Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98563 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pontons | ss. XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal Pontons està situat a l’edifici de l’Ajuntament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1648, amb un capbreu, fins a 2021.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació està classificada en les següents seccions: acció i òrgans de govern, organització i gestió administrativa, personal, patrimoni, recursos econòmics i financers, urbanisme, obres i mobilitat, sostenibilitat i medi ambient, ordenació i promoció de l’activitat econòmica, població i eleccions, serveis culturals, de l’esport i el lleure, serveis per a l’educació, serveis per al benestar i la salut i finalment seguretat i protecció ciutadana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També acull el fons públic no municipal del Jutjat de Pau de Pontons.</span></span></span></span></span></p> | 08168-14 | Ajuntament de Pontons. Plaça de la Vila, 1 | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Pontons està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per l’administració municipal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Pontons forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157200,1.5168600 | 376051 | 4585969 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98563-14-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98563-14-20.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98958 | Fons fotogràfic de Pontons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pontons-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès disposa d’un fons fotogràfic format per 49 imatges de Pontons de principis del segle XX amb imatges del nucli de Pontons, de famílies de Pontons, de l’església de Santa Magdalena, de fonts, de festes com l’aplec de Sant Joan o de les caramellaires i del Centre Excursionista de Vilafranca.</span></span></span></span></span></p> | 08168-66 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98958-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98958-66-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98959 | Fons documental de Pontons de l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pontons-de-larxiu-corona-darago | ss. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 30 documents que fan referència al municipi de Pontons dividit en 6 seccions: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1629 i 9 documents del segle XVIII ); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Real Audiencia (7 documents entre els anys 1854 i 1956); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Real Cancilleria (1 document de l’any 1067 i 3 documents entre els anys 1252 i 1276); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Un document de les Institucions Contemporànies de l’any 1940, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Un document de la Generalitat de l’any 1640.</span></span></span></span></span></span></p> | 08168-67 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4157200,1.5168400 | 376049 | 4585969 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98959-carta-1640.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98960 | Fons documental de Pontons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pontons-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | ss. XV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conserva documentació relacionada amb el municipi Pontons. Entre el fons en destaquen diversos capítols matrimonials, testaments, un sumari pel judici per robatori a la família Sapera i documentació de normes subsidiàries. </span></span></span></span></span></p> | 08168-68 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99596 | Fons fotogràfic de Pontons de l’Arxiu Municipal de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pontons-de-larxiu-municipal-de-barcelona | s. XX | 08168-209 | Carrer Avinyó, 7, 1a planta - Barcelona, 08002. | <p><span><span><span><span><span>L’arxiu municipal de Barcelona va néixer amb el govern de la ciutat l’any 1249 amb l’objectiu de preservar els privilegis que els comtes atorgaven a la ciutat. Des de llavors, l’arxiu acull tota la documentació relacionada amb la història de Barcelona i amb també de municipis de la resta de la província. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons està dividit en el fons històric, ubicat a la Casa de l’Ardiaca i el fons administratiu ubicat en un edifici del carrer Bisbe Caçador, 4.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99596-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99596-209-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’arxiu municipal de Barcelona disposa d’un fons fotogràfic format per 9 imatges de Pontons que daten de 1907 i de la dècada de 1960. Es tracta d’imatges de masies i d’excursions d’espeleòlegs de l’Avenc d’Ancosa. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98982 | Festa Major d’estiu de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-pontons | s. XX | <p>La festa major d’estiu se celebra el cap de setmana de Santa Magdalena (el 20 de juliol) amb diferents activitats i actes per a tots els públics.</p> <p>S’inicia el divendres i al vespre amb el pregó seguit d’un espectacle proporcionat pels Diables de Pontons i de ball. El diumenge al migdia hi ha la missa solemne en honor a Santa Margarida, i la nit sopar popular i havaneres. La festa conclou el dilluns a la tarda amb un espectacle infantil.</p> | 08168-80 | Nucli de Pontons. | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98982-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98982-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 98983 | Fira de la Poma de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-poma-de-pontons | s. XXI | <p>El penúltim cap de setmana d’octubre se celebra la Fira de la poma de Pontons, per tal de promocionar la poma que es cultiva a les muntanyes del municipi. Aquesta varietat, per les condicions climàtiques i d’altitud, adquireix un sabor i una aroma distintius.</p> <p>La fira se celebra durant tot el dia i ofereix una àmplia oferta gastronòmica i d’activitats per a tots els públics.</p> | 08168-81 | Nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament Pontons era un municipi famós pel cultiu de la poma <em>Roqueta</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 2023 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98983-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98983-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98983-81-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 99487 | Festa major d’hivern de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-pontons | s. XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major d’hivern es celebra el cap de setmana més proper a Sant Sebastià (20 de gener). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’inicia el dissabte a la tarda-vespre amb un sopar popular i ball al centre social. El diumenge al migdia es fa la missa solemne en honor a Sant Sebastià.</span></span></span></span></span></p> | 08168-166 | Nucli de Pontons. | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99487-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-02-12 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | En el cas que el correfoc no s'hagi pogut dur a terme durant la festa major d’estiu, es realitza durant la festa major d’hivern de l’any següent. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99488 | Aplec de Sant Joan de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-joan-de-la-muntanya | <p><span><span><span>CASELLES I CASANOVA, J (1999). Pontons. Imatges d’abans d’ahir 1895-1975. Pontons. </span></span></span></p> | s. XX | S'ha perdut el ball. | <p><span><span><span><span><span>L’Aplec de Sant Joan de la Muntanya es celebra el 24 de juny, dia de Sant Joan Baptista davant l’ermita de Sant Joan de la Muntanya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte central és la missa d’ofici cantada i un aperitiu a l’esplanada de davant l’ermita. </span></span></span></span></span></p> | 08168-167 | Ermita de Sant Joan de la Muntanya. | <p><span><span><span><span><span>Antigament també s’hi feia ball.</span></span></span></span></span></p> | 41.4080800,1.5249500 | 376713 | 4585109 | 08168 | Pontons | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99488-167-aplec-1941.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 99490 | Goig en honor a Santa Maria Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-santa-maria-magdalena | s. XX | <p><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Santa Maria Magdalena, patrona de la parròquia de Pontons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lletra s’inicia: “De Pontons, terra gemada,</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>oh donzella penitent, </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>sou patrona i advocada, </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>invocada en tot moment. </span></span></span></span></span></p> <p>Protectora celestial</p> <p>en dissorts de tota mena:</p> <p><em>Deslliureu-nos de tot mal,</em></p> <p><em>oh Maria Magdalena!</em><span><span><span><span><span>”</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 08168-168 | Església Santa Maria Magdalena. | <p><span><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.4175900,1.5190100 | 376234 | 4586174 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2025-02-12 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 99491 | Goig en honor a Santa Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-santa-anna | s. XX | <p><span><span><span><span><span>El goig és en honor a Santa Anna, patrona de la capella de Santa Anna pertanyent a la masia de Sant Joan de la Muntanya. La lletra s’inicia: “Puix sou el nostre suport:Sant Joan de la Muntanya amb afecte vers s’afanya, pregant-vos amb viu transport.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text ha estat arranjat per R. Vives i Sabaté amb música original de Mn. Josep Maiudeu.</span></span></span></span></span></p> | 08168-169 | Capella de Santa Anna. Sud-est de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.4074800,1.5264400 | 376836 | 4585040 | 1957 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99491-1691-goig.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-05-12 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Ricard Vives i Sabaté (arranjaments); Mn. Josep Maiudeu (música) | El goig localitzat és l’exemplar 139 de 400 estampat per Ricard Vives Sabaté a Vilanova i la Geltrú. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99492 | La creu del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-del-moli | <p><span><span><span><span><span>- AAVV (2023). Llegendes de l’Alt Penedès i la Llacuna. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons la llegenda, entre els anys 1880 i 1900 la família de Joan Segura i Francesca Puig vivien del molí de Pontons tot i ser pagesos i pastors de la Rimbalda. Un dia que el Joan i el seu germà Anton estaven al molí, van aparèixer antics soldats que havien estat a les guerres carlistes però que en aquells moments es dedicaven al pillatge. Van entrar al molí arrencant les teules per saltar però van caure sobre el trespol fent soroll i despertant el Joan i el seu germà. El Joan va agafar l’escopeta i els soldats van llençar-li un fardell de palla encesa i el van disparar ferint-lo. Desprès, van baixar del trespol i el van acabar de matar a cops de destral. L’Anton va poder fugir tot i que va rebre un tret a la mà pels soldats que es estaven vigilant la zona des del cacau.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08168-170 | Pontons. | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-02-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Molí de Pontons correspon al molí de Dalt. | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 99501 | La poma Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-poma-roqueta | s. XIX-XX | El seu cultiu s'està perdent. | <p><span><span><span><span><span>La poma Roqueta de Pontons és una varietat autòctona catalogada amb el número d’accés M098 al Banc de germoplasma de perera i pomera de la Universitat de Lleida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta varietat té un pes i dimensions petites amb una tonalitat de fons groc-verdós amb clapes vermelloses. Es tracta d’una variant de la poma reineta de poca presència però molt apreciada a nivell culinari per la seva dolçor i aromatització.</span></span></span></span></span></p> | 08168-177 | Pontons. | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2025-02-12 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 98542 | Jaciment de Ravell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ravell | <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | ss. X-XIV | Destruït. | <p><span><span><span><span><span>Jaciment situat actualment en un àrea de conreu on s'hi va identificar i excavar una zona de necròpolis formada per tres tombes de cista de lloses sense aixovar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Només una de les tombes contenia una inhumació.</span></span></span></span></span></p> | 08168-1 | Plana de cal Gimeno. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat i excavat l’any 1927 per Pere Giró.</span></span></span></span></span></p> | 41.3894300,1.5254500 | 376719 | 4583038 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98542-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98542-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98542-1-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | El nom oficial és Revell però és manté el nom del jaciment arqueològic de Ravell, atès que consta inscrit d'aquesta manera a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98543 | Jaciment de can Peralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-peralta | <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | ss. VII-I aC | Es desconeix, ja que no s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica. | <p><span><span><span><span><span>A l’entorn de la masia de can Peralta, Xavier Virella va localitzar fragments ceràmics d’època ibèrica, alt medieval i moderna principalment a la vessant sud-est del turó, en uns camps de conreu de vinya.</span></span></span></span></span></p> | 08168-2 | Turó de Peralta. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>Jaciment citat per Xavier Virella i Torres.</span></span></span></span></span></p> | 41.3957200,1.5295000 | 377070 | 4583731 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98543-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98543-2-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98545 | Torre de Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-rei | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981): <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- CABESTANY, JF. (2001): 'Tres masos medievals (Pontons)', a <em>Lamard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988): 'Les cases fortes de la Marca Penedesenca', separata de la <em>XI Miscel·lània Penedesenc</em>a 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. </a></span></span></span></p> | ss. XII-XIII | Sense coberta i amb parts enderrocades. | <p><span><span><span><span><span>La Torre del Rei és una construcció de planta quadrada i sense coberta. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a llevant, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra d’arc apuntat de reduïdes dimensions. A la resta de façanes i a tots els nivells s’hi obren diverses espitlleres i algunes finestres a nivell de planta primera i segona per l’entrada de llum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior està compartimentat en dues sales de planta rectangular de diferents dimensions mitjançant una paret mitgera de pedra on s’hi obren tres portes, una per planta, per comunicar ambdós espais. Els portals de la primera i segona planta són d’arc de mig punt adovellat a diferencia del portal de la planta baixa, el qual està refet amb totxana. El primer pis de la sala sud en destaca un gran arc de diafragma de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra regular rejuntada amb morter amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08168-3 | Bosquet de cal Rei. Nord-oest de Pontons. | 41.4216700,1.5006400 | 374707 | 4586653 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-5.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 45 | 1.1 | 1779 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98546 | Can Peralta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peralta-0 | <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- Copia autèntica del Capbreu de Pontons de l’any 1661. Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- VIRELLA, J. (1988): 'Les cases fortes de la Marca Penedesenca', separata de la <em>XI Miscel·lània Penedesenca</em>, 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. </span></span></span></p> | ss. XIII-XVIII | Enderrocada. | <p><span><span><span><span><span>Can Peralta és una construcció d’origen medieval modificada i reformada en època moderna i contemporània actualment enderrocada. Es tracta d’una construcció inicial de planta rectangular amb la façana principal orientada a tramuntana i amb diversos cossos annexes a llevant i migjorn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa i pis. En destaca el portal d’accés adovellat d’arc de mig punt i algunes espitllera localitzada al parament de llevant. A l’interior s’hi conserven alguns elements significatius com el forn de pa, l’escala que comunica amb la segona planta i restes d’una xemeneia ja d’època moderna. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb morter. </span></span></span></span></span></p> | 08168-4 | Turó de Peralta. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>Segons dades de Joan Virella Peralta, ja es documenta a finals del segle XIII. En un capbreu de l’any 1661 apareix cita la masia de Peralta amb Josep Rafecas, pagès del mas de Peralta de la parròquia de Santa Margarida de Pontons. Segons el document, el mas compta amb l’habitatge i corrals dividits, i una pallissa. Afronta a l’est amb propietats de Pere Rossell, del mas de la Riera, a l’oest i al sud amb propietats de Salvador Soler i pel nord amb Pere Vives del Forn Teuler.</span></span></span></span></span></p> | 41.3959600,1.5285500 | 376991 | 4583759 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98546-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98546-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98546-4-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98546-4-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98546-4-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98546-4-6.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98548 | Barraca de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sapera | <p><span><span><span><a><span><span>- RIPOLL, R. (2003). 'Les construccions de paret seca a l'Anoia', a <em>Els paisatges de la Vinya</em>. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una capa de terra i amb lliris plantats. Al costat esquerra de la porta d’accés hi ha un petit banc adossat. </span></span></span></span></p> | 08168-5 | Boscos de Sapera. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simples amb un sol portal d’accés, que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3955900,1.5198400 | 376262 | 4583730 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98548-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98548-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98548-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Restaurada pel Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98549 | Barraca del bosquet del Ravell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosquet-del-ravell | <p><span><span><span><a><span><span>- RIPOLL, R. (2003). 'Les construccions de paret seca a l'Anoia', a <em>Els paisatges de la Vinya. </em>Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | Enderrocada. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb el portal d’accés a la banda de migjorn. La coberta està completament enderrocada i part dels murs també. </span></span></span></span></p> | 08168-6 | Bosquet del Revell. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3951800,1.5251700 | 376707 | 4583677 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98549-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98549-6-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98551 | Barraca prop del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-revell | <p><span><span><span><a><span><span>- RIPOLL, R. (2003). 'Les construccions de paret seca a l'Anoia', a <em>Els paisatges de la Vinya</em>. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>- ENRICH, MF.; MIRET, MT.; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | La part posterior i part de la coberta estan enderrocades. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt de pedres col·locades a mode de sardinell, orientat a llevant. La coberta és en forma de falsa cúpula, tot i que manc la part superior de les pedres de la coberta. </span></span></span></span></p> | 08168-7 | Boscos del Revell. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3927200,1.5240600 | 376609 | 4583405 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98551-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98551-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98551-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98552 | Barraca del mas Petronilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-petronilla | <p><span><span><span><a><span><span>- RIPOLL, R. (2003). 'Les construccions de paret seca a l'Anoia', a <em>Els paisatges de la Vinya</em>. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>- ENRICH, MF.; MIRET, MT.; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular adossada a un marge de pedra seca i construïda també amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una capa de sorra i diversos lliris. </span></span></span></span></p> | 08168-8 | Mas Petronilla. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3924600,1.5294200 | 377057 | 4583369 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98552-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98552-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98552-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98555 | Cal Petronilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petronilla | ss. XIX-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span><span>Cal Petronilla és el nom de turisme rural que unifica la casa de cal Petronillo i cal Taió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dues cases adossades que segueixen una mateixa composició arquitectònica de planta baixa i pis amb un patí tancat per una baluard. Només es conserva de cal Petronillo la porta de tancament del baluard, d’arc rebaixat de maons plans. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. A ambdues façanes principals s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt de maons col·locats a sardinell, amb diverses finestres a nivell de planta baixa i pis amb llinda de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana posterior dels dos habitatges s’hi obre una porta d’arc pla amb llinda de fusta i diverses finestres de la mateixa tipologia, que donen accés a una terrassa enrajolada. </span></span></span></span></span></p> | 08168-9 | Bosc dels Pirineus. Sud de Pontons. | <p>Segons el cadastre és una construcció de 1850.</p> | 41.3927200,1.5269800 | 376853 | 4583401 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Cal Petronillo és la casa situada més a ponent on hi viu la propietat i cal Taió és concebuda com a casa rural. Els interiors estan reformats i les obertures de les finestres ampliades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98556 | La Casanova de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-sapera | ss. XIX-XX | L'exterior està reformat i l'interior malmès. | <p><span><span><span><span><span>La Casanova de Sapera correspon a una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Consta de planta baixa i dos pisos. El frontis presenta una composició molt simètrica amb tres obertures per planta d’arc rebaixat i remarcat amb maons col·locats en pla a excepció de la finestra central del segon pis que és amb biga de fusta. El portal d’accés és d’arc rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana de llevant s’hi adossa un pati tancat de planta quadrangular amb una canal de recollida d’aigües de maons damunt la paret nord. L’interior està tot cobert de vegetació. A la façana de tramuntana s’hi adossa un segon cos de planta quadrangular amb la coberta una vessant malmesa amb la porta d’accés a ponent. </span></span></span></span></span></p> | 08168-10 | Coll de la creu de Sapera. Sud de Pontons. | 376548 | 45863831 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98556-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Propietat del mas Sapera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98557 | Cal Baldiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baldiri-3 | ss. XIX-XX | Algunes parets estan malmeses per falta d'ús. | <p><span><span><span><span><span>Cal Baldiri és una construcció adossada a cal Taió (cal Petronilla) de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn, amb un cos annexa a la façana de llevant de planta rectangular amb la coberta a una vessant. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Davant hi ha un pati tancat per una porta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La construcció és una habitatge de planta baixa i pis amb un portal d’accés d’arc de mig punt de maons que fou reduït amb la col·locació d’una llinda de fusta amb la part superior tapada amb pedra i morter de calç. Al costat esquerre s’hi obra una porta d’arc pla a la qual s’hi accedeix per una rampa de pedra atès que es troba a diferent nivell que l’accés principal, atès que donaria lloc a una altre estança. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres d’arc pla. A la façana posterior s’hi obren tres finestres a nivell de planta baixa i una de reduïdes dimensions a nivell del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra rejuntada amb morter. </span></span></span></span></span></p> | 08168-11 | Bosc dels Pirineus. Sud de Pontons. | <p>Segons el cadastre, data de l'any 1850.</p> | 41.3927900,1.5271800 | 376870 | 4583409 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98557-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98557-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98557-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98559 | Font i safareig de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-sapera | ss. XIX-XX | Actualment, cobert de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>La font de Sapera està situada en una esplanada boscosa al costat de can Pla. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d'una paret d'obra adossada a un talús amb una pica de pedra a la part inferior i un broc metàl·lic. A la part superior de la paret hi consta una placa de pedra esculpida amb la inscripció: 'FONT DE SAPERA. Restaurada en 1980 per la colla tots amics'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant la font hi ha un safareig de planta rectangular de 3 x 2 m i de 0,60 m d'alçada visible amb les parets interiors revestides amb ciment llis. La part superior de les parets del safareig està construïda amb maons col·locats en pla i en pendent.</span></span></span></span></span></p> | 08168-12 | Sapera. Sud de Pontons. | 41.3918900,1.5185900 | 376150 | 4583321 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98559-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98559-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98559-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98561 | Pou del Revell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-revell | s. XX | La part posterior està escardada amb la coberta original malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Pou situat davant la casa del mas Revell, en una zona boscosa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Correspon a una construcció de planta circular excavada al sediment geològic, amb la part superior construïda amb pedra amb una coberta amb biga de fusta i uralita amb la boca d’accés a la banda de ponent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant el pou hi ha una petita bassa circular, d’aproximadament 2 m. de diàmetre, de pedra.</span></span></span></span></span></p> | 08168-13 | Bosc del Revell. Sud de Pontons. | 41.3911200,1.5248400 | 376671 | 4583226 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98561-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98561-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98561-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98567 | Font d’en Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-caselles | <p><span><span><span>- DOMÈNECH, J.; ESPUÑES, G.; MASACHS, F. (2014): <em>L’Alt Penedès per camins i dreceres.</em> 16 excursions a peu. Edicions i propostes Culturals Andana, SL. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span>Font situada en un racó del carrer de l’Església dins el nucli urbà de Pontons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font està formada per un gran bloc de pedra coronat amb un brot de raïm esculpit i sota el brot una placa de pedra amb la inscripció: 'FONT D’EN CASELLAS. ANY 1996'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua mena per una aixeta de llautó amb una pica de pedra esculpida interiorment amb diferents espais. Tota l’estructura s’adossa a la paret de tramuntana de la casa núm. 2 del carrer de l’Església.</span></span></span></span></span></p> | 08168-15 | Carrer de l’església, s/n. | <p><span><span><span><span><span>Font construïda l'any 1996 per Joan Caselles juntament amb Pere Mercadé, Josep Vives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi va col·laborar Ramón Planes, Antonio Triviño, Marbres Estruc, Josep Tena, Vicebs Tutusaus i Gabriel Tutusaus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font va ser inaugurada el maig de 1996 per l'alcalde Francesc Segura i Serra. El mateix dia també va ser beneïda pel capellà Magi Basull Caselles.</span></span></span></span></span></p> | 41.4158000,1.5165400 | 376024 | 4585978 | 1996 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98567-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98567-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98567-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Caselles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98568 | Vinya de la Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-font-del-molinot | <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. VII – I aC | Es desconeix. No s'’ha dut a terme cap intervenció arqueològica. | <p><span><span><span><span><span>Camp de vinya situat al peu del camí que va del molí de Dalt a la font del Molinot, on s’hi pot observar en superfície i de manera escassa, fragments de ceràmica ibèrica i d’àmfora.</span></span></span></span></span></p> | 08168-16 | Camp del Maset. Nord de Pontons | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat pel Sr. Cuadras, col·laborador del Museu de Vilafranca, i prospectat l’any 1966 per Pere Giró i Romeu. </span></span></span></span></span></p> | 41.4204500,1.5140800 | 375828 | 4586498 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98568-16-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98569 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot-0 | s. XX | Reformada l’any 1996. | <p><span><span><span><span><span>Font situada a peu de camí a l’angle d’unió entre dos murs de contenció de pedra d’on surt un broc metàl·lic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, arran de terra, hi ha una petita pica de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior hi ha una placa de pedra amb la inscripció: FONT DEL MOLINOT RESTUARADA L’ANY 1996. Davant la font hi ha una taula amb dos bancs de pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08168-17 | Horts de Pontons. Nord de Pontons. | 41.4206600,1.5111500 | 375583 | 4586526 | 1996 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98569-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98569-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98569-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Un col·laborador que va formar part del procés de reforma de l’any 1996 assenyala que l’estructura de la font va ser reculada uns metres enrere de la línia del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98573 | Fossa del cementiri de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-del-cementiri-de-pontons | s. XX | Es desconeix. | <p><span><span><span><span><span>A l’interior del cementiri de Pontons hi consta una possible fossa amb cinc soldats del bàndol republicà que van lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. A l’interior del cementiri la fossa no es troba marcada.</span></span></span></span></span></p> | 08168-18 | Cementiri de Pontons. Nord de Pontons | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a la base de dades del Memorial Democràtic, un cop finalitzada la Guerra Civil es van identificar cinc cossos de soldats republicans a l’entorn del municipi.</span></span></span></span></span></p> | 41.4178200,1.5186400 | 376204 | 4586200 | 1939 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98573-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98573-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98881 | Cal Xamanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xamanet | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CABESTANY, JF. (2001). “Tres masos medievals (Pontons)”. <em>Lambard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. p 111-123.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca” <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca</em> 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. p 271- 301.</a></span></span></span></p> | s. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Xamanet és un mas d'origen medieval que ha estat objecte de diverses reformes en època moderna i contemporània. L'origen del mas és una torre de defensa de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Aquesta construcció ha estat modificada per construccions annexes posteriors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, es tracta d’un mas format per dos volums independents amb diversos cossos annexes. El volum principal, consta de la torre de defensa i tres cossos annexes de planta baixa i amb la coberta a una vessant. El cos adossat a la façana de ponent dona accés a l’interior de l'habitatge mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Davant d’aquest, hi ha un segon volum format per diferents cossos annexes, destinat per activitats agrícoles, d’una sola planta. Aquest espai s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons plans situat a la façana de tramuntana. </span></span></span></span></span></p> | 08168-19 | Camp d’Ases. Oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Xamanet, igual que la resta de masos fortificats com cal Rei i cal Guixó, estigué sota les possessions del monestir de Santes Creus.</span></span></span></span></span></p> | 41.4214000,1.4984500 | 374523 | 4586626 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-5.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN| | National Monument Record| | Monument|BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1779|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98882 | Cal Guixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guixo | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CABESTANY, JF. (2001). “Tres masos medievals (Pontons)”. <em>Lambard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. pp. 111-123.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca”, <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca</em> 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. pp. 271- 301.</a></span></span></span></p> | s. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Guixó és un mas fortificat d’origen medieval ampliat posteriorment amb la construcció de diferents cossos annexes. El cos primigeni és una edificació, tipus torre, de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior encara són visibles algunes de les espitlleres. Adossat a la façana de migjorn s’hi va edificar un cos allargat amb la coberta a una vessant de planta baixa i pis que donava accés a l’interior de l’edifici original mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. En la mateixa façana s’hi obren diverses finestres d’arc pla. Posteriorment, aquest edifici es va veure alterat amb la construcció de diversos volums annexes, tant a la façana principal com a la façana de llevant, aquest destinats principalment a tasques d’activitat agrícola. Un d’aquests espais conserva el cargol d’una antiga premsa de gàbia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. La façana principal conserva part de l’arrebossat de la paret. També cal destacar les cantonades del volum original, realitzades amb carreus de pedra ben treballada i col·locats a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la façana principal hi ha un pou d’aigua de planta circular construït amb pedra amb la coberta en volta de canó. La boca d’accés, en forma d’arc de mig punt, es troba situada a la banda ponent i actualment tapada amb una reixa. </span></span></span></span></span></p> | 08168-20 | Camp gran de cal Guixó. Oest del nucli de Pontons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Guixó, igual que la resta de masos fortificats com cal Rei i cal Xamanet, estigué sota les possessions del monestir de Santes Creus.</span></span></span></span></span></p> | 41.4200900,1.4962800 | 374339 | 4586484 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-6.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El pou apareix a l’inventari de la Wikipedra amb el número 2067. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98883 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-2 | <p><span><span><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- AAVV. (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- CARBONELL, V. (1996).”Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona)”. <em>XXV Miscel·lània Penedesenca 1996</em>. Jornades d’Estudis Penedesencs Calafell – 31 de maig – 1 i 2 de juny de 1996. Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d’Anoia. pp. 115-138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- CASELLES I CASANOVA, J. (1999). <em>Pontons. Imatges d’abans d’ahir 1895-1975</em>. Pontons. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- PALAU, S. (1988). “Inventari de molins fariners al riu Foix”. </span></span><em>XII Miscel·lània Penedesenca 1988.</em> Jornades d’Estudis Penedesencs. Història Moderna, Història Contemporània, Arquitectura i art, Natura. Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d’Anoia. pp. 255-286.</span></span></span></p> | ss. XVI- XVII | Molt enrunat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí d’origen medieval, tot i que la fisonomia actual és d’època moderna, ubicat a la confluència de la riera del Molinot i de la riera dels Carbons. És un edifici de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de soterrani (zona del cacau), planta baixa pis i golfes. A la façana principal s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i un segon portal adovellat d’arc rebaixat a una cota inferior. A nivell del primer pis hi ha dues grans finestres tapiades i a la zona de golfes, o d’assecat, un seguit de finestres de reduïdes dimensions d’arc de mig punt també localitzades a la façana de tramuntana i migjorn. A la façana de ponent tan sols s’obren dues finestres a nivell de golfes, dues a nivell de planta pis (una d’elles tapiada) i alguna espitllera a nivell de planta baixa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els murs estan construïts amb pedra irregular rejuntada amb argamassa, amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la zona posterior del molí hi hauria la bassa, la qual no es distingeix per la vegetació, i el rec, actualment visible en un tram de camí que porta cap a la font del Molinot que agafava l’aigua de la riera de Sant Benet. </span></span></span></span></span></p> | 08168-21 | Nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí documentat en la repoblació del lloc de Pontons l’any 1149.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el capbreu de 1661 apareix documentat el molí draper sota el confessant Hieroni Lleo. Segons el document es tracta d’un “<em>moli – o draper ab una casa y ab tots los ornaments y paraments a dit moli pertenets y necessaris ab son rech cacau y resclosa per a treurela de dit riu y per a tornarli constituït y posat en lo toerme de dit lloch de Pontons y en lo torrent y sobre lo pont de Rubinat</em>”. A més, en el document també hi consta el termenejat del molí i que era propietat del convent de Santes Creus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts orals el rec tenia una bifurcació, no localitzada, que li permetia agafar també l’aigua del torrent de la font de la Gatelleta.</span></span></span></span></span></p> | 41.4167600,1.5162000 | 375998 | 4586085 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98883-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98883-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98883-21-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98883-21-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98883-21-5.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | No s’ha pogut accedir a l’interior, però segons l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, el soterrani té la coberta amb volta de canó apuntat i conserva la mola i el rodet. Altres noms: Molí de la Senyora o del poble.Imatge en blanc i negre extreta del llibre de 'Pontons. Imatges d’abans d’ahir l’any 1956', encara estava tot dempeus. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98884 | Barraca del camí de cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | ss. XIX-XX | Té un petit enderroc a la part posterior. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-22 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4375700,1.5389900 | 377941 | 4588363 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98884-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98884-22-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98885 | Barraca de cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006):<em> Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca formant part d’un marge també de pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-23 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4038700,1.5399200 | 377956 | 4584621 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98885-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98885-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98885-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98886 | Barraca passat cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-passat-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-24 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4044800,1.5390900 | 377888 | 4584689 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98886-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98886-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98887 | Barraca de les roques del pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-roques-del-pany | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | Enderrocament de la coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La paret de ponent s’adossa a un antic marge de terra que li fa de paret. S’hi accedeix per un portal d'arc de mig punt i orientat al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat estar enderrocada, la coberta seria en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-25 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4057800,1.5393300 | 377910 | 4584833 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98887-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98887-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98887-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98888 | Barraca del camí vell de cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-vell-de-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | La part posterior de la coberta està enderrocada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un antic marge de pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud. Malgrat estar enderrocada, la coberta seria en forma de falsa cúpula. A l’interior, i tocant al nivell de terra, té una petita fornícula. </span></span></span></span></p> | 08168-26 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4063500,1.5385700 | 377848 | 4584898 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98888-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98888-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98888-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98889 | Barraca de marge de cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-de-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | Enderrocada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’accés es trobava orientat al sud, tot i que no ha arribat dempeus. La coberta, malgrat estar enderrocada, era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08168-27 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4060500,1.5388100 | 377867 | 4584864 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98889-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98889-27-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98890 | Barraca adossada al camí vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-adossada-al-cami-vell | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. La paret de tramuntana es la pròpia roca natural del marge. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt, orientat a l’est, amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08168-28 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4060000,1.5400900 | 377974 | 4584857 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98890-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98890-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98890-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98891 | Barraca de Pere Guixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pere-guixo | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | Part posterior enderrocada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb una llinda per sota i orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08168-29 | Peça del Batista. Nord - oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4238800,1.4956000 | 374290 | 4586906 | 08168 | Pontons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98891-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98891-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98892 | Barraca del molí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-moli-de-baix | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | Enderrocada. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’accés es troba orientat al sud-oest malgrat no es pot saber el tipus de portal. La coberta, tot i estar enderrocada, era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08168-30 | Peça del Batista. Nord - oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4127200,1.5296000 | 377110 | 4585618 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98892-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98892-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98892-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98893 | Barraca prop del Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-perello | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | sS. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un caramull. </span></span></span></span></p> | 08168-31 | Camp de la plana de Cal Perelló. Nord-oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4238800,1.4956000 | 374290 | 4586906 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98893-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98893-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98894 | Cal Tambor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tambor-0 | ss. XIX-XX | Enderrocada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Tambor és un mas d’època contemporània situat a la zona de la Ponderosa. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspon a una construcció formada per un cos principal de planta quadrangular i dependències annexes a tramuntana i a migjorn. La coberta era a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant on s’hi conserva el portal d’accés d’arc de mig punt construït amb maons massissos a sardinell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa i pis. A les façanes s’hi conserven diverses obertures d’arc pla, i a l’interior algun arc de mig punt de maons que delimita dues estances. Les dependències annexes tenen la coberta a una vessant i també són de planta baixa i pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08168-32 | Plana de cal Tambor. Oest del nucli de Pontons. | 41.4198700,1.4846000 | 373363 | 4586476 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98894-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98894-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98894-32-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98894-32-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98926 | Jaciment font dels Igols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-font-dels-igols | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- AAVV (inèdit). Projecte d’investigació quadriennal 2018-2021: “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano-republicana”. Memòria de la campanya programada d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Font dels Igols (Pontons, Alt Penedès). Campanya 2018. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | ss. IV-III aC | A l'aire lliure i sense consolidació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A peu de camí i a pocs metres de la font dels Igols es localitza un forn, de planta circular de 2 m. de diàmetre amb un pilar central per suportar la graella amb les parets perimetrals cremades on s’hi ha conservat els forats de les toveres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es tracta d’un forn sense praefurnium, el mateix model localitzat als fons del jaciment d’Hortes de cal Pons. A la banda de migjorn és visible una acumulació de fragments ceràmics d’època ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08168-34 | Les Bardisses. Nord de Pontons. | <p>El jaciment va ser localitzat l'any 1934 per Pere Giró que a partir de llavors hi va realitzar diferents prospeccions arqueològiques.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1960 es va realitzar una intervenció arqueològica sota la direcció de Pere Giró i Romeu. No es coneix cap memòria ni informe, però segons algunes anotacions es va recollir un gran nombre de fragments de suports per la cocció de recipients ceràmics, una figura de terracota i peces de suport de cocció. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquesta àrea també s’ha relacionat amb el jaciment de Puig Castellar, pertanyent al terme municipal de la Llacuna, situat a 1,5 km al nord. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Entre els anys 2018 i 2020 es van realitzar un seguit de prospeccions a la zona i es va dur a terme una intervenció arqueològica dins el projecte “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la Protohistòria i l'època romano-republicana”, on es van localitzar dos forns ceràmics i la zona d’abocador d’època ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 41.4380900,1.5285500 | 377070 | 4588436 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98926-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98926-34-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Font de Mas Pollina. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98927 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-5 | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- AAVV. (1986). <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em>. L’alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- CASELLES I CASANOVA, J. (1998). <em>Reculls històrics de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons</em>. Pontons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- CLARAMUNT, J.; MASSANA, M; VALLS, J. (1996). <em>Campanars i campanes de l’Alt i el Baix Penedès</em>. Penedès Edicions SL. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- LLORACH, S. (1984).<em> El Penedès durant el període romànic. </em>Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | ss. XIII-XVI | <p>L’església de Santa Magdalena és una construcció d’origen alt medieval, reconstruïda al segle XIII i modificada en època moderna situada al nord del nucli de Pontons. Antigament, l’advocació de l’església era a Santa Maria, però no se sap el moment en què va canviar a Santa Magdalena.</p> <p>L’edifici consta d’una sola nau, de planta rectangular amb tres capelles laterals adossades per banda amb volta de creueria i amb la capçalera finalitzada per un absis poligonal. La coberta és a dues aigües de teula àrab. Les capelles de la banda de tramuntana estan dedicades a la Puríssima, al Sagrat Cor i al Santíssim on hi ha un sagrari. A la banda de migjorn estan dedicades a Sant Josep, Sant Sebastià (l’altar construir l’any 1611 amb permís del bisbe de Barcelona) i Sant Isidre Sebastià (l’altar construir l’any 1625 amb permís del bisbe de Barcelona). El presbiteri està presidit per un altar de pedra amb la imatge central de Santa Magdalena. A la banda de sud-est hi ha la porta d’accés de llinda de pedra que dona lloc a la sagristia. Als peus de l'església hi ha el cor amb paviment de toves i una barana de fusta. Aquesta construcció descansa damunt d’un arc rebaixat i s’hi accedeix mitjançant una escala de cargol de pedra. Des del cor s’accedeix al campanar.</p> <p>El paviment de l’església és de toves, a excepció d’una làpida de pedra situada a l’accés del presbiteri on consta enterrat el rector Pere Soler l’any 1632.</p> <p>A l'oest, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivoltes i impostes. Tot el portal està emmarcat per una motllura rectangular de pedra amb un ull de bou damunt del portal. El frontis està coronat per un campanar d’espadanya de dos arcs de mig punt amb campanes i amb un rellotge a la part central.</p> <p>La campana situada a la banda dreta és dedicada a Maria Joana Baptista. Es va construir l’any 1968 amb aportació popular essent rector Jaume Torres i Batlle. La campana de la banda esquerra està dedicada a Maria Magdalena i fou construïda l’any 1658. Al costat del campanar hi ha dues finestres d’arc de mig punt, una d’elles tapiada, que igual que el campanar havien acollit campanes. En el cas de l’obertura encara existent la campana va ser robada durant la guerra civil. El rellotge, donació de Mn. Joan Furriols, es va instal·lar el gener de 1931 i per tocar les hores i els quarts aprofitava les campanes ja existents.</p> | 08168-35 | Carrer de l’església. Nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Santa Magdalena és esmentada per primera vegada l’any 1196 quan Ramon d’Òdena deixa per testament deu sous a Santa Maria de Pontons, posteriorment Santa Magdalena. Inicialment, era una església sufragània de l’església de Sant Joan de la Muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La població es va traslladar al nou nucli fortificat als peus de l’església de Santa Magdalena, quan el centre d’interès va deixar de ser la parròquia de Sant Joan de la Muntanya. A partir d’aquest moment i després de la seva reconstrucció al segle XIII, Santa Magdalena va esdevenir l’església parroquial del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil l’església va ser saquejada i cremada fent malbé part del sostre.</span></span></span></span></span></p> | 41.4175800,1.5190400 | 376237 | 4586172 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-6.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Al costat del portal hi ha una placa de marbre en honor al rector de Pontons Joan Furriol Bas que feu donació del rellotge a l’església l’any 1931.Segons consta des d’antic, l’església fou edificada a la mateixa distància entre els dos masos més importants del terme de Pontons, el Mas Pontons i el mas Solé de Roset. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98928 | Forn de calç de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-del-ferro | <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XIX | Cobert de vegetació i una part enderrocada. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de calç situat a tocar del camí de l’obaga dels carbons. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 5 m. de diàmetre interior i una alçada visible d’aproximadament 2 m. </span></span></span></span></span></p> | 08168-36 | Plana de les roques grans. Nord de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries. El procés d’obtenció de la calç era llarg, ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.4249000,1.5167000 | 376055 | 4586988 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98928-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98928-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98929 | Cal Tiquet dels Carbons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet-dels-carbons | ss. XVIII-XX | <p>Masia d’origen modern amb modificacions posteriors formada pel cos principal i volums adossats a llevant i ponent. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obren dos portals d’arc rebaixar i tres finestres i a nivell de primer pis s’obren quatre finestres. Totes les finestres són d’arc pla amb porticons de fusta pintats de vermell. Al costat del portal situat més a l’est hi ha un contrafort de pedra. A la banda de llevant s’hi adossa un cos de planta quadrada amb una porta d’accés d’arc pla amb la coberta a un vessant amb el pendent a llevant.</p> <p>Adossat aquest cos hi ha una bassa de planta quadrangular d’obra. Al costat de ponent del volum principal hi ha un cos forma per dos volums amb la coberta a un vessant amb pendent a migjorn. El cos davanter és un cobert obert amb accés per la paret sud i per la paret est mitjançant un gran portal d’arc de mig punt.</p> | 08168-37 | Roques grans. Nord de Pontons. | 41.4315400,1.5142000 | 375859 | 4587729 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 98930 | Farreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/farreres | <p><span><span><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CASELLES I CASANOVA, J. (1999). <em>Pontons. Imatges d’abans d’ahir 1895-1975</em>. Pontons. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca” <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca</em> 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. p 271- 301.</span></span></span></p> | ss. XVII-XX | Enderrocat. | <p>Farreres és un mas d’origen medieval refet en època moderna i contemporània. Actualment enderrocada i coberta de vegetació.</p> <p>És una edificació de planta rectangular formada a partir de dos grans cossos annexos de planta baixa i pis. Segons una imatge de l’any 1932, on la masia encara estava dempeus, el cos principal, ubicat a la banda dreta, tenia la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant amb un portal d’arc pla i diverses finestres de reduïdes dimensions, també d’arc pla. Adossat a la façana de tramuntana hi ha un segon cos, amb la coberta a un vessant amb pendent a migjorn amb el portal principal d’arc de mig punt adovellat i una finestra d’arc pla a la part superior. L’interior està compartimentat en diferents habitacions.</p> <p>El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera.</p> <p>Davant el mas hi ha una construcció de planta rectangular amb la coberta a un vessant d’una sola planta utilitzada com a magatzem.</p> | 08168-38 | Muntanya de ferreres. Sud-oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Farreres apareix documentat al capbreu de 1661 quan era propietat d’Isidre Fernando. Segons el capbreu, la casa es troba situada en el lloc de ferreres amb corals, era i pallissa, juntament amb una peça de terra i camp. En aquest mateix capbreu descriu els límits: la casa limita al nord amb terres de la pubilla Soler, filla de Josep Soler de ferreres, a ponent i a tramuntana també amb la pubilla Soler i a migdia amb el camí. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En aquest mateix capbreu també apareix Ramon Guerau pagès i habitant del mas de Farreres. Segon sembla, va comprar i treballava una terra de l’heretat del mas Farreres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’estudi realitzat per Joan Virella “Les cases fortes de la marca penedesenca”, anomena l’existència a l’any 1272 de la Quadra de Farreres.</span></span></span></span></span></p> | 41.3947800,1.4879400 | 373593 | 4583686 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98930-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98930-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98930-38-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98930-38-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98930-38-5-mas-farrers-1932.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98931 | Cal Pigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pigo | ss. XIX-XX | <p>Cal Pigó correspon a una construcció de mitjans del segle XIX formada a partir de diversos cossos. La casa primigènia, situada a la part centra, és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. La façana principal, de composició simètrica, s’hi obre un portal d’arc rebaixat de maons flanquejat per dues finestres i tres finestres més a nivell del primer pis. A la façana de ponent hi havia les antigues conilleres i galliners actualment enderrocats i del qual en resta dempeus algun testimoni. Pel que fa a la façana de llevant s’hi adossa un tercer volum de dimensions més gran que el cos primigeni i a diferent alçada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal construït ja al segle XX i utilitzat com a magatzem.</p> | 08168-39 | Plana rodona. Sud-oest del nucli de Pontons. | <p><span lang='CA'><span><span>Actualment Cal Pigó és un habitatge destinat als temporers de la collita de raïm. </span></span></span></p> | 41.3982300,1.4960100 | 374275 | 4584057 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98931-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98931-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98931-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.