Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 57858 | La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-portella-1 | -ENRICH HOJA, J. (1984): 'La Portella', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat. Revista d'Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga, Igualada, p. 61-81. | El jaciment ha estat objecte d'accions furtives. | En un entorn boscós de pins d'un petit turó i de la seva vessant, al costat mateix d'un camí força antic, es localitzen les restes d'un jaciment prehistòric i ibero-romà. Superficialment es visible el fragment d'una filada de mur de pedra seca assentat directament sobre la roca natural, que en alguns sectors apareix retallada. En superfície i durant una intervenció arqueològica d'abast limitat duta a terme l'any 1980 s'han recuperat ceràmiques fetes a mà del Bronze Final-Ferro I decorades amb punxó, ceràmiques ibèriques fetes a torn (s. IV-III aC) entre les que destaquen fragments de grises catalanes monocromes; ceràmiques romanes sigil·lates (una sud-gàl·lica Drag. 24/25) de la primera meitat del segle I dC, Hispàniques del II dC i sigil·lates clares africanes tipus B; vores de dolia, ceràmica comuna romana, i ceràmica africana de cuina amb tipologies dels segles II-III dC. Entre el material metàl·lic localitzat cal destacar un bisturí romà de bronze amb mànec estriat i llanceta de fulla d'olivera, així com una sivella del mateix material. Un molí de pedra, també de tipologia romana, tanca el llistat de restes provinents del jaciment. A partir dels materials arqueològics recollits en superfície i de l'observació de les restes estructurals visibles, genèricament s'interpreta el jaciment com un lloc d'habitació format per estructures peribles tipus fons de cabana, amb diverses fases la cronologia de les quals abraça des del Bronze Final fins a l'Alt Imperi Romà. | 08170-1 | Plana Gran de la Portella | L'any 1980 es van realitzar intervencions arqueològiques al jaciment per part del Grup de Recerques Arqueològiques Sigarra. Amb posterioritat, el jaciment va ser víctima d'intervencions furtives, tal i com s'assenyala a l'actualització de la Carta Arqueològica de l'Anoia realitzada l'any 1991. La major part dels materials arqueològics recuperats del lloc es troben dipositats al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei, tot i que una part la custodia també el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.7282000,1.5652200 | 380669 | 4620594 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57858-foto-08170-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57858-foto-08170-1-2.jpg | Inexistent | Prehistòric|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 76|79|81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57859 | Primer turó a l'esquerra passada la via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primer-turo-a-lesquerra-passada-la-via-del-tren | -SERRA GARCIA, Josep (2001): 'Primer turó a l'esquerra passada la via del tren', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XI-XII | No s'aprecia la conservació de restes en superfície i el material arqueològic és molt escàs i rodat. | Es tracta d'un jaciment identificat només a partir d'uns pocs fragments de ceràmica grisa datada genèricament dins l'Edat Mitjana localitzats al cim d'un turonet. Atesa la situació del jaciment als peus d'un camí força antic, no es podria descartar una funció de control de pas per a aquest assentament, tot i que la desconeixença del tipus d'estructura relacionada amb els escassos fragments de ceràmica apareguts fa molt difícil qualsevol tipus d'interpretació per a aquest jaciment arqueològic. | 08170-2 | Planes del Trullàs-Trossos del Mir | El jaciment va ser localitzat l'any 1999 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Els materials es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.7238700,1.5677500 | 380872 | 4620110 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 57860 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-10 | -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona. | Es troba asfaltat. | Es tracta d'un tram d'un antic camí ramader, conegut popularment com camí de la carena que travessa el terme municipal dels Prats de Rei al llarg d'una extensió d'entre 1.000 i 1.200 metres, al sector sud-sudest on el perímetre del terme es fa més estret. Aquest tram, avui arranjat i asfaltat, pertany a un ramal que de la Serra del Cadí baixa cap a Pinós passant per Cardona. Un cop a Pinós, es bifurca i un dels sub-ramals, el que va cap a Sant Pere Sallavinera i Rubió (que queden al nord i sud respectivament dels Prats de Rei), és el que travessa aquesta petita porció de territori del terme municipal dels Prats de Rei. No molt lluny de Puig-altet, el camí ve del terme d'Aguilar de Segarra i entra al terme de Prats de Rei en paral·lel al torrent de l'Obaga de l'Estrada; i quan arriba al trencall de cal Bartomeu, l'antic camí transhumant es converteix en l'actual carretera BV-1031 que continua cap al sud fins a la Serra de Rubió. Tot i que fins fa uns pocs decennis encara s'hi podia veure el pas d'algun gran ramat, actualment el camí s'utilitza principalment com a via de comunicació interior i secundaria per al pas de persones i vehicles, i com ja s'ha comentat, bona part del traçat que porta cap al sud del país és actualment una carretera local. | 08170-3 | Camí de la Carena | A la Catalunya occidental, des de la Prehistòria la transhumància ha obert importants vies de comunicació, algunes encara actualment en ús, que acomplien la funció d'unir i comunicar les pastures d'estiu de les muntanyes pirinenques amb les pastures d'hivern de les planes de la Catalunya central i del camp de Tarragona. Els Prats de Rei, situat al bell mig dels altiplans segarrencs, ja va adquirir un paper determinant des de temps immemorials en relació a aquesta transhumància, com a lloc de pas i també tram final d'algunes d'aquestes rutes, i les riques pastures que envoltaven la població (que donen el nom actual a la població des de l'Edat Mitjana) de ben segur van jugar un paper determinant en la seva fundació com a nucli urbà en època ibèrica i romana que controlaria administrativament el territori que concentrava aquesta important font de riquesa econòmica. | 41.6982300,1.5741600 | 381358 | 4617254 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57860-foto-08170-3-1.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A data de redacció de la present fitxa, aquest tram no es trobava dins de cap Camí Ramader Classificat pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.IMATGE 1: Pas del camí ramader per Prats de Rei a la cartografia de l'ICGC. | 80|85|94|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57861 | Túmul de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-de-pedrafita | -CASTELLS CAMP, Josep; ENRICH HOJA, Jordi (1983): Avellanets, Prats de Rei (Anoia). Informe d'excavació, Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. -ENRICH HOJA, J. (1984): 'Túmul de Pedrafita', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 62-67. | Al peu d'una antic camí transhumant (avui carretera BV-1031), en un turó amb una àmplia perspectiva visual, es localitzen les restes d'un monument funerari megalític d'època prehistòrica conegut com túmul de Pedrafita o dels Avellanets. El lloc rep el topònim de 'La creu escapçada' perquè just al costat hi havia una creu de terme medieval de la qual se'n conserva només una base esgraonada. Es tracta d'una estructura tumular prehistòrica de caràcter funerari, lleugerament ovalada, de 8'7 x 7 m i una alçada de 0'65-1'25 m, construïda a base de pedra petita i terra, i de la qual no se n'identifica cap estructura megalítica al seu interior. Tot plegat es recolza sobre un enllosat natural. En aquest monument funerari s'hi va practicar la incineració. A partir dels seus materials arqueològics recuperats i la tipologia constructiva (s'ha comparat amb el túmul de la Serra de Clarena II, a Castellfollit del Boix), es data dins el final de l'Edat del Bronze (1200-650 BC). Aquesta construcció megalítica s'ubica als peus del ramal d'una carrerada transhumant d'origen prehistòric que comunica els Pirineus amb l'altiplà central de Catalunya. Al llarg d'aquest ramal es localitzen altres megàlits, entre els quals la Cista dels Tres Reis, també dins el terme de Prats de Rei i a uns escassos centenars de metres del túmul de Pedrafita. | 08170-4 | Carretera de les Maioles, km 4' 5 | El jaciment, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser descobert el febrer de l'any 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, els quals van recollir testimoni oral de l'avi de la masia de Cal Barrusca (propera al túmul) segons el qual uns francesos havien mogut terra en aquest lloc a inicis del segle XX. Efectivament, quan membres de la Secció d'Arqueologia que havien descobert el jaciment en varen realitzar l'excavació l'any 1983, van documentar com a la part central del túmul s'hi havia practicat un forat furtiu que molt probablement va comportar la desaparició de l'urna o urnes on hi hauria les cendres dels difunts. Tot i així, durant aquesta campanya es van poder recuperar alguns fragments de ceràmica del Bronze final, esclats de sílex i petits fragments d'os cremats. Fora del context prehistòric i escampats pels voltants més immediats de l'estructura tumular es recolliren també fragments de ceràmica gris medieval. | 41.6873200,1.5752600 | 381429 | 4616041 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57861-foto-08170-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57861-foto-08170-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57861-foto-08170-4-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | També es coneix amb el nom de 'Dòlmen d'Avellanets'.IMATGES 1, 2 i 3: EL túmul durant el procés d'excavació l'any 1983. Fotos: Jordi Enrich Hoja. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57862 | Roc Foradat de cal Espanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat-de-cal-espanyol | -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'El roc foradat de ca'n Espanyol', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 474-475. -SABATÉ CURULL, Flocel (1992): 'Estructura socio-econòmica de l'Anoia (segles X-XIII)', Acta Mediaevalia Historica et Archaeologica, 13, p. 175-238 -ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan; SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Eremitoris rupestres altmedievals a la Catalunya Central. Una recerca sobre cristianisme rural', I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. 15 anys d'intervencions arqueològiques: mancances i resultats, ed. ACRAM, Igualada p. 260-281. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-IX | La roca en que es troba l'eremitori pateix un desgast notable degut als agents atmosfèrics. | Molt a prop de la masia de ca l'Espanyol, al mig d'una gran extensió de camps de cereals dividits per diversos bancals centenaris es distingeix un gran aflorament de roca arenosa de forma allargada, en el qual es va practicar una cavitat hemiesfèrica orientada cap a migdia que ha estat interpretada com un eremitori tardoantic o altmedieval. Actualment, aquesta cavitat està a uns 1'30 m d'alçada respecte al camp de conreu que té davant. La cavitat no arriba als 3 m de profunditat i té una alçada màxima de 1'5 m. La planta és de tendència circular però molt irregular, i l'obertura o accés és semicircular, amb un arc rebaixat. Presenta indicis d'haver tingut una petita visera, avui molt erosionada, per evitar que l'aigua de la pluja arribés a l'interior. L'estructura no presenta cap compartimentació interna, per tant es tracta d'un sol petit espai. En el seu moment, cap als anys 80' del s. XX, es va assenyalar la presència dubtosa de restes de pigmentació ocre a les parets interiors d'aquesta fornícula, però en visites recents ha estat impossible constatar aquest punt. Als seus voltants s'hi han recollit fragments de ceràmica altmedieval, sense que es puguin, però, relacionar estratigràficament (i per tant, directament) amb l'eremitori. Aquest tipus d'estructura, destinada a donar aixopluc a la vida solitària d'un eremita, presenta paral·lels amb altres eremitoris similars localitzats en antics territoris de l'Imperi Romà, des de La Rioja i Cantàbria, passant per França i acabant al nord d'Àfrica. A un nivell més local, 'eremitori de ca l'Espanyol s'inscriu en un conjunt d'una dotzena d'exemplars més localitzats i repartits per varis municipis limítrofs amb Els Prats de Rei, dins l'àrea d'influència d'un triangle de comunicacions format per camins molt antics al voltant dels quals s'assentaren aquests eremites cristianitzadors del territori rural. | 08170-5 | Plans de l'Espanyol | A nivell popular, els eremitoris d'aquesta zona són coneguts amb els noms de 'roca/roc foradat' (cas de ca l'Espanyol), 'fornot', o 'roca del forn'. La denominació 'forn', lògica si es té en compte el disseny de la cavitat, ja apareix en les afrontacions del segle XII de la zona (rocha que dicitur de Furno), fet que proporciona un terme 'ante quem' per aquests tipus de jaciments arqueològics i que mostra com l'establiment i consolidació del sistema parroquial va significar la desaparició d'un cristianisme solitari que emprenia l'evangelització rural al marge de qualsevol estructura política o econòmica i que històricament va tenir tendència a ser reprimit per les mateixes jerarquies eclesiàstiques. La seva funció originalment religiosa no és incompatible amb la reutilització posterior i fins a èpoques relativament recents com a refugi de pastors i agricultors. | 41.6864000,1.5689500 | 380902 | 4615948 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57862-foto-08170-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57862-foto-08170-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57862-foto-08170-5-3.jpg | Inexistent | Paleocristià|Medieval|Visigot|Mossàrab|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 84|85|87|89|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57863 | Eremitori del Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-del-seguers | -ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan (1986-89): 'Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona)', Empúries, 48-50, p. 300-310. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'El roc foradat de ca'n Espanyol', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 474-475. -SABATÉ CURULL, Flocel (1992): 'Estructura socio-econòmica de l'Anoia (segles X-XIII)', Acta Mediaevalia Historica et Archaeologica, 13, p. 175-238 -ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan; SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Eremitoris rupestres altmedievals a la Catalunya Central. Una recerca sobre cristianisme rural', I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. 15 anys d'intervencions arqueològiques: mancances i resultats, ed. ACRAM, Igualada p. 260-281. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-IX | La roca en que es troba l'eremitori pateix un desgast notable degut als agents atmosfèrics. | Sortint del nucli de cases de Seguers per un camí que es localitza al nord i un cop passat el cementiri, a peu de camí, en una petita esplanada sobre uns marges de pedra seca, es localitza una gran roca arenosa lleugerament basculada en el qual es va practicar una cavitat hemiesfèrica. Es troba orientada cap a migdia i ha estat interpretada com un eremitori tardoantic o altmedieval. Es localitza just al costat d'una paret rocosa, i en l'espai que hi ha entre aquesta paret i la roca de l'eremitori s'hi poden apreciar les restes d'uns senzills paraments fets amb pedra seca que molt probablement funcionarien amb una coberta de material perible (hi ha forats d'encaix a la roca) i que s'han posat en relació estructural directa amb l'eremitori. Aquests paraments dibuixen un recinte quadrangular de poc més de 4 m2 que tindria un paviment d'argila endurida. La cavitat es troba a 1'20 m del sòl actual i mesura 1'73 m de profunditat, 1'18 m d'amplada i 1'40 m d'alçada màxima. Presenta planta ovalada i el sostre té una volta molt irregular. L'estructura no presenta cap compartimentació interna, per tant es tracta d'un sol petit espai. A l'entrada s'hi distingeixen uns encaixos laterals que cal relacionar amb el sistema de tancament. La part superior de la roca on hi ha la cavitat està aplanada artificialment i s'hi accedeix per uns graons retallats a la mateixa roca. Superficialment, s'han recollit fragments de ceràmica que es daten genèricament dins d'un moment molt primitiu de l'Alta Edat Mitjana. A només 40 m d'aquest conjunt, es localitzen indicis d'un habitacle en una altre paret rocosa on s'hi aprecien encaixos per a la coberta i una petita pedrera. Aquest tipus singular d'estructura excavada a la roca, destinada a donar aixopluc a la vida solitària d'un eremita, presenta paral·lels amb altres eremitoris similars localitzats en antics territoris de l'Imperi Romà, des de La Rioja i Cantàbria, passant per França i acabant al nord d'Àfrica. A un nivell més local, l'eremitori dels Seguers s'inscriu en un conjunt d'una dotzena d'exemplars més localitzats i repartits per varis municipis limítrofs amb Els Prats de Rei, dins l'àrea d'influència d'un triangle de comunicacions format per camins molt antics al voltant dels quals s'assentaren aquests eremites cristianitzadors del territori rural. A més, a només 300 m de distància es localitza el jaciment conegut com Necròpolis del Seguers, consistent en unes tombes excavades a la roca amb una cronologia anàloga a la de l'eremitori del Seguers. | 08170-6 | Camí del Cementiri | A nivell popular, els eremitoris d'aquesta zona són coneguts amb els noms de 'roca/roc foradat', 'roca del forn' o 'fornot'. Així, l'eremitori dels Seguers es coneix també popularment com Fornot de Cal Sanç i la gent gran del lloc afirma que 'allà els moros hi coïen el pa'. La denominació 'forn', lògica si es té en compte el disseny de la cavitat, ja apareix en les afrontacions del segle XII de la zona (rocha que dicitur de Furno), fet que proporciona un terme 'ante quem' per aquests tipus de jaciments arqueològics i que mostra com l'establiment i consolidació del sistema parroquial va significar la desaparició d'un cristianisme solitari que emprenia l'evangelització rural al marge de qualsevol estructura política o econòmica i que històricament va tenir tendència a ser reprimit per les mateixes jerarquies eclesiàstiques. L'eremitori del Seguers i els seus voltants més immediats van ser objecte d'una petita intervenció arqueològica durant 1979 per part de Jordi i Joan Enrich que va permetre conèixer la planta total del conjunt i recuperar varis fragments de ceràmica. La seva funció originalment religiosa no és incompatible amb la reutilització posterior i fins a temps relativament recents com a refugi de pastors i agricultors. | 41.7256700,1.5883200 | 382586 | 4620281 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57863-foto-08170-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57863-foto-08170-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57863-foto-08170-6-3.jpg | Inexistent | Paleocristià|Medieval|Visigot|Mossàrab|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Als mapes de l'ICC aquest eremitori, referit amb el nom de Fornot de Cal Sanç, es troba mal georeferenciat, ja que tot i que es localitza a l'est del poble, els mapes l'ubiquen al costat oest.IMATGE 3: Planta de l'Eremitori del Seguers amb les estructures annexes (ENRICH-ENRICH, 1986-89: 309). | 84|85|87|89|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57864 | Eremitori a la carretera dels Prats de Rei a Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eremitori-a-la-carretera-dels-prats-de-rei-a-calaf | -SABATÉ CURULL, Flocel (1992): 'Estructura socio-econòmica de l'Anoia (segles X-XIII)', Acta Mediaevalia Historica et Archaeologica, 13, p. 175-238. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Ermitatge proper als Prats de Rei', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 478. -ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan; SALES CARBONELL, Jordina (2000): 'Eremitoris rupestres altmedievals a la Catalunya Central. Una recerca sobre cristianisme rural', I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. 15 anys d'intervencions arqueològiques: mancances i resultats, ed. ACRAM, Igualada p. 260-281. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-IX | La roca en que es troba l'eremitori pateix un desgast notable degut als agents atmosfèrics. En aquest cas, a més, la roca ha basculat i s'ha trencat. | A la falda de les costes de Solanelles i en el marge d'un camp de conreu es troben una sèrie d'afloraments de roques de gres en una de les quals, que mesura uns 3 m d'alçada, s'hi va practicar una cavitat hemiesfèrica orientada cap a migdia que ha estat interpretada com un eremitori tardoantic o altmedieval. La cavitat és poc profunda, de només 0'70 m, amb una alçada màxima d'1 m i una amplada d'1'65 m. La planta és de tendència circular però molt irregular, i l'obertura o accés presenta un arc rebaixat. L'estructura no presenta cap compartimentació interna, per tant es tracta d'un sol petit espai. La part superior de la roca on hi ha la cavitat està aplanada artificialment. Entre les roques on es va excavar l'eremitori s'aprecien encaixos diversos que tancarien un espai, així com uns encaixos a la roca del sòl de l'accés que amb tota probabilitat serien part de la porta de l'estructura. En una de les parets d'aquest espai s'hi van cisellar dues cares antropomorfes (d'aspecte primitiu però datació indeterminada), així com dos animals molt esquematitzats i una figura humana d'aspecte més modern. No hi ha constància de recollida de materials arqueològics en aquest lloc. Aquest tipus d'estructura, destinada a donar aixopluc a la vida solitària d'un eremita, presenta paral·lels amb altres eremitoris similars localitzats en antics territoris de l'Imperi Romà, des de La Rioja i Cantàbria, passant per França i acabant al nord d'Àfrica. A un nivell més local, l'eremitori de la carretera dels Prats de Rei a Calaf s'inscriu en un conjunt d'una dotzena d'exemplars més localitzats i repartits per varis municipis limítrofs amb Els Prats de Rei, dins l'àrea d'influència d'un triangle de comunicacions format per camins molt antics al voltant dels quals s'assentaren aquests eremites cristianitzadors del territori rural. | 08170-7 | Costes de Solanelles | A nivell popular, els eremitoris d'aquesta zona són coneguts amb els noms de 'roca/roc foradat', 'fornot', o 'roca del forn'. La denominació 'forn', lògica si es té en compte el disseny de la cavitat, ja apareix en les afrontacions del segle XII de la zona (rocha que dicitur de Furno), fet que proporciona un terme 'ante quem' per aquests tipus de jaciments arqueològics i que mostra com l'establiment i consolidació del sistema parroquial va significar la desaparició d'un cristianisme solitari que emprenia l'evangelització rural al marge de qualsevol estructura política o econòmica i que històricament va tenir tendència a ser reprimit per les mateixes jerarquies eclesiàstiques. La seva funció originalment religiosa no és incompatible amb la reutilització posterior i fins a temps relativament recents com a refugi de pastors i agricultors. | 41.7121700,1.5343000 | 378067 | 4618857 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57864-foto-08170-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57864-foto-08170-7-2.jpg | Inexistent | Paleocristià|Medieval|Visigot|Mossàrab|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Aspecte de l'eremitori abans que la vegetació el cobrís totalment. Foto: Jordi Enrich Hoja.IMATGE 2: Gravat amb rostre antropomorf. Foto: Jordi Enrich Hoja. | 84|85|87|89|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57865 | Camí de cal Sala a cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-sala-a-cal-seuba | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Camí de cal Sala a cal Seuba', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Habitacle i necròpoli de cal Seuba', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 479. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-X | El jaciment pateix un procés d'erosió molt fort. | Ubicat al cim d'un turonet localitzat al costat d'un camí antic que comunica dues masies i mena fins al castell de la Manresana, es localitza un jaciment arqueològic consistent en una zona d'habitacle/producció i una necròpolis. Les restes mes visibles que es conserven i que van permetre el descobriment del jaciment consisteixen en quatre tombes d'adult tipus 'banyera' d'extrems arrodonits excavades en tres roques sorrenques que, actualment, es troben basculades però que molt probablement tindrien una orientació original E-W. Les llargades d'aquestes tombes són 1'70, 1'90 i 1'95 m, mentre que la quarta tomba no es pot mesurar per no estar conservada en la seva totalitat. Les profunditats oscil·len entre els 0'30 i els 0'40, per la qual cosa es fa evident la gran erosió que han sofert les roques amb el pas del temps. Molt tapats per la vegetació de sotabosc, s'aprecien fragments de murs fets a base de pedra seca ben escairada i així mateix, es conserven també una sèrie de negatius excavats a les parets rocoses per encaixar-hi bigues, restes d'una escala també tallada a la roca, i una superfície molt erosionada, treballada a la mateixa roca natural, que molt probablement era la base d'una premsa de vi i la construcció de la qual va suposar la destrucció parcial de la quarta tomba abans esmentada. El jaciment se situa dins un arc cronològic que abasta la fi de l'Antiguitat i els inicis de l'Edat Mitjana, és a dir, entre els segles VI/VII i IX-X, i té com a mínim dues fases tal i com ho demostra l'afectació parcial d'una de les tombes per fer-hi una premsa de vi. Aquest assentament forma part d'un conjunt de tres jaciments arqueològics de la mateixa cronologia/cultura (Camí de cal Sala a cal Seuba, Prop del Camí de cal Sala a cal Seuba, Turó a peu del Camí de cal Sala a cal Seuba) que es troben alineats al costat del camí de cal Sala a cal Seuba, enturonats i separats entre ells només uns pocs centenars de metres. Corresponen doncs a un tipus d'hàbitat rural dispers. | 08170-8 | Camí de cal Sala a cal Seuba | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser descobert a inicis de 1979 per part de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 s'hi van recollir superficialment varis fragments de ceràmica comuna feta a torn de coloració vermellosa, gris i gris-negrosa, amb desgreixants de quars. Es tractava de peces globulars amb vora exvasada i llavi arrodonit, i alguns dels fragments tenien decoració a base d'acanalats, mentre que un fragment d'una base tenia un filet en relleu. Aquests materials arqueològics es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.6899000,1.5448200 | 378901 | 4616370 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57865-foto-08170-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57865-foto-08170-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57865-foto-08170-8-3.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot|Mossàrab|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Planta de les tombes del jaciment, segons ENRICH, 1992: 479. | 85|87|89|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57866 | Prop del camí de cal Sala a cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-del-cami-de-cal-sala-a-cal-seuba | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Prop del camí de cal Sala a cal Seuba', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Tomba propera a cal Seuba', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 475. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-X | Als peus d'un camp de conreu i sota una línia elèctrica es localitza una sola tomba excavada al cim d'una gran roca sorrenca. S'accedeix a la tomba mitjançant uns graons excavats en un dels laterals de la roca. Es tracta d'una tomba d'adult amb forma rectangular, amb una lleugera forma trapezoïdal degut a la tendència a tancar-se a la part dels peus. Mesura 1'80 m de llarg, 0'43/0'46 m d'amplada i 0'52 m de profunditat, i està orientada amb el cap a l'oest i els peus a l'est. Té un encaix molt ben treballat que recorre tot el perímetre de la sepultura, amb amplada d'uns 20 cm i profunditat de 10 cm, per permetre la fixació de la llosa o lloses de tancament (no conservades), amb una concavitat que permetria fer palanca en el moment d'aixecar-les. Actualment la tomba està totalment buida. A 2 m de la tomba, i també excavada a la mateixa roca, es localitza una base circular amb un canalet de desguàs, que molt probablement correspon a la base d'una premsa de raïm. La mateixa estructura es repeteix en una segona roca ubicada a uns 25 metres de distància de la primera Per la seva tipologia i context, aquesta tomba se situa dins un arc cronològic que abasta la fi de l'Antiguitat i els inicis de l'Edat Mitjana, és a dir, entre els segles VI/VII i IX-X, i forma part d'un conjunt de tres jaciments arqueològics de la mateixa cronologia/cultura (Camí de cal Sala a cal Seuba, Prop del Camí de cal Sala a cal Seuba, Turó a peu del Camí de cal Sala a cal Seuba) que es troben alineats al costat del camí de cal Sala a cal Seuba, enturonats i separats entre ells només uns pocs centenars de metres. Corresponen doncs a un tipus d'hàbitat rural dispers. | 08170-9 | Camí de cal Sala a cal Seuba | Degut a la seva monumentalitat i estat de conservació, la tomba és coneguda des de fa molt temps per la gent dels voltants i per l'arqueologia catalana. Durant una visita al lloc realitzada l'any 1985 per part de membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada es va localitzar un fragment de teula plana romana (tègula) just al costat de la tomba. No hi ha constància de recollida d'altres materials superficials. | 41.6882000,1.5459300 | 378990 | 4616180 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57866-foto-08170-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57866-foto-08170-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57866-foto-08170-9-3.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot|Mossàrab|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|87|89|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57867 | Turó al peu del camí de cal Sala a cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-al-peu-del-cami-de-cal-sala-a-cal-seuba | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Turó a peu del camí de cal Sala a cal Seuba', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | Als peus del costat sud-est d'un turonet conegut amb el nom de Tossal del Pereta, i a tocar just al costat occidental del camí que du de cal Sala a cal Seuba, s'hi localitza un jaciment arqueològic detectat a partir de l'aparició de material ceràmic i lític en superfície que ordenat cronològicament és el següent: -Tres fragments informes de ceràmica neolítica, un dels quals de ceràmica típica del Neolític Antic Evolucionat Postcardial, feta amb pasta molt ben cuita i desgreixant de pedra calcària. Presenta cert gruix, amb una superfície de tonalitat clara, raspallada i amb decoració consistent en una cresta molt erosionada, possiblement un 'moustache'. Pertany a un gran recipient. -Vàries peces d'indústria lítica de sílex consistents en fulles, trapezis i ascles. Destaca un gratador simple sobre extrem de fulla truncada que presenta retocs marginals a ambdues vores. -Dos fragments de ceràmica romana de vernís negre del tipus Campaniana A dels segles III-II aC, un dels quals corresponents a una forma Lamboglia 36. -Vàries peces de ceràmica altmedieval i diversos fragments de ceràmica baixmedieval i moderna No es detecten estructures construïdes ni evidències d'altres restes, tot i que el punt on es va localitzar més concentració de material arqueològic és una antiga pedrera de cronologia indeterminada. El jaciment se situa dins un arc cronològic molt ampli, amb una representació de materials que com s'ha vist va des de la Prehistòria fins als segles de l'Edat Moderna. Pel que fa a la seva cronologia prehistòrica i ibero-romana, es fa difícil determinar la tipologia dels consecutius assentaments. Pel que fa a la seva cronologia altmedieval (que amb les poques dades disponibles és molt genèrica), aquest assentament formaria part d'un conjunt de tres jaciments arqueològics de la mateixa cronologia/cultura (Camí de cal Sala a cal Seuba, Prop del Camí de cal Sala a cal Seuba, Turó a peu del Camí de cal Sala a cal Seuba) que es troben alineats al costat del camí de cal Sala a cal Seuba, enturonats i separats entre ells només uns pocs centenars de metres; correspondria doncs a un tipus d'hàbitat rural dispers. | 08170-10 | Camí de cal Sala a cal Seuba | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser descobert a finals del mes de desembre de 1978 per part de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Els materials arqueològics es troben dipositats entre el Museu Municipal Josep Castellà dels Prats de Rei i el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.6912000,1.5467400 | 379063 | 4616512 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57867-foto-08170-10-1.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Romà|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 78|81|83|85|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 57868 | Turó a ponent de Cal Seuba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-a-ponent-de-cal-seuba | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Turó a ponent de cal Seuba', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XI-XIV | El jaciment es troba molt afectat per la obertura d'un camí. | En un petit turó a uns pocs metres al nord-oest de la casa de cal Seuba (ja al terme municipal de Rubió) s'hi localitzaven unes petites balmes naturals excavades a la roca sorrenca (avui perdudes per l'obertura d'un camí fa uns anys, on s'hi ha identificat material arqueològic superficial consistent en varis fragments de ceràmica medieval feta a torn, tant de cocció oxidant com reductora. En el moment de la troballa, els arqueòlegs que van localitzar el jaciment establiren quatre grups de ceràmica diferenciats: un primer grup amb els fragments de pasta bicolors de superfície interior gris i exterior vermella, amb decoracions a base de línies rectes incises; un segon grup amb els fragments de recipients globulars lleugerament carenats fets de ceràmica gris de cocció reductora, amb tons clars i foscos, decorats amb acanalats i aspes, amb vores exvasades de llavi arrodonit i encaix per a la tapa; un tercer grup format per varis fragments de ceràmica de cocció oxidant de colors ocres i vermellosos, corresponents a recipients de fons pla decorats amb acanalats rectilinis; i un quart grup amb fragments que tenen vernís melat a les parets interiors. Tot aquest conjunt ceràmic es data entre els segles XI i XIV. | 08170-11 | Camí de cal Sala a cal Seuba | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser descobert a finals del mes de desembre de 1978 per part de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. És raonable pensar que aquests indicis d'habitació localitzats a les balmes i abrics propers a la casa puguin correspondre al poblament immediatament anterior a la construcció de la masia de cal Seuba (avui, dins el terme municipal de Rubió), documentada a partir dels segles d'època moderna i amb restes de paraments baixmedievals. | 41.6879700,1.5442700 | 378851 | 4616157 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 57869 | Solanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solanelles | -DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA (1976): 'Solanelles', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Tomba de Solanelles', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. -CASANOVAS ROMEU, Àngels; ROVIRA PORT, Jordi (2003): 'Els grafitti i els gravats postmedievals de Catalunya', I Congrés Internacional de Gravats Rupestres i Murals (Lleida, 1992), Institut d'Estudis Ilerdencs, p. 797. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | IX-X | La tomba està incompleta i molt erosionada i els gravats han estat greument alterats per la mà de l'home. Uns anys enrere, l'Ajuntament dels prats de Rei va intentar protegir els gravats amb unes planxes de ferro avui desaparegudes i de les quals només en resten els ancoratges a la paret rocosa. | Amb el nom de Solanelles es coneix un jaciment arqueològic proper al nucli de població homònim i ubicat en unes grans roques que separen dos camps de conreu allargassats de cereals i que es troben al costat d'un creuament de camins a menys d'un km a l'est del mateix nucli. Per un costat, al cim d'un bloc de roca sorrenca avui basculat es localitzen les restes d'una tomba excavada a la roca de forma antropomorfa, molt malmesa, sense la seva llosa de coberta, i de la qual amb prou feines se'n conserva un terç de la seva part superior (0'55 m), corresponent al capçal de forma quadrangular (0'30 x 0'22 m) i a part del tronc amb les espatlles (0'46 m) arrodonides. Molt probablement tenia una planta general trapezoïdal i per les seves dimensions corresponia a un individu adult. La poca profunditat conservada (0'15 m) testimonia la gran erosió que ha sofert aquesta tomba. A la mateixa roca es conserven dos graons excavats per accedir a la sepultura No hi ha cap rastre de la part del bloc que contindria la resta de la tomba i la part de l'escala que manca. Aquesta tomba correspondria a un tipus d'hàbitat rural dispers típic de la zona durant els últims segles de l'Antiguitat i els inicis de l'Edat Mitjana. Per altra banda, en dues parets verticals d'aquestes roques s'hi localitzen una sèrie de gravats de difícil datació i interpretació, consistents en motius solars, cruciformes, circulars, així com altres formes i símbols sense catalogar. Destaca la representació d'un rostre en baix relleu en una de les arestes de la roca. Així com la tomba es podria datar entre els segles IX-X per la seva tipologia antropomorfa, els gravats són de difícil adscripció cronològica, més encara després d'haver sofert alteracions en els últims decennis, amb la qual cosa es fa encara més difícil una aproximació cronològica i cultural a aquestes manifestacions artístiques, les quals fins i tot podrien ser contemporànies (en especial, la cara). La resta de símbols i signes tenen paral·lels diversos tant a la prehistòria com a l'Edat Mitjana. | 08170-12 | Camí de Solanelles a Torre dels Xiquers | Recent descoberts durant els anys 80 del segle XX durant l'ampliació d'uns camps, els gravats van patir una actuació anònima consistent en ésser resseguits per tal de ressaltar-ne l'aspecte. Malauradament no es conserven documents gràfics de l'estat inicial d'aquests gravats, però en base als resultats avui visibles se sospita que qui els va resseguir en va alterar notablement l'aspecte original. Arrel d'aquests lamentables fets, l'Ajuntament dels Prats de Rei va protegir els gravats amb unes planxes de ferro, actualment inexistents. Els gravats, doncs, continuen a la intempèrie i sense cap tipus de protecció. | 41.7212200,1.5437900 | 378874 | 4619849 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57869-foto-08170-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57869-foto-08170-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57869-foto-08170-12-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 91|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57870 | Necròpolis de Pedrafita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-pedrafita | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Necròpolis de Pedrafita', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Tombes de Pedrafita', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 478. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-X | Les tombes es troben parcialment desaparegudes i les restes que queden estan força malmeses i totalment cobertes per una densa vegetació. | La Necròpolis de Pedrafita consta de dos grups de tombes excavades en afloraments rocosos i ubicades al costat d'un camí que travessa un bosc i porta a un mas abandonat. A mig camí existeix una bifurcació, a uns pocs metres de la qual s'ubica el jaciment. El primer grup consta de dues tombes excavades en un aflorament de roca natural on comença la davallada d'una carena. Una de les tombes és pisciforme amb els extrems arrodonits i està sencera; en paral·lel i a una distància de poc més d'un metre trobem una segona tomba, també pisciforme, de la qual només se'n conserva la meitat però de la qual encara es possible apreciar part de l'encaix per a la llosa de tancament. Per les seves dimensions, una es d'adult (1'76 x 0'53 x 0'23) i l'altre presenta unes mides lleugerament més petites (uns 1'30 m de llarg aproximadament). Ambdues estan orientades amb el cap a l'oest i els peus a l'est. El segon grup, ubicat a una distància d'uns 100 m del primer, el conformen també dues tombes pisciformes però en un estat de conservació molt pèssim, ja que només en queda una molt petita part (corresponent a la meitat dels peus) degut a que la roca es va bascular i trencar. Aquestes tombes correspondrien a un tipus d'hàbitat rural dispers amb una cronologia que oscil·la entre els últims segles de l'Antiguitat i els inicis de l'Edat Mitjana, sense que es pugui precisar més degut a la manca d'excavacions arqueològiques al lloc. Cap de les tombes conserva la llosa de coberta i actualment es troben totalment buides. | 08170-13 | Pla Gran | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser descobert durant febrer de 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha constància de recollida de materials arqueològics superficials. | 41.6904800,1.5800800 | 381836 | 4616385 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57870-foto-08170-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57870-foto-08170-13-2.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot|Mossàrab|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 2: Recull fotogràfic de la necròpolis després d'una neteja efectuada el 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, cedit per Jordi Enrich Hoja. | 85|87|89|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57871 | Cup de Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-mensa | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Cal Mensa', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'El cup de cal Mensa', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VIII-X | Dins del cup hi creix una alzina que està fent malbé l'estructura arqueològica. | Just al costat nord de la masia de cal Mensa, enmig d'una petita clapa d'alzines, es localitza un aflorament rocós de pedra sorrenca on s'hi excavà una gran estructura cilíndrica junt amb altres petits negatius, retalls a la roca i superfícies aplanades al seu voltant. En el seu conjunt, es tractaria d'una zona per aixafar raïm, amb un gran cup per recollir i guardar el most resultant. El dipòsit o cup té un diàmetre de 2'11 metres i una profunditat de 2'10, i a la seva part inferior té un desguàs o boixa. Aquests testimonis de la producció de vi excavats a la roca que es troben dispersos pel territori (vegeu també Cal Sala i Cal Rabassaret I i II) serien posteriors a les tombes excavades a la roca a les que sovint apareixen associades, ja que al tenir present que en altres jaciments arqueològics del terme dels Prats de Rei s'han documentat construccions de bases de premsa afectant algunes d'aquestes tombes (vegeu, per exemple, Camí de cal Sala a cal Seuba). Així doncs, tot i la manca de cap indici cronològic directe, caldria ubicar el cup de Cal Mensa dins els inicis de l'Edat Mitjana, molt probablement entre els segles VIII-X, i correspondria a un tipus d'hàbitat rural dispers. | 08170-14 | Cal Mensa | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser descobert durant febrer de 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha constància de recollida de materials arqueològics superficials. A mitjans dels anys 80 del segle XX es reportà la presència d'uns fragments d'una filada de mur de pedra seca sobre la roca on està excavat el cup, però actualment aquestes restes no es conserven i tota la zona està molt embrossada, de tal manera que només el cup és identificable. Aquestes restes arqueològiques assenyalen una població al lloc que seria la precedent a la masia de cal Mensa. | 41.7023300,1.5578100 | 380005 | 4617732 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57871-foto-08170-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57871-foto-08170-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57871-foto-08170-14-3.jpg | Inexistent | Mossàrab|Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 89|90|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57872 | Cup de Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-cal-sala | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Cal Sala', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Els cups de cal Sala', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VIII-X | A uns 50 m a l'oest de la masia de Cal Sala i a uns 10 m del camí que comunica aquesta casa amb la torre de la Manresana es localitza un aflorament de pedra sorrenca en un extrem de la qual s'hi excavaren dues grans estructures. Una d'elles és cilíndrica, té un diàmetre de 2'02 m, una fondària de 1'51 m i a la base conserva una boixeta o forat per al desguàs del líquid que emmagatzemava l'estructura, a l'altre extrem de la qual boixeta s'hi conserven dues perforacions a la roca, molt probablement per encaixar-hi les bigues que suportarien una coberta. La segona estructura, interpretada com a cup però que podria tenir una funció diferent, dibuixa una planta quadrangular de 1 x 0'5 m i presenta un dels seus costats arrodonits. La boca és més petita que el cos i la seva fondària és de 1'40 m; es troba afectat per un marge agrícola. En el seu conjunt, es tractaria d'una zona per aixafar raïm, amb un gran cup per recollir i guardar el most resultant i un segon cup o estructura de tipologia indeterminada. Aquests testimonis de la producció de vi excavats a la roca que es troben dispersos pel territori (vegeu també Cal Mensa i Cal Rabassaret I i II) serien posteriors a les tombes excavades a la roca a les que sovint apareixen associades, ja que al tenir present que en altres jaciments arqueològics del terme dels Prats de Rei s'han documentat construccions de bases de premsa afectant algunes d'aquestes tombes (vegeu, per exemple, Camí de cal Sala a cal Seuba). Així doncs, tot i la manca de cap indici cronològic directe, caldria ubicar el cup de Cal Sala dins els inicis de l'Edat Mitjana, molt probablement entre els segles VIII-X, i correspondria a un tipus de poblament rural dispers. | 08170-15 | Cal Sala | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant desembre de 1982 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials. Aquestes restes arqueològiques testimonien una primera població al lloc que seria la precedent de la masia de cal Sala. | 41.6950900,1.5515300 | 379469 | 4616937 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57872-foto-08170-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57872-foto-08170-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57872-foto-08170-15-3.jpg | Inexistent | Mossàrab|Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 89|90|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57873 | Prop de cal Rabassaret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-rabassaret-i | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Prop de cal Rabassaret I', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Els cups de cal Rabassaret', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477-478. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VIII-X | La roca està mol erosionada i de retruc les boques de les estructures també. | Al costat de les ruïnes d'una pallissa situada al peu del camí que va de Can Passada a la Manresana, enmig d'un context de bosc, es localitza una gran roca sorrenca on s'hi excavaren una estructura cilíndrica i una de rectangular. La primera estructura és un dipòsit o cup que té un diàmetre de 2'10 m i una profunditat de 1'90 m, i al costat sud-oest de la seva part inferior té excavat un desguàs que comunica amb la segona estructura, amb forma de pica, la qual té planta rectangular i mesura 1'70 x 1'17 x 0'40 m. A la paret occidental d'aquesta segona estructura s'hi va excavar una canalització de 20 cm de diàmetre que s'endinsa cap a la zona boscosa i molt probablement comunicaria amb una tercera estructura encara per localitzar. A la part inferior de la roca on s'han excavat aquests negatius i ha unes petites balmes amb uns forats a les parets per encaixar-hi bigues de coberta. En el seu conjunt, es tractaria d'una zona per aixafar raïm amb dipòsits per recollir i guardar el most resultant. Aquests testimonis de la producció de vi excavats a la roca que es troben dispersos pel territori (vegeu també Cal Sala, Cal Mensa i Cal Rabassaret II) serien posteriors a les tombes excavades a la roca a les que sovint apareixen associades, ja que al tenir present que en altres jaciments arqueològics del terme dels Prats de Rei s'han documentat construccions de bases de premsa afectant algunes d'aquestes tombes (vegeu, per exemple, Camí de cal Sala a cal Seuba). Així doncs, tot i la manca de cap indici cronològic directe, caldria ubicar el cup de Cal Mensa dins els inicis de l'Edat Mitjana, molt probablement entre els segles VIII-X, i correspondria a un tipus d'hàbitat rural dispers. | 08170-16 | Torrent de Cal Nora | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant novembre de 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Des de llavors, als voltants de les estructures descrites i en nivells superficials s'hi han recollit varis tipus de fragments ceràmics: Terra Sigil·lata Sudgàl·lica, àmfora romana, ceràmica altmedieval de cocció reductora i ceràmica grisa. Tots aquests materials arqueològics es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.6931400,1.5643500 | 380532 | 4616702 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57873-foto-08170-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57873-foto-08170-16-2.jpg | Inexistent | Mossàrab|Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Aquest cup es coneix també amb el nom de Cup de Boladeres. A només uns 100 m de distància es localitza un segon cup (Prop de cal Rabassaret II) | 89|90|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57874 | Prop de cal Rabassaret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prop-de-cal-rabassaret-ii | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Prop de cal Rabassaret II', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Els cups de cal Rabassaret', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477-478. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VIII-X | A l'extrem d'un petit bosc prop del camí que va de Can Passada a la Manresana, es localitza un aflorament rocós de pedra sorrenca on s'hi excavà una gran estructura cilíndrica. El dipòsit o cup té un diàmetre de 2'05 metres i una profunditat mínima de 2 m, i a la seva part inferior té un desguàs o boixa. Reseguint tot el diàmetre de la boca del cup, hi ha excavades una sèrie de cassoletes que probablement serien els negatius d'una estructura de fusta per cobrir el cup i protegir-ne el contingut o bé per sostenir l'empostissat on es trepitjaria raïm. En el seu conjunt, es tractaria d'una zona per produir vi, amb un gran cup per recollir i guardar el most resultant d'aixafar el raïm. Aquests testimonis de la producció de vi excavats a la roca que es troben dispersos pel territori (vegeu també Cal Sala, Cal Mensa i Cal Rabassaret I) serien posteriors a les tombes excavades a la roca a les que sovint apareixen associades, ja que al tenir present que en altres jaciments arqueològics del terme dels Prats de Rei s'han documentat construccions de bases de premsa afectant algunes d'aquestes tombes (vegeu, per exemple, Camí de cal Sala a cal Seuba). Així doncs, tot i la manca de cap indici cronològic directe, cal ubicar el cup de Cal Mensa dins els inicis de l'Edat Mitjana, molt probablement entre els segles VIII-X, i correspondria a un tipus d'hàbitat rural dispers. | 08170-17 | Torrent de Cal Nora | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant novembre de 1965 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Des de llavors, als voltants d'aquest cup i en nivells superficials s'hi han recollit varis tipus de fragments ceràmics que ja han estat mencionats en la descripció del jaciment Prop de Cal Rabassaret I, ubicat a només 100 m del jaciment que s'està descrivint ara: Terra Sigil·lata Sudgàl·lica, àmfora romana, ceràmica altmedieval de cocció reductora i ceràmica grisa. Tots aquests materials arqueològics es troben dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. | 41.6933700,1.5678700 | 380825 | 4616723 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57874-foto-08170-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57874-foto-08170-17-2.jpg | Inexistent | Mossàrab|Carolingi|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | A només uns 100 m de distància es localitza un segon cup (Prop de cal Rabassaret I) | 89|90|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57875 | Habitacle i tomba de la Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitacle-i-tomba-de-la-manresana | -ENRICH HOJA, J. (1985): 'La Manresana', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Habitacle i tomba de la Manresana', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 470. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-X | La plataforma rocosa on estan excavades les estructures està molt erosionada. | En un aflorament rocós i emboscat situat a uns 40 m a l'oest del castell de la Manresana, just al costat d'una creu de terme, s'hi localitza una tomba excavada a la roca i a uns 50 metres les restes d'un habitacle. La tomba és de planta lleugerament trapezoïdal amb els angles arrodonits i està orientada amb els peus a l'est i el cap a l'oest. Mesura 1'43 m de llarg i la seva amplada màxima i mínima és de 0'38 i 0'32 m respectivament. No conserva la llosa de coberta i actualment està totalment buida. Pel que fa al que la literatura arqueològica ha denominat 'habitacle', es tracta de les restes d'uns senzills encaixos circulars excavats a la roca, de diferents mides, que suportarien una estructura de fusta; per tant es podria tractar també d'un lloc relacionat amb la producció, sense que es pugui especificar més amb les poques dades disponibles. Sense cap indici directe, la datació d'aquest jaciment s'ha establert entre els segles IX-X, és a dir, en un moment immediatament anterior a la construcció del castell de la Manresana, tot i que no es podria descartar una cronologia anterior ateses les cronologies més reculades que es documenten per a les tombes excavades a la roca. | 08170-18 | La Manresana | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant desembre de 1978 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials. | 41.6964300,1.5510300 | 379430 | 4617086 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57875-foto-08170-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57875-foto-08170-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57875-foto-08170-18-3.jpg | Inexistent | Medieval|Carolingi|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 85|90|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57876 | Necròpolis dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-dels-seguers | -ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan (1986-89): 'Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona)', Empúries, 48-50, p. 300-310. -ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 475-476. -SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673. -ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42. | VI-X | La frondosa vegetació està amagant les restes. Les roques on s'han excavat les tombes i les estructures s'esberlen degut als agents meteorològics i algunes tombes ja estan parcialment destruïdes. | A uns 100 metres a l'oest de l'església parroquial dels Seguers, als peus d'un camí i al costat del torrent dels Seguers, en uns grans afloraments rocosos coberts per un bosc d'alzines, s'hi localitzen una sèrie d'estructures excavades a la roca consistents en quatre tombes amb els extrems arrodonits i altres negatius de funció desconeguda. Tres de les tombes estan agrupades a la plataforma rocosa principal, on s'hi troben també una sèrie d'orificis, i la quarta es localitza aïllada en una roca molt propera al primer grup. Per les seves dimensions, una de les tombes corresponia a un individu infantil i les tres restants a adults. Tres estan orientades E-W i una ho està N-S. La tomba infantil té una perforació a cadascun dels seus quatre extrems, molt probablement relacionats amb el sistema d'encaix de la llosa de coberta. L'existència addicional de forats i cubetes de varies mides, tant circulars com quadrangulars i rectangulars repartides per la plataforma rocosa, s'ha posat en relació amb el procés de producció del vi (ENRICH, 1992: 476), i en aquest cas caldria considerar dos moments temporals diferents tant d'ocupació com d'ús del lloc: un primer moment ocupat per la necròpolis, i un moment posterior on el lloc es reconvertiria en un punt de producció i transformació de productes agrícoles. Això implicaria també un canvi de propietat o bé un canvi cultural, ja que les amortitzacions de necròpolis durant l'Antiguitat s'acostumen a donar en aquests dos casos. Les tombes excavades a la roca són típiques de moltes geografies peninsulars on es troben grans afloraments de pedra, i se solen datar genèricament entre els segles V/VI-IX/X, és a dir, entre el final de l'Antiguitat i l'inici de l'Edat Mitjana. Aquest és el marge temporal que cal atribuir a la necròpolis dels Seguers a manca d'una intervenció arqueològica (ara ja impossible de practicar atesa la pràctica destrucció dels nivells arqueològics) que en concreti la cronologia precisa. L'arc temporal i la problemàtica és la mateixa per a les estructures productives excavades a la roca que es localitzen en el mateix jaciment. | 08170-19 | Els Seguers | Aquest jaciment arqueològic, del qual no se'n tenia cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant febrer de 1978 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials. | 41.7255400,1.5841800 | 382241 | 4620272 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57876-foto-08170-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57876-foto-08170-19-2.jpg | Inexistent | Medieval|Visigot|Pre-romànic|Paleocristià | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | L'accés resulta fàcil només si es coneix el lloc, ja que no hi ha cap senyalització i les restes es troben molt emboscades. | 85|87|91|84 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57877 | Gravat rupestre prop carretera Igualada-Els Prats de Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gravat-rupestre-prop-carretera-igualada-els-prats-de-rei | <p>-ENRICH HOJA, J. (1985): 'Gravat ruestre prop carretera Igualada-Els Prats de Rei', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. -http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063520.xml</p> | XVII | La roca es troba en un estat d'erosió molt fort. | <p>Entre les masies de can Passada i can Mates, al costat d'uns camps de conreu que reben el nom de 'La Casa Vella' afloren unes roques sorrenques des de les quals es té un gran domini visual del territori. A la superfície d'una d'aquestes roques s'hi conserva un gravat incís amb poca profunditat, consistent en una línia recta d'uns 80 cm de llarg coronada per una voluta d'uns 20 cm que es tanca sobre la mateixa línia. Al final, la voluta és tallada per una línia tot dibuixant una petita creu. Enmig de la recta, gairebé ja tocant a la corba s'hi va gravar una figura oval. A l'altre extrem de la línia recta, s'hi dibuixa un triangle sense la línia de la base. Un cop analitzades les línies del grafit, la possibilitat interpretativa més plausible és que es tracti de la representació d'un bàcul pastoral, és a dir, d'un bastó d'autoritat episcopal. Una simple comparativa visual amb un bàcul tradicional ajuda a entendre aquesta interpretació d'una manera inequívoca. Ara bé, cal assenyalar que el disseny bàsic entre els bàculs medievals i moderns no ha variat en essència, així que es fa molt difícil establir una cronologia precisa per a aquest grafit només a partir de l'estil de la representació. Ara bé, si la hipòtesi del bàcul és correcta, es podria pensar que aquest gravat feia la funció de límit d'una jurisdicció episcopal, i de fet les dades històriques disponibles en relació a les jurisdiccions episcopals modernes i els litigis que se'n derivaren i que afectaren el terme de Prats de Rei no s'oposen en absolut a aquesta interpretació i ajuden a entendre la presència d'aquest estrany element enmig del paisatge.</p> | 08170-20 | La Casa Vella | <p>La creació del bisbat de Solsona l'any 1593 va ser una maniobra de Felip II per barrar el pas a les influències dels protestants francesos. Aquest nou bisbat originà un llarg litigi (viu fins 1621) respecte a les jurisdiccions territorials dels bisbats ja existents (Vic i Urgell), que veien perdre part de les seves parròquies. Inicialment Els Prats de Rei, que històricament pertanyia a Vic, va quedar dins la nova seu de Solsona, però més tard s'arribà a una concòrdia i el bisbe de Solsona va renunciar al deganat de Prats de Rei. Molt probablement el gravat descrit es va realitzar dins aquest context de definició i redefinició dels límits episcopals, i per tant caldria datar-lo entre finals del segle XVI i inicis del XVII. El bàcul pastoral, símbol de l'autoritat episcopal i en alguns casos també abacial, s'empra a la Península Ibèrica com a mínim des del segle VII, segons es desprèn del testimoni d'Isidor de Sevilla, però les figures o icones a la voluta (com la creu de l'exemplar que es descriu) no es comencen a incorporar fins el segle XII. Aquest gravat, del qual no se'n té cap constància històrica ni documental prèvia, va ser identificat durant maig de 1980 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials als voltants de l'element.</p> | 41.6923300,1.5801200 | 381843 | 4616591 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57877-foto-08170-20-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-20 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 57878 | Carena de cal Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carena-de-cal-passada | -COBERÓ FARRÉS, Montserrat; SERRA GARCÍA, Josep (1991): 'Carena de cal Passada', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | Està parcialment destruït i molt desfigurat. | Al punt on la carena de cal Passada comença el seu descens cap a la banda de migdia, al peu d'uns marges de conreu i al costat oriental d'un camí rural que comunica les masies de cal Passada i l'Hostal Vell, es localitza una estructura de difícil classificació tant tipològica com cronològica. Es tracta d'una construcció a base de pedres com a únic material apreciable que aprofita l'esquerda que hi ha entre l'aflorament d'una gran roca arenisca i una segona roca despresa. Aquesta esquerda acaba formant un estret passadís que en un moment indeterminat es cobreix, protegeix i se'n completen les parets amb altres roques irregulars de diferents mides. El cobriment, arquitravat, és a base de tres grans lloses planes de no gaire gruix, amb longituds d'entre 1'05 i 1'25 m. L'alçada interior màxima amb prou feines arriba a 1 m, així que es fa impossible encabir-hi una persona dreta. Al costat exterior nord-est, les roques naturals que conformen la base de l'estructura van ser posades completament al descobert en un moment indeterminat i parcialment repicades amb la finalitat d'excavar-hi un espai ovalat d'uns 20 cm de diàmetre i de funció desconeguda. En una de les parets interiors hi ha una espècie de fornícula o armariet fet molt toscament, que potser seria emprat per dipositar-hi un sistema d'il·luminació (lampareta d'oli, espelma, etc.). L'accés es realitza pel costat sud-oest mitjançant una entrada de 1'80 m d'alçada amb forma troncocònica invertida, de tal manera que l'amplada de la part inferior és de 40 cm mentre que a la part superior és de 90. No es coneixen paral·lels similars a aquesta singular estructura, que molt probablement sigui un senzill refugi de pastors o un petit aixopluc agrícola per guardar eines, que es va realitzar amb els materials de la zona i al marge del sistema tradicional de construcció de barraques de pedra seca tant típic de la comarca. | 08170-21 | Carena de cal Passada | Pels voltants d'aquesta carena, i ja dins de termes municipals diferents a Els prats de Rei, s'han localitzat comptadors d'ovelles i altres estructures d'època moderna/contemporània fetes amb grans roques de la zona que per la seva tècnica constructiva recorden a l'estructura que aquí es descriu. Per tant, cal emmarcar l'estructura de la carena de cal Passada dins el context d'un territori tradicionalment agrícola-ramader que havia sobreviscut fins fa uns decennis en aquesta zona d'una manera intensa i extensiva, però que avui està en la seva major part desaparegut o, quant menys, totalment transformat. Aquest element va ser inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya l'any 1991 i allà s'indica que l'interior de l'estructura havia estat rebaixada recentment. No hi ha notícia de la recollida de materials arqueològics superficials al seu voltant. | 41.6897200,1.5790100 | 381746 | 4616303 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57878-foto-08170-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57878-foto-08170-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57878-foto-08170-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57879 | Plataners de la Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-de-la-font-del-raval | XIX | A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d'horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere 'Platanus', espècie ' Platanus x hispanica'. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d'ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L'escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l'espècie ' Platanus x hispanica', d'origen híbrid entre el 'platanus orientalis' (procedent de l'Europa Sud-oriental) i el 'platanus occidentalis' (d'origen Nord Americà). Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l'any 1864, per tal de configurar una zona d'esbarjo entorn la frescor de l'aigua i l'ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d'antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten. | 08170-22 | Carreró dels Horts, s/n | Aquesta espècie d'arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d'origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d'aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida. La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d'inicis del segle XIX, durant l'ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d'aquests plataners. Tot i així, bona part dels plataners que s'havien ubicat fora d'aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l'actualitat. | 41.7057100,1.5448200 | 378930 | 4618125 | 1864? | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Lúdic | 2021-05-26 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 57880 | Puigdemàger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdemager | <p>-CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 459-460. -BENET CLARÀ, Albert; PIQUER FERRER, Esperança (1992): 'Castell de Puigdemàger', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 313. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre (1992): 'Sant Jaume de Puigdemàger', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 470-471. -TORRAS RIBÉ, Josep M. (1992): 'Inventari de les jurisdiccions senyorials a la comarca de l'Anoia en els segles moderns', Pedralbes: Revista d'història moderna, 12, p. 39-70. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.25.</p> | XI | El conjunt es troba abandonat i en estat totalment ruinós. | <p>Al nord del terme municipal dels Prats de Rei, al cim d'un turó a uns 200 m al sud-est de l'Hostal del Bou, es troben les restes d'un conjunt arquitectònic i arqueològic format per les minses restes d'unes cases avui deshabitades que s'escampen al voltant d'una església en avançat estat de ruïna. Segons la documentació escrita, en aquest lloc, on fins fa poc hi havia hagut un petit nucli agrícola habitat, hi va haver el castell de Puigdemàger, el qual dominava visualment una part molt important del terme de Prats. Les restes d'aquest castell es localitzarien al subsòl de les cases i/o dels descampats dels voltants, però l'estat de runa de les cases és tal (moltes ja desaparegudes) i el lloc està tant brut de vegetació que es fa difícil discernir qualsevol aproximació a la planta que hauria pogut tenir el recinte castral. L'església de Sant Jaume (que es descriu en una altra fitxa) seria en origen la capella castral i posterior parròquia del nucli. Del poblament que posteriorment es desenvolupà en aquest lloc i que evolucionà fins als segle XIX en queda molt parcialment dempeus part d'una casa d'uns 185 m2 i restes molt fragmentades de murs d'altres cases, tot construït a base de filades de pedra de la zona.</p> | 08170-23 | Puigemàger | <p>El castell de Puigdemàger i el seu terme, que s'estenia fins a Solanelles, es documenten per primer cop l'any 1070 quan un tal Folc i la seva esposa empenyoren una propietat dins el terme de Puig de Mager, al comtat de Manresa. El 1138 un tal Manasses i els seus fills cedeixen un alou de Solanelles, dins del terme del castell de Puigdemàger, al monestir de Sant Pere de la Portella. El 1359 apareix com una propietat de l'abadessa de Berga en el fogatge realitzat a les Corts de Cervera, mentre que el 1390 el rei Joan vengué per 5.000 florins d'or certes jurisdiccions (entre elles la de Puigdemàger) a Galceran de Caldes per un curt període de temps, ja que a finals d'aquell mateix any els habitants dels respectius llocs pagaren al rei per tal de recuperar la seva independència respecte a Galceran. La parròquia de Puigdemàger fou independent fins que al segle XIV passà a ser sufragània de la de Sant Pere de Sallavinera. Fins 1788 Puigdemàger, juntament amb La Quadra de Galí, Seguers i Solanelles, havia format part del terme dels Prats de Rei, però a partir d'aquest any adquirí jurisdicció pedània pròpia (cèdula del 7 de maig del 1789) que perdé més tard. De fet, aquest mateix any es documenta la unió de tots aquests nuclis que va suposar la creació d'un efímer municipi, moment en que a Puigdemàger hi vivien 9 famílies (6 o 7 entre 1365-1370 i 4 el 1381). L'any 1860 hi quedaven 4 cases habitades al sector de migdia del turó. L'abandonament definitiu del lloc es produí durant la primera meitat del segle XX.</p> | 41.7278700,1.5501100 | 379412 | 4620578 | 08170 | Els Prats de Rei | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57880-foto-08170-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57880-foto-08170-23-2.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-20 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Vista aèria de les restes i la zona de Puigdemàger. Font: Ortofotomapa de l'ICGC. IMATGE 2: Croquis amb algunes de les restes constructives i cases avui ensorrades de Puigdemàger, segons: Aim3 grup SL, 2015: fitxa M.25. | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 57881 | Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ermengol | -VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 40. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre; CARABASA VILLANUEVA, Lluïsa (1992): 'Sant Ermengol', p. 471-472. -SABATÉ CURULL, Flocel, dir. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona C, fitxa 2. -PERERA, Anna (en curs): Aproximació al paisatge històric dels Prats de Rei d'època medieval a través de la documentació i l'arqueologia del paisatge, Treball de final de Grau, Universitat de Lleida. | XI | L'edifici està enrunat. | Al cim d'un turó que domina un antic encreuament de camins, i molt a prop de la masia de la Clau de Miralles, a només mitja hora de camí a peu de la vila dels Prats de Rei, es localitzen les restes d'una senzilla església d'origen romànic d'una sola nau, amb absis semicircular, datable al segle XII pel que fa a la seva concepció arquitectònica però objecte de diverses reformes posteriors en el seu aparell. S'aprecia clarament la fàbrica de tipus romànic en el paraments conservats, sobretot a la zona de l'absis, on s'observa un aparell de carreus petits i mitjans molt ben tallats. Resten fragments d'una discreta cornisa al llarg dels paraments interiors i s'observa una senzilla peanya a la base de l'absis, però no es detecten altres elements ornamentals a la resta de la construcció. Tot i que manquen les cobertes, molt probablement la de la nau seria una volta de canó, i la de la coberta de l'absis seria un quart d'esfera. A la cara interna del parament sud de l'església s'hi localitzen dos grans blocs de pedra esculpits i decorats amb creus en baix-relleu que podrien formar part d'un o dos sarcòfags medievals reaprofitats en alguna fase de reparacions de l'edifici. En un dels blocs la creu és de braços eixamplats, i en l'altre la creu és irregular i apareix emmarcada per un arc. A la façana oest s'hi obre un portal que porta la data 1704, però l'accés original està al sud i en un moment donat es modificà i va passar a ser el lloc de pas entre l'església i la casa que se li va adossar, part de la qual es encara resta avui dempeus i que molt probablement era la casa de l'ermità. Les finestres es localitzen: una d'abocinada al centre de l'absis rematada amb un arc de mig punt fet a base de dovelles; una segona abocinada a la façana sud però amb arc monolític; i una tercera, rectangular i molt petita, a la part superior de la façana oest, just sota l'espadanya d'època moderna parcialment desapareguda que remata l'edifici. | 08170-24 | Plans de Sant Ermengol | Sant Ermengol estava just al límit entre els termes dels castells de Vilallonga i de la Manresana i encara avui controla l'entrada a la denominada Clau Reial, una anòmala porció del terme municipal dels Prats de Rei per la seva banda de ponent que amb una forma estreta (només 300 m) i allargada (5'5 km) respon a diverses vicissituds històriques viscudes a la zona en la lluita pels dominis senyorials d'època medieval i moderna. Aquesta església apareix documentada per primer cop l'any 1076 com a capella rural que en inici era sufragània de Sant Andreu del castell de la Manresana i més tard, al segle XIII, passaria a dependre de la parròquia de Santa Maria dels Prats de Rei. Durant la Baixa Edat Mitjana es documenta la presència de deodates vivint als voltants de Sant Ermengol. Durant la Batalla dels Prats de Rei (1711), l'ermita i els seus voltants estaven controlats per la rereguarda borbònica, i el lloc constituïa un punt estratègic perquè quedava fora de l'abast del foc d'artilleria aliat. Als tombants del segle XX, Antoni Vila i Sala dona testimoni de que la capella estava ja en ruïnes, tot i que explica que encara hi vivia en ella 'un bòn hòme, conreuant les pòbres terres propietat de la metexa'. | 41.6942600,1.5137800 | 376326 | 4616898 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57881-foto-08170-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57881-foto-08170-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|92 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57882 | Municipium Sigarrense-Nucli romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/municipium-sigarrense-nucli-roma | <p>-VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 9-13. -PONS SALA, Jordi (1980): 'Notes històriques sobre el Municipium Sigarrensis', Recerques Lleidetanes, II, Grup d'Intercanvis de Recerques de les Terres Lleidetanes, p. 39-49. -PERA ISERN, Joaquim (1994): 'Reflexions entorn al Municipium Sigarrensis', La ciutat en el món romà. Actes del XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica, vol. 2, Tarragona, p. 323-324. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 40-45.</p> | VIaC-Vdc | <p>El 'Municipium Sigarrense' és una entitat física i jurídica corresponent a l'antic nucli romà que es va formar on actualment s'aixeca el poble dels Prats de Rei. Notícies històriques testimonien la ubicació topogràfica d'aquest antic municipi de l'Imperi Romà i del seu precedent indígena sota les parcel·les urbanes actuals del nucli dels Prats de Rei, mentre que diverses actuacions arqueològiques dutes a terme a partir dels anys 70' del segle XX van deixant al descobert diferents indicis d'aquest substrat. Fins al moment present, les principals restes que testimonien la presència física del 'Municipium Sigarrense' en el subsòl de l'actual nucli urbà dels Prats de Rei es poden resumir en: un imponent tram de muralla amb fossat d'un nucli indígena precedent corresponent al segle VI; restes d'habitatges d'època ibèrica; restes de columnes d'un temple romà-republicà; un conjunt epigràfic corresponent a la vida administrativa, honorífica i funerària d'un municipi romà; restes d'una necròpolis paleocristiana datable entorn el segles IV-V. Totes aquestes restes arqueològiques han aparegut acompanyades del seu corresponent material moble: ceràmica, vidres, metalls, numismàtica, etc., en alguns casos de notable singularitat i interès artístico-arqueològic. L'estudi global i interdisciplinar de totes aquestes troballes permet copsar la importància que tingué el 'Municipium Sigarrense' en l'administració i control d'un amplia zona corresponent a una part de l'actual Catalunya Central, a la vegada que constitueix un exemple de romanització d'un nucli iber i el seu territori adjacent.</p> | 08170-25 | Vila dels Prats de Rei | <p>L'entitat urbana i administrativa d'època romana coneguda com 'Municipium Sigarrense' té els seus orígens en un nucli indígena lacetà anterior (segle VI aC) que, segons les fonts numismàtiques respondria al nom de Śikaŕa i del qual recentment l'arqueologia n'ha deixat al descobert part del seu recinte de muralles i sistema defensiu. El topònim Sigarra apareix a la 'Geografia' de Ptolomeu (segle II dC) com una ciutat dels Ilercavons (depressió de l'Ebre), tot i que aquesta imprecisió en la localització geogràfica no ha estat considerada de gran importància per la historiografia recent, la qual segueix considerant que Ptolomeu es referia al 'Municipium Sigarrense' que ens ocupa. Finalment, la troballa de diversos epígrafs altimperials realitzada al segle XVIII als entorns de Prats de Rei, tot i que mancades de cap context arqueològic precís, mostren de nou la presència del topònim Sigarra a la zona però aquest cop ja associat a l'entitat administrativa 'municipium' i testimonien de l'existència d'un òrgan de govern municipal (un 'ordo segarrense') format per quatre edils ('quattuor vir'). Pel que fa a la història de la recerca sobre el 'Municipium Sigarrense', tot i les troballes casuals realitzades al llarg del segle XX cada cop que hi havia reformes urbanístiques, els descobriments del Camp de la Farinera i de la Rectoria realitzades entre els anys 72-75 del segle XX per part dels membres de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, i que investigadors de la Catalunya romana com Jordi Pons ja havien alertat del potencial arqueològic que s'havia d'amagar al subsòl dels Prats de Rei en tant que municipi romà, l'entitat física d'aquesta ciutat va ser posada en dubte durant els anys 90', al·legant que en aquest cas el 'municipium' no seria més que la denominació per referir-se al centre administratiu d'un territori agrícola que no disposaria d'entitat o estructura urbana. Fins i tot es va arribar a negar la presència d'un assentament ibèric previ a la romanització. Ara bé, a partir de 2012-2013, fruit de les últimes intervencions arqueològiques i dels treballs de recerca de Natalia Salazar, s'està deixant al descobert el potencial urbà i arquitectònic d'aquest antic enclavament iber i romà. El nom d'aquesta ciutat romana de la Catalunya Central va quedar fossilitzat en un ampli territori, de manera que l'actual comarca veïna en pren el nom (Segarra), i tot i que actualment Els Prats de Rei pertanyi a l'Anoia, històricament ha format part de la subcomarca anomenada Segarra Calafina. Per altra banda, els orígens dels Prats de Rei en el 'Municipium Sigarrense' estan ben vius a la memòria col·lectiva recent, com resta palès en les diverses edicions del tradicional Sopar Romà que s'organitza cada any el poble de Prats en record del seu passat romà.</p> | 41.7054600,1.5429500 | 378774 | 4618100 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57882-foto-08170-25-1.jpg | Legal i física | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Tradicionalment s'ha emprat el títol 'Municipium Sigarrensis' perquè és la forma com apareix literalment a la inscripció romana. Ara bé, s'ha obviat sistemàticament que reproduint literalment aquesta denominació hom està emprant una forma declinada del llatí diferent al nominatiu, que seria el cas més correcte per a referir-s'hi de manera genèrica. Cal escriure doncs 'Sigarrense' en comptes de 'Sigarrrensis'. IMATGE 1: Vista del nucli urbà dels Prats de Rei, per sota del qual s'han anat localitzant les evidències arqueològiques de l'antic 'Municipium Sigarrense'. | 83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 57883 | Camp de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-la-farinera | <p>-VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 9-13. -CASTELLÀ REAL, Josep et ALII (1977): Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei (1972-1975, Patronat del Museu Municipal dels Prats de Rei, Els Prats de Rei. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, p. 36-38.</p> | IVaC-IaC | <p>En uns camps de conreu ubicats just al costat sud de l'extraradi de la vila dels Prats de Rei, al costat del torrent de l'Aigua i de la carretera C-1412a que comunica Els Prats de Rei amb Calaf, es localitzen uns camps de conreu on un grup d'aficionats locals va emprendre l'excavació d'un sondeig arqueològic als anys 70' del segle XX. Aquest sondeig formava part d'una campanya més àmplia de sondejos realitzada per tota la vila, i l'excavat al Camp de la Farinera va rebre el nom de sondeig 'S'. Els resultats que va abocar l'excavació del sondeig 'S' van ser descrits en funció de la individualització d'una sèrie de nivells arqueològics identificats durant els treballs de recerca: -Nivell I: Corresponia a l'estrat superficial, afectat per les tasques de conreu. En ell s'hi localitzaren diversos fragments de ceràmica ibèrica i romana. -Nivell II: Només es reporta la presència d'un gran carreu de pedra molt ben tallat i amb una perforació central. -Nivell III: En ell s'hi documenten una sèrie de murs de pedra per sota dels quals apareix un gruix d'un metre de terra i sota d'aquest de nou apareixen parets, aquest cop formant fins a tres angles de diferents habitacions i amb restes d'un paviment enllosat i indicis de foc sobre dos fragments plans de ceràmica. Entre el material aparegut en aquest tercer nivell, destaquen varis fragments de teula plana romana, ceràmica romana de parets primes, campaniana i sigil·lata, així com ceràmiques ibèriques comunes i ceràmica gris emporitana. -Nivell IV: Apareix un nou conjunt de murs de pedra sense morter conformant espais rectangulars En aquest nivell hi aparegueren ceràmiques ibèriques: fetes a mà, àmfores, kalathos i gerres de diferents tipus, amb decoracions pintades de tipus geomètric i vegetal. Destaca un conjunt de ceràmiques de vernís negre format per una vintena de vasos amb nanses aplicades i decoració d'oves impreses a les vores i altres varies formes de campanianes tipus A i B. Alguns craters de ceràmica de vernís negre de Cales tipus Morel 4753 van ser classificats erròniament com a etruscos, nomenclatura que encara roman a la descripció d'aquestes ceràmiques inclosa a la carta arqueològica. Es descriu també la presència d'àmfores itàliques i ceràmica àtica. -Nivell V: Estrat amb cendres i carbons on hi aparegueren dues llànties de ceràmica, monedes ibèriques de la ceca Iltirkesken, una fíbula, unes pinces, punxons i agulles fetes d'os, pondus de teler, fusaioles, claus, escòria i altres restes de fundació, dues peces de plom, una bola de marbre, i finalment varis fragments de ceràmica que són descrits com a similars als de l'estrat anterior. -Nivell VI: En aquest nivell apareixen construccions descrites com de més qualitat i un mur de 90 cm d'amplada. Es reporten materials ibèrics que s'assemblen als dels estrats anteriors. Per últim, en un nivell del qual no s'especifica número, però a uns 4'30 m de profunditat, apareix una cista de lloses sense cap tipus de material arqueològic al seu interior. No es va poder continuar baixant perquè el propietari dels terrenys havia de procedir al sembrat del camp, però l'estratigrafia arqueològica no estava esgotada. En resum, la interpretació de la seqüència estratigràfica aportada pels excavadors i l'estudi dels materials arqueològics va permetre demostrar que a Prats de Rei va haver-hi un assentament ibèric que posteriorment va ser romanitzat, amb un arc cronològic que va del segle IV aC a inicis de l'I aC per al cas concret del sector del Camp de la Farinera. Excavacions posteriors confirmen aquesta cronologia d'ocupació i n'amplien l'arc per ambdues bandes.</p> | 08170-26 | Carretera C1412a, km 42 | <p>La troballa realitzada al segle XVIII a els Prats de Rei d'un conjunt epigràfic romà de singular rellevància va fer sospitar, de manera raonada, la presència física d'un 'Municipium Sigarrense' que apareixia referenciat en aquests epígrafs, i que de seguida es va posar en relació amb la Sigarra citada per Ptolomeu (s. II dC) a la seva obra 'Geografia'. Al 1900, el sacerdot i erudit local Antoni i Vila i Sala deixa també constància de varies troballes numismàtiques a Prats de Rei i es mostra partidari de l'existència d'una ciutat romana en aquest lloc. Amb aquesta idea de localitzar la ciutat perduda, els anys 1972-75 un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra, liderats per Josep Castellà Real, van emprendre una sèrie de sondejos arqueològics al llarg de tota la vila dels Prats de Rei. Un dels sondejos que més dades va aportar va ser el realitzat al lloc de les afores de la vila actual conegut com el Camp de la Farinera (o Plana del Solà). Aquest va ser batejat com a 'Sondeig S' i es va realitzar en aquests camps perquè hi havia notícies orals prèvies de la localització i destrucció d'unes parets descrites com a 'molt antigues' durant la construcció de La Farinera al segle XIX. Actualment les estructures arqueològiques que es van treure a la llum durant la execució d'aquest sondeig resten cobertes de terra, i des dels anys 70' no ha estat possible tornar a intervenir en aquests terrenys atesa la reiterada negativa de la propietat. El material arqueològic recuperat es troba dipositat i parcialment exhibit al públic al Museu Municipal Josep Castellà Real dels Prats de Rei.</p> | 41.7041300,1.5416000 | 378659 | 4617954 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57883-foto-08170-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57883-foto-08170-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57883-foto-08170-26-3.jpg | Legal | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-20 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El Camp de la Farinera es coneix també amb el nom de Plana del Solà, i de fet aquest és el nom habitual que apareix a la cartografia. Més antigament es coneixia com Camp de les Pomeres. IMATGES 2 i 3: Treballs d'excavació del sondeig 'S' al Camp de la Farinera. Fotos: Jordi Enrich Hoja. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 57884 | Jaciment arqueològic de la Mare de Déu del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-mare-de-deu-del-portal | <p>-CASTELLÀ REAL, Josep et ALII (1977): Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei (1972-1975, Patronat del Museu Municipal dels Prats de Rei, Els Prats de Rei. -SALAZAR ORTIZ, Natalia (2012): L'ager del Municipium Sigarrensis: poblament i xarxa viària entre la Prehistòria i l'Antiguitat Tardana, Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408. -GUASCH SOLÉ, Muntsa; SALAZAR ORTIZ, Natalia (2016): Guió i textos de l'exposició 'Śigaŕa Segarra. Cruïlla entre Ibèria i Hispània', Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, Igualada.</p> | VI-IaC | <p>En una cantonada de la capella de la Mare de Déu del Portal es va realitzar un sondeig arqueològic l'any 1972 que va proporcionar una primera estratigrafia iberoromana i va posar en evidència el potencial arqueològic d'aquest indret de la vila. Quaranta anys més tard, durant unes noves obres de millora d'infraestructures i serveis a varis carrers dels Prats de Rei dutes a terme entre 2012 i 2013, es van localitzar estructures ibèriques d'habitatge al costat N-NE de la capella, que van ser excavades al mateix moment; i també es va localitzar, mitjançant un sondeig practicat just davant la porta de la Capella de la Mare de Déu del Portal, un tram d'una imponent escarpa de pedra associada inicialment a material arqueològic del segle IV. Davant d'aquests indicis, l'estiu de 2013 es va excavar part de la superfície (140 m2) de la Plaça de la Mare de Déu del Portal i aquelles excavacions arqueològiques van deixar al descobert una sèrie d'estructures i materials arqueològics que han comportat un notable avenç en el coneixement de la història antiga dels Prats de Rei, amb una estratigrafia que en aquest cas va dels segles VI-V aC a l'I aC. Com a gran novetat destaquen una muralla ibèrica, un conjunt de ceràmica àtica i les restes d'un temple romà. La muralla localitzada, datada dins la Primera Edat del Ferro (segles VI-V aC), correspon a la base de la construcció i es tracta de l'escarpa d'una robusta estructura defensiva amb una inclinació d'uns 40º. El tram localitzat mesura 8 m de llarg i 4 de profunditat, i disposa d'un fossat defensiu amb perfil en 'V'. A partir del segle IV aC la muralla s'amortitza i al seu redós s'hi construeixen una sèrie d'habitatges en bateria. La ceràmica grega estava representada per una sèrie d'exemplars àtics de vernís negre dels segles V i IV aC, que per quantitat i qualitat, passa a ser un dels conjunts més importants de Catalunya d'aquesta ceràmica d'importació i demostra la categoria econòmica i social que va tenir aquest punt de la Catalunya Central durant els segles ibèrics. Pel que fa al temple romà, fou possible identificar-lo a partir de la localització en un petit espai de l'abocament d'una quantitat ingent de fragments de bases i fustos de columnes d'estil itàlic de mitjan segle II aC. Els mòduls són imponents i només poden correspondre a un edifici de caràcter públic, amb tota probabilitat un temple; és a dir, es tractaria d'un dels temples romans d'època de conquesta més antics dels fins ara trobats a la Península Ibèrica. Les peces, fetes amb pedra de sauló verdós de la zona, presentaven clares senyals d'haver patit l'acció del foc i havien estat amuntegades, per tant no estaven al seu espai original, que no seuria ser molt llunyà del lloc de la troballa A més d'aquest tres elements de caràcter singular, a la plaça de la Mare de Déu del Portal va aparèixer també una quantitat ingent d'altres materials arqueològics més comuns i que estan en consonància amb altres materials ja apareguts i coneguts en diverses intervencions dutes a terme a la vila. Actualment, les estructures romanen cobertes i protegides per un sostre de formigó i són visitables.</p> | 08170-27 | Plaça de la Mare de Déu del Portal | <p>Durant l'any 1972 en aquest lloc s'hi va fer un sondeig arqueològic, denominat 'Sondeig H', en el marc d'una sèrie de sondeigs arqueològics que van emprendre un grup de joves de l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra liderats per Josep Castellà Real. Les troballes més recents (2012-2013) es van produir en el marc dels seguiments arqueològics de les obres de millora d'infraestructures i serveis a varis carrers i places de la població. Les excavacions arqueològiques que se'n van derivar, dutes a terme l'estiu de 2013 a la Plaça de la Mare de Déu del Portal, s'emmarcaven en un projecte de recerca arqueològica titulat 'Origen i estructuració del territori de Sikarra/Sigarra: de la prehistòria a època medieval' (Universitat de Lleida 2014-2017). Un cop finalitzades les excavacions dutes a terme a la plaça, i davant la singularitat de les restes arqueològiques, El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va engegar un projecte arquitectònic per protegir les estructures antigues sense que s'haguessin de colgar de nou de terra com ve essent habitual a les intervencions arqueològiques dutes a terme en els cascs urbans. El projecte, inaugurat el 2015, permet l'accés i la visita restringida a les restes.</p> | 41.7047300,1.5419200 | 378687 | 4618021 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57884-foto-08170-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57884-foto-08170-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57884-foto-08170-27-3.jpg | Legal i física | Grec|Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGES 1, 2 i 3: Excavacions arqueològiques de l'any 2013. Fotografies: Natalia Salazar Ortiz. | 82|83|81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 57885 | Trams de muralles localitzats en diferents seguiments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trams-de-muralles-localitzats-en-diferents-seguiments | <p>-CASTELLÀ RAICH, Gabriel (1943): 'La cruz de término, de Prats del Rey', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, època II, n. 18, Igualada, p. 3-4. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 350, 459. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; MORENO EXPÓSITO, Iñaki; PÀMIES GUAL, Dídac (en premsa): 'De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arquelògiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l'Edat Mitjana', Tribuna d'Arqueologia 2013-2014, Barcelona. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; RAFEL FONTANALS, Núria (2015): 'La Fortaleza ibérica de Sigarra: Génesis y diacronía entre la primera Edad del Hierro y la Antigüedad Tardía (siglos VI aC-VI dC)', Fortificaciones en la Edad del Hierro: Control de los recursos y el territorio, Asociación, Científico-Cultural Zamora Protohistórica, Zamora, p. 399-408.</p> | VIaC-XVIII | <p>Des del segle VI-V aC i fins el 1714, la vila dels Prats de Rei ha tingut successius recintes fortificats que en major o menor mesura han quedat fossilitzats i són identificables a través dels documents històrics, l'arqueologia, i determinades formes del traçat urbà actual. Així, apart dels portals i passatges medievals i moderns d'aquestes muralles, que són analitzats individualment en altres fitxes, diverses intervencions arqueològiques han anat deixant al descobert trams de muralles de diverses cronologies. La més antiga és la muralla de la Primera Edat del Ferro localitzada el 2013 a les excavacions dutes a terme a la plaça de la Mare de Déu del Portal. Correspon a la base d'una robusta construcció amb una escarpa feta de carreus de pedra que té una inclinació d'uns 40º. El tram localitzat mesura 8 m de llarg i 4 de profunditat, i disposa d'un fossat defensiu no molt profund amb perfil en 'V'. S'ha fet una proposta de restitució del traçat d'aquesta muralla ibèrica que dibuixaria un gran oval. Durant uns seguiments arqueològics duts a terme el 2012, al no casualment denominat 'carrer del Mur' es va localitzar un pany de muralla dels segles XII-XIV amb el seu fossat; es tracta de la primera notícia arqueològica sobre la muralla medieval de la vila. Entre el carrer del Mur i la plaça de la Sardana es localitzà un altre pany de muralla d'època més tardana (medieval-moderna, sense especificar).</p> | 08170-28 | Varis carrers dels Prats de Rei | <p>Durant tota l'Antiguitat, l'Edat Mitjana i bona part de l'Edat Moderna les muralles eren part essencial de qualsevol vila i ciutat, i successius recintes defensius s'anaven projectant, ampliant o reforçant a mesura que els nuclis creixien o que s'iniciaven nous conflictes bèl·lics. A més de les troballes arqueològiques descrites més amunt, altres notícies històriques donen informació de les muralles medievals i modernes. Cap a 1375, en temps de Pere IV, es crea un censal de 30.000 sous barcelonins amb el qual entre 1375 i 1378 es reedifiquen les muralles, i en aquest moment hi ha notícia de la capelleta feta al capdamunt d'una de les seves portes d'accés: la capella de la Mare de Déu del Portal. Consta que l'any 1462 la muralla de la vila dels Prats de rei tenia un total de 15 torres. Durant la batalla de Prats de Rei de 1711 la muralla quedà malmesa pel foc de l'artilleria atacant, i des de llavors anà perdent protagonisme en l'urbanisme fins a desaparèixer engolida o enderrocada per construir noves cases i carrers.</p> | 41.7055200,1.5415900 | 378661 | 4618109 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57885-foto-08170-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57885-foto-08170-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57885-foto-08170-28-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-20 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Perímetre de les muralles o recinte fortificat de la Primera Edat del Ferro (il·lustració extreta de SALAZAR-RAFEL, 2015: 405). IMATGE 2: Tram de muralla i fossat en 'V' de la Primera Edat del Ferro. Fotografia: Natalia Salazar Ortiz. IMATGE 3: Recinte de muralles de la vila al 1711 segons el plànol de la 'Batalla dels Prats de Rei' realitzat per Nicolas Tindal. | 85|94|81 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 57886 | Jaciment de la Font de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-de-cervera | <p>-CASTELLÀ REAL, Josep et ALII (1977): Campanyes d'excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei (1972-1975, Patronat del Museu Municipal dels Prats de Rei, Els Prats de Rei, p. 9. -ENRICH HOJA, J. (1985): 'Font de Cervera', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.</p> | V-IaC | <p>La font de la Cervera es localitza a l'entrada per l'oest de la vila de Prats de Rei, molt a prop de la carretera que porta cap a Calaf. En una data anterior a 1934 es té notícia de la troballa de restes ibèriques als voltants d'aquesta font, sense cap més especificació exceptuant la descripció (més recent? d'un fragment d'àmfora ibèrica de la costa catalana sense coll i de pasta bicolor. La mateixa informació assenyala també la troballa d'un cap romà de marbre, el qual sembla ser que es va extraviar des del moment mateix de la troballa. Actualment no es detecta cap tipus de material arqueològic en superfície ni cap altre indici que assenyali que en el lloc hi pugui haver un jaciment arqueològic, ja que els voltants s'han urbanitzat i l'única parcel·la que resta sense edificar, just darrera la font, ha estat rebaixada.</p> | 08170-29 | Passeig de Josep Maria Llobet s/n | <p>A la publicació signada per Josep Castellà i altres (1977, p. 9), s'afirma que és a la Carta Arqueològica de 1934 on s'assenyala la troballa de les restes descrites més amunt. Pel que fa al cap de marbre, en aquesta notícia es diu, literalment, que es va trobar 'una cabeza informe romana de mármol', fet que fa pensar que aquesta peça estaria bastant degradada o desfigurada. Malauradament, no existeix document gràfic del moment de la troballa i la peça a dia d'avui està extraviada. Per altra banda, el fragment d'àmfora ibèrica de la costa catalana es troba dipositat al Museu Municipal Josep Castellà dels Prats de Rei.</p> | 41.7054700,1.5393200 | 378472 | 4618106 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57886-foto-08170-29-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-20 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 57887 | Cal Barrusca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barrusca | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.08. | XIX | A l'extrem S-SE del terme municipal dels Prats de Rei, en un paratge força boscós i també ple de camps de conreu s'emplaça un mas format per un grup d'estructures. L'edifici principal té planta rectangular d'uns 110 m2 de superfície, amb l'eix longitudinal orientat NE-SO i la façana principal orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant i caiguda a les parets laterals. El parament visible en alguns trams de les parets de la masia mostra filades horitzontals de pedra més o menys escairada, amb blocs més grans a les cantoneres. Dos dels edificis annexos, de finalitat agrícola, són del mateix parament de pedra i els altres dos són totxana i pedra tallada molt irregularment. Les obertures són rectangulars i quadrangulars, sense que en cap cas s'utilitzi l'arc. Les cobertes de tots els edificis són a dues aigües, amb la caiguda a les parets laterals. Les característiques generals de la construcció assenyalen una edificació de caràcter rural-popular típica del segle XIX. | 08170-30 | Camí de cal Barrusca | Segons els propietaris actuals, els seus avantpassats, fundadors d'aquesta casa, provenien de Cal Barrusca de La Molsosa i es van establir i van construir la masia dels Prats de Rei als anys 70' del segle XIX. La propietat era una rabassa pertanyent a la casa de l'Hostal Vell (ja dins el terme municipal de Rubió) abans de convertir-se en l'actual masia de Cal Barrusca. Tot i que es tracta d'un mas tradicional, en els últims anys ha estat objecte d'una important rehabilitació que li ha conferit un aspecte més actual i s'han incorporat alguns materials de construcció més moderns i fins i tot una piscina, atès que des de l'any 2006 la casa de cal Barrusca compagina la seva activitat econòmica agrícola tradicional amb l'allotjament rural. | 41.6843200,1.5704100 | 381020 | 4615715 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57887-foto-08170-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57887-foto-08170-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57888 | Cal Español | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-espanol | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.02. -PERERA, Anna (en curs): Aproximació al paisatge històric dels Prats de Rei d'època medieval a través de la documentació i l'arqueologia del paisatge, Treball de final de Grau, Universitat de Lleida. | XVIII | En un entorn de camps de conreu i bancals, a uns 600 m de la carretera BV-1031, s'emplaça un mas format per un habitatge i un grup d'estructures agropecuàries. La masia o edifici principal és de planta rectangular irregular, d'uns 160 m2 de superfície, i consta de planta baixa, pis i golfes. El sostre és a dues aigües i la caiguda està cap a la façana principal, la qual s'orienta a l'est. El parament és a base de filades de pedra local. A la Llinda de l'accés a la casa hi ha inscrit l'any 1767, data que està en concordança amb la tipologia de l'edifici. Aquesta llinda està partida pel mig i reparada, i per aquest motiu se li ha practicat un arc de descarrega rebaixat que és visible a la façana. Les obertures son rectangulars. A la masia se li ha annexat un habitatge de nova construcció, de planta quadrangular i coberta a quatre aigües, que respon a un model d'arquitectura contemporània que no té cap relació amb el mas tradicional. Els cinc edificis agropecuaris annexos a la casa van des dels dos fets a base de pedra, que serien els més primitius, fins els fets de totxo i ciment prefabricat, de factura molt més recent. | 08170-31 | Plans de l'Espanyol | La inscripció 1767 que hi ha a la llinda de la masia indica la última construcció moderna de l'edifici principal, però existeix documentació anterior que assenyala uns orígens més antics per la casa de ca l'Espanyol, concretament al segle XIV, quan apareix mencionada a l''Antiquitates chartularum parochialis ecclesiae Beatae Mariae Pratorum Sigarrae'. Finalment, entre els anys 1995-1996 ca l'Espanyol va ser objecte d'importants ampliacions i reformes. | 41.6889000,1.5665600 | 380708 | 4616229 | 1767 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57888-foto-08170-31-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57889 | Cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mensa-0 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.13. | XVIII-XIX | La masia està en molt bon estat; no així els coberts més antics, que romanen abandonats i mig enrunats.. | En una plana situada entre un turó i el torrent de la Manresana s'emplaça un mas format per un habitatge i un grup d'estructures agropecuàries. La masia o edifici principal consisteix en una planta rectangular de 222 m2 amb planta baixa, pis i golfes, que segueix un eix NO-SE i té la façana principal orientada cap a migdia. Totes les obertures són rectangulars o quadrangulars. La coberta de la casa és a dues aigües i feta amb teula àrab. Les estructures agropecuàries més antigues, fetes a base de filades de pedra de la zona, es troben abandonades i en un estat ruïnós, i han estat progressivament substituïdes per noves construccions de totxo i de formigó prefabricat en altres punts lliures del terreny que circumda la casa. En el seu estat actual, la construcció de la masia respon a una tipologia del segle XIX, molt probablement una gran reforma sobre una construcció anterior, amb afegits i altres reformes fins als nostres dies. | 08170-32 | Plana Gran | Just al costat de la masia de cal Mensa existeix un cup excavat a la roca natural que es data dins els inicis de l'Edat Mitjana, entre els segles VIII-X, i correspondria a un tipus de poblament rural dispers que es pot considerar el precedent d'aquesta casa. Tot i la seva tipologia pròpia del segle XIX, que és en essència la que ha arribat fins a l'actualitat, la masia de cal Mensa ja existia abans del 1711, atès que aquest any apareix representada de forma esquematitzada al plànol de la Batalla dels Prats de Rei realitzat per Nicolas Tindal. Cal recordar també, que al veí nucli de la Manresana hi ha una casa coneguda com Cal Mensa Vell, que molt probablement sigui el precedent medieval de la posterior masia d'època moderna que en tot cas canvià d'ubicació. La masia de cal Mensa es va ampliar notablement l'any 1954 i durant els últims anys se li han afegit altres estructures i coberts. | 41.7021200,1.5571600 | 379950 | 4617710 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57889-foto-08170-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57889-foto-08170-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57890 | Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sala-0 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.09. | XV | L'estat de la masia es bó, però no el d'alguns dels coberts agrícoles. | En un entorn de feixes localitzat 200 m al sud del castell de la Manresana s'aixeca un mas format per un grup d'edificis agropecuaris que s'estructuren tancant un pati quadrangular. La casa principal té la planta rectangular i s'orienta segons un eix longitudinal NE-SO; està formada per planta baixa, pis i golfes i té coberta a dues aigües amb la caiguda cap a les façanes laterals i acabat amb teules àrabs. Té les parets arrebossades, i només són visibles els blocs de pedra de les cantoneres i alguna filada de blocs mitjans a nivell de planta baixa amb aspecte de parament baixmedieval. Les obertures són rectangulars, però alguna té la llinda amb arc rebaixat. A la llinda de la porta de l'edifici principal s'hi troba inscrita la data 1806, que correspon a alguna reforma molt posterior als orígens de la casa. A aquest edifici principal se li han anat adossant altres estructures de mida més baixa i amb coberta a una sola aigua. Algunes d'aquestes estructures, les més antigues, són de pedra, mentre que altres són de totxana o alternen els dos materials. Dos coberts més s'han construït separats de la casa principal. | 08170-33 | La Manresana | Just al costat de la masia de cal Sala existeixen uns cups excavats a la roca natural que es daten dins els inicis de l'Edat Mitjana, entre els segles VIII-X, i correspondrien a un tipus de poblament rural dispers que es pot considerar el precedent més primitiu d'aquesta casa. La inscripció de l'any 1806 a la llinda de la porta de la masia s'ha d'interpretar com una data de commemoració d'una reforma o ampliació, atès que la casa ja existia abans com ho demostren les filades localitzades de paraments baixmedievals, el topònim 'Sala' que pot correspondre a un topònim medieval fent referència a una casa important, i la presència de les restes arqueològiques dels segles VIII-X. | 41.6945700,1.5510800 | 379430 | 4616880 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57890-foto-08170-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57890-foto-08170-33-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57891 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-2 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.10. | XIX | A l'extrem E-SE del terme municipal dels Prats de Rei i gairebé colindant amb el terme d'Aguilar de Segarra, en un entorn de camps de conreu de cereals i bosc, es localitza un extens conjunt d'edificacions de caràcter agropecuari agrupades al voltant d'una masia o volum principal, de planta quadrangular de 248 m2 de superfície, amb l'eix longitudinal orientat E-O i la façana principal original (avui afectada per una estructura que se li ha adossat) orientada a migdia. L'edifici té coberta a dues aigües amb la caiguda a les façanes laterals. Tot i que la major part de les parets de la masia estan arrebossades, allà on el parament es visible s'observen filades horitzontals de pedra local lleugerament escairada, amb blocs més grans a les cantoneres de les parets. El conjunt conserva dues dates inscrites en sengles llindes: '1881' a la llinda de l'antiga porta principal, avui amagada per altres estructures que s'han annexat a l'edifici; i '1921' a la porta d'una façana lateral de la masia, junt amb el nom del propietari en aquelles dates: 'RAMON SULANES'. | 08170-34 | Camí de la carena de l'Estrada | Els anys 1995-1996 es van fer importants reformes a la casa i actualment can Bartomeu compagina la seva tradicional activitat econòmica de base agropecuària amb la d'allotjament per a turisme rural. | 41.6955100,1.5769900 | 381588 | 4616948 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57891-foto-08170-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57891-foto-08170-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57892 | L'Albareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalbareda | <p>-BORRÀS I QUADRES, Antoni (1935): 'El mas de l'Albareda', Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada, 36, Igualada, p. 33-37. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 348. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.15. -PERERA, Anna (en curs): Aproximació al paisatge històric dels Prats de Rei d'època medieval a través de la documentació i l'arqueologia del paisatge, Treball de final de Grau, Universitat de Lleida.</p> | XV-XVI | <p>La masia de l'Albareda, coneguda també amb el nom de l'Albareda de Montserrat, es localitza En unes planes on es creuen el torrent de l'Anoia i un petit curs d'aigua que neix a cal Codina de la Quadra, uns dos quilòmetres abans d'arribar a la vila de Prats de Rei venint des de Copons. En el seu estat actual, el centre de la propietat és un gran edifici de planta quadrangular-poligonal de gairebé 1000 m2, amb planta baixa, pis i golfes, fet a base de filades horitzontals de pedra tallada en blocs rectangulars i molt ben escairada de mida mitjana, que denota una voluntat de construcció de caràcter senyorial que no és habitual trobar a les masies de la zona. El portal de la casa és una obertura amb arc i adovellada, pròpia dels segles XVI-XVII, sobre de la qual s'hi va esculpir l'escut de Montserrat, el qual es troba força erosionat per un dels seus costats. Les finestres originals estan totes acabades amb grans blocs de pedra als muntants i a les llindes, i a la llinda d'un dels finestrals hi ha gravat l'any 1696. El mas disposa d'una petita capella adossada al seu costat oest, consistent en una petita nau rectangular amb coberta a dues vessants i una petita espadanya amb campana a la façana principal. Es troba sota l'advocació de Sant Josep. Al costat del mas i tocant al torrent de l'Anoia hi ha les restes d'un molí hidràulic, avui integrades com a part del gran mur de pedra que tanca la zona residencial, a la qual s'accedeix mitjançant una portalada d'arc de mig punt adovellada on hi ha inscrit l'any 1575 en un escut gairebé perdut de l'Abadia de Montserrat. I des del costat oest s'accedeix al recinte mitjançant un petit pont d'arc fet amb blocs de pedra, atès que just per aquest costat hi passa el torrent de l'Anoia. Un gran nombre d'ampliacions i reformes acumulades al llarg dels segles confereixen a la casa i a les seves estructures annexes un caràcter molt singular dins el paisatge de la comarca.</p> | 08170-35 | Carretera C-1412a, km 44'3 | <p>El 30 de juliol de 1264 el rei Jaume I va concedir el mas de l'Albareda al monestir de Sant Miquel de la Comanda o del Sant Sepulcre (que depenia de Santa Anna de Barcelona), i al seu custodi Fra Ponç. Al segle XIV la casa de l'Albareda apareix de nou referenciada a l''Antiquitates chartularum parochialis ecclesiae Beatae Mariae Pratorum Sigarrae'. Però el nom de l'Albareda de Montserrat amb el que és coneguda encara avui la masia és degut a que el 18 de febrer de l'any 1524 els hereus de Gaspar Ballester van vendre la propietat (que per tant ja existia abans d'aquesta data) al Monestir de Montserrat, essent abat fra Pere de Burgos, que la va convertir en casa prioral amb granja i amb molí fariner i paperer. Molt probablement fou en aquest traspàs de la propietat quan es va construir la capella de Sant Josep. La part més antiga conservada de la casa respon tipològicament i estilísticament a les construccions d'aquest segle XVI. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711 fou un punt austriacista i des del lloc es va lluitar contra dos batallons francesos que van ser rebutjats. L'Albareda fou una quadra autònoma (és a dir, un territori sobre el qual un senyor exercia la seva jurisdicció de manera directa) fins que finalment l'any 1840 es va annexionar al terme municipal de Prats de Rei, un cop el monestir de Montserrat en va perdre la propietat en el context del tancament temporal de l'abadia i de les desamortitzacions eclesiàstiques del segle XIX. Actualment acompleix una funció residencial i la seva última gran reforma fou feta als anys 70' del segle XX.</p> | 41.6892900,1.5340400 | 378002 | 4616318 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57892-foto-08170-35-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-22 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El topònim apareix també sota la variant 'Albereda'. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 57893 | Can Passada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passada | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.01. | XX | En un context de camps de conreu al costat d'una carretera local, s'emplaça un mas format per un grup d'edificis agropecuaris. La casa o volum principal té una planta quadrangular de 162 m2, amb coberta a dues aigües i caiguda a les façanes laterals. La façana principal està orientada a migdia. Te planta baixa i dos pisos a la zona més alta i planta baixa, pis i golfes a les zones més baixes. El parament és a base de filades de pedres escairades de diferents mides. Les obertures són totes rectangulars i quadrangulars i tenen els contorns assenyalats amb totxana. La casa té annexat un magatzem fet també a base de les mateixes filades de pedra. La tipologia constructiva d'aquests edificis correspon a inicis del segle XX, moment en que es documenta la construcció de la casa (1917). Els coberts i edificis auxiliars distribuïts pels voltants són més moderns i són fets a base de totxana. | 08170-36 | Carretera BV-1031, km 3'8 | Aquest mas s'emplaça just als peus d'una carretera comarcal que se sobreposa a un antiquíssim camí transhumant que ha estat en funcionament com a tal fins fa molts pocs decennis. Al veí terme municipal de Rubió, a molts pocs quilòmetres al sud de Cal Passada, existeixen les ruïnes d'una antiga masia coneguda amb el nom de Cal Passada Vell. | 41.6928100,1.5747200 | 381394 | 4616652 | 1917 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57893-foto-08170-36-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57894 | Salze de cal Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salze-de-cal-mensa | http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/anoia/Salze_Can_Mensa/am0617001_Salze_CMensa_Anoia.pdf http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/anoia/salze-de-can-mensa/ | Té una de les besses principals trencada, amb una fractura que sembla força recent. | A la llera d'un punt on conflueixen dos torrents, a uns 150 m a l'est del castell de la Manresana, s'aixeca un imponent exemplar de salze blanc (salix alba) de 21 m d'alçada i un diàmetre mitjà de capçada de 22 m. El diàmetre del tronc té gairebé 5 m (4'90). A 3'5 m d'alçada del terra el tronc principal es ramifica en quatre besses, dues de petites i dues de grans, una de les quals es troba força seca. Dona una idea de la monumentalitat d'aquest exemplar botànic el fet que la seva alçada sigui la mateixa que la de la veïna torre del castell de la Manresana, molt més propera a l'arbre que no pas la casa de cal Mensa de la qual aquest salze pren el nom. | 08170-37 | Torrent de la Casanova amb torrent de la Manresana | El salze blanc és un arbre de fulla caduca lanceolada que pertany a la família de les salicàcies i que es troba habitualment a la conca mediterrània, preferentment en zones humides. La seva pol·linització és anemòfila i el seu fruit és molt petit, en forma de càpsula que conté llavors de color blanc. Es tracta d'una planta comestible però que destaca sobretot pels múltiples usos farmacològics coneguts ja des d'època dels grecs, que l'utilitzaven per fer baixar la febre i pels dolors del part. Les fulles, l'escorça, les branques joves i les inflorescències tenen diverses propietats analgèsiques i antiinflamatòries, amb aplicacions tradicionals com ara l'alleujament dels dolors menstruals, l'artritis, diarrees i insomni. Durant el segle XIX es va aconseguir sintetitzar l'àcid acetil salicílic (aspirina) a partir d'aquest arbre, i a finals del segle XX es van descobrir diverses propietats per prevenir l'infart de miocardi. | 41.6962400,1.5549300 | 379754 | 4617060 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Degut a la seva proximitat a la torre de la Manresana, aquest arbre es coneix també com a Salze de la Manresana o Salze de Cal Sala. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 57895 | Cal Codina de la Quadra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-codina-de-la-quadra | -CASTELLÀ RAICH, Gabriel (1943): 'Can Codina', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, època II, n. 22, Igualada, p. 3-4. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 350, 459-460. -TORRAS RIBÉ, Josep M. (1992): 'Inventari de les jurisdiccions senyorials a la comarca de l'Anoia en els segles moderns', Pedralbes: Revista d'història moderna, 12, p. 39-70. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.18. | Deshabitada i amb molts problemes en les estructures per falta de maneniment. | A mig camí entre les viles de Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles, en una lleugera elevació enmig d'unes planes rodejades de bosc i camps de conreu de cereals, s'alça el conjunt dedificis rurals de Cal Codina de la Quadra. Les construccions estan disposades seguint un eix longitudinal orientat en sentit NE-SO, i estan presidides per un gran edifici principal amb una sèrie d'annexos agrícoles i una capella sota l'advocació de Sant Antoni, comunicada a l'edifici principal mitjançant un petit pont situat al primer pis del casal. L'edifici principal és un gran casal de planta rectangular de 532 m2 amb coberta a dues aigües, fet a base de filades de pedra escairada de mida mitjana a la base i cantoneres i mides més petites a mesura que l'edifici agafa alçada. Disposa de planta baixa, dos pisos i golfes a la part més alta. Té unes grans arcades a mode de porxo a la planta baixa, i les llindes i muntants de les obertures estan emmarcades per blocs de pedra tallada de mida gran i mitjana, amb arcs de descàrrega sobre les llindes. A la llinda d'una de les finestres hi ha inscrita la data 1728, i en una de les portes del conjunt una segona data mig esborrada: 1743, junt amb la figura d'un lleó i uns arbres que encara eren visibles l'any 1943, quan Gabriel Castellà dona notícia del lloc.. En el seu estat actua, es tracta d'un conjunt d'origen medieval reedificat i profundament reformat al segle XVIII, i ampliat a inicis del segle XXI. Actualment la propietat resta deshabitat. | 08170-38 | Plans de cal Codina | La avui denominada casa de cal Codina de la Quadra és el que resta de la Quadra de Galí, una unitat de població documentada des del segle XI (1068) i que, com el seu nom indica, fou una quadra autònoma durant tota l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna (és a dir, un territori sobre el qual un senyor exercia la seva jurisdicció de manera directa). Tot i que des dels seus inicis estava unida amb Sant Martí Sesgueioles, l'any 1788 es va unir amb Puigdemàger, Seguers i Solanelles, i tots quatre nuclis adquiriren una jurisdicció pedània pròpia (cèdula del 7 de maig del 1789), que perderen més tard (any 1840) quan van passar a formar part de Prats de Rei . Durant la guerra de Successió, Cal codina de la Quadra va ser part de la rereguarda borbònica i allà hi tenia bateries d'artilleria i unitats d'infanteria i cavalleria. Passada aquesta guerra, l'edifici es va reedificar, molt probablement l'any 1728, adquirint l'aspecte que té actualment, tot i haver sofert una ampliació important a inicis del segle XX, com consta en una placa de pedra sobre la llinda d'una de les portes. Durant els segles XVIII i XIX, el lloc era molt transitat pels traginers de la comarca, que sovint i feien parada. Segons consta a la pàgina web de l'Ajuntament, a data 2016 existeixen quatre poblets o nuclis de població més a part del nucli urbà de Prats de Rei: Els Seguers, La Manresana, Solanelles i La Quadra del Galí, tot i que aquest últim nucli, on hi ha el conjunt arquitectònic descrit en aquesta fitxa, des de fa ja uns anys roman despoblat. | 41.7036300,1.5224400 | 377064 | 4617926 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57895-foto-08170-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57895-foto-08170-38-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|96|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57896 | Mas d'en Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-rec | -MANAU SALAZAR, Ramon (2012): 'Retalls per a la història', Margaridó. Revista Cultural de Sant Martí Sesgueioles, 5, p. 13-16. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.17. | XV-XXI | A poc més d'un kilòmetre al sud de Sant Martí Sesgueioles, al costat oriental de la carretera BV-1001 i molt a prop del Coll de Puig, s'emplaça un conjunt d'edificacions rurals format per varis cossos disposats segons un eix longitudinal que discorre d'est a oest. El cos principal consisteix en un volum de planta rectangular de 132 m2, amb planta baixa, pis i golfes, fet a base de filades horitzontals de blocs de pedra petits i algun de mitjà ubicat sobretot a les cantoneres que podria correspondre al reaprofitament d'un edifici anterior. Té coberta a dues aigües amb caiguda a la façana principal, que està orientada a llevant i té una accés que acaba amb un arc rebaixat. La resta d'obertures són rectangulars i quadrangulars i estan emmarcades per pedres sense tallar. L'edifici principal respon a una tipologia pròpia del segle XIX, però ha d'estar construït sobre un de més antic, atès que la casa apareix referenciada als documents, com a mínim, a parir de mitjans segle XV. Disposa de coberts agrícoles de construcció moderna i recent separats del conjunt principal, fets bàsicament de totxana. | 08170-39 | Camí de cal Retitell | El mas apareix referenciat a la documentació el 1436, quan en un pergamí notarial amb data 18 de febrer on consta, segons la transcripció feta per Mossèn Francesc Mirambell i Giol (1761-1822), que 'Anton Rech del Mas del Rech del terme de la Manresana de Prats firma apocha a Bernat Molgosa de Veciana per la quantitat de 30 sous que son lo dot de Bartomeva muller de aquest y muller de aquell'. Tot i pertànyer actualment al terme municipal dels Prats de Rei, el Mas d'en Rec es troba a només un kilòmetre i escaig al sud del nucli de Sant Martí Sesgueioles, població amb la qual tradicionalment el mas s'ha relacionat. Aquesta situació ve donada per la ubicació del mas al bell mig de l'anomenada Clau Reial, una anòmala porció del terme municipal dels Prats de Rei per la seva banda de ponent que amb una forma estreta (només 300 m) i allargada (5'5 km) respon a diverses vicissituds històriques viscudes a la zona en la lluita pels dominis senyorials. | 41.6954700,1.4937900 | 374665 | 4617061 | 1436 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57896-foto-08170-39-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57897 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-1 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.12. | XIX | Tocant als peus d'una carretera local, al seu costat meridional, en un context de camps de conreu de cereals, s'emplaça un conjunt d'edificis de caràcter rural. L'edificació principal està formada per tres volums rectangulars de 233 m2 que s'orienten segons un eix longitudinal nordoest-sudest i tenen planta baixa, pis i golfes. Tenen coberta amb vessant a dues aigües i caiguda als costats laterals. La construcció és a base de petits blocs de pedra sense treballar, a excepció de les cantoneres, on s'ubiquen blocs tallats de mida mitjana-gran. Les obertures són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. En una de les llindes s'ha inscrit l'any 1863. La tipologia d'aquest edifici respon a una edificació popular del segle XIX. La resta de construccions distribuïdes al voltant de la casa principal responen a una construcció o a una reforma més moderna, però també estan fetes amb pedra com a principal material constructiu. Són de planta baixa i amb cobertes a dues aigües. Només dos coberts per a us agrícola estan fets a base de totxana. | 08170-40 | Carretera BV-1031, km 2'6 | Aquest mas s'emplaça just als peus d'una carretera local que se sobreposa a un antiquíssim camí transhumant que ha estat en ple funcionament com a tal fins fa uns decennis i on encara és possible veure-hi el pas ocasional d'algun ramat. Algunes de les edificacions del conjunt estan destinades actualment a allotjament rural, i el lloc es coneix també com a Aldea de la Casa Nova. El descriptiu epítet del topònim de la casa i la inclusió de la data de 1863 a una llinda de l'edifici, assenyalen uns orígens molt moderns per aquesta construcció. En el segle XX el lloc ha rebut la denominació de l'Aldea de la Casa Nova atesa l'agrupació d'edificis concentrats a la propietat. | 41.6968900,1.5642600 | 380531 | 4617119 | 1863 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57897-foto-08170-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57898 | Els Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-seguers | -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 459-460. -BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Castell de Seguers', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 313. -TORRAS RIBÉ, Josep M. (1992): 'Inventari de les jurisdiccions senyorials a la comarca de l'Anoia en els segles moderns', Pedralbes: Revista d'història moderna, 12, p. 39-70. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, p. 25. | XI-XXI | Tot i que part de les cases del nucli estan abandonades i enrunades. | En una terrassa del terreny rodejada de bosc i de cursos d'aigua estacionals, a l'extrem nord-nordest del terme municipal dels Prats de Rei, just on comença una amplia massa boscosa que s'endinsa cap al Bages, s'emplaça un petit nucli de població d'origen medieval conformat actualment per l'església parroquial romànica de Sant Pere i Sant Feliu (a l'extrem sudoest del nucli) i unes poques cases: Cal Sans, Cal Gotzems, Cal Feliu, Cal Sec, La Pallissa de Cal Sec, La Rectoria, La Casa del Pastor, i La Marinada. El sector sud-sudest del nucli té varies cases abandonades i en estat ruïnós, i allà és possible observar-hi restes d'edificacions amb paraments de pedra escairada i arcs de tipologia baixmedieval. | 08170-41 | Els seguers | La traça més antiga de població en aquest punt geogràfic ve testimoniada per una necròpolis excavada a la roca (segles V/VI-VIII/IX), ubicada a uns 100 m a l'oest de l'església parroquial, la qual apareix documentada a partir del segle XI. Molt probablement, part de l'actual nucli està per sobre de l'avui desaparegut 'castell de Seguers' que apareix documentat per primer com l'any 1022 com a torre, i del qual l'església de Sant Pere i Sant Feliu en seria la capella castral amb funcions parroquials. Fins 1788 els Seguers, juntament amb la Quadra de Galí, Puigdemàger i Solanelles, havia format part del terme dels Prats de Rei, però a partir d'aquest any tots aquests nuclis s'uniren i adquiriren una jurisdicció pedània pròpia (cèdula del 7 de maig del 1789) que perderen més tard. Junt amb els Seguers, segons consta a la pàgina web de l'Ajuntament a data 2016, existeixen actualment tres poblets o nuclis de població més a part del nucli urbà de Prats de Rei: La Manresana, Solanelles i La Quadra del Galí (n. 038), tot i que aquest últim nucli des de fa ja uns anys roman despoblat. | 41.7253400,1.5854900 | 382350 | 4620248 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57898-foto-08170-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57898-foto-08170-41-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57899 | Sant Pere i Sant Feliu dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-feliu-dels-seguers | BENET CLARÂ, Albert (1984): 'Sant Pere i Sant Feliu de Seguers', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 345-346. | XI | L'església de Sant Pere i Sant Feliu de Seguers es una edificació d'origen altmedieval però amb diferents refraccions que n'han modificat substancialment el seu aspecte original. En el seu estat actual consisteix en una senzill edifici de planta rectangular, d'una sola nau i sense absis diferenciat, amb coberta a doble vessant. Està construït a base de carreus de diferents mides, amb algunes filades de la base que per la seva tipologia corresponen a un aparell romànic. La portalada, oberta a la façana oest, segueix models estètics propis del segle XIX. Té un petit campanar d'espadanya a la façana nord amb dues campanes. L'antic cementiri, avui en desús, i una edificació (antiga rectoria) s'adossen a l'església pels seus costats est i nord, respectivament, de tal manera que no és possible tenir una visió totalment exempta de Sant Pere i Sant Feliu. | 08170-42 | Nucli de Seguers, s/n | La primera menció escrita que fa referència a una església a Seguers es troba en un document datable entre 1025 i 1050 consistent en una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix la parròquia de Ceger. Més tard, a l'any 1098, un tal Bernat i la seva esposa Sicarda deixen a Sant Vicenç de Cardona una sèrie de propietats, entre les quals una casa aixecada en la sagrera del castell de Seguers. Sant Pere i Sant Feliu de Seguers va passar a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar molt probablement abans d'inicis del segle XIV, tot i que com a mínim des de 1685, si no abans, era servida des dels Prats de Rei, atesa la gran distància existent entre Els Seguers i Castellar El 1878 recuperà les funcions parroquials i dins la seva jurisdicció s'hi van incloure una sèrie de masos del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Aquesta situació roman en l'actualitat. | 41.7250600,1.5854100 | 382343 | 4620217 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57899-foto-08170-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57899-foto-08170-42-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57900 | La Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-manresana | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, p. 25. | X-XXI | Un kilòmetre al sud-sudest de la vila dels Prats de Rei, en un punt on el terreny es comença a elevar cap al costat sud i est, s'emplaça un petit nucli de població d'origen medieval presidit per la popular Torre de la Manresana (pertanyent al castell homònim) i format actualment per l'església de Sant Andreu (a 80 metres al sudest de la torre medieval) i unes poques cases amb els seus annexos agrícoles: Casanova, La Torre, Cal Joan Roca, Cal Mensa Vell, i Can Coll. En general es tracta de cases amb un tipus d'arquitectura popular, a base de pedra del lloc i teulades a dues aigües. Les construccions tenen disposicions aleatòries i estan força separades l'una de l'altre, de tal manera que no es conforma cap mena de mínima estructura urbana. | 08170-43 | La Manresana | L'antiguitat del lloc ve testimoniada per una tomba i uns encaixos excavats a la roca que s'han datat de manera indirecta en els segles IX-X o bé amb anterioritat. Posteriorment, en un document de compra-venda de l'any 1012 apareix per primer cop referenciat el Castell de la Manresana, origen de l'actual nucli de cases. L'església del castell va ser parròquia fins el segle XIII, en que passà a dependre de la parròquia de Prats de Rei. Tot i no tenir parròquia, el nucli disposa d'un petit cementiri. Junt amb el nucli de la Manresana, segons consta a la pàgina web de l'Ajuntament a data 2016, existeixen actualment tres poblets o nuclis de població més a part del nucli urbà de Prats de Rei: Els Seguers, Solanelles i La Quadra del Galí, tot i que aquest últim nucli de cases des de fa ja uns anys roman despoblat. | 41.6963600,1.5525400 | 379555 | 4617076 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57900-foto-08170-43-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57901 | Torre de la Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-manresana | <p>-CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 346-352. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre; BENET CLARÀ, Albert; (1992): 'Castell de la Manresana', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 467-469. http://www.mhcat.cat/monuments_i_territori/monuments/torre_de_la_manresana</p> | XII | <p>Un kilòmetre al sud-sudest de la vila dels Prats de Rei, en un punt a uns 660 msnm on el terreny es comença a elevar cap al costat sud i cap a l'est, i on s'emplaça un petit grup de cases, s'alcen les restes d'un castell altmedieval que conserva íntegrament la seva torre mestra, una estança i altres restes estructurals arrasades. La torre és una estructura cilíndrica de 7'30 m de diàmetre i 21 metres d'alçada, des del capdamunt de la qual es té un control estratègic de l'entorn. El seu parament és a base de filades horitzontals de carreus mitjans molt ben treballats i units amb morter de calç, segons una tècnica típica de les obres del romànic català. Així doncs, la torre actualment conservada correspondria a la primera meitat del segle XII (amb alguna petita reforma), tot i que els orígens del castell siguin anteriors. A uns 11 metres d'alçada de l'estructura s'obre una porta orientada a migdia, rematada amb un arc de mig punt adovellat, i a la qual s'hi accedia mitjançant una escala de fusta provisional que era enretirada en cas de perill o atac. Actualment s'hi accedeix per una escala de cargol metàl·lica. A partir dels gruixos de la paret, que internament es va reduint a mesura que es guanya alçada (es passa de 2'15 m a 1'60 m), s'ha calculat que la torre tindria tres pisos: el primer i el segon, amb sostres o trespols de bigues i llates de fusta, i el tercer cobert amb una cúpula de pedra, conservada, acabada amb un terrat amb ampit que corona la torre. Al terrat s'hi accedeix mitjançant una petita obertura feta en un costat de la cúpula. La desapareguda separació de fusta entre el primer i el segon pis és actualment un paviment de forjat., mentre que entre el segon i el tercer pis no s'ha restituït cap tipus de separació. Just al costat oest de la torre s'alça una estructura de planta rectangular d'uns 13 x 9 metres coberta per una volta feta de pedra a plec de llibre. Pels voltants s'escampen altres restes molt arrasades de murs i d'una muralla que es consideren coetànies a la torre en base a les seves característiques constructives.</p> | 08170-44 | La Manresana | <p>Al segle X, els territoris de la Segarra i l'Anoia van passar a formar part del comtat d'Osona (posteriorment, comtat de Manresa) i de la seva xarxa de fortaleses i punts de guàrdia de frontera amb el món musulmà. Les torres erigides en aquests moments aquesta zona territorial corresponent a l'antic comtat d'osona eren anomenades 'manresanes'. Molt probablement doncs el castell de la Manresana ja existia en aquests moments, tot i que no és fins l'any 1012 que es documenta explícitament per primer cop en una venda d'unes terres al costat de la torre de la Manresana que un tal Oliva fa a un tal Gualafred. En aquesta primera menció apareix amb el nom de la Manresana per referir-se només a una torre, i el 1034 apareix com a Castell de la Manresana, però més endavant fou conegut també com Castell dels Prats o Castell dels Prats de la Manresana. Molt probablement l'antiga vila de Prats (documentada des de l'any 945) estava dins la jurisdicció d'aquest castell. En un inici la família Balsareny posseïa el domini del castell de la Manresana, que havia aconseguit mitjançant la aprisio. Tal domini es documenta, com a mínim, a partir de l'any 1045, en el testament de Bernat Guifred de Balsareny. Pel segle posterior no s'han conservat notícies, però es considera possible que el castell fos adquirit pel comte de Barcelona, ja que l'any 1276 el Rei Pere el Gran va reclamar a Galceràn de Pinós la potestat de varis castells, entre els el de la manresana; i l'any 1313 Sàuria o Saura de Pinós reclamà al rei Jaume II per a Pere Galceràn de Pinós, de qui és tutor, la potestat d'altres diversos castells, entre els quals el de la Manresana. El 1340 es documenta a Pere Galceràn de Pinós nomenant un procurador per cobrar i vendre els rèdits del castell de la Manresana, entre d'altres. El 1351 una tal Gueraua, vídua d'Eiximèn de Peguera presta homenatge a Galceràn de Pinós per la castlania del castell de la Manresana i la vila de Prats. No es tenen més notícies de l'Edat Mitjana, però es considera probable que el rei recuperés el domini del castell, el qual l'any 1462, durant la guerra del rei Joan II, es trobava en molt bon estat. El 1390 el rei Joan vengué per 5.000 florins d'or certes jurisdiccions (entre elles la del castell de la Manresana) a Galceran de Caldes per un curt període de temps, ja que a finals d'aquell mateix any els habitants dels respectius llocs pagaren al rei per tal de recuperar la seva independència respecte a Galceran. Ja en època moderna, fou una important base militar durant la coneguda com Batalla dels Prats de Rei (any 1711), dins el conflicte de la Guerra de Successió, esdevenint seu del comandament austriacista: a la Manresana i als seus voltants s'hi instal·là el compte Guido Von Starhemberg amb el seu estat major, que va escollir el lloc com a punt d'observació privilegiat conferit per la situació estratègica i l'alçada conservada íntegra de la torre. Entre els anys 1980 i 1982 el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya va restaurar la torre per fer-la accessible i visitable. Actualment, hom es refereix al monument castral com a Torre de la Manresana, atès que la torre és la única estructura del castell conservada íntegrament i ha adquirit una significança simbòlica en el paisatge local i comarcal com ja la tingué, en altres termes i circumstàncies, durant l'Edat Mitjana.</p> | 41.6967100,1.5520400 | 379514 | 4617116 | 1012 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57901-foto-08170-44-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | El monument també es coneix com a Castell de la Manresana o, senzillament, La Manresana | 92 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||
| 57902 | Sant Andreu de la Manresana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-la-manresana | -VILA SALA, Antoni (1910): Prats del Rey y la Mare de Deu del Portal, edició facsímil editada per l'Ajuntament dels Prats de Rei l'any 2003, p. 40-41. -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 349-350. -JUNYENT MAYDEU, Francesc; Benet Clarà, Albert; MAZCUÑÁN BOIX, Alexandre; CARABASA VILLANUEVA, Lluïsa (1992): 'Sant Andreu de la Manresana', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 469-470. SABATÉ CURULL, Flocel, dir. (1994): Esglésies romàniques de l'Anoia, ed. La Veu de l'Anoia / Centre d'Estudis Comarcals de l'Anoia, Igualada, Zona C, fitxa 3. | XI-XXI | Ubicada a uns 80 m al sudest de la torre del castell de la Manresana, la actual església de Sant Andreu és el vestigi de la capella castral del castell la Manresana. Actualment està rodejada de cases i coberts agrícoles. Es tracta d'un edifici rectangular d'una sola nau, amb absis quadrangular que no es diferencia pel que fa a la seva part exterior. Té una sola capella lateral. L'interior està arrebossat i pintat de blanc. La coberta de la nau és a base d'una volta apuntada molt rudimentària. La façana principal és d'estil barroc-popular, molt senzilla, amb porta arquitravada que té arc de descàrrega, un petit rosetó central i una espadanya amb una campana; la base la façana fa l'efecte d'atalussar-se, un recurs molt típic del barroc que fa que l'amplada total de la part frontal sigui superior a la real de l'edifici. Tot i que alguns trams de murs (sobretot a la base de l'edifici) corresponguin a una obra romànica, en el seu conjunt l'església actual respon a una construcció del segles XVII-XVIII (hi ha inscrit l'any 1699 en una cantonada exterior i 1769 al dintell de la porta), amb nombroses reformes i restauracions, la última important de les quals l'any 1931. En l'edifici resultant, reaprofitats com a material constructiu dins el parament, es localitzen tres blocs dels segles XIII-XIV decorats amb motius geomètrics esculpits. En cap cas es tracta de peces senceres i es troben molt erosionats: el primer està molt malmès però encara s'hi distingeix un motiu de doble circumferència; el segon presenta una combinació entrellaçada que envolta una flor; i el tercer, que es va utilitzar com a carreu cantoner, presenta també motius geomètrics entrellaçats i té un encaix allargat de funció desconeguda. Actualment, al seu interior conserva dos altars: el principal, d'estil barroc, datat el 1715 i presidit per la Mare de Déu del Roser i dedicat a Sant Andreu; i un altre de més petit, en un dels laterals, presidit per Sant Agustí i un Crist Crucificat, d'estil renaixentista. La capella disposa d'un petit cementiri adossat a la façana oest tancat per un mur d'obra. | 08170-45 | Nucli de La Manresana | La primera notícia documental conservada d'aquesta església és de l'any 1043: apareix dins el terme del Castell de la Manresana, el qual es documenta a partir del 1012. En un inici (segles XI i XII) Sant Andreu de la Manresana tenia funcions parroquials i com a tal apareix a les llistes de parròquies del bisbat de Vic (1025-1050), tot ostentant una importància major que Santa Maria dels Prats de Rei, tal i com ho demostra el fet que pagava 6 sous de sínode, mentre que la segona només en pagava 4. Al segle XII existí un conflicte per la duplicitat de dret en el delme, però en convertir-se els Prats de Rei en vila reial a finals del segle XII, Sant Andreu passà a ser sufragània de la parròquia de Santa Maria de Prats de Rei (situació que es manté en l'actualitat) i s'extingí el conflicte. Durant un interval de temps, Sant Andreu, igual que altres esglésies dels Prats de Rei, fou possessió del Priorat de Santa Anna de Barcelona de l'Ordre del Sant Sepulcre, mitjançant la donació que en va fer l'any 1126 el bisbe de Vic Ramon Gausfred. L'any 1931 es procedí a una important reforma de l'edifici, i es té noticia d'alguns elements desapareguts que estaven a l'església abans d'aquesta data: L'any 1910, Antoni Vila i Sala afirma haver vist un baix relleu encastat a la paret exterior de l'edifici, amb el sol i la lluna al centre i sengles àngels al costat, corresponent molt probablement al timpà de l'església romànica. Per altra banda, el mateix vila afirma que a l'interior de l'edifici es conservava un nínxol de pedra (potser fent referència a un arcosoli) amb la inscripció 'Tomba dels honrats en P. Colmena, e de na Blanca muller sua, anno a nativitate domini MCCCLXXII'. Finalment, en una fotografia de l'any 1921 conservada en la col·lecció particular d'en Ton Maria Saumell, s'aprecia un sarcòfag monolític amb coberta a dues aigües (avui també desaparegut) que per l'estil artístic ha de pertànyer al voltant de la segona meitat del segle XIV i amb paral·lels estilístics amb el sarcòfag d'Hug de Copons (c. 1360), dipositat al Museu Diocesà de Solsona. | 41.6960600,1.5526500 | 379564 | 4617043 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57902-foto-08170-45-1.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 92|93|94|96|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57903 | Solanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solanelles-0 | -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 349-350, 459-460. -PIQUER FERRER, Esperança; BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Torre de Solanelles', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 313. -TORRAS RIBÉ, Josep M. (1992): 'Inventari de les jurisdiccions senyorials a la comarca de l'Anoia en els segles moderns', Pedralbes: Revista d'història moderna, 12, p. 39-70. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, p. 25. | XI-XXI | Nucli de cases en bon estat, tot i que algun edifici del sector sud del nucli està enrunat. | En un antic creuament de camins, i a mig camí entre els Prats de Rei i Calaf, en un altiplà de gairebé 700 metres d'alçada, s'emplaça un petit nucli de cases originat a partir d'un castell medieval avui completament desaparegut. El lloc està actualment presidit per l'església de Sant Gil de Solanelles (en origen la capella castral), al voltant de la qual, i formant una mínima estructura urbana de dos carrers perpendiculars entre ells, s'hi agrupen les cases de: Can Sigu, Can Gili, Corral de can Gili, Can Tomasset,, Cal Xicres, Cal Camelot, Cal Mossèn Pau, i Cal Gatja. Un petit cementiri, separat de l'església per un camí, completa el conjunt. En general, es tracta de cases i construccions amb un tipus d'arquitectura popular, a base murs de de pedra del lloc i teulades a dues aigües. Al sector sud del nucli s'observa alguna edificació mig enrunada. | 08170-46 | Nucli de Solanelles | Es té constància de l'existència d'una torre en aquest lloc per primer cop l'any 1022; al segle XII, Segui, senyor del castell de Castellar, deixa a la seva filla Gerberga la torre de Solanelles. L'any 1138, Manasses i els seus fills cedeixen l'alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella. L'any 1267 l'abadesa del monestir de Valldaura d'Olvan adquireix el castell de Solanelles en nom del seu monestir, i en el fogatge de 1365-1370 consta que Solanelles té 7 focs i confirma que és de l'abadessa de Valldaura. El 1390 el rei Joan vengué per 5.000 florins d'or certes jurisdiccions (entre elles la de Solanelles) a Galceran de Caldes per un curt període de temps, ja que a finals d'aquell mateix any els habitants dels respectius llocs pagaren al rei per tal de recuperar la seva independència respecte a Galceran. Fins 1788 Solanelles, juntament amb Puigdemàger, Seguers i la Quadra de Galí, havia format part del terme dels Prats de Rei, però a partir d'aquest any tots aquests nuclis s'uniren i adquiriren una jurisdicció pedània pròpia (cèdula del 7 de maig del 1789) que perderen més tard. Junt amb Solanelles, segons consta a la pàgina web de l'Ajuntament a data 2016, existeixen actualment tres poblets o nuclis de població més a part del nucli urbà de Prats de Rei: Els Seguers, La Manresana, i La Quadra del Galí, tot i que aquest últim nucli des de fa ja uns anys roman despoblat. | 41.7201000,1.5365800 | 378272 | 4619735 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57903-foto-08170-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57903-foto-08170-46-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 57904 | Sant Gil de Solanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-gil-de-solanelles | -BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Sant Gil de Solanelles', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 346. -PIQUER FERRER, Esperança; BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Torre de Solanelles', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 313. -RIBAS SALA, Francesc (2014), Projecte de rehabilitació de l'església de Sant Gil de Solanelles, Bisbat de Vic. | XI-XXI | En els últims anys ha estat totalment rehabilitada. | Presidint el petit nucli de cases de Solanelles s'alça l'església de Sant Gil. Es tracta d'un edifici religiós atípic, en el sentit que es fa difícil identificar-lo com a tal degut al seu aspecte extern d'edifici civil o gran casal. Es tracta d'un estructura amb una sola nau rectangular de 8'7 x 12'5 m amb coberta a dues aigües i sostre de volta; té un absis trapezoïdal orientat al nord i un sistema d'arcs laterals a les parets longitudinals de la nau que conforma petites capelles. A la meitat nordest de l'absis s'hi va annexar una petita rectoria de planta quadrangular. Al costat oest de la nau principal s'hi adossa un petit cos rectangular amb la façana alineada a la façana principal de l'església; aquest cos tenia unes escales d'obra que molt probablement donaven accés a la coberta. La fàbrica és a base de filades horitzontals de carreus més o menys escairats, de diverses mides dins un mòdul mitjà, i amb els angles reforçats amb pedres cantoneres de mides més grans i més ben tallades. Disposa de varies obertures de diverses mides, algunes amb forma d'espitllera, repartides irregularment per les façanes. El perímetre interior conserva una cornisa decorativa, pròpia de l'estètica barroca-popular del segle XVIII. Fins fa pocs anys, encara eren visibles unes poques restes de la base d'un campanar d'espadanya al capdamunt de la teulada que dona a la façana principal. Actualment, aquests espadanya ha estat totalment reconstruïda. Tot i que la fàbrica actual conservada respon a una gran reforma o reconstrucció de la primera meitat del segle XVIII (a la gran llinda de la porta encara es pot observar inscrit l'any 1732), i que ha tingut reformes posteriors, els orígens de l'edifici són altmedievals, tal i com assenyala la documentació conservada. | 08170-47 | Nucli de Solanelles | Es té constància de l'existència d'una torre al lloc de Solanelles per primer cop l'any 1022, moment en que ja deuria existir l'església de Sant Gil, atès que apareix documentada la parròquia de 'Solanolas' en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050. En origen, doncs, Sant Gil seria la capella castral, amb funcions parroquials, del castell o torre de Solanelles. L'any 1138, un tal Manasses i els seus fills cedeixen l'alou de Solanelles al monestir de Sant Pere de la Portella, i és en aquest document on per primer cop apareix referenciada l'advocació de l'església (Sancti Gili). L'any 1267 l'abadessa Blanca del monestir de Valldaura d'Olvan adquireix el castell de Solanelles amb la seva parròquia en nom del seu monestir, i passa a cobrar-ne el delme. Aquest cobrament dels delmes causà diversos conflictes entre l'abadia de Valldaura i els successius rectors de Sant Gil, fins el punt que l'any 1424 hagué d'intervenir el bisbe de Vic. Amb l'extinció del monestir de Valldaura a mitjan segle XV, els drets senyorials passaren a mans del monestir de la Portella. Fins 1438 es tenen referencies de la categoria parroquial de Sant Gil, però desapareixen després d'aquest any. Després de més de dos segles de buit documental, durant 1685, en una visita que el bisbe Pasqual fa a Sant Pere Sallavinera, es constata que Sant Gil de Solanelles era sufragània de Sant Pere. Actualment, encara que l'església de Sant Gil no té culte, continua depenent de Sant Pere Sallavinera. En els últims anys s'hi han dut a terme importants obres de rehabilitació de l'edifici, atès que la coberta estava gairebé esfondrada i l'estructura es trobava molt deteriorada. | 41.7198400,1.5364600 | 378261 | 4619706 | 1732 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57904-foto-08170-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57904-foto-08170-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57905 | Sant Antoni de cal Codina de la Quadra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-cal-codina-de-la-quadra | -TORRAS RIBÉ, Josep M. (1992): 'Inventari de les jurisdiccions senyorials a la comarca de l'Anoia en els segles moderns', Pedralbes: Revista d'història moderna, 12, p. 39-70. -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.18. | XVIII | Parcialment enrunada. | A uns 2 km a l'oest del poble de Prats de Rei i al costat del gran casal de cal Codina de la Quadra s'ubica la capella de Sant Antoni. Es tracta d'un edifici independent, relativament gran i alt per tractar-se de la capella d'un mas, tot i que de construcció i decoració molt senzilles. Consta d'una planta rectangular, de 118 m2, amb una capella lateral a banda i banda i absis quadrangular, fet a base de filades de pedra ben tallada. La comunicació entre la nau principal i les dues capelles es realitza mitjançant sengles arcades. Té la volta del sostre, feta de creuer de maó, gairebé tota enfonsada. Disposa d'una espadanya de dos òculs. Conserva els seus dos accessos, ambdós als peus de l'edifici: una porta principal i una de secundària, elevada del nivell del sòl, que comunica amb el casal al qual pertany mitjançant un petit pont de pedra fet amb un arc rebaixat que mena al cor del temple. Una senzilla cornisa recorre el perímetre interior de l'edifici, que conserva part del seu arrebossat de guix. Davant de l'altar hi ha una petita cripta funerària que fa uns tres decennis encara era visible, però que avui es troba amb el sostre de volta enfonsat i totalment colgada de terra i de runa, per la qual cosa no s'hi pot accedir. L'edifici actual respon a una construcció de 1743 que ha sofert diverses modificacions i reformes amb el pas del temps que no n'han alterat la seva essència. | 08170-48 | Cal Codina de la Quadra/Plans de cal Codina | No es disposa de documentació medieval per aquesta capella, que probablement ja existia en els segles medievals, atesa la importància històrica del lloc i el fet que fos una quadra autònoma. L'edifici actual fou aixecat l'any 1743 per Francesc Codina i Ribalta, en un context d'esplendor del mas al qual pertanyia, fet que explica les seves dimensions i que a la seva cripta s'hi fessin enterrar els hereus de la propietat. Fou sufragània de la parròquia de Sant Martí Sesgueioles. | 41.7036900,1.5222700 | 377050 | 4617933 | 1743 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57905-foto-08170-48-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 96|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57906 | Nucli medieval de la vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-medieval-de-la-vila | XIV-XXI | A la vila dels Prats de Rei es conserven importants vestigis d'arquitectura i urbanisme d'època baixmedieval i inicis del Renaixement (s. XV-XVI), definint un dels conjunts més singulars de l'anomenada Anoia Segarrenca. Aquest conjunt el conformen: -Parts d'edificis residencials com cal Jona, i edificis civils com la Casa de la Vila. -Urbanisme en planta: places i carrers a l'entorn de l'actual Casa de la Vila, com el carrer de Baix o el carrer Carmen Muñoz, i trams fragmentats de part de les muralles medievals corresponents a diverses fases que s'han anat posant al descobert durant els seguiments arqueològics realitzats en els darrers anys. -Urbanisme en alçada, com el Passadís del carrer Isidre Forn. Moltes d'aquestes estructures van patir importants remodelacions al segles XVI i XVII, així com reconstruccions després de la destrucció causada pels bombardeigs de la Batalla dels Parts de Rei de 1711. | 08170-49 | Centre urbà | Els rellevants orígens ibers i romans dels Prats de Rei van ajudar a configurar la base d'una població que estava plenament consolidada en els segles medievals, arribant a ser vila reial. D'aquest moment històric d'esplendor n'han quedat diverses restes físiques, sigui a través dels fragments de determinats edificis, sigui a través de part de la configuració urbana conservada. En els últims anys, l'arqueologia ha contribuït també a donar llum a aquesta etapa històrica mitjançant la troballa de diversos indicis en el subsòl, sobretot pel que fa al recinte defensiu. Els intensos bombardeigs que va patir la vila amb motiu de la denominada batalla de Prats de Rei (1711) van destruir part d'aquest perfil genuïnament medieval, que es possible resseguir, a nivell de planta, a través del conjunt de plànols conservats d'aquesta batalla (n. 94), els quals mostren l'estat de la vila abans del bombardeigs i permeten observar un recinte urbà emmurallat de planta rectangular amb nombroses torres de defensa. Grosso modo, aquest recinte medieval, en el seu moment més tardà, vindria delimitat al nord pel carrer Nou, al sud per l'eix viari que du el significatiu nom de carrer del Mur, a l'est per la plaça de la Sardana, i a l'oest pel passeig de Josep Maria Llobet. | 41.7054000,1.5417500 | 378674 | 4618095 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57906-foto-08170-49-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE: Vista aèria del nucli medieval de Prats de Rei en el seu estat actual. | 94|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 57907 | Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria | -CATALÀ ROCA, Pere (dir.) (1976): Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 348. -BENET CLARÀ, Albert (1992): 'Santa Maria dels Prats de Rei', Catalunya Romànica XIX. El Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 345. -SALES CARBONELL, Jordina (2012): Las construcciones cristianas de la Tarraconensis durante la Antigüedad Tardía: Topografía, arqueología e historia, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, p. 175-175. -SALAZAR ORTIZ, Natalia; MORENO EXPÓSITO, Iñaki; PÀMIES GUAL, Dídac (en premsa): 'De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertes arqueològiques al Municipium Sigarrense (els Prats de Rei, Anoia) entre la Primera Edat del Ferro i l'Edat Mitjana', Tribuna d'Arqueologia 2013-2014, Barcelona. | XVI-XVIII | L'actual edifici de l'església parroquial de Santa Maria es una gran construcció barroca del segle XVII, d'una sola nau de planta rectangular (20 x 10 m aprox.), feta amb carreus de pedra de mida mitjana i orientada seguint un eix NO-SE. Té sis capelles laterals a banda i banda, i dues sagristies. A la façana principal s'hi obre la porta principal, arquitravada i coronada per un arc decoratiu que fa de cornisa i sobre el qual hi ha una escultura de la Mare de Déu. Per sobre, s'hi obre una rosassa i a continuació, gairebé tocant a la part superior de la façana, un òcul. A mitja alçada entre la porta i la rosassa, s'obren dues finestres quadrangulars ubicades als dos extrems de la façana. A la façana contraposada a la principal s'hi obren dues finestres i conté una fornícula amb la Mare de Déu i el Nen. La coberta de l'edifici és a dues aigües, i a la clau de volta del sostre del presbiteri es pot veure, esculpit, l'escut de la vila. Té un campanar de planta rectangular que a mitja alçada s'estreny i passa a tenir planta octogonal. El cim té un mirador amb balustrada. Una de les capelles va perdre la seva funció original, ja que es convertí posteriorment en l'atri d'una porta d'accés lateral. Una de les sagristies té un armari al capdamunt de la porta de la qual es conserva un escut de l'any 1713, però la capella més popular de totes és la del Santíssim Sagrament, que feia funcions de panteó familiar dels Llobet, una de les famílies feudals més destacades de la vila. L'escut de la família es conserva encara damunt la porta d'una de les sagristies. Les modificacions i obres posteriors a la construcció barroca han estat poques i no han alterat l'essència de l'edifici barroc. | 08170-50 | Carrer de l'Església, s/n | L'aparició d'una necròpolis de cronologia tardoantiga als voltants de l'actual església parroquial de santa Maria feia pensar en la presència d'una església molt primitiva associada a aquest primer cementiri, presència que indirectament es va constatar l'any 2013 a partir de la troballa d'una tomba tardorromana de la segona meitat del segle IV-inicis del V decorada amb un crismó, una tipologia funerària indissociable dels primers temples cristians. A part d'alguns enterraments datats en els segles immediatament posteriors (VI-VIII/X) no es té cap més notícia d'aquesta església fins que l'any 945 apareix mencionada en el primer document escrit conservat que es refereix a els Prats de Rei: una església sota l'advocació a santa Maria es troba 'in Campo Sagarrensis', on hi ha una 'villa antiqua'. Per tant, aquesta primera menció a l'església localitzada en un document de mitjans del segle X és una realitat religiosa d'un nucli poblacional cristià anterior, possiblement amb intermitències si es té en compte el període d'ocupació musulmana. A partir de l'Edat Mitjana les notícies comencen a ser abundants. En el document ja mencionat del 945 els comptes Sunyer i Riquilda fan donació al monestir de santa Cecília de Montserrat d'una sèrie de béns, entre ells els situats 'in Campo Sagarrensis' amb la seva església i els seus altars. Després de les incursions d'Almansor i Abd al-Malik, el lloc fou motiu de litigis senyorials però el monestir de Santa Cecilia recobrà les esglésies amb els seus delmes, primícies i oblacions, situació de la que es té constància documental fins l'any 1047. Les funcions parroquials de l'església de 'Pratis' apareixen documentades a partir de la seva inclusió a la llista de parròquies del bisbat de Vic, un document que es data entre els anys 1025 i 1050. Existeix també un document de consagració de 1050 o 1070, copiat l'any 1360, que es considerat un document fals (o que en tot cas reflecteix una realitat dels segles XII o XIII) produït per demostrar l'antiguitat de l'església en una pugna pels delmes de la Manresana amb la canònica de Solsona. L'església de santa Maria, junt amb sant Andreu de la Manresana i Sant Ermengol, foren donades pel bisbe de Vic l'any 1126 a l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem, que a Catalunya tenia la seu a santa Anna de Barcelona. Immediatament, aquesta donació fou motiu de conflicte entre l'Ordre i el rector per les rendes d'unes terres, i el 1233 delegats papals resolien la pugna fallant a favor del rector. Així mateix l'Ordre entrà també en conflicte amb el propi bisbat pel dret de patronat i el nomenament dels rectors de Prats, fins que el 1261 es signà una concòrdia. L'any 1594 l'església parroquial dels Prats de Rei va ser agregada a la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques papals, primera seu del pontífex màxim abans del seu trasllat definitiu al Vaticà, i primera i única catedral de Roma. La fàbrica de l'església parroquial que es pot veure actualment va ser començada el 1583 i finalitzada el 1713. | 41.7051400,1.5422300 | 378714 | 4618066 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57907-foto-08170-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57907-foto-08170-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57907-foto-08170-50-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/