Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58252 | Els Frigorífics / Illa de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigorifics-illa-de-premia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2000). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant l'execució de la segona fase del projecte de construcció del conjunt 'Illa de Premià', situat en els antics Frigorífics del Maresme, SA. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. QUADRADA LLOVERA, Roger (2000). Seguiment arqueològic a l'antic edifici dels Frigorífics. Premià de Mar (Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | Destruït en part | <p>Durant la construcció del complex urbanístic 'Illa de Premià' que abastava el quadrant comprès entre els carrers del Pilar (a migdia), Montserrat (nord), Elisenda de Montcada (llevant) i Joan Prim (ponent), es documentaren tres abocadors d'època romana. En el primer es documentaren restes d'àmfora (itàlica, tripolitana antiga), vernís negre (Campaniana A tardana, calenes) i ceràmica comuna ibèrica que daten el conjunt entorn el 125-75 aC. El segon abocador es podia datar entre el 70 aC i el 30 dC. El darrer dels abocadors estava parcialment destruït per unes obres dels anys 1960 i tenia una cronologia similar, segles I aC- I dC. En una segona fase del projecte (1999) i durant la realització de seguiments arqueològics es documentaren descontextualitzats en un nivell antic de riera, fragments de ceràmica neolítica d'estil Montboló i de parets de grans cordons horitzontals llisos. Els darrers treballs arqueològics, desenvolupats els anys 2001 i 2002 no pogueren localitzar cap estructura arqueològica, però en un dels estrats d'aportació natural es localitzaren fragments de material ceràmic d'època prehistòrica, ibèrica i romana, la majoria amb un nivell molt alt de desgast o rodament.</p> | 08172-58 | Carrer del Pilar, s/n | <p>Primers treballs arqueològics realitzats els anys 1998 i 1999 amb motiu de la urbanització de la zona. L'any 2001 i 2002 es realitzà una nova intervenció arqueològica amb motiu de la construcció d'un aparcament.</p> | 41.4947500,2.3576100 | 446380 | 4593881 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58252-foto-08172-58-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 78|79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58266 | El Palmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palmar | <p>CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | <p>PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra). Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari. En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.</p> | 08172-72 | Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral | <p>En aquest indret s'aixecava El Criadero, granja destinada a criar animals per consum dels pagesos. Entre els anys 50 i 70 del passat segle hi havia un establiment hoteler de gust romàntic anomenat El Palmar Hotel, d'on treu el nom l'actual parc.</p> | 41.4864300,2.3489000 | 445646 | 4592962 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots els espècimens de Phoenix canariensis, a excepció d'un, es troben afectats per l'escarabat morrut, tot i que han estat podats i tractats amb insecticides. | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58318 | Plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-riera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 76 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera que proporcionin ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes importants a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-124 | Riera de Premià | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4893700,2.3544200 | 446109 | 4593285 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie. Els escocells han estat tapats i recoberts superficialment amb còdols de dimensions molt petites i una mena de vernís - cola. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58334 | Rituals relacionats amb Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-relacionats-amb-sant-cristofol | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 146-147. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 157. SOL, Joan i JIMÉNEZ, Xito (2005). Els premianencs i el mar. Associació Bellamar. Centre d'Estudis Marítims. Premià de Mar.</p> | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Segons explica Cels Gomis (1987) i recull Coll (2004) el dia 10 de juliol, festa de Sant Cristòfol, patró del municipi, era costum, al punt del migdia, posar les criatures nues dins el mar per tal que el sant les guardés de dolor. Els adults en canvi, n'obtenien salut i gràcia.</p> | 08172-140 | Premià de Mar | <p>Era costum durant molts anys fins ben entrat el segle XX, començar els banys el dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, patró del municipi. La gent que feia banys com a remei prescrit pel metge, feia nou dies seguits de banys i després parava fins l'any vinent.</p> | 41.4882100,2.3575900 | 446373 | 4593154 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58355 | Camí de Can França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-franca | desconegut | <p>En el camí que fa de límit del terme municipal entre Premià de Mar i Premià de Dalt, a llevant del municipi, entre el Torrent Amell i Can França, s'ha documentat ceràmica antiga d'època romana, consistent en material constructiu (teules, maons), àmfora romana, dolia i terra sigil·lada sudgàl·lica i ceràmica comuna.</p> | 08172-161 | A llevant del terme municipal, al límit amb Premià de Dalt | <p>Troballes realitzades per Jordi Montlló l'any 2010 amb motiu de la realització del mapa del patrimoni cultural de Premià de Mar.</p> | 41.4961200,2.3708800 | 447489 | 4594025 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58355-foto-08172-161-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una zona molt propera a la troballa superficial d'altres elements fitxats en aquest mapa, però tots ells en una cota inferior, més al sud. En aquest cas la troballa s'ha produït en un camí limítrof amb camps de conreu. Possiblement totes aquestes troballes tinguin a veure amb un establiment situat en terme municipal de Premià de Dalt encara per identificar. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58357 | Aplec de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-cisa | <p>COLL, Ramon et alii (1995). Històries i tradicions de La Cisa. Associació Cultural de Premià de Dalt l'Opinió. Premià de Dalt. COLL, Ramon , cord. (1999). La Cisa, mil anys d'història. Col·lecció Costa de Llevant, 1. La Comarcal edicions. Argentona.