Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58204 | Nuevo Siglo; can Chulapón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nuevo-siglo-can-chulapon | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MORAGAS, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (V), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 12, maig-juny de 1983. Premià de Mar, pàg. 4.</p> | XX | Necessita una restauració abans no afecti l'estructura i la coberta, ja que fa molts anys que està en desús. | <p>Edifici entre mitgeres d'una sola crugia, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum de l'escala. La façana principal, orientada a migdia, te una composició simètrica, definida en planta baixa i planta pis per obertures a tota l'amplada, destinades a aparador dels magatzems El Siglo; a la segona planta, destinada a habitatge, hi ha un balcó corregut a tota l'amplada amb dues obertures amb llinda. Al damunt es pot llegir la inscripció 'Nuevo Siglo', amb un coronament curvilini i amb un bàcul de ferro forjat rematant l'edifici. Al darrera hi ha un pati.</p> | 08172-10 | Carrer del Segle, 9 | <p>El primer ús de l'edifici fou un habitatge de planta baixa més pis amb una petita botiga de llauner. Als voltants de l'any 1920 el contractista Pau Albert s'encarregà de la remodelació dels nous magatzems comercials El Nuevo Siglo, per part de la família Vidal. Finalment, l'any 1993 es cedeix a l'Ajuntament que només l'ha fet servir de magatzem. Era conegut com a Cal Chulapón.</p> | 41.4899138,2.3566814 | 446298 | 4593344 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58204-foto-08172-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58204-foto-08172-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58204-foto-08172-10-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58235 | Camí del Mig / Escola verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-escola-verge-de-montserrat | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II-I aC | Troballa superficial que no permet determinar-ne l'estat de conservació. | <p>Troballa fortuïta de ceràmica antiga i material arqueològic en superfície. Es tracta de produccions locals d'àmfora ibèrica i romana i fragments de claus de ferro amb cabota quadrangular.</p> | 08172-41 | Camí del Mig, s/n | <p>Primeres troballes realitzades l'any 1979 per Pere Casasola.</p> | 41.4926000,2.3479200 | 445569 | 4593648 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58235-foto-08172-41-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El material arqueològic s'ubica en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58315 | Androna del carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís transversal i estret ubicat darrera les cases de cós del carrer Sant Cristòfol d'ús comunitari, que afecta a les cases dels números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65. Cada casa té el seu propi accés i la sortida es produeix pel carrer de la Plaça. Segons un document consultat facilitat per un dels propietaris, els veïns paguen trenta vuit rals cadascú per l'androna, en data 3 de novembre de 1858.</p> | 08172-121 | Carrer Sant Cristòfol | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905400,2.3562000 | 446259 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58316 | Androna del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-pere | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat lateral que permet accedir des del carrer Sant Pere al pati posterior de la casa núm. 17. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 18 metres i una amplada d'1,05 metres.</p> | 08172-122 | Carrer Sant Pere, 17 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4896400,2.3596000 | 446542 | 4593312 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58317 | Androna del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís que uneix la casa del carrer Sant Josep número 8 amb el carrer Prat de la Riba. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 15 metres i una amplada d'1,55 metres.</p> | 08172-123 | Carrer Sant Josep 8 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4889000,2.3565200 | 446284 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58195 | Escola Assís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-assis | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CANALS i RAMON, Joana (1988). Com un gra de mostassa. Breu memòria de la Fundació de l'Escola Assís de Premià de Mar. Escola Assís. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular (17,5 x 19,5 m), de tres crugies perpendiculars a la façana en planta baixa. En les plantes superiors les crugies estan al voltant del cos central que inclou l'escala de tres trams. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a mode de terrat. La façana principal, orientada a llevant, té una composició simètrica a excepció d'una finestra de la planta baixa que trenca la simetria. Utilitza ornamentalment la fàbrica de maó vist tant a la planta alta, en el coronament com a les cantoneres i en els brancals i llindes de finestres i porta d'accés i en la divisió de la façana en tres parts. A la planta baixa hi ha la porta d'accés, centrada i envoltada per dues finestres; a les crugies laterals hi ha obertures triples. A la planta pis, hi ha tres grups de finestres aïllades, a la crugia central tres finestres simples i a les laterals dues finestres dobles. A la planta segona, tres grups de finestres dobles a la crugia central i finestra triple a les laterals. El parament de la resta de la façana és un estucat llis amb un sòcol de pedra.</p> | 08172-1 | Carrer de la Plaça, 35-41 | <p>L'any 1887 es va crear una comissió de Pares per negociar l'establiment d'un centre d'ensenyament religiós per a nenes. Aquesta comissió es va reunir el 23 de desembre d'aquell any amb mossèn Manel Seda, rector de la parròquia, i va decidir contactar amb la Congregació de Germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor. El primer de gener de 1888 arribaven a l'estació de Premià de Mar quatre monges de l'ordre per començar el curs escolar, tal i com volien els pares. Primer s'establiren en la casa del número 35 del carrer de Sant Cristòfol, que aviat es va quedar petita i hagueren d'annexionar la casa del costat. Però no va ser fins l'any 1902 que compren un solar propietat de Marianna Manent i Cortès. Les obres del nou edifici conclouen el 1905. Durant la guerra s'anomena Escola Nova Unificada Ferrer i Guàrdia.</p> | 41.4907617,2.3562120 | 446260 | 4593438 | 1905 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58195-foto-08172-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'ha atribuït l'autoria d'aquest edifici a Puig i Cadafalch per la seva tipologia, però no hi ha cap document, de moment, que ho pugui certificar. | 98|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58196 | Fàbrica Lió; Can Puiggròs; Lyon-Barcelona, SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-lio-can-puiggros-lyon-barcelona-sa | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CLAUSTRE DE PROFESSORS (1998). La Lió: de fàbrica a escola. Cent anys de la nostra història. CEIP La Lió de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Antic edifici fabril reconvertit en una escola pública. Els elements conservats de l'antiga fàbrica són els edificis de valor patrimonial: el porxo d'entrada, una nau i la xemeneia. Existeix també un soterrani amb un seguit de passadissos que es van tapiar en el seu moment, un pou i una caldera de fuel. El porxo té la façana al carrer Joan Prim, és de maó vist amb un sòcol de mamposteria i una estructura de la coberta de ferro amb la coberta de fibrociment. Aquest porxo té quatre obertures en disposició geomètrica, les dues centrals més grans per l'entrada de vehicles i transport rodat i les laterals més petites, una de les quals era l'antiga porteria. Actualment, queda desvinculat de qualsevol estructura arquitectònica. La nau és de planta rectangular de 20 crugies perpendiculars a la façana principal, consta de planta baixa, planta pis i planta semisoterrani, en el costat de migdia. També està feta de maó vist formant conjunts ornamentals amb la mateixa disposició dels maons amb contraforts. Les façanes de llevant i de ponent són les que tenen més longitud, però l'entrada es troba en la façana septentrional. La façana de migdia comparteix mitgera amb les cases del carrer Colom. Les dues principals façanes tenen obertures disposades simètricament, cada crugia conté una finestra octogonal. Coberta amb encavallada de ferro i vidre armat. La façana d'accés té una torre adossada de planta quadrada. La xemeneia forma, actualment, un conjunt independent, feta de maó vist.</p> | 08172-2 | Carrer Joan Prim, 30 | <p>L'edifici es construí l'any 1898 per encabir-hi una indústria tèxtil: Can Puiggròs. Bartomeu Puiggròs fou el fundador d'aquesta indústria que realitzava tots els processos del teixit: des del filat fins els acabats. Els telers es movien amb vapor que utilitzava el carbó per generar-lo. Entre 1909 i 1910 hi treballaven 79 homes i 131 dones entre 14 i 50 anys; que representa més del 7% de la població total del municipi (no l'activa). La seva importància també es defineix quan l'any 1917, Energia Elèctrica de Catalunya, SA projecta ampliar la xarxa soterrada de Premià per poder alimentar millor la fàbrica. Entre 1928 i 1929 es produeixen conflictes laborals que portaran al tancament de l'empresa i al canvi de propietaris, l'any 1930. Neix la Lió Barcelona, de la mà de Mr. Badoy i es converteix en el primer lloc de l'estat espanyol on es comença a estampar amb la tècnica serigràfica o lionesa. L'any 1979 en un context de crisi general i del sector tèxtil en particular es produeix l'inici del seu tancament. La importància patrimonial de l'edifici i la necessitat de conservar-lo provoca un procés entre veïns i administració que finalitza amb la creació d'una escola pública. L'any 1985, el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Joan Guitart inaugura la finalització de les obres.</p> | 41.4910600,2.3600382 | 446580 | 4593469 | 1898 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58196-foto-08172-2-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58199 | Propagadora del Gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/propagadora-del-gas | ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOFILL, Montserrat (1993). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm. 17, abril de 1993. COMAS, Ure (1995). L'alcalde de Premià de Mar ataca l'oposició i afirma que renovaria el pacte amb el PP. El Punt, 10 de maig de 1995. CRESPO, Montserrat (1995). Salvem el Gas. La Clau, del 19 al 25 de maig de 1995. DÍAZ, Ma Jesús (1995). La Plataforma Cívica demanarà que la Fàbrica del Gas es consideri bé d'interès local. Premià Actual, 19 d'abril de 1995, pàg. 3. DURAN i SALAT, Josep (1987). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Setembre de 1987. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La fàbrica de gas de Premià de Mar. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar, un sifó sense gas. A tota vela, núm. 5, pàg. 7, abril de 1995. ERC de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar a mig gas. Zerovuittresquaranta, núm. 55, abril de 1995, Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Amenaça de destrucció d'un bé patrimoniable a Premià de Mar. Dossier de Patrimoni Cultural d'informació i documentació per als municipis. Abril de 1995, núm. 70. Diputació de Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La preservació del patrimoni cultural, una assignatura pendent de la nostra societat: la Fàbrica del Gas de Premià de Mar. Tribuna del Full Informatiu de la Societat Catalana d'Arqueologia, núm. 115, maig de 1995. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). La conflictivitat social en el patrimoni cultural. La recuperació d'un element patrimonial a Premià de Mar (El Maresme): La Fàbrica de Gas; dins Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Col·lecció Costa de Llevant, núm. 3. associació d'Estudis Científics i Culturals. Premià de Mar, pàgs. 115-123. NIELL, Cristina (1995). L'Ajuntament de Premià vol enderrocar dues naus de la fàbrica del Gas, El Punt, 2 de març de 1995, portada i pàgina 3. NIELL, Cristina (1995). S'oposen a l'enderrocament de part de la fàbrica de gas de Premià. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). ERC presenta una proposició no de llei per impedir l'enderroc de la fàbrica de Gas de Premià. El Punt, 26 de març de 1995. NIELL, Cristina (1995). Demanen que la fàbrica del Gas de Premià sigui declarada bé d'interès local. El Punt, 4 d'abril de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). La Plataforma de la fàbrica del Gas titlla l'alcalde de 'populista'. El Punt, 14 de maig de 1995. RODRÍGUEZ, Àngela (1995). L'Ajuntament de Premià de Mar aprova l'enderroc de dues naus de l'antiga fàbrica del Gas. Premià Actual, 22 de març de 1995, pàg. 5. ROSSELLÓ, Martí (1995). La fàbrica del Gas de Premià de Mar. El Punt, secció La Galeria, 16 d'abril de 1995, pàg.7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga fàbrica de gas que ha estat rehabilitada per encabir-hi un museu tèxtil i diverses dependències municipals. L'edifici originari estava format per un edifici principal, dos naus posteriors i tres gasòmetres, dels que només es conserven l'estructura de contenció. L'edifici principal consta de dos cossos simètrics formats cadascun per dues naus d'una crugia i units per una reixa central de ferro forjat que és l'entrada principal al recinte; la coberta és de teules provençals a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues naus posteriors són de planta rectangular, en origen estaven obertes per la façana interior al recinte amb arcades de mig punt. L'obra és de fàbrica de maó vist en els brancals i llindes de façana i finestres i en els matxons de l'entrada i el pla de façana de pedra. A l'extrem septentrional del solar hi havien tres gasòmetres. El projecte de remodelació de l'edifici per convertir-lo en museu tèxtil i dependències municipals realitzat per Antoni Càceres. | 08172-5 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | L'antiga fàbrica del gas comença a funcionar l'any 1884, és una de les poques restes al nostre país d'aquesta activitat industrial. El gas manufacturat fou una important innovació de la Revolució Industrial. A finals del s. XVIII, inicis del XIX es realitzen les primeres aplicacions industrials. Gràcies a aquestes s'aconseguí produir gasos combustibles per a destil·lació seca de l'hulla i destinar-los a l'enllumenat. La 'Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas' fou la primera empresa que s'instal·là a Catalunya per produir gas per l'enllumenat públic l'any 1843. L'any 1853 la societat 'La Propagadora del Gas' compra a Premià uns terrenys i el febrer de 1884 es va posar en funcionament la fabricació de gas. El carbó utilitzat era hulla granada i antracita, provinent d'Astúries i Anglaterra, transportat a Barcelona en vaixells; allà es carregava en trens amb vagons que arribaven fins a Premià, a l'estació i d'aquí a la fàbrica en carros i camions. El 1913, l'empresa 'Catalana de Gas i Electricitat' va adquirir totes les instal·lacions de 'La Propagadora del Gas'. A partir del 1913, les empreses elèctriques van estendre les seves xarxes de distribució pel Maresme i, poc a poc, les poblacions servides per gas van anar canviant els serveis d'enllumenat i força per electricitat, cosa que va representar una important reducció en el subministrament de gas. La guerra europea dels anys 1914 - 1918, va produir un fort col·lapse, degut a la manca del carbó d'Anglaterra i a les reduïdes possibilitats de transport marítim del carbó d'Astúries. La fàbrica de Premià va poder seguir en servei, encara que molt restringit, cremant carbó vegetal, pinyols d'oliva i costals de llenya provinents dels boscos dels voltants de la població. Aquests combustibles no produeixen els subproductes de carbó de coc, ni quitrà, gravant per tant el rendiment econòmic de l'empresa. Poc a poc, es va anar normalitzant la recepció de carbó d'hulla. L'entrada del gas i l'electricitat va reduir les vendes del carbó creant un nou problema a les fàbriques, que veien augmentar l'existència de dit subproducte. Quan semblava que pels anys 30, la situació de les empreses gasistes s'estava normalitzant, es presentaren noves dificultats d'arribada de carbó, entre 1937 i 1950. A conseqüència dels conflictes es va interrompre en moltes ocasions el subministrament de gas als abonats. La fàbrica de Premià va continuar fins el 1941, en que va arribar la canalització d'un tub que portava el gas produït a Barcelona, finalitzant la funció productiva de la indústria, continuant però com a reguladora del subministrament als abonats de la seva zona. L'any 1956 la 'Catalana de Gas' va posar en servei la fàbrica de Sant Martí, un nou procediment de producció amb el tractament de fuel oil pel sistema 'cracking catalitie', que va representar una gran economia de carbó i una major regularitat en el subministrament, que va repercutir favorablement en la zona del litoral. L'any 1971 es va canviar a Premià de Mar el subministrament de gas anomenat 'ciutat' per gas natural i l'any 1983 les funcions comercials que quedaven a la delegació de Premià foren traspassades a les oficines de Badalona i Mataró, quedant totalment eliminada la fàbrica de Premià de Mar. La fàbrica de Premià va complir una important funció durant els anys que va estar en servei, impulsant el desenvolupament d'indústries, comerços, pagesia i confort en habitatges; donant feina a la vegada a petites indústries de construcció als que encarregava serveis auxiliars de manteniment i proporcionava feina a lampistes de les poblacions afectades. Va crear llocs de treball i en els darrers anys de fabricació i distribució conjunta, comptava amb una nòmina de personal d'uns 40 treballadors. En l'aspecte social, s'anticipà a la implantació de disposicions de previsió social: manteniment dels salaris fins a la seva mort, donar facilitats d'absència en casos de necessitat familiar i anticipant crèdits sense interès. | 41.4888900,2.3527600 | 445970 | 4593233 | 1884 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58200 | La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salle | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici de dues naus perpendiculars en forma de 'T' capgirada. La nau principal, orientada est - oest, és de tres crugies paral·leles a la façana, segons mòdul ABA. Els mòduls A contenen aules i dependències diverses; el mòdul B és el passadís central que travessa tot l'edifici i comunica les aules d'esquerra i dreta i les escales dels dos extrems. La nau perpendicular, orientada nord - sud, és d'una sola crugia i conté la capella i la biblioteca. Consta de semisoterrani, tres pisos i golfes. Les dues cobertes són de teules àrabs a dues aigües interseccionades en creu amb els careners paral·lels a les façanes i amb finestres en mansarda. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons mòdul ABCBA: en el mòdul C hi ha l'accés central amb escala fins a la planta baixa, amb una porta d'arc de mig punt; en els mòduls A, hi ha accessos secundaris també elevats amb l'accés per escales; i els mòduls B amb tres fileres de set finestres i una filera d'obertures que corresponen al semisoterrani. Els brancals, ampits i llindes de façana i finestres estan fets d'obra de maó vist; el pla de façana és de pedra coronat amb cornisa treballada. | 08172-6 | Carrer Abat Oliba, 17 | El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el germà Geraldus. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu. | 41.4881600,2.3502700 | 445762 | 4593153 | 1907 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Germà Geraldus | Els plànols de l'edifici es conserven en el fons de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.L'edifici té una gran similitud amb el col·legi de La Salle de Figueres, que s'inaugurà l'1 de maig de 1910. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58203 | Cooperativa La Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-la-unio | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. MORAGAS, Salvador (1985). Onomàstica premianenca (X), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 19, octubre de 1985. Premià de Mar, pàg. 15. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | Necessita restauració acurada abans d'aparèixer problemes estructurals i una organització clara d'accessos, serveis comuns i coberta. | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que dóna al carrer Sant pau per la façana sud i al carrer Aurora per la façana septentrional. Consta d'una crugia simple pel carrer Sant Pau i gran escala d'accés al nivell de la planta i triple crugia pel carrer Aurora en la planta baixa i encavallada a la planta pis. Coberta plana practicable al carrer Sant Pau i de dues aigües al carrer Aurora. La façana nord té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat definits a la planta baixa per una entrada centrada i dues finestres laterals; i a la planta pis per un gran balcó corregut amb curvatura central i tres obertures d'arc de mig punt amb motllura perimetral plana. El pla de façana sobrepassa la coberta i està coronat amb quatre elements ornamentals. La façana sud està definida a la planta baixa per dues portes amb llinda, la d'accés central més gran; una petita finestra amb llinda al costat dret de la façana al nivell d'un primer pis; i un balcó amb barana de ferro i obertura amb llinda a la planta segona. Coronament amb balustrada d'obra i cornisa de maó vist. L'element més destacable de l'edifici és l'escalinata d'accés a la planta pis des del carrer Sant Pau, amb les dues columnes laterals.</p> | 08172-9 | Carrer Aurora, 20; carrer Sant Pau, 13 | <p>Fou una cooperativa de consum, amb un espai destinat a botiga de queviures, cafè tertúlia dels socis i sala d'espectacles. La CNT/FAI el va incautar durant la guerra civil espanyola (1936-39) i amb la victòria dels colpistes passà a ser seu de falange. Des de la democràcia ha passat per ser la seu d'un munt d'entitats culturals. La CNT en reivindica la propietat.</p> | 41.4907958,2.3583914 | 446442 | 4593442 | 1928 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58203-foto-08172-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58211 | Can Roura; la Nau; Villa Jacinta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roura-la-nau-villa-jacinta | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (VI), dins Butlletí de l'AECC, núm. 13. Museu Municipal de Premià de Mar, pàg. 4. | XIX | Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l'espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d'una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d'estil romàntic. Consta de planta baixa i pis; el nucli d'escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l'exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d'arc carpanell. Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols. | 08172-17 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal·là la barberia col·lectiva. Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola i actualment hi ha dependències municipals (Jutjat de Pau i Registre Civil, Regidoria de Medi Ambient) i també hi dormen els gegants. | 41.4898900,2.3579000 | 446400 | 4593341 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58211-foto-08172-17-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58216 | Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malet | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular, amb un cos central de tres crugies perpendiculars a la façana i dues crugies als costats; consta de planta baixa, pis i golfes. Un gran porxo presideix l'entrada, suportat per dos pilars als extrems i dues columnes d'estil jònic al centre. La coberta d'aquest és un terrat a la planta pis amb una barana de balustrada. La coberta és de pissarra, la del cos central és a quatre vessants del tipus mansarda amb un terrat central i el cos de l'escala s'aixeca com un mirador. La dels cossos laterals és de terrat pla practicable. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir de diversos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i dues obertures ovalades als costats, en el cos central, i dues obertures d'arc de mig punt a les crugies laterals. A la planta pis, hi ha tres obertures d'accés al terrat i dos balcons amb barana de ferro a les crugies laterals. Totes les finestres de la planta pis, tenen un guardapols de línies clàssiques en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules. A les golfes, que només estan en el cos central, s'obren tres finestres amb balconada de balustrada i coronades per un frontó circular. Tant les baranes dels terrats de les crugies laterals com la del terrat central i del mirador del cos d'escala són de balustrada. Davant l'edifici, hi ha una petita rotonda enllosada amb gespa al centre i als costats. Una barana de balustrada delimita aquest petit espai enjardinat que abans era el final d'una avinguda d'arbres que ha desaparegut.</p> | 08172-22 | Carretera N-II Km 636,6 / Torrent Malet | <p>Construïda a la segona meitat del segle XIX i habitada per famílies arribades de Cuba, a finals de la centúria. Anys més tard la van llogar dos pagesos del Masnou, els Tió. El germà petit fou assassinat per uns lladregots que va descobrir furtant en el seu hort. L'altre germà va tornar al Masnou. El propietari anterior a la família Triginer fou el senyor Joaquim Duran. Gil Traginer Artigues funda MTG (Metalogenia) a premià de Mar el 4 de juliol de 1957. Es tracta d'una indústria metalúrgica, líder a Europa en la seva especialitat, portada per la família Triginer.</p> | 41.4871120,2.3456992 | 445379 | 4593040 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58218 | Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maristany | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici aïllat amb les façanes als quatre vents, composat per dos cossos desplaçats, de dues crugies cadascun, units per una escala exterior d'un sol tram d'accés a la planta noble. Hi a una escala interior de tres trams. Cada volum té una galeria coberta. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia i acaba amb un ràfec. La coberta de l'altre cos és de terrat pla. La planta baixa realça la planta de l'habitatge. L'escala comença amb tres graons molt més amples que uneixen els dos cossos i s'estenen pels dos costats amb terminació semicircular. La barana de l'escala és de balustrada amb ceràmica vidrada de color blau. La galeria d'accés és de tres arcades a dos plans diferents, el que comunica el cos amb l'escala i els dos laterals en forma de galeria amb balustrada. A la planta dos hi ha dues obertures simètriques i a les golfes, dues petites obertures. El cos lateral té una galeria coberta a la façana de llevant amb arcades; un gran balcó, desproporcionat, amb barana de balustrada a la façana de migdia; i una obertura a la façana de ponent. Finestres amb persianes de llibret de fusta de color blau. A posteriori, es va afegir un cos amb estructura d'alumini vidres per habilitar-ho com auditori de l'escola de música. Aquest afegit és desmuntable i no afecta l'estructura de la casa.</p> | 08172-24 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>La casa pertanyia a Pere Maristany, que era el propietari de la fàbrica de Can Pedritus. Des de 1988 és propietat de l'Ajuntament i actualment és la seu de l'Escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf.</p> | 41.4933657,2.3624683 | 446784 | 4593724 | 1920 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58218-foto-08172-24-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58219 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Edita Montblac-Martín i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. FONT, M. Rosa i GÓMEZ, J. (2003). Can Manent, 600 anys d'història i el naixement d'un poble Premià de Mar (recull documental). Premià de Ma. No consta editors. GÓMEZ VINARDELL, Joan (1981). Can Manent 1687; dins Butlletí de l'AECC, núm. 8, de gener a juny de 1981. Edita AECC- Servei Tècnic del Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 26 - 28. MORAGAS BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador. Argentona. MUNTADAS, Ramon (1994). Històries de Premià. Can Manent, la masia recuperada; dins Premià Actual, 22 de setembre de 1994, pàg. 22.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta basilical formada per tres crugies (crugia central d'accés i dues crugies laterals), corresponent al tipus IV de Bonet Garí (1985), consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs, amb el cos central cobert a dues aigües iguals, les crugies laterals cobertes a una aigua que s'uneixen per la part posterior. La façana principal està orientada a migdia i formada per una composició simètrica a partir de tres eixos. Destaca en l'eix central, a la planta baixa, el portal d'accés d'arc de mig punt, amb les bases de pedra treballada i la resta de maons posats a llibret. A banda i banda hi ha sengles portes. A la planta pis hi ha tres finestres amb els brancals, l'ampit i les llindes de pedra granítica treballada. La finestra de les golfes és de les mateixes característiques, mantenint una coherència compositiva i una harmonia destacables. A l'alçada de la primera planta entre dues finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. Al costat dret, en l'angle est, s'hi annexa en un angle de 90º un cos afegit de planta rectangular, amb la coberta a una aigua en sentit descendent, amb entrada porticada per un gran arc de maons a la façana de ponent i una altra obertura a la façana nord. A la façana de migdia, hi ha una petita obertura a manera de finestra. Fa uns anys encara es podia observar una estructura a l'interior de la façana de llevant destinada a menjadora de bestiar. A la part davantera hi havia l'era, actualment s'ha pavimentat amb tova.</p> | 08172-25 | Camí Ral, 54 | <p>Les primeres referències documentals de Can Manent daten de l'any 1618. A principis del segle XVIII les seves possessions arribaven a Vilassar. Cediren els terrenys per construir l'església del barri de mar que, l'any 1836, es convertiria en el nou municipi de Sant Cristòfol de Premià o Premià de Mar. L'any 1977, l'Ajuntament compra la masia i comença les reformes per ubicar-hi la biblioteca municipal, que es va inaugurar l'any 1984 i s'ha traslladat l'any 2010. Les obres de reforma i adequació van ser dirigides per l'arquitecte Pere Tor. El Museu Municipal d'Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001.</p> | 41.4889574,2.3574387 | 446361 | 4593238 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58253 | Fàbrica del gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-V dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de l'antiga fàbrica de gas en dependències municipals. El material ceràmic antic documentat consisteix en àmfora (itàlica i local), ceràmica comuna ibèrica i romana, dolia i material constructiu (teula).</p> | 08172-59 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>Troballes realitzades durant els anys 1996 i 1999.</p> | 41.4891200,2.3526500 | 445961 | 4593259 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58269 | Arxiu Patronat Social Premianenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-patronat-social-premianenc | <p>CISA MATALLANA, Judit (2001). Patronat Social Premianenc. Treball de recerca. IES. Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | <p>El contingut de l'arxiu del Patronat Social Premianenc conté bàsicament els llibres d'actes, amb buits en el temps. Només hi ha informació des de l'any 1949, tot i que l'entitat es va fundar l'any 1928. Ha estat sempre una entitat vinculada amb l'església; potser durant l'esclat de la guerra civil es va perdre els papers des de 1928 fins el 1936, però no hi ha cap referència escrita ni oral. També hi ha programes d'activitats com les representacions d'obres teatrals, concerts, cinema, però també amb molts buits.</p> | 08172-75 | Carrer Reverend Parareda, 26 | <p>Entitat creada l'any 1928 per mossèn Josep Paradera Sala amb el nom de Patronat Social Catòlic, gràcies a la donació de Dolors Cisa, viuda Puig. Fins l'any 1971 va mantenir-ne la propietat i, aquell any, la cedeix al Bisbat. Després adoptà el nom de Patronat Catequístic i, finalment, Patronat Social Premianenc. En els seus inicis, els infants del poble podien anar a la representació del diumenge si anaven a catequesi. Després de la guerra es va instal·lar provisionalment com església, mentre es feien obres a l'església parroquial. A nivell social, durant el nacional catolicisme, fou aixopluc d'entitats locals culturals com els Amics de l'Art Pessebrístic, els Amics de la llengua catalana o els Amics de la Sardana. L'any 1957 apareix la publicació informativa de l'entitat el 'Guía', fins l'any 1971. Tot seguit apareix la revista rauxa, ara amb el nou nom de Patronat Social Premianenc. Al llarg dels anys hi ha actuat Pere Tàpies, Joan Isaac, Jaume Cisa, Tete Montoliu, Lluís Llach, Elèctrica Darma.</p> | 41.4895300,2.3579500 | 446404 | 4593301 | 1949 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 58296 | Col·lecció del Museu d'Estampació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio | <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> | Va C-XX | <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> | 08172-102 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> | 41.4888800,2.3527600 | 445970 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|98|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58297 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-15 | XIX-XX | <p>El fons de l'Arxiu municipal de Premià de Mar comprèn de forma unificada la documentació històrica i administrativa que genera el propi Ajuntament. Els fons està format per 1180,13 metres lineals de documentació que es pot agrupar en cinc apartats: I. Fons de l'administració local (1836-2006). II. Fons d'associacions. III. Donacions particulars de Premià de Mar. IV. Publicacions i edicions del municipi. V. Arxiu d'imatges i so Pel que fa l fons municipal, hi ha documentació a partir de l'any 1836. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius que segueix el quadre de classificació publicat pel servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, l'any 1989: A. Administració general; B. Hisenda municipal; C. Proveïments, comerç i consum; D. Promoció de la ciutat i turisme F. Beneficència i assistència social; G. Medi ambient i sanitat pública; H. Obres i urbanisme; I. Seguretat pública; J. Població; K. Eleccions; M. Servei militar; P. Ensenyament; Q. Cultura i Joventut; R. Esports i S. Serveis agropecuaris.</p> | 08172-103 | Carrer Miquel Moragas, 12 | 41.4900800,2.3572900 | 446349 | 4593362 | 1836 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58297-foto-08172-103-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58298 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-13 | XX | <p>A la casa rectoral de Sant Cristòfol de Premià de Mar s'hi conserven els arxius de la parròquia. Bàsicament, es tracta dels llibres sacramentals: bateigs, matrimonis, confirmacions i òbits. D'abans de la Guerra Civil només es conserven tres llibres: un de matrimonis, un de batejos i un de defuncions, compresos entre els anys 1918 i 1935. Tots els altres són a partir de 1939, excepte el de confirmacions que és des de 1942. La resta es van cremar. També hi ha expedients matrimonials, llibres de comptabilitat i un arxivador amb fotografies antigues en blanc i negre.