Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 58266 | El Palmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-palmar | <p>CAÑIZO, José Antonio (1991). Palmeras: 55 especies con sus características, clima, suelos, cuidados y viveros donde encontarlas. Ed. Mundi-Prensa. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | Cal tallar i destruir mitjançant cremació les palmeres afectades i establir una zona de vigilància intensiva al voltant del focus. Un cop morta la palmera, l' insecte pot continuar vivint a l'interior del tronc i continuar colonitzant altres palmeres. La saba de les palmeres podades té un alt poder d'atracció sobre aquest insecte. | <p>PPalmerar dividit en tres àmbits i compost per vàries espècies. En el primer àmbit es troben representades la majoria d'espècies. El segon àmbit és on estan les palmeres datileres i una zona d'esbarjo. El tercer àmbit queda delimitat per un grup de moreres (Morus alba) i on a més de la única palmera de canàries (Phoenix canariensis), que no sembla afectada per l'escarabat morrut, hi ha altres espècies, com el tamariu (del gènere Tamarix), o uns pollancres (Populus nigra). Pel que fa a l'espècie Phoenix canariensis, el tronc és alt i estilitzat acabat en una corona de la qual parteixen nombroses fulles. L'Alçada mitja d'aquest conjunt és d'uns 14 a 15 m d'alçada. El tronc és relativament prim. En el tercer àmbit, la palmera de Canàries té un tronc de 2,40 m de volta de canó. La base de les fulles formen al seu voltant una coberta grossa i compacta. Amb els anys, la base d'aquestes fulles s'asseca i cauen. Són pinnades, de limbe lanceolat, fortes i rígides. Tenen entre 80 a 100 folis, força curts, i pecíol amb espines a la base, que desapareixen progressivament a l'extrem de la fulla. El seu fruit és el dàtil. La majoria dels espècimens adults es troben afectades per una plaga provinent de Polinèsia i que provoca la mort de la palmera. Els exemplars més joves que es troben disseminats arreu del parc i que han nascut de dàtils caiguts al terra, no semblen afectats. Pel que fa a la palmera datilera (Phoenix datylifera) tot i que arriben als 20 m d'alçada, les representades aquí són més petites, amb un sol estípit d'entre 50 cm i 80 cm de diàmetre. La capçada és menys frondosa que en la de canàries. Les palmes són pinnades de color verd verd grisós. Dues espècies a destacar són la washingtònia (Washingtònia filifera) i la washingtònia robusta (Washingtònia robusta). Per la primera, l'alçada mitja d'aquesta espècie es troba al voltant dels 10 m, amb una volta de canó de 90 cm a 1m aproximadament. Presenta un estípit fort i recte. Aquestes són palmades formant grans ventalls, amb un limbe de fins a 2 m de diàmetre. La floració es produeix a la primavera, amb flors blanques agrupades en inflorescències que pengen. El fruit, ovoide i de color negrós, madura a la tardor i mesura uns 6 mm de diàmetre. Pel que fa a la segona també en tenim representades. Té un sol estípit, prim i esvelt, d'uns 16 m d'alçada i una volta de canó d'uns 80 cm. Les fulles són palmades, d'un metre de diàmetres. El pecíol té 1 m de longitud, amb dents corbats. És hermafrodita. La floració també es produeix a la primavera, amb les flors de color crema agrupades en inflorescències d'entre 2 i 3 m de longitud. També s'ha observat alguna espècie de palmera excelsa (Trachycarpus). D'un sol estípit, mesurant uns 5 m d'alçària. Es tracta d'una palmera molt fina i esvelta, recoberta per les beines de les fulles ja caigudes. Les fulles són palmades, arrodonides, de color verd fosc per l'anvers i verd grisós al revers. Mesuren una mica més d'1 m de diàmetre. Les flors són de color groc perfumades. Cal considerar com a més representatives, ja que són les autòctones, el margalló (Chamaerops humilis). Es tracta d'una palmera dioica amb diversos estípits. Mesuren entre 3 i 4 m d'alçada. Les fulles són palmades de color verd fosc, amb una lleugera forma circular, entre 40 i 80 cm de diàmetre. El pecíol té moltes punxes o espines de 2 a 3 cm de longitud. Les inflorescències mesuren entre 15 i 20 cm de longitud. Són de color groc, petites i hermafrodites. El fruités arrodonit i lleugerament carnós, de color groc rogenc sense valor culinari. En el primer àmbit hi ha una palmera poc habitual: la palmera d'oli o africana (Elaeis guineensis). El tronc és recte i malgrat l'exemplar que es troba al palmar mesura 3 m d'alçada. No té punxes i les fulles són pinades, de 4 a 5m de llargada, amb 50 a 60 segments lanceolats, amb punta. Les flors són unisexuals agrupades en plantes monoiques, formant grups densos i compactes entre les fulles. Pot viure un centenar d'anys.</p> | 08172-72 | Entre el Torrent Malet i l'Av. del Torrent Castells i el c. Enric Borràs i el Camí Ral | <p>En aquest indret s'aixecava El Criadero, granja destinada a criar animals per consum dels pagesos. Entre els anys 50 i 70 del passat segle hi havia un establiment hoteler de gust romàntic anomenat El Palmar Hotel, d'on treu el nom l'actual parc.</p> | 41.4864300,2.3489000 | 445646 | 4592962 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58266-foto-08172-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tots els espècimens de Phoenix canariensis, a excepció d'un, es troben afectats per l'escarabat morrut, tot i que han estat podats i tractats amb insecticides. | 2153 | 5.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58294 | Búnquers del canvi d'agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquers-del-canvi-dagulles | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | està arrebossat i amb grafitis i descalçat pels fonaments | <p>Conjunt de dos búnquers de planta trapezoïdal que protegien la torre del canvi d'agulles del ferrocarril. Estaven situats a banda i banda de la torre i adossats al mur que feia de talús de contenció de la via del tren. L'entrada als búnquers es feia per la part del darrera, per la cara septentrional. Cada búnquer té dues espitlleres, una frontal i l'altra lateral. Està construït en pedres irregulars unides amb ciment a la part inferior en forma de talús i encofrat de ciment a la part posterior.</p> | 08172-100 | A la platja, enfront l' Avinguda de Roma | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4867300,2.3523600 | 445935 | 4592993 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-foto-08172-100-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la darrera remodelació del passeig va estar punt de ser destruït. L'avís d'uns veïns i la intervenció de l'Ajuntament ho evitaren. Tot i així havien fet prou de mal. L'arrebossat posterior i el seguit de pintades no n'afavoreixen el seu aspecte. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58258 | Palmar Hotel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmar-hotel | <p>ÁLVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià. A:Butlletí A.E.C.C. . Premià de Mar, pàg.10. ARXÉ, J.; COLL, R. i CAZORLA, F. (1993). PALMAR Hotel, Premià de Mar. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989; dins Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Barcelona, pàg. 164. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL, R. i CAZORLA, F. (1987). El jaciment del Palmar Hotel. Campanya de salvament de 1984; dins El Museu, 1. Premià de Mar, pàgs. 7-9. COLL, Ramon (1988). El comerç al llarg de la història. L'època imperial romana (ss I-V dC). Unió de botiguers de Premià de Mar; dins Butlletí Informatiu, núm. 20. Premià de Mar, pàg. 10. COLL, Ramon (1991). Breu resum d'arqueologia premianenca. Premià de Mar. Guia turística de Premià de Mar, pàg. 28. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. COLL, Ramon i JÀRREGA, Ramon(1993). Anforas itálicas de época tardorromana en Hispania. Los hallazgos del Palmar Hotel (Premià de Mar, Barcelona); dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 66. Madrid, pàgs. 310-323. GÓMEZ, Joan (1976). Premià, poble romà; dins Boletín de la Asociación de Cabezas de Familia. Premià de Mar, pàg.12 . LLANAS, Joan (1977). Restes romanes al 'Palmar Hotel' de Premià de Mar; dins de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme . Mataró, pàgs.19 i 20 . OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana . Premi Iluro. Mataró. QUADRADA LLOVERA, Roger (2002). Prospecció arqueològica en la parcel·la delimitada pels carrer d'Enric Borràs i de Torrent Malet. Comissaria mossos esquadra. Premià de Mar (el Maresme). Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | I aC-V dC | En part destruït | <p>Restes d'una necròpolis i possible assentament d'època romana descoberts l'any 1976 en rebaixar els terrenys de manera totalment destructiva. Només es va poder recuperar els materials provinents de tombes en àmfores (Dressel 2-4 tardà o Gricignano), en teules. Es calcula que podrien haver-hi unes 70 tombes. Una tomba, pertanyent a un nen, presentava en el cap una corona feta de cargol punxenc (Múrex brandaris). Una altra tomba, es trobava recoberta d'opus spicatum, en peces de ceràmica de 7 x 4 x 2 cm. I en el cap tenia una corona de cargols, petxines i vidre de quars.</p> | 08172-64 | Entre el passeig St. Joan Baptista de La Salle, els torrents Malet i Castells i el club de tenis. | <p>L'any 1976 es destruí una extensa necròpolis en la remoció dels terrenys i només es pogueren recollir literalment darrera l'excavadora restes de tombes diverses. L'any 1984 es realitzà una excavació d'urgència a la zona sud, que consistí en l'obertura d'una cala de sondeig de 2 x 2 metres en la que es documentà una tomba de teules d'època romana.</p> | 41.4871000,2.3487100 | 445631 | 4593037 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58258-foto-08172-64-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58216 | Can Malet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-malet | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular, amb un cos central de tres crugies perpendiculars a la façana i dues crugies als costats; consta de planta baixa, pis i golfes. Un gran porxo presideix l'entrada, suportat per dos pilars als extrems i dues columnes d'estil jònic al centre. La coberta d'aquest és un terrat a la planta pis amb una barana de balustrada. La coberta és de pissarra, la del cos central és a quatre vessants del tipus mansarda amb un terrat central i el cos de l'escala s'aixeca com un mirador. La dels cossos laterals és de terrat pla practicable. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir de diversos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i dues obertures ovalades als costats, en el cos central, i dues obertures d'arc de mig punt a les crugies laterals. A la planta pis, hi ha tres obertures d'accés al terrat i dos balcons amb barana de ferro a les crugies laterals. Totes les finestres de la planta pis, tenen un guardapols de línies clàssiques en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules. A les golfes, que només estan en el cos central, s'obren tres finestres amb balconada de balustrada i coronades per un frontó circular. Tant les baranes dels terrats de les crugies laterals com la del terrat central i del mirador del cos d'escala són de balustrada. Davant l'edifici, hi ha una petita rotonda enllosada amb gespa al centre i als costats. Una barana de balustrada delimita aquest petit espai enjardinat que abans era el final d'una avinguda d'arbres que ha desaparegut.</p> | 08172-22 | Carretera N-II Km 636,6 / Torrent Malet | <p>Construïda a la segona meitat del segle XIX i habitada per famílies arribades de Cuba, a finals de la centúria. Anys més tard la van llogar dos pagesos del Masnou, els Tió. El germà petit fou assassinat per uns lladregots que va descobrir furtant en el seu hort. L'altre germà va tornar al Masnou. El propietari anterior a la família Triginer fou el senyor Joaquim Duran. Gil Traginer Artigues funda MTG (Metalogenia) a premià de Mar el 4 de juliol de 1957. Es tracta d'una indústria metalúrgica, líder a Europa en la seva especialitat, portada per la família Triginer.</p> | 41.4871120,2.3456992 | 445379 | 4593040 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58216-foto-08172-22-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58229 | Masia de La Salle; Can Jacques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-salle-can-jacques | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | Actualment s'està rehabilitant per ubicar-hi un parvulari | <p>Edifici als quatre vents de planta rectangular amb un cos central amb una crugia central paral·lela a la façana; i, en origen dues naus laterals que la reforma present han substituït. El cos central consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta plana practicable a modus de terrat, amb el volum d'escala. Mentre que les naus laterals eren de planta única i coberta plana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central, que es defineix en planta baixa amb la porta d'accés i dues finestres laterals amb llinda. Dues portes d'arc rebaixat donaven accés a les naus laterals. A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i obertura amb llinda i dues finestres laterals. En la segona planta, hi ha tres grups de dobles finestres. Cornisa actuant d'ampit de terrat pla.</p> | 08172-35 | Avinguda de La Salle, 26 | <p>El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant Miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el Germà Geraldus. Abans de disposar d'aquest nou edifici es van instal·lar en aquesta casa, que sembla que el seu constructor era un francès, per això es coneixia com a Can Jacques. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu.</p> | 41.4873000,2.3507100 | 445798 | 4593058 | 1860-70 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58229-foto-08172-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58229-foto-08172-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58374 | Can Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subira | <p>CÉSPEDES i TOR, Agnès (2000). Premià de Mar viu ..imatges de cent anys. Editorial El Clavell. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Casa entre mitgeres de cós i mig, de planta rectangular que consta, en l'actualitat de planta baixa i planta pis, amb la coberta plana practicable a modus de terrat català, amb el volum d'escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica amb tres eixos, que només es trenca per una porta lateral d'accés al primer pis que es va afegir a posteriori. Els eixos de simetria es defineixen a la planta baixa per una porta central i dues finestres amb reixes de ferro amb un treball acurat, totes les obertures són d'arc de mig punt. La planta pis, hi ha una tribuna central i dues balconades laterals, amb barana de ferro i amb llinda. El parament de la façana és un estucat llis amb sòcol i recreixements dentellats al voltant de les obertures. Façana coronada amb balustrada que actua d'ampit del terrat.</p> | 08172-180 | Camí Ral, 14 | <p>Tal i com demostra una fotografia de 1915, aquesta casa tenia en origen una única planta. La porta i les dues finestres laterals amb les seves reixes eren igual que ara, però al seu damunt hi havia un joc ornamental fet o de maons o del recreixement de l'estucat fent petites simulacions d'espitlleres. El coronament de la façana era fet a partir de pinacles amb l'acabament piramidal. Quan es deuria afegir la planta pis, també es va fer la porta d'accés lateral que trenca la simetria de la composició de la façana.</p> | 41.4879200,2.3545200 | 446116 | 4593124 | 1897 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58374-foto-08172-180-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58313 | Refugi de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-salle | XX | Està tapat i no es coneix el seu estat de conservació | <p>Refugi i/o amagatall utilitzat duran la guerra civil espanyola (1936-39) ubicat a l'Escola de La Salle. Per informació oral es coneix que l'entrada estava en la paret que separa el camp de futbol de l'esplanada de les palmeres, davant l'entrada principal. Però es desconeix les seves dimensions o formes i els materials de construcció.</p> | 08172-119 | Carrer Abat Oliba, 17 | <p>Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu.</p> | 41.4880100,2.3503300 | 445767 | 4593137 | 1936-37 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58313-foto-08172-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58200 | La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-salle | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici de dues naus perpendiculars en forma de 'T' capgirada. La nau principal, orientada est - oest, és de tres crugies paral·leles a la façana, segons mòdul ABA. Els mòduls A contenen aules i dependències diverses; el mòdul B és el passadís central que travessa tot l'edifici i comunica les aules d'esquerra i dreta i les escales dels dos extrems. La nau perpendicular, orientada nord - sud, és d'una sola crugia i conté la capella i la biblioteca. Consta de semisoterrani, tres pisos i golfes. Les dues cobertes són de teules àrabs a dues aigües interseccionades en creu amb els careners paral·lels a les façanes i amb finestres en mansarda. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició simètrica segons mòdul ABCBA: en el mòdul C hi ha l'accés central amb escala fins a la planta baixa, amb una porta d'arc de mig punt; en els mòduls A, hi ha accessos secundaris també elevats amb l'accés per escales; i els mòduls B amb tres fileres de set finestres i una filera d'obertures que corresponen al semisoterrani. Els brancals, ampits i llindes de façana i finestres estan fets d'obra de maó vist; el pla de façana és de pedra coronat amb cornisa treballada. | 08172-6 | Carrer Abat Oliba, 17 | El 26 de setembre de 1906 arriben tres Germans a Premià de Mar i compren una parcel·la per construir-hi un edifici (escriptura datada el 18 d'octubre). El 21 de juliol de 1908 s'inaugura el Noviciat amb 27 aspirants belgues acompanyats pel Sant miquel Febres Cordero. Els plànols estan datats l'any 1907 i són obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i el germà Geraldus. Els Germans van haver de fugir tant durant la Setmana Tràgica (1909) com durant la Guerra Civil (1936-39), però l'edifici no patí cap desperfecte greu. | 41.4881600,2.3502700 | 445762 | 4593153 | 1907 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58200-foto-08172-6-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bonaventura Bassegoda i Amigó i Germà Geraldus | Els plànols de l'edifici es conserven en el fons de l'Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.L'edifici té una gran similitud amb el col·legi de La Salle de Figueres, que s'inaugurà l'1 de maig de 1910. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58334 | Rituals relacionats amb Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rituals-relacionats-amb-sant-cristofol | <p>COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-Tau. Vilassar de Mar, pàgs. 146-147. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 157. SOL, Joan i JIMÉNEZ, Xito (2005). Els premianencs i el mar. Associació Bellamar. Centre d'Estudis Marítims. Premià de Mar.</p> | aquest costum ja no es realitza, però s'ha publicat. | <p>Segons explica Cels Gomis (1987) i recull Coll (2004) el dia 10 de juliol, festa de Sant Cristòfol, patró del municipi, era costum, al punt del migdia, posar les criatures nues dins el mar per tal que el sant les guardés de dolor. Els adults en canvi, n'obtenien salut i gràcia.</p> | 08172-140 | Premià de Mar | <p>Era costum durant molts anys fins ben entrat el segle XX, començar els banys el dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol, patró del municipi. La gent que feia banys com a remei prescrit pel metge, feia nou dies seguits de banys i després parava fins l'any vinent.</p> | 41.4882100,2.3575900 | 446373 | 4593154 | 08172 | Premià de Mar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58360 | Carrer de Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-agusti | XIX | <p>Conjunt de cases entre mitgeres amb una composició de la façana molt homogènia que modelen un paisatge específic i destacable. Son cases de planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia que consten de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de la façana es genera a partir de dos eixos de simetria que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés amb llinda, i una finestra amb reixa de ferro al costat; a la planta pis, amb una finestra, també amb llinda damunt la porta. El parament de la façana és un estucat llis amb una cornisa com a únic element ornamental. A la part del darrera acostumen a tenir un pati. Les cases dels números 9 i 25 es diferencien d'aquesta tipologia perquè la primera va afegir un pis en un moment posterior i la segona a la planta pis, hi ha afegit una balconada que trenca la composició original. També destaquen les cases dels números 5 i 7 per ser cases de cós més grans, igualment de planta baixa i pis, però de més alçada. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro i a la planta pis, hi ha dues finestres amb ampit motllurat. Totes les obertures són d'arc escarser. A més tenen golfes sense accés a la façana i un pati més ampli. Algunes cases d'aquest carrer conserven la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-166 | Carrer Sant Agustí, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31, 33 i 35 | 41.4882400,2.3541100 | 446082 | 4593160 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58360-foto-08172-166-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58234 | Cases del carrer Sant Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-sant-agusti | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Cases entre mitgeres, tot i que la casa número 40 fa cantonada per la seva façana de llevant amb la Riera de Premià. Són de planta rectangular amb planta baixa i planta pis i la coberta plana practicable a mode de terrat català. Les façanes tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat definits a la planta amb una entrada i una finestra al costat; i a la planta pis amb un balcó corregut amb barana de ferro i amb dues obertures. Totes les obertures són amb llinda. El parament de la façana és llis a excepció dels voltants de les obertures que tenen un recreixement pla que s'estenen verticalment fins a la cornisa. En el coronament i sota la cornisa es disposen simètricament rajoles amb motius geomètrics de color blau com ornamentació. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-40 | Carrer Sant Agustí, 38 i 40 | 41.4882700,2.3547600 | 446137 | 4593163 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58234-foto-08172-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58272 | Pins de La Salle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-la-salle | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Grup de 6 pins pinyoners (Pinus pinea), ubicats davant de la porta principal d'accés del Club de tennis de Premià de Mar. Tanmateix un d'ells es troba arran de paret al interior del Club de tennis Premià de Mar. Es tracta de pins relativament joves, que mesuren entre 10 i 12 metres d'alçada, una volta de canó i una volta de soca de 80cm a 1,10m aproximadament. El troc amb l'escorça és de color marró rogenc gruixuda. La capçada té la forma característica d'una ombrel·la. Són arbres perennifoli; les seves fulles, en forma d'agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s'hi troba al interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</p> | 08172-78 | Torrent Castells, cantonada Passatge del Palmar | <p>Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d'altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral. La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d'incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat.</p> | 41.4882500,2.3492400 | 445676 | 4593164 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58272-foto-08172-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58237 | Can Batlle (jaciment); Can Comes - Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-jaciment-can-comes-can-batlle | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC | notícies orals segons les quals es van repartir les monedes. | <p>Notícies orals de la troballa d'un tresoret composat per una quinzena de monedes d'època romana que aparegué dins una amforeta. Un dels obrers recordava haver llegit el nom HADRIANUS.</p> | 08172-43 | Camí Ral, 44 | <p>Jaume Álvarez va dir que unes obres al celler de cal Metge aparegué un tresoret de monedes que els obrers es repartiren. Però a l'any 1999, Regina Balaguer i Carme Lleonart, dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Premià de Mar, confirmen que la troballa s'efectuà a Can Batlle.</p> | 41.4884240,2.3569168 | 446317 | 4593178 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-foto-08172-43-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguna bibliografia s'atribueix, per error, la troballa a Cal Metge. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58264 | Alzina del Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-mig | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>La capçada és espessa, força arrodonida i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 6 m d'alçada total x 1,20 m de volt de canó 1,40 m de volt de la soca.</p> | 08172-70 | Camí del Mig en el límit amb el Masnou | <p>La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent .</p> | 41.4883600,2.3442200 | 445257 | 4593180 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58264-foto-08172-70-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BCIL | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 58263 | Garrofer de la plaça Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-placa-santa-rosa | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. AGUSTÍ, MIQUEL Fra (1617). El Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastorial. Barcelona. Reeditat per Ed. Andana, 2007.</p> | XIX | <p>Arbre de fulla perenne de la família de les lleguminoses que mesura aproximadament 6 metres d'alçada, per 6m de volt de soca d'on surten dues branques imponents, amb un volt de canó de 1,40m aproximadament. El seu tronc és curt i presenta una copa arrodonida, densa i fosca. L'escorça és gruixuda i amb fissures; la fulla composta i paripinnada, és de color verd fosc. A 1,30m del terra s'observa una ferida important, segurament provocada per l'arrencament d'una branca de dimensions importants. La que resta dempeus, es troba aguantada per una biga de ferro. Aquest arbre pot viure molts anys. Una característica d'aquesta espècie és que no comença a donar fruits fins al sisè o el setè any. El seu fruït, conegut com a garrofa, té forma de beina i és de color marró fosc tirant a negre; al seu interior té de 12 a 16 llavors de consistència dura, incrustades en una polpa també marró de sabor molt dolç. Per entremig de la soca han crescut esparregueres.</p> | 08172-69 | Plaça Santa Rosa | <p>Originari de la regió mediterrània de Síria i Palestina, ja fa molts segles que va estar naturalitzat a les nostres terres. Actualment la garrofa és utilitzada per la fabricació de pinsos de remugants: cavalls, vaques i ovelles, i la seva llavor, el garrofí, en la indústria de transformació: alimentació, farmàcia o cosmètica. Sant Joan Baptista s'hauria alimentat de garrofes durant la seva vida al desert i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan. Després de la Guerra Civil espanyola, aquest fruït va ser utilitzat com a substitut del cacau en l'elaboració d'un succedani de la xocolata. Tot i que s'utilitza en remeis casolans i en macrobiòtica, la garrofa és un producte que està davallada constant degut a l'abandonament progressiu dels camps per deixar pas a la construcció. En el compendi d'agricultura escrit per fra Miquel Agustí l'any 1617, aquest el descriu així: 'plantat vol effer lo Garrofer de branca joue, de Febrer, y de Nohembra, en terra feca, y vol effer plantat molt fondo, potfe empeltar fobre Pruner, o Ametller, nos deu sembrar, per q no produyra fruit, y fe moriria preft, volfe regar fouint. Les Garrofes fon mes propias per engrescar los Tocinos, que per nodrir lo home'.</p> | 41.4883700,2.3442300 | 445258 | 4593181 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58263-foto-08172-69-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl, la col·locació d'una tanqueta de fusta al voltant de la soca, pot evitar, a priori, el trepig d'aquesta, enfilar-se a l'arbre, el marcat de missatges en el tronc, i fins i tot l'abandonament de residus als forats naturals del tronc i soca. També caldria reveure una altra opció a la biga de ferro que aguanta el pes d'una de les branques més importants. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58207 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-2 | BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XVII-XIX | Masia de planta quadrada amb una crugia perpendicular a la façana i una crugia al darrera paral·lela a la façana, que consta de planta baixa i planta pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Façana principal, orientada a migdia, amb una porta d'accés amb arc de mig punt i finestra amb llinda a la dreta i una petita obertura amb pedra treballada a l'esquerra. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda, d'igual factura a la de la planta baixa, fetes en època molt recent. Destaca un rellotge de sol pintat sota el carener fet el 1964, però amb els anys pintats a dalt 1626-1888. Està envoltada de jardí en tres dels seus quatre costats. | 08172-13 | Camí Ral, 44 | Primera documentació que es remunta a l'any 1626. Consta que a l'any 1888 es va fer una forta reforma, convertint la casa en dues independents: uns llogaters i una casa de telègrafs. L'any 1964 es va fer la darrera reforma. | 41.4885100,2.3565100 | 446283 | 4593188 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58207-foto-08172-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58233 | Cases de cós del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-angel-guimera | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XIX | <p>Conjunt homogeni de cinc cases de cós. Totes elles són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, a excepció de la casa del número 11, que consta de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Alguna ha transformat la coberta de vessant per un terrat pla en la meitat meridional. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés i una finestra amb reixa de ferro, al costat. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. Les cases números 5 i 7 només tenen una finestra a la planta pis, a l'eix de la porta; la número 9, té un balcó corregut amb dos accessos; la números 3 té dues finestres però són transformacions modernes que no han respectat la tipologia original; la número 11 té una finestra i un balcó. Es conserven els emmarcaments de pedra granítica treballada de les portes i les finestres originals de la planta pis dels números 5 i 7. Tipològicament, les cases dels números 9 i 11 varien per evolucions i transformacions posteriors, mentre que les dels números 3, 5 i 7 mantenen la homogeneïtat; amb tot, totes són cases de cós amb un mateix origen i les transformacions sofertes per les dues darreres no presenten cap dissonància.</p> | 08172-39 | Carrer Àngel Guimerà, 3, 5, 7, 9, 11 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4885200,2.3550900 | 446164 | 4593191 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58233-foto-08172-39-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les cases dels números 3, 5 i 7 són les que estan en el catàleg municipal. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58278 | Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-0 | XIX | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XIX, però una recerca més acurada ens podria fer recular fins el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris de cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-84 | Carrer Àngel Guimerà | <p>Després de la Guerra Civil (1936-39) es va canviar el nom pel de 18 de julio, per recordar el dia del cop d'estat militar que va donar lloc a la posterior dictadura del General Franco. Curiosament, el 18 de juliol era la data de la mort de l'autor teatral Àngel Guimerà, que era el nom del carrer durant la República i que, amb la democràcia, recuperà.</p> | 41.4885500,2.3554700 | 446196 | 4593193 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58278-foto-08172-84-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58327 | Mas Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-plans | XIX | <p>Mas de planta rectangular que consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Té un cos afegit annex a la dreta i de factura moderna i estil totalment contraposat al cos antic. La façana principal està orientada a migdia i es defineix a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i dues finestres desiguals, amb llinda i de persiana. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda. Al davant, a l'antiga era, hi ha un pati delimitat per una tanca d'obra alineada al pla de carrer.</p> | 08172-133 | Carrer Joan XXIII, 10 | <p>Es tracta de l'únic habitatge que hi havia durant molt de temps entre el nucli i l'escola La Salle.</p> | 41.4885400,2.3524500 | 445944 | 4593194 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58327-foto-08172-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58327-foto-08172-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58327-foto-08172-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58319 | Font del carrer Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-marina | XIX | Fa anys que no raja aigua i no conserva brollador. Recentment s'ha tapat la pica amb ciment. | <p>Font que entra dins el mur de façana d'un edifici amb forma d'arc de mig punt i amb pedra granítica envoltant l'obertura a mode de brancals i dovelles dels portals. La pica sobresurt de la línia de façana amb una vora semicircular. No conserva brollador. Porta inscrit en baix relleu la següent inscripció 'AÑO 1877'.</p> | 08172-125 | Carrer Marina, entre els números 6 i 8 | <p>Construïda l'any 1877.</p> | 41.4885800,2.3560300 | 446243 | 4593196 | 1877 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58319-foto-08172-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58319-foto-08172-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58312 | Portal de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-lloveras | XVIII-XIX | <p>Portal conservat de l'antiga casa de cós de Can Lloveras, d'arc escarser i que conserva totes les dovelles i brancals fets de pedra granítica treballada. L'estuca de la façana fa un recreixement deixant vistes les pedres. És més gran que les portes de les altres cases de cós.</p> | 08172-118 | Carrer Àngel Guimerà, 23 | <p>Durant molts anys ha estat l'entrada a un forn o fleca, documentada des de 1823.</p> | 41.4886500,2.3557000 | 446215 | 4593205 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58312-foto-08172-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58311 | Escut de pany de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany-de-can-lloveras | XVIII | <p>Escut de pany en planxa de ferro que sembla representar dos lleons rampants sostenint una corona. Està situat en una porta d'una casa del carrer Àngel Guimerà. Tipològicament, és una casa de cós i s'ubica en un dels carrers més antics de Premià. Documentalment ja surt en un plànol de 1861, però tant la casa com el carrer són anteriors. Per paral·lels i petits indicis de carrers veïns podria tractar-se d'una casa del segle XVIII que hagués mantingut algun element original.</p> | 08172-117 | Carrer Àngel Guimerà, 23 | <p>Durant molts anys ha estat l'entrada a un forn o fleca, documentada des de 1823.</p> | 41.4886600,2.3556900 | 446215 | 4593206 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58311-foto-08172-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58311-foto-08172-117-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58359 | Carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-josep | XIX | <p>Petit carrer sense sortida que té l'accés des del camí al, al costat de Can Manent; de fet les cases són una continuació de Can Manent. Per tant, es tracta d'un dels primers carrers del municipi. Així es posa de manifest en l'arquitectura de les cases de cós que s'han conservat, unes millor que d'altres.</p> | 08172-165 | Carrer Sant Josep, 10, 11, 12 i 13 | 41.4886800,2.3568300 | 446310 | 4593207 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58359-foto-08172-165-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58324 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent-0 | <p>CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1993). Restes arqueològiques a Can Manent; dins Catàleg de l'exposició 'Can Manent. Història d'una casa, història d'una família'. Premià de Mar, pàg. 4 COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-IdC | Es desconeix si es conserven sectors. | <p>Troballa superficial, a l'entorn de Can Manent, de ceràmica antiga consistent en ceràmica de vernís negre (Campaniana A), ceràmica comuna ibèrica, àmfora (ibèrica, punico-ebussitana, itàlica, bètica, local), ceràmica comuna romana i material constructiu). També s'observen materials romans com a reaprofitament per les parets de la masia. Però es tracta de troballes descontextualitzades arqueològicament sense la presència d'estructures antigues.</p> | 08172-130 | Camí Ral, 54 | <p>Troballes realitzades l'any 1986 durant les obres de pavimentació i enllumenat públic a Can Manent (masia de propietat municipal), per Jordi Corbella.</p> | 41.4887700,2.3573500 | 446353 | 4593217 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58324-foto-08172-130-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58350 | Casa del carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-angel-guimera | XIX | <p>Casa de cós, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Marina per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una porta de garatge oberta modernament, a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda amb persianes de llibret de fusta. Conserven els ampits de pedra granítica treballada. Entre les dues finestres, hi ha una capelleta amb arc de mig punt dedicada a la mare de Déu de la Cisa, feta de rajola valenciana. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa i s'eleva per damunt el pla de coberta..</p> | 08172-156 | Carrer Àngel Guimerà, 31 | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4887700,2.3558500 | 446228 | 4593218 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58350-foto-08172-156-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58201 | Can Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tous | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Bloc de pisos aïllat amb façanes als quatre vents de planta quadrangular i parets de càrrega. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. Coberta plana practicable a mode de terrat català amb el volum d'escala. La façana principal orientada a migdia té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definida a la planta baixa per la porta d'accés centrada i dues finestres (una a cada costat); a les plantes pis amb una balconada i finestres als costat. Coronament del terrat amb la inscripció de l'any 1902. Destaquen els canalons de desguàs fets de ceràmica.</p> | 08172-7 | Carrer de la Plaça, 67 | <p>Es tracta del primer bloc de pisos construït a Premià de Mar.</p> | 41.4887947,2.3578280 | 446393 | 4593219 | 1902 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58201-foto-08172-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58385 | Fons d'imatges de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-laecc | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (1995). L'arxiu fotogràfic de l'AECC; dins Full informatiu de l'AECC, núm. 39, abril de 1995. Premià de Mar. SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Arxiu fotogràfic i d'imatges pertanyent a l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar amb número indeterminat superior a 8.000. Estan classificades per temàtica, de les que en destaquen les dedicades a vestuari popular, arxiu familiar, arxiu històric de Premià de Mar, arxiu de la Guerra civil espanyola (1936-39), arxiu industrial, arxiu del procés tèxtil, arxiu arqueològic, arxiu de pobles i paisatges, arxiu de marina, pesca i navegació i de costumari.</p> | 08172-191 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4888000,2.3570100 | 446325 | 4593220 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58305 | Monument a Rafael Casanova i Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-i-comes | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | Ha quedat a la intempèrie el ferro que subjecta l'estàtua de bronze amb la pedra, amb el consegüent perill de corrosió. La columna es mou lleugerament, caldria fixar-la millor. | <p>Monument dedicat a Rafael Casanova i Comes que consta de tres parts: un basament de secció circular de pedra, una comuna també de pedra i una escultura en bronze. El basament té un diàmetre de 70 cm i una alçada de 45 cm i està format per dues pedres de molí sobreposades. La columna és un corró de 83 cm d'alçada i un diàmetre de 30 cm. Porta una inscripció gravada amb la següent llegenda: 'Premià de Mar a Rafael Casanova 1995' i el nom de l'autor. L'escultura en bronze feta amb la tècnica de fosa representa un home que arrenca les arrels de la terra amb la força de les seves mans. Tot el conjunt està envoltat per un cadenat formant un espai quadrat.</p> | 08172-111 | Plaça de Can Manent | <p>Des de la seva inauguració, l'any 1995, cada 11 de setembre es realitza en aquest indret l'ofrena floral a Rafael Casanova en commemoració i com a record als que lliuraren la seva vida per defensar els drets nacionals de Catalunya.</p> | 41.4888700,2.3573300 | 446352 | 4593228 | 1995 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58305-foto-08172-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58305-foto-08172-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||