</p> | <p>Popular aplec que es celebra l'1 de maig al santuari marià de La Cisa, del terme municipal de Premià de Dalt, però amb molta tradició arrelada a tots els pobles de l'entorn, especialment Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Masnou, Vilassar de Mar,Teià i Premià de Mar. El tipus de celebració ha anat variant amb el pas del temps. Abans es pujava a peu o amb el carro carregat de tots els estris necessaris per fer-hi una arrossada i passar-hi tot el dia. En la darrera trobada es va celebrar l'eucaristia, es va inaugurar una exposició d'exvots a la nova sala Mn. Josep Mas; ballada de sardanes a la font, paella gegant, botifarrada i havaneres. Durant tot el dia, també hi va haver fira de comerciants i artesans.</p> | 08172-163 | Santuari de La Cisa (Premià de Dalt) | <p>La Mare de Déu de La Cisa és un santuari amb una gran advocació marinera; era un punt de referència de navegació i espiritual on els marinos de la zona s'encomanaven abans de fer el trajecte a les amèriques i si tornaven sans i estalvis d'alguna tempesta o mal tràngol donaven un ex vot com agraïment a la divinitat. També és una mare de Déu guaridora. A part de l'aigua de la font ha estat invocada en malalties i accidents. També s'invoca com a font fertilitzadora per les parelles amb problemes de procreació. Les parròquies del voltant s'agrupen, des de 1968, sota la denominació d'Arxiprestat de La Cisa. L'any 1995 es va fer la celebració del mil·lenari del primer document que esmenta el topònim Cisa. La capella actual data de l'any 1759. L'origen de l'aplec no es coneix, alguns autors creuen que és posterior al 1667. Felicià Xarrié n'esmenta un a l'any 1828. Des de 1939 fins el 1956 es celebrava el primer diumenge de maig. A partir del 1956 es va recuperar la data de l'1 de maig, que coincidia amb la festa del treball, que en aquells moments no estava autoritzada i els sindicats, grups d'esquerres i opositors al règim aprofitaven l'ocasió per fer enrenou.</p> | 41.4898200,2.3568100 | 446309 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58357-foto-08172-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58370 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-1 | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</p> | <p>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades en el porxo de la casa. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud., i amb les ales obertes de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 gr.</p> | 08172-176 | Ca l'Estevet (Carretera de Premià de Dalt, 105) | <p>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial per que una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi acostumen a trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril a juny i poden fer-ne una segona ( de vegades, però més rarament, tres postes). La posta és d' entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata, La velocitat de vol d'una oreneta és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'aproparan al niu amb insectes al bec, però no els hi donaran. Quan tinguin gana les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofitaran per fer un crit d'alarma, i instintivament les joves orenetes es llançaran del niu i mouran les ales. A partir del 35è dia les orenetes es podran emancipar.</p> | 41.4935800,2.3505700 | 445791 | 4593755 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un any el fill de la casa va anellar una oreneta i li va posar el nom de la família i el nom de Premià de Mar (Barcelona). A l'any següent aquella oreneta va tornar i tenia l'altra cama anellada amb un nom àrab i el nom d'un poble del Marroc. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58372 | Zona de nidificació del Corriol camanegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-corriol-camanegre | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</p> | <p>Zona de platja situada entre el port de Premià i Vilassar de Mar que utilitza el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) per nidificar. En tot el Maresme actualment només s'han detectat nius a la platja de malgrat fins a la Punta de Tordera i a la Platja de Premià de Mar. En el primer cas, fa cinc anys la continuïtat estava força compromesa. A Premià de Mar, l'espècie ha tornat a nidificar des del 2003, gràcies a la protecció i restauració d'un fragment de la vegetació sorrenca litoral. El Corriol camanegre és una espècie lligada a ambients costaners, fent niu als sorrals de deltes, platges i erms. Al Maresme, nidifica exclusivament a la costa. Té una preferència per zones obertes, amb vegetació absent o escassa. És una espècie estival amb nidificació escassa a la comarca. Les primeres còpules i festeigs es fan a mitjans de març. Nidifica a terra sense construir cap niu, en una petita depressió, a la sorra o entre còdols, arrecerat amb alguna roca o branca.</p> | 08172-178 | A la platja de Llevant | <p>Ha desaparegut de les platges de Mataró i de Santa Susanna, on criava a principis dels anys 80 del passat segle; i de Cabrera, o va nidificar de nou el 1996 en una extracció d'àrids fins que va ser urbanitzada. Hi ha possibilitats de recuperació a Vilassar de Mar i a Sant Pol on s'estan protegint i restaurant trams de platges. Abans de l'ocupació massiva de la costa i de els platges era una espècie molt abundant i coneguda a la comarca entre pagesos i pescadors. Fins el punt que els nens anaven a buscar nius.</p> | 41.4925500,2.3717500 | 447558 | 4593628 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal continuar protegint aquest espai de nidificació excepcional. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58373 | Alzina Surera del carrer Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-sant-ramon-de-penyafort | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'un arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 15 metres d'alçada, per 1,30 de volta de canó per 1,50 de volta de soca. El tronc és recte, i curt, del qual bifurquen ben aviat dues branques imponents, rectes que donen pas al brancatge típic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. Pel que sembla no ha estat mai pelat, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10-12 anys i amb normalitat a partir dels 25 o 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada.</p> | 08172-179 | Carrer Sant Ramon de Penyafort , 34 | <p>La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. És tracta d'una espècie termòfila, perquè, la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en uns territoris on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.</p> | 41.4941300,2.3670300 | 447166 | 4593806 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58380 | La disfressada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada | <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> | <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> | 08172-186 | Premià de Mar | <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> | 41.4923600,2.3581300 | 446421 | 4593615 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58254 | Gran Via de Lluís Companys 229 / vil·la de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-229-villa-de-la-gran-via | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana, núm. 77. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONAMUSSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes en la comarca del Maresme; dins Cingles, núm. 11. Mataró, pàg. 2-4. CARPIO, Isabel i COLL, Ramon (1987). Resultats de l'excavació d'urgència al solar de la Gran Via 229 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. CUYÀS, J. M. (1977). Història de Badalona, vol. III. Badalona, pàg. 350 DELMAR, J. (1969). Ochenta metros quadrados de mosaico romano en Premiá de Mar; dins El Noticiero Universal del 13 de març de 1969. FORASTER, P. (1969). Hallazgo de una villa romana del siglo XII (sic) en Premiá de Mar; dins La Prensa del 22 de març de 1969. GÓMEZ, Joan (1970). Premià arqueològic; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 177. Premià de Mar, pàgs. 2-4. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Família, núm. 8. Premià de Mar, pàg. 12. MORAGAS, Salvador (1969). Material d'excavacions; dins Guia del Patronat Catequístic de Premià de Mar, núm. 168. Premià de Mar, pàg. 2. MORENO, A. (1969). Hallazgo arqueológico en Premiá de Mar; dins Tele-Exprés del 25 de març de 1969. Mosaic romà; dins Butlletí de l'AECC, núm. 5. Premià de Mar, 1979, pàg. 2. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 165. Premià de Mar, 12 de maig de 1969, pàg. 9. Noticiari. Guia del patronat catequístic de Premià de Mar, núm. 167. Premià de Mar, 15 de juliol de 1969, pàg. 5. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. ROSSELLÓ, M. (1970). Premià de Mar. Aniversari; dins El Maresme, núm. 21. Mataró, pàg. 9.</p> | I -VI dC | Destruït en una gran part | <p>Important vil·la romana que cal relacionar amb les troballes d'Horta Farrerons. Fou descoberta l'any 1969, però es va destruir sense poder fer una excavació completa. Només es va realitzar una campanya de salvament. Destaca la troballa d'un mosaic policrom amb la representació de motius geomètrics (el motiu central eren octògons), realitzat en dues fases: la primera d'època severa i la segona baix imperial. Les seves dimensions eren 8,2 x 5,32 metres. A sota, hi havia dipòsits d'ús indeterminat. I per damunt tombes que es daten entorn els segles XVII o XVIII. Entre els anys 1999 i 2000 es documentaren diversos murs, dos llars de foc, tres fornals, una cisterna i diversos nivells arqueològics amb ceràmica d'època romana. Tot això es documentà en una estreta franja, que era la rasa d'instal·lació d'un col·lector, i, per tant, en unes circumstàncies que dificulten la interpretació i la relació entre les diverses estructures.</p> | 08172-60 | Gran Via de Lluís Companys, 229 | <p>Vil·la romana descoberta arrel de la construcció de blocs de pisos. Tot i la importància i espectacularitat de la troballa no es va poder fer una excavació sistemàtica. Tan sols es realitzà un salvament de les restes i dels mosaics policroms que es dipositaren al Museu d'Arqueologia de Catalunya, llavors depenent de la Diputació. Entre els anys 1999 i 2000, amb motiu de la instal·lació d'un col·lector al carrer Jacint Verdaguer, es realitzà un control arqueològic i l'excavació dels sectors amb resultat positiu.</p> | 41.4950200,2.3624500 | 446784 | 4593908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58254-foto-08172-60-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Tot i la campanya de salvament per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya es desconeix cap tipus d'informe, memòria, treball o estudi. Només s'han fet estudis dels mosaics. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58257 | Mas Foxà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-foxa | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià. Guia turística , pàg. 27. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1992). El jaciment arqueològic de Mas Foixà (Premià de Mar). Full Informatiu, 28. Premià de Mar, pàgs. 2-4. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GÓMEZ, J. i COLL, Ramon (1990). Un dolmen a Premià de Mar?; dins Full Informatiu, núm. 22. Premià de Mar, pàg. 7.</p> | I aC- I dC | Destruït en part | <p>En aquest indret hi havia el Mas Foixà, però a la dècada de 1970 es va enderrocar per fer-hi una promoció d'habitatges, durant les tasques d'excavació dels fonaments es documentaren fortuïtament material ceràmic arqueològic. El material documentat consistia en ceràmica d'època romana: 4 fragments de coll, vora i arranjament de nansa d'àmfora del tipus Pascual 1.</p> | 08172-63 | Carrer Santiago Rusiñol, cantonada Gran Via de Lluís Companys | <p>Troballa realitzada a mitjans de la dècada de 1970.</p> | 41.4949200,2.3643900 | 446946 | 4593895 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58257-foto-08172-63-3.jpg | Legal | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons notícies orals de l'antiga masovera del Mas Foixà, hi havia dues grans pedres amb una tercera pedra de sostre a l'interior de les quals s'hi havien trobat morts. Aquestes pedres s'havien utilitzat per recolzar-hi canyissars i altres elements vegetals. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58261 | Vallpremià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallpremia | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC- I dC | Destruït | <p>L'any 1979, durant la construcció d'aquests habitatges, es documentaren materials ceràmics arqueològics consistents en ceràmica comuna (ibèrica i romana), àmfora romana (Dressel 1C i Pascual 1) i ímbrex.</p> | 08172-67 | Carrer Mossèn Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada l'agost de l'any 1979</p> | 41.4958700,2.3632000 | 446847 | 4594001 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58261-foto-08172-67-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58242 | Can Salomó / carrer Enric Granados | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salomo-carrer-enric-granados | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL MONTEAGUDO, Ramon (2001). Memòria dels treballs de seguiment arqueològic duts a terme durant la urbanització dels terrenys de Can Salomó (Premià de Mar, maig-juny de 2001). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC-I dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica i romana dels que no se n'especifica la tipologia.</p> | 08172-48 | Carrer Enric Granados, cantonada Riera de Premià | <p>Troballa realitzada a finals de la dècada de 1970 i inicis de 1980.</p> | 41.4920646,2.3535729 | 446040 | 4593584 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58242-foto-08172-48-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58255 | Gran Via de Lluís Companys enfront del mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-enfront-del-mercat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC-I dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de la Companyia de Gas Natural de ceràmica antiga. El material arqueològic documentat consisteix en àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica i ceràmica ibèrica feta a mà.</p> | 08172-61 | Gran Via de Lluís Companys cruïlla carrer de la Plaça | <p>Troballes realitzades l'any 1994.</p> | 41.4916400,2.3556700 | 446215 | 4593536 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58255-foto-08172-61-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Donada la descripció del material que es fa a la fitxa del catàleg municipal no es veu cap indici de materials del segle I dC. sense ceràmica d'importació ni cap altre indicatiu la cronologia s'hauria de revisar. Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58258 | Palmar Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmar-hotel | <p>ÁLVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià. A:Butlletí A.E.C.C. . Premià de Mar, pàg.10. ARXÉ, J.; COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). PALMAR Hotel, Premià de Mar. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989; dins Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Barcelona, pàg. 164. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, R. i CAZORLA, F. (1987). El jaciment del Palmar Hotel. Campanya de salvament de 1984; dins El Museu, 1. Premià de Mar, pàgs. 7-9. COLL, Ramon (1988). El comerç al llarg de la història. L'època imperial romana (ss I-V dC). Unió de botiguers de Premià de Mar; dins Butlletí Informatiu, núm. 20. Premià de Mar, pàg. 10. COLL, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià de Mar. Guia turística de Premià de Mar, pàg. 28. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i JÀRREGA, Ramon(1993). Anforas itálicas de época tardorromana en Hispania. Los hallazgos del Palmar Hotel (Premià de Mar, Barcelona); dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 66. Madrid, pàgs. 310-323. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Familia. Premià de Mar, pàg.12 . LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme . Mataró, pàgs.19 i 20 . OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. QUADRADA LLOVERA, Roger (2002). Prospecció arqueològica en la parcel·la delimitada pels carrer d'Enric Borràs i de Torrent Malet. Comissaria mossos esquadra. Premià de Mar (el Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | I aC-V dC | En part destruït | <p>Restes d'una necròpolis i possible assentament d'època romana descoberts l'any 1976 en rebaixar els terrenys de manera totalment destructiva. Només es va poder recuperar els materials provinents de tombes en àmfores (Dressel 2-4 tardà o Gricignano), en teules. Es calcula que podrien haver-hi unes 70 tombes. Una tomba, pertanyent a un nen, presentava en el cap una corona feta de cargol punxenc (Múrex brandaris). Una altra tomba, es trobava recoberta d'opus spicatum, en peces de ceràmica de 7 x 4 x 2 cm. I en el cap tenia una corona de cargols, petxines i vidre de quars.</p> | 08172-64 | Entre el passeig St. Joan Baptista de La Salle, els torrents Malet i Castells i el club de tenis. | <p>L'any 1976 es destruí una extensa necròpolis en la remoció dels terrenys i només es pogueren recollir literalment darrera l'excavadora restes de tombes diverses. L'any 1984 es realitzà una excavació d'urgència a la zona sud, que consistí en l'obertura d'una cala de sondeig de 2 x 2 metres en la que es documentà una tomba de teules d'època romana.</p> | 41.4871000,2.3487100 | 445631 | 4593037 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58245 | Carrer de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-merce | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998).Memòria de les intervencions arqueològiques dutes a terme en l'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme). Inèdit. COLL, R; CARMONA, M. del C; CAZORLA, F. i MONTLLÓ, J. (1998). L'assentament iberoromà del carrer de la Mercè (Premià de Mar, El Maresme), dins Laietània, 11. Museu de Mataró. Mataró, pàgs. 71-94. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I aC. | Destruït en part | <p>Restes d'un habitatge d'època republicana de la que es documentaren tres habitacions, una de les quals estava molt destruïda a causa de canalitzacions modernes. Els murs tenien entre 50 i 60 cm d'alçada i 40 cm d'amplada; el més llarg feia 5,2 metres. Estaven fets de pedres petites irregulars lligades amb fang, amb presència de tègula i algun fragment d'opus signinum. Es detectà restes d'estuc blanc en dos dels tres murs. El paviment era de terra batuda. En el que seria l'interior de les habitacions es documentaren gran quantitat de pondus, que indicaria la presència d'un teler domèstic; i restes de recipients d'emmagatzematge (dolia). La datació ve donada per la presència de ceràmica de vernís negre (Cales, Campaniana A tardana), àmfora itàlica (Dressel 1); àmfora local (Pascual 1).</p> | 08172-51 | Carrer de la Mercè | <p>Jaciment localitzat l'any 1997, durant les obres de renovació de la xarxa de clavegueram. Es va realitzar un seguiment que detectà la presència de nivells arqueològics i restes d'un mur. Tot seguit es decidí realitzar una excavació arqueològica.</p> | 41.4953800,2.3555100 | 446205 | 4593952 | 75 - 25 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58245-foto-08172-51-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58237 | Can Batlle (jaciment); Can Comes - Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-jaciment-can-comes-can-batlle | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC | notícies orals segons les quals es van repartir les monedes. | <p>Notícies orals de la troballa d'un tresoret composat per una quinzena de monedes d'època romana que aparegué dins una amforeta. Un dels obrers recordava haver llegit el nom HADRIANUS.</p> | 08172-43 | Camí Ral, 44 | <p>Jaume Álvarez va dir que unes obres al celler de cal Metge aparegué un tresoret de monedes que els obrers es repartiren. Però a l'any 1999, Regina Balaguer i Carme Lleonart, dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Premià de Mar, confirmen que la troballa s'efectuà a Can Batlle.</p> | 41.4884240,2.3569168 | 446317 | 4593178 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguna bibliografia s'atribueix, per error, la troballa a Cal Metge. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58238 | Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colomer-1 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archeològique. Paris. LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1. Mataró, pàg. 20 . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC. | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa en superfície de material arqueològic antic. Es tracta de material d'època romana sense determinar i un fragment d'un paviment d'opus signinum descontextualitzat. Per tant, fins que futures intervencions no determinin l'existència d'estructures romanes in situ, amb context arqueològic, no es pot parlar de cap establiment antic.</p> | 08172-44 | Camí del Mig, s/n | 41.4912900,2.3472700 | 445514 | 4593503 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58238-foto-08172-44-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58326 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-1 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, Ramon (2002). Resultats del seguiment arqueològic efectuat en els terrenys de Can Salomó (Premià de Mar); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon (2009). Les darreres novetats arqueològiques a Premià de Mar (anys 2004-2007); dins XXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró.</p> | I-III dC | destruït | <p>Troballes de material ceràmic antic realitzades arrel de la intervenció arqueològica amb motiu del projecte de promoció d'habitatges. Es documentaren diverses tipologies ceràmiques de diverses èpoques, però sense context arqueològic. Tampoc es documentaren estructures. La proximitat de la riera i la manca de dades estratigràfiques fan pensar que es tracta de material aportat. La ceràmica documentada es tracta d'un fragment de l'edat del bronze, ceràmica ibèrica (comuna i a mà), ceràmica romana (comuna, àmfora itàlica, laietana, africana i material constructiu) i ceràmica moderna (blava catalana de la ditada).</p> | 08172-132 | Gran Via de Lluís Companys, cantonada Riera de Premià | <p>Intervenció realitzada l'any 2005 amb motiu del projecte de promoció d'habitatges a la zona de Can Boter, a la parcel·la 4, un terreny on s'hi havia de construir 23 pisos i un aparcament soterrani de dues plantes.</p> | 41.4911500,2.3529100 | 445985 | 4593484 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58326-foto-08172-132-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58244 | Carrer Antoni Gaudí / Escola Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-antoni-gaudi-escola-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-V dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en ceràmica comuna, àmfora ibèrica i àmfora romana.</p> | 08172-50 | Carrer Antoni Gaudí, s/n | <p>Jaciment documentat l'any 1979 per Pere Casasola. Posteriorment, uns obres que realitzaven una rasa de 2 metres de fondària al carrer informaren a J. Bagà de la troballa de material arqueològic d'època romana, sense que es pugui saber-ne la tipologia.</p> | 41.4926338,2.3511824 | 445841 | 4593649 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58244-foto-08172-50-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58250 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-prat-de-la-riba-carrer-gibraltar | <p>ALVAREZ, Jaime (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | Segons sembla es va destruir. | <p>Segons publicava Álvarez (1978) 'Por los años 20 corria la noticia de que frente a la iglesia se habían encontrado unos enterramientos antiguos, que fueron tapados por las obras de edificación'. Aquesta noticia la recull Marta Prevosti (1981) però hi afegeix 'Entre els carrers de Prat de la Riba i Gibraltar (per tant, ja no és davant l'església) ... s'hi va trobar una tomba que, segons ens han dit, era com les de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona'. Referències orals recollides per Marta Prevosti (1981) que detallen la troballa d'una estructura que es va identificar com una tomba d'època romana similar a la necròpolis de la Plaça Vila de Madrid de Barcelona.</p> | 08172-56 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | 41.4890600,2.3557600 | 446221 | 4593250 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera referència bibliogràfica (Álvarez, 1978) no cita cap font. Després M. Prevosti (1981:128) fa referència a la publicació d'Álvarez (1978) però hi afegeix dades que no surten al referit article i a més es basa en una font oral que no cita. A més a més les localitzacions no coincideixen. Per si això fos poc, la fitxa A-16 del Catàleg municipal marca un polígon que tampoc té res a veure amb les altres dues ubicacions orals. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58251 | Cruïlla dels carrers Ramon i Cajal amb Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-dels-carrers-ramon-i-cajal-amb-cami-del-mig | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part es pot haver destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Durant la construcció de l'edifici del carrer Ramon y Cajal número 39 es van trobar materials arqueològics d'època romana i un mosaic.</p> | 08172-57 | Camí del Mig a la cruïlla amb el carrer Ramon i Cajal | <p>Troballes realitzades els any 1970, segons informacions orals que no s'especifiquen.</p> | 41.4967800,2.3534700 | 446036 | 4594109 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-foto-08172-57-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58259 | Passatge Banyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-banyoles | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Segons informació oral de Joan Gómez que recull Prevosti (1981), durant unes obres en un lloc no precisat del Passatge Banyoles, es van descobrir les restes d'un mosaic romà que segons sembla fou destruït.</p> | 08172-65 | Passatge Banyoles | <p>Troballa efectuada entre 1960 i 1970.</p> | 41.4909500,2.3490400 | 445661 | 4593464 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-foto-08172-65-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58262 | Horta Farrerons; Vil·la de Can Farrerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-farrerons-villa-de-can-farrerons | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2002). La vil∙la romana de Can Farrerons a la llum de les darreres intervencions. Propostes d'actuació arqueològica i de patrimonialització per a Premià de Mar (El Maresme); dins XVIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 53‐70. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. BOSCH, Marc; COLL, Ramon i FONT, Josep (2005). La vil∙la romana de Can Farrerons (Premià de Mar, Maresme). Resultats de les darreres intervencions. Tribuna d'Arqueologia 2001‐2002, pàg. 167‐188. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. FONT, Josep i COLL, Ramon (2005). Memòria científica de la intervenció arqueològica a l'Horta Farrerons. Premià de Mar, El Maresme. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. FONT, Josep i TOR, Pere (2009). Pla director de l'edifici octogonal romà de l'Horta Farrerons. Premià de Mar. Centre d'interpretació vil·la romana de Can Farrerons. Inèdit</p> | I-VI dC | Molt bon estat la part excavada, però hi ha un sector amagat sota el carrer i escapçat per les pantalles del nou edifici. | <p>Important edifici octogonal d'època romana que formava part d'una gran vil·la o mansio. Consta d'una superfície de 735 m2 i 12 metres de costat, orientat segons els punts cardinals. La fase inicial de construcció i primera ocupació de l'edifici manté certs dubtes a nivell cronològic. De forma general es tendeix a pensar que es tracta d'una fundació baix imperial (segles III- IV dC), criteri argumentat per la geometria octagonal i els paral∙lels existents, generalment datats d'aquest període. Tot i així, hi ha un seguit d'indicis que permeten plantejar que es tractaria d'una fundació de finals del segle I o principis del segle II dC. El caràcter de l'edifici i la seva funcionalitat, en conjunt, manté també certs dubtes. La distribució dels diversos departaments de l'edifici permeten observar-hi la funcionalitat tradicional de la pars urbana d'una vil∙la romana: un atri central que actua com a distribuïdor, un conjunt d'habitacions que s'han d'interpretar com a cubicula amb avantsala, exedra, tricilinia i fins i tot potser oecus, així com els banys privats de la casa. Deixant de banda l'excepcional conservació del balneum, no ens han arribat restes de la funcionalitat de la resta d'habitacions. L'ús residencial de l'edifici finalitza vers finals del segle IV dC, moment en que s'enderroquen i amortitzen les termes. A partir d'aquest moment, durant tot el segle V i potser fins entrat el segle VI dC, pràcticament tota la superfície de l'edifici serà destinada a usos artesanals i productius. Tan sols els àmbits 2 i 3, a l'antic recinte termal, seguiran essent emprats com a habitatge. La resta de l'octàgon, fins i tot l'exterior, serà profundament transformat en una indústria, malmetent i desbastint totes les antigues estructures per les necessitats de les noves instal∙lacions. L'edifici acollirà en aquells moments una considerable instal∙lació vinícola, de la qual se n'ha conservat la sala de premsatge, diversos dipòsits i nombroses fosses per a la col∙locació de dolia, i un taller de forja de ferro, ben testimoniat per nombroses estructures de combustió. L'ocupació de l'edifici sembla finalitzar‐se entre els segle V i VI, període en el que s'abandonen totes les instal∙lacions i moment en el que, tant en la darrera zona habitatge com a l'exterior de l'edifici, s'hi realitzaran diverses inhumacions constituint una petita però significativa necròpoli tardoromana.</p> | 08172-68 | Carrer Enric Granados, cantonada Santiago Rusiñol | <p>Les restes arqueològiques de l'Horta Farrerons s'han descobert i excavat al llarg de 8 anys. Però, el principal període d'excavació arqueològica es desenvolupa durant l'any 2001, traient a la llum bona part del conjunt arqueològic. Durant l'any 2002 es procedí a la construcció del recinte que acull les restes, de la que se'n feu el seguiment arqueològic principalment durant la construcció dels fonaments. Els anys 2003 i 2004 únicament es van dur a terme unes breus campanyes de neteja i no fou fins l'any 2006 quan a través d'un conveni entre la Direcció General del Patrimoni Cultural, la Caixa de Catalunya i l'Ajuntament de Premià de Mar es va obtenir suficient suport econòmic per dur a terme la segona gran fase d'excavació. Finalment, l'any 2008 es va realitzar la darrera campanya d'excavació, exhaurint pràcticament el jaciment inclòs en el recinte, mercès a un conveni entre l'Ajuntament de Premià de Mar i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.</p> | 41.4958800,2.3620000 | 446747 | 4594003 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58262-foto-08172-68-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La singularitat de l'arquitectura de l'edifici octogonal de l'Horta Farrerons, constitueix un cas únic a Catalunya i pràcticament a la Hispania romana i al conjunt de l'occident de l'Imperi Romà. Tan sols els edificis octagonals de la Villa do Rabaçal (Penela, Coimbra), edificat al segle IV dC, i de Valdetorres del Jarama (Madrid), datat d'inicis del segle V dC, s'aproximen molt a l'arquitectura de l'Horta Farrerons. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58236 | Camp de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-mar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-VdC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Notícies antigues sobre la troballa a uns 5 metres s.n.m de restes romanes indeterminades. En la bibliografia només es fa referència a la troballa d'àmfores, sense especificar-ne la tipologia.</p> | 08172-42 | Carrer Rafael Casanova, s/n | <p>Troballa realitzada per Joan Gómez.</p> | 41.4963300,2.3731900 | 447682 | 4594046 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58236-foto-08172-42-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades d'ubicació d'aquest jaciment a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat i les del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Ambiental Històric de Premià de Mar, no coincideixen. En el primer cas les situa més al sud, mentre que en el catàleg municipal s'ubiquen per damunt del carrer Rafel de Casanova. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58241 | Can Martí Dòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-doria | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1989). Síntesi arqueològica de Teià (IV). El món romà (continuació); dins Butlletí informatiu local i municipal, núm. 26. Teià, pàg. 9. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-XIV dC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana i potser medievals que no foren recollits i que tampoc se n'especifica la tipologia.</p> | 08172-47 | Camí del Mig, s/n | <p>Troballa realitzada a la dècada de 1980.</p> | 41.4928400,2.3538400 | 446064 | 4593671 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58241-foto-08172-47-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58222 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | I-XXI | El creixement de la població i el diferent tractament que se l'hi ha donat segons el lloc han desfigurat la seva imatge tradicional. | <p>El camí del mig travessa el municipi de nord-est a sud-oest per la part septentrional del terme municipal, i en la seva major part fa de límit amb Premià de Dalt. Actualment està asfaltat i la seva amplada varia segons el tram. És un element estructurador del territori i un eix important de comunicació durant molt de temps, íntimament lligat a la producció agrícola de la comarca.</p> | 08172-28 | Camí del Mig | <p>El seu origen es remunta a època romana, ja que era un vial secundari de la Via Augusta des de Blanes (Blandae) fins a Barcelona (Barcino), comunicant amb les ciutats de Mataró (Iluro) i Badalona (Baetulo). Això està confirmat, sobretot, per la troballa d'un mil·liari a Vilassar de Mar que es pot veure en el Museu de la Marina. Segurament ja es tractava d'un camí de llarga tradició que els romans van consolidar i a excepció de punts concrets, difícilment les modificacions del traçat seran significatives.</p> | 41.4905806,2.3461242 | 445417 | 4593425 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58354 | Torrents Amell i Fontsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-amell-i-fontsana | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. BOSCH DE DÒRIA, Marc (2004). Prospecció arqueològica a la finca de Can Amell, situada al carrer Rafael Casanova, núm. 3 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1997). Memòria del seguiment arqueològic dut a terme en les obres d'ampliació dels torrents Amell i Fontsana (Premià de Mar, El Maresme). Setembre-octubre de 1996. Servei d'Arqueologia. Inèdit. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana .</p> | II - I aC | es tracta d'una zona de torrent i, per tant, d'aportacions. Es desconeix si un camp annex conserva restes. | <p>Material ceràmic antic documentat arrel d'un seguiment de màquines en una zona de torrents i camps annexos. El material localitzat consisteix en ceràmica ibèrica (comuna a mà i a torn, grisa, àmfora) i ceràmica romana (àmfora laietana, comuna, de cuina, material constructiu). Els llocs on es localitzà més abundància de material és el sector 1 del torrent Amell, antic camp de conreu que patí successives inundacions procedents de torrentades; i el sector 4 del torrent Fontsana, molt proper al jaciment de l'Horta Farrerons.</p> | 08172-160 | Torrents Amell i Fontsana | <p>Es va realitzar un primer seguiment de màquines amb motiu d'unes obres de sanejament i eixamplament dels torrents, degut als desperfectes ocasionats pels temporals de pluja del setembre de 1996. L'any 2004, s'efectuà un nou seguiment arqueològic a la zona de Can Amell per la construcció d'un edifici destinat a residència geriàtrica.</p> | 41.4945100,2.3690500 | 447335 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58239 | Can Fitó; Davant de Can Fitó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fito-davant-de-can-fito | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballa de materials arqueològics descontextualitzats durant unes obres d'instal·lació d'un col·lector que es concreten en ceràmica d'època ibèrica (vora de kalathos) i romana (ceràmica comuna local i africana, àmfora itàlica i local, tègula) i una ascla de sílex.</p> | 08172-45 | Camí Ral, s/n | <p>Durant la realització de les obres del col·lector, l'AECC de Premià de Mar realitzà una recollida de materials.</p> | 41.4920400,2.3674400 | 447198 | 4593574 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58239-foto-08172-45-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya porta el nom de 'Davant de Can Fitó'. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58253 | Fàbrica del gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-V dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de l'antiga fàbrica de gas en dependències municipals. El material ceràmic antic documentat consisteix en àmfora (itàlica i local), ceràmica comuna ibèrica i romana, dolia i material constructiu (teula).</p> | 08172-59 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>Troballes realitzades durant els anys 1996 i 1999.</p> | 41.4891200,2.3526500 | 445961 | 4593259 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58280 | Torrent Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-castells | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7.</p> | II aC-V dC | desconegut | <p>Troballa superficial de ceràmica antiga d'època romana, consistent en dos fragments: un de teula i l'altre de dolia. El lloc de la troballa i el rodament visible dels fragments assenyalen que es tracta de ceràmica aportada per rierades, per tant, no es tracta d'un jaciment pròpiament dit.</p> | 08172-86 | Torrent Castells, a l'oest del terme municipal | <p>Troballa casual realitzada l'any 1980 per Pere Casasola</p> | 41.4894000,2.3489100 | 445649 | 4593292 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58235 | Camí del Mig / Escola verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-escola-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de produccions locals d'àmfora ibèrica i romana i fragments de claus de ferro amb cabota quadrangular.</p> | 08172-41 | Camí del Mig, s/n | <p>Primeres troballes realitzades l'any 1979 per Pere Casasola.</p> | 41.4926000,2.3479200 | 445569 | 4593648 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58240 | Can Fontanills (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanills-jaciment | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de dos fragments rodats: un fragment informe de vernís negre i un de ceràmica ibèrica comuna feta a torn.</p> | 08172-46 | Carrer Enric Granados, s/n | <p>Recull realitzat a la dècada de 1980.</p> | 41.4943200,2.3595700 | 446543 | 4593832 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58240-foto-08172-46-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58243 | Carrer Alegria / carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-alegria-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Destruït en part | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície durant unes obres realitzades a la cruïlla dels carrers Alegria i Eixample. El material documentat consisteix en fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana i dos fragments d'ímbrex.</p> | 08172-49 | Carrer Alegria / carrer Eixample | <p>Recull realitzat el juliol de 1997.</p> | 41.4919200,2.3573500 | 446356 | 4593566 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58243-foto-08172-49-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58246 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època romana. El material documentat consisteix en una nansa pertanyent a una àmfora romana d'origen italo-pompeià (Dressel 1).</p> | 08172-52 | Carrer Gibraltar, 44 | <p>Troballa realitzada, l'any 1995, a l'alçada del número 44 del carrer durant la realització d'una rasa.</p> | 41.4894700,2.3561700 | 446255 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58246-foto-08172-52-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58256 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-via-de-lluis-companys-entre-els-carrers-de-la-placa-i-joan-prim | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament del carrer. El material arqueològic documentat consisteix en ceràmica ibèrica i material constructiu (teules i ímbrex).</p> | 08172-62 | Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Joan Prim | <p>Troballes realitzades a partir d'un seguiment de màquines realitzat entre setembre i novembre de 1996.</p> | 41.4949300,2.3643900 | 446946 | 4593896 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58256-foto-08172-62-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58322 | Carrer Aribau, 2-10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-aribau-2-10 | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. TRULLÀS LEDESMA, Òscar (2004). Intervenció arqueològica al solar del carrer Aribau, 2-19. Premià de Mar (El Maresme). Memòria de la intervenció. Direcció General de Patrimoni Cultural. Inèdita.</p> | III-VII dC | Destruït en bona part per unes obres. Pot ser que tingui continuïtat en altres parcel·les. | <p>Jaciment arqueològic d'època tardo romana de difícil adscripció ja que no es van detectar estructures, però sí diversos estrats en bossades on es documentà abundant material ceràmic i arqueològic.</p> | 08172-128 | Carrer Aribau, 2-10 | <p>L'any 2004, les obres de construcció dels habitatges deixaren al descobert uns estrats cendrosos en el marge dels rebaixos del solar. Aquest fet casual, va motivar una intervenció arqueològica.</p> | 41.4923200,2.3531400 | 446005 | 4593613 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58322-foto-08172-128-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58247 | Passatge Prim / Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-prim-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | IV-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments de ceràmica comuna i àmfora ibèriques.</p> | 08172-53 | Passatge Prim cruïlla amb Carrer Montserrat | <p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres de prolongació del carrer Montserrat.</p> | 41.4946300,2.3562500 | 446266 | 4593868 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58247-foto-08172-53-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58248 | Carrer Marina / carrer M. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-marina-carrer-m-jacint-verdaguer | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | IV-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície d'època ibèrica. El material documentat consisteix en dos fragments informes de ceràmica ibèrica sense determinar-ne la tipologia.</p> | 08172-54 | Carrer Marina, cantonada amb carrer Mn. Jacint Verdaguer | <p>Troballa realitzada, l'any 1997, durant la realització de les obres en aquest carrer.</p> | 41.4917300,2.3543500 | 446105 | 4593547 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58248-foto-08172-54-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58260 | Plaça de la Sardana / Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-sardana-vapor-vell | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1995). Restes iberoromanes a la zona del 'Vapor Vell' (Premià de Mar); dins la XI Sessió d'Estudis mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 145-157.</p> | VI aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballes superficials de material ceràmic d'època iberoromana, entre les que destacaven imitacions de Terra Sigil·lada aretina. L'any 1995, durant un seguiment de màquines, es documentaren nivells i ceràmica del primer ferro (650 - 550 aC), però dins el llit d'una antiga riera i, per tant, es tractava de material arrossegat.</p> | 08172-66 | Carrer Eixample | <p>Troballes realitzades en diferents fases: entre 1979 i 1981, el 1986 i el 1995 arrel d'un seguiment de màquines.</p> | 41.4914900,2.3575600 | 446373 | 4593519 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58296 | Col·lecció del Museu d'Estampació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio | <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> | Va C-XX | <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> | 08172-102 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> | 41.4888800,2.3527600 | 445970 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|98|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml