Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97274 | Creu dels Tres termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-tres-termes | XX | <p>La Creu dels Tres Termes no és altra cosa que una fita o partió que delimita amb els pobles de Calella, Tordera i Pineda de Mar. Es troba en un encreuament de camins. Consisteix en un bloc granític situat al peu d'un gran pi, amb una creu instal·lada al seu damunt mitjançant una barnilla de ferro. La creu és de perfil doble amb els braços acabats en forma de mitja lluna.</p> <p>A la part frontal, hi ha una placa rectangular de marbre collada al bloc de granit on s'hi han col·locat varies rajoles ceràmiques policromades on es llegeix 'TRES TERMES'.</p> <p>El bloc granític es troba damunt del terreny saulonós, força erosionat al seu voltant.</p> | 08163-203 | Turó de Sant Andreu | 41.6475948,2.6272948 | 468963 | 4610717 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97274-20305.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||
| 96757 | Carena de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-la-guardia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Guàrdia i la carena o serra de la Guàrdia estan situades orogràficament al nord-est de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord- est amb el municipi de Santa Susanna i en menor grau, al nord-oest amb el de Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius transcorren pels diferents cims de la serra, que de nord a sud-est són: 240,4 m. i 239,5 m. respectivament pel turó de la Guàrdia, i de 209,6 m., 213,7 m., 220,3 m., 191,6 m., i 107,9 m en direcció a la Vall de Maniu, i fins al sud, amb el turó de can Batlle de 90,6 m. i el turó de la Gràcia de 76,6 m., ambdós enclavats en el terme de Santa Susanna.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de la Guàrdia delimita el vessant hidrogràfic esquerra de la vall de la riera de Pineda, mentre que els turons de Montpalau, Sant Jaume i el turó i la carena de ca l’Oliver del Turó la delimiten pel vessant hidrogràfic dret. La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior, ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del Sot d’en Valeri</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i varis masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. És a la falda, a la part inferior del turó de la Guàrdia on se situen les restes de l’aqüeducte de can Cua.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza, sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable com són les alzines sureres de can Palau de la Guitarra. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones com l’eucaliptus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor, hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-51 | Al nord-est de la població, en el límit amb els municipis de Tordera i Santa Susanna. | 41.6447200,2.6860000 | 473851 | 4610379 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96757-06.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 97805 | Parc Natural del Montnegre i El Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montnegre-i-el-corredor | <p>AA.VV. (2009). <em>Rutes de patrimoni arquitectònic.</em> Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>AA.VV. (2008). <em>Rutes de flora i fauna</em>. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</p> <p>ALZINA i BILBENY, Pere. <em>Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor</em>.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). <em>Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000)</em>. Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</p> <p>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). <em>Manual dels hàbitats de Catalunya</em>. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</p> <p>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). <em>Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera)</em>, de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</p> <p>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). <em>Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor</em>. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). 'Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor', a <em>IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredo</em>r, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.</p> <p>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid.</p> <p>LUNA, Gonçal (2005). <em>Guia del parc del Montenegre i el Corredor</em>; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</p> <p>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). <em>Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.</em> Medi físic i fauna.</p> | <p><span><span><span>El Parc del Montegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Pineda de Mar, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Fogars de la Selva, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La superfície de Pineda de Mar inclosa dins del parc està situada al nord-oest del municipi. A la part més oriental, tenim una petita zona que correspon al Turó de Montpalau, continua més a l’oest amb una porció del bosc de can Gibert que queda delimitat per l’obertura de carrers i urbanitzacions del turó de Llevant i el turó de Migjorn. El Bagueny de can Carreres amb els Aiguals, el sot de Sant Andreu, el collet i el sector de migdia del turó de Sant Andreu amb el turó de la Punta de Garbí, són el bloc més compacte protegit de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest substrat geològic està format per un cos granític travessat per roques filonianes. A la part més alta del Montnegre hi destaca una llesca de material metamòrfic molt resistent a l’erosió. Això fa que el Montnegre sigui sens cap dubte, molt més abrupte. Si bé aquest parc presenta dues zones climàtiques ben definides, degut a la seva orientació Vallès-marina, el vessant del municipi de Pineda de Mar és més sec i amb temperatures més suaus i per tant, les rieres i sots, són de règim majoritàriament esporàdic, amb baixades sobtades en temps de pluges. </span></span></span><span><span><span>El sector protegit constitueix un conjunt muntanyenc compacte i continua, de relleu més aviat suau i en gran part modelat en algun moment de la història per l’activitat humana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les formacions arbòries més esteses són l’alzinar i les suredes, afavorides per la indústria associada al suro, i també com a matèria carburant en el cas de l’alzina. També hi ha pi pinyer, que ocupen fàcilment territoris abans conreats per la vinya i posteriorment abandonats a partir de la fil·loxera. Destaquen a les obagues, les avellanedes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La varietat d’ambients propicia la presència de fauna, diversa i abundant, que en els indrets on la massa forestal és més densa i conservada afavoreix la presència d'espècies de caràcter forestal. El mamífer més gran és el senglar, sense depredador i el segueix el cabirol i la guilla. També hi ha geneta, fagina, toixó, mostela, esquirol, i un gran nombre d’aus que van des dels rapinyaires, el picot verd, o el gaig. Mentre que en els ambients més humits, en els sots i altres fondalades properes a l’aigua, prosperen una gran varietat d’invertebrats i amfibis. </span></span></span></p> | 08163-238 | Plaça de l’Església, 13, (08471 - Vallgorguina) | <p><span><span><span>El PEIN o Pla Especial d’Interès Natural, és l’instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d’espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que és alhora un pla territorial sectorial enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). </span></span></span><span><span><span>Els seus objectius fonamentals són, per una banda la de donar una protecció bàsica a aquests espais, i per l’altra establir un sistema d’espais naturals protegits representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d'interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d'aquests 17, tres són prioritaris.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pineda de Mar és un dels tretze municipis que formen part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb 73,22 ha. que corresponen a la part nord-occidental del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest parc està situat a la Serralada Litoral entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental amb una extensió de 15.010 ha. Està integrat per dos conjunts muntanyosos que tenen el punt de contacte al coll de Collsacreu. Al sud, el Corredor, amb un relleu suau i coronat a 657 m. pel santuari que duu el seu nom. Al nord hi ha el Montnegre, més abrupte amb altituds màximes de 758,01 m. al turó Gros i de 760,30 m. al turó d’en Vives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La partió entre els dos massissos queda determinada per les rieres de Vallgorguina i d’Arenys. La mar Mediterrània i la depressió vallesana limiten longitudinalment el parc, i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.</span></span></span></p> | 41.6443278,2.6316762 | 469327 | 4610353 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97805-23805.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Altres | Xarxa natura 2000 | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1764 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 97619 | Aplec de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-andreu-de-larboceda | <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, pp. 21.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). <em>Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda</em>. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). <em>Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). <em>Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda</em> (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>El novembre de l’any 2021 es recupera l’aplec de Sant Andreu de l’Arboceda que, segons algunes fonts, feia més de 150 anys que no se celebrava. Està organitzat pels Amics Escoltes del Montnegre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pere Badalló, president dels Amics Escoltes del Montnegre, explica que volen donar vida a aquell sector del Montnegre. La primera tasca ha estat fer una gran neteja del bosc i de recuperació del temple. L'estança annexa tindrà en el futur una planta i un altell que podrà acollir grups, sobretot caus d'arreu de Catalunya i que sigui punt de referència. En aquest primer aplec es donarà a conèixer les tasques que es duen a terme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aplec comença amb una caminada, sortint de Calella. A les 12 del migdia es fa una petita celebració amb el capellà de Calella, Mossèn Cinto Busquet i el Bisbe de Girona, Francesc Pardo i Artigas. També es fa una petita xerrada sobre com era l'aplec a l'antiguitat que fa l'Aniol Noguera, i l'explicació tècnica de les obres que s'hi duen a terme que fa l'Àngel Badalló. També es fa un petit dinar de germanor per acabar la festa.</span></span></span></p> | 08163-226 | Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda. A l'extrem occidental del terme de Pineda de Mar. | <p><span><span><span>L'Aplec de Sant Andreu es fa des de molt antic i es té constància que es va deixar de celebrar ara fa uns 150 anys degut a l'abandonament del temple.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Pere Badalló ha demanat que es respecti l'espai i es pugui gaudir en el futur per les futures generacions. Ha agraït tot el suport que han rebut fins ara en la recuperació, de mica en mica, de l'ermita de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després, escriu Marxuach, durant 5 o 6 anys 'un bon grup de calellencs, amants de la tradició, que improvisaren una nova imatge del Sant' hi va seguir realitzant l'aplec, fins que van desistir. Afegeix que aquell mateix any 1932 la desaparició de l'aplec 'arriba a complir mitja centúria' i que aleshores roman ja completament plena de vegetació. Segons aquest escrit, cal situar doncs l'abandonament oficial de l'ermita en el final de la Tercera Guerra Carlina (1876) i els darrers intents de mantenir-hi l'aplec per Sant Andreu pels volts de 1882. </span></span></span></p> | 41.6438918,2.6291402 | 469116 | 4610305 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5, asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96819 | Jaciment arqueològic de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-andreu-de-larboceda | <p>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</p> <p>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</p> <p>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</p> <p>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </p> <p>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> <p>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, pp.256</p> <p>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</p> <p>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</p> | III-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'ermita de Sant Andreu de l'Arboceda de Pineda de Mar està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (núm. 8422) i a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (núm. 22187), classificat com edifici religiós amb necròpolis o l</span></span></span>loc d'enterrament d'inhumació col·lectiu. També com a lloc d'habitació amb estructures. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En el transcurs de l’any 2015 es van dur a terme una sèrie d’intervencions arqueològi<span><span><span><span><span><span>ques. Els treballs es van centrar en l'excavació de l'interior de la casa de l'ermità, on es van excavar 58 m2, i de l'interior de l'absis, en el qual es van excavar 25 m2.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Fins l'any 2019, es duen a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita en motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i de les quals, a continuació n’exposem una síntesi extreta de Font (2020). </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2015 es va realitzar una primera actuació arqueològica que es centrà en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Els treballs van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i el poc que romania de l’absis. Aquestes excavacions van possibilitar datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, amb algunes restes lleugerament anteriors també documentades. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb evidència d’una reforma d’època moderna. <span><span><span>Els resultats segons la memòria dels treballs (Font, 2015) són els següents:</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Troballa de dos fragments de teula romana, que tot i que podrien correspondre a materials d'època tardo antiga o alt medieval, són irrefutablement un indici de l'existència d'una ocupació antiga i anterior al segle XI, primera data que ofereixen els documents de Sant Andreu.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S’ha documentat una fossa anterior al mur meridional de l'església, que confirma l'existència de restes anteriors a l'actual edifici. També és probable que l'estructura tingui continuïtat a l'interior de la nau de l'ermita, motiu pel que podria ser localitzada si s'excava l'edifici.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En tercer lloc, l'excavació parcial de l'habitació central de la casa de l'ermità permet interpretar que l'edifici és format com a mínim per dues fases constructives.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>D'altra banda l'antiga porta principal de l'habitatge fou substituïda per una nova porta situada més al sud, ara de pas entre habitacions, i s'obrà la nova porta principal de l'edifici en el nou cos, a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>S'ha començat a localitzar també altres restes d'aquesta segona fase constructiva, que caldrà documentar en futures intervencions: un forn de pa, una llar de foc i el probable paviment enllosat de l'habitació central.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es van reprendre de nou les actuacions, ja amb més continuïtat, fins el 2018. Això va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana i fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i de Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval, que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documentada en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (Noguera, 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre finals del segle XVI o principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per ella mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida. I és que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08163-99 | Sant Andreu de l'Arboceda. Accedint per Pineda, es puja pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda) per una pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Accedint per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà BV-5126. Fins el km 55 asfaltada i un tram sense asfaltar. | <p>Durant l'any 2011 els Amics Escoltes del Montnegre van treballar en la reordenació de la cruïlla de camins de l'anomenat collet de Sant Andreu, acordats i supervisats per la direcció del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Per aquest projecte, l'any 2012, van rebre el 26è premi Jaume Ciurana 'en la millora de l'entorn natural', atorgat pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, per l'activitat 'Disseny i reordenació de la Plaça de Sant Andreu de l'Arboceda'.</p> <p>L'any 2014 es presenta un informe arqueològic, històric i arquitectònic (Font, 2014), amb l'objectiu de presentar una primera interpretació i valoració de les restes existents que permeti plantejar la restauració i rehabilitació de l'ermita d'acord amb la seva condició de patrimoni cultural i, per tant amb coherència, sensibilitat i atenció a l'evolució històrica de l'edifici i donant compliment a la legislació referent al patrimoni cultural.</p> | 41.6438798,2.6293279 | 469131 | 4610304 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-p1630639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96819-dsc0812.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2024-12-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda de Mar signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees.Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. | 85|94|98|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96798 | Ermita de Sant Andreu de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-andreu-de-larboceda | <p><span><span><span>AGRUPAMENT ESCOLTA MONTNEGRE (2012). <em>Disseny i reordenació de la plaça de Sant Andreu de l’Arboceda</em>. Calella, 2012, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOGUERA i COFLENT, Aniol (2017). Sant Andreu de les sitges: in heremo silvestri eb antiquo constructa, El segle XV, temps de canvis i incerteses. Dins <em>Actes del 1r Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, In Maritima,</em> Vilassar de Dalt, pp. 205-230. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP; GEA BULLICH, MIQUEL. (2015). Intervenció arqueològica. Sant Andreu de l'Arboceda. Núm. Mem. 12734.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2014). Informe arqueològic, històric i arquitectònic. Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2015). Memòria. Intervenció arqueològica i consolidació preventiva a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Núm. Mem. 12895.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, JOSEP. (2020). Memòria. Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l'Arboceda (Pineda de Mar, el Maresme). Inèdita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT PIQUERAS, J.; DE CASTRO LÓPEZ, Oscar (2019). <em>Intervenció arqueològica a Sant Andreu de l’Arboceda. Pineda de Mar, el Maresme. Intervencions 2016-2018</em>. Memòria, Actium Patrimoni Cultural, SL, Generalitat de Catalunya, inèdit. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MALLORQUÍ GARCÍA, Elvis (2007). <em>Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV</em>, Tesi Doctoral, Universitat de Girona, p.256</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARXUACH I FLAQUER, Jaume (1932). Sant Andreu, columna 'Han passat vuit dies més. Dins <em>Recull</em>. Núm. 490. Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MONTSALVATGE I FOSSA, Francisco: 'Noticias históricas', 1910. I també Martí, Ramon: Col·lecció diplomàtica de la Seu de Girona 817- 1100, Fundació Noguera, Col. Diplomataris, 13, Barcelona, 1997.</span></span></span></p> | XI-XXI | <p><span><span><span>La construcció és de planta rectangular, d'una sola nau. S'ha restaurat i s’ha fet la coberta de nou, ja que no es conservava. És a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té un campanar de cadireta sobre la porta d'entrada. El pòrtic també s’ha refet, ja que només es conservaven dos pilars <span><span><span><span><span><span>de pedra. La coberta és de teules àrabs, també a dues aigües i suportada per bigues de fusta. Tres graons de pedra serveixen per accedir al nivell d’ús de l’ermita. </span></span></span></span></span></span></span></span></span><span><span><span>Per la façana sud s'hi adossa un edifici que havia estat destinat a l’habitatge de l’ermità.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2015, i fins el 2019, es van dur a terme una sèrie d'actuacions de recerca a l’ermita amb motiu de la futura rehabilitació. Els resultats d'aquests treballs es poden consultar a les respectives memòries d'excavació que se citen a la bibliografia i que a continuació exposem una síntesi extreta de Josep Font (2020). </span></span></span></p> <p>L’any 2015 es realitza una primera actuació arqueològica que consistí en retirar la runa d’una part de la casa de l’ermità. Aquests treballs ja van permetre establir una millor interpretació de l’evolució de l’ermita i de la casa, incloent l’aparició d’indicis d’una ocupació romana. Posteriorment, es realitzaren diverses actuacions que van permetre excavar pràcticament al complet la casa de Sant Andreu i les restes de l’absis. Aquestes excavacions van permetre datar la casa aproximadament de la segona meitat del segle XVI o inicis del segle XVII, existint algunes restes lleugerament anteriors. Respecte l’absis, es va confirmar que les escasses restes conservades eren medievals, amb restes d’una reforma d’època moderna.</p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va dur a terme un primera excavació a l’interior de l’església i l’any 2017 es va reprendre de nou les actuacions, fins el 2018. Aquestes continuïtat va permetre conèixer àmpliament l’evolució de l’ermita des de la seva fundació a l’alta Edat Mitjana fins el seu abandonament i espoli. Els resultats del conjunt dels treballs són consultables en la memòria corresponent (Font i De Castro, 2019; Font, 2020). En destaca la definició i la caracterització de les diverses reformes realitzades en el conjunt església-casa i la localització d’una necròpolis amb tombes que es daten des d’època alt-medieval fins el segle XVIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2019 es realitzaren dues noves actuacions en el sector sud-est, també arrel del projecte de rehabilitació de l’església i de la casa. Dels resultats de l’any 2019 en destaca en primer lloc, la localització d’una fossa anterior a la construcció de l’església medieval i que presumiblement ha de ser datada d’època romana. Amb aquesta fossa ja són dues les estructures d’un establiment d’època antiga en el lloc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En segon lloc, l’actuació ha permès confirmar la conservació de restes de l’absis original i de la cantonada sud-est de l’església coneguda ja documental en el segle XI. Aquestes restes confirmen que l’actual església té exactament les mateixes dimensions que l’original. De fet, l’església actual és un intent de rèplica del temple alt-medieval, reconstruït cap el tercer terç del segle XVI a causa de la mala conservació que devia tenir, com transmeten els documents de finals del segle XV (NOGUERA, Aniol; 2017), possiblement aleshores ja en part enrunat. D’aquesta reforma del segle XVI se n’ha localitzat els forats per encaixar les bastides de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre finals del segle XVI i principis del segle XVII es realitza un primer rebaix del terreny, al sud de l’ermita, amb l’objectiu d’instal·lar-hi una sèrie d’estructures de les quals malauradament es té escassa informació. D’aquest moment s’ha detectat el recalçament de l’angle sud-est de l’església, que naturalment el rebaix de terres havia debilitat. En el lloc que ocupaven aquestes estructures, poc temps després, s’hi va edificar un primer habitatge per l’ermità. Cap al darrer quart del segle XVII, es reforma íntegrament aquesta casa, enderrocant-la en bona part, si és que no s’havia esfondrat per si mateixa. Simultàniament es reforma l’església, aixecant-ne l’alçada i rebaixant el sòl. La nova façana oriental de la casa quedarà ara unida uniformement a la façana de la nau, passant per sobre de l’antiga coberta de l’absis. Aquest, que ben probablement mostrava indicis d’inestabilitat, es reforça per un mur de contenció i per un talús empedrat, col·locat a manera de contrafort.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes reformes de les darreries del segle XVII suposen la formació d’una esplanada en aquest sector, fins aleshores encara aturonat i que probablement contenia inhumacions arran de l’absis. En aquest nou pla s'aixeca un mur de marge i, seguidament, cap a principis del segle XVIII, un nou mur de contenció, per subjectar altra vegada un absis que en aquell moment devia estar ben malmès. En un racó de la petita esplanada s’hi excava una fossa, potser per encaixar-hi un recipient destinat a activitats domèstiques o productives. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes noves estructures van tenir, però, una curta vida degut a que probablement abans de mitjan segle XVIII l’absis finalment es va esfondrar, i amb ell també part de les estructures que s’havien construït per sostenir-lo. Aproximadament cap a mitjan d’aquesta centúria l’espai de l’absis va ser segregat de l’església, tapiant l’arc triomfal i avançant l’altar al fons de la nau. A partir d’aleshores l’absis va quedar oblidat, i els esforços de dignificació d’aquella església amputada, probablement finançats per un benefactor, es van centrar en embellir la cara oposada de l’església, és a dir la façana, construint-hi un pòrtic, i també en millorar la nau, ara esdevinguda santuari amb la incorporació de l’altar, col·locant-hi un nou paviment. Serà la darrera fase de reformes a Sant Andreu. Un cop perdut l’absis i, per tant, també la funcionalitat de les estructures que s’hi havien construït, el sector sud-est va esdevenir un espai marginal utilitzat a partir d’ara com a abocador, on successivament s’hi llençava deixalles alhora que es permetia el progressiu enderroc del que romania dels murs de contenció. </span></span></span></p> | 08163-78 | Extrem occidental del terme de Pineda. S’ubica en una petita elevació, a 283 m. d'altitud, que domina pel nord el pas tradicional que constitueix el Collet de Sant Andreu, que separa les valls del Sot de Sant Andreu, a l'est, en direcció a Pineda de Mar, i de la riera de Sant Andreu, a l'oest, en direcció a Calella, per on transcorre a més, el camí històric des de la costa cap a Hortsavinyà i el Montnegre. | <p><span><span><span>La primera referència documental coneguda de l'ermita de Sant Andreu és de l'any 1079. Es tracta de l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Pineda. En el document, l'ermita apareix com un dels límits occidentals de la parròquia de Santa Maria, que el text detalla que confronta en aquest sector amb la de Sant Cebrià, arribant fins a un torrent anomenat Camp, seguint el límit fins a l'<em>'ecclesiam Sancti Andree</em>'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Elvis Mallorquí (2007), en la seva tesi doctoral parla d’una visita pastoral l'any 1344. Vuit anys més tard, el 1352, es dona llicència al rector de l'església d'Hortsavinyà per traslladar l'ara i l'altar de la capella de Sant Andreu, que diu que està ubicada al coll de Sitges, cap a Hortasavinyà. La llicència es dona a instàncies de les súpliques dels parroquians, que consideren que l'església de Sant Andreu els queda molt lluny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos documents de 1470 i 1473, respectivament, aporten nova informació de l'ermita. Es tracta de dues llicències per demanar caritat. Ambdós documents corresponen a autoritzacions per demanar finançament per la reparació de l'ermita. El primer correspon a l'autorització per sol·licitar almoina per ser dotada de panys, pal·lis, llibres, ornaments i altres necessitats. En el segon document s'autoritza a fer reparacions quasi de forma literal el mateix objectiu: caritat per reparar panys, pal·lis, vestimentes, ornaments i altres aparells de culte. De rellevància és que el document de 1473 diu que l'església és '<em>ab antiquo constructa</em>', és a dir construïda d'antic, i el de 1470 que '<em>indigeat valde reparatione</em>', que necessita grans reparacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1562 Eulàlia del Mas Vendrell de l'Arboceda ven unes terres al lloc anomenat Lo Parany d'en Vendrell 'per lo qual passa lo camí qui va a la capella de Sant Andreu'. Després trobem una venda de terres del 1592 entre Bernardí Nualart de Sant Miquel de Vallmanya i Joan Carreras d'una peça de terra situada al lloc dit Cavall Ferran, en el camí que duu a la capella de Sant Andreu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les referències al topònim de l'Arboceda segueixen al segle XVII a través d'aquestes nissagues de veïns, com ara en un establiment de terres de l'Arboceda datat de l'any 1601, entre Joan Carreres i el monestir de Sant Salvador de Breda, el document de 1609 on la filla de Joan Carreras, pagès de l'Arbosseda, defineix l'heretament als seus parents, o en l'establiment d'unes terres al lloc dit l'Arbosseda datat de l'any 1632, documents que permeten pensar que la continuïtat de les cases de l'Arboceda representa també la permanència de l'ermita.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una llicència datada del 26 de febrer de 1733 concedida a Joaquim Ferrer, calabrès laic, per fer-hi d'estatger i guarda, que anomena a l'església com '<em>capella heremitica Sancti Andreo</em>', estableix que el citat Joaquim Ferrer es farà càrrec del manteniment de l'ermita. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX sembla que s'abandona definitivament. Així ho escriu Jaume Marxuach i Flaquer (1932): 'l'Ermita, fins a les darreres dècades del segle passat, va donar lloc a un dels més tradicionals i lluïts aplecs de Calella', i que van ser les 'pertorbacions' introduïdes durant la darrera guerra carlina (1876) 'van interrompre el vell costum de l'aplec' i poc després les transformacions de la vida quotidiana de Calella a causa de la industrialització les que van ocasionar l'abandonament definitiu de l'ermita. El bisbe de Girona ordenà aleshores la retirada de la imatge i de la campana”.</span></span></span></p> | 41.6438427,2.6292863 | 469128 | 4610300 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96798-7805.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’hi pot accedir per Calella o per Pineda. Per Pineda, pujant pel Passeig d'Hortsavinyà (costat de la Riera de Pineda). Pista sense asfaltar des del Sot de Cal Capità i forta pujada al final, fins arribar al Collet de Sant Andreu. Per Calella, pujant per la carretera d'Hortsavinyà. Fins el quilòmetre 5 asfaltada i un tram sense asfaltar fins arribar al Collet de Sant Andreu.El topònim ja es documenta l'any 1296 a través de la figura de Maria Barona d'Arboceda, en una acta de confirmació de terres. L’any 1311 trobem un Berenguer de Serra d'Arboceda o l'any 1336 amb Pericó Carrera de s'Arboceda i així fins segles després, testimonis de la presència de diverses famílies que vivien en la zona i que participaven del culte en l'ermita de Sant Andreu. Aquesta documentació procedeix de l'arxiu del mas Carreres de Pineda, llinatge sempre unit al topònim Arboceda. L’associació Amics Escoltes del Montnegre i l’Ajuntament de Pineda signen un conveni l’1 de març de 2013, per recuperar l’ermita mitjançant les corresponents accions oportunes: estudis històrics, intervenció arqueològica i restauració. L’associació adquireix la finca on s’ubica l’ermita, d’una superfície aproximada de 0,8 hectàrees. Els Amics Escoltes del Montnegre aporten l’equip de voluntaris i presta suport i col·laboració en tot allò que sigui necessari per assolir els objectius fixats en el conveni. Per la seva part, l’Ajuntament de Pineda es va comprometre ha redactar la figura de planejament urbanístic necessària per al correcte desenvolupament dels objectius del conveni, entre d’altres tasques de suport tècnic i administratiu. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96759 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-1 | <p>CABAÑAS ANGUITA, Núria (2009). Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera). Mem. Núm. 10324.</p> <p>CLARIANA ROIG, J.F.(1981). L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar. Dins <em>Laietana</em>, núm. 1. </p> <p>SOLER CASELLAS, A. (1983); Memòria: L’Aqüeducte Romà de Pineda de Mar (El Maresme). Dins <em>Laietana</em>, núm. II-III.</p> | XVII | <p>El pont del Diable és un aqüeducte d'un sol ull que permetia salvar el desnivell de la riera de Pineda per transportar l’aigua, a través d’un rec, des del molí de can Bauveta fins als horts de ca n'Oliver de Sitjar. S'havia dit, popularment, que era d’origen tardo-romà, però els estudis arqueològics desmenteixen aquesta hipòtesi i situen la construcció al segle XVII. La cronologia s’ha obtingut a partir del tipus d’obra de les estructures i del material constructiu emprat, maons que per les seves característiques tipològiques és sabut que s’utilitzen principalment al segle XVII. Aquestes estructures perduren fins a inicis del segle XIX, constatat per fragments de ceràmica en el nivell d’amortització. </p> <p>Travessa la riera de Pineda amb una orientació nord- sud. Inicialment, l'estructura, d'1,20 m. d'amplada x 10 m. de longitud i amb una alçada màxima de 2,40 m., presenta un parament construït mitjançant pedres de mides diverses unides amb morter de calç i revestit amb el mateix morter. Sobre els murs s'hi assenta el canal amb una pendent nord-sud i una amplada de 70 cm. Les parets estan construïdes amb maons lligats amb morter de calç. La solera està formada per pedres de mida petita, unides també amb morter de calç. En la segona fase constructiva es documenta la continuïtat i funcionalitat de l'aqüeducte com a tal però s'ha identificat la construcció d'un nou canal amb parets i solera fets amb pedres i còdols. Finalment, a la tercera fase, es deixa d'utilitzar com a canal de conducció d'aigües i és reaprofitat com a pont per a travessar la riera.</p> <p>Les intervencions arqueològiques, de l'any 2009, posaren al descobert dos camins empedrats. És possible que fossin edificats durant la primera fase constructiva de l'aqüeducte, amb una continuïtat durant la segona fase d'utilització de l'obra, ja que el paviment s'hi adossa i ambdós baixadors segueixen el mateix traçat. El paviment, de 90 cm d'amplada, s'ha documentat a 1,20 m. de fondària adossat a l'aqüeducte. Es tracta d'un nivell de circulació esglaonat que segueix el mateix pendent que l'aqüeducte, vers la riera, i construït mitjançant pedres de mida gran i petita lligades amb argila. Aquest paviment es troba limitat a l'oest per l'aqüeducte i a l'est per un mur de contenció relacionat amb un segon paviment o zona de pas. El camí, de 2,90 m. d'amplada, està construït per còdols lligats amb argila i en alguns punts de la calçada són visibles les marques de rodera, fet que ens permet afirmar el pas dels carros.</p> <p>La calçada transcorre paral·lela a l'aqüeducte i presenta un fort pendent vers la riera, atès que el punt més alt documentat està situat a una cota de 36,28 m. sobre el nivell del mar i el punt més baix documentat es troba a una cota de 34,92 m. sobre el nivell del mar. Tot i que no pertany a la zona intervinguda, algunes fonts documentals evidencien la presència de diferents baixadors al llarg de la riera de Pineda. A l'oest, el camí es troba delimitat per un mur de contenció, atès que havia de contenir les terres on s'assenta el paviment per evitar l'esfondrament d'aquestes vers el paviment.</p> <p>L'estat de conservació del pont i dels paviments annexos era bo en el moment de l'excavació.</p> | 08163-53 | Riera de Pineda, s/n. | <p>L'any 2009 es du a terme una intervenció arqueològica arran del<em> Projecte de construcció de la Xarxa de sanejament de l'Alt Maresme nord (Tram Riera)</em>, que va permetre datar-lo i posar al descobert la resta d'elements.</p> <p>La intervenció arqueològica realitzada es va centrar en l'excavació d'un tram de l'aqüeducte i de dos baixadors empedrats que transcorren paral·lels.</p> <p>Cronològicament l'origen data del segle XVII amb una continuïtat fins el segle XIX, exceptuant l'aqüeducte, el qual ha estat utilitzat fins fa pocs anys com a pont per creuar la riera.</p> | 41.6429808,2.6777405 | 473163 | 4610188 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96759-descarga-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | La llegenda del pont del Diable és comuna al Principat. Hi ha més construccions amb quest nom. La més coneguda és la del pont del Diable de Martorell, diu així:“Una nit en què la riera baixava molt plena una pagesa havia de travessar-la i no sabia com. Se li presentà el diable i li prometé fer un pont i acabar-lo abans que cantés el gall, a canvi de la seva ànima. La pagesa s’hi avingué. Però quan tan sols faltaven per posar unes quantes pedres, llançà una galleda d’aigua damunt d’un pobre gall que dormia, que amb la sobtada fredor es posà a cantar. El diable, creient que ja era de dia, marxà sobtadament i deixà el pont inacabat. Com que no va poder complir la seva part del tracte, la pagesa no li va haver de lliurar la seva ànima, i així pogué travessar tranquil·lament la riera.” | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96756 | Castell de Montpalau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montpalau | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BENITO, Pere; BOLÓS, Jordi; MARTÍ, Cristina i JUHÉ, Enric (1992). El castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 508-509.</span></span></span></span></p> <p>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MARTÍ, Cristina; JUHÉ, Enric i PLADEVALL, Antoni (1992). Sant Miquel del castell de Montpalau. Pineda de Mar. Dins Pladevall, Antoni Font (dir.) <em>Catalunya romànica vol. XX (Barcelonès, El Baix Llobregat, el Maresme).</em> Barcelona: Enciclopèdia Catalana, pp. 509-510.</span></span></span></span></p> <p>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). 'Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant', dins <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalan</em>s, 1927-1931, VIII. Barcelona.</p> <p>SERRA RÀFOLS, J. C. 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana', dins <em>Ampurias</em> IV . Barcelona.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> | XI-XVIII | S'han enrunat diferents murs, entre els quals es troba la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. | <p>Els murs que corresponen al castell medieval defineixen un recinte de planta quadrada, d'uns 28 m. de costat. Són fets amb carreus irregulars disposats en filades horitzontals i lligats amb morter de calç. Els angles són de carreus ben escairats amb una pedra més groguenca que la resta. En el mur de la façana sud, es conserva en molt bon estat una finestra de doble esqueixada, amb arc de mig punt, a l'exterior, i llinda plana, a l'interior. La pedra de la finestra és del mateix material que els escaires de la façana.</p> <p>Dels murs que tancaven el recinte per la banda est i nord, només es conserva l'arrencada o els fonaments. Manca tot l'angle nord-est. Al centre del castell, sobre un massís de roca, s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Tenia un diàmetre de 6,5 m. i el gruix de les parets era d'1,45 m. El mur de l'angle nord-est fa poc més de 13 m. Està inclinat 45º respecte els anteriors. Als extrems es veu l'arrencada de sengles murs, dels quals el que es troba a llevant, s'uneix amb el mur est del recinte del segle XV. En el punt on s'uneixen aquests murs i l'esmentat primerament, hi ha les restes de la capella. Aquesta es troba situada en un nivell inferior al del mur del segle XV, que sembla inutilitzar-la, mostrant que és posterior. </p> <p>Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. </p> | 08163-50 | Turó de Montpalau, s/n. | <p>Documentat el 1082, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Castell termenat. A Umbert i Socardís els succeí en el senyoriu del castell , el seu fill Guillem Umbert. L'any 1088 estava casat amb Guillerma.</p> <p>Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins l'any 1574, quan es ven a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona.</p> <p>Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar, per via matrimonial, als ducs de Medinaceli (segle XVIII).</p> <p>Fou Bernat de Cabrera que reparà al segle XIV el castell. Se suposa que en aquesta època és quan el castell rebé l'estructura arquitectònica que actualment s'albira malgrat el seu enderroc. Dels Cabrera passà, per venda, als Montcada (1566), i d'aquests passà, per via matrimonial, a la casa ducal de Medinacelli (1756).</p> | 41.6421791,2.6703590 | 472548 | 4610102 | 08163 | Pineda de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96756-5011.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, actualment coberta en la seva totalitat per la vegetació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96822 | Jaciment arqueològic del turó de Montpalau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-turo-de-montpalau | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). <em>Carta Arqueológica de España</em>: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CATALA i ROCA, Pere; BRASÓ i VAQUÉS, Miquel; i OLIVER, Joan Maria (1967). Castell de Montpalau. Dins <em>Els castells catalans.</em> Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau editor, pp. 689-702.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V. (1982). <em>Catàleg provisional dels poblats d'època ibèrica al Principat</em>. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Nacrem, núm. 2. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MIQUEL VIVES, M.; SUBIRANES i FÀBREGAS, C. (1990). <em>Memòria del camp de treball del Castell de Montpalau (Pineda de Mar, Maresme)</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 455.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J. de C. (1932). Llocs d'habitació ibèrics de la costa de Llevant. Dins Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931, VIII. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SERRA RÀFOLS, J.C. / El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en la época anterromana: Dins Ampurias IV . Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | III-I ac i V-XV dC | Es desconeix l'abast real del jaciment ja que no s'hi han fet intervencions arqueològiques que ho precisin. D'altra part, s'ha constatat que s'han enrunat diferents murs, entre aquest la torre del homenatge i una paret de les habitacions de l'angle nord del castell. Es localitza en una zona boscosa amb matolls i afloraments de roca. | <p>Dalt del turó de Montpalau s'hi establí un assentament que cronològicament se situa en època romano-republicana (II-I aC.). Datació que futures intervencions haurien de confirmar o matisar. Posteriorment, s'hi construí un castell medieval. Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura, fou estudiat per primera vegada per J.M. Codina, durant els anys 50 del segle passat. Però no se cita la referència bibliogràfica. Fruit d'aquests estudis es documentaren les principals estructures actualment visibles al cim del turó de Montpalau corresponents al castell (muralles de segle X al segle XIV) i a la muralla ibèrica. Les restes ibèriques, molt degradades, corresponen a la muralla septentrional de 30 a 50 cm d'amplada per 15 a 30 cm d'alçària. Actualment la vegetació impedeix observar aquestes restes, si és que realment es tracta d'una muralla ibèrica.</p> <p>També es poden veure part dels murs trobats en les excavacions de J.M. Codina en el costat meridional. Hi ha dues sitges al costat oest de la muntanya: una a 75 m. del cim i l'altra a més de 150 m. Del material iberoromà documentat durant les excavacions de Codina, destaquen ceràmiques campaniana A i B, del taller de Roses, del Taller de Nikia-Ion, àtica de vernís negre, aretina de vernís negre, ibèrica comuna, grisa emporitana, àmfores itàliques Dressel 1A, 1B i 1C, àmfora Lamboglia 2, àmfora de Brindes, cartaginesa, púnico-ebusitana, púniques sudhispàniques, àmfores Pascual 1 i Dressel 1 Tarraconenses i monedes d'Ilduro i d'Ilerda.</p> <p>De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta trapezoïdal. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de calç. Els murs són d'un metre de gruix. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, (segle XV).</p> <p>Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII, que la vegetació cobreix totalment. Al vessant nord també s'hi van documentar restes del que semblaven ésser forns, als quals no es va poder atribuir una cronologia, existint la possibilitat que fossin medievals.</p> | 08163-102 | Turó de Montpalau, s/n | <p>L'any 1990 s'hi desenvolupa un camp de treball que va posar al descobert estructures muraries. La posterior intervenció de 1996, es limita a controlar un rebaix de terra per enclavar-hi una senyera.</p> <p>De la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es desprèn que a les vessants del turó es documenten restes de ceràmiques ibèriques que segurament s'han desplaçat des del cim, que és on es documenta el poblat ibèric, sense descartar que en aquestes vessants s'hi puguin documentar mes restes de sitges.</p> <p>Durant la visita realitzada amb motiu de l'elaboració del Mapa de Patrimoni Cultural de Pineda de Mar, s'han observat nombroses restes de ceràmica d'època ibèrica i romana així com indicis d'activitat arqueo-furtiva.</p> | 41.6420748,2.6702068 | 472535 | 4610089 | 08163 | Pineda de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96822-10206.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98183 | Ca n'Oliver de Sitjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-noliver-de-sitjar | <p>FORMAROLI, Claudia i ROMERO, Laura (2017). <em>Canvi d'ús a escola granja de la masia l'Oliver de Can Sitjar</em>. Treball de Fi de Grau en arquitectura tècnica i edificació de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XXI | <p>Ca n'Oliver de Sitjar es troba als peus del vessant oriental del turó de Montpalau, al vessant dret de la riera de Pineda. Es tracta d'una masia de llarga tradició però que ha estat molts anys abandonada i darrerament s'ha fet una reforma considerable. Al no poder accedir-hi es fa difícil fer-ne una avaluació. Però es troba en l'eix principal que durant molts segles ha dominat aquest territori vinculat a Sant Pere del Riu; amb finques tan importants com mas Cànoves o Sant Jaume. A més, el nom de Sitjar denota la possibilitat de relacionar-se amb elements de producció agrícola (emmagatzematge del gra).</p> <p>L'edifici és un conjunt de volums de diferents dimensions que es van adaptant al terreny, generant espais molt diversos i oferint vistes a mar i muntanya segons la seva orientació. Degut a l'acusat desnivell del terreny, es van generant una sèrie de nivells en l'edifici soterrats, semisoterrats i exteriors, podent-los simplificar en planta semisoterrani, planta baixa, planta primera i planta segona (Formaroli i Romero, 2017).</p> | 08163-275 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>Segons Formaroli i Romero (2017), els orígens de la casa remunten al 1800 aproximadament, quan era la típica masia on vivien els masovers que s'ocupaven de les oliveres que tenien en tota la superfície de la parcel·la, d'aquí el nom de l'oliver de can Sitjar. Però sembla més aviat la data de la darrera gran reforma. Anys més tard, el cultiu principal fou la vinya, fins l'arribada de la fil·loxera, cap a l'any 1880, obligant als masovers a canviar la tipologia de cultiu, i convertir els terrenys en camps de regadiu i conreu, utilitzant la masia com a residència dels masovers i com a magatzem per a les collites. En aquest moment, sorgeix la necessitat de tenir treballadors per ajudar al conreu dels camps, els quals passaren a viure també a la masia, provocant així una de les grans modificacions principals de l'edifici, la creació de totes les particions interiors amb la finalitat de crear-hi estances. </p> <p>Fins fa uns trenta o quaranta anys que es varen deixar de conrear els camps, i es destinà la casa per a la família i com a magatzem agrícola fins a final dels anys 90. Des de llavors fins a l'actualitat, la masia ha estat abandonada.</p> | 41.6419663,2.6771205 | 473110 | 4610076 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98183-04caloliversitja1970.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96768 | Aqüeducte de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-cua | <p>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, J.F (1981). 'L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme)', dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M (1989). <em>Recull d'estudis d'història jurídica catalana</em>. Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PONS i GURI, Josep Maria i RODRIGUEZ BLANCO, Jesús. (2000). <em>Els noms de lloc a l’alt Maresme dels segles IX-XII. Antics termes de Montpalau, Palafolls i Tordera</em>. Arenys de Mar: Els llibres del set-ciències. Col·lecció Memòria històrica, núm. 4; pp. 96.</span></span></span></span></p> <p>PUIG I CADAFALCH, J (1934). <em>L'arquitectura romana a Catalunya</em>. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). 'Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar)', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II', dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 10.</p> <p>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). 'Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III', dins <em>Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme, </em>núm.11-12.</p> | II-III dC. | <p>L'aqüeducte de can Cua és una obra d'enginyeria atribuït a l'època romana dels segles II-III dC. en els seus orígens. Es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. S'iniciava al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Tenia 20 arcades al torrent de can Palau i 7 al de can Cua. Eren arcades de 3 o 4 metres de llum i d'alçària una mica més gran. El canal estava revestit amb <em>opus testaceum</em> i <em>opus signinum</em>. Hi ha grans trams en els que el canal era subterrani, obert al sauló. Acabava, segons aquell estudi, a prop de la masia de can Roig, que és una vil·la romana. Les restes que es conserven en l'actualitat són quatre arcades del tram que travessa el torrent de can Cua. Només es conserva en una longitud de 28'5 m. La seva alçària és d'entre 3'90 i 5'12 m. El punt d'unió de l'arc presenta forma d'espiga. Del canal pel qual passava l'aigua ja no se'n conserven indicis, només a 2'5 m. del principi es poden apreciar restes <em>d'opus testaceum</em>.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit.</p> <p>Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal.</p> <p>Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> | 08163-62 | Can Cua, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb motiu de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, l'any 1995, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte. </span></span></span></span></span></p> | 41.6413788,2.6813071 | 473459 | 4610009 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96768-5305.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2024-11-05 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | En els camps més propers es documenta un jaciment arqueològic d'època protohistòrica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96813 | Jaciment arqueològic de can Cua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-can-cua | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.VV (1995). Aqüeducte de Sant Pere de Riu. Dins <em>Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19.</em> Autopistas CESA i Generalitat de Catalunya, pp. 231- 235.</span></span></span></span></p> <p>CABAÑAS, Núria (2009). <em>Memòria. Intervenció arqueològica a Can Cua/Pont del Diable-Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera) Pineda de Mar, Maresme</em>. Núm. mem. 10324.</p> <p>CASTRO, Oscar de; MONTLLÓ, Jordi (2010). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2010 a Can Cua / Pont del diable - Xarxa de sanejament Alt Maresme Nord (Tram Riera).</em> Núm. mem. 9768.</p> <p>CLARIANA I ROIG, Joan Francesc (1981). L'aqüeducte romà de Pineda de Mar (el Maresme). Dins <em>Laietania</em>, núm. 1.</p> <p>FERNÁNDEZ CASADO, C. (1972). <em>Acueductos romanos en España</em>. Madrid: Instituto Eduardo Torroja.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GARRIGA, Joan, BUSQUETS, Francesc (2019). La Vall de la Riera de Pineda en època romana (Pineda de Mar. Alt Maresme). Dins <em>Laietania, núm. 20. Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i el Maresme</em>. Actes del 1er Simpòsium d’arqueologia laietana; pp. 159-169. Ajuntament de Mataró. Centre de Patrimoni Arqueològic i Natural.</span></span></span></span></p> <p>LLEONARD, R. (1976). <em>Gestions per salvaguardar l'aqüeducte romà de Pineda de Mar</em>. Memòries SAM, núm. 8.</p> <p>NADAL, Esteve. (2009). <em>Intervenció arqueològica a Can Cua / Pont del Diable - Xarxa de sanjeament Alt Maresme Nord</em>.. Núm. mem. reg. 8844.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1943). Hallazgos en las proximidades del acueducto romano de Pineda. Dins <em>Ampurias</em>, núm. V, pp. 252-255.</p> <p>PONS GURI, J.M. (1989). Recull d'estudis d'història jurídica catalana. Barcelona.</p> <p>PUIG I CADAFALCH, J. (1934). L'arquitectura romana a Catalunya. Barcelona.</p> <p>PRAT I PUIG, F. (1936). <em>L'aqüeducte romà de Pineda</em>. Barcelona: A.I.E.C.</p> <p>SERVEI D'EXCAVACIONS I ARQUEOLOGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1937). Inventari provisional d'estacions i monuments arqueològics del patrimoni històrico-artístic de Catalunya.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1980).Troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar) II / Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 10.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER I CASELLAS, Albert (1982). Troballes Romanes a Can Roig (Pineda de Mar) III / Quaderns d'Arqueologia i Història del Maresme núm.11-12.</span></span></span></span></p> | 900 - 650 aC; II-XIX dC. | <p>El principal atractiu del jaciment arqueològic de can Cua és l'aqüeducte que es descriu per primera vegada en un estudi de F. Prat i Puig publicat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1936, i que avui encara és la font principal de tots els estudis posteriors. En ell s'assenyala tot un seguit de restes que s'estenen uns 3.500 m., i descriu l'estat en que es troben en aquell moment. Aquesta obra d'enginyeria romana dels segles II-III dC., s'iniciava, segurament, al començament de la vall, situat uns 200 m. més amunt de la masia de can Bofill o Bofí, a una altura d'uns 65 m. Mesurava aproximadament 3.500 m. de longitud, amb un desnivell de 40 m. i un pendent d'uns 11'5 mm per metre. El canal tenia una amplada de 25 a 32 cm i una altura de 20 cm.</p> <p>Prat i Puig (1936) va identificar un total de 15 trams, dels quals els més importants eren els que contenien arcs (trams G [can Marquès, anomenat també de Sant Pere de Riu], N [can Palau de la Guitarra], R [can Roig] i M [can Cua]). D’aquests quatre trams, avui dia tan sols s’han conservat el primer i l’últim. La resta de trams bé s’han destruït, bé han caigut en l’oblit. Joan Garriga (2919) destaca la redescoberta de tres trams i un fragment caigut, documentats per Prat i Puig i que havien restat oblidats, ja que en cap publicació s’ha trobat res esmentat sobre aquestes parts. Cal esmentar que en un d’aquests trams encara es conserva part del revestiment interior de la canal. Aquests trossos d'aqüeducte es troben situats entre els trams de can Marquès i el de can Cua, i bé podrien ser els documentats per Prat i Puig amb les lletres I, J i K, tot i que els arbres i els arbustos no permeten distingir bé quants trams es poden diferenciar (tres o quatre). El tros caigut és fàcilment reconegut com un dels trossos despresos agrupats a la lletra L (PRAT i PUIG 1936: 11), ja que dins l’estudi de Prat i Puig el trobem fotografiat (PRAT i PUIG 1936: 19). </p> <p>Però, en aquesta zona, també es documenta un jaciment protohistòric en base a les troballes efectuades per J.M. Pons Guri, a inicis dels anys 40. Durant aquella excavació, segons l'autor, es documentà, a partir de la realització d'unes cales, d'un metre de profunditat, restes d'una cabana 'hallstàttica'. Tenia una amplada d'1,66 m., amb un estrat de terra cendrosa de 0,60 m. de gruix. La longitud fou impossible de determinar perquè era tallada per un marge. També es documentaren fragments de ceràmica a mà de color negre pulimentada a la cara externa, llisa i sense ornamentació, fragments de terra argilosa cuita en la seva superfície superior, interpretada com a restes del paviment, ossos d'animals corresponents a <em>Sus Scrofa</em> i <em>Capra Hispànica</em> i petits trossos de fusta d'alzina carbonitzats. Segons manifestacions d'operaris, construint una cisterna i altres edificacions, es destruïren altres restes idèntiques corresponents a dues cabanes més.</p> <p>Paral·lelament, en superfície, van aparèixer, al mateix lloc, fragments d'àmfores romanes tardanes, <em>tegulae </em>i una placa de bronze visigòtica de cinturó d'estil bizantinitzant i silueta liriforme (0,14 x 0,37 x 0,05 m.) datada al segle VII dC.</p> | 08163-93 | Riera de Pineda | <p>Amb el temps, s'hi han dut a terme intervencions de caràcter heterogeni. Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es varen documentar cap tipus de restes arqueològiques en superfície. Segurament, les estructures de que parla Pons Guri es tracten de sitges amortitzades com abocadors de deixalles. Durant anys interpretaren aquestes restes d'estructures domèstiques com a fons de cabanes, la majoria de vegades erròniament. D'altra part, les troballes superficials podrien suposar l'existència en aquest indret proper a l'aqüeducte d'un establiment de caire rural i cronologia tardoromana.</p> <p>L'any 1995 arran de la redacció del projecte de consolidació, restauració i condicionament de l'aqüeducte, es va efectuar una intervenció arqueològica per tal de delimitar i observar l'estat de conservació dels seus fonaments o basaments. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, es varen documentar les restes d'una estructura de cronologia i funcionalitat indeterminades, probablement relacionada amb l'aqüeducte, al talús enfront d'aquest seguint la mateixa orientació que l'aqüeducte.</p> <p>L'any 2009 es va prospectar l'àrea més propera a la carretera en motiu del Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament Alt Maresme Nord. Els resultats de la intervenció van ser negatius en superfície, tot i que s'apunta que la densa vegetació no permetia una bona visualització. El mateix any s'hi van realitzar un seguit de sondejos per valorar l'afectació que podia tenir l'obra sobre el jaciment. A la capa inferior a uns primers estrats de coberta vegetal i de sauló, corresponents a un re-ompliment contemporani, s'hi va localitzar un fragment de ceràmica (Bronze Final - Ferro Antic). S'apunta la possibilitat que es pugui relacionar amb les troballes de Pons Guri els anys 40, però la profunditat a què es troba (més de 2,50 metres) fa que les possibles restes d'aquesta cronologia no es vegin afectades.</p> <p>Posteriorment, l'any 2010, es van dur a terme dues intervencions arqueològiques arran del <em>Projecte de construcció de la Xarxa de Sanejament de l'Alt Maresme Nord</em>. Per una banda, entre els dies 25 de gener al 5 de febrer es va realitzar una actuació que va permetre documentar el tram d'aqüeducte situat a la banda nord de la carretera B- 5116, anomenat aqüeducte del Pont del Diable, a tocar del tram excavat al setembre de 2009, i una reparació posterior per tal de mantenir-ne el funcionament, que data entorn finals del segle XVII - inicis del segle XVIII amb una continuïtat fins a inicis del segle XIX, atenent el material ceràmic localitzat a l'estrat de rebliment. D'altra banda, d'abril a octubre del mateix any es va efectuar una intervenció consistent en la realització d'una prospecció arqueològica superficial, de sondejos informatius, l'excavació de diverses restes i el seguiment de tots els moviments de terres. Es van documentar tres murs de contenció d'entorn el segle XIX, es va garantir la conservació de les restes del Pont del Diable excavades els anys 2009 i 2010 i es va constatar que, a banda de les restes excavades, el subsòl per on transcorria la nova xarxa de serveis estava format per aportacions sedimentàries sense restes arqueològiques.</p> | 41.6412811,2.6812381 | 473453 | 4609998 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-9303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96813-unitat-aeria-dels-agents-rurals2017.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aqüeducte es documenta a la riera de Pineda o vall de Riu, a la finca de can Cua, adossat a la casa i en terres de conreu, actualment ermes. | 80|83|85|94|98|79 | 1754 | 1.4 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96853 | Rellotge de sol de la casa núm. 37 del carrer Tossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-num-37-del-carrer-tossa | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol d’autor. És del tipus vertical, amb orientació sud-oest. Té forma circular i està enganxat a l’extrem dret de la façana de ponent, per sota mateix del ràfec. Es tracta d’un plafó circular, protegit en tot el perímetre per una vora de rajols de color gris. Està realitzat amb tessel·les de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Presideix el quadrant un astre solar, antropomorf. Al centre s’hi ha realitzat una cara amb trencadís de fins a tres tons de beix, mentre que els ulls, boca i nas són de color vermell. D’ell es desprenen els raigs solars, de color groc amb algunes tessel·les de color vermell i tons ataronjats. Coincidint amb l’extrem dels raigs solars i la vora grisa hi ha una sanefa de tessel·les de color blau més fosc on s’hi ha disposat les hores, en metall platejat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les marques horàries són els raigs, que assenyalen, des de les sis del matí a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i està col·locat a l’exterior, per sobre del rellotge. </span></span></span></span></span>Manquen varies xifres indicadores de l’hora que estaven encolades i s’han després.</p> <p>No té lema ni signatura.</p> | 08163-123 | Carrer Tossa, núm. 37 | 41.6410638,2.6505744 | 470899 | 4609984 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96853-03.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 98178 | Alzina surera de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-can-palau-de-la-guitarra | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera de can Palau de la Guitarra, creix ufanosa en una zona boscosa i ombrívola que hi ha al darrera de la casa, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Can Cua, que neix en els contraforts del turó de la Guàrdia. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n'extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a dos metres d'alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta, a causa de la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 19 metres d'alçada per 15 m. d'amplada de capçada aproximadament. El volt de canó és d'1,82 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix ambient s’hi desenvolupen altres sureres que si bé no són tant grans, presenten les mateixes característiques.</span></span></span></span></span></p> | 08163-273 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | 41.6406517,2.6827736 | 473580 | 4609928 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98178-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 96743 | Can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-de-la-guitarra | XV-XXI | Deteriorament de façanes i alguna esquerda estructural a la part posterior de la casa. | <p>Can Palau de la Guitarra és una masia situada al marge esquerre de la riera de Pineda, davant els camps de ca l'Oliver de Sitjar, en una zona elevada que domina els camps de conreu fins la riera de Pineda. El conjunt consta de la masia principal, un paller amb l'era al davant, un pou i una mina. Adossada a la façana de llevant hi trobem un cos quadrangular que és una torre de defensa.</p> <p>La masia conserva la seva estructura original, amb diversos cossos afegits a la part posterior. El principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. D'aquesta, en destaca el portal dovellat de punt rodó, una finestra rectangular amb llinda, ampit i brancals de pedra, i una altra triforada, de tradició gòtica. També hi ha les restes d'un rellotge de sol i esgrafiats al voltant de les finestres i portal gairebé esborrats.</p> <p>Per la façana septentrional, s'hi han afegit diversos cossos de planta rectangular i coberta a dues vessants, amb algunes finestres a les façanes laterals, però escasses i que no mantenen l'alineació de façana. El cos més septentrional ha estat reforçat amb un contrafort que no ha evitat una gran esquerda o ja es va afegir per evitar l'esfondrament en aparèixer l'esquerda.</p> <p>Desplaçat uns metres al sud-oest, trobem el paller de planta baixa i pis, amb l'era al seu davant, la porquera i la comuna. Al costat una cisterna i més avall, arran del camí una boca de mina inutilitzada i el safareig.</p> | 08163-37 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p>El portal rodó i la finestra gòtica ens parlen d'una cronologia reculada que s'assimilaria a la torre de defensa (segle XVI). </p> <p>Es creu que es tracta de la casa que figura a la llinda de l'església de Pineda afectada per l'atac del pirata Dragut: però hi ha altres topònims iguals que es presten a la confusió o dubte: '<em>A 1 d'agost de 1545 a punta d'alba, 11 galiotasa de turchs posaren la gent en la plage, cremaren les portes de la Sglésia e moltes cases, e mataren e cativaren 70 ànimes, pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren enbarcar. Per reparo dels poblats s'és fortificada esta Sglésia de Pineda</em>.'</p> | 41.6400784,2.6825067 | 473559 | 4609865 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96743-3706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Darrera la casa hi ha un lledoner, arbre molt freqüent a les masies catalanes, amb la fusta del qual se'n feien eines, especialment forques i també servia d'aliment per al bestiar. Els horts estan actualment abandonats, però s'hi observen nombroses parets i sistemes de comunicació d'aigua per irrigar les hortes, una bassa i un pou. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96766 | Rellotge de sol de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-palau-de-la-guitarra | XVIII-XIX | Gairebé ha desaparegut. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, rectangular, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, dessota del ràfec i entre les dues finestres de la planta pis. </span></span></span></span></span>El suport és de morter de calç, molt desgastat amb restes molt minses de llet de calç i policromia. Presenta un marc perimetral visible, sobretot a la part inferior del quadrant. <span><span><span><span lang='CA'><span>També s’observen algunes restes de les línies horàries, bàsicament des de les 10 del matí a les quatre de la tarda, que s’inicien a la part inferior de l’orifici del gnòmon, que no es conserva.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Com a can Valeri, aquesta façana presenta decoracions realitzades amb calç al voltant de les finestres i del portal dovellat pròpies del segle XVIII. Aquesta mateixa decoració també s’observa molt clarament a l’entorn del portal dovellat, del rellotge de sol i de les dues finestres de la planta pis, de can Palau de la Guitarra. </span></span></span></span></span></p> | 08163-60 | Camí d’Horsavinyà, s/n | 41.6400305,2.6825262 | 473560 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96766-03.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No consta a l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98185 | Torre de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-palau-de-la-guitarra | XVI-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Torre de defensa, de planta quadrangular, adossada a l’extrem dret de la façana de migdia de la casa pairal. La façana de llevant aprofita el marge natural del terreny, i el mateix succeeix amb la torre, de manera que la planta baixa queda encaixada en el marge amb el mur estructural més ample i lleugerament atalussat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Actualment aquesta estructura defensiva és de planta baixa i pis, amb el cobert de teula àrab, a un sol vessant i el ràfec a llevant. La poca alçada que hi ha des d’aquest costat, suggereix tal vegada, que en origen fos més alta. El paredat és de pedra local, irregular, collada amb morter de calç i en alguns indrets, tant de l’exterior com de l’interior de l’estructura, arrebossats amb el mateix material.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la façana orientada al sud hi ha una porta centrada en relació a l’amplada del mur, amb una llinda de fusta. No hi ha brancals de pedra ben tallada, tot i que de tant en tant s’observa algun carreu més ben treballat barrejat entremig de les altres pedres. Els quatre orificis que s’observen per sobre de la llinda indiquen que en algun moment s’hi va practicar aquesta obertura. A l’extrem esquerra de la planta pis d’aquesta mateixa façana, hi ha una obertura no massa gran amb dos carreus verticals que formen els brancals i una llinda més o menys treballada. Sembla mancar-hi l’ampit i al voltant s’hi observen reparacions un xic grolleres realitzades amb morter de calç barrejat amb pedra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la façana de ponent, destaca, molt a prop de la façana principal de la casa, una petita espitllera que sembla protegir el portal i les finestres de la casa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La façana de llevant no té cap obertura tot i que a la part inferior del talús hi ha hagut un lleuger moviment estructural per despreniment del marge, presència d’arrels dels arbres i escolaments de les aigües pluvials. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’estructura interior és quadrangular amb restes d’arrebossats de morter de calç i ciment de varies èpoques. La planta pis té una alçada considerable a la qual només s’hi pot accedir mitjançant una escala de fusta. El sòl d’aquesta planta és de taulons de fusta força malmesos que se sostenien originàriament sobre quatre bigues de fusta, de les quals ja en manquen tres. Una obertura rectangular permetia accedir-hi des d’una escala de fusta. Entrant a mà dreta s’hi observa una lleixa amb dues fileres de maó per ampit. Els murs visibles de les dues façanes, ponent i sud, no superen els 0,50 cm.</span></span></span></span></span></span></p> | 08163-277 | Carretera d’Hortsavinyà, s/n | 41.6400285,2.6825758 | 473564 | 4609859 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98185-06.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta que en algun moment, a les façanes de la planta baixa s’hi adossés algun cobert. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98177 | Era i paller de can Palau de la Guitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-i-paller-de-can-palau-de-la-guitarra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>FLORES, Montserrat; POBLET, Laura (2003). 'Ara ve el segar i el batre', dins <em><span>Revista de música i cultura popular Caramella, 4. </span></em>Associació Caramella: Prats de Lluçanès.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Deteriorament per manca d'ús i passar-hi maquinària pel damunt. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pallissa és una construcció de planta rectangular dedicada antigament a l’emmagatzematge de la palla per al bestiar. Actualment té altres usos agrícoles. Està situada a tocar de l’era i està construïda aprofitant el desnivell del marge. És de planta baixa i pis, compartimentada, amb la coberta a un sol vessant, amb bigam de formigó i fibrociment. Els murs més resistents mesuren 0,60 cm de gruix. El material emprat en els paraments és format de pedra i morter de calç i els afegits moderns amb totxo. Les obertures més antigues són fetes amb maó. El portal d’accés és de punt rodó. A la façana de ponent hi ha dos contraforts. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El terra de l’entrada, dessota el que sembla terra batuda, està format per cairons i lloses de pedra. A mà esquerra hi ha una escala de fusta que mena directament al paller. Se sustenta per cinc bigues de pi melis amb llates del mateix tipus de fusta entravessades. A la façana de ponent, només hi ha una planta, amb dues obertures que es corresponen amb la planta superior de la pallissa, tot i que no es comuniquen internament. La primera de les obertures presenta els brancals rectilinis amb reparacions de diferents èpoques. Sembla que antigament hi havia hagut un forn de pa. L’obertura de mà esquerra es correspon amb una antiga porquera, de la qual encara es conserva l’orifici per on s’abocava la pasterada i la comuna. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al davant mateix de l’edifici hi ha l’era, un espai, destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla. És de planta circular, de vint metres de diàmetre, envoltat per un mur perimetral de pedra i argamassa que s’adapta al terreny. La part superior està resseguida per una filera de maó pla. El terra, està recobert per cairons, de varies èpoques molt malmesos.</span></span></span></span></span></p> | 08163-272 | Carretera d'Hortsavinyà, s/n | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest espai present antigament a gairebé totes les masies i masos de Pineda, està relacionat amb el cultiu de secà. Tot i que poden ser de terra batuda, la de can Palau de la Guitarra està recoberta per cairons i reforçada per un mur per la banda de migdia que es correspon amb el marge de la feixa. El sistema constructiu és sempre o gairebé sempre el mateix, a banda de l’espai escollit, aquest s’envolta per un muret amb parament de pedra, arrebossat per morter de calç i part superior protegida per una filera de maons col·locats a pla, que a més de protegir l’estructura general del mur, permet utilitzar-lo com a pedrís per a seure-hi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’era s’hi posaven els cereals o llegums per batre’ls, amb l’objectiu d’aixafar les garbes i separar la palla del gra. Tot i que l’acció de batre es pot fer a mà, i llavors les eres són més petites, les cases amb força terra de cultiu empraven una bèstia de sang, en el sentit circular i són aquestes les que disposen d’eres de grans dimensions que permeten fer voltar la mula.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>La feina de batre es feia a l’estiu, al mes de juliol, ja que els dies són els més llargs i assolellats. En anys de bona collita, podia allargar-se cap al mes d’agost. Un cop acabada la campanya del batre, en el cas de les eres de terra batuda, els pagesos acostumaven a cobrir o empallotar l’era amb la palla més dolenta per tal de protegir-la de les inclemències del temps. Arribat el bons temps, es rebatrien passant-hi el corró per tal de tornar-lo a deixar en condicions i en apropar-se el temps del batre, es raurava, retirant el pallot amb unes pales i deixant el sòl a punt. Aquest pallot era aprofitat com a fem.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Les garbes transportades normalment amb un carro, en arribar a l’era s’estenien de bon matí i ja es podia començar a batre. En acabat, es ventava i s’extreia la palla més llarga, cap a l’exterior, fora de la batuda. I així successivament fins a deixar el gra barrejat amb el boll. A partir d’aquí, els homes empraven les forques de lledoner de diferents pollegons els rasclets, els garbells, la dolça tirada per un animal i amb escombres de bruc fins a deixar l’era neta. Un cop net, el gra s’emmagatzemava a les sitges, als graners, o en sacs per a portar-los a vendre. La palla, com a base de l’alimentació per al bestiar i la matèria primera per a l’elaboració dels fems, es conservava en pallisses, o en algun cobert. Però la majoria de pagesos en feien pallers, de base rodona, acabats en punxa que anaven omplint fins a deixar-la curulla.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6398704,2.6823585 | 473546 | 4609841 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98177-06.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Algunes dites relacionades amb el batre són: “qui no bat al juliol, no bat quan vol” o “qui no vulgui pols que no vagi a l’era”; “el blat curt o llarg, pel juny ha de ser segat”; “Pel juliol, la forca al coll”; “El juliol, les garbes a l’era i les mules al sol”; “pel juliol, sega qui vol”; “Pel juliol, balla que balla l’eugassada sobre la palla”; “Per Sant Joan, el blat al camp, i si va bé, per Sant Jaume al graner”; “blat de moto esguerrat, blat de moro encertat”. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96703 | Can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</span></span></span></span></p> | XIII-XXI | <p>Masia situada als peus del turó de Montpalau i al vessant dret de la riera de Pineda, des d'on domina una bona extensió d'aquesta. Està composta pel cos principal de la masia adossada a una torre de guaita, fent un angle recte i annexos, que es corresponen amb antigues dependències agrícoles, com pallisses i corts. El cos principal, de tres crugies, consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. Pel seu costat dret, s'adossa mitjançant un cos de planta baixa i dos pisos a la torre de guaita. A la planta baixa d'aquest cos hi ha la capella de la casa.</p> <p>La façana de la masia, orientada a ponent, s'estructura a partir d'un eix central i un altre de lateral, a la seva esquerra. L'eix de la dreta queda tapat pel cos addicional adossat en angle recte. A l'eix central, destaca el portal rodó dovellat i, seguint el mateix eix, hi ha una finestra a cada planta, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada. Les dues tenen la llinda recta. Al primer pis del costat esquerre de la façana, s'obre una finestra però la del costat dret queda tapada pel cos adossat de planta baixa i dos pisos.<em> </em></p> <p>Al costat s'alça una torre de plata quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut. Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes, comunicats a través d'una escala de cargol. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta, d'estil gòtic amb arcs conopials, on destaquen a l'intradós, dues cares antropomorfes, una dona i un home.</p> <p>El cos que uneix la torre de defensa i la masia és de planta baixa i dos pisos, amb la coberta que desaigua a la part posterior. A la planta baixa hi trobem la capella de la casa. S'estructura a partir d'un únic eix de verticalitat, definit a la planta baixa per una porta i a les plantes superiors per sengles finestres. Totes les obertures són de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i els ampits de les finestres.</p> <p>Hi ha altres cossos annexos: corrals de bestiar petit, estables de bestiar gran, tres cossos independents i la pallissa o graner. Dels cossos aïllats cal destacar el graner, edificat també durant el segle XIV, amb dues naus separades per un mur de pedra, cobertes amb teulada a doble vessant i obertes amb dues grans arcades de pedra, damunt les quals hi ha finestres rectangulars amb llinda i brancals de pedra.</p> <p>També hi ha una mina d'aigua, que fou escapçada per construccions modernes, però que alimentava la bassa que hi ha al costat.</p> | 08163-7 | La Mora, s/n. | <p>La primera referència documental de la casa data de l'any 1148.</p> <p>L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia de defensa, d'amagatall i de refugi; en cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia inaccessible.</p> <p>Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII.</p> <p>Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> | 41.6393923,2.6767219 | 473076 | 4609790 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96703-0706.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96805 | Torre de defensa de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-canoves | <p>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc; pp. 323, 326 - 330.</p> | XVI | <p>Torre de defensa o de guaita de planta quadrada, aixecada a partir de l'atac del pirata Dragut.</p> <p>Consta de planta baixa i dos pisos coberts amb voltes. L'accés es fa des de l'interior de la casa, mitjançant el cos annex que uneix la torre i la masia. Una escala de cargol de pedra comunica les diferents plantes. Totes les finestres tenen la llinda i els brancals fets amb grans carreus de pedra ben treballada. Destaca la finestra de la primera planta d'estil gòtic amb arcs conopials, on sobresurten dues cares, d'una dona i d'un home, a l'intradós. </p> <p>El parament és irregular excepte les llindes i brancals de les finestres i les pedres cantoneres que són carreus de pedra ben escairats.</p> | 08163-85 | La Mora, s/n | <p>La primera referència documental del mas data de l'any 1148. L'any 1215 el senyor de la casa, que era de franc alou, era el cavaller Berenguer de Canovis. Durant l'Edat Mitjana només existia l'edifici de la masia però després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar aquesta torre que servia d'amagatall i refugi; en cas de produir-se un atac, Només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven la casa amb la torre, que esdevenia llavors inaccessible. Al segle XVII es va construir una capella que unia la casa amb la torre. La propietat del mas ha estat de la família Cànovas fins al segle XVIII. Posteriorment ha estat propietat de les famílies Prat de Sant Julià, Casanova i Vives.</p> <p>Després dels atacs dels corsaris turcs de l'1 d'agost de 1545, es va edificar la torre que servia d'amagatall i refugi. En cas de produir-se un atac, només calia enretirar els taulons de fusta que comunicaven amb la casa per esdevenir així inaccesible.</p> | 41.6393658,2.6766421 | 473069 | 4609788 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96805-8506.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Per sota del finestral gòtic sembla que hi hauria hagut un rellotge de sol, del qual no en queda cap rastre. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96847 | Rellotge de sol del mas Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-canoves | XVIII | Ha perdut la capa de calç i gairebé tota la pintura, i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud. Està situat dessota el ràfec, a l’extrem dret de la façana, a mà dreta de la finestra motllurada de la planta pis. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, d’un centímetre de gruix, i s’endevinen les traces del quadranter en el moment de realitzar-lo. Ha perdut la capa de llet de calç i gairebé tota la pintura i el dibuix o inscripcions si n’hi havia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de posteritzar la imatge, s’observen dos marcs, un de perimetral i l’interior, on hi ha les hores, en xifres àrabs que van de les 6 del matí a les 6 de la tarda. Les línies estan pintades de color vermell. El gnònom és de ferro, de vareta. Està collat a l’interior d’un astre solar. Tot i que se n’observen les traces del dibuix, està molt deteriorat ja que s’ha desprès part del suport. Per tant, es desconeix si és un astre geomètric o antropomorf. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per algun tros de morter desprès, sembla que al dessota podria haver-hi un altre de més antic.</span></span></span></span></span></p> | 08163-118 | Can Cànoves | 41.6393400,2.6767507 | 473079 | 4609784 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96847-05.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No es descarta la possibilitat de que a la façana de llevant de la torre, entre el primer i segon pis hagués existit un altre quadrant, del qual actualment no en queda cap traça. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98116 | Alzina de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-canoves | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina de can Cànoves és un exemplar singular de <em>Quercus ilex</em> que creix en un alzinar molt ben conservat, a pocs metres de la façana sud de la torre. Només arribar a la casa, sobresurt una capçada imponent de més de trenta metres de diàmetre. </span></span></span></span></span>És un arbre monumental, robust, perennifoli, de més de 300 anys, que destaca pel seu creixement inclinat i per la seva espectacular capçada i per una brancada ben repartida que permet donar uniformitat a la capçada. Ja fa anys que se li va tallar una branca justament per la banda d’inclinació.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escorça és de color bru, molt rugosa i clivellada. Les seves fulles són lanceolades, de 3 a 7 cm amb el marge dentat, verdes per l’anvers i blanquinoses pel revers. El seu fruit és la gla, que té una cúpula amb escates, però no punxa. El terra n’és ple de seques que formen una capa gruixuda i cruixent al caminar-hi per sobre. </span></span></span></span></span></p> <p>Mesura una bona vintena de metres d’alçada per més de 30 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó depassa els 2,70 metres i el volt de soca els 3 m.</p> | 08163-260 | Mas Cànoves, s/n. | 41.6389979,2.6764664 | 473055 | 4609747 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98116-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i, per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. Però en cap cas aquest exemplar és fruit d'un rebrot. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també es apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 96780 | Capella de Sant Rafael | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-rafael | <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTEVES, Albert (1997). <em>Pineda de Mar. Guia del patrimoni històric i artístic</em>. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> | XX | Ha estat vandalitzada amb grafits a les parets hi s'ha hagut de tancar l'accés a l'interior. També presenta esquerdes i pèrdues de parament i de la coberta. | <p>Petita capella de planta rectangular i una única nau, amb absidiola, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal.</p> <p>Presenta un portal d'entrada dovellat amb la inscripció de '1908', a l'ull central. Les pedres del portal han estat vandalitzades i pintades amb esprai de color blau. Per sobre de la porta, hi ha un òcul circular envoltat per maó vist. Corona la façana un campanar de cadireta sense campana. El parament és de pedra irregular vista i el campanar de maó vist.</p> <p>Destaca una creu de ferro forjat coronant el campanar de cadireta.</p> | 08163-65 | Plaça de can Martorell, s/n | <p>Per informació de l'Arxiu Municipal, se sap que la capella de Sant Rafael és un edifici que es va erigir per iniciativa privada l’any 1908. Tenim constància de la seva sacralització al 1909 quan Juan Manuel Fors de Oliver, notari de l'Il·lustre Col·legi de Barcelona, va sol·licitar al Bisbat de Girona poder celebrar-hi missa en record dels seus difunts fill i muller, Mariano Fors i Josefa de Cuenca.</p> <p>La finca on es troba la capella, ja era propietat de la família Fors l’any 1862, tal i com consta al Llibre d’Amillaraments del mateix any conservat a l’Arxiu Municipal de Pineda. El 1944 el propietari era José María Fors de Cuenca, un dels seus fills, tal i com consta al mapa topogràfic parcel·lari de Pineda de 1944.</p> <p>L’arquitecte de la capella va ser Josep Font Gumà, el mateix que l’edifici que existia al carrer de Mar, números 88-90 / Justícia, número 1, enderrocat l’any 1997. L'habitatge va ser aixecat per ordre del mateix Joan Manuel Fors de Oliver l’any 1900, vuit anys abans que l'arquitecte Josep Font construís la capella de Sant Rafael.</p> <p>En relació a la família Fors, i a partir de la documentació històrica municipal, ja consta assentada a Pineda al segle XVI ocupant l’edifici del carrer Major número 14, conegut com a can Fors, on actualment es troba emplaçada una oficina bancària. Gràcies a la documentació familiar històrica, que es conserva a l’arxiu municipal procedent d’una donació realitzada per la pròpia família, es pot extreure que es tractava d’una nissaga terratinent benestant de mitjan del segle XVI. La seva capacitat econòmica va permetre que a mitjan del segle XVII i els posteriors, diversos membres de la família cursessin estudis universitaris de medicina i advocacia, formació que a molt poques persones els era possible accedir.</p> <p>L’estatus social que progressivament va anar adquirint la família va comportar el seu entroncament amb altres famílies benestants catalanes, arribant a obtenir el títol nobiliari de Barons de Mur (Pallars Jussà). A partir de mitjan segle XIX, donada la seva situació social i econòmica, van establir la seva residència a Barcelona, però conservant i fent estades a les propietats de Pineda.</p> | 41.6388819,2.6696476 | 472487 | 4609735 | 1908 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-6505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-ermita-s-rafael-2-pineda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96780-4669496819cb6fb52d010.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Font Gumà (arquitecte) | L'interior no és visible, ja que s'ha tancat per impedir el seu deteriorament. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||
| 96803 | Can Palau del Sot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-del-sot | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, però amb el frontó a la façana lateral. Destaca el portal rodó dovellat de la façana principal, orientada al nord. Aquesta és més antiga, mentre que la porxada del pis sembla més moderna, del segle XVIII. </p> | 08163-83 | Als peus del turó de Montpalau, per damunt de mas Cànoves. | 41.6388133,2.6746626 | 472904 | 4609726 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96803-8301.jpeg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la finca. | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96812 | Jaciment de can Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-canoves | <p>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</p> <p>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> <p> </p> | II aC - I dC. | L'absència d'estructures arqueològiques d'època romana relacionades amb el jaciment, no permet establir l'estat de conservació del mateix. | <p>Jaciment indeterminat d'època romana republicana, identificat a partir de la troballa efectuada el mes de novembre de l'any 1986, amb motiu d'uns rebaixos de terres. La ceràmica documentada consistia en gran quantitat de peces romanes que formaven part, segurament, de l'escombrera d'una vil·la rural. Entre els materials apareguts hi havia campaniana B, terra sigil·lada aretina, terra sigil·lada sud-gàl·lica, clara A, àmfores Laietana 1, Pascual 1, Dressel 2/4 tarraconense, àmfora Dressel 1A, 1B i 1C itàliques, àmfora púnico-ebussitana, ceràmica comuna tarraconesa, ceràmica ibèrica comuna, <em>tegulae</em>, dolia, cresols i <em>pondus</em>.</p> <p>Les troballes es localitzaren en el marge que separa el camí de la masia de can Cànoves de les terres de conreu, a uns 10 m. del camí de Sant Jaume a Montpalau; en una zona de bosc i matolls al marge d'un camí rural.</p> <p>Tipològicament, la ceràmica documentada s'adscriu cronològicament entre el 150 aC. i el 100 dC.</p> | 08163-92 | Vessant meridional del turó de Montpalau. | <p>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, no es documentaren restes de ceràmiques romanes, però sí que es documentà un mur de factura antiga obrat amb pedres lligades amb morter de calç, als marges del camí d'accés a la masia. Aquest mur, però, no es va poder relacionar amb cap tipus de materials arqueològics, fet que impedeix la seva datació.</p> | 41.6387313,2.6768902 | 473090 | 4609717 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96812-9203.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96742 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-5 | XVI-XXI | No conserva la coberta i la vegetació cobreix tota la façana principal i part de les altres. | <p>Masia situada al peu del turó de Montpalau, totalment abandonada.</p> <p>La planta és rectangular i constava de planta baixa i pis. No conserva la coberta, però era a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Conserva algunes finestres amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada i un pedris a mà esquerra de la façana.</p> <p>Al costat, annexat, hi ha les restes d'una cort de bestiar.</p> | 08163-36 | Plaça can Martorell, s/n | 41.6386619,2.6706178 | 472568 | 4609711 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96742-3606.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96818 | Jaciment arqueològic de la riera de Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-riera-de-pineda | <p>PETIT, M.A.(1986). <em>Contribució a l'estudi de l'Edat del Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme i Moianès).</em> Tesi doctoral.</p> | Es desconeix l'abast real del jaciment perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | <p>Jaciment de l'Edat del Bronze, documentat a partir d'una troballa superficial realitzada pel senyor Josep Maresma en una data que no s'ha pogut precisar. Va trobar restes de vasos ceràmics fets a mà, restes de fauna, alguna llosa i cendres, prop del costat occidental de la riera de Pineda, entre ca n'Oliver de Sitjar i can Cànoves.</p> <p>M. A. Petit (1986) pensa que s'ha de relacionar amb un assentament a l'aire lliure, possiblement amb un fons de cabana. Només es conserva un vas ceràmic que consisteix en una urna de fons pla de mitjanes dimensions. La vora és lleugerament exvasada, el coll còncau i el cos ovoïdal, acabant en fons pla. També en prospectar la zona durant una revisió de la Carta Arqueològica, el 1989, es varen documentar, en el costat esquerre del camí que va de can Cànoves a can Oliver del Sitjar, una concentració de nombrosos, però petits, fragments de ceràmica feta a mà, atribuïble segurament a una època prehistòrica.</p> <p>Donada l'escassetat tipològica del material, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</p> | 08163-98 | Can Cànoves | <p>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es va evidenciar com en tota la zona s'hi estaven efectuant rebaixos i abassegaments de pedres. Es van comprovar les seccions resultants dels rebaixos que s'hi estaven efectuant i no es documentà cap tipus de restes arqueològiques. El que si que es va documentar, és un retall als marges de la zona boscosa situada darrere de can Cànoves, on s'hi localitzaren tant fragments de ceràmiques vidrades modernes, con un fragment de ceràmica feta a mà.</p> | 41.6382663,2.6779282 | 473176 | 4609665 | 1800 - 650 aC. | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96818-9802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96818-98032008-foto-miquel-marti.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També conegut com a jaciment prehistòric de Cànoves. La zona del jaciment es localitza al marge occidental de la riera de Pineda, en uns camps situats entre les masies de ca n'Oliver de Sitjar i can Cànoves. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||
| 97961 | Molí de vent del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ, Vicente M. (1961). <em>Molinos y norias</em>. Panorama Balear, núm. 81. Palma de Mallorca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ROSSELLÓ Vicente M. (2018). <em>Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca.</em> Palma. Lleonard Muntaner.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí de vent del sot de can Valeri està situat en una finca privada, per sobre de la casa pairal que dona nom a tot aquest sector nord del municipi. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>La construcció d’aquest enginy està relacionat amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per a l’obtenció d’aigua per a usos agrícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal, de 12 m. d’alçada amb una plataforma circular i barana de seguretat amb escala que permet l’accés al balancí o a les aspes, de 4 m. de diàmetre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està compost per un aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural de suport i l’aparell transmissor de moviment. L’aparell impulsor, està format per vuit radis, dos cèrcols i setze pales, pintades de color groc. L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. A proximitat hi ha el dipòsit d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08163-248 | Sot d’en Valeri, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els molins de vent de l’empresa Tarragó, permeten bombejar aigua a partir de la multipala. Fou creada l’any 1984 i té la seu a la carretera Artesà de Montblanc, a la província de Tarragona.</span></span></span></span></span></p> | 41.6378052,2.6851045 | 473773 | 4609612 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97961-24804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 98180 | Alzines sureres del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> | 08163-274 | Torrent del sot de can Valeri, s/n. | 41.6374100,2.6850300 | 473767 | 4609567 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 98112 | Can Carreres de l'Arboceda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carreres-de-larboceda | <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX | No està habitada i presenta el deteriorament formal de les façanes i elements arquitectònics com finestres i obertures que s'han tapiat amb maó. | <p>Can Carreres de l'Arboceda és la casa familiar de Sara Llorens. Actualment es troba envoltada per la urbanització homònima, en un terreny amb molt pendent. Es tracta d'un edifici als quatre vents compost per diversos cossos, amb una darrera gran reforma al voltant de la segona meitat del segle XIX. On destaca la construcció aterrassada de la finca, sobre una gran plataforma anivellada, damunt la qual es construeixen els diversos cossos.</p> <p>Destaca l'escut de les quatre barres a la façana orientada a migdia i una petita galeria de dues obertures de llinda recta. A tot just una trentena de metres a llevant d'aqueta casa, hi trobem una altra construcció molt malmesa i una era. Podria tractar-se de l'antic paller de la finca.</p> | 08163-259 | Carrer Lloret, núm. 121 | <p>No existeixen estudis sobre el mas Carreres, de Pineda de Mar, ni sobre les famílies que el van ocupar des del segle XIII. Estava sota senyoria del monestir de Sant Salvador de Breda. Si bé els habitants del mas en el segle XIII portaven el nom d’Arboceda, probablement referit a un topònim i concretament a una vall de la zona, el nom de Carrera (sovint unit al d’Arboceda), no apareix fins l'any 1336, en la persona de Pere de Carrera.</p> <p>Aquest llinatge evolucionarà vers Carreres, i es mantindrà viu fins la darrera propietària, Francisca Llorens i Carreres. Altres llinatges que apareixen als documents són els de Vall o Valls, Alemany, Cases, Flaquer, Salvador o Tió, tots ells lligats al territori de Pineda. </p> | 41.6367556,2.6546379 | 471236 | 4609505 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25905.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98112-25906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 96749 | Can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valeri-comas | XV-XXI | Façana i elements arquitectònics desgastats, alguna esquerda i reformes poc curoses amb l'arquitectura original. | <p>Can Valeri o can Valeri Comas és una masia molt ben situada, en un zona elevada a l'esquerra de la riera de Pineda, als peus de la carena de La Guàrdia.</p> <p>És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La composició estructural de la façana és desigual, mostrant que ha patit diverses transformacions amb el pas del temps. El portal dovellat és l'element més destacat de la façana, però no està alineat amb la finestra de la planta pis, que sembla posterior. Aquesta finestra, amb l'ampit, els brancals i la llinda (recta) de pedra, sembla tenir paral·lels cronològicament amb les restes d'un rellotge de sol dessota de l'actual i les restes d'esgrafiats, que conserva la façana i que podrien datar del segle XVIII, mentre que el portal podria datar dels segles XVI o XVII.</p> <p>Podrien tenir relació amb les restes d'una torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa, a mà dreta de la façana principal i que és de planta circular amb alambor de reforç. Només en conserva la planta baixa amb la volta. Segurament perquè fou escapçada durant el segle XVIII.</p> <p>A la part posterior, s'hi han anat afegint cossos per funcions agrícoles, així com a la façana de ponent, amb angle recta amb la façana principal, on hi ha les porqueres. També destaca l'era de la casa, de planta circular amb cairons, tots ells de ditades, que només és visible una part, ja que l'altra hi té al damunt material divers i algun vehicle. Així com un gran lledoner, al costat de l'era.</p> <p>A la façana de llevant és visible externament el forn de pa que, a l'interior té la volta caiguda. En aquesta mateixa façana hi ha un contrafort.</p> | 08163-43 | Camí de can Valeri Comas, s/n | 41.6364261,2.6841992 | 473698 | 4609459 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96749-4306.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | També coneguda com can Comas Destarrés. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96820 | Jaciment arqueològic de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'>ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del área metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></span></p> <p>SANMARTÍ, Joan (1987).<em> La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història</em>. Universitat de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>SOLER i CASELLAS, Albert (1978). Estudi preliminar de les troballes romanes a Can Roig (Pineda de Mar). Dins, <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme</em>, núm. 5-6, pp. 157-166.</span></span></span></span></p> | II-I aC. | <p>El jaciment es localitza al turó de Sant Jaume, actualment ocupat per boscos, dins una finca privada tancada. Es tracta d'un jaciment ibèric documentat en base a les troballes de ceràmica superficial durant la realització de la Carta Arqueològica de l'any 1987, en el vessant est del turó.</p> <p>Els materials trobats són: ceràmica ibèrica comuna, àmfora ibèrica, àmfora itàlica, àmfora cartaginesa, ceràmica campaniana A i <em>tegulae</em>. També es localitzaren restes en el jardí del col·legi d'educació especial que hi ha a la base del turó.</p> <p>Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en el cim del turó, d'un poblat ibèric que cronològicament se situaria en funció de la ceràmica documentada entre el segle II i I aC.</p> | 08163-100 | Turó de Sant Jaume | <p>Malauradament, al tractar-se d'una propietat privada tancada, no es pogué prospectar per tal de documentar restes de materials o estructures arqueològiques que permetin delimitar de manera mes acurada l'extensió del jaciment. Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, es documentaren restes de ceràmiques ibèriques, àmfora ibèrica comuna, al tal·lus del camí que baixa de l'ermita de Sant Jaume fins la carretera.</p> | 41.6364060,2.6756001 | 472982 | 4609459 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96820-10001.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut entrar a la finca. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 97958 | Rellotge de sol de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-valeri-comas | XVIII-XIX | S'observen absències en l'esgrafiat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol del tipus vertical, oval, orientat al sud. Està situat a la façana de migdia, a la planta pis, a mà esquerra de la finestra que baixa perpendicular, per damunt del portal dovellat. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El suport és de morter de calç, molt desgastat, que es va desprenent de mica en mica de la paret. Presenta un marc perimetral, també oval, que ha desaparegut gairebé completament. L'òvul té un marc de color rosa envellit o hi ha les hores pintades a mà alçada, en xifres àrabs. Es poden llegir, tot i que parcialment esborrades, de les 5 del matí a les 5 de la tarda, en un color més fosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les línies horàries surten del dessota del gnòmon on hi ha un astre solar molt petit. Tan aquest com les línies, estan pintades de color groc / ocre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al dessota d'aquest rellotge, i arranat a la finestra s'observen les restes d'un altre quadrant, molt més antic, de forma quadrangular, que es pot datar del 2 d'octubre de 1752, i del qual es pot veure dues hores: les tres a la part inferior i les 2 a la part superior, en xifres àrabs. El marc visible és de color negre. La precisió de la data es pot justificar per la decoració que hi ha a continuació i que envolta la finestra amb brancals, ampit i llinda de pedra granítica. L'autor en va deixar constància a la part superior de la llinda “A2 ·1752·OCtbe”</span></span></span></span></span></p> | 08163-245 | Can Valeri Comas, s/n. | 41.6363900,2.6841800 | 473696 | 4609454 | 1752 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97958-24504.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Aquest rellotge no consta a l’Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98059 | Torre de defensa de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-can-valeri-comas | XVI | Només conserva la planta baixa on s'hi ha fet un trencament considerable del mur, per utilitzar l'espai com a magatzem. Mur escapçat. | <p>Torre de defensa de planta circular que es troba aïllada a uns metres de la casa de can Valeri o can Valeri Comas, a mà dreta de la façana principal. Només conserva la planta baixa, on exteriorment s'observa l'alambor o contraparet inclinada que servia pe donar fermesa a la construcció. Aquestes torres tenien l'accés elevat, normalment a l'alçada d'un primer pis. Si hi havia una masia molt a prop, es feia per una passarel·la de fusta; si no amb una escala, també de fusta; que, un cop utilitzades, s'enretiraven. Aquest darrer sistema sembla que és l'emprat en aquesta torre, evidenciat per una obertura quadrangular al sostre, tapiada amb pedra a posteriori.</p> <p>No es conserven les plantes superiors. Per aquest motiu, en el seu moment, els propietaris van escapçar el mur per tal d'utilitzar-ho com a magatzem. La porta actual a la qual se li ha adossat una porxada de totxo, deixa veure el gruix del mur, la volta de la coberta i l'obertura d'accés des de les altres plantes, que ha estat tapiat.</p> | 08163-252 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | <p>Es tracta d'una torre de la que no se'n tenien notícies documentals a la bibliografia local, però amb una clara similitud formal amb la torre de Sant Jaume, situada a l'altre costat de la riera de Pineda. Altres torres molt properes a aquestes dues són la de can Cànoves, o la de can Palau de la Guitarra.</p> <p>Pel costat de Santa Susanna es continua amb la línia defensiva de la costa del Maresme, per a protecció dels atacs de corsaris i pirates. Aquesta prominència de torres de guaita provocà que en alguns documents es parli de Costa torrejada quan es parla del Maresme.</p> | 41.6363599,2.6843709 | 473712 | 4609451 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98059-25206.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 96755 | Serralada de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La serralada de Sant Jaume està situada orogràficament al nord–oest de la població de Pineda de Mar. Limita naturalment al nord amb el municipi de Tordera, un cop passat el pont del Diable, a llevant amb la riera de Pineda i a ponent amb el torrent de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb aquesta denominació, errònia, s’entén que es tracta en realitat de la carena situada al vessant hidrogràfic dret de la riera de Pineda, que de nord a sud comprèn, els tossals de ca l’Oliver de Sitjar (cota 60 m.), can Cànoves (cota 77 m.) i can Palau del Sot (cota 62,7m.). Aquestes tres finques situades a la part inferior del turó de Montpalau, queden de fet tallades al nord-oest per l’autopista del Maresme, i al sud pel camí del coll dels Altars i pel torrent de Montpalau, de can Martorell o de can Palau del Sot (torrent que pren el nom de les finques per on transcorre). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A continuació es troba el turó de Sant Jaume (88,4 m.) amb el mas Castellar i la torre de Sant Jaume, el molí del mas Castellar i la carena de ca n’Oliver del Turó (66,4 m) que va minvant en direcció sud fins arribar a l’inici de la carretera o camí de Sant Jaume, a l’alçada de les Creus. Destaca la font de Sant Jaume, situada entre el mas Castellar, el molí del mas Castellar i ca n’Oliver del Turó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vist a vol d’ocell, la carena de ca n’Oliver del Turó amb el turó de Sant Jaume fins a ca n’Oliver de Sitjar delimiten el vessant hidrogràfic dret de la vall de la riera de Pineda, mentre que la carena de la Guàrdia ho fa pel vessant hidrogràfic esquerra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vall de la riera de Pineda, com a corredor natural i històric s’estén més de cinc quilòmetres cap a l’interior ja que entre d’altres és l’únic pas planer per accedir a les muntanyes del Montnegre i el Corredor. En aquest indret hi situem també una plana fèrtil de gairebé un quilòmetre de llargària que va fins al mar. Hi neixen varis torrents, com el de can Palau de la Guitarra, el de can Cua o el del sot d’en Valeri i el de Sant Jaume. Aquest darrer transcorre per la banda de ponent de la carena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llarg d’aquesta vall i en els seus turons s’hi localitzen diferents jaciments arqueològics, i diferents masos amb torres de defensa que tenen segles d’història. Al capdamunt del turó de Montpalau hi ha les restes del castell medieval amb nombrosos vestigis superficials tant d’època ibera com romana. Al turó de Sant Jaume i pels volts de la finca del mas Castellar hi ha nombrosa ceràmica ibera i romana que indiqui la presència d’alguna altre <em>oppida iber</em>. I el mateix succeeix amb els entorns de can Cànoves.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La vegetació que s’hi localitza sobretot en els vessants més exposats a soleia és la pineda de pi pinyoner barrejada amb algun pi blanc més present en els llocs més sorrencs o amb sauló. Substitueixen l’alzinar i les alzines sureres que sí que són presents a les zones d’obaga, prop de torrents i sots, amb algun exemplar destacable a l’entorn de la font de Sant Jaume. Destaca l’alzinar amb un exemplar monumental dins de la finca del mas Castellar a la qual se li ha dedicat una fitxa i els plataners com el que hi ha a tocar de la font. Hi ha presència de garric i figuera de moro barrejada amb ginesta, canya i bardissar a les zones baixes, sobretot en els indrets on l’activitat humana hi ha estat més present. En algun sector encara es preserven alguns garrofers, que ens lliguen amb el passat agrícola de la gent de Pineda de Mar. En les zones més assolellades també trobem romaní, fenals i estepes. S’han detectat espècies al·lòctones que creixen degut a la presència de jardins i l’activitat humana de la plana de Sant Jaume.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entorn d’aquest corredor hi ha tot un reguitzell de fauna, des del senglar a la guilla, el conill o el toixó i presència de rapinyaires, com l’estiuenca àguila marcenca, l’esparver o el xoriguer, que nidifica en aquesta vall. Ocells més petits són varis tipus de mallerengues, estornells, gafarrons i caderneres, tallarols, cotxes, picot verd, ballesters, tórtores, coloms i tudons, garses, merles i algun gavià que puja des de la costa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A banda hi ha nombrosos tipus de papallones com la blaveta de la farigola o la papallona reina, la safranera de l’alfals, cleòpatres, blanques de la col, brunes boscanes i marbrades comunes. També es fàcil veure la sargantana cuallarga i en menys proporció l’escurçó o alguna serp verda. </span></span></span></span></span></p> | 08163-49 | Turó de Sant Jaume – Carena de ca n’Oliver del turó. | 41.6362700,2.6752800 | 472955 | 4609444 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96755-p1650956.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 98175 | Lledoner de can Valeri Comas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-valeri-comas | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> de can Valeri està situat davant de les corts de la casa, a tocar de l’era. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura una quinzena de metres d’alçada per una vintena d’amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. S’anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-270 | Camí de can Valeri Comas, s/n. | 41.6362457,2.6840664 | 473687 | 4609439 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98175-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 96699 | Mas Castellar o torre de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-castellar-o-torre-de-sant-jaume | XVI-XXI | <p>Mas Castellar és una masia situada en el turó de Sant Jaume de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>A l'angle sud s'aixeca una torre de guaita de planta circular.</p> | 08163-3 | Turó de Sant Jaume | 41.6357846,2.6758297 | 473000 | 4609389 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96699-torresantjaume1942.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96807 | Torre de defensa de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-defensa-de-sant-jaume | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> | XVI | <p>La torre de Sant Jaume, aixecada al costat del mas Castellar, és una de les tres torres de Pineda de Mar de secció circular. De totes, és la més ben conservada. És homònima amb el turó, la font i l'ermita dedicada a Sant Jaume, on s'hi celebra anualment un aplec.</p> <p>Té la base en alambor o atalussada i diverses obertures, algunes d'elles espitlleres. Es comunica amb la masia mitjançant un pont situat a l'alçada de la primera planta i disposava de corsera de la qual només es conserven els permòdols que la sustentaven.</p> | 08163-87 | Turó de Sant Jaume | <p>D'una torre sense identificar hi ha esment l'any 1032 -'<em>in loco vocitato Pineda...ad ipsa torrezella</em>', i 1097 '<em>ad ipsa Torredela de Pineda</em>'. Evidentment, no es tracta d'aquesta construcció, que estimem del segle XVI.</p> | 41.6357686,2.6758307 | 473000 | 4609388 | 08163 | Pineda de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96807-torresantjaume1942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96807-torresantjaume1963.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-10-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | No s'ha pogut accedir a la propietat. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 97771 | Alzina surera de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que, alhora, es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m.</span></span></span></span></span></p> | 08163-235 | Avinguda Sant Jaume, s/n. | 41.6356117,2.6768121 | 473082 | 4609370 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97771-05.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A tot just 10 m. d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 98074 | Alzina surera del camí del pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-cami-del-pla-de-sant-jaume | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). <em>Arbres Monumentals de Catalunya</em>. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles.</em> Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’alzina surera del camí de Sant Jaume, està situada, a uns 50 m., des de l’ermita homònima en direcció al camí de can Martorell. És un arbre perennifoli, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, molt robust i amb una brancada molt potent que s’està inclinant inexorablement cap a la finca del molí.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada però sense massa fulles, tal vegada per la sequera extrema d’aquests darrers anys. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 14 m. d’alçada per 15 m. d’amplada de capçada aproximadament. El volt de canó i el volt de soca no s’han pogut mesurar degut al fort pendent del marge i la inclinació del tronc, però supera els 2,5 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tot just deu metres d’aquest magnífic espècimen, hi ha una altra alzina surera, també de gran bellesa. </span></span></span></span></span></p> | 08163-256 | Camí de Sant Jaume, s/n. | 41.6355500,2.6767900 | 473080 | 4609363 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98074-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Daltabaix del marge ja hi ha dos arbres caiguts, un pi i una alzina surera. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 97715 | Molí de Sant Jaume o de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-jaume-o-de-castellar | <p>AYMAMÍ, Gener; PALLARÈS, Joan (1994). <em>Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes</em>. XXVI premi 'Sant Bernat'. Barcelona: Editorial Dalmau.</p> <p>BOLÓS, Jordi; NUET, Josep (1983). <em>Els molins fariners</em>. Col·lecció El Ventall. Kertres Editora, S.A. Barcelona. </p> <p>BOU, Joan i VELLVEHÍ, Jaume (2003). <em>Molrà el gra. Els molins de la baixa Tordera: Pineda, Santa Susanna, Malgrat, Palafolls, Tordera, fogars de la Selva, Riudarenes i Blanes</em>. Argentona: La Comarcal, pp 42-43.</p> <p>PAVON GAMERO, David (2004). 'El patrimoni hidràulic de la Riera de Pineda. La restauració del molí fariner de Can Marquès com a exemple', dins <em>IV Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor.</em> Diputació de Barcelona, pp. 91-97.</p> <p>VELLVEHÍ, Jaume (2012). 'Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial', a <em>VI Trobada de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Masies, urbanisme i poblament al Maresme</em>, núm. 6. pp 143-152.</p> | XVI-XXI | <p>El molí fariner de Sant Jaume o de Castellar és un edifici de planta rectangular que s'aixeca enfront mateix de la font de Sant Jaume. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al NE. Consta de planta baixa i dos pisos, adaptant-se al desnivell. En aquest cas, a la planta baixa hi trobem la sala de les moles. A la primera planta, que s'entra pel costat, seria l'antiga estança del moliner on conviuria amb la part aèria, és a dir, amb els mecanismes de la tremuja, l'embut, el farinal, el riscle i l'endegador. L'edifici original, segons s'endevina observant la mateixa façana, tindria la coberta a un sol vessant. La segona planta actual és un afegit posterior.</p> <p>Al darrera es veuen les restes de l'antiga bassa, que es podria identificar amb el tipus B-C de Bolós (1983). És del tipus trapezoïdal, està reblerta de terra i reconvertida en zona de jardí. L'altra part fou escapçada per la construcció als anys quaranta del segle XX per una bassa circular, actualment seca. La forma B-C de l'antiga bassa correspon a molins amb una bassa més evolucionada. El tipus B es diferencia del C perquè té la bassa sense pou, mentre que el tipus C té la bassa amb pou i no sembla haver-hi massa fondària en relació al carcabà.</p> <p>El cos més antic és l'oriental, on es troba, en la planta baixa la cambra de les moles. Actualment s'observen dues moles sotanes amb el nadiller o encaix per a la nadilla i el ratllat ondular; de les que se'n conserven les darreres pedres utilitzades. També es conserva part de l'arbre, de ferro amb el coll-ferro recolzat a la paret. El paviment és fet amb lloses de pedra. El carcabà no és visible. Al costat de la porta hi ha les restes de mitja mola volandera amb el nadiller o encaix per a la nadilla i el ratllat ondulat, i a l'exterior del molí, pel jardí i emprat com a marxapeus de la casa en podem trobar d'altres reaprofitades. La zona de moles s'ha preservat intacta ja que el pare de l'actual propietària ho va enrajolar amb rajol vermell per a fer-hi la cort pels porcs.</p> <p>El cos occidental té una entrada pròpia i davant hi trobem l'era. Al dessota hi ha l'antic celler, amb el cup perfectament conservat. En aquesta finca, a part del molí fariner, es conreava la vinya i es feia vi, però també cereals, en un clar exemple d'economia mixta.</p> <p>Segons manifesta la propietària actual, ella ja no el va veure funcionar, però recorda que als anys quaranta, es construí l'actual bassa, en part, damunt de l'antiga que nodria d'aigua el molí i del qual encara se'n poden veure les restes tal i com s'ha esmentat anteriorment. El molí funcionava amb l'aigua procedent de la riera de Pineda que circulava pel Pont del Diable fins que quedà en desús. La nova bassa s'alimentava amb una déu d'aigua que també nodria la font de Sant Jaume i que durant el treball de camp vàrem poder observar a proximitat de l'ermita. La quantitat d'aigua en metres cúbics per segon era immensa i semblava no tenir fi, fins l'arribada de les obres de construcció de l'autopista que tallaren la déu d'aigua. Quan els propietaris se n'adonaren ja era massa tard. </p> | 08163-228 | Turó de Sant Jaume, s/n. | <p><span lang='EN-US'><span><span>La </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>va</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>ll </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de la Riera de <span>Pin</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>da</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>aple</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>ga </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>diverses </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>mo</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>tre</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>del </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>se</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>u</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>ap</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>r</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ofitament</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>hidràulic. S</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>i</span></span></span></span> es considera <span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>l</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>c</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ur</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>la </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>riera </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>des del </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>se</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>u</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>naixement</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>fin</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>a </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>la </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>desembocadura </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>p</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>od</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>em tr</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>obar </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>l</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>testimon<span>i</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s,</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> d<span lang='EN-US'><span><span>iferents </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>g</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>raus de</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>co</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>servac</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ió</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>de </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>co</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>m</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>a <span>mínim</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>deu <span>m</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lin</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>s: </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>molí <span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>l </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Sa</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lt</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>molí </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>an </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Ma</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>m</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>lí</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>de <span>le</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>Nog</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>u</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>r</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>es</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>o </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de can </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Pallofa</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>molí de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>an </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Bu</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>c </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>le</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>s</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>Nogueres, </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>m</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>lí</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span> c<span lang='EN-US'><span><span><span>a</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>B</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>o</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>fí</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>molí <span>d</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>e</span></span></span></span> c<span lang='EN-US'><span><span>an Cornei, molí de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>a</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>Bert</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>m</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>o</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>lí</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>de can </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>Marqu</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>es, </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>molí </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de can </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>Baub</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>ta <span>i</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>,</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>finalment </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>, e</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>l</span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span>m</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>olí </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>S</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>ant</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span> Jaume </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>o </span></span></span><span lang='EN-US'><span><span>de c</span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>a</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>n</span></span></span></span> <span lang='EN-US'><span><span><span>Cas</span></span></span></span><span lang='EN-US'><span><span><span>tellar.</span></span></span></span> Només el darrer pertany a Pineda de Mar.</p> <p>Es tracta d'un molí fariner amb molts segles de tradició. Segons Pavon (2004) hi ha documentació que en parla des del segle XI. Jaume Vellvehí i Joan Bou (2012), que han aprofundit en l'estudi dels molins de la riera de Pineda escriuen que la primera notícia d'aquest molí la tenim en un document de 31 de març de 1094, en la definició de drets que atorga Sicardis i els seus fills, senyors de Montpalau, a favor d'Albert Enguilbert i la seva dona, de la tasca d'un molí que han construït en l'alguna d'aquells, al comptat de Girona, al terme de Pineda al lloc dit de Castellar. En l'acord al que arriben, el molí tindrà una prestació censal d'una gallina per Nadal. '<em>ipsam tascham quam petebamus in ipso molendino, quem hedificastis in nostro alodio. Est autem in comitatu Girundense, in termino Pinete, in rio vel ad ipsum Castelar, (...) Affrontat namque prefatus molendinus in ipso rio que exit per ipsam nogueram ab orientali parte, de meridie in ipso monte Castelar, ab occiduo in ipso (...)ino, a (cir)cio in ipsa penna.'</em></p> <p>Segons Pons, 'El molí era a la vertent esquerra del curs de la riera de Pineda, restant al nord del turó de Castellar (...) al nord diu limitar amb la Penna o sia al peu del Montpalau'. El turó de Castellar és l'actual torre de Sant Jaume, anteriorment coneguda com mas Castellar des Portellar'.</p> | 41.6352103,2.6773592 | 473128 | 4609326 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97715-22806.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Conserva una premsa de cargol per a vi de finals del segle XIX, ja que fins fa poc es produïa vi de les pròpies vinyes.L'avi dels actuals propietaris encara feia i venia vi a granel al celler, situat dessota l'era i on s'hi conserva el cub en perfecte estat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 97770 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-5 | La font ja no raja i algun tram de la conducció ha estat malmès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de Sant Jaume està situada entre el mas Castellar, el molí de Castellar i l’ermita de Sant Jaume, al peu d’un plataner de tres branques de grans dimensions. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Només baixar la rampa en direcció a l’arbre, s’observa un mur de pedra arrebossat d’una trentena de centímetres d’amplada per una trentena de metres de llargada que sorgeix de sota terra. Els maons que recobreixen la part superior estan al descobert en quatre indrets. Al seu interior hi ha una canal que servia per a portar l’aigua fins al broc. A l’altre extrem, hi ha la font pròpiament dita. Actualment seca i un xic malmesa. El broll d’aigua era de la mida de la canal. No es conserva ni la pica, ni l’abeurador ni el safareig.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En una fotografia de principis de segle XX, s’hi pot veure una primera pica de recollida d’aigua, emprada bàsicament per a beure-hi directament o per omplir càntirs i gerres. D’aquí sobreeixia a una segona pica allargassada que era emprada com abeurador però que transportava l’aigua cap a un safareig on les dones hi anaven a rentar la roba. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta deu d’aigua té el seu naixement entre els contraforts del coll dels Altars, que donen naixement al torrent de Sant Jaume per una banda, i de dos afluents de la riera de Pineda que s’originen en el vessant de migdia del turó de Montpalau, a llevant de can Martorell. A banda dels pous verticals d’escapatòria situats en llarg del seu recorregut, es conserva la portella d’accés a la mina que està situada a mà esquerra, en el mur del barri d’accés al mas Castellar. </span></span></span></span></span></p> | 08163-234 | Turó de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El topònim s’origina a partir de la presència de l’ermita que li dona nom. És un indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i escoles, sinó que anualment, des de l’any 1926 s’hi celebra un aplec. Tot i que ha tingut alguna interrupció en el temps, des de l’any 1979, l’associació de veïns del barri de les Creus organitza, entre el darrer diumenge del mes de maig, o la primera setmana de juny, la festa de Sant Jaume, amb una missa en honor del sant, una ballada de sardanes amb una cobla i una arrossada popular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual propietària del molí recorda entrar-hi amb el pare i l'avi. i ajudar a fer-ne el manteniment fins a la deu d’aigua.</span></span></span></span></span></p> | 41.6350629,2.6767963 | 473081 | 4609309 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97770-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 97044 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 | <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XX-XXI | <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> | 08163-173 | Capella de Sant Jaume, s/n | <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> | 41.6349286,2.6765442 | 473059 | 4609295 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96782 | Goigs de l’apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-lapostol-sant-jaume | XIX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs que es canten en honor i lloança a Sant Jaume (patró d’Espanya i titular de la capella de Pineda de Mar). Transcripció extreta d'una edició de l'any 1982, provinent d’una reproducció més antiga. Impresos per la Impremta Rodríguez de Pineda de Mar. Edició en un únic color, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Quadre delimitat per una orla estreta de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després de l’encapçalament amb el títol al centre, enquadrat, una representació de Sant Jaume cavaller, abillat amb faldellí, esclavina i capa. Apareix tocat amb una aurèola. A la mà dreta sosté una espasa amb un evident gest combatiu. Munta un animós cavall blanc disposat en corbeta, amb les potes davanteres alçades, un recurs molt habitual del període barroc. Dessota apareixen els caps del que representen soldats musulmans abatuts per la violència del seu atac i espases simitarres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Text disposat en tres columnes. Partitura inferior de la tornada (dues primeres estrofes):</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb Joan vostre germà, / pescàveu a Galilea, / mes Jesús us cridà en terra / i Apòstol us consagrà. / Vos deixeu el mar templet / i segui el Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per la grandesa del zel / que el vostre cor inflamava / quan el Mesies mostrava / al món el camí del Cel, / us donà el nom encertat / de fill del trò i del terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vos tinguéreu el consol, / d’admirar el fill de Déu / refulgint blanc com la neu / i amb lluminàries de sol, / quan per son Pare aclamat / fou en el mont del Tabor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per terres de Palestina / al principi’prediqueu. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Després a Espanya passeu / seguint l’esperit que us guia / a donar llum i vrîtat / on encar hi havia error, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Quan a nostres terres fines / arribeu ple de delit / en la negror de la nit, / al peu se us claven espines / i angelets de llum armats / us curen vostre dolor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Per això cada any els infants, / àngels vivents de tot temps, / amb llums i il·lusions ardents / ja us veneren amb afanys. / Ompleneu-los de bondat / i feu pur sempre el seu cor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mentre dins de Saragossa / expandiu la vera Fe, / per confortar-vos vingué / la dolça i virginal Rosa / que un Pilar ens ha deixat / ple de divinal olor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ja Espanya evangelitzada / a Galilea torneu / i allí de nou prediqueu / la doctrina revelada, / fins que Herodes, molt malvat, / us endressa el seu furor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel seu crudel tribunal / degollat impiament, / passeu a un lloc eminent / de la Pàtria Celestial. //</span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Primer de l’Apostolat / que morí pel Redemptor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Espanya ha estat traslladat / des d’Orient el vostre cos / iu un tempele meravellós / Galicia us ha dedicat, / on tota la humanitat / us venera amb gran fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Un corser blanc cavalcant / i armat d’estrenu valor, / als cristians doneu la sort / al Clavijo batallant. / El moro fuig espantat / amb l’ànim ple de terror, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vostre empar s’experimenta / en nostra Santa Capella, / puix sou refugi i farella / d’aquell que a Vos es lamenta. / Mai deixeu desconsolat / a qui us invoqui amb fervor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Si amb vostra alta protecció / es fundà aquesta Capella, / on qui a Vos s’aconella / troba prest consolació. / Feu que ara els devots, de grat, / hi vessin el seu tresor, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Del veïnat i el poblat / que us veneren amb el cor, / Sant Jaume, Apòstol Sagrat, / sigueu sempre defensor. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARTITURA AMB LLETRA.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Puix que sempre tan amat / foreu Vos del Salvador, / Sant Jaume Apòstol sagrat / sigueu nostre protector.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De Jesucrist sou parent / per Salomé, vostra mare, / i amb xarxes del vostre pare/ els guanyeu son aliment; / i a l’ínclit apostolat / passeu des de pescador, etc. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Vp. Anuntiaverunt opera Dei / Rj. Et facta ejus intellexerunt. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Esto Domine plebi tuae, Santificator et custos: ut B. Jacobi Apóstoli tui munita presidiis, et conversatione tipi pláceat, / et secura mente deserviat. Per Christum Dominum Nostrum Rj. Amén.</span></span></span></span></span></p> | 08163-67 | Camí de Sant Jaume, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.</span></span></span></span></span></p> | 41.6349156,2.6763538 | 473043 | 4609294 | 08163 | Pineda de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96782-02.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2024-09-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 96779 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-2 | <p><span><span><span><span lang='CA'>BONET i GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins</em>. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>GAVÍN, Josep Maria (1991). <em>Inventari d’esglésies, Maresme, núm. 24</em>. Barcelona: Editorial Pòrtic.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> | XIX | <p>La capella o ermita de Sant Jaume està situada als peus del turó homònim, a l'entrada de la finca de Sant Jaume i al costat de les restes de la font homònima. És una petita ermita de planta rectangular, d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està orientada a migdia i a la capçalera hi té un absis. El portal d'entrada és de llinda recta, amb pedra granítica, amb la data incisa de 1885. Els brancals també són de pedra. Al damunt hi ha un òcul i en el capcer un campanar de cadireta. El parament és de maçoneria a excepció de l'espadanya del campanar que està feta de maó vist.</p> <p>A l'interior presideix la imatge de Sant Jaume, amb la Mare de Déu del Carme a la seva esquerra i Sant Josep a la dreta. Aquestes imatges es col·locaren l'any 1941, i la campana l'any 1950.</p> | 08163-64 | Turó de Sant Jaume, s/n | <p>Capella construïda el 1885. Pels seus voltants, s'han trobat restes de cases ibèriques del segle IV aC. Des de l'any 1926, amb interrupcions, s'hi ha anat celebrant un aplec de sardanes. Només s'obre un cop a l'any durant la celebració de l'aplec.</p> | 41.6349103,2.6763584 | 473044 | 4609293 | 1885 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96779-6406.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A principis de juny s'hi celebra l'aplec de Sant Jaume que abans es feia el 25 de juliol, però degut a la calor que fa en aquesta època es va decidir avançar-lo. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||
| 98170 | Mas Olivé o mas Olivé del turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-olive-o-mas-olive-del-turo | XVI-XXI | <p>El mas Olivé del turó és el resultat d'una sèrie d'ampliacions d'un antic mas de planta rectangular amb planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El portal rodó amb dovelles, de considerables dimensions, sembla ser l'eix primitiu de l'edifici. Posteriorment, s'hi van afegir cossos a la seva dreta, a ponent. Destaca el contrafort que hi té al costat, en una ubicació molt semblant al que hi ha a can Cassola. Té d'altres contraforts a l'angle nord-occidental.</p> <p>De la façana principal també destaquen tres finestres amb ampits, brancals i llinda de pedra treballada. Una d'elles té la llinda pintada de blanc. Una és feta amb permòdols.</p> | 08163-265 | Torrent de Sant Jaume, s/n. | <p>Els actuals propietaris l'adquireixen ara fa 35 anys.</p> | 41.6342049,2.6772872 | 473121 | 4609213 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98170-26506.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | Al davant destaca un gran lledoner i més allunyada el que queda de l'era. A l'interior hi havia un forn de pa, però ja no es conserva. En el pati es conserva una pedra del trull. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||
| 98176 | Lledoner del mas Olivé del turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-olive-del-turo | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árbole</em>s. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El lledoner <em>(Celtis australis)</em> del mas Oliver del turó, està situat al davant mateix de la casa. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc creix amb una certa inclinació i es ramifica ràpidament. L'escorça és llisa i de color gris a excepció de la part inferior del tronc i soca, on està més arrugada. La seva capçada és molt espectacular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesura uns 17 m. d'alçada per una vintena d'amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.</span></span></span></span></span></p> | 08163-271 | Torrent de Sant Jaume, s/n | 41.6340766,2.6772067 | 473115 | 4609200 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98176-04.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 96753 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-mare-de-deu-de-gracia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El turó de la Mare de Déu de la Gràcia, està situat a llevant del municipi de Pineda de Mar. Orogràficament és el darrer dels turons que componen la carena o serra de la Guàrdia. Té una alçada de 76,6 m. per sobre el nivell del mar, amb la que hi ha una distància en línia recta de 990 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els límits administratius amb el municipi veí de Santa Susanna transcorren pel vessant de ponent del turó, entre la cota 55 i la 65 que comunica amb el sector més planer. A excepció de tres edificacions habitables (a Pineda de Mar) i una a Santa Susanna, la pressió urbanística pel vessant de Pineda de Mar d’aquest espai és molt gran i només queda delimitat pel carrer de Valldemaniu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un indret d’un gran valor paisatgístic que mostra l’evolució i l’adaptació del treball de la terra als nous temps. Al capdamunt del turó hi ha l’ermita o capella de la Mare de Déu de Gràcia de la qual ja se’n té constància l’any 1751, construïda per un grup de mariners, després destruïda i finalment reconstruïda gràcies als esforços de molta gent de Pineda de Mar. Malgrat pertànyer al municipi veí, aquest indret es considera un lloc de gran interès patrimonial i paisatgístic des d’on es divisa tota la plana costanera, fins el delta del riu Tordera. </span></span></span></span></span></p> | 08163-47 | Turó de la Mare de Déu de Gràcia | 41.6340200,2.6970800 | 474770 | 4609187 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96753-p1630461.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||||
| 98837 | Plataners de la font de Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-de-santa-anna | <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </p> <p>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </p> <p>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</p> <p>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</p> | <p>Pujant pel carrer del Segre, a la llera dreta del torrent del Correu, hi ha tres plataners (<em>Platanus x hispànica</em>), centenaris de gran bellesa, amb unes capçades imponents. Tots tres estan situats en el marge del torrent. En urbanitzar aquest sector, se'ls va protegir amb un encaix efectuat a la mateixa vorera, de manera que les arrels no quedessin afectades durant el seu creixement i els arbres puguin envellir de la manera més natural possible. </p> <p>Els troncs són rectilinis i molt curts degut a les podes inicials, amb nombroses branques verticals que han permès desenvolupar una capçada molt alta de més de trenta mestres. La proximitat dels tres espècimens fan que quan té la fulla doni una sensació de capçada gegantina i ben arrodonida. Els troncs desprenen plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat, de tons verdosos i grisencs. El vol de canó dels tres espècimens és actualment de 2,40 m; 3,19 m i 3, 28 m respectivament. </p> <p>Les fulles acostumen a ser grans, palmades, que poden mesurar ben bé entre 30 i 35 cm. Tenen també cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats (de vegades tres). El peciol és llarg, eixamplat a la base. Els nervis principals de la fulla depenen de la quantitat de lòbuls que hi hagi. Les flors estan reunides en aments de forma esfèrica i són unisexuades. El fruit és en forma de poliantocarp emplomallat, reunit en varis glòbuls d'uns quatre centímetres de diàmetre que fructifiquen a la tardor. </p> <p> </p> | 08163-289 | Torrent del Correu | 41.6336990,2.6681000 | 472356 | 4609161 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-06.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98837-07.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El plàtan és un dels arbres més apreciats per plantar a la via pública i sobretot per ornamentar carrers, avingudes i carreteres o per plantar-lo en parcs i fonts. Proporciona una ombra molt agradable durant els mesos d’estiu i no és massa exigent, però és recomanable plantar-lo de manera que tingui molt d’espai per al seu correcte creixement. En aquests casos, es fan molt grans, amb unes capçades molt ramificades, ben arrodonides i espectaculars com és el cas dels espècimens que trobem a la llera dreta del torrent del Correu. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 98171 | Mas Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roget | XVII-XX | En estat ruinós. | <p>Can Roget s'aixeca en una plana que en el seu temps estaria explotada intensament, però que s'ha anat abandonant restant espais puntuals d'hivernacles. El mas seria el centre de la producció agrícola, però amb l'abandonament de la terra es produiria el de la casa. Malauradament el seu estat actual només permet descriure una casa de planta rectangular amb planta baixa i pis i amb la coberta a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>Al cos principal, s'hi adossa un altre cos en angle de 90º a la part de ponent de la façana, més modern. Només podem destacar les restes de dos rellotges de sol, situats molt a prop un de l'altre, però també molt desdibuixats.</p> <p>Una mica més al nord hi veiem les restes d'un pou d'aigua; i més amunt, una bassa.</p> | 08163-266 | Plana de can Cassola, s/n | <p>Segons informació oral que ens han facilitat, el nom de la casa (mas Roget) prové de l'època de la Guerra Civil espanyola o posterior perquè deien que el propietari era 'un roig'.</p> | 41.6332392,2.6752165 | 472949 | 4609108 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98171-26604.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/