| 58296 | Col·lecció del Museu d'Estampació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-destampacio | <p>LLANAS, Joan (1981). Un exponent de Cultura: el Museu municipal; dins Butlletí AECC, núm. 8, gener-juny de 1981. AECC, Servei Tècnic del Museu municipal de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1994). Els orígens del Museu Tèxtil de Premià de Mar, dins La Clau, març del 4 al 10 i de l'11 al 17. Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit. SALICRÚ i PUIG, Manel (1984). Els museus del Maresme, dins Fulls del Museu - arxiu de Santa Maria, núm. 21, pàgs. 16 a 19. Mataró.</p> | Va C-XX | <p>La col·lecció principal del Museu de l'Estampació Tèxtilt és un conjunt d'elements que expliquen l'evolució històrica dels sistemes de decoració de teixits mitjançant elements d'estampació. Aquesta evolució es desenvolupa des del segle XVIII fins l'actualitat. El Museu, també té una col·lecció d'arqueologia, història i etnografia local com a únic museu municipal que hi ha, fruit també d'una llarga tradició en estudis històrics i arqueològics a la població.</p> | 08172-102 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>L'origen el trobem l'any 1968 quan una colla d'amics que volien crear un grup per protegir el patrimoni del seu voltant s'ajunten. Els inicis van anar molt vinculats a l'arqueologia, car era objecte de freqüents destruccions i representava d'una manera més ostensible els orígens i la identitat que cercaven. Després d'un any de vida, es va produir un fet prou significatiu de cara a consolidar-los: aparegueren les restes d'una vil·la romana a la Gran Via de Premià de Mar; fou una troballa localment molt comentada. D'altra banda, també es preocupaven pel patrimoni arquitectònic i la paleontologia, afició aportada per un dels membres del grup. La qüestió era que el treball que cadascú del grup realitzés fos com el seu hobby; per això es van crear les diferents seccions: arqueologia, fotografia, ciències naturals, història i més tard tèxtil. Però no és fins l'any 1977 que poden reglamentar-se amb uns estatuts. Això permeté la integració de socis col·laboradors que amb una quota anual participaven tant de les despeses com dels diferents serveis que s'oferien. Des d'un primer moment, l'objectiu a assolir era la creació d'un museu. El primer acte públic que es va fer, consistia en una exposició per conscienciar la gent de Premià de la seva pròpia història i demostrar que hi havia possibilitats materials per a la creació del referit museu, entès com a centre d'exposició permanent, conservació i difusió d'un patrimoni concret. Més endavant es fa una altra exposició aprofitant una Festa Major (a principis dels 70). Els estatuts van significar una llançadora molt important per pactar un acord entre l'AECC i l'Ajuntament per la creació del primer Museu (1979). Des d'aquest moment es planteja la idea de museu monogràfic. A Catalunya hi ha una gran tradició museística i el que no es volia, era fer un museu més, com tants d'altres. L'elecció de museu d'estampació tèxtil es va fer per la gran importància que aquesta activitat econòmica va tenir a Premià i a la comarca en general. Premià de Mar fou el primer poble de l'estat on s'estampà amb el sistema 'Lyonesa', l'any 1929. El 13 d'abril de 1983, el Museu Municipal d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar, conjuntament amb el Museu-Arxiu Municipal de Calella, el Museu Marès de la Punta i el Museu Comarcal de Mataró, s'integra a la Xarxa de Museus Locals i Comarcals de la Generalitat; contemplat en el conveni amb el Departament de Cultura de la Generalitat com a museu de ciència i tècnica. Tres anys més tard s'inaugurava, a la masia de Can Manent, la primera exposició permanent que va estar oberta al públic fins l'any 2000. L'any 2000, l'arquitecte Rafael de Cáceres rehabilita, gràcies al finançament de la Unió Europea, l'antiga Fàbrica de Gas, creada l'any 1884 i que el poble havia recuperat com a patrimoni local, per acollir, entre d'altres dependències municipals, el futur museu. Finalment s'inaugura la nova seu el 14 d'abril de 2002. Des de llavors s'han anat inaugurant fases de la nova exposició permanent.</p> | 41.4888800,2.3527600 | 445970 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58296-foto-08172-102-3.jpg | Física | Ibèric|Romà|Contemporani|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|98|80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58317 | Androna del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís que uneix la casa del carrer Sant Josep número 8 amb el carrer Prat de la Riba. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 15 metres i una amplada d'1,55 metres.</p> | 08172-123 | Carrer Sant Josep 8 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4889000,2.3565200 | 446284 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58199 | Propagadora del Gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/propagadora-del-gas | ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Barcelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BOFILL, Montserrat (1993). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, núm. 17, abril de 1993. COMAS, Ure (1995). L'alcalde de Premià de Mar ataca l'oposició i afirma que renovaria el pacte amb el PP. El Punt, 10 de maig de 1995. CRESPO, Montserrat (1995). Salvem el Gas. La Clau, del 19 al 25 de maig de 1995. DÍAZ, Ma Jesús (1995). La Plataforma Cívica demanarà que la Fàbrica del Gas es consideri bé d'interès local. Premià Actual, 19 d'abril de 1995, pàg. 3. DURAN i SALAT, Josep (1987). La Fàbrica de Gas de Premià de Mar. Setembre de 1987. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La fàbrica de gas de Premià de Mar. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar, un sifó sense gas. A tota vela, núm. 5, pàg. 7, abril de 1995. ERC de Premià de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Premià de Mar a mig gas. Zerovuittresquaranta, núm. 55, abril de 1995, Vilassar de Mar. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). Amenaça de destrucció d'un bé patrimoniable a Premià de Mar. Dossier de Patrimoni Cultural d'informació i documentació per als municipis. Abril de 1995, núm. 70. Diputació de Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1995). La preservació del patrimoni cultural, una assignatura pendent de la nostra societat: la Fàbrica del Gas de Premià de Mar. Tribuna del Full Informatiu de la Societat Catalana d'Arqueologia, núm. 115, maig de 1995. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). La conflictivitat social en el patrimoni cultural. La recuperació d'un element patrimonial a Premià de Mar (El Maresme): La Fàbrica de Gas; dins Segones jornades de patrimoni cultural i societat. Col·lecció Costa de Llevant, núm. 3. associació d'Estudis Científics i Culturals. Premià de Mar, pàgs. 115-123. NIELL, Cristina (1995). L'Ajuntament de Premià vol enderrocar dues naus de la fàbrica del Gas, El Punt, 2 de març de 1995, portada i pàgina 3. NIELL, Cristina (1995). S'oposen a l'enderrocament de part de la fàbrica de gas de Premià. El Punt, 21 de març de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). ERC presenta una proposició no de llei per impedir l'enderroc de la fàbrica de Gas de Premià. El Punt, 26 de març de 1995. NIELL, Cristina (1995). Demanen que la fàbrica del Gas de Premià sigui declarada bé d'interès local. El Punt, 4 d'abril de 1995, pàg. 16. NIELL, Cristina (1995). La Plataforma de la fàbrica del Gas titlla l'alcalde de 'populista'. El Punt, 14 de maig de 1995. RODRÍGUEZ, Àngela (1995). L'Ajuntament de Premià de Mar aprova l'enderroc de dues naus de l'antiga fàbrica del Gas. Premià Actual, 22 de març de 1995, pàg. 5. ROSSELLÓ, Martí (1995). La fàbrica del Gas de Premià de Mar. El Punt, secció La Galeria, 16 d'abril de 1995, pàg.7. VILARDELL, Àlex (1988). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XIX | Antiga fàbrica de gas que ha estat rehabilitada per encabir-hi un museu tèxtil i diverses dependències municipals. L'edifici originari estava format per un edifici principal, dos naus posteriors i tres gasòmetres, dels que només es conserven l'estructura de contenció. L'edifici principal consta de dos cossos simètrics formats cadascun per dues naus d'una crugia i units per una reixa central de ferro forjat que és l'entrada principal al recinte; la coberta és de teules provençals a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Les dues naus posteriors són de planta rectangular, en origen estaven obertes per la façana interior al recinte amb arcades de mig punt. L'obra és de fàbrica de maó vist en els brancals i llindes de façana i finestres i en els matxons de l'entrada i el pla de façana de pedra. A l'extrem septentrional del solar hi havien tres gasòmetres. El projecte de remodelació de l'edifici per convertir-lo en museu tèxtil i dependències municipals realitzat per Antoni Càceres. | 08172-5 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | L'antiga fàbrica del gas comença a funcionar l'any 1884, és una de les poques restes al nostre país d'aquesta activitat industrial. El gas manufacturat fou una important innovació de la Revolució Industrial. A finals del s. XVIII, inicis del XIX es realitzen les primeres aplicacions industrials. Gràcies a aquestes s'aconseguí produir gasos combustibles per a destil·lació seca de l'hulla i destinar-los a l'enllumenat. La 'Sociedad Catalana para el alumbrado de Gas' fou la primera empresa que s'instal·là a Catalunya per produir gas per l'enllumenat públic l'any 1843. L'any 1853 la societat 'La Propagadora del Gas' compra a Premià uns terrenys i el febrer de 1884 es va posar en funcionament la fabricació de gas. El carbó utilitzat era hulla granada i antracita, provinent d'Astúries i Anglaterra, transportat a Barcelona en vaixells; allà es carregava en trens amb vagons que arribaven fins a Premià, a l'estació i d'aquí a la fàbrica en carros i camions. El 1913, l'empresa 'Catalana de Gas i Electricitat' va adquirir totes les instal·lacions de 'La Propagadora del Gas'. A partir del 1913, les empreses elèctriques van estendre les seves xarxes de distribució pel Maresme i, poc a poc, les poblacions servides per gas van anar canviant els serveis d'enllumenat i força per electricitat, cosa que va representar una important reducció en el subministrament de gas. La guerra europea dels anys 1914 - 1918, va produir un fort col·lapse, degut a la manca del carbó d'Anglaterra i a les reduïdes possibilitats de transport marítim del carbó d'Astúries. La fàbrica de Premià va poder seguir en servei, encara que molt restringit, cremant carbó vegetal, pinyols d'oliva i costals de llenya provinents dels boscos dels voltants de la població. Aquests combustibles no produeixen els subproductes de carbó de coc, ni quitrà, gravant per tant el rendiment econòmic de l'empresa. Poc a poc, es va anar normalitzant la recepció de carbó d'hulla. L'entrada del gas i l'electricitat va reduir les vendes del carbó creant un nou problema a les fàbriques, que veien augmentar l'existència de dit subproducte. Quan semblava que pels anys 30, la situació de les empreses gasistes s'estava normalitzant, es presentaren noves dificultats d'arribada de carbó, entre 1937 i 1950. A conseqüència dels conflictes es va interrompre en moltes ocasions el subministrament de gas als abonats. La fàbrica de Premià va continuar fins el 1941, en que va arribar la canalització d'un tub que portava el gas produït a Barcelona, finalitzant la funció productiva de la indústria, continuant però com a reguladora del subministrament als abonats de la seva zona. L'any 1956 la 'Catalana de Gas' va posar en servei la fàbrica de Sant Martí, un nou procediment de producció amb el tractament de fuel oil pel sistema 'cracking catalitie', que va representar una gran economia de carbó i una major regularitat en el subministrament, que va repercutir favorablement en la zona del litoral. L'any 1971 es va canviar a Premià de Mar el subministrament de gas anomenat 'ciutat' per gas natural i l'any 1983 les funcions comercials que quedaven a la delegació de Premià foren traspassades a les oficines de Badalona i Mataró, quedant totalment eliminada la fàbrica de Premià de Mar. La fàbrica de Premià va complir una important funció durant els anys que va estar en servei, impulsant el desenvolupament d'indústries, comerços, pagesia i confort en habitatges; donant feina a la vegada a petites indústries de construcció als que encarregava serveis auxiliars de manteniment i proporcionava feina a lampistes de les poblacions afectades. Va crear llocs de treball i en els darrers anys de fabricació i distribució conjunta, comptava amb una nòmina de personal d'uns 40 treballadors. En l'aspecte social, s'anticipà a la implantació de disposicions de previsió social: manteniment dels salaris fins a la seva mort, donar facilitats d'absència en casos de necessitat familiar i anticipant crèdits sense interès. | 41.4888900,2.3527600 | 445970 | 4593233 | 1884 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58199-foto-08172-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58386 | Fons bibliogràfic de l'AECC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-laecc | <p>SARÀBIA, Víctor i SOMS, Miriam (2008). La mirada dels premianencs, passat, present i futur de Premià de Mar. LaCajaNegra produccions. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Conjunt de 30.000 volums bibliogràfics des del segle XVIII fins als nostres dies, així com una hemeroteca.</p> | 08172-192 | Camí Ral, 54 (Can Manent) | <p>L'AECC, Associació d'Estudis Científics i Culturals, és una entitat sòcio-cultural que agrupa un conjunt de persones, a Premià de Mar (El Maresme), interessades i sensibilitzades per la divulgació de la ciència, l'art i la història. La seva finalitat és fomentar el coneixement científic i la conservació del patrimoni cultural.</p> | 41.4889156,2.3574486 | 446362 | 4593233 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Privada accessible | Científic | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 57 | 3.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 58219 | Can Manent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manent | <p>ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Edita Montblac-Martín i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. FONT, M. Rosa i GÓMEZ, J. (2003). Can Manent, 600 anys d'història i el naixement d'un poble Premià de Mar (recull documental). Premià de Ma. No consta editors. GÓMEZ VINARDELL, Joan (1981). Can Manent 1687; dins Butlletí de l'AECC, núm. 8, de gener a juny de 1981. Edita AECC- Servei Tècnic del Museu Municipal de Premià de Mar, pàgs. 26 - 28. MORAGAS BOTEY, Salvador (1990). Història breu de Premià de Mar. Memòries. L'Aixernador. Argentona. MUNTADAS, Ramon (1994). Històries de Premià. Can Manent, la masia recuperada; dins Premià Actual, 22 de setembre de 1994, pàg. 22.</p> | XVII-XVIII | <p>Masia de planta basilical formada per tres crugies (crugia central d'accés i dues crugies laterals), corresponent al tipus IV de Bonet Garí (1985), consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs, amb el cos central cobert a dues aigües iguals, les crugies laterals cobertes a una aigua que s'uneixen per la part posterior. La façana principal està orientada a migdia i formada per una composició simètrica a partir de tres eixos. Destaca en l'eix central, a la planta baixa, el portal d'accés d'arc de mig punt, amb les bases de pedra treballada i la resta de maons posats a llibret. A banda i banda hi ha sengles portes. A la planta pis hi ha tres finestres amb els brancals, l'ampit i les llindes de pedra granítica treballada. La finestra de les golfes és de les mateixes característiques, mantenint una coherència compositiva i una harmonia destacables. A l'alçada de la primera planta entre dues finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. Al costat dret, en l'angle est, s'hi annexa en un angle de 90º un cos afegit de planta rectangular, amb la coberta a una aigua en sentit descendent, amb entrada porticada per un gran arc de maons a la façana de ponent i una altra obertura a la façana nord. A la façana de migdia, hi ha una petita obertura a manera de finestra. Fa uns anys encara es podia observar una estructura a l'interior de la façana de llevant destinada a menjadora de bestiar. A la part davantera hi havia l'era, actualment s'ha pavimentat amb tova.</p> | 08172-25 | Camí Ral, 54 | <p>Les primeres referències documentals de Can Manent daten de l'any 1618. A principis del segle XVIII les seves possessions arribaven a Vilassar. Cediren els terrenys per construir l'església del barri de mar que, l'any 1836, es convertiria en el nou municipi de Sant Cristòfol de Premià o Premià de Mar. L'any 1977, l'Ajuntament compra la masia i comença les reformes per ubicar-hi la biblioteca municipal, que es va inaugurar l'any 1984 i s'ha traslladat l'any 2010. Les obres de reforma i adequació van ser dirigides per l'arquitecte Pere Tor. El Museu Municipal d'Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001.</p> | 41.4889574,2.3574387 | 446361 | 4593238 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58219-foto-08172-25-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58232 | Casa al carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-prat-de-la-riba | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de doble cos i planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i amb la coberta plana practicable a modus de terrat català. La façana principal, orientada a migdia, té una disposició simètrica a partir de tres eixos que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés a l'eix central, amb l'emmarcament de pedra vista treballada, i dues finestres als eixos laterals, totes les obertures amb arc escarser; a la planta pis, amb un balcó amb barana de ferro a l'eix central i dues balconades als laterals, totes les obertures són amb llinda i amb persianes de llibret de fusta; a la planta de les golfes, hi ha tres petites obertures rectangulars amb reixa de ferro. Damunt el balcó hi ha un guardapols en forma de cornisa motllurada suportada per dues mènsules i entre aquestes, hi ha un fris amb relleus zoomorfs. A cada costat del balcó hi ha relleus geomètrics esgrafiats. Façana amb remat superior que actua com a barana del terrat. A la part posterior té un pati amb un safareig molt característic i interessant. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-38 | Carrer Enric Prat de la Riba, 7 | 4462250 | 4593241 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58232-foto-08172-38-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-10-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58276 | Carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1983). Onomàstica premianenca (III), dins Butlletí de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 10, gener-febrer de 1983. Premià de Mar, pàg. 2.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un dels carrers més antics de Premià de Mar, algunes de les cases que encara es conserven es poden datar en el segle XVIII. Tot i que l'aspecte actual és fruit de modificacions ocorregudes durant 200 anys, algunes cases conserven l'estructura de la casa de cós pròpia. Els terrenys que ara ocupen les cases d'aquest carrer era propietat de Can Manent, quan es comença a urbanitzar el que a posteriori esdevindria el municipi de Premià de Mar, les cases es construeixen amb la façana principal orientada a migdia, al davant el carrer, de terra i passat el carrer cada casa disposava d'un petit hort, sovint amb pou, safareig, algun llimoner i potser aviram o conills. Aquesta zona és la que en un segon moment servirà per construir nous habitatges, seguint l'amplada del cós, però amb uns altres criteris. Quan la construcció d'aquests terrenys s'ha realitzat més tardanament, menys s'han tingut en compte criteris d cohesió, estètics i tipològics i s'ha mirat més l'encabir-hi més habitatges. Però en el cas del carrer Enric Prat de la Riba, predomina una uniformitat i uns valors estètics només trencats per casos puntuals. En aquest cas, potser ha patit més les cases orientades a migdia que les orientades al nord. A part de les cases que s'han individualitzat en una fitxa pròpia, cal destacar les cases dels números 36, 32, 24, 22,16,14,12 i 10; de planta baixa més planta pis. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-82 | Carrer Enric Prat de la Riba | <p>El nom d'Enric Prat de la Riba a aquest carrer que abans s'havia dit de l'Església es va posar l'any 1920. Per la inauguració es va encarregar el discurs a l'escriptor Joaquim Ruyra, que el llegir el dia de la inauguració, el 19 de setembre de 1920. Durant la dictadura franquista es va batejar amb el nom de Queipo de Llano, general colpista. Però amb el retorn a la democràcia es va recuperar el nom de Prat de la Riba.</p> | 41.4890500,2.3566300 | 446293 | 4593248 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58276-foto-08172-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58250 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-prat-de-la-riba-carrer-gibraltar | <p>ALVAREZ, Jaime (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià de Mar; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | Segons sembla es va destruir. | <p>Segons publicava Álvarez (1978) 'Por los años 20 corria la noticia de que frente a la iglesia se habían encontrado unos enterramientos antiguos, que fueron tapados por las obras de edificación'. Aquesta noticia la recull Marta Prevosti (1981) però hi afegeix 'Entre els carrers de Prat de la Riba i Gibraltar (per tant, ja no és davant l'església) ... s'hi va trobar una tomba que, segons ens han dit, era com les de la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona'. Referències orals recollides per Marta Prevosti (1981) que detallen la troballa d'una estructura que es va identificar com una tomba d'època romana similar a la necròpolis de la Plaça Vila de Madrid de Barcelona.</p> | 08172-56 | Carrer Prat de la Riba / carrer Gibraltar | 41.4890600,2.3557600 | 446221 | 4593250 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58250-foto-08172-56-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La primera referència bibliogràfica (Álvarez, 1978) no cita cap font. Després M. Prevosti (1981:128) fa referència a la publicació d'Álvarez (1978) però hi afegeix dades que no surten al referit article i a més es basa en una font oral que no cita. A més a més les localitzacions no coincideixen. Per si això fos poc, la fitxa A-16 del Catàleg municipal marca un polígon que tampoc té res a veure amb les altres dues ubicacions orals. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58202 | Magatzem al carrer Gibraltar; Can Gravada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-al-carrer-gibraltar-can-gravada | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Edifici d'origen fabril reconvertit en habitatges. És de planta rectangular formada per cinc crugies, en la segona es troba un lluernari, i dues alçades. La façana principal està orientada al nord i té una composició simètrica segons mòdul A-B-A-B-A. Les cinc obertures en la façana corresponen a les cinc crugies interiors de les naus. Els mòduls A tenen una composició simètrica amb una obertura triple (separada amb dos pilars) a la planta pis i una altra a la planta baixa, però la de la planta pis es realça amb un arc rebaixat i un guardapols continuat. Els mòduls B són idèntics a la planta pis i tenen una gran obertura d'accés a la planta baixa. Cornisa i nivell de forjat treballats amb motllures.</p> | 08172-8 | Carrer Gibraltar, 14-20 | <p>Primer fou una fàbrica tèxtil, de teixits a la plana promoguda per la família Xivillé. L'any 1912 fou adquirida per Joan Colomer i Clarà. Des de 1918 fins el 1957 fou dirigida per Jaume Mujal, primer, i Jaume Ramon Mujal, després. Als anys 70 del segle passat fou una fàbrica de fanals de carrer i curvatura de tubs (Saker-Fermi, SA). Finalment un magatzem d'una empresa d'estampació (Tripol, SA).</p> | 41.4890720,2.3550518 | 446161 | 4593252 | 1908 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58202-foto-08172-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de la darrera reforma hi havia una jàssera de ferro a la façana, utilitzada com a cinta transportadora per càrrega i descàrrega. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58343 | Casa del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-prat-de-la-riba | XIX | Fa molts anys que no hi viu ningú | <p>Casa de cós de planta rectangular que consta de planta baixa i planta pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les obertures de la façana es distribueixen a la planta baixa amb una porta d'accés d'arc escarser i una finestra lateral amb reixa de ferro i persianes de fusta de llibret. A la planta pis, a l'eix de la porta d'entrada, hi ha una altra finestra amb llinda amb ampit de pedra treballada. La façana està coronada per una balustrada d'obra per damunt la cornisa i per damunt el pla de coberta. Conserva la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-149 | carrer Prat de la Riba, 19 | 41.4891000,2.3565100 | 446283 | 4593254 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58343-foto-08172-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58293 | Fusteria Godàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fusteria-godas | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta quadrangular que consta de planta baixa i planta pis. A la planta baixa hi ha una fusteria i a la planta pis hi ha dos habitatges. La coberta és de teules àrabs a la meitat septentrional a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, i amb terrat pla a la part meridional. La façana té una disposició simètrica que es defineix a la planta baixa per dues grans entrades a la fusteria, amb llinda, entre mig de les quals hi ha dues petites obertures; i dues portes d'accés als habitatges en els laterals. A la planta pis, hi ha quatre balcons suportats per dues mènsules de fusta cadascun i amb les baranes de fusta i amb persianes enrotllables. Al mig, hi ha un plafó de rajoles (4 x 5) de color blau amb la imatge de Sant Josep i Jesús treballant a la seva fusteria. El parament de la façana és un esgrafiat imitant carreus posats a portell a la planta baixa i llis a la planta pis, amb esgrafiats per sota la cornisa i emmarcaments en relleu al voltant de les obertures dels balcons. La façana té un coronament central que sobrepassa el pla de coberta amb les lletres S i G esgrafiades en el medalló central. A cada costat hi ha una barana de fusta. Conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-99 | Carrer Enric Prat de la Riba, 38-40 | 41.4891300,2.3571800 | 446339 | 4593257 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58293-foto-08172-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58293-foto-08172-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58292 | Can Burra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-burra | <p>GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XX | s'han fet particions sense control i manca de manteniment | <p>Edifici als quatre vents que ha patit superposicions posteriors i ha quedat enmig d'un maremàgnum de blocs de pisos de desproporcionades dimensions que l'amaguen de la visual de qualsevol carrer, deixant només un estret corredor al seu voltant. A més, s'ha anat compartimentant a l'interior per incrementar els llogaters, la qual cosa ha provocat un continuat deteriorament. Tot i així, es tracta d'un molt bon exemple de residències senyorials de finals del segle XIX d'estil neoclàssic, poc representat en l'arquitectura de Premià de Mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana practicable a mode de terrat amb cos de l'escala. Molts dels elements originals queden ocults pels múltiples afegits posteriors, però destaca una magnífica escala en semicercle, amb barana de balustrada en un extrem de l'edifici; en part coberta per un porxo semicircular suportat per quatre columnes de múltiples volutes d'estil jònic. També es poden veure els recrescuts del parament al voltant de les obertures originals i els guardapols de les finestres.</p> | 08172-98 | Carrer Doctor Fleming, 17 | <p>Can Burra era una finca envoltada de camps. Però amb la construcció incontrolada d'anys 60 i 70 va quedar enmig d'un cúmul de blocs de pisos que l'han fet desaparèixer visualment. En va promoure la seva construcció en Pere Cisa Alsina. Eren propietaris d'una manufactura de cotó que produïa un sobrant conegut com a borra. I de la deformació popular de la paraula borra en sorgeix el motiu de can Burra.</p> | 41.4891400,2.3571800 | 446339 | 4593258 | 1916 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58292-foto-08172-98-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58253 | Fàbrica del gas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gas | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | II aC-V dC | Destruït en part | <p>Troballes fortuïtes durant les obres de condicionament de l'antiga fàbrica de gas en dependències municipals. El material ceràmic antic documentat consisteix en àmfora (itàlica i local), ceràmica comuna ibèrica i romana, dolia i material constructiu (teula).</p> | 08172-59 | Avinguda Joan XXIII, 2-8 | <p>Troballes realitzades durant els anys 1996 i 1999.</p> | 41.4891200,2.3526500 | 445961 | 4593259 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58253-foto-08172-59-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben en el Museu de l'Estampació de Premià | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||
| 58277 | Carrer Gibraltar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-gibraltar-0 | <p>MORAGAS i BOTEY, Salvador (1976). El Museu dels records, dins Butlletí de l'Agrupació d'Estudis Científics i Culturals, núm. 1, 10 de juliol de 1976. Premià de Mar, pàg. 20. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.</p> | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línia de costa que forma part del nucli històric. Es tracta d'un dels carrers més antics del municipi. Delimitat a llevant per l'Església i el carrer de la Rectoria i, a ponent, per la Riera de Premià. La tipologia pròpia de les cases d'aquest carrer és, com en la resta del nucli històric, la casa de cós. Són cases entre mitgeres de planta rectangular que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una composició de dos eixos de verticalitat definits, en planta baixa, amb una porta d'accés i una finestra lateral amb reixa de ferro; i, a la planta pis, amb una o dues finestres; sovint amb balcons o balconades amb barana de ferro. El parament és un estucat llis sense ornamentacions, tot i que hi ha força exemples de reformes posteriors amb esgrafiats, recrescuts a l'entorn de les obertures, coronaments amb balustrades. Algunes portes i finestres conserven els brancals, llindes i ampits de pedra granítica treballada. Les persianes característiques són les de llibret de fusta. Algunes han patit transformacions a la façana de tipus estilístic. D'altres transformacions han provocat la pèrdua de les característiques tipològiques de la casa. Manté una homogeneïtat molt alta en la conservació de la tipologia constructiva i en un molt bon estat de conservació de tot el carrer. Sempre considerant les cases amb façana orientada a migdia, ja que al davant hi havia el corresponent hort, que es va utilitzar com a sòl per a la construcció de noves edificacions, que no sempre guardaven la mateixa tipologia. En el tram entre la Riera i el carrer de Marina s'instal·là la fàbrica de Can Gravada, que s'ha individualitzat. També destaquen d'entre les altres, les quatre cases que fan cantonada, precisament, amb el carrer Marina. En moltes cases d'aquest carrer es conserva, a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-83 | Carrer Gibraltar | <p>Es diu que el nom del carrer li ve pel següent motiu. Durant el període en que molts premianencs eren mariners que feien la carrera d'Amèrica, una de les possibilitats d'anar seguint el transcurs de la travessia per part dels seus parents, en una època on no hi havia telefonia mòbil, era el llistat de barcos que publicava el 'Diari de Barcelona (El Brusi)' conforme havia travessat l'estret de Gibraltar. A Premià arribava un exemplar d'aquest diari a la farmàcia Fontrodona, situada fins fa pocs anys, precisament al carrer Gibraltar. Allà hi acudien molts premianencs per consultar el referenciat diari. Als voltants de 1960, s'havia dit carrer Nou de l'Església. Després va passar a dir-se Francesc Layret i José Antonio i amb el retorn a la democràcia recuperà el nom de Gibraltar.</p> | 41.4892076,2.3553175 | 446184 | 4593267 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58277-foto-08172-83-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 58209 | Ca la Xalma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-xalma | ANDRÉS i BLANCH, Rosa Maria (1987). Premià de Mar. Dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ANDREU, Pep i CRUZ, Marga (2009). Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles. Edició: Marga Cruz. Bacelona , pàgs. 238 - 245. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, amb tres crugies perpendiculars a la façana principal. Escala de tres trams situada en una crugia lateral, consta de planta baixa i pis en el cos central i planta baixa en els cossos laterals. La coberta del cos central és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les cobertes dels cossos laterals són planes practicables a mode de terrat català a excepció del cos d'escala i d'un afegit posterior. La façana principal, orientada al nord, es disposa amb una composició simètrica que es defineix a la palnta baixa amb la porta d'accés amb llinda i dues balconades als cossos laterals; i a la planta pis amb un balcó amb barana de ferro forjat. El parament de la façana és un estucat llis amb recreixements a les obertures i a la separació dels cossos. Coronament sinuós trilobulat i barana dels terrats massissa. Hi ha una tanca exterior, al costat de ponent i a migdia, amb matxons massissos acabats amb dues rajoles en forma de teulada a dues aigües que delimita el pati lateral i posterior amb el carrer. Aquests matxons tenen una decoració pintada amb motius florals. | 08172-15 | Carrer Enric Prat de la Riba, 48-50 | La casa es coneix com a Ca la Xalma per Josep Xalma Mota, metge i avi de l'actual propietària. Però el qui va fer construir la casa fou Josep Riera Cisa, segon matrimoni de Mariana Estival i capità de barco. | 41.4892400,2.3575800 | 446373 | 4593269 | 1910 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58209-foto-08172-15-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-04 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58346 | Cases de cós del carrer Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-enric-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.</p> | XVIII | <p>Conjunt homogeni de quatre cases de cós, són de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis, algunes conserven golfes per sota el carener sense accés a les façanes. Les cobertes són de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés, a la dreta, i una finestra amb reixa de ferro, a l'eix esquerre, a excepció de la casa número 37 que no té finestra lateral. A la planta pis les diferències són més notables a causa de les transformacions sofertes durant èpoques anteriors. A la cas del número 31i 37 només hi ha una obertura damunt la porta d'accés. En la casa número 33 hi ha dues obertures amb llinda i a la casa número 35 una finestra i una balconada. De les obertures, destaquen les finestres de la planta pis dels números 31, 35 i 37 que conserven els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada. També es conserven els emmarcaments de les portes d'accés de les quatre cases. El parament de la façana és un estucat llis sense elements ornamentals.</p> | 08172-152 | Carrer Enric Prat de la Riba, 31, 33, 35, 37 | <p>A partir d'ajuntar petits indicis (nivells arqueològics, elements arquitectònics, documentació escrita) es pot determinar que aquest conjunt de quatre cases tenen l'origen en el segle XVIII. Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4892500,2.3569800 | 446323 | 4593270 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58346-foto-08172-152-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa del número 37 és possiblement la casa de cós de Premià de Mar que s'ha conservat més inalterable al pas del temps i a les transformacions i la que conserva més elements originals així com la seva estructura. Té el sobrenom de Can Moixina. La casa del número 33 es coneix com a Can Pau Santana. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58308 | Monument plaça Joan Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-placa-joan-corominas | <p>AGUILAR, Robert i GÓMEZ, Joan (2009). Patrimoni artístic premianenc en poder de l'Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar. Inèdit.</p> | XX | pintades | <p>Monument commemoratiu dedicat a Joan Corominas format per un basament de granit gris (135 x 50 x 60 cm) sense polir i una escultura de bronze de 70 cm d'alçada, feta amb la tècnica de la fosa, amb motius al·legòrics d'entre els que destaca la Sagrada família amb el coronament d'un noi que porta l'escut municipal de Premià de Mar a les mans. El bloc de granit és el suport d'una font amb un brollador de polsador, d'acer inoxidable.</p> | 08172-114 | Plaça Joan Corominas | 41.4892600,2.3495900 | 445706 | 4593276 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58308-foto-08172-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Xavier Martos | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58318 | Plàtans de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-riera | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Conjunt de 76 plataners (Platanus x hispanica) utilitzats com a ornamentals i, col·locats en renglera de manera que proporcionin ombra al carrer durant els mesos d'estiu. Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. La majoria dels espècimens presenten dendrodelmes importants a nivell del tronc i base de les branques. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. En conjunt, mesuren entre 25 i 30 metres d'alçada total, 1,20m aproximadament de volt de canó i 1,50 m de volt de la soca. L'amplada de capçada pot arribar a 13 metres.</p> | 08172-124 | Riera de Premià | <p>Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol.</p> | 41.4893700,2.3544200 | 446109 | 4593285 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58318-foto-08172-124-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una mesura important a realitzar en aquest tipus d'arbrat seria taponar les dendrodelmes (si més no les més importants) per evitar el deteriorament d'aquest tipus d'arbre i evitar que s'hi instal·li el mosquit tigre (Aedes albopictus), ja que són uns dels llocs privilegiats per a la posta d'ous d'aquesta espècie. Els escocells han estat tapats i recoberts superficialment amb còdols de dimensions molt petites i una mena de vernís - cola. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58339 | Casa del carrer Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-rectoria | XIX | <p>Edifici de planta rectangular que té paret mitgera amb l'edifici del costat per la façana septentrional; consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La façana té una disposició simètrica a partir de la composició de tres eixos de verticalitat que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés, centrada, i dues finestres laterals, amb reixa de ferro i finestres de llibret de fusta; i a la planta pis amb un balcó centrat, damunt la porta d'accés, amb barana de ferro i dues finestres als costats, també amb persianes de llibret de fusta. La façana sobrepassa el pla de coberta amb una balustrada de calats d'obra. Al costat de migdia, disposa d'un pati que limita amb el carrer Prat de la Riba.</p> | 08172-145 | Carrer Rectoria, 1 | 41.4894200,2.3565000 | 446283 | 4593289 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58339-foto-08172-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58339-foto-08172-145-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 58351 | Carrer Lesmes Ruiz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-lesmes-ruiz | XIX | <p>Carrer paral·lel a la línea de costa delimitat a llevant pel carrer de l'Eixample i a ponent pel carrer de Francesc Moragas. Està constituït per una filera de cases de cós amb la façana principal orientada a migdia. Aquestes cases entre mitgeres són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes es generen a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d'accés i una finestra lateral i a la planta pis per dues obertures. Amb el temps cada casa ha afegit o substituït elements segons la moda del moment, sense un criteri unitari; però tot i així, el carrer manté una notable homogeneïtat.</p> | 08172-157 | Carrer Lesmes Ruiz | <p>Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.</p> | 41.4894500,2.3587700 | 446472 | 4593291 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58351-foto-08172-157-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 58280 | Torrent Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-castells | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7.</p> | II aC-V dC | desconegut | <p>Troballa superficial de ceràmica antiga d'època romana, consistent en dos fragments: un de teula i l'altre de dolia. El lloc de la troballa i el rodament visible dels fragments assenyalen que es tracta de ceràmica aportada per rierades, per tant, no es tracta d'un jaciment pròpiament dit.</p> | 08172-86 | Torrent Castells, a l'oest del terme municipal | <p>Troballa casual realitzada l'any 1980 per Pere Casasola</p> | 41.4894000,2.3489100 | 445649 | 4593292 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58280-foto-08172-86-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 58265 | Caseta de Can Mitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-mitre | XX | Entrada tapiada amb maons d'obra, vegetació i algun forat a la paret. | <p>Caseta de pagès de planta rectangular de cobreta de fibrociment, a una vessant amb inclinació de dreta a esquerra. La façana principal està orientada a migdia amb una porta de llinda recta, però tapiada amb maons d'obra. A la façana de llevant té una finestra amb una reixa en forma de creu. Al costat de llevant hi ha un dipòsit amb volta de maó pla. També disposa d'un pou d'aigua. Al costat hi ha una figuera.</p> | 08172-71 | A ponent del terme municipal, al costat de Can Mitre | 41.4894100,2.3472200 | 445508 | 4593294 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58265-foto-08172-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58265-foto-08172-71-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc