar la tipologia constructiva. Actualment, consta de planta baixa i dos pisos. La planta baixa ha estat adaptada, amb una gran porta d'accés i cancell compartida amb la de vehicles. A la planta pis, destaca un balcó petit amb barana de ferro. A la segona planta, hi trobem una finestra amb ampit i llinda de pedra.</p> <p>Totes les obertures tenen el mateix tipus d'emmarcament a base de plaques de pedra simulant brancals, llindes i dovelles antigues, però de factura moderna. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabat amb un ràfec volat. El parament és arrebossat, llis i pintat de color groc-ocre.</p>	08163-61	Carrer de Sant Antoni, núm. 10	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6281806,2.6908001	474244	4608541		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96767-6101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96767-6102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96767-6103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2024-10-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	1762	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96782	Goigs de l’apòstol Sant Jaume	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume		XIX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p>	08163-67	Camí de Sant Jaume, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p>	41.6349156,2.6763538	473043	4609294		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2024-09-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96786	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-2	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XX		<p>Casa de planta rectangular ubicada a l'inici del carrer de Sant Antoni que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquesta s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les seves obertures. A la planta baixa trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. A la planta pis, hi ha un balcó corregut amb doble accés i llosana sostinguda per tres mènsules estriades. Totes les obertures són de llinda recta i tenen un trencaaigües amb ondulacions i recreixement del parament que baixa pels laterals dels brancals. </p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb els recreixements descrits pels trencaaigües. La façana està coronada per una balustrada calada de motius vegetals. Entre la cornisa i els trencaaigües de la segona planta hi ha dos respiralls que es corresponen amb la cambra de ventilació.</p>	08163-70	Carrer de Sant Antoni, núm. 2	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6281367,2.6905453	474223	4608537		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96786-7004.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96787	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-4	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XX	Deteriorament i desgast evidents a la façana.	<p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i que ha sofert una remunta<em> a posteriori</em>. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, acabada amb un ràfec.</p> <p>La composició de la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i una finestra lateral amb ampit sobresortint, suportat per dues mènsules. <span lang='CA'><span><span>A la barana de ferro forjat del balcó consta la inscripció “J.C. 1870”.</span></span></span>Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>El parament és llis i arrebossat. La remunta no està pintada i hi ha dues petites obertures rectangulars.</p>	08163-71	Carrer de Sant Antoni, núm. 4	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6281300,2.6906000	474228	4608535		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96787-7103.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-11-04 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96789	Casa del carrer de Sant Antoni, núm. 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-8	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XIX-XX		<p>Casa de planta rectangular, entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla.</p> <p>La composició de la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat, amb persiana de llibret. A la planta pis, hi ha un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>Al damunt, hi ha dos respiralls de la cambra de ventilació i un coronament amb dos trams de balustrada.</p>	08163-72	Carrer de Sant Antoni, núm. 8	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6281758,2.6907274	474238	4608541		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96789-7205.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-09-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96790	Portal de la casa del carrer de Sant Antoni, núm. 45	https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-del-carrer-de-sant-antoni-num-45	<p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p>	XVIII		<p>Portal amb brancals i llinda de pedra, originari del segle XVIII, ja que la llinda porta gravada la data de '1748'. És l'únic element originari de la façana, que es troba molt transformada.</p>	08163-73	Carrer de Sant Antoni, núm. 45	<p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p>	41.6285354,2.6923960	474378	4608580	1748	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96790-7303.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural	Inexistent	2024-09-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96799	Escola Sant Jordi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-sant-jordi	<p>MARZÀ, Fernando i SUBIRÀ, Roger (2017). <em>Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya</em>.</p>	XX		<p><span><span><span lang='CA'>Edifici dissenyat </span><em>ex nuovo</em><span lang='CA'> per destinar-hi una escola d’Educació General Bàsica (EGB) i parvulari. És obra del despatx d’arquitectes MBM, format per Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay. Parteix d’un nou planejament conceptual basat en una nova interpretació de l'arquitectura escolar com a element actiu al servei de la pedagogia.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L'edifici s’organitza entorn d'uns espais comuns, on es tendeix a la reducció dels passadissos, l'especialització funcional de les aules i un sentit d'unitat en la distribució dels espais que permet la interrelació i l'adaptació a les diverses activitats col·lectives.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>A la planta baixa, hi ha la biblioteca i la sala de conferències, amb entrada pròpia, la qual pot ésser usada independentment pels estudiants. Al primer pis hi trobem la major part de les aules, agrupades de dos en dos que convergeixen al saló central de reunions; són curtes, amples i ventilades. A l'àrea del parvulari es va elevar el terra per reduir l'escala de les aules. La zona de jocs d'aquesta àrea està protegida per una paret baixa per evitar que els infants més petits estiguin en contacte amb els més grans. Destaquen els porxos que amplien el terreny de joc, que, a més, serveixen d'aixopluc en cas de pluja i com a protecció solar d'algunes aules. A la coberta de l'edifici es troba el pati. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Tot el conjunt està envoltat per un gran pati. Els acabats exteriors de façanes i murs són de maó vist.</span></span></span></p>	08163-79	Carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 15	<p><span><span><span lang='CA'>Projecte promogut per la Caixa d'Estalvis de la Diputació de Barcelona en plena dictadura franquista, l'any 1967, però amb una proposta innovadora del despatx d'arquitectes, amb especial atenció als espais comunitaris i amb la idea de crear una noció de comunitat educativa. Conceptes que amb la democràcia s'aniran imposant i generalitzant, però que en aquest moment suposava una important primícia. </span></span></span></p>	41.6253195,2.6872838	473950	4608225	1967	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96799-7903.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	Inexistent	2024-09-09 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96801	Habitatges pels mestres d'escola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-pels-mestres-descola		XX		<p>En origen era un edifici d'habitatges format per dotze apartaments independents que, en principi, anava destinat als mestres que no eren de Pineda e Mar.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. S'estructura a partir de l'entrada, que es fa mitjançant una zona coberta que condueix del carrer a un pati posterior, des d'on surt una escala que porta a un distribuïdor per als apartaments de les dues plantes superiors. Mentre que els apartaments de la planta baixa s'hi accedeix des d'aquest pati.</p> <p>Des d'aquest passadís i per dues escales metàl·liques superposades a la façana, com un objecte independent, s'entra directament als altres cinc apartaments dúplex que ocupen els dos nivells superiors. Els materials bàsics de construcció són les totxanes i el ciment. </p> <p>Aquest esquema de circulació permet l'eliminació de la caixa d'escala, que generaria un volum excessiu en desacord amb la tipologia construtiva de la zona. Amb això es singularitza l'accés a cada habitatge, oferint un itinerari més ric i divers i més integrat a un paisatge rural encara no urbanitzat totalment, en el moment de construcció, i a un tipus de vida diferent de la plantejada en els nuclis urbans densos.</p> <p>Posteriorment es van afegir nous apartaments a la façana de ponent, seguint la mateixa línia, amb un cos d'escala exterior per la façana posterior, de vidre.</p>	08163-81	Carrer de mossèn Jacint Verdaguer, núm. 60	<p>L'edifici fou construït amb l'objectiu de solucionar els problemes d'habitatge als professors que no fossin del poble de Pineda de Mar.</p>	41.6245867,2.6837566	473656	4608145		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96801-8105.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2024-10-02 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i David Mackay	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96802	Escut de la façana de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-facana-de-lesglesia	<p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p>	XVI		<p>Antic escut nobiliari, de pedra incorporat a la façana de l'església de Santa Maria de Pineda. Josep Ferrer Costa i Joan Pujadas Marquès (1998), avancen que podria pertànyer a una tomba de la família Oliver. Representa l'escut de la universitat de la vila de Pineda, amb el pi sobre camper, envoltat de la inscripció d'un òbit, que diu:</p> <p>horitzontal: ' OBITAE MARTTHIANO' / 'ALBERTIS. MARTIANO //'</p> <p>vertical dret: 'PRIOR BEATE MARIE / DE OLIVIS //'</p> <p>horitzontal al peu: ' ANTICVS. VERO ALBERT' / 'EIVSNEPOS.</p> <p>vertical esquerra: 'ETIAM ET RECTORES' / HVIS ECCLESIE'</p>	08163-82	Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n	<p>El primer temple es consagra l’any 1079, pel bisbe de Girona Berenguer Guifré. Tot i que en tenim poca informació, la parròquia de Santa Maria de Pineda – d’estil romànic – estava sota domini dels senyors de Mont-palau. Aleshores, l’ocupació del territori era dispersa, entre camps de conreu i masies.</p> <p>El primitiu temple romànic es substitueix per un de gòtic. Al llarg dels segles ha soferts nombroses modificacions. Des de 1514 s’encarreguen diverses reformes a diferents mestres d’obres. La més destacada és fruit d’un dels episodis històrics més coneguts: l’atac pirata que va patir el poble l’1 d’agost de l’any 1545, per part del corsari turc Dragut. L’església fou atacada i els pirates robaren tot allò que era de valor. A partir d’aquell moment, el temple i altres indrets de Pineda es fortificaren. La llinda de la porta d’entrada ens ho recorda amb la següent inscripció: «<em>A 1 d’Agost de MDXLV a punta de alba XI galiotes de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas; pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s’és fortificada esta Sglesia de Pineda</em>»</p> <p>L’autorització per fortificar l’església arriba el 27 de maig de 1562, i s’emmuralla el recinte al voltant de l’església. Les obres van a càrrec de Jean de Tours. Altres edificis van seguir el mateix exemple, i es fortifiquen cases com can Jalpí, el mas Cànovas o can Castellar, construint-hi alhora torres de defensa.</p> <p>S’encarrega la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. La segona reforma important es produeix al segle XVIII, quan es construeixen dues naus laterals més i una altra porta d’estil barroc, a la façana de llevant, amb la llinda que té gravada l’any de construcció (1718) i el campanar, a més de la façana barroca.</p> <p>Finalment al segle XX es basteix la Capella del Santíssim, construïda per Josep Perpinyà. Presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.</p> <p>L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, a causa dels desperfectes causats durant la Guerra Civil espanyola, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. Es va coronar el campanar vuitavat, i s’instal·là la campana.</p> <p>La darrera restauració de la façana data del 1988, quan es va trobar el sarcòfag que hi ha a l’interior del segle XIV o XV.</p>	41.6287519,2.6897229	474155	4608605		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96802-p1630983.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96802-dsc8423.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	BCIN	2024-12-11 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	94	47	1.3	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96811	Jaciment de can Bel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-bel	<p>BACARIA I MARTRUS, ALBERT; RODRÍGUEZ; CARMEN. (1999).Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a Can Bel. Inèdita. Núm. Mem. 4323.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X; SUBIRATS, I. (1996): Memòria de l’excavació d’urgència realitzada al jaciment de Can Bel (Pineda de Mar). Inèdita. </span></span></span></span>Núm. Mem. 2193.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X.; GARCÍA, M.; JUAN, J.; ORRI, E.; CUMMINGS L.S. ; SUBIRATS, I (1999). Les inhumacions d'època augustea de la necròpoli rural de Can Bel (Pineda de Mar, Barcelona). Dins Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm. 20, pp. 221-246.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CELA, X.; GARCÍA, M.; JUAN, J.; ORRI, E.; CUMMINGS L.S. ; SUBIRATS, I. (1999). La tumba altoimperial 1016 de la necrópolis de Can Bel, Pineda de Mar (Barcelona). Una aproximación arqueométrica. Dins Actas del II Congreso Nacional de Arqueometría / Caesaraugusta (Zaragoza , 1997). Caesaraugusta, 73.</span></span></span></span></p> <p>GUÀRDIA, JORDI. (1998). <span><span><span><span lang='CA'>Memòria </span></span></span></span>de la prospecció arqueològica a Can Bel. Inèdita. Núm. Mem. 2684.</p> <p>MORET PUJOL, Lourdes; BOSCH DE DORIA, Marc; PÀMIES GUAL, Dídac. (2013-2014). Intervenció arqueològica subsidiària de les obres del projecte Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme. Fase I. Núm. Memòria 11876.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MUÑOZ, Vanessa i REVILLA, Victor (2022). Epigrafia amfòrica i cultura material del darrer terç del segle I aC al Maresme septentrional: noves dades del jaciment de Can Bel (Pineda de Mar). Dins <em>Laietania</em>, núm. 23, pp. 171- 185.</span></span></span></span></p>	I-V dC.	Parcialment destruït.	<p>Can Bel fa referència a un jaciment d'època romana en el que s'han documentat estructures constructives amb funcionalitat d'hàbitat i una zona de necròpolis. La zona delimitada pel jaciment de can Bel, està ocupada per edificis de nova construcció, per parcel·les ermes o abandonades i algun camp de conreu, tocant ja al terme de Santa Susanna. Durant les obres de construcció de tres blocs d'habitatges de protecció oficial, a principis dels anys 90 del segle passat, es documenten dues <em>dolies</em>, tres murs, un paviment d'<em>opus signinum</em>, així com gran quantitat de material constructiu, bàsicament <em>tègula</em>, i ceràmica romana.</p> <p>L'any 1996, fruit d'aquestes troballes, es realitza una intervenció arqueològica d'urgència en l'àrea estrictament afectada per la construcció d'un aparcament i la cimentació d'un edifici, que posa al descobert un seguit de tombes, tot i que no totes s'excavaren. En el moment d'iniciar els treballs arqueològics, es constatà la destrucció total de les restes en gairebé tres quartes parts del solar. Igualment, s'havia procedit a extreure les dues dolies amb màquina, destruint totalment l'estratigrafia i eliminant tota relació amb la resta d'estructures del jaciment. Malauradament es produeix l'arrasament total en superfície de la zona més alta del solar i, per tant, la destrucció dels nivells d'amortització del jaciment romà.</p> <p>Els autors de les excavacions daten la necròpolis entorn el darrer quart del segle I aC. i primer quart del segle I dC. Paral·lelament a la necròpolis, es documenta un edifici contemporani a la utilització d'un grup de tombes. La funcionalitat de l'edifici no es pot conèixer fins que noves excavacions en el sector puguin donar més llum sobre la qüestió.</p> <p>L'any 1998 s'efectua una nova intervenció en un altre solar de can Bel, relacionada amb la construcció d'un edifici plurifamiliar. Es documenta un nou edifici amb un <em>opus signinum</em>, datat en el segle I aC. També es documenta la continuació de l'espai de necròpoli, amb 11 noves tombes, amb una cronologia d'ús entre els segles I i V dC.</p> <p>Posteriorment, amb motiu de la construcció d'un col·lector de recollida d'aigües pluvials, l'any 1999, s'efectua un seguiment arqueològic, on es documenten diferents restes de parament constructiu sense contextualitzar d'un dels murs localitzats a les prospeccions del 1998. Entre els materials localitzats trobem restes de <em>tègula</em>, dolia i àmfora, així com alguna ceràmica comuna i terra sigil·lada indeterminada. Donades les característiques de les troballes documentades es pot dir que al jaciment de can Bel hi ha una necròpolis rural que possiblement estigui relacionada amb la vil·la de can Roig, localitzada a 500 m. al nord-oest de distancia i sobre un tossal.</p> <p>L'any 2013 es van realitzar uns seguiments arqueològics durant les obres d'execució del <em>Projecte de la Xarxa Comarcal de la Banda Ampla del Maresme</em> Fase I. Davant d'una casa unifamiliar del carrer de Sant Antoni, es documentà un mur de planta i secció rectangular, amb el parament de pedres lligades amb morter de calç, sense treballar. </p> <p>La cronologia d'ús de la necròpolis es situaria entre els segles I i V dC.</p>	08163-91	Extrem nord del municipi, a tocar amb el terme de Santa Susanna.	<p>Documentat des dels anys 90 del segle XX, s'hi han fet diverses intervencions arqueològiques (excavacions d'urgències, prospeccions i seguiments arqueològics) que han posat al descobert les restes romanes que no s'han destruït en el transcurs de la urbanització del sector.</p>	41.6296702,2.6964998	474720	4608705		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96811-9104foto-ipacgeneralitat-de-catalunya1996.jpg	Legal	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	EPA	2024-09-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	83\|80	1754	1.4	1763	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96812	Jaciment de can Cànoves	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-canoves	<p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p> </p>	II aC - I dC.	L'absència d'estructures arqueològiques d'època romana relacionades amb el jaciment, no permet establir l'estat de conservació del mateix.	<p>Jaciment indeterminat d'època romana republicana, identificat a partir de la troballa efectuada el mes de novembre de l'any 1986, amb motiu d'uns rebaixos de terres. La ceràmica documentada consistia en gran quantitat de peces romanes que formaven part, segurament, de l'escombrera d'una vil·la rural. Entre els materials apareguts hi havia campaniana B, terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sud-gàl·lica, clara A, àmfores Laietana 1, Pascual 1, Dressel 2/4 tarraconense, àmfora Dressel 1A, 1B i 1C itàliques, àmfora púnico-ebussitana, ceràmica comuna tarraconesa, ceràmica ibèrica comuna, <em>tegulae</em>, dolia, cresols i <em>pondus</em>.</p> <p>Les troballes es localitzaren en el marge que separa el camí de la masia de can Cànoves de les terres de conreu, a uns 10 m. del camí de Sant Jaume a Montpalau; en una zona de bosc i matolls al marge d'un camí rural.</p> <p>Tipològicament, la ceràmica documentada s'adscriu cronològicament entre el 150 aC. i el 100 dC.</p>	08163-92	Vessant meridional del turó de Montpalau.	<p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es documentaren restes de ceràmiques romanes, però sí que es documentà un mur de factura antiga obrat amb pedres lligades amb morter de calç, als marges del camí d'accés a la masia. Aquest mur, però, no es va poder relacionar amb cap tipus de materials arqueològics, fet que impedeix la seva datació.</p>	41.6387313,2.6768902	473090	4609717		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9203.jpg	Inexistent	Romà\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	Inexistent	2024-09-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	83\|80	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96822	Jaciment arqueològic del turó de Montpalau	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-montpalau	<p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España</em>: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant. Dins Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, VIII. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. / El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p>	III-I ac i V-XV dC	Es desconeix l'abast real del jaciment ja que no s'hi han fet intervencions arqueològiques que ho precisin. D'altra part, s'ha constatat que s'han enrunat diferents murs, entre aquest la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. Es localitza en una zona boscosa amb matolls i afloraments de roca.	<p>Dalt del turó de Montpalau s'hi establí un assentament que cronològicament se situa en època romano-republicana (II-I aC.). Datació que futures intervencions haurien de confirmar o matisar. Posteriorment, s'hi construí un castell medieval. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, fou estudiat per primera vegada per J.M. Codina, durant els anys 50 del segle passat. Però no se cita la referència bibliogràfica. Fruit d'aquests estudis es documentaren les principals estructures actualment visibles al cim del turó de Montpalau corresponents al castell (muralles de segle X al segle XIV) i a la muralla ibèrica. Les restes ibèriques, molt degradades, corresponen a la muralla septentrional de 30 a 50 cm d'amplada per 15 a 30 cm d'alçària. Actualment la vegetació impedeix observar aquestes restes, si és que realment es tracta d'una muralla ibèrica.</p> <p>També es poden veure part dels murs trobats en les excavacions de J.M. Codina en el costat meridional. Hi ha dues sitges al costat oest de la muntanya: una a 75 m. del cim i l'altra a més de 150 m. Del material iberoromà documentat durant les excavacions de Codina, destaquen ceràmiques campaniana A i B, del taller de Roses, del Taller de Nikia-Ion, àtica de vernís negre, aretina de vernís negre, ibèrica comuna, grisa emporitana, àmfores itàliques Dressel 1A, 1B i 1C, àmfora Lamboglia 2, àmfora de Brindes, cartaginesa, púnico-ebusitana, púniques sudhispàniques, àmfores Pascual 1 i Dressel 1 Tarraconenses i monedes d'Ilduro i d'Ilerda.</p> <p>De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta trapezoïdal. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de calç. Els murs són d'un metre de gruix. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, (segle XV).</p> <p>Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII, que la vegetació cobreix totalment. Al vessant nord també s'hi van documentar restes del que semblaven ésser forns, als quals no es va poder atribuir una cronologia, existint la possibilitat que fossin medievals.</p>	08163-102	Turó de Montpalau, s/n	<p>L'any 1990 s'hi desenvolupa un camp de treball que va posar al descobert estructures muraries. La posterior intervenció de 1996, es limita a controlar un rebaix de terra per enclavar-hi una senyera.</p> <p>De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que a les vessants del turó es documenten restes de ceràmiques ibèriques que segurament s'han desplaçat des del cim, que és on es documenta el poblat ibèric, sense descartar que en aquestes vessants s'hi puguin documentar mes restes de sitges.</p> <p>Durant la visita realitzada amb motiu de l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural de Pineda de Mar, s'han observat nombroses restes de ceràmica d'època ibèrica i romana així com indicis d'activitat arqueo-furtiva.</p>	41.6420748,2.6702068	472535	4610089		08163	Pineda de Mar	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10206.jpg	Legal	Ibèric\|Medieval\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Cultural	BCIN	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	81\|85\|80	1754	1.4	1760	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96831	Fons de l'Arxiu Municipal de Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-pineda-de-mar		XIV-XXI		<p><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Pineda de Mar és el servei municipal que té per objectiu conserva el fons documental generat per l'Ajuntament des del segle XV fins a l'actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, també s’hi conserven els fons documentals de procedència privada vinculats al municipi que hi han estat ingressats, com són els fons religiosos, fons d'associacions i entitats, fons patrimonials, fons personals i els fons comercials i d'empreses.</span></span></span></p>	08163-103	Carrer Ciutadans, núm. 4-6	<p><span><span><span>A partir de finals del segle XV, Pineda començà a autogestionar-se amb la creació de la Universitat, comportant també la conseqüent producció de documents administratius. És llavors quan es fa necessària l’existència d’un arxiu per a conservar els documents i els drets i obligacions que aquests comprenien.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Universitat consistia en una agrupació de veïns del poble, principalment els grans propietaris del moment, amb certa personalitat jurídica. Les seves actuacions es recollien, entre d’altres, a dos importants documents: el llibre de comptes i el llibre d’actes. En el cas de Pineda es conserven un llibre de comptes iniciat al 1499 i un llibre d’actes iniciat al 1650.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim d’una certa custòdia de la documentació es remunta a l’any 1766 on es deixa constància que la documentació es guarda a l’anomenat «Armari de tres panys», que com el mateix nom indica, feien falta tres claus per a ésser obert. Aquestes claus eren guardades pel batlle, el regidor degà i l’escrivent, que feia les funcions de secretari de la corporació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX, les referències que tenim de l’Arxiu Municipal responen a inventaris de la documentació existent realitzats en el moment de la presa de possessió de nous alcaldes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins a mitjan del segle XX, el 25 d’octubre de 1946, que l’Ajuntament va acordar la creació de l’Arxiu Històric Municipal a càrrec de Josep Font i Solsona. Les dependències de l’arxiu van ser, des de 1946 fins 1956 la Cambra del Rellotge. A partir de febrer de 1956 es va traslladar a l’antic edifici existent on també es situa actualment, el Carrer Ciutadans, números 4-6.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reformat l’edifici del carrer Ciutadans, l’Arxiu va romandre igualment a la segona planta fins que l’any 2012 es va traslladar a la seva ubicació actual, la planta baixa del mateix edifici, amb instal·lacions noves i adients a les necessitats actuals.</span></span></span></p>	41.6276823,2.6894295	474130	4608486		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10303pergami-1458-juliol-09.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10304arxiu-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96831-10305facanapineda.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola		94\|98\|85	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96832	Fons de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-de-pineda-de-mar		XX-XXI		<p>El volum més gran de documentació relacionada amb la parròquia de Santa Maria de Pineda es troba dipositada a l'Arxiu Diocesà de Girona.</p> <p>L'arxiu de la parròquia de Pineda de Mar se centra amb els llibres sagramentals de la segona meitat del segle XX i XXI i expedients matrimonials. Així com el resultat propi de l'activitat parroquial.</p>	08163-104	Carrer Reverend Antoni Doltra, s/n		41.6286948,2.6900290	474180	4608598		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96832-p1640006.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96834	Fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme referent a Pineda de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-comarcal-del-maresme-referent-a-pineda-de-mar		XIII-XXI		<p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva varis fons documentals referents al municipi de Pineda de Mar, entre els quals destaquen:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>1. De l’Agrupació Comarcal de CDC (codi de fons 339), cartells dels anys 1980 i 1990 del segle XX. També hi ha propaganda electoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>2. De l’Ajuntament de Santa Susanna (codi de fons 9), un registre de variacions del padró municipal amb les declaracions de baixes del padró de Pineda dels veïns que passen a fixar el seu domicili a Santa Susanna i una relació de veïns de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3. Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre el fons de pergamins de can Borrell, Can Ribas i Can Camps de Palafolls que estan relacionats directament o indirectament amb Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>3a. Del fons pergamins de can Borrell (codi de fons 38), existeixen varis documents a partir del 5 de febrer de 1297 que es distribueixen de la següent manera: permutacions, esponsalicis, vendes, heretaments, apoques, capitulacions matrimonials, donació de dot, venda atorgada, establiments emfitèutics, testaments, definició de comptes de tutoria, definició de drets, donacions, àpoca de dot, definició de drets, debitoris, venda a carta de gràcia, donació de dot i heretament, lluïció de censal i finalment, censal mort. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3b. Del fons Can Ribas, destaca: ACM71-24-T2-84. Censal. 1747, octubre, 11.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Censal mort atorgat per Jaume i Josep Ribas, pare i fill, pagesos del veïnat del Castell a Palafolls i amb fermances per part de Joan Joany i Riesa i la seva esposa Margarida, a favor de Mn. </span></span></span><span><span><span>Josep Obrador i Comas, rector de la parròquia de St. Pere de Pineda o de Riu per un import total de 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>3c. Del fons Can Camps. Destaca: ACM71-25-T2-85. Lluïció. 1586, juliol, 6.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lluïció de censal atorgada per Mn. Josep Obrador, rector de St. Pere de Riu a favor de Jaume i Josep Ribas per haver rescatat el principal d'aquell censal avaluat en 100 lliures. Escrivà: Josep Oliveres, notari públic de Pineda i terme del castell de Montpalau.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>4. Col·lecció de cartells històrics de Maulets (ACM70-191-T2-634). Cartell L’Alternativa nacional d’esquerres a Pineda de Mar “Vota Catalunya Lliure”.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>5. Col·lecció de cartells i gravats de diversa (ACM70-202-T2-67. Cartell publicitari de Pineda de Mar. Mosaic. Disseny de Josep Perpinyà. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>6. Col·lecció de documents esparsos de diversa procedència: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-196 Plet de 1749 entre Francesc Batlle, boticari de Pineda de Mar contra Joan Oller de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-182 Venda perpètua del 8 d’abril de 1763 d’una peça de terra d’horta situada a Pineda feta i firmada per Margaridda Orreu i Roure a favor de Miquel Oller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-197 Capítols matrimonials del 20 de setembre de 1846 entre Jaume Ruscalleda vidu treballador de la vila de Lloret de Mar i Julita Oller Torrent soltera de la vila de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ACM70-231-T2-218 Certificat de baptisme de 1851 de Narcís Josep Francesc d’Asís fill de Josep Oller i d’Antònia Viver de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>7. </span></span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal també disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>8. Col·lecció de document ferroviaris de Xavier Nubiola de Castellarnau. Contempla una col·lecció de més d’un centenar de reproduccions de fotografies per a targetes postals del segle XX, majoritàriament en color dels anys 1950 i 1960, amb barques de pescadors, estació del tren, embarcador...; </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>9. </span></span></span><span><span><span>Col·lecció de mapes i plànols de diversa procedència dels anys 1990 i 2007 referents a guies comercials i de serveis del municipi i amb informació turística (ACM70-261-T2-99 i ACM70-261-T2-50). </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>10. Col·lecció de pergamins Centre d’Estudis Sant Cebrià sobre Pineda de Mar : ACM70-405-T2-1 Heretament de l’11 de febrer de 1431. ACM70-405-T2-3 Venda del 10 d’abril de 1534. Lloc de Pineda. ACM70-405-T2-2 Àpoca de l’11 d’agost de 1590. ACM70-405-T2-5 Tres àpoques de 1622</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>11. Col·lecció de 41 pergamins de Can Comas de Pineda de Mar compresos entre 1341 i 1637 respectivament: ACM70-291-T2-1 Venda de 12 de desembre de 1341. ACM70-291-T2-2 Violari del 26 d’octubre de 1364. ACM70-291-T2-3 Donació del 21 de setembre de 1376. ACM70-291-T2-4 Donació del 10 d’octubre de 1384. ACM70-291-T2-5 Venda d’un mas del 23 de febrer de 1398. ACM70-291-T2-7 Donació d’herència del 9 de novembre de 1404. ACM70-291-T2-8 Pagament de deute del 27 d’abril de 1419. ACM70-291-T2-9 Venda del 20 de desembre de 1424. ACM70-291-T2-10 Venda d’una peça de terra del 22 d’octubre de 1448. ACM70-291-T2-25 Venda del 17 de gener de 1468. ACM70-291-T2-11 Venda d’una peça de terra del 3 de maig de 1468. ACM70-291-T2-12 Pagament de dot del 6 de gener de 1474. ACM70-291-T2-13 Censal del 24 de gener de 1479. ACM70-291-T2-14 Venda del 17 de febrer de 1491. ACM70-291-T2-15 Venda del 05 de juny de 1498. ACM70-291-T2-16 Donació d’herència, del 8 de gener del 1500. ACM70-291-T2-17 Donació d’herència del 8 de gener de 1500. ACM70-291-T2-19 Sentència arbitral del 17 de gener de 1515. ACM70-291-T2-20 Testament del 22 de febrer de 1530. ACM70-291-T2-20 Deute o debitori del 10 de maig de 1534. ACM70-291-T2-21 Herència del 10 de maig de 1541. ACM70-291-T2-26 Donació per raó de matrimoni del 9 de maig de 1569. ACM70-291-T2-29 Reconeixement de deute del 3 d’agost de 1576. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ACM70-291-T2-30 Venda d’un censal del 16 d’agost de 1576. ACM70-291-T2-33 Venda de rabassa morta del 16 de novembre de 1602. ACM70-291-T2-32 Establiment del 27 de desembre de 1602. ACM70-291-T2-34 Donació del 9 de novembre de 1608. ACM70-291-T2-35 Testament del 13 de setembre de 1611. ACM70-291-T2-38 Confirmació de possessió d’una peça de terra del 5 de juliol de 1621. ACM70-291-T2-41 Venda d’un hort del 25 d’abril de 1637.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>12. Col·lecció de pergamins de diversa procedència: ACM70-190-T2-37 Donació del 6 de març de 1518. ACM70-190-T2-28 Venda del 22 de maig de 1602. ACM70-244-T2-34 Procura del 28 d’abril de 1457.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>13. Col·lecció de pergamins de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena: (codi 244), una procura del 28 d’abril de 1457, feta per Eulàlia, muller de Bernat Cona, naturals de la parròquia de Sant Cugat del Vallès, habitants a la parròquia de Sant Pere de Pineda, a Pere Terré, sastre de la vila de Boada, de la parròquia de Santa Maria de Pineda, del deute que aquest havia contret.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>14. Col·lecció postals del Maresme (codi de fons 310). Varies postals de l’any 1971 de varis municipis de la costa del Maresme, entre els quals, Pineda. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>15. Programes de Festa Major de Sant Joan Baptista de Pineda de 1951, 1986.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>16. Col·lecció Premis Terenci Thos i Codina amb varis premis com l’estudi de la riera de Pineda de Mar o la creació d’una ruta dedicada als molins de la riera de Pineda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>17. Col·leccions d’impresos de diversa procedència com un opuscle editat en motiu del Segon Aplec de Joventut Sardanística de Pineda de Mar, o els 'Festejos en la ermita de Ntra. Sra. de la Gracia' del 13 de setembre de 1953.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>18. Coordinadora de Geganters del Maresme, amb varis cartells de les diferents trobades</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>19. Pergamins de la Família Viñas (Pineda de Mar-Mataró. Codi 199) datats d’entre el 18 d’abril de 1575 fins la segona meitat del segle XIX. Destaquen els lligalls amb diversos establiments, vendes perpètues, plecs d’escriptures, establiments de peces de terra, vendes de terres, vendes a carta de gràcia, apoques i censals, lluïcions de censals, reducció de trencadís fruiter, revenda d’una botiga i una casa, establiments a rabassa morta, testaments, còpia autèntica de l’original capbreu dels dominis i rendes, venda perpètua de l’ús de la fadiga d’una feixa de terra, establiment de les aigües vessants del mont de la Guàrdia, relació de medició i classificació de la propietat, certificats d’alcaldia, arrendament d’una casa i documents establerts pel jutge o pel secretari del Jutjat, títols de propietat, llibre de comptes, còpia d’escriptures, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>20. Mas Ferrer de Tordera (codi de fons 356), un violari de mitjan del segle XVI, una donació de 1630 i una concòrdia del 1777. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>21. Original capbreu del benefici de Sant Nicolau y Santa Catherina de Montnegra. En poder del discret Josep Oliveres, notari de Pineda (codi fons 149) dels anys 1740 a 1771.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>22. Documentació del Parc de Bombers del municipi des dels anys 1984 fins l’any 2008.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>23. </span></span></span><span lang='CA'><span><span>També hi ha la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>24. A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també de temàtica general de la comarca del Maresme.</span></span></span></span></span></span></p>	08163-106	Carrer d'en Palau, núm. 32 (08301- Mataró)	<p><span><span><span><span><span><span>L’arxiu comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’arxius comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 es signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Custodia més de 3.510’83 m. lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></p>	41.6275129,2.6894456	474132	4608467		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10601colleccio-de-pergamins-de-can-comas-de-pineda-de-maracm70-291-t2-1-vendapagina1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96834-10605.jpg	Legal i física	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni documental	Fons documental	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		94\|98\|85	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96835	Festa de Sant Pere	https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-pere		XX-XXI		<p><span><span><span><span><span><span><span>La revetlla de Sant Pere és el 29 de juny, festa del patró dels pescadors. Després de la revetlla de Sant Joan, ve la de Sant Pere, menor en repercussió i més encara quan a Pineda de Mar la de Sant Joan era la festa major petita. Però el caràcter pescador de la vila ha fet que es mantingués l'interès en celebra-la. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'actual revetlla de Sant Pere és l'evolució de la Festa de Sant Pere que se celebrava al Raval de Mar, el barri de pescadors. La festa de Sant Pere l'organitzaven els joves del Raval de Mar, i la costejaven sortejant una toia. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Es comença amb les tradicionals havaneres i el rom cremat, un sopar popular i el ball.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La festa ha anat evolucionat en el temps, adaptant-se a gustos i modes.</span></span></span></span></span></span></span></p>	08163-107	Pineda de Mar, s/n	<p>Ens han arribat dades documentals de cóm se celebrava aquesta festa a principis del segle XX, gràcies a <em>La Costa de Llevant</em>, revista il·lustrada editada a Canet de Mar (Maresme) entre 1894 i 1922. Tot seguit, s'adjunten les cites:</p> <ul> <li>'Forsa animada ha sigut la celebrada pels mariners. Hi hagué ball tarde y nit per l'orquesta 'Modesta Harmónica' de Tordera. El carrer estava adornat ab rama, banderetes y paperets. La tradicional dansa fou forsa concoreguda. Segons rumors cada any se podria fer una festa del tot lluhida, pero á causa de la poca avinesa que regna entre l'element jove, es la causa que la festa resulta petita. Enguany l'organisar tant simpática festa se deu la major part, á n'En Domingo Itxart (a) Cua. El felicitem. Avans d'acabar tenim de fer constar que'ls joves mariners se han portat molt malament. Ens referim al fer pagar entrada als demés joves de la vila, puig que's recordin que'l dia de Sant Antoni els joves del carrer d'aquest nom no'ls hi feren pagar res' (La Costa de Llevant, 3 de juliol de 1904,pp. 13).</li> <li>'Els mariners si han lluhit festejant al seu patró. La barriada de mar estava tot adornat ab archs y ramatje y banderetas de tots colors' (La Costa de Llevant 1 de juliol de 1905, pp. 14).</li> <li>'Com els demés anys, á la vigilia s'encengueren algunas fogueras pels carrers. Els mariners feren la seva festa que resultá forsa animada. El carrer estava adornat d'infinitat de tiras de papers de colors, produhint bonhic aspecte. Se ballá tarde y nit ab lo novell 'Quintet de Calella' qui tocá uns bonhics y ayrosos balls. La concurrencia, com cada any, fou bastant nombrosa, puig convida anarhi per l'agradosa fresca que hi fa, principalment al vespre' (La Costa de llevant,7 de juliol de 1906).</li> <li>'Enguany aquesta tradicional festa que acostuman celebrar els mariners fou del tot animada. A la tarde hi hagué ball que sigué molt concorregut y al vespre, també fins molt avansada hora, se mantingué forsa animat. Una cosa hi faltava per siguer la festa més popular y al mateix temps més catalana, puig que tinguen la proporció per poguerho fer deixaren en oblit. Siguent l'orquesta de Tordera encarregada de tocar els balls creyém que seria més bonhic que á la tarde se toquessin sardanas y produhiria molt més bonhic efecte. Esperem que un altre any els joves mariners ho tindran en compte y procurarán fer tots els possibles pera fernos sentir y presenciar aquest hermós ball catalá que tant honra á nostra terra' (La Costa de Llevant, 6 de juliol de 1907).</li> <li>'Enguany la festa dels mariners anat una mica magre. Ha no haver sigut un trist manubri que tocava no s'hauria conegut la festa. Ab tot y aixó la gentada que acudí al arrabal de mar fou nombrosa, com també á la platja pera presenciar algunas barcas plenas de gent á fer una volta pel mar' (La Costa de Llevant, 1908 pp. 10 i 11).</li> </ul>	41.6227608,2.6925668	474390	4607939		08163	Pineda de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere2024.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96835-festastpere1939.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Social	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		119\|98	2116	4.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96836	Fons d’imatges referents a Pineda de Mar, a la Biblioteca de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-pineda-de-mar-a-la-biblioteca-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons Salvany, dipositat a la Biblioteca de Catalunya, conté aproximadament 10.000 imatges en placa estereoscòpica de vidre, en format 6 x 13 cm. D’aquesta col·lecció, cinc fan referència a Pineda de Mar: Fons Salvany SaP_166_01 (1914); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_05 (1912)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>; Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_05</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1919); Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_043_06</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span> (1912) i Fons Salvany </span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>SaP_494_06 (1919)</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tres fotografies estan relacionades. L’autor, va voler fotografiar la creu gòtica, una amb un grup de gent, i l’altra, sense, arranada al pedrís del mur d’una casa. De manera que es pot veure la creu per ambdós costats. En la segona imatge s’observa la creu de gran bellesa amb l’església parroquial al darrera. La darrera de les imatges pertany a la d’una capella o ermita amb un campanar d’espadanya.</span></span></span></span></span></p>	08163-108	Carrer de l’Hospital, núm. 56 (08001-Barcelona)	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Josep Salvany i Blanch (Martorell, 4 de desembre de 1866 – Barcelona, 28 de gener de 1929), era metge i cirurgià. Cursà els estudis a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1891. Però també fou un gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic. Durant els anys 1918 i 1924 va col·laborar-hi intensament. Viatjà per una gran part del món, sempre amb la seva càmera de fotografia estereoscòpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’abast cronològic del fons se situa entre els anys 1911 i 1926. A més, amb les plaques s'hi afegeixen sis carnets de visita i dues agendes manuscrites on anotava la informació de cadascun dels clixés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es preserva a la Biblioteca de Catalunya, que a partir de l'any 2000 inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.<br /> L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet <em>Google Llibres</em> per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies i posar-los a l'abast del públic.<br /> Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p>	41.6275049,2.6894823	474134	4608466	1912-1919	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany499full.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5368full.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96836-bcsalvany5454full.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96837	Fons d’imatges referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya		XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons d’imatges de l’ICGC referent al municipi de Pineda de Mar està format per un total de 60 imatges, de les quals, vàries fotografies aèries en color, ortofotomapes i quatre fotografies del fons “Família Cuyàs”, que es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>7 fotografies aèries verticals – fotomosaics a escala 1:5000 (394-01-08; 394-02-09; 394-02-10; 394-02-01; 394-01-04; 394-02-05 i 394-02-06). Estan realitzades per <em>Trabajos Fotográficos Aereos, S.A</em>. de Madrid, l’any 1967 per encàrrec de l’anomenada en aquells anys, <em>Diputación Provincial de Barcelona.</em> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>3 fotografies realitzades durant el vol del mes d’agost de 1986 que corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España</em> 1:50.000 de 80x60 cm, de la sèrie Ortofotomapa de Catalunya a escala 1:5000. La primera correspon a Pineda, núm. de full 394-8-3 (RM.82778); el segueix Turó de la Creu de Llevant, núm. de full 394-7-2 (RM. 23500); Finalment, la Mare de Déu de Gràcia, núm. de full 394-8-2 (RM. 29474). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 fotografies procedents del Fons Família Cuyàs: una d’elles és una imatge general de l’església parroquial de Santa Maria amb la creu de pedró o de camí al davant (RF.10987); una imatge de detall de la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i part de l’esgrafiat de la façana (RF.10988); una fotografia dels gegants Guerau i Ermessenda realitzada l’any 1986 (RF.10990) i finalment, una imatge dels gegants del Poble Nou realitzada l’any 1985 (RF.10989). Ortofotomapa del vol del mes de juliol de 1986 a escala 1: 5.000 de 80 x 60 cm, corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España </em>1:50.000.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>46 fotografies aèries en blanc i negre procedents del SACE (<em>Servicios Aéreos Comerciales Españoles</em>) realitzades per Carlos Rodríguez Escalona durant els vols del 15 d’abril de 1963 (17 fotografies); 2 de maig de 1963 (10 fotografies); 1 d’octubre de 1965 (9 fotografies); 16 de novembre de 1966 (sis fotografies); 8 de juliol de 1962 (3 fotografies) i una del 25 d’agost de 1963 (1 fotografia).</span></span></span></span></span></p>	08163-109	Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona).	<p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.<br /> Des de la seva creació, l'any 1982 i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p>	41.6276172,2.6894751	474134	4608479		08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10902fsace13083fullsace1452419630825.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10903fsace3893fullhotel-soribu-playa-1962-07-08rfsace1107.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10904cuyas6873full.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10905cuyas6875full1984rf10989.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96837-10906cuyas6876full1986rf10990.jpg	Legal i física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2024-10-03 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96841	Fons gràfic referent a Pineda de Mar de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-grafic-referent-a-pineda-de-mar-de-la-fundacio-institut-amatller-dart-hispanic		XX		<p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’Arxiu Fotogràfic de la Fundació Amatller d’Art Hispànic conserva una col·lecció formada per 43 imatges de Pineda de Mar produïdes per diferents autors en franges cronològiques variades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Entre les fotografies documentades, hi apareixen 3 imatges datades dels voltants de 1910 de la creu de terme. També 11 imatges de l’any 1918 on es poden veure cases i carrers del municipi. De l’any 1928 hi ha imatges que documenten carrers, cases, l’església, la platja i l’estació del tren. De l’any 1950 hi ha una fotografia de la platja i finalment dels anys 1955 al 1959 destaquen 8 imatges on s’hi poden veure l’aqüeducte romà de can Cua, una pedra anomenada de sacrifici i el portal de l’església. </span></span></span></span></span></p>	08163-113	Passeig de Gràcia, núm. 41, 1r 1ª, (08007 - Barcelona)	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Des de la seva fundació l’any 1943, per part de Teresa Amatller, i fins a l’actualitat, la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic compleix amb diferents objectius, entre els quals fomentar la recerca al voltant de l’art hispànic, donant suport mitjançant una biblioteca i un arxiu fotogràfic, tots dos especialitzats en aquesta matèria. L’Arxiu Fotogràfic disposa concretament d’un repertori de més de 360.000 fotografies procedents de diferents arxius, entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol, produïdes per diferents autors al llarg del segle XX i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.</span></span></span></span></span></p>	41.6274849,2.6895663	474142	4608464	1918-1959	08163	Pineda de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96841-04.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni documental	Fons d'imatges	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	55	3.1	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96842	Rellotge de sol de can Teixidor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-teixidor		XVIII-XIX	Presenta absències en l'esgrafiat.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat. Presenta un marc perimetral amb capcer rectangular on sembla que hi havia unes lletres o xifres; i al dessota es preserva, tot i que en molt mal estat, un òvul amb el gnòmon, de vareta, collat amb morter de calç a la part superior que representa l’astre solar amb el que sembla una corona al seu voltant, tot i que el seu estat actual, no permet fer cap altre afirmació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conserva restes de pigments vermells i blaus. Els primers delimiten un requadre perimetral on en algun moment s’hi haurien pintat les hores, de color blau. També són visibles les restes de les línies horàries, resseguides de color vermell i el que sembla la campaneta de l’Àngelus al centre, perpendicular a la línia de les dotze del migdia. Les restes, molt minses de color blau s’observen en la delimitació del capcer i a la part superior dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia realitzada, el 30 de novembre de l’any 2005, per F. Padrós, s’observa una circumferència petita al voltant del gnòmon de vareta que correspondria amb les observacions efectuades durant la realització d'aquest Mapa de Patrimoni. </span></span></span></span></span></p>	08163-114	Camí de can Teixidor, s/n		41.6227210,2.6690796	472433	4607942		08163	Pineda de Mar	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96842-11404.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Sense ús	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96843	Rellotge de sol de la casa núm. 122 del carrer de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-122-del-carrer-de-mar		XX-XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat a sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i la segona planta, per sobre de les lletres publicitàries “l’<em>Antic restaurant</em>”.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, i esgrafiat. Presenta un marc perimetral amb capcer. El fons és de color ocre, mentre que el dibuix, línies i hores són de color gris. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El marc està resseguit per una línia de color gris. A l’interior hi ha una mena d’òvul amb un astre solar geomètric, amb les línies solars que senyalen de les set del matí fins a les cinc de la tarda, en xifres romanes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, de ferro, amb l’extrem arrodonit. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No té lema, però a la part inferior es pot llegir l’any: “ANY 1737”.</span></span></span></span></span></p>	08163-115	Carrer de Mar, núm. 122	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 10 d’octubre de 2011, un col·laborador de la Societat Catalana de Gnomònica va incorporar-lo al web i el va fotografiar. En aquest document gràfic es constata com entre el 2011 i el 2024 s’han efectuat reformes i com era el rellotge abans del documentat amb motiu de l’elaboració del mapa. En aquesta imatge s’observa un rellotge molt senzill, pintat a mà alçada, sense massa precisió i de forma ovalada, de color terrós pintat directament sobre una paret també pintada. Per tant, és molt possible que en aquest indret existís un rellotge antic però que amb els manteniments de façanes i pintades s’ha anat esborrant i modificant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La data actual pot correspondre a la data de construcció de la casa, o dels documents més antics conservats.</span></span></span></span></span></p>	41.6231700,2.6923600	474372	4607984		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11503foto-am-10102011societat-catalana-de-gnomonica.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96843-11504detall-de-la-fotografia-de-la-societat-catalana-de-gnomonica.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96849	Rellotge de sol de la rectoria vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-vella		XVIII	En col·locar un tub de PVC entre la llinda i el marc del rellotge es van clavar dos claus en el marc inferior per aguantar-lo, malmetent part del suport que es va reparar amb una mica de ciment tenyit.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, rectangular, orientat al sud-est. Està situat a la façana de migdia, entre la planta pis i les golfes, just per sota de l’eix vertical de la façana principal. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, d’uns dos centímetres de gruix, lleugerament esgrafiat. S’identifiquen perfectament les divisions realitzades pel quadranter. De fora cap endins, presenta tres marcs. A l’exterior, un de més clar, amb una sanefa de fulles d’olivera pintades de color ocre i resseguides per una línia molt fina de color negre. A continuació un marc més estret, pintat de color ocre. Finalment, un tercer, molt més ample que els dos anteriors. És l’espai on el quadranter hi ha dibuixat les hores, de les 5 del matí fins les 5 de la tarda, en cicles de dotze hores. Només els extrems estan decorats amb les mateixes fulles que les anteriors assenyalades. La numeració és aràbiga feta a mà alçada, sense plantilla.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior, hi ha un astre solar antropomorf, molt malmès. S’hi observen les restes de l’ull esquerre i la boca, representada amb els mateixos dibuixos florals. Per sobre de l’astre solar, a cada costat, hi ha novament una decoració de fulles d’olivera. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, més curtes. La línia de les dotze té dibuixada la campana de l’Àngelus, pintada del mateix color.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un suport i cercle sota el pol. Conserva restes de policromia general molt difuminades.</span></span></span></span></span></p>	08163-120	Camí de can Tapiola, s/n						08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96849-03.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98\|119\|94	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96852	Rellotge de sol de la plaça Sara Llorens	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-placa-sara-llorens		XXI		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol monumental situat a la plaça de Sara Llorens i Carreres. És del tipus vertical amb orientació sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructuralment, es compon de varis cercles, entre ells la bassa d’aigua de 10 m. de diàmetre, realitzada amb pedra, de la qual sobresurt al bell mig, una rosa dels vents amb les direccions i noms dels principals vents. El nom està retallat en ferro corten: Tramuntana, Mestral, Ponent, Migjorn, Xaloc, Llevant, Gregal, Garbí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Una part de les rajoles ceràmiques de la rosa fa funció de línies horàries on es projecta l’ombra d’un gnònom de 5 m. de llargada realitzat en acer inoxidable. Les hores estan representades per xifres romanes, també retallades en corten, que assenyalen, de les 6 del matí fins les 6 de la tarda.</span></span></span></span></span></p>	08163-122	Plaça Sara Llorens, s/n		41.6204670,2.6865284	473885	4607686	2003	08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96852-12206.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Social	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96853	Rellotge de sol de la casa núm. 37 del carrer Tossa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-tossa		XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor. És del tipus vertical, amb orientació sud-oest. Té forma circular i està enganxat a l’extrem dret de la façana de ponent, per sota mateix del ràfec. Es tracta d’un plafó circular, protegit en tot el perímetre per una vora de rajols de color gris. Està realitzat amb tessel·les de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf. Al centre s’hi ha realitzat una cara amb trencadís de fins a tres tons de beix, mentre que els ulls, boca i nas són de color vermell. D’ell es desprenen els raigs solars, de color groc amb algunes tessel·les de color vermell i tons ataronjats. Coincidint amb l’extrem dels raigs solars i la vora grisa hi ha una sanefa de tessel·les de color blau més fosc on s’hi ha disposat les hores, en metall platejat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques horàries són els raigs, que assenyalen, des de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i està col·locat a l’exterior, per sobre del rellotge. </span></span></span></span></span>Manquen varies xifres indicadores de l’hora que estaven encolades i s’han després.</p> <p>No té lema ni signatura.</p>	08163-123	Carrer Tossa, núm. 37		41.6410638,2.6505744	470899	4609984		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-03.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96854	Rellotge de sol de matí de can Cassola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mati-de-can-cassola		XIX-XX	Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol de matí, semicircular, amb orientació sud-est. Està situat a la façana, a la planta pis, per sobre de la coberta de fibrociment, actualment ensorrada, i mig tapat per la vegetació d'un dels edificis annexos que conformen el mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon, de vareta, està collat amb morter de calç, al centre del que representa mig astre solar. S'hi dibuixen les hores i les mitges hores, que assenyalen, de les 9 del matí fins a les 3 de la tarda, en xifres romanes. Totes les línies i figures circulars o semicirculars estan resseguides de color negre. Està gairebé esborrat amb restes de grafits i altres guixades al damunt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Però en caure la pintura blanca, s'observa al dessota les restes d'un rellotge més antic, i més gran, amb algunes traces pictòriques de color vermell.</span></span></span></span></span></p>	08163-124	Can Cassola, s/n		41.6309888,2.6735163	472806	4608858		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-03-4368pbadallo-mascassolaisepinedademar.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96854-05.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02
96856	Rellotge de sol de tarda de can Cassola	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-cassola		XIX-XX	Presenta pèrdues en el suport pictòric de la paret.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la casa amb orientació oest. És del tipus vertical declinant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Té forma rectangular i està emmarcat amb una decoració geomètrica a cada angle, de color grana. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, des de les dues a dos quarts de sis de la tarda delimitades per un semicercle. A la línia vertical assenyala les 3 de la tarda, en xifres romanes de les quals gairebé ja no en queda cap traça. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gnòmon és de vareta, amb un node a l'extrem i està situat a la part superior del rectangle.</span></span></span></span></span></p>	08163-125	Can Cassola, s/n	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XX, inicis del XXI, es va pintar la façana i els rellotges de matí i de tarda de la casa, tot i que al dessota s'observen restes d'altres rellotges més antics.</span></span></span></span></span></p>	41.6309000,2.6737800	472828	4608848		08163	Pineda de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-01.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-03.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-04.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96856-05.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2024-09-12 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Desconeguda	119\|98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2025-10-15 07:02

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús