Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98548 | Barraca de Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sapera | <p><span><span><span><a><span><span>- RIPOLL, R. (2003). 'Les construccions de paret seca a l'Anoia', a <em>Els paisatges de la Vinya</em>. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una capa de terra i amb lliris plantats. Al costat esquerra de la porta d’accés hi ha un petit banc adossat. </span></span></span></span></p> | 08168-5 | Boscos de Sapera. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simples amb un sol portal d’accés, que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3955900,1.5198400 | 376262 | 4583730 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98548-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98548-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98548-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Restaurada pel Grup de Pedra Seca del Centre Excursionista del Penedès. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98552 | Barraca del mas Petronilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-petronilla | <p><span><span><span><a><span><span>- RIPOLL, R. (2003). 'Les construccions de paret seca a l'Anoia', a <em>Els paisatges de la Vinya</em>. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>- ENRICH, MF.; MIRET, MT.; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular adossada a un marge de pedra seca i construïda també amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una capa de sorra i diversos lliris. </span></span></span></span></p> | 08168-8 | Mas Petronilla. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3924600,1.5294200 | 377057 | 4583369 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98552-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98552-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98552-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98555 | Cal Petronilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petronilla | ss. XIX-XX | Ha estat restaurada. | <p><span><span><span><span><span>Cal Petronilla és el nom de turisme rural que unifica la casa de cal Petronillo i cal Taió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dues cases adossades que segueixen una mateixa composició arquitectònica de planta baixa i pis amb un patí tancat per una baluard. Només es conserva de cal Petronillo la porta de tancament del baluard, d’arc rebaixat de maons plans. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. A ambdues façanes principals s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt de maons col·locats a sardinell, amb diverses finestres a nivell de planta baixa i pis amb llinda de fusta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la façana posterior dels dos habitatges s’hi obre una porta d’arc pla amb llinda de fusta i diverses finestres de la mateixa tipologia, que donen accés a una terrassa enrajolada. </span></span></span></span></span></p> | 08168-9 | Bosc dels Pirineus. Sud de Pontons. | <p>Segons el cadastre és una construcció de 1850.</p> | 41.3927200,1.5269800 | 376853 | 4583401 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98555-9-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Cal Petronillo és la casa situada més a ponent on hi viu la propietat i cal Taió és concebuda com a casa rural. Els interiors estan reformats i les obertures de les finestres ampliades. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98563 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-pontons | ss. XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal Pontons està situat a l’edifici de l’Ajuntament. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>S’hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1648, amb un capbreu, fins a 2021.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La documentació està classificada en les següents seccions: acció i òrgans de govern, organització i gestió administrativa, personal, patrimoni, recursos econòmics i financers, urbanisme, obres i mobilitat, sostenibilitat i medi ambient, ordenació i promoció de l’activitat econòmica, població i eleccions, serveis culturals, de l’esport i el lleure, serveis per a l’educació, serveis per al benestar i la salut i finalment seguretat i protecció ciutadana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També acull el fons públic no municipal del Jutjat de Pau de Pontons.</span></span></span></span></span></p> | 08168-14 | Ajuntament de Pontons. Plaça de la Vila, 1 | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Pontons està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per l’administració municipal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Pontons forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157200,1.5168600 | 376051 | 4585969 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98563-14-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98563-14-20.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98567 | Font d’en Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-caselles | <p><span><span><span>- DOMÈNECH, J.; ESPUÑES, G.; MASACHS, F. (2014): <em>L’Alt Penedès per camins i dreceres.</em> 16 excursions a peu. Edicions i propostes Culturals Andana, SL. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span><span>Font situada en un racó del carrer de l’Església dins el nucli urbà de Pontons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font està formada per un gran bloc de pedra coronat amb un brot de raïm esculpit i sota el brot una placa de pedra amb la inscripció: 'FONT D’EN CASELLAS. ANY 1996'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’aigua mena per una aixeta de llautó amb una pica de pedra esculpida interiorment amb diferents espais. Tota l’estructura s’adossa a la paret de tramuntana de la casa núm. 2 del carrer de l’Església.</span></span></span></span></span></p> | 08168-15 | Carrer de l’església, s/n. | <p><span><span><span><span><span>Font construïda l'any 1996 per Joan Caselles juntament amb Pere Mercadé, Josep Vives. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També hi va col·laborar Ramón Planes, Antonio Triviño, Marbres Estruc, Josep Tena, Vicebs Tutusaus i Gabriel Tutusaus.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font va ser inaugurada el maig de 1996 per l'alcalde Francesc Segura i Serra. El mateix dia també va ser beneïda pel capellà Magi Basull Caselles.</span></span></span></span></span></p> | 41.4158000,1.5165400 | 376024 | 4585978 | 1996 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98567-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98567-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98567-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Caselles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98569 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot-0 | s. XX | Reformada l’any 1996. | <p><span><span><span><span><span>Font situada a peu de camí a l’angle d’unió entre dos murs de contenció de pedra d’on surt un broc metàl·lic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior, arran de terra, hi ha una petita pica de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part superior hi ha una placa de pedra amb la inscripció: FONT DEL MOLINOT RESTUARADA L’ANY 1996. Davant la font hi ha una taula amb dos bancs de pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08168-17 | Horts de Pontons. Nord de Pontons. | 41.4206600,1.5111500 | 375583 | 4586526 | 1996 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98569-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98569-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98569-17-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Un col·laborador que va formar part del procés de reforma de l’any 1996 assenyala que l’estructura de la font va ser reculada uns metres enrere de la línia del camí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98881 | Cal Xamanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xamanet | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CABESTANY, JF. (2001). “Tres masos medievals (Pontons)”. <em>Lambard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. p 111-123.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca” <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca</em> 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. p 271- 301.</a></span></span></span></p> | s. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Xamanet és un mas d'origen medieval que ha estat objecte de diverses reformes en època moderna i contemporània. L'origen del mas és una torre de defensa de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Aquesta construcció ha estat modificada per construccions annexes posteriors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, es tracta d’un mas format per dos volums independents amb diversos cossos annexes. El volum principal, consta de la torre de defensa i tres cossos annexes de planta baixa i amb la coberta a una vessant. El cos adossat a la façana de ponent dona accés a l’interior de l'habitatge mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Davant d’aquest, hi ha un segon volum format per diferents cossos annexes, destinat per activitats agrícoles, d’una sola planta. Aquest espai s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons plans situat a la façana de tramuntana. </span></span></span></span></span></p> | 08168-19 | Camp d’Ases. Oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Xamanet, igual que la resta de masos fortificats com cal Rei i cal Guixó, estigué sota les possessions del monestir de Santes Creus.</span></span></span></span></span></p> | 41.4214000,1.4984500 | 374523 | 4586626 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-5.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN| | National Monument Record| | Monument|BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1779|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98882 | Cal Guixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guixo | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CABESTANY, JF. (2001). “Tres masos medievals (Pontons)”. <em>Lambard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. pp. 111-123.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca”, <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca</em> 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. pp. 271- 301.</a></span></span></span></p> | s. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Guixó és un mas fortificat d’origen medieval ampliat posteriorment amb la construcció de diferents cossos annexes. El cos primigeni és una edificació, tipus torre, de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana posterior encara són visibles algunes de les espitlleres. Adossat a la façana de migjorn s’hi va edificar un cos allargat amb la coberta a una vessant de planta baixa i pis que donava accés a l’interior de l’edifici original mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. En la mateixa façana s’hi obren diverses finestres d’arc pla. Posteriorment, aquest edifici es va veure alterat amb la construcció de diversos volums annexes, tant a la façana principal com a la façana de llevant, aquest destinats principalment a tasques d’activitat agrícola. Un d’aquests espais conserva el cargol d’una antiga premsa de gàbia. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. La façana principal conserva part de l’arrebossat de la paret. També cal destacar les cantonades del volum original, realitzades amb carreus de pedra ben treballada i col·locats a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la façana principal hi ha un pou d’aigua de planta circular construït amb pedra amb la coberta en volta de canó. La boca d’accés, en forma d’arc de mig punt, es troba situada a la banda ponent i actualment tapada amb una reixa. </span></span></span></span></span></p> | 08168-20 | Camp gran de cal Guixó. Oest del nucli de Pontons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Guixó, igual que la resta de masos fortificats com cal Rei i cal Xamanet, estigué sota les possessions del monestir de Santes Creus.</span></span></span></span></span></p> | 41.4200900,1.4962800 | 374339 | 4586484 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98882-20-6.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El pou apareix a l’inventari de la Wikipedra amb el número 2067. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98885 | Barraca de cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006):<em> Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca formant part d’un marge també de pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-23 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4038700,1.5399200 | 377956 | 4584621 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98885-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98885-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98885-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98886 | Barraca passat cal Joan del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-passat-cal-joan-del-pany | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-24 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4044800,1.5390900 | 377888 | 4584689 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98886-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98886-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98890 | Barraca adossada al camí vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-adossada-al-cami-vell | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. La paret de tramuntana es la pròpia roca natural del marge. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt, orientat a l’est, amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08168-28 | Roques del pany. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4060000,1.5400900 | 377974 | 4584857 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98890-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98890-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98890-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98893 | Barraca prop del Perelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-perello | <p><span><span><span></span></span></span></p> <p>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia.</em> Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</p> <p><a>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</a></p> | sS. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un caramull. </span></span></span></span></p> | 08168-31 | Camp de la plana de Cal Perelló. Nord-oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4238800,1.4956000 | 374290 | 4586906 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98893-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98893-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98895 | Col·lecció arqueològica de Pontons al Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-pontons-al-vinseum-museu-de-les-cultures-del-vi-de-catalunya | <p>- Informació proporcionada pel mateix museu VINSEUM. </p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al fons del Vinseum s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Pontons. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, d’indústria lítica provinent dels jaciments de la Cova de la Font del Molinot, de la Font dels Igols, del Collet de Cal Ferreres, de la cova Masachs, de la cova de les Torres, de la Casota, Davant les Rimbaldes, Gatelles, del Castell Nou de Pontons, del Corral Nou – Hortes de Cal Pons, de la font de Sant Joan, de la Serra del Tall 1 i 2, de la vinya de la Font del Molinot, del camí de Font Teuler, de la Plana de la Rovira, la coberta del torrent dels carbons, del coll de Cal Solé del Roset, Can Peralta i de la cova de Batllavell.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>També acull material fòssil com valves, conquilles, nautiloides, alveolina i gastropoda recollits pel municipi de Pontons; i de minerals com el quars rosa, la limonita, la marcassita i la galena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A més, compta amb una col·lecció d’ornitologia, principalment de nius, posta d’ous i algun animal sencer de diferents espècies com de l’excubitor, del campestris, de la troqueta, de l’hortulana, de la cannabina i del viscivorus.</span></span></span></span></span></p> | 08168-33 | Plaça de Jaume I, 1, 08720 Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Vinseum es troba situat en un antic palau dels reis de la Corono d’Aragó. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta Ajuntament- museu, que va obtenir un local municipal cèntric, junt a l'antic convent de Trinitaris. L’any 1945 es va constituir el primer Museu del Vi de l’estat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>L’any 2000 es va crear el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada gràcies a la cooperació entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès, a</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>ctualment VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98895-33-2.jpg | Legal i física | Neolític|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 78|81|83|85 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98927 | Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-5 | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- AAVV. (1986). <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em>. L’alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- CASELLES I CASANOVA, J. (1998). <em>Reculls històrics de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons</em>. Pontons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- CLARAMUNT, J.; MASSANA, M; VALLS, J. (1996). <em>Campanars i campanes de l’Alt i el Baix Penedès</em>. Penedès Edicions SL. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- LLORACH, S. (1984).<em> El Penedès durant el període romànic. </em>Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | ss. XIII-XVI | <p>L’església de Santa Magdalena és una construcció d’origen alt medieval, reconstruïda al segle XIII i modificada en època moderna situada al nord del nucli de Pontons. Antigament, l’advocació de l’església era a Santa Maria, però no se sap el moment en què va canviar a Santa Magdalena.</p> <p>L’edifici consta d’una sola nau, de planta rectangular amb tres capelles laterals adossades per banda amb volta de creueria i amb la capçalera finalitzada per un absis poligonal. La coberta és a dues aigües de teula àrab. Les capelles de la banda de tramuntana estan dedicades a la Puríssima, al Sagrat Cor i al Santíssim on hi ha un sagrari. A la banda de migjorn estan dedicades a Sant Josep, Sant Sebastià (l’altar construir l’any 1611 amb permís del bisbe de Barcelona) i Sant Isidre Sebastià (l’altar construir l’any 1625 amb permís del bisbe de Barcelona). El presbiteri està presidit per un altar de pedra amb la imatge central de Santa Magdalena. A la banda de sud-est hi ha la porta d’accés de llinda de pedra que dona lloc a la sagristia. Als peus de l'església hi ha el cor amb paviment de toves i una barana de fusta. Aquesta construcció descansa damunt d’un arc rebaixat i s’hi accedeix mitjançant una escala de cargol de pedra. Des del cor s’accedeix al campanar.</p> <p>El paviment de l’església és de toves, a excepció d’una làpida de pedra situada a l’accés del presbiteri on consta enterrat el rector Pere Soler l’any 1632.</p> <p>A l'oest, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivoltes i impostes. Tot el portal està emmarcat per una motllura rectangular de pedra amb un ull de bou damunt del portal. El frontis està coronat per un campanar d’espadanya de dos arcs de mig punt amb campanes i amb un rellotge a la part central.</p> <p>La campana situada a la banda dreta és dedicada a Maria Joana Baptista. Es va construir l’any 1968 amb aportació popular essent rector Jaume Torres i Batlle. La campana de la banda esquerra està dedicada a Maria Magdalena i fou construïda l’any 1658. Al costat del campanar hi ha dues finestres d’arc de mig punt, una d’elles tapiada, que igual que el campanar havien acollit campanes. En el cas de l’obertura encara existent la campana va ser robada durant la guerra civil. El rellotge, donació de Mn. Joan Furriols, es va instal·lar el gener de 1931 i per tocar les hores i els quarts aprofitava les campanes ja existents.</p> | 08168-35 | Carrer de l’església. Nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Santa Magdalena és esmentada per primera vegada l’any 1196 quan Ramon d’Òdena deixa per testament deu sous a Santa Maria de Pontons, posteriorment Santa Magdalena. Inicialment, era una església sufragània de l’església de Sant Joan de la Muntanya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La població es va traslladar al nou nucli fortificat als peus de l’església de Santa Magdalena, quan el centre d’interès va deixar de ser la parròquia de Sant Joan de la Muntanya. A partir d’aquest moment i després de la seva reconstrucció al segle XIII, Santa Magdalena va esdevenir l’església parroquial del municipi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Guerra Civil l’església va ser saquejada i cremada fent malbé part del sostre.</span></span></span></span></span></p> | 41.4175800,1.5190400 | 376237 | 4586172 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98927-35-6.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-02-18 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Al costat del portal hi ha una placa de marbre en honor al rector de Pontons Joan Furriol Bas que feu donació del rellotge a l’església l’any 1931.Segons consta des d’antic, l’església fou edificada a la mateixa distància entre els dos masos més importants del terme de Pontons, el Mas Pontons i el mas Solé de Roset. | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98929 | Cal Tiquet dels Carbons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tiquet-dels-carbons | ss. XVIII-XX | <p>Masia d’origen modern amb modificacions posteriors formada pel cos principal i volums adossats a llevant i ponent. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obren dos portals d’arc rebaixar i tres finestres i a nivell de primer pis s’obren quatre finestres. Totes les finestres són d’arc pla amb porticons de fusta pintats de vermell. Al costat del portal situat més a l’est hi ha un contrafort de pedra. A la banda de llevant s’hi adossa un cos de planta quadrada amb una porta d’accés d’arc pla amb la coberta a un vessant amb el pendent a llevant.</p> <p>Adossat aquest cos hi ha una bassa de planta quadrangular d’obra. Al costat de ponent del volum principal hi ha un cos forma per dos volums amb la coberta a un vessant amb pendent a migjorn. El cos davanter és un cobert obert amb accés per la paret sud i per la paret est mitjançant un gran portal d’arc de mig punt.</p> | 08168-37 | Roques grans. Nord de Pontons. | 41.4315400,1.5142000 | 375859 | 4587729 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98929-37-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 98931 | Cal Pigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pigo | ss. XIX-XX | <p>Cal Pigó correspon a una construcció de mitjans del segle XIX formada a partir de diversos cossos. La casa primigènia, situada a la part centra, és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. La façana principal, de composició simètrica, s’hi obre un portal d’arc rebaixat de maons flanquejat per dues finestres i tres finestres més a nivell del primer pis. A la façana de ponent hi havia les antigues conilleres i galliners actualment enderrocats i del qual en resta dempeus algun testimoni. Pel que fa a la façana de llevant s’hi adossa un tercer volum de dimensions més gran que el cos primigeni i a diferent alçada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal construït ja al segle XX i utilitzat com a magatzem.</p> | 08168-39 | Plana rodona. Sud-oest del nucli de Pontons. | <p><span lang='CA'><span><span>Actualment Cal Pigó és un habitatge destinat als temporers de la collita de raïm. </span></span></span></p> | 41.3982300,1.4960100 | 374275 | 4584057 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98931-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98931-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98931-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-07 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98933 | Pica baptismal de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-magdalena | <p><span><span><span>- CASELLES I CASANOVA, J (1998). <em>Reculls històrics de la parròquia de Santa Magdalena de Ponton</em>s. Pontons. </span></span></span></p> | s. XI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La pica és una estructura de pedra de forma troncocònica amb els costats còncaus i amb un peu de secció quadrangular de pedra. La decoració exterior està formada per tres bandes de feixes horitzontals unides entre si per un total de vuit feixes verticals que divideixen la superfície en quatre sectors o rectangles. A la banda superior, entre els rectangles, hi ha dues creus llatines en relleu.</span></span></span></span></span></p> | 08168-41 | Església parroquial de Santa Magdalena de Pontons. | <p>Inicialment era la pica baptismal de l'ermita de Sant Joan de la Muntanya.</p> | 41.4175800,1.5190400 | 376237 | 4586172 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98933-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98933-41-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98934 | Can Pau Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-soler | ss. XIX-XX | <p>Can Pau Soler és una edificació situada en una terrassa inferior de Cal Xamanet.</p> <p>És una construcció de planta rectangular amb dos cossos annexos a la façana de llevant. El cos principal, de planta baixa i pis té la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. S’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat emmarcat per dues finestres d’arc pla i a nivell del primer pis s’obren tres finestres també d’arc pla de dimensions més reduïdes.</p> <p>Els dos cossos annexos a llevant corresponen a una zona dels antics coberts pel carro. Davant encara s’hi conserva el pou d’aigua de planta quadrangular amb la boca d’accés tancada per una porta de fusta.</p> <p>El parament dels murs és arrebossat i pintat de blanc. Davant la casa hi ha un espai enjardinat.</p> | 08168-42 | Camp d’Ases. Oest del nucli de Pontons. | 41.4213000,1.4990500 | 374573 | 4586614 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98934-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98934-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98934-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Altres noms: Cal Pau Jan Soler. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98936 | Cal Peritxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peritxo | ss. XIX-XX | <p>Cal Peritxó és una edificació del segle XIX reformada i ampliada amb una construcció per la banda de ponent.</p> <p>El cos primigeni correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn.</p> <p>Consta de planta baixa i pis. A la façana principal, amb una composició homogènia, s’hi obre el portal d’arc rebaixat, tant amb l’arc com els brancals de maons plans i una finestra a l’esquerra amb les mateixes característiques constructives. A nivell de pis s’obren dues finestres d’arc pla. A la façana posterior, a nivell de pis, s’hi adossa el garatge, un edifici de nova construcció de planta quadrada amb la coberta a un vessant i que segueix el mateix sistema constructiu de pedra.</p> <p>Posteriorment, es va edificar un últim volum, separat per un passadís de la façana de ponent del cos primigeni i que comunica ambdós volums.</p> | 08168-44 | Bosc de Cal Perelló. Nord-oest del nucli de Pontons. | 41.4264200,1.4964900 | 374369 | 4587186 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98936-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98936-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98936-44-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98936-44-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98939 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-28 | ss. XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Construcció d’època contemporània adossada a la façana de migjorn de l’església parroquial de Santa Magdalena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’edifici és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a migjorn, presenta una composició molt simètrica amb tres obertures per planta. A nivell de planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres. A nivell del primer pis hi ha tres finestres amb una petita sortida, tipus balcó, amb barana de pedra i a nivell del segon pis tres finestres més. Totes les finestres són d’arc pla i a excepció de les obertures del segon pis la resta estan remarcades mitjançant un arc arrebossat. Tant a la façana de ponent com de llevant s’hi obren diverses finestres que segueixen les mateixes característiques que les obertures de la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els murs estan construïts de pedra i arrebossats amb argamassa de color gris a excepció d’una part de les cantonades, que tenen els carreus vistos. A la planta baixa es conserven diversos arcs de mig punt adovellats que divideixen les estances i la porta amb llinda de pedra que dona accés a la sagristia. </span></span></span></span></span></p> | 08168-47 | Carrer de l’església. Nord del nucli de Pontons. | 41.4174500,1.5190800 | 376240 | 4586158 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98939-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98939-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98939-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Actualment el primer i segon pis estan llogats com a residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98940 | Campana Maria Joana Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-maria-joana-baptista | <p><span><span><span>- CASELLES I CASANOVA, J. (1998). <em>Reculls històrics de la parròquia de Santa Magdalena de Pontons</em>. Pontons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- CLARAMUNT, J; MASSANA, M; VALLS, J. (1996). <em>Campanars i campanes de l’Alt i el Baix Penedès</em>. Penedès Edicions SL. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana de bronze de 85 cm de diàmetre situada al campanar d’espadanya de l’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la campana s’hi pot llegir: “Maria Joana Baptista. Restaurada aportació popular essent rector Jaume Torras i Batlle, Pontons 22 de juliol de 1968. Fundició Salvador Manclús. C/ Indústria, 27, València.” </span></span></span></span></span></p> | 08168-48 | Església Santa Margarida de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arquebisbe de Barcelona va beneir la campana restaurada, que duia el mateix nom que l’original de 1628.</span></span></span></span></span></p> | 41.4174900,1.5189400 | 376228 | 4586162 | 1968 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98940-48-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fundició de Campanes de Salvador Manclús | Campana que es va fer malbé degut a un llamp. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98941 | Campana Maria Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-maria-magdalena | <p><span><span><span>- CLARAMUNT, J; MASSANA, M; VALLS, J. (1996). <em>Campanars i campanes de l’Alt i el Baix Penedès</em>. Penedès Edicions SL. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | s. XVII | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>La campana de bronze de 75 cm de diàmetre situada al campanar d’espadanya de l’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>A la campana s’hi pot llegir: “JHS, Maria Maria-Magdalena, ora pro nobis. 1658. JHS. Essent rector Pere Soler i Urast. Joan Vial, Francesc Leló i Andreu Rosell”.</span></span></a></span></span></span></p> | 08168-49 | Església Santa Margarida de Pontons. | 41.4174900,1.5189400 | 376228 | 4586162 | 1658 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98941-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98941-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 94 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98942 | Font de la Gatelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gatelleta | <p><span><span><span>- CÓRDOBA MARTÍNEZ, J. (1997). <em>Les fonts del Penedès i els seus voltants</em>. 1er. part. Llibre guia que descobreix més de 500 fonts. Editorial Fàbrica Gràfica. </span></span></span></p> | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Font situada a tocar del torrent de la font de Gatelleta i que porta part de l’aigua canalitzada cap a Pontons. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tocar del torrent hi ha la construcció d’un mur de pedra on hi ha encastat un broc metàl·lic per on brolla l’aigua. L’aigua sobrant va directament al torrent. Al damunt del mur de la font hi ha una esplanada amb dues casetes de nova construcció on hi ha el sistema de bombes que fan arribar l’aigua la municipi. </span></span></span></span></span></p> | 08168-50 | Les coves Roges. Oest de Pontons. | 41.4176800,1.5036100 | 374947 | 4586206 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98942-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98942-50-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment no té aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98944 | Font d’Oriola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-doriola | <p>- Capbreu de 1661, Arxiu Municipal de Pontons.</p> | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Font situada a peu de camí i que havia estat canalitzada per portar aigua a la Casota i a cal Jaume Marimon. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Mostra una paret de pedra amb broc metàl·lic per on brolla l’aigua que cau en una petita pica obrada amb pedra. Desaigua en una bassa de planta rectangular construïda amb pedra per regar els horts, que antigament estaven ubicats en una terrassa inferior. </span></span></span></span></span></p> | 08168-52 | Riera dels carbons. Nord de Pontons. | <p>Al capbreu de 1661 apareix la font d'Oriola com a límit del mas que rep el mateix nom, mas de la font d'Oriola propietat de Mateu Gomar.</p> | 41.4219900,1.5169200 | 376068 | 4586665 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98944-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98944-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98944-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98948 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-32 | <p><span><span><span>- Arxiu municipal de Pontons.</span></span></span></p> | s. XIX | <p>El cementiri municipal està situat a la banda oest de l’església parroquial de Santa Magdalena i al nord del nucli de Pontons.</p> <p>L’edifici és una construcció de planta quadrangular amb l’accés a migjorn amb un camí central en forma de creu delimitat per xiprers que dona accés a una capella en desús situada al fons i al conjunt de nínxols distribuïts en filades de quatre i en la major del possible també per grups de famílies. A la banda est i oest s’hi localitzen diferents conjunts de nínxols, un d’ells construït recentment. A la part central del camí hi ha una creu de ferro damunt d’un pilar d’obra.</p> <p>A la façana principal s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt de pedra amb una porta metàl·lica amb l’any 1884 i coronat per una creu de pedra. Tot el mur que delimita el recinte és d’obra amb sòcol pintat de marró clar i la resta de la paret de blanc.</p> | 08168-56 | Carrer de l’església. Nord de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cementiri de nova planta construït per l’ajuntament de Pontons l’any 1884 i inaugurat pel rector Francesc Bardají. A l’arxiu municipal de Pontons hi consta el plànol, el pressupost per la seva construcció i el reglament del cementiri. </span></span></span></span></span></p> | 41.4178200,1.5186400 | 376204 | 4586200 | 1884 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98948-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98948-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98948-56-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98948-56-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-05-06 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98949 | Pont del torrent de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-claramunt | ss. XIX-XX | <p>Pont damunt la riera dels Carbons, davant del molí de Dalt. Consta d'un doble arc de mig punt de maons massissos a sardinell i d’un doble arc de maons massissos plans. El parament interior de la volta també és de maó massís.</p> <p>Els estreps estan realitzats amb carreus de forma irregular i el tauler es troba delimitat amb baranes d'acer i ferro. En una de les bandes, damunt l’arc hi ha una petita cavitat amb llinda de pedra.</p> | 08168-57 | Carrer de l’església. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament hi havia un camí vora la riera i des d’allà es travessava. </span></span></span></span></span></p> | 41.4166200,1.5165500 | 376027 | 4586069 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98949-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98949-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98949-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98950 | Font de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-bernat | <p><span><span><span>- CÓRDOBA MARTÍNEZ, J. (1997). <em>Les fonts del Penedès i els seus voltants. </em>1er. part. Llibre guia que descobreix més de 500 fonts. Editorial Fàbrica Gràfica. </span></span></span></p> | s. XX | <p>Font situada al torrent de Sant Bernat, al nord de cal Jaume de la Rovira.</p> <p>Es tracta d’una esplanada situada al costat del torrent amb una caseta d’obra construïda a mitjan segle XX que acull tot el sistema de captació i canalització d’aigua. Sota la caseta hi ha un espai en semicercle delimitat per un mur de pedra amb una gran roca on hi ha el broc per on brolla l’aigua que cau en una pica de pedra que condueix novament l’aigua al torrent.</p> <p>Aquest espai s’hi accedeix per uns graons de pedra.</p> | 08168-58 | Torrent de la font de Sant Bernat. Nord-oest de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aigua canalitzada per abastir el municipi de Pontons. Actualment, però, aquesta canalització està tancada per manca d’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 41.4226500,1.5062400 | 375177 | 4586754 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98950-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98950-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98950-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98952 | Pont de la riera de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-sant-bernat | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pont situat davant del molí de Dalt i damunt la riera dels Molinots. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta d'un doble arc de mig punt construït amb pedra i argamassa i remarcat. El parament interior de la volta també és de pedra. Els estreps estan realitzats amb pedra de forma irregular i el tauler es troba delimitat amb un sòcol de pedra i amb barana de ferro.</span></span></span></span></span></p> | 08168-60 | Carrer major. Nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament hi havia un camí vora la riera i des d’allà es travessava. </span></span></span></span></span></p> | 41.4165100,1.5164100 | 376015 | 4586057 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98952-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98952-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98952-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98953 | Pou de cal Jaume de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-jaume-de-la-rovira | ss. XIX-XX | <p><span lang='CA'><span><span>Pou situat davant de cal Jaume de la Rovira. Correspon a una construcció de planta circular de pedra i argamassa amb la coberta en forma de falsa cúpula. La boca d’accés es troba situada a llevant, i actualment està tapada amb una porta metàl·lica. </span></span></span></p> | 08168-61 | Turó de cal Pontonet. Nord del nucli de Pontons. | 41.4203000,1.5067900 | 375218 | 4586492 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98953-20240926110506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98953-20240926110513.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98955 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-10 | <p><span><span><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> | ss. XVII-XX | <p>El mas de la Rovira és una edificació d’època moderna formada a partir d’un volum principal i diversos cossos annexos.</p> <p>La casa principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició molt simètrica amb tres obertures per planta totes d’arc pla. Al centre de la planta baixa s’hi obre el portal d’arc rebaixat i just al damunt un balcó amb barana de ferro i voladís. A l’interior s’han dut a terme modificacions a nivell de planta baixa, però la planta primera i les golfes conserva l’estructura i la distribució primigènia dels espais com l’antiga zona de graners per emmagatzemar el gra pel consum familiar. A la resta de façanes s’hi obren diverses finestres amb una composició asimètrica totes d’arc pla. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc. </p> <p>A banda i banda del volum principal s’hi adossen diversos cossos a diferents alçades destinats a activitats agrícoles com corrals, estables o magatzems. Davant la casa hi ha un pati tancat per un baluard de nova construcció arrebossat de color gris amb un portal metàl·lic entre dos pilars.</p> | 08168-63 | La Rovira. Nord del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el capbreu de 1661 apareix citat Joan Vidal, pagès del mas de la Rovira del terme i la parròquia del lloc de Pontons. Segons el document consta la casa, corral i pallissa juntament amb totes les terres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En el mateix capbreu, en la confessió de Lluís Dornant consta que el mas Rovira de Joan Vidal abans era de pertinença del mas de Ferriol.</span></span></span></span></span></p> | 41.4183400,1.5098700 | 375472 | 4586270 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98955-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98955-63-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98957 | Font de la plaça de l’ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-4 | <p><span><span><span>- CÓRDOBA MARTÍNEZ, J. (1997). <em>Les fonts del Penedès i els seus voltants</em>. 1er. part. Llibre guia que descobreix més de 500 fonts. Editorial.</span></span></span></p> | s. XIX | <p><span lang='CA'><span><span>Font situada davant l’ajuntament i esculpida l’any 1892 pel mestre d’escola Dallares. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Es tracta d’una pedra en forma de prisma triangular amb la data 1892 esculpida a la part superior amb un broc metàl·lic central per on brolla l’aigua. El prisma està col·locat damunt d’una pica rectangular també de pedra. En el lateral dret hi ha esculpit “Dallares” .</span></span></span></p> | 08168-65 | Plaça de l’ajuntament. Nucli de Pontons. | 41.4157000,1.5167700 | 376043 | 4585967 | 1892 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98957-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98957-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98957-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Dallares | L’aigua li prové de la font Voltada, canalitzada l’any 1892. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 98958 | Fons fotogràfic de Pontons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pontons-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès disposa d’un fons fotogràfic format per 49 imatges de Pontons de principis del segle XX amb imatges del nucli de Pontons, de famílies de Pontons, de l’església de Santa Magdalena, de fonts, de festes com l’aplec de Sant Joan o de les caramellaires i del Centre Excursionista de Vilafranca.</span></span></span></span></span></p> | 08168-66 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98958-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98958-66-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98959 | Fons documental de Pontons de l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pontons-de-larxiu-corona-darago | ss. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 30 documents que fan referència al municipi de Pontons dividit en 6 seccions: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1629 i 9 documents del segle XVIII ); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Real Audiencia (7 documents entre els anys 1854 i 1956); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Real Cancilleria (1 document de l’any 1067 i 3 documents entre els anys 1252 i 1276); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959); </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Un document de les Institucions Contemporànies de l’any 1940, </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>- Un document de la Generalitat de l’any 1640.</span></span></span></span></span></span></p> | 08168-67 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4157200,1.5168400 | 376049 | 4585969 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98959-carta-1640.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98960 | Fons documental de Pontons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-pontons-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | ss. XV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès conserva documentació relacionada amb el municipi Pontons. Entre el fons en destaquen diversos capítols matrimonials, testaments, un sumari pel judici per robatori a la família Sapera i documentació de normes subsidiàries. </span></span></span></span></span></p> | 08168-68 | Av. Europa, 6. 08720, Vilafranca del Penedès. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès va ser inaugurat l’any 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i està gestionat conjuntament per l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>És la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. </span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98960-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 98972 | Mas de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-riera | <p><span><span><span>- AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca”, <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca 1988</em>. Institut d’Estudis Penedesencs. pp. 271- 301.</span></span></span></p> | ss. XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia d’origen medieval ampliada per la construcció de diversos cossos annexos de planta baixa, dos pisos i golfes amb la coberta a diferents nivells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen de la construcció és una torre de planta quadrangular amb un arc apuntat adovellat que separa l’espai en dues habitacions. El parament dels murs és de pedra amb filades regulars. A la torre s’hi adossa el mas principal, construït posteriorment i que va comportar l’obertura d’alguna porta a les parets de la torre. El mas és de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica amb tres obertures per planta amb el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat situat a la part central de la planta baixa. Al damunt del portal hi ha un finestral amb bacó i a nivell de golfes s’obren tres finestres de dimensions més reduïdes. A excepció del portal totes les obertures són d’arc pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Davant la casa hi ha un espai enjardinat tancat per un baluard construït posteriorment amb la porta d’accés d’arc pla. El parament dels murs és de pedra irregular a excepció de les cantonades que són de pedra ben treballada i col·locada a mode de cadena cantonera. A la façana de tramuntana i de llevant s’hi obren diferents finestres totes d’arc pla i sense una composició simètrica. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’interior manté la volumetria i compartimentació de les estances original, destacant la zona de la sala. A nivell de golfes també es conserva el graner amb diferents caixes d’emmagatzematge. A la part posterior, s’hi adossen diversos volums, de dimensions més reduïdes, destinats a diferents usos segons les necessitats que va adquirint el mas.</span></span></span></span></span></p> | 08168-70 | Mas de la Riera. Sud-est de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Es documenta Andreu Rossell, del mas de la Riera, en un document de reclamació de deutes que fa Gabriel Carbó a Andreu Rossell en relació a la venta d’un cens l’any 1554.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al llibre de plens que engloba els segles XVII-XVIII apareix vàries vegades Pere Rossell del mas de la Riera com també al capbreu de 1661, on es descriu que Pere Rossell i la seva esposa Anna Maria Rossell posseeixen el mas amb l'habitatge, corrals i pallissa, així com les terres i propietats amb qui delimita. </span></span></span></span></span></p> | 41.4016100,1.5347100 | 377516 | 4584377 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98972-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98972-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98972-70-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98972-70-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98972-70-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98972-70-6.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98973 | Molí del mas Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mas-riera | <p><a>- CARBONELL, V. (1996).” Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona)”. <em>XXV Miscel·lània Penedesenca 1996</em>. Jornades d’Estudis Penedesencs Calafell – 31 de maig – 1 i 2 de juny de 1996. Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d’Anoia, pp. 115-138.</a></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p>- PALAU, S. (1988). “Inventari de molins fariners al riu Foix”. <em>XII Miscel·lània Penedesenca 1988.</em> Jornades d’Estudis Penedesencs. Història Moderna, Història Contemporània, Arquitectura i art, Natura. Institut d’Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d’Anoia, pp. 255-286.</p> <p> </p> | ss. XVIII-XX | Es conserva la part de la planta baixa i de la bassa. | <p>Del molí del mas Riera es conserva la sala de les moles, dependència que actualment és una habitació més de la masia i la zona de la bassa.</p> <p>La masia del Molí és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. L’interior del mas està modificat atès que s’ha reformat amb casa rural a excepció de la sala de les moles, que conserva la coberta en volta de canó de pedra i la maquinària hidràulica per moldre col·locada al segle XX. La façana principal, a l’extrem esquerre, s’hi obre un portal d’arc rebaixat de maons massissos que dona accés a la sala de l’antic molí. A la banda dreta s’hi obren dues portes més, una d’arc pla i una de biga de fusta amb dues finestres a l’extrem dret. A nivell del primer pis s’hi obren sis finestres totes d’arc pla. La bassa, situada a la part posterior de la construcció, conserva les dues parets de pedra i el pou de pressió de planta circular. Uns metres al nord conserva les comportes de pedra de la sèquia d’aigua que omplia la bassa.</p> <p>A la part posterior de la façana de llevant s’hi adossaren dos volums de planta baixa amb la coberta a un vessant que formen part de la casa rural, i un tercer volum a la façana de ponent, amb la coberta a un vessant, on viuen els actuals propietaris.</p> | 08168-71 | Barri de la Riera. Sud-est de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Malgrat que la finca del Mas de la Riera és d’origen medieval, la construcció estaria relacionada amb Isidre Rosell del Mas de la Riera, entorn l’any 1780.</span></span></span></span></span></p> | 41.4031100,1.5357900 | 377609 | 4584542 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98973-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98973-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98973-71-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98973-71-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98973-71-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Fa uns 70 anys, aproximadament, que va deixar de funcionar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98975 | Barraca del mas de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-de-la-pujada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003).<em> Les construccions de paret seca a l'Anoia. </em>A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p> </p> | sS. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca situada just al damunt el mas de la Pujada. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08168-73 | Mas de la Pujada. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.3991700,1.5307500 | 377181 | 4584112 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98975-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98975-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98975-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98977 | Barraca de Pau Gendill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pau-gendill | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia. </em>Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. Al costat dret té un petit contrafort també construït amb pedra seca. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></p> | 08168-75 | Roques del pany. Sud-est de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4051200,1.5375800 | 377763 | 4584763 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98977-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98977-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98977-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98979 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-368 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): <em>Pedra seca a l'Anoia</em>. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>- RIPOLL, R. (2003). <em>Les construccions de paret seca a l'Anoia</em>. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></p> | ss. XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra. S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu o ametllat orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part de la terra que cobria la pròpia coberta.</span></span></span></span></p> | 08168-77 | Vinya del Xegadí. Nord-est de Pontons. | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. </span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></span></span></p> | 41.4209000,1.5368200 | 377729 | 4586516 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98979-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98979-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98979-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 98981 | Mines de les Calaveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-les-calaveres | <p><span><span><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- PALAU, J. (1990). “Les mines de plom-zinc de Pontons. Estudi sobre l’antiga explotació i actuals reserves mineres”. <em>El 3 de Nou, </em>núm. 32, novembre 1990. pp. 10-17.</span></span></span></p> | ss. XIX-XX | Desconegut. L’accés està tapat. | <p>Mina situada a peu de la carretera BV- 2122. Es tracta de dues boques obertes al talús de la muntanya d’arc rebaixat construït amb maons col·locats a mode de sardinell d’aproximadament 5 m. d’alçada per 3 m. d’amplada. Totes dues estan tapiades amb maons plans i arrebossat amb ciment tot i que presenten obertures posteriors d’actes vandàlics que permeten veure el túnel d’accés i d’extracció obert a la roca.</p> | 08168-79 | BV-2122. Sud-est del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XIX la zona de Pontons va començar a ser explotada de nou per obtenir plom i zinc. Hi havia constància de l’explotació d’aquests minerals ja en època romana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A inicis de la I Guerra Mundial, i conscients de la demanada que hi hauria d’aquests minerals, es va crear una empresa amb capital britànic per l’explotació d’aquests minerals sota el nom de “The Pontons Cinc and Lead Mines Ltd”. Va explotar les mines fins a inicis de la dècada de 1920 degut a la manca de demanada un cop finalitzada la guerra i la seva situació geogràfica, allunyat de les grans vies de comunicació. </span></span></span></span></span></p> | 41.4076400,1.5326300 | 377354 | 4585049 | 1870-1920 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98981-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98981-79-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98981-79-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El 27 d’agost de 1870 es va presentar la sol·licitud de possessió de Jose Cirera de la mina de plom i calamina denominada Esperanza tot i que actualment es coneix com a mina de les Calaveres. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 98982 | Festa Major d’estiu de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-pontons | s. XX | <p>La festa major d’estiu se celebra el cap de setmana de Santa Magdalena (el 20 de juliol) amb diferents activitats i actes per a tots els públics.</p> <p>S’inicia el divendres i al vespre amb el pregó seguit d’un espectacle proporcionat pels Diables de Pontons i de ball. El diumenge al migdia hi ha la missa solemne en honor a Santa Margarida, i la nit sopar popular i havaneres. La festa conclou el dilluns a la tarda amb un espectacle infantil.</p> | 08168-80 | Nucli de Pontons. | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98982-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98982-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 98983 | Fira de la Poma de Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-la-poma-de-pontons | s. XXI | <p>El penúltim cap de setmana d’octubre se celebra la Fira de la poma de Pontons, per tal de promocionar la poma que es cultiva a les muntanyes del municipi. Aquesta varietat, per les condicions climàtiques i d’altitud, adquireix un sabor i una aroma distintius.</p> <p>La fira se celebra durant tot el dia i ofereix una àmplia oferta gastronòmica i d’activitats per a tots els públics.</p> | 08168-81 | Nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament Pontons era un municipi famós pel cultiu de la poma <em>Roqueta</em>.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 2023 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98983-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98983-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98983-81-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98984 | Creu de la Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-4 | s. XX | <p>Creu situada a peu de camí que commemora la Santa Missió en aquest cas celebrada entre el 20 i el 30 de maig de l’any 1940 per reafirmar la fe cristiana.</p> <p>És una creu de marbre blanc on es pot llegir “cruz de termino recordo de la mision celebrada del 20 al 30 de mayo de 1940. Pontons”.</p> <p>La creu està subjecta per una base de secció quadrada de formigó.</p> | 08168-82 | El camí de davant l’església parroquial de Santa Magdalena. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1935, quan era mossèn de la parròquia de Santa Magdalena Mn. Antoni Piña i de Coma, es va fer la Santa Missió i en record es va fer construir anys més tard la creu. </span></span></span></span></span></p> | 41.4174900,1.5186300 | 376202 | 4586163 | 1940 | 08168 | Pontons | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98984-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98984-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98984-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 98985 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-24 | s. XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu de ferro de doble traçat situada al damunt d’una pedra plana de la tanca de pedra i ciment que delimita l’esplanada situada davant la rectoria de l’església parroquial de Santa Magdalena. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La tanca de pedra va ser construïda per diversos voluntaris l’any 1995.</span></span></span></span></span></p> | 08168-83 | Església parroquial de Santa Magdalena. | 41.4173800,1.5195300 | 376277 | 4586149 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98985-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Administratiu | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Aquesta creu és una copia de l'original, que fa una anys va ser robat. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 99372 | Jaciment cova de Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-cova-de-solanes | <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- MERCADAL I FERNÁNDEZ, Oriol; AGUSTÍ, Bibiana (2007). “Comportaments agressius a la prehistòria recent. La desmitificació del bon salvatge?” a <em>Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria</em>, 2007, Núm. 16, pp. 37-49.</span></span></span></p> | - 4000 a -3500/ -1800 a -50 aC/ s. IX-XV | Excavada | <p><span><span><span>Cova situada en un petit turó davant d’uns camps de vinya al peu del Serral de l'Abellar, en el seu vessant nord/nord-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cova és una cavitat d’una sola sala de 5 x 3 m. que a l’extrem dret té una petita cavitat, quasi impracticable a causa de l’estranyament de les parets. L’any 1972 J. Ma. Masachs va dur a terme una intervenció que va permetre recuperar diversos fragments de ceràmica informa amb decoració situats cronològicament al neolític antic evolucionat, fragments ceràmics atribuïble a l’època del bronze, alguns fragments ceràmics d’època ibèrica i medieval i material lític de difícil adscripció cronològica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, segons dades indicades per Pere Giró, també s’hi va excavar un nivell amb enterraments col·lectius que poden situar-se cronològicament a l’època del bronze. </span></span></span></p> | 08168-86 | Plana Molinera. Nord- oest de Pontons. | 41.4301400,1.5053700 | 375118 | 4587586 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99372-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99372-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99372-86-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99372-86-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99372-86-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99372-86-30.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-05-08 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | La cova apareix referenciada com a cova dels Picons. | 79|81|85|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99376 | Jaciment cova de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-cova-de-sant-salvador | <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- VIRELLA BLODA, J. (1980).'Habitacles troglodítics', a <em>Miscel·lània Penedesenca. </em>Vilanova i la Geltrú Vol. III. l'Institut d'Estudis Penedesencs. p. 266. </span></span></span></p> | ss. XII-XV | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La cova correspon a una esquerda a la cinglera a l’oest de l’ermita de Sant Salvador. Mesura 11,50 m. de profunditat per 2 m. d’amplada i una alçada aproximada de 3 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’entrada hi consta una base de tres blocs de pedra a manera de tanca i una fornícula de 3 m. de longitud per 0,30 m. d’amplada excavada a la part nord de la cavitat.</span></span></span></span></span></p> | 08168-90 | Roques de Sant Salvador. Est de Pontons. | <p><span lang='CA'><span><span>L’any 1960 Pere Giró va excavar una part de la cova i van aparèixer diversos fragments de ceràmica reduïda d’època medieval i restes òssies de fauna. </span></span></span></p> | 41.4123700,1.5326600 | 377365 | 4585575 | 08168 | Pontons | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99376-901.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-02-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Cova utilitzada com a espai d’habitat complementària a l’ermita de Sant Salvador. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99380 | Jaciment cova de la font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-cova-de-la-font-del-molinot | <p><span><span><span>- BALDELLOU, V.; MESTRES, J. (1977). 'La Cova de la Font del Molinot. Una nueva facies neolítica' a, <em>XIV Congreso Nacional de Arqueología </em>(Vitoria, 1975). Zaragoza. pp.249-252.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- </span></span></span><span><span><span>MASACHS, J.M. (1975). 'Las armas y útiles de bronze hallados en el Panadés' a <em>XIII Congreso Nacional de Arqueología</em> (Huelva, 1973). Zaragoza, 1975. pp.455-464. Reeditat a Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca,1976.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- MASACHS, J.M. (1977). 'Valldossera-Pontons, una zona bien delimitada de la cultura megalítica en el Alto Penedés', a <em>XIV Congreso Nacional de Arqueología</em> (Vitoria 1975). Zaragoza, 1977. pp.412-414.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- MESTRES, J. (1981).'Meolític Mig-recent al Penedès' a <em>El Neolític a Catalunya: Taula Rodona de Montserrat </em>(maig 1980). Montserrat: Taula Rodona de Montserrat (maig 1980). p.195-199.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- PETIT, M. A.; ROVIRA, J. (1981).'El Montboló com a exemple de transició entre el Neolític antic i el Mig a Catalunya' a <em>El Neolític a Catalunya: Taula Rodona de Montserrat</em> (maig 1980). Montserrat: Publicacions de l'Abadia. pp.79-85.</span></span></span></p> | 4000-1800 aC/ s.VII-I aC/ IV-V/ XII-XV | <p><span><span><span><span><span>La cova es troba situada al nord de Pontons, damunt la font del Molinot. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La cova és una cavitat oberta a la roca calcària de 0,80 m. d’alçada per 3m. d’amplada. L’interior és un únic espai. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les intervencions van posar de manifest que és tracta d’una cova amb usos funeraris situats cronològicament a l'Eneolític i també d’un ús habitacional. Els materials recuperats corresponen a fragments ceràmics, indústria lítica, objectes ornamentals com denes de varisicita o petxines perforades, indústria òssia (principalment punxons) i restes òssies humanes. </span></span></span></span></span></p> | 08168-94 | Horts de Pontons. Nord de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>La cova va ser descoberta l’any 1939 per Josep Galofré quan va servir d’amagatall durant la Guerra Civil. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1964 J. Ma. Masachs va dur a terme una primera intervenció arqueològica, excavació que continua l’any 1966 amb el mateix Masachs i Pere Giró. L’any 1974 s’hi efectuen dos sondejos estratigràfics sota la direcció de V. Baldellou i J. Mestres, amb la col·laboració del Departament de Prehistòria de la UB.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 1975 i 1985, es van dur a terme actuacions d’aficionats clandestines que van ser comunicades per Pere Giró. </span></span></span></span></span></p> | 41.4212500,1.5109200 | 375565 | 4586591 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99380-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99380-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99380-94-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-02-11 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Abans de les primeres intervencions arqueològiques a l’interior de la cova s’hi conservaven uns murs de pedra seca per condicionar-la com a refugi possiblement en època de la Guerra Civil. | 79|81|83|85|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99382 | Jaciment Hortes de Cal Pons / Corral nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-hortes-de-cal-pons-corral-nou | <p><span><span><span>- CARDONA, R.; ASENSIÓ, D.; JORNET, R.; HERMS, J.; MORER DE LLORENS; POU, J. (2017). “Terrisseria ibèrica de les Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Un centre productor de ceràmica ibèrica. Segles IV-III aC”, a <em>Tribuna d’Arqueologia 2016-2017</em>. Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 240-272.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Expedient de declaració com a Bé Cultural d’Interès Local. Jaciment terrissaire ibèric d’Hortes de Cal Pons (Pontons, Alt Penedès). Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, juny 2017.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | ss. V-IV aC | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>Jaciment situat a pocs metres de la masia del Corral Nou en un antic marge. Es tracta d’un nucli productiu d’època ibèrica format per set forns ceràmics juntament amb un conjunt d’estructures relacionades amb l’activitat terrissaire com basses o cubetes destinades a la decantació del fang, espais d’extracció d’argila, zona de rebuig de material ceràmic i un espai amb estructures muraries destinades principalment a l’emmagatzematge o activitats terrissaires. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els set forns es troben situats en bateria (forns del núm. 1 a 6) a excepció d’un d’ells que es troba situat en una terrassa superior (forn núm. 7). Es tracta d’estructures excavades al sediment natural de planta circular o oval amb un pilar central o bé amb un mur axial que sustenta la graella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El forn 1 correspon al tipus 1A Duhamel (pilar central) i els forns 2, 3 i 4 al tipus 1B de Duhamel (mur axial). El cas del forn 7 és del tipus B6 de Broncano (núm. 7). Dos dels fornem conserven en la seva totalitat la graella i la sala de combustió.</span></span></span></span></span></p> | 08168-96 | Vinyes dels Oms. Nord de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat l’any 1949 per Pere Giró Romeu en identificar un gran nombre de ceràmica ibèrica comuna a torn en superfície. L’any 1952 hi dugué a terme una prospecció i localitzà un forn que segons veïns de la zona havia estat utilitza com a pou per conservar gel. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1991, durant els treballs de prospecció per tal de localitzar el jaciment, membres de la carta arqueològica de l’Alt Penedès i l’arqueòleg Josep Mestres i Mercades van constatar la presència de gran quantitat de ceràmica ibèrica a torn tant oxidada com reduïda, ceràmica a mà i algun fragment d’argila cuita. A més, també van identificar 6 possibles forns de ceràmica seccionats per una rasa d’aigua. No obstant, aquestes estructures no corresponen amb la localitzada l’any 1952 per Pere Giró. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1995 Maria Rosa Senabre, Jordi Nadal i Anna Vargas van dur a terme una intervenció arqueològica d’urgències. En finalitzar la intervenció les restes van ser cobertes. </span></span></span></span></span></p> | 41.4272800,1.5324800 | 377378 | 4587230 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99382-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99382-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99382-96-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99382-96-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99382-96-5.jpg | Legal i física | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Jaciment visitable amb plafons explicatius. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 99383 | Cova del Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-batlle-vell | <p><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 4000-3500 aC/ 2200 - 1500aC/ s. VII aC- V dC/ s. XII-XVIII | <p><span><span><span><span><span>La cova es troba situada a la vessant esquerre del barranc del Batlle Vell. La boca presenta unes dimensions de 2,5 m. d’amplada per 1,4 m. d’alçada, amb una rampa que dona accés a una sala de planta oval on també hi ha una petita gatera a la paret nord de 3,7 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova utilitzada en diferents èpoques gràcies al material ceràmic, lític i les restes òssies localitzades al seu interior. Les dades permeten determinar que en època moderna, medieval i durant el període ibèric-romà va ser un espai de refugi esporàdic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El calcolític/bronze antic és el període més ben documentat de la cova, durant el qual la cova es emprada com a lloc d’enterament de caràcter col·lectiu, amb enterraments successius i possiblement també secundaris. També es va documentar </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>una ocupació durant el neolític antic evolucionat, representat principalment amb fragments de ceràmica raspallada i indústria lítica. </span></span></span></span></span></p> | 08168-97 | Pinassa del Batlle Vell. Sud de Pontons. | <p><span><span><span><span><span>L’any 1947, Antoni Mascarell i Casa va localitzar el jaciment i va dur a terme diverses intervencions arqueològiques de manera intermitent fins l’any 1950.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre la dècada de 1970 i 1980, el grup excursionista de Talaia va fer una recollida de material superficial de ceràmica, material lític i restes humanes i de fauna.</span></span></span></span></span></p> | 41.4092900,1.5201300 | 376312 | 4585250 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99383-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99383-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99383-97-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2025-02-11 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | L’excavació realitzada a finals de la dècada de 1940 va permetre identificar dos nivells arqueològics on s’hi van recuperar fragments ceràmics amb un ventall cronològic que va des del neolític fins a època moderna, material lític, fauna i restes òssies humanes, que pertanyen a un total de 15 individus.A la dècada de 1970 Josep Mestres i Mercader va fer una visita a la cova i va recuperar fragments de ceràmica en superfície. Entre al dècada de 1970 i 1980 el grup excursionista Talaia hi va dur a terme una nova intervenció. En el moment de la seva localització, la cova estava tapada per una paret de pedra seca atès que durant la Guerra Civil va ser utilitzada com a refugi i/o amagatall. | 79|81|83|85|94|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 99384 | Mas Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pontons | <p><span><span><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- AAVV (1981).<em> Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- AAVV (1992). <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia.</em> Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- LLORACH, S. (1984). <em>El Penedès durant el període romànic.</em> Sant Sadurní d’Anoia.</a></span></span></span></p> | ss. XVI- XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Pontons és una edificació d’època moderna tot i que possiblement té els seus orígens en època medieval, amb l’anomenat castell vell de Pontons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual construcció té el seu origen al segle XVII. Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants amb la façana principal orientada a migjorn. Costa de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. El frontis presenta una composició molt simètrica en la distribució de les obertures. A la part central s’obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i dues finestres per banda, a nivell de planta baixa i entresol. Damunt el portal hi ha una rèplica de dimensions més reduïdes i de principis del segle XXI de l’escut de la família en pedra. Al primer pis s’hi obren quatre finestres de dimensions més grans respecte a la resta de les obertures i dues a nivell de segon pis. A l’altura de les golfes se’n distingeixen quatre de mig punt amb un matacà de maons a la part central de la façana. A excepció de les finestres de les golfes, tota la resta són de llinda de pedra amb ampit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les façanes de ponent i llevant segueixen una mateixa composició d’obertures pel que fa a nivell del primer, segon pis i golfes, a excepció de la zona de l’entresol, que en el cas de la façana de llevant s’hi obre una porta que dona accés a la casa dels masovers i dues finestres d’arc pla, i en el cas de la façana de migjorn únicament tres finestres. Pel que fa a la planta baixa, a causa de la topografia del terreny la façana de llevant no té cap obertura i la façana de ponent s’hi obre un portal d’arc rebaixat que dona accés a la zona dels antics estables i una finestra a la banda dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de tramuntana s’hi obren dues finestres a nivell d’entresol i primer pis, i tres a nivell de golfes. A les cantonades es conserven les quatre garites de vigilància de planta circular amb tres espitlleres per garita. També es conserva una espitllera per façana (ponent, tramuntana i llevant) i modificada per armes de foc a l’altura de l’entresol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l’interior en destaca el bon estat de conservació de les estances i la seva distribució. A la planta baixa es conserva la zona de l’estable i del celler, amb un cup de vi de planta circular revestit amb pedra i un segon cup de vi, d’època moderna de cairons vidrats. Al costat dret es conserva l’escalinata de pedra que dona accés a l’entresol i al primer pis, on es conserva la distribució original i les estances. També cal fer esment de l’existència d’un cel obert i una passera interior que comunica els dos espais.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></p> | 08168-98 | Plana dels Pinyers. Nord de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons alguns autors, l’origen del mas Pontons recau en el castell vell de Pontons. L’any 1330 n’era propietat Jaume Sabater, senyor del mas Pontons. L’any 1336 Jaume dona el mas amb tots els homes, drets i censos com alou a la seva filla Ferrerona que contrau matrimoni amb Pere d’Avinyó. L’any 1360 el mas és propietat de Jaume d’Avinyó, fill de Ferrerona i Pere. Segons els fogatges de 1365-1370 al mas hi consten cinc focs sota la propietat de Jaume d’Avinyó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XVII el mas pertanyia a la família Boixadors, d’aquí el nom de la Quadre de Boixadors (nom que rebia la zona en aquella època). Segons els actuals propietaris, la casa va ser edificada per Francesc de Boixadors entorn l’any 1560, tot i que en els fogatges de 1553 apareix ja la família Sabater amb Matheu Sabater i Miquel Sabater. En el capbreu de 1661 en la confessió de Joan Pons, pagès del mas Puigborrell ens descriu les afrontacions del dit mas, en les quals apareix Don Josep Casadamunt de Boixadors, senyor de la casa i quadre i heretades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Primera Guerra Carlista (1833-1849) la casa va ser utilitzada com a hospital militar de les tropes carlistes.</span></span></span></span></span></p> | 41.4353500,1.5364000 | 377721 | 4588121 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-50.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN| | National Monument Record| | Monument|BPU | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de ponent en destaca un rellotge de sol situat a l’alçada del primer pis que en substitueix un de primerenc del qual només en queda l’arrebossat de forma quadrangular. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1779|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/