Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58266 | El Palmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palmar | <p>CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | <p>PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra). Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari. En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.</p> | 08172-72 | Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral | <p>En aquest indret s'aixecava El Criadero, granja destinada a criar animals per consum dels pagesos. Entre els anys 50 i 70 del passat segle hi havia un establiment hoteler de gust romàntic anomenat El Palmar Hotel, d'on treu el nom l'actual parc.</p> | 41.4864300,2.3489000 | 445646 | 4592962 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots els espècimens de Phoenix canariensis, a excepció d'un, es troben afectats per l'escarabat morrut, tot i que han estat podats i tractats amb insecticides. | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58269 | Arxiu Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> | 08172-75 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895300,2.3579500 | 446404 | 4593301 | 1949 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58302 | Fons referent a la parròquia de Sant Cristòfol de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Premià de Mar en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08172-108 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4896900,2.3566100 | 446292 | 4593319 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58318 | Plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-riera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 76 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera que proporcionin ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes importants a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-124 | Riera de Premià | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4893700,2.3544200 | 446109 | 4593285 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie. Els escocells han estat tapats i recoberts superficialment amb còdols de dimensions molt petites i una mena de vernís - cola. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58323 | Origen de Premià de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/origen-de-premia-de-mar | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 104-105. GOMEZ VINARDELL, Joan (1979). Gafarrons; dins de Premià Informa, núm. 3. Premià de Mar, pàg. 26. MAS i ABRIL, Francesc (1958). Els gafarrons de Premià de Mar; dins Claror, pàg. 217-218.</p> | XX | <p>Llegenda publicada per Francesc Mas i Abril al diari La Veu de Catalunya, el 19 d'agost de 1923, sobre els orígens de Premià de Mar que diu: 'Fa unes centúries, un pescador anomenat Cristòfol, alt i fort com el sant, enginyós i treballador com ell sol, trobava malaguanyat el temps que perdia anant amunt i avall, des de la platja al poble i a l'inrevés. Així, s'engiponà una barraca amb troncs d'arbres, fustes amorrades per l'aigua, brossa i fang. Tenia fins i tot porta d'entrada i finestra. Polida després i acuradament emblanquinada amb calç per dins i per fora, aquella barraca feia goig de mirar. Aposentat que fou amb la seva família (muller, un fill i una filla), l'acabaren d'embellir més i més les dues dones, les quals, tenint gran estimació a les flors, aviat cercaren la barraca de violes, clavellines i altres espècies, no mancant les malves, que tan abunden en la nostra costa. El patró Cristòfol, en ser a terra un cop enllestida la pesca, tornava a sentir-se desvagat. I mentre les dones repassaven les malles de l'artet, el fil de la barca i els llibants, ell es dedicava a conrear un tros de terreny proper a la seva estança. Així, treballant tots a mar i a terra, vivien molt feliços. Ben aviat se n'adonaren els altres pescadors del que estava passant. I ben aviat també tingueren cura d'imitar-los: ara una caseta, ara una altra, finalment restà poblat un bon tros de platja. Tota aquella gent, aparellant les barques i els ormeigs, cavant la terra o recollint vianda, fent puntes o regant flors, joiosos cantaven tot el sant dia, seguint el va i ve de la mar, una sola cançó. Com que no en sabien cap altra, sempre repetien la mateixa, com fan els gafarrons amb el seu cant. L'altra gent del poble, és a dir, els de dalt, en sentir-los cantar així exclamaven: Semblen gafarrons, semblem gafarrons. I gafarrons foren aquells, ho són els actuals premianencs de mar i seran els seus descendents per sempre'.</p> | 08172-129 | Premià de Mar | 41.4896500,2.3569300 | 446319 | 4593315 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Del per què els diuen gafarrons als veïns de Premià de Mar n'hi ha tres versions més. La primera és perquè els de Premià de Dalt, quan es va produir la separació dels dos municipis va exclamar en relació al terme municipal del nou Premià de Mar 'És un poble tan petit, és una mena de gafarró'. Una segona versió és quan s'aixecava el campanar de l'església. Al seu damunt es va posar un gafarró que algú va confondre amb un colom. L'home va anar corrents tot emocionat a explicar-li al mossèn que l'Esperit Sant s'havia posat dalt del cim del nou cloquer. Finalment, la més popularitzada diu que Premià era una zona on abundaven els gafarrons, tant que els ocellaires que subministraven mercaderies als venedors de la Rambla de Barcelona els venien a caçar al poble. Els venedors cridaven l'atenció de possibles compradors tot cridant: 'Gafarrons de Premià, gafarrons de Premià, són els millors gafarrons; compreu gafarrons, són de Premià!!' | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58332 | Font de Can Lliberata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lliberata | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàg. 138.</p> | XX | <p>Tradició que explica, segons el recull oral que va fer Ramon Coll (2004), que qui bevia aigua de la font de Can Lliberata, que estava situada en el carrer Sant Miquel, ja mai més marxava de Premià. La frase 'ja he begut aigua de la font d'en Lliberata' era indicativa que per sempre hom es quedaria al poble.</p> | 08172-138 | Carrer Sant Miquel | 41.4905700,2.3611400 | 446671 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la font no existeix. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58333 | Rituals en els bateigs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-en-els-bateigs | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 144-145. GOMEZ VINARDELL, Joan (1989). Costumari premianenc. Pàgina de reculls etnològics. Dins Joves de Sant Cristòfor, núm. 5. Premià de Mar, maig de 1989, pàg. 12.</p> | XX | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Joan Gómez (1989) explica un costum relacionat amb els bateigs durant la postguerra a Premià que ell mateix va viure en persona: 'Els diumenges a les cinc de la tarda, en sortir de doctrina, començava l'acte litúrgic de passar per les aigües baptismals els nounats de la població. Acabada la cerimònia, la llevadora sortia de l'església amb criatura en braços, acompanyada de pares, parents i amics. Fora els esperava una gran munió de canalla amb els crits repetitius 'és viu, és viu' I com a premi els padrins, pares i convidats ens tiraven grapats de confits i caramels, peces de deu, de cinc cèntims i, entremig, alguna pela rúbia. La criatura era passejada per la població. Sortien en comitiva parents i amics des de l'església fins a la casa del nounat ... Cantant o repetint 'tireu confits, tireu confits, que són podrits; tireu vellanes, tireu vellanes que són torrades (o que són corcades (?); si no en tireu el nen (o la nena) es morirà, i es tornava a repetir és viu és viu, volem pessetes que són rossetes, volem pessetes que són rossetes... Si les tirades eren magres, per incitar als familiars cridàvem: és mort, és mort, és mort ... Fins que per fer-nos callar tornaven a tirar quelcom, i com que aquesta seqüència s'esdevenia a darrera hora, ja arribats davant la casa i els tiraires o convidats, amics i família ja havien acabat les municions i/o les llaminadures, s'arribava al que en dèiem la traca final o l'escura butxaques, on escuràvem les butxaques a favor dels que amb corredisses i picabaralles ens disputàvem els fruits del bateig, arreplegant al final alguna grossa que a manca de ferralla sortia de les butxaques ja esgotades pels crits i la tabarra que no els deixava iniciar el convit en pau. Quan un bateig era bo o de persones benestants ja s'esperava, i si la recollida ens havia omplert les butxaques se'n parlava durant molt de temps...'.</p> | 08172-139 | Premià de Mar | 41.4894700,2.3567700 | 446305 | 4593295 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58334 | Rituals relacionats amb Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-relacionats-amb-sant-cristofol | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 146-147. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 157. SOL, Joan i JIMÉNEZ, Xito (2005). Els premianencs i el mar. Associació Bellamar. Centre d'Estudis Marítims. Premià de Mar.</p> | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Segons explica Cels Gomis (1987) i recull Coll (2004) el dia 10 de juliol, festa de Sant Cristòfol, patró del municipi, era costum, al punt del migdia, posar les criatures nues dins el mar per tal que el sant les guardés de dolor. Els adults en canvi, n'obtenien salut i gràcia.</p> | 08172-140 | Premià de Mar | <p>Era costum durant molts anys fins ben entrat el segle XX, començar els banys el dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, patró del municipi. La gent que feia banys com a remei prescrit pel metge, feia nou dies seguits de banys i després parava fins l'any vinent.</p> | 41.4882100,2.3575900 | 446373 | 4593154 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58370 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-1 | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</p> | <p>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), que conviuen amb l'home, instal·lades en el porxo de la casa. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. Pertany a l'ordre dels Passeriformes i a la família dels Hirundínids. De silueta molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud., i amb les ales obertes de 32 a 34 cm, per un pes aproximat de 17 gr.</p> | 08172-176 | Ca l'Estevet (Carretera de Premià de Dalt, 105) | <p>L'oreneta vulgar, conviu amb l'home. La presència de zones de caça és primordial per que una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi acostumen a trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, com és el cas que ens ocupa. El niu que construeix té forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat. El fan amb fang recuperat dels punts d'aigua i el barregen amb palla, herba seca, pèl de bestiar i fins i tot plomes per donar-li més duresa. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril a juny i poden fer-ne una segona ( de vegades, però més rarament, tres postes). La posta és d' entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. L'oreneta vulgar és una acròbata, La velocitat de vol d'una oreneta és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'aproparan al niu amb insectes al bec, però no els hi donaran. Quan tinguin gana les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofitaran per fer un crit d'alarma, i instintivament les joves orenetes es llançaran del niu i mouran les ales. A partir del 35è dia les orenetes es podran emancipar.</p> | 41.4935800,2.3505700 | 445791 | 4593755 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58370-foto-08172-176-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Un any el fill de la casa va anellar una oreneta i li va posar el nom de la família i el nom de Premià de Mar (Barcelona). A l'any següent aquella oreneta va tornar i tenia l'altra cama anellada amb un nom àrab i el nom d'un poble del Marroc. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58372 | Zona de nidificació del Corriol camanegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-del-corriol-camanegre | <p>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</p> | <p>Zona de platja situada entre el port de Premià i Vilassar de Mar que utilitza el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) per nidificar. En tot el Maresme actualment només s'han detectat nius a la platja de malgrat fins a la Punta de Tordera i a la Platja de Premià de Mar. En el primer cas, fa cinc anys la continuïtat estava força compromesa. A Premià de Mar, l'espècie ha tornat a nidificar des del 2003, gràcies a la protecció i restauració d'un fragment de la vegetació sorrenca litoral. El Corriol camanegre és una espècie lligada a ambients costaners, fent niu als sorrals de deltes, platges i erms. Al Maresme, nidifica exclusivament a la costa. Té una preferència per zones obertes, amb vegetació absent o escassa. És una espècie estival amb nidificació escassa a la comarca. Les primeres còpules i festeigs es fan a mitjans de març. Nidifica a terra sense construir cap niu, en una petita depressió, a la sorra o entre còdols, arrecerat amb alguna roca o branca.</p> | 08172-178 | A la platja de Llevant | <p>Ha desaparegut de les platges de Mataró i de Santa Susanna, on criava a principis dels anys 80 del passat segle; i de Cabrera, o va nidificar de nou el 1996 en una extracció d'àrids fins que va ser urbanitzada. Hi ha possibilitats de recuperació a Vilassar de Mar i a Sant Pol on s'estan protegint i restaurant trams de platges. Abans de l'ocupació massiva de la costa i de els platges era una espècie molt abundant i coneguda a la comarca entre pagesos i pescadors. Fins el punt que els nens anaven a buscar nius.</p> | 41.4925500,2.3717500 | 447558 | 4593628 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58372-foto-08172-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal continuar protegint aquest espai de nidificació excepcional. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58373 | Alzina Surera del carrer Sant Ramon de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-carrer-sant-ramon-de-penyafort | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Es tracta d'un arbre perennifoli, centenari, de la família de les fagàcies, molt semblant a una alzina. D'aparença robusta, mesura uns 15 metres d'alçada, per 1,30 de volta de canó per 1,50 de volta de soca. El tronc és recte, i curt, del qual bifurquen ben aviat dues branques imponents, rectes que donen pas al brancatge típic de la surera. Presenta una escorça grisenca, gruixuda i rugosa de la que s'extreu el suro. Pel que sembla no ha estat mai pelat, la qual cosa pot fer pensar que la seva escorça o suro pot mesurar fàcilment els 10 a 15 cm de gruix. Les fulles de la surera tenen de 4 a 7 centímetres de llargada, lleugerament lobulades o dentades, de color verd fosc a l'anvers i més clares al revers. Floreix d'abril a principis d'estiu i madura de setembre a febrer en tres etapes. Fructifica com molt aviat als 10-12 anys i amb normalitat a partir dels 25 o 30 anys. El seu fruit és una aglà de 2 a 3 centímetres de llargada.</p> | 08172-179 | Carrer Sant Ramon de Penyafort , 34 | <p>La surera o suro és originària de la Mediterrània occidental, necessitant hiverns humits i suaus. És tracta d'una espècie termòfila, perquè, la seva fructificació es produeix durant els mesos de desembre a gener, moment en que difícilment pot suportar les gelades. Aquest arbre pot viure tranquil·lament 250 anys. Normalment el trobem en boscos clars, anomenats suredes, a les terres baixes del litoral, amb preferència dels terrenys silicis. Es pot trobar associat amb el pi blanc o amb el pi pinyer. El suro que forma la seva escorça és una adaptació contra el foc, en uns territoris on aquest és un factor limitant important. Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruits. De l'escorça se n'extreu el suro. De la primera pelada de la surera se n'extreu el pelegrí, un material de baixa qualitat que no es pot fer servir per l'elaboració de taps. Es pot utilitzar triturat o per fer aglomerats. Les pelades següents es realitzen cada 12 anys aproximadament, de forma manual, i d'elles se n'extreu el suro de gran qualitat emprat en l'aïllament, decoració, arts manuals, taps de suro d'ampolles de vi i cava. El pelegrí, procedent de la primera pela és emprat sovint en l'art pessebrístic. Un fet interessant és la utilització del suro per a la construcció de ruscs d'abelles, localitzats a Astúries i concretament al Maresme, a Cabrera de Mar. Els fruits de la surera s'anomenen glans, aliment que serveix per alimentar diferents animals entre els que destaquen els porcs, que en algunes regions de la Península Ibèrica pasturen lliurement sota les sureres.</p> | 41.4941300,2.3670300 | 447166 | 4593806 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58373-foto-08172-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58380 | La disfressada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada | <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> | <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> | 08172-186 | Premià de Mar | <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> | 41.4923600,2.3581300 | 446421 | 4593615 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58385 | Fons d'imatges de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> | 08172-191 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4888000,2.3570100 | 446325 | 4593220 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58386 | Fons bibliogràfic de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> | 08172-192 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4889156,2.3574486 | 446362 | 4593233 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58387 | Fons documental del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons documental de la Fundació centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT) referent a temes artístics i documentació local i de Catalunya industrial i tècnica (uns 50 metres lineals).</p> | 08172-193 | Carrer Sant Pau, 13 | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 58388 | Fons bibliogràfic del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons bibliogràfic de la Fundació centre de Recusros per a la Indústria Tèxtil (CRIT) de temàtica artística i tèxtil.</p> | 08172-194 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58389 | Col·lecció de la Fundació CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit | XX | <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> | 08172-195 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593412 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una petita col·lecció paleontològica. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58260 | Plaça de la Sardana / Vapor Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-sardana-vapor-vell | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (1995). Restes iberoromanes a la zona del 'Vapor Vell' (Premià de Mar); dins la XI Sessió d'Estudis mataronins. Museu arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 145-157.</p> | VI aC-IIdC | Destruït en part | <p>Troballes superficials de material ceràmic d'època iberoromana, entre les que destacaven imitacions de Terra Sigil·lada aretina. L'any 1995, durant un seguiment de màquines, es documentaren nivells i ceràmica del primer ferro (650 - 550 aC), però dins el llit d'una antiga riera i, per tant, es tractava de material arrossegat.</p> | 08172-66 | Carrer Eixample | <p>Troballes realitzades en diferents fases: entre 1979 i 1981, el 1986 i el 1995 arrel d'un seguiment de màquines.</p> | 41.4914900,2.3575600 | 446373 | 4593519 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58260-foto-08172-66-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58368 | Portalada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-lesglesia | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MARGENAT, Joaquim (1983). Breu resum de la construcció de l'església parroquial de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm.. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 1-2. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1991). Els orígens de la parròquia de Sant Cristòfor de Premià de Mar; dins Joves de Sant Cristòfol, núm. 11, juliol de 1991. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar; pàgs. 8 -13. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador, col·lecció El Montalt, núm. 5. Argentona. PARADERA, Mossèn Josep (1932). Notes històriques. Parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. Diari El Matí.</p> | XVIII | Enguany ha estat restaurada. | <p>Portalada arquitravada realitzada en granet. Tot el conjunt és un relleu amb llinda i brancals treballats amb motius mariners (peixos, crancs i altra fauna marina). A la llinda i dins una orla, hi apareix una barca de mitjana amb pescadors. Damunt la llinda, hi ha una fornícula clàssica amb la imatge de Sant Cristòfol; està flanquejada per dues hídries ornamentals adossades al mur.</p> | 08172-174 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | <p>És l'únic element que resta de l'antiga capella del segle XVIII. Es desconeix la seva procedència o escultor. Durant la Guerra civil espanyola (1936-39) es va salvar de la destrucció perquè fou desmuntada i traslladada a Barcelona. Després de la guerra es quedà en el Museu Marítim i per recuperar-la i tornar-la a col·locar es van haver de fer més d'una gestió, ja que es volia tornar una còpia i quedar-se l'original en el Museu. Finalment, la còpia es va quedar en el museu on actualment es pot contemplar.</p> | 41.4897442,2.3567364 | 446303 | 4593325 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58368-foto-08172-174-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58369 | Baldaquí de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baldaqui-de-lesglesia | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1992). Restaurat el baldaquí de la parròquia de Premià de Mar; dins Catalunya Cristiana, núm. 663. Barcelona, pàg. 12.</p> | XVIII | Es va restaurar l'any 1992 a càrrec del Sr. Eduard Meléndez y Fernández. La restauració s'inaugurà el diumenge de Rams de 1992 | <p>Baldaquí que presideix el presbiteri de l'església parroquial de sant Cristòfol, format per una cúpula sostinguda per quatre columnes d'estil barroc salomònic, que tenen una decoració en alt relleu amb fulles de pàmpol, raïm i ocells, policromada i amb una preparació d'or fi. La cúpula està formada per un entaulament corbat d'estil barroc amb inscripcions eucarístiques relacionades amb els motius decoratius (Ego sum vitis vos palmites). En els quatre angles, hi ha els quatre símbols dels evangelistes (l'àliga de Sant Joan, el lleó de Sant Marc, el bou de Sant Lluc i l'àngel de Sant Mateu). Està coronat per un globus daurat amb una creu al damunt. A l'interior, i centrat, hi ha el símbol de l'Esperit Sant (un colom) amb els seus set dons. Al fons hi ha un retaule amb la capella a sant Cristòfol centrada, amb la imatge realitzada per l'escultor J. Busquets. A la part superior, la imatge del Pare Etern</p> | 08172-175 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | <p>Després de la destrucció que va provocà la guerra civil espanyola (1936-39) i la crema de tots els elements religiosos de l'església, calia buscar nous elements per rehabilitar-ne el culte. L'any 1949 es van comprar les quatre columnes a un convent de Fitero (Navarra) per 27.500 ptes. Les tenien en el claustre desmuntades i una damunt de l'altra. No eren originàries d'aquell convent, sinó que venien d'algun lloc indeterminat de Castella. El transport, fet en camió, va costar 2.500 ptes. Amb les columnes, Ll. Bonet Garí va fer un projecte de baldaquí per donar-li coherència i unitat, que es realitzà, conjuntament amb la restauració de les columnes en els tallers salesians de Sarrià.</p> | 41.4897038,2.3566201 | 446293 | 4593320 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58369-foto-08172-175-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Busquets, Ll. Bonet Garí | 96|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58198 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-4 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular de quatre crugies perpendiculars a la façana principal, orientada a llevant. Té un cos de galeria afegit a la façana de ponent de dues plantes ocupa part de les tres primeres crugies. Consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La coberta de la galeria és plana practicable a mode de terrat. La façana té una composició simètrica a partir de quatre eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb la porta d'entrada i tres finestres, i a la planta pis amb un balcó damunt la porta d'entrada i tres finestres més. Els arcs de les obertures són de mig punt amb motllura. Els brancals de la porta d'accés són de pedra granítica treballada. La cornisa està decorada i el pla de façana sobrepassa la coberta. A finals dels anys 80 es va construir el casal Germà Miquel. És de planta quadrangular i té façana secundària al carrer Sant Cristòfol. Consta de planta baixa, planta pis i golfes; a la planta baixa hi ha un auditori esglaonat. L'escala d'accés a les diferents plantes es situa en l'espai entremig entre la rectoria i el casal.</p> | 08172-4 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Quan l'any 1841 es constitueix la parròquia de Sant Cristòfol independent de la de Sant Pere de Premià, la família Manent havia cedit els terrenys on hi havia l'església i s'havia de construir la rectoria amb l'hort al davant. Mentre no es construeix aquest edifici, l'Ajuntament cedeix aquest edifici per la Rectoria. Aquell acord provisional es convertí en permanent. L'Ajuntament ocupava l'espai que havia de ser Rectoria i la Rectoria ocupava un espai cedit per l'Ajuntament. Aquest desequilibri no es va legalitzar fins els anys 80 del segle passat.</p> | 41.4899630,2.3562562 | 446263 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58198-foto-08172-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58199 | Propagadora del Gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/propagadora-del-gas | ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOFILL, Montserrat (1993). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm. 17, abril de 1993. COMAS, Ure (1995). L'alcalde de Premià de Mar ataca l'oposició i afirma que renovaria el pacte amb el PP. El Punt, 10 de maig de 1995. CRESPO, Montserrat (1995). Salvem el Gas. La Clau, del 19 al 25 de maig de 1995. DÍAZ, Ma Jesús (1995). La Plataforma Cívica demanarà que la Fàbrica del Gas es consideri bé d'interès local. Premià Actual, 19 d'abril de 1995, pàg. 3. DURAN i SALAT, Josep (1987). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Setembre de 1987. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La fàbrica de gas de Premià de Mar. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar, un sifó sense gas. A tota vela, núm. 5, pàg. 7, abril de 1995. ERC de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar a mig gas. Zerovuittresquaranta, núm. 55, abril de 1995, Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Amenaça de destrucció d'un bé patrimoniable a Premià de Mar. Dossier de Patrimoni Cultural d'informació i documentació per als municipis. Abril de 1995, núm. 70. Diputació de Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La preservació del patrimoni cultural, una assignatura pendent de la nostra societat: la Fàbrica del Gas de Premià de Mar. Tribuna del Full Informatiu de la Societat Catalana d'Arqueologia, núm. 115, maig de 1995. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). La conflictivitat social en el patrimoni cultural. La recuperació d'un element patrimonial a Premià de Mar (El Maresme): La Fàbrica de Gas; dins Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Col·lecció Costa de Llevant, núm. 3. associació d'Estudis Científics i Culturals. Premià de Mar, pàgs. 115-123. NIELL, Cristina (1995). L'Ajuntament de Premià vol enderrocar dues naus de la fàbrica del Gas, El Punt, 2 de març de 1995, portada i pàgina 3. NIELL, Cristina (1995). S'oposen a l'enderrocament de part de la fàbrica de gas de Premià. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). ERC presenta una proposició no de llei per impedir l'enderroc de la fàbrica de Gas de Premià. El Punt, 26 de març de 1995. NIELL, Cristina (1995). Demanen que la fàbrica del Gas de Premià sigui declarada bé d'interès local. El Punt, 4 d'abril de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). La Plataforma de la fàbrica del Gas titlla l'alcalde de 'populista'. El Punt, 14 de maig de 1995. RODRÍGUEZ, Àngela (1995). L'Ajuntament de Premià de Mar aprova l'enderroc de dues naus de l'antiga fàbrica del Gas. Premià Actual, 22 de març de 1995, pàg. 5. ROSSELLÓ, Martí (1995). La fàbrica del Gas de Premià de Mar. El Punt, secció La Galeria, 16 d'abril de 1995, pàg.7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga fàbrica de gas que ha estat rehabilitada per encabir-hi un museu tèxtil i diverses dependències municipals. L'edifici originari estava format per un edifici principal, dos naus posteriors i tres gasòmetres, dels que només es conserven l'estructura de contenció. L'edifici principal consta de dos cossos simètrics formats cadascun per dues naus d'una crugia i units per una reixa central de ferro forjat que és l'entrada principal al recinte; la coberta és de teules provençals a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues naus posteriors són de planta rectangular, en origen estaven obertes per la façana interior al recinte amb arcades de mig punt. L'obra és de fàbrica de maó vist en els brancals i llindes de façana i finestres i en els matxons de l'entrada i el pla de façana de pedra. A l'extrem septentrional del solar hi havien tres gasòmetres. El projecte de remodelació de l'edifici per convertir-lo en museu tèxtil i dependències municipals realitzat per Antoni Càceres. | 08172-5 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | L'antiga fàbrica del gas comença a funcionar l'any 1884, és una de les poques restes al nostre país d'aquesta activitat industrial. El gas manufacturat fou una important innovació de la Revolució Industrial. A finals del s. XVIII, inicis del XIX es realitzen les primeres aplicacions industrials. Gràcies a aquestes s'aconseguí produir gasos combustibles per a destil·lació seca de l'hulla i destinar-los a l'enllumenat. La 'Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas' fou la primera empresa que s'instal·là a Catalunya per produir gas per l'enllumenat públic l'any 1843. L'any 1853 la societat 'La Propagadora del Gas' compra a Premià uns terrenys i el febrer de 1884 es va posar en funcionament la fabricació de gas. El carbó utilitzat era hulla granada i antracita, provinent d'Astúries i Anglaterra, transportat a Barcelona en vaixells; allà es carregava en trens amb vagons que arribaven fins a Premià, a l'estació i d'aquí a la fàbrica en carros i camions. El 1913, l'empresa 'Catalana de Gas i Electricitat' va adquirir totes les instal·lacions de 'La Propagadora del Gas'. A partir del 1913, les empreses elèctriques van estendre les seves xarxes de distribució pel Maresme i, poc a poc, les poblacions servides per gas van anar canviant els serveis d'enllumenat i força per electricitat, cosa que va representar una important reducció en el subministrament de gas. La guerra europea dels anys 1914 - 1918, va produir un fort col·lapse, degut a la manca del carbó d'Anglaterra i a les reduïdes possibilitats de transport marítim del carbó d'Astúries. La fàbrica de Premià va poder seguir en servei, encara que molt restringit, cremant carbó vegetal, pinyols d'oliva i costals de llenya provinents dels boscos dels voltants de la població. Aquests combustibles no produeixen els subproductes de carbó de coc, ni quitrà, gravant per tant el rendiment econòmic de l'empresa. Poc a poc, es va anar normalitzant la recepció de carbó d'hulla. L'entrada del gas i l'electricitat va reduir les vendes del carbó creant un nou problema a les fàbriques, que veien augmentar l'existència de dit subproducte. Quan semblava que pels anys 30, la situació de les empreses gasistes s'estava normalitzant, es presentaren noves dificultats d'arribada de carbó, entre 1937 i 1950. A conseqüència dels conflictes es va interrompre en moltes ocasions el subministrament de gas als abonats. La fàbrica de Premià va continuar fins el 1941, en que va arribar la canalització d'un tub que portava el gas produït a Barcelona, finalitzant la funció productiva de la indústria, continuant però com a reguladora del subministrament als abonats de la seva zona. L'any 1956 la 'Catalana de Gas' va posar en servei la fàbrica de Sant Martí, un nou procediment de producció amb el tractament de fuel oil pel sistema 'cracking catalitie', que va representar una gran economia de carbó i una major regularitat en el subministrament, que va repercutir favorablement en la zona del litoral. L'any 1971 es va canviar a Premià de Mar el subministrament de gas anomenat 'ciutat' per gas natural i l'any 1983 les funcions comercials que quedaven a la delegació de Premià foren traspassades a les oficines de Badalona i Mataró, quedant totalment eliminada la fàbrica de Premià de Mar. La fàbrica de Premià va complir una important funció durant els anys que va estar en servei, impulsant el desenvolupament d'indústries, comerços, pagesia i confort en habitatges; donant feina a la vegada a petites indústries de construcció als que encarregava serveis auxiliars de manteniment i proporcionava feina a lampistes de les poblacions afectades. Va crear llocs de treball i en els darrers anys de fabricació i distribució conjunta, comptava amb una nòmina de personal d'uns 40 treballadors. En l'aspecte social, s'anticipà a la implantació de disposicions de previsió social: manteniment dels salaris fins a la seva mort, donar facilitats d'absència en casos de necessitat familiar i anticipant crèdits sense interès. | 41.4888900,2.3527600 | 445970 | 4593233 | 1884 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58201 | Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tous | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Bloc de pisos aïllat amb façanes als quatre vents de planta quadrangular i parets de càrrega. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum d'escala. La façana principal orientada a migdia té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada i dues finestres (una a cada costat); a les plantes pis amb una balconada i finestres als costat. Coronament del terrat amb la inscripció de l'any 1902. Destaquen els canalons de desguàs fets de ceràmica.</p> | 08172-7 | Carrer de la Plaça, 67 | <p>Es tracta del primer bloc de pisos construït a Premià de Mar.</p> | 41.4887947,2.3578280 | 446393 | 4593219 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58202 | Magatzem al carrer Gibraltar; Can Gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-al-carrer-gibraltar-can-gravada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici d'origen fabril reconvertit en habitatges. És de planta rectangular formada per cinc crugies, en la segona es troba un lluernari, i dues alçades. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica segons mòdul A-B-A-B-A. Les cinc obertures en la façana corresponen a les cinc crugies interiors de les naus. Els mòduls A tenen una composició simètrica amb una obertura triple (separada amb dos pilars) a la planta pis i una altra a la planta baixa, però la de la planta pis es realça amb un arc rebaixat i un guardapols continuat. Els mòduls B són idèntics a la planta pis i tenen una gran obertura d'accés a la planta baixa. Cornisa i nivell de forjat treballats amb motllures.</p> | 08172-8 | Carrer Gibraltar, 14-20 | <p>Primer fou una fàbrica tèxtil, de teixits a la plana promoguda per la família Xivillé. L'any 1912 fou adquirida per Joan Colomer i Clarà. Des de 1918 fins el 1957 fou dirigida per Jaume Mujal, primer, i Jaume Ramon Mujal, després. Als anys 70 del segle passat fou una fàbrica de fanals de carrer i curvatura de tubs (Saker-Fermi, SA). Finalment un magatzem d'una empresa d'estampació (Tripol, SA).</p> | 41.4890720,2.3550518 | 446161 | 4593252 | 1908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de la darrera reforma hi havia una jàssera de ferro a la façana, utilitzada com a cinta transportadora per càrrega i descàrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58203 | Cooperativa La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-unio | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MORAGAS, Salvador (1985). Onomàstica premianenca (X), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 19, octubre de 1985. Premià de Mar, pàg. 15. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | Necessita restauració acurada abans d'aparèixer problemes estructurals i una organització clara d'accessos, serveis comuns i coberta. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que dóna al carrer Sant pau per la façana sud i al carrer Aurora per la façana septentrional. Consta d'una crugia simple pel carrer Sant Pau i gran escala d'accés al nivell de la planta i triple crugia pel carrer Aurora en la planta baixa i encavallada a la planta pis. Coberta plana practicable al carrer Sant Pau i de dues aigües al carrer Aurora. La façana nord té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una entrada centrada i dues finestres laterals; i a la planta pis per un gran balcó corregut amb curvatura central i tres obertures d'arc de mig punt amb motllura perimetral plana. El pla de façana sobrepassa la coberta i està coronat amb quatre elements ornamentals. La façana sud està definida a la planta baixa per dues portes amb llinda, la d'accés central més gran; una petita finestra amb llinda al costat dret de la façana al nivell d'un primer pis; i un balcó amb barana de ferro i obertura amb llinda a la planta segona. Coronament amb balustrada d'obra i cornisa de maó vist. L'element més destacable de l'edifici és l'escalinata d'accés a la planta pis des del carrer Sant Pau, amb les dues columnes laterals.</p> | 08172-9 | Carrer Aurora, 20; carrer Sant Pau, 13 | <p>Fou una cooperativa de consum, amb un espai destinat a botiga de queviures, cafè tertúlia dels socis i sala d'espectacles. La CNT/FAI el va incautar durant la guerra civil espanyola (1936-39) i amb la victòria dels colpistes passà a ser seu de falange. Des de la democràcia ha passat per ser la seu d'un munt d'entitats culturals. La CNT en reivindica la propietat.</p> | 41.4907958,2.3583914 | 446442 | 4593442 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58205 | L'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lamistat | <p>ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici completament reformat per adequar-lo a les necessitats actuals, però que s'ha mantingut la façana i l'estructura de l'edifici original, que era de planta quadrada amb quatre pilars rodons que estructuren la planta en tres crugies iguals i amb la coberta plana. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica en els tres cossos que la formen. En el cos central es defineix l'entrada, amb la porta amb llinda amb un fris decorat amb motius florals i, en el centre, l'any 1902. Està coronat per una cornisa suportada per dos tríglifs als costats. Damunt la cornisa motllurada una decoració flamígera amb fulla d'acant central. Per damunt es pot llegir 'Centre Amistat Obrera' i a sobre un ull de bou. En els cossos laterals, s'obren dos parells de finestres amb llinda amb guardapols semicirculars amb ornamentació floral. El parament és un esgrafiat de carreus posats a portell, amb sòcol i recreixements a l'entorn de les obertures i a les cantonades i amb separacions entre les crugies i a mitja alçada. El coronament és triangular en la crugia central.</p> | 08172-11 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900630,2.3591887 | 446508 | 4593359 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58205-foto-08172-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneixia amb el sobrenom de Can Seixanta. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58210 | Cases Barates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-barates | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Conjunt d'habitatges situades en dues illes de cases separades pel carrer de Llevant o Ctra. de Vilassar de Dalt. La primera limita a migdia amb el Camí Ral i al nord amb el carrer Sant Francesc; i la segona amb el Camí Ral a migdia i amb el carrer del Dr. Martí Casas al nord. Són cases entre mitgeres de planta rectangular i una única crugia amb escala lateral de dos trams, jardí davanter i pati posterior. Consten de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal; acabada en ràfec. Totes les cases tenen la mateixa façana tot i que moltes han estat transformades. Es generen a partir d'una composició simètrica asimètrica que es defineix en planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral amb persianes de llibret de fusta i a la planta pis amb una finestra central. Totes les obertures són amb llinda. La casa de la cantonada es retrasa de l'alineació. Els patis davanters estan delimitats per un mur d'obra, baix i de perfil sinuós amb una petita entrada central amb una porta de fusta. | 08172-16 | Camí Ral, 140-155 | La seva construcció és anterior a la dictadura de Primo de Ribera i eren de protecció estatal, per aquest motiu se les anomena 'cases barates'. | 41.4905700,2.3638200 | 446895 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58210-foto-08172-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58211 | Can Roura; la Nau; Villa Jacinta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura-la-nau-villa-jacinta | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4. | XIX | Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l'espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d'una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d'estil romàntic. Consta de planta baixa i pis; el nucli d'escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l'exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d'arc carpanell. Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols. | 08172-17 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal·là la barberia col·lectiva. Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola i actualment hi ha dependències municipals (Jutjat de Pau i Registre Civil, Regidoria de Medi Ambient) i també hi dormen els gegants. | 41.4898900,2.3579000 | 446400 | 4593341 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58214 | Can Fayà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-faya | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici als quatre vents de planta rectangular amb cinc crugies perpendiculars a la façana principal amb escala de tres trams i accés central. La coberta de les crugies central i extremes són planes practicables, amb volum d'escala a la central. Les crugies segona i quarta són a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica de cinc eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb tres portes, la principal a la crugia central i les altres a les crugies dels extrems, intercalant amb dues finestres reixades. A la planta pis, es defineix amb un balcó semicircular amb barana de ferro a la crugia central, dues finestres als costats i galeries als extrems amb balustrades. A la segona planta, hi ha un balcó a la crugia central, dues finestres més petites als costats i, també als extrems, dues galeries, igualment amb balustrades. Totes les obertures són d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixement a les obertures. Coronament d'obra com ampit del terrat amb sis pilastres i pinacle amb curvatura central. | 08172-20 | Carrer Capitans de Mar, 61 | 41.4953900,2.3671100 | 447173 | 4593946 | 1865 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58214-foto-08172-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58215 | Can Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagales | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XIX | Edifici aïllat de planta rectangular amb tres crugies paral·leles a la façana principal; l'escala d'accés a la planta noble és exterior i lateral i d'un sol tram. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La planta baixa està destinada a usos domèstics varis i l'habitatge comença a partir del primer pis. La coberta és de teules àrabs, el cos central, més elevat, a quatre aigües i la resta també a quatre aigües. La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament a partir d'un cos central més elevat i dos cossos laterals. A l'alçada del primer pis i en tota l'extensió de la façana, on comença l'habitatge, hi ha la terrassa amb balustrada. En el cos central hi ha una gran obertura d'accés a la terrassa i obertures en els cossos laterals. A la segona planta, quatre finestres alveolades e el cos central i dues obertures en els cossos laterals. A la planta superior, tres finestres de mig punt. | 08172-21 | Camí Ral, 236 | 41.4940900,2.3722600 | 447602 | 4593798 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58215-foto-08172-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58226 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | Fa temps que està abandonat | <p>Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. El cos original de la masia ha quedat dissimulat en successives ampliacions pels costats. La façana principal, orientada a migdia, es disposa de forma aleatòria, sense simetria i no conserva cap element destacable. El coronament de la façana és un afegit d'obra per damunt el pla de coberta. Hi ha dos cossos més que serien estances complementàries, magatzems. Al costat de llevant hi ha una bassa amb la rentadora de pedra i un pou d'aigua.</p> | 08172-32 | Carrer Rafael Casanova, 3 | 41.4957600,2.3691400 | 447343 | 4593986 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58226-foto-08172-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58226-foto-08172-32-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58228 | Cases del carrer Eixample | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-eixample | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Grup de dos edificis de planta rectangular amb tres façanes isolades compartint mitgera amb la casa veïna per la façana posterior, pel costat de ponent, ja que la façana principal està orientada a llevant. Les cases entre elles estan separades per un petit pati. Consten de planta baixa i pis amb la coberta plana practicable amb barana de balustrada als tres costats. La façana principal es genera a partir d'una composició simètrica mitjançant tres eixos de verticalitat que es defineixen, a la planta baixa, amb la porta d'accés centrada i dues balconades laterals, amb barana de balustrada i arcs de mig punt: A la planta pis, un balcó en l'eix central, amb persiana de llibret de fusta i barana de balustrada i dues finestres laterals amb jardineres d'obra a l'ampit, totes d'arc de mig punt. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i amb motllura vegetal entre plantes, petites ornamentacions florals en relleu damunt totes les obertures i cornisa motllurada suportada per mènsules. Els patis estan delimitats per un mur d'obra amb pilars intercalats i amb una barana de fusta entre pilars.</p> | 08172-34 | carrer Eixample, 31-33 | 41.4908600,2.3580200 | 446411 | 4593448 | 1920-30 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58228-foto-08172-34-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58229 | Masia de La Salle; Can Jacques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-salle-can-jacques | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | Actualment s'està rehabilitant per ubicar-hi un parvulari | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular amb un cos central amb una crugia central paral·lela a la façana; i, en origen dues naus laterals que la reforma present han substituït. El cos central consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a modus de terrat, amb el volum d'escala. Mentre que les naus laterals eren de planta única i coberta plana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central, que es defineix en planta baixa amb la porta d'accés i dues finestres laterals amb llinda. Dues portes d'arc rebaixat donaven accés a les naus laterals. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i obertura amb llinda i dues finestres laterals. En la segona planta, hi ha tres grups de dobles finestres. Cornisa actuant d'ampit de terrat pla.</p> | 08172-35 | Avinguda de La Salle, 26 | <p>El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant Miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el Germà Geraldus. Abans de disposar d'aquest nou edifici es van instal·lar en aquesta casa, que sembla que el seu constructor era un francès, per això es coneixia com a Can Jacques. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu.</p> | 41.4873000,2.3507100 | 445798 | 4593058 | 1860-70 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58229-foto-08172-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58229-foto-08172-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58230 | Casa al carrer Capitans de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-capitans-de-mar | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Habitatge residencial aïllat als quatre vents de planta rectangular amb una estructura de pòrtics de formigó que possibiliten la lliure disposició de les tres plantes de l'edifici. La coberta és plana no practicable. La façana de carrer, orientada al nord, és plana amb una composició ordenada amb una finestra correguda a l'alçada del segon pis. La façana posterior, orientada a migdia, és més oberta i dóna a un porxo format amb l'estructura de formigó de l'edifici i diversos tendals.</p> | 08172-36 | Carrer Capitans de Mar, 4 | <p>Els arquitectes Cristian Cirici i Josep Bonet, autors d'aquest projecte, són membres de l'estudi PER d'arquitectura.</p> | 41.4929800,2.3630200 | 446830 | 4593681 | 1975 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58230-foto-08172-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58230-foto-08172-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristian Cirici i Josep Bonet | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58231 | Casa al carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-cristofol | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa de cós entre mitgers de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana té una composició segons dos eixos verticals que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra lateral, amb llinda però amb els escaires arrodonits; a la planta pis per un balcó corregut amb balustrada i dues obertures, amb persianes de llibret de fusta. A la segona planta, el pla de façana s'enretira i deixa un espai per una terrassa amb una barana de balustrada coronada amb quatre hídries, a l'igual que el coronament final de la façana. El parament de la façana a la planta baixa és un relleu de bandes horitzontals i a la planta pis és arrebossat llis amb emmarcament en relleu de les obertures, que tenen guardapols. A la part posterior té un pati que fa un angle de 90 graus i es posa per darrera de l'androna d'aquest carrer.</p> | 08172-37 | Carrer Sant Cristòfol, 49 | <p>La va fer construir a principis de segle XX el banquer Pere Torra, soci de la banca barcelonina Solé i Torra.</p> | 41.4902800,2.3560700 | 446248 | 4593385 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58231-foto-08172-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58231-foto-08172-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58232 | Casa al carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-38 | Carrer Enric Prat de la Riba, 7 | 4462250 | 4593241 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58234 | Cases del carrer Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-agusti | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres, tot i que la casa número 40 fa cantonada per la seva façana de llevant amb la Riera de Premià. Són de planta rectangular amb planta baixa i planta pis i la coberta plana practicable a mode de terrat català. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits a la planta amb una entrada i una finestra al costat; i a la planta pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures. Totes les obertures són amb llinda. El parament de la façana és llis a excepció dels voltants de les obertures que tenen un recreixement pla que s'estenen verticalment fins a la cornisa. En el coronament i sota la cornisa es disposen simètricament rajoles amb motius geomètrics de color blau com ornamentació. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-40 | Carrer Sant Agustí, 38 i 40 | 41.4882700,2.3547600 | 446137 | 4593163 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58263 | Garrofer de la plaça Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-placa-santa-rosa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | XIX | <p>Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 6 metres d'alçada, per 6m de volt de soca d'on surten dues branques imponents, amb un volt de canó de 1,40m aproximadament. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. A 1,30m del terra s'observa una ferida important, segurament provocada per l'arrencament d'una branca de dimensions importants. La que resta dempeus, es troba aguantada per una biga de ferro. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Per entremig de la soca han crescut esparregueres.</p> | 08172-69 | Plaça Santa Rosa | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4883700,2.3442300 | 445258 | 4593181 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'una tanqueta de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig d'aquesta, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. També caldria reveure una altra opció a la biga de ferro que aguanta el pes d'una de les branques més importants. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58268 | Cases Gran Via, 141-143 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-gran-via-141-143 | XX | <p>Conjunt de dues cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa, sobre aixecada, i planta pis amb la coberta de terrat pla practicable. Les façanes es generen a partir d'una composició simètrica amb dos eixos de verticalitat, a excepció de la casa núm. 141, on modificacions a la planta baixa trenquen aquest ritme. La definició compositiva es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés, amb llinda, i una finestra lateral amb reixa de ferro; a la planta pis, un balcó amb obertura amb llinda i una finestra lateral. El balcó té barana de ferro i està suportat per dues mènsules decorades amb motius vegetals. L'accés a la planta baixa s'ha de fer a través de tres esglaons, perquè està per sobre del nivell del carrer. El parament és un estucat llis amb un sòcol alt, recreixements al voltant de les obertures i cornisa sortida suportada amb mènsules, coronada amb una barana d'obra que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-74 | Gran Via, 141-1432 | <p>Hi havia dues cases més de les mateixes característiques arquitectòniques que feien conjunt amb aquestes.</p> | 41.4919500,2.3560500 | 446247 | 4593571 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58268-foto-08172-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58275 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-0 | <p>SALOMÓ i MANAPLATA, Francesc (1998). Memòries 1921-1954. Premià de Mar. Edició de l'autor. TOR MAS, Maria (2001). Estudi de les façanes del casc antic de Premià de Mar. Projecte encarregat per l'Ajuntament de Premià de Mar en comissió de govern el 13 de desembre de 2000. Inèdit.</p> | XIX | hi ha cases en bon estat i d'altres en mal estat | <p>S'entén per nucli històric o casc antic (sic) del municipi l'àrea compresa d'est a oest per la carretera de Vilassar de Dalt a la Carretera de Premià de Dalt i de nord a sud, de la Gran Via de Lluís Companys al Camí Ral. De moment, no es pot parlar d'urbanisme durant els segles XVI i XVII a Premià de Mar, a part de la masia de Can Manent i Can Comas, es fa difícil, per manca de dades, la reconstrucció espaial d'aquesta època. S'intueix que en el segle XVIII es comença a percebre algun moviment. Es coneix l'existència d'una capella dedicada a Sant Cristòfol i d'un gremi de mariners (pescadors, marinos, etc.) que constituiran la gènesi del nou municipi. Alguns elements d'algunes cases de cós dels carrers més antics ens remunten a aquest segle. Però tot és encara molt feble. A partir del segle XIX ja es pot parlar d'una trama urbana més o menys organitzada; però el primer document és un plànol de 1861, on es fa un primer intent d'organització espaial a partir de les construccions existents en aquell moment. En aquest document es poden veure els següents carrers: el Camí Ral, des de la riera fins el carrer del Nord (amb construccions isolades); carrer Prat de la Riba (que es deia carrer de la Iglesia); carrer Àngel Guimerà (que sembla que es deia carrer de la Riera); carrer Gibraltar (que es deia Nuevo de la Iglesia); carrer Sant Antoni; carrer Lesmez Ruiz (que es deia carrer de la Carretera); carrer Miquel Moragas (que es deia de Tots els Sants), carrer Sant Cristòfol (entre carrer Rectoria i carrer de la Plaça) carrer Sant Pau (entre carrer Joan Prim i Nord); carrer Sant Pere; carrer Sant Joan (que incloïa part de l'actual carrer sant Miquel) i carrer Sant Francesc. En moltes cases del nucli històric es conserva,a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-81 | Premià de Mar | 41.4894900,2.3572900 | 446349 | 4593297 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58276 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (III), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 10, gener-febrer de 1983. Premià de Mar, pàg. 2.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Els terrenys que ara ocupen les cases d'aquest carrer era propietat de Can Manent, quan es comença a urbanitzar el que a posteriori esdevindria el municipi de Premià de Mar, les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris d cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. Però en el cas del carrer Enric Prat de la Riba, predomina una uniformitat i uns valors estètics només trencats per casos puntuals. En aquest cas, potser ha patit més les cases orientades a migdia que les orientades al nord. A part de les cases que s'han individualitzat en una fitxa pròpia, cal destacar les cases dels números 36, 32, 24, 22,16,14,12 i 10; de planta baixa més planta pis. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-82 | Carrer Enric Prat de la Riba | <p>El nom d'Enric Prat de la Riba a aquest carrer que abans s'havia dit de l'Església es va posar l'any 1920. Per la inauguració es va encarregar el discurs a l'escriptor Joaquim Ruyra, que el llegir el dia de la inauguració, el 19 de setembre de 1920. Durant la dictadura franquista es va batejar amb el nom de Queipo de Llano, general colpista. Però amb el retorn a la democràcia es va recuperar el nom de Prat de la Riba.</p> | 41.4890500,2.3566300 | 446293 | 4593248 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58277 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1976). El Museu dels records, dins Butlletí de l'Agrupació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 1, 10 de juliol de 1976. Premià de Mar, pàg. 20. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línia de costa que forma part del nucli històric. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi. Delimitat a llevant per l'Església i el carrer de la Rectoria i, a ponent, per la Riera de Premià. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una o dues finestres; sovint amb balcons o balconades amb barana de ferro. El parament és un estucat llis sense ornamentacions, tot i que hi ha força exemples de reformes posteriors amb esgrafiats, recrescuts a l'entorn de les obertures, coronaments amb balustrades. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. Manté una homogeneïtat molt alta en la conservació de la tipologia constructiva i en un molt bon estat de conservació de tot el carrer. Sempre considerant les cases amb façana orientada a migdia, ja que al davant hi havia el corresponent hort, que es va utilitzar com a sòl per a la construcció de noves edificacions, que no sempre guardaven la mateixa tipologia. En el tram entre la Riera i el carrer de Marina s'instal·là la fàbrica de Can Gravada, que s'ha individualitzat. També destaquen d'entre les altres, les quatre cases que fan cantonada, precisament, amb el carrer Marina. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-83 | Carrer Gibraltar | <p>Es diu que el nom del carrer li ve pel següent motiu. Durant el període en que molts premianencs eren mariners que feien la carrera d'Amèrica, una de les possibilitats d'anar seguint el transcurs de la travessia per part dels seus parents, en una època on no hi havia telefonia mòbil, era el llistat de barcos que publicava el 'Diari de Barcelona (El Brusi)' conforme havia travessat l'estret de Gibraltar. A Premià arribava un exemplar d'aquest diari a la farmàcia Fontrodona, situada fins fa pocs anys, precisament al carrer Gibraltar. Allà hi acudien molts premianencs per consultar el referenciat diari. Als voltants de 1960, s'havia dit carrer Nou de l'Església. Després va passar a dir-se Francesc Layret i José Antonio i amb el retorn a la democràcia recuperà el nom de Gibraltar.</p> | 41.4892076,2.3553175 | 446184 | 4593267 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58278 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-0 | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XIX, però una recerca més acurada ens podria fer recular fins el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris de cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-84 | Carrer Àngel Guimerà | <p>Després de la Guerra Civil (1936-39) es va canviar el nom pel de 18 de julio, per recordar el dia del cop d'estat militar que va donar lloc a la posterior dictadura del General Franco. Curiosament, el 18 de juliol era la data de la mort de l'autor teatral Àngel Guimerà, que era el nom del carrer durant la República i que, amb la democràcia, recuperà.</p> | 41.4885500,2.3554700 | 446196 | 4593193 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.