</p> | 08172-104 | Carrer Rectoria, 15 | <p>Durant la Guerra Civil es va cremar el 99% de l'arxiu.</p> | 41.4899600,2.3562100 | 446259 | 4593350 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58298-foto-08172-104-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58300 | Registre Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/registre-civil | XIX | <p>El Jutjat de Pau custodia els llibres del Registre Civil de Premià de Mar, agrupats en naixements, Matrimonis i defuncions. La documentació comença a partir de l'any 1870. No està informatitzat ni digitalitzat. El primer jutge de pau de Premià de Mar fou Pau Font i Gurri.</p> | 08172-106 | Carrer Sant Antoni, 21-27 | <p>El registre civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriuen els naixements, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.</p> | 41.4898300,2.3579000 | 446400 | 4593334 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58300-foto-08172-106-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58302 | Fons referent a la parròquia de Sant Cristòfol de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pàgs.. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIX-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. A més, es pot trobar documentació referent a Premià de Mar en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals.</p> | 08172-108 | Carrer del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abat de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.4896900,2.3566100 | 446292 | 4593319 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58320 | Arxiu audiovisual i fons de la memòria oral de Premià de Mar. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-audiovisual-i-fons-de-la-memoria-oral-de-premia-de-mar | XX | <p>Recull digitalitzat de pel·lícules eminentment domèstiques i amateurs filmades per particulars, però també de productores, relacionades amb Premià de Mar. Els autors d'aquest projecte són en Víctor Sarabia i la Miriam Soms, de la CajaNegra Produccions, que duen a terme aquest treball per iniciativa pròpia i sense ànim de lucre. A partir duna crida i d'uns primers contactes, s'aconsegueixen les primeres filmacions. Les pel·lícules originals es tornen als seus propietaris amb una còpia en DVD sense cost per a ells a canvi de que en permetin la inclusió a l'arxiu però mantenint-ne sempre els drets. Amb l'objectiu d'animar a la gent a col·laborar amb l'aportació de nous documents i donar a conèixer el material aconseguit es crea una web del projecte. Tot el procés es va finançar amb els DVDs documentals anomenats 'La Mirada dels Premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar', que van rebre el suport de la Regidoria de Cultura i de diversos comerços de la ciutat. El documental és un repàs de la història recent de Premià de Mar en forma d'anècdotes viscudes, a partir d'entrevistes a premianencs en el que, mitjançant les pel·lícules recuperades, es veuen i senten els testimonis d'un altra època. Està organitzat en diverses àrees temàtiques com ara el mar, la festa major, la parròquia, el Premià industrial , entre d'altres. Es van posar a la venda en tres parts: la primera per Sant Jordi de 2006 i les dues següents al 2007 i al 2008. En total, es van aconseguir 517 filmacions, procedents de 54 fonts diferents entre particulars, productores i la Filmoteca de Catalunya.</p> | 08172-126 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p>El projecte per crear el primer arxiu audiovisual de Premià de Mar comença l'any 2004, amb la recerca i digitalització de pel·lícules en formats tals com 35 mm, 16 mm, 9,5 mm, 8 mm, Super 8 o vídeo i conclou l'any 2009. Aquest any el treball és subvencionat pel memorial Democràtic i se'n fa lliurament de tot el material a l'Ajuntament.</p> | 41.4898000,2.3567600 | 446305 | 4593332 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58320-foto-08172-126-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58328 | Arxiu Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-amistat | XIX-XX | No està classificat n i disposa de els mesures de seguretat mínimes. | <p>L'arxiu de l'entitat conserva els primers estatuts i alguna carta de la tramitació, els llibres d'actes de les diferents juntes i els carnets d'antics socis. Potser també algun programa d'activitat realitzada, però de forma puntual. No es pot resseguir l'activitat de l'entitat.</p> | 08172-134 | Carrer Sant Antoni, 62 | <p>Amb el nom de 'Centre de l'Amistat Obrera', l'any 1892 un grup de 60 premianencs creen una societat de caràcter recreatiu i de mutu auxili. Aquesta entitat neix amb la intenció de procurar la possibilitat de gaudir d'un lloc d'oci als socis i als seus familiars, així com de millorar-ne la formació i proporcionar-los una certa cobertura sanitària. Amb aquestes inquietuds va incorporant poc a poc, noves dependències fusionades amb altres entitats, per tal de proporcionar uns millors serveis als socis. L'edifici actual va ser construït per etapes; l'any 1902 es construeix la sala cafè i l'any 1906 s'aprova la construcció de la sala de ball i teatre. L'any 1916 es compra una casa veïna per ubicar-hi la biblioteca. L'any 1966 es completen les obres de reforma de la sala gran dotant-la d'una pendent que correspon als requeriments de sala cinema i teatre. Actualment s'està reformant en la seva totalitat per encabir-hi un nou edifici que tindrà un aforament per a 400 persones i permetrà acollir tota mena d'espectacles com ara teatre, activitats musicals o d'àmbit social i Cívic.</p> | 41.4900800,2.3591900 | 446508 | 4593361 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58328-foto-08172-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58366 | Arxiu fotogràfic Argent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-argent | XX | <p>Arxiu format per unes 600 fotografies digitalitzades, la meitat de les quals pertanyen a fotos antigues, recuperades de particulars, i la resta provenen de la cessió de l'Ajuntament de la selecció del concurs fotogràfic de Festa Major. El grup ha fet una crida a la població amb l'objectiu de fer un corpus fotogràfic de Premià de Mar. Els particulars cedeixen les fotografies perquè es digitalitzin i els originals se'ls torna als propietaris juntament amb un CD amb les còpies digitalitzades. En un primer moment es prenen les dades del propietari, autor de la foto si es coneix, s'identifiquen les persones que hi surten si es pot i també s'intenta identificar el lloc. En un segon moment es farà una base de dades amb les fotografies indexades per facilitar les cerques. Cada any per la Festa Major, preparen una exposició amb una selecció de fotos antigues, positivades que s'arxiven un cop finalitzada l'exposició.</p> | 08172-172 | Carrer Sant Pau, 13 1r | <p>El grup Argent es va crear l'any 1999 amb l'objectiu de realitzar activitats relacionades amb la fotografia. Són una trentena de socis, entre actius i honorífics que organitzen sortides, exposicions, cursets de formació, xerrades, etc.</p> | 41.4907400,2.3584800 | 446449 | 4593435 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58366-foto-08172-172-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-foto-08172-185-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58381 | Sardana l'Endalet de Premià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lendalet-de-premia | XX | <p>Sardana dedicada a l'Endalet, personatge molt popular a la població de Premià de Mar, obra de Francesc Mas Ros, estrenada a l'any 1974. No té lletra.</p> | 08172-187 | Premià de Mar | 41.4915400,2.3571000 | 446335 | 4593524 | 1974 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58381-foto-08172-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58382 | Sardana 'Premià joia del Maresme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-premia-joia-del-maresme | XX | <p>Sardana original d'en Lluís Buscarons Pastells dedicada a Premià de Mar. No té lletra. Fou Primer accèssit al Premi Sardana de l'any de 1976.</p> | 08172-188 | Premià de Mar | <p>La Sardana de l'Any és un concurs on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. La selecció prèvia de les sardanes participants s'encarrega a tres reconeguts músics, els quals formen l'anomenat Comitè Seleccionador, establint-se les següents limitacions: Un màxim de dues sardanes per compositor, no es consideraran les sardanes anomenades obligades d'algun instrument. A partir d'aquí, durant 20 eliminatòries que es corresponen en 20 caps de setmana des del més de setembre, el vot popular decideix les 20 que passen a semifinals i posteriorment, de la mateixa manera, les 10 finalistes. Cada any la final amb dues cobles se celebra a un auditori diferent, i torna a ser el públic assistent qui vota la millor. El concurs va començar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003.</p> | 41.4915101,2.3570889 | 446334 | 4593521 | 1976 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58382-foto-08172-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58383 | Arxiu Coral l'Amistat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-coral-lamistat | <p>MEDIR (1997), coord. 25 è aniversari (1972-1997). Coral l'Amistat. Premià de Mar.</p> | XX | <p>L'arxiu de la Coral l'Amistat està format per la documentació pòpia de la gestió de l'entitat des de 1972, any de la refundació i alguna informació aïllada de la primera fase. Es tracta, bàsicament, dels estatuts, el reglament intern, els llibres d'actes, la correspondència, programes d'activitats. En total, són cinc arxivadors metàl·lics de calaixos i un armari. També hi ha partitures i programes de mà d'altres entitats Corals, de concerts, aplecs o trobades.</p> | 08172-189 | Carrer Sant Antoni, 60-62 | <p>L'any 1946 es va crear l'Agrupació Coral La Amistad, cor d'homes pertanyent als cors de Clavé. L'any 1971 ja anaven a la baixa en nombre de cantaires, però la celebració del 25è aniversari va motivar un darrer esforç per fer una bona festa, amb la inauguració del monument a Anselm Clavé i la trobada de Cors Clavé de Catalunya. Però un cop passada l'euforia de la festa només van quedar 12 cantaires. El director Josep Ramon Ferrando va arribar una nit a casa, després de l'assaig i va manifestar a les seves filles que la propera setmana seria el darrer dia de l'Agrupació. Davant d'aquella manifestació, la Dària i la Regina van mobilitzar amigues i conegudes i es van presentar el dia de l'assaig per mantenir l'entitat. El primer concert d'aquella nova etapa de cors mixtes es va fer el dia de nadal de l'any 1972. Josep Ramon Ferrando va continuar com a director, tal i com ho havia fet els darrers 20 anys. L'any 1997 s'incorpora a la direcció el mestre Daniel Antolí, en una època en que aquesta feina ja es professionalitza.</p> | 41.4900600,2.3592000 | 446509 | 4593359 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58383-foto-08172-189-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També disposa d'un petit fons d'art cedit per diversos autors realitzats en la celebració del 25è aniversari dels cors mistos, l'any 1997. Així com d'un penó realitzat l'any 1973, dissenyat per Ramon Alcalà i brodat per Lídia Pérez. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58385 | Fons d'imatges de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> | 08172-191 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4888000,2.3570100 | 446325 | 4593220 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58386 | Fons bibliogràfic de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> | 08172-192 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4889156,2.3574486 | 446362 | 4593233 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58387 | Fons documental del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons documental de la Fundació centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil (CRIT) referent a temes artístics i documentació local i de Catalunya industrial i tècnica (uns 50 metres lineals).</p> | 08172-193 | Carrer Sant Pau, 13 | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||||
| 58388 | Fons bibliogràfic del CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-del-crit | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Fons bibliogràfic de la Fundació centre de Recusros per a la Indústria Tèxtil (CRIT) de temàtica artística i tèxtil.</p> | 08172-194 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58389 | Col·lecció de la Fundació CRIT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-fundacio-crit | XX | <p>Col·lecció d'objectes relacionats amb la indústria tèxtil, motlles d'estampació, mostraris, dibuixos originals, clixés, etc. Compta amb un patrimoni de dissenys d'estampats, motlles d'estampació, mostraris de fils i teixits, arxius gràfics temàtics, maquinària de teixidoria i proves tèxtils, biblioteca i hemeroteca sobre tèxtil, art i disseny, equipament d'aules-taller i laboratori infogràfic.</p> | 08172-195 | Carrer Sant Pau, 13 | <p>La Fundació CRIT, Centre de Recursos per a la Indústria Tèxtil, és una entitat sense afany de lucre dedicada a la prestació de serveis d'informació i formació a persones i entitats vinculades al món de l'art i la indústria. Es va crear l'any 1992 com a resultat dels contactes entre el Museu d'Estampació de Premià de Mar i tècnics i empresaris del sector tèxtil i es composa de tres patrons a títol individual, juntament amb dues entitats: l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, AECC i l'Associació Catalana de Gravadors de Motlles per a l'Estampació Tèxtil, ACGME. Actualment, la seva principal activitat és la formació de nous professionals i el reciclatge en el camp del dibuix i el gravat per a l'estampació, l'elaboració i gestió d'un arxiu gràfic de dissenys d'estampats i les accions artístiques i culturals. Des del 1992 ofereix cursos d'especialització en dibuix i gravat.</p> | 41.4905400,2.3586400 | 446462 | 4593412 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També hi ha una petita col·lecció paleontològica. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58222 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig-0 | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | I-XXI | El creixement de la població i el diferent tractament que se l'hi ha donat segons el lloc han desfigurat la seva imatge tradicional. | <p>El camí del mig travessa el municipi de nord-est a sud-oest per la part septentrional del terme municipal, i en la seva major part fa de límit amb Premià de Dalt. Actualment està asfaltat i la seva amplada varia segons el tram. És un element estructurador del territori i un eix important de comunicació durant molt de temps, íntimament lligat a la producció agrícola de la comarca.</p> | 08172-28 | Camí del Mig | <p>El seu origen es remunta a època romana, ja que era un vial secundari de la Via Augusta des de Blanes (Blandae) fins a Barcelona (Barcino), comunicant amb les ciutats de Mataró (Iluro) i Badalona (Baetulo). Això està confirmat, sobretot, per la troballa d'un mil·liari a Vilassar de Mar que es pot veure en el Museu de la Marina. Segurament ja es tractava d'un camí de llarga tradició que els romans van consolidar i a excepció de punts concrets, difícilment les modificacions del traçat seran significatives.</p> | 41.4905806,2.3461242 | 445417 | 4593425 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58222-foto-08172-28-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58312 | Portal de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-lloveras | XVIII-XIX | <p>Portal conservat de l'antiga casa de cós de Can Lloveras, d'arc escarser i que conserva totes les dovelles i brancals fets de pedra granítica treballada. L'estuca de la façana fa un recreixement deixant vistes les pedres. És més gran que les portes de les altres cases de cós.</p> | 08172-118 | Carrer Àngel Guimerà, 23 | <p>Durant molts anys ha estat l'entrada a un forn o fleca, documentada des de 1823.</p> | 41.4886500,2.3557000 | 446215 | 4593205 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58266 | El Palmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palmar | <p>CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | <p>PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra). Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari. En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.</p> | 08172-72 | Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral | <p>En aquest indret s'aixecava El Criadero, granja destinada a criar animals per consum dels pagesos. Entre els anys 50 i 70 del passat segle hi havia un establiment hoteler de gust romàntic anomenat El Palmar Hotel, d'on treu el nom l'actual parc.</p> | 41.4864300,2.3489000 | 445646 | 4592962 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots els espècimens de Phoenix canariensis, a excepció d'un, es troben afectats per l'escarabat morrut, tot i que han estat podats i tractats amb insecticides. | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58270 | Jardí municipal del carrer Maresme amb carretera Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-municipal-del-carrer-maresme-amb-carretera-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | <p>Zona enjardinada propietat de l'Ajuntament per donació testamentària de l'antic propietari. Tot i haver-hi plantades diverses especies de plantes i arbres, el més destacat és la presència d'un garrofer (Ceratonia siliqua L.), arbre autòcton que ha desaparegut gairebé del municipi. Es tracta d'un arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 7 metres d'alçada, i 2,80 de volt de soca. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç.</p> | 08172-76 | Carretera de Premià de Dalt, 122 | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4944100,2.3511100 | 445837 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58270-foto-08172-76-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58303 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-15 | <p>JIMÉNEZ, Xito i SOL, Joan (2006). La festa dels pirates. Edició Àfrica Vela. Premià de Mar.</p> | XIX-XX | <p>La Festa Major de Premià de Mar es celebra per la diada de Sant Cristòfol, patró de la població, el dia 10 de juliol. Malgrat la constant evolució d'aquest tipus de celebracions, fruit de la pròpia dinàmica social, continua mantenint el paper de referència festiva anual i punt de trobada participatiu de la població. A banda dels actes tradicionals que configuren l'eix central i el ritme festiu d'aquestes jornades com el pregó, l'ofici, la diada castellera o el castell de focs, s'articulen una sèrie d'activitats pensades, sobretot, en la participació i la heterodòxia social. Així trobem l'organització de tot tipus d'activitats, des de les més tradicionals com les sardanes, els gegants o els correfocs, fins a les més actuals, com la baixada d'andròmines o la polèmica cursa a pèl; on , com el seu nom indica, es fa una cursa des de la Gran Via fins a la Platja amb l'única vestimenta d'un bon calçat. Això sí, es fa a les tres de la matinada. També la música i el ball formen part important del programa, com l'esport i la gastronomia. A més a més sempre es pensa en els més petits i els més grans. Però des del 1997, l'eix vertebrador de tota la festa és el desembarcament pirata o la festa dels pirates i premianencs. Es tracta d'una festa de nova creació, que ja arriba a la seva 14 ª edició,però que s'inspira en una sèrie de fets tant històrics com llegendaris que succeïren a la nostra comarca, relacionats amb els atacs de pirates barbarescos. L'objectiu d'aquest 'invent' no era altre que trencar la dinàmica rutinària d'uns actes que es repetien any rere any sense més al·licients i fer una festa més participativa. La festa comença després del pregó, des d'on es convoca als premianencs a la platja perquè ha estat vista una vela sospitosa que podria ser de pirates i cal organitzar la defensa. Mentre aquesta es prepara s'anima la vetllada amb música. Quan arriben els pirates es produeix una gran batalla primer, uns des de la platja i els altres des del mar, però després és un cos a cos en el que guanya l'Omar, cabdill pirata. Amb els presoners s'inicia una cercavila encapçalada pels gegants fins a prendre l'Ajuntament, tot i la resistència d'alguns grups isolats de premianencs. Quan es pren l'Ajuntament, es crema, s'hissa la bandera pirata, es declara vila pirata i es convoca la gent a fer una gran celebració a la plaça de la Foneria o Països Catalans. Altres activitats relacionades són el mercat d'esclaus i els atracabars. Finalment, el darrer dia es convoca als premianencs a la batalla final a base de farina i aigua per expulsar els pirates que prometen tornar-hi l'any següent. Un altre element recent, el primer any fou el 2000, que ha arrelat molt i que treu la gent al carrer és la decoració del carrer Sant Antoni en poble pescador, un dels més antics de Premià i un dels pocs eixos comercials del nucli històric. Els bars es transformen en tavernes, hi ha fira d'artesania i mostra en viu dels oficis, s'hi poden trobar horts, safareigs amb peixos, animals de granja, barques, etc. Es converteix en el carrer més concorregut durant uns dies.</p> | 08172-109 | Premià de Mar | <p>La festa dels pirates sorgeix de la regidoria de cultura l'any 1997, amb Joan Anton Sòria al capdavant. Aquell primer any es fruit de la improvisació, tot i que ja va tenir repercussió participativa. Amb un any per endavant i de cara a preparar la segona edició, la preocupació es centra en dotar-la de continguts i per aquest motiu, s'encarrega a Albert Calls una narració literària d'un atac barbaresc a Premià de Mar. D'aquest relat en sortiran els principals actors protagonistes de cada any: l'Ester, filla de la peixatera; el Martí, el seu promès, i el Gran Omar, cabdill pirata que quedarà prendat de la bella Ester i com que no la podrà aconseguir, cada any torna per endur-se-la. També es crea l'himne dels pirates, obra de Ferran Martínez i lletra de Toni Oró. L'any següent s'encarrega un guió que lligui tots els elements de la festa i creï certa litúrgia que la gent pugui fer seva. Anirà a càrrec de Joan Sol. També es crea la comissió de pirates, que després es convertirà en pirates i premianencs; s'aconsegueix un vaixell de vela llatina (el Moré Vermei) pel desembarcament, es fan els nous gegants inspirats en els protagonistes de la història i es crea la bandera pirata, una mitja lluna blanca sobre fons negre. Després la gent n'estamparà un exemplar per penjar del balcó de casa seva, en una de les activitats de la pròpia festa. Pel bàndol dels premianenc també es crearà una bandera a a partir de l'escut de la vila i també es farà un himne.</p> | 41.4896600,2.3569200 | 446318 | 4593316 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58303-foto-08172-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58304 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-8 | XXI | <p>La Festa major d'Hivern de Premià de Mar és una festa restaurada molt recentment, però amb cert pòsit històric. Coincideix en dates amb el Carnaval i concentraria els actes del dijous gras fins al diumenge de carnaval. Quedaria el dimecres de cendra com a acte posterior. Els Penja-culpes és un acte nou, pensat per aquesta festa que tracta de despertar els esperits de les antigues fàbriques de Premià fent un cercavila amb molt de soroll. Es fa el divendres a la nit. Al dia següent (dissabte a les 19 h.) es fa una cercavila fins a la Foneria o Pl. dels Països catalans, o els Penja-culpes llegeixen versots satírics del món local o social en general. En acabat es reparteix un got de caldo. Els Penja-culpes són els esperits de les antigues fàbriques de Premià de Mar i s'ajunten per criticar a tort i a dret el poble, deixant a tothom retratat, sabent tot el què ha passat i deixat de passar durant l'any a la vila, gràcies a la seva condició d'esperits observadors. Són uns personatges fantàstics, però alhora molt lligats a la vida premianenca que ens recorden què havia estat Premià (de forma explícita en els seus versots, i indirectament gràcies als seus noms, reconeixibles en el teixit urbà i la història de Premià). També ens fan veure com és ara el poble i com podria arribar a ser. Ells es desperten per carnaval cadascun des de la seva fàbrica (o l'espai on antigament estava ubicada), corren pel poble i acompanyats d'una música pròpia, reciten uns versots crítics.</p> | 08172-110 | Premià de Mar | <p>Aquesta festa havia existit abans del franquisme, i a l'any 1981 es va re instaurar en un ple de l'Ajuntament, tot i que no s'havia activat mai, fins l'any 2006. La festa es feia en dates de Carnaval. L'any 2006, es va crear una comissió anomenada Fem Gran La Petita, que va voler iniciar aquest projecte i començar a fer coses com a prova de foc. I així va ser com es va proposar el tema dels Penja-Culpes.</p> | 41.4896800,2.3569500 | 446321 | 4593318 | 2006 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58304-foto-08172-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58340 | Aplec de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-sardana-1 | XX | <p>Aplec sardanista que enguany, 2010, arriba a la seva 37 ª edició. Actualment es celebra a la Plaça de la Sardana, però amb anterioritat s'havia celebrat a la plaça de l'Ajuntament o alguns anys a la Plaça Nova. L'Aplec dura tot el dia (matí i tarda) i participen diverses cobles. L'edició del 2010 ha comptat amb la presència de la Cobla Premianenca, la Cobla Ciutat de Girona i la Cobla Mediterrània. S'aprofita l'Aplec per fer diversos sortejos a benefici del manteniment econòmic de l'entitat i del propi Aplec. S'acostuma a celebrar el diumenge més proper a la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08172-146 | Plaça de la Sardana | <p>Aquest aplec està organitzat pels Amics de la sardana, entitat fundada l'any 1949, que també organitza l'Aplec de Sant Mateu, ballades de sardanes tots els divendres d'estiu i cursets per aprendre a ballar sardanes.</p> | 41.4915100,2.3570900 | 446334 | 4593521 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58340-foto-08172-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest aplec serveix de tret de sortida per la temporada sardanista. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58380 | La disfressada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-disfressada | <p>BOTEY, Eloi i MASSA, Pompili (2007). El ball de la disfressada de Premià de Mar. Treball inèdit.</p> | <p>A Premià de Mar s'havia ballat durant un curt període de temps, als anys 30 del segle XX , una versió del ball de l'Espolsada de Premià de Dalt, però se'n va perdre la tradició, i tot i que encara se n'ha pogut trobar el rastre del record i es coneix la melodia amb la qual era ballada, no es coneix la part coreogràfica. La partitura conservada és la de la part central del ball, el ball rodó o contradanses, anomenada a Premià de Mar, la Disfressada, per la peculiaritat que els balladors ho feien disfressats de diferents personatges. Les altres parts del ball, entrada, espolsada i ball de sortida, són les mateixes melodies de Premià de Dalt, ja que es dedueix la proximitat i influència veïna i el fet de compartir músics, segurament, en aquella època. És per això que en aquesta reposició, s'ha optat per presentar el ball amb dues colles, tal com era costum en la majoria de pobles que es coneix i per idear la coreografia de 8 contradanses, 4 per a cada colla, seguint la mateixa tècnica que hom emprava en aquests tipus de balls a la segona meitat del segle XIX. El resultat és un ball de gitanes senzill però molt suggerent, que ens transporta cap el vuit-cents. Una de les colles, la dels gitanos, va uniformada, seguint la pauta de la majoria de fotografies que s'han documentat a la comarca i que és l'estètica dels vestits del Baix Montseny (Ball de Gitanes de St. Esteve, Llinars, St. Celoni, etc) . Les coreografies parteixen bàsicament d'un ball rodó, reflectint la igualtat dels components de la colla. L'altre grup, s'anomenen els disfressats, els pròpiament de Premià de Mar. S'ha optat per representar diversos oficis o estaments de la població: el pescador, el pagès, el batlle... Les coreografies tenen en compte sempre el rang social de cadascú, i en conseqüència, hi ha algú que va al davant. El ball consta de 3 parts. La primera (l'entrada) i la segona (les contradanses) les ballen cada colla per separat, i la tercera (la jota i la polca), per tancar el ball, ho fan les dues colles juntes. Pel què fa a l'acompanyament musical, actualment el grup de folk 'La Coixinera' de Mataró n'ha fet uns arranjaments especials, respectant les melodies, però fugint del so de cobla amb el qual es ballava antigament.</p> | 08172-186 | Premià de Mar | <p>Antigament, en molts pobles del Maresme i el Vallès, per Carnaval es ballaven els Balls de Gitanes. Uns balls populars on hi participava tothom que volia, de forma amateur i que es ballaven, el diumenge de Carnaval a la plaça del poble. Cada poble tenia, en el seu ball, unes característiques que el fan diferent de la resta. Seguint amb l'esperit de recuperació de tradicions que té la Festa Major d'Hivern de Premià de Mar, l'entitat De Bòlit! Ha fet la reposició d'un antic ball de Carnaval, ballat durant un temps a Premià de Mar i perdut des de fa moltes dècades. Ara, de nou, torna a formar part de la festa, i pretén quedar instaurat per als anys propers.</p> | 41.4923600,2.3581300 | 446421 | 4593615 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58380-foto-08172-186-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58263 | Garrofer de la plaça Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-placa-santa-rosa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | XIX | <p>Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 6 metres d'alçada, per 6m de volt de soca d'on surten dues branques imponents, amb un volt de canó de 1,40m aproximadament. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. A 1,30m del terra s'observa una ferida important, segurament provocada per l'arrencament d'una branca de dimensions importants. La que resta dempeus, es troba aguantada per una biga de ferro. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Per entremig de la soca han crescut esparregueres.</p> | 08172-69 | Plaça Santa Rosa | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4883700,2.3442300 | 445258 | 4593181 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'una tanqueta de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig d'aquesta, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. També caldria reveure una altra opció a la biga de ferro que aguanta el pes d'una de les branques més importants. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58271 | Plàtans de la Gran Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-gran-via | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | <p>Conjunt de 226 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. La majoria es van plantar l'any 1915, quan era alcalde Joaquim Vidal i va decretar la Festa de l'Arbre. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Gairebé tots els espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,20 m de volt de soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres. Els escocells han estat tapats amb suro tenyit vermell.</p> | 08172-77 | Gran Via de Lluís Companys | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4925900,2.3579000 | 446402 | 4593641 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58271-foto-08172-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58273 | Plàtans de la carretera de Premià de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-premia-de-dalt | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 61 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques, alguns d'ells importants. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m a 1,40m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-79 | Carretera de Premià de Dalt | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4922800,2.3516200 | 445878 | 4593610 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58273-foto-08172-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58274 | Plàtans Carrer de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-carrer-de-la-placa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 95 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera a proporcionar ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-80 | Carrer de la Plaça | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4918300,2.3556400 | 446213 | 4593558 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58274-foto-08172-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Caldria protegir la base dels arbres per tal d'evitar els impactes constants provocats per l'estacionament de vehicles, ja que presenten ferides importants entre la soca i un metre d'alçada. Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58306 | Font de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-0 | XX | tot i que la font no raja | <p>Font de la plaça de l'Ajuntament formada per una plataforma de pedra granítica en dos nivells i de composició simètrica amb sengles pilars de maons d'obra a a cada costat. En l'eix central els dos brolladors d'aigua que enlairaven el raig d'aigua verticalment cap amunt. L'aigua que queia s'escolava cap ambdós extrems on anava a parar en un desguàs. Als anys 90 dels segle passat es va afegir, a la part posterior, un plafó de rajoles amb un motiu pintat com a tema central que representava el poble de Premià amb diferents elements emblemàtics com a al·legoria de diverses etapes o fets importants, amb les dates corresponents: Creació de l'Escola de La Salle (1906), el primer tren (1848), Església (1842) (sic), la fàbrica de Can Puiggròs (1898), Can Manent (1616) o el centre Catalanista (1886).</p> | 08172-112 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Idea i disseny de Ramon Alcalà i execució en els tallers Raventós, el juliol de 1992.</p> | 41.4896400,2.3567900 | 446307 | 4593314 | 1992 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Alcalà | La data de la creació de la parròquia és incorrecte, posa 1842 i hauria de posar 1841. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58307 | Monument del col·lector d'aigües residuals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-collector-daigues-residuals | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | Rajoles trencades i pintades | <p>Monument que commemora la posada en marxa del col·lector d'aigües residuals, format per dos cubs d'obra, col·locats al biaix un damunt l'altre. El cub inferior és més gran, fa 102 cm d'aresta, i s'hi pot llegir en un plafó fet de rajoles (25) :'Elevació intermèdia núm. 1 del col·lector d'aigües residuals / Any 1980'. El cub superior fa 78 cm d'aresta i també té un plafó de rajoles (16) on hi ha l'escut municipal i un text que diu: 'Excm. Ajuntament de Premià de Mar '. Els cubs estan col·locats damunt un basament delimitat per un hexàgon reomplert amb terra.</p> | 08172-113 | Plaça de Dolors Folch i Ribas | 41.4906000,2.3629400 | 446821 | 4593416 | 1980 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58307-foto-08172-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58307-foto-08172-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Torres | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc