Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96935 Àncora https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora XX <p>Àncora de patent (sense cep) forjada en ferro, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Confraria de Pescadors i al costat de l'escultura de La Sirena, però sense cap mena de protecció. Conserva un bon tram de cadena.</p> 08163-151 Passeig Marítim, s/n 41.6218581,2.6931410 474437 4607839 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96935-15101_1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96936 Àncora https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-0 XX <p>Àncora tipus <em>Hall</em>, sense cep, de ferro i molt robusta, formada per dues peces unides per un pern, que, alhora, és l’eix de gir.</p> <p>L'àncora HALL és una àncora sense estoc, convencional i molt robusta, que descansa a la prestatgeria de l'embarcació. L’angle de presa és d’uns 40°. Conserva un tram de cadena.</p> 08163-152 Passeig Marítim, s/n 41.6217210,2.6925295 474386 4607823 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15202_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96936-15203_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96939 Capella de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-2 XX <p>Capelleta dedicada a Sant Joan, aixecada pels pescadors. Consisteix en una mena de caseta amb coberta de teules a dues aigües, i una creu en el capcer del carener. Està sostinguda per un pilar de secció circular.</p> <p>Tota ella està pintada de blanc. Té la finestreta principal a la façana frontal, d'arc apuntat i dues finestres laterals, circulars, protegides per un vidre.</p> <p>A l'interior hi ha la imatge de Sant Joan feta de pedres d'estil molt naïf i està envoltada d'elements marins (petxines, estrelles de mar, cargols i arts de pesca com una nansa).</p> 08163-153 Passeig Marítim, s/n 41.6220123,2.6933647 474455 4607855 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-15303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96939-dsc0624.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96941 Bellaombra del passeig Marítim 'L'Arbre Verd' https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombra-del-passeig-maritim-larbre-verd <p><span><span><span><span lang='CA'><span>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). <em>Guia del medi natural de Pineda de Mar.</em> Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). <em>Guia d’arbres per a nois i noies</em>. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Sant Fost de Campsentelles: Editoral Blume. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La bellaombra o ombú (<em>Phytolacca dioica</em>) està situada en el passeig Marítim de la població, en una rotonda </span></span>a l’alçada del carrer Moragas i Barret. Està protegida per una vorera perimetral pintada de color vermell i blanc i per un seguit de posts de fusta amb un cordó a tot el voltant. També s’acompanya d’un cartell informatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un arbre originari de l'Amèrica del sud i, tot i que en diuen arbre, aquest espècimen és en realitat una planta herbàcia de grans dimensions, que s’adapta molt bé, sobretot a la vora del mar. Pot arribar a tenir una alçada d'entre 8 i 12 m. La seva soca és molt ample, d’uns 6 a 6,5 m. de perímetre, amb nombroses arrels visibles que s’estenen lateralment i prenen formes particulars al voltant del tronc. És aquí on conté les seves reserves d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La brancada es desenvolupa a baixa alçada, amb la qual cosa dona una imatge de capçada globulosa i frondosa. Les fulles són alternes, simples i ovals, amb un color verd clar. Mesuren entre 5 i 15 cm. de llargada per 2,5 a 7,5 cm. d'amplada. És una planta perenne però si la temperatura és molt baixa a l'hivern pot arribar a perdre les fulles. Els fruits són carnosos i tenen un color verd groguenc. Floreix a partir del mes d’abril i fins el juny. </span></span></span></p> 08163-154 Passeig Marítim , s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La memòria popular conta que el pinetenc Joan Llorens i Horta (1844-1899) va dur-lo de l’Argentina en el transcurs del darrer terç del segle XIX i el plantà en l’indret que es coneix, vora del mar, en les terres que llavors eren propietat de la família Serra-Horta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta planta no s’ha tocat mai i en començar a edificar aquest sector del municipi es protegí.</span></span></span></span></span></p> 41.6214739,2.6907706 474239 4607796 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96941-15404p1630324.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Arbre o arbreda d'interès 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En les regions natives, se l’anomena ombú, que prové del guaraní i significa bella ombra. En alguns països se la considera una planta invasora. 2151 5.2 2211 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96942 Alzina surera del carrer de Menorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-de-menorca <p>BASSA i VILA, Oriol; PUJOL COLLET, Joan (1999). Guia del medi natural de Pineda de Mar. Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Cossetània Edicions. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PUJADAS i MARQUÉS, Joan (2004). <em>Àlbum Sara Llorens. Recull, notes biogràfiques i bibliogràfiques.</em> Ajuntament de Pineda de Mar: Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’alzina surera (<em>Quercus súber L</em>.) del carrer de Menorca, està situada en una parcel·la sense construir. En un dels extrems, a tocar del carrer de Sant Jordi hi ha un segon espècimen amb doble brancada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El tret més característic que l’identifica més bé és l’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa, de la qual se n’extreu el suro. Els dos exemplars continuen tenint el suro pelegrí, és a dir, el primer suro de creixement. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Mesuren entre 8 i 10 m. d’alçada i poden arribar a fer-ne una quinzena en bones condicions. El diàmetre del tronc mesura aproximadament 1,27 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles són perennes, verdes durant tot l’any, tot i que s’observen algunes branques amb les fulles ben seques com a conseqüència de la sequera dels darrers anys. Mesuren entre 4 i 7 cm de llargada i tenen una forma dentada o lobulada; de fulla dura, aprofita al màxim l’aigua i la humitat. Les flors són masculines i femenines. Les primeres estan agrupades en aments, mentre que les femenines, lleugerament pedunculades estan més aïllades. El fruit és el gla o aglà, que pot mesurar entre 2 i 3 cm de llargada. Les primeres fructificacions comencen quan l’arbre assoleix els 15 a 25 anys i la producció màxima arriba quan l’arbre té aproximadament un centenar d’anys, ja que pot viure dos segles i mig perfectament, sempre i quan ho faci en condicions òptimes.</span></span></span></span></span></p> 08163-155 Carrer de Menorca, s/n 41.6274593,2.6963945 474710 4608459 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96942-05.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-11-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquest indret es fa servir actualment com estacionament per a vehicles. El tronc està essent envaït per l’heura, que és una planta enfiladissa considerada un paràsit, ja que els va envoltant fins a causar-los la mort, si no es tallen i s’eliminen de soca-rel. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96981 Bases de premsa de can Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/bases-de-premsa-de-can-comas <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVII-XVIII <p>Enfront de la masia de can Comas, a banda i banda del portal rodó d'entrada i sota les finestres reixades de la planta baixa, s'hi troben dues bases de premsa per a vi, fetes de pedra granítica, procedents de l'antic celler de la casa.</p> <p>També s'anomenen bases de trepig, cassola o pica i es feien manualment per picapedrers. La motllura era per encaixar-hi la premsa i l'orifici o boixa central, era per on s'escolava el vi i anava a parar al cup.</p> 08163-156 Plaça de Catalunya, núm. 3 <p>L'edifici originari és del segle XVII, constava de dos edificis, un annex cobert i un pati. La família propietària de la finca, provenia d'una nissaga de pagesos documentada des del segle XIV. Part de la família, a partir del segle XVII es traslladen a la vila. Així, els Comas de Munt es converteixen en els Comas de Plaça.</p> <p>A mitjan del segle XIX deixen de residir-hi i fins l'any 1925 hi viuen els masovers. Abans de passar a mans municipals tingué diferents funcions. L'any 2006 s'inaugura com espai cultural.</p> <p>La plaça de Catalunya, on es troba, és el centre de la població, amb edificacions dels segles XVIII i XIX, i la Casa de la Vila, construïda on s'aixecava l'antic hostal.</p> 41.6273127,2.6895023 474136 4608445 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96981-15603.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|94 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96982 Can Guinart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guinart-1 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVI-XXI <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Ha estat reformat conservant les parts més destacades de la façana, com la finestra biforada amb columneta i arquets lobulats, amb basament i capitell corinti. Els brancals acaben amb una imposta amb rosetes ornamentals.</p> <p>La planta baixa s'ha transformat per adaptar-la a nous usos. Però la planta pis s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat. En el central hi destaca la finestra gòtica i en els laterals, sengles finestres de llinda recta. El parament és de plaques de pedra imitant carreus irregulars posats a trencajunts.</p> 08163-157 Carrer Ciutadans, núm. 10 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen per mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la centralitat al camí Ral.</p> 41.6278413,2.6897381 474156 4608504 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96982-15703.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BPU 2024-10-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 98|94 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96983 Font de la plaça de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-catalunya <p><span><span><span><span lang='CA'>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX <p>La font es troba al bell mig de la plaça Catalunya, enfront mateix de l'Ajuntament. S'aixeca en forma de prisma amb piques a les dues façanes amb coronament esglaonat i amb fanals de ferro forjat a cadascun dels tres trams.</p> <p>En el central, més alt, hi ha esculpit l'escut de la vila. Damunt el broc hi ha un espai ocupat per plafons ceràmics. En una banda es pot llegir el nom de la 'plaça de Catalunya', amb el fons de les quatre barres. En l'altre, es veu la imatge de Sant Joan, patró de la vila.</p> <p>Originàriament era un espai buit i, on ara hi trobem els brocs de polsador, que és una continuació de les plaques de pedra, abans era un plafó de rajols policroms amb sanefa floral a la part superior.</p> 08163-158 Plaça de Catalunya, s/n <p>Construïda durant la dictadura del general Primo de Rivera (1928), remodelada l'any 1968 i inaugurada durant la Festa Major petita, el 24 de juny del mateix any.</p> 41.6274704,2.6893695 474125 4608463 1928 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96983-15803.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96984 Pintura mural de can Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-can-jalpi XXI <p>Mural pintat en una de les parets laterals adossades a can Jalpí, concretament a les escales que hi ha a ponent i que permeten comunicar el carrer Tharrats amb el carrer Muntaner.</p> <p>Es representa en visió aèria, quatre pètals de margarides de colors blanc i blau. Entre la primera i la segona des de l'esquerra, s'hi pot llegir: 'PINEDA MAR DE FLORS'.</p> 08163-159 Carrer de Sant Joan, s/n <p><em>Pineda en flors</em> és un esdeveniment cultural i artístic, que celebra l’arribada de la primavera. Vol transmetre a tota la ciutadania l’esclat de llum i color viscut durant aquesta estació de l’any. Té com a objectiu crear un entorn visual distingit, que connecti amb les persones residents al municipi i permeti atraure visitants d’altres localitats.</p> 41.6294278,2.6892029 474111 4608680 2018 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96984-15902.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Art urbà. Realitzat durant la primera edició de 'Pineda en Flor', l'any 2018. 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96985 Font de la plaça de les Mèlies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-melies <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La font de la plaça de les Mèlies està situada al bell mig de la plaça, envoltada per un parterre d’agapants delimitats en el seu perímetre per un perfil de llambordes amb els costats visibles, arrodonits i, més a l’exterior, per mèlies (<em>Melia azedarach</em>), un arbre que ofereix una ombra de densitat mitjana però molt apreciat en ornamentació per la bellesa de les seves flors i el seu fullatge. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de tres plats còncaus de color blau cel, essent el del mig més gran en diàmetre i més alt que els situats a ambdós costats. A més, queda sobreposat a les dues altres estructures, de manera que quan la font raja, l’aigua degoteja a les dues inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els dos plats més petits tenen un sortidor vertical, mentre que el principal presenta una circumferència tubular d'acer inoxidable amb diminuts brolladors i una font de pedra al centre, més alta, de manera que, quan el sistema s’acciona, l’aigua brolla per tots els orificis creant un espectacle visual. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Està proveïda de llums de baix consum. </span></span></span></span></span></p> 08163-160 Plaça de les Mèlies, s/n <p>La font de la plaça de les Mèlies es va inaugurar el 24 de juny de l'any 1955, un cop van estar enllestides les obres de la plaça, que es van portar a terme als anys 40, a partir d’un projecte de l’arquitecte Isidre Puig Boada, autor de diversos edificis de Pineda de Mar, com la biblioteca Serra i Moret. Els terrenys que ocupaven anteriorment aquest espai eren camps de conreu.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La plaça de les Mèlies i la d’Espanya foren reformades entre els anys 1940 i 1950. La de les Mèlies ho fou, concretament, l’any 1942, tot i que amb un nom ben diferent; s’havia d’anomenar plaça dels Til·lers. Així, l’any 1942 es planten els primers til·lers i la plaça s’inaugura l’any 1946. Malauradament aquest tipus d’arbre no va arrelar bé i dos anys després són substituïts per una altra espècie més resistent, de manera, que el nom de la plaça canvià definitivament l’any 1948 pel de “Plaça de les Mèlies”.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6262700,2.6894414 474130 4608329 1955 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96985-16003.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Disposa d'un circuit tancat d'aigua que permet l'estalvi, instal·lat l'any 2010. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97002 Casa del carrer Major, núm. 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-5 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XX <p>Casa entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Ha estat molt reformada i, tot i que en el capser posa la data de '1917', la reforma és posterior com es pot veure a la fotografia de la pàgina 31 del llibre de MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999), que està datada l'any 1922.</p> <p>La balustrada que corona la façana és l'únic element que es conserva de la fotografia. El balcó simple que hi havia s'ha convertit en un balcó corregut amb doble accés, amb llinda recta i trencaaigües decorat amb motius florals. També s'hi ha afegit una remunta amb façana enretirada de la línia del carrer.</p> 08163-161 Carrer Major, núm. 5 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6274208,2.6890046 474094 4608457 1917 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97002-16102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97002-16103.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97003 Balcó de la casa del carrer Major, núm. 27 https://patrimonicultural.diba.cat/element/balco-de-la-casa-del-carrer-major-num-27 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XIX-XX <p>Balcó corregut d'una casa entre mitgeres ubicada al carrer Major de Pineda de Mar. Destaca que és de llosana de pedra amb barana de ferro forjat, però sobretot, les quatre mènsules amb representació femenina que el sostenen. La resta de la façana ha estat reformat, modificant l'aspecte original, a excepció, segurament, de la porta d'entrada.</p> 08163-162 Carrer Major, núm. 27 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6269656,2.6871570 473941 4608408 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97003-16203.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97004 Casa del carrer Major, núm. 51 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major-num-51 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII-XXI <p>Casa de cos entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Tot i que ha estat reformada, manté l'estructura original i les obertures primigènies: el portal d'entrada a la planta baixa i la finestra del primer pis. Ambdues obertures tenen els ampits, brancals i llindes de pedra treballada, amb la llinda recta. A més, a cada planta s'hi van obrir, <em>a posteriori</em>, sengles finestres.</p> 08163-163 Carrer Major, núm. 51 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6269536,2.6870921 473935 4608406 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97004-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97004-16302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97004-16303.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97005 Portal de la casa núm. 70 del carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-la-casa-num-70-del-carrer-major <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII-XIX <p>Llinda i brancals de pedra granítica que corresponen a la casa del número 70 del carrer Major i que són els elements més destacables de la casa, ja que la resta d'obertures s'han obert modernament i no es corresponen amb el model i tipologia del portal.</p> <p>L'arrebossat de la façana fa una mena de queixal a la part dreta de la llinda tapant la seva possible continuïtat, on s'hauria de recolzar amb el darrer brancal d'aquest costat; que, d'altra banda, no és recte sinó que fa una entrada arrodonida, com si el portal hagués sofert una transformació i haguessin aprofitat part de l'anterior portal.</p> 08163-164 Carrer Major, núm. 70 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6268962,2.6864174 473879 4608400 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97005-16403.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97006 Cases del carrer Major, núms. 74 i 76 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-nums-74-i-76 <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XVIII-XXI <p>Conjunt desigual de dues cases de cos de planta rectangular, però que tipològicament són les característiques durant la formació del carrer Major, al voltant del camí Ral, principal via d'entrada al municipi, a Sa Boada.</p> <p>Consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La principal característica de les façanes eren les seves obertures que, amb el temps, algunes s'han anat modificant o se n'hi ha afegit, segons el cas. </p> <p>En aquest grup destaca el portal de la casa del número 74, de punt rodó amb pedra granítica treballada. A la dovella central hi ha esculpit l'escut amb les quatre barres. </p> 08163-165 Carrer Major, núms. 74 i 76 <p>El primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar es comença a formar a partir de la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079, al seu voltant i a redós del camí Ral. A banda i banda del camí es va formant la Pobla de Sa Boada, que coincideix amb els actuals carrers Major, Ciutadans i Sant Antoni. Allunyades dels perills que venen del mar.</p> <p>A partir del segle XVI, Sa Boada o sa Buada deixa d'usar-se i el topònim Pineda, que cobria un ampli territori on es trobaven els veïnats de Capaspre, Manola, Camós o l'Arboceda, assumí el paper d'identificar la globalitat del nucli poblacional.</p> <p>La situació d’aquesta casa i de totes les que es van establir al llarg del camí Ral canvia quan cap a 1860-1862 es construeix la carretera Nacional-II, que fa perdre la seva centralitat al camí Ral.</p> 41.6268483,2.6861678 473858 4608395 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97006-16504.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97008 Zona de dunes de la platja dels Pins https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-dunes-de-la-platja-dels-pins <p><span><span><span>BLAMEY, Marjorie; GREY-WILSON Christopher (2008). <em>Flores silvestres del Mediterráneo</em>. Barcelona: Omega.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FETCHER, GRAU i REICHHOLF (1992). <em>Fauna y flora de las costas</em>. Múnic: Blume. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al nord-est de la franja litoral de la població hi ha la platja dels Pins, que és la franja marítima que potser té menys pressió turística i que limita al nord amb la platja de les dunes, al municipi de Santa Susanna i al sud amb la platja dels Pescadors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta franja, prou ampla, presenta un tram de terra ferma amb una plantació de pins i d’eucaliptus. Al seu costat, protegida per posts i corda perimetral s’hi ha instal·lat artificialment una zona de dunes del tipus longitudinal, en un intent de recuperació de les antigues acumulacions de sorra costaneres i de la vegetació psammòfila. La recuperació d’aquests espais permet alhora la creació d’un ecosistema únic, ja que es converteix en hàbitat essencial per a insectes, aranyes, crancs i aus marines, algunes d’elles nidificants, com el corriol camanegre i d’altres espècies d’ocells limícoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La granulometria de la sorra és de gra mitjà i les plantes exerceixen la seva pròpia influència sobre la formació de la duna, ja que el seu sistema d’arrels fixa la sorra. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Entre la vegetació més destacada, sovint considerades males herbes, podem esmentar la presència de varis exemplars de lleteresa de platja o de sorral (<em>Euphorbia paralias</em>) que juntament amb el borró (<em>Ammophila arenaria</em>), tenen un rol importantíssim en la colonització i la fixació de dunes costaneres. Aquest tipus de planta herbàcia té potents rizomes que li permeten arrelar-se en un substrat solt com la sorra i sotmès a les inclemències dels temporals marins directes. També es pot observar l’<em>Sporobolus pungens</em> i el melgó marí (<em>Medicago marina</em>), una planta de color gris a gris verdós, ramificada i postrada, que fa una floreta de color groc. També hi ha jull de platja (<em>Elymus farctus</em>), un parent del blat que tolera molt bé la sal, i el lliri de mar (<em>Pancratium maritimum</em>), el panical marí (<em>Eryngium maritimum</em>) i el rave de mar (<em>Cakile marítima</em>).</span></span></span></p> 08163-166 Platja dels Pins, s/n 41.6239280,2.6987233 474902 4608067 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97008-06.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La majoria d’aquestes plantes sempre havien estat present a la zona costanera però a causa de l’expansió del turisme, la majoria de platges sorrenques han estat sotmeses a la sobre freqüentació durant els mesos d’estiu. Això, afegit als abocaments de sorres marines per regenerar les platges i la circulació de màquines de neteja, han acabat per eliminar el seu poblament natural. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97009 Xiprer del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-del-cementiri <p><span><span><span><span lang='CA'>ALBEROLA, Ginés (1892). <em>Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes</em>. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la <em>2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona: Editorial Blume.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d'un xiprer de Monterrei o de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) que s'ubica en el recinte del cementiri municipal, en un dels parterres de l’avinguda principal del cementiri, a mà dreta, abans d’arribar a la capella. És un espècimen d’un centenar d’anys, que mesura 22 m. d’alçada, per un perímetre de volta de canó de 4,70 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És un arbre perennifoli, que en bones condicions presenta un port piramidal mentre és jove i en forma de cúpula, quan envelleix de manera natural. El seu tronc és gruixut, amb una amplada de soca important i amb una escorça grisenca i profundament esquerdada que es desprèn en tires verticals. És endèmica de la costa central de Califòrnia emprada com a ornamental a Catalunya i resisteix molt bé al salnitre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les branques són gruixudes, amb fulles escamoses d’entre 1 i 2 mm de longitud i de color verd. Les pinyes són globoses de 8 a 14 mm de diàmetre i amb les escates mucronades.</span></span></span></span></span></p> 08163-167 Carrer del Consolat de Mar, núm. 39 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1930, segons queda recollit al dietari de la vila, es van traslladar les restes al nou cementiri, i l’antic cementiri es va convertir en plaça pública, tot i que és propietat de la parròquia de Santa Maria; l’actual plaça de l’Església i la plaça de Pius XII. El cementiri de Pineda acull també els difunts de Santa Susanna. L’arbre, s’hauria plantat en aquell moment.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya preserva a la cartoteca digital el projecte de cementiri públic per a la vila de Pineda, que està datat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> 41.6260675,2.6998715 474999 4608304 08163 Pineda de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-04foto-cabre-junqueras.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97009-05.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els xiprers que es troben plantats als cementiris tenen un significat espiritual i cultural profund. Aquests arbres de forma esvelta i perenne simbolitzen l'eternitat i la immortalitat i el seu ús no només és propi de la cultura cristiana sinó que és comú en altres tradicions d'arreu del món.En moltes tradicions, el xiprer representa la connexió entre el cel i la terra, i és un símbol d'elevació espiritual. La presència de xiprers als cementiris s'interpreta en el cristianisme com un pont perquè les ànimes trobin la vida eterna i la resurrecció, en una analogia amb aquests arbres frondosos i de manera ascendent. A més, la longevitat del xiprer i la resistència a la descomposició es veuen com un reflex de la vida eterna. A l'antiga Grècia, la raó per la qual es plantaven xiprers als cementiris s'explica en el mite de Ciparís, un jove que va assassinar per accident el seu cérvol domesticat. Com que se sentia culpable, va demanar al déu Apol·lo que el convertís en un xiprer per a poder plorar-lo. Des de llavors, els grecs van adquirir el costum de plantar xiprers als cementiris. També ho van fer els romans, que van consagrar el xiprer al déu infernal Plutó amb l'adjectiu “fúnebre”, significat que encara té aquest arbre avui dia. Col·locar una branca de xiprer a la porta d'una casa era símbol de mort.Més tard, ja a l'Europa medieval, el xiprer es va convertir en un símbol comú de dol. Es plantava en cementiris cristians com un recordatori de la vida després de la mort i la resurrecció, esdevenint un símbol universal de dol i esperança eterna. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97014 Fons documental referent a Pineda de Mar a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-pineda-de-mar-a-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Fons documental que hostatja la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Pineda de Mar està format per un gruix important de documents, que comprenen, mapes topogràfics, minutes municipals, un plànol geomètric i projectes d’obres, tal i com es desglossen a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>1 <em>“Plano Orizontal Geométrico del termino de Pineda Partido de Barcelona”</em> de l’any 1856 realitzat per Francisco Botiñá Ponsa. Mesura 100x128cm i s’hi poden llegir els propietaris de les terres i parcel·les del municipi amb el número de finca corresponent.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>16 fulls del Mapa nacional topográfico parcelario. Término municipal de Pineda a escala 1:2000 realitzat per <em>l’Instituto Geográfico y Catastral</em> de l’any 1944. Cadascun mesura aproximadament 50x75cm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>2 mapes planimètric (RM.124640) i topogràfic (RM.124641), a escala 1:25.000 datats de 1920 i realitzats pel topògraf Rodolfo Navarro. Es tracta d’una còpia manuscrita d’una de les minutes de més dels quatre-cents municipis de Catalunya corresponents a l’aixecament del mapa d’Espanya 1:50.000. Les còpies les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1:100.000. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>6 plànols, manuscrits del projecte d’obres Cal Coronel signat pel mestre d’obres, Antoni Trulls i Barcelona, del 20 de novembre de l’any 1870. En el full de la planta baixa surten també les signatures de Jaume Roig i Fernando de Gispert.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>5 plànols, manuscrits del projecte de cementiri públic, signat a Barcelona, el 23 de desembre de 1915 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>4 plànols, manuscrits, del “<em>Proyecto de camino vecinal de Pineda de Mar al barrio de mar”, </em>a escala 1:2000,<em> </em>datats del 15 de febrer de 1881 signats per l’enginyer Juan Alsina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 còpia manuscrita del plànol (48x88cm) del <em>“<span><span>Proyecto para la demarcación de solares para casas en la huerta de D. Juan Buch”</span></span></em><span><span> [carrers Dr. J. M. Bertomeu i Biblioteca]. Signat a Pineda el 17 de febrer de 1890. A banda de senyalar els propietaris veïns, hi ha una nota que diu: <em>“Los solares miden 4,827 metros equivalentes á 24,85 palmos / escepto el primero y último que tienen un palmo mas.”</em></span></span> </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>3 plànols, manuscrits, a escala 1:50 del projecte d’obres de la Casa Consistorial, realitzat per l’arquitecte Ignasi Mas, l’any 1907.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, manuscrit, a escala 1:1000 del projecte d’enllumenat públic obra de l’enginyer de Camins – <em>Energia Eléctrica de Cataluña</em>, Julio Redondo, realitzat l’any 1913.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol còpia d’un ms. a escala 1:2000 del <em>“Proyecto del plano general de alineaciones de las calles y plazas de la villa de Pineda”, </em>realitzat l’any 1922 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>1 plànol, ms. A escala 1/500 de 32x73cm de la <em>“<span><span>Urbanización de un terreno que D. Fermín Gual posee en el término de Pineda [Projecte de parcel·lació del futur c. Ponent” </span></span></em><span><span>realitzat el mes de juny de l’any 1925 i signat per Juan Dotras. A mà esquerra de la signatura es pot llegir : <em>'Aprobado por la Comisión / permanente en sesión de / 6 de diciembre de 1925”</em> i signat per Pedro Fruitós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>9 plànols manuscrits a escala 1/100 del <em>“Proyecto de Escuela Graduad de Pineda”, </em>realitzat el mes d’abril de 1934 i signat pels arquitectes, Raimon Duran i Reynals i Francesc Fàbregas i Vehil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>4 plànols del “Projecte d’obres del Mercat de Pineda”, realitzat el maig de l’any 1937 per Isidre Puig i Boada. Al damunt de la seva signatura hi ha el segell del “Sindicat d’Arquitectes de Catalunya – Barcelona -, Comitè d’Enllaç”. En el plànol s’especifica on aniran situades les parades de verdures, peix, salat, fruites, carn, “tocino” i gallina.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>2 plànols, manuscrits, a escala 1/100 / 1:50, del “Projecte de Cooperativa obrera de Pineda, façanes, seccions, detalls”, realitzats l’any 1937, sense signar. En ell consten les dependències destinades a: la sala de juntes, la secretaria, una sala, un llenyer, rebost de farina, forn de pa, forn de pastisseria, cocció llegums, pastera, pa i pastisseria, ultramarins, vins, olis i sabons, pesca, pesca salada, carn, magatzem, cambra frigorífica, elaboració del porc, magatzem de comestibles, vins, olis i sabons, pati i wc.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>1 mapa, manuscrit, a escala 1:1000 de 100x155cm, <em>“Plano de ensanche y reforma”</em> realitzat el mes de juny de l’any 1946 per l’arquitecte Isidre Puig i Boada per l’Ajuntament de Pineda. Destaca el passeig marítim amb l’espai protegit per “l’Arbre Vert”. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>14 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:200, realitzats a partir del vol de 1966: <span><span>RM.98624; RM.98663; RM.98628; RM.115626; RM.98626; RM.98641; RM.98657; RM.98660; </span></span></span></span><span><span><span>RM.98639; </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>RM.98644; RM.98630; RM.98665; RM.98680; RM.98636.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1975: <span>RM.98637</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>8 mapes </span></span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 50x70 cm a escala 1:5000, realitzats a partir del vol de 1977: <span><span>RM.98481; RM.98466; RM.98467; RM.98474; RM.98656; RM.98642; RM.98473; RM.98482; </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977: <span>RM.98661</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>1 mapa </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1977-1980: <span>RM.98679</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>12 mapes </span></span></span><span lang='CA'><span>de la sèrie “Mapa topogràfic de la província de Barcelona”, del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, en fulls delineats en paper polièster, de 85x60 cm a escala 1:2000, realitzats a partir del vol de 1980: <span>R<span>M.98640; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658; RM.98635; RM.98664; RM.98629; RM.98643; RM.98627; RM.98625; RM.98658.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>7 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [1a ed., versió 1.5]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol juliol de 1988: full 302-114; 301-113; 300-114; 301-114; 300-113; 301-115 i 302-115.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>12 mapes de la sèrie “Mapa topogràfic de Catalunya 1:5 000 [2a ed., versió 2]. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del <em>Mapa topográfico nacional de España 1:50 000.</em> Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - <em>Projecció Universal Transversa Mercator</em> (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i <em>datum</em> europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Data de vol maig de 1994: full 302-114; 301-113; 300-114; 300-113; 151-057; 302-115; 150-057; 301-115; 301-114; 151-058; 150-057; 151-057.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-168 Passeig de Santa Madrona, núm. 45 (Parc de Montjuic; 08038 - Barcelona). <p>L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.</p> <p>Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya.</p> <p>Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</p> 41.6275630,2.6895234 474137 4608473 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97014-16806.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97038 Estació del ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-ferrocarril-2 XIX <p><span lang='CA'><span><span>Edifici de viatgers de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. A la planta baixa té cafeteria i venda de bitllets. L'any 2012 s’hi van fer millores dins del pla de Rodalies 2008-2015; es va eliminar l’andana central i actualment disposa de dues andanes laterals de 200 metres, parcialment cobertes per marquesines metàl·liques, una per cada sentit: Barcelona i Girona. Estan comunicades per un pas inferior de vianants amb escales i ascensor. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al costat de Barcelona s’hi troba un pas a nivell amb barreres automàtiques, per accedir a la platja. Hi ha un pal auxiliar del pas a nivell que és un tram de la primera via amb la secció simètrica en doble T que es va instal·lar de Barcelona a Arenys, i un cop fora de servei es va aprofitar per baranes i pals de fanals entre d'altres coses.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És d'estil eclèctic característic del mon ferroviari, amb l'excepció del d'Arenys, amb aires toscans. Els paraments en maó vist de color rogenc, perfilats els angles en obertures, cornises i cantonades amb motllures blanques al contrast. Després es va invertir el contrast, ja que els paraments de maó es van arrebossar en color clar i les motllures en més fosc, que es com es troben ara.</span></span></span></span></span></span></p> 08163-169 Plaça de l'estació, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El 28 d'octubre de 1848 s'inaugura el primer ferrocarril peninsular Barcelona-Mataró. Després d'arribar a un acord amb les drassanes i els pescadors de Mataró, que volien protegir la seva activitat a la platja, el 10 de gener de l'any 1857, s'inaugura la prolongació fins Arenys de Mar. El febrer de 1855, se sol·licita la continuació cap a França, ja que el Ferrocarril de Barcelona a Granollers també ho havia fet. S'inicia un litigi amb aquesta companyia, i el juny de 1856 s'arriba a l'acord de prolongar les línies del litoral i de l'interior fins a un punt de trobada, per continuar en una línia comuna fins a Girona i França. El 18 de setembre, les comissions de les dues empreses arriben a la riera de Santa Coloma i determinen el punt de l'entroncament o <em>Empalme</em>, que és com s'anomenarà aquest lloc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La companyia opta per fer les obres de construcció de la línia directament, com ja havia fet a la prolongació de Mataró a Arenys amb bon resultat, també sota la direcció de l'enginyer català </span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>Joaquim Carrera Sayrol (1824-1890). Tot i que determinades feines s'encarreguen a petits contractistes, com ara les explanacions, infraestructures de fàbrica, instal·lació de la via i construcció de les estacions. Les obres es desenvolupen amb rapidesa; per aconseguir-ho, la mitjana d'ocupació diària és d'uns 2.000 obrers.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El tram Arenys de Mar-Tordera de 27,971 km s'inaugura el 3 de desembre de 1859 i es connecta amb l’<em>Empalme</em> el 17 de març de 1862, completant el vuit català per la part nord. Per tant, l</span></span></span><span lang='CA'><span><span>’edifici de passatgers de l’estació de Pineda de Mar (km 51,170), és un d<span><span>els més antics de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament des dels inicis del ferrocarril. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6224303,2.6936134 474476 4607902 1859 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16905planols-de-lestacio-de-pineda-mza-1912-fons-xavier-nubiola-arxiu-comarcal-maresme.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97038-16906vers-1905-encara-de-mao-vist-arribada-de-barcelona-un-tren-de-costa-conduit-per-una.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97041 Festa Major petita https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-3 XIX-XXI <p>Per Sant Joan, el 24 de juny, se celebra la Festa Major petita o, com es diu a Pineda de Mar, Sant Joan Petit. És la festa del naixement de Sant Joan. Serveix per inaugurar la temporada estiuenca de Pineda de Mar i es fan propostes per a tots els públics, de caràcter festiu, cultural i lúdic.</p> <p>L'acte central és l'Ofici Solemne, que se celebra el 24 de juny, en honor a Sant Joan Baptista, a les 12h, a l'església parroquial de Santa Maria. En acabar l'ofici es canten els goigs dedicats al sant. Però la festa comença dies abans, amb la tradicional varada de barques i la processó marinera que es desenvolupa a la Platja dels Pescadors. L'any 2024, es va aprofitar per fer un homenatge al pescador Josep Perelló Piñero 'el nene'.</p> <p>També es fa una Fira d’Intercanvi de Llibres, que té lloc al carreró de la Vila i plaça de Catalunya. La Fira permet, tant l’intercanvi de llibres com l’adquisició a preu simbòlic d’1 €, que es dedica a finalitats solidàries. Les persones que hi participen poden portar el seu llibre, a can Comas, on se’ls bescanvia per un tiquet a utilitzar el dia de la Fira.</p> <p>Sant Joan és una festa amb la revetlla més important de l'any. Per tant, la nit del 23 és especial, màgica. Abans però, arriba la Flama del Canigó, emblema de la unitat dels Països Catalans. El lloc de recepció és la plaça de les Mèlies i a la mateixa plaça, s'organitza una revetlla. També a la plaça de la Biblioteca i a la plaça dels Pins.</p> <p>Finalment, el darrer dia, la plaça de les Mèlies acull els balls de sardanes i el ball de gegants. I a les 21h, a la plaça d'Espanya té lloc el concert de comiat.</p> 08163-170 Pineda de Mar, s/n 41.6289043,2.6898453 474165 4608621 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festa-major-petita-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festa-major-petita2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97041-festamajorpetita7.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La Festa Major gran té lloc pel degollament de Sant Joan, el 29 d'agost. Ja fa anys se celebrava una tercera festa per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, el 27 de desembre. Aquesta coincidia amb la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis s'ajudaven en les feines del camp i de companyia quan algun soci estava malalt. Estava dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97042 Festa Major gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-gran <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> <p> </p> XIX-XXI <p><span><span><span lang='CA'>La tradicional Festa Major a Pineda de Mar se celebra p</span></span></span>er Sant Joan Baptista, o Sant Joan Gros, el 29 d'agost, <span><span><span lang='CA'>que coincideix amb el degollament de Sant Joan, </span></span></span>ja que és el patró de la vila. Tot i que l'església està dedicada a la Mare de Déu.</p> <p>En plena temporada alta d'estiueig se celebra la principal festa de la població, una setmana plena d'activitats organitzades per les entitats i els veïns i veïnes de Pineda de Mar, on s'ofereix un programa per a tots els públics, joves, grans i petits. S'inicia amb una sèrie d'ofrenes de les entitats al Sant Patró per demanar bons auguris seguit per l'anunci oficial amb una sorollosa repicada de campanes i l'encesa del campanar. A continuació hi ha un seguici amb una espectacular batucada que es desplaça des de l'església fins a la plaça Catalunya, on es fa el pregó de Festa Major, el correfoc i un sopar a l'aire lliure.</p> <p>Els dies següents seran de música, amb concerts, ball i actuacions diverses; activitats esportives, amb curses, torneig d'escacs, bitlles, ciclisme; d'activitats tradicionals com la Tirada d'Art de Pesca (un sistema molt antic de pesca practicada a la costa catalana que va perdurar fins passada la Guerra Civil), la subhasta del peix com es feia antigament, o la trobada de gegants. També tindrem activitats per als més petits amb concursos, espectacles o la festa de l'escuma. Un dels actes més específics de Pineda de Mar és la proclamació de la Pubilla i de l'Hereu.</p> <p>El dia 29 d'agost, és el dia pròpiament del patró, on l'acte central és l'Ofici Solemne, normalment amb la participació d'una cobla i d'una coral. En acabar l'ofici es canten els goigs en honor a Sant Joan i a la plaça de l'Ajuntament es ballen les danses populars de Pineda.</p> <p>El fi de festa, com en altres pobles de la costa és un castell de focs a la platja, i fins l'any vinent.</p> 08163-171 Pineda de Mar, s/n <p>Se'n tenen notícies documentals des de mitjans del segle XIX.</p> <p><span><span><span>Durant un temps l’envelat es muntava a l’espai de l’actual plaça d'Espanya. Era habitual que dues entitats locals muntessin els seus respectius envelats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Festa Major, l’Ajuntament permetia que els particulars utilitzessin l’escorxador per sacrificar-hi el seu bestiar.</span></span></span></p> 41.6287860,2.6898962 474170 4608609 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-2-pubilles1960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97042-3-ballfestamajor1951.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La festa petita o popularment anomenada «Sant Joan petit» es celebra el 24 de Juny que es el naixement de Sant Joan. Ja fa anys se celebrava una tercera festa, per Sant Joan Evangelista, anomenat Sant Joan de Nadal, que tenia lloc el 27 de Desembre. Se celebrava la festa de la Germandat de Sant Joan Baptista, una mútua popular i de germanor molt antiga on els socis es feien favors en feines del camp i de companyia quan algun d'ells emmalaltia. Aquesta festa era dedicada als socis d’aquesta entitat i es convidava a tot el poble.Per Sant Pere, l’antic barri de pescadors, els aficionats a la pesca i l’entitat «El Mamelló» de vela llatina celebren la tradicional revetlla. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97043 Catifes de Corpus https://patrimonicultural.diba.cat/element/catifes-de-corpus <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XIX-XXI darrerament s'ha deixat de fer. <p><span><span><span lang='CA'>Tradicionalment es feien catifes de flors pels carrers on passava la processó del Corpus. Darrerament s'han deixat de fer.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa del Corpus, és una celebració religiosa d’origen medieval instituïda pel papa Urbà IV l’any 1264, en la qual es venera l’Eucaristia. Normalment a continuació de la missa, se celebra una processó que transcorre pels carrers del municipi. Una de les expressions característiques de la festa, són les catifes, els altars florits i les enramades de flors, totes elles, obres d’art efímeres que la població prepara a primera hora del matí perquè siguin trepitjades per la professó del Corpus i el seguici. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió formen part del seguici; les nenes duen paneretes amb pètals de flors. També en formava part, a banda del penó de Corpus la Germandat de Sant Joan Baptista.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A Pineda de Mar, l’art de fer catifes està molt ben documentat als anys cinquanta del segle passat. Els veïns dels carrers per on passava la processó es dedicaven, dies abans a recol·lectar flor i endreçar-lo a les cambres frigorífiques o en llocs ben ventilats i frescos. Una de les flors més preuada per la seva aroma i color és la ginesta, que s’anava a collir als vorals dels camins i turons de solell. A finals dels anys seixanta, es començaren a emprar serradures i sals tenyides de colors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys quaranta i seixanta, alguns dels indrets florits amb catifes per on transcorria la processó eren, la plaça de Catalunya, el carrer de Jaume I, el carrer Major, el carrer Comtal i el carrer de Mar, l’Ajuntament i el carrer dels Ciutadans. L’altar florit que es construïa a la reixa de l’escola de nois, al costat de l’Ajuntament o al carrer del Mar número 22 o a la plaça de Sant Pere Pescador, eren llocs d’aturada obligada pel rector que anava dessota el tàlem sostingut per varis portants. Més d’un any anava custodiat per la Guàrdia Civil.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Més modernament, als anys 2012, 2015, la parròquia de Santa Maria organitzava la celebració i les catifes florals es feien pels carrers del centre, des de Santa Maria fins al convent de les Dominiques, a l’escola de la Mare de Déu del Roser.</span></span></span></span></span></p> 08163-172 Pineda de Mar, s/n 41.5491600,2.2416200 436751 4600000 08163 Pineda de Mar Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97044 Aplec de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume-0 <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> XX-XXI <p>Aplec organitzat per l'Associació Cultural Mare Nostrum ha arribat a la seva 63 a edició. Es fa en commemoració de Sant Jaume a la seva capella homònima, situada als peus del turó de Sant Jaume. Tot i que la festivitat de Sant Jaume és el 25 de juliol, s'ha avançat la data de celebració per evitar les altes temperatures que acostumen a acompanyar la diada.</p> <p>Obra l'acte l'ofici dins la capella. Després es fa una ballada de sardanes i un dinar popular que consisteix en una paella. Aquest dinar es fa al voltant de la font de Sant Jaume que ja no raja, presidida per un magnífic plataner.</p> 08163-173 Capella de Sant Jaume, s/n <p>La font de Sant Jaume ha estat el lloc predilecte per acollir les tertúlies culturals catalanes, especialment les sardanistes.</p> <p>La primera trobada sardanista a la font de Sant Jaume que es coneix data de 1914 (MASSAGUER, O.; PAVON, D.; PUJADAS, J.; i ROLDÁN, F.; 1999). Tot i que després citen un article de La Costa de Llevant, del 5 d'agost de 1894, on es diu literalment: 'després de celebrat l'aplec de costum a la capella i font de sant Jaume, on es reuneixen els veïns de Calella i Pineda, berenant, ballant al so d'algun instrument rústic i divertint-se cadascú a la seva manera'.</p> <p>La mateixa font explica que no és fins el 1914 que es fa el primer aplec amb cobla, promogut pel centre Pinetenc. L'acte tingué com a objectiu la celebració de l'arribada de Manuel Serra i Moret a l'alcaldia 'després de superar l'oposició ferotge que desplegaren els cacics'. En època de la dictadura de Primo de Rivera, la Joventut Sardanista de Calella sol·licita permís a l'Ajuntament de Pineda per celebrar-hi el seu aplec, atès l'oposició de l'alcalde de Calella. Aquesta entitat organitzà els aplecs de 1926, 1927 i 1928. A partir de l'any 1929, l'organitza la Joventut Sardanista de Pineda. Des de 1929 fins el 1979 patí algunes interrupcions temporals. Però des de l'any 1979, les trobades de Sant Jaume van iniciar una nova etapa i van tenir lloc cada any sense excepció.</p> 41.6349286,2.6765442 473059 4609295 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97044-17304.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97045 Festa del Pubillatge https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pubillatge-1 XX-XXI <p>Per la Festa Major gran, el 29 d'agost, Pineda de Mar escull, des de fa 63 anys, a la Pubilla, a l'Hereu, a la Pubilleta i a l'Hereuet. Els candidats es presenten mitjançant una entitat cultural del poble o per lliure, però el més freqüent és que representin a una entitat. Els candidats i candidates passen un examen de cultura i tradició i coneixements en general, juntament amb una entrevista oral. El jurat està precedit per l'alcalde, el/la regidor/a de cultura, president/a pubillatge pineda, jutge de pau i algun altre representant d'entitats pinetenques.</p> <p>Els escollits han de representar durant un any a Pineda de Mar i assistir als actes culturals i socials del municipi. També han de visitar a la proclamació de pubilles i hereus d'altres municipis.</p> 08163-174 Pineda de Mar, s/n <p><span><span>El Pubillatge és una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya. Tal i com s'explica a la Web del Foment del Pubillatge Català, és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats per rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada en l’agricultura. </span></span></p> <p><span><span>La pubilla, en cas de contraure matrimoni amb un noi que no era l’hereu, aquest havia d'aportar certs bens en concepte d'aixovar i en determinats indrets, prometia a la pubilla la soldada, que era una quantitat pagada normalment els primers 10 anys de matrimoni. El pubill era un fill no instituït hereu. A la Catalunya Vella, si un pubill es casava amb una pubilla, acostumava a aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar que consistia en diners que aquest rebia dels pares o si ja no en tenia, de l'hereu.</span></span></p> <p><span><span>Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni sorgeix a principis de segle XX el pubillatge a diversos municipis de Catalunya. A partir de la meitat del segle XX, arreu de Catalunya va iniciar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava imposat per la moralitat, imposada pel franquisme que es basava en la bellesa física i les virtuts morals de la candidata. Amb la voluntat d’escollir el representant que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular.</span></span></p> <p><span><span>L'any 2000, al Foment de les Tradicions Catalanes, es va demanar la figura de l'hereu que finalment es va imposar. El propòsit del Foment és el de preservar la història i els costums de Catalunya. Aquest permet un segon nivell, que és el d’escollir una dama i un fadrí.</span></span></p> <p><span><span>Actualment el pubillatge és una tradició on any rere any, mitjançant proves escrites i/o entrevistes, un municipi escull un o diversos joves perquè agafin el relleu a la generació anterior i representin el municipi allí on vagin. Aquests es vesteixen amb un vestit tradicional i participen en les festes i actes de cultura popular del seu municipi i d’aquells on hi ha pubillatge i hi són convidats. La seva presència en aquests actes sovint es diversa i tan es pot donar de forma activa com també d’espectador institucional juntament amb altres autoritats presents. D’aquesta manera, coneixen el país i altres joves de realitats molt diferents a les seves, una manera que també serveix per enriquir aquells qui són part del futur de les tradicions populars de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>Addicionalment, cal destacar que també s’escullen títols que representen regions com serien les comarques, les vegueries, les províncies o la mateixa Catalunya. Per tant, el pubillatge no és una expressió cultural amb una estructura clarament definida o una finalitat específica. Cada municipi i territori té la llibertat, dins d’un marc comú, de dotar al seu pubillatge d’unes responsabilitats, una presència i unes fites que responguin a la seva pròpia història i necessitats vigents.</span></span></p> <p><span><span>Un dels trets característics és que ens trobem davant d’una pràctica cultural que es transmet de generació en generació, any rere any, valorada i mantinguda per cada comunitat amb la finalitat de preservar una connexió amb el passat de Catalunya i la seva cultura. El pubillatge és molt més que posar-se un vestit tradicional i lluir una banda en un dia concret, és la tradició que fa valorar al jovent la riquesa cultural que l’envolta, aprendre’n, transmetre-la i eixamplar-la a llarg termini.</span></span></p> <p><span><span>Per tant, es fonamenta en tres pilars:</span></span></p> <p><span><span>• Joventut: formada per joves d’arreu del territori català que troben un espai on aprendre, desenvolupar-se i intercanviar visions sobre la cultura i els reptes de present i futur.</span></span></p> <p><span><span>• Acció cultural i social: implicació amb el seu municipi, comarca o entorn que representen i en el qual desenvolupen les seves funcions i accions que van des de la vesant més cultural fins a la vessant social, cada vegada en major creixement.</span></span></p> <p><span><span>• Representativitat: representen la cultura i les tradicions d’un territori, una comunitat o un col·lectiu i tenen el deure de posar-les en valor i transmetre-les.</span></span></p> 41.6275481,2.6895436 474139 4608471 1961 08163 Pineda de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-pubillatge3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-pubillatge5.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97045-unnamed.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'entitat que organitza l'esdeveniment és Amics del Pubillatge de Pineda, entitat vinculada a la xarxa de pubillatge gestionat per Foment de les Tradicions Catalanes. 98 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97046 Gegants de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-pineda XX <p>La parella de gegants de Pineda de Mar són en Guerau I i l'Ermessenda. En Guerau I representa el senyor de Cabrera: Mesura 3,85 m. d’alçada i pesa 45 quilos. L'Ermessenda representa la senyora de Montsoriu. Mesura 3,75 m. d’alçada i pesa 40 quilos. El constructor d'ambdós és el mestre Manel Casserres, de Solsona.</p> <p>Guerau I, senyor de Cabrera, i Ermessenda de Montsoriu, vescomptessa de Girona, van viure a cavall del segle X i XI i van ser senyors dels territori que anava des del comtat de Girona fins a la riera de Caldes. L’any 1113, aquesta nissaga familiar va prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. La baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i Pineda.</p> <p>El vestuari que porten avui en dia l'estrenen l'any 2001, per la celebració del XVè aniversari. És d’inspiració medieval, tal i com pertoca al personatges històrics que representen. Guerau I porta un vestit vermell, amb franges verdes decoratives i l’escut de Pineda de Mar al pit, i es cobreix les espatlles amb una capa groga. A la mà dreta sosté un ceptre i a l’esquerra, un pergamí enrotllat. Es cobreix el cap amb una corona. L’Ermessenda duu un vestit de color crema, ribetejat amb franges blaves. Al cap llueix una diadema en forma de corona, de la qual penja un vel que li cau per l’esquena. Es complementa amb unes arracades i un collaret.</p> <p>Durant l'any 2023, es van estrenar unes noves arracades per la geganta Ermessenda, obra de la pinetenca Gemma Grau que les ha fet a joc amb el color del seu vestit. També ha estrenat el nou mocador de puntes de coixí, una peça única i molt bonica que han fet les puntaires del poble. Durant el 2024 continuaran les millores, en aquest cas amb en Guerau, amb una restauració de la peça i també amb l’estrena d’un nou pergamí.</p> <p>Ermessenda va ser anomenada Pubilla del Maresme, l’any 1992, un acte en què va prendre el relleu de la geganta de Sant Pol de Mar. Guerau I ha estat nomenat Hereu del Maresme durant el 2014, i el punt culminant va ser la trobada a Pineda de Mar de totes les colles de la comarca.</p> <p>L'any 2001 estrenen la Dansa de Pineda, un contrapàs popular que és l’evolució del tradicional Ball d’Almorratxes, ball arrelat a Pineda des del segle XVIII, i en el qual les dones triaven la seva parella de ball. La professora Agnès Rodier va ser la persona que va adaptar aquesta dansa perquè pogués ser ballada pels gegants. Aquest ball, com tants d’altres, va desaparèixer del costumari popular al segle XX, però, gràcies al Cançoner de Pineda, recollit per Sara Llorens, i al llibre ‘Dansar a Pineda’ de Pompili Massa, ambdós editats per l’Ajuntament de Pineda, avui dia en coneixem la partitura i els detalls del ball.</p> <p>Actualment també es balla el ‘Vals-Jota’, una dansa molt bonica i vistosa que ha creat la mateixa colla de Pineda. Aquesta dansa s’ha sumat als balls ja tradicionals de la colla, sense oblidar el ball amb la peça ‘Gironella’.</p> 08163-175 Carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, núm. 58 <p>L’origen del món geganter a Pineda de Mar se situa a principis de la dècada de 1980, quan el veïnat del barri de Poble Nou encarrega a Josep Cardona, en “Nona”, de Mataró, la construcció d’una parella de gegants: en Dragut i la Pineda. Ell representava un pirata dels que habitualment assetjaven la vila en temps medievals, i ella una noia del poble. Van ser els padrins els gegants de Canet de Mar. Actualment aquests gegants ja no existeixen.</p> <p>L’any 1986, Pineda de Mar adquireix els seus gegants, Guerau I i Ermessenda, que fan la primera cercavila el 31 d’agost, coincidint amb la Festa Major de Sant Joan Baptista. Neixen per iniciativa d’un grup de pinetencs que volien fomentar l’art i la cultura popular, i també la història local. L’Ajuntament va donar suport a la proposta i va encarregar la nova parella al constructor Manel Casserras, de Solsona. Així, Guerau I i l’Ermessenda es van presentar l’any 1986, en una trobada on hi van participar sis colles geganteres de les poblacions veïnes.</p> 41.6247160,2.6839310 473671 4608159 1986 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-ger-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-erm.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-142031865354694199903476796656887921850977n1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97046-grallers-de-pineda-1024x533.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Social Inexistent 2024-09-12 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Manel Casserres de Solsona Estan acompanyats pels gegantons Pinet, Raquel i Dauna i pels capgrossos Bomber, Català i Thabó. 119|98 52 2.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97047 Aplec de la Mare de Déu de Gràcia https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-mare-de-deu-de-gracia <p><span><span><span><span lang='CA'>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p>Aplec que reuneix a veïns i veïnes de Santa Susanna, però també molts de Pineda de Mar, que es cuiden de la capella. L'aplec que es va recuperar l'any 2007 se celebra el darrer diumenge de març, coincidint amb l'Anunciació de Maria. També s'anomena Mare de Déu Farigolera, pel fet que quan es baixava de l'ermita era costum de collir la farigola que creixia pel camí. L'acte central és un ofici religiós on es canten els goigs a la Mare de Déu. En acabar es fa una ballada de sardanes i un aperitiu popular.</p> <p>La primera referència escrita data de l'abril de l'any 1895 en una crònica del setmanari <em>La Costa de Llevant</em>. Segons aquesta crònica, l'origen de la tradició 'es perd entre confoses ombres del temps antic'.</p> 08163-176 Capella de la Mare de Déu de Gràcia, s/n <p>L'any de construcció de la capella és el 1715, per iniciativa del col·lectiu de mariners de la zona. La família Caralt de Calella en va ser propietària i ara pertany a l'Ajuntament de Pineda de Mar, tot i estar dins el terme municipal de Santa Susanna.</p> <p>És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d’espadanya. Va ser saquejada i incendiada l'any 1936 i de nou el 1973. L’agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mossèn Ignasi Forcano, es restaura i el seu interior es decora amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la Mare de Déu que presideix el presbiteri.</p> 41.6287567,2.6898345 474164 4608606 08163 Pineda de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tot i que la capella es troba dins el terme municipal de Santa Susanna, els pinetencs i les pinetenques estan convençuts que forma part de Pineda de Mar i consideren l'aplec com una cosa pròpia. Eclesiàsticament se n'ocupa la parròquia de Santa Maria de Pineda, per aquest motiu s'ha georeferenciat a l'església de Pineda de Mar. 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97048 Col·lecció de la Fundació Tharrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-tharrats <p><span><span><span>PUJADAS i MARQUÈS, Joan (2015). <em>Inventari del fons de la Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d’art gràfic de Pineda de Mar</em>. Inèdit.</span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Joan Josep Tharrats va fer donació a la Fundació d’un exemplar de totes les edicions d’obra gràfica que havia elaborat, i que recull la publicació <em>Tharrats. Obra gràfica, 1957-1990</em>, editada per Parsifal. A més, Tharrats va aportar més de 500 obres que formaven part de la seva col·lecció particular, que, entre d’altres autors, conté Miró, Tàpies, Cuixart, Brossa, Clavé, Subirachs, Guinovart, Ponç, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Perejaume, Amat, Niebla, Fita, Comadira, Perpinyà, Fort, etc., i de diversos artistes estrangers com Hamilton, Hartung, Delaunay, Bechtold, Faber, Manessier, Moore, Matta, Narotzky, etc. Posteriorment s’hi han afegit litografies i gravats de Dalí, Picasso i Appel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el fons de la Fundació hi ha també una col·lecció original i una edició facsímil de la mítica revista <em>Dau al Set</em> (1948-1956, 54 núms.) i de <em>Negre +</em> (1983-1987, núms. 0-19), editades per Joan Josep Tharrats, així com un bon nombre de llibres, revistes d’art i catàlegs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Fundació considerà convenient actualitzar exhaustivament l’inventari del fons d’art de la Fundació, amb una fitxa tècnica individualitzada de les peces que formen la col·lecció, on consta el nom de l’autor, títol de l’obra, tècnica amb què s’ha elaborat, any de realització, mides, forma d’adquisició, data d’ingrés, valoració, número de l’inventari municipal i una fotografia en color, la qual cosa ajuda decisivament a identificar cada una de les obres del fons. L’inventari es classificà en cinc apartats:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Obres originals (90 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica d’artistes diversos (321 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions d’obra gràfica de Joan Josep Tharrats (287 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Edicions col·lectives d’obra gràfica (277 peces)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Gravats, ex-libris, edicions de bibliòfil, etc. (267 peces)</span></span></span></li> </ul> 08163-177 Plaça de Catalunya, núm. 3 <p><span><span><span>La Fundació Pública Municipal Joan Josep Tharrats d'Art Gràfic s’inaugura el 6 d'abril de l’any 1991. Neix de l'estreta relació existent entre l'artista i la vila de Pineda de Mar i es constitueix amb tres grans objectius: difondre i promoure l'obra de Tharrats; esdevenir un punt de referència en el camp del grafisme i dels moviments artístics d'avantguarda; i potenciar, a través de diverses activitats, la vida cultural de Pineda de Mar i de tota la comarca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’inici cal buscar-lo l’any 1989, quan el mestre Emili Biosca, des de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, proposa fer una exposició de pintures de Joan Josep Tharrats. Gràcies a la complicitat del pintor gironí Josep Perpinyà, arrelat artísticament a Pineda de Mar des de feia molts anys, aconsegueix que Tharrats accedeixi a fer-hi l’exposició de pintures, dibuixos, gravats i tapissos, en la qual es passava revista d’una manera sumària als diversos àmbits artístics en què es movia l’artista. L’exposició s’inaugura el 10 de juny de 1989 amb un èxit rotund de públic. Aquest fet complau l’artista i, segurament, per compensar les seves reticències inicials, fa donació a l’Ajuntament d’un magnífic collage, que titulà <em>Homenatge a Pineda</em>, que va ser reproduït en la coberta del programa de la Festa Major de 1989. En agraïment, el consistori pinedenc decideix batejar amb el nom de Joan Josep Tharrats el carrer que uneix la masia de Can Jalpí amb el col·legi Jaume I, davant mateix de l’església parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola de Tapís del Centre Cultural la Mercè de Girona, que aleshores dirigia Carles Delclaux, amb qui Tharrats ja havia treballat en l’elaboració d’altres tapissos rep l’encàrrec de l’Ajuntament de Pineda per reproduir una versió del tapís. L’autor supervisarà personalment els progressos i s’anirà enfortint la relació de l’artista amb Pineda. Es presenta el 7 d’abril de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’any 1990 Joan Josep Tharrats il·lustra la portada del programa de la Festa Major i presenta l’exposició <em>Maculatures</em>, que s’inaugurà coincidint amb la Festa Major de Sant Joan.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tharrats va proposar la creació d’un centre dedicat a l’art gràfic, perquè aleshores no hi havia cap entitat que es dediqués a la difusió d’aquesta tècnica artística tan lligada a l’art contemporani. D’aquesta manera es va arribar a l’acord de crear la Fundació Tharrats d’Art Gràfic. La Fundació portava el nom de Joan Josep Tharrats, no només com a sincer homenatge a l’artista, sinó també perquè va assumir el paper de patró, hi va donar el crèdit del seu prestigi i s’hi va implicar completament fent donació d’un exemplar de cadascuna de les peces i carpetes de gravats fetes per ell i lliurant la col·lecció d’obra gràfica d’altres artistes que ell posseïa per al fons de la institució.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La creació de la Fundació Tharrats d’Art Gràfic va merèixer el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA), que fou lliurat a l’artista el 22 de gener de 1992 al Palau Sant Jordi de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al cap d’un mes d’obrir les portes s’inaugura una exposició sobre la producció gràfica d’artistes estrangers i es fa la presentació del llibre <em>Valentine Hugo</em>, de Cathy Bernheim, a càrrec del crític d’art Rafael Santos Torroella.</span></span></span></p> 41.6272510,2.6895043 474136 4608438 1991 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rcf08.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97048-a9rae48.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-10-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Des del mes d'abril de l'any 2006, la seu de la Fundació Tharrats és a la primera planta de l'Espai de Dinamització Cultural Can Comas.Entre 2012 i 2015, des de la Fundació s’ha gestionat també l’edició de diverses publicacions de caire local: Manuel Serra i Moret. Obra dispersa 1901-1925 (2013), Àlbum Sara Llorens (2014), Pineda de Mar i els seus personatges (2015) i l’ampli aplec fotogràfic i històric, Pineda de Mar. Recull gràfic 1882- 1975 (855 pp.), publicat en fascicles per l’Editorial Efadós entre 2014 i 2015. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97117 Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-22 XX <p>Casa de planta única amb tres façanes lliures i només adossada a un bloc de pisos per la façana nord oriental. És de planta quadrada i coberta plana, amb pati per la façana septentrional i per la de migdia.</p> <p>La façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En l'eix central, trobem la porta d'accés, i en els laterals, dues finestres reixades. Totes tres obertures són d'arc carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc, amb un sòcol de plaques de pedra. Està coronat per una cornisa volada, per sota de la qual es veuen els respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> 08163-178 Carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 41.6247870,2.6951430 474604 4608163 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97117-17803.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97118 Casa del carrer del Progrés, núm. 36 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-progres-num-36 XX <p>Casa que en el seu moment estaria envoltada de jardí però que ha quedat entre dos grans blocs d'habitatges. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és piramidal i de teules àrabs. Acaba amb un ràfec volat. Ha conservat pati a la part frontal, que s'obre al carrer del Progrés, i també a la part posterior.</p> <p>De la façana principal en destaca l'entrada porticada, amb coberta de teules a tres aigües, sostinguda per dues columnes de secció quadrada i dos pilars. Així com un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu del Carme. Està ubicat entre les dues finestres de la segona planta. El parament és arrebossat i llis, sense cap altre element ornamental, únicament una lleugera motllura horitzontal de separació entre els diferents pisos.</p> <p>El mur de delimitació de la finca amb el carrer manté la unitat formal amb la resta de la casa. Es tracta d'un mur arrebossat de mitja alçada, amb acabament triangular i amb una porta d'accés al mig, delimitada per dos pilars de secció quadrada, que sustenten un arquitrau amb teules. La porta és de ferro, igual que les baranes que hi ha damunt el mur.</p> <p>A la façana posterior hi ha un cos afegit que actua de terrassa de la primera planta.</p> 08163-179 Carrer del Progrés, núm. 36 41.6245784,2.6946323 474562 4608140 1936 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97118-17904.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Manuel Puig Janer i Pere Domènech Roura. El projecte inicial de l’edifici consistia en una planta baixa i una planta primera obra de l’arquitecte Manuel Puig Janer, construïda l’any 1936. L’any 1948 es va addicionar una planta segona, obra de l’arquitecte Pere Domènech Roura. 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97119 Casa del carrer Ciutadans, núm. 18 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-ciutadans-num-18 XVIII-XXI <p>Edifici entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, que ha estat adaptada per acollir-hi un establiment de restauració, hi trobem un portal d'entrada, d'arc escarser, amb una finestra, reixada, a cada costat. En un lateral hi trobem un accés independent a les plantes superiors. A la primera planta hi trobem un balcó corregut, dividit per una barana de ferro i dos accessos independents. En els eixos laterals, hi trobem dues finestres amb ampit de pedra motllurada. A la segona planta, el balcó corregut ha estat substituït per dos petits balcons, amb barana de ferro. Mentre que les finestres dels eixos laterals són iguals que les de la primera planta. Totes les obertures, a excepció del portal principal d'entrada, són de llinda recta.</p> <p>El parament és arrebossat, llis i pintat de blanc amb el sòcol, emmarcaments d'obertures i dues franges horitzontals pintades de vermell fosc, que contrasta amb el blanc de fons.</p> 08163-180 Carrer Ciutadans, núm. 18 41.6279532,2.6900330 474180 4608516 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97119-18001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97119-18002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97119-18003.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 98|119|94 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97120 Casa del carrer de Jaume I, núm. 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-jaume-i-num-11 XX <p>Casa que fa cantonada amb tres façanes lliures i una mitgera. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana.</p> <p>La façana principal té una composició simètrica, a partir de tres eixos de verticalitat a la planta baixa i dos a la planta pis. La distribució de les obertures a la planta baixa ve centrada per la porta d'accés, a l'eix central, i dues finestres reixades, en els laterals. A la planta pis, hi trobem un balcó corregut, amb llosana sostinguda per quatre mènsules, i barana de ferro, amb dos accessos. Les finestres de les dues plantes tenen persianes de fusta de llibret i els arcs són de carpanell.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, pintat d'un color crema, amb un petit sòcol. El coronament és de balustrada amb capcer central on es pot llegir l'any de construcció: '1928'. Està presidit per una fulla d'acant. Als extrems hi ha dues gerres. A sota una cornisa volada i dos respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.</p> <p>Té una altra entrada per la façana del carrer de l'Església i l'entrada de vehicles al pati. Aquesta entrada és més petita i de llinda recta, però està emmarcada per un arc apuntat que arriba gairebé al sòcol.</p> 08163-181 Carrer de Jaume I, núm. 11 1928 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0551.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97120-dsc0555.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Desconeguda 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97122 Fons d'imatges Joan Gómez Escofet a la Universitat Autònoma de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-joan-gomez-escofet-a-la-universitat-autonoma-de-barcelona XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el dipòsit digital de documents de la Universitat Autònoma de Barcelona s’han localitzat dues postals, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>La primera, és una reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol: “PINEDA. Biblioteca de la Mancomunitat” (posbib_284A_jgescofet) color sèpia, de 9 x 14 cm. Probablement de l’any 1915 [?]. El seu autor és Alejandro Antonietti. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La segona és una postal circulada, reproducció de l’original de la col·lecció particular del senyor Joan Gómez Escofet. Porta per títol “13. PINEDA – La Biblioteca” (69A_jpescofet), de 9 x 14cm. De l’any 1930 aproximadament</span></span></span></span><span><span><span><span>. El seu autor és Lucien Roisin i està impresa a Barcelona. </span></span></span></span></span></span></span>La postal està adreçada al pare i germana, “Sr. José Pons - carrer de Buenos Aires, 20 – Barcelona” i s'hi pot llegir: <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>'Estimats Pare i germana. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Desde la Villa de Pineda us esvio 2.000 </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>petons i 3.000 abrasadas </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>dienvos també que </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>aquí dalt es (risa) </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>continua i estic molt </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>be, encara no mi banyat </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ni em bañaré; recors </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>als veïns i la tia, suposo </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>que segueix be i ja em donareu </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>notisies'.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-182 Plaça Cívica, s/n (08193 - Bellaterra; Cerdanyola del Vallès). <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La política cultural de la Mancomunitat de Catalunya estava destinada a bastir una infraestructura moderna i efectiva que cobrís les necessitats tècniques d’una societat industrial en vies d’expansió i, al mateix temps, promocionés una consciència cívica que unís tots els sectors socials.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els dirigents de la Mancomunitat, encapçalats per Enric Prat de la Riba, dissenyaren un pla cultural orientat a assolir tres fites. En primer lloc, recuperar i normalitzar la llengua catalana; en segon lloc, dotar d’eficàcia les institucions formant un funcionariat eficient; i finalment, modernitzar la pedagogia i els serveis culturals del territori.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’objectiu dels dirigents de la nova institució era, per tant, crear institucions culturals que els ajudessin a trencar amb el caciquisme imperant i a reduir la conflictivitat obrera. Per això, i com que la Mancomunitat no tenia competències en educació, el govern català apostà per a crear institucions culturals com l’Institut d’Estudis Generals o la Xarxa de Biblioteques Populars, entre d’altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Per tal de tirar endavant el projecte bibliotecari, l’Assemblea de la Mancomunitat encarregà diversos informes tècnics al Consell de Pedagogia. Eugeni d’Ors, juntament amb Alexandre Galí, fou qui es va encarregar de redactar-ne la major part. Ambdós intel·lectuals conceberen el sistema bibliotecari català, emulant els principals aspectes de les biblioteques angleses i americanes. Gràcies a aquest fet, per primera vegada a l’Estat espanyol, es crearen biblioteques amb prestatges oberts, catalogació Dewey, servei de préstec i secció infantil.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ara bé, el context polític i econòmic del moment no permeté desenvolupar el projecte en tota la seva esplendor, ja que entre 1918 i 1931 tan sols es pogueren obrir 14 biblioteques a tot Catalunya. Les poblacions afortunades foren: Valls, Olot, Sallent, Les Borges Blanques, Canet de Mar, El Vendrell, Figueres, Pineda de Mar, Granollers, Tarragona, Manresa, Ulldecona, Calella i Sabadell.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6256604,2.6899660 474174 4608261 Primera meitat 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-02posbibcat1190full.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97122-03posbibcat1191full.jpg Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya amb l’enllaç al repositori de postals de biblioteques de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97123 Col·lecció Punset de fòssils https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-punset-de-fossils <p>Col·lecció de fòssils procedents d'Eduard Punset, divulgador científic vinculat amb Pineda de Mar, que es troba exposada en el vestíbul de la Biblioteca Serra i Moret, dins l'Espai Punset, proposta expositiva que pretén aprofundir en la seva figura.</p> <p>Eduard Punset va col·leccionar fòssils durant més de 40 anys, un reflex de la seva passió per descobrir i cercar els secrets de la vida. Va recuperar, adquirir i preservar una col·lecció de 92 peces que abracen un nombre important d'edats geològiques, espècies i tipologies. Es tracta de peces tant del regne animal com del regne vegetal, tant del medi aquàtic com del terrestre. Per la seva rellevància i estat de conservació destaquen diverses peces d'ous de dinosaure, o les restes d'una gran tortuga i un cocodril.</p> <p>L'espai temporal representat a la col·lecció és molt ampli. Des del Cambrià, amb peces de 543 milions d'anys, fins al Pleistocè, amb peces de 10.000 anys.</p> 08163-183 Carrer del Progrés, núm. 22 <p lang='ca-ES'>Es tracta d'una cessió per 20 anys<em><strong> </strong></em>de la col·lecció privada de fòssils del divulgador científic, cedides per part de la família d'Eduard Punset a Pineda de Mar, municipi amb qui tenia un vincle especial, ja que hi tenia una residència on hi passava llargues estades. L’estima i la relació d’Eduard Punset amb Pineda ja va fer possible que la Fundació Tharrats d’Art Gràfic exposés, l'any 2016, la seva col·lecció d’art naïf haitià.</p> <p lang='ca-ES'>La cessió de les peces es materialitzà l'any 2020, en un acte a porta tancada a l’Auditori de Pineda de Mar amb representants del consistori i de la família i amistats del científic així com del President del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme Joaquím Arnó.</p> 41.6242338,2.6935869 474475 4608102 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97123-06.jpg Física Mesozoic|Cenozoic|Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 122|123|121 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97124 Font de la plaça Riera Llorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-riera-llorca XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’estructura de la font consta d’un pilar rectangular, fet de maons pintats i coronat per un barret lleugerament piramidal de ciment, també pintat, sense ràfec. A tot el perímetre hi ha un terra de rajols vermellosos vorejats per llambordes de perfil circular.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pica està feta d’obra, amb un lleuger pendent cap el desaigua i una reixeta de protecció. Està proveïda d’una aixeta cromada amb polsador. Tant el plafó on està collada l’aixeta com la vora de la pica i la part superior del coronament, estan decorats amb rajols ceràmics de motius florals de tonalitats blaves, que en alguns indrets alternen amb rajols de color blanc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior hi ha el registre d’aigües de la companyia SOREA i per sobre, de marbre, la placa que dona nom a la plaça, amb l’escut de la vila. </span></span></span></span></span></p> 08163-184 Plaça Riera Llorca, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Vicenç Riera Llorca (Barcelona, 1903 – Pineda de Mar, 1991), fou un escriptor i periodista, que acabada la Guerra Civil espanyola s'exilià a França, on passà pels camps de concentració de Sant Llorenç de Cerdants i del Voló. Després anà a la República Dominicana i finalment a Mèxic. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’any 1969 s’establí a Pineda de Mar on va crear la major part de la seva obra novel·lística. Entre les seves obres més rellevants trobem <em>Tots tres surten per l’Ozama</em> (1946), <em>Giovanna i altres contes</em> (1946), <em>Roda de malcontents</em> (1968), <em>Joc de xocs</em> (1970), L’<em>Enterramorts</em> (1970), li valgué el premi Prudenci Bertrana i el Crítica Serra d’Or. També són obres seves: <em>Fes memòria, Bel</em> (1972), <em>Oh, mala bèstia !</em> (1972), o <em>Estiu a Pineda</em> (1991) entre d’altres. L’any 1985 rebé la Creu de Sant Jordi.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6263140,2.6947242 474570 4608332 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97124-18405.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97125 Monument a la Festa de l'Arbre https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-festa-de-larbre XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’estructura del monument és rectangular, realitzada amb maó vist i coronada per un barret motllurat de formigó. El sòcol està protegit per una basament de rajols delimitats per pedres decoratives, amb el perímetre protegit per una filera de llambordes de granit que realcen el conjunt. </span></span></span></span></span>A la part davantera hi ha un plafó ceràmic perfilat per un marc, amb motius geomètrics de color blau, groc, verd i blanc. Al seu interior hi hala representació d'un arbre fruiter i la pregària de l’arbre que diu el següent:</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>“PREGÀRIA DE L’ARBRE / Sóc la fusta del bressol, del llit, de la taula, de les portes i de les bigues de la casa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mànec de l’eina de treball, el bastó de la vellesa, el pal senyer de les il·lusions i esperances //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fruit que nodreix i sadolla la set; / l’ombra benefactora, el refugi dels ocells / que netegen els camps d’insectes. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La formosor del paisatge, l’encís de / l’horta, el senyal de la muntanya i el / llindar del maí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’escalf de la llar a l’hivern; el perfum que embauma l’aire que respirem; / l’osígen que vivifica la sang; la salut / del cos i l’alegria de l’ànima i el taüt / que acompanya al fossar: //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>! ESTIMA’M.., RESPECTA’M.., /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NO EM CAUSIS CAP MAL ¡ //”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior del tronc hi ha el nom de l’empresa que va realitzar els rajols ceràmics: “IND. CERÁMICA VALLVÉ, S.A. // BARCELONA”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part posterior del monument hi ha una placa de pedra collada per quatre caragols on s’hi pot llegir: “I FESTA DE L’ARBRE / PINEDA DE MAR/ OFRENA / GRUP PA, VI I MOLTO E.Y.D. / 4.4.1976”. </span></span></span></span></span></p> 08163-185 Plaça de l'Arbre, s/n <p><span><span><span><span lang='CA'><span>S'inaugura el 4 d’abril de l'any 1976, en honor a la <em>Festa de l’arbre</em>, que fou promoguda pel Grup Pa, Vi i Moltó. </span></span></span></span></span></p> 41.6248827,2.6936510 474480 4608174 1976 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97125-18606.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Indústria Ceràmica Vallvé, S.A. Barcelona (de la ceràmica). 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97126 Monument a la plaça del Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-placa-del-mar XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La plaça del Mar és un espai triangular situat en la confluència dels carrers del doctor Bertomeu i Tarragona i de l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Al bell mig hi ha una estructura quadrangular recoberta de plaques de marbre gris, i al seu interior, una font amb sortidors d’aigua. Al mig del <em>lacus</em>, pintat de color blau, hi ha un basament fet de carreus de pedra amb llums als quatre costats. Al damunt s’erigeix un pilar d’uns tres metres d’alçada aproximada, també de pedra, amb una àncora de ferro colat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El monument està dedicat, tal i com ho indiquen les lletres de metall collades a la part superior als pescadors, que diu així: “Pineda als homes / que de la mar / en feren vida'. A la banda de migdia hi ha l’escut policromat del municipi i al dessota el nom de la plaça “plaça / del / mar”, també en lletres realitzades en metall.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part inferior del monument, algú hi va pintar discretament un ratolí i una porta, de color negre.</span></span></span></span></span></p> 08163-186 Avinguda Mare de Déu de Montserrat, s/n <p>S'inaugura l'any 1975.</p> 41.6228672,2.6916591 474314 4607951 1975 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97126-18606.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social Inexistent 2024-11-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La plaça està resseguida per una plantació de tarongers i varis grups d’arbres dels quals destaquen a proximitat de la font, tres oliveres amb bancs al voltant, de fusta i de pedra. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97127 Memorial a La Gran Redada de gitanos https://patrimonicultural.diba.cat/element/memorial-a-la-gran-redada-de-gitanos <p>GOMEZ ALFARO, Antonio (1995). <em>La gran redada de gitanos</em>. Editorial Presencia Gitana.</p> XXI <p>En un parterre lateral de la plaça de les Palmeres on hi trobem diverses especies de palmeres plantades (<em>Whasghintonia robusta, Phoenix roebelenii, Syagrus romanzofianna</em>), hi trobem aquest monument commemoratiu o memorial que pretén recordar un fet trist de la història d'Espanya, per greu i, sobretot, per desconegut. Es tracta d'un intent de genocidi contra la comunitat gitana a nivell estatal ocorregut l'any 1749, conegut com <em>La Gran Redada</em>.</p> <p>Es tracta d'un monòlit prismàtic amb una placa d'acer corten a la cara frontal on s'hi pot llegir: 'Ajuntament / de Pineda de Mar / En commemoració de / La Gran Redada Antigitana de 1749 / Intent de genocidi del poble gitano / esdevingut el 30 de juliol de 1749 / Pineda de Mar, 31 de juliol de 2015'.</p> 08163-187 Plaça de les Palmeres <p>La instal·lació d'aquest memorial i l'acte d'inauguració, celebrat el 31 de juliol de 2015, anaren a càrrec de l'associació gitana de Pineda i l'Alt Maresme. El president del l'associació organitzadora, José Antonio Canillas, explicà que a l'any 1749, les autoritats espanyoles van intentar dur a terme un intent d'extermini del poble gitano i es van empresonar a unes 12.000 persones. Aquest intent d'extermini del poble gitano gairebé no apareix a la història d'Espanya i ha estat investigat i recopilat en un llibre per l'historiador Antonio Gómez Alfaro (1995). Pineda va ser el primer municipi de tot l'estat que commemorà aquesta efemèride. </p> <p>La inauguració del memorial s'iniciava a la plaça de les Palmeres, amb activitat com una taula rodona amb l'investigador gitano Isaac Motos, l'historiador Antonio Gómez Alfaro i el Catedràtic d'Història Moderna de la Universitat de La Rioja, José Luis Gómez Urdañez. Al vespre es tancava amb una actuació flamenca i l'endemà una actuació de rumba catalana, flamenca i gitana, a Can Comas.</p> 41.6237947,2.6894912 474133 4608054 2015 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97127-18704.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El 30 de juliol de l'any 1749 es va produir un dels fets històrics més lamentables de la història d'Espanya, l'intent d'extermini dels gitanos i les gitanes espanyols. Els plans van ser iniciats pel bisbe d'Oviedo, Vázquez Tablada i executats pel Marquès de l'Ensenada, amb l'autorització del rei Ferran VI.Es van distribuir instruccions pels oficials de cada ciutat i se'n va ordenar l'obertura el 29 de juliol. Les ordres instaven a detenir tots els gitanos i gitanes, i es van dur a terme a tot el territori espanyol. Aquest episodi es coneix en la historiografia com La Gran Redada i va suposar la detenció de més de 10.000 gitanos i gitanes. Es van fer dos grups després de les detencions, els homes capturats van ser enviats a treballs forçats als arsenals de la Marina i les dones i els nens a presons o fàbriques.La meticulosa organització de les detencions contrasta amb la imprevisió i el caos en què es va convertir el trasllat i l'allotjament, sobretot a les etapes intermèdies dels viatges. Es van concentrar els gitanos a castells i alcassabes, i fins i tot es van buidar i tancar barris d'algunes ciutats, com Màlaga, per allotjar els deportats. Un cop a destí, les condicions d'amuntegament van ser especialment terribles, ja que en general incloïen l'ús de grillons. L'envergadura del projecte d'extermini es va mostrar molt per sobre dels mitjans disponibles en aquella època, ja que no es tenien els recursos econòmics i humans necessaris per completar-lo.Aquests empresonaments van durar fins l'any 1765. Durant aquests anys molts gitanos i gitanes van morir per les condicions insalubres de les presons i la duresa dels treballs forçosos. La Gran Redada va deixar profundes seqüeles a la memòria del poble gitano. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97130 Fons bibliogràfic can Comas de Plaça https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-can-comas-de-placa XVI-XIX <p><span><span><span>El fons bibliogràfic de can Comas de Plaça està compost per un total de 113 volums compresos entre els anys 1580 i 1881, i presenten enquadernacions en pergamí i mitja pell. </span></span></span><span><span><span>La temàtica del fons és principalment religiosa i jurídica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està format per un conjunt de volums compilats per la família Comas de Pineda de Mar al llarg de la seva història</span></span></span></p> 08163-188 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 41.6272623,2.6895100 474136 4608439 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18801fons-cancomasplaca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97130-18803.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Inicialment es trobaven dipositats a la casa familiar de la plaça de Catalunya de Pineda. A partir de l’adquisició de l’edifici per part de l’ajuntament, el fons bibliogràfic es va traslladar a un immoble propietat de la família situat a Fogars de la Selva.L’any 2017 la família Comas va fer donació del fons bibliogràfic a l’Ajuntament de Pineda de Mar i es va instal·lar a les dependències de l’Arxiu Municipal de Pineda de Mar. 98|94 57 3.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97131 Fons d'imatges del Centre Excursionista de Catalunya referit a Pineda de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-centre-excursionista-de-catalunya-referit-a-pineda-de-mar XIX-XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En el fons del Centre Excursionista de Catalunya s’han localitzat un total de 22 fotografies, relacionades amb el municipi de Pineda de Mar, procedents dels fons Frederic Bordas i Altarriba (5 imatges); Josep Danès i Torras (5 imatges); Lluís Bonet i Garí (5 imatges); Manuel Caballer (3 imatges); Cèsar August Torras (3 imatges); Joan Estorch (1 imatge).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Frederic Bordas i Altarriba</strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Dos homes asseguts al terra amb la capella de Sant Jaume de Pineda al fons” AFCEC_BORDAS_D_4461. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“La torre de Sant Jaume adossada a la masia amb un paller al seu davant” AFCEC_BORDAS_D_4463. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un grup de persones a l’entrada de la capella de Sant Jaume de Pineda de Mar”. AFCEC_BORDAS_D_4460bis. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Un home assegut al terra amb la Torre de Sant Jaume al seu darrere” AFCEC_BORDAS_D_4462. Placa de vidre de gelatina i plata en blanc i negre de 9 x 18 cm, realitzada l’any 1897.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Josep Danès i Torras</strong> (1891-1955):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5470. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista general de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5468. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5472. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’7x16 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista lateral de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5471. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11’5x16’9 cm realitzada el 28 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Can Jalpí” AFCEC_EMC_X_5460. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’12x16’9 cm realitzada el 13 de setembre de 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Lluís Bonet i Garí</strong> (1893-1993):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Porxo de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5479. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior i portal de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5478. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la Rectoria” AFCEC_EMC_X_5477. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Vista parcial de la masia de can Cànoves” AFCEC_EMC_X_5474. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’13x17’9 cm realitzada el mes de març de l’any 1919.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Era i façana d’una masia de Pineda de Mar” AFCEC_EMC_X_5457. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x18 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre” AFCEC_EMC_X_5467. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13x17,9 cm realitzada entre 1890 i 1936.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Manuel Caballer</strong>:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Mur exterior, portal i part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5469. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 8,3x9,2 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Part de la façana de la Torre de Santa Anna” AFCEC_EMC_X_5473. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 13,1x8,3 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar o Ca l’Olivé de la Torre, torre cilíndrica amb gent al peu” AFCEC_EMC_X_5466. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,1x7,7 cm realitzada el mes de març de l’any 1930.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><strong>Cèsar August Torres i Ferreri</strong> (1852-1923):</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Platja amb barques i un home” AFCEC_EMC_X_5459. Paper de gelatina i plata en blanc i negre d’11,9x15,4 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Aqüeducte romà” AFCEC_EMC_X_5458. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,3x15,2 cm, realitzada entre 1890 i 1923. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Torre d’en Castellar” AFCEC_EMC_X_5465. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 10,4x14,9 cm, realitzada entre 1890 i 1923.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Joan Estorch:</span></span></span></span></span></span></strong></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>“Església parroquial” AFCEC_EMC_X_5476. Paper de gelatina i plata en blanc i negre de 12,1x16,6 cm, realitzada l’any 1929.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-189 Carrer del Paradís, núm. 10 (Ciutat Vella; 08002- Barcelona). <p>El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l’any 1890 a partir del la fusió de dues entitats, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’Associació d’Excursions Catalana. L’any 1923 l'industrial Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) encarrega un projecte ideat per ell mateix al Centre Excursionista de Catalunya, amb l’objectiu d’editar una gran obra de referència de la masia sota tots els seus aspectes, no només arquitectònicament sinó també de mobiliari, indumentària i etnològic. El director del projecte de “l'Estudi de la Masia” serà l’arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955). <span><span><span><span lang='CA'><span>El Centre Excursionista de Catalunya posseeix un dels fons fotogràfics històrics més importants del país amb prop de 750.000 imatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1909 Geroni Martorell impulsa el projecte de l’inventari gràfic de Catalunya, per tal d'inventariar el patrimoni artístic i cultural del país. Les primeres plaques que es conserven a l’arxiu són uns col·lodions dels anys 1860. A partir d’aquí es localitzen fotografies sobretot de finals del segle XIX i de tot el segle XX fins a l’actualitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La majoria d’imatges són de Catalunya, però també s’han anat preservant imatges d’altres parts del món com l'Argentina, el continent europeu, o dels Estats Units i el Japó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els procediments fotogràfics són variats. Des de els pre-fotogràfics com les llanternes màgiques, als col·lodions, nitrats de cel·lulosa, gelatino-bromurs sobre placa de vidre o paper, acetats, polièsters, i excepcionalment autocroms i còpies sobre paper a l'albúmina, cianotípies o processos pigmentaris. I lògicament l’arxiu també conserva una interessant col·lecció d’instruments fotogràfics, ampliadores i equipaments diversos de totes les èpoques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La diversitat d’autors, més d’un centenar, ofereix un ampli ventall temàtic. Des de la muntanya i l'excursionisme com la reproducció del patrimoni, l'art, l'arquitectura, l'esport, l'enginyeria, l'etnografia o la vida quotidiana de la societat en general.</span></span></span></span></span></p> 41.6275490,2.6895502 474140 4608471 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-02afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-03afcecemcx5460can-jalpi1930-09-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-04afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-05afc1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97131-06afc1.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-17 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Totes les imatges són consultables al repositori de la Memòria Digital de Catalunya. 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97148 Fons bibliogràfic Isern-Marull https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-isern-marull XVI-XX <p><span><span><span>El fons bibliogràfic Isern-Marrull està compost per un total de 142 volums compresos entre els anys 1596 i 1931, i presenten enquadernacions de pergamí i pell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La temàtica del fons és principalment medicina, àlgebra i jurídica.</span></span></span></p> 08163-190 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 41.6276498,2.6894185 474129 4608483 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97148-19003.jpg Legal i física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons bibliogràfic Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola No es té constància de l’ingrés del fons Isern-Marull a l’Arxiu Municipal. 98|94 57 3.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97149 Fons documental de l'Associació de Veïns del Poblenou https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-del-poblenou XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys 1972 i 1985. Ocupa un total de 0,26 m. lineals, en suport paper i fotografies (2 positius en color, còpies, i 13 positius en blanc i negre, 8 fotografies diferents).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (esborranys d’estatuts), documentació d’òrgans de govern, on hi ha poca presència d’actes i molta presència de documentació relacionada amb els socis, documentació administrativa, principalment correspondència i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica (encara que amb poca presència) i documentació de la projecció pública de l’entitat, on les publicacions i els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les parts de correspondència, instàncies i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació de veïns i a les necessitats existents en el barri. Una de les principals funcions de l’entitat era la gestió de les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri.</span></span></span></p> 08163-191 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>El barri de Poblenou va patir en poc temps un increment important de població, a causa de la immigració, i mancaven molts dels serveis principals: sanitari, escolar, neteja, vigilància, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És per això, que al gener de 1971, un grup de veïns i veïnes de Poblenou es va reunir amb la intenció de crear una associació pel barri. Al 6 de març de 1971, es redacten uns estatuts que seran presentats al Governador Civil i aprovats al 23 de febrer de 1972. Els objectius de l’associació, segons consta en els estatuts, són vetllar pels interessos del barri, millorant els serveis, fomentant la cultura i afavorint el comerç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al maig de 1975 se celebra la primera festa de la Primavera, festa que més tard esdevindrà la Festa Major de Poblenou. Al novembre de 1977 surt publicat el primer número del <em>Butlletí </em>(element per informar al barri de les qüestions d’interès). Al mateix mes es demana la instal·lació de cabines telefòniques i l’adequació del Passeig Costa Brava. Una altra de les activitats realitzades en aquest període és la projecció de pel·lícules de cinema per a la gent del barri. L'any 1980 es formulen queixes sobre el mal estat dels carrers, la brutícia de molts solars, la manca de places i espais amb instal·lacions esportives, la necessitat d’una biblioteca, etc. Al setembre de 1982 s'enderroca un transformador elèctric situat a l'avinguda de la Hispanitat, una de les reivindicacions més importants realitzades per l'associació. A partir de 1985, i fins el 1987, l'associació es limita a organitzar la Festa Major: A partir d'aquell moment, es crea des de l’Ajuntament, una comissió de festes, que serà la que agafarà el relleu de l’organització de la Festa Major de Poblenou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de llavors, l’activitat de l’associació queda una mica parada i a l’abril de 1990 desapareix l’associació i n’apareix una de nova amb nous estatuts i nova junta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nombre de socis que van formar l’associació des dels inicis al 23 de febrer de 1972 era de 7. De gener a març de 1974 hi ha un increment de 26 socis més. A partir de llavors, les inscripcions són més o menys progressives fins arribar als 223 socis, el 14 de març de 1979. L'1 de maig de 1979 hi ha un total de 94 inscripcions noves. A partir de llavors fins l'última inscripció del llibre de socis de l’1 de juliol de 1983, el total era de 359 socis.</span></span></span></p> 41.6277296,2.6895217 474137 4608491 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97150 Fons documental de l'Associació de Veïns Tramuntana https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-veins-tramuntana XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat veïnal en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span>1978 i 2008</span>. Ocupa un total de 0,40 m. lineals, en suport paper i fotografies (46 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons està format per documentació constitutiva (estatuts i instàncies de legalització). Documentació d’òrgans de govern, on hi ha la presència de documentació de la junta directiva (membres de la junta i renúncies de càrrecs), actes de reunions (llibre d’actes, actes soltes i convocatòries d’assemblees) i de socis (llibre de registre de socis i un carnet de soci de la primera època). També hi ha documentació administrativa, principalment correspondència, i instàncies generades per l’entitat. Així com documentació econòmica, amb presència de comptabilitat general, activitats i documentació de subvencions. Aquesta última amb molta presència, a causa de la gran quantitat d’activitats culturals que realitzava l’associació. També, documentació de la projecció pública de l’entitat, on els impresos d’activitats ocupen un espai important.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fet que les sèries de correspondència, instàncies d’activitats i de demanda a l’Ajuntament i activitat pública hi sigui amb molta presència es deu a la finalitat de l’associació i a les necessitats existents en el barri i el poble. Era una de les principals funcions de l’entitat les demandes i queixes als organismes oficials per a la millora del barri/poble i la realització d’activitats culturals.</span></span></span></p> 08163-192 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>El barri del Carme va començar a urbanitzar-se a partir de 1962 amb els edificis de davant de la plaça del Carme i el carrer de Sant Jordi. Setze anys més tard, al 1978, un grup de veïns que ja formaven part de comunitats de veïns van decidir-se, a causa de les necessitats del poble i del barri, a crear una associació de veïns i veïnes. Tot i que, tal com es manifesta als estatuts, l’àmbit d’actuació de l’associació és de tot el poble de Pineda de Mar, exceptuant el barri de Poblenou i el de Les Creus, l’associació actuava principalment al barri del Carme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Era un barri de relativa nova formació, les necessitats de millores als carrers, places, solars, enllumenat, serveis, etc., eren evidents i és en aquest camp que l’AAVV Tramuntana dedicarà gran part dels seus esforços, sobretot, durant els primers 15 anys. Als anys noranta, el caràcter reivindicatiu de les associacions de veïns s’ha perdut i les associacions es dediquen a aspectes de caràcter més cultural. Aquest fet es pot explicar potser per tenir els barris les necessitats socials cobertes per la bona feina feta els anys anteriors i l’adhesió dels associats més involucrats a partits polítics locals des d’on gestionarien les possibles problemàtiques socials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1978, es presenten al Govern Civil de Barcelona els estatuts de l’associació perquè pugui ser legalment constituïda i al següent any es presenten els llibres de caixa, de registre de socis i d’actes per a que siguin legalitzats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els estatuts, els objectius de l’associació és la de millora dels serveis públics, la defensa dels drets comuns dels veïns, la col·laboració amb la conservació i millora del poble, la relació amb escoles i AMPAs per a millorar l’educació dels alumnes, fomentar activitats culturals i festes veïnals i relacionar-se amb altres associacions de veïns del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació és declara no vinculada a partits polítics ni a sindicats, i l’àmbit d’actuació és de tot el municipi de Pineda amb excepció del barri de Poblenou i el de Les Creus, ja que aquest dos barris ja tenien les seves pròpies associacions de veïns constituïdes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del principi de la seva creació s’alternava l’organització d’activitats culturals al barri del Carme, com van ser la festa del barri del Carme (1981), Revetlla de Sant Joan (1983), Marxa Popular (1987), etc., amb actes de reivindicació de millores al barri, com van ser les fortes disputes per l’obertura d’una farmàcia (1983-1985), les demandes de neteja de solars abandonats, el canvi de noms de diferents places del barri, el manteniment de carrers i places, etc. És a partir dels anys noranta, tal com s’ha explicat abans, que l’associació va perdent el caràcter reivindicatiu i es dedica principalment a aspectes culturals (festes del barri, xocolatades, actuacions musicals, participació a actes culturals del poble, etc.).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a actuacions destacades se’n poden citar tres:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 8 de març de 1981, es decideix editar la revista <em>Contrapunt</em> d’informació municipal, donant suport als redactors i sempre supervisada per l’associació, al 5 de juny de 1984, la junta aprova la creació del grup de Timbalers de Tramuntana amb capacitat per a nou membres i al 22 de juliol de 1985 s’aprova la creació del grup de Majorets de l’associació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’evolució de socis inscrits a l’associació, s’observa que a 1 de gener de 1980, en el primer registre de socis, hi consten 12 persones inscrites. Mes a mes, es va anar incrementant el nombre de socis fins arribar a un nombre total de 151 el maig del mateix any. Fins el 3 d’abril de 1985 es van registrant socis nous arribant a un total de 168 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No és fins al 25 de setembre de 2004 que es torna a reprendre el registre de socis nous amb un total de 38 socis registrats fins l’1 d’octubre de 2004.</span></span></span></p> 41.6276753,2.6894268 474130 4608486 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97151 Fons documental de l'Associació de Comerciants https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lassociacio-de-comerciants XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1979 i 1993</span>. Ocupa un total de 0,30 m. lineals, en suport paper, cintes de vídeo (2 cintes de vídeo format <em>beta</em>), fotografies (145 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon de la documentació típica d’una entitat com aquesta. És a dir, documentació constitutiva (estatuts), la d’òrgans de govern (llibre de socis, llibre d’actes, eleccions de la junta directiva), però poca presència de documentació administrativa (correspondència i activitat associativa). De documentació econòmica no s’ha conservat o no ens ha arribat cap sèrie. La documentació que té més presència és la de projecció pública (impresos d’activitats, documentació d’activitats, publicacions, fotografies, vídeos i material divers), ja que, l’entitat, a part de ser creada per a poder afavorir els comerciants del poble i oferir-los-hi suport administratiu, legal, etc., es va crear per donar a conèixer els comerços a la població.</span></span></span></p> 08163-193 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>L’associació es va crear oficialment el 30 de maig de 1979 i es va dissoldre al 29 de juliol de 1993, tot i que ja feia uns tres anys que l’activitat de l’entitat era molt minsa. </span></span></span><span><span><span>Tal com es diu als estatuts, els objectius de l’associació són fomentar el comerç, establir un fil de diàleg entre els comerciants amb l’administració local i altres entitats cíviques, defensar als socis de l’intrusisme comercial i de la llibertat de realització de l’activitat professional i la promoció del poble de Pineda de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Són uns anys en els que es comença a parlar i a fer-se realitat la creació de grans superfícies comercials, i entitats com aquestes miraven de protegir i fomentar el comerç tradicional. En e</span></span></span><span><span><span>ls tres primers mesos de vida, del març al maig de 1979, l’associació ja comptava amb 100 socis inscrits, i fins al final de la seva vida es van anar rellevant un total d’uns 200 socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al principi es va crear una Junta per a poder gestionar l’entitat fins a les primeres eleccions oficials. El president d’aquesta junta va ser Josep M. Juli Batallé, fins al 30 de maig de 1979, que fou quan es va oficialitzar l’associació i es van realitzar les primeres eleccions. La junta s’havia de canviar, segons els estatuts, cada any, però en realitat no es complia aquesta normativa, possiblement per la dificultat de trobar gent que es volgués presentar a les eleccions. </span></span></span>La Junta provisional estava formada per: <span><span><span>Josep Viñolas Musoll (30 de maig de 1979 - 28 d’abril de 1980); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (28 d’abril de 1980 - 28 de març de 1983); </span></span></span><span><span><span>Llorenç Tubert Nualart (28 de març de 1983 - 13 de maig de 1986); </span></span></span><span><span><span>Josep M. Juli Batallé (13 de maig de 1986 - 2 de juny de 1987).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, la cronologia de la presidència de l’associació és la següent: </span></span></span><span><span><span>Joaquim Bosch Vila (2 de juny de 1987 - 30 de juny de 1987); </span></span></span><span><span><span>Joan Clos (30 de juny de 1987 - 3 de maig de 1988); </span></span></span><span><span><span>Pere Massuet Juncà (3 de maig de 1988 - 29 de juliol de 1993).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’associació va tenir tres seus socials. La primera era als baixos del carrer de Mar número 29. Al 8 de febrer de 1980 es canvia per la del carrer Anselm Clavé número 24, i la tercera i definitiva, va ser a la Plaça de Catalunya número 10, inaugurada el dia 8 de juny de 1981.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 21 d’octubre de 1988 s’aprova a la reunió de la junta la renovació d’alguns articles dels estatuts i també el canvi de nom de l’associació pel d’<em>Associació de Serveis Comercials de Pineda de Mar</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fomentar els comerços de Pineda, l’associació realitzava un seguit d’activitats de cara al públic com són, audicions de sardanes a on es sortejaven bicicletes, reproductors de vídeos, televisors, etc., fires on els comerços oferien mostres dels productes propis, jornades de tradicions nadalenques, etc. </span></span></span><span><span><span>Per a crear un suport al soci comerciant, es realitzaven conferències de caire comercial o legal, i per a afavorir les relacions entre els associats, cada any es realitzava un sopar per a tots els socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra activitat que servia per poder informar als associats de les activitats que es realitzaven des de l’associació va ser el <em>Butlletí informatiu</em>. La creació del butlletí es va aprovar a la reunió de junta del 19 de setembre de 1988 com un element per tenir un contacte més directe amb els socis. El primer número s'edita l’octubre de 1988 i el darrer, que es conserva al fons, és el número 8 de setembre – octubre de 1989.</span></span></span></p> 41.6276673,2.6894322 474130 4608485 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97152 Fons documentals dels Cantaires de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-dels-cantaires-de-pineda XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat coral en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1928 i 1978</span>. Ocupa un total de 0,5 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon, en gran part, de documentació relacionada amb l’activitat principal de l’entitat, és a dir, el cant coral. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són els dos estatuts que es van aprovar al llarg de la història de l’entitat i part de documentació comptable, tant a nivell general, com són els llibres de comptes, com a nivell particular d’activitats concretes, com són les despeses per la realització d’activitats corals o els ingressos per les cantades de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la documentació musical, hi ha un gran volum de lletres de cançons, sardanes, caramelles, sarsueles, jotes, etc., encara que moltes són còpies, suposem per a poder repartir entre els cantaires a l’hora d’assajar i/o actuar.</span></span></span></p> 08163-194 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span>La primavera de l'any 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins al 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa, prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil espanyola, es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de l'any 1948 es van aprovar els nous estatuts. Al mes de setembre de 1951, l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></p> 41.6276853,2.6896039 474144 4608487 1928 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola L'estendard de l'entitat, de 1928, també es troba a l'Arxiu Municipal. 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97153 Penó dels Cantaires de Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/peno-dels-cantaires-de-pineda XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Penó o estendard, usat com a insígnia representativa dels <em>Cantaires de Pineda</em>. Consta d'una tela de seda i vellut, rectangular, brodada amb uns gafets, també de vellut cosits i rematats per reblons (en manca un a la part superior) que se sosté damunt d'un bastidor en forma de creu que normalment fineix per gallardets als extrems. La part inferior està rematada per quatre llenques verticals i passamaneria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'interior, sobre una tela de seda beix hi ha, en primer lloc, brodat amb fil de color grana, el nom de l’agrupació: “Els Cantaires / de Pineda”. Dessota, destaca un escut brodat amb fils d’or i argent. A l’interior un òvul amb un pi pinyoner i les onades del mar. A l’exterior hi ha quatre coloms blancs a la part superior i unes fulles de llorer florides a la part inferior, a més de l’any fundacional “1928” en fils de color grana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La línia que limita el penó està doblada i recosida amb fil de color grana resseguint la forma rectangular amb l’excepció de la part inferior que imita els merlets d’una torre fortificada. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-195 Carrer Ciutadans, núm. 4-6 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La primavera de 1925 es va formar aquesta agrupació coral amb la finalitat de cantar caramelles el dia de Pasqua. No va ser fins el 15 de juliol de 1928 que es van aprovar els primers estatuts de l’entitat, on es determinava que la coral tenia com a objectiu cultivar les facultats musicals dels seus socis, desvinculant-se de qualsevol funció política i religiosa i prohibint-ne la participació en actes d’aquest caire.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil espanyola es van suspendre totes les activitats de l’entitat. Al novembre de 1948 es van aprovar els nous estatuts. El mes de setembre de 1951 l’entitat es va adherir a la Federació de Cors de Clavé. El 24 d’octubre de 1954 van celebrar els 25 anys de la creació de l’entitat. A partir del 1961 i després de dos anys de poca activitat coral es van reprendre les actuacions musicals. La darrera actuació de la coral va ser el dia de Pasqua del 1978.</span></span></span></span></span></p> 41.6277134,2.6895931 474143 4608489 1928 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97154 Fons documental de la fàbrica Moreno Maldonado https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-fabrica-moreno-maldonado XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1934 i1993</span>. Ocupa un total de 1,2 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon majoritàriament de documentació de temàtica econòmica. És a dir, llibres de comptabilitat, llibres de compres, llibre de vendes, llibre de balanços, o inventaris. També està compost per documentació del personal i recursos humans (fulls salarials, declaracions de subsidis i seguretat social, etc.). També es conserva, encara que en molt poca presència, documentació de producció i fabricació (llibres de consum de telers, etiquetes de productes, material comercial, etc.). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a documentació administrativa interna, correspondència, o llibres d’actes, etc., és pràcticament inexistent. Cronològicament, dels primers 10 anys només es conserven vuit llibres de legislació laboral de 1934 a 1939. És a partir de 1941 quan el gruix de la documentació és més important, especialment a partir de 1949 fins al 1988.</span></span></span></p> 08163-196 Carrer Ciutadans, núms. 4-6 <p><span><span><span>La primera notícia que trobem a l’arxiu de la fàbrica és anterior a l’aparició com a titular de Paulino Moreno Porras, que és el primer titular que tenim referència segons la documentació tractada. És als expedients d’altes de contribució industrial que a l’octubre de 1921 ens consta la primera instal·lació d’una fàbrica al mateix emplaçament a nom de la societat Juncosa &amp; Pera. </span></span></span>Aquesta societat dona de baixa a l’abril de 1930, dos telers circulars i una màquina de voretar. Al desembre de 1930 es dona de baixa totalment de l’activitat amb vint-i-dos telers circulars, sis màquines de voretar i una màquina d’aprestar.</p> <p><span><span><span>Al gener de 1931, Joaquim Pera i Boada, una de les parts de l’anterior societat, dona d’alta disset telers circulars, cinc màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Aquesta titularitat es dona de baixa totalment al maig del mateix any 1931.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als expedients d’alta de la contribució industrial del quart trimestre de 1931, per tenir efecte a la matrícula de 1932, apareix per primera vegada com a titular de la fàbrica Paulino Moreno Porras donant d’alta cinc telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. A juliol de 1932, aquest mateix titular dona d’alta cinc telers circulars i a l’abril de 1934 dona d’alta cinc telers circulars més.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquestes dades concorden amb les que apareixen a les relacions de contribució industrial anuals, on al 1932, Paulino Moreno Porras declara deu telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1934 consten quinze telers circulars, dues màquines de voretar i una màquina d’aprestar. Al 1935 apareix una ampliació de maquinària amb dinou telers circulars, tres màquines de voretar i una màquina d’aprestar. No és fins l'any 1941 que consta una nova ampliació amb trenta dos telers circulars, tres màquines de voretar i dues màquines d’aprestar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1942, a la relació de matrícula de contribució industrial també apareixen els cavalls de vapor (CV) que genera tota la maquinària, essent aquest any d’1CV i mig. A partir de 1946 ja no apareix la quantitat de maquinària i només fa referència a la potència (CV) que genera la fàbrica que oscil·la entre 6 CV i quart i 5 CV i quart.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1955 apareix un titular nou de la fàbrica, passa a ser Moreno Maldonado, SL. Al 1961 es dona de baixa l’empresa per a passar a legalitzar-se segons el “<em>Reglamento de actividades molestas, insalubres, nocivas y peligrosas</em> ” (RAMINP). L'any 1968, hi ha un canvi de titularitat de l’empresa i passa a ser Carlos Maldonado, SA, una de les dues parts de la societat anterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1971 Carlos Maldonado Vall demana un trasllat a un local del carrer de l'Església número 99, per a col·locar més maquinària, ja que el local inicial del carrer de Mar número 64 era insuficient. Al 1988 dona de baixa l’activitat del carrer de l'Església i es traspassa a un particular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica inicial del carrer de Mar, tanca definitivament l'any 1993.</span></span></span></p> 41.6276613,2.6894295 474130 4608484 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97155 Fons documental de la germandat de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-germandat-de-sant-joan XIX-XXI <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1867 i 2010</span>. Ocupa un total de 0,4 m. lineals, en suport paper. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació conservada i que forma el fons és la que podríem trobar a qualsevol entitat d’aquest caire. Així doncs, trobem una gran presència de documentació referent a la creació i gestió de l’entitat, com són els diferents estatuts, registres de socis, correspondència i llibres d’actes. Una altra sèrie amb un cert volum, és la documentació referent a la funció mutual de l’associació, com són els diferents llibres de comptes amb el control de les despeses i dels ingressos, els rebuts de pagament de les quotes mensuals dels socis, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una altra tipus de documentació amb molta representació i, principalment, de la segona etapa, a partir de 1985, és la documentació generada com a conseqüència de la projecció pública de l’associació. Així doncs trobem cartells i pamflets informatius de concerts, festes, concursos, anuncis de radio de les activitats realitzades per l’entitat, etc. </span></span></span></p> 08163-197 Carrer Ciutadans, núms. 4-6 <p><span><span><span>Es tenen notícies del 12 d’octubre de 1574 que el bisbe de Girona va autoritzar la creació, a Pineda de Mar, d’una confraria de Sant Joan Baptista. Les confraries eren entitats que es dedicaven, gràcies a les aportacions dels confrares, a defensar els drets dels components de la confraria i a ajudar-los en cas de malaltia, pobresa o mort. Aquesta confraria es feia càrrec de la capella i el retaule del sant de l’església de Pineda i tenia cura dels pelegrins que visitaven la relíquia del sant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sabem que es va crear oficialment el 22 de febrer de 1867, gràcies al primer reglament intern (estatuts) que es conserva. Aquest reglament va ser entregat al governador juntament amb una carta enviada per uns veïns de Pineda de Mar, amb el suport de l’Alcalde, al 4 de setembre de 1866, demanant l’autorització per la creació de l’entitat (<em>monte-pío de socorros mutuos</em>). Al 23 de febrer de 1867 el governador va respondre la instància autoritzant la creació del mont de pietat a canvi de fer algunes modificacions al reglament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que diu a l’article 3 del reglament, '<em>se dan por bien admitidos en el Monte, todos los individuos que hoy forman parte en el mismo</em>', podem entendre que l’entitat ja funcionava anteriorment. </span></span></span><span><span><span>La primera Junta Directiva estava formada per Carles Romans (Director), Pere Martorell (interventor), Josep Mateu (recaptador), Francesc Vendrell (Tresorer), Marià Ruscalleda (secretari), Francesc Estafanell (vicesecretari), Josep Horta i Miquel Boix (oïdors de comptes), Nicolau Reixac i Joan Aragonès (infermers) i Francesc Morell (cobrador). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el President era Eduard Ruscalleda, alcalde de Pineda en el mateix any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es té constància documental que el 28 de febrer de 1940, l'entitat estava encapçalada per una Comissió Gestora formada per Joan Gelabert, Rafael Buscató i Salomó Pijoan. Aquest detall dona a entendre que durant el període de la Guerra Civil espanyola, l'activitat de l'entitat va veure's reduïda a causa de la conjuntura política i social, i que, a partir de 1940 i culminant amb els estatuts de 1943, va patir una reorganització i novament iniciació de l'activitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera notícia que tenim del nombre de socis que formaven l’entitat és gràcies a la còpia d’una carta dirigida al governador civil d’1 d’abril de 1868, on es llisten un total de 36 socis. La segona referència la trobem al llibre de registre de socis que es conserva de 1896, on, al desembre del mateix any, hi havia 182 socis inscrits. Tots eren homes i de tots els sectors laborals existents (pesca, agricultura, artesania, etc.). Segons relació sol·licitada pel Governador Civil de 1904 el nombre de socis era de 156. Fins l'any 1966 el nombre de socis va ser molt semblant, al voltant de 200, amb un màxim de 271 al gener de 1959. A partir de novembre de 1972 la quantitat de socis va anar davallant , fins arribar al punt més baix amb 53 socis l'any 1985. A partir de 1988 l’entitat va perdre el caràcter mutual per passar a ser una entitat únicament cultural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la nova etapa a partir de 1988 es conserva un llibre de registre de socis de mitjans dels anys noranta fins a finals de la mateixa dècada. Es registren un total de 347 socis, tot i que durant aquest període hi ha un total de 49 baixes, la majoria per defunció. És per això que es pot afirmar que a finals de 1999, el nombre d’associats era d’uns 298.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 1988 es va perdre la finalitat inicial d’ajuda mutual a l’associat, ja que, els darrers anys el nombre de socis era molt baix, a causa de l’aparició del règim de la Seguretat Social, i es feia impossible poder cobrir les necessitats econòmiques mutuals. Al mateix moment de la dissolució de l’entitat amb l’antiga funció mutual es crea la nova entitat amb el mateix nom però amb una finalitat diferent, de caire més cultural, realitzant cantades d’havaneres, sardanes, concerts de Nadal i Sant Esteve, Festa Patronal de Sant Joan, concursos de plats de cuina, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’entitat esta donada de baixa i per acord de la junta es va entregar el mes de maig de 2010 en forma de donació els fons econòmics de l’entitat a la Fundació Privada MARPI de Pineda de Mar.</span></span></span></p> 41.6276713,2.6894295 474130 4608485 1867 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97155-foto.jpg Legal i física Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 119 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97158 Fons documental del Patronat Local per a la Vellesa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-patronat-local-per-a-la-vellesa XX <p><span><span><span>El fons està compost per documentació de l’entitat en el desenvolupament de les seves activitats entre els anys <span lang='CA'>1915 i 1979</span>. Ocupa un total de 0,3 m. lineals, en suport paper i fotogràfic (543 positius en blanc i negre i 33 positius en color).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons es compon en gran part de documentació relacionada amb l’activitat principal del patronat. És a dir, la donació d'ajudes als ancians. Tot i això, també es conserva bona part de la documentació administrativa i econòmica, com són les diferents actes de constitució i, principalment, documentació comptable, o recaptació. </span></span></span><span><span><span>Una gran part de la documentació també fa referència a la vida pública del patronat, els impresos d'activitats dels diferents homenatges que es van realitzar al llarg dels anys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons fotogràfic és molt important i comprèn una gran part del període cronològic de l'entitat. Es conserva una còpia actual d'una fotografia de 1916 on apareix un grup de dones que inicialment s'encarregaven de gestionar els actes per a recollir fons econòmics per els més necessitats.</span></span></span></p> 08163-198 Carrer Ciutadans, núms. 4-6 <p><span><span><span>La creació del Patronat Local d’Homenatge a la Vellesa, el maig del 1915, donà el tret de sortida a una tradició que pervisqué fins a la darreria de la dècada del 1970. Els reconeixements a la gent gran del municipi amb una festa i, amb la concessió d’unes pensions o ajuts econòmics individuals. S’iniciaren l'any 1917, tot coincidint amb el dilluns de Pasqua. El setmanari pinetenc <em>Vida Nova</em> aportà una notable profusió de detalls en la primera edició de l’esdeveniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores se succeïren any rere any amb el patrocini de la Caixa de Pensions i la col·laboració de l’Ajuntament. Tan sols se suspenen durant la dictadura de Primo de Rivera (1924-29) i per la Guerra Civil espanyola. La darrera festa de la gent gran celebrada en plena etapa republicana tingué lloc el 13 d’abril del 1936, amb l’assistència de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A partir de l’any 1941 novament s’organitzaren els homenatges. Així, amb la col·laboració de l’Ajuntament, aquest esdeveniment se celebrà, anualment, al Centre Cultural i Recreatiu, fins al 1978 en què tingué lloc la LIX i darrera edició. Tot i ser el 1978 la última edició de l'Homenatge, ens consta una relació de pensionats de l'any 1979. La manca de més documentació de la celebració del 60è Homenatge de 1979 fa pensar que finalment no es va realitzar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els homenatjats eren conduïts en comitiva des de la sucursal de la Caixa de Pensions fins a l’església parroquial, on s’oficiava la missa corresponent. Posteriorment, al local del Centre Cultural i Recreatiu, es procedia a la part principal de la festa on, entre d’altres, s’impartien els ajuts econòmics acordats. Aquest acte, en funció de l’època, s’acompanyava d’actuacions musicals i de sardanes.</span></span></span></p> 41.6276971,2.6894694 474133 4608488 1915 08163 Pineda de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97158-foto.jpg Legal i física Popular Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Jordi Montlló Bolart i Oleguer Massaguer i Cassola 119 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97159 Fons documental referent a Sara Llorens, a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referent-a-sara-llorens-a-larxiu-historic-de-la-ciutat-de-barcelona <p>L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona preserva, en el seu fons, 27 carpetes referents a la folklorista i escriptora Sara Llorens i Carreras, que aquesta va dipositar-hi abans de marxar a l'exili.</p> <p>Eren, sobretot, els apunts de la seva recerca etnogràfica. És un recull de documents relacionats els usos i costums (llegendes, oracions, paremiologia, supersticions, remeis, dimonis i bruixes, etc.).</p> <p>Està classificat en l'apartat de Fons privats / fons personals amb el topogràfic AHC B3-308/5D.78 Inventari del fons Sara Llorens i Carreras.</p> 08163-199 Carrer de Santa Llúcia, 1 (Ciutat Vella, 08002- Barcelona). <p>L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona és un dels centres que configuren l’Arxiu Municipal de Barcelona, els orígens del qual es remunten al segle XIII, quan es va crear el règim municipal de la ciutat a partir del privilegi concedit pel rei Jaume I l’any 1249.</p> <p>Instal·lat primer en el convent de Santa Caterina, es va traslladar a la Casa de la Ciutat, quan aquesta fou construïda a la segona meitat del segle XIV.</p> <p>L'any 1917, l’Ajuntament de Barcelona va decidir dividir el fons documental municipal en històric i administratiu. Els fons històrics es van instal·lar a la Casa de l’Ardiaca que, des de l’any 1922, es va convertir en seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.</p> <p>Des de la seva creació, i al llarg de diferents etapes, l’Arxiu ha exercit tres funcions fonamentals:</p> <ol> <li>Recollir i conservar fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics que es considerin d’interès per a la història de Barcelona.</li> <li>Facilitar la consulta d’aquests fons posant-los a l’abast dels investigadors i de tots els ciutadans interessats.</li> <li>Difondre el patrimoni documental i la història de la ciutat.</li> </ol> 41.6268972,2.6868915 473918 4608400 08163 Pineda de Mar Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sara Llorens i Carreras 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
97258 Capella de la Mare de Déu del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-4 XXI <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La capelleta de la Mare de Déu del Carme està situada en un lateral de la plaça, al costat d’una mèlia amb un petit parterre enjardinat i protegida per una barana de ferro. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És una construcció austera, a la qual s’hi accedeix des de la part frontal, pujant dos graons Està formada per una estructura piramidal, de maó pla, amb un pedrís a banda i banda i una creu al capdamunt. A la part davantera, hi ha dues portelles de ferro i de vidre. La superior, que tanca amb clau, ressegueix la forma piramidal. Al seu interior hi ha una fornícula enrajolada amb rajols blancs i blaus i motius marins. Al mig hi ha la imatge de la Mare de Deu del Carme amb el Nen Jesús als seus braços. A cada costat, hi ha un tros de corall blanc i una espalmatòria. A la part inferior, hi ha una segona portella de vidre tancada amb un cadenat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hi ha dos recordatoris collats a la paret. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer diu així: <em>“ASSOCIACIÓN / DE VECINOS / VIRGEN DEL CARMEN / Con esta placa</em>, <em>La Asociación de Vecinos Virgen del Carmen / y la nueva Junta Directiva, quiere homenajear a todas aquellas / persones que han colaborado a lo largo de todos estos años / para que se haya podido celebrar nuestra fiesta y tener / siempre unidos a todos los vecinos y llevarlos siempre con / nosotros en el recuerdo y en el corazón. / ¡Simplemente Gracias! / La Junta / Pineda de Mar, 13 de Juliol del 2012.”</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La placa inferior duu una imatge a mà esquera de la Mare de Déu del Carme i a mà dreta l’escut de Pineda de Mar amb el següent text: <em>“EL AYUNTAMIENTO / DE PINEDA DE MAR / Y LA ASOCIACIÓN DE VECINOS / VIRGEN DEL CARMEN / A / Nuestra Patrona LA VIRGEN DEL CARMEN. / Como muestra de veneración y en agradecimiento / por la protección y cuidado de nuestra barriada / Pineda de Mar a 16 de Juliol de 2012”.</em></span></span></span></span></span></span></span></p> 08163-200 Plaça del Carme, s/n <p><span><span><span>La Mare de Déu del Carme és la patrona de moltes poblacions del litoral mediterrani i també dels mariners. A Pineda de Mar, hi ha el barri del Carme, que celebra amb molta devoció la seva festa, el 16 de juliol. Amb els anys s’ha convertit en una celebració popular molt concorreguda, no només pel veïnats del barri sinó per altres poblacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el cap des setmana s’acostumen a fer diversos actes, amb ball, espectacles per a grans i animacions infantils. L’ofrena acostuma a fer-se el diumenge amb la “<em>Hermandad Vinrgen del Rocio de Pineda</em>”.</span></span></span></p> 41.6277934,2.6940426 474514 4608497 2012 08163 Pineda de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/97258-20004.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-09-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 119|98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml