Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 82128 | Santa Maria del Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 13-16. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): 'Santa Maria del Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 464-466. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): 'L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 211-215. -ÁLVAREZ MÁRQUEZ, M. del Carmen (1990): La Baronia de la Conca d'Òdena, ed. Fundació Noguera, Barcelona, p. 44. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994b): 'Santa Maria del Castell de Claramunt (la Pobla de Claramunt)', Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona A, fitxa 1. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): 'Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-150. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | Les restes romàniques de la més primitiva parròquia de la Pobla de Claramunt i antiga capella castral es troben ubicades al sector sud de l'interior del recinte de la fortalesa, just al costat de l'accés al castell i a mig camí entre el sector jussà i el sobirà. Es tracta de les restes d'una església romànica de dimensions notables, de planta basilical amb tres absis separats per pilars cruciformes. Aquests absis apareixen decorats amb arcuacions cegues i amb lesenes o arcs llombards, i el central té tres finestres de doble esqueixada, mentre que només se'n va obrir una a l'absis lateral sud; les parets de l'absis lateral nord conserven poca alçada i el seu mal estat s'interpreta com a producte de l'enderroc dut a terme l'any 1463 a bona part de les estructures del castell. Les naus del temple tindrien cobertes amb volta de canó, avui perdudes, així com perdut està el campanar d'època romànica que apareix referenciat a varis documents medievals. L'obra general està feta de petits blocs tallats de travertí, seguint la tècnica pròpia d'aquestes construccions sacres catalanes medievals. Cap part de l'edifici presenta indicis d'haver tingut motius escultòrics. | 08165-7 | Castell de Claramunt | Nascuda a redós del Castell de Claramunt i com a capella castral del mateix (per tant ja existiria al segle X), fou la primera parròquia de La Pobla de Claramunt, amb la seva baronia alodial i territorial. Tot i que el castell es documenta per primer cop el 978, la seva església no ho apareix per primer cop a la documentació conservada fins uns anys més tard: l'any 990 com a beneficiària en un testament d'una peça de terra situada al comtat de Manresa. És al segle XI que es projecta el gran edifici romànic, part del qual ha arribat fins els nostres dies sota aquest estil artístic. El 1303 se li va construir una capella adossada amb entrada pròpia sota l'advocació de Santa Margarida, que encara es conserva íntegrament dempeus. El 1306, el bisbe de Barcelona i el seu capítol catedralici cediren el dret de presentació del rector de Claramunt al senyor del castell, el comte Ramon Folc VI de Cardona, amb la condició que l'església romangués dins del recinte fortificat. En una visita pastoral de l'any 1404 es menciona el mal estat de la nau de tramuntana, la qual tenia llavors la volta esquerdada, i esmenta la necessita de reparar el campanar (avui desaparegut); situació que el 1421, segons consta en una altra visita pastoral, continuava sense solucionar-se. L'enderrocament del castell l'any 1463 demanat pels consellers d'Igualada i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església, ja que la seu parroquial es va traslladar a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt; de fet, com ja s'ha dit, la no conservació de l'absis lateral nord ha estat interpretada com a una conseqüència d'aquesta acció d'enderrocament. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, i el 1484 es van adequar els dos absis que encara quedaven dempeus i es va construir un mur de tancament al nord de l'església per tal de que continues funcionant com a edifici de culte, tot i que ja amb funcions litúrgiques menors, ja que la parròquia mai va tornar al castell. Diverses visites pastorals fetes durant el segle XVI testimonien la progressiva degradació de l'església, amb la desaparició de la major part dels ornaments i dels beneficis que s'hi havien fundat. Tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646, el 1567 ja s'havia beneït un nou cementiri al costat de la nova seu parroquial traslladada a la Trinitat, fet que comportà un abandonament progressiu de la necròpolis del castell. De fet, des de l'any 1606 l'església castral havia quedat en desús per al culte de manera definitiva, tot i que el 1754 el papa Benet XIV concedí indulgència plenària en la benedicció del terme que es feia el 3 de maig (durant l'Aplec de la Santa Creu) des del pedró que fins el segle XIX hi va haver a la part superior del recinte jussà del pati del castell. Durant l'Edat Mitjana i bona part de l'Antic Règim la parròquia de Claramunt (recordem, primer ubicada al Castell i després traslladada al nucli urbà de la Pobla) arribà a tenir com a sufragànies varies esglésies i capelles de la comarca com Sant Hilari de Vilanova del Camí, Sant Joan de la Torre de Claramunt, Sant Salvador de Vilanova d'Espoia, Sant Martí de Carme, i Santa Bàrbara de la Font de la Reina de Capellades, les quals perdé progressivament amb l'abolició efectiva del feudalisme al segle XIX. L'any 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert part de l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal. | 41.5548500,1.6696200 | 389055 | 4601208 | 990 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82128-foto-08165-7-2.jpg | Legal i física | Pre-romànic|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'any 1983 el Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat va restaurar les cobertes dels absis i es va refer l'arc pre-absidial central, mentre que tres anys més tard, el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 91|92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82127 | Castell de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-claramunt | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 9-12. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1984): ‘Castell de Claramunt', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 458-463. -VILA CARABASSA, Josep M. (1993): ‘L'excavació arqueològica del Castell de Claramunt', Estrat, 6, p. 133-148. -RIBA GABARRÓ, Josep (1997): ‘Aspectes finals del règim feudal a l'Anoia', Miscellanea Aqualatensia, VIII, p. 146-161. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): ‘El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): ‘Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 251-297. -GIBERT REBULL, Jordi (2018): L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI), Ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 123-125. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=15&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7603 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=20&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=1439 http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/el-castell-de-claramunt/planol-i-estances-del-castell-de-claramunt.html | X-XV | El jaciment arqueològic i monument arquitectònic conegut com Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l'Anoia i de part de la Catalunya central. L'estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d'història i de diverses guerres i reconstruccions que l'han afectat profundament, així com d'importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n'han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer. Dalt d'un turó (popularment conegut com 'muntanya del castell') de 461 metres d'alçària, en el mateix lloc on hi va haver un assentament ibèric o prerromà de naturalesa indeterminada situable entre els segles V i III aC, més de mil anys més tard, durant el segle X dC, s'hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l'enderrocament de l'antiga muralla. El fossat del castell s'associa la fase d'ampliació d'inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural, falla que es va ampliar lateralment mitjançant el trencament de la roca. Si hom observa la cara nord del conjunt arquitectònic dempeus, s'observa la torre de l'homenatge, també dita torre mestra, al centre: es tracta de l'emblemàtica torre poligonal que identifica el castell i que es visible des de varis punts de la Conca d'Òdena degut a la seva alçada conservada de 17 metres (s'estima que en faria un total de 20). A continuació, destaquen la torre de vigilància a la dreta i una tercera torre a l'angle nord-oriental de la fortalesa, que segons alguns autors exercí funcions de presó fins el segle XVIII. El portal d'accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l'església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d'aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s'hi localitza també l'anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. Al costat de la gran sala, una cisterna amb capacitat per a 130m2 d'aigües pluvials assegurava la subsistència hídrica en cas de setge. Per altra banda, al recinte jussà s'hi conserva només les restes d'una bassa i d'una segona cisterna de menor entitat. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida. El recinte fortificat, en el seu estat actual, ocupa una superfície de més de 5.000 m2 i dibuixa una planta irregular amb tendència quadrada i un lleuger pendent perceptible sobretot a la gran esplanada del recinte jussà. La profunda però necessària consolidació, restauració i rehabilitació del monument n'ha alterat part de les obertures, moltes de les quals apareixen ara tapiades o, bé al contrari, apareixen nous accessos si ho comparem amb fotografies antigues del castell. | 08165-6 | Castell de Claramunt | El castell de Claramunt -‘Claremonte'- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada, i apareix sota el domini del llinatge homònim: l'any 978, el papa Benet VII adreçà una butlla al bisbe de Vic confirmant-li el territori diocesà. La seva gènesi s'entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt. Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt El 1306 Berenguer de Claramunt va vendre la jurisdicció del castell al vescomte Ramon Folc VI. Així els seus successors, els comtes i els ducs de Cardona, passaren a posseir-ne totes les atribucions senyorials durant els segles següents. Atesa la filiació reialista dels Cardona i en el marc de la guerra civil de Joan II, el 1463 els consellers d'Igualada van sol·licitar a la Generalitat l'enderroc del castell, petició que fou aprovada. Un cop acabada la guerra, el castell continuà sota el domini dels Cardona, que n'iniciaren la reconstrucció cap a finals del segle XV. El 1714 el castell fou refugi d'austriacistes i finalment fou ocupat per l'exèrcit borbònic, fet que deixà l'estructura de nou força malmesa (el 1717 fou de nou parcialment enderrocat per ordres de Felip V), tot i que el 1721 s'hi van efectuat reparacions. En l'etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX, encara que durant tot aquest segle la fortalesa va restar en un estat d'abandonament i ruïna absolut. A causa d'aquest abandonament, l'ajuntament en va reclamar la propietat; finalment, l'any 1981 el Gobierno del Estado va acabar transferint el castell a la Generalitat. A nivell d'intervencions arqueològiques, el 1967 l'interior de l'església de Santa Maria fou objecte d'excavacions arqueològiques que van deixar al descobert l'antic cementiri parroquial i un primitiu altar a l'absis principal, mentre que el 1986 es va excavar la nau de tramuntana del temple. L'any 1992 s'hi van dur a terme una sèrie de sondeigs arqueològics -en aquesta ocasió a la zona del recinte sobirà del castell- previs a la restauració integral de la fortalesa duta a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Ja el 1915 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments hi havia realitzat obres de consolidació i remodelació, que entre altres coses comportà la desaparició definitiva de la muralla del recinte més primitiu i la construcció d'un nou mur emmerletat encara avui dempeus. Des de 1998 i fins fa uns pocs anys, ha esta seu de l'exposició permanent ‘Arqueologia Medieval a l'Anoia', produïda per l'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval amb motiu de la celebració a la comarca del I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Actualment, i després d'un conveni de col·laboració per a la gestió compartida del monument signat entre l'Ajuntament i la Generalitat de Catalunya i renovat el passat 2018, la fortalesa forma part de les principals rutes històrico-culturals de la comarca i del país, i es freqüentada per un bon nombre de turistes durant els cap de setmana i les festivitats. Els materials arqueològics provinents de les excavacions al lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 4753, 4800, 5128, 12919). | 41.5549700,1.6692700 | 389026 | 4601222 | 978 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82127-foto-08165-6-3.jpg | Legal i física | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Els dos edificis religiosos ubicats dins del recinte del castell, i per tant part del conjunt, es tracten monogràficament en altres sengles fitxes. | 85|91|92|93|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82142 | Coveta de la Roca Caganera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-de-la-roca-caganera | http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=16&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=11700 | IV m-IX-X | Durant l'excavació es va detectar molta afectació per efecte de les bioturbacions. | A partir d'una intervenció arqueològica en aquest jaciment arqueològic emplaçat dins una petita cavitat natural, es varen documentar dues fases d'ocupació i ús. La primera, corresponent al Neolític Evolucionat (4.000 aC), es relacionaria amb un ús de la cova com a lloc d'enterrament, molt probablement d'un sol individu segons es dedueix del recompte de les restes òssies; sigui com sigui, les restes estaven molt disperses i fragmentades per l'acció dels animals Una segona fase de freqüentació de la cova, ja més recent es detecta a partir dels fragments de materials ceràmics recuperats pertanyents a l'Alta Edat Mitjana (segles IX-X) i algun fragment ceràmic més modern. | 08165-21 | Els Mollons | El jaciment d'aquesta cova fou descobert per Roger Esteve l'any 1996 i el mateix any, durant el més de març, s'hi va fer una petita intervenció arqueològica d'urgència. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.5806900,1.6831800 | 390230 | 4604060 | 4.000 aC | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82142-foto-08165-21-1.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Pre-romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Josep Serra Garcia, 1999. | 78|85|91 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82147 | Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ti | -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Cal Ti2, Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7591 | Les estructures descobertes en el seu moment romanen destruïdes. | Al límit del bosquet d'en Ferreres i molt a prop de la bòbila del Borrull s'ubica un punt arqueològic que sembla correspondre a un lloc d'enterrament prehistòric. La notícia fou donada per l'erudit d'Igualada Antoni Borràs i Quadres, qui havia estat informat de l'aparició d'unes restes durant l'extracció d'argiles per a una bòbila. Segons Borràs, els obrers que van fer l'extracció van destruir les restes que per la descripció correspondria a una inhumació en caixa de lloses corresponent al neolític, ja que en la crònica s'especifica que va aparèixer 'un triángulo de piedras en forma de ataúd' amb 'un esqueleto en posición violenta bastante completo', que es pot interpretar com la posició fetal pròpia d'aquests tipus d'enterraments de la Prehistòria recent. En aquells moments, a part d'alguns ossos i el crani de l'individu, fou possible recuperar només una destral de pedra polida amb una ranura a la part superior, pertanyent tipològicament al Neolític. Totes les visites científiques que s'han fet amb posterioritat a l'emplaçament on van sortir aquestes restes no han permès identificar cap més indici superficial del jaciment, tot i que és molt probable que romanguin restes d'altres tombes al subsol. | 08165-26 | Partida de Cal Ti | El jaciment fou descobert a mitjan segle XX durant l'extracció d'argila en una bòbila propera per a fer ceràmica. Casos similars de sepulcres de fossa neolítics descoberts al costat de bòbiles són freqüents a Catalunya, i a la comarca de l'Anoia, per exemple, s'ha donat un cas similar a la bòbila del Bruc, on van aparèixer varis enterraments com el de la Pobla. El 1984 Cal Ti fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Finalment, l'any 1992 el jaciment arqueològic fou objecte d'una prospecció superficial amb motiu de la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf, sense resultats positius. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia amb el número de registre 5135. Una destral de pedra basàltica polida es troba també en un domicili particular d'Igualada. | 41.5505000,1.6921000 | 390923 | 4600697 | 3.000 aC | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82147-foto-08165-26-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82215 | Mural Commemoratiu de l'1 d'Octubre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-l1-doctubre | -http://www.sanahuja.org | XXI | Es tracta d'un gran mural pintat a la superfície del mur lateral d'un edifici d'habitatges de planta baixa, pis i sota-teulada que dona al Parc de Sant Procopi, a l'entrada nord del nucli de la Pobla de Claramunt. L'obra s'executà sota la direcció i segons el disseny de l'artista plàstic igualadí Jordi Sanahuja, i es caracteritza per un fons blanc sobre el qual s'hi ha dibuixat una piràmide de braços i mans pintats de diferents colors al cim de la qual s'alça una urna electoral; en un segon pla respecte a aquesta imatge principal s'ha dibuixat, emprant només la línia negra, la muntanya i el castell de Claramunt, en una clara al·lusió al poble que està votant, que és el de la Pobla de Claramunt. Finalment, l'obra va acompanyada de dues inscripcions: una a la part superior del mural, amb grans lletres de color negre i vermell, amb la frase '1 d'octubre no oblidem'; i al lateral esquerre de l'escena principal, una segona inscripció amb un poema del poeta català Miquel Martí i Pol que acaba amb el conegut vers: 'que tot està per fer i tot és possible'. | 08165-94 | Carrer Sant Procopi, 40 | El mural, que es va realitzar amb participació popular durant el dia 30 de setembre de 2018, commemora el dia de votació del referèndum d'autodeterminació de Catalunya celebrat just un any abans, és a dir, el diumenge 1 d'octubre de 2017. Bona part de l'obra de Jordi Sanahuja, autor del mural, es caracteritza per ser al·lusiva a la repressió soferta pel poble català al llarg de la seva història. | 41.5584100,1.6731500 | 389356 | 4601599 | 2018 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82215-foto-08165-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Sanahuja | IMATGES 1-3: Fotos cedides per la Crida de la Pobla. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82223 | Escultura 'Avi i Infant' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-avi-i-infant | -RIERA, Ignasi; GUMÍ, Jordi (1997): Manel Vidal. Escultures, Capellades. | XXI | En ple nucli urbà de la Pobla de Claramunt, a la seva avinguda principal, darrera l'església parroquial i no molt lluny de l'Ajuntament, s'emplaça aquesta escultura de bronze de propietat municipal i obra l'escultor local Manel Vidal Torrens. Es tracta de la representació d'un ancià i una nena asseguts, projectats a escala natural, on l'avi tot subjectant un bastó té la mirada perduda cap al terra i somriu serenament, amb cert aire melangiós. La nena, asseguda al seu costat i descalça -símbol de vulnerabilitat- es repenja amb el braç dret sobre el braç de l'avi mentre que amb la maneta esquerra li agafa la mà a l'ancià, i amb el coll estirat cap amunt el mira amb tendresa. | 08165-102 | Avinguda Catalunya, s/n | Aquesta escultura fou inaugurada el més de febrer de l'any 2002, durant la celebració de la Fira de la Candelera. El seu autor, l'escultor Manuel Vidal Torrens, va néixer a la Pobla de Claramunt l'any 1953 i treballa amb diversos materials, encara que la seva especialitat és el bronze, amb el qual va realitzar l'escultura ‘Avi i Infant'. Té escultures emblemàtiques repartides per tot Catalunya i part de l'estranger. | 41.5546600,1.6754600 | 389542 | 4601180 | 2002 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82223-foto-08165-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Manuel Vidal Torrens | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82238 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-0 | XXI | Es tracta d'una parella de gegants feta durant 2001-2002 i batejada amb els noms de Guillem i Saurina, evocadors i al·lusius als personatges medievals que van poblar la història de l'emblemàtic castell de Claramunt. Destaca la gran qualitat artística en l'execució d'aquests singulars gegants, una característica que es percep també en el naturalisme dels seus torsos un cop se'ls treu la roba i que s'aparta de la tradicional carcassa descuidada i amorfa que sol descobrir-se sota els vestits dels gegants més convencionals. | 08165-117 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | L'entitat cultural La Llobreia de la Pobla de Claramunt va impulsar l'any 2001 aquesta nova parella de gegants, ja que es va considerar que la parella de gegants vells havia quedat obsoleta i pesava massa. La creadora artística va ser l'escultora igualadina Teresa Riba i els nous gegants van sortir per primer cop l'any 2002, encara que no foren batejats fins el dia 2 de juliol de 2005, durant la Festa Major de la localitat. De la primera parella de gegants, feta el 1980, només en roman la carcassa. | 41.5545000,1.6754000 | 389537 | 4601162 | 2001-2 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82238-foto-08165-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Teresa Riba | IMATGE 1 : Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Els Gegants Nous durant una celebració al carrer (fotografia: Anoia Folk Blogspot).IMATGE 3: Els gegants sense el seus vestits (fotografia: Associació Cultural la Llobreia). | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82259 | Setmana de la Gent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-de-la-gent-gran-0 | -http://www.lapobladeclaramunt.cat/actualitat/noticies/la-xx-setmana-de-la-gent-gran-en-marxa-100.html | XXI | Durant els mesos de primavera se celebra a la Pobla de Claramunt la Setmana de la Gent Gran, un conjunt d'actes i activitats pensades i destinades especialment per a la gent més gran del poble organitzades per la regidoria de Benestar Social en col·laboració amb l'Associació per a l'Oci de la Gent Gran. La finalitat central és de caràcter cultural, i un dels objectius d'aquesta Setmana és mantenir a la gent gran informada, i per això les xerrades i conferències sobre salut i aspectes socials que afecten a la tercera edat són alguns dels temes sobre els que pivota el programa d'activitats. A més, també es fan altres activitats de caràcter lúdic i visites fora de la localitat, obertes a tot el públic de totes les franges d'edat. Durant l'última edició (any 2019) el programa es va obrir en diumenge amb una missa cantada i amb un concert a càrrec de l'Agrupació Coral la Llàntia. Durant la setmana següent es va continuar amb el muntatge ‘Juguem Plegats' per a petits i grans a l'Ateneu Gumersind Bisbal, es va representar una obra de teatre, es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre els 20 anys de la Setmana de la Gent Gran, es va fer un bingo amb berenar, una visita a Tarragona amb dinar a Torredembarra, es va celebrar un ball, i com a plat fort el dissabte es van programar espectacles d'humor i música. Finalment, el diumenge es celebrar un dinar presidit per la escriptora i il·lustradora Roser Capdevila, on es va homenatjar l'avi i àvia més grans del municipi i es va fer un reconeixement als pobletans de la quinta de 1945-46. Un ball després de dinar va tancar oficialment la Setmana. | 08165-138 | Avinguda Catalunya, 9 | Des dels anys 80' i 90' del segle XX, molts municipis catalans celebren la Setmana de la Gent Gran, com a homenatge i per posar de rellevància la presència i la importància de la gent més gran de la població. En el cas específic de la Pobla de Claramunt, la primera edició data de l'any 2000 i la va organitzar l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt junt amb l'Associació de Pensionistes i Jubilats. | 41.5544800,1.6755000 | 389545 | 4601160 | 2000 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82259-foto-08165-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | IMATGE 1: Festa de la Gent Gran l'any 1977. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Festa de la Gent Gran l'any 1999, amb homenatge a l'avi més gran de la Pobla de Claramunt. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82264 | Trobada de Puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-3 | -https://www.youtube.com/watch?v=uLFapNnWREE -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Trobada-de-puntaires-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Des de finals del segle XX, durant el més de juny els carrers del nucli antic de la Pobla, principalment el carrer Major i la plaça de l'Església, s'omplen de puntaires vingudes de la comarca i d'arreu del país que fan una demostració en viu de les seves habilitats manuals. Els visitants poden observar de primera mà la delicadesa i paciència emprada per treballar les puntes i les randes de coixí, amb el característic i màntric so de fons que produeix el moviment dels boixets. Un dia abans de la trobada, s'inaugura una mostra de manualitats i puntes de coixí a la Sala Municipal d'Exposicions, i durant la trobada es lliura un obsequi a la puntaire de mes edat de la Pobla de Claramunt i a la de més edat de fora del municipi; també es fa un obsequi a la puntaire més jove, que sovint té una edat que no supera els dos dígits. Finalment, es fa un sorteig i s'obsequia a tota la gent que ha participat activament a la trobada amb un patró i uns boixets. | 08165-143 | Carrer Major | La trobada de puntaires de la Pobla de Claramunt es va començar a celebrar el 1999, dins les festes de la Setmana de la Gent Gran, tot seguint una tendència encetada a finals del segle XX a tot Catalunya consistent en organitzar aquest tipus de trobades per tal de mantenir viva aquesta tradició de fer puntes tant arrelada arreu del territori entre les generacions més grans, les quals volen d'aquesta manera lúdica i festiva deixar el relleu a les generacions futures. | 41.5541600,1.6749400 | 389498 | 4601125 | 1999 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Trobada de Puntaires l'any 2002. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82262 | Festival Anoia Folk | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-anoia-folk | -https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-947-cat-anoia_folk_al_castell_de_claramunt_de_la_pobla_de_claramunt.htm -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Anoia-Folk-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | Es tracta d'un festival de música d'arrel tradicional que se celebra durant una nit d'estiu (el segon dissabte de juliol) al castell de Claramunt des de l'any 1997, organitzat per l'entitat cultural local de la Pobla anomenada La Llobreia. A part de les actuacions musicals, que centren la major part del festival, s'organitzen també altres activitats com per exemple el concurs de sonadors d'ampolla d'anís des de l'any 2004. La desena edició (any 2006) va comptar amb la presència destacada de Maria del Mar Bonet, i pel festival hi han passat els principals grups i intèrprets del país i músics d'arreu del món. El marc arquitectònic del castell de Claramunt dona un caràcter singular i genuí a l'esdeveniment. | 08165-141 | Castell de Claramunt | La primera edició d'aquest festival musical es va celebrar l'any 1997 per iniciativa de l'entitat cultural de la Pobla de Claramunt coneguda com La Llobreia, i amb ja més d'una vintena d'edicions és considerat un esdeveniment de referència a Catalunya pel que fa als festivals de musica tradicional estiuencs. | 41.5550600,1.6697200 | 389064 | 4601231 | 1997 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82262-foto-08165-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural la Llobreia | IMATGES 1 i 2: Celebració de l'edició de l'any 2000 de l'Anoia Folk. Fotografies d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82219 | Rellotge de Sol del Col·legi Públic Maria Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-collegi-public-maria-bores | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 4825). | XX | Es tracta d'un rellotge de sol vertical de factura molt recent, fet per l'esgrafiador local Joan Padró Escudé i ubicat a la façana d'obra vista del CEIP Maria Borès, de molt recent construcció. El rellotge s'inscriu en una cartel·la rectangular feta amb el mètode de l'esgrafiat. A la part superior porta inscrit l'any de realització: 1996, mentre que a la part inferior porta inscrit el lema: 'Quan el sol riu d'alegria/ jo dic les hores del dia'. | 08165-98 | Carrer de Francesc Salvà, 1 | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5519200,1.6801800 | 389931 | 4600869 | 1996 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82219-foto-08165-98-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan Padró Escudé | FOTO 1: Autor: Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 4825 | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82243 | Goigs de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 351-353. | XX | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Sta. Margarida del Castell de la Pobla de Claramunt (Bisbat de Barcelona)', d'autoria anònima. Els dos últims goigs són facsímils del primer, un original de l'any 1955 amb música de Lluís Martí, rector de la Pobla, editat pel Patronat del Castell de Claramunt i imprès per l'estamper Bas d'Igualada En el primer cas, es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a dues tintes: marró i ocre, mentre que de l'edició de 1965 se'n van fer tres series en tinta negra, verda i vermella respectivament, amb el verso sempre en tinta negra; el facsímil de 1977 és amb tinta verda. Als reversos dels facsímils recent hi apareixen uns breus ‘retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. L'estructura compositiva consisteix en una orla de motius vegetals esquematitzats dins la qual en primer lloc es presenta el títol dels goigs bruscament dividit per la imatge de la santa dins un requadre, la qual es presenta amb els seus atributs (el dimoni amb forma de dragó al que la màrtir va vèncer amb una creu), amb corona, i amb la imatge d'una església de fons. La imatge apareix flanquejada per dos craters amb ornaments vegetals. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per espais en blanc en absència de corondells. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs un 'oremus' que ocupa dues ínies d'un extrem a l'altre del full, i a continuació ja apareix la partitura musical. La indicació de l'estamper dels goigs apareix encara dins de l'orla. | 08165-122 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de santa Margarida fan referència a la veneració de que és objecte aquesta santa a la capella homònima encara dempeus dins la fortalesa del Castell de la Pobla de Claramunt. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades durant la celebració d'actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1995 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82243-foto-08165-122-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Lluís Martí (música) | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82199 | Pont del Pas Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-pas-blau | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000-2001): 'Els primers ponts del segle XX: el pont del Pas Blau (VI)', Butlletí Municipal, 7, p. 14. | XX | Al costat del nucli urbà de la Pobla, entre la zona esportiva municipal i una gran fàbrica de paper, a l'indret conegut amb el microtopònim 'el Balç', a tocar de les Cases Noves i el camp de futbol municipal, s'alça aquest pont de factura recent que travessa el riu Anoia en diagonal i que fou concebut essencialment per al trànsit rodat. Substitueix un antic pas, i comunica la Pobla amb el nucli disseminat de la Rata. Consta d'una sola arcada molt rebaixada, gairebé arquitrau, suportada per quatre grans columnes molt amples però de poca alçària. Atesa la seva construcció l'any 1994, la seva factura és molt funcional i feta a base de peces de formigó armat, sense cap interès artístic ni arquitectònic especial. La frondosa vegetació de ribera que ha crescut al seu voltant en fa impossible una vista panoràmica. | 08165-78 | Les Cases Noves/ El Balç | Aquest pont es troba sobre l'antic pas a gual del camí Ral que venia de Barcelona i que s'endinsava cap a la península en direcció a Lleida i Madrid Ja a mitjan segle XX s'havien fet diversos projectes per construir un pont en aquest lloc que permetés la comunicació entre la Pobla i la Rata sense haver de patir les afectacions de les constants riuades que tallaven els passos de factura més senzilla i que obligaven a donar la volta pel Xaró, per la Torre de Claramunt o per Capellades. Finalment, l'esperada obra d'enginyeria es va executar i inaugurar l'any 1994, tot prenent el nom del color blau de la llicorella que circumda l'estructura. | 41.5511400,1.6808300 | 389984 | 4600782 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | GISA - Gestió d'Infraestructures S.A. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82242 | Goigs de Sant Galderic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-galderic-0 | -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCrUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 319. | XX | Es tracta d'un únic full de goigs, conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté el text titulat: 'Glòria al benaurat St. Galdric: patró històric dels pagesos catalans', amb lletra de Fra I Luro (Jesús M. Prujà), música de M. Eugènia Sala i publicat a la Pobla de Claramunt l'any 1994. Està imprès sobre paper groc a tinta negre i per una sola cara. L'estructura compositiva s'emmarca dins d'una orla, on apareix la lletra dels goigs distribuïda en dues columnes separades per un corondell al·legoric (el sant). | 08165-121 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de sant Galderic es van realitzar l'any 1994 amb motiu de la inauguració de la plaça de Sant Galdric, a la Pobla de Claramunt. Històricament, el sant d'origen carolingi Galderic no ha tingut una veneració especial a la Pobla, encara que el seu patronatge dins el món de la pagesia ha estat important a Catalunya pel seu paper de defensor enfront els abusos senyorials Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1994 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82242-foto-08165-121-1.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fra I Luro (Jesús M. Prujà; lletra) i M. Eugènia Sala (música) | 119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82263 | Festa de Sant Jaume al Barri de les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-jaume-al-barri-de-les-cases-noves | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 48. | XX-XXI | L'Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves celebra cada any, coincidint amb el dissabte de la setmana del dia de sant Jaume (finals de juliol), la seva festa local o de barri, centralitzada al carrer Pare Anton Soteras. Aquesta sol consistir en un sopar a la fresca i un ball, tot organitzat pels mateixos veïns. A continuació es procedeix a altres activitats com sorteigs de regals cedits per empreses locals i pel mateix Ajuntament i es reparteix moscatell i coca; la festa sol durar fins a altes hores de la matinada. | 08165-142 | Carrer Pare Anton Soteras | Des de l'any 1993, se celebra aquesta festa de caràcter social i popular al barri de les Cases Noves, ubicat a l'indret històric urbà del municipi conegut popularment com ‘Pobla Vella' (fet que resulta paradoxal a nivell toponímic). A l'antiga ‘Pobla Vella' -avui ‘les Cases Noves'-, hi hagué instal·lat el primer nucli de població documentat de la Pobla, el qual fou arrasat durant una gran riuada produïda l'any 1344. | 41.5528600,1.6781500 | 389763 | 4600976 | 1993 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82263-foto-08165-142-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació de Veïns del Barri de les Cases Noves | IMATGE 1: Festa l'any 2009. Fotografia cedida per l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt. | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82221 | Rellotge de Sol a la Casa del Cargol de l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-la-casa-del-cargol-de-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | -https://metode.cat/revistes-metode/article/rellotges-de-sol-ombres-del-passat.html -https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/mapa-dels-rellotges-de-sol-dels-paisos-catalans (n. 1139). | XX | L'estucat de la façana s'està perdent i això està afectant el rellotge de sol. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra s'observa a la vessant de la muntanya un petit edifici quadrangular de planta baixa i pis amb la façana blanca i xemeneia helicoïdal feta amb totxos d'obra vista. Aquesta casa rep el nom popular de 'la casa del Cargol'. A la part superior de la façana que dona al sud hi apareix pintat un rellotge de sol vertical. El rellotge es troba inscrit en una cartel·la quadrangular coronada per dues volutes, i el gnòmon surt de la boca d'una representació personificada del sol apareixent entre núvols, de regust barroc tot i la seva cronologia recent. A la part superior hi ha inscrit l'any 1992, amb tota probabilitat l'any d'execució del rellotge, o si més no de la seva última remodelació. A la part inferior del quadrat apareix la inscripció amb majúscules: NI HIL SINE SOLE. L'edifici que conté el rellotge de sol té trets estructurals propis del primer terç del segle XX, per la qual cosa no es podria descartar la presència d'un rellotge de sol anterior que posteriorment fos substituït per l'actual. | 08165-100 | Avinguda Pompeu Fabra, s/n | El rellotge de sol ha estat el mesurador silenciós del temps per excel·lència (en contraposició als avisos sonors de les campanes) documentat a Occident ja des d'època greco-romana, segons un sistema basat en l'evolució de la llargada de l'ombra projectada pel gnòmon sobre una superfície on hi han assenyalades les franges horàries. A Catalunya, els rellotges de sol es començaren a generalitzar a finals de l'Edat Mitjana i la seva època daurada s'estengué fins a finals del segle XVIII, quan l'evolució de la tècnica propicià el disseny de rellotges mecànics que començaren a substituir els antics rellotges solars, sobre tot en edificis públics. Ara bé, a moltes cases i masies la costum de tenir un rellotge de sol a la façana va continuar vigent i ha arribat viva fins al moment present. | 41.5522600,1.6756900 | 389557 | 4600913 | 1992 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82221-foto-08165-100-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Fotografia de Manel Ramoneda i Coch.IMATGE 2: Fotografia de la Societat Catalana de Gnomònica. Inventariat amb el número 1139 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82250 | Arxiu Fotogràfic Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-municipal-1 | -http://anoiadiari.cat/cultura/agrupacio-fotografica-pobla-presenta-societat/ -http://anoiadiari.cat/cultura/tresors-fotografics-pobla-exposicio/ | XX-XXI | Aquest petit arxiu fotogràfic es troba ubicat en una habitació rectangular allargada de la masia de Can Galan. Tota la paret frontal del costat longitudinal està ocupada per estanteries metàl·liques on s'hi dipositen les caixes de cartró que conté el material fotogràfic classificat per anys, encara que la major part de les fotos més recents ja s'estan entrant només en format digital. Cada fotografia està enganxada en una cartolina amb el nom de l'autor, l'any i el tema, tot seguint el sistema emprat pel veterà Arxiu Fotogràfic d'Igualada. Es tracta en la seva immensa major part de fotografies relatives als paisatges i gent de la Pobla de Claramunt, encara que n'hi ha també algunes pertanyents a municipis limítrofs com la Torre de Claramunt, que es conserven sempre que tenen alguna relació temàtica amb la Pobla. Unes 5.000 fotografies pertanyen a una donació feta el 1987 per Santi Ibarz i Miquel, i és destacable el fons provinent de les fotografies tirades per Andreu Miquel i Bisbal des dels anys 80' principalment A data maig de 2019, el catàleg fotogràfic d'aquest arxiu ja superava les 19.500 fotografies, amb els voltants de l'any 1900 com a referència per als documents gràfics més antics. Les seves sigles són AFMP. | 08165-129 | Carrer Comte Borrell, s/n | Els precedents d'aquest arxiu es troben en un grup de pobletans de l'Escola d'Arts i Oficis de la localitat que van començar a recollir fotografies antigues. Davant la necessitat de tenir reunides i catalogades de manera unificada les nombroses fotografies que donaven testimoni de la transformació del municipi en els seus últims cent anys, l'any 1983 l'Ajuntament de la Pobla de Claramunt va prendre la iniciativa de crear l'Arxiu Fotogràfic Municipal per centralitzar així no només la informació fotogràfica ja existent, sinó també la que s'anés creant cada any. Des de 1983 fou Marta Bartrolí qui s'ocupà de la gestió del fons, i el 1987 li va passar el relleu a Andreu Miquel, qui fins a dia d'avui n'és el responsable. Des de la seva creació als anys 80', l'arxiu estava ubicat al mateix Ajuntament. El 1991 es va traslladar al tercer pis de l'Antiga Casa de la Vila. I finalment, el 2007, s'instal·là a la seva seu definitiva: la Masia de Can Galan. | 41.5568900,1.6798100 | 389909 | 4601422 | 1983 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82250-foto-08165-129-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Ajuntament de la Pobla de Claramunt | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82254 | Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-8 | -http://anoiadiari.cat/societat/pobla-converteix-dia-gran-pessebre/ -http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Pessebre-vivent-de-la-Pobla-Pobla-de-Claramunt-la | XX-XXI | La tarda-vespre del dia de Sant Esteve, el nucli antic de la Pobla de Claramunt es converteix en l'escenari natural del Pessebre Vivent de la localitat, protagonitzat pels mateixos habitants de la Pobla. A l'edició de Nadal de 2018-2019 es van fer dues representacions i hi van participar una setantena de nens i nenes distribuïts en sis escenes (a la Plaça de l'Església: el Mercat, els Jardinets, el Somni de Nadal, els Dimonis; i al Campanar Vell: els Pastors, el Naixement i l'Arri Ruc), tant dialogades com musicals. L'entrada al Pessebre es va fer per la Font de la Petxina, i els oficis es van situar al carrer Major: rajolers, forners, hostalers, el paller, pescadors, rentadores, fusters i paperers. Es calcula que van passar a veure el Pessebre unes 600 persones. | 08165-133 | Carrer Major | El Pessebre Vivent de la Pobla de Claramunt l'organitza la Comissió del Pessebre Vivent de l‘Associació Cultural La Llobreia, amb la col·laboració de l'Ajuntament i empreses. L'any 1975 es va fer el muntatge per primera vegada, segons es pot llegir a la premsa comarcal. Així doncs, durant el Nadal de 2018-2019 se'n va celebrar la seva 44a edició, tot i que el pessebre tal com es coneix actualment va començar a gestar-se el 1985, ja que les edicions anteriors a aquest any es feien als ‘pinets de Can Pujol' (a l'entrada del castell) i amb una afluència menor de gent. | 41.5546600,1.6749100 | 389496 | 4601180 | 1975 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82254-foto-08165-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Associació Cultural La Llobreia | IMATGE 1: Pessebre Vivent l'any 1976. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal.IMATGE 2: Pessebre Vivent l'any 1985. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal. | 98 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82267 | Premi Gumersind Bisbal i Gutsems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premi-gumersind-bisbal-i-gutsems | -RIBA GABARRÓ, Josep, ed. (2002d): Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. 30è Aniversari (1972-2002), Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 271. -http://www.lapobladeclaramunt.cat/el-municipi/la-pobla-de-claramunt/cultura/premi-gumersind-bisbal-gutsems.html | XX-XXI | Es tracta d'un premi d'investigació històrica d'àmbit català, creat i impulsat per l'hostaler i mecenes poblatà Gumersind Bisbal i Gutsems a inicis dels any 70' del segle XX. Tot i que durant els seus primers trenta anys era anual, actualment el premi es concedeix en anys alterns, i en igualtat de mèrits es dona preferència a temes referits a la Pobla de Claramunt o a la comarca de l'Anoia. Durant la primera edició del Premi Gumersind Bisbal (1972) fou guanyadora l'obra 'Llegendari de Santes Creus', d'Eufemià Fort Cogul. El darrer premi atorgat (2017) ha estat per 'L'expressió material del poder durant la conquesta comtal. Esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)', de Jordi Gibert Rebull. | 08165-146 | Avinguda Catalunya, 9 cantonada amb carrer Solell i carrer Anselm Clavé | Aquest premi fou fundat l'any 1972 per Gumersind Bisbal i Gutsems (1893-1977), un poblatà que un cop jubilat i retornat al seu poble natal va arribar a un pacte amb l'editorial Fundació Salvador Vives Casajuana per tal de promocionar les obres premiades i editar-les. Fou cofundador del premi el mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981). En inici era un premi literari, però de seguida es va enfocar cap a la recerca històrica. Durant les primeres dècades, va patrocinar la publicació de les obres l'editorial esmentada, però ara és el mateix Ajuntament de la pobla de Claramunt qui les edita, i des del 2016 es compta amb la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Capmany de la Universitat de Barcelona. En els seus anys inicials, i per voluntat del fundador, el premi s'atorgava durant la festa major de la Pobla de Claramunt. Després, de 1981 a 1984 es va traslladar l'atorgament al darrer diumenge de setembre. A partir de 1985, al primer diumenge del mateix mes i un temps després al segon. Actualment, el premi és atorgat dins el marc de les Festes Culturals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1972 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Gumersind Bisbal i Gutsems | IMATGE 1: Celebració d'una de les primeres edicions del Premi. Fotografia d'Andreu Miquel i Bisbal, any 1980. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 82231 | Retaule de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-margarida-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (2013): 'Les batalles del segle XX al castell de Claramunt', Miscellanea Aqualatensia, 15, p. 270-271. -https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0003185.xml | XX | Presenta grafits producte del vandalisme. | Ubicat en una de les parets laterals de la capella de Santa Margarida del Castell de Claramunt es localitza aquest retaule contemporani signat per Jordi Alumà i realitzat l'any 1954. D'un estil entre el neogòtic i el naïf, es tracta d'un retaule pintat sobre fusta, que consta d'un total de cinc panells: un de central, rectangular, el més gran de tots, amb la representació de santa margarida dempeus, matant a la bèstia amb la creu mentre dos àngels coronen a la màrtir; i dos panells per banda, de dimensions menors, amb diferents escenes de la vida i mort de la santa. Destaca la gama cromàtica emprada en l'execució de l'obra. La signatura de l'artista i l'any de realització apareixen clarament llegibles al marge inferior dret del panell central. | 08165-110 | Castell de Claramunt | La capella per a la qual va ser encarregat el retaule es va construir el 1303 i es troba dins el recinte del Castell de Claramunt, annexa a les ruïnes de l'església de Santa Maria del Castell. Tot i que l'antiga parròquia de Santa Maria, de la qual a la vegada forma part la capella de Santa Margarida, va ser abandonada definitivament per al culte el 1606, aquest espai religiós sempre s'ha mantingut present en la memòria religiosa, popular i simbòlica dels pobletans. El retaule va ser patrocinat pel mecenes igualadí Jaume Gavarró i Castelltort (1917-1981) i produït el 1954 pel pintor i retaulista de Barcelona Jordi Alumà i Masvidal, tot imitant (i reinterpretant) l'estil gòtic al qual pertany la capella que l'acull. Segons testimonis orals, encara que originalment l'artista va decidir pintar amb una transparència a la figura protagonista que hi apareix representada, els estàndards morals de l'època van considerar que no era una imatge adequada i, sense autorització de l'autor es va repintar posteriorment aquesta part de l'obra amb noves vestimentes. Aquest apunt haurà de tenir-se present en cas de restauració o estudis posteriors del retaule a nivell artístic, i no sabem si fou detectat durant la restauració de que fou objecte el retaule l'any 1999 per part del Servei de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat, que consistí bàsicament en netejar-lo, estucar-lo, anivellar-lo i envernissar-lo; la peça s'havia vist afectada per diversos actes vandàlics. | 41.5547700,1.6695600 | 389050 | 4601199 | 1954 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82231-foto-08165-110-2.jpg | Inexistent | Naïf|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Jordi Alumà i Masvidal | 113|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 82255 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis-2 | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 79-81. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000): Actuacions dels grups del Teatre Jardí, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 149-151. -RIBA GABARRÓ, Josep (1994): 'Cinquantenari de la cavalcada dels Reis (1944-1994) a La Pobla de Claramunt', Igualada, periòdic de l'Anoia, 5 de gener. -RIBA GABARRÓ, Josep (2017): 'Setanta-tres anys de la cavalcada de Reis', Butlletí Municipal, gener 2017, p. 18. | XX-XI | El dia 5 de gener al capvespre, com a altres molts municipis de la comarca i de Catalunya, se celebra la tradicional Cavalcada de Reis, que recorre els principals carrers de la localitat. És costum pròpia d'aquesta cavalcada de la Pobla aturar-se a l'església parroquial de Santa Maria per tal d'adorar el Nen Jesús. Durant la cavalcada de 2019, els Tres Reis van aparèixer acompanyats del pregoner reial, una seixantena de patges i un àngel, repartint un total de 230 paquets. El pregoner reial i la seva comitiva, com és costum, va arribar en tren a l'estació, on la mainada els esperava amb els típics fanalets. Des d'allà va començar la cavalcada tot passant per l'Avinguda Gumersind Bisbal, carrers García Lorca, Soldevila, Pare Anton Soteras i Avinguda Catalunya; el final del recorregut fou al costat de l'Ajuntament. A continuació els tres reis i el pregoner es van dirigir a adorar el Nen Jesús a l'església parroquial i després foren rebuts per l'alcalde al consistori, on des del balcó van adreçar unes paraules al públic assistent. | 08165-134 | Nucli urbà de la Pobla de Claramunt | La tradicional Cavalcada de Reis de La Pobla de Claramunt es va iniciar l'any 1944 de la mà del grup artístic Quadre Escènic, el qual el Nadal de l'any anterior havia recaptat fons per a tal fi mitjançant una representació teatral. El promotor de la primera cavalcada fou Antoni Sabaté i Aguilera (1911-1986) i estava composta per cavalls, carrosses i patges (tant nois com noies). L'herald de Ses Majestats i el seu pregoner ho fou durant molts anys Antoni Aguilera i Aguilera. En els anys cinquanta i seixanta hi varen haver algunes intermitències en la cavalcada, fruit de canvis generacionals, i el 1971 va quedar anul·lada degut a una nevada; precisament el 1966 els cavalls van ser substituïts per Jeeps i amb posterioritat es van anar motoritzant les carrosses, tot i que excepcionalment l'any 1980 hi van retornar els cavalls. També des de 1966, el Patge Faruk ve des d'Igualada els dies previs a la cavalcada (per Nadal o per Cap d'Any) per tal de recollir les cartes dels infants de La Pobla de Claramunt. Actualment, és la Comissió de Reis, amb la col·laboració de l'Ajuntament, qui organitza aquesta festa tradicional. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1944 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-07-14 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Cavalcada de Reis cap els anys 40'-50'. Fotografia: Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82181 | El Tio Nelo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tio-nelo | -RIBA GABARRÓ, Josep (2015): 'Els aplecs sardanistes al Xaró', Butlletí Municipal, abril-juliol 2015, p. 22. -http://infoanoia.cat/berenador-tio-nelo-pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=29&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5920 | XX | Abandonat i sense manteniment. | Quan s'arriba al nucli o urbanització del Xaró tot venint de la Pobla de Claramunt o de Carme, les primeres edificacions i una gran esplanada es troben al costat del tancat revolt de la carretera que dona accés al nucli poblat: es tracta de l'antic complex d'esbarjo avui abandonat conegut popularment amb el nom del 'Tio Nelo', que estava en els terrenys d'una casa d'estiueig o segona residència (torre) del mateix nom formada per de diversos cossos, de planta baixa i dos pisos i avui encara dempeus; construïda entre els anys 1940-45 pel mestre d'obres Antoni Gibert (artífex també de la Torre de cal Font, al barril de la Rata) segons el model de la típica torre de principis del segle XX (ara ja amb el regust propi de l'arquitectura de postguerra), amb coberta a quatre aigües, estructurada segons tres nivells de superposicions, amb balconades i finestrals d'arc, i envoltada per un mur fet de blocs de pedra local escairada amb unes grans arcuacions de totxo força profundes. A uns metres de la casa, al seu costat sud s'hi aixeca l'emblemàtica 'Torre de l'Aigua', una torre de secció semi-circular allargada amb planta baixa i quatre pisos, sobre la qual continuava un cos de base més petita i de secció quadrada amb tres pisos més. Entre la torre d'estiueig i la torre de les aigües hi ha la gran esplanada on durant molts decennis s'hi van celebrar trobades, esdeveniments i moments d'esbarjo familiar per part de gent vinguda dels voltants i d'arreu de la comarca. El lloc està íntimament relacionat amb la font del Xaró, una surgència d'aigua molt concorreguda per gent de tota la comarca a inicis del segle XX, molt abans que es construís la torre del Tio Nelo. | 08165-60 | Carretera del Xaró, s/n | La finca i la casa porten el renom (‘tio Nelo') de l'antic propietari de la finca Josep Aguilera i Soteras (1892-1988), un poblatà molt conegut per ser el precursor dels aliments envasats en sobres que quan va construir la casa del Tio Nelo ho va fer tot obrint la finca al gaudi del poble. Els entorns ja eren molt freqüentats durant la primera meitat del segle XX gràcies a la veïna font del Xaró, lloc d'esbarjo molt apreciat a tota la comarca per passar-hi el diumenge, i per tant ja hi havia una tradició d'esbarjo al lloc que Aguilera va voler potenciar més encara. Però el lloc del Tio Nelo es va fer realment popular i bulliciós durant els 70', quan el lloc es va convertir en allò que en aquells temps es denominava ‘merendero', és a dir, un lloc a la natura per anar a esbargir-se però on es pogués arribar amb el cotxe fins al peu mateix de l'emplaçament on es passava el matí o la tarda. En definitiva, l'esclat de la popularitat del lloc va anar de la mà de la generalització o popularització del vehicle privat entre les emergents classes mitjanes; de fet, una activitat més (potser la principal durant com a mínim un parell de decennis) que es podia fer al Tio Nelo era rentar el cotxe a consciència, tant per dins com per fora, escomesa que duien a terme els mateixos propietaris (majoritàriament els homes, en tot cas auxiliats per la resta de la família en tasques puntuals). Tot i que el lloc estava enfocat a l'esbarjo familiar, en aquesta finca s'hi van celebrar també aplecs de sardanes, trobades de grups, partits de futbol, etc. Les activitats públiques al lloc es van abandonar ja ben entrats els anys 90'. A temporades va tenir servei de bar i/o restauració, i segons algunes notícies orals al Tio Nelo s'hi podien comprar barres de gel per a les neveres antigues. En els últims anys només ha romàs obert a temporades un local de restauració a la petita part del complex que dona a la carretera. | 41.5481400,1.6800900 | 389917 | 4600450 | 1940-45 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Antoni Gibert | Altres noms: Torre del Xaró.Foto 1: Postal colorejada de l'edifici un poc temps després de la seva construcció. | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82177 | La Creu dels Divuit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-dels-divuit | <p>BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (1996): <em>Un temps, un poble, un home. Pere Bosch, rector de la Pobla de Claramunt</em>, Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 66.</p> | XX | Té afectacions diverses per vandalisme, falta de manteniment i es troba envoltat per la vegetació. El monument ha estat agredit en diverses ocasions: la inscripció de la base és pràcticament il·legible i les plaques amb els noms s'han arrancat i es troben disperses per l'entorn. | <p>La coneguda com Creu dels Divuit és un monument commemoratiu de caràcter funerari fet a base de blocs i peces escultòriques de pedra. Sobre un gran basament quadrat, esgraonat i flanquejat per dues pilastres baixes, s'alça una segona base esgraonada més petita, sobre de la qual un bloc quadrat amb una gran creu monolítica a sobre, al creuament de la qual s'hi ha esculpit un crismó simplificat. La creu és de secció quadrada i es va fent lleugerament més estreta a mesura que guanya alçada. A la part posterior de l'estructura s'ubica una paret amb tres fornícules i tres plaques, en cadascuna de les quals hi ha els noms de 6 de les persones afusellades, fins a completar el total de 18. Aquestes plaques s'han arrancat del lloc original i es troben disperses per l'entorn. Originàriament, es podia llegir la següent inscripció a la part baixa de la creu: '<em>Igualada, Caidos por Dios y por España, Presentes</em>', que actualment és pràcticament il·legible a causa d'actes vandàlics. </p> | 08165-56 | Plans d'Arau | <p>Aquesta creu commemorativa fou construïda just acabada la Guerra Civil en memòria dels 18 igualadins afusellats el 17 de setembre de l'any 1936 a la tàpia del cementiri de la Pobla de Claramunt en represàlia a la notícia (que finalment resultà ser falsa) de la mort de Joaquim Maurín, secretari general dels POUM, a mans dels insurgents. Per tant, aquest succés s'emmarca en un ambient de caos social i arbitrarietat que va caracteritzar la Guerra Civil Española, sobretot als seus inicis. Segons testimonis de l'època, durant l'execució es van sentir més de cent trets des de la Pobla de Claramunt.</p> | 41.5641900,1.6701300 | 389114 | 4602244 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82177-foto-08165-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-04-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 82271 | Pont de Cal Marió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-mario | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 35. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=35&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5924 | XX | Sobre la riera de Carme, a uns 200 metres a l'oest de l'antic molí paperer de ca l'Almiralló o cal Marió, es va construir aquest pont pensat per al trànsit rodat, format per tres grans arcs de mig punt adovellats, lleugerament rebaixats, i d'unes dimensions i alçada considerables. L'estructura és feta a base de blocs de pedra tallada, i es caracteritza pels merlets que fan de barana als extrems del pont i pels pilars arrodonits que suporten els arcs. | 08165-150 | PK 5'95 de la carretera C-244 | L'estructura es va construir l'any 1940, just acabada la Guerra Civil, per tal de disposar d'un accés alternatiu al Xaró i al sud de la comarca de l'Anoia per al trànsit rodat. Des del principi, el viaducte ha estat conegut amb el nom de ‘pont de Cal Marió' per la seva proximitat al molí paperer de Cal Almiralló o de Cal Marió, però molta gent el coneix actualment com a ‘pont de Carme' atès que del cap septentrional d'aquest pont surt la carretera BV-2131 que mena directament al municipi de Carme. Si s'empra aquest nom, però, cal no confondre'l amb el pont d'igual nom emplaçat ja dins el municipi veí de Carme i catalogat en el seu corresponent Mapa de Patrimoni Cultural. | 41.5485000,1.6699400 | 389071 | 4600503 | 1940 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya d'aquest element, titulada 'Pont de la Riera de Carme', s'hi inclouen per error fotografies de l'Aqüeducte de la Riera de Carme.FIGURA 1: Cara occidental del pont de Cal Marió (anys 60-70? -Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla-). | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82251 | Fotografia de Natividad Yarza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografia-de-natividad-yarza | -SURROCA LLUCIÀ , Isidre (2009): 'Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya', Revista d'Igualada, 31 (abril), p. 23-29 (íntegrament disponible a https://www.revistaigualada.cat/wp-content/uploads/2014/11/31.09.22.pdf). -ANÒNIM (2017): 'Plànols històrics del castell de Claramunt van activar la publicació de la Cartografia Històrica de l'Anoia', surtdecasa.cat, el digital de cultura de proximitat, 04-04-2017. -DALMAU RIBALTA, Antoni; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2019): Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya, ed. Fundació Josep Irla, Barcelona (íntegrament disponible a: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/03/yarza_14_w.pdf). -http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Natividad-Yarza | XX | Es tracta d'una fotografia apaïsada, en blanc i negre, de 6 x 9 cm, amb un marc imprès sobre el paper fotogràfic consistent en una fina línia negra. En primer terme, en una posició central, apareix Yarza enmig d'un camí ample sense asfaltar, vestida de miliciana republicana, amb un fusell penjat a l'esquena i en acció d'iniciar un pas endavant amb el peu dret. En un segon pla s'observa el petit poble de Tardienta (Los Monegros, província d'Osca), amb el gran i destacat edifici blanc de l'estació del ferrocarril, que va arribar a aquesta localitat l'any 1861. Custodiada actualment a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, és la única còpia coneguda que existeix d'aquesta fotografia. En el moment en que fou pressa la imatge, als inicis de la Guerra Civil Espanyola, Natividad Yarza tenia 63 anys. | 08165-130 | Plaça del Rei, n. 15. 08700 Igualada | Natividad Yarza Planas (Valladolid 1872- Tolosa 1960), va ser elegida alcaldessa de Bellprat (Anoia) el gener de 1934, essent així la primera alcaldessa de Catalunya proclamada democràticament per sufragi universal. Quan l'any 1936 va esclatar la guerra civil espanyola, Yarza, que exercia des d'agost de 1934 de mestra a la Pobla de Claramunt, on era popularment coneguda com ‘Doña Nati', es va allistar voluntària a l'exèrcit republicà per lluitar al front d'Aragó i allà es va fer la icònica fotografia objecte d'aquest text. La única còpia coneguda de la foto la conservava la Sra. Teresa Marcual, veïna de la Pobla de Claramunt i Antigua alumna de Natividad Yarza, atès que la família Marcual va rebre aquesta foto junt amb una carta manuscrita de Yarza des del seu exili a França (1939-1960). La carta va ser destruïda just acabada la guerra per tal d'evitar represàlies franquistes, no així la fotografia que va quedar oblidada a l'arxiu familiar. A partir de 2007, l'Ajuntament de Bellprat impulsa un reconeixement a la figura de la seva antiga alcaldessa i el mateix any la revista de divulgació històrica ‘Sàpiens' en fa un article de síntesis biogràfica que significà l'inici de recuperació de la figura històrica i política republicana. El 2017, uns pocs anys després que la fotografia de la miliciana veiés de nou la llum gràcies a les gestions fetes per Isidre Surroca, Teresa Marcual va donar el document fotogràfic a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia on actualment es custodia per al gaudi públic amb la sigla ACAN-Fons Natividad Yarza Planas. 010033430000001. Durant el primer semestre de 2019, la biografia de Natividad Yarza ha inaugurat una col·lecció de llibres dedicats a les alcaldesses elegides democràticament a Catalunya. En aquest context, la fotografia descrita, òbviament, esdevé una de les protagonistes principals de l'apartat gràfic de la publicació. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1936 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82251-foto-08165-130-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82202 | Pont de la Pobla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-pobla | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000e): 'Els primers ponts del segle XIX: mancava una construcció per superar la incomunicació (V)', Butlletí Municipal, 5, p. 12-13. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000f): 'Els primers ponts del segle XIX: Els primers ponts del segle XX: el pont de la pobla per passar el riu Anoia (V)', Butlletí Municipal, 6, p. 12-13. | XX | Aquest pont que comunica els barris del nucli antic i les Figueres a la riba occidental de l'Anoia amb les Cases Noves, Can Galan, el barri de l'estació i els Vivencs de la riba oriental, és una obra d'enginyeria amb sis grans òculs amb arcs rebaixats adovellats. Fet de blocs de pedra escairats i amb els arcs de maó, és possible observar des de l'interior de les voltes com en un moment donat el pont fou ampliat pel que fa a la seva amplada (que es va doblar), mitjançant un afegit de formigó armat construït segons la tècnica de l'encofrat. | 08165-81 | Carretera de l'Estació, s/n | El creixement de la població de la Pobla a banda i banda del riu Anoia i l'arribada del ferrocarril a finals del segle XIX van fer evident que calia un pont fet d'obra al centre de la població que substituís o complementés les passeres existents, per on el pas de persones i mercaderies era lent i no sempre segur. L'any 1913 l'alcalde exposa la necessitat de construir aquest pont, atès que durant l'hivern el poble queda incomunicat amb la via del ferrocarril, i suggereix la construcció d'un pont de ciment armat; la Corporació acorda per unanimitat traslladar la petició al Governador Civil i demanar la col·laboració econòmica als pobles dels voltants (la Torre de Claramunt, Carme, Orpí) i a les fàbriques de la riera de Carme, atès que en seran també beneficiaris. Després de moltes vicissituds (a tall d'exemple, la primera pedra es va posar el 1925 en un lloc diferent a la ubicació definitiva del pont, atès que una riuada de 1926 va posar en evidència que calia fer un canvi d'ubicació), l'obra d'enginyeria es va acabar i es va inaugurar l'any 1930. Es va obrir a la circulació el més de desembre del mateix any. | 41.5530800,1.6767300 | 389645 | 4601003 | 1930 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82184 | Casino Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-recreatiu | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 81. -CORNET COLOMER, Florenci (2000): Història del Quadre Escènic (1922-1949), ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 17-34. -SURROCA LLUCIÀ, Isidre (2015): 'El Casino de la Pobla de Claramunt i la lluita pel poder municipal els primers anys del franquisme', Revista d'Igualada, 51, p. 19-31. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=19&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5943 | XX | No té us ni manteniment des de fa molt temps. | A l'entrada nord de la Pobla de Claramunt, al barri de Sant Procopi, es localitza l'antic edifici del Casino Recreatiu. Tot i el mal estat que presenta actualment, totalment recobert amb una malla per tal d'evitar accidents per despreniments, es tracta d'un edifici que conserva encara l'essència de la seva fesomia original del moment en que fou construït l'any 1928, encara que amb mutilacions i reformes posteriors. Essencialment és una edificació de planta rectangular allargada, amb planta baixa i sostre alt, amb grans finestrals d'arc rebaixat, tot i que té annexat un cos lateral a l'extrem septentrional amb un primer pis i balcons amb balustrades de secció quadrangular. L'estructura o cos principal havia tingut una entrada monumental que actualment està perduda, i a les façanes laterals encara es conserva també certa monumentalitat, tot i que moltes de les obertures originals de l'edifici han estat profundament alterades al llarg dels anys i es troben força desfigurades, algunes fins i tot tapiades. L'edifici és de regust neoclàssic, amb pilastres fetes d'obra adossades a la façana principal, tant de secció arrodonida (dues) com de secció quadrada (vuit), d'ordre dòric, amb estries al fust, actualment molt desgastades. | 08165-63 | Carrer Sant Procopi, 10-12 | L'edifici, construït a inicis del segle XX, fou la seu social del bàndol republicà durant els anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola. L'any 1928, els membres del primerenc Centre Republicà van abandonar el seu antic edifici social per construir-ne un de nou anomenat Casino Recreatiu. En aquells moments, la meitat de l'edifici fou dedicat a cafè-bar i l'altra meitat a sala de ball i de teatre, on hi va actuar el cèlebre grup de teatre local Quadre Escènic. Durant la Guerra Civil fou incautat i destinat a escoles. Un cop acabada la Guerra, va passar a dir-se Centro Nacional. El 1944 va passar a mans particulars i s'hi va instal·lar una fàbrica de gènere de punt. Tot i així, el 1952 encara va acollir l'última celebració del tradicional ball del Most i el 1953 els balls de la Festa Major. | 41.5569000,1.6734400 | 389377 | 4601431 | 1928 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82184-foto-08165-63-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82211 | Casa de 1927 a l'Avinguda Pompeu Fabra s/n - Barri de Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-1927-a-lavinguda-pompeu-fabra-sn-barri-de-ribalta | XX | Sense ús ni manteniment, la casa està molt deteriorada. | Un cop passat l'Hostal Robert i en direcció cap a Carme, des de l'Avinguda Pompeu Fabra (carretera C-244), al seu costat occidental -petita agrupació de cases coneguda com barri de Ribalta- es localitza aquesta casa de planta rectangular allargada, que disposa de planta baixa, primer pis i terrat i que es troba delimitada al seu costat sud-oest per edificacions més modernes. La construcció és a base de filades de maons i les façanes estan recobertes d'argamassa Té la façana principal i l'entrada orientades al sud-est, amb unes escales exteriors que donen accés directe al primer pis que és on hi ha l'accés principal a l'antic habitatge, ja que la planta baixa és magatzem. L'inici d'aquestes escales està presentat per un arc de mig punt fet de totxos col·locats de manera que conformen microestructures helicoïdals; la mateixa tècnica segueixen els pilarets que fan de barana a aquesta escala i les dues columnes que flanquegen l'accés a la casa, ubicades just al final del trajecte de l'escala. La façana està coronada per la barana del terrat, que combina el mur d'obra i trams de balustrades pintats de color granat; al mig, una cartel·la acabada amb forma arrodonida conté la indicació del moment en que fou construïda la casa: 'ANY 1927'. A la seva façana lateral nord-est conserva un esgrafiat en molt bon estat (és d'execució més recent, atès que està sobre un arrebossat de ciment d'aspecte no molt antic), amb la representació d'un crater sobre una balustrada del que emergeix abundant vegetació i motius florals. | 08165-90 | Av. Pompeu Fabra, s/n | Aquesta casa està relacionada amb la caseta veïna coneguda com ‘Casa del Cargol, i ambdues estructures han pertanyut històricament a la mateixa família durant l'última centúria. Tot i així, no es disposa de dades històriques publicades per a aquestes construccions. | 41.5521200,1.6756900 | 389557 | 4600897 | 1927 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82211-foto-08165-90-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1 i 2: Fotos de Manel Ramoneda i Coch. | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82175 | Torre de Cal Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-font | <p>- Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA HACIENDA, Legajos 3655. Registro fiscal. Zonas vàries 1930).</p> <p>- Arxiu Comarcal de l’Anoia, Testament de Joan Betlla Tomàs 28/06/1923. Fons patrimonial Ignacio Font S.A. (ACAN10-19-T1-234).</p> | XX | Des de inicis de 2023 s'ha tapiat l'accés a la casa i els jardins. | <p>Molt a prop del barri de la Rata i no molt lluny del molí paperer de cal Guarro (també conegut com molí de cal Font) s'alçava aïllada en origen (avui està rodejada pel polígon industrial) una casa construïda a inicis del segle XX, amb tocs noucentistes, modernistes i també orientalitzants, formada per un bloc quadrangular de planta baixa, pis i golfes, amb façanes als quatre vents i obertures caracteritzades per ser molt estretes i allargades. L'estructura és construïda a base de filades de maó arrebossat. Les cobertes de la casa presenten una inclinació notable i a varies aigües, constituint així una teulada d'inspiració oriental molt similar a la que es pot veure a les pagodes.</p> <p>Actualment està molt reformada. Un gran medalló de guix en baix relleu decorat amb garlandes, situat enmig de les finestres del primer pis, porta inscrita la data 1921 i el cognom 'Vilà', així com un escut nobiliari pintat modern.</p> | 08165-54 | Polígon Industrial de la Rata | <p>Es va construir entre els anys 1921 i 1923, a iniciativa del propietari i promotor Joan Betlla Tomàs, important fabricant de carruatges de luxe i veí de Barcelona que ja tenia una altra residència a Martorell (l’anomenada Torre Betlla).<br /> El Sr. Betlla Tomàs va comprar el terreny a Bartolomé Costas Adam el desembre de 1920. Joan Betlla va gaudir molt poc d’aquest nou habitatge, ja que va morir el 2 d’abril de 1924 i va ser enterrat al cementeri de Montjuïc en un hipogeu dissenyat pel renombrat arquitecte Enric Sagnier.</p> <p>El senyor Betlla havia fet testament el juny 1923, deixant a favor de la senyora Ana Guasch i Figueras la plena propietat de la “<em>casa-torre situada en el termino de La Pobla de Claramunt entre los molinos llamados de cal Font y de cal Guarro<br /> y cerca del caserio denominado de la Rata</em>”.</p> <p>Josep Ros i Ros (1885 – 1951), nascut i resident a Martorell, i arquitecte municipal en aquest i altres municipis del Baix Llobregat, essent conegut com l’arquitecte del Baix Llobregat. També va ser autor de nombroses obres, tant a la mateixa comarca com en municipis de les comarques properes, com l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Vallès Occidental. Era fill del<br /> mestre d’obres martorellenc Pere Ros i Tort i nét del paleta Salvador Ros.</p> | 41.5481700,1.6859500 | 390406 | 4600446 | 1921-23 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-foto-08165-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-20240422114333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82175-20240422120343.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Ros i Ros (arquitecte) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix referenciada com a 'Torra de Cal Font', però la paraula 'Torra' -acabada amb 'a'- no està acceptada a la normativa de la llengua catalana. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 82185 | Casa a la Plaça de l'Àngel, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-langel-1 | -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=16&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5940 | XX | A l'única plaça del barri de les Figueres s'emplaça aquesta casa entre parets mitgeres i amb la façana estreta i orientada cap a l'est. La finca és una planta rectangular estreta allargada, i l'edifici és de regust modernista, tot i les modificacions sofertes al llarg dels anys. Consta de planta baixa i tres pisos, amb galeria superior i terrat. Els dos primers pisos disposen de sengles balconades amb baranes de reixat bombat a la seva meitat inferior, molt característiques del primer terç del segle XX. A la galeria superior s'hi han construït tres obertures dobles o geminades de maó vist, amb arc apuntat o més aviat de forma triangular. El coronament -que fa de mur del terrat- té dues obertures hexagonals a la part central també fetes amb maó vist. | 08165-64 | Plaça de l'Àngel, 1 | No es disposa de bibliografia publicada sobre aquesta casa urbana, que per la seva tipologia arquitectònica podria haver estat construïda entre 1915-1930, molt probablement sobre una edificació anterior ja present en aquest punt neuràlgic de les Figueres, un barri ja profusament citat als protocols notarials de la segona meitat del segle XVI. | 41.5509900,1.6761000 | 389589 | 4600771 | 1915-30 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82185-foto-08165-64-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 105|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82213 | Font de la Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-petxina | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 51. -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005): 'Una font pública centenària (1905-2005)', Butlletí Municipal, febrer-març 2005, p. 18. | XX-XI | Ha estat reconstruïda recentment. | A l'avinguda principal del poble i en ple nucli històric s'emplaça aquesta font, l'última estructura construïda de la qual, feta l'any 2004, és a base de totxo vist i amb elements secundaris i decoratius de ferro forjat fets per l'artista local Josep Murray. L'estructura és un ample pilar quadrat fet de maons, amb coberta a quatre aigües coronada per un fanal i amb la base lleugerament més eixamplada que el cos, on s'hi ha col·locat una gran pica de pedra quadrangular. El broc és d'acer inoxidable, sense cap particularitat artística. Una gran placa ovoïdal de ferro que ocupa tota la meitat superior de l'estructura recorda que aquesta font és una reproducció d'una d'anterior construïda l'any 1905 en el mateix emplaçament. Les aigües d'aquesta font són canalitzades de les Tres Fonts. | 08165-92 | Avinguda Catalunya, n. 23 | Es tracta d'una font publica que, tot i que inaugurada el desembre de 2004, en reprodueix una d'anterior que s'havia construït cent anys abans, l'any 1905, en el mateix lloc (llavors l'Era del Comú, al peu de a carretera d'Igualada) i que era coneguda com a ‘font del Negre' en al·lusió a un sobrenom de l'alcalde que la va manar construir. La reproducció del segle XXI es va fer en el marc d'unes obres de millora del nucli antic de la Pobla de Claramunt. | 41.5553300,1.6746700 | 389477 | 4601255 | 1905 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82213-foto-08165-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Josep Murray (forja de l'estructura) | També coneguda com 'Font de la Plaça', i antigament com a 'Font del Negre'. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 82205 | Pont de Cal Ti | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-ti | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Rodejat per arbres i camps de conreus, sobre el curs del torrent Gran, s'alça el pont ferroviari de cal Ti, el qual disposa de tres arcades de vuit metres de llum cadascuna, fetes amb quatre fileres de totxos en plec de llibre. Dos dels pilars estan fets a base de maons vistos. Encara avui aquest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren de la línia Barcelona-Igualada per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-84 | Cal Ti | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont de cal Ti per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Vivencs, Plans d'Arau i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5507400,1.6887500 | 390644 | 4600727 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82206 | Pont dels Vivencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-vivencs | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Masets al seu pas per la masia i barri dels Vivencs, s'alça una construcció de pedra molt senzilla, amb una arcada de mig punt de vuit metres de llum i quatre fileres de maons vistos. Encara avui aquest modest pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-85 | Mas dels Vivencs | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Vivencs per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i de Plans d'Arau, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5555200,1.6855400 | 390384 | 4601262 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82207 | Pont dels Plans d'Arau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-plans-darau | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Sobre el torrent dels Plans d'Arau (o torrent dels Mollons), al seu pas per l'indret homònim dels plans d'Arau, s'alça aquest pont ferroviari format per una senzilla arcada de mig punt de vuit metres de llum. L'obra està feta amb maons vistos, i és possible seguir el nivell del fons de la roca natural mitjançant unes arcades esglaonades. Encara avui aquest humil pont centenari acompleix la funció de pas per al tren per a la que fou creat a finals del segle XIX. | 08165-86 | Els Plans d'Arau | Durant la construcció de la línia de ferrocarril Barcelona-Igualada que es va dur a terme a finals del segle XIX, per tal de creuar les valls dels torrents calia construir nous ponts. Per aquest motiu, entre els anys 1890 i 1892 es va construir el pont dels Plans d'Arau per part de la Compañía del Ferrocarril Central Catalán, junt amb els ponts de Cal Ti i dels Vivencs, i l'adaptació del preexistent de Rigat per al trànsit ferroviari. | 41.5646300,1.6724600 | 389309 | 4602290 | 1890-92 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Compañía del Ferrocarril Central Catalán | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82180 | Cementiri de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-pobla-de-claramunt | -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 325. -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 48-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2005c): 'El cementiri nou del segle XVI', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2005, p. 18. -RIBA GABARRÓ, Josep (2014): 'Les sepultures parroquials', Butlletí Municipal, setembre-novembre 2014, p. 18. -http://www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/pobla-claramunt/ -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=21&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5947 | XIX | Es tracta de l'actual cementiri municipal i és l'únic que hi ha actualment en funcionament dins el terme. Es troba ubicat al polígon industrial dels Plans d'Arau (se'l coneix popularment com 'cementiri dels Plans d'Arau'), per tant allunyat del nucli de població Catalogat dins la corrent artística de l'Historicisme, és de planta rectangular i està disposat segons un eix longitudinal NO-SE, amb l'accés al SE, amb el perímetre tancat per una senzilla tàpia d'obra arrebossada. L'obertura de l'accés està flanquejada per quatre obeliscs esgraonats, dos a banda i banda, que coronen quatre petits pilars. Té una superfície total de 2.900 m2 i no disposa de capella. | 08165-59 | Polígon Industrial els Plans d'Arau, s/n | L'enterrament més antic documentat a la Pobla de Claramunt és el d'època neolítica localitzat a Cal Ti, amb una antiguitat estimada entorn els 5.000 anys. Després d'un gran salt temporal i d'un buit d'informació notable, la primera sagrera històrica documentada a la Pobla de Claramunt correspon al cementiri de la capella del castell, documentada a partir de 1025. En un primer moment, la necròpoli deuria ocupar només l'espai de darrere l'absis de l'església, però amb posterioritat i degut a les seves atribucions parroquials s'estengué i passa a ocupar també el pati del castell. Un segon cementiri medieval estava ubicat al turó de Sant Andreu, on Pere de Claramunt (documentat als voltants del 1205) hi fundà una capella on es donava sepultura als afectats per pestes, als condemnats, als forasters i als viatgers que morien a la Pobla durant el seu trajecte. L'últim enterrament efectuat al cementiri de la capella de Sant Andreu data del 1710. Que la seu parroquial, ubicada primigèniament al recinte del castell, es traslladés després de 1463 a una capella advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt, no significà el final de la sagrera del castell, ja que s'hi segueixen documentant inhumacions (això sí, cada cop menys freqüents) almenys fins l'any 1646. De fet, aquesta primitiva sagrera funcionà durant els seu últim segle en paral·lel al nou cementiri que el 1567-68 s'havia beneït al costat de la capella de la Santíssima Trinitat, cementiri que s'amplià el 1793 quan s'inaugurà l'església parroquial de Sant Maria i que estigué actiu fins el 1885 i que no fou exhumat fins l'any 1903. Precisament l'any 1885 es va declarar a la Pobla de Claramunt una epidèmia de còlera asiàtica que va obligar a enterrar els 34 finats als Plans d'Arau, en un primitiu recinte al Pla del Corral del Coca, creant així el primer precedent del cementiri actual; uns pocs anys més tard, el 1892 s'hi començaren a construir nínxols i s'envoltà el recinte amb una tanca. El seu emplaçament fora del nucli de població donava per fi resposta efectiva a les exigències dels postulats higienistes que s'estaven escampant per tot Europa des de finals del segle XVIII i que havien aconseguit que a mitjan segle XIX s'instauressin una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis urbans per tal d'evitar noves epidèmies. Amb aquesta nova situació, els cementiris parroquials dels nuclis habitats es van amortitzar definitivament (en un moment relativament tardà el cas de la Pobla) i es va començar a enterrar als nous cementiris, recuperant així una costum que enfonsa les seves arrels en època romana, quan la Llei de les XII Taules prohibia explícitament enterrar dins el perímetre dels llocs habitats. En un primer moment, aquest cementiri va ser de titularitat municipal, però de seguida (el 1897) passà a mans de la parròquia; de nou, el 1987, l'Ajuntament va passar a administrar-lo, el que va permetre fer diverses obres de millora i ampliació entre 1993 i 1995. | 41.5652400,1.6697500 | 389084 | 4602362 | 1885 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82180-foto-08165-59-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Perspectiva aèria del cementiri (Google maps). | 116|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82200 | Pont de Rigat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rigat | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 32. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -RIBA GABARRÓ, Josep (2000d): 'Els primers ponts del segle XIX: quatre construccions per passar el ferrocarril (III)', Butlletí Municipal, 4, p. 14. | XIX | Es tracta d'un pont ferroviari limítrof entre les partions dels termes municipals de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, que discorre per sobre del torrent de Castellolí al seu pas per Rigat. Es tracta d'una construcció de petit abast, fet a base d'un trenat de bigues de ferro, i el seu traçat presenta una lleugera curvatura degut a la topografia del terreny. Actualment hi passa el tren de la línia Barcelona-Igualada. | 08165-79 | Nucli de Rigat; Barri de Ca l'Isidret | Les obres del pont de Rigat van sortir a subhasta l'any 1880, i les obres es van acabar i inaugurar el 1883. Les obres les va executar el mateix constructor que el pont de la Boixera. Amb l'arribada del ferrocarril a la comarca de l'Anoia l'any 1893, aquest pont passà a formar part de les infraestructures del trajecte Igualada-Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou danyat per una voladura de dinamita, però ràpidament refet a l'any següent. Se'l coneix també amb el nom del Pont de Ferro. | 41.5648300,1.6604600 | 388309 | 4602328 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Bo | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 82201 | Pont de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-boixera | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000c): 'Els primers ponts del segle XIX: el de la Boixera i el de Rigat (II)', Butlletí Municipal, 3, p. 14. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=34&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5923 | XIX | Ha estat molts anys abandonat i actualment està en fase de recuperació i rehabilitació. | El pont de la Boixera, localitzat just al costat del molí homònim, és una gran obra d'enginyeria que té una llargada de 100 m i una amplada de 8, i que s'ubica a l'aiguabarreig del riu Anoia amb la riera de Castellolí, tot travessant el primer curs d'aigua. Està dissenyat a base de quatre grans ulls d'arc de mig punt. La part central de l'estructura, és a base de maçoneria amb filades de pedres regulars, mentre que els quatre arcs centrals de mig punt són adovellats amb blocs de pedra i tenen voltes de maó. Aquests arcs arrenquen de pilars coronals per línies d'imposta. S'observen contraforts atalussats i estreps laterals de paredat comú. A l'ampit de l'únic arc auxiliar de la construcció, hi ha emplaçada una placa amb l'any 1882 (el pont s'havia començat a construir el 1881 i les obres van finalitzar el 1883/84). | 08165-80 | Indret de la Boixera | Les obres del pont de la Boixera van sortir a subhasta l'any 1880, i es van acabar i inaugurar el 1883 (1884, segons altres fonts). El primer projecte del pont el va fer l'enginyer Miquel Muruve, però finalment la construcció la va dur a terme Pere Pujol Thomàs, seguint un projecte anterior de l'enginyer Alejandro Rubio Ferrer, que proposava eliminar tots els arcs auxiliars dels estreps. Durant la seva construcció, els diaris de l'època parlaven del projecte com ‘majestuoso será dicho puente, por sus dimensiones y su ejecución'. Durant la Guerra Civil Espanyola, el pont es va salvar per minuts de la seva destrucció per voladura, que sí es va produir a altres ponts propers com el de Rigat. Fins l'any uns pocs anys, el pont de la Boixera havia estat part de l'antic traçat de la C-244 que donava accés a la Pobla tot venint d'Igualada i Vilanova del Camí: l'any 1993, amb la remodelació del traçat de la carretera al seu pas per la pobla, el pont de la Boixera va perdre la seva funció de viaducte i va ser substituït per un de nou a uns 100 m de distància. Actualment (2019) hi ha un projecte vigent de rehabilitació i adequació, d'imminent execució, que consisteix en ‘la consolidació estructural, la neteja i reparació dels trencaments i desperfectes als paraments i elements exteriors, i l'adequació per al pas de vianants i ciclistes. Paral·lelament, vist el seu valor patrimonial amb protecció, es contempla la restitució de la morfologia original alterada i la posada en valor dels elements originals'; així mateix, forma part del projecte de la Via Blava, un camí que recorrerà el riu Anoia des de Jorba fins a Martorell (Butlletí Municipal, 90, p. 7). | 41.5627900,1.6713000 | 389209 | 4602088 | 1883 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82201-foto-08165-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Miquel Muruve i Pere Pujol Thomàs | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya surt denominat dom a 'Pont de Claramunt'.S'està tramitant la seva protecció com a BCIL | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 82204 | Pont de la Ninota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-ninota | -RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Els primers ponts del segle XIX: el de Vinçó i el de la Ninota (I)', Butlletí Municipal, 2, p. 14. | XIX | Sobre la riera de Carme al davant del pas per la serra de la Ninota s'alça aquest pont caracteritzat per la gran alçada dels seus arcs, atès que creua la vall de la mencionada riera. Actualment hi passa trànsit rodat i és lloc de pas per anar al Xaró des de la Pobla de Claramunt o bé des de Carme. | 08165-83 | C-244, km 0 | El de la Ninota va ser el segon pont de la comarca de l'Anoia destinat al trànsit rodat i fou inaugurat l'any 1882 per tal de facilitar la comunicació d'aquest sector de la comarca cap a Vilafranca del Penedès i cap a Barcelona. L'any 1939, en el context de la Guerra Civil Espanyola, fou dinamitat durant la retirada de l'exèrcit republicà. Fou reconstruït l'any 1940 sota l'aspecte que conserva actualment. | 41.5484600,1.6699600 | 389073 | 4600498 | 1882 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A la planimetria de l'ICGC apareix denominat 'Pont de Carme'. | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82169 | Can Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cristofor | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 77-78. | XIX | Al costat de les vies del tren i no molt lluny de l'estació dels Ferrocarrils Catalans de la localitat, s'alça monolítica la masia de can Cristòfor, consistent en un gran quadrat amb tendència rectangular de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües. Els murs de càrrega de la casa són fets a base d'encofrat de tàpia arrebossada amb morter blanc i les cantoneres són fetes amb blocs de pedra de turo ben escairats. La façana principal s'orienta sud/sud-est i la portalada principal, descentrada, es presenta adovellada. Té dos balcons al primer pis, mentre que al segon s'hi obren senzilles finestres. A la part superior central de la façana principal hi té un rellotge de sol. Una tanca d'obra tanca el pati davanter de la casa, on hi ha alguna construcció auxiliar menor. Al voltant d'aquesta casa de pagès s'hi ha anat formant un nou barri residencial durant els últims anys, tot i que és cert que encara és possible observar alguna construcció aïllada d'una centúria aproximada d'antiguitat al voltant d'aquesta antiga masia. | 08165-48 | Carrer dels Mollons, n. 8 | Els antecedents d'aquesta casa remunten al segle XVIII i en un emplaçament diferent a l'actual: can Cristòfor es trobava llavors al número 8 del carrer Nou, i des de 1758 estigué habitada per Cristòfor Riba i Puig (1725-1804) i pel seu fill Marià Riba i Martorell (1762-1851); aquest últim la va comprar junt amb la liquidació del lluïsme senyorial a l'apoderat del duc de Medinacelli i de Cardona. Però ateses les constants inundacions que patia el barri, l'any 1835 Josep Riba i Gavarró (1789-1840) va decidir construir una nova masia al costat de la plana del barri dels Vivencs, al lloc conegut llavors amb el nom de ‘Pla del puig d'Ordi'; es tracta de la masia descrita en aquesta fitxa. El 1891, l'hereu de la casa Jaume Riba i Marí (1862-1928) va vendre unes terres del mas per tal de que passessin les vies de tren i es pogués edificar l'estació de la Pobla de Claramunt corresponent a la primera línia de tren de l'Anoia (1893). Aquesta zona, des de llavors coneguda com barri de l'Estació, ha estat una de les últimes en urbanitzar-se a la Pobla de Claramunt, i ho ha fet al voltant de la masia de can Cristòfor. | 41.5541600,1.6790100 | 389837 | 4601120 | 1855 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82169-foto-08165-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82249 | Mapa Parcel·lari de la Pobla de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-parcellari-de-la-pobla-de-claramunt | -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 22-44. | XIX | Aquest mapa parcel·lari, avui emmarcat i ubicat al vestíbul de la Sala de Plens de l'Ajuntament (tot i que tècnicament pertany al fons de l'Arxiu Municipal), és una representació topogràfica acurada sobre paper de les parcel·les existents a la Pobla de Claramunt a mitjan segle XIX. El seu títol complert és 'Población i límites del término jurisdiccional de La Pobla de Claramunt' i està signat a 16 de maig de 1854 per Fèlix Sallent. En ell hi apareixen dibuixades 581 parcel·les així com seccions cadastrals amb identificació nominal, usos del sòl, xarxa viària, hidrografia, nucli de població principal i nuclis dispersos; tot plegat amb la seva corresponent toponímia. Es tracta per tant del document històric més important i complert per entendre la configuració socio-econòmica i topogràfica de la Pobla de Claramunt durant la primera meitat del segle XIX. | 08165-128 | Avinguda Catalunya, 16 | La implantació́ de la contribució́ territorial l'any 1845 va donar lloc, durant la segona meitat del segle XIX, a la producció́ d'una ingent documentació́ fiscal de caràcter força divers. Així doncs, amb interessos eminentment fiscals, entre els anys 1849 i 1883 es van aixecar un total de 149 mapes parcel·laris corresponents a 103 municipis de la província de Barcelona i tants altres a la resta del territori, amb un detall, cura descriptiva i exactitud com mai s'havien vist fins llavors. L'autor del plànol específic de la Pobla de Claramunt fou Fèlix Sallent, agrimensor, mestre d'obres i director de camins veïnals. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1854 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Fèlix Sallent | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 82178 | Església Parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-2 | -RIBA GABARRÓ, Josep (1992): Bicentenari de l'església de Santa Maria de la Pobla de Claramunt (1793-1993), Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004b): 'Les Capitanes i les Majorales del Roser', Butlletí Municipal, octubre-novembre 2004, p. 14. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5904 | XVIII | Es tracta d'una gran edificació religiosa d'estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l'absis orientat a l'est i la portalada a l'oest. A l'angle oest de l'edifici hi ha un campanar de 33 m d'alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A continuació de l'antic capçal o absis de l'església hi ha l'absis, de construcció més recent (1825), pensat també per guanyar espai per a les sagristies. La part posterior de l'edifici dona a la concorreguda carretera C-244, mentre que la façana principal està ja orientada cap a l'interior del nucli antic. La façana principal és la única part de l'edificació que està arrebossada i presenta una decoració consistent en una imitació de carreus isòdoms, mentre que els laterals no estan revestits, i això permet observar l'obra general, feta a base de pedra irregular i sense tallar (no presència de maons), i amb una banqueta de fonamentació correguda, feta també a base d'una pedra més clara que la de la resta de l'edifici. Es detecten blocs de pedra de turo local ben tallats formant les cantoneres. A l'interior de l'edifici, la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i la gòtica del Sant Crist Vell presideixen l'altar major. El vitrall situat darrera de la imatge de la Mare de Déu de la Llet i una de les baranes -concretament, la que s'ubica a l'altar del Sant Crist- són obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol (1879-1949), col·laborador en diverses obres d'Antoni Gaudí. | 08165-57 | Carrer Major | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793 Davant les males condicions que presentava el petit edifici de la Santíssima Trinitat i la seva poca capacitat davant d'una població que creixia dia rere dia, el 1778 el rector i els feligresos van exposar al bisbe la necessitat de la construcció d'un nou edifici, i l'any 1780 el bisbe de Barcelona Gabino de Valladares va autoritzar el rector Pau Solà i Gras a la col·locació de la primera pedra per a la construcció d'una nova església parroquial, tot i que aquesta autorització no es va poder fer efectiva fins el 1789, després de molts entrebancs, i les obres es van estendre fins el 1794, tot i que la benedicció ja s'havia produït el 28 de setembre de 1793. Aquesta parròquia i el seu edifici han pertanyut històricament al bisbat de Barcelona, fins que l'any 1957 va passar a formar part del bisbat de Vic. | 41.5546700,1.6751700 | 389518 | 4601181 | 1793 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82178-foto-08165-57-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82193 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-4 | -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993) La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, p. 422. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=38&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5900 -BOUZA VILA, Jerónimo et alii (2010): 'Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei', Recerques. Revista d'Etnologia de Catalunya, 36, p. 162-165. | XVIII | Es tracta d'una estructura recentment rehabilitada, ubicada al pendent d'un carrer del nucli històric, consistent en un safareig cobert per una teulada a una aigua suportada per pilars de maó i recolzada sobre la façana d'una casa. La bassa principal és un gran receptacle rectangular fet a base de blocs de pedra i mesura 4 x 1'75 m. Un dels blocs de pedra centrals de l'estructura porta inscrita la data de la seva construcció: 1784. El safareig és alimentat per les aigües del torrent de Can Pujol. Antigament, l'aigua que sobreeixia era conduïda a una bassa per regar els horts del mossèn; però a l'actualitat, l'aigua torna de nou al torrent de Can Pujol. Just al costat, on actualment hi ha una placeta pública, hi havia hagut l'antic escorxador, avui desaparegut. Així, l'entorn del safareig s'ha convertit en un petit punt d'esbarjo, on seure una estona o prendre la fresca. Per tant, tot i perdre la seva funció original de rentador de roba, el lloc segueix acomplint una funció com a espai públic. | 08165-72 | Carrer Raval, s/n | Abans de l'arribada generalitzada d'aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social. A Catalunya, l'època àlgida dels safareigs públics s'estén de 1850 a 1960. Als qüestionaris de Francisco de Zamora de l'any 1790 ja es fa constar que a la vila hi havia ‘un lavadero que sirve para todos los individuos de la villa', encara que no se n'indica l'emplaçament. Atesa la data de 1784 gravada al mateix safareig, amb tota probabilitat els qüestionaris s'estan referint a aquesta infraestructura.. | 41.5536800,1.6748600 | 389490 | 4601072 | 1784 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82193-foto-08165-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82154 | Molí de Cal Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-tort | <p>- ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 87.</p> <p>-GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> <p><a><span><span>- RIBA I GABARRÓ, Josep (2013). 'Oratoris en molins paperers', <em>Butlletí Municipal de la Pobla de Claramunt</em>, nº 69, novembre 2012- gener 2013, p. 18</span></span></a><span><span>.</span></span></p> <p>-RIBA I GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 30.</p> <p>-SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona.</p> <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>Al marge esquerra del riu Anoia, es documenta per primer cop aquest molí paperer l'any 1705, ja en funcionament, tot i que l'estructura que ha arribat fins a l'actualitat es considera una construcció de 1772. Ara bé una dovella es conserva inscrita la data 1687, fet que demostra que 'edifici del molí té uns orígens més antics que els pròpiament documentals. També es conserva la inscripció 'Me fecit Joseph Tort 1722'. L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos i coberta a dues aigües, i encara que no és possible observar la tècnica constructiva degut a l'arrebossat de les façanes, conserva la seva essència arquitectònica de molí del segle XVIII, amb les seves obertures originals i el mirador que en fan identificable la seva antiguitat tot i romandre en plena activitat industrial actualment. En inici cal Tort tenia un molí paperer, un de fariner i dos de draps. El 1720 es documenta un establiment d'aigües per fer molins paperers, fariners o fargues a favor de Josep Tort, tot i que el 1731 el molí consta com a propietat de Francesc Coca. Al cadastre de 1773 el propietari és Josep Torra i Tort. Aquest molí havia tingut un oratori públic sota l'advocació de sant Miquel, segons es desprèn d'un decret del bisbe Pablo de Sichar de l'any 1794 que el menciona, oratori que en tot cas durant el primer terç del segle XX ja restava sense culte i que avui resta perdut -al lloc hi ha avui un magatzem-. Durant el segle XIX, sobretot cap al final, el molí es va especialitzar en la fabricació de paper de fumar, encara que el 1820 també hi havia una farga a nom d'Antoni Torra i Llorens i de 1856 a 1863 s'hi documenta filatura i teixits de cotó . El 1887 els germans Miquel i costes feren importants obres al molí i hi fundaren una societat (Miquel i Costas i Miquel) que encara avui funciona com a fàbrica de paper encara que amb noms socials diferents, per la qual cosa l'edifici s'ha anat adaptant als nous temps i s'hi ha anat afegint edificacions més modernes als voltants.</p> | 08165-33 | Carretera de Carme, Km 1 | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5412100,1.6617400 | 388375 | 4599704 | 1772 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82154-foto-08165-33-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-05-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Element també conegut com 'Molí Miquel i Costas'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. IMATGE 1: Foto del molí l'any 2002 (Esteve-Ribas, 2008: 87). | 98|119 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 82151 | Molí de Ca l'Almiralló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ca-lalmirallo | <p>-RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62 -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 89. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018a): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de ca l'Almiralló, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5914</p> | XVIII | Li manca manteniment. | <p>És tracta d'una gran edificació quadrangular amb teulada a dues aigües, caracteritzada per ser feta en la seva major part (menys alguns murs de les façanes de la planta baixa) a base d'encofrat de tàpia, i amb les cantoneres fetes de blocs de travertí local. Té planta baixa, tres pisos i pis sota teulada i la portalada principal adovellada i orientada al sud, amb una creu inscrita en baix relleu. Es pot accedir directament al primer pis a partir d'una porta practicada a la façana oest, a la que s'hi accedeix mitjançant una escala exterior d'obra que permetia diferenciar els accessos a la zona de producció i la zona d'habitatge. Les piles que hi havia a la planta baixa es troben actualment al Museu Molí Paperer de Capellades; el canal d'entrada de l'aigua i la bassa ja no són visibles degut a l'adequació dels entorns com a horts. A la part superior de la façana oest encara s'hi pot veure un cartell de la postguerra amb la inscripció en lletres majúscules VISITANTE: NO DEJES DE ADMIRAR/ LAS BELLEZAS NATURALES DE LA/ POBLA DE CLARAMUNT. Es documenta la seva construcció l'any 1756 per part de Francesc Almirall, de renom 'Almiralló' el qual era propietari d'un altre molí paperer al terme de la Torre de Claramunt. El 1773 apareix en el cadastre encara sota el mateix propietari Ara bé, sempre hi ha hagut la creença popular que mai va arribar a estar en funcionament com a molí paperer degut a un error en el càlcul del salt de l'aigua, tot i que altres fonts afirmen que va arribar a treballar durant dos o tres decennis, i de fet es documenta en funcionament l'any 1770 (hauria produït entre 1770 i 1798). La seva font d'energia fou sempre l'aigua de la riera de Carme.</p> | 08165-30 | Avinguda Pompeu Fabra | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5490200,1.6730800 | 389334 | 4600556 | 1756 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82151-foto-08165-30-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2025-04-29 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix amb el nom de Ca l'Almiralló. També conegut com 'Molí de cal Marió'. L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 82152 | Molí de la Boixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-boixera | <p>-TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 60. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -CORTÉS ELÍA, M. del Agua (2018b): Informe per tramitar la declaració com a BCIL: Molí de la Boixera, la Pobla de Claramunt, Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de la Pobla de Claramunt. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=33&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5915</p> | XVIII | No se li fa cap tipus de manteniment i té part de la teulada ensorrada. | <p>Aquest molí es troba ubicat aigües amunt de la Pobla de Claramunt, al marge esquerre del riu Anoia i ja força separat del nucli urbà de la Pobla. Quan estava en ús, rebia aigua per un rec amb resclosa que es trobava prop del molí de Rigat, ja al terme municipal de Vilanova del Camí. El cos principal és un gran edifici de planta quadrangular amb un eix lleugerament més llarg que l'altre i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. Té planta baixa i dos pisos. Predomina la construcció en tàpia als pisos superiors, i la resta és feta amb files de maçoneria de pedres de diferents mides, amb cantoneres de turo molt ben escairades. Té un porxo afegit a l'accés de la façana principal i algunes estructures auxiliars a mede de coberts. Actualment, el lloc està molt embrossat i no és possible distingir-hi la bassa. El molí de la Boixera fou construït a inicis del segle XVIII i es documenta per primer cop el 5 de febrer de 1753, quan, Segimon Borrull, paraire d'Igualada, l'arrendà a Llorenç Guarro. El 1779 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, explotaven el molí d'en Borrull, nom que rebia llavors el molí de la Boixera. També fou arrendat als Romaní fins a inicis del segle XIX, quan la propietat va passar a la família Figueras. Fins a finals del segle XIX va fabricar paper d'estrassa i paper blanc, i va cessar la seva activitat paperera a inicis del segle XX. De 1926 a 1950 va ser molí fariner, i per últim hi va funcionar una serradora de fusta fins 1976. Avui resta abandonat.</p> | 08165-31 | Carretera C-244 d' Igualada a La Pobla de Claramunt, pk. 3.300 | <p>Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes.</p> | 41.5628200,1.6707800 | 389166 | 4602092 | 1753 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82152-foto-08165-31-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-01-15 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 82241 | Goigs de la Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-llet | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 177-182. | XVIII-XX | Col·lecció de dinou fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté diferents edicions d'un mateix text titulat: 'Goigs de Nostra Senyora de la Llet, ques cantan en la la Pobla de Claramunt, bisbat de Barcelona', d'autoria anònima. En les sèries antigues (segles XVIII i XIX), el títol apareix escrit de maneres ortogràfiques diverses, mentre que en les sèries més recents la llengua ja està normalitzada. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; o l'edició de 1982 que està impresa a tinta blava. L'edició de 1985 ja té la cartolina i no el paper com a suport. Als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció d'alguns dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge, exceptuant el més recent (1985) que consta de 1.000 exemplars. La immensa majoria de les edicions dels fulls presenten una estructura compositiva molt similar amb petites variacions estètiques: dins d'una orla, que pot ser de motius vegetals i florals o bé de sanefes senzilles, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera. A continuació, s'ha gravat la representació de la mare de Déu, a voltes entronitzada amb vestit ampli i corona, altres vegades amb vestit més senzill i asseguda en una senzilla cadira, flanquejada per cortinatges o bé per una arcada; en un parell d'edicions del segle XX la imatges és directament una fotografia. La Mare de Déu apareix emmarcada dins d'un requadre flanquejat bé per dos craters amb vegetació, bé per dos acrònims de l'Ave Maria, bé per dos àngels tocant instruments de corda o bé trompetes, be per efigies, bé per motius florals esquematitzats. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents bé en línies verticals discontinues, bé en senzilles sanefes. La lletra dels goigs es presenta igual en tots els fulls, salvant les variacions ortogràfiques pre-normatives abans assenyalades també per al títol. Després de les columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs la frase ‘Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix/ Ut digni efficiamur promotionibus Christi, i finalment un 'oremus' que ocupa dues o tres línies d'un extrem a l'altre del full. La indicació del taller o estamper en cadascun dels fulls s'ha fet ja fora de l'orla. L'edició més antiga correspon a un tiratge de 1742-1780 de l'Estampa del barceloní Jaume Ossét, del carrer Llibreteria, on la Mare de Déu encara no està alletant l'Infant. Per altra banda, l'edició més recent (any 1985) se separa clarament de l'esquema compositiu de les anteriors, ja que no només té dues columnes en comptes de tres, sinó que conté una partitura musical. Amb un total de 19 edicions diferents, els dedicats a la Mare de Déu de la Llet constitueixen la sèrie de goigs més extensa de la Pobla de Claramunt. | 08165-120 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs de la Mare de Déu de la Llet fan referència a la veneració de que era objecte la Verge Maria a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1742-80 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82241-foto-08165-120-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82174 | El Corral de la Farga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-de-la-farga | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 31, 43. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5918 | XVIII-XX | Sense ús des de fa molts anys, el que n'accelera el deteriorament.. | El Corral de la Farga és un edifici d'origen rural fet amb pedra sense tallar de diferents mides, i amb les cantoneres i els marcs de les obertures fetes a base de grans blocs de travertí local ben escairats. El cos principal és un rectangle allargat amb planta baixa i primer pis, amb coberta a dues aigües, al qual se li ha afegit un altre cos allargat de planta baixa i altres annexos menors. A la planta baixa, suportant les estructures superiors, apareixen alineades quatre arcades de mig punt adovellades, a l'espai on hi havia hagut la cuina i el menjador del restaurant que hi havia obert en aquest lloc fins fa uns pocs anys. La finca està encerclada per un mur d'obra. | 08165-53 | Avinguda del Corral de la Farga s/n | Segons notícia oral de l'historiador local Josep Riba Gabarró, el nom d'aquesta casa d'origen rural, avui integrada en una urbanització residencial, li ve del propietari d'una farga ubicada al costat de Cal Tort, ja dins el terme municipal de la Torre de Claramunt, el qual va fer construir aquesta casa del Xaró coneguda com Corral de la Farga; per tant la toponímia no s'hauria de prendre literalment en aquest cas, atès que no hi hauria cap farga en aquest lloc. Segons bibliografia publicada del mateix historiador, aquest edifici s'esmenta ja en un protocol notarial de l'any 1731. I també segons Riba, s'esmenta una farga d'aram ensorrada situada al Pla de la Torre -per tant a la zona on s'ubica aquest element patrimonial- al cadastre de 1773. Durant els últims anys, abans de tancar la seva activitat de restauració, va ser un punt important de referència per a la celebració d'esdeveniments socials de la població de la comarca. Actualment, i des de finals de 2011, és de propietat municipal de la mà d'una una cessió en compliment del projecte de reparcel·lació de la zona, i està projectat poder habilitar la casa com a equipament pels veïns del barri del Xaró. | 41.5460300,1.6738100 | 389390 | 4600224 | 1731 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82174-foto-08165-53-3.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82149 | Molí de Dalt de Cal Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-coca | -RIBA GABARRÓ, Josep (1960): Toponímia de la Pobla de Claramunt i del seu terme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada, p. 62. -TORRAS i RIBÉ, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. -RIBA GABARRÓ, Josep (2004c): 'L'aigua i el paper foren riqueses de Cal Coca, de la Pobla de Claramunt (segles XIV-XIX)', Miscellanea Aqualatensia, 11, p. 65-98. -ESTEVE FARRIOL, Josep; RIBAS CARDÚS, Martí (2008): Els molins paperers a Catalunya. Els casals del segle XVIII, Temes, 2, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 90. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; SALES CARBONELL, Jordina (2011): 'Molí Major', Mapa del Patrimoni Cultural de Carme, Diputació de Barcelona, Barcelona. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=15&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5941 | XV-XVIII | Es tracta d'un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638, format per una edificació de planta en ‘L' amb l'angle lleugerament obtús, ubicat en un terreny amb desnivell, el que fa que disposi d'una planta d'alçada en alguns sectors i de dues en altres, a part de la planta baixa i el soterrani. Tot i que l'obra principal actualment visible correspondria a inicis del segle XVIII, resulta obvi que s'aprofiten estructures anteriors, que en tot cas necessitarien d'un estudi de paraments acurat per dirimir-ne les fases cronològiques. L'edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d'altres tipus de pedra a la base d'alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d'accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d'aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d'una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d'època gòtica I totalment integrat dins l'obra del molí paperer del segle XVIII i avui utilitzat com a magatzem. L'organització de l'espai interior d'aquest antic molí paperer respon a la funció industrial que desenvolupava, i s'hi distingeixen tres parts: el soterrani i la planta baixa; la primera planta i, finalment, el piso o pisos superiors (coneguts com a 'mirador'). A la primera planta es realitzava la pràctica totalitat del procés productiu. Les operacions de manipulació del drap i del paper es feien a la planta baixa, mentre que totes les relacionades amb l'aigua es realitzaven al soterrani, que en el cas d'aquest molí es conserva íntegrament i en un excel·lent estat, i on es poden veure les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. La primera planta (i/o altres) tindria originalment ús com a residència, on hi vivien, segons el cas, els propietaris o arrendataris del molí, sovint juntament amb la mà d'obra especialitzada i les seves famílies. El 'mirador' és el que millor identifica aquest edifici com un molí paperer: La multitud de finestres sense tancament, distribuïdes en una seqüència regular als quatre vents, ofereix un aspecte inconfusible; l'interior del 'mirador' no tenia divisions per a facilitar la circulació de l'aire, ja que la seva funció era l'assecament del paper penjat als estenedors (avui dia, l'assecat del paper es realitza amb maquinària industrial). La seva font d'energia fou l'aigua, presa del rec del Coca, que aprofitava l'aigua de la riera de Carme. L'any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1790, en resposta a la pregunta plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora sobre el nombre de fàbriques que hi ha a les poblacions, la Pobla declarava declara que 'En este término no hay otras fábricas que nueve de papel blanco, y en elles no se trabajan otras especies que papel de todas las calidades, y de este se lleva mucho en Indias y a la corte de Madrid y en otras ciudades y villas de España', i s'afegeix que 'el papel que se fabrica en estas fábricas tenemos entendido y ohido que es el major del que se fabrica en otras muchas partes'. D'aquest paràgraf es dedueix que, un dels molins paperers que genèricament es declara als qüestionaris de Zamora seria el molí de Dalt de cal Coca. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d'explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí. Actualment i des de fa uns decennis (1963), aquest molí ha estat habilitat com a residència particular, sense que això hagi significat la pèrdua de la seva essència arquitectònica; a més, es conserven alguns dels principals elements mobles i productius de l'antic molí. | 08165-28 | Carrer del Sol, n. 2 amb plaça de l'Àngel | Descrit fins ara únicament com a edifici, una definició més àmplia del molí paperer ha d'incloure necessàriament la seva dedicació parcial a activitats agràries i/o altres manufactures. De fet el molí comprenia una sèrie d'instal·lacions auxiliars de la fabricació del paper (la fusteria) o de tipus agrari (galliners, corrals, quadres, cort, cup, cellers, etc.) i una porció més o menys petita de terres de conreu. En la majoria de casos eren horts, vinyes, camps d'oliveres, de cereals o d'arbres fruiters. Fins i tot en els contractes d'arrendament apareixia l'obligació de cultivar les terres. Cal tenir molt present que el treball agrari dels paperers constituïa una part important dels ingressos familiars en un context definit per la pluriactivitat. Addicionalment es podien realitzar al molí activitats relacionades amb l'agricultura com la mòlta de gra o l'elaboració de vi o aiguardent. Aquesta varietat d'usos del molí, complementada amb la seva funció residencial, possibilitava afrontar la incertesa dels mercats, salvar l'estacionalitat del cicle productiu i diversificar els riscos. Amb freqüència el molí era resultat de la reconversió d'altres instal·lacions. A l'Anoia els principals exemples provenen dels batans de llana i dels molins fariners, però també es documenta la reutilització d'altres edificis. Tots s'adequaven als usos paperers amb una ampliació, la construcció del mirador i l'habilitació dels espais interiors. De vegades, en al mateix edifici on es fabricava el paper també es podien continuar les activitats originals (molí de farina, batà de llana, farga, etc.). Ja entrat el segle XIX es troben alguns exemples de convivència amb la filatura de cotó. Es poden distingir tres fases en el procés manual de fabricació de paper: la preparació de la matèria primera, la fabricació dels fulls i el procés d'acabat. La matèria primera era el drap vells (de lli, de cànem i/o de cotó). La primera etapa del procés productiu, de caràcter preparatori, consistia en l'elaboració de la pasta, prèvia selecció del drap. L'objectiu final del procés de preparació era aconseguir una pasta neta d'impureses i de consistència homogènia. En una segona fase l'obtenció de fulls s'iniciava a partir de la transferència de la pasta des de les maces refinadores a la tina. Aquest recipient, que podia ser de pedra o de fusta, era el centre productiu del molí. A la tina la pasta es barrejava amb aigua fins a aconseguir la densitat justa per a cada tipus de paper. Tot seguit es formava el full amb la ‘forma' o ‘caixó' que feia les funcions de motllo. Els fuls es posaven, llavors, un sobre l'altre separats per baietes de llana, acció que es coneixia coma a 'posta'. La posta es premsava i es portava al mirador, on mà d'obra femenina la posava a assecar en uns estenedors plens de cordes de cànem. Un cop secs, els fulls s'encolaven, operació que feia útil el paper per a l'escriptura o la impressió, es tornaven a premsar i es tornaven a portar al mirador, on els fulls es separen i es posaven a assecar. Finalment, el procés d'acabat pretenia millorar la qualitat i l'aspecte exterior del paper i consistia en el setinat del paper, en l'eliminació de les irregularitats de les vores dels fulls, el recompte i l'empaquetat. A partir del segle XIX, amb la industrialització, els processos es començaren a mecanitzar i la producció superà amb escreix el consum propi de Catalunya, per la qual cosa adquiriren molta importància les exportacions a la resta de l'estat espanyol i a les colònies americanes. | 41.5508400,1.6762900 | 389605 | 4600754 | 1728 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82149-foto-08165-28-3.jpg | Física | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya aquest molí porta l'identificador 'Casa a la Plaça de l'Àngel - Carrer del Sol', denominació gens descriptiva de l'especificitat tipològica d'aquest element arquitectònic; de fet en el cos de text de la fitxa en cap moment es fa menció a la seva naturalesa d'antic molí paperer. També apareix denominat com a 'Molí d'en Coca' a la bibliografia.L'elaboració del paper de draps o de fil té l'origen a la Xina. Dins la fabricació pre-industrial del paper, l'edifici que concentrava gairebé tot el procés productiu era el molí paperer, del qual hom pot distingir dos models. El primer era l'eòlic, molt representatiu de la comarca nord-holandesa de Zaanland; el segon es definia per l'ús de l'energia hidràulica i estava present arreu d'Europa. L'aplicació del molí hidràulic a la fabricació del paper està documentada per primer cop a partir de la segona meitat del segle XIII a la població italiana de Fabriano, tot i que foren els musulmans els que van introduir la tècnica a Europa, fet que explica que els molins paperers arribin a Catalunya des de terres valencianes a partir de l'Edat Mitjana. Aquest últim fou el model característic a Catalunya i, en concret, a la comarca de l'Anoia. Els molins anoiencs, com la majoria dels catalans, posseïen certs trets en comú amb la masia, ja que sovint es presentaven com edificis aïllats, amb una planta rectangular o quadrada. Constructivament el molí es basa en l'estructura de la crugia, com a model componible, el qual es conforma a través de murs de càrrega i voltes i embigats que descansen sobre els murs, substituint-se aquests, en la planta sotacoberta, per pilars i bigues de fusta. Sobre aquesta estructura bàsica es van realitzar edificacions més complexes fruit de l'ampliació d'algun dels apartats productius del molí. En aquests casos els edificis s'estructuraven al voltant d'un pati central, com seria el parcialment el cas del molí de Dalt de Cal Coca. | 93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 82167 | Can Martorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martorell-2 | -AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CLARAMUNT (2013): Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable, La Pobla de Claramunt, fitxa M08. | XVIII | Al costat del torrent del Forn d'en Monner, uns 400 metres al nord-est del nucli urbà de la Pobla de Claramunt i separada d'aquest per la carretera C-15, s'emplaça la masia de Can Martorell, als peus del camí que porta a els Masets de Castellolí. Tot i ser antiga, ha estat força reformada en els últims anys i presenta un estil mediterrani-mallorquí. Està formada per un cos quadrangular amb coberta a dues aigües i sengles cossos rectangulars annexos a les façanes nord-est i sud-oest, de tal manera que el conjunt acaba de conformar una edificació de planta quadrangular més gran que el cos original. Te planta baixa i primer pis, i embigats de fusta. La porta principal és d'arc lleugerament rebaixat i té una balconada a sobre. L'arrebossat de les parets no en deixa observar la seva tècnica constructiva. | 08165-46 | Camí dels Masets, PK 0'4 | Es disposen de molt poques notícies històriques publicades sobre aquest mas, que va ser construït l'any 1715 i va ser objecte d'una gran reforma i ampliació el 1830. Actualment i des de l'any 1995 funciona com a casa de colònies. | 41.5576000,1.6851200 | 390353 | 4601494 | 1715 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82167-foto-08165-46-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 82240 | Goigs del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-0 | -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 225-226. -BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 111-113. | XVII-XVIII | Col·lecció de tres fulls de goigs conservada a la Biblioteca Central d'Igualada, que conté edicions d'un mateix text original titulat: 'Goigs de la milagrosa imatge del Sant Christo de la Pobla de Claramunt', d'autoria anònima i imprès entre els anys 1692 i 1749 a la impremta barcelonina de Jaume Surià, al carrer de la Palla. Es tracta d'exemplars impresos sobre paper a tinta negre i per una sola cara, menys el tiratge de l'any 1965 que té exemplars de tinta negra, verda i vermella; als reversos no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió a excepció dels exemplars del segle XX, on hi apareixen uns breus 'retalls d'història' signats per Josep Riba Gabarró. Cap dels fulls conté cap tipus de numeració ni de referència relativa al tiratge. Es presenta una estructura compositiva dins una orla feta a base de motius vegetals i florals simplificats. En primer lloc apareix el títol dels goigs a la capçalera, bruscament dividit per la representació del Sant Crist, que apareix dins d'un requadre flanquejat per dos craters amb ornaments vegetals. Al fons del requadre presidit pel Crucificat s'hi ha representat una capella amb campanar i imatges al·lusives als miracles de Crist com ara la resurrecció de Llàtzer. A continuació, apareix la lletra dels goigs distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents en línies verticals interrompudes; la lletra es presenta segons la ortografia pre-normativa que ja s'anunciava al títol. Després de les tres columnes que contenen els goigs pròpiament dits, s'ha inclòs una sèrie mes de dues columnes al·lusives a la Pasqua amb sengles ‘oremus' finals: la de la dreta conté el títol ‘Extra tempus Paschae' i la de l'esquerra el títol 'Tempus Paschae'. La indicació del taller o estamper s'ha imprès és encara dins l'espai de l'orla. Els goigs del Sant Crist més antics conservats a la Biblioteca Central d'Igualada es van imprimir en Entre finals del segle XVII i mitjan segle XVIII. Els altres dos fulls ja corresponen a edicions facsímils del segle XX. | 08165-119 | Plaça de Cal Font, s/n (08700 Igualada) | Aquests goigs del Sant Crist fan referència a la veneració de que era objecte la seva imatge a l'església parroquial ubicada al castell de Claramunt primer, i al nucli de la Pobla de Claramunt després. Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants. El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI -XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui. Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc. Una completa col·lecció de goigs de la Pobla de Claramunt és custodiada actualment en una secció de la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la iniciativa i direcció de M. Teresa Miret i Solé. | 41.5550400,1.6754300 | 389540 | 4601222 | 1692-749 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82240-foto-08165-119-